1

La reforma educativa de la LOE i el professorat

II. Bases del rgim estatutari de la funci pblica docent
Per Alberto del Pozo Ortiz
Subdirector general de gesti de personal docent
Departament dEducaci i Universitats
La LOE continua amb la prctica, habitual des de la LOGSE, dincloure les bases del
rgim estatutari de la funci pblica docent en les disposicions addicionals de la llei
orgnica educativa. Des del moment que la nova Llei orgnica deroga la LOGSE, la
LOPEG i la LOCE, el legislador sha vist obligat a recollir en les disposicions
addicionals tota la normativa bsica que regula lEstatut del funcionari pblic docent.
Dels primers esborranys del text legal, aix com de lavantprojecte i del projecte de llei
aprovats pel Govern de lEstat, sen desprenia una intenci clara de mantenir la
situaci vigent de la normativa sobre la funci pblica docent, adduint com a principal
motiu la decisi del Govern delaborar al llarg del curs 2005-2006, un projecte separat
dEstatut bsic de la funci pblica docent. El 4 de maig de 2006, data en qu el BOE
ha publicat la Llei orgnica deducaci, quasi un mes desprs de laprovaci definitiva
pel Congrs dels Diputats el 6 dabril, encara no sha fet pblic cap esborrany daquest
Estatut; s evident que la tramitaci parlamentria del projecte de LOE ha introdut
moltes novetats en la regulaci de la funci pblica docent, perqu era molt difcil
mantenir literalment la situaci legal en vigor, tal com shavia aprovat feia ja molt
temps, en alguns aspectes quasi setze anys abans, en el mes doctubre de 1990 amb
la LOGSE, i en daltres fa quasi vint-i-dos anys, amb la publicaci de la disposici
addicional quinzena de la Llei 30/1984, de mesures per a la reforma de la funci
pblica.
A diferncia del captol anterior sobre el professorat, en qu hem seguit bsicament
lordre de larticulat del Ttol III de la llei, ara repassarem les disposicions addicionals i
transitries sense respectar-ne la numeraci, una mica catica com en un conglomerat
legislatiu, que s, en definitiva, el que resulta daquests annexos habituals a les lleis
orgniques educatives.
1. Delimitaci del contingut de lEstatut de funci pblica docent
La llei delimita, amb claredat, les matries que formen el contingut de lEstatut de la
funci pblica docent: les normes que regulen lingrs a la funci pblica, la mobilitat
entre els cossos docents, la reordenaci dels cossos i escales, i la provisi de places
mitjanant concursos de trasllats dmbit estatal, acurada precisi que substitueix la
denominaci dmbit nacional de la LOCE. El contingut daquestes matries en la llei
i en el desenvolupament posterior per part del Govern de lEstat forma les bases del
rgim jurdic dels funcionaris pblics docents (LOE, disposici addicional 6.1). LEstat
es reserva, per tant, la normativa legal i reglamentria de lEstatut bsic de la funci
pblica docent per tal de garantir el marc com bsic de la funci pblica docent:
2
LOE, disposici addicional 6.1:
El Gobierno desarrollar reglamentariamente dichas bases en aquellos aspectos bsicos
que sean necesarios para garantizar el marco comn bsico de la funcin pblica
docente.
En aix el legislador ha respectat la doctrina consolidada del Tribunal Constitucional:
STC 99/1987, d11 de juny, FJ 3 c:
El rgimen estatutario de los funcionarios es "un mbito cuyos contornos no pueden
definirse en abstracto y "a priori", pero en el que ha de entenderse comprendida, en
principio, la normacin relativa a la adquisicin y prdida de la condicin de funcionario,
a las condiciones de promocin en la carrera administrativa y a las situaciones que en
sta puedan darse, a los derechos y deberes y responsabilidad de los funcionarios y a
su rgimen disciplinario, as como a la creacin e integracin, en su caso, de Cuerpos y
Escalas funcionariales y al modo de provisin de puestos de trabajo al servicio de las
Administraciones Pblicas [...].
STC 76/1983, de 5 dagost, FJ 38:
El artculo 149.1.18 de la Constitucin reconoce al Estado competencia exclusiva para
dictar las bases del rgimen jurdico de las Administraciones pblicas y del rgimen
estatutario de sus funcionarios. De ello deriva una doble competencia estatal en
materia de funcin pblica: 1.) competencia para regular los aspectos bsicos de la
situacin personal de los funcionarios pblicos; es decir, de la denominada relacin de
servicio, contenido indiscutible del rgimen estatutario, y 2.) competencia para regular
los aspectos esenciales de la organizacin de la burocracia de las Administraciones
pblicas, pues la expresin rgimen jurdico contenida en el precepto constitucional
no se refiere exclusivamente al procedimiento y al rgimen de recursos, como ha
sealado este Tribunal Constitucional en su sentencia 32/1981, de 28 de julio, y ha de
entenderse incluida tambin en ella la regulacin bsica de la organizacin de todas las
Administraciones pblicas.
LEstat es reserva la regulaci i el desenvolupament reglamentari de les bases del
rgim jurdic de la funci pblica, malgrat el fet de reconixer a les comunitats
autnomes competncia per ordenar la seva funci pblica docent, respectant en tot
cas les normes bsiques que corresponen a lEstat (LOE, disposici addicional 6.2,
amb un text idntic al que ja apareixia a la disposici addicional 15.9 de la Llei 30/1984
i a la disposici addicional 8.2 de la LOCE).
Els lmits al desenvolupament de la LOE per part de les comunitats autnomes queden
fixats precisament en els aspectes bsics atributs a lEstat:
LOE, disposici final 6:
Las normas de esta Ley podrn ser desarrolladas por las Comunidades Autnomas, a
excepcin de las relativas a aquellas materias cuya regulacin se encomienda por la
misma al Gobierno o que corresponden al Estado conforme a lo establecido en la
disposicin adicional primera, nmero 2, de la Ley Orgnica 8/1985, de 3 de julio,
Reguladora del Derecho a la Educacin.
2. Les funcions dels cossos docents
La LOE mant els mateixos cossos docents creats per la legislaci anterior, lligant,
com sempre, les seves funcions docents a la impartici dels diferents ensenyaments.
