Itineraris de Casa Nova

de l'Obac i de Coll
d'Estenalles
Coneguem els nostres parcs
DOSSIER DEL MESTRE
Equip d'autors: Centre d'Interpretaci del Medi Ambient, SL
Revisi: Servei de Parcs Naturals
Illustracions: Centre d'Interpretaci del Medi Ambient, SL
Producci i realitzaci: LA VOLA
Edici: UIR. Diputaci de Barcelona
3
NDEX
1. PRESENTACI........................................................................................................... 4
2. INFORMACI SOBRE ELS PARCS...............................................................................5
2.1. Situaci dels parcs naturals de Catalunya ...............................................................5
2.2. El Parc Natural de Sant Lloren del Munt i l'Obac....................................................5
3. INFORMACI GENERAL SOBRE LA SORTIDA...........................................................22
3.1. Objectius generals ................................................................................................22
3.2. Qu ha de fer el mestre? ......................................................................................22
3.3. Orientacions didctiques ......................................................................................22
3.4. Normes a comentar amb els alumnes...................................................................23
3.5. Material que han de portar els alumnes ..............................................................24
3.6. Suggeriments de treball previ i treball posterior ...................................................24
3.7. Recursos educatius per completar els itineraris.....................................................26
4. INFORMACI PER FER L'ITINERARI DE LA CASA NOVA DE L'OBAC ....................... 27
4.1.Punt de trobada amb l'educador. Inici de l'itinerari................................................27
4.2. Horari................................................................................................................... 27
4.3.Objectius i continguts didctics ............................................................................ 28
4.4.Mapa de l'itinerari................................................................................................. 30
4.5. Blocs de continguts desenvolupats a cada parada................................................ 30
5. INFORMACI PER FER L'ITINERARI DE COLL D'ESTENALLES .................................. 32
5.1. Punt de trobada amb els educadors. Inici de l'itinerari ......................................... 32
5.2. Horari .................................................................................................................. 32
5.3. Objectius i continguts didctics ............................................................................ 33
5.4. Mapa de l'itinerari ................................................................................................ 34
5.5. Blocs de continguts desenvolupats a cada parada ............................................... 35
1. PRESENTACI
4
El programa Coneguem els nostres parcs s'adrea als escolars que cursen l'ltim nivell del Cicle
Superior d'Educaci Primria (6).
T per objectiu donar a conixer els parcs naturals del nostre territori i comprendre'n la filosofia
que els inspira. s per aix que ens ha semblat adient comenar el dossier situant els parcs naturals
de Catalunya, per desprs centrar-nos en el Parc Natural de Sant Lloren del Munt i l'Obac.
Dins el Parc Natural de Sant Lloren del Munt i l'Obac es poden realitzar dos itineraris pedaggics
guiats: el de la Casa Nova de l'Obac i el del Coll d'Estenalles.
El dossier que teniu a les mans vol ser una eina per ajudar-vos a plantejar l'itinerari d'una forma
global. La sortida al parc s'ha d'entendre com un aspecte puntual d'un treball ms ampli sobre el
Parc Natural de Sant Lloren del Munt i l'Obac. s per aquest motiu que el dossier inclou tant
suggeriments de treball previ i de treball posterior a la sortida com recursos educatius complementaris.
5
2.2 El Parc Natural de Sant Lloren del Munt i l'Obac
L'originalitat paisatgstica i la riquesa natural i cultural de Sant Lloren del Munt i l'Obac ha donat
fora a diverses iniciatives sorgides des de fa anys per tal d'assegurar-ne la preservaci. A
continuaci es descriu la relaci cronolgica de les diferents fites aconseguides en aquest sentit:
L'any 1969, la Diputaci de Barcelona aprova i inicia estudis per elaborar el primer Pla de delimitaci
del parc natural.
L'any 1970, el masss s aprovat com a "Paisaje pintoresco" per decret del cap de l'Estat en Consell
de ministres.
El mateix any 1970, el Pla de delimitaci s aprovat dins del Pla Provincial de la Diputaci de
Barcelona. Sobre aquest Pla estar basat el "Plan general de ordenacin especial del Macizo de Sant
Lloren del Munt y la Serra de l'Obac".
El Parc Natural de Sant Lloren del Munt i l'Obac forma part d'un important conjunt d'espais
naturals que envolta la regi metropolitana de Barcelona, el territori ms poblat de Catalunya,
en el qual resideix el 70 % de la poblaci del pas.
Dins d'aquest grup de parcs destaquen alguns, com ara el del Montnegre i el Corredor, el del
Montseny, el del Garraf, el de Collserola o el d'Olrdola. Aquests espais formen part de la Xarxa
de Parcs Naturals de la Diputaci de Barcelona.
Per ms informaci consultar el deplegable la Xarxa de Parcs Naturals.
2. INFORMACI SOBRE ELS PARCS
2.1. Situaci dels parcs naturals a Catalunya
1. Parc Nacional d'Aigestortes i Estany de Sant Maurici
2. Parc Natural del Cad-Moixer
3. Parc Natural de la zona volcnica de la Garrotxa
4. Paratge Natural d'Inters Nacional del Masss de l'Albera
5. Parc Natural del Cap de Creus
6. Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empord
7. Parc Comarcal del Castell de Montesquiu
8. Parc Natural del Montseny
9. Parc del Montnegre i el Corredor
10. Parc Natural de Sant Lloren del Munt i l'Obac
11. Parc Natural de Montserrat
12. Parc de Collserola
13. Parc del Garraf
14. Parc Comarcal d'Olrdola
15. Parc Natural del Delta de l'Ebre
16. Parc de la Serralada Litoral
17. Parc de la Serralada de Marina
18. Parc del Foix
19. Parc Agrari del Baix Llobregat
20. Espai Natural de les Guilleries-Savassona
9.
8.
12.
13.
14.
11.
10.
7.
3.
2.
1.
15.
4.
6.
5.
16.
17.
18. 19.
20.
Mapa dels parcs naturals de Catalunya
6
La primera fita important, promoguda per la Diputaci de Barcelona, va ser l'aprovaci d'una resoluci
ministerial del Pla Especial del parc l'any 1972, d'acord amb la legislaci urbanstica vigent aleshores.
L'objectiu fonamental d'aquest pla consistia en delimitar l'rea protegida i establir una normativa que
garants la conservaci dels sistemes naturals i que reguls les activitats humanes dins el parc natural.
Posteriorment, la revisi d'aquell pla va permetre ampliar sensiblement la superfcie i la normativa
del parc amb l'aprovaci per la Comissi Provincial d'Urbanisme de Barcelona del Pla Especial de l'any
1982, promogut per la Diputaci de Barcelona, acollint-se a la Llei del Sl revisada l'any 1976.
L'any 1987, pel decret de 20 de febrer, s declarat parc natural d'acord amb la Llei 12/85 d'Espais
Naturals aprovada l'any 1985 pel Parlament de Catalunya.
Durant els darrers anys i a petici de diversos ajuntaments, la Diputaci de Barcelona va posar en
marxa una modificaci del Pla Especial, que comporta una notable ampliaci del mateix, el qual va
ser aprovat pel Ple de la Diputaci de Barcelona el 26 de mar de 1998, d'acord amb les prescripcions
de la resoluci del conseller de Poltica Territorial i Obres Pbliques amb data del 24 de desembre de
1997. L'aprovaci definitiva es va produir el 19 de juny de 1998 i va ser publicada en el DOGC del 9
de setembre del mateix any.
El seu mbit d'actuaci actual s de 13.693,78 ha.
L'administraci promotora i gestora del parc s la Diputaci de Barcelona a travs del Servei de
Parcs Naturals, adscrit a l'rea d'Espais Naturals.
