Preparem-nos per al fred Sempre ens recordem del fred quan ja ha arribat i llavors ja s tard per a installar sistemes

dallament o de calefacci. Enguany siguem previsors i preparem-nos per al fred com cal. Si no volem passar fred a casa quan arriba lhivern, hem de tindre-la ben allada i mantindre una temperatura adequada i constant durant tot el dia. Lallament perseguix un doble objectiu: que no entre el fred a casa, per que tampoc se nisca la calor. Si la calor sescapa, a ms de refredar-se la casa, malgastarem els diners invertits per a calfar-la. Perqu a no passe, cal que revisem els punts que poden presentar problemes dallament, sobretot els sistemes de tancament de portes i finestres. El pas segent s calfar la nostra casa. La temperatura ha doscillar entre els 20 i 21 graus. Encara que, de nit, podem programar el nostre sistema de calefacci perqu es mantinga entre els 16 i els 17 graus, i aix estalviarem energia. Els sistemes per a calfar la llar sn molt variats. Podem installar calderes de gas o de gasoil, bomba de calor, terra radiant, calor blava, radiadors elctrics, etc. La tria dependr de molts factors: disponibilitat despai, subministrament de gas, obres necessries, cost de la installaci, etc.

Ja som 7.000 milions

El dia 31 doctubre el nostre planeta va arribar als 7.000 milions dhabitants, segons els clculs del Fons de Poblaci de les Nacions Unides, que ha elaborat un informe sobre les possibilitats i els riscos desta xifra de persones, la ms alta de la histria. Durant els ltims cinquanta anys, el mn ha viscut el creixement de poblaci ms espectacular, i sha passat de 3.000 milions de persones en 1960 als 7.000 actuals. Fa 2.000 anys, la poblaci mundial era duns 300 milions de persones, i van fer falta ms de 1.600 anys perqu la poblaci es doblara i arribara als 600 milions. En canvi, en les ltimes dcades hi ha hagut un creixement accelerat de la demografia, arran de la reducci de la mortalitat en les zones menys avanades. El creixement mxim de poblaci es va registrar entre 1965 i 1970, per, des de llavors, sha redut un 2% a conseqncia del descens de la fecunditat en molts pasos. Les causes deste augment sn degudes a les millores cientfiques, els avanos de la medicina i laccs de la majoria de la poblaci a la sanitat. Lesperana de vida sha ampliat i ara se situa en els 70 anys, molt lluny dels 31 anys que hi havia en 1900.

Ensalades Fa temps que les ensalades shan convertit en un dels plats ms recurrents durant tot lany, i ja no sn noms un plat de lestiu. Les noves tendncies culinries aposten per la seua innovaci. Des del punt de vista gastronmic i de lequilibri nutritiu, e l valor afegit de les ensalades saconseguix a partir de la combinaci encertada i equilibrada dingredients de naturalesa diferent, amb textures i colors variats. La tendncia cap a un consum ms gran daliments preparats tamb t el reflex en les ensalades. El mercat, atent als nous costums i necessitats, noferix diverses opcions. Duna banda, hi ha les compostes per una varietat dencisams i hortalisses fresques, netes, trossejades,sense parts no comestibles. Sn productes llestos per a menjar i shan de conservar sempre en refrigeraci. Daltra banda, hi ha les ensalades en conserva, esterilitzades i presentades en pot de vidre o en llanda, que senvasen en recipients i es tanquen hermticament com a garantia de seguretat alimentria. Els ingredients ms comuns en estes conserves sn els psols, la carlota, els pimentons rojos, la ceba i la tonyina, als quals de vegades safig dacsa, olives, esprrecs i soja. Si els barregem amb arrs, pasta o llegums obtindrem un plat nic i nutricionalment ben equilibrat.

