1

20-02-2007
DECRET .......... DE ............. PEL QUAL SESTABLEIX LORDENACI DELS
ENSENYAMENTS DE LEDUCACI PRIMRIA (DOGC, dia ......, mes ......,
any.....)
La Generalitat de Catalunya, dacord amb all previst a larticle 131.3.c) de
lEstatut dAutonomia de Catalunya, t competncia compartida per a
lestabliment dels plans destudi corresponents a leducaci obligatria,
incloent-hi lordenaci curricular.
La Llei Orgnica 2/2006, de 3 de maig, dEducaci estableix a larticle 6 que
sentn per currculum el conjunt dobjectius, competncies bsiques,
continguts, mtodes pedaggics i criteris davaluaci dels diferents
ensenyaments. Dacord amb aquesta mateixa Llei, correspon al Departament
dEducaci fixar lordenaci curricular de leducaci primria, tenint en compte
els ensenyaments mnims fixats pel Reial Decret 1513/2006, de 7 de
desembre. s funci dels centres docents desenvolupar i completar el
currculum.
Daltra banda, lEstatut dAutonomia de Catalunya, en el seu article 6,
determina que la llengua prpia de Catalunya s el catal, la qual ha de ser la
llengua normalment emprada com a vehicular i daprenentatge en
lensenyament. Les dues llenges oficials, catal i castell, han de ser
conegudes pels ciutadans de Catalunya. La Llei 7/1983, de 18 d'abril, de
Normalitzaci Lingstica a Catalunya ja definia la llengua catalana com a
llengua prpia de Catalunya i de l'ensenyament en tots els seus nivells
educatius; consideraci que va mantenir la Llei 1/1998, de 7 de gener, de
Poltica Lingstica, en el seu article 20. Larribada de persones nouvingudes a
la societat catalana fa necessari potenciar des de lescola la llengua prpia, que
ha desdevenir llengua comuna i factor de cohesi social de tota la poblaci.
Seguint una de les constant de la renovaci pedaggica a Catalunya, el
Departament dEducaci vol destacar la importncia de leducaci primria,
com una etapa fonamental i privilegiada en la formaci dels nois i noies.
Aquesta etapa educativa s el marc idoni per adquirir les competncies
bsiques i els instruments necessaris per realitzar nous aprenentatges i posar
les bases duna formaci personal basada en lautonomia personal, la
responsabilitat, la solidaritat, la llibertat, la participaci i el comproms individual
i collectiu; per conixer els elements bsics de la llengua, lentorn geogrfic, la
histria i les tradicions que permetin arrelar-se al pas; per poder participar en la
construcci dun mn millor i continuar aprenent al llarg de la vida.
El paper dels mestres en aquesta etapa s fonamental perqu els nois i noies
valorin el que significa aprendre i adquireixin la competncia daprendre a
aprendre amb la ment oberta i amb la conscincia i la voluntat de millorar
permanentment. Correspon al mestre i a la mestra orientar, acompanyar,
estimular, impulsar lhbit de descoberta i la creativitat i evitar dogmatismes. Els
mestres han de ser especialment coherents amb els seus consells, les seves
decisions i la seva exigncia. Per aix ser fonamental, al costat dels
processos densenyament i daprenentatge, una adequada acci tutorial que
atengui tant els aspectes individuals com els de treball grupal dels alumnes.
2
El centre escolar s lmbit on es desenvolupar el currculum i es posar a
prova la seva eficcia, coherncia i utilitat. El desenvolupament del currculum
a cada centre i a cada aula implica disposar dautonomia curricular, s a dir,
que lequip docent responsable de la seva aplicaci pugui adaptar el currculum
a les caracterstiques del grup de nois i noies i a la situaci socioeconmica i
lingstica del centre i del seu entorn social. La finalitat del desenvolupament
curricular s la millora del nivell educatiu de tot lalumnat per conciliar la qualitat
de leducaci amb lequitat en loferta educativa. Per assolir aquest objectiu s
necessria la collaboraci de les famlies comprometent-se a fer el seguiment
del treball quotidi dels seus fills; dels alumnes esforant-se per aprendre; del
professorat creant entorns motivadors per a laprenentatge; i de ladministraci
educativa facilitant els recursos necessaris per millorar lxit escolar.