Font: Mapa extret del trptic de Benvinguts al parc!
del Parc Natural de Sant Lloren del Munt i l'Obac,
Servei de Parcs Naturals de la Diputaci de Barcelona
1. Oficina del Parc a la Mata
2. Centre d'interpretaci i rea
d'esplai del Coll d'Estenalles
3. rea d'esplai del Torrent de l'Escaiola
4. Monestir de Sant Lloren del Munt
5. Casal de Cultura de Matadepera
6. Centre de documentaci del parc (Casa Baumann)
7. rea d'esplai de la Riera de les Nespres
8. Centre Cultural Casa de l'Obac
9. Centre d'Informaci de Mura
10. La Muntada
7
El Pla especial que regeix el Parc Natural de Sant Lloren del Munt i l'Obac es marca tres grans
objectius:
Mantenir i fomentar l'equilibri entre les activitats humanes i els recursos naturals a partir d'un
ordenament harmnic del territori,
Conservar el patrimoni natural i cultural d'inters especial per al pas, i
Posar a disposici de la societat un marc per a l'educaci ambiental, el lleure i la recerca.
Des de 1992, el Parc Natural de Sant Lloren del Munt i l'Obac est agermanat amb el Parc Natural
de la Sierra de Hutor (Granada) amb el que es pretn establir i realitzar un conjunt d'activitats per
promoure i divulgar els valors naturals i culturals d'ambds espais protegits, com tamb intercanviar
informaci tcnica i metodolgica referent a la gesti de cada parc.
Peridicament, s'organitzen al parc les Trobades d'Estudiosos de Sant Lloren del Munt i l'Obac amb
les quals es pretn difondre el resultat de la recerca duta a terme per diferents especialistes sobre
els diferents medis fsic, qumic, biolgic i socioeconmic que caracteritzen el masss i afavorir
l'intercanvi d'opinions tot aproximant els interessos entre el mn cientfic i els gestors d'aquest
espai.
Situaci geogrfica i administrativa
Superfcie del parc natural: 13.693,78 ha
Zona d'inters natural: 10.560,64 ha (77,12 %)
Zona d'alt inters ecolgic i paisatgstic: 2.468,99 ha (18,03 %)
Zona d'inters geolgic: 338,24 ha ( 2,47 %)
Zona agrcola: 325,91 ha ( 2,38 %)
Municipis del parc:
El Parc Natural de Sant Lloren del Munt i l'Obac est situat a cavall de les comarques del Valls
Occidental i el Bages i, amb la recent ampliaci, tamb pren superfcie de la comarca del Valls
Oriental. En total acull 12 municipis, la superfcie pertanyent al parc natural i distribut per comarques
queda de la manera segent:
8
Superfcie dels municipis dins el parc (en ha)
Lnia de delimitaci del Parc
Bages
Monistrol de Calders 2.187 348,1 15,92 2,54
Mura 5.029 4.255,3 84,62 31,07
Pont de Vilomara i Rocafort, El 2.477 1.052,4 42,49 7,69
Sant Vicen de Castellet 1.709 221,6 12,97 1,62
Talamanca 2.952 594,0 20,12 4,34
Valls Occidental
Castellar del Valls 4.470 1.310,7 29,32 9,57
Matadepera 2.483 1.463,3 58,93 10,69
Rellinars 1.084 673,3 62,11 4,92
Sant Lloren Savall 4.096 1.582,6 38,64 11,56
Terrassa 7.010 763,1 10,89 5,57
Vacarisses 4.054 1.052,8 25,97 7,69
Valls Oriental
Granera 2.395 376,5 15,72 2,75
TOTAL 39.946,0 13.693,7 39,34 100,00
Superfcie dels municipis del Parc Natural de Sant Lloren del Munt i l'Obac
Font: Memria del Parc Natural de Sant Lloren del Munt i l'Obac, 1998
Municipi % del total del parc % del total del municipi ha dins el parc Total ha
Titularitat del sl: Pblica: 4.922,18 ha. (36 %) Privada: 8.771,6 ha. (64 %)
9
Els lmits del Parc Natural de Sant Lloren del Munt i l'Obac sn, a llevant, els grans estimballs i
parets verticals de la serra de Sant Lloren que s'aboquen cap a la vall del riu Ripoll. A ponent, des
de la serra de l'Obac es desprenen llargues carenes cap al Llobregat. Al vessant nord, des de la serra
de la Mata i el Montcau davallen valls i torrents fins a trobar la riera de Mura o el riu Calders. Cap
al sud, la serra de l'Obac es bifurca en dues serres, la serra del Guitard i la de les Pedritxes, que
davallen fins a atansar-se a la depressi del Valls. La riera de les Arenes circula per entre les dues
grans serres que formen el parc, la de Sant Lloren i la de l'Obac, en direcci nord-sud. La riera de
Gai circula encaixada dins una estreta vall oberta entremig de serres del Guitard i de les Pedritxes.
Relleu
El masss de Sant Lloren del Munt i l'Obac, juntament amb les muntanyes del Montseny, les
Guilleries, Montserrat i les muntanyes de Prades, formen l'anomenada Serralada Prelitoral Catalana.
Les carenes principals del masss sn la serra de Sant Lloren del Munt, a llevant, i la serra de l'Obac,
a ponent. La riera de les Arenes forma una mplia vall que separa les dues unitats esmentades. Els
relleus d'ambdues serres convergeixen al nord en el coll d'Estenalles.
Les mximes altituds del masss estan situades a la serra de Sant Lloren: la Mola (1.104 m) s el
cim ms elevat, seguit del Montcau (1.052 m). L'altitud de la serra de l'Obac s una mica inferior:
Castellsapera (940 m) s el cim ms elevat.
Mapa del relleu del parc amb els rius principals
1. Serra de Sant Lloren
2. Serra de l'Obac
3. La Mola (1.104 m)
7. Riu Ripoll
8. Riera de Mura
9. Riu Calders
4. Montcau (1.057 m)
5. Castellsapera (932 m)
6. Riera de les Arenes
10. Riera de Gai
11. Serra del Guitard
12. Serra de les Pedritxes
10
La majoria dels materials que es troben a Sant Lloren del Munt i l'Obac pertanyen al terciari i al
quaternari i, dins d'aquests perodes, abunden sobretot els corresponents a l'poca de l'Eoc. Entre
aquests materials predominants, noms s'hi interposa una estreta franja de materials corresponents
a les eres primria (paleozoic) i secundria (mesozoic).
Els materials consolidats al llarg de l'Eoc, ara fa 55 milions d'anys, sn el conglomerat amb algunes
intercalacions de capes de gresos i de lutites que no superen mai el metre de potncia. El conglomerat,
format per la compactaci de sediments fluvials (blocs, cdols, graves, sorres, llims i argiles), t el
seu origen en els dipsits deltaics que es van formar en els marges meridionals de la Depressi
Central Catalana aportats pels rius que neixien a l'antic masss Catalano-Balear.
Cap al nord i cap a l'oest de Sant Lloren del Munt i la serra de l'Obac, les intercalacions de gresos
i margues sn gradualment ms potents, de manera que acaben dominant sobre els estrats de
conglomerat. Aix, al sectors sud-oest i nord-est del masss, les argiles, els gresos i els llims de color
vermell sn el material predominant.
En el sector occidental, vers el Pont de Vilomara i Rocafort, el predomini correspon ja als gresos i
a les margues de color groc o gris d'origen mar.
Dibuix del perfil de l'estratificaci de sls del parc amb els perodes geolgics
Font: Il.lustraci modificada extreta del llibre de Sant Lloren del Diari de Terrassa
Geologia i litologia
11
A Sant Lloren del Munt i la serra de l'Obac es distingeixen diferents nivells de conglomerats. Hi
ha zones on el conglomerat s ms grisenc, fortament carbonatat i molt dur. En altres zones, el
conglomerat s ms rogenc, amb una matriu molt argilosa i una menor proporci de ciment.
L'heterogenetat del conglomerat es manifesta en la resistncia de la roca enfront de l'acci erosiva
de l'aigua de pluja. Els nivells carbonatats sn ms resistents a l'erosi que els nivells de matriu ms
argilosa. Aquesta diferenciaci s un factor de primer ordre en la comprensi dels processos que
intervenen en el modelat del relleu amb elements tan caracterstics com les canals, els roqueters i
els monlits. A nivell subterrani, l'aigua ha modelat un impressionant conjunt de cavitats que, en
aflorar a l'exterior, donen lloc a coves, avencs, caus i surgncies.
Clima
Per la seva situaci geogrfica a la zona temperada de l'hemisferi nord, per la seva proximitat al
mar Mediterrani i per la moderada altitud que assoleix el seu relleu, al Parc Natural de Sant Lloren
del Munt i l'Obac li correspon, a escala regional, un clima de tipus mediterrani, ms o menys humit.
