METALLRGIA I SIDERRGIA

MANDEEP SINGH
RBEN GARCA
GUILLEM PUJOLRIU
ADRIANA BAZAN
1R BATXILLERAT, 2013-2014
INS BOSC DE LA COMA
METALLRGIA I SIDERRGIA TECNOLOGIA INDUSTRIAL
2

NDEX
1. EL PROCS METALLRGIC ............................................................................... 3
1.1 Els minerals ......................................................................................................... 4
1.2 Els aliatges .......................................................................................................... 5
1.4 Els productes metallrgics ................................................................................. 8
1.5 El ferro i els seus aliatges .................................................................................... 8
1.6 Els productes siderrgics:acers i foses ................................................................ 9
2. SIDERRGIA: PROCESSOS DOBTENCI DEL FERRO COLAT I DE LACER ... 11
2.1 OBTENCI DEL FERRO COLAT: LALT FORN ............................................... 11
2.2 OBTENCI DE LACER .................................................................................... 12
3. FORMES COMERCIALS DELS ACERS ................................................................. 14
4. TRACTAMENTS TRMICS .................................................................................... 15
4.1 El tremp ............................................................................................................. 15
4.2 El revingut ......................................................................................................... 15
4.3 La recuita .......................................................................................................... 15
4.4 El normalitzat .................................................................................................... 15
5. LA FARGA CATALANA .......................................................................................... 16


METALLRGIA I SIDERRGIA TECNOLOGIA INDUSTRIAL
3

1. EL PROCS METALLRGIC
La metallrgia s la cincia que tracta lextracci de metalls a partir de les seves
menes, aix com la preparaci daliatges, tractament trmic i mecnic dels metalls, etc.
De tots els materials utilitzats per lesser hum, un dels mes importants per el
desenvolupament tecnolgic han estat els metalls. La seva obtenci no ha estat mai
un procs fcil. Per obtenir els metalls cal seguir un procs similar al segent::
1. Mineria: extracci del mineral dun jaciment adequat i la seva preparaci,
separant la part rica en metall daltres que lacompanyen.
2. Metallrgia: separaci del metall dels altres elements amb els quals es troba
combinat qumicament.
3. Indstries metlliques: elaboraci del metall obtingut per a lobtenci
darticles tils.



















METALLRGIA I SIDERRGIA TECNOLOGIA INDUSTRIAL
4


El conjunt de processos que porten a lobtenci dels metalls es coneix amb el nom de
metallrgia. Actualment tamb es poden obtenir metalls a partir del reciclatge de
productes usats.
1.1 Els minerals


Els metalls es troben als minerals combinats qumicament amb altres elements. Els
compostos ms comuns que formen sn: xids, sulfurs i carbonats.

Procs:
Per separar el metall daltres elements calen processos qumics aplicats amb
temperatures elevades. En el cas dels xids per exemple, cal un element que sigui
capa de combinar-se amb loxigen del mineral per tal dallar el metall (Reducci).
Pertant, el primer procs desprs de lextracci s lenriquiment i consisteix en la
mxima possible separaci de la mena i ganga. No sempre s econmicament
aprofitable la separaci daquest metall. La quantitat de metall en un mineral es
representa en tant per cent. Exemple:
Ferro 20%
Nquel 6%
Coure 1%
Or 0,0005%

Un mineral est format per una part aprofitable i rica en el metall buscat,
anomenada mena, i per una altra no aprofitable perqu s molt pobra en metall,
anomenada ganga.
METALLRGIA I SIDERRGIA TECNOLOGIA INDUSTRIAL
5

1.2 Els aliatges
Els metalls es caracteritzen per tenir una elevada conductivitat, una gran resistncia
mecnica, ser opacs, lluents i per fondres a temperatures elevades. Aquestes
propietats fan que siguin els materials ms utilitzats a la indstria. Poques vegades es
fan servir en estat pur, sin que es mesclen amb altres metalls o elements no
metllics i formen els aliatges.