Trens amb Wi-Fi Renfe ha confirmat que la seua flota de trens oferir connexi sense fil a la xarxa totalment gratuta. Es tracta duna nova millora en fase experimental, que encara tardar algun temps a aplicar-se de manera definitiva, a causa del finanament necessari per a adaptar ms de 1.200 trens. La companyia de transport ferroviari vol portar la connexi a Internet als seus passatgers a travs de la xarxa sense fil Wi-Fi, un servici molt sollicitat tant pels usuaris de trens de llarg recorregut com pels de trens de rodalia. Este futur llanament est en fase experimental i en els prxims mesos comenaran les proves pilot amb viatgers reals. El fet dincorporar la connexi a Internet des dun tren no s impossible, per shan delaborar treballs en qu sestudien diversos factors, ja que esta prestaci es pot veure condicionada per la velocitat del tren i la cobertura que oferixen els operadors de telecomunicacions en les zones on subiquen les vies. De moment, tots els trens que van als tallers per a intervencions estructurals, ja ixen amb la xarxa de comunicacions preinstallada. Lnic inconvenient s que cada tren haur de passar revisions ms sovint per tal dassegurar el funcionament correcte desta prestaci.

Farmaciola Segur que alguna vegada thas fet un tall a la m, els teus fills han caigut un bac en el parc o simplement has tingut mal de cap. Per a totes estes malalties lleus, no cal anar a un metge durgncies, per s important disposar de material sanitari i medi caments que ens ajuden a alleujar el dolor al ms prompte possible. Segons lltima enquesta DADO (Detecci dAccidents Domstics i dOci) feta per lInstitut Nacional de Consum, es calcula que a Espanya cada any hi ha ms dun mili i mig daccidents domstics. Aix, els bacs, els colps contra objectes, els talls, les cremades, les intoxicacions, els cossos estranys i lasfxia sn, per este orde, les principals lesions que tenen lloc a casa. En este sentit, la Creu Roja recomana que en totes les cases i centres de treball sinstalle una farmaciola per a primers auxilis. Esta haur destar en un lloc accessible, amb bona ventilaci i fora de labast dels xiquets. Nhi ha prou amb una caixa hermtica, un armari o una maleta xicoteta fcil de transportar. El contingut de la farmaciola ha de permetrens fer front a les situacions que amb ms freqncia es presenten en lentorn domstic, per aix la seua composici pot variar segons les circumstncies.

Excursions familiars amb bicicleta Una opci magnfica per a una escapada rural en famlia sn les excursions amb bicicleta: una experincia divertida i tamb educativa. bviament, triarem els recorreguts ms adequats segons ledat del xiquet. Si el nostre fill t entre 2 i 4 anys, podem fer trajectes curts, de fins a 3 km, en qu podem ensenyar-los les tcniques bsiques dequilibri, pedaleig i frenada. Si tenen entre 4 i 8 anys, podem fer excursions ms llargues que incloguen pujades lleugeres. Saconsella anar per camins destinats exclusivament a les bicicletes, com ara algun tram de carril bici o de via verda preparada. I tamb per espais compartits amb els vianants, ja que podem aprofitar locasi per a ensenyar-los a ser respectuosos amb els altres usuaris. Quan en tenen entre 8 i 12, podem optar per pistes de terra, camins rurals o vies verdes sense condicionar, on podran adquirir un poc de tcnica. I si els nostres fills han passat dels 12 anys, ja podem atrevir-nos amb rutes ms complicades. En conclusi, una excursi familiar amb bicicleta ens servir per a ensenyar als menuts a dominar millor la bicicleta, experimentar rutes desconegudes, millorar la condici fsica i, sobretot, fomentar els valors de respecte i convivncia amb els altres.

Com un peix en laigua La nataci es considera un dels esports ms recomanables per a activar el nostre cos, ja que la seua prctica exercita la major part de grups musculars i s un magnfic exercici cardiovascular. A ms, un dels grans avantatges de la nataci s la reducci de la gravetat, grcies a laigua. Este factor s decisiu per a aquelles persones que no solen practicar cap activitat, ja que fer exercici en laigua facilita el moviment. Prendre banys en la mar t efectes ms positius encara, perqu laigua marina cont fins a 89 elements que beneficien el nostre organisme. Des que posem els peus en larena de la platja, el nostre cos comena a beneficiar-se destes propietats: la brisa actua com un esprai natural pel seu alt contingut de iode, el qual regula les glndules tirodals i equilibra lorganisme. I, una vegada ja dins de laigua, els minerals, les vitamines i els antioxidants de laigua de mar ajudaran la nostra pell a mantindres llisa i jove. Qu ms es pot demanar? Laigua de la mar pot ajudar a solucionar a feccions de la pell i, a ms, si la combinem amb el sol, potenciarem lefecte de la vitamina D. I, per si aix encara no fra prou, el seu alt contingut de magnesi la convertix en un element molt beneficis per a calmar els nervis i ajudar les persones que patixen dansietat.

