TRADUCCI I INTERPRETACI LLENGUA CATALANA PER A LA TRADUCCI I Prof. Joan M.

Perujo Melgar CURS 2011-2012

UNITAT 3.2 LA FLEXI NOMINAL 3.2.1 La noci de morfema. Tipus de morfemes Dins l'anomenat cicle nominal, se solen distingir dues categories no sempre fcils de destriar: el nom substantiu i el nom adjectiu. Tot i que, en general, el substantiu i l'adjectiu exerceixen funcions diferents dins l'oraci gramatical, com sn la de subjecte (el substantiu) i la d'atribut (l'adjectiu), en moltes ocasions s'hi produeixen interferncies. Com sabem, hi ha noms que poden funcionar com a substantius i com a adjectius (amic, expert), hi ha tamb substantius que poden convertir-se en adjectius (clau) i, finalment, hi ha adjectius que es poden substantivar (millor, responsable). Una altra prova de l'afinitat i la interferncia d'aquestes dues categories nominals s el fet que, a grans trets, els procediments per a obtenir en cada cas les formes marcades (el femen i el plural) sn els mateixos per al substantiu i per a l'adjectiu. En una paraula podem distingir dos tipus d'unitats significatives: el morfema lxic (lexema), que cont la significaci primria d'un mot, i el morfema flexional o gramatical, que hi aporta les categories de gnere i nombre (en el substantiu) i de temps, persona i nombre (en el verb). Els morfemes flexius o categoritzadors poden convertir els morfemes lexemtics en paraules d'una classe determinada. Aquests morfemes expressen els accidents gramaticals del cicle nominal (en el substantiu i en l'adjectiu): el gnere (amb l'afegit del morfema -a, que s la marca del gnere femen) i el nombre (amb l'afegit del morfema -s, que s la marca del nombre plural). 3.2.2 El gnere en el cicle nominal Pel que fa al gnere, en catal distingim entre mascul i femen. Tot i que es pot parlar d'un gnere neutre (substantius abstractes, noms de qualitats, etc.), formalment la formulaci d'aquest gnere coincideix amb el mascul. El mascul s, doncs, el gnere no marcat, en contraposici al femen, que pren la marca -a.

En la formaci del femen, tant per al substantiu com per a l'adjectiu, podem distingir bsicament quatre mecanismes, segons el tractament que rep el mascul. 3.2.2.1 Addici de la marca -a 3.2.2.1.1 Simple addici de la marca (aquest mecanisme funciona sobretot en els noms acabats en consonant o grups consonntics). fill filla dol dola company companya botiguer botiguera xiquet xiqueta fosc fosca De vegades, per, l'addici de la marca comporta algunes modificacions ortogrfiques. ventrloc ventrloqua nul nulla gal galla tranquil tranquilla 3.2.2.1.2 Els masculins acabats en -i o en -u tones precedides de consonant fan el femen afeginthi una -a. aeri aria auri uria ferri frria individu indivdua promiscu promscua vacu vcua 3.2.2.1.3 En el cas del masculins acabats en -e o en -o tones, l'addici de la marca es fa desprs d'haver suprimit la vocal final del mascul. sogre sogra alumne alumna ministre ministra pediatre pediatra psiquiatre psiquiatra monjo monja mestre mestra pobre pobra

3.2.2.1.4 En els noms acabats en diftong decreixent podem distingir els casos segents. ! Els mots acabats en -i semivoclica formen el femen afegint una -a al mascul. noi noia malai malaia xai xaia Per: reina, herona ! Els acabats en -au canvien aquesta terminaci per -ava en el femen. esclau esclava blau blava eslau eslava ! Els acabats en -eu canvien aquesta terminaci per -ea en el femen. europeu europea pigmeu pigmea galileu galilea Per: jueu jueva, romeu romeva, du dea/deessa. ! Els acabats en -iu (no diminutiu) fan el femen en -iva. administratiu administrativa executiu executiva fugitiu fugitiva esquiu esquiva Per: geliu geliua, joliu joliua, soliu soliua. ! Els acabats en -ou fan el femen en -ova. nou nova tou tova 3.2.2.2 Incorporaci de sons subjacents De vegades, quan es produeix l'addici de la marca en la formaci del femen, s'hi incorporen alguns altres sons subjacents )presents tamb en altres formes del mateix nom com ara el plural o els derivats) o es modifica la consonant final del mascul. La immensa majoria dels masculins acabats en vocal tnica (sense -r final) prenen el so [n] en la formaci del femen (tamb en el plural). germ germana lle lleona 3

