Jameson, Fredric; Snchez Usanos, David (ed): Reflexiones sobre la postmodernidad.

Una conversacin de David Snchez Usanos con Fredric Jameson. Madrid: Abada Editores, 2010.

Postmodernitat Els termes postmodernitat i postmodernisme tenen el seu origen en el camp de la reflexi esttica, la teoria i la crtica de lart. Concretament sn la literatura i larquitectura les dues disciplines a propsit de les quals sorgeixen ambdues veus. Respecte delles es podria dir que mentre que postmodernitat es refereix a un perode de temps, postmodernisme designa lestil, la pauta o tendncia que governa lexecuci i composici artstica i cultural daquesta determinada poca. De forma orientativa podrem dir que el modernisme sestn des de lltima dcada del segle XIX i arriba aproximadament fins a la segona guerra mundial. Encara que Octavio Paz restringeix un poc el seu abast temporal, creiem oport citar les seves paraules, puix que aquestes de segur contribuiran a esclarir possibles equvocs: Cap a 1880 sorgeix a Hispanoamrica el moviment literari que anomenem modernisme. Aqu conv fer un petit aclariment: el modernisme hispanoameric s, fins a cert punt, un equivalent del Parns i del simbolisme francs, de manera que no t res a veure amb all que en la llengua anglesa sanomena modernism. Aquest darrer designa els moviments literaris i artstics que sinicien en la segona dcada del segle XX; el modernism dels crtics nordamericans i anglesos no s sin all que a Frana i als pasos hispnics sanomena avantguarda.1 Encara que no pot dir-se que es tracti dun moviment homogeni, s t cabuda afirmar lexistncia duna atmosfera en qu es donava una decidida voluntat de ruptura respecte de tot passat. Tamb podem parlar dun desig de renovaci que afectava tant lestil i la materialitat de lobra, com a la prpia noci dart i a les facultats perceptives de lhome. El ferri comproms que mantenien respecte de la seva prpia obra els port, en cada una de les disciplines que professaven, per una part a atnyer innovacions tcniques de les que encara som deutors i, per altra, a una obsessi millimtrica per lexactitud i la puresa de lexpressi. Fruit daquesta inclinaci sn tant lexhaustivitat (i conseqent desgast) dels gneres que conreaven, com el mode maquinal en lexecuci que pot observar-se en alguna de les seves fites. Podem aventurar-nos a oferir alguns trets distintius de la postmodernitat / postmodernisme. Potser un dels ms patents sigui la sensaci desgotament que sembla transmetrte lpoca en qu vivim. Podria pensar-se que lart i la cultura (i tamb leconomia i la poltica), sense haver-se consumat, shan consumit; que han esgotat totes les seves possibles combinacions formals i ens trobem davant duna constant repetici dall ja vist. A la potncia i intensitat que la tecnologia i la indstria ens confereixen no li correspon una homloga sensaci de plenitud en laspecte espiritual o teric. Se subscriu la denncia de la racionalitat instrumental com a manera emblemtica de procedir (associada a certa visi de la modernitat), sabandona la idea de progrs, i els motius de la Illustraci es tornen sospitosos. No som davant dun grup articulat i que es reconegui a si mateix com a tal. S existeixen, no obstant, un conjunt fe referncies teriques que sassumeixen de manera tcita. Des del punt de vista filosfic Dialctica de la Illustraci2 i Crtica de la ra instrumental3 sn els textos que de manera ms immediata sorgeixen a propsit de la crtica de la racionalitat moderna; per tamb podrem afegir les Tesis sobre filosofia de la historia4 de Walter Benjamin i De la utilitat i els inconvenients per a la vida5 de Friedrich Nietzsche -aquest darrer text castigaria tamb determinat tipus dhistoricitat implcitament en el propi terme postmodernitat-. A la marcada absncia dun corpus uniforme que permeti una situaci anloga en la seva vessant artstica: el postmodernisme, a diferncia daltres tendncies esttiques que li
1

O. Paz, Los hijos del limo: del Romanticismo a la vanguardia, Barcelona, 1974, p. 94 (citem per ledici de Santiago de Chile, 2008). 2 M. Horkheimer y T. Adorno, Dialektik er Aufklrung: Philosophiche Fragmente, Amsterdam, 1947 [Dialctica de la Ilustracin: fragmentos filosficos, Madrid, 1994]. 3 M. Horkheimer, Zur Kritik der instrumentallen Vernunft, Frankfurt am Main,1967 [Crtica de la razn instrumental, Buenoa Aires, 1973] 4 Geschichtsphilosophiche Thesen, Frankfurt am Main (existeix versi castallana Sobre el concepto de la historia, a Obras, llibre I, vol. 2, Madrid, 2008). 5 Es tracta de la segona de les consideracions intempestives, Unzeitgemsse Betrachtungen. Vom Nutzen und Nachteil der Historie fr das Leben, 1874. KSA I, Berln, 1988 [Sobre la utilidad y el perjuicio de la historia para la vida, Madrid, 1999, pp. 83-170].

Jameson, Fredric; Snchez Usanos, David (ed): Reflexiones sobre la postmodernidad. Una conversacin de David Snchez Usanos con Fredric Jameson. Madrid: Abada Editores, 2010.

sn prximes en el temps, no recorre al manifest com a format a travs del que donar a conixer les seves propostes. El que s sembla clar s el carcter autorreflexiu que, des del seu principi mateix, posseeix el postmodernisme. Si ens remuntem al romanticisme i comparem lexperincia que lartista i lintellectual tenien de s mateix i del mn amb la de la nostra poca, s podem detectar una evoluci quasi humoral. La disposici d'nim caracterstica de lartista i el filsof es gest en un ambient que assistia a un dels fenmens decisius per a lesdevenir dOccident: ladveniment de la societat de masses. La conscincia romntica sorgeix de la visi dun capitalisme encara incipient (el romanticisme i la revoluci industrials sn processos quasi sincrnics) i de la consolidaci duna experincia vertaderament urbana; per la mirada romntica result peculiarssima: en la seva retina conservava la imatge dun mn, el dun mode de vida agrari, que ponderava la seva experincia de la ciutat. Si b ambds mons coexistiran fins a mitj segle XX, es tracta dun desplegament implacable que culmina amb labsoluta expansi del capitalisme. La contemplaci del conflicte entre ambds sistemes no fu sin assaonar la condici daptrida de lartista romntic. La cultura agrria -amb la seva forta empremta medieval- estava condemnada a la desaparici: ms aviat que no tard resultaria engolida per un nou ordre (la industrialitzaci) que el romntic sab veure com inevitable. No varen faltar llavors mordaces condemnes al cientificisme i a lhegemonia dun determinat tipus de racionalitat. Per des dun punt de vista poltic i social, podria semblar que els romntics nicament platejaren mecanismes escapistes (exotisme, idealitzaci de la naturalesa, fascinaci per la mitologia o evocaci dun passat egregi, entre altres) que no tingueren cap efecte sobre aquest mn (val a dir burgesia) que condemnaven. Els moviments i tendncies artstiques i culturals posteriors no feren sin ser del mateix parer en els plantejaments romntics a propsit de la situaci de lartista i lintellectual respecte del mn. En el fonamental, lexperincia partia sempre dun estranyament, per lart no renunciava al dileg en el mn: seguia aspirant a representar-lo i a exercir la seva influncia sobre ell (la proposta artstica del modernisme no era altra que aconseguir un canvi, una renovaci en la prpia experincia sensorial). S anaren desapareixen les alternatives (temtiques i experiencials) a la vida a la metrpoli: al temps que el capitalisme sestenia i confirmava el seu domini, els motius caracterstics del romanticisme es mostraven esgotats; els artistes del simbolisme i la bohmia eran ja inequvocament urbans. Almenys en all que respecte a la literatura, el conat artstic de donar compte del mn dun mode definitiu va atnyer la seva plenitud, i el seu paroxisme, amb la gran novella modernista; ja no hi havia altre(s) mon(s) als que apellar, lartista es considerava un exiliat per concebia la seva tasca com una missi. No confiava en el mn per s en lart. Mentre els romntics mostraven un rebuig al mn buscant refugi en temes que aleshores resultaren sorprenents i nous, els modernistes, puix que ja no creien en la vigncia dels arguments esmentats, feien el mateix lliurant-se amb ardor a lexperimentaci i explotaci de la tcnica artstica. En el nostre moment postmodern de mercat universal, lart (i tamb la teoria) es veuen abocats a operar des de linterior de la cultura de consum; tema i estil conflueixen en el pastitx, el collage i el kitsch. I ni el llenguatge ni els materials amb qu compta li sn exclusius. Si ironia, nostlgia i melancolia podrien considerar-se termes emblemtics a lhora de descriure la sensibilitat artstica de perodes anteriors, a la postmodernitat aquesta disposici dnim sembla haver patit un procs daccentuaci-degradaci que conclou amb lentronitzaci de la pardia com a actitud definitiva. Lartista ha prs conscincia de la impossibilitat de representaci dun mn que lexcedeix. Lordre en qu es troba immers s considerat com a total. Labsncia duna experincia alternativa i un llenguatge propi, situen lartista en un empantanegament. Degut a la seva puresa mimtica o a una (deliberada o no) elaboraci incompleta, la proposta artstica acaba per assemblar-se a una mena de dectic que sovint resulta indistingible del seu suposat referent. Lautoconscincia del propi gest artstic (que esdev en la seva temtica), aix com una marcada tendncia a oferir constants mostres derudici, donen idea del carcter terminal. La atonalitat dall postmodern impedeix oferir cap relaci coherent dels seus trets. En qualsevol cas, s sembla existir en tota manifestaci intellectual, cultural o artstica de la postmodernidad una voluntat de ruptura amb un passat anterior (que tampoc acaba de ser xifrat ni caracteritzat duna manera complerta); convivint lesmentat impuls amb una notable inflaci del moment crtic. 2