La cartografia i el GPS Una expedici arqueolgica dels EUA ha realitzat, grcies a un dispositiu GPS dltima generaci, un sorprenent descobriment en plena selva guatemalenca. Este aparell de localitzaci ha perms trobar una ciutat de la civilitzaci maia que havia estat oculta durant segles davall duna espessa capa selvtica. Grcies a ls desta tecnologia, els cientfics han traat un mapa tridimensional de lrea de la ciutat i la seua pirmide. Aix, shan descobert un centenar dedificis que han estat ocults durant huit segles. La importncia de la troballa saccentua perqu mai abans ha sigut excavada. De fet, la comunitat cientfica internacional no va saber de la seua existncia fins a la dcada dels 90 del segle passat. No obstant aix, els saquejadors s que coneixien lemplaament, i el nom local del lloc, Holtun, que significa cap de pedra, es deu a les grans mscares destuc de vora tres metres dalada que sobreeixien del sl selvtic. La troballa hauria sigut impo ssible sense lajuda desta cartografia digital, a causa del creixement de la vegetaci sobre les restes. Aix, el GPS ha perms conixer que hi havia un observatori astronmic, un camp de joc ritual i algunes residncies. Segons larqueloga nord -americana al crrec de les excavacions, la ciutat va estar habitada entre els anys 600 a.C. i 900 d.C. i va albergar una poblaci de vora 2.000 persones.

Reciclatge dels envasos de vidre Un gest tan senzill com el de separar els envasos de vidre per a depositar-los en el contenidor de reciclatge corresponent representa un benefici important per al medi ambient. Es redux el consum denergia, sestalvien matries primeres i disminuxen els abocadors i la contaminaci de laire. Reciclar envasos de vidre s una tasc a fcil. Simplement reservant un espai a casa per a guardar botelles, pots i flascons (sense tapa), que desprs introduirem en el contenidor verd, contribuirem a la cura del nostre entorn. Els contenidors de vidre que trobem en els nostres carrers estan destinats a recollir noms els envasos de vidre ds quotidi. De tota manera, cal recordar que hi ha materials que denominem vidre per que no ho sn, com ara la cermica, els gots, els vidres de les finestres, els plats de vidre, etc. Tots estos materials, per la seua composici qumica, conv que es depositen en els punts nets dels pobles i ciutats. Aix, les copes, els gots i altres objectes de cristalleria contenen xids metllics, i per aix necessiten una temperatura de fusi ms alta que la del vidre. Perqu es reciclen tots els envasos de vidre que hi ha en el mercat, sha de completar un circuit en qu noms una pea s indispensable: el consumidor conscienciat.

Lestrs Habitualment es considera lestrs com un factor negatiu i desagradable, responsable, a ms, de la major part dels problemes fsics i psicolgics que patim, per a no s del tot cert. Quan una persona es troba davant duna situaci complicada, el seu organisme es prepara per a lacci a travs dels seus propis recursos, que li permeten percebre rpidament qu s el que passa i decidir quines sn les conductes que ha de portar a terme. Aix, grcies a esta resposta davant duna situaci destrs, la persona la pot controlar ms fcilment. Esta resposta no s rona en si mateixa, per comporta un desgast important per al nostre organisme. Per tant, no genera cap problema si apareix ocasionalment, per, si es repetix amb massa freqncia, intensitat o duraci, provocar que lorganisme no puga recuperar-se i apareguen problemes associats a lestrs. No totes les persones perceben les mateixes situacions com a estressants. Aix depn tant del context com de la manera dencarar els problemes i, per tant, dels recursos i les habilitats de cada u. Lestil de vida s un bon modulador: la professi, les aficions, les relacions socials, la forma de pensar, les expectatives duna persona determinen de manera important les demandes a qu es veur sotmesa i, per tant, les situacions estressants que se li presentaran.

