1

20-02-2007
Annex 1
Competncies bsiques
La finalitat de leducaci s aconseguir que els nois i noies adquireixin les eines
necessries per entendre el mn en qu estan creixent i que els guin en el seu
actuar; posar les bases perqu esdevinguin persones capaces dintervenir
activament i crtica en la societat plural, diversa, i en continu canvi, que els ha
tocat viure. A ms de desenvolupar els coneixements, capacitats, habilitats i
actituds (el saber, saber fer, saber ser i saber estar) necessaris, els nois i les
noies han daprendre a mobilitzar tots aquests recursos personals (saber
actuar) per assolir la realitzaci personal i esdevenir aix persones
responsables, autnomes i integrades socialment, per exercir la ciutadania
activa, incorporar-se a la vida adulta de manera satisfactria i ser capaos
dadaptar-se a noves situacions i de desenvolupar un aprenentatge permanent
al llarg de la vida.
La necessitat de plantejar la millora de lactuaci com a finalitat educativa fa
que sigui imprescindible la inclusi de competncies bsiques en el currculum
per aconseguir, en primer lloc, integrar els diferents aprenentatges tot impulsant
la transversalitat dels coneixements. En segon lloc, per potenciar que l'alumnat
integri els seus aprenentatges, posant en relaci els distints tipus de continguts
i utilitzant-los de manera efectiva en diferents situacions i contextos. I, en tercer
lloc, per orientar l'ensenyament, en permetre identificar els continguts i criteris
d'avaluaci que tenen carcter bsic per a tot lalumnat i, en general, per
inspirar les distintes decisions relatives al procs d'ensenyament i
aprenentatge.
La finalitat central de cadascuna de les rees curriculars s el
desenvolupament de les competncies bsiques, tot tenint en compte que
cadascuna de les rees o matries contribueix al desenvolupament de diferents
competncies i, a la vegada, cada una de les competncies bsiques sassolir
com a conseqncia del treball en distintes rees o matries. Per tant leficcia
en la consecuci de les competncies bsiques depn duna bona coordinaci
de les activitats escolars de totes les rees curriculars. I per aconseguir-ho s
clau lorganitzaci del centre i de les aules: larticulaci dels diferents mbits
dorganitzaci del professorat com els cicles i nivells; la participaci de
lalumnat en la dinmica del centre i en el propi procs d'aprenentatge; la
complementaci del treball individual i el treball cooperatiu; ls de
determinades metodologies i recursos didctics, com la concepci, organitzaci
i funcionament de la biblioteca escolar; lacci tutorial amb atenci especial a
les relacions amb les famlies; i, finalment, la planificaci de les activitats
complementries i extraescolars.
Perqu el currculum sigui coherent amb els plantejaments que sacaben de
proposar cal contemplar dos grups de competncies bsiques: unes sn les
ms transversals, les comunicatives per comprendre i expressar la realitat,
les metodolgiques que activen laprenentatge, i les relatives al
desenvolupament personal; i un segon grup, les ms especfiques,
2
relacionades amb la cultura i la visi del mn, que far que les accions dels
nois i noies siguin cada vegada ms reflexives, crtiques i adequades.
Per aconseguir un desenvolupament daquestes competncies cal tenir en
compte que totes elles estan en estreta relaci i complementarietat: la visi de
la realitat social i fsica s una construcci cultural que es produeix en les
interaccions humanes que requereixen de competncies personals i socials de
la comunicaci i de les metodolgiques. Alhora, aquestes capacitats no es
poden desenvolupar si no s omplint de significat, de contingut primordial, la
seva exercitaci en les activitats escolars i fent-los tils en la resoluci de les
situacions que planteja el mn fsic i social. s a dir, leducaci ha de
desenvolupar harmnicament la competncia dactuar com a persona
responsable, conscient i crtica en el mn plural i divers que s la societat del
segle XXI.
Per a leducaci obligatria sidentifiquen com a competncies bsiques les vuit
competncies segents:
Competncies transversals:
Les competncies comunicatives:
1. Competncia comunicativa lingstica i audiovisual
2. Competncies artstica i cultural
Les competncies metodolgiques:
3. Tractament de la informaci i competncia digital.
4. Competncia matemtica
5. Competncia daprendre a aprendre
Les competncies personals:
6. Competncia dautonomia i iniciativa personal
Competncies especfiques centrades en conviure i habitar el mn:
7. Competncia en el coneixement i la interacci amb el mn fsic.
8. Competncia social i ciutadana
Els objectius i els continguts de cadascuna de les rees curriculars han de tenir
en compte el desenvolupament integral de totes les competncies bsiques i,
en conseqncia, caldr que des de totes les rees es tinguin en compte les
competncies comunicatives, les metodolgiques, les personals i`, de les
especfiques, aquells aspectes peculiars que es relacionen amb la prpia
disciplina. Els criteris d'avaluaci serveixen de referncia per valorar el
progressiu grau d'adquisici de les distintes competncies. Per tenir una visi
ms precisa de com cadascuna de les rees curriculars es planteja aquestes
competncies bsiques, en la introducci de cadascuna delles es precisa com
contribueix a desenvolupar-les.