El cos de mestres mant les mateixes funcions docents que exerceix actualment en
les etapes deducaci infantil i primria, aix com els cossos de catedrtics
densenyament secundari i de professors densenyament secundari, que mantenen les
3
funcions en letapa de leducaci secundria obligatria, el batxillerat i la formaci
professional.
En canvi, el cos de professors tcnics de formaci professional veu redudes les seves
funcions a la formaci professional; queden molt limitades les seves competncies en
leducaci secundria obligatria, noms excepcionalment, en les condicions que
sestableixin (disposici addicional 6.1.c) i desapareixen les seves funcions en el
batxillerat (que li havien estat atribudes, amb les condicions que es determinin, per la
LOCE, disposici addicional 10.1 i per la LOGSE, disposici addicional 10.1). Per
salvar les dificultats que pugui provocar en els funcionaris daquest cos aquesta
reducci important de les seves funcions, la llei ha previst el manteniment indefinit
daquestes funcions per a aquells professors que estiguin impartint docncia en el
batxillerat a lentrada en vigor de la llei:
LOE, disposici transitria 4:
Los profesores tcnicos de formacin profesional que a la entrada en vigor de esta Ley
estn impartiendo docencia en bachillerato podrn continuar de forma indefinida en dicha
situacin.
Als cossos de catedrtics darts plstiques i disseny i de professors darts plstiques i
disseny satribueixen, com a novetat, a ms de les funcions docents en els
ensenyaments darts plstiques i disseny i en els ensenyaments de conservaci i
restauraci de bns culturals, els ensenyaments de batxillerat, modalitat darts
(disposici addicional 6.1.f). Al cos de mestres de taller darts plstiques i disseny
noms se li atribueix la funci docent en els ensenyaments darts plstiques i disseny i
en els ensenyaments de conservaci i restauraci de bns culturals, no en el
batxillerat darts (disposici addicional 6.1.g).
Els ensenyaments didiomes queden ara atributs, exclusivament, als funcionaris dels
cossos de catedrtics descoles oficials didiomes i de professors descoles oficials
didiomes, ats que la LOE no ha recollit la previsi de la LOCE que permetia a
professors daltres cossos docents impartir els ensenyaments didiomes, en
competncia amb els cossos especfics dEOI:
LOCE, article 49.3:
El profesorado que imparta estas enseanzas deber pertenecer a los cuerpos de
Catedrticos o de Profesores de Escuelas Oficiales de Idiomas. Asimismo, podrn
impartirlas profesores de otros cuerpos docentes del mismo nivel y con la especialidad
correspondiente en las condiciones establecidas en las normas vigentes.
Les normes vigents mencionades en aquest article de la LOCE eren la LOGSE i la
normativa aprovada, en aquest sentit, per les administracions educatives, tal com
havia quedat redactada per la LOPEG:
LOPEG, disposici final 2.1:
Se aade un nuevo prrafo al apartado 3 de la disposicin adicional decimocuarta de la
Ley Orgnica 1/1990, de 3 de octubre, de Ordenacin General del Sistema Educativo,
con la siguiente redaccin:
Sin perjuicio de las atribuciones que cada cuerpo tiene establecidas y de los sistemas
de movilidad especficos de cada uno de ellos, los funcionarios docentes a los que se
refiere este apartado y los pertenecientes al Cuerpo de Profesores de Educacin
Secundaria podrn impartir enseanzas de idiomas, indistintamente, en las Escuelas
Oficiales de Idiomas o en los centros que impartan educacin secundaria o formacin
profesional especfica, en las condiciones que las Administraciones educativas
establezcan.
4
No hi ha novetats en les funcions dels cossos de msica i arts escniques, llevat del
fet que sha suprimit lexcepcionalitat prevista a la LOGSE, que permetia als
funcionaris del cos de professors de msica i arts escniques impartir els
ensenyaments superiors de msica i dart dramtic, ensenyaments reservats als
catedrtics de msica i arts escniques amb carcter exclusiu.
Finalment, el cos dinspectors deducaci mant la condici de cos docent que li va
atribuir la LOPEG lany 1995, i prcticament les mateixes funcions de la LOCE (els
articles 151 de la LOE i 105 de la LOCE sn prcticament idntics, noms amb
modificacions de redacci que no afecten al contingut essencial de les funcions dels
inspectors deducaci).
La LOE ha introdut una excepci a les atribucions generals a tots els cossos de
competncia docent en els diferents ensenyaments que autoritza el Govern de lEstat,
amb la consulta prvia a les comunitats autnomes, a establir les condicions i requisits
que permetin als funcionaris dun cos docent desenvolupar, excepcionalment, les
seves funcions en una etapa o ensenyament diferents dels assignats al seu cos. La
mateixa llei imposa certes limitacions al desenvolupament reglamentari del Govern, en
fixar com a criteris que shauran de tenir en compte la titulaci, formaci o experincia
necessries dels funcionaris que imparteixin ensenyaments diferents dels assignats al
seu cos:
LOE, disposici addicional 7.1:
[] El Gobierno, previa consulta a las Comunidades Autnomas, podr establecer las
condiciones y los requisitos para que los funcionarios pertenecientes a alguno de los
cuerpos docentes recogidos en el apartado anterior puedan excepcionalmente
desempear funciones en una etapa o, en su caso, enseanza distintas de las
asignadas a su cuerpo con carcter general. Para tal desempeo se determinar la
titulacin, formacin o experiencia que se consideren necesarias.
Lexcepci prevista en aquesta disposici, en el cas de regular-se en relaci amb els
ensenyaments didiomes, podria corregir la restricci que hem comentat sobre els
cossos de secundria pel que fa als ensenyaments didiomes.
Aquesta novetat de la llei, encara que tingui el carcter dexcepcional, pot representar
un trencament dels compartiments estancs en qu, des de lany 1984, amb la
transformaci dels cossos docents creats per la Llei general deducaci del 1970,
shan convertit els cossos docents i la seva organitzaci relacionada directament i
unvoca amb un determinat nivell o etapa educatives. Encara s massa aviat per poder
concretar fins on arribar el desenvolupament normatiu daquesta flexibilitat
organitzativa, per sha de destacar que lampliaci datribuci docent als funcionaris
pblics que permet aquesta disposici s una novetat absoluta respecte a la situaci
actual regulada per la LOGSE i LOCE, en la qual els funcionaris docents no poden
actuar fora dels lmits generals fixats per al seu cos de funcionari docent. Haurem
desperar al desenvolupament previst en aquesta disposici addicional 6.1 per
comprovar si aquesta innovaci legislativa de primer ordre trenca amb el
corporativisme actual dels cossos de funcionaris docents.