Jameson, Fredric; Snchez Usanos, David (ed): Reflexiones sobre la postmodernidad. Una conversacin de David Snchez Usanos con Fredric Jameson. Madrid: Abada Editores, 2010.

Si b hem situat lorigen de las categories de postmodernitat i postmodernisme en el camp de la esttica i la crtica literria, no hem doblidar la importncia que en tot aix t la circumstncia econmica. Fredric Jameson insisteix una i altra vegada en la necessitat i urgncia descometre una anlisi econmica del nostre sistema6. Assumeix que el mn que habitem sacomoda duna manera molt ms exacta que el de mitjan segle XIX a les descripcions de Marx. La realitat efectiva dun vertader mercat mundial (fruit del tremend desenvolupament de les comunicacions), la insistncia en el foment del consum com el factor decisiu (lligat a la producci) i lexpansi i refinament de la forma mercaderia (que, no requerint ja de cap substrat material, sestn segons una gramtica universal atenyent a la imatge i al signe7) sn algunes de les seves principals caracterstiques. La postmodernitat fa referncia a aquest moment histric en el qual el capitalisme ha evolucionat de tal manera que ja no hi ha parcella de la vida humana que li resulti aliena. Si lart o la cultura constituren en el passat mbits des dels que sexerc la reflexi crtica (cosa evident en el cas del modernisme i les avantguardes: en essncia moviments reactius. El capitalisme avanat no hi ha un afora des del qual escometre aquesta tasca. La prpia psique de lindividu sha vist colonitzada, i els seus desitjos no fan sin respondre a una estructura econmica que ja no sap separar formalment de la cultura o artstica. La forma mercaderia s ara lestructura ontolgica a qu se sotmet el conjunt dall existent. En aquesta postmoderna atmosfera tamb es veu afectada per lexperincia temporal de lindividu (que ja no s qualificable dhistrica). No percep veritables canvis que li permetin sentir un genu abans i desprs, sin alteracions de superfcie que li recorden el cclic fluir de la moda i que contempla amb indiferncia sabedor de qu, en el profund, soculta un estatisme sense fissures. Dacord amb la continutat que defensa entre estructura socioeconmica i manifestaci artstica, entn que a cada fase del capitalisme li correspon una determinada pauta cultural. El sentit dominant en lart i la cultura contempornies, rep el nom de postmodernisme i es correspon, per tant, amb aquesta fase (tardana o avanada) del mode de producci capitalista. En la producci artstica i cultural de la nostra poca abunda ls artificis i descarnat de referncies i elements de la ms diversa procedncia, amb una marcada tendncia a la sobrecrrega i sense velar en absolut per la seva articulaci orgnica. El pastitx i el kisch persegueixen suscitar reaccions emocionals estereotipades. Lart esdev clcul o aplicaci maquinal de frmules ja assajades. La desaparici del gnere i la presncia de mltiples perspectives, estils i referncies dintre duna mateixa obra (lexpansi de la tcnica del collage ms enll de lestricte mbit pictric), sn igualment dues qualitats caracterstiques. Si hi ha res que distingeix el nostre temps s la irrupci del cinematgraf. Tant s aix que es pot afirmar, amb rotunditat i just, que es tracte del gnere definitiu de la contemporanetat. La resta de manifestacions artstiques shan plegat al seu imperi i prou que pot parlar-se dun estil cinematogrfic que, en major o menor mesura, impregna la totalitat de lart i la cultura8. Ja no resulta possible realitzar una distinci formal entre lart, la publicitat o el disseny: formen part de circuits cada cop ms concurrents i no disposem dun marc conceptual coherent que permeti separar-los. Tan sols apellant a la seva ubicaci contextual podem desfer lambigutat: art s all que el sistema de lart9 estableix com a tal. La inserci i assentiment institucional s lnic que permet diferenciar la resposta artstica duna manera precisa10. El prefix post, all que sovint sembla voler assenyalar-se s el final de la successi desdeveniments i perodes: el fi de la histria o, almenys, de la possibilitat de narrar-la; la postura de Jameson quant a que la postmodernitat suposi una ruptura incommensurable respecte de la modernitat en ocasions tampoc sembla definitiva. El postmodernisme, com a estil o pauta cultural dominant en la contemporanetat, seria una espcie de modernisme autoconscient, que ja no tracta de generar noves experincies perceptives en el pblic, i que assumeix, a ms a ms, el fracs que espera a tot intent de representar el sistema o mn. s la mateixa idea de representaci la
6

Per als seus anlisis del postmodernisme Jameson adopt nombroses propostes de leconomista Ernest Mandel tal i com apareixen publicades a Der Sptkapitalismus: Versug enine marxistischen Erklrung. 7 Lespectacle s el capital en tal grau dacumulaci que ha esdevingut im atge", Guy Debord, tesi 34 de La societat de lespectacle. Es tracta duna cita a qu Jameson recorre amb freqncia. 8 Remetem a Bajo el signo del cine de Arnold Hauser, a Historia social de la literatura, v ol. 2 9 Crtics, terics, acadmics i comissaris. 10 El diagnstic de labsncia dun criteri que no sigui sociolgic assenyala un problema teric de primer ordre.

Jameson, Fredric; Snchez Usanos, David (ed): Reflexiones sobre la postmodernidad. Una conversacin de David Snchez Usanos con Fredric Jameson. Madrid: Abada Editores, 2010.

que resulta controvertida; i en la constncia per mostrar el seu coneixement i conformitat amb els plantejaments terics i crtics que li sn contemporanis, no sn poques les manifestacions artstiques que desemboquen en un solipsisme impenetrable. Tot i laportic del moment, Fredric Jameson segueix pensant en el valor poltico-pedaggic de lart. No es tanca a la possibilitat de qu lart contribueixi al desenvolupament de mapes cognitius: eines dorientaci espai-conceptual que permetin a lhome ubicar-se en un mn que sha tornat completament inassimilable. Amb tot, lobra dart constitueix sempre un material privilegiat a lhora delaborar un diagnstic sobre el present. Per una part, tota obra remet implcitament o explcita a un model cosmolgic (inevitablement incomplert i fallit en lpoca actual), i, per laltre, amaga lanhel utpic. Ambdues imatges, junt amb el procs mateix de la seva elaboraci i integraci simblica (que constitueix lordit de lobra), se li ofereixen al teric com elements decisius a lhora demprendre lanlisi del seu temps. La postmodernitat es caracteritza per un excs dinterpretaci i de mediaci. Clar signe daix s la prdua de puresa en lexperincia: tota acci sembla portar implcita una reflexi referent al seu propi sentit. Per aquesta omnipresncia del comentari no es veu acompanyada de grans desenvolupaments terics; aix fa que proliferin sense mesura comentaris i micromodels sense massa abast. Quan afronta la tasca de pensar les formes dorganitzaci scio-poltica i econmiques, el propi exercici crtic reflexiu sembla estar sota sospita. El pensament sembla haver desenvolupat nicament el seu vessant crtic (en el sentit de dissolutiu). Poques sn les tesis que, des dun punt de vista teric, es mantenen avui en dia inclumes; per la realitat social; per la realitat social mostra en aquest punt un profund desfasament. Serveixi dexemple la qesti del subjecte: mentre la teoria safanya en mostrar la seva inconsistncia, tal noci constitueix el centre a partir del qual segueix funcionant, de manera implacable, laparell jurdico-econmic. Com a resultat daix, lacci poltica i terica es troba inane i lestructura de lemplaament impertorbada. Emetre un dictamen (positiu o negatiu) referent a la postmodernitat est mancat de sentit, es tracta duna qesti de falta de perspectiva. All que creiem fora de tot dubte s que urgeix ser pensat. La postmodernitat s el veritable tema del nostre temps. Tot pensar que sesdevingui en lactualitat est tenint lloc en la postmodernitat, perqu, ho vulgui o no, ha de pensar la postmodernitat (o renunciar a anomenar-se pensament). Referncies -Lyotard, Jean Franois: Respuesta a la pregunta: Qu es lo posmoderno?, a: La posmodernidad (explicada a los nios), 1999, pp. 9-26 -Harvey, David: La condicin de la postmodernidad: investigacin sobre los orgenes del cambio cultural, Buenos Aires, 1998. -Anderson, Perry: Los orgenes de la postmodernidad, Barcelona, 2000 -Foster, Hal (ed.): La posmodernidad, Barcelona, 1985 -Eco, Humberto: Apostillas a El nombre de la rosa, Lo posmoderno, la ironia, lo ameno, pp. 2833. URL: http://es.scribd.com/doc/21000962/Eco-Umberto-Apostillas-a-El-nombre-de-la-rosa1985. -Vattimo, Gianni: Posmodernidad: una sociedad transparente?, a: En torno a la posmodernidad. Barcelona: Anthropos, 1991, pp. 9-19. -Fernndez Serrato, Juan Carlos: Fredric Jameson y el inconsciente poltico de la postmodernidad, a: Comunicacin : revista internacional de comunicacin audiovisual, publicidad y estudios culturales, 1, 2002, pp.247-264. URL: http://es.scribd.com/doc/53861585/FREDRICJAMESON-Y-EL-INCONSCIENTE-POLITICO-DE-LA-POSTMODERNIDAD-1. Reflexions sobre la postmodernitat -Lespaialitatde la postmodernitat La superioritat de lespai sobre el temps com a categoria rectora fonamental de lexperincia contempornia. El modernisme es disting fonamentalment pel seu inters per la qesti del temps, a aquest respecte la menci a la recherche du temps perdut (1913-1927) de Marcel Proust, 4