Ara b, la presncia de factors topogrfics i l'exposici donen una major complexitat a aquesta
breu descripci sinttica. Tenint en compte aquests factors podem diferenciar els tres tipus de clima
segents:
Un clima mediterrani subhumit, sota la influncia dels vents martims (marinades i llevant) i amb
precipitacions superiors als 600 mm. s el clima de la part baixa de la muntanya (Matadepera, Castellar
del Valls, Sant Lloren Savall, part baixa de la vall de la riera de les Arenes i vessants baixos de la vall
del Ripoll).
Un clima mediterrani amb influncia de continentalitat, amb formaci de boires d'inversi trmica
alguns dies d'hivern i precipitacions ms baixes que superen en poc els 500 mm. s el clima de les valls
i de les depressions dels sectors nord i occidental obertes cap al Llobregat (Vacarisses, Rellinars, el Pont
de Vilomara i Rocafort).
Un clima mediterrani humit, ms fresc i plujs que els anteriors, amb boires espordiques i vents
constants que es deixen sentir als cims i a les carenes. s el clima de la part alta de Sant Lloren del
Munt i de l'Obac.
Diagrames ombrotrmics de Matadepera i de la Mola.
T
a
mitjana anual: 10,2
o
C, Precipitaci anual: 850,2 mm/m
2
T
a
mitjana anual: 12,9
o
C, Precipitaci anual: 785,9 mm/m
2
12
Vegetaci
La vegetaci de Sant Lloren del Munt i l'Obac s'inscriu dins el mn vegetal mediterrani. Alzinars,
pinedes de pi blanc i brolles ocupen la major part del territori. L'aspecte que ofereix la vegetaci
de gran part del masss no varia al llarg de l'any a causa del predomini dels vegetals perennifolis,
tpics de la vegetaci mediterrnia.
Ara b, a l'empara de les condicions ambientals excepcionals que es donen a les canals, als sots i
a les obagues, on a l'estiu s mant una humitat elevada, hi trobem avellanoses, rouredes de roure
de fulla gran, clapes de roureda amb boix, comunitats de roca i alguns herbassars de vorada de
bosc que constitueixen una irradiaci de la vegetaci eurosiberiana prpia de les terres humides
centreeuropees.
Finalment, tampoc es poden deixar de banda les denses pinedes, les petites suredes, les comunitats
de falgueres i les espcies silcoles que constitueixen el paisatge vegetal de la base de la muntanya.
A continuaci es presenta una descripci ms detallada de les principals comunitats vegetals del
Parc Natural de Sant Lloren del Munt i l'Obac:
La vegetaci mediterrnia:
L'alzinar tpic i la sureda
L'alzinar tpic s el bosc mediterrani que predomina al masss. Les capades denses i sempre verdes
creen a l'interior un ambient ombrvol, fresc i humit que afavoreix la presncia d'arbustos i de lianes
com el marfull, el galzeran, l'arbo, l'artjol, la vidiella i el lligabosc.
En el fons de les valls i a les obagues no s estrany veure les alzines acompanyades de roures i, en el
sotabosc, alguns exemples d'arbustos de fulla caduca com l'ar blanc o el corner i d'herbes com la
lleterassa o la maduixera.
A la part baixa del masss l'alzinar acusa l'explotaci a la que ha estat sotms. El pi blanc pot ser
abundant en l'estrat arbori, en el qual tamb s'hi pot trobar algun pi pinyer. s un bosc on predominen
brucs, estepes, matabou i arbo.
A Sant Lloren es troben petites suredes localitzades a llevant, concretament en els sls silcics del
vessant meridional de la serra de Sant Feliu del Rac. L'explotaci del bosc de suro i la capada poc
densa de la surera eviten l'ambient ombrvol a l'interior del bosc. Aix, en el sotabosc de la sureda tamb
s com trobar plantes helifiles com els brucs o les estepes.
L'alzinar muntanyenc
L'alzinar muntanyenc es troba a mesura que hom s'enfila a les parts ms altes. El sotabosc d'aquest
alzinar s'empobreix d'arbustos i de lianes degut a les temperatures ms fredes, per hi guanya en
herbes. L'aur blanc, la blada, la moixera, el roure martinenc, el pi roig i la pinassa poden acompanyar
l'alzina en l'estrat arbori. En l'estrat arbustiu, el boix s fora abundant en alguns rodals. Tamb hi sn
freqents la coronil.la boscana, el corner i el lloreret. Entre les herbes, esmentem la maduixera, l'herba
fetgera, el te de bosc i la viola boscana.
A la part alta de les canals, s on l'alzinar muntanyenc es mostra ms exuberant. L'alzina es troba
acompanyada de grvols i moixeres. El boix, el xuclamel xilosti i el lloreret sn els arbustos ms
abundants. Entre les herbes tpiques, s'hi afegeixen el marclic, la didalera groga i la vara d'or.
13
Les bosquines: garriga i boixeda amb savina
La garriga s una comunitat vegetal molt densa dominada pel garric que, malgrat s un arbre, el
trobem gaireb sempre en forma arbustiva (0,5 - 1 m). El garric es combina amb el llentiscle i algunes
espcies de lianes com l'artjol, el lligabosc, l'esparreguera i la rogeta. Es troba molt limitada en algunes
parts baixes i per sota de 600 metres d'altitud.
La boixeda amb savina s una comunitat densa formada per boix, savina, cdec i fals aladern que
presenten sempre port arbustiu. L'aspecte s el d'una mquia alta i espessa (1,5 - 3 m) que ocupa
superfcies molt redudes com, per exemple, als vessants del Montcau.
Les brolles
La brolla s un tipus de vegetaci on dominen els arbustos de mida baixa (0,5 - 1 m). Ocupen grans
superfcies a la part baixa de Sant Lloren del Munt i l'Obac degut a la degradaci de l'alzinar. En
terrenys silcics, i amb prou feines per damunt dels 700 metres d'altitud, es
desenvolupa una brolla dominada pel bruc boal, l'estepa negra i l'estepa borrera. En terrenys calcaris
i entorn als 600 metres d'altitud, el roman, l'estepa blanca i la farigola sn les espcies dominants
d'unes brolles ms clares.
Els prats secs
L'aridesa estival del clima mediterrani comporta la presncia de pastures, on hi domina la jonceda, i
de prats secs amb gran predomini d'herbes anuals com el fenassar i el llistonar.
La vegetaci de les codines
Les codines de la part alta de la muntanya sn l'hbitat preferit de la cargola i de l'arenria. La cargola
o peu de colom s una varietat endmica del masss.
Les pinedes de pi blanc
A Sant Lloren del Munt, les pinedes de pi blanc estan molt esteses. Ocupen tota la part baixa del
masss, per sota els 700 metres d'altitud, excepte en algunes obagues i sots on l'alzinar forma boscos
densos. El pi blanc el trobem formant part de boscos mixtos amb les alzines, per tamb pot constituir
veritables pinedes. El pi pinyer, en canvi, encara que es pot trobar en petits grups ac i all, no arriba
a formar mai veritables pinedes.
La vegetaci eurosiberiana:
Les rouredes
Es poden trobar rouredes de roure de fulla gran al nord del masss, a partir dels 800 metres d'altitud,
especialment al llarg del Sot de les Teixoneres. Tamb, en algunes obagues d'unes poques valls es poden
trobar rouredes de roure martinenc.
14
L'avellanosa amb falgueres
L'avellanosa amb falgueres s la comunitat que ocupa els ambients ms humits del masss. Es troba
en els fons de les canals i de les valls ms humides, entre els 800 i els 1.050 metres d'altitud.
Les pinedes de pi roig
El pi roig s un arbre que es troba en petits grups a molts punts de la part alta del masss, per s
sobre els materials alluvials, que ocupen l'eix de la vall de la riera de les Arenes, que es desenvolupen
les pinedes de pi roig ms importants de tot Sant Lloren del Munt i l'Obac.
