L’ASSAIG

Definició

L’Assaig és un gènere en prosa, no narratiu, que tracta sobre temes molt diversos d’una
manera totalment lliure i amb voluntat de creació literària.

Es tracta d’una reflexió lliure i personal (és a dir, no exhaustiva ni especialitzada) sobre
un tema, que pot ser filosòfic, políti, científic, literari, etc. L’autor opina sobre el tema i
es defensen idees o postures determinades.

Característiques generals

 L’enfocament del tema és personal i subjectiu. Es reflecteixen les actituds,

valoracions, judicis... de l’autor.
 Hi ha varietat de temes, tons i estils.
 L’estructura és lliure, però predomina l’esquema argumentatiu (plantejament o
tesi + desenvolupament o arguments + conclusions o resum final).
 Està escrit en prosa i és d’extensió variable.
 Sol tenir un objectiu didàctic o moralitzador. Pretén obrir camins de reflexió. Té
un caràcter explicatiu i alhora argumentatiu.
 És de caràcter divulgatiu: va adreçat a un ampli sector de lectors interessats en el
tema, però no especialitzats.
 Sol utilitzar cites d’autoritat o referències explícites d’altres autors (no es donen
necessàriament les referències completes perquè no té un objectiu erudit, sinó
que pretén establir connexions amb altres idees o autors).

Característiques lingüístiques o d’estil

 Ús de la primera persona del singular o del plural.

 Apel·lacions al lector.
 Presència de recursos retòrics.
 Al vocabulari hi abunden els tecnicismes, els substantius abstractes i els
adjectius valoratius.
 Ús freqüent de connectors de causa (perquè, gràcies a...), de conseqüència
(doncs, així, per tant ...) i d’oposició (però, tanmateix, encara que...).
 Ús de locucions que ordenen les idees (en primer lloc, a continuació, per una
banda, per acabar...).
 Ús de la ironia i jocs de paraules.