Turisme sostenible El turisme sostenible se sol relacionar amb destinacions paradisaques, com ara un parc natural o una platja deserta. Per el turisme sostenible va ms enll. Sanomena sostenible perqu complix diversos requisits. El primer s que genera un impacte mnim sobre el medi ambient. Per a complir este requisit, els turistes hem destar molt sensibilitzats i tindre cura amb els nostres actes. Si viatgem a la muntanya pensant en una destinaci ambiental, per lembrutem amb les n ostres deixalles; si ens emportem de record plantes que estan protegides; si posem la msica a tot volum, etc., deixarem de fer turisme sostenible i passarem a fer un turisme agressiu amb el medi. Un altre dels requisits s que ha de satisfer les necessit ats econmiques de lentorn. El turisme s una gran font de riquesa i, en algunes zones dinterior, sest convertint actualment en una de les principals fonts de treball. Allotjar-nos en una casa rural, menjar en un restaurant tradicional, passejar a cavall o contractar un guia per a una excursi, significa contribuir a la sostenibilitat de la zona. En definitiva, un turisme sostenible s el que satisf les necessitats econmiques, socials i esttiques, i que, al mateix temps, respecta la integritat cultural, els processos ecolgics essencials i la diversitat biolgica.

El mel dAlger El mel dAlger prov dEgipte i va comenar a cultivar-se a les vores del riu Nil. Ms tard, els fenicis en van estendre el cultiu als pasos mediterranis i, en lactualitat, sha convertit en una fruita tpica de climes clids i temperats. Els principals pasos productors sn Espanya, Itlia, Turquia, Grcia, la Xina i el Jap. Des del punt de vista tcnic, es coneix el mel dAlger com una fruita de corfa llisa, dura, amb un gruix entre 2 i 4 centmetres i de color verd, verd clar o verd grogs. La polpa pot ser roja, rosa o groga i, a ms, sol contindre llavors negres i brillants, marrons o blanques. El mel dAlger s una fruita molt verstil i combina a la pe rfecci amb molts aliments. Les llavors es poden menjar. De fet, en molts pasos asitics es consumixen com a aperitiu, tant torrades com fregides, i, fins i tot, hi ha llocs on sutilitzen per a fer pa. s una fruita perfecta per a consumir-la a lestiu, perqu, com que t tanta quantitat daigua, un 93%, resulta molt hidratant. Tamb cont carotens, com el pigment licop, substncia responsable del color rosat de linterior i amb un gran poder antioxidant. A ms, s baixa en potassi i aix la convertix en un aliment molt dirtic; per tant, sindica en persones que patixen dhipertensi, dcid ric o de problemes de reny.

La grip estacional En linici de la campanya de vacunaci de la grip estacional, les autoritats sanitries es dirigixen especialment als collectius de risc, entre els quals hi ha les persones amb problemes respiratoris i els adults majors de 60 anys. s important conscienciar el collectiu de la tercera edat de la rellevncia de previndre esta malaltia a travs de la vacunaci, per tamb mitjanant el manteniment duns hbits saludables que incloguen una bona hidrataci, una alimentaci sana i una activitat fsica de carcter moderat. La vacunaci s la mesura prioritria, tot i que la seua efectivitat en majors de 65 anys baixa fins al 35%. A s degut al fet que, a mesura que envellim, el nostre sistema immunitari safeblix i no t tanta fora per a lluitar contra els agents externs. Per este motiu, s important que els hbits de prevenci se centren a reforar el sistema immunitari, i per a aconseguir-ho s clau una bona alimentaci en la qual no han de faltar les verdures fresques, la fruita seca, els llegums, la mel o els productes lactis. Una dieta saludable i la prctica duna activitat fsica regular moderada aju daran no nicament a previndre el virus de la grip o a reduir-ne la virulncia, sin que tamb contribuiran a augmentar el benestar i la qualitat de vida de la nostra gent major.