cos cosina ser serena pla plana americ americana Tamb: reina, rfena Per: hind (invariable) En catal oriental, podem considerar tamb com a sons subjacents que reapareixen en el femen les consonants -r i -t (mudes en la posici final del mascul). 3.2.2.3 Modificacions per l'adopci de la marca En el moment del canvi de gnere, es poden produir canvis de la consonant final del mascul. Aquest fenomen afecta els noms acabats en oclusiva sorda (fonemes /p/, /t/, /k/) o en una sibilant tamb sorda (/f/, /s/, /t/) i s'explica perqu aquests fonemes, de vegades, sn el resultat de la neutralitzaci d'un fonema sonor (sord en posici final), que recupera la sonoritat en posici interior. 3.2.2.3.1 Masculins acabats en /p/ a) Es fa el fonema /p/ xop xopa esquerp esquerpa b) Es fa el fonema /b/ llop lloba orb orba 3.2.2.3.2 Masculins acabats en /t/ a) Es fa el fonema /t/ petit petita estret estreta b) Es fa el fonema /d/ nebot neboda buit buida 3.2.2.3.3 Masculins acabats en /k/ a) Es fa el fonema /k/ ric rica poc poca

b) Es fa el fonema /g/ amic amiga groc groga 3.2.2.3.4 Masculins acabats en /f/ a) Es fa el fonema /f/ mecangraf mecangrafa b) Es fa el fonema /v/ serf serva 3.2.2.3.5 Masculins acabats en /s/ a) Es fa el fonema /s/ gos gossa esps espessa gras grassa b) Es fa el fonema /z/ esps esposa precs precisa francs francesa 3.2.2.3.6 Els masculins acabats en consonant palatal sorda a) Acabats en -ix baix baixa coix coixa fluix fluixa b) Acabats en el so /t/ gavatx gavatxa lleig lletja mig mitja boig boja roig roja

3.2.2.4 Abstracci de la marca -a A ms de l'addici de la marca -a en el femen, el gnere dels substantius es pot obtenir tamb per altres procediments.

3.2.2.4.1 Criteri lexicogrfic De vegades, els substantius femenins tenen una arrel distinta de la del mascul: home / dona, oncle / tia, cavall / egua, ase / somera, boc/ cabra, gendre / nora, marit / muller, pare / mare, porc / truja, etc. Altres vegades noms hi ha una denominaci amb la qual designem indistintament el mascle o la femella de certs animals: rossinyol, oreneta. Si n'hem d'especificar el gnere, per tant, cal afegir-hi els mots mascle o femella.

3.2.2.4.2 Criteri de sufixaci ! En alguns casos, el femen es forma amb uns sufixos especfics. -Sufix -essa1 abat abadessa jutge jutgessa metge metgessa sastre sastressa -Sufix -iu emperador emperadriu actor actriu institutor institutriu -Sufix -ina rei reina heroi herona gall gallina tsar tsarina -Sufix -leg -loga bileg biloga filleg filloga antropleg antroploga anleg anloga homleg homloga

1 Aquest sufix no s'ha de confondre amb la terminaci -esa de paraules com marquesa, burgesa, pagesa, etc. (resultat d'afegir -a als masculins acabats en -s). Recordeu tamb que el femen de prncep s princesa (antigament hi havia la forma principessa).

! En altres casos, es crea el mascul a partir del femen. bruixa bruixot abella abellot perdiu perdigot dida didot ! Finalment, hi ha certes paraules aparellades (mascul i femen), per el canvi de gnere comporta tamb l'afegiment d'un mats de significat. ganivet/ganiveta parell/parella cuc/cuca bta/bot forca/forc molla/moll prat/prada cistell/cistella 3.2.2.4.3 Criteri de determinaci per l'article L'article interv en dues ocasions per a especificar el gnere del substantiu. a) Quan es tracta d'un nom que val per als dos sexes: el testimoni / la testimoni, el cnjuge /la cnjuge, el jove / la jove, el noble / la noble, etc. Aquest procediment s imprescindible amb els sufixos invariables: -aire, -ista, -cida. el captaire el colombaire el drapaire el colleccionista el taxista el parricida el sucida la captaire la colombaire la drapaire la colleccionista la taxista la parricida la sucida

b) Quan es tracta de destriar el sentit de paraules que tenen significat diferent segons que s'usen com a masculines o com a femenines. el son / la son el llum / la llum el fi / la fi el clera / la clera el salut / la salut2

Vegeu altres casos, amb exemples, en Lacreu (1996), p. 68-70.

