06

Corbes geomtriques

En lactualitat, una part important dels objectes que es fabriquen estan fets sota algun tipus de forma corba geomtrica. Si prestem atenci al nostre entorn, ens adonarem que en molts dels objectes que ens envolten hi sn presents les corbes tcniques i les corbes cniques; per exemple, des de la forma de parbola que alguns ulls de pont tenen fins a la forma doval o ovoide amb qu shan dissenyat certes culleres. La natura tamb contribueix a crear aquest tipus de formes; els meandres dalguns rius, o el vent en modelar les sorres dels deserts, donen testimoni daquest tipus de figures geomtriques.

6. Corbes geomtriques
6.2. Corbes tcniques

6.1. Corbes geomtriques

Es defineix una lnia com a corba geomtrica quan saparta constantment de la direcci recta sense formar angles, i la trajectria dels punts que la formen s contnua i, a ms, compleix una determinada norma. Hi ha dos grups de corbes geomtriques: les denominades planes i les torcejades. Una corba rep el nom de plana quan tots els seus punts estan situats en un mateix pla; i corba torcejada quan quatre dels seus punts no es troben al mateix pla. Segons la forma que tinguin de generar-se, les corbes planes es divideixen en corbes tcniques i corbes cniques, que tenen propietats especfiques i diferents entre si.

6.2. Corbes tcniques

Les corbes tcniques tenen moltes aplicacions en la resoluci de problemes de dibuix tcnic, tant si provenen de lmbit del disseny industrial, arquitectnic o grfic. Les corbes daquest tipus es configuren mitjanant la uni darcs de circumferncia que sn tangents entre si, i donen lloc a la formaci de figures planes que poden ser tancades: oval, ovoide; o obertes: espirals, evolvent del cercle, etc.

cc A.

Oval

ccc Definici
s una corba plana i tancada, simtrica en relaci amb els seus dos eixos perpendiculars i formada per quatre arcs de circumferncia iguals dos a dos.

ccc Construcci dovals

C C D
A continuaci es desenvolupen alguns dels traats dovals ms utilitzats en dibuix tcnic. Oval coneixent leix menor 1. Es traa la mediatriu de leix menor CD, i sobt el punt O. A la mediatriu es troba leix major de loval.

P'
2. Amb centre a O i radi OC es dibuixa una circumferncia que talla leix major en els punts O1 i O2; suneixen aquests punts amb C i D allargant aquestes rectes. 3. Amb radi CD i centre a C i D, respectivament, es tracen dos arcs que determinen els punts P i P, Q i Q, punts de tangncia entre els arcs que forman loval.

A O1 Q O O2 Q'

4. Per ltim, amb centre a O1 i O2, i radi O1P, es tracen els altres dos arcs per unir P amb Q, i P amb Q; aix queda determinat loval. (Fig. 6.1)

D
Fig. 6.1. Oval coneixent leix menor.

108

6. Corbes geomtriques
6.2. Corbes tcniques

Oval coneixent leix major (primer procediment) 1. Es divideix leix major AB en tres parts iguals, i es determinen els punts O i O1. Amb centre en aquests punts i radi igual a 1/3 dAB, per exemple OA, es tracen dues circumferncies que es tallen en els punts O2 i O3. 2. Suneixen mitjanant rectes els punts O i O1 amb O2 i O3, sobtenen els quatre punts de tangncia: P i P, i Q i Q. 3. Amb centre a O2 i O3 respectivament, i radi O3P, es fan dos arcs fins a unir els punts P amb P i Q amb Q. Aix, queda resolt loval que es demanava (Fig. 6.2).

O2

P'

A
1'

O
2'

O1

D Q O3

3'

Q'

Fig. 6.2. Oval coneixent leix major, primer procediment.

Oval coneixent leix major (segon procediment) 1. Es divideix leix major AB en quatre parts iguals, i sobtenen els punts O i O1 que corresponen als punts 1 i 3 a leix dividit. Es tracen dues circumferncies amb centre a O i O1, respectivament, i radi igual a 1/4 dAB, s a dir, OA. 2. Es tracen dos arcs amb centre tamb a O i O1, respectivament, i radi igual a OO1. 3. On els arcs es tallen, es troben els punts O2 i O3, centres dels arcs majors de loval. Per trobar els punts de tangncia suneixen els centres O2 i O3 amb els altres centres O i O1 , i, a partir daqu, se segueix el mateix procediment que a lexercici anterior (Fig. 6.3).

A O2

P'

A
1'

1=O

3 = O1

2'

3' 4'

Q'

O3
Fig. 6.3. Oval coneixent leix major, segon procediment.