La vegetaci de la roques
A la part alta de la muntanya, els cingles verticals, ombrvols i humits, orientats al nord, hostatgen la
comunitat d'orella d's i de corona de reina. s una comunitat que posseeix algunes espcies endmiques
dels Prepirineus i de les muntanyes litorals catalanes. En els punts ms humits, on la roca est recoberta
de molses, l'orella d's s l'espcie dominant. Per altra banda, la corona de reina noms es troba a la
serra Sant Lloren del Munt i per sobre dels 800 metres en les fissures amb menys acumulaci de
disgregats del conglomerat.
1. Pineda de pi blanc sobre brolla de
roman
2. Bosc mixt d'alzines i pins
3. Alzinar litoral
4. Brolla de roman i bruc d'hivern
5. Alzinar muntanyenc amb boix a les
canals
6. Alzinar muntanyenc als replans ms
elevats
11. Savines i bioxos a les carenes i
replans ventosos
12. Alzinar i mquia de boix i savina
als relleixos i a les diclasis
13. Complex de vegetaci de codina
14. Comunitat rupcola d'orella d's i
corona de reina
15. Prat culminant de La Mola
7. Pinedes de pi roig i pinassa en alguns
vessants orientats al nord
8. Rouredes de roure martinenc i de
fulla gran a les obagues dels sots de
la part ms alta
9. Avellanosa en el fons de canals i
valls obagues
10. Prat munt de cargola i arenria
a les codines situades per sobre dels
800 m
Nota: podeu consultar la col.lecci de cartells de Sant Lloren del Munt i l'Obac editats pel Servei de Parcs Naturals de la Diputaci de
Barcelona que fan referncia a la flora i fauna de les canals i del rocam.
Principals comunitats de vegetaci de Sant Lloren del Munt i l'Obac
S N
15
Fauna
La fauna s un element ms del paisatge natural d'un territori i no podem explicar la presncia i
la distribuci de la fauna actual sense considerar l'activitat humana al llarg dels segles. Des d'una
perspectiva histrica, els animals han estat una font de recursos per als humans d'una banda, i per
altra, la riquesa faunstica de cada moment tamb ha estat lligada de forma indirecta a les
modificacions antrpiques del paisatge.
La disminuci de les activitats tradicionals ha dut una certa homogenetzaci del paisatge i ha
redut de manera notable la diversitat paisatgstica. Amb l'augment de la superfcie del bosc, algunes
espcies, com el senglar, s'han vist afavorides, per altres, com la perdiu i la llebre, han acusat la
reducci d'ambients per viure-hi. Per a la fauna t un fort impacte la reducci de les terres conreades
i la desaparici de nombroses fonts, basses i recs.
La riquesa faunstica de Sant Lloren del Munt s alta, essent els vertebrats els ms ben coneguts.
La fauna vertebrada consta aproximadament de 230 espcies, de les que tres quartes parts sn
sedentries i es reprodueixen dins els lmits del masss, mentre que la resta corresponen a animals,
ocells en la seva majoria, que han visitat puntualment el parc, b perqu sn migrants, b perqu
s'ha tractat de presncies espordiques, per no hi ha constncia que crin dins el territori del parc.
Mamfers
De mamfers en trobem representades 37 espcies. A la base del masss es troben insectvors com
erions i musaranyes, generalment prop de conreus i erms. Entre els rosegadors ms comuns es troben
els esquirols a les pinedes i petits rosegadors com el ratol de bosc en boscos i camps. Entre els herbvors,
el talp roig viu en els boscos ms humits del masss. El conill de bosc s un mamfer lagomorf que
ha vist notablement reduda la seva poblaci. Entre els carnvors, la guineu s el de mida ms gran i
explota amb facilitat qualsevol hbitat. El gat mesquer viu en els alzinars ms densos. La mostela i la
fagina s'alimenten de petits rosegadors i es poden trobar en boscos, camps i codines. El senglar s el
mamfer ms gran de la muntanya i en els darrers anys ha augmentat la seva poblaci paral.lelament
a l'augment de les masses forestals del masss. Sn tamb espcies molt caracterstiques del Parc
Natural de Sant Lloren del Munt i l'Obac els ratpenats com el ratpenat de cova que passa l'hivern als
avencs del parc.
Ocells
Entre els ocells trobem, en els boscos ms densos d'alzinars i rouredes, el gaig i la merla. Els tudons
tamb freqenten aquests boscos. El pit-roig s un ocell insectvor, menut i molt refiat. A les cingleres
troben el seu hbitat el grup de rapinyaires com l'liga perdiguera o el falc pelegr. L'liga perdiguera
s el rapinyaire ms gran del masss. Es distingeix pel color blanc del cos, que contrasta amb el color
fosc de sota les ales. La cua acaba amb una franja negra molt caracterstica, per la qual cosa s coneguda
tamb amb el nom d'liga cuabarrada.
Amfibis i rptils
En els ambients humits com les riberes i les fonts trobem amfibis tan espectaculars com la salamandra,
amb exemplars fora grans. Entre els ms freqents destaquen els gripaus, la reineta, la granota verda
i el ttil (el mascle transporta els ous fins que eclosionen). Entre els rptils trobem censades quinze
espcies de les que dues sn de tortugues d'aigua. De saures trobem els dragons, les sargantanes i el
llangardaix ocel.lat que s el de mida ms gran. Entre les sis espcies de serps presents al parc hi ha
serps d'aigua com la colobra de collar que viuen en rieres i torrents, la serp verda i la serp blanca
freqents en els conreus i erms, i l'escur ibric en les codines ms assolellades del masss (aquesta
darrera s l'nica serp verinosa del masss).
16
Peixos
En els cursos permanents d'aigua del parc s'hi poden veure la bagra i el barb de riera, les dues espcies
autctones ms remarcables. Algunes espcies introdudes sn el gard, el barb roig i el peix vermell.
S'han censat unes 10 espcies entre autctones i introdudes.
No estan censades totes les espcies d'invertebrats, que han de constituir un conjunt ms nombrs
i variat. Aix d'artrpodes n'hi ha nombrosos representants a Sant Lloren del Munt entre arcnids,
miripodes, crustacis i insectes i amb una distribuci molt mplia per tot el territori. La gran
abundncia de cavitats subterrnies al masss possibilita l'existncia d'una fauna caverncola que
destaca per la riquesa i per la presncia d'algun endemisme notable d'espcies d'artrpodes com
l'escarabat caverncola.
Nota: podeu consultar la col.lecci de cartells de Sant Lloren del Munt i l'Obac editats pel Servei de Parcs Naturals de la Diputaci de Barcelona
que fan referncia a la flora i fauna de les canals i del rocam.
L'ocupaci humana
Les restes arqueolgiques trobades a diferents coves del masss de Sant Lloren del Munt i la serra
de l'Obac estableixen una presncia humana continuada des del Neoltic antic fins a l'Edat de Ferro.
Sembla ser que l'home del Neoltic troba a Sant Lloren l'abric natural (coves, balmes) on aixoplugar-
se, la flora i la fauna suficients per a la recol.lecci i la caa i les clarianes per a una agricultura i
una pastura incipients.
Entre els jaciments ms destacables i estudiats fins ara trobem la cova del Frare a la que pertanyen
les troballes ms antigues com eines ltiques i cermica epicardial. Tamb la cova de les nimes,
el conjunt de coves de la Simanya, la cova del Mal Pas de Puigdoure i la cova del Lladre, aquestes
dues ltimes fonamentalment de carcter sepulcral.
L'Edat Antiga s el perode ms desconegut de la histria del poblament de la muntanya. Hi ha
algunes runes i restes que permeten suposar l'existncia d'alguns poblats ibrics en alguns punts
de la muntanya. S'han trobat monedes i fragments de cermica ibrica i monedes que correspondrien
ja a l'poca de dominaci romana. La resta arqueolgica ms important s una sivella de bronze
pertanyent a l'poca visigtica del segle VII de la nostra era.
L'Edat Mitjana constitu un dels perodes ms esplendorosos del masss quant a densitat de poblaci.
La invasi sarrana de principis del segle VIII i les posteriors incursions de pillatge, que s'allargaren
fins a comenament del segle XII, motivaren que una part de la poblaci del rodal del masss de
Sant Lloren del Munt i l'0bac es refugis en els reductes amagats de la muntanya.