3.2.2.5 Remarques sobre el gnere dels noms Recordeu que hi ha alguns noms que admeten qualsevol dels gneres amb la mateixa significaci: mar, art, fantasma, sarment, etc.3 Recordeu tamb que la majoria de noms abstractes acabats en -or eren femenins en catal antic, per actualment sn masculins: amor, ardor, clamor, color, dolor, fervor, honor, rumor, valor, etc. Recordeu, per, que calor i olor sn femenins. Cal anar alerta amb la interferncia del castell en el gnere d'alguns substantius. Recordem, per exemple, que sn masculins: afores, avantatge, compte, corrent, costum, deute, dot, dubte, estratagema, front, pendent, senyal, etc. Sn femenins, en canvi: anlisi, aroma, dent, postres, resta, calor, claror, esplendor, olor, suor, etc.4 Pel que fa als adjectius, hi ha tamb la tendncia, per interferncia del castell, a reduir a una sola terminaci (la masculina) adjectius que tenen dues terminacions en catal. Recordem, doncs, que sn adjectius de dues terminacions: com/comuna, autodidacte/autodidacta, calent/calenta, corts/cortesa, covard/covarda, estudiant/estudianta, gris/grisa, imparell/imparella, pobre/pobra, verd/verda, etc.5 3.2.3 El nombre en el cicle nominal En la formaci del plural del nom, tant del substantiu com de l'adjectiu, hi ha bsicament tres mecanismes. 3.2.3.1 Addici de la marca -s El plural (forma marcada) es fa amb l'addici directa de la -s al nom singular, quan aquest t una de les tres terminacions segents: a) Vocal inaccentuada febre febres amable amables crisi crisis flonjo flonjos tribu tribus Hi ha una srie de noms, provinents de paraules esdrixoles del llat, que en catal clssic

Sobre aquest aspecte, vegeu les remarques de Lacreu (1996), p. 67-68. Vegeu altres casos de canvi de gnere, normalment per influncia del castell, en Lacreu (1996), p. 71-

76.
5

Altres casos en Lacreu (1996), p. 77-79.

conservaven regularment la n etimolgica en el plural (hmens). Aquests plurals sn habituals encara en algunes zones del domini lingstic (parlars occidentals). Actualment, per, en l'estndard escrit s'ha generalitzat la desaparici d'aquesta n en el plural: orfes, marges, imatges, joves, homes, ases, etc. En el cas dels noms acabats en -a, es produeix tamb un canvi de la a per la e davant la -s del plural taula taules blava blaves idea idees dia dies artista artistes Aquest canvi, de vegades, comporta tamb algunes modificacions en l'ortografia de les consonants que precedeixen la a. taca taques soga sogues plaa places tija tiges pasqua pasqes aigua aiges poca poques poruga porugues dola dolces lletja lletges iniqua iniqes ambigua ambiges

b) Diftong tnic remei remeis desmai desmais rei reis (no reixos) gripau gripaus breu breus pou pous c) Consonant o grup consonntic (tret de les sibilants) tap taps paret parets fred freds lloc llocs pal pals cristall cristalls seny senys profund profunds

3.2.3.2 Incorporaci de sons subjacents a) La major part dels noms acabats en vocal tnica formen el plural afegint al singular el grup consonntic -ns. pa pans fre frens b bns cam camins so sons pla plans ser serens red redons oport oportuns balc balcons

Excepcions: els noms de les lletres, els noms de les notes musicals, les partcules gramaticals usades com a substantius (els perqus, els ss, els pers, els nos) i altres mots com merc, sof, caf, te, fe, clix, bistur, bamb, men, etc. Excepcions: els adjectius cru i nu. b) El noms acabats en -r final (pronunciat amb vocal tnica final en cat. oriental) cavaller cavallers campanar campanars color colors clar clars entenedor entenedors segur segurs