En aquest decret es defineixen les competncies bsiques generals que els
nois i noies han dadquirir en leducaci primria, les quals es consolidaran al
llarg de leducaci secundria obligatria. Aquestes competncies han de
contribuir al desenvolupament personal de lalumnat, a la prctica de la
ciutadania activa, a larrelament al pas, a la incorporaci a la vida adulta de
manera satisfactria i al desenvolupament de laprenentatge al llarg de la vida.
Els objectius de leducaci primria es defineixen per al conjunt de letapa. En
cada rea curricular es descriu laportaci al desenvolupament de les
competncies bsiques i es defineixen els objectius generals, i els continguts i
els criteris davaluaci de cada cicle. Els elements que conformen el currculum
sordenen i es determinen tenint present els principis de comprensivitat, de
diversitat i dautonomia del centre. Aquests principis han dafavorir la flexibilitat
curricular per adequar lensenyament a les caracterstiques de lescola i a les
diferncies dels grups que la conformen, i han de fer viable, possible i prioritria
latenci a la diversitat com a base per construir una escola realment inclusiva.
En aquesta etapa s fonamental que els continguts de les diferents rees es
desenvolupin tenint en compte la funcionalitat dels aprenentatges, la seva
vinculaci amb lentorn mediat i immediat, la participaci de lalumnat en el
procs daprenentatge i la permanent adequaci a les necessitats educatives
dels infants. Per la manera com lalumnat deducaci primria accedeix al
coneixement, es fa necessria una visi global dels continguts de les diferents
rees de manera que les competncies bsiques adquireixen un paper
rellevant.
Els centres concretaran en el seu Projecte Educatiu els elements bsics que
orientin el desenvolupament del currculum i en permetin ladequaci a lentorn.
Lacci educativa respectar els principis bsics segents: tenir en compte les
diverses maneres daprendre de lalumnat; adequar lensenyament a les
diverses caracterstiques personals i socials que condicionen els
aprenentatges; seleccionar i organitzar de manera adequada els continguts que
es pretn que els nois i noies aprenguin; potenciar que lactivitat de classe
discorri en les millors condicions possibles perqu cada alumne i el grup en
conjunt sesforci per aprendre, raonar i expressar el que se sap; per plantejar
els dubtes; per reelaborar el coneixement; i per actuar amb autonomia,
responsabilitat i comproms; posar els mitjans necessaris perqu cada noi i noia
se senti ats, orientat i valorat, quan ho necessiti i sense cap tipus de
discriminaci.
3
En virtut daix, a proposta del conseller dEducaci i amb la deliberaci
prvia del Govern,
DECRETO
Captol I. Disposicions de carcter general
Article 1. Principis generals
1. Leducaci primria t carcter obligatori i gratut. Comprn sis cursos
acadmics, que es cursaran normalment entre els sis i els dotze anys.
Leducaci primria sinicia, amb carcter general, lany natural que es
compleixen els sis anys.
2. Leducaci primria sorganitza en tres cicles de dos cursos cada un: cicle
inicial, cicle mitj i cicle superior.
3. Leducaci primria sorganitzar dacord amb els principis deducaci
comuna i datenci a la diversitat de lalumnat, amb la finalitat que pugui assolir
els objectius de letapa. Es posar una especial atenci a ladquisici de les
competncies bsiques, a la detecci i tractament de les dificultats
daprenentatge tan bon punt es produeixin, a la tutoria i orientaci educativa de
lalumnat i a la relaci amb les famlies per donar suport al procs educatiu dels
seus fills i filles.
4. Leducaci primria mantindr la coherncia amb leducaci infantil i amb
leducaci secundria obligatria, per tal dassegurar una transici adequada de
lalumnat entre etapes i facilitar la continutat del seu procs educatiu.
5. Lacci educativa en leducaci primria procurar la integraci de les
diverses experincies i aprenentatges de lalumnat i sadaptar als seus ritmes
de treball.