Els diferents aliatges es distingeixen pels components que els formen i sidentifiquen
per la seva composici. Alguns aliatges tamb reben noms propis. Exemples:

Solidificaci dels aliatges
Els metalls purs tenen un valor fix de temperatura de fusi. Mentre que es solidifica el
metall, la temperatura s constant i quan sha solidificat completament, disminueix de
forma constant. En canvi, la temperatura dels aliatges no s fixa, depn de les
proporcions de cada element daliatge i no t un sol valor, sin que es representa
mitjanant un interval.
Un aliatge s un producte obtingut a partir de la uni de dos o ms elements qumics
(com a mnim un dels dos ha de ser un metall) i que, un cop format, presenta les
caracterstiques prpies dun metall.
METALLRGIA I SIDERRGIA TECNOLOGIA INDUSTRIAL
6

Per illustrar el procs de fusi i solidificaci dels aliatges binaris (formats per dos
elements) sutilitza el diagrama dequilibri. En aquest diagrama es pot definir qualsevol
punt a partir dun valor de temperatura i duna determinada proporci dels components
de la mescla. Segons on estigui situat el punt, es poden distingir tres rees:


- rea de fase liquida: Per damunt de la lnia de lquid laliatge sempre es trobara en
fase lquida.
- rea de fase lquida+slida: Per a qualsevol punt situat en aquesta rea, laliatge
sempre contindr una part de la massa en fase slida i laltra part en fase lquida.
- rea de fase slida: Per sota de la lnia de slid, laliatge sempre es trobar en fase
slida.


METALLRGIA I SIDERRGIA TECNOLOGIA INDUSTRIAL
7

Per una determinada proporci de la mescla, es pot definir una temperatura per sota
de la qual tot laliatge es trobar en fase solida, un interval de temperatures en el qu
laliatge es trobar en dues fases (slida + lquida) i una temperatura a partir de la qual
tot laliatge es trobar en fase liquida.
Hi ha aliatges que tenen un diagrama dequilibri diferent de lanterior, es tracta
daliatges en el que els components sn totalment solubles en estat lquid i insolubles
en estat slid.

En aquests aliatges els diagrames dequilibri presenten una lnia mnima a la lnia de
lquids. La proporci que correspon a aquest punt es molt important i sanomena
proporci eutctica. Parallelament el punt sanomena punt eutctic, i la temperatura
que li correspon es coneix tamb com a temperatura eutctica.
Els aliatges de proporcions eutctiques sn importants perqu:
Temperatura de solidificaci constant (enlloc de fer-lo amb un interval).
La temperatura de solidificaci o de fusi s la ms baixa de totes les possibles
amb els components que formen la mescla.
Sn mescles finssimes i intimes de cristalls purs ideals per fabricar peces per a
emmotllament perqu omplen millor els motllos i donen peces ms
homognies.

METALLRGIA I SIDERRGIA TECNOLOGIA INDUSTRIAL
8

1.4 Els productes metallrgics
Dels material que disposa la industria actualment, es poden distingir entre metalls purs
i aliatges:

1.5 El ferro i els seus aliatges

Nosaltres un error que fem es anomenar ferro a molts productes metllics que
sassemblen o contenen part daquest. El ferro pur no s utilitzat molt ja que te baixa
resistncia a esforos mecnics i una tendncia molt gran a la corrosi.
El ferro pur te aquestes caracterstiques:
Punt de fusi: 1539 C.
Color: blanc griss.
Densitat: 7,87g/cm
Propietats mecniques: dctil i malleable.
Altres propietats: bon conductor elctric i fcilment magnetitzable.
Industrialment sanomena ferro pur laliatge ferro-carboni quan el contingut de carboni
no supera el 0,03%.
El ferro t una propietat molt especial. Segons la temperatura que t mentre esta en
estat slid va canviant la seva estructura cristallina:
De 1539 a 1390 s anomenat ferro delta.
De 1390 a 900 es diu ferro gamma.
METALLRGIA I SIDERRGIA TECNOLOGIA INDUSTRIAL
9

De 900 a 750 s ferro beta.
De 750 fins a temperatura ambient es diu ferro alfa

Els aliatges ferro-carboni:

1.6 Els productes siderrgics:acers i foses
LES FOSES
Considerem foses els aliatges de ferro i carboni ( si el contingut de carboni oscilla
entre 1,76% i 6,67%) i a ms contenen silici.
CLASSIFICACI DE LES FOSES
Segons la quantitat de carboni que continguin seran:
Foses Blanca (2,5 i 3% de C): Molt frgil, molt dur i molt resistent al desgast. No s
mecanitzable i no te ductilitat. Format quan es produeix un refradament rpid. Utilitzats
per exemple com a cilindres de laminatge de lacer.
Foses Grises (3 i 3,5% de C): Frgil, poc resistent a la tracci per molt
resistent a la compressi. Molt resistent al desgast. Gon esmortement a les
vibracions. Barata. Utilitzat en bancades i estructues de mquines.
Grisa Malleable: (Obtingut desprs dun tractament trmic a la fosa blanca,
fent que adquiresixi propietats de certa ductillitat i malleabilitat) Bastant
resistent i malleable.
METALLRGIA I SIDERRGIA TECNOLOGIA INDUSTRIAL
10

Grisa dctil: (Obtingut a lagefir magnesi, nquel o ceri a la fosa grisa)
Resistent i molt dctil. Amb propietats que sacosten a lacer. Sol ser utilitzats
alg
ELS ACERS
Es consideren acers els aliatges de ferro amb un contingut de carboni comprs entre
0,1 i 1,76%.
CLASSIFICACI DELS ACERS
-Aliats: sn aquells acers que a ms dels components bsics de l'acer (carboni,
mangans, fsfor, silici i sofre) formen un aliatge amb altres elements com el crom,
nquel, molibd, etc. i que tenen com a objectiu millorar algunes de les seves
caracterstiques fonamentals, especialment la resistncia mecnica i la duresa.
-No aliats (al carboni): tenen un baix contingut de carboni, que sol ser noms dun
0,8%.
METALLRGIA I SIDERRGIA TECNOLOGIA INDUSTRIAL
11

2. SIDERRGIA: PROCESSOS DOBTENCI DEL
FERRO COLAT I DE LACER
Com que el ferro es troba en el mineral en forma oxidada (combinat amb oxigen), en el
procs dobtenci haurem de separar loxigen del metall. Aquesta separaci
sanomena reducci del metall.
Lobtenci de lacer i les foses consta de dues fases:
-1ra: Comena amb lobtenci del ferro colat a lalt forn, ja que el ferro colat t un alt
contingut de carboni i impureses que cal eliminar.
-2na: Si es vol obtenir foses-> el ferro colat de lalt forn es porta a uns altres forns on
safina fins a obtenir la fosa desitjada. Desprs saboca en motlles per obtenir les
peces desitjades.
Si es vol obtenir acer-> el ferro colat en estat lquid es porta als convertidors, on
seliminen part del carboni i de les impureses fins a obtenir lacer desitjat. Llavors, en
un procs de colada contnua i un tren de laminatge se nobtindran les formes
comercials.

2.1 OBTENCI DEL FERRO COLAT: LALT FORN

Les matries primeres que intervenen en lalt forn sn el mineral de ferro concentrat, el
carb de coc i la pedra calcria.
El procs dobtenci consisteix en la introducci de les matries primeres en capes
successives per la boca superior del forn. La combusti del carb de coc per la
generaci daltes temperatures saconsegueix grcies a la injecci daire calent a la
base del forn. Peridicament es va extraient el ferro colat per un orifici en la part
inferior del forn, i lescria per un altre orifici una mica ms elevat que lanterior.
Dins del forn es distingeixen quatre zones per on van passant les matries primeres
des de la boca superior fins al fons del forn:
-Zona de deshidrataci: (400C) el contingut dhumitat que pugui tenir les materies
primeres selimina en forma de vapor daigua.
-Zona de reducci: (700C) el monxid de carboni en forma de gas produt per la
combusti del carb de coc puja perl forn i es combina amb loxigen del mineral per
formar dixid de carboni i ferro redut. El dixid de carboni surt amb els fums per la part
superior del forn en forma de gas.
METALLRGIA I SIDERRGIA TECNOLOGIA INDUSTRIAL
12

-Zona de carburaci: (1200C) el carboni es combina amb el ferro formant laliatge
frric.
-Zona de fusi: (1800C) es produeix la fusi del ferro aliat amb el carboni, que
sescola en forma lquida (ferro colat) en el fons del forn. La combinaci de la calcria
amb la slice del mineral forma lescria que queda surant damunt del ferro colat.