3.2.3.3 Tractament per intervenci de les sibilants 1. Noms que acaben en un so [s] que s'escriu . a) Plural dels substantius acabats en -. bra braos llu lluos esfor esforos Per els femenins: les cals, les fals, les fas b) Plural dels adjectius acabats en -. Mascul audaos felios feroos dolos Femen audaces felices feroces dolces

auda feli fero dol

2. Noms de forma nica per al singular i per al plural. a) Els femenins: la pols les pols

10

b) Alguns mots plans: llapis (eviteu la forma llpissos), cactus, mnibus, bceps, atles, etc. c) El nom dels dies de la setmana acabats en -s. Cal evitar les formes populars dillunsos, dimarsos, etc. d) Altres noms: temps, fons, pus, tos, urbs, etc. 3. Noms monosllabs i polisllabs aguts acabats en -s. a) Noms substantius que mantenen la sorda en el plural. Sn la majoria dels que acaben en -s -s -s -s -s matals matalassos comps compassos ingrs ingressos succs successos verns vernissos pedrs pedrissos terrs terrossos cols colossos embs embussos barns barnussos

Una srie de monosllabs: pas passos, gos gossos, os ossos, cos cossos, tros trossos, etc. b) Noms substantius que sonoritzen la sibilant en el plural. Sn tota uns srie d'excepcions als casos anteriors: avs, gimns, comproms, encs, pas, parads, abs, reps, etc. Un bon nombre de monosllabs: gas, mas, mes, bes, pis, s, nus, cas, pes, etc. c) Adjectius que acaben en -s en mascul singular No sonoritzen la [s]: gras, esps, masss, rus, ros, etc. Sonoritzen la [s]: gris, ras, corts, etc. 4. Noms acabats en -x influx influxos crucifix crucifixos reflex reflexos

11

Normalment, els que no sn aguts segueixen el model general: esfinxs, hlixs, apndixs, ndexs, etc. I tamb: duxs, linxs. 5. Noms acabats en -ix calaix calaixos peix peixos baix baixos 6. Noms acabats en -tx cartutx cartutxos despatx despatxos 7. Podem seguir els dos models els noms acabats en: -sc casc bosc fresc gest impost just cascos boscos frescos gestos impostos justos cascs boscs frescs gests imposts justs

-st

Per els femenins: les forests, les hosts. -xt text mixt textos mixtos texts mixts

8. Els noms acabats en -ig admeten tamb dues formes. raig passeig desig lleig mig roig raigs passeigs desigs lleigs migs roigs rajos passejos desitjos lletjos mitjos rojos

3.2.4 Remarques sobre el gnere i el nombre 1. Adjectius d'una sola terminaci i adjectius de dues terminacions Com sabem, l'adjectiu se supedita al substantiu, de manera que s el substantiu el que imposa el gnere i el nombre a l'adjectiu. De vegades, per, els adjectius tenen una sola terminaci, que es mant invariable, independentment del substantiu que acompanyen: cordial, greu, etc. 12

! Sn adjectius d'una sola terminaci: -Els acabats en -a: hipcrita, homicida, indgena, sucida, etc. -La major part dels acabats en -e tona: agradable, feble, noble, sensible, alegre, celeste, indemne, jove, lliure, salvatge, verge, unnime, etc. -Els acabats en -al, -el, -il: cordial, final, fidel, difcil, etc. Per tenen dues terminacions: mal, parallel, tranquil, els acabats en -vol (pagesvol / pagesvola), etc. -Els acabats en -ar: angular, escolar, vulgar. Per amb dues terminacions: car, clar, avar, rar. -Els acabats en -or: superior, ulterior, millor, pitjor, major, unicolor. Per amb dues terminacions: sonor, trador, etc. -Els acabats en -ant i -ent: constant, pedant, semblant, evident, etc. Per tenen dues terminacions: els acabats en -lent (corpulent, truculent, violent) i altres com ara atent, calent, content, cruent, dolent, lent, sant, valent. -Altres adjectius: af, greu, breu, lleu, suau, sublim, gran, partcip, mrtir, pber, atzur, rab, etc. ! Alguns adjectius de dues terminacions en el singular, passen a ser adjectius d'una sola terminaci en el plural agre/agra ample/ampla destre/destra esquerre/esquerra pobre/pobra sinistre/sinistra tendre/tendra vague/vaga agres amples destres esquerres pobres sinistres tendres vagues