Alguns animals de Sant Lloren: el senglar, el gaig i la salamandra
17
A mesura que avanava el procs de la Reconquesta (ss. IX-X), s'anaren formant a la muntanya un
nombre considerable de llogarrets pagesos organitzats en parrquies i sota l'empara de castells
(Mura, de Pera, Rocamur, Torre de Lacera, Castellar, etc.). Dins de l'rea del masss es comptava ms
d'una dotzena d'esglsies, que palesen aquest alt ndex de poblament (Santa Maria del Marquet,
la Santa Creu de Palou, Sant Mart de Mura, Sant Feliu de Vallcrcara, Santa Maria de les Arenes,
etc.). Les torrotes de l'Obac i de Vacarisses sn torres de guaita, probablement dels segles XI-XII,
que tenien una funci de vigilncia per a prevenir possibles atacs per sorpresa. Els murs, construts
amb la tcnica coneguda com a opus spicatum, i les balmes obrades sn tamb elements caracterstics
i singulars d'aquest perode.
Simultniament, dalt del cim de la Mola prosperava el monestir benedict de Sant Lloren del Munt.
Aquest monestir d'estil romnic, consagrat al segle XI en honor de Sant Lloren, s sens dubte un
dels elements ms caracterstics i amb ms valor histric i cultural del masss de Sant Lloren del
Munt. Malgrat la histria de la seva fundaci planteja alguns interrogants, sembla que responia
als interessos feudals del monestir de Sant Cugat. De fet, ambds monestirs quedarien comunicats
pel popular cam dels Monjos. Tanmateix, la rigorositat del lloc i les desavinences amb el monestir
de Sant Cugat no van fer prosperar mai el cenobi, ans al contrari, la decadncia el va marcar sempre
fins que finalment fou devastat per les tropes franceses a comenament del segle XIX.
L'esglsia cenobial, un dels millors exemples del primer romnic catal, presenta tres naus acabades
amb els respectius absis amb arcuacions i faixes llombardes. Sobre el mur de ponent s'aixeca un
campanar inacabat d'espadanya amb un nic finestral.
Dibuix de la tcnica de construcci Opus spicatum
Opus spicatrum
(espina de peix)
Les pedres es colloquen en el
mur de forma obliqua i cada
filada t el sentit oposat a
l'anterior
18
Amb l'expansi del feudalisme, els castells del masss passaren a ser governats per senyors nomenats
pels comtes. Els segles XIV i XV es veuen marcats per terribles epidmies i per les Guerres de
Remena, en qu la pagesia es rebel.l i lluit contra els senyors feudals.
A principis del segle XVI, una gran part dels masos de muntanya restaven abandonats i derruts.
Aquestes propietats foren annexionades per les pagesies que havien aconseguit mantenir-se i anaren
constituint els grans masos de Sant Lloren (la Mata, l'Obac, el Dav, el Dalmau, etc.). L'estancament
demogrfic es mantindria fins al segle XVII, per comenaria a recuperar-se al llarg dels segles XVIII
i XIX grcies al desenvolupament del sector agrari i del conreu de la vinya.
Aquesta expansi, per, ser efmera degut a dos factors que marquen els perodes de finals del
segle XIX i principis del segle XX, la fil.loxera i el procs d'industrialitzaci dels municipis vens del
parc. La poblaci tornar a davallar d'una manera important i ja no es recuperar, exceptuant un
increment desigual de poblaci resultat de la proliferaci de zones residencials a les rodalies del
parc en les darreres dcades.
L'activitat humana
El paisatge actual seria molt diferent si no hagus existit una presncia continuada de l'home a la
muntanya. Presncia que s'ha interromput, si ms no pel que fa a les activitats tradicionals, en les
ltimes dcades. Molts conreus s'han abandonat, l'explotaci del bosc ha minvat molt, el carboneig
ha desaparegut i els ramats de bens i de cabres sn prcticament inexistents. La conseqncia s
la recuperaci del bosc i l'augment de la massa forestal, noms disminuda pels incendis que han
delmat el sector occidental del masss dues vegades en la dcada dels vuitanta.
L'esglsia romnica de Sant Lloren del Munt
Font: Dibuix extret del llibret: L'establiment hum al Parc Natural de Sant Lloren del
Munt i l'Obac del Servei de Parcs Naturals de la Diputaci de Barcelona
19
Els conreus
Les restes de parets de pedra seca, feixes i marges que trobem escampades arreu del masss sn el
testimoni de l'expansi dels conreus en temps pretrits. El conreu de la vinya, del blat, de l'ordi i de
la civada es troben documentats des de l'alta Edat Mitjana. La vinya va ser la principal activitat de la
majoria de masos de la muntanya fins a l'aparici de la fil.loxera. Actualment, encara resten algunes
vinyes petites a Rellinars, Mura, Matadepera, etc.
L'aprofitament del bosc
Abans que es generalitzs l's de l'electricitat i dels combustibles lquids i gasosos per a fins domstics,
havia estat molt freqent fer servir el carb d'alzina com a font de calor. La producci de carb vegetal
d'alzina s avui una activitat desapareguda, encara que es continua amb la tala de pins i alzines per
a l'obtenci de fusta, pasta de paper i llenya.
Les indstries tradicionals de la muntanya
Al llarg del segle XVIII, al marge de les activitats agrcoles i ramaderes i de l'explotaci del bosc, tamb
es van posar en prctica un seguit d'indstries rurals amb les quals tamb s'aprofitaven els recursos
de la muntanya. Parlem dels pous de gla, dels forns de cal i dels forns de vidre.
Font: Il.lustracions d'Antoni Ferrando del llibret: L'establiment hum al Parc Natural de
Sant Lloren del Munt i l'Obac del Servei de Parcs Naturals de la Diputaci de Barcelona
forns de cal
pous de gla
20
Camins i hostals
El masss de Sant Lloren del Munt i l'Obac est travessat per diversos camins que en el passat foren
importants vies de comunicaci. Entre aquests camins cal esmentar el cam ral de Barcelona a Manresa.
L'existncia d'aquests camins va comportar que alguns masos propers adoptessin les funcions d'hostal.
Quatre eren els hostals que es podien trobar al masss: can Torrella, la Barata, els Hostalets del Dav i
Sant Jaume de Vallhonesta. Amb l'aparici del ferrocarril durant la segona meitat del segle XIX, el cam
ral de Manresa i els seus hostals van caure en dess.
La funci residencial i d'esbarjo
La funci residencial i d'esbarjo s la funci que s'est desenvolupant amb ms fora durant els nostres
dies. Aix ha comportat un seguit d'actuacions administratives per tal de reglamentar tot aquest tipus
activitats, intentant corregir les situacions anmales i potenciar la valoraci i el bon s dels elements
naturals i culturals que ofereix la muntanya.
L's pblic del parc
A causa de la situaci del Parc Natural de Sant Lloren del Munt i l'Obac, molt prxim a les grans
ciutats de l'rea metropolitana de Barcelona, moltes persones visiten anualment aquest espai,
atretes per la bellesa dels seus paisatges. Aix ha perms utilitzar aquest espai com a element
dinamitzador de la regi, dissenyant la seva planificaci i gesti en el marc d'ordenaci del conjunt
del territori. Per acollir els visitants, el parc i els seus entorns disposen de:
punts d'informaci
centres d'interpretaci i documentaci
centres d'educaci ambiental
rees d'esplai
museus i centres culturals diversos
Amb aquesta xarxa d'equipaments es persegueixen diferents objectius:
oferir al visitant tota la informaci necessria per gaudir al mxim del ric patrimoni que brinda la regi.
evitar la freqentaci intensa d'alguns indrets i l'acampada lliure
promoure activitats de divulgaci del parc, de recerca i d'educaci ambiental
Les activitats pedaggiques es duen a terme utilitzant els diferents recursos que el parc posa a
disposici: centres d'educaci ambiental, exposicions, audiovisuals, itineraris senyalitzats, etc. El
programa pedaggic Coneguem els nostres parcs, destinat als centres educatius, proporciona
als escolars la possibilitat de conixer i gaudir del parc de Sant Lloren del Munt i l'Obac.
