0 Comparteix Comparteix

Ms

Blocsegent Crearbloc

Entrahi
EL COR DE LES APARENCES -
Bloc de Manuel Delgado
"Avui ja no es fa, pro jo ho faria" (Joan Salvat-Papasseit)
divendres 27 dabril de 2012
"Els nous moviments religiosos". Article
publicat a L'Aven, 185 (1994)
Un noi, David, em demana si he publicat alguna cosa sobre
"sectes". Com a resposta i per a qui pugui interessar, reprodueixo
un article que vaig publicar a LAven, 185 (1994), pp. 58-62.
ELS NOUS MOVIMENTS RELIGIOSOS
Manuel Delgado
Circula avui una tesi que ning sembla atrevir-se contrariar: la que
s'ha produint un fort augment en la demanda de sentits de la vida
com a conseqncia del fracs o desacreditament de les grans
ideologies laques i de les esglsies institucionalitzades. A partir
d'aquest supsit en el que es basa la presumpta singularitat del
moment religis actual, es desplega el que es creu poder presentar
com un fenomen inquietant, quan no un autntic perill civilitzatori.
Es tracta de la proliferaci a les societats industrialitzades de
corrents mstics indits, sovint d'ndole prfida, que haurien
proliferat darrerament en les societats industriali tzades, parasitant
el que s figurat com "el gran buit espiritual" de la societat
postmoderna.
Un criteri analtic ms seris tindria dificultats per fer-se crrec
d'aquest assumpte donant per bones les trivialitzacions que
l'afecten. En primer lloc, perqu s fcil constatar que aquests
moviments per a la salvaci personal van nixer o assoliren mxims
nivells d'incidncia no com a reacci davant la frustraci de les grans
esperances emancipadores dels anys 60, sin acompanyant-les.
D'altra banda, un mnim de rigor no tindria ms remei que dissoldre
la qesti de les noves sectes religioses entenent secta com ho fa
Weber, s a dir com associaci religiosa en la que l'acceptaci i
l'ingrs sn voluntaris, i no, com passa amb les esglsies, per
naixement en la problemtica molt ms ampla de la competncia
entre cosmovisions en al d'unes societats complexes caracteritzades
pel lliure trnsit de significats i vincles identitaris.
Aix implica, entre altres coses, que no estaria legitimat
cientficament un criteri que segregus els nous moviments
religiosos d'altres adscripcions a partir de caracterstiques que no li
sn en absolut exclusives. Una observaci prou acurada posaria de
manifest d'immediat com la majoria de trets diferencials que li solen
ser atributs a les noves religiositats sn comuns tant al conjunt de
les esglsies homologades com per un bon nombre d'instncies
laiques de vinculaci electiva que no preveuen un espai pel misteri
en llurs interpretacions de l'univers i la histria.
Dit d'una altra manera, hi ha un repertori com d'eficcies socials,
psicolgiques i intellectuals susceptibles d'explicar la globalitat de
formes tant racionalistes com religioses d'integraci activista:
proveir d'all que la sociologia del coneixement anomena una
"estructura de plausibilitat", capa d'ordenar jerrquicament els
significats i oferir models cognitius poderosos; dotar d'una
comunitat de referncia que realitzi la utopia d'un retorn a la
fraternitat humana inicial; servir d'mbit on purificar-se o protegir-
se de les contaminacions d'un mn percebut com en procs de
putrefacci; fonamentar doctrinalment la convicci segons la qual la
societat humana pot ser redimida o alliberada de la seva postraci
actual per mitj d'intervencions que modifiquin la conscincia
collectiva o personal, la qual cosa justifica un permanent estat
d'agitaci propagandstica i de reclutament, en nom de la salvaci
civil o transmundana; permetre marcs on installar individus o grups
mal o precriament classificats, amb dificultats a l'hora de trobar el
seu lloc en la societat, contribuint aix a que ning escapi de la
necessitat que experimenta la societat contempornia de mantenir
tots els seus elements permanentment enquadrats i mobilitzats;
facilitar la constituci d'identitats individuals slides, substituint o
complementant formes primries de socialitzaci la famlia,
l'escola, etc. que s'han mostrat insuficients per a minvar els
sentiments d'allament o d'atomitzaci que suscita la complexitat
inestable de les societats modernes; brindar un codi moral clar,
susceptible d'orientar les conductes i de regular de manera positiva
l'ordit de les interaccions humanes; etc.