Jameson, Fredric; Snchez Usanos, David (ed): Reflexiones sobre la postmodernidad. Una conversacin de David Snchez Usanos con Fredric Jameson. Madrid: Abada Editores, 2010.

Sein und Zeit (1927) de Martin Heidegger o el comenament de Four Quartets11 (1944) de T. S. Elliot. Pel modernisme actual intellectual i literari, la qesti del temps era senzillament la qesti. Els canvis experimentats desprs de la II Guerra Mundial en la configuraci econmica i social (expansi del capitalisme, consolidaci de la societat de masses...) determinen al seu torn una modificaci en lestructura psquica de lindividu. Aix es posa reflectit tant en lart i la cultura de la postmodernitat, com en el tipus de patologies a les que som ms propensos. En ambds casos all que sobserva s una substituci del temps per lespai com element central i determinant. Alienaci o angoixa resultaven termes precisos per referir-se a trastorns o estat dnim caracterstics de la modernitat. Per perqu es donin tals sentiments resulta imprescindible que lindividu disposi de lexperincia duna situaci distinta (viscuda o evocada) amb la que comparar el seu quefer quotidi i concloure, en el seu cas, el carcter inautntic, empobridor i alienant daquest. Per aquest acarament resulta inviable en la postmodernitat, el mode de producci capitalisme ocupa la totalitat de la realitat (i la imaginaci), lindividu es troba davant duna circumstncia (la del capitalisme tard multinacional) que lenvolta per que s incapa de representar-se, la impossibilitat dorganitzar la seva experincia dun mode linial i coherent s un dels smptomes daquesta situaci. Es per aix pel que, sempre segons Jameson, a lhora de parlar de la disposici que distingeix a la postmodernitat, termes com fragmentaci i esquizofrnia semblen ms apropiats. -Multiplicaci dhistries La accepci narrativa s la predominant en els nostres dies. Lexistncia dun referent real deixa de ser rellevant (tant que Jameson , en un gest no exempt de provocaci, arriba a parlar de la seva desaparici). La mescla delements i personatges reals i ficticis en les diverses propostes narratives, o lexposici reiterada a les imatges de determinats esdeveniments (lassassinat de John Fitzgerald Kennedy, per exemple), modifiquen la nostra relaci amb el passat tornant-lo quelcom irreal i estrany. -Cultura i mercaderia El modernisme consistia en una tenacitat decidida per oposar-se a la producci, a la cultura de masses. Lintellectual i lartista es concebien a si mateixos com aliens a la societat, crtic amb el sistema i aix era el que transmetien amb les seves obres. En el nostre temps aquesta distinci que satribueixen lintellectual i lartista nicament es refereix a un desig, a una actitud vital ms que a una realitat comunicada per la seva obra; en la postmodernitat els productes artstics i culturals sn abans que res aix: productes. Lantiga distinci entre alta cultura i cultura popular o de masses no se sost en lactualitat; manca de ratificaci formal. Aquests inconvenients no li sn aliens a Jameson i, tanmateix, segueix creient en la utilitat dels productes culturals. Per una part constitueixen un material excepcional per elaborar el diagnstic de la nostra poca. La circumstncia scio-econmica dun determinat moment histric imposa en el camp de lart i la cultura, no sols uns continguts sin, sobretot, uns determinats desenvolupaments formals. Els artefactes culturals reflecteixen a ms (conscientment o inconscient) les contradiccions que una determinada no resol, les expressen dun mode utpic: com a conflictes i desitjos que, en el millor dels casos, es veuen satisfets nicament en lmbit narratiu. Juntament a aquest valor simptomtic Jameson segueix confiant en la possibilitat de qu contribueixin a orientar lindividu en la immensa xarxa del capitalisme internacional (requisit previ a qualsevol acci poltica), per aix sembla suggerir dues vies: Acabar amb la banalitat, el bigarrat i comercialitat de la postmodernitat emprant les seves mateixes armes: el pastitx, el kitsch i laberrant. Conjurar el simulacre mitjanant el simulacre mateix.
11

El temps present i el temps passat Potser estiguin ambds presents en el temps futur, I temps futur contingut en el temps passat. Si tot temps est eternament present Tot temps s irredimible.

Jameson, Fredric; Snchez Usanos, David (ed): Reflexiones sobre la postmodernidad. Una conversacin de David Snchez Usanos con Fredric Jameson. Madrid: Abada Editores, 2010.

Seguir proposant models de representaci de la totalitat que, tot i sent conscients de la impossibilitat del seu xit12, contribueixen a una tasca pendent des dels anys setenta: posar nom al sistema. Per Jameson dna un pas ms respecte a all que comentaven ms amunt [p. 3; nota 8] i afirma que la nostra societat de la imatge i lespectacle ni tan sols sembla trobar-se ja sota el signe del cine: s el vdeo (musical, publicitari, pea de vdeo-art o aportaci a youtube) la manifestaci cultural dominant de la postmodernitat. Reflexions sobre la postmodernitat. Fragments de lentrevista amb Fredric Jameson13 -experincia temporal David Snchez: [...] magradaria comenar parlant del mode en qu lexperincia del temps ha canviat en lactualitat. En El postmodernisme o la lgica cultural del capitalisme avanat, parla de la alienaci i de la fragmentaci del subjecte en aquests termes: Aquest gir en la dinmica de la patologia cultural pugui caracteritzar-se com aquell en el qual la alineaci del subjecte resulta desplaada per la seva fragmentaci14. Creu que existeix una diferencia significativa entre ambds conceptes? [...] No creu que potser el concepte de fragmentaci sigui tan sols el nom que donem als smptomes contemporanis -o postmoderns- de lalienaci? Fredric Jameson: [...] la idea original de Marx referent a lalienaci, que t a veure amb la propietat i que, per tant, no s una qesti psicolgica. Ls que Marx realitza dalienaci en la seva obra primerenca es refereix al treballador, el qual es troba alienat respecte duns mitjans de producci que no posseeix. [...] D.S.: Per t efectes psicolgics, no creu? [...] F.J.: Sens dubte, per podrien afectar la conscincia de modes molt diferents. El que estic proposant s lexistncia de perodes, no de malaltia exactament, per s dall que podrem denominar formes peridiques de negativitat en diferents moments histrics. Estic pensant, per exemple, en el Romanticisme i en la figura de Baudelaire. [...] res com lansietat comena a ser percebut i discutit posteriorment, i suposo que podria situar-se en Freud el moment en qu lansietat arriba a dominar sobre aquestes coses. All que jo denomino fragmentaci es refereix de nou a aquest present perpetu. [...] Crec que una altra forma daquest present perpetu s lesquizofrnia que planteja Deleuze, que consisteix en qu nicament veus all que en un determinat moment tens davant teu i ets incapa de relacionar-ho amb cap altre estmul anterior o posterior, i al minut segent hi ha quelcom ms, i llavors ho perceps per ja no pots connectar-lo amb lanterior. [...] Si atenem en canvi a les descripcions del treball en El Capital observem que sn totes elles retrats de monstres, de gent que es troba atrapada per la tasca tan especfica que ha de realitzar. D.S.: Opina llavors que aquesta fragmentaci s una mena de destrucci de la personalitat o ho considera quelcom ms neutral? F.J.: [...] Potser del que es tracta s de la destrucci del vell tipus de personalitat. Si tenim en compte all que ens diu David Reisman a La multitud solitria, veiem que parla de tres tipus de personalitat: la dirigida per la tradici, la dirigida de manera interna i la dirigida pels altres. La dirigida de manera interna alludiria a aquest tipus de formaci de carcters fruit de Puritanisme o lobssessi, que genera monstres (persones especialitzades en una nica cosa). La dirigida pels altres [...] per la present discussi s ms interessant considerar-la com la fi de lindividualisme en aquest sentit; el final de formacions o armadures de carcter com les que proposava Wilhem Reich15: estructures caracterials lobedincia de les quals significa confinar el jo en una mena de fortalesa. Crec que aix era tamb all que els estructuralistes i postestructuralistes volien dir

