1

La reforma educativa de la LOE i el professorat

III. Conclusions
Per Alberto del Pozo Ortiz
Subdirector general de gesti de personal docent
Departament dEducaci i Universitats
La LOE no afronta una transformaci del sistema educatiu com la que va fer la LOGSE
el 1990, ja que mant lestructura dels ensenyaments educatius no universitaris tal
com van quedar establerts per les lleis orgniques anteriors, amb lexcepci de la
unificaci de les etapes de preescolar i educaci infantil de la LOCE en una nica
etapa, amb dos cicles.
Per el repte a qu sha enfrontat refondre en una mateixa norma legal totes les lleis
orgniques aprovades des del 1990: la LOGSE (que va transformar profundament el
sistema educatiu de la Llei general deducaci del 1970), la LOPEG (sobre lavaluaci
del sistema educatiu i la participaci de la comunitat educativa) i la LOCE (de reforma
de gran part de la LOGSE i la LOPEG) ha tingut conseqncies molt importants: el
legislador sha vist obligat a replantejar-se tota la legislaci estatal en matria
educativa aprovada en un perode de setze anys, molts dels quals van ser dedicats a
la implantaci de la reforma del 1990, que ha superat en dos cursos els deu inicialment
previstos per a aplicar la globalitat de la LOGSE.
Tan bon punt es va arribar a la plena implantaci de la reforma de la LOGSE, una altra
llei orgnica, la LOCE, va reformar en sentit contrari els fonaments i principis
pedaggics amb lobjectiu de millorar la qualitat educativa, sense transformar el
sistema educatiu. La LOCE, doncs, aprovada al desembre del 2002 i desenvolupada
per tots els reglaments curriculars i de requisits dels centres pel Govern de lEstat, no
ha arribat a aplicar-se, llevat dels criteris davaluaci dels alumnes, avanats al curs
2003-2004, en ajornar-se a lestiu del 2004 el calendari daplicaci fins a la reforma
aprovada aquest any 2006.
La LOE, per tant, no noms deroga les tres lleis orgniques, sin que unifica tot el
desenvolupament del dret a leducaci, llevat de la LODE, aprovada al 1985 i
modificada per totes les lleis orgniques posteriors. Aquesta unificaci del cos legal
educatiu ha exigit una actualitzaci dacord amb la situaci actual, aix com una
adequaci a les noves exigncies de la societat daquest segle XXI, molt diferent de la
de lany 1990. La implantaci de la LOGSE en un perode tan ampli de temps ha estat
molt diversificada perqu va coincidir amb la transferncia de les competncies en
matria deducaci de lEstat a les disset comunitats autnomes. Tota aquesta
experincia acumulada en la gesti autonmica del mn educatiu ha fet que la LOE
recolls tot un grapat de mesures innovadores en comparaci amb la legislaci anterior
en lorganitzaci de lactivitat educativa per les administracions educatives i en la
normativa bsica reservada per la Constituci a lEstat.
2
Per coherncia del legislador, tot el contingut referent al professorat que apareixia en
les lleis ara derogades ha sofert diferents modificacions: duna banda, les regles
referides al professorat de centres pblics i concertats shan flexibilitzat per adaptar-les
a les novetats de la llei en matria curricular i organitzatives dels centres docents; de
laltra, sha intentat un apropament del rol del docent, sigui funcionari pblic o
treballador dun centre concertat, aix com de les seves condicions de treball i
retributives; tamb sha incidit molt ms que en la LOPEG en lavaluaci del
professorat com a eina per millorar la qualitat del sistema.
Com hem vist al llarg de larticle, sn moltes les novetats que shan introdut en la
regulaci de les funcions del professorat, dels requisits de formaci inicial i permanent,
de la seva especialitzaci adequada al currculum que haur dimpartir, de la seva
intervenci com a protagonista principal en lactivitat educativa dels centres docents,
de les responsabilitats com a gestors i directors de la vida acadmica, de lorientaci
professional i de la tutoria dels seus alumnes, de les relacions amb les famlies dels
alumnes i amb lentorn dels centres docents... Per, a diferncia del que ha succet
entre el 1990 i el 2006, en qu sha transformat profundament el sistema educatiu i la
societat en qu sinsereix la prctica educativa, i malgrat les numeroses innovacions
introdudes, la LOE no ha transformat la regulaci legal del professorat.
La reforma de la funci pblica del 1988 va anunciar la reforma educativa de la
LOGSE, que ja sestava gestant, i va remetre a un futur immediat la reforma dels
principals captols de la funci pblica docent: el procediment dingrs als cossos de
funcionaris, la promoci interna dun cos a un altre, la promoci professional docent i la
reordenaci dels cossos docents. Tot aix, excepte la carrera professional dels
docents, va ser regulat per la LOGSE, i des daquell any fins ara el legislador estatal
no sha replantejat el model de la funci pblica docent, ni ha intentat resoldre les
contradiccions que presenta una funci pblica docent en la qual singressa accedint a
un cos, per que est organitzada en funci de locupaci dels llocs de treball i les
especialitats docents dels funcionaris que imparteixen la docncia.
Tanmateix queden encara molts temes importants de la funci pblica per abordar:
Una reordenaci dels 12 cossos docents previstos a la LOE, buscant una
simplificaci a fons de lestructura de la funci pblica docent, basada molt ms en
les activitats lligades als llocs de treball i a les especialitats docents que no als
cossos mateixos, les funcions dels quals sn massa semblants com per a justificar
la seva existncia.
Una simplificaci del nombre despecialitats a leducaci secundria, 19 en total al
batxillerat i a lESO, definides quasi totes lany segent daprovar-se la LOGSE,
molt abans que simplantessin lESO i el batxillerat, i sense que shi hagi introdut
cap innovaci des de la seva creaci. Tamb shauria de revisar latribuci de
competncia docent de les 54 especialitats de formaci professional, ats que en
cap cas no comparteixen latribuci dun mateix mdul de formaci professional a
ms duna especialitat, dintre duna mateixa famlia professional o entre diferents
famlies.
Un impuls a la carrera docent facilitant i flexibilitzant laccs dels funcionaris dun
cos a un altre, sigui del mateix grup o dun grup superior, i donant en aquesta
promoci ms valor a la feina feta en el cos anterior que a la valoraci puntual dels
coneixements mitjanant la superaci dunes proves competitives valorades per un
tribunal.
3
Una adequaci a les necessitats del sistema educatiu dels procediments de
selecci de funcionaris, substituint el model dunes proves obsoletes que no
garanteixen prou la selecci del millor professor.
Una definici clara de les tasques i responsabilitats dels docents en la seva
prctica diria als centres i en la relaci amb les famlies i amb altres professionals
que intervenen en el procs educatiu.
Un model de carrera professional que reconegui la tasca i la dedicaci del
professorat en les activitats que tingui encomanades i sense que li calgui canviar ni
de lloc de treball ni de cos;
Una definici del concepte de mrit docent idntica per a tots els cossos docents i
que permeti valorar amb els mateixos criteris els mrits dels concursos de trasllats,
tant en el cos de mestres com en la resta de cossos de secundria;
Un recolzament de la funci directiva i un impuls decidit a lautonomia dels centres
docents que permeti a les Administracions educatives assignar-los noves
competncies en matria organitzativa, econmica i de gesti del professorat
adscrit al centre;
Una regulaci de lavaluaci del professorat, amb la participaci del centre i del
mateix professor avaluat, amb criteris pblics i amb possibilitat de contrastar els
resultats, i amb lobjectiu de millorar la qualitat educativa.
Barcelona, 24 de maig de 2006