FONTICA I FONOLOGIA 15

3. LES CONSONANTS

Les consonants sn sons que es produeixen amb una obstrucci o una constricci
de laire expirat en algun punt del tracte vocal (figura I.1). Les consonants poden sser
classificades a partir de trets relacionats amb el lloc i el mode darticulaci. El lloc
darticulaci dit tamb punt darticulaci s el punt del tracte vocal on es produeix
lobstrucci o la constricci al pas de laire expirat, i permet classificar les consonants
en bilabials, labiodentals, dentals, alveolars, palatals i velars (figura I.2). Les consonants
bilabials i labiodentals poden sser designades amb el terme genric de consonants labials;
les dentals i les alveolars, duna manera parallela, amb el terme genric de consonants
dentoalveolars. En tots dos casos, aquests termes remeten a lrea darticulaci.

FIGURA I.1
El tracte vocal: articuladors, cavitats i passatges

ARTICULADORS: 1) llavis, 2) dents incisives, 3) regi
alveolar, 4) paladar, 5) vel del paladar, 6) llengua (a,
pex; b, lmina; c, dors; d, arrel lingual); CAVITATS I
PASSATGES: A) cavitat nasal, B) cavitat oral, C) passatge
velofaringi, D) cavitat farngia, E) passatge glotal (a,
laringe; b, cordes vocals; c, glotis).

FIGURA I.2
El tracte vocal: llocs darticulaci de les consonants

1) bilabial, 2) labiodental, 3) dental i interdental, 4)
alveolar, 5) palatal, 6) velar.

Els articuladors, o parts del tracte vocal que intervenen en la producci dun so, poden sser els llavis,
les dents incisives superiors, alguna part de la llengua (pex, lmina, dors, postdors) i la regi alveolar, el paladar o
el vel del paladar.
Les consonants bilabials es produeixen mitjanant el contacte o lacostament dels llavis; les
labiodentals, mitjanant un contacte lleuger del llavi inferior i les dents incisives superiors; les dentals,
mitjanant el contacte o lacostament de lpex de la llengua i la part interior de les incisives superiors;
les alveolars, mitjanant el contacte de lpex o el predors de la llengua (part ms anterior dels dors) i la
regi alveolar; les palatals, mitjanant el contacte o lacostament de la lmina lingual amb la regi
FONTICA I FONOLOGIA 16

prepalatal o del dors de la llengua amb el paladar mitj; les velars, finalment, mitjanant el contacte o
lacostament del postdors de la llengua i el vel del paladar.

El mode darticulaci permet de classificar les consonants segons el tipus
dimpediment que troba laire expirat i segons lestat del passatge velofaringi i del passatge
glotal:
a) Atenent a lestat del passatge velofaringi, les consonants poden sser nasals o
orals: les nasals es produeixen amb abaixament del vel del paladar de manera que laire
surt simultniament tant per la cavitat nasal com per loral; les orals, en canvi, es pro-
dueixen amb el vel de paladar elevat i tocant la faringe, de manera que laire surt
exclusivament per la cavitat oral.
b) Atenent a lestat del passatge glotal, les consonants poden sser sordes o sonores: en
el primer cas, es produeixen sense vibraci de les cordes vocals, i en el segon, amb
vibraci.
c) Atenent al tipus dimpediment efectuat en la cavitat oral, les consonants poden
sser oclusives, fricatives, africades, aproximants, bategants, vibrants i laterals. Les consonants
oclusives, les fricatives i les africades poden sser designades amb el terme genric de
consonants obstruents; les rtiques (bategants i vibrants) i les laterals, amb el de consonants
lquides.