Per promoure i divulgar les activitats culturals que s'organitzen dins el parc i en els municipis s'ha
creat el programa Viu el parc amb la intenci de fomentar la relaci entre els seus habitants, les
entitats cviques i els visitants del parc. El programa d'activitats el formen actuacions de gneres
ben diversos: concerts musicals a l'aire lliure, obres de teatre, dramatitzacions potiques, conferncies,
concursos, etc. En destaquen actes com: la Matinal al Parc, la Nit d'Estels a la Mata, la Fira
d'Artesans i un programa escolar especfic per als alumnes de sis de primria dels municipis del
parc. El programa tamb inclou les activitats culturals prpies dels diferents municipis com aplecs,
festes majors, etc.
21
El Cercle d'Amics dels Parcs Naturals constitueix una altra
manera de difondre el coneixement sobre el parc i les
possibilitats que ofereix per gaudir-lo i t instal.lat un quiosc
informatiu al coll d'Estenalles. Com a complement a l'mplia
oferta del parc, els pobles i les ciutats dels seus voltants
ofereixen un ampli servei d'hotels i restauraci per gaudir dels
productes tradicionals.
Els equipaments i serveis del Parc Natural de Sant Lloren del
Munt i l'Obac van rebre durant l'any 1998 un total de 71.917
persones:
VISITANTS I USUARIS PER EQUIPAMENTS I SERVEIS
Equipament Visitants
Centre d'Interpretaci del Coll d'Estenalles 7.482
Itinerari del Montcau 239
Participaci Viu el Parc 6.284
Exposici al Casal de Cultura de Matadepera 300
rea d'Esplai Torrent de l'Escaiola 9.620
rea d'Esplai del Coll d'Estenalles 11.176
rea d'Esplai de la Riera de les Nespres 4.880
Conjunt histric de La Mola 21.132
Programa Coneguem els nostres parcs 1.535
Itinerari de la Font Freda 84
Centre de Documentaci del Parc Natural 119
Centre Cultural Casa Nova de l'Obac 8.389
Centre d'Informaci de Mura 677
TOTAL 71.917
Font: Memria del Parc Natural de Sant Lloren del Munt i l'Obac, 1998
22
3.1. Objectius generals
Entendre qu s un parc natural i conixer la normativa que s'hi aplica (ex.: prohibici de fer foc,
zona d'acampada, etc.).
Reconixer la singularitat prpia del parc natural estudiat.
Descobrir la vegetaci i la fauna caracterstiques del parc natural.
Conixer alguns elements rellevants del patrimoni social i cultural.
Adonar-se de la influncia de l'home en el paisatge. Entendre la relaci que s'ha establert entre
l'home i el medi.
Estudiar l'entorn d'una forma directa, amb col.laboraci de companys i respectant
la natura.
Ser conscient de la importncia del parc natural per les mltiples funcions que compleix: ecolgica,
social, etc.
3.2. Qu ha de fer el mestre?
Incloure la sortida dins el programa escolar i per tant donar importncia al treball que es
desenvolupar.
Transmetre entusiasme als alumnes i motivar-los.
Desenvolupar el treball previ abans de fer la visita al parc natural.
Informar a l'alumnat de com s'organitzar la sortida (objectius, durada de l'activitat, temps de
lleure, etc.).
Fer una posta en com desprs de la visita i realitzar un treball posterior per concloure el tema.
Avaluar les activitats realitzades.
3.3. Orientacions didctiques
Cal organitzar grups de treball a l'hora de fer l'itinerari. Va b portar-los preparats des de l'escola.
Si no s'ha preparat un treball previ especfic per a la sortida, l'alumnat pot completar les primeres
quatre pgines del gui didctic que els servir d'introducci.
Cal recordar a l'alumnat que hi haur unes tasques que cal realitzar al llarg de l'itinerari com sn:

Marcar les parades i el recorregut al mapa.
Observar les caracterstiques de la vegetaci, del subsl i del clima.
Anotar les observacions.
Durant l'itinerari el mestre i l'alumnat poden portar una llibreta de camp per anotar-hi les
observacions i les explicacions de l'educador al llarg del recorregut.
Els textos dels guions didctics dels itineraris de la Casa Nova de l'Obac i de coll d'Estenalles seran
explicats per l'educador ambiental.
Recomanem portar una cambra fotogrfica o de vdeo per enregistrar l'itinerari. Aix evitem recollir
mostres i resulta molt til a l'hora d'elaborar el treball posterior: debats, comentaris, confecci de
cartells, etc.
3. INFORMACI GENERAL SOBRE LA SORTIDA
23
3.4. Normes per comentar als/a les alumnes
Font: Pictogrames extrets del trptic de Benvinguts al parc! del Parc
Natural de Sant Lloren del Munt i l'Obac,
Servei de Parcs Naturals de la Diputaci de Barcelona
11. No llenceu les
deixalles a qualsevol
lloc. Deixeu-les a les
papereres del parc o
als contenidors de la
vostra ciutat quan
torneu a casa.
12. Si colliu bolets o
herbes remeieres, no
malmeteu el bosc
utilitzant eines o
excavant la terra.
13. No s perms de
circular amb bicicletes
de muntanya o anar a
cavall fora de les
carreteres i pistes d's
pblic.
6. Respecteu tots els
elements que
configuren el paisatge
del parc. Recordeu que
la nostra societat l'ha
de preservar per a les
generacions futures.
7. Noms podeu
acampar dins les rees
destinades a aquest s.
8. Apreneu a conixer
i a respectar els animals
i les plantes de la
muntanya. Recordeu
que no estar permesa
la recol.lecci de
plantes.
9. Recordeu que estar
expressament prohibit
fer foc en tot el parc
(s'hi inclouen les
barbacoes).
10. La circulaci de
vehicles no s permesa
fora de les carreteres i
les pistes d's pblic.
Respecteu els senyals.
1. En el parc natural la
propietat de la terra s
tant pblica com
privada, per el
manteniment i la
millora d'aquest
patrimoni s
responsabilitat de
tothom.
2. L'aprofitament
racional del bosc s
una de les activitats
econmiques ms
tradicionals al masss.
Les tales sn regulades
per la Llei forestal de
Catalunya i la
normativa del parc.
3. La caa al masss s
regulada amb la
finalitat que es
mantingui la fauna que
el caracteritza.
4. Sant Lloren del
Munt i l'Obac s un
indret idoni per
practicar esports a l'aire
lliure i per conixer
millor el nostre
patrimoni natural i
cultural. Utilitzeu la
xarxa de pistes i
camins.
5. La presncia i
l'activitat humana a
Sant Lloren del Munt
i l'Obac han deixat tot
un seguit de
manifestacions al llarg
del temps: esglsies,
castells, masies,
camins, marges, etc.
Tot aix constitueix un
patrimoni cultural
d'una gran riquesa que
hem de conservar.
24
3.5. Material que ha de portar l'alumne/a
Gui didctic
Suport o carpeta
Llapis, goma, maquineta, regle i colors
Calat cmode per caminar per la muntanya
Roba d'abric i per la pluja si la previsi del temps ho aconsella
Gorra i cantimplora
Esmorzar i dinar
Observacions: per tal de reduir la quantitat de residus dels pats es recomana portar cantimplora, carmanyola i tovall de roba
3.6. Suggeriments de treball previ i treball posterior
Treball previ
En un mapa de Catalunya:
Situar en un mapa topogrfic de Catalunya els parcs naturals existents.
Buscar informaci sobre la singularitat de cada parc (ex.: Parc Natural de la zona volcnica de la
Garrotxa: els volcans,...).
Pintar les diverses unitats del relleu catal.
En un mapa del Parc Natural de Sant Lloren del Munt i l'Obac:
Situar els elements ms significatius del relleu del parc (cims, valls, cingleres, rius, etc.).
Pintar les conques hidrogrfiques (riera de les Arenes, riera de les Nespres, riu Ripoll, etc.).
Assenyalar els lmits provincials i comarcals. Localitzar els nuclis de poblaci principals.
Marcar totes les possibles vies d'accs al parc: autopista, carretera i tren i les principals carreteres
que el travessen.
Altres:
En un mapa provincial o comarcal marcar el recorregut des del poble/ciutat fins al punt de trobada
al parc (Casa Nova de l'Obac o coll d'Estenalles).