En el nivell de la mena de sotmetiments jerrquics que accepten els
seus adeptes, tampoc pot dir-se que les noves modalitats
d'associacions piadoses es diferencin massa de totes les seves
alternatives institucionalitzades. L'abandonament al servei d'un
projecte de futur considerat just i urgent, la renncia a parcelles
d'autonomia personal, la comuni litrgica amb el grup i l'acceptaci
de lideratges de caire carismtic sn elements presents a quasi totes
les formes de militncia religiosa o secular conegudes. Tampoc la
seva condici de societats tancades ni l'hermetisme en el que tant
sovint s basa la seva tenebritzaci periodstica sn trets especfics
que facin distingibles les noves modalitats d'associaci espiritual. Ni
les estratgies de merchandising ni, per descomptat, les vies illegals
de finanament sn tampoc patrimoni d'algunes de les noves
minories religioses. Hauria de ser igualment obvi que atribuir-hi a
aquests grups una capacitat de produir escndols, excessos i delictes
major que la de les altres organitzacions de base doctrinal amb les
que han de competir seria una simplificaci inacceptable per
qualsevol mentalitat acceptable ment crtica.
El que fa singulars i relativament nous certs moviments religiosos
contemporanis presents a les societats industrialitzades occidentals
no s tant que la majoria hagin concorregut al mercat ideolgic en
les darreres dcades, sin, i ms especialment, que s'han anat
conformant sota el signe de la sntesi de lnies dogmtiques i
cultuals incomunicades fins fa no gaire. Parlar aleshores dels nous
corrents espirituals s fer-ho per alludir a configuracions en les que
es fonen, interseccionen o juxtaposen elements dispersos
tradicionals, extics o impostats que, a partir de cert moment,
passaven a articular-se per a produir noves formes de fideisme. Aix
distingeix l'mbit d'aquests nous corrents del de l'esfera de les
anomenades "sectes destructives", en el que solen agrupar-se, al
costat d'aquests nous sincretismes dels que parlem, tota mena de
manifestacions coherents amb la llarga histria cismtica i
d'activitat fraccionria que han conegut les grans estructures
religioses institudes arreu del mn. Aix doncs no hi ha res d'atpic
en els Testimonis de Jehov, els mormons, els adventistes del Set
Dia, l'Opus Dei, l'Esglsia Palmariana, el Soka Gakkai, ni en moltes
altres societats consagrades a l'apostolat dur o/i dotades d'una
disciplina interna rigorosa que s'inclouen arbitrriament en la
conspiraci sectria que alguns s'imaginen amenaant la humanitat.
La producci de les autnticament noves sectes ha de contemplar-se
com el resultat de concertar-se distints sistemes de mn,
racionalistes uns, altres hereus de la prpia tradici mistrico-
salvacionista i asctica occidental i, per ltim, uns tercers d'origen
hindobudista i adaptats a les necessitats de les societats capitalistes
avanades. Aquestes combinatries poden donar com a producte
distintes figures, en funci de com s'amalgamen els components de
la mescla, que han demostrat llur eficincia en camps que poden
anar des de la terpia psicolgica i l'entrenament fsic i mental dels
individus fins el de l'articulaci de grups de pressi poderosssims
en la poltica o les finances.
El moviment primer i elemental d'aquest procs que organitza
histricament els nous moviments religiosos a Occident consisteix
en la incorporaci de la mstica oriental a un suport de base
constituint per la barreja d'esoterisme emanantista i universalisme
illustrat de la que la maoneria ja havia estat un dels resultats
histrics. Es tracta, aix doncs, del promscuament, a partir de la
segona meitat del segle XIX, de sabers arcnics provinents
suposadament de civilitzacions ocultes o desaparegudes, cabalisme,
alqumia, neopitagorisme, misticisme renaixentista, astrologia,
gnosticisme, humanisme enciclopdic, ritualisme inicitic i
secretisme conspiratori, i de tot aix plegat amb disciplines
filosfiques i corporals divulgades a partir de l'expandiment colonial
europeu per sia. Un eclecticisme aquest que cal recordar-ho va
fascinar bona part del pensament ms inquiet de les primeres
dcades del nostre segle, tant reaccionari Guenon, Evola, Jng,
Gurdieff, Haushofer com avantguardista Caillois, Bataille, Leiris...