El ferro colat obtingut a lalt forn s un aliatge de ferro i carbooni amb un contingut
aproximat del 4% de carboni, el 2% de silici i quantitats menors de fsfor, sofre i
oxigen.
Aquest producte sha de sometre a una segona transformaci abans de ser utilitzat
industrialment. La segona tranformaci pot ser destinada a lobtenci dacer o de fosa.

2.2 OBTENCI DE LACER

Per obtenir acer ca descarburar el ferro colat que prov de lalt forn. La descarburaci
consisteix a reduir el contingut de carboni. Aquest ferro colat tamb t un contingut
massa elevat dimpureses que cal reduir ja que li donen fragilitat (fsfor) o redueixen la
sema malleabilitat (sobre).

A. EL CONVERTIDOR DOXIGEN

s un recipient dacer de forma cilndrica i de tronc cnic a la part superior, amb un
revestiment interior de cermica refractria i obert amb una boca de crrega per la part
superior.

METALLRGIA I SIDERRGIA TECNOLOGIA INDUSTRIAL
13

B. EL FORN ELCTRIC

Consisteix en un recipient dacer refrigerat externament per un circuit daigua i recobert
internament per cermica refractria. Aquest recipient es tanca amb una coberta que
disposa de 3 electrodes de grafit als quals els s aplicat un fort corrent elctric trifsic.


METALLRGIA I SIDERRGIA TECNOLOGIA INDUSTRIAL
14

3. FORMES COMERCIALS DELS ACERS
Quan surten dels convertidors o dels forns, els acers es troben en esttat lquid.
Existeixen dos procediments diferents per la solidificaci dels metalls:
Colar-los en un motlle i deixar-los refredar. Daquesta manera obtindrem un
lingot al qual sel donar una nova forma posteriorment.
Colar-los en uns Canals per on els donen forma de barra de secci rectangular
mentre circulen fins a la secci de laminatge. Al no deixar-se refredar
completament el laminatga es pot fer en calent.
El mtode ms utilitzat s el segn per lestalvi denergia que es pota conseguir ja que
no fa falta que es torni a escalfar per fer-ne el laminatge
Els productes siderrgics estan normalitzats; s a dir, existeixen diferents organismes
internacionals que fixen les caracterstiques daquests productes i els donen diferents
denominacions per distingir-los entre ells.
Hi ha diferents indicacions per interpretar la informaci subministrada pel fabricant:
G (kg/m) densitat lineal; s a dir, la massa que t el perfil per unitat de
llargria.
A (mm
2
) secci e perfil, superfcie dun tall transversal.
A
G
(m
2
/t) superfcie mssica, superfcie total exterior per cada tona de massa.
A
L
(m
2
/m) superfcie lineal, superfcie total exterior per cada unitat de llargria