Buscar fotografies i comparar els diferents paisatges que s'observaran al llarg del recorregut des
del poble/ciutat fins al parc (ex. plana, muntanya, rural, urb, etc.).
Informar-se sobre les normes a seguir dins d'un parc (ex.: circular per camins establerts, no llenar
deixalles, etc.). Aquesta informaci la podeu treure del desplegable i dels fulletons del parc.
Buscar articles, en diaris i revistes d'mbit comarcal (el Nou 9, Regi 7, Diari de Terrassa, Diari de
Sabadell, etc.), que parlin de Sant Lloren del Munt i l'Obac. Es pot dedicar un mes a la recerca
d'informaci i uns quinze dies a l'anlisi dels articles i a l'elaboraci de conclusions.
25
Treball posterior
Elaborar un mural emprant fotografies, esquemes, dibuixos, etc., fets durant l'itinerari. Serveix per
repassar la sortida. Es pot ampliar amb dades sobre meteorologia i clima (ex.: comparaci dies de
sol/dies de boira, pluja anual, etc.).
Observaci: el mural es pot estructurar en 5 temes: situaci, condicions ambientals, vegetaci, fauna i activitat humana.
Crear un pster de cada hbitat estudiat (alzinar, codina, etc.) i les interrelacions que hi ha entre
els diferents animals i plantes que hi viuen.
Elaborar un mural sobre els diferents factors que intervenen en la transformaci del paisatge (factors
geolgics, climtics, biolgics i activitats humanes al llarg del temps), tot destacant el nivell de
contribuci de cadascun en funci de cada etapa.
Buscar informaci sobre activitats tradicionals al masss de Sant Lloren del Munt i l'Obac (ex.: pous
de gla, forns de cal, carboneres, forns de vidre, etc.).
Elaborar un treball en el qual, basant-se en els coneixements adquirits a la sortida i en els articles
de diari o altres fonts d'informaci recopilades amb anterioritat, quedin reflectits els motius que
justifiquin la preservaci d'aquest espai natural i cultural amb la participaci de tots.
Organitzar un debat, a partir d'un tema polmic que afecti de prop (urbanitzacions, massificaci
de visitants, accs prohibit a turismes, motos, bicicletes o cavalls, convenincia d'utilitzar noms els
camins d's pblic, prohibir la recollida de plantes, que els gossos vagin lligats, etc.).
Construcci d'una maqueta del parc que reculli tota la tasca realitzada (elements ms significatius
del relleu del parc, l'itinerari, els hbitats estudiats, les activitats humanes, etc.).
26
3.7. Recursos educatius per completar els itineraris:
HERNNDEZ, A. M. Estudi florstic de Sant
Lloren del Munt i l'Obac. Barcelona, 1993
PANAREDA, J. M.; PINT, J. Sant Lloren del
Munt - Visi geogrfica. Eumo Ed., 1997
PINT, J.; PANAREDA, J. M. Memria mapa
de vegetaci 1:25.000. Sant Lloren del Munt.
Terrassa: Aster De., 1995
Audiovisuals
La Megafada. Centre Cultural Casa Nova de
l'Obac. Tel. 93 743 54 68.
Viatge virtual del patrimoni natural i cultural
de l'arc verd de Barcelona. Durant el viatge, el
nostre protagonista aprn a reflexionar sobre
l's social i cultural d'aquest espai (27 min).
El Parc Natural de Sant Lloren del Munt i
l'Obac. Centre d'Interpretaci de Coll
d'Estenalles. Tel. 93 831 73 00.
Presentaci de la riquesa paisatgstica i ecolgica
del parc natural i de l'ocupaci humana del
masss al llarg del temps (12 min).
Cartells
Panormic de Sant Lloren del Munt i l'Obac
Flora i fauna de Sant Lloren del Munt i l'Obac
(I). El rocam
Flora i fauna de Sant Lloren del Munt i l'Obac
(II). Les canals
Bibliografia
BALLB, M. Matadepera i Sant Lloren del
Munt, ms de mil anys d'histria. 2 v.
Matadepera: Ajuntament de Matadepera, 1982
BOLS, A. de; BOLS, O. de. Vegetacin de
las comarcas barcelonesas. Barcelona: Instituto
Espaol de Estudios Mediterraneos, 1950
BROS, V.; MIRALLES, J.; REAL, J. La fauna del
Valls Occidental. Sabadell, 1981
DIVERSOS AUTORS: El parc natural de Sant
Lloren del Munt i serra de l'Obac. Barcelona:
Diputaci de Barcelona, 1982
DIVERSOS AUTORS: I Trobada d'estudiosos de
Sant Lloren del Munt i l'Obac. Barcelona:
Diputaci de Barcelona, 1989. DIVERSOS
AUTORS: II Trobada d'estudiosos de Sant Lloren
del Munt i l'Obac. Barcelona: Diputaci de
Barcelona, 1994. DIVERSOS AUTORS: III Trobada
d'estudiosos de Sant Lloren del Munt i l'Obac.
Barcelona: Diputaci de Barcelona, 1997.
DIVERSOS AUTORS: IV Trobada d'estudiosos de
Sant Lloren del Munt i l'Obac. (en premsa)
DIVERSOS AUTORS: Sant Lloren del Munt del
Diari de Terrassa. Lunwerg Editores S.A., 1996
FAURA, J. M. Histria de la serra de l'Obac.
Barcelona: L'Aven i Diputaci de Barcelona,
1993
FERRANDO, A. El parc natural de Sant Lloren
del Munt i serra de l'Obac. Histria i arqueologia
vista per un excursionista. Sabadell: El Pot, 1983
GRAU, E. Camins i fonts de Sant Lloren del
Munt i l'Obac. Barcelona: Diputaci de
Barcelona, 1991
27
4.1. Punt de trobada amb els educadors.
Inici de l'itinerari
4.2. Horari
10 h L'educador us esperar al punt de trobada en el Centre Cultural Casa Nova de l'Obac
al quilmetre 10 de la carretera de Terrassa a Rellinars (es deixen 15 minuts per
esmorzar).
10:15 a 14 h Realitzaci de l'itinerari.
14 h Dinar a l'era de la Casa Nova de l'Obac. Temps d'esbarjo.
Punt de
trobada
4. INFORMACI PER FER L'ITINERARI DE LA
CASA NOVA DE L'OBAC
28
4.3. Objectius i continguts didctics
Objectius didctics
Situar en un mapa la poblaci on viuen els escolars i resseguir el recorregut fins arribar al lloc
de trobada amb el monitor.
Conixer les comarques per les que han passat.
Relacionar els cartells informatius que podem trobar al parc amb el seu significat (normativa).
Enunciar les normes de comportament que s'han de manifestar en visitar el parc natural.
Interpretar correctament el mapa de l'itinerari. Indicar les parades i el recorregut.
Adonar-se de la distribuci de la vegetaci en relaci amb el sl, l'orientaci, el relleu, les activitats
humanes, etc.
Descriure les caracterstiques ms rellevants d'una codina.
Descriure les caracterstiques ms rellevants de l'alzinar.
Identificar una fulla d'alzina.
Conixer alguns representants tpics de la vegetaci rupcola i les seves adaptacions.
Conixer alguns representants tpics de la vegetaci de l'alzinar i les seves adaptacions.
Descobrir i identificar rastres d'alguns animals tpics del parc de Sant Lloren del Munt.
Conixer les formes d'explotaci dels recursos naturals que ofereix el masss que encara perduren
en l'actualitat (ex. tala de pins i alzines per a l'obtenci de fusta, pasta de paper i llenya).
Conixer l'evoluci de les formes d'explotaci dels recursos naturals del masss al llarg del temps
prenent com a fil conductor la histria de l'assentament hum de l'Obac Vell (ex. pastures, conreus,
pous de gla, carboneig, etc.).
Constatar que Sant Lloren del Munt t una funci social important.
Comprendre que l'activitat humana no ha de ser necessriament negativa per al parc natural,
ans al contrari, pot millorar-lo.
29
Continguts didctics
Fets i conceptes:
El Parc Natural:
Objectius
La normativa del parc
La diversitat d'ambients: l'alzinar, la codina, les obagues, els solells, el rocam, les canals, etc.
La morfologia de l'alzina.
La fauna prpia de l'alzinar i de les codines.