El moment fundador d'aquestes sntesis contempornies podria
estar el de la creaci, al 1875, de la Societat Teosfica per Ielena
Blavatski i el coronel Olcott. D'aquesta lnia central basada en
l'encontre entre el misterisme indotibet i el patrimoni hermetista
acumulat al llarg de la histria de les societats occidentals,
constitueixen desembocadures actuals organitzacions com La
Comunitat, la Gran Fraternitat Universal, Nova Acrpolis,
l'Associaci Gnstica d'Estudi d'Antropologia i Cincies, el
Rosacreu-Amorc, entre altres, que no han fet ms que aguditzar una
creixent tendncia a la caricaturitzaci del model inicial. Una altra
branca originada en la teosofia va ser la que, de la m d'Aldous
Huxley, va connectat amb l's mstic de substncies narctiques o
allucingenes adoptat dels indis americans, un compendi reclamat
com a propi per una part important de les tendncies
contraculturals que s'estenen a Occident a la dcada dels 60.
Un altre entrecreuament original s el promogut entre, d'un costat,
la vulgaritzaci del cientifisme i la convicci ultrapragmtica que el
pensament pot ser efica fins i tot sobre la prpia matria, amb, de
l'altre, tot el substrat consuetudinari de creences animistes en
fantasmes o en potncies misterioses actives i no controlades. El
resultat serien les associacions parapsicolgi ques o consagrades a
les cincies ocultes. Si hi afegim idees tpicament adventistes sobre
el retorn d'ssers celestials per a la redempci del gnere hum en
les que la idea de sobrenaturali tat ha estat substituda per la de
sobretecnologia, tindrem les organitzacions ufolgiques moltes
funcionant com sectes religioses, a la manera de Missi Rama
dedicades a esperar o invocar aparicions, possessions o abduccions
per part de visitants d'altres mns. Tamb aquesta variant sincrtica
apareix traspassada per la fascinaci envers les tcniques mentals
apreses dels orientals, com ho demostra que una de les revistes de
temtica ocultista i ufolgica ms difoses a Espanya hagi de dir-se,
gens casualment, Karma.
Aquesta sacralitzaci del saber tcnico-cientfic tamb apareix
creuada amb distintes variants d'acci teraputica d'inspiraci
asitica. En algunes d'elles es mixturen una posta en escena i un
argot amb presumpcions mdiques, certes tcniques d`autocontrol
hinduistes o budistes el mateix ioga, per exemple, l'herncia del
miracolosisme pentecostal, la psicoanlisi jungniana i la
taumatrgia dels sanadors tradicionals de les mateixes societats
europees. La conseqncia la constituirien exemples com Dientica
o l'Esglsia de la Cienciologia, successors de moviments com Nou
Pensament o la Cincia Cristiana de finals del segle passat.
Simtricament respecte d'aquesta orientalitzaci de certes
medecines paralleles s'ha produt una medicamentalitzaci de
determinades doctrines orientals, hereves de la divulgaci de
l'hinduisme que, un cop ms a les darreries del XIX, feren
Vivekananda i l'Ordre i Missi Ramakrishna i, en menor grau, la
ms secretista Ordre de l'Estrella d'Orient, de Krishnamurti.
D'aquest tronc ha derivat la vocaci quasi exclusivament
psicoterapetica de la Meditaci Transcendental de Mararishi
Mahesh o pardies seves com El Patriarca. Aquest escorament pot
funcionar, en casos com el de Sri Aurobindo, com el resultat
d'emulsionar-li l'evolucionisme mstic cristi, a la manera d'un
Teilhard de Chardin. En altres casos, ha estat una concepci
pseudoriental de la vida monacal i del missionatge el que s'ha
adoptat preferentment, com seria el cas d'Ananda Marga, Bhagwan
Rajneesh, la Missi de la Llum Divina de Maharaj Ji o Hare-Krisna.