Article 2. Finalitat
La finalitat de leducaci primria s proporcionar a tots els nois i noies una
educaci que els permeti assegurar un slid desenvolupament personal;
adquirir les habilitats i les competncies culturals i socials relatives a lexpressi
i comprensi oral, a la lectura i a lescriptura, al clcul, a la resoluci de
problemes i als coneixements bsics de la cincia, la cultura i la convivncia;
desenvolupar la competncia dexpressar el que sha aprs, dexplicar amb
raons coherents, fiables i ben justificades el seu punt de vista i la seva opini,
de saber escoltar el punt de vista dels altres amb respecte i darribar a acords
quan sigui necessari; desenvolupar les habilitats socials, desfor, treball i
estudi; expressar el sentit artstic, la creativitat i lafectivitat; i conixer els
elements bsics de la llengua, la histria, la geografia i les tradicions del pas
que permetin el seu arrelament.
Article 3. Objectius de leducaci primria
4
Leducaci primria ha de contribuir a desenvolupar les habilitats i les
competncies que permetin als nois i a les noies:
a) Conixer, valorar i aplicar els valors i les normes de convivncia per ser un
ciutad o ciutadana lliure capa de prendre compromisos individuals i
collectius, respectar els drets humans i acceptar el pluralisme propi duna
societat democrtica.
b) Tenir conscincia del valor del treball individual i collectiu i desenvolupar
hbits desfor i treball en lestudi, aix com actituds de confiana, amb iniciativa
personal, autodisciplina, sentit crtic, responsabilitat, curiositat, inters i
creativitat en l'aprenentatge.
c) Adquirir habilitats per mantenir i millorar el clima de convivncia, i per
prevenir i resoldre conflictes de manera pacfica tant en lmbit familiar com en
lmbit escolar i social.
d) Conixer, comprendre i respectar les diferents cultures i les diferncies entre
les persones, la igualtat de drets i oportunitats entre homes i dones i la no
discriminaci de persones amb discapacitats; defensar laplicaci dels drets
humans en tots els mbits de la vida personal i social, sense cap tipus de
discriminaci.
e) Conixer i utilitzar de manera apropiada tant la llengua catalana, com la
llengua castellana, i en el seu cas larans, aix com una llengua estrangera, i
desenvolupar hbits de lectura.
f) Desenvolupar les competncies matemtiques bsiques, iniciar-se en la
resoluci de problemes que requereixin la realitzaci d'operacions elementals
de clcul, coneixements geomtrics i estimacions, i ser capa daplicar-les a
les situacions de la vida quotidiana.
g) Conixer, valorar i estimar lentorn natural, social i cultural ms proper,
reforant aix el sentiment de pertinena i arrelament al pas i la capacitat
d'extrapolar aquests coneixements al mn en general; comprendre, a partir de
lobservaci de fets i fenmens senzills, els principals mecanismes que
regeixen aquest entorn per tal de ser capa de prendre compromisos
responsables per mantenir-lo o introduir elements de millora.
h) Utilitzar diferents representacions i expressions artstiques i iniciar-se en la
construcci de propostes visuals.
i) Iniciar-se en la utilitzaci per a l'aprenentatge de les tecnologies de la
informaci i la comunicaci, seleccionar i valorar la informaci rebuda o
aconseguida per mitj de les tecnologies de la informaci i de la comunicaci.
j) Desenvolupar les capacitats afectives en tots els mbits de la personalitat i
en la manera de relacionar-se amb els altres, aix com una actitud contrria a la
violncia, als prejudicis de qualsevol mena i als estereotips sexistes.
k) Aplicar, en contextos diversos, els diferents coneixements adquirits i els
recursos propis, a fi de resoldre de manera creativa problemes, situacions
personals i necessitats de la vida quotidiana.
l) Valorar la importncia de la higiene i de la salut, acceptar el propi cos i el
dels altres, respectar les diferncies i utilitzar l'educaci fsica i l'esport per
afavorir el desenvolupament personal i social.
5
m) Adquirir els elements bsics duna correcta educaci vial i les actituds de
respecte que afavoreixin la prevenci daccidents de trnsit.
n) Conixer i valorar els animals ms propers a l'sser hum i adoptar
comportaments que afavoreixein la seva protecci.