3. El professorat de religi
La disposici addicional tercera de la LOE regula les condicions jurdiques del
professorat de religi, amb importants novetats en relaci amb la situaci anterior, tal
com havia quedat fixada a la disposici addicional 4.2 de la LOCE.
5
En primer lloc, la norma estableix explcitament que els professors que imparteixin
lensenyament de les religions hauran de complir els requisits de titulaci establerts per
als diferents ensenyaments regulats en la LOE (disposici addicional 3.1), aix com
els establerts en els acords subscrits entre lEstat Espanyol i les diferents confessions
religioses.
Es mant el rgim de contractaci laboral del professorat de religi, amb les mateixes
retribucions que el professorat inter, per shi introdueixen les segents modificacions:
Selimina del text legal la referncia de duraci determinada i coincident amb el
curs escolar del contracte laboral.
Sespecifica que la contractaci laboral es far de conformitat amb lEstatut dels
Treballadors.
Tamb sinclou en la disposici que la regulaci del seu rgim laboral es far amb
la participaci dels representants del professorat.
Sha de destacar la novetat que aquest professorat accedir a la destinaci
mitjanant criteris objectius digualtat, mrit i capacitat, s a dir, es mencionen els
tres principis constitucionals que regulen laccs a la funci pblica.
Una altra novetat important s el fet que la proposta per a la docncia, que
correspon a les entitats religioses, es renovar automticament cada any.
La determinaci del contracte, a temps complet o parcial, dacord amb les
necessitats dels centres, correspon a les administracions educatives.
Finalment, la llei educativa, per primera vegada, estableix que la remoci, en el
seu cas, sajustar a dret.
De totes aquestes innovacions en el rgim jurdic del professorat de religi, cal
esperar-ne una millora en la seva situaci i estabilitat laborals.
4. Els cossos de catedrtics
La LOE mant els mateixos cossos de catedrtics que havia creat la LOCE
(densenyament secundari, descoles oficials didiomes i darts plstiques i disseny) i el
de msica i arts escniques, mantingut excepcionalment per la LOGSE, els atribueix
les mateixes funcions, totes amb carcter preferent per davant daltres funcionaris, i
eliminant el carcter exclusiu de lexercici com a cap dels departaments de coordinaci
didctica o, si escau, del departament dorientaci, lnica funci exclusiva daquests
cossos prevista a la LOCE:
LOE, disposici addicional 8.2:
Con carcter preferente se atribuyen a los funcionarios de los cuerpos citados en el
apartado anterior, las siguientes funciones:
a) La direccin de proyectos de innovacin e investigacin didctica de la propia
especialidad que se realicen en el centro.
b) El ejercicio de la jefatura de los departamentos de coordinacin didctica, as como,
en su caso, del departamento de orientacin.
c) La direccin de la formacin en prcticas de los profesores de nuevo ingreso que se
incorporen al departamento.
d) La coordinacin de los programas de formacin continua del profesorado que se
desarrollen dentro del departamento.
e) La presidencia de los tribunales de acceso y en su caso ingreso a los respectivos
cuerpos de catedrticos.
La llei ha modificat molts altres aspectes de la normativa referent als catedrtics, i ha
corregit tamb algunes de les imprecisions de la LOCE:
6
a) En primer lloc, saclareix que els llocs de treball que ocupen els catedrtics sn els
mateixos que els ocupats per altres funcionaris docents en el corresponent nivell
educatiu. I, dentrada, es determina que la integraci dels funcionaris en els
diferents cossos de catedrtics es far efectiva en els mateixos llocs de treball
que tenien assignats en el cos anterior:
LOE, disposici addicional 8.3:
La integracin en los distintos cuerpos de catedrticos se har efectiva en los mismos
puestos que tuvieran asignados en el momento de la misma.
I, per tant, els catedrtics participaran en els concursos de trasllats conjuntament
amb els funcionaris daltres cossos dels nivells corresponents a les mateixes
vacants. No hi ha, en conclusi, places reservades a aquests cossos de
catedrtics, que comparteixen les mateixes places que altres funcionaris de
cossos diferents en cada nivell educatiu:
LOE, disposici addicional 8.5:
Los funcionarios de los correspondientes cuerpos de catedrticos de educacin
secundaria, escuelas oficiales de idiomas y de artes plsticas y diseo participarn en los
concursos de traslados conjuntamente con los funcionarios de los cuerpos de profesores
de los niveles correspondientes, a las mismas vacantes, sin perjuicio de los mritos
especficos que les sean de aplicacin por su pertenencia a los mencionados cuerpos de
catedrticos.
b) La pertinena a un cos de catedrtics es converteix en un mrit docent, i es
recupera daquesta forma part de la naturalesa de la condici de catedrtic
creada per la LOGSE:
LOE, disposici addicional 8.6:
La pertenencia a alguno de los cuerpos de catedrticos se valorar, a todos los efectos,
como mrito docente especfico.
LOGSE, DA 16.3 (derogada per LOCE):
La condicin de Catedrtico, con los correspondientes efectos, se adquirir con carcter
personal, podr reconocerse al treinta por ciento de los funcionarios de cada cuerpo y se
valorar a todos los efectos como mrito docente especfico.
Ats que els catedrtics no participen, de forma separada, en els concursos de
trasllats, el mrit de pertnyer a un cos de catedrtic s valorat en els concursos
de provisi:
LOE, disposici addicional 6.3:
[Los concursos de traslados de mbito estatal...] Incluirn un nico baremo de mritos,
entre los que se tendrn en cuenta los cursos de formacin y perfeccionamiento
superados, los mritos acadmicos y profesionales, la antigedad, la pertenencia a alguno
de los cuerpos de catedrticos y la evaluacin voluntaria de la funcin docente.