Oval ptim coneixent tots dos eixos 1. Es traa un arc de centre a O amb radi OA que talla la prolongaci de CD, eix menor, en el punt P. Suneix A amb C, i es descriu un arc de radi CP amb centre a C fins a tallar el segment AC a V. 2. Es dibuixa la mediatriu dAV, que talla la prolongaci dOD en el punt M o dins el propi segment, i el semieix major en el punt N. Es determinen els punts simtrics de M i N en relaci amb els eixos de loval, M i N. 3. Suneixen els punts M i M amb N i N, respectivament, i es tracen els arcs de centre M i M amb radi MD i MC, sobtenen els punts Q i Q i P i P. 4. Per ltim, es dibuixen els arcs de centre N i N amb radi NA i NB fins als punts de tangncia anteriorment traats: Q i Q, i P i P; aix saconsegueix construir loval (Fig. 6.4).

A C P C Q V M' Q' D

B N'

M D

P'

Fig. 6.4. Oval ptim coneixent tots dos eixos.

109

6. Corbes geomtriques
6.2. Corbes tcniques

Oval inscrit en un rombe 1. Es parteix dun rombe qualsevol ABCD. Des dels vrtexs dels angles de major valor del rombe, es tracen rectes perpendiculars als costats oposats a ells, que tallen leix major i determinen els punts O1 i O2, i als costats del rombe a P i P, i Q i Q. 2. Els punts C, D, O1 i O2 sn els centres dels quatre arcs que formen loval que es demanava. 3. Amb centre a C i D respectivament, i radi CP, es tracen dos arcs fins a unir P amb P, i Q amb Q. De la mateixa manera, amb centre a O1 i O2, es tracen dos arcs fins a unir P amb Q i P amb Q, aix es determina la construcci de loval (Fig. 6.5).

Q'

A O1 P

B O2 P'

D
Fig. 6.5. Oval inscrit en un rombe.

C
120

Oval isomtric En el cas que els angles majors de loval on shagi dinscriure loval valguin 120, i per tant els menors valguin 60, loval inscrit sanomena isomtric. La seva construcci es realitza de la mateixa manera que en el cas descrit anteriorment.

Q'

O1

O2
60

La ra dadoptar aquest nom ve donada perqu aquesta figura es fa servir en dibuix isomtric per substituir, de manera aproximada, lellipse que tingui el mateix valor deixos que loval. (Fig. 6.6).

P'

cc B.

Ovoide

D
Fig. 6.6. Oval isomtric.

ccc Definici
Lovoide s una corba plana i tancada, simtrica noms en relaci amb el seu eix major, i formada per quatre arcs de circumferncia, dels quals dos sn iguals i els altres dos sn desiguals.

ccc Construcci dovoides

A continuaci es desenvolupen alguns dels traats dovoides ms utilitzats en dibuix tcnic.

Ovoide coneixent leix menor 1. Es dibuixa la mediatriu de leix conegut AB, i sobt el punt O. Amb centre a O i radi OA, es traa una circumferncia que talla la mediatriu en el punt P.

P M M'
2. Suneixen els punts A i B amb P, amb la qual cosa sarriba a les rectes r i s. Es tracen dos arcs amb radi AB i centre als punts A i B, de manera que sobtenen els punts M i M. 3. Amb centre a P i radi PM o PM, es descriu lltim arc que configura lovoide que es demanava. (Fig. 6.7).

Fig. 6.7. Oval coneixent leix menor.

110

6. Corbes geomtriques
6.2. Corbes tcniques

Ovoide coneixent leix major 1. Es divideix leix major AB en sis parts iguals, i per la segona divisi es traa una perpendicular a leix. Es fa centre en aquesta mateixa divisi, s a dir, a la 2 i, amb radi 2-6, es descriu un arc que determina els punts P i Q. 2. Suneixen P i Q amb el punt 5, cinquena divisi dAB. Es fa centre al punt 2 i, amb radi 2P o 2Q es dibuixa una semicircumferncia i sobtenen sobre el segment PQ els punts H i I. Amb centre a P i Q, respectivament, i radi PI, es tracen els arcs que determinen els punts M i N. 3. Per ltim, amb centre al punt 5, i amb radi 5M, es traa un arc per acabar de construir lovoide que es demana (Fig. 6.8).

Ovoide coneixent tots dos eixos 1. Es pren leix menor CD i sen traa la mediatriu, i sobt el punt O. Amb centre a O i radi OC, es dibuixa una circumferncia que talla la mediatriu en els punts A i J. Des dA i sobre aquesta mediatriu, es porta el valor de leix major AB, i daquesta manera queden situats els eixos de lovoide. 2. Amb centre a J i radi JB, es dibuixa una circumferncia. A partir de C i sobre CD, es porta la magnitud JB i sobt el punt M. Es determina la mediatriu de MJ; i sobt el punt N sobre el segment OD. 3. Es troba el simtric de N sobre CO, i sobt el punt N. Suneixen els punts N i N amb J, determinen els punts de tangncia Q i Q. 4. Per ltim, amb centre a N i N respectivament, i radi NC, es tracen els arcs fins a unir C amb Q i D amb Q, amb la qual cosa sobt lovoide que es buscava (Fig. 6.9).

