Descriure i comparar

Edu365

- Jocs, on trobem diferents tipus de jocs amb els seus corresponents

objectius didàctics per als mes petit. Aprenent a relacionar, a
construir, a pensar, a observar i a interactuar de manera divertida.

- Dibuixa I pinta és un espai on els nens juguen a ser artistes, a pintar

els buits, a relacionar animals, objectes i aliments amb els seus
colors. I fins i tot a construir rostres de Picasso.

- Música és un indret per a experimentar, on hi ha diverses activitats

per jugar i explorar. Una d’elles que relaciona als nens l’expressió
musical amb l’expressió plàstica, una altra fica a l’abast dels infants
un cançoner amb les cançons més conegudes i típiques.

- Petits passos, inclou diferents activitats on els nens poden explorar.

Algunes d’elles dedicades a la interpretació de símbols oferint als
infants imatges en dibuix que han de relacionar amb fotografies.
Altes adreçades a la mida, la forma i el color dels objectes. A la
orientació espacial, a la direcció, a les habilitats de conversa...

- Llegeix I escriu, es un espai dedicat a la formació de paraules lletra

per lletra, a la identificació dels objectes i la transcripció del seus
noms, a escriure paraules senceres per mitjà d’un teclat d’ordinador
virtual...

- Matemàtiques no per això avorrides. Se’ls presenta en forma de joc

diferents activitats relacionades amb els nombres, com jugar amb un
àbac seguint les instruccions que es demanen, contar fins a cinc,
establir relacions de sèries, fer seqüències...

- El cos, està format per diferents activitats. Una d’elles és la de les mil
cares que ofereix la possibilitat de crear un personatge segons els
gustos de cada un i triant cada part del cos. D’altres, estan
relacionades amb la tria d’un ambient, tant càlid, com fred i on se’ls
ofereix dos personatges nuus que han de vestir adequadament tenint
en compte l’àmbit on es troben.

- L’entorn, aquest és un espai dedicat a explorar, a observar els

diferents entorns que se’ns proposen. Tant des de observar les fruites
i hortalisses, la casa, el museu dels joguets, els animals...
Educàlia

- Comunitat, és un espai virtual de xat i fòrums en que poden participar

tant els alumnes, Mestres i famílies.

- Programes monogràfics sobre temes de caràcter social que conviden

a reflexionar sobre l’entorn.

- Jocs, en aquest espai trobem diferents jocs perquè mentre es

diverteixen, també aprenguin coses del seu entorn, dels residus, del
cos humà, del funcionament de l’euro, del Museu de la Ciència... I fins
i tot jocs de consciència i reflexió, per fer-los adonar de que tots
tenim algun amic amb ceguera, amb discapacitats, amb sordesa, i no
per això són menys que nosaltres.

- Projectes, és un espai virtual on podem veure els projectes en

col·laboració d’Educàlia, on hi podem trobar debats, fòrums,
intercanvi d’informacions...

- Ciberteca és un arxiu de documentació on podem trobar ordenats

temàticament tot allò que vulguem cercar, com ara diccionaris,
biblioteques, la premsa del dia...

Els dos llocs web, ofereixen diferents activitats i jocs per als nens i nenes
d’infantil. Edu365 té més recursos que Educàlia malgrat comparteixen
moltes coses similars. Destacaria que, des del meu punt de vista, el portal
educatiu d’Edu365, és més infantil que l’Educàlia; totes les activitats estan
plantejades de manera de joc, de forma molt senzilla i simple, adreçades
per a nens d’infantil. Per altra banda, Educàlia, agrupa en el mateix pack
infantil i primària. Això es nota en les activitats proposades en tot l’espai
web. Sense anar més lluny, l’apartat “jocs” que trobem en tots dos portals
educatius, s’encara de maneres ben diferents i és aquí on es veu més
clarament que Educàlia planteja les activitats d’una forma més seriosa i de
temes més socials i interessants que Edu365 i als infants els sembla igual
de divertit.

Descriure, valorar i plantejar la utilitat educativa

He triat l’apartat de jocs del portal educatiu d’Educàlia, en concret, un
anomenat “capaços de jugar.” L’he trobat força més interessant que
qualsevol dels altres jocs del propi Educàlia i que de l’Edu365. És un joc amb
el que poden divertir-se i al mateix tems adonar-se de que tothom es capaç
de fer tot, i prendre consciència de que coses per a ells insignificants com
una rampa, per a altres persones són tot un món. Poden experimentar, de
primera mà, com es viure i sentir-se com a una persona cega, discapacitada
i sorda i al mateix temps divertir-se i entretenir-se.

En aquesta activitat se’ls planteja les dificultats que tenen els

minusvàlids alhora de circular per la ciutat, degut a la falta de
rampes i ascensors a molts indrets. Per mitjà del joc, amb
diferents nivells de dificultats, se’ls presenta situacions, que
una persona amb cadira de rodes viu dia a dia. El infant, ha de
tractar de solucionar els seus problemes, construint rampes,
col·locant ascensors, fent que les portes s’obrin amb sensors,
implantant ascensors allà on calgui, ficar rampes als
autobusos... A cada nivell, els impediments del protagonista
són mes grans, i el temps per a solucionar els seus problemes cada cop
s’escurça més.

Se’ls fa conscients de que sense la vista també som

capaços d’identificar les coses, ajudant-nos per l’oïda.
Se’ls presenta la situació dels casos de ceguesa, i per
mitjà d’un joc de sons, han de tractar d’endevinar els
diferents animals que composen una granja, per
l’altaveu, sonen els diversos animals, i ells hauran d’identificar el so. És un
mol bon joc per divertir-se mentre aprenen que la vista no ho és tot, que la
resta de sentit també ens ajuden a identificar les coses, que no cal veure
per saber de que es tracta, de que l’oïda és una gran aliada i el tacte,
l’olfacte i el gust també ho són. Els nens i nenes prenen consciència de la
importància dels sentits.

I que el llenguatge oral no és l’únic que existeix, les

persones sord-mudes usen el llenguatge de signes, i ells
mateixos poden comprovar com funciona i aprendre’n
una mica.

Es tracta d’una activitat força divertida i alhora molt

didàctica. El joc consisteix en que se’ls presenta tres
paraules i la seva corresponent transcripció en llengua de
signes, després de presentar-los les paraules, se’ls mostra una únicament
en llenguatge de signes i ells han de recordar de quina es tractava. Més
tard, se’ls presenten tres noves paraules, i posteriorment, en llenguatge de
signes se’ls mostra una frase usant les paraules recentment apreses però
també les anteriors. De manera que mentre puja la dificultat del joc,
s’acumulen més paraules i més combinacions entre elles.
Es una bona manera per entretenir-se i per aprendre. Als nens els sembla
interessant i personalment penso que tractarien d’imitar al noi que fa el
llenguatge de signes. Es doncs quan involuntàriament aprenen coses noves
mentre juguen. Trobo que això és el millor que se li pot donar a un nen.
Diversió i joc mentre aprèn, que ells s’ho passin bé i al mateix temps
mostrin interès per el que estan fent i pel seu entorn.