De la reflexió personal a la crítica en

equip: un procés de transformació en

la pràctica professional
Conferència de l’Ana del Barrio Saiz
(Blanquerna, 21 d’octubre del 2009)

Hèlia Costa i Calsapeu

1r Grau d’educació infantil
Grup: IB
Contingut:

Importància del multilingüisme en aquest cas (català, castellà i anglès), i una innovació
és el treball en equip. Fent una reflexió crítica, la dominació d’altres llengües és un
espai que donem altres llengües que no parlem.

Com millorar la qualitat professional mitjançant comunitats d’aprenentatge crític i

estratègies de diversitat? Per poder fer aquesta reflexió cal fer unes preguntes inicials:
com crear espais per el diàleg en els equip amb respecte, com crear una comunitat
d’aprenentatge crític a l’educació infantil i com refermar la comprensió i mètodes de
cooperació amb pares i mares amb la diversitat lingüística i cultural.

Punts a seguir del professional d’educació infantil en una comunitat d’aprenentatge

crític cap a un canvi sostenible:
- projecte de formació en recerca-acció
- cooperació amb equips d’educadors titulats (per vocació, no es considera de
formació universitària).
- Cooperació amb equips de gestió mitjana i alta amb personal pedagògic.
- Visualització i marc teòric.
- Espai per al diàleg (mitjançant 8 instruments d’aprenentatge).
- Reptes i condicions per a un canvi sostenible.
Respecte la visualització podríem dir que tothom és competent per a la reflexió, capaç
de participar, responsable del procés d’aprenentatge, aprenent i mestre. Els punts i
aspectes claus per a un bon millorament serien:
- reflexió (individual i en equip)
- reflexió crítica
- procés d’aprenentatge en tots els nivells d’institució (reflexió crítica, diàleg i
veritat i coneixement).
Centrant-nos en el marc teòric és important una reflexió bàsica essencial a profunditat
(volem arribar a ser professors?), és important també una comunitat d’aprenentatge
crític (col·laborativa, orientada cap al qüestionament i el diàleg, orientat cap al canvi
social).

Diàleg  8 instruments d’aprenentatge:

1. valorant el professional i les seves qualitats essencials.

2. ajustant els objectius personals amb el professionals
3. reflexionant sobre el fet de pensar, sentir i fer.
4. fonamentant i recolzant el pensament contextual
5. cooperació amb col·laboradors professionals crítics
6. desenvolupament d’un acord/ contacte de comunitat d’aprenentatge.
7. mitjançant la documentació (quaderns)
8. valorant la reflexió crítica (fent-se preguntes).

Resultats:

La nostra recerca ens mostra que: la capacitat reflexiva i els recursos de context dels
professionals i de les institucions estan infravalorades, un apropament de treball en
equip estructurat i engrescat estimula qüestions crítiques i un procés d’aprenentatge
sostenible.
Condicions per un canvi sostenible:
- Diferenciació estructural
- Coordinació dels rols i expectatives
- Teamcoaching (suport d’equip)
- Promoure competències
- Reflexió crítica
- Compromís
- Passió
- Consciència de canvis als centres
- Treball en la gestió de la incertesa (aprendre a actuar en situacions complexes).

(Holanda)

Estratègies comunicatives:

1. Relacionats amb el contingut:

Utilitzava molt el recurs del power-point, en el meu perer massa llarg, durant el discurs
es perdia una mica, començava explicant una cosa i sense acabar-la explicava una altra,
és a dir, anunciava que anava a dir alguna cosa però al final no ho explicava. Al final
dos preguntes que li van fer no les va acabar responent. A part, feia moltes pauses
llargues.

2. Llenguatge corporal:

De manera inconscient va estar tota l’estona jugant amb les ulleres, suposo que era una
manera de desviar el nervis.

3. La veu:

Parlava molt fluixet, li faltava potència però el seu to de veu era dolç, excepte quan
pronunciava la paraula “col·lega” com que estava acostumada a fer les conferències en
anglès, els anglesos utilitzen aquesta paraula amb més èmfasi.

4. Elements de l’entorn: Proxència

Durant tota la conferència es trobava situada a l’extrem esquerra de l’auditori prop dels
oients i al costat del power-point. Amb la fosca il·luminació que hi havia no es
destacava massa a la conferenciant (Ana del Barrio) a més a més donava la sensació
d’un entorn trist. El micròfon que utilitzava no funcionava bé i el soroll del motor de la
ventilació era molt molest cosa que creava certa tensió.

5. Estratègies per a captar el públic:

Buscava la proximitat amb el públic explicant un parell de vivències personals, una

d’una nena que deia que no podia jugar amb una nina coixa i la seva filla que un dia li
va dir que ella volia ser mestra però que si ho era no podria ser mare i aleshores ja no
volia ser mestra.