A A

A C I Q A

B D

3 4

C N'

M O

D N

N B=6
Fig. 6.8. Ovoide coneixent leix major.

J Q B
Fig. 6.9. Ovoide coneixent tots dos eixos.

cc C.

Espiral

Q'

ccc Definici

Lespiral s una corba plana, oberta i contnua que es configura en expansi per un punt que es desplaa de manera uniforme al llarg duna recta, que est fixa en un punt pel qual gira amb un valor angular constant. Una espiral es defineix pels elements segents: Pas: s la distncia longitudinal amb qu es desplaa un punt de la corba en una volta completa. s a dir, s la distncia entre dues espires consecutives. Espira: s la part de la corba descrita a cada volta. Nucli: s a partir don es genera, en expansi, lespiral. Els nuclis poden ser lineals si els centres estan situats en una lnia, o poligonals si sn els vrtexs dels polgons els centres que generen la corba. Radis vectors: sn la prolongaci, o b de la lnia on estan situats els centres del nucli o b dels costats del polgon que fa de nucli.

111

6. Corbes geomtriques
6.2. Corbes tcniques

A A

ccc Construcci despirals

A continuaci es desenvolupen alguns dels traats despirals ms utilitzats en dibuix tcnic. Espiral logartmica

1. En aquesta corba es comprova que el moviment de translaci no s uniforme, sin que segueix una progressi geomtrica, de manera que el pas s variable. 2. Per construir-la, es tracen dos eixos perpendiculars entre si, i sobt el punt O on es tallen. Es traa un triangle rectangle ABO, els catets del qual formen amb la hipotenusa els angles que es volen deixar constants durant el recorregut del punt generador. Partim del triangle escollit ABO. 3. Pel punt B es traa una perpendicular a la hipotenusa AB, i aix determina sobre laltre eix el punt C pel qual, al seu torn, es traa una altra perpendicular al segment BC i sobt el punt D sobre laltre eix, i aix successivament. 4. Es tracen les mediatrius dels segments que contenen els punts A, B, C, D, etc., i on aquestes tallin les bisectrius dels angles rectes que formen la lnia poligonal definida per aquests sobtenen els centres O1, O2, O3, etc. dels diferents arcs de circumferncia que configuren lespiral. Descrits aquests amb els seus radis particulars O1A, O2B, O3C, etc. i units convenientment, donen com a resultat la construcci de lespiral com pot apreciar-se a la Figura 6.10.

O1 E D O F O3

O2 B

Fig. 6.10. Espiral logartmica.

Paso

M
2

3 4

Espiral dArqumedes coneixent el pas MN 1. Es divideix el segment MN en un nombre qualsevol de parts iguals, per exemple dotze. Amb centre a M i amb radis M1, M2 fins a M12, es tracen circumferncies.

5 2. Es divideix la circumferncia en dotze parts iguals i es tracen els radis respectius. La intersecci daquests radis amb els arcs corresponents determinen els diversos punts que configuren lespiral, punts que, units amb tra continu, determinen la corba que es demana (Fig. 6.11).

12

N
12

11 10

9 8

7 6

5 4

3 2

11

10 9

Pas
Fig. 6.11. Espiral dArqumedes.

112

6. Corbes geomtriques
6.2. Corbes tcniques

cc C.

Voluta

ccc Definici
Es denomina voluta la corba plana, oberta i contnua composta per arcs de circumferncia, tangents entre ells, els centres dels quals sn els vrtexs dun polgon bsicament regular.

ccc Construcci de volutes

A continuaci es desenvolupen alguns dels traats de volutes ms utilitzats en dibuix tcnic. Volutes de nucli triangular, quadrangular i hexagonal 1. La construcci daquest tipus de volutes s molt senzill: noms cal fixar-ne la posici dels centres i la longitud del radi inicial. Observa, a les Figures 6.12, 6.13 i 6.14, com en el dibuix de cada una delles, els traats per construir-les es repeteixen a partir de la primera volta, els seus arcs es desenvolupen de manera parallela.

5 4 1 1 3 2 3 2 2 1 1 2 3

5 6 4 3 4 6 1 1 2 2 3 5 4 3 4 5

Fig. 6.12. Voluta de nucli triangular.

Fig. 6.13. Voluta de nucli quadrangular.

Fig. 6.14. Voluta de nucli hexagonal.

Voluta jnica 1. Es parteix duna circumferncia la longitud de la qual s igual al pas en qu es vol construir la voluta. Shi inscriu un quadrat ABCD i shi tracen paralleles als costats pels dos punts mitjos daquests, i sobtenen els punts 9, 10, 11 i 12. 2. Es divideixen els segments 9-11 i 10-12 en sis parts iguals, i es numeren de la manera indicada a la Figura 6.15. Es dibuixen les diagonals del quadrat prolongant-les; en aquestes diagonals es troben els punts de tangncia de la voluta. 3. Amb centre a 1 i radi 1A, es traa un arc fins a la diagonal i es determina el punt E, amb centre a 2 i radi 2E, es traa un altre arc fins a tallar la segent diagonal en el punt F, i aix successivament (Fig. 6.15).
11 7 3

10 6 2 4 8 12 1 5 9

Fig. 6.15. Voluta jnica.