Rescat a Xile No fa encara un mes el mn sencer seguia el rescat amb xit dels 33 miners xilens atrapats vius en una mina a 800 quilmetres al nord de Santiago de Xile. Arrere quedaven 71 dies dangoixa i por per a estos treballadors i les seues famlies, en els quals es va generar una gran mobilitzaci meditica. De fet, el rescat va ser vist en directe per ms de mil milions de persones de tot el mn, tot un rcord daudincia comparable als grans esdeveniments esportius. Ens arribaren a informar del maquillatge que es posaria la dona dun dels miners o dels problemes sentiment als que tenia un altre, i es va descriure amb el detallisme digne duna revista especialitzada la tecnologia que va permetre rescatarlos. Naturalment, el fet que els mitjans de comunicaci shagen ocupat del cas s en si mateix positiu, encara que a penes shaja aprofitat per a informar sobre les dures condicions laborals en les mines xilenes. Esta gran repercussi meditica ha propiciat que la indstria del cine i la televisi shaja afanyat a prolongar el reality show amb diverses produccions en preparac i. La primera s una srie televisiva que va comenar el rodatge en la mateixa mina quan encara no shavia produt el rescat. I Hollywood tamb projecta traslladar a la gran pantalla este drama amb final feli.

Ipad: utilitat o capritx? El nou dispositiu llanat per Apple pot ser una porta dentrada a la tecnologia per a moltes persones. Els experts no es posen dacord sobre liPad. Els ms optimistes veuen en este aparell el futur de la informtica, mentres que per a uns altres noms s un capritx pervers (amb preus que van dels 479 als 779 euros) que el temps sencarregar de posar en el seu lloc, ja que proposa un mn totalment controlat per Apple i els seus interessos empresarials. No obstant aix, cada vegada resulta ms clar que este hbrid entre un telfon i un ordinador pot ser el complement ideal per a traslladar loci digital al sof, o per a mostrar a les persones majors les bondats de la xarxa. Els apstols del programari lliure veuen en liPad una cosa semblant a El xou de Truman, pellcula en qu la vida s un immens escenari on tot est previst i controlat per un grup de tcnics i guionistes televisius. Adduxen que un aparell en qu la persona que lutilitza no pot decidir quins programes usa o on compra la msica, les pellcules o les lectures, no s una bona premissa per al futur, per ms que lexperincia dusuari siga tan fantstica que no li deixe veure lautntica realitat.

Beneficis de tocar un instrument Latapet calendari dactivitats extraescolars est liderat per la prctica esportiva, el coneixement didiomes i la informtica. A una distncia considerable trobem la msica. El futbol, el bsquet, la nataci... Lexercici fsic regna en les activitats extraescolars. La formaci musical, curiosament, ha sigut fins fa no massa la nota discordant. Amb la pintura, el teatre o el ballet, s una alternativa aparentment minoritria, a pesar de la seua bona i merescuda fama. Nombrosos estudis certifiquen que laprenentatge musical potencia una llarga llista de capacitats entre els estudiants. La prctica habitual amb un instrument millora la destresa manual i la visual. La memria, la creativitat i les habilitats del llenguatge tamb es reforcen. Per aix, cada vegada ms especialistes recomanen una formaci musical per a millorar les habilitats lectores i descriptura, sobretot en xiquets amb dislxia. I els qui toquen un instrument musical treballen ms la intelligncia espacial, que s la capacitat per a percebre el mn de manera detallada i formar imatges mentals dels objectes. Esta s una capacitat molt til, per exemple, per a orientar-se, solucionar problemes matemtics complexos i fins i tot per a gestos aparentment senzills, com ara embolicar lesmorzar diari.