Funcionament d'un pou de gla.
Evoluci de les activitats humanes al parc al llarg de la histria.
Procediments:
Senyalitzaci de les parades i del recorregut de l'itinerari en el mapa.
Relaci entre els dibuixos dels cartells informatius del parc i el seu significat.
Dibuix i mesura de la fulla de l'alzina.
Observaci i descripci de les principals caracterstiques de cada ambient.
Identificaci de la fauna tpica de cada ambient, a partir de models en dibuixos.
Completar les parts d'un pou de gla.
Relacionar les diferents activitats amb cada poca histrica.
Actituds, valors i normes:
Mostrar inters vers la gran varietat del paisatge que travessa l'itinerari.
Seguiment de les indicacions que es donen en els cartells informatius del parc.
Adquisici de l'hbit d'estudiar el medi.
Reflexi sobre l'evoluci de l'alzinar en funci del nivell d'intervenci humana.
Esperit crtic davant les accions humanes que afecten el parc.
Reflexi sobre el valor del paisatge i de les restes arqueolgiques (histric, cultural).
30
4.4. Mapa de l'itinerari
4.5. Blocs de continguts desenvolupats a cada parada
Parada 1
Introducci del concepte de parc natural.
Normativa bsica del parc (ex.: caa, tala d'arbres, fer foc, etc.).
Comportament personal a l'hora de fer l'itinerari (ex.: no llenar deixalles, etc.).
Parada 2
Estudi de la codina (situaci, condicions ambientals, subsl, vegetaci).
Adaptacions de la vegetaci a les condicions que trobem en aquest indret.
Estudi de la fauna (observaci directa o rastres). Adaptacions al medi.
31
Parada 3
Caracterstiques de l'alzinar (situaci, condicions ambientals, subsl, vegetaci).
Adaptacions de la vegetaci a les condicions que trobem en aquest indret.
Morfologia de l'alzina.
Estudi de la fauna (observaci directa o rastres). Adaptacions al medi.
Usos i aprofitaments actuals i tradicionals d'aquest bosc (itineraris de natura, caa, etc.).
Parada 4
Estudi d'un pou de gla. Aprofitament de la muntanya.
Principals caracterstiques (perode, forma i materials, funcionament).
Introducci a altres maneres d'aprofitar els recursos naturals abans de la revoluci industrial
(obtenci de cal, fabricaci de vidre, etc.).
Parada 5
Visita a les runes de l'Obac Vell. Evoluci de l'assentament al llarg del temps.
Evoluci de les activitats en relaci a l'evoluci de l'estructura.
Bosc mixt d'alzines i pins com a resultat de la degradaci de l'alzinar.
Comparaci del sotabosc amb el de l'alzinar ben desenvolupat.
32
5.1. Punt de trobada amb els educadors.
Inici de l'itinerari
5.2. Horari
10 h L'educador us esperar al punt de trobada en el Centre d'Interpretaci de Coll
d'Estenalles al quilmetre 14,8 de la carretera de Terrassa a Talamanca (es deixen
15 minuts per esmorzar).
10:15 a 14 h Realitzaci de l'itinerari.
14 h Dinar a Coll d'Eres. Temps d'esbarjo.
5. INFORMACI PER FER L'ITINERARI
DEL COLL D'ESTENALLES
Punt de
trobada
33
5.3. Objectius i continguts didctics
Objectius didctics
Relacionar els cartells informatius que podem trobar al parc amb el seu significat (normativa).
Enunciar les normes de comportament que s'han de manifestar en visitar el parc natural.
Interpretar correctament el mapa de l'itinerari. Indicar les parades i el recorregut.
Adonar-se de la distribuci de la vegetaci en relaci amb les activitats humanes, el relleu, etc.
Conixer alguns representants tpics de la vegetaci del rocam.
Descriure les caracterstiques ms rellevants de l'alzinar.
Identificar una fulla d'alzina.
Conixer alguns representants tpics de la vegetaci de l'alzinar i les seves adaptacions.
Descobrir els boscos caducifolis de les rouredes.
Descobrir i identificar rastres d'alguns animals tpics del parc de Sant Lloren del Munt.
Descriure les caracterstiques ms rellevants del conglomerat.
Conixer l'origen geolgic del masss de Sant Lloren del Munt.
Descriure les caracterstiques d'un relleu crstic. Visitar un avenc.
Constatar que Sant Lloren del Munt t una funci social important.
Comprendre que l'activitat humana no ha de ser necessriament negativa pel parc natural, ans
al contrari, pot millorar-lo.
Continguts didctics
Fets i conceptes:
El Parc Natural:
Objectius
La normativa del parc
El paisatge: elements naturals / elements antrpics (fets per l'home).
La diversitat d'ambients: l'alzinar, els pedregars, etc.
La morfologia de l'alzina i les seves adaptacions al medi.
La flora i la fauna prpia de l'alzinar.
La morfologia del roure i les seves adaptacions al medi.
La flora i la fauna prpia del rocam.
El conglomerat i el resultat de la seva erosi.
Procediments:
Senyalitzaci de les parades i del recorregut de l'itinerari en el mapa.
Relaci entre els dibuixos dels cartells informatius del parc i el seu significat.
Observaci i dibuix de la fulla de l'alzina.
Observaci i descripci de les principals caracterstiques de l'alzinar: bosc perennifoli.
Observaci i descripci de les principals caracterstiques de la roureda: bosc caducifoli.
34
5.4. Mapa de l'itinerari
Identificaci de la fauna tpica de cada ambient, a partir de models en dibuixos.
Observaci d'un avenc. Relacionar les condicions al seu interior amb els animals que hi
viuen.
Observaci i dibuix del conglomerat.
Relacionar el procs erosiu del conglomerat amb el relleu que s'observa i la distribuci
de la vegetaci.
Actituds, valors i normes:
Mostrar inters vers la gran varietat del paisatge que travessa l'itinerari.
Seguiment de les indicacions que es donen en els cartells informatius del parc.
Adquisici de l'hbit d'estudiar el medi.
Reflexi sobre les adaptacions de l'alzinar al llarg de l'evoluci.
Reflexi sobre les diferents formes de vida, cadascuna adaptada al seu medi.
Reflexi sobre l'evoluci dels paisatges en constant transformaci.
Esperit crtic davant les accions humanes que afecten el parc.
Reflexi sobre el valor del paisatge i de les restes arqueolgiques (histric, cultural).
Ser receptiu als valors sensorials (flaire, oda, etc.) que ens regala la natura.
i
i
N
35
5.5. Blocs de continguts desenvolupats a cada parada
Parada 1
Introducci del concepte de parc natural.
Normativa bsica del parc (ex.: caa, tala d'arbres, fer foc, etc.).
Comportament personal a l'hora de fer l'itinerari (ex.: no llenar deixalles, etc.).
Parada 2
Visita a l'exposici del Centre d'Interpretaci de Coll d'Estenalles.
Interpretaci de la maqueta del parc natural.
Explicaci dels temes que es comenten a l'exposici: geologia del parc, distribuci de la vegetaci,
flora i fauna de les canals i del rocam, presncia humana, evoluci dels masos i constituci del parc
natural.
Parada 3
Caracterstiques de l'alzinar (situaci, condicions ambientals, subsl, vegetaci).
Adaptacions de la vegetaci a les condicions que trobem en aquest indret.
Morfologia de l'alzina.
Introducci als boscos caducifolis: rouredes.
Diferncies entre les alzines i els roures.
Estudi de la fauna (observaci directa o rastres). Adaptacions al medi.
Usos i aprofitaments actuals i tradicionals d'aquest bosc (itineraris de natura, caa, etc.).
Parada 4
Caracterstiques del conglomerat.
Procs d'erosi de la roca.
Formes del relleu que resulten d'aquesta erosi.
Evoluci del paisatge.
Distribuci de la vegetaci.
Parada 5
Visita a l'avenc del Montcau.
Formaci de l'avenc com a resultat de l'erosi del conglomerat per l'aigua de pluja.
Condicions al seu interior.
Flora i fauna caracterstics i les seves adaptacions.
Parada 6
Observaci panormica des del Montcau.
Histria geolgica del masss de Sant Lloren del Munt i l'Obac.