113

6. Corbes geomtriques
Activitats

Qestions
Defineix de manera raonada les preguntes segents: 1. Qu s una corba geomtrica? Classifica-les. 5. Qu s un ovoide? 2. Qu s un oval? 3. Dibuixa un oval ptim coneixent-ne tots dos eixos i explica per escrit els passos seguits per construir-lo. 6. Dibuixa un ovoide coneixent-ne tots dos eixos i explica per escrit els passos seguits per construir-lo. 7. En qu es diferencia un oval dun ovoide? 4. Dibuixa un oval isomtric inscrit en un rombe i explica per escrit els passos seguits per construir-lo. 8. Qu s una espiral? Descriu com es generen les espirals, i quins elements les configuren. 9. Dibuixa una espiral logartmica i explica per escrit els passos seguits per construir-la. 10. Qu s una voluta? 11. Quina caracterstica tenen en com loval, lovoide i lespiral?

Exercicis
1. Dibuixa un oval sabent que el seu eix menor mesura 37 mm. 2. Dibuixa un oval sabent que el seu eix major mesura 65 mm. 3. Dibuixa un oval ptim sabent que els seus eixos mesuren 67 mm i 53 mm, respectivament. 4. Dibuixa un ovoide sabent que el seu eix major mesura 67 mm. 5. Dibuixa un ovoide sabent que els seus eixos mesuren 67 mm i 53 mm, respectivament. 6. Dibuixa una espiral dArqumedes sabent que el seu pas mesura 40 mm. 7. Dibuixa una voluta de nucli hexagonal, sabent que el costat de lhexgon mesura 12 mm. 8. Dibuixa una voluta jnica sabent que la circumferncia la longitud de la qual s igual al pas t un radi de 18 mm. 9. Dibuixa a escala 1:1 la clau de dues boques de la Figura 6.16. 10. Fixat com estan fetes les espirals de les Figures 6.17 i 6.18. Intenta reproduir-les esbrinant quins han estat els seus processos de construcci.
57

45

25
30

35

R39

R20

27

Fig. 6.17. Exercici 10, primera figura de model.

162

35

1=2
R12

3=4

4=5
40
4 R3

1 3 42 5 6

30

35 82
Fig. 6.16. Exercici 9, figura de model.

2=3
60

5=6
Fig. 6.18. Exercici 10, segona figura de model.

114

6. Corbes geomtriques
6.3. Corbes cniques

6.3. Corbes cniques

Les corbes cniques sobtenen en seccionar un con de revoluci amb un pla secant. Un con de revoluci s un cos geomtric que pot considerar-se engendrat per una lnia recta denominada generatriu, que es mou fixa en un punt (centre de generaci o vrtex del con), al voltant dun eix i amb una direcci circular anomenada directriu. (Fig. 6.19).

eje

Generatriu

cc A.

Classificaci de les corbes cniques

Vrtex

La posici del pla secant en relaci amb leix del con possibilita diferents tipus de corbes. A ms de la circumferncia, que es genera quan el pla secant (o pla secci) s perpendicular a leix del con, sn figures cniques lellipse, la parbola i la hiprbola. Si el pla secci s parallel a leix i talla el con, la secci s una hiprbola. s a dir, a < b (Fig. 6.21).

Directriu

Fig. 6.19. Elements dun con de revoluci.

Si el pla secci s oblic i talla totes les generatrius del con, la secci s una ellipse. s a dir, a > b (Fig. 6.20). Si el pla secci s oblic a leix i parallel a una de les generatrius del con, la secci s una parbola. s a dir, a = b (Fig. 6.22).

Fig. 6.20. Ellipse.

s convenient apuntar que les corbes cniques, excepte la circumferncia, ja estudiada, es construeixen per mitj de lobtenci de punts que configuren la corba, i que posteriorment cal unir-los, o b a m alada o mitjanant ls de plantilles de corbes.

Fig. 6.21. Hiprbola.

Fig. 6.22. Parbola.

115

6. Corbes geomtriques
6.3. Corbes cniques

cc B.