12

A propsit daquest punt Jameson defensa ls -i el valor- de lallegoria enfront del smbol en la postmodernitat: aquella assumeix des del principi el seu fracs. 13 que tingu lloc a Killingworth, Connecticut (EUA), finals de juliol de 2008 14 El postmodernismo o la lgica cultural avanzado, Barcelona, p. 37. 15 La referencia s Anlisis del carcter, Barcelona, 2005.

Jameson, Fredric; Snchez Usanos, David (ed): Reflexiones sobre la postmodernidad. Una conversacin de David Snchez Usanos con Fredric Jameson. Madrid: Abada Editores, 2010.

amb la mort del subjecte: no es tractaria tant de la mort daquesta estructura caracterial (el subjecte) quant al seu alliberament a aquest present perpetu. [...] F.J.: Aquesta s la pregunta referent a la postmodernitat, aquestes coses sn dolentes o bones?, o ambdues simultniament? Crec que s una qesti dialctica. [...] des de cert punt de vista aix pot jutjar-se com a molt positiu, i des dun altre particularment si sobserva des duna perspectiva modernista- sassembla ms a una ruptura o una prdua. Considero que sha de preservar aquesta ambigitat puix que penso que no tornarem al vell tipus de personalitat. bviament tamb poden observar-se tota classe d'aspectes negatius si posem en relaci aquesta fragmentaci amb el consumidor: es dna una intensificaci del desig de comprar tota classe de coses, com si es tracts duna compulsi. D.S.: [...] Per llavors la qesti s -si s que vost segueix creient en el seu projecte de mapes cognitius16 [...]- si llavors no sha de treballar en algun tipus de reconstrucci de la personalitat que permeti una reapropiaci de la temporalitat. [...] F.J.: [...] El que Marx volia era trobar qu hi havia de progressista en aquest nou alt capitalisme que estava descrivint. Em sembla que s una cosa aix el que haurem dintentar fer. D.S.: [...] De moment lnic que tenim s una descripci del collapse del vell tipus de personalitat en termes de fragmentaci. [...] F.J.: [...] Laltra qesti de qu ha de fer-se crrec la postmodernitat s lexplosi de la poblaci, la gent... D.S.: ... lexperincia de la massa. F.J.: [...] per en un sentit nou, perqu la massa i les masses era una idea modernista, usada generalment en un sentit negatiu, com en Heidegger. Aix que aquest altre concepte, la multitud17 -si prefereixes anomenar-ho daquesta manera- s quelcom diferent, i probablement t a veure amb tots aquests desitjos. En essncia: els nous desitjos, impliquen tots ells, duna manera o altra, els altres, sn els altres els qui estan desitjant al seu torn aquestes coses [...] s tota la dimensi de lalteritat [la otredad] la que est present aqu. Aix t a veure no noms amb la fragmentaci de la conscincia individual sin tamb amb la multiplicaci dels subjectes en el mn. [...] crec que s interessant especular en aquesta direcci del temps, aquest intent de pensar un futur a partir del que la majoria de gent considera negatiu referent al present. D.S.: [...] no creu que el mode biogrfic dexperimentar el temps, la manera en qu es viu la temporalitat, encara es mou conforme un patr narratiu linial? [...] F.J.: [...] sha de mirar les obres dart contempornies per veure si es donen intents de produir alguna altra experincia, potser no amb relaci al temps, per s respecte de lespai i la simultanetat. Perqu hi ha un canvi en el mode en qu experimentem la nostra prpia vida, la histria i els esdeveniments de tipus histric. Aquest s el punt referent al que s important especular i intentar generar nous pensaments. [...] em sento ms a prop de les tesis que defensa a Gramtica de la multitud18 que a les de Negri i Hardt. En aquest llibre Virno reprn lanlisi que realitza Heidegger dall que hauria de denominar-se alienaci, aquestes formes de Verfallenheit [estat de caiguda], i all que Heidegger proposa contra elles (seguretat, desenvolupament de la idea de lsser, destatge [morada], de tenir una casa, docupar el centre de lespai...), enfront daix Virno suggereix que haurem doptar per la inseguretat i la condici nmada [...] F.J.: [...] Es tracta llavors despeculaci, realment despeculaci dialctica. La qesti s si podem realitzar un canvi en el balan dall negatiu a all positiu. Podem veure-ho tamb des de la teoria
16

Tanmateix no podem retornar a prctiques esttiques elaborades sobre la base de situacions i dilemes histrics que ja no sn els nostres. Mentrestant el concepte despai que sha desenvolupat aqu suggereix que un model de cultura poltica apropiat a la nostra situaci necessriament ha derigir caracterstiques espaials com la seva fonamental qesti organitzadora. Per tant, definir provisionalment lesttica daquesta nova (i hipottica) forma cultural com una esttica de cartografia cognitiva. El principal propsits daquests mapes cognitius s tractar de proporcionar a lindividu una eina que li permeti orientar -se en aquesta complexa xarxa que constitueix el nou espai del capitalisme tard. El postmodernisme o la lgica cultural del capitalisme avanat. 17 La referncia immediata s M. Hardt i A. Negri, Multitud: Guerra y democracia en la era del imperio, Barcelona, 2004. 18 Gramtica de la multitud: por un anlisis de las formas de vida contemporneas , Madrid, 2003.

Jameson, Fredric; Snchez Usanos, David (ed): Reflexiones sobre la postmodernidad. Una conversacin de David Snchez Usanos con Fredric Jameson. Madrid: Abada Editores, 2010.

de Nietzsche de letern retorn, que diu: Penso que aix s dolent i ho desitjar per tota leternitat. Ho vull daquesta manera. D.S.: S, s trgic. F.J.: I llavors es converteix en positiu. [...] F.J.: [...] all que Marx tracta de mostrar s que dins del capitalisme, en les prpies estructures, sempre es dna una ambigitat [...] D.S.: [...] Quan parla de la ruptura de la cadena significant19, em sembla que sest referint a la connexi entre la identitat personal i la capacitat per organitzar lexperincia temporal [...] trobo aix molt kanti i en altres llocs afirma que no es considera kanti (en el sentit de qu no defensa una estructura de la psique eterna i invariable). [...] estic dacord respecte a no creure en un mode concret de temporalitat que sigui invariable [...] per [...], no creu que el temps i lespai sn components essencials per la ment humana?, no pensa que la temporalitat, dalgun tipus, s un requisit necessari per lexperincia humana? F.J.: s kanti i no ho s. La qesti s que, per Kant, temps i espai sn simplement marcs buits. Les coses sn manipulades mitjanant les catagories [...]. La qesti s si som capaos dimaginar noves categories, si s possible (dun mode utpic o de cincia ficci) que totes aquestes categories (qu, on...) poguessin emergir histricament duna forma nova, o tinguessin un comenament histric. Tamb podrem especular sobre el mode en qu sinterrelacionen entre si [...]. Pot ser histricament modificada la ratio interna daquestes coses? [...] trobo molt interessant mirar cap a la novella moderna (en autors com Thomas Mann o Marcel Proust) i comparar totes aquestes novelles sobre el temps amb la preeminent presncia de lespai en la novella postmoderna. Per mai sense el temps, es tracta sempre duna qesti referent a la ratio entre els dos. D.S.: [...] no hi ha un contingut concret invariable per a les categories per, [...] s podem referirnos a la relaci, a lestructura categorial, com a quelcom etern en tant que s essencial per a lexperincia humana. [...] F.J.: S, Kant intenta ser formal. [...] Em sembla que el problema amb Kant -i de fet tamb amb Deleuze- s que acaba per ser incapa de determinar si la Crtica de la ra pura s filosofia o simplement propedutica per a la filosofia. s el conjunt de coses que cal fer per pensar quelcom concret referent a quelcom? O es tracta dalgun tipus de sistema filosfic per dret propi [...]? F.J.: [...] si donem una ullada a ltica, crec que all tenim un tipus de filosofia, la qual s un tour de force formal, un exercici dextracci de contingut a partir de la forma. En lEsttica20 t lloc quelcom ms, i comporta el seu propi conjunt de conseqncies, per en la Crtica de la ra pura em sembla que no es pensa res substantiu: es delinea el mode en qu un porta a terme un pensar substantiu. Es tracta llavors duna filosofia purament metodolgica, i podem afirmar quelcom similar de Deleuze quan parla de solucionar problemes. La principal referncia atenyent a aix s Difference et repetition, no hi ha dubte de qu es tracta dun material molt ric, complicat i fecund, per tot aix acaba simplement parlant de problemes. Daquesta manera es converteix en quelcom completament formalista, tot sesvaeix en el mtode. [...] Des del meu punt de vista Hegel est intentant pensar per fi de manera substantiva. Crec que tamb erra, puix que all que al final obt s la definici de lEsperit Absolut de dues maneres: el sillogisme -clarament metodolgic- i la vida, el que significa, en un sentit teleolgic, que de sobte la naturalesa i la matria produeixen gradualment aquesta cosa que s la vida, que posseeix un temps i una dinmica propis, cosa que s ideolgica. [...] D.S.: En el seu article sobre el postmodernisme, parlant sobre el temps i lespai, afirma: Tanmateix sens ha dit que ara habitem all sincrnic en lloc dall diacrnic, i penso que resulta almenys empricament defensable que la nostra vida diria, la nostra, la nostra experincia psquica i els nostres llenguatges culturals, es troben avui dominats per categories espaials en lloc de per categories temporals com sesdevenia en el perode precedent de lalt modernisme prpiament dit21.
19