En el concurs-oposici per a accedir al cos dinspectors deducaci tamb es
valora com a mrit el pertnyer a un cos de catedrtics:
LOE, disposici addicional 12.4:
En la fase de concurso se valorar la trayectoria profesional de los candidatos y sus
mritos especficos como docentes, el desempeo de cargos directivos con evaluacin
positiva y la pertenencia a alguno de los cuerpos de catedrticos a los que se refiere esta
Ley.
7
c) Igual que a la LOGSE es va establir un lmit del 30% dels funcionaris de cada cos,
la LOE recupera aquesta limitaci del nombre mxim defectius daquests cossos:
LOE, disposici addicional 12.2:
El nmero de funcionarios de los cuerpos de catedrticos, excepto en el cuerpo de
catedrticos de msica y artes escnicas, no superar, en cada caso, el 30% del nmero
total de funcionarios de cada cuerpo de origen.
d) La novetat ms destacable de la LOE es la supressi de la fase doposici en el
procediment daccs als cossos de catedrtics, que ara queda redut a un concurs
de mrits amb la mateixa estructura que ja preveia la LOCE (actualitzaci
cientfica i didctica, participaci en projectes educatius i avaluaci positiva de
lactivitat docent):
LOE, disposici addicional 12.2:
En las convocatorias correspondientes, que no tendrn fase de prcticas, el sistema de
acceso a los citados cuerpos ser el de concurso en el que se valorarn los mritos
relacionados con la actualizacin cientfica y didctica, la participacin en proyectos
educativos, la evaluacin positiva de la actividad docente y, en su caso, la trayectoria
artstica de los candidatos.
LOCE, disposici addicional 11.2:
En las convocatorias correspondientes se valorarn los mritos relacionados con las
actualizaciones cientfica y didctica, la participacin en proyectos educativos y la labor
docente de los candidatos. La evaluacin de la funcin docente ser realizada por la
inspeccin educativa. Asimismo, se realizar una prueba oral ante un Tribunal, que
constar de dos ejercicios: el primero consistir en la exposicin y debate sobre un tema
de su especialidad, elegido por sorteo, de un temario previamente fijado por el Gobierno, y
el segundo en la presentacin y debate de una memoria elaborada por el candidato.
e) Per participar en el concurs de mrits i accedir a un cos de catedrtics, els
funcionaris docents hauran de tenir una antiguitat mnima de vuit anys en el
corresponent cos com a funcionaris de carrera (LOE, disposici addicional 12.2),
en lloc dels sis anys establerts a la LOCE (disposici addicional 11.2).
f) La LOE noms preveu el procediment daccs als cossos de catedrtics als
funcionaris daltres cossos que imparteixen els mateixos nivells educatius i, per
tant, selimina la possibilitat dingrs directe als cossos de catedrtics, pel torn
lliure i sense provenir dun altre cos docent.
g) El cos de catedrtics de msica i arts escniques, lnic que no va ser suprimit per
la LOGSE com a cos docent i als membres del qual, per tant, mai no sels ha
assignat la condici de catedrtics, mant en la LOE un estatus diferent de la
resta de cossos de catedrtics:
noms desenvolupen les seves funcions en els ensenyaments superiors de
msica i dansa i en els ensenyaments dart dramtic, no en els ensenyaments
elementals i professionals de msica i dansa, que sn atributs al cos de
professors de msica i arts escniques (disposici addicional 7.1);
aquest cos no t la limitaci del 30% dels efectius, com passa amb els altres
cossos de catedrtics (disposici addicional 12.2);
es mant lingrs al cos de catedrtics de msica i arts escniques, mitjanant
concurs oposici, sense el requisit de ser prviament funcionari dun altre cos
(disposici addicional 9.4), juntament amb el procediment daccs per promoci
des dun altre cos (disposici addicional 10.4);
8
el Govern, prvia consulta a les comunitats autnomes, establir el
procediment dingrs en aquest cos, mitjanant concurs de mrits, a
personalitats de reconegut prestigi en el seu camp professional(disposici
addiciona 9.4) sense la fase doposici.
5. Les especialitats docents
Tal com hem comentat en el punt 3, la LOE mant la mateixa definici despecialitats
que havia establert la LOGSE, en el sentit que aquest concepte inclou les rees i
matries que hauran dimpartir els funcionaris docents que hi estiguin adscrits.
Amb la LOE aquest concepte organitzatiu es consolida definitivament com a
especialitats docents sempre que la llei es refereix a les especialitats dels funcionaris
docents, evitant, a diferncia de la LOGSE, la utilitzaci indiscriminada de les paraules
especialitat, qualificaci, o especialitzaci del professorat. La LOE diu
especialitats docents quan es refereix als funcionaris docents i qualificaci o
especialitzaci com a conceptes ms amplis aplicables als professors de tot tipus de
centres docents, pblics i privats:
LOGSE, article 16:
La educacin primaria ser impartida por maestros, que tendrn competencia en todas
las reas de este nivel. La enseanza de la msica, de la educacin fsica, de los
idiomas extranjeros o de aquellas enseanzas que se determinen, sern impartidas por
maestros con la especializacin correspondiente.
LOCE, article 19:
La Educacin Primaria ser impartida por maestros, que tendrn competencia docente
en todas las reas de este nivel y en las tutoras de los alumnos. La enseanza de la
msica, de la educacin fsica, de los idiomas extranjeros o de aquellas otras
enseanzas que se determinen, sern impartidas por maestros con las especialidades
correspondientes.
LOE, article 93.2:
La educacin primaria ser impartida por maestros, que tendrn competencia en todas
las reas de este nivel. La enseanza de la msica, de la educacin fsica, de los
idiomas extranjeros o de aquellas otras enseanzas que determine el Gobierno, previa
consulta a las Comunidades Autnomas, sern impartidas por maestros con la
especializacin o cualificacin correspondiente.
Les especialitats docents continuen lligades a les rees, matries i mduls que
hauran dimpartir els funcionaris adscrits a cada una delles (disposici addicional 7.2),
i el Govern es reserva, desprs de consultar les comunitats autnomes, la creaci o
supressi de les especialitats docents dels cossos docents, amb lexcepci molt
innovadora del cos dinspectors deducaci.