Elements de les corves cniques

Vegem els elements ms importants que formen les corbes cniques i que sn necessaris per construirles: Focus: sn els punts F i F de contacte de les esferes inscrites al con amb el pla secant que genera les seccions cniques, i estan situats a leix de simetria. Lellipse i la hiprbola tenen dos focus, i la parbola en t noms un. Vrtexs: sn els punts extrems dels eixos de la corba. Eixos: amb aquest terme es denominen els eixos de simetria de la corba. Tant lellipse com la hiprbola tenen dos eixos de simetria que sn perpendiculars entre ells. La parbola en t noms un. Centre: s el punt on es tallen els eixos de simetria i, per tant, el centre de la corba. Directrius: sn les rectes dintersecci que fa el pla secant (que genera la corba cnica) amb els plans que contenen les circumferncies tangents de les esferes amb el con. Circumferncia principal: s el lloc geomtric de les projeccions dels focus sobre les rectes tangents a la cnica. El centre daquesta circumferncia s el centre de lellipse o de la hiprbola i el radi s igual a la meitat del seu eix major. En el cas de la parbola, el radi s infinit. Circumferncia focal: s el lloc geomtric dels punts simtrics de laltre focus en relaci amb les rectes tangents a la cnica. El centre daquestes circumferncies sn els focus i els radis sn la longitud de leix major en el cas de lellipse i la hiprbola. A la parbola, el radi s infinit.

Cercle focal Radis vectors Circumferncia principal D

cc C.

Ellipse

s una corba plana i tancada, lloc geomtric de tots els punts del pla, la suma de distncies dels quals a dos punts fixos, anomenats focus F i F, s constant i igual a leix major AB. PF + PF = AB

ccc Elements de lellipse

Eix menor o virtual

Els elements ms significatius que configuren lellipse sn els segents: (Fig. 6.23):
A F AO = a O F' B

Eixos: t dos eixos AB i CD perpendiculars entre ells, que es tallen en el punt O, centre de lellipse. Leix major sanomena eix real o principal, i leix menor, secundari o virtual. Aquesta corba s simtrica en relaci amb aquests eixos. Focus: anomenats F i F, estan situats en leix real, i es troben fent centre en un dels extrems de leix virtual C o D, i radi igual al semieix real. Distncia focal: s la distncia que existeix entre tots dos focus. Radis vectors: sn les rectes que uneixen un punt qualsevol de lellipse amb els focus. Circumferncia principal: s la que es determina fent centre a O, centre de lellipse, i radi igual al semieix major. Circumferncia focal: lellipse t dues circumferncies focals. Per dibuixar-les es pren com a radi leix real i centre F i F, respectivament.

AB = 2a C Distancia focal Eix major o real.

PF + PF' = AB
Fig. 6.23. Elements de lellipse.

116

6. Corbes geomtriques
6.3. Corbes cniques

La nomenclatura ms utilitzada en geometria per denominar els eixos i la distncia focal s la segent: Eix major o real = AB = 2a; semieix major o real a. Eix menor o virtual = CD = 2b; semieix menor o virtual = b. Distncia focal = FF = 2c.

ccc Construcci de lellipse

A continuaci es desenvolupen alguns dels traats de lellipse ms utilitzats en dibuix tcnic. Ellipse coneixent tots dos eixos. Per punts 1. Es tracen dues rectes perpendiculars i sobt en el tall el punt O. Sobre aquestes se situen els eixos de lellipse A = 2a i CD = 2b. Amb centre a C o D i radi OA, es traa un arc que talla leix real en els punts F i F, focus de la corba. 2. Es divideix en un nombre de parts la distncia focal 1, 2, 3, etc. Amb centre a F i radi 1A es tracen dos arcs; amb radi 1B i centre a F es tracen uns altres dos arcs que tallen els dos anteriors a E i F, punts de lellipse. 3. Amb centre a F i radi 2A, es tornen a traar dos arcs; amb radi 2B i centre a F es tracen uns altres dos arcs que tallen els anteriors en els punts G i H, uns altres dos punts de la corba. Repetim aquesta operaci prenent altres punts 3, 4, etc. de leix real per seguir trobant punts de lellipse i, finalment, suneixen els punts determinats manualment o amb plantilles, amb la qual cosa sobt lellipse que es demanava. (Fig. 6.24).

D G E
1B 1A

F A
1 1A 2 3

O
4 5 6

F' B

1B

F H C
Fig. 6.24. Construcci de lellipse per punts.

117

6. Corbes geomtriques
6.3. Corbes cniques

5 4 3 2 1

H G F E

Ellipse coneixent tots dos eixos. Per feixos projectius 1. Es dibuixa un rectangle de costats iguals al valor dels eixos de lellipse. Es tracen els eixos dins aquest rectangle. Es divideixen els segments OA i AE en el mateix nombre de parts i iguals a cada segment. En aquest cas, cinc. 2. Les interseccions dels raigs C1, C2, C3 i C4 amb els raigs D1, D2, D3 i D4, respectivament, determinen diferents punts de lellipse E, F, G i H.

A
1 2 3 4

5 = O = 5' 4' 3' 2' 1'

3. Observa que els punts de la corba en els altres tres quadrants de lellipse shan obtingut aplicant el mateix mtode. Per ltim, noms queda unir aquests punts per completar lellipse (Fig. 6.25).