En els lmits mateixos d'aquell camp que entenem com relatiu al
sagrat ens trobem amb els espectacles i personalitats en les que es
basa el show-bussines actual, que processen molts ingredients
d'extracci religiosa, del trnsit mstic a les devocions massives a
personatges sants, passant per unes formes d'eloqncia proselitista
i de divulgaci doctrinal ja abundantment registrades en les fases
d'expansi de tots els corrents ideolgics universalistes, siguin
seglars o religiosos. No es tracta tant, en aquest cas, de constatar l's
per part dels moderns telepredicadors de tecnologies
dramatrgiques i retriques prpies del mn de l'espectacle o dels
mass-media, sin just el contrari: sn els comunicadors radiofnics i
televisius els qui han operat la sntesi de la vehemncia dels pastors
cristians, les virtuts dels mdiums espiritistes o dels xamans i la
veneraci deguda a la paraula dels santons musulmans o hinds. Pel
que fa a l's de tcniques de mrqueting per finalitats sagrades
tampoc es pot estar del tot segur que la relaci cpia-model sigui la
que sol establir-se. Que organitzacions de venda piramidal com
Amway hagin adoptat l'estatisme de les advocacions collectaves a
l'Esperit Sant i una organitzaci prcticament sectria demostra fins
on pot arribar la sensibilitat mstica del capitalisme. La mateixa, per
cert, que explica que una de les vies de penetraci del budisme i la
meditaci transcendental a Occident hagi estat la preparaci fsica i
psicolgica dels homes d'empresa nord-americans. Al mateix temps,
la vocaci litrgica de les concentracions musicals pop tamb
sembla extreta, pel que fa al tracte que rep el solista o el lder del
grup, de l'exposici pblica al fervor de les munions dels gurus
hinds el darshan o del clima d'arravatament collectiu que domina
les reunions pentecostalistes. El comproms religis de nombrosos
artistes musicals i l'escenografia emprada en les compareixences
pbliques de Joan Pau II sn bones mostres d'aquest fluid
d'intercanvis que vincula la msica pop i els nous estils sinttics de
religiositat.
Existeixen nous moviments religiosos que doctrinalment s'han
mantingut fidels al cristianisme, per fent-hi seus uns paradigmes
de convivncia comunitria entorn la figura carismtica d'un lder
mstic que semblen inspirats en la mena d'ordres de devots del
mestre espiritual traspassades d'Orient i divulgades pels moviments
alternatius de fa algunes dcades. Agrupacions apostliques com la
Famlia de l'Amora, Vida Universal o l'Associaci per la Unificaci
del Cristianisme Mundial els seguidors de Moon, podrien
constituir exemples d'aquesta variant. En altres casos, el creuament
ha pres com a referncia no tant els derivats del vedisme com certes
formes obertes de l'Islam, com s el cas de la Fe Baha'i, una secta
d'origen shii que va difondre's a Occident invocant, un cop ms, el
gran projecte teosfic d'una doctrina integradora de la diversitat
d'escoles metafsiques.
Aquest breu recorregut, per fora insuficient, pel paisatge que
configuren els nous moviments religiosos ens adverteix com la seva
singularitat correspon a un eclecticisme, en el que la recurrent
tendncia de les esglsies cristianes a segmentar-se s'ha vist
repertorialment enriquida per la mitificaci vulgar del saber
cientfic i la digesti pels occidentals d'elements de pensament i
frmules de culte adoptats dels bramans o del lamaisme. Aquests
moviments han suposat una oferta novedosa en el mercat ja
hipermercat de sentits de la vida que ha acabat esdevenint la
societat urbana contempornia, per molt que s'hagin d'enfrontar en
la seva expansi amb la desconfiana, quan no amb l'hostilitat activa,
dels grans productors i distribudors de significat que fins fa ben poc
havien controlat, quasi en termes de monopoli, el comer mundial
de bns espirituals.
[La fotografia est presa de http://www.tanya-n.com/?m=200702]
Publicat per Manuel Delgado a 0.10
1 comentari:
Davide 11 de setembre de 2009 23.17
Por si l'interesa a alg ms coses interesants sobre sectes y
moviments religiosos minoritaris:
http://antropologia.urv.es/2007/content/view/148/422/
http://antropologia.urv.es/2007/content/view/147/423/
on es pot trobar entre d'altres l'article "La carn dels infants..."
Entrada ms recent Entrada ms antiga
Escriu el teu comentari...
Comenta com a: ComptedeGoogle
Publica Previsualitza
Enllaos a aquest missatge
Crear un enlla
Pgina d'inici
Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)
Etiquetes
15M 4-F anarquisme animals anticlericalisme
antifranquisme Argentina arquitectura Art Barcelona barris bars
Bataille Bateson Boas Bourdieu Buenos_Aires Burton
Camale canons Cardn Caro carrer Chautebriand Chicago Cinema
ciutadanisme ciutat ciutats Clastres corre-bous criminalitzacio
cultura dansa deambulacions Deleuze Douglas Durkheim
escola espai_public especulaci etnografia
exclusi Familia festes Folkways Fort-Pienc Foucault Geertz
gentrificaci gitans Goffman GRECS Griaule guerra_civil gnere
Habermas Homenatges iconoclstia identitat immigraci infncia
islam Jacobs Joseph joves Kant Lectures Lefebvre
Leiris Lenin Limen Llibres GRECS Lluites Lost Lvi-Strauss
Malinowski maquis Marx Mauss MEDELLN memria metodologia
on es pot trobar entre d'altres l'article "La carn dels infants..."