Satribueix a les administracions educatives la competncia per establir els requisits
de formaci o titulaci que han de reunir els funcionaris dels cossos que imparteixen
leducaci secundria obligatria, per a impartir ensenyaments dels primers cursos
daquesta etapa corresponents a una altra especialitat (disposici addicional 7.2),
dacord amb el que preveu larticle 26.3:
LOE, article 26.3:
Las Administraciones educativas establecern las condiciones que permitan que, en los
primeros cursos de la etapa, los profesores con la debida cualificacin impartan ms de
una materia al mismo grupo de alumnos.
9
La LOE suprimeix les especialitats bsiques de la inspecci, creades per la LOCE
aix com lorganitzaci de la inspecci educativa per especialitats, concepte que
reserva noms als cossos que imparteixen docncia:
LOCE, article 106:
1. El Gobierno, previa consulta a las Comunidades Autnomas, establecer las
especialidades bsicas de inspeccin educativa, teniendo en cuenta, en todo caso, los
diferentes niveles educativos y especialidades docentes.
2. Las Administraciones educativas, de acuerdo con sus competencias, podrn
desarrollar las especialidades a que se refiere el apartado anterior y regularn la
estructura y el funcionamiento de los rganos que establezcan para el desempeo de
la inspeccin educativa en sus respectivos territorios.
3. El acceso al Cuerpo de Inspectores de Educacin y la provisin de puestos de
trabajo mediante concursos de traslados de mbito nacional se desarrollarn a travs
de las especialidades a que se refiere el apartado 1 de este artculo.
Les especialitats bsiques de la inspecci sn substitudes en la LOE per perfils
professionals com una forma despecialitzaci de la inspecci que pot valorar-se com
a mrit en els concursos de trasllats:
LOE, article 154:
1. Las Administraciones educativas regularn la estructura y el funcionamiento de los
rganos que establezcan para el desempeo de la inspeccin educativa en sus
respectivos mbitos territoriales.
2. La estructura a la que se refiere el apartado anterior podr organizarse sobre la base
de los perfiles profesionales de los inspectores, entendidos en funcin de los criterios
siguientes: titulaciones universitarias, cursos de formacin en el ejercicio de la
inspeccin, experiencia profesional en la docencia y experiencia en la propia inspeccin
educativa.
3. En los procedimientos para la provisin de puestos de trabajo en la inspeccin
educativa podrn tenerse en consideracin las necesidades de las respectivas
Administraciones educativas y podr ser valorada como mrito la especializacin de los
aspirantes de acuerdo con las condiciones descritas en el apartado anterior.
Finalment, la disposici addicional 7.2 confirma la importncia de les especialitats
docents com a referents organitzatius del sistema educatiu docent en considerar-les
com a nic criteri dels processos selectius i dels concursos de trasllats dmbit estatal:
LOE, disposici addicional 7.2:
No obstante, los procesos selectivos y concursos de traslados de mbito estatal
tendrn en cuenta nicamente las especialidades docentes.
Per aix, la fase doposici en el sistema selectiu es defineix a la disposici addicional
12.1 com a mitj per comprovar els coneixements especfics de les especialitats
docents, i les proves es convoquen dacord amb les especialitats dels cossos docents,
i no dacord amb les rees, matries, assignatures i mduls que integren el currculum
corresponent, com deia la LOCE:
LOE, disposici addicional 12.1:
En la fase de oposicin se tendrn en cuenta la posesin de los conocimientos
especficos de la especialidad docente a la que se opta, la aptitud pedaggica y el
dominio de las tcnicas necesarias para el ejercicio docente. Las pruebas se
convocarn, segn corresponda, de acuerdo con las especialidades docentes.
LOE, disposici transitria 17.2:
La fase de oposicin, que tendr una sola prueba, versar sobre los contenidos de la
especialidad que corresponda, la aptitud pedaggica y el dominio de las tcnicas
necesarias para el ejercicio de la docencia.
10
LOCE, disposici addicional 11.1:
En la fase de oposicin se tendrn en cuenta la posesin de conocimientos especficos
necesarios para impartir la docencia, la aptitud pedaggica y el dominio de las tcnicas
necesarias para el ejercicio docente. Las pruebas se convocarn, segn corresponda,
de acuerdo con las reas, materias, asignaturas y mdulos que integran el currculo
correspondiente.
6. La promoci interna docent a cossos dun grup superior
A ms de la promoci interna als cossos de catedrtics i al cos dinspectors
deducaci, que comentem en altres apartats daquest article, la disposici addicional
12.3 de la LOE regula el procediment daccs dels funcionaris dels cossos classificats
en el grup B als cossos classificats en el grup A de professors densenyament
secundari i de professors darts plstiques i disseny, per no al cos de professors
descoles oficials didiomes.
Les modificacions introdudes per la LOE sn poques, per significatives:
a) En la convocatria es valoraran preferentment els mrits dels aspirants, per
davant de lnica prova.
b) Als mrits establerts a la LOGSE i a la LOCE (treball desenvolupat, cursos de
formaci i perfeccionament superats i altres mrits acadmics) la LOE hi afegeix
lavaluaci positiva de lactivitat docent, la qual cosa representa una novetat en
aquest procediment de promoci del grup B al A. Fins a la LOE, lavaluaci de
lactivitat docent noms shavia tingut en compte en altres procediments, en els
quals tamb es mant: en laccs al cos de la inspecci educativa (el
desenvolupament de crrecs directius amb avaluaci positiva, disposici
addicional 12.4), en laccs als cossos de catedrtics (avaluaci positiva de
lactivitat docent, disposici addicional 12.2) i en la renovaci del mandat dels
directors (avaluaci positiva del treball desenvolupat, art. 136.3).
c) Sha simplificat lnica prova de la fase doposici consistent en lexposici dun
tema de lespecialitat, en suprimir el debat davant el tribunal, tal com havien
establert la LOGSE i la LOCE.
d) Els que accedeixen per aquest procediment de promoci interna no noms estan
exempts de la realitzaci de la fase de prctiques i tenen preferncia en lelecci
de destinacions per davant dels aspirants que ingressen pel torn lliure, com estava
regulat a la normativa anterior, sin que, grcies a la novetat legal afegida per la
nova normativa, poden continuar en la mateixa destinaci definitiva que ocupin
com a funcionaris del cos de qu procedeixen:
LOE, disposici addicional 12.3:
No obstante lo dispuesto en el prrafo anterior, los aspirantes seleccionados que estn
ocupando, con carcter definitivo en el mbito de la Administracin pblica convocante,
plazas del cuerpo y especialidad a las que acceden, podrn optar, en las condiciones
que se establezcan en las respectivas convocatorias, por permanecer en las mismas.
e) A diferncia del que ha succet en laccs als cossos de catedrtics, en el qual
sha ampliat a vuit anys el requisit mnim de permanncia en els cossos anteriors,
en aquest procediment de promoci la LOE ha mantingut el mnim de sis anys
establert per a LOCE.