Les consonants enunciades en la lletra c es poden caracteritzar com segueix:
a ) Les consonants oclusives ([b], [p], [d], [t], [g], [k], [m], [n] i []) presenten una fase implosiva
seguida immediatament duna fase explosiva. Durant la fase implosiva sinterromp totalment la sortida
de laire en algun punt de la cavitat oral. Durant lexplosiva, es produeix la sortida abrupta de laire. En
el cas de les oclusives nasals ([m], [n] i []), la sortida sinterromp en la cavitat oral per no en la nasal.
b ) Les consonants fricatives ([f], [v], [s], [z], [S] i [Z]) presenten una constricci creada per
lacostament de dos rgans articuladors que no interromp la sortida de laire, per que provoca una
turbulncia clarament audible.
c ) Les consonants africades ([ts], [d z], [tS] i [d Z]) sn seqncies que combinen un moment
oclusiu seguit dun moment fricatiu produts en la mateixa rea articulatria.
d ) Les consonants aproximants presenten un acostament de dos rgans articuladors, que crea
una constricci menor que en el cas de les fricatives i que no provoca, per tant, turbulncia. Les
aproximants estan integrades per dues subclasses diferents: les graduals ([j] i [w]), que sn les variants
consonntiques de les vocals altes ([i] i [u], respectivament), i les no graduals ([B], [D] i []), que sn
variants de les oclusives orals sonores ([b], [d] i [g], respectivament).
e ) Les consonants rtiques se subclassifiquen en bategant [R] i vibrant [r]. Totes dues sn
alveolars i es diferencien pel nombre de contactes que lpex de la llengua estableix amb la regi
alveolar: la bategant presenta un nic contacte, i la vibrant, una successi de contactes molt breus
(normalment, entre dos i quatre).
f ) Les consonants laterals ([l] i []) presenten un contacte de la part central de la llengua amb la
part superior de la cavitat oral. Aquest contacte crea un o dos canals laterals per on surt laire.

Podem veure el sistema consonntic del catal esquematitzat en el quadre I.5.

FONTICA I FONOLOGIA 17

QUADRE I.5
Caracteritzaci de les consonants
Segons el lloc darticulaci i la sonoritat
bilabials labiodentals dentals alveolars palatals velars
Segons el mode
darticulaci
sordes sonores sordes sonores sordes sonores sordes sonores sordes sonores sordes sonores
orals p b t d k g
oclusives
nasals

m

(M)*

n

(N)
fricatives

f v
s
z S Z

africades

ts*
*
dz tS dZ

graduals




j
w
aproximants
no graduals

(B)

(D)

()
bategants

R

rtiques
vibrants

r

laterals

l



* Els parntesis emmarquen les variants combinatries ms significatives.
** El diacrtic serveix per a unir els dos moments articulatoris de qu consten les consonants africades.

En aquest quadre hi ha representats els segments consonntics que sn distintius i, entre
parntesis, les variants combinatries ms significatives dalguns daquests segments (no shi indiquen
quan coincideixen amb sons distintius). Hom diu dun element que s distintiu en una llengua si s
capa de discriminar mots daquesta mateixa llengua. Aix, els elements [b] i [m] sn distintius en
catal perqu permeten diferenciar mots com bou i mou o ball i mall. En cada un daquests parells de
mots, lelement de la dreta es distingeix de lelement de lesquerra tan sols per la consonant inicial, i
aquestes es diferencien tan sols pel seu carcter oral o nasal, respectivament. Aix mateix, [b] i [p] sn
distintius en posici inicial absoluta de mot (cf. bany i pany), i s el carcter sonor o sord del segment
respectiu all que els discrimina. No ho sn, en canvi, en posici final absoluta de mot, ja que llavors
desapareix la distinci entre les obstruents sonores i sordes ( 7.1): cap (substantiu, cf. caparr) i cap
(forma verbal, cf. caber). En aquest cas concret, el fet s reflectit per lortografia; altres vegades no s
aix (cf. cub hexaedre o potncia aritmtica i cup recipient on es trepitja el ram).
Determinades consonants del quadre nicament es comporten com a variants combinatries duna
altra consonant. La consonant final de la forma verbal sn, per exemple, s una nasal alveolar. Aquesta
nasal, tanmateix, es pot assimilar al lloc darticulaci de la consonant segent i convertir-se, per
exemple, en labial ([m]: Sn portuguesos), en labiodental ([M]: Sn francesos) o en velar ([N]: Sn
guatemalencs). Des daquesta perspectiva, es pot afirmar que, en determinats contextos, com ara en
posici final de mot, les consonants [m], [M] i [N] poden sser variants de [n].
En general, s acceptat que dos segments sn variants combinatries dun mateix element invariant
quan tots dos comparteixen una srie de trets articulatoris i quan lalternana de lun i laltre en un
determinat context fnic no s possible o no t valor contrastiu s a dir, quan estan en distribuci
complementria o, en tot cas, la commutaci de lun per laltre no provoca diferncies de significat.
Laparici daquestes variants combinatries est ntimament relacionada amb la posici que ocupa la
consonant dins la sllaba i, per tant, sn analitzades ms avall, desprs dhaver delimitat la sllaba i
lestructura sillbica del catal.
Hi ha consonants, a ms, que no tenen valor contrastiu en determinats parlars. La consonant
labiodental sonora [v], per exemple, es mant amb valor contrastiu en baleric, en la major part del
FONTICA I FONOLOGIA 18