Son dos nmeros que la revista Arxiu d'Etnografia de Catalunya
va dedicar a la qesti.
Respon
amor
ball
Bess blasfmia
Condominas cos
crisi curmetratges
Ecos espai espiritisme
festa
Guimbarda
inoclstia interacci
Leroi-Gourhan
minories
ATALANTA
"Amor" segn Haneke
Antonio Dez
ANTONIO EN CONCIERTO
Etnologia.cat
VII Beca de recerca la Selva 2013
Gabriel Jaraba
Jornada de debate sobre el futuro de los jvenes periodistas
El infierno es un lugar seguro.
Diario Personal
Tablas de Ley para Ariadna (Para salir del laberinto del tedio)
Vell Talp
un feliz 29 de de diciembre
EL CRUDO FATI
CARTA AL DESTINO 17: "El hombre de la camisa roja"
desde el acantilado
mis deseos para 2013*
Dossier Global
Nuevo yacimiento arqueolgico de cuatro mil aos de Sinaloa (Mxico)
El uso de si mismo (Alesander)
AudioBiografa de lex desde el nacimiento hasta los 6 aos
lafleca
On s la classe mitjana a #Nou Barris? La Renda Familiar Disponible i la
Barcelona classista del segle XXI
Apunts de metafsica quotidiana
Plans
ROMPER PAPELES
Esnifar tu vida
mort multiculturalisme Mtraux msica naci
naturalisme New_Age Nietzsche obituaris PCC Pitt-Rivers
poesia policia possessi postmodernitat postpolitica pres PSUC
racisme Raval Reina religi repressi respostes ritual
romanticisme Rouch salutacions secret sectes segregaci Sennett
seqncies sexualitat Simmel sufisme Syriza TOP
toros tortura Tribunal_Popular turisme TV Universitat vianants
videos violncia Wacquant Weber Xamanisme frica lbum
Blocs
Pgines
mirada mitologia moviments
Negri noucentisme
premsa
religin
Sant_Joan
simbolisme surrealisme Tarde
viatges
GRECS Grup de Recerca en Exclusi i Control Socials
ICA Institut Catal d'Antropologia
http://www.fpereardiaca.cat
http://http://ateneu.roigcultura.cat/
http://albaconecta.com/
Canals de vdeo
http://www.youtube.com/user/cantodelatripulacion
http://www.vimeo.com/user4391335
Textos
Sociedades annimas. Las trampas de la negociacin (2009)
El arte de danzar sobre el abismo (2001)
La eficacia simblica del cine (2007)
Vida en bloc (2004)
Cultura e inmigracin. El espacio pblico como marco de integracin
(2004)
Les tudes sur l'immigration en Espagne. Binal et rflexions (2010)
Cultures adolescents. Dissonncia i ressonncia als estils juvenils (2007)
La violncia com a recurs i com a discurs (1999)
Tiempo e identidad (2004)
Hordas espectadoras. Fans, hoolingans y otras formas de audiencia en
turba (2007)
La no-ciutat com ciutat absoluta (2003)
Ciudades sin ciudad. La tematizacin cultural de los centros urbanos
(2007)
La ciutat de la diferncia. Idees d'una exposici (2006)
Las instituciones atroces. Turbas rituales y violencia anticlerical en la
Espaa contempornea (2008)
Cultura de la violencia y violencia de la historia en Centelles, 1936 (1992)
Al principi fou el gest (2010)
Efectos sociales y culturales del turismo cultural (2002)
Cultura de la violencia, violencia de la historia (1993)
La antirreligiosidad popular en Espaa (1989)
Seres de otro mundo. La funcin simblica del inmigrante (2009)
Naturalismo y realismo en etnografa urbana (2004)
Nuevas formas de exclusin social (2007)
El miedo al gueto (2007)
Profanaci i sacrilegi. La violncia contra el sagrat (1995)
Antropologia dels carrers (2008)
La identidad en accin (2008)
Ciudad lquida, ciudad interrumpida (1999)