11
7. El cos dinspectors deducaci
En el cas del cos dinspectors deducaci, les novetats de la LOE sn nombroses, i per
tant, les agruparem per blocs temtics:
7.1 Procediment daccs al cos
La llei limita la participaci en el procediment daccs mitjanant concurs oposici als
aspirants que tinguin una antiguitat mnima de sis anys en algun dels cossos que
integren la funci pblica docent i una experincia docent digual duraci (disposici
addicional 12.4). Per error del legislador, en la disposici addicional 10.5 sexigeix una
experincia prvia de cinc anys en qualsevol cos docent:
LOE, disposici addicional 10.5:
Para acceder al Cuerpo de Inspectores de Educacin ser necesario pertenecer a
alguno de los cuerpos que integran la funcin pblica docente con al menos una
experiencia de cinco aos en los mismos y estar en posesin del ttulo de Doctor,
Licenciado, Ingeniero, Arquitecto o ttulo equivalente y superar el correspondiente
proceso selectivo, as como, en su caso, acreditar el conocimiento de la lengua
cooficial de la Comunidad Autnoma de destino, de acuerdo con su normativa.
Lesmentat procediment selectiu inclou les segents novetats legislatives:
Sha simplificat la fase de concurs, sha eliminat la valoraci especial prevista a la
LOCE referent a la preparaci cientfica i didctica en les rees, assignatures o
mduls que shagin impartit i es mant la resta del barem: trajectria professional i
mrits especfics com a docents, desenvolupament de crrecs directius amb
avaluaci positiva i pertnyer a algun dels cossos de catedrtics.
Encara sha simplificat ms la fase doposici: consistir en una nica prova
(precisi inexistent en la LOCE, per la qual cosa lactual reglament preveu vries
proves en la fase doposici), en la qual es valoraran els coneixements
pedaggics, dadministraci i legislaci educativa dels aspirants, amb la limitaci
que sigui adequada a la funci inspectora que realitzaran (novetat en relaci amb
la LOCE), aix com els coneixements i tcniques especfiques per al seu
desenvolupament. Sha suprimit de la llei, daltra banda, el segent punt de la
LOCE:
LOCE, disposici addicional 11.3:
Igualmente se valorar su actualizacin cientfica y didctica en las reas o asignaturas
cuya enseanza ha impartido, as como el ejercicio de las actividades desarrolladas en
el centro.
El perode de prctiques, posterior a la fase de concurs i oposici, t carcter
selectiu.
La innovaci ms sorprenent, introduda en el text de la llei en la tramitaci del
Senat, preveu que les administracions educatives poden establir una reserva de
fins a un ter de les places per a la provisi mitjanant concurs de mrits destinat
als que hagin exercit el crrec de director amb avaluaci positiva, almenys durant
tres mandats:
LOE, disposici addicional 12.4:
En las convocatorias de acceso al cuerpo de inspectores, las Administraciones
educativas podrn reservar hasta un tercio de las plazas para la provisin mediante
concurso de mritos destinado a los profesores que, reuniendo los requisitos
generales, hayan ejercido con evaluacin positiva, al menos durante tres mandatos, el
cargo de director.
12
7.2 Perfils professionals dels inspectors
Ja hem vist que la LOE suprimeix les especialitats bsiques del cos dinspectors
deducaci, les quals desapareixen com a referent per a lorganitzaci de la inspecci
educativa (els inspectors mantenen les especialitats docents del cos des del qual
promocionen a la inspecci), no intervenen en el procediment selectiu (que no es
realitza a travs despecialitats) ni en el procediment de provisi de llocs de treball (en
el qual es poden valorar els perfils professionals que substitueixen les especialitats a
partir de les titulacions universitries, cursos de formaci en lexercici de la inspecci,
experincia professional en la docncia i experincia en la inspecci educativa
mateixa, article 154.2).
7.3 Jubilaci voluntria anticipada
La disposici transitria segona de la LOE corregeix un error tcnic de la LOPEG, que
en crear el nou cos dinspectors deducaci no va modificar la disposici transitria 9
de la LOGSE en el sentit dafegir els funcionaris del nou cos als dos collectius
mencionats a la LOGSE, els inspectors del cos dinspectors al servei de lAdministraci
educativa i els funcionaris adscrits a la funci inspectora, dacord amb la llei 30/1984,
de 2 dagost. Aquests dos ltims collectius dinspectors han pogut acollir-se a la
jubilaci voluntria anticipada dels funcionaris docents des de lentrada en vigor de la
LOGSE, i en canvi, els funcionaris del nou cos dinspectors deducaci creat a la
LOPEG, malgrat tenir declarat per llei el carcter de cos docent, fins ara no podien
acollir-se a la jubilaci voluntria anticipada, com la resta de funcionaris docents:
LOE, disposici transitria 2.1:
Igualmente, podrn optar a dicho rgimen de jubilacin los funcionarios de los cuerpos
de inspectores de educacin, de inspectores al servicio de la Administracin educativa
y de directores escolares de enseanza primaria, as como los funcionarios docentes
adscritos a la funcin inspectora a que se refiere la disposicin adicional decimoquinta
de la Ley 30/1984, de 2 de agosto, de Medidas para la Reforma de la Funcin Pblica
modificada por la Ley 23/1988, de 28 de julio, siempre que en todos los casos renan
los requisitos anteriores, salvo en lo que se refiere a la adscripcin a puestos
pertenecientes a las plantillas de los centros docentes.