C
Fig. 6.25. Construcci de lellipse per feixos projectius.

Ellipse coneixent tots dos eixos. Per circumferncies concntriques o afinitat

1. Es dibuixen dues circumferncies concntriques de radis iguals als valors dels semieixos major i menor. Es tracen diferents radis de les dues circumferncies. 2. Pels extrems dels radis de la circumferncia major, es tracen rectes paralleles a leix menor. Pels extrems dels radis de la circumferncia menor, es tracen paralleles a leix major.

E A O B

3. Els punts dintersecci de les respectives paralleles determinen punts de lellipse buscada (Fig. 6.26).

Fig. 6.26. Construcci de lellipse per afinitat.

118

6. Corbes geomtriques
6.3. Corbes cniques

Ellipse coneixent tots dos eixos. Mtode de la tira de paper 1. Aquest s un mtode senzill i rpid per traar ellipses. El procediment est basat en la definici dellipse. Consisteix, per tant, a marcar sobre una tira de paper, amb traos petits, la longitud del semieix major AO i la del semieix menor CO. 2. Es fa coincidir el punt N sobre el semieix major AO de lellipse que es dibuixar, i el punt F sobre el semieix menor CO, i M s un punt de lellipse. Repetint aquest procediment saconsegueixen nous punts, tants com es desitgin. 3. Cal no oblidar que els punts N i F de la tira de paper han de coincidir sempre sobre els eixos de lellipse que es vol dibuixar. Per ltim, noms cal unir els punts trobats de manera manual o amb plantilles per determinar la corba (Fig. 6.27).

2
CO O

AO

B M N F

M N F
O B

M
A

N F
C

F
C

5
2 1

6
5 6 1 2

5 6

A
12 11 10

B
7

A
12 11 10

B
7

Fig. 6.27. Construcci de lellipse pel mtode de la tira de paper.

119

6. Corbes geomtriques
6.3. Corbes cniques

Ellipse coneixent tots dos dimetres conjugats Donat un dimetre qualsevol JK duna ellipse, el seu conjugat MN s el lloc geomtric dels punts mitjos de totes les cordes paralleles a JK. Es pot observar a la Figura 6.28 que la corda EF, parallela al dimetre JK, s tallada a P, que s un punt mig, pel dimetre MN. 1. Es parteix dels dimetres conjugats AB i CD. Es dibuixa una circumferncia de dimetre igual al major dels dimetres conjugats AB. Sobre aquesta es traa un altre dimetre CD, perpendicular a AB. 2. Es divideix AB en n parts, per exemple sis, i shi tracen paralleles a CD i CD. Es tracen els segments que uneixen els punts C amb C, i D amb D. 3. On les cordes tallen la circumferncia, es tracen paralleles a DD i CC que tallen les paralleles al dimetre conjugat CD en els punts E i E, F i F, etc., i aix successivament; daquesta manera es van determinant els punts de lellipse buscada (Fig. 6.29).

C' M E J E P F C

O F K N
Fig. 6.28. Dimetres conjugats duna ellipse.

A
1 2 3 4

E' F'

B=6

D'
Fig. 6.29. Ellipse coneixent-ne tots dos dimetres conjugats.

Determinaci dels eixos duna ellipse coneixent tots dos dimetres conjugats

1. Es parteix dels dimetres conjugats AB i CD. Per D es traa una perpendicular al dimetre AB, i es porta a partir de D el semidimetre a cada costat, s a dir, OA = DP = DQ. 2. Suneix el punt O amb P i Q, i es troba la bisectriu de langle POQ; aquesta recta cont leix major de lellipse. Per O es traa una perpendicular a leix major; aquesta recta cont leix menor. I per D es traa una parallela; on aquesta talli el segment OP sobtindr el punt J. 3. OJ s el valor del semieix menor i JP, el del semieix major. Es traslladen aquestes magnituds a partir dO a tots dos costats dels eixos, i queden determinats MN i EF, eixos de lellipse buscada. (Fig. 6.30)

F B O Q E N C A

Fig. 6.30. Determinaci dels eixos duna ellipse coneixent tots dos dimetres conjugats.

120

6. Corbes geomtriques
6.3. Corbes cniques

cc D.

Hiprbola
C

La hiprbola s una corba plana i oberta, lloc geomtric de tots els punts del pla la diferncia de distncia dels quals a dos punts fixos, anomenats focus F i F, s constant i igual a leix real AB, s a dir, a la distncia entre els vrtexs V i V.