Article 4. La llengua catalana, eix vertebrador dun projecte educatiu
plurilinge
1. El catal, com a llengua prpia de Catalunya, ser utilitzat normalment com a
llengua vehicular densenyament i aprenentatge i en les activitats internes i
externes de la comunitat educativa: activitats orals i escrites de lalumnat i del
professorat, exposicions del professorat, llibres de text i material didctic,
activitats daprenentatge i davaluaci, i comunicacions amb les famlies.
2. Els alumnes tenen dret a rebre l'ensenyament en catal en l'educaci
primria. Tamb tenen el dret i el deure de conixer amb suficincia oral i
escrita el catal i el castell en finalitzar l'ensenyament obligatori, sigui quina
sigui llur llengua habitual en incorporar-se a l'ensenyament. En qualsevol cas,
es respecten els drets individuals lingstics de l'alumne o l'alumna, d'acord
amb la legislaci vigent.
3. Lobjectiu fonamental del projecte educatiu plurilinge s aconseguir que tot
lalumnat assoleixi una slida competncia comunicativa en acabar leducaci
obligatria, de manera que pugui utilitzar normalment i de manera correcta el
catal i el castell, i pugui comprendre i emetre missatges orals i escrits en una
llengua estrangera decidida pel centre. Durant leducaci primria es far un
tractament metodolgic de les dues llenges oficials, tenint en compte el
context sociolingstic, per garantir el coneixement de les dues llenges per
part de tot lalumnat, independentment de les llenges familiars.
4. Tots els centres han delaborar, com a part del projecte educatiu, un projecte
lingstic propi, que ha de ser autoritzat pel Departament d'Educaci, en el qual
s'adaptaran aquests principis generals i la normativa a la realitat
sociolingstica de lentorn.
5. El projecte lingstic establir pautes ds de la llengua catalana per a tots
els membres de la comunitat educativa i garantir que les comunicacions del
centre siguin en aquesta llengua. Tanmateix, sarbitraran mesures de traducci
per al perode dacollida de les famlies.
6. El projecte educatiu dels centres preveur lacollida personalitzada de
lalumnat nouvingut. En el projecte lingstic es fixaran criteris perqu aquest
alumnat pugui continuar, o iniciar si sescau, el procs daprenentatge de la
llengua catalana i de la llengua castellana.
7. Les estructures lingstiques comunes de llengua catalana i llengua
castellana sintroduiran en catal al cicle inicial. Als cicles mitj i superior
sestabliran al projecte lingstic criteris que permetin reforar i no repetir els
elements comuns entre les llenges.
8. Dacord amb el projecte lingstic els centres podran impartir continguts
drees no lingstiques en castell o en una llengua estrangera. A efectes del
6
compliment dels horaris mnims aquestes hores comptaran com a curriculars
de les respectives rees lingstiques.
9. Els alumnes tenen dret a no sser separats en centres ni en grups classe
diferents per ra de llur llengua habitual.
Article 5. Sobre el programa dimmersi
1. En funci de la realitat sociolingstica de lalumnat, simplementaran
metodologies dimmersi lingstica en llengua catalana amb la finalitat de
potenciar-ne laprenentatge.
2. El programa dimmersi en llengua catalana tindr en compte la llengua de
lalumnat i lensenyament de la llengua castellana.
3. Els centres que apliquin el programa dimmersi han dadaptar els horaris a
les caracterstiques daquest programa. En tot cas es tindr en compte el
nombre dhores de les rees lingstiques que s'ha d'impartir al llarg de letapa.
Article 6. La llengua occitana a la Vall dAran
L'arans, variant de la llengua occitana, s'imparteix a la Val d'Aran amb les
assignacions temporals i en els mbits d'aprenentatge i les rees que el
Consell General de la Val d'Aran, d'acord amb el Departament d'Educaci,
determini.
Captol II. Currculum
Article 7. Currculum
1. Sentn per currculum de leducaci primria el conjunt de competncies
bsiques, objectius, continguts, mtodes pedaggics i criteris davaluaci.
2. El Departament dEducaci determinar, per a tota l'etapa, els objectius de
cada rea, aix com els continguts i criteris davaluaci de cada rea en els
diferents cicles.