valenci, en alguers i, duna manera recessiva, en el parlar del Camp de Tarragona: bena ([b]), vena
([v]). En els altres parlars, tanmateix, sha convertit en bilabial, i el so [v] nicament apareix com a
variant combinatria de [f] (afg). Duna manera semblant, la consonant palatal fricativa [Z] no t
valor contrastiu en posici inicial en parlars nord-occidentals i valencians (jove) ni en posici
intervoclica en parlars valencians (pluja). En aquests parlars, la consonant fricativa es realitza com
lafricada [d Z] i el so [Z] nicament apareix com a variant sonoritzada de [S] (peix i carn).

En el quadre I.6 podem veure uns quants exemples daquestes consonants.

QUADRE I.6
Les consonants
Conso-
nant
Exemples
Conso-
nant
Exemples
[p] pare, ceptre, Capanes, dubte,
cap, cub
[N] blancor, Francol, llenca, congre,
ungla
[b] Biar, bou, ambici, combat [l] Linyola, literatura, lira, ala
[B] abadia, esbart, voleibol [r] rambla, enrabiar, Manresa, arrap
[f] Falset, festa, cofre, diftong,
triomf
[R] mare, cremar, caire, roure, Monturi
[v] valer, Valls, avisar, env, afg [s] son, cera, Guissona, Eivissa, tassa,
adrea, Cor, Pollena, pas, ja
[t] terra, Tous, atac, artria, fet [z] ase, Osona, Gandesa, rosa, trnsit,
enze, Olzinelles, zinc
[d] dau, sandlia, sndria [S] xarop, xeringa, mixeta, Tuixn,
caixa, peix, guix, Flix
[D] cada, esdeveniment, aidar [Z] Jess, Gelida, flagell, verge, caixmir
[k] cor, quatre, qu, kurd, Pacs,
Caldes dEstrac, cuc, prdig
[ts] potser, pots, adscripci
[g] Gandia, gat, angoixa, acne,
maragda
[dz] atzar, Atzeneta, setze, normalitzar
[] figa, Figueres, esgotar,
amargor, aigua
[tS] txeca, cotxe, Garrotxa, Andratx,
despatx, Clig, mig, Molig, Trig, puig
[m] mare, estimar, plom [dZ] calitja, platja, fetge
[M] mfora, infermer, confirmar [] llntia, Ulldecona, cullera, Pallej,
Esponell, Palafrugell, ull, vell
[n] nom, enemic, Penscola,
ensabonar, ven
[j] Itova, iugoslau, Jui, maia, Alcoi,
heroi
[] nyora, penyora, Ontinyent,
Perpiny, Fortaleny, guany
[w] uadi, guarda, quant, cauen, Gell, web