s un dels apartats en qu es divideix El postmodernismo o la lgica cultural del capitalismo avanzado, pp. 61 i ss. 20 Es refereix als escrits de Kant (fonamentalment la Crtica del judici) que socupen de qestions que actualment pertanyen a la teoria esttica, no a lEsttica transcendental (integrada dins la seva Crtica de la ra pura). 21 El postmodernismo o la lgica cultural del capitalismo avanzado, Barcelona, 1991, p. 40.

Jameson, Fredric; Snchez Usanos, David (ed): Reflexiones sobre la postmodernidad. Una conversacin de David Snchez Usanos con Fredric Jameson. Madrid: Abada Editores, 2010.

F.J.: Hauria de comenar mencionant el fet que el llenguatge potic com a tal ha virat cap a les arts espaials, desprs la qesti remetria a la imatge. Es tracta duna societat de lespectacle i la imatge. En tal cas la pregunta seria: com explicar la msica? [...] i diria que la msica est sent elaborada dun mode espaial; per exemple, la contaminaci procedent dels altaveus dels que condueixen s una agressi espaial, per dir-ho daquesta manera. Els walkmans i els ipods resulten incorporats espaialment a la msica, i el mateix passa per tots els grans concerts de rock, que sn esdeveniments espaials duna manera molt diferent a com ho eren les sales de concerts dels vells temps.. aix que crec que podem veure aquest gir en la categoria dominant -espai en lloc de tempsincls en el cas de la msica. [...] D.S.: Continuant amb la relaci entre lespai i el temps, trobo tremendament suggeridor la seva observaci referent a La fi de la histria de Francis Fukuyama, quan proposa analitzar-lo des de la perspectiva de lobra Frederick Jackson Turner The Frontier in American History22 [...] F.J.: [...] no he continuat aprofundint en aquesta lnia. Per si voldria cridar latenci sobre el material de Marx referent al mercat mundial als Grundrisse, em sembla que Marx tenia la idea referent a atnyer la frontera, la frontera absoluta de la mercantilitzaci, del mercat, del treball retribut i la resta. El capitalisme postula els seus principis ms enll dells, per topa llavors amb una barrera, una ltima barrera, que el permet anar ms enll. A parer meu la idea de Fukuyama referent a aix s una cosa aix. El cas de Kojve s diferent [...] F.J.: Kojve ha de ser ents des del punt de vista de classe. Els dos estats que sn quasi un exemple de simetria-, els Estats Units i la Uni Sovitica, comparteixen ambds, en certa manera, la fi de les classes socials en all purament social [duna altra manera, separar la idea de Kojve dun estat universal i homogeni dall econmic com a tal]: no hi ha cap aristocrcia, i es dna el que magradaria denominar una plebeitzaci de les relacions humanes. [...] Ambdues societats presenten un igualitarisme que, en essncia, em sembla que s el que Kojve volia dir amb el seu Estat homogeni i universal. [...] Crec que Kojve estava encertat referent a aix, i tamb en la seva observaci referent a qu molts aspectes de la cultura europea depenen de la persistncia de cert tipus de velles jerarquies. Els dos nics pasos que han tingut revolucions exitoses a Europa han estat Frana i Holanda, i amb certs residus aristocrtics -com pot observar-se en Proust, per exemple-. La resta sn encara societats de classe. [...] tot aix s la fi dalguna cosa, per no s la fi de la histria, s la fi dun cert tipus de psicologia social, dun tipus de mentalitat de classe, de formaci de classe i la resta. Realment s la fi del feudalisme [...], i crec que la revoluci burgesa es dirig contra aquesta mentalitat per no aconsegu acabar amb ella, amb lexcepci daquests altres llocs: la Uni Sovitica, degut a la seva prpia revoluci, i aqu [als Estats Units] degut a les caracterstiques de la colnia establerta [...] Podem dir que el que ara persisteix no s la classe en sentit marxista, sin una tremenda polaritzaci en la qual un petit percentatge de la poblaci disposa de la majoria del diner mentre que els altres van de mal en pitjor. D.S.: Per el que s som s davant la fi dun conflicte, sobretot entre alternatives teriques. [...] F.J.: [...] B, podem discutir sobre aquest assumpte, t a veure amb laparici de noves versions dall que en el vell mn era el Primer Estat o lEstat corporatiu (que s la figura dominant dels anys vint i trenta: la Uni Sovitica, lAlemanya nazi, Roosewelt i el New Deal, totes aquestes figures sn idees de lEstat corporatiu) [...] I tamb hem dabordar la qesti des del punt de vista de la producci, vull dir, si parlem dall econmic en el capitalisme podem dir que el sistema quasi sest autodestruint, en essncia: ja no produm res ms. Produm menjar, armes i cultura: aquestes sn les tres exportacions nordamericanes. Per ja no fabriquem cotxes. La General Motors sest anant a la quebra i el mateix li passa a la Ford. [...]
22

Reprodum el comentari de Jameson en qu posa en relaci ambds textos: aix suggereix que, malg rat les aparences, la fi de la histria de Fukuyama realment no es refereix en absolut al temps sin a lespai; i que les angoixes que tan emfticament gasta i expressa, i a la que dna figures retriques tan utilitzables, no sn fruit de preocupacions inconscients referents al futur o el temps: expressen el sentiment de constricci de lespai en el nou sistema mundial; clamen pel tancament duna altra -i ms fonamentalfrontera en el nou mercat mundial de la globalitzaci i les corporacions transnacionals. Fin de arte o fin de la historia, a: El giro cultural. Escritos seleccionados sobre el posmodernismo 1983-1998, Buenos Aires, 2002, pp. 105-128, p. 125.

Jameson, Fredric; Snchez Usanos, David (ed): Reflexiones sobre la postmodernidad. Una conversacin de David Snchez Usanos con Fredric Jameson. Madrid: Abada Editores, 2010.