Elogio del afuera. Lo urbano como sociedad sin asiento (2005)
La carn dels infants. La usurpaci d'infants en la mentalitat persecutria
(1993)
Exorcismo y martirio de las imgenes (2001)
Anonimato y ciudadana (2002)
Antropologia i nihilisme (1993)
La artistizacin de las polticas urbansticas (2008)
Morfologa urbana y cambio social (2006)
La ciudad mentirosa. Fraude y miseria del "modelo Barcelona" (2008)
Dynamiques identitaires et espaces publiques (1998)
La magia. La realidad encantada (1992)
En el centro del rito (1991)
Del movimiento a la movilizacin (2004)
Apropiaciones inapropiados. Usos insolentes del espacio publico en
Barcelona (2008)
Etnografa del espacio pblico (2002)
De la ciudad concebida a la ciudad practicada (2007)
La mujer fantica. Anticlericalismo y misoginia en la Espaa
contempornea (1998)
El soplo en el jardn y el rugido en el bosque (2002)
Lo slido y lo viscoso (2002)
Ethnographie des espaces publiques (2004)
Martiri i profanaci del Sant Crist de Piera (1993)
Articles premsa
Qu vol dir "espai pblic"?, 7-6-10
Lvi-Strauss y el lugar de la antropologa, 8-1-09
Segundo elogio de la barraca, 30-1-09
El derecho al hogar, 31-1-04
La historia en trance, 30-7-04
Elogio de la antropologa, 4-4-05
Agorafobia y poder, 8-11-04
Alerta 2004, 23-7-98
El derecho al hogar, 31-01-04
Anarquismo y espiritismo, 20-4-02
Arte y espacio pblico, 12-2-02
Ciutat Vella: la vida a secas, 26-4-04
Alberto Cardn, 27-1-92
Borderline: fronteras vivientes, 10-4-06
Con la msica a otra parte, 19-1-08
El desorden, 9-9-05
Contra la tolerancia, 30-1-05
El barraquismo invisible, 22-3-03
El Forat de la Vergonya, 10-10-06
Diferencia y desigualdad en la escuela, 9-4-01
El gran circo de las culturas, 11-9-02
El Islam en sus pliegues, 10-9-94
El Museo de Amrica, 8-10-94
Fiestas ingobernables, 21-6-06
El peso de la calle, 20-3-04
El odio, 6-11-05
Espacio pblico, 5-9-06
La infancia del Raval, 13-7-07
Lo inmaterial y la modernidad, 21-2-06
La produccin legal de ilegales, 16-10-00
Julio Caro Baroja, 19-8-95
La alegora mejicana, 8-8-90
Los ojos de los otros, 2-11-90
Las lecciones de El Ejido, 25-1-00
Lugares dementes, 23-6-07
Los talibanes y la modernidad, 24-1-01
Lvi-Strauss y el lugar de la antropologa - 8-1-09
Mala calle, 18-5-00
Memorial de futuro - 25.3.08
Lugares de memoria, 30-8-03
Maldita cultura, 13-4-02
Memorias urbanas, 3-2-00
Mujeres de la vida, 10-1-06
Otras palabras sobre la inmigracin, 13-6-01
Vidas baratas, 13-2-07
Por una ciudadana virtuosa, 20-10-07
Turistofobia, 12-7-08
Un ciberespacio pblico, 18-1-03
Memorias menores, 5-6-05
Vida en llamas, 25-6-00
Somos compatibles con nuestros valores?
Entrevistes
VilaWeb - juliol 2009
Revista Diagonal - 9-7-09
Gara - 8-10-07
La entrevista del mes - mar 2012
Ser Madrid - 21-3-12
Notcies UB - mar 2012
Carrer - octubre 2008
UPFRdio - juliol 2009
Catalunya Rdio - juliol 1996
Diario Vasco, 24-9-10
Diari de Girona, 17-6-10
UPFRdio - novembre 2010
La 2 - 4-11-10
TV3, 7-2-07
La 2, 14-10-99
Noticias de Navarra, 26-9-09
BTV, 4-10-10
El Pas, 15-3-08
La Vanguardia, 26-2-07
Cultura Urbana, agost 2004
Avui, 9-3-98
Clarn, 21-10-07
Gara, 8-10-07
Solidaridad Obrera, setembre 2005
Revista Austral de Ciencias Sociales, 2006
Minerva, juliol 07
Tribuna Latina, 22-8-07

Contador
Tecnologia de Blogger.