Per tenen dues terminacions tamb en el plural els acabats en: Mascul falsos dolos convexos baixos gavatxos Femen falses dolces convexes baixes gavatxes

-s - -x -ix -tx

13

! Els acabats en -a, -i, -o: loqua, feli, velo. Tenen dues terminacions en el plural: homes audaos / dones audaces. 2. Plurals lexicalitzats Hi ha una srie de paraules que es fan servir sempre en singular o sempre en plural. La interferncia del castell, per, fa alterar de vegades l's genu del catal en aquests casos. Aix, en catal, s'usen en singular: bon dia, bona nit, bona vesprada, paraigua, Blancaneu, parabrisa, gratacel, etc. En canvi, s'usen en plural: afores, cosquerelles (o cuscanelles), escacs, diners, noces, pantalons, postres, tisores, etc.6 3.2.5 La collocaci de l'adjectiu En catal hi ha normalment un ordre progressiu, s a dir, apareix en primer lloc l'entitat per qualificar i desprs la determinaci adjectival: la casa blanca, els ulls verds, la taula neta, etc. Sobretot si hi ha ms d'un qualificatiu: un treball pesat i dur, una conferncia llarga, avorrida i intranscendent. El catal, doncs, en comparaci amb el castell per exemple, prefereix sobretot la posposici de l'adjectiu. Normalment, quan l'adjectiu t valor determinatiu (especifica, limita l'abast del nom, en resta significat) va desprs del substantiu. En canvi, si t un valor predicatiu (afirma o nega alguna qualitat del nom, suma contingut al significat del substantiu), sol ocupar la posici abans del substantiu. Tanmateix, hi ha alguns casos en qu l'adjectiu precedeix el substantiu. a) Quan el substantiu ja duu un o ms adjectius determinatius o locucions equivalents. Va dur a terme una frentica activitat diplomtica per evitar l'enfrontament armat. s palesa en l'obra una mplia llibertat de recerca i discussi. b) Quan l'adjectiu denota una valoraci subjectiva, moral, o b una qualitat bvia, acostumada, sense relleu (s molt freqent en poesia): llunyanes terres, dola companyia, llarga espera, etc. c) Quan l'adjectiu s de cortesia: benvolgut senyor, distingida amiga, amable lector, etc. d) Quan l'adjectiu s un eptet, destinat a embellir literriament: la blanca neu, les rides estepes, la vetusta Girona, etc.

Vegeu altres casos, tamb en locucions, en Lacreu (1996), p. 91-97.

14

e) En determinats usos estereotipats (en alguns casos la posposici comporta un canvi de significat): un pobre home, una simple pregunta, una gran persona, un llarg etctera, un reial decret, una falsa alarma, en legtima defensa, etc.7 3.2.6 La concordana de l'adjectiu Recordem que l'adjectiu ha de concordar en gnere i nombre amb el nom que acompanya: home prudent, dona valenta, programa correcte, frase correcta, etc. Si l'adjectiu fa referncia a ms d'un substantiu, ha d'anar en plural: t una brusa i una faldilla verdes. En aquest cas, si un dels substantius s mascul, l'adjectiu ha d'anar en mascul: un llibre amb dibuixos i fotografies molt aconseguits. Per si es tracta de conceptes afins, n'hi ha prou de concordar l'adjectiu amb el nom ms prxim: fstic i repulsi instintiva. 3.2.7 Els diminutius i els augmentatius Com sabem, amb una srie de terminacions afegides als noms, podem expressar judicis subjectius de grandesa o petitesa, simpatia o menyspreu, etc. De vegades, per, aquesta connotaci s objectiva, s a dir, es tracta de mots morfolgicament derivats, per amb un significat diferent dels primitius respectius. a) Diminutius -et/-eta: homenet, mocadoret, foradet, boqueta, etc. Amb significat propi: bombeta, careta, camioneta, papereta, etc. -/-ona (diminutius de to familiar i afectiu): fill, Felip, casona, Guillemona, etc. Amb significat propi: carrer, cord, finestr, gla, butxac, etc. -/-ina (amb significat propi): tambor, llagost, barretina. Per: rajol, Rosina, etc. -iu/-iua: xicotiua, etc. Amb significat propi: geliu. -ell/-ella: pradell, fontanella. Amb significat propi: taulell, botella. -ic/-ica: ocellic, Manelic, carica. Amb significat propi: bossic. -ol/-ola: estanyol, ventijol, bestiola. Amb significat propi: llenol, fullola. -ill/-illa (amb significat propi): cordill, pastilla. -im ('cosa fina'): polsim, ventim, plugim, crostim, etc.