Paquets de tabac illustrats El Consell de Ministres ha aprovat un nou reial decret que obliga a incorporar a letiquetatge dels paquets de tabac advertiments sanitaris en forma de fotografies o illustracions impactants que alerten grficament dels riscos i les malalties que provoca el tabac. La norma modifica un decret anterior que ja regulava letiquetatge dels productes de tabac i les mesures relatives a la composici i denominaci deste tipus de productes. Les imatges seleccionades shan extret del catleg que la Uni Europea va elaborar en 2005. En concret, es tracta de fotos molt explcites que informen visualment que el consum de tabac provoca cncer mortal de pulm, envelliment prematur, cardiopaties i malalties cerebrovasculars. Alguns dels missatges que es poden llegir sn fumar pot ser causa duna mort lenta i dolorosa, acompanyat de la fotografa duna gola afectada; fumar obstrux les artries amb una operaci a cor obert; fumar provoca lenvelliment de la pell, acompanyat dun esquelet, o fumar provoca cncer mortal de pulm, amb un pulm sa i un dafectat.

Tecnologia txtil La revoluci tecnolgica tamb arriba a la roba perqu els usuaris de lera digital puguen continuar connectats encara que estiguen lluny del seu equip informtic. En els ltims anys, la tecnologia sha introdut en el sector txtil per a millorar els teixits i fer-los ms funcionals. Aix, ja es poden trobar peces de roba que controlen la temperatura, banyadors que reduxen la resistncia a laigua i camisetes que incorporen sistemes de detecci de senyals Wi-Fi. Una altra tendncia deste tipus de tecnologia s la integraci de bateries, panells solars i microxips en la roba, per a afegir autonomia energtica a altres aparells ds personal. Una famosa universitat estrangera ha creat unes plaques solars que es poden installar en una corbata o en un vestit. Lenginy est dotat de diverses plaques fotovoltaiques que arriben als 3,6 volts a plena crrega en qualsevol aparell. Amb esta energa es pot carregar un telfon mbil o un reproductor dMP3. De moment no sha superat la fase de proves, per prompte ser possible trobar en el mercat diferents peces de roba amb carregadors solars.

Sorolla Els catorze panells que el pintor valenci Joaquim Sorolla(1863-1923) va fer expressament per a la Hispanic Society de Nova York ja tornen a estar en el seu lloc. Un equip dexperts ha restaurat les peces, que han recuperat la lluminositat original. Durant tres anys, les obres shan exposat en set museus de lestat, amb ms de dos milions de visitants. Mentrestant, la Hispanic Society ho ha aprofitat per a remodelar les seues galeries interiors. Els catorze immensos murals que conformaven lexposici van eixir cap a Valncia en avi el 30 de setembre de 2007. Era la primera vegada que abandonaven Nova York des que Sorolla els va pintar per encrrec del fundador de la Hispanic Society, un apassionat de lart. El mecenes li va encarregar uns murals fets a mida per a decorar una de les sales del museu que reflectiren la diversitat espanyola. Sorolla, un perfeccionista incansable, va recrrer entre 1912 i 1919 un per un els catorze escenaris elegits per a impregnar-se de la manera de fer i de ser de cada territori. Una visi regionalista dEspanya centrada en estereotips folklrics, per amb una tcnica molt treballada i un tractament de la llum exquisit, que situen el pintor valenci entre els millors representants de limpressionisme.

Condemna per un missatge de mbil LAudincia Provincial de Mrcia ha confirmat la condemna de multa de deu dies, amb una quota diria de cinc euros, imposada per un jutjat dinstrucci a una dona que va enviar un missatge a travs del mbil a un amic a qui va amenaar de muntar-li un escndol en una cadena de televisi. La sentncia desestima el recurs presentat per la denunciada, que va allegar que la frase del missatge no era realment amenaant, perqu no era una afirmaci sin una pregunta acabada amb interrogaci. El text, segons transcriu la sentncia, era: qui s ms mentider i pocavergonya? Perqu el dia que membarguen per culpa teua anir a la televisi a explicar la poca vergonya que tens i el que has fet amb mi. Per al tribunal, el fet que la frase acabara amb un signe dinterrogaci no altera ni modifica el sentit del missatge enviat per la denunciada, que clarament es referix al denunciant com a pocavergonya i mentider, i no precisament en un clima de broma i de divertiment, sin de menyspreu i dinsult a la persona. Certament els usos socials han dinfluir en la interpretaci i aplicaci del dret, per aix no significa assumir que lordenament jurdic penal deixe daplicar-se davant dun comportament com linsult que en un mbit normalitzat de relaci social mereix el rebuig.