8. Els processos selectius dingrs als cossos docents
El sistema dingrs a la funci pblica docent dissenyat a la disposici addicional 12.1
de la LOE no presenta cap novetat significativa, reprodueix quasi literalment les
previsions de la LOCE i, anteriorment, de la LOGSE. Lnic canvi, com ja hem vist
abans, el trobem en la introducci del concepte despecialitat docent en el contingut de
loposici: se substitueix es tindr en compte la possessi de coneixements especfics
necessaris per a impartir la docncia [...], LOCE, DA 11.1, per es tindran en compte
la possessi dels coneixements especfics de lespecialitat docent a la qual sopta [...],
LOE, disposici addicional 12.1, i, en conseqncia, les proves no es convocaran
dacord amb les rees, matries, assignatures i mduls que integren el currculum
corresponent (LOCE, disposici addicional 11.1), sin dacord amb les especialitats
docents (LOE, disposici addicional 12.1).
En canvi, a diferncia de la LOCE, en la disposici transitria 17.2 de la LOE
sestableix un procediment selectiu durant els anys dimplantaci de la llei amb
lobjectiu de reduir el percentatge de professors interins als centres pblics. La norma
13
recupera, setze anys desprs de la LOGSE i amb carcter transitori un procediment
selectiu especial que faciliti lingrs dels interins en els cossos docents.
Per, a diferncia de la disposici transitria 5.1 de la LOGSE, que es va separar de la
normativa general de la funci pblica dissenyant un sistema de selecci diferent del
concurs oposici i basat en la valoraci ponderada i global dels coneixements dels
aspirants sobre els continguts curriculars i el seu domini dels recursos didctics i
pedaggics, i dels mrits acadmics entre els quals tenien una valoraci preferent els
serveis prestats en lensenyament pblic, el procediment selectiu transitori de la LOE
mant el sistema general del concurs oposici.
Les niques novetats daquest procediment de selecci sn: en el concurs, la
valoraci preferent de lexperincia docent prvia als centres pblics de la mateixa
etapa educativa, fins als lmits legals permesos i, en la fase doposici, els exercicis
es redueixen a una nica prova sobre els continguts de lespecialitat, laptitud
pedaggica i el domini de les tcniques docents". De fet, no ens trobem massa
allunyats del sistema ordinari establert en la disposici addicional 12.1, comentat
abans.
9. Els concursos de trasllat dmbit estatal
Igual que els procediments selectius comentats en lapartat anterior, la regulaci
bsica dels concursos de trasllat dmbit estatal resulta excessivament conservadora.
El legislador sha limitat a derogar la Llei 24/1994, de 12 de juliol, incloent en la
disposici addicional 6.3 de la LOE les normes sobre concursos de provisi de llocs
docents contingudes en lesmentada llei i en la disposici addicional 8.3 de la LOCE,
tamb derogada.
Les niques novetats del barem de mrits sn la consideraci com a mrit de la
pertinena a algun dels cossos de catedrtics i lavaluaci voluntria de la funci
pblica docent, aix com la supressi com a mrit de la possessi de la categoria de
director, categoria derogada per la LOE.
En una altra disposici addicional, la 7.2, es reconeix que en aquests concursos
dmbit estatal noms es tindran en compte les especialitats docents, igual que en els
processos selectius:
LOE, disposici addicional 7.2:
No obstante, los procesos selectivos y concursos de traslados de mbito estatal
tendrn en cuenta nicamente las especialidades docentes.
Finalment, hi ha un reconeixement important de les competncies de les
administracions educatives en matria de formaci de professorat, en atorgar a les
activitats formatives organitzades per qualsevol administraci educativa efectes en tot
el territori nacional, sense el requisit establert a la LOCE del previ compliment dels
requisits bsics que el Govern estableixi. LEstat reconeix que no t competncia per
establir requisits bsics a la formaci del professorat, que es converteix en matria de
competncia exclusiva de les comunitats autnomes.
10. La funci directiva
La funci directiva es troba inclosa dintre de les funcions del professorat, juntament
amb les funcions de coordinaci de les activitats docents i de gesti:
14
LOE, article 91.1:
i) La coordinacin de las actividades docentes, de gestin y de direccin que les sean
encomendadas.
La llei, de forma ms clara que mai, atorga majors responsabilitats a la figura del
director dels centres pblics, a qui responsabilitza de la gesti dels recursos posats a
disposici del centre, i atribueix a les administracions educatives la delegaci en els
rgans de govern de les competncies que determinin, incloses les responsabilitats de
gesti de personal:
LOE, article 123.5:
Las Administraciones educativas podrn delegar en los rganos de gobierno de los
centros pblicos las competencias que determinen, incluidas las relativas a gestin de
personal, responsabilizando a los directores de la gestin de los recursos puestos a
disposicin del centro.
Larticle 132, sobre les competncies del director incorpora poques novetats:
Exerceix la direcci pedaggica;
En lloc de resoldre els conflictes (LOCE, article 79 h) garantir la mediaci en la
resoluci dels conflictes; malgrat mantenir la competncia per a imposar mesures
disciplinries que corresponguin als alumnes, larticle 127 de la LOE atribueix al
consell escolar la facultat de revisar les decisions adoptades pel director en
mesures disciplinries, quan les conductes de lalumnat perjudiquin greument la
convivncia del centre.
Selimina de les competncies del director com a cap de tot el personal adscrit al
centre la novetat de la LOCE, en relaci amb la LOPEG i a la LODE, referent a
ladopci de las resolucions disciplinries que corresponguin dacord amb la
normativa aplicable. Aquesta competncia disciplinria dels directors en matria
de personal no sha arribat a aplicar mai.
Finalment, la collaboraci del director en les avaluacions externes del centre
samplia a lavaluaci del professorat.
Per a la selecci del director, es mant el procediment de concurs de mrits, dacord
amb els principis constitucionals de publicitat, mrit i capacitat, per la llei marca un
objectiu nou, el procs ha de permetre seleccionar els candidats ms idonis
professionalment i que obtinguin el major suport de la comunitat educativa (article
133). No ens trobem, doncs, davant un concurs de mrits valorats noms per una
comissi dexperts, des del moment en qu la llei preveu que en el procs participin la
comunitat educativa i lAdministraci educativa. Daquesta forma, en la selecci es
barregen la valoraci dels mrits dels candidats i la voluntat majoritria de la comunitat
educativa.