D.S.: No estic segur que puguem parlar duna destrucci total. Potser el que passi s que el centre del capitalisme canvi. F.J.: Exacte, aix s del que parla Arrighi a The long twentieth century23. D.S.: [...] Per el capitalisme, com la estructura, sembla com si fos a ser-hi per sempre. F.J.: [...] encara no hem entrevist el final del que passa a Xina. Quan els treballadors i el propi sistema de preus es troben en el mercat i aquells atenyen un major nivell de prosperitat, els preus pujen i aleshores algun altre pas comena a fabricar el material, Vietnam posem per cas. Llavors Xina comena a externalitzar i finalment sateny el punt en qu no hi ha lloc on anar. El final de qualsevol alternativa, tot lassumpte del no hi ha alternativa s una ideologia. [...] -cultura D.S.: [...] Mant encara que la frontera entre lalta cultura i l cultura de masses o cultura de consum actualment sha esvat?24 F.J.: En les dues rees que conec, que serien la literatura i la producci cinematogrfica, crec que encara subsisteixen algunes formes de modernisme, [...] Coetzee, Sebald... [...] Respecte al cinema [...] Vctor Erice, [...] Sukorov. Els autors daquest tipus -que sn escassos i suposen exemples allats- certament tornen a un vell modernisme, [...] per estic pensant en el conjunt, la majoria de lart -incls el ms seris- ha intentat absorbir la cultura de masses i produir un tipus de coses com els llibres de cmics, o la literatura basada en el cmic, que imita aquest material. O, en el cas de la msica, si atenem, per exemple, al treball de Philip Glass o John Adams, podem veure que all ja no queda res daquell hermetisme tan caracterstic de la cultura modernista. [...] F.J: [...] Afegiria tamb que, en certa manera, la cultura de masses sest tornant millor. [...] Per no crec que es doni ms la ruptura absoluta que el modernisme impos. A parer meu, la idea modernista era utpica, purificar el llenguatge del desig significa adoptar una llengua estranya i transformar-la i reintegrar-la a aquesta utopia. [...] Una idea bsica present en el modernisme era la renovaci de la percepci (s en [...] lesttica de Proust [...]), que coneixem la nostra percepci i havem de revisar les coses i veure-les dun mode nou. No crec que aix estigui passant ara mateix. De fet, la nostra percepci est sobreexcitada. [...] Aix s el que diria, en essncia, respecte daquesta ruptura que ja no trobem, puix que no existeix alternativa a all que Adorno denominava la degradaci de la cultura de masses. [...] D.S.: Per si tot s cultura i aix significa que ara tot est mercantilitzat -i aquesta distncia tan caracterstica del modernisme ja no existeix, [...] si ara tot s mercaderia, com pot una mercaderia constituir una amenaa per al sistema?, es pot combatre el sistema des de dins? No resulta molt clar com podria ser possible desfer el postmodernisme de manera homeoptica amb els mtodes del postmodernisme: treballar en la dissoluci del pastitx fent servir el propi pastitx, reconquerir cert genu sentit histric fent servir all que he anomenat substituts de la histria25. F.J.: La hiptesi seria una cosa aix: la vella versi modernista de lesttica poltica consistia sempre en estar fora del sistema, soscavar-lo, destruir-lo, constituir-se en un cos estrany per al sistema. [...] ara ms aviat [...] magrada pensar en all que podrem denominar mutacions de conscincia, el que equival a dir que hi hauria una manera en la que podrem parlar, no exactament duna relaxaci dintre del sistema, per, en virtut de percebre les contradiccions del sistema i viure en elles, dun canvi en les coses. [...] F.J.: Crec que s un fet indubtable que lart postmodern s molt ms poltic que quan comen. [...] D.S.: Per, com pot qualsevol projecte esttic evitar ser reabsorbit pel sistema si aix afecta incls les intervencions obertament poltiques26? [...] F.J.: [...] tot all que est perms que participi al sistema, precisament per aix, expressa el sistema dalguna manera. Aix que ha dexpressar la veritat del sistema. [...] una de les contradiccions en tot aix s que est mercantilitzada, que encara existeixi un mercat de lart. [...]

23 24

Nhi ha traducci castellana: El largo siglo XX, Madrid, 1999. El postmodernismo o la lgica cultural del capitalismo avanzado, p. 12 25 F. Jameson a Regarding postmodernisme A conversation with Fredric Jameson, a Social text, nm. 17, tardor 1987, pp. 29-54, Durham, Duke University Press, p. 42. 26 El postmodernismo o la lgica cultural del capitalismo avanzado, Barcelona, 1991, p. 108.

10

Jameson, Fredric; Snchez Usanos, David (ed): Reflexiones sobre la postmodernidad. Una conversacin de David Snchez Usanos con Fredric Jameson. Madrid: Abada Editores, 2010.

de manera que es tracta encara de quelcom modernista [...] Em sembla que aix suposa una contradicci amb el pan-esteticisme de la postmodernitat [...] F.J.: [...] crec que [la literatura] es troba realment en crisi. [...] Si et fixes en el New York Times o en el Sunday Times, pots veure com tota la secci de ressenyes sha transformat en una espcie danunci de novelles, algunes delles ms serioses (com si es tracts simplement dun intent de mantenir viva la forma). [...] aquesta mena dexercici de portaveu, aquest intent per difondre novelles serioses -que no artstiques-, crec que s senyal duna crisi. Les novelles primerenques de Delillo eren interessants, per crec que aquesta classe dexperiments ja no criden latenci [...] D.S.: [...] Abans mencion que tot producte cultural proporcionava una representaci de la totalitat del sistema, [...] F.J.: [...] duna manera o altra, registra el sistema. Ara, [...] la totalitat del sistema no s representable de cap manera, [...] per la prpia manera en qu aquestes obres estan escrites -i no es tracta exactament duna qesti destil- resulta simptomtic respecte del sistema. Llavors, com distingir entre aquestes dues coses? F.J.: [...] qu s all distintiu i qu no ho s? [...] incls si resulta distintiu pot ser interpretat com una replicaci del sistema en lloc dun desafiament, [...] aix no s el que hom trobaria en el perode modernista. D.S.: [...] considera que limpuls mimtic s el principal en la representaci artstica?, [...] F.J.: [...] junt a limpuls mimtic es troba tamb limpuls constructivista. [...] F.J.: [...] en teoria esttica tenim expressi, construcci... tot un conjunt de diferents coses que van juntes i que no sn mimtiques totes elles (en lnic sentit que aquest concepte t algun significat per a mi: com un tipus de reflexi). [...] el constructivisme [...] en aquest cas incls els mateixos espectadors composen quelcom, estan fent quelcom, i ho estan fent amb qualsevol materials que estiguin disponibles, coneixent la substncia del material, perqu quan construeixes quelcom has de saber com es fa. s en aquest sentit com ests percebent la fusta i el metall. [...] aquestes construccions, [...] realment tenen algun contingut epistemolgic. Podrem referir-nos a elles com a formes de traar mapes (en aquest sentit traar mapes seria conixer qu sn els materials). I els materials serien en aquest cas serien els carcters, emocions, estereotips. Com es poden construir estereotips?, com es composen? Es tracta duna qesti ideolgica o poltica bsica, [...] F.J.: [...] en tot aquell [producte cultural] que t xit (no en termes esttics sin en el sentit de qu connecti amb un pblic). [...] ha destar manipulant linconscient del seu pblic dalguna manera. I llavors tornem sobre una altra qesti -crec que manllevada de Baudrillard [...]-, la idea de qu all que la mercantilitzaci est fent s colonitzar dues regions a les que remetia lantiga esttica lesttica clssica haurem de dir-, dos espais que quedaven fora del capitalisme (i en certa manera de la societat burgesa): linconscient i la naturalesa. La publicitat colonitza linconscient i els homes construeixen i destrueixen la naturalesa. Tot aix ens porta a preguntar-nos: com escapar? [...] F.J.: [...] la prpia noci dentreteniment suposa que aquest ordre comercial encara troba un cam pel que sortir, a travs del qual proporcionar alleujament, per tant en algun lloc, incls en aquests materials colonitzats, alguna cosa s possible. [...] Crec que la msica i all visual s ho aconsegueixen, la poesia o la novella no ho s. All interessant sobre aquest tipus dalleu jaments immediats o evasions -en cas de qu al final tinguin xit-, s com ho aconsegueixen, com aconsegueixen connectar? F.J.: [...] Si ests parlant dopcions reals de canvi poltic, s una cosa que generalment passa en les catstrofes, desprs de les guerres i la resta. [...] la poltica s una possibilitat discontnua. I, a parer meu, aix t a veure duna manera o altra amb catstrofes dalgun tipus. Aquest fou el cas de la Segona Guerra Mundial [...]. Podem posar aix en relaci al consum, des de la Segona Guerra Mundial no hi ha hagut guerres mundials -encara que s moltes guerres locals-, de manera que les fortunes shan anat amuntegant, s un problema de reinversi monetria, de simple acumulaci, es tracta dun estat patolgic, aquest excs ha de ser destrut perqu la societat es recuperi. [...] F.J.: [...] La gent ha datnyer un punt en qu no noms es vegi, sin que es pensi a si mateixa comenant de nou. Aix s vlid tamb per al cas de lart, puix que gran part de les postmodernitats provenen de lacumulaci de la tremendament rica histria de totes les arts. Mentre que el bo del segle XIX fou que podien desfer-se de tota la tradici de laristocrcia, de la totalitat de tot aquest tipus dart i tenir una sensaci de comenar de zero, inventant i reinventant formes per primer cop. [...] 11

Jameson, Fredric; Snchez Usanos, David (ed): Reflexiones sobre la postmodernidad. Una conversacin de David Snchez Usanos con Fredric Jameson. Madrid: Abada Editores, 2010.