METALLRGIA I SIDERRGIA TECNOLOGIA INDUSTRIAL
15

4. TRACTAMENTS TRMICS
Els tractaments trmics sn combinacions d'escalfament i refredaments a temps
determinats aplicats a un metall o aliatge en estat slid per tal de modificar propietats
d'acord amb les condicions d's. Els tractaments trmics tenen com a objectiu l'estudi
de l'efecte de la composici, temperatura, mida de gra i atmosfera del forn
d'escalfament, sobre la microestructura i duresa dels acers.
4.1 El tremp
El tremp s un tractament trmic al qual se sotmet l'acer,
concretament a peces o masses metl.liques ja conformades
en el mecanitzat, per augmentar la seva duresa, resistncia a
esforos i tenacitat. El procs es porta a terme escalfant
l'acer a una temperatura aproximada de 915 C en el qual la
perlita es converteix en austenita, desprs la massa
metl.lica s refredada molt aviat (excepte alguns casos on el refredament s "lent"
acers autotemplables ), submergint o rosada en aigua, en oli, aire positiu o en altres
fluids o sals.
4.2 El revingut
El revingut consisteix en un escalfament a temperatura
inferior als 723C (per tal devitar la formaci daustenita) i un
refredament posterior a laire.
Daquesta manera saconsegueix incrementar la tenacitat i
reduir les tensions internes de lacer tempat.
4.3 La recuita
La recuita sutilitza quan es vol disminuir la duresa i incrementar
la plasticitat dun acer per poder-lo deformar i treballar
fcilment. En general consisteix en un escalfament a
temperatura elevada i un refredament lent.
4.4 El normalitzat
El normalitzat consisteix en un escalfament fins a la
temperatura daustenitzaci i un refredament a laire (a
velocitat ms lenta que el tremp per ms rpida que la
recuita).
METALLRGIA I SIDERRGIA TECNOLOGIA INDUSTRIAL
16

5. LA FARGA CATALANA
Antigament el ferro sobtenia en forns baixos utilitzant el carb vegetal com a
combustible i injectant aire amb unes manxes. Amb les temperatures que sobtenien
amb el forn sobtenia una mena de massa esponjosa de ferro barrejat amb escria.
Lescria sextreia colpejant reiteradament amb una massa el metall candent damunt
una enclusa. Aquest seria alhora per donar-li forma al ferro.
Posteriorment va ser utilitzat el procediment de la farga catalana que millorava el
procs utilitzant la fora hidrulica i lefecte Venturi per injectar aire al forn baix. A les
comarques pirinenques de Catalunya, a causa de lexistncia de mineral de ferro, de
masses boscoses don es podia obtenir carb vegetal i de rius que aportaven lenergia
hidrulica, hi va haver una activitat siderrgica important des dels segles XII-XIX, amb
la utilitzaci daquest procediment.
A partir del segle XIX es va comenar a utilitzar lalt forn amb carb de coc, que
permetia lobtenci de ferro lquid en gran quantitats. Aquest producte permet
dogbtenir peces colant-lo dins un motlle, per encara s frgil i no pot ser forjat. Per
superar aquests inconvenients cal afinar-lo a lacereria i convertir-lo en acer.



METALLRGIA I SIDERRGIA TECNOLOGIA INDUSTRIAL
17

6. BIBLIOGRAFIA
LLIBRES:
Joseph, Joan. (2012). TECNOLOGIA INDUSTRIAL I . Madrid: Editorial Mc
Graw Hill.

PGINES WEB:
Lorena Hernndez (2011). El procs metallrgic. Recuperat 25 de Maig de
2014, des de http://tec-1batx-al.blogspot.com.es/2011/03/el-proces-
metallurgic.html
Jlia Simon (2012). La farga. Recuperat 25 de Maig de 2014, des de
http://www10.gencat.net/agaur_web/recursos/La_Farga/Docs/idx4.htm
Miguel Angel (2011). Metallrgia i siderrgia. Recuperat 25 de Maig de 2014,
des de http://www.slideshare.net/Miguel_Angel_Marin/ud-07-metallrgia-i-
siderrgia
Miguel Pereira (2011). El procs metallrgic. Recuperat 25 de Maig de
2014, des de http://tec-1batx-md.blogspot.com.es/2011/04/1-el-proces-
metalurgic.html
Pere Molera (2010). Metallrgia i siderrgia. Recuperat 25 de Maig de 2014,
des
dehttp://ca.wikibooks.org/wiki/Metal%C2%B7l%C3%BArgia_i_sider%C3%BArgi
a/Proc%C3%A9s_metal%C2%B7l%C3%BArgic
Wikimedia Foundation (2014). Metallrgia. Recuperat 25 de Maig de 2014,
des de http://ca.wikipedia.org/wiki/Metal%C2%B7l%C3%BArgia
UdG (2014). Normes APPA. Recuperat 25 de Maig de 2014, des
dehttp://www.udg.edu/LaBibliotecaforma/Comcitardocuments/EstilAPAencatala/
tabid/11972/language/ca-ES/Default.aspx#pagines_web