OF
PF PF = AB

F A

O B

F'

Eix real

ccc Elements de la hiprbola

Els elements ms significatius que configuren la hiprbola sn els segents: (Fig. 6.33): Eixos: t dos eixos: AB, eix real, i CD, eix imaginari; sn perpendiculars entre ells i es tallen al punt O. Leix real cont els vrtexs A i B de cada branca de la corba. La hiprbola consta de dues branques simtriques en relaci amb els dos eixos. En aquesta corba, la distncia des del centre de simetria O a cada focus s igual a la distncia AC, quan A s un extrem de leix real i C, un extrem de leix imaginari. Aquesta propietat permet, si es coneix un dels eixos i els focus, determinar laltre eix (Fig. 6.31); i, lgicament, si es coneixen tots dos eixos, es poden obtenir els focus (Fig. 6.32). Focus: denominats F i F, estan situats a leix real i es troben fent centre a O i radi igual a la distncia AC. Distncia focal: s la distncia que hi ha entre tots dos focus.
Fig. 6.32. Determinaci dels focus de la hiprbola.

Eix imaginari D
Fig. 6.31. Determinaci de leix real de la hiprbola.

Cerc. focal

Cerc. focal

Eix imaginari C 2b eix imaginari F A

Cerc. principal

F'

AC F A O B F' Eix real

P D 2a Eix real 2c Distncia focal

Fig. 6.33. Elements de la hiprbola.

Radis vectors: sn les rectes que uneixen un punt qualsevol de la hiprbola amb els focus. Circumferncia principal: s la que es determina fent centre a O, centre de la hiprbola, i radi igual a la distncia AO del semieix real. Circumferncia focal: la hiprbola t dues circumferncies focals. Per dibuixar-les es pren com a radi leix real AB, i com a centre, F i F, respectivament. Asmptotes: sn rectes que passen pel centre de la hiprbola, i sn tangents a aquesta a linfinit; a ms, sn simtriques en relaci amb els eixos AB i CD. Es determinen traant la circumferncia principal amb centre a O. Es dibuixen rectes tangents des del focus F a la circumferncia, i aix es determinen els punts de tangncia M i N. Suneixen aquests punts amb O i sobtenen totes dues asmptotes (Fig. 6.34).

A F H

B F'

Fig. 6.34. Determinaci de les asmptotes de la hiprbola.

Radis vectors

121

6. Corbes geomtriques
6.3. Corbes cniques

La nomenclatura ms utilitzada en geometria per denominar els eixos i la distncia focal s la segent: Eix real = AB = 2a; semieix menor o virtual a. Eix imaginari = CD = 2b; semieix major o real = b. Distncia focal = FF = 2c.

ccc Construcci de la hiprbola

A continuaci es desenvolupen alguns dels traats de la hiprbola ms utilitzats en dibuix tcnic. Hiprbola coneixent tots dos eixos. Per punts 1. Un cop situats els eixos AB i CD, es procedeix a determinar els focus; amb centre a O i radi AC, es traa un arc, i on aquest talla leix real es troben els focus F i F.
1B

1B

1A

1A

A
3 2 1

B F'
1' 2' 3'

AC
D

2. Se situen punts arbitraris: 1 i 1, 2 i 2, etc., sobre leix real a un i laltre costat dels focus, F i F, respectivament. Amb radi 1A i centre a F i F es fan dos arcs; amb radi 1B i centre a F i F es descriuen uns altres dos arcs, que tallen els anteriors i determinen els punts M i M, i N i N, de la corba de totes dues branques. 3. Repetint aquesta operaci tantes vegades com punts hi hagi marcats sobre leix, sobt la resta dels punts de la hiprbola. Per ltim, suneixen amb plantilles de corbes o a m alada fins acabar les dues branques de la corba (Fig. 6.35).

1B

Fig. 6.35. Construcci de la hiprbola coneixent tots dos eixos.

Hiprbola coneixent les asmptotes i els vrtexs

D'' C'' O A C''' D''' JI P

1' 1

D C

1. Es tracen paralleles a les asmptotes pels vrtexs A i B, i sobtenen sobre aquestes els punts 1 i 1. Es porta sobre les asmptotes la distncia O1 = O1, i es determinen els punts 2, 3, etc., pels quals es tracen paralleles a lasmptota. 2. Es divideix el segment O1 en parts, que estan a 1/2 de la distncia O1 (punt P), a 1/3 (punt I), a 1/4 (punt J), etc., de manera que les paralleles traades pels punts P, I, J, etc. tallen les traades per 2 a C, per 3 a D, i aix successivament.

B C' D'

3. Els punts de laltra meitat de la branca en qu sha treballat poden obtenir-se trobant els simtrics, en relaci amb els eixos de la corba, dels ja determinats, com tamb els punts de laltra branca (Fig. 6.36).

Fig. 6.36. Hiprbola coneixent les asmptotes i els vrtexs.

122

6. Corbes geomtriques
6.3. Corbes cniques

cc E.