-mitjans de comunicaci de masses i l11-S F.J.: [...] crec que el fonamentalisme s quelcom postmodern, no t temporalitat, la manera en qu aquests tipus volen restablir lIslam en el sentit ms pur que Mahoma... [...] F.J.: [...] tots aquests fonamentalismes religiosos sn essencialment tabs, es tracta de quelcom reactiu diria Deleuze, danar contra la modernitat. [...] F.J.: [...] L11-S fou un gest terrible, i en la meva opini tot terrorisme t a veure amb gestos pblics. Deixant a part totes les vctimes que caus, fou una declaraci sobre lurbanisme. Eleg aquestes torres, que havien desplaat al vell Nova York, i les destru. [...] Fou un cop tremend contra la modernitat i la modernitzaci espaials. I, per damunt daix, contra els Estats Units com a la seu i lorigen de tot aix. En altres paraules, larquitectura es convert en el smbol i lallegoria de, diguem-ne, la contaminaci cultural. LIslam aix ents senfronta a tota forma de cultura occidental. La traducci anglesa del terme iran-persa per Occident significa la intoxicaci de loest, el ver de loest (sexe, consum...) D.S.: [...] Creu que [l11-S] podria ser descrit recorrent al seu concepte de sublim histric27? F.J.: Estic dacord amb tot aix. I tamb hi ha alguna cosa de la pietat i la por aristotlics. All a qu em nego s a que aquest esdeveniment suposi una ruptura en la perioditzaci. D.S.: S, per veig aquesta fascinaci occidental com un smptoma del nostre anhel, del nostre desig dun esdeveniment histric. F.J.: [...] Estaria dacord amb aix. D.S.: crec que pot posar-se amb relaci amb afirmacions seves, com quan parla de qu podem esperar ara que la nova lgica espaial del simulacre tingui un efecte transcendental sobre all que acostumava ser el temps histric28. [...] Quins sn els elements daquesta lgica espaial del simulacre (que vost tamb relaciona amb nocions com les dimatge o societat de lespectacle)? A part de Debord o Baudrillard, voldria mencionar algun altre autor? F.J.: [...] ha de fixar-se en les novelles i pellcules denominades histriques i veure qu pass amb elles. Hi ha noves formes de fer aix? [...] potser mitjanant un recurs -i s el que la gent acostuma a denominar relativisme, per considero que s una cosa diferent-: la multiplicaci dhistries. [...] Tenim un pla sincrnic, [...] i el diacrnic que esdev ficci: es veu multiplicat i hi ha una gran varietat de maneres de narrar les histries. La histria o les formes histriques venen a ser daquesta manera en la postmodernitat, contrriament a all que succea en el passat. Llavors es volia narrar la histria de la histria, ara el que es dna s aquesta multiplicaci dhistries. [...] Es tracta duna nova aproximaci a la histria que insisteix en la seva ficcionalitat, per llavors ficci i histria semblen significar el mateix. Potser algunes daquestes coses siguin, contrriament a les pellcules i aquest tipus de simulacres, la manera en qu la histria est trobant un cam artstic per a si mateixa en la postmodernitat, un cam artstic dun altre tipus, les histries imaginries. [...] Tenim aquest novellista argent, Ricardo Piglia, que en la seva novella Respiracin artificial29 presenta una histria que s evocada per gent que es troba a Praga, i es tracta de Kafka i Hitler que sasseuen i conversen sense que cap dells spiga qui s laltre. Estem davant dun succs de ficci? Aquesta no s la qesti en aquest assumpte, hi ha dues lnies que senreden entre si com filferro espins, [...] F.J.: [...] el que tenim aqu s la multiplicaci de la representaci. [...]
27

The histerical sublime s un altre apartat del seu article El postmodernisme o la lgica cultural del capitalisme avanat, hi podem trobar afirmacions com la segent: La hilaritat que transmeten aquestes noves superfcies s certament paradoxal ats que el seu contingut essencial la prpia ciutat- sha deteriorat o desintegrat fins a un grau segurament inconcebible encara en els primers anys del segle XX, i no diguem ja en lpoca anterior. Cm la sordidesa urbana, quan sexpressa en la mercantilitzaci, pot resultar un plaer per als ulls, i cm un salt espectacular sense precedents en lalienaci de la vida quotidiana de la ciutat pot ser experimentat ara sota la forma duna nova i est ranya hilaritat allucinatria; aquestes sn algunes de les qestions que ens fan front en aquest moment de la nostra investigaci (edici castellana citada, pp.75-76). 28 El postmodernismo o la lgica cultural del capitalismo avanzado , pp. 45-46. 29 Buenos Aires, 1980

12

Jameson, Fredric; Snchez Usanos, David (ed): Reflexiones sobre la postmodernidad. Una conversacin de David Snchez Usanos con Fredric Jameson. Madrid: Abada Editores, 2010.

F.J.: [...] sn intents de provocar el sentit del passat en nosaltres mitjanant la multiplicaci de les seves irrealitats. A la postmodernitat el passat s irreal, es pot procedir de dues maneres: pretendre que el fotografies, o anar en laltra direcci i insistir en qu es tracta de quelcom irreal i compondrel de manera tal que, de sobte, sentim que all hi ha quelcom realment inquietant, que aquesta estranya cosa anomenada el passat dalguna manera emergeix de tot aix. [...] D.S.: [...] Existeixen lleis o normes que regeixin la imatge [...]? Considero que aix s rellevant perqu podrem dir que, en cert sentit, en lloc de lexperincia histrica tradicional, el que tenim a la postmodernitat s una collecci dimatges inconnexes. F.J.: En la meva opini no pot donar-se una teoria de la fotografia -cosa que afecta tamb el llibre de Barthes30 [...]- puix que la fotografia s aquests cosa misteriosa del tra, quelcom que s en el passat -per el passat ha desaparegut- i en el present -ho ests mirant-, per, cm pot enregistrar el passat des dun passat que no existeix? [...] Es tracta del mateix problema del que parlava Sant Agust: cm pot existir el passat si ja no existeix?, cm pot existir el futur si encara no s?, i si distingeixes en el present entre ambds, on s aquest (puix que cap dells existeix)?, qu s llavors el temps? Si no mho pregunten ho s; si vull explicar-li-ho a qui mho pregunta, llavors no ho s31. [...] Per aquest misteri seria el passat, aix que si pots provocar-lo mitjanant aquestes imatges... [...] -art, cultura i ordre mundial D.S.: [...] Suposo que encara defensa el seu projecte mapes cognitius i el valor pedaggic de lart i la cultura. F.J: Absolutament. Per el problema s que ara el significat de cultura ha canviat. Ara no ho veuria com una esfera separada. Parlar de cultura tal i com es feia abans, quan era quelcom separat dall econmic i podies influir a la societat a travs della, s quelcom que crec que no podem fer ara, puix que la cultura est en tot. [...] F.J.: [...] dues coses distintes, una fa referncia a si la cultura pot ser llegida de manera simptomtica [...] aix certament s aix. Laltra qesti s: pot existir una cultura poltica ara? [...] s, crec que una intervenci utpica en lmbit de la cultura s una acci poltica, puix que intenta reinventar el futur o proposar alternatives. Per no es tracta de poltica en el vell sentit, com la novella o lescriptura poltica en el sentit clssic del terme, [...] per tamb ha dhaver-hi lloc per aquelles. Certament estem en un mn molt polititzat i es donen tot tipus dintervencions culturals en lmbit de la poltica. Durant la guerra de Vietnam molta pintura era poltica, crec que avui tamb passa el mateix, per aquelles eren intervencions poltiques ms especfiques. Crec que hi hauria un altre propsit ms general que tindria a veure amb all utpic, hi ha un lloc per a aix per no s cm est de desenvolupat ara mateix, tenim alguns exemples en la cincia ficci i possiblement en material ms comercial; per penso que la cultura poltica es troba sempre escindida entre all destructiu i all constructiu. Ara s ms dbil que abans, per aix no vol dir que sigui impossible. [...] F.J.: Els mapes cognitius [hi] estan lligats [...]: en aquest sentit lart poltic ha de proporcionar duna manera subtil un retrat de les coses duna manera tal que agiti la gent. I aix no es predictible, [...] la qesti no s si es tracta dun reflex (aix s, si s sistmicament simptomtica) sin, aix permet que de sobte ho vegis?, serveix de mapa en aquest sentit? Aix s impredictible. [...] F.J.: [...] Considero que s molt ms fcil contemplar el sistema des de la perifria que des daqu [Estats Units, puix que aix s linterior, el centre], on resulta molt ms dur. D.S.: [...] creu realment que hi ha marges?, creu que hi ha un a fora del sistema [...]? F.J.: Per hi ha rees subordinades. No s si constitueixen un a fora real del sistema, per per descomptat no sn el centre de les decisions, del poder i la resta. [...]
30

R. Barthes, La chambre Claire. Note sur la photographie, Pars, 1980. Nhi ha traducci castellana: La cmara lcida: nota sobre la fotografa, Barcelona, 2007. 31 La parfrasis es refereix a Les confessions de Sant Agust, llibre undcim, cap. Xiv, 17.