Article 8. Competncies bsiques
1. Sentn per competncia la capacitat dutilitzar els coneixements i habilitats,
de manera transversal i interactiva, en contextos i situacions que
requereixen la intervenci de coneixements vinculats a diferents sabers,
cosa que implica la comprensi, la reflexi i el discerniment tenint en
compte la dimensi social de cada situaci.
2. El curriculum de leducaci primria inclour les competncies bsiques
que es determinen en lAnnex 1.
7
3. Lorganitzaci de les activitats a laula i el funcionament del centre, aix com
les activitats complementries i extraescolars contribuiran a ladquisici de
les competncies bsiques.
4. La lectura s un factor fonamental per al desenvolupament de les
competncies bsiques i ha destar inclosa en el desenvolupament de totes
les rees. Els centres, en organitzar la seva prctica docent, han de garantir
una mitjana mnima de 30 minuts diaris destinats a la lectura.
Captol III. Organitzaci dels ensenyaments
Article 9. rees de coneixement
1. Les rees de coneixement en qu sorganitza leducaci primria sn les
segents:
- Llengua i literatura catalana i castellana (arans, a la Vall dAran)
- Llengua estrangera
- Coneixement del medi natural, social i cultural
- Educaci artstica
- Educaci fsica
- Matemtiques
2. En un dels cursos del cicle superior de letapa, a ms de les rees
esmentades, lalumnat cursar lrea dEducaci per a la ciutadania i els drets
humans.
3. A ms del seu tractament especfic en algunes rees del currculum, la
comprensi lectora, la capacitat dexpressar-se amb correcci oralment i per
escrit, la comunicaci audiovisual, ls de les tecnologies de la informaci i la
comunicaci i leducaci en valors es desenvoluparan en totes les rees. En tot
cas, la lectura, com a factor fonamental per al desenvolupament de les
competncies bsiques, ser inclosa en les activitats de les diverses rees com
a mnim en una mitjana de dues hores i mitja setmanals.
4. Les competncies bsiques es desenvoluparan per mitj dactivitats
especfiques en diferents rees i dactivitats interdisciplinries que suposin
connexions entre continguts intradisciplinaris o de la prpia rea i
interdisciplinaris o de les diverses rees. En cada cicle es realitzar com a
mnim un treball o projecte interdisciplinari de caire competencial sobre un
aspecte de la realitat, amb activitats que requereixin laplicaci de
coneixements de diverses rees.
5. Els centres educatius podran oferir, de forma opcional per als alumnes, una
segona llengua estrangera al cicle superior de leducaci primria.
8
Article 10. Horari
1. El Departament dEducaci, d'acord amb els horaris globals que
sestableixen en lannex 2, establir les orientacions horries per a les diferents
rees.
2. Els centres docents han d'organitzar lhorari d'acord amb la seva
programaci, atenent les necessitats i les possibilitats de la seva planificaci
curricular, especialment si sorganitza per projectes de treball interdisciplinaris,
en funci de ledat i dels interessos dels alumnes. En aquesta flexibilitzaci de
les hores dedicades a cada rea es respectaran les previsions horries globals
establertes pel Departament dEducaci.
3. Les rees de lmbit lingstic (llengua i literatura catalana, llengua i literatura
castellana, llengua estrangera, i arans a la Vall dAran) i les matemtiques
tindran continutat a cada curs escolar.
4. A leducaci primria lesbarjo es considera una activitat educativa integrada
en lhorari lectiu de lalumnat. Els centres han de vetllar perqu shi respectin
els principis del seu projecte educatiu.
Captol IV. Atenci a la diversitat
Article 11. Atenci a la diversitat
1. La intervenci educativa es regir pel principi datenci a la diversitat, base
duna escola inclusiva. Els mecanismes que es posaran en prctica per fer-la
efectiva seran organitzatius, metodolgics i didctics.
2. El Departament dEducaci posar les condicions necessries perqu es
puguin desenvolupar les adaptacions curriculars necessries per garantir la
mxima aproximaci al currculum general. Lavaluaci i la promoci de
lalumnat amb aquestes adaptacions prendran com a referent els objectius i
criteris davaluaci fixats en les programacions adaptades.