Parbola
Directriu

Semiparmetre

La parbola s una corba plana i oberta, lloc geomtric de tots els punts del pla equidistants dun de fix anomenat focus F i duna recta d denominada directriu. PF = FD

ccc Elements de la parbola

Els elements ms significatius que configuren la hiprbola sn els segents (Fig. 6.37): Eix: t noms un eix de simetria, perpendicular a la directriu, i que cont el vrtex i el focus. Radis vectors: sn les rectes que uneixen un punt qualsevol de la parbola amb el focus. Circumferncia principal: t un radi infinit i s tangent a la parbola en el seu vrtex. Circumferncia focal: tamb t un radi infinit i es converteix en una recta que coincideix amb la directriu. Parmetre: s la longitud de la corda de la parbola, perpendicular a leix, que passa pel focus. Semiparmetre: s la distncia des del focus fins a la directriu.

D Radis vectors

Fig. 6.37. Elements de la parbola.

N M

O1

ccc Construcci de la parbola

A continuaci es desenvolupen alguns dels traats de la parbola ms utilitzats en dibuix tcnic. Parbola coneixent la directriu i el focus. Per punts 1. Es dibuixen la directriu d i el focus F, i es troba el punt mig del segment OF, que s el vrtex A de la corba. A partir del focus F se situen punts arbitraris: 1, 2, 3, etc., i shi tracen paralleles a la directriu d. 2. Prenent com a radis les distncies O1, O2, etc., i fent sempre centre al punt F, es tracen arcs que tallen, respectivament, les rectes que passen per 1, 2, 3, etc., i sobtenen els punts M i M, N i N, i aix successivament. 3. En unir aquests punts amb tra continu, resulta la parbola buscada (Fig. 6.38).

O2
1 2 3 4

O A F O1 O2

M' N'
Fig. 6.38. Construcci de la parbola coneixent la directriu i el focus.

Parmetre P=6 P' = 6'

Eix

M
Parbola coneixent el vrtex, leix i un punt P de la corba 4 1. Se situen les dades que tenim i es determina el punt P, simtric de P en relaci amb leix. Pel vrtex A de la corba es traa una perpendicular a leix, i per P i P es tracen les paralleles a leix; on aquestes es tallen a la perpendicular sobtenen els punts M i N. 2. Es divideixen MP i AM en un nombre de parts iguals, per exemple, sis. Per les divisions obtingudes sobre AM es tracen paralleles a leix. Suneixen amb el vrtex A els punts de la divis MP, i on aquestes rectes tallen les paralleles sobtenen els punts 1, 2, 3, etc. Els punts 1, 2, 3, etc. es troben per simetria. 3. Unint els punts aix determinats amb una lnia contnua, sobt la parbola que es demana (Fig. 6.39).
Fig. 6.39. Parbola coneixent el vrtex, leix i un punt daquesta.

5 3 2 1

A
1' 2' 3' 4' 5'

123

6. Corbes geomtriques
Activitats

Qestions
Respon de manera raonada les preguntes segents: 1. Com sobtenen les corbes cniques? Classifica-les. 2. Comenta els elements ms importants que formen les corbes cniques. 3. Qu s una ellipse? Quina nomenclatura es fa servir per denominar els eixos i la distncia focal? 4. Comenta els elements que configuren lellipse. 5. Dibuixa una ellipse coneixent-ne tots dos eixos, per punts, i explica per escrit els passos seguits per construir-la. 6. Qu s una hiprbola? Quina nomenclatura es fa servir per denominar els eixos i la distncia focal? 7. Comenta els elements que formen la hiprbola. 8. Dibuixa una hiprbola coneixent-ne les asmptotes i explica per escrit els passos seguits per construir-la. 9. Qu s una parbola? 10. Comenta els elements que configuren la parbola.

Exercicis
1. Dibuixa una ellipse per punts, sabent que els seus eixos tenen una longitud de 65 mm i 45 mm, respectivament. 2. Dibuixa una ellipse per feixos projectius, sabent que els seus eixos tenen una longitud de 69 mm i 47 mm, respectivament. 3. Dibuixa una ellipse, sabent que el seu eix major mesura 68 mm i la seva distncia focal, 56 mm. 4. Dibuixa una ellipse per circumferncies concntriques o afinitat, sabent que els seus eixos mesuren 73 mm i 57 mm, respectivament. 5. Dibuixa una ellipse pel mtode de la tira de paper, sabent que dos dels seus dimetres conjugats mesuren 78 mm i 56 mm, respectivament, i langle menor que formen entre ells s de 45. 6. Dibuixa una hiprbola per punts, sabent que AB = 65 mm, i CD = 47 mm. 7. Dibuixa una hiprbola sabent que AB = 65 mm, i CD = 47 mm, fent servir per construir-la les asmptotes de la corba.
Fig. 6.40. Exercici 9, figures dexemple.

8. Dibuixa una parbola per punts, sabent que la distncia entre el vrtex A de la corba i el seu focus s de 33 mm.

9. Amb ajuda dellipses, que pots fer mitjanant el traats geomtrics estudiats, dissenya dues figures ornamentals de manera similar a les que et proposem en la Figura 6.40.

124