13

Jameson, Fredric; Snchez Usanos, David (ed): Reflexiones sobre la postmodernidad. Una conversacin de David Snchez Usanos con Fredric Jameson. Madrid: Abada Editores, 2010.

F.J.: [...] el poder en la globalitzaci, es troba realment descentrat? Aquesta s una qesti essencial que mereix ser explorada, [...] Coda: sobre filosofia, literatura i la dialctica32 D.S.: Magradaria comenar parlant de [...] Valences of the Dialectic33. Em sembla que, ja des del propi ttol, s una mena de vindicaci de la manera de pensar dialctica, [...] F.J.: [...] En part s, com a resposta als atacs contemporanis al concepte de totalitat i dialctica en Hegel, sens dubte hi ha certes coses que no poden portar-se a terme sense aix. [...] podem plantejar la qesti a partir de la comparaci entre Derrida i Adorno com dos pensadors que en principi no prenen partit. En el moment en qu sadopta una posici estem parlant duna ideologia. I es tracta de dos pensadors que estaven molt atents a aquesta qesti i, degut a aix, dalguna manera tractaren dinventar una perspectiva mitjanant la qual no sadopts cap postura. La diferncia s que a Derrida totes aquestes posicions eren deconstrudes, o, el que s el mateix, es mostrava la seva incoherncia. En canvi Adorno (com Hegel) estava influt pels antics escptics, el concepte clau s aequipollens [isothneia] que significa ser capa de defensar ambdues postures sobre una determinada qesti... [...] F.J.: [...] Adorno [...] criticaria una posici des duna perspectiva i desprs realitzaria un gir i criticaria la seva prpia postura, portaria a terme aquest tipus de dialctica negativa. [...] Crec que illustra el problema dall que denomino el positiu i el negatiu. Podem descriure la dialctica realment com un atac a lacte de moralitzar [...] i al fet de realitzar judicis de valor. Cosa que significa prendre partit i dir: Aix s dolent. All que estic tractant de trobar, en canvi, s una posici dialctica que digui: es bo i dolent alhora, el gran exemple daix s la descripci que Marx realitza del capital. [...] A parer meu es requereix una postura que sigui al temps positiva i negativa, que afirmi lemergncia dun futur positiu a partir dall negatiu en lloc de condemnar-ho. [...] Per, per altra part, crec que la presa de postura a favor del socialisme s una decisi poltica, un salt al buit, o, si ho prefereixes, s quelcom utpic. No obstant faria una distinci: el contingut dall utpic s ideolgic; el moviment o la ruptura que es mou vers la utopia crec que s alguna cosa ms. Ambdues coses han de separar-se. [...] Aquesta seria la meva postura: que el marxisme s una ideologia, o millor, moltes ideologies (en tant que distints marxismes), que han de ser separades de lestricta [...] crtica del capitalisme. La meva postura sobre la poltica davui en dia s que molt del que passa per poltica no s ms que crtica del poder. [...], per no crec que la mera crtica del poder pugui ser considerada duna manera suficient com una posici poltica. Els liberals tamb ho fan. s quelcom foucaulti, no crec que el poder constitueixi un fenomen poltic per dret propi. s la crtica de leconomia el que necessitem. [...] F.J.: [...] Quan critico la crtica del poder, aix no significa que hi estigui en contra, per es tracta duna ideologia, com tamb ho s la crtica de lEstat [...] [...] F.J.: [...] si atenem a la Fenomenologia podem veure que encara no est congelada en un sistema. Constitueix una font immensa de diversitat, de tot tipus de moviments dialctics. En la meva opini aquest s el vertader Hegel i no el del hegelianisme. El principal problema que veig en tot aix t a veure amb la paraula mtode, [...] F.J.: [...] El perill de la filosofia resideix en qu incls la crtica es converteix en mtode. Treballa sobre quelcom i ho anomena, en el moment en qu ho anomena ho converteix en cosa, ho cosifica i en diu mtode. [...] Com evitar el posar nom a les coses? [...] Derrida socupa daix tamb quan parla de lesborrat, [...] no empraria aquests termes per jo ho denominaria reificaci, la manera en qu el llenguatge cosifica. Aquesta s la major amenaa que plana sobre la filosofia. I crec que la literatura no hi est exposada [...]. [...] F.J.: [...] Si atenem a la prpia evoluci de Hegel ens adonem de qu ell tampoc sabia qu fer amb la Fenomenologia, mai va ser capa de decidir si constitua la introducci al seu sistema, [...] Tenim
32 33

Aquesta conversa tingu lloc a Killingworth, Connecticut (EUA), a finals de juliol de 2009. Londres / Nova York, 2009.

14

Jameson, Fredric; Snchez Usanos, David (ed): Reflexiones sobre la postmodernidad. Una conversacin de David Snchez Usanos con Fredric Jameson. Madrid: Abada Editores, 2010.

la Lgica, els escrits poltics, lEsttica... tot aix ocupa el lloc que li s propi. Per la Fenomenologia no disposa dun lloc aix. [...] [...] F.J.: loposici filosofia / literatura podria clarificar-se recodificant-la com abstracci enfront de narrativa. D.S.: [...] a propsit de la narrativa i lexperincia temporal [...] trobo molt suggerents les relacions que traa a Valences of the Dialestic entre categories literries o narratolgiques i categories temporals. [...] A parer meu, a la postmodernitat existeix una clara connexi entre el dest de la novella i lexperincia temporal. [...] Vull dir, actualment vivim en el temps del final de la novella, [...] Veu aquesta relaci entre la fi -o la crisi- de la novella i la fi de la temporalitat? F.J.: S, absolutament. Puix que la fi de la temporalitat implica una espcie de present perpetu. [...] la narrativa, dalguna manera, es troba lligada potser a dues categories filosfiques. Una fra la noci de dest, puix que sense dest no hi ha histria que narrar. [...] Laltra cara de tot aix crec que s lesdeveniment. [...] tota la novella del XIX (la novella moderna) est intentant trobar-ho, constitueix una meditaci referent a all en qu consisteix un esdeveniment: qu significa que una cosa ha passat?, [...] Aix ens acosta a la qesti de la histria, perqu que estiguem davant del final de la histria no significa que no hi hagi esdeveniments o que no segueixin passant coses. Llavors, on estan passant coses?, [...] quina fra la forma daquests esdeveniments? Per donar notcia dells es necessita, a ms, un tipus de narrativa que reflecteixi en primer pla aquesta naturalesa de lesdeveniment. I aquest s el sentit en qu saproxima a la filosofia. [...] Una filosofia temporal ha dheure-se-les amb aquestes dues coses: el dest i els esdeveniments. [...] [...] F.J.: [...] la histria de la ficci moderna s la de lafebliment daquestes coses i letern i desesperat intent de trobar-les. Pensem aix des de la perspectiva del dest, en la meva opini les histries antigues eren narrades conforme a un dest individual ara el dest s molt ms collectiu i poltic. Per aix fa que resulti molt ms difcil narrar una histria. Quan aix comena a succeir tenim rees on el dest ja no s visible. [...] Doncs b, crec que avui en dia en els Estats Units no tenim molta literatura. I quan escric sobre aquestes pellcules dacci ho faig en aquest sentit: all que hi trobem sn substituts de lesdeveniment, diguem: lexplosi. [...] F.J.: [...] [a The Wire] pot veures lexploraci de la totalitat. [...] Hi podem veure aquesta gent tractant de trobar com est tot connectat. [...] Per passa aix a la literatura moderna? [...] passa alguna cosa a lUlysses o no?, significa el final de lUlysses que Mr. Bloom es referma a si mateix? Crec que en cert sentit aquest format de crnica dun dia significa que ja no sabem qu fer amb el dest aix que fem una ullada a la vida diria a veure si podem trobar esdeveniments. Tota laparici de la problemtica de la vida diria s filosfica (vegis Lefebvre). I quina relaci guarda aix amb la possibilitat de la ficci? Crec que aquesta s la vertadera qesti. I s, diria que a The Wire hi ha coses que semblen esdeveniments. [...] F.J.: [...] en el perode modern estaven intentant trobar all no narratiu. Si ens fixem en L cole des Annales aquest era el seu objectiu, allunyar-se de la narrativa histrica, dels grans reis i guerres, i intentar trobar all real. [...] el que tenim en la postmodernitat s la multiplicaci de les narracions, dels punts de vista, i tota la historiografia davui en dia consisteix en aquestes sries dhistries possibles, que serien la manera en qu all que anteriorment era un fet, una realitat irreductible, es desintegra en una multiplicitat dhistries possibles. I daquesta manera es torna fictici.

15