3. D'acord amb el que preveu l'article 16.3, els alumnes amb programacions
adaptades podran repetir curs, si s el cas. A ms, podran ampliar la seva
permanncia a leducaci primria a un curs ms sempre que aix afavoreixi la
seva integraci socioeducativa.
4. Lalumnat dincorporaci tardana ser objecte duna acollida personalitzada i
duna adaptaci del currculum dacord amb les caracterstiques personals,
daprenentatge i del context social. Lacolliment daquest alumnat tindr en
compte de manera especial laprenentatge lingstic, laccs al currculum com
i els processos de socialitzaci.
5. Lescolaritzaci de lalumnat amb altes capacitats intellectuals podr
comportar tant ladaptaci curricular com la flexibilitzaci de la permanncia en
un curs, en un cicle o en tota letapa. El Departament dEducaci establir els
requisits de diagnstic i informe per als diferents casos.
9
Captol V. Acci tutorial i orientaci
Article 12. Principis
1. Lacci tutorial s el conjunt daccions educatives que contribueixen al
desenvolupament personal i a lorientaci de lalumnat per assolir un millor
creixement personal i integraci social. Lacci tutorial ha de contribuir a crear
una dinmica positiva en el grup classe i a implicar lalumnat i les seves
famlies en la dinmica del centre.
2. Lacci tutorial integrar les funcions del tutor o tutora i les actuacions dels
mestres i daltres professionals que puguin intervenir en el grup classe.
3. Com a part de la formaci integral de lalumnat, lacci tutorial ha de
preveure els procediments de treball conjunt amb les famlies per a la
coordinaci i seguiment tant del procs daprenentatge com dels aspectes de
desenvolupament personal, orientaci escolar i de convivncia i cooperaci.
Article 13. Organitzaci
1. Cada grup dalumnes disposar dun tutor o tutora, que ser el responsable
dorientar el procs educatiu dels alumnes, tant a nivell individual com collectiu.
El tutor o tutora vetllar especialment per lassoliment progressiu de les
competncies bsiques i per la coordinaci, a aquests efectes, tant dels
mestres que incideixen en un mateix alumne, com de lelaboraci dadaptacions
del currculum a les necessitats i caracterstiques de lalumnat.
2. Correspon al tutor o tutora la relaci amb les famlies o tutors legals dels
alumnes del grup i el seguiment de la documentaci, acadmica i de tot tipus,
que sigui necessria per al procs densenyament i aprenentatge de lalumnat
del grup.
3. Lequip directiu prendr les mesures necessries perqu, sempre que es
pugui, el tutor o tutora sigui el mateix al llarg de cada cicle. Aix mateix, en la
planificaci i desenvolupament de lacci tutorial el centre comptar amb
lassessorament de professionals dels serveis educatius.
Article 14. Actuacions dels equips docents de cicle
1. En relaci amb el desenvolupament del currculum i el procs del seu
alumnat, els equips de cicle tindran les funcions segents:
- Fer el seguiment global de lalumnat del grup i establir les mesures
necessries per a la millora de laprenentatge, dacord amb el
projecte educatiu del centre.
- Fer collegiadament lavaluaci de lalumnat, dacord amb la
normativa establerta i amb el projecte educatiu del centre, i adoptar
les corresponents decisions de promoci.
- Qualsevol altra funci que estableixi el Departament dEducaci o es
determinin en el pla dorientaci i acci tutorial del centre.
10
2. Els equips de cicle collaboraran per a prevenir els problemes
daprenentatge que puguin presentar-se i compartiran tota la informaci que
sigui necessria per a treballar de forma coordinada en el compliment de les
seves funcions. A tal efecte, els centres habilitaran horaris especfics per a
les reunions de coordinaci dels equips dins del perode de permanncia
del professorat en el centre.
Captol VI. Avaluaci i promoci
Article 15. Avaluaci
1. Lavaluaci dels processos daprenentatge de lalumnat ser contnua i
global, de manera que es tindr en compte especialment el progrs de lalumne
en el conjunt drees del currculum.
2. Lavaluaci prendr en consideraci els diferents elements del currculum, el
treball fet a classe i linters i lesfor a progressar demostrat per lalumne. Es
posar especial cura en lavaluaci formativa.