En conseqncia, safegeix als requisits que han de reunir els candidats el fet de
presentar un projecte de direcci que inclogui, entre daltres, els objectius, les lnies
dactuaci i la seva avaluaci (article 134) amb la finalitat que la comunitat educativa
pugui valorar el projecte del candidat.
La selecci del director tindr en compte la valoraci objectiva dels mrits i la valoraci
del projecte de direcci, i ser decidida democrticament pels membres duna
comissi, dacord amb els criteris establerts per lAdministraci educativa (article 135).
Les candidatures de professors del centre tindran preferncia per davant de professors
daltres centres.
15
Sha suprimit la categoria de director creada per la LOCE per als directors que
obtinguessin avaluaci positiva al final del seu mandat (article 89.3). Ladquisici
daquesta categoria va ser considerada dintre de les bases del rgim estatutari dels
funcionaris pblics docents. La LOE mant lavaluaci dels directors al final del perode
de quatre anys de mandat, en lloc dels tres de la LOCE, i estableix que els criteris i
procediments daquesta avaluaci seran pblics (article 136).
La LOE refora la valoraci del crrec de director, que ha de ser especialment valorat
als efectes de la provisi de llocs de treball en la funci pblica docent (article 139.2) i
en laccs al cos dinspectors deducaci les administracions educatives tenen la
possibilitat destablir, com ja hem vist abans, una reserva de places per als directors
que hagin obtingut una avaluaci positiva, al menys durant tres mandats, que
permetria accedir-hi mitjanant concurs de mrits, sense la prova de loposici
(disposici addicional 12.4)
Finalment, i com ja va succeir amb la LOCE, la disposici transitria 6.2 preveu una
prrroga, per un perode mxim dun any, del mandat dels directors i altres membres
dels equips directius que finalitzin en el curs escolar dentrada en vigor de la LOE.
11. Els mestres adscrits als dos primers cursos de leducaci secundria
obligatria
La disposici transitria 1.1 de la LOE ha recollit les mesures previstes a la disposici
transitria 4 de la LOGSE que encara estan en vigor, malgrat haver finalitzat el termini
transitori de deu anys: els mestres que estiguin actualment adscrits amb carcter
definitiu a llocs de treball dels dos primers cursos de lESO podran continuar-hi
indefinidament i exercir la mobilitat a les vacants que determini cada Administraci
educativa. Sha suprimit la referncia a una reserva dun percentatge suficient de les
vacants que es produeixin en aquest cicle, segons preveia la LOGSE.
12. La carrera professional dels funcionaris docents
Lexpressi carrera professional dels funcionaris docents noms apareix una vegada
en tota la llei, a la disposici addicional 12.7:
LOE, disposici addicional 12.7:
La Administracin del Estado y las Comunidades Autnomas impulsarn el estudio y la
implantacin, en su caso, de medidas destinadas al desarrollo de la carrera profesional
de los funcionarios docentes sin que necesariamente suponga el cambio de cuerpo.
Aquest apartat de la llei no s altra cosa que una poc afortunada declaraci
dintencions dimpulsar lestudi i la implantaci, si s el cas (?), de mesures destinades
al desenvolupament de la carrera professional dels funcionaris docents, quan des de
lany 1988 la llei de funcionaris va anunciar que per llei es regularia laccs a la funci
pblica docent, la promoci professional, la promoci interna i la reordenaci dels seus
cossos i escales, dacord amb lestructura i necessitats del sistema educatiu:
Llei 30/1984, disposici addicional 15.2 (segons redacci de la Llei 23/1988):
El acceso a la funcin pblica docente, excluido el personal regulado en la Ley de
Reforma Universitaria, y en la Ley de Fomento y Coordinacin General de la
Investigacin Cientfica y Tcnica, la promocin profesional, la promocin interna y la
reordenacin de sus Cuerpos y Escalas se regular por disposicin con rango de Ley,
acorde con la estructura y necesidades del sistema educativo. Hasta la entrada en
vigor de la misma, cada uno de dichos Cuerpos y Escalas tendr asignado un nivel de
complemento de destino [].
16
La LOGSE va regular, lany 1990, totes aquestes previsions, excepte la carrera
professional docent, encara pendent de regulaci amb rang de llei. Per Llei 22/1993,
es va afegir un nou pargraf al punt 1 de lesmentada disposici addicional 15 de la
Llei 30/1984, el qual va mantenir la situaci dexcepcionalitat del fet que els cossos
docents no tinguin la carrera professional tal com la mateixa llei havia definit per als
cossos generals de lAdministraci (garanties retributives mitjanant la consolidaci de
grau, assignaci de nivells als llocs de treball i no als cossos, i regles de promoci
mitjanant locupaci de llocs de treball de superiors nivells).
En aquest nou pargraf del punt 1 esmentat es preveu que, per a lelaboraci de la
normativa reguladora de la promoci professional dels docents, es tindran en compte
els criteris establerts amb carcter general a la Llei 30/1984.
La LOCE, a ms desmentar un parell de vegades la carrera professional docent en el
prembul dexposici de motius, en larticulat no va arribar a regular aquesta matria:
LOCE, article 60.2:
Las Administraciones educativas dispondrn los procedimientos para que los
resultados de la valoracin de la funcin docente sean tenidos en cuenta de modo
preferente en la carrera profesional del profesorado, junto con las actividades de
formacin, investigacin e innovacin.
LOCE, disposici addicional 11.6:
La Administracin del Estado y las Comunidades Autnomas, en el marco de la
Conferencia de Educacin, impulsarn el estudio y la implantacin, en su caso, de
medidas destinadas al desarrollo de la carrera profesional de los funcionarios docentes.
La LOE no aborda la regulaci daquesta normativa sobre la carrera professional dels
docents, i es limita a recollir literalment lapartat 6 de lesmentada disposici addicional
11 de la LOCE. Als collectius docents, per tant, no sels pot aplicar encara la reforma
de la funci pblica aprovada lany 1984, malgrat que, poc abans de la LOGSE, una
llei, la 23/1988, ja va anunciar ladequaci de la carrera professional docent als
requeriments del nou sistema educatiu, reformat profundament lany 1990 per la
LOGSE.