Sobre aquest aspecte vegeu Ruaix (1994), p. 105-109.

15

-oi/-oia: (to familiar i afectiu): caminoi, ninoia, Margaridoia. -ul/-ula, -ol/-ola (en cultismes): glbul, grnul, cpsula, nuclol, aurola, etc. Diminutius de diminutius: ratolinet, bestioleta, reiet, ramellet, camarrineta, etc. b) Augmentatius i pejoratius -s/-assa: peus, donassa, vidassa. Amb significat propi: canems, barcassa, gallinassa, pinassa, cuirassa. -arro/-arra (to familiar o vulgar): peixarro, cotxarro, veuarra. Amb significat propi: panarra. -ot/-ota (pejoratiu-augmentatiu): cavallot, homenot, jovenot, llibrot, canyota, herbota. Amb significat propi: carnot, unglot, barracot, garrot. Antigament tenia significat diminutiu: Joanot, Perot, illot, lladregot. -astre/-astra (pejoratiu aplicat a professions liberals): poetastre, politicastre, medicastre. Amb significat propi: fillastre, germanastre, padrastre, madrastra. -s/-ussa (pejoratiu): carnussa, gentussa, menjussa, etc. -ssim/-ssima (superlatiu): altssim, facilssima, bonssim, etc. -rrim/-rrima (superlatiu, en mots cultes): pauprrim, celebrrima, misrrim, acrrim, ubrrim, etc. Amb doble sufix: camarrassa, donarrassa, caparrot, etc.

16

EXERCICIS Canvieu de gnere els elements nominals de les frases segents. ! El director s l'avi de la meua amiga monja. ! L'abat i el prior eren molt amics de l'apotecari, que era cantaire al local d'ngel, el boletaire. ! La seua promesa era decoradora i filla d'una bacallanera, cosina del padr del forner. ! El meu fillol, el cos del batle, cria vedelles i cabrides. ! Aquest excursionista bosni treballava com un esclau a casa del terrissaire marroqu. ! El jutge va declarar la serventa del marqus rea d'homicidi per haver coms parricidi contra l'advocat. Traduu al catal les oracions segents. ! Me voy a los valles de Andorra para olvidar que este mundo es un valle de lgrimas. ! Copiarse en un examen tiene muchas ventajas pero tambin algunas desventajas. ! Ha abierto una libreta de ahorros para pagar la instalacin de la corriente elctrica. ! Los caballeros de la orden de Santiago seguan un riguroso orden y acataban todas las rdenes. ! El fin que se haba propuesto era llegar hasta el fin. ! Su novio tiene dotes de orador y una buena dote ingresada en su cuenta corriente. ! Tiene la intencin de hacer un anlisis sobre el esplendor de la corte de Enrique VIII. ! En el calor de la discusin lleg incluso a clavarle los incisivos a su psiquiatra y, a pesar de todo, amigo. En les frases segents hi ha alguns errors en el nombre dels noms. Reemplaceu-los per la forma correcta. ! El metge li ha receptat bafos calents. ! Han comprat dos sofans per a la sala.

17

! Van caar dos porcs senglans. ! T un rellotges de vint-i-dos robs. ! Els marroqus es gronxaven en els balancs. ! Els prefixes i els sufixes s'utilitzen en la composici de paraules. ! Evitava els reflexes del sol i els complexes tursticos. ! Va perdre el sentit en caure de l'armari. ! Tenien cambres comuns a l'hotel de Cller. ! Sempre t alguns pretextes per a no redactar ms textes. ! Els senyors Borges sn amics dels jugadors blau-granes. ! Els homes granotes van baixar fins a l'escull artificial.

18