3. En el supsit que el progrs de lalumne no sigui ladequat, sestabliran
mesures de refor per facilitar-li ladquisici dels aprenentatges bsics i
imprescindibles per poder seguir el procs educatiu. Aquestes mesures
sadoptaran en qualsevol moment del cicle.
4. Els mestres avaluaran els aprenentatges dels alumnes, els processos
densenyament i la seva prpia prctica docent.
5. Sens perjudici de la documentaci que en el seu moment es determini, en
acabar letapa selaborar un informe global individualitzat del procs seguit per
lalumne i del nivell dadquisici dels aprenentatges. Es garantir la
confidencialitat de les dades obtingudes.
Article 16. Promoci
1. En finalitzar cada cicle, el professorat del grup prendr les decisions
oportunes sobre la promoci de cada alumne. Es tindr en compte, de manera
fonamental, lopini del professor tutor de lalumne i de lequip docent del cicle
corresponent.
2. Cada alumne accedir al cicle segent sempre que hagi superat els
aprenentatges corresponents i lequip docent tingui garanties que podr seguir
el curs segent amb una certa normalitat. Es far especial atenci en finalitzar
el cicle inicial i el superior.
3. Quan no es compleixin les condicions esmentades, lalumnat romandr un
any ms en el mateix cicle. Aquesta mesura es podr adoptar una sola vegada
al llarg de leducaci primria i els centres establiran un pla especfic de
recuperaci que permeti lalumne incorporar-se tan aviat com pugui al curs que
li correspondria.
11
4. Saccedir a leducaci secundria obligatria si sha assolit el
desenvolupament de les competncies bsiques i un grau de maduresa
adequat. Shi accedir, aix mateix, sempre que els aprenentatges no assolits
no impedeixin seguir amb aprofitament la nova etapa. Quan no es compleixin
les condicions suara esmentades, no es podr accedir a letapa segent si no
shan adoptat les mesures previstes en els articles 12.3 i 14.3.
5. Els pares o tutors legals han de conixer la situaci acadmica de lalumne i
les decisions relatives al procs seguit per lalumne, aix com el seu progrs
educatiu.
Article 17. Avaluaci diagnstica
1. En acabar el cicle mitj es realitzar una avaluaci diagnstica, que no tindr
efectes acadmics, sin carcter orientador i formatiu per al centre, i informatiu
per a les famlies i per al conjunt de la comunitat educativa.
2. Els centres utilitzaran els resultats de lavaluaci diagnstica per prendre les
mesures oportunes i garantir que tot lalumnat assoleixi les competncies
bsiques previstes per a aquest nivell descolaritat.
3. Lavaluaci diagnstica, conjuntament amb altres indicadors, permetr
analitzar, valorar i reorientar, si cal, els dos primers cicles de leducaci primria
per aconseguir la formaci i els aprenentatges previstos.
4. El Departament dEducaci facilitar als centres els models, instruccions i
suport necessari per dur a terme lavaluaci diagnstica.
Captol VII. Desenvolupament del currculum i autonomia de centres
Article 18. Autonomia pedaggica dels centres
1. El Departament dEducaci fomentar lautonomia pedaggica i organitzativa
dels centres, potenciar el treball en equip dels docents i nestimular la reflexi
i la recerca educativa a partir de la seva prctica docent.
2. Per impulsar lautonomia dels centres, el Departament dEducaci potenciar
la funci directiva mitjanant mesures especfiques adreades a reforar el
lideratge i la responsabilitat del director o directora i de lequip directiu.
3. Cada centre elaborar el seu projecte educatiu, en el qual, a ms dels
valors, objectius i prioritats dactuaci, especificar els principis bsics per al
desenvolupament curricular i el tractament transversal en les rees de
leducaci en valors. El projecte educatiu tindr en compte les caracterstiques
de lentorn social, cultural i sociolingstic del centre; far pals el respecte al
principi de no discriminaci i dinclusi educativa com a valors fonamentals; i
establir els principis per a latenci a la diversitat de lalumnat i lacci tutorial,
aix com per a lelaboraci del pla de convivncia i del projecte lingstic del
centre.
12
4. Els centres docents desenvoluparan i concretaran el currculum per a tota
letapa i fixaran les mesures adequades datenci a la diversitat. Aix mateix,
podran establir mecanismes per organitzar el refor dels aprenentatges a fi que
lalumne pugui continuar els estudis obligatoris amb ms garanties dxit. Totes
aquestes actuacions constaran en el projecte curricular de centre, que formar
part del projecte educatiu de centre.
5. El Departament dEducaci afavorir la coordinaci entre els projectes
educatius dels centres deducaci primria i els deducaci secundria
obligatria a fi que el pas de lalumnat duna etapa a laltra sigui viscut com a
continutat positiva.
6. Els centres podran establir compromisos amb les famlies i la comunitat local
per incentivar el treball de lalumnat i apellar a la seva responsabilitat per
millorar el seu procs daprenentatge.
7. Lautonomia dels centres podr comportar dur a terme, dins el marc que
estableixi el Departament dEducaci, experincies innovadores, plans de
treball, formes organitzatives diferenciades, modificacions de lhorari escolar i
relacions especfiques amb la comunitat local. En cap cas, per, aquestes
mesures no podran comportar aportacions extraordinries de les famlies.
Article 19. Material didctic
Els llibres de text i els materials didctics que sutilitzin han de respectar els
principis, valors, llibertats, drets i deures constitucionals i estatutaris i shan
dadequar al que estableix aquest Decret i a les prescripcions que efectu el
Departament dEducaci per a la seva aplicaci.
Disposici addicional primera. Lensenyament de la religi
1. Lensenyament de la religi sinclour a leducaci primria dacord amb el
que estableix la Llei Orgnica 2/2006, de 3 de maig, dEducaci.
2. El Departament dEducaci garantir que tots els pares o tutors legals dels
alumnes puguin manifestar la seva voluntat per poder rebre ensenyament
religis, sense que lopci feta suposi cap tipus de discriminaci. Les mesures
organitzatives que el centre adopti seran conegudes per pares i tutors i estaran
incloses en el projecte educatiu del centre.
3. La determinaci del currculum de lensenyament de la religi catlica i de les
diferents confessions religioses que hagin subscrit acords de cooperaci en
matria educativa ser competncia de la jerarquia eclesistica i de les
autoritats religioses corresponents.
4. Lavaluaci dels ensenyaments religiosos es far amb els mateixos criteris
que la de les altres rees; per les qualificacions no seran computables en les
convocatries en qu han dentrar en concurrncia els expedients acadmics
per tal de garantir el principi digualtat i de lliure concurrncia de tot lalumnat.
Disposici addicional segona. Ensenyaments impartits en llengua
estrangera
13
Els centres que imparteixin continguts duna o diverses rees del currculum en
una llengua estrangera aplicaran la mateixa normativa dadmissi dalumnes
que es reguli per a tota leducaci primria. En els criteris dadmissi dalumnes
no sinclouran requisits lingstics.
Disposici addicional tercera. Centre amb una hora ms de permanncia
de l'alumnat
En els centres en qu tot lalumnat, a ms de lhorari lectiu, romangui una hora
diria ms, es dedicar aquesta sisena hora al desenvolupament dhabilitats
prctiques i funcionals relacionades amb aspectes que afavoreixen la formaci
integral de lalumnat; en cap cas, per, les activitats de sisena hora avanaran
elements curriculars.
Disposici derogatria. Derogaci normativa
A lentrada en vigor daquest decret, quedaran derogats el Decret 95/1992, de
28 dabril, pel qual sestableix lordenaci curricular de leducaci primria i el
Decret 223/1992, de 25 de setembre, de modificaci del Decret 95/1992, com
qualsevol altra norma de rang igual o inferior en all que soposi al que
sestableix en aquest decret.
Disposicions finals
1. Sautoritza el Departament dEducaci per dictar les disposicions que siguin
necessries per a laplicaci del que disposa aquest decret.
2. Aquest decret entrar en vigor lendem de la seva publicaci al Diari Oficial
de la Generalitat de Catalunya.
Barcelona, .......... de febrer de 2007
Jos Montilla i Aguilera
President de la Generalitat de Catalunya
Ernest Maragall i Mira
Conseller dEducaci