A continuaci es descriuen els aspectes nuclears daquestes competncies la
visi globals dels quals caldr completar amb el que apareix en cada rea
curricular, on es precisa la seva contribuci al desenvolupament daquestes
competncies bsiques. Tot i que hi ha aspectes concrets de les competncies
que sn especfics dels nivells educatius posteriors, cal exercitar-les des dels
primers nivells educatius, si es vol aconseguir un aprenentatge global suficient
per part de tot lalumnat.
3
Les competncies comunicatives
Ats que aprendre s una activitat social en qu les interaccions amb les altres
persones van construint el pensament hum, saber comunicar esdev clau per
a laprenentatge, una competncia que es va desenvolupant i matisant en totes
i cadascuna de les activitats educatives. Comunicar esdev fonamental per a la
comprensi significativa de les informacions i la construcci de coneixements
cada vegada ms complexos.
Aquesta competncia suposa saber comunicar-se oralment (conversar, escoltar
i expressar-se), per escrit i amb ls dels llenguatges audiovisuals, tot fent servir
el propi cos i les tecnologies de la comunicaci, amb gesti de diverses
llenges, i amb ls de les eines matemtiques (operacions fonamentals, eines
aritmtiques i geomtriques o tils estadstics). El seu desenvolupament
facilitar poder assolir i valorar la diversitat cultural que fa comprendre i
expressar la seva percepci del mn, dels altres i de la seva prpia realitat.
Aprendre a comunicar vol dir saber expressar fets, conceptes, emocions,
sentiments i idees. s fonamental lhabilitat per expressar, argumentar i
interpretar pensaments, sentiments i fets per mitja de la comunicaci i lhabilitat
d'interactuar comunicativament de manera adequada en contextos socials i
culturals diversos. Aix sinterpreta de forma significativa la informaci que es
rep i, fent servir els processos cognitius adequats, es desenvolupa la capacitat
per generar informaci amb noves idees, saber-les combinar amb d'altres, i
avaluar la informaci rebuda ms enll del seu significat. Aprendre a comunicar
s saber utilitzar diferents llenguatges i diferents tecnologies de la informaci i
la comunicaci. Aquestes tecnologies condicionen la comunicaci i, per tant,
modifiquen la manera de veure el mn i de relacionar-se, modificant alhora els
hbits en les relacions comunicatives personals i laborals, i socials.
Comunicar-se, a ms, afavoreix el desenvolupament de les altres
competncies bsiques: les metodolgiques de la cerca i gesti de la
informaci, treballar de manera cooperativa i ser conscient dels propis
aprenentatges, la interpretaci de la realitat, habitar el mn i conviure, en
definitiva, afavoreix la construcci del coneixement i el desenvolupament del
pensament propi i de la prpia identitat.
Dues sn les competncies comunicatives que considerarem a continuaci: la
lingstica i audiovisual, i la artstica i cultural.
Competncia comunicativa lingstica i audiovisual
Com sha dit abans, la lingstica i audiovisual s saber comunicar oralment
(conversar, escoltar i expressar-se) per escrit i amb els llenguatges
audiovisuals, fent servir el propi cos i les tecnologies de la comunicaci
(anomenada competncia digital), amb gesti de la diversitat de llenges, amb
ls adequat de diferents suports i tipus de text i amb adequaci a les diferents
funcions.
4
La competncia comunicativa lingstica s a la base de tots els aprenentatges
i, per tant, el seu desenvolupament s responsabilitat de totes les rees i
matries del currculum, ja que en totes elles s'han d'utilitzar els llenguatges
com a instruments de comunicaci per fer possible l'accs i gesti de la
informaci, la construcci i comunicaci dels coneixements, la representaci,
interpretaci i comprensi de la realitat, i l'organitzaci i autorregulaci del
pensament, les emocions i la conducta.
Cal una atenci molt focalitzada en com utilitzen aquesta competncia en les
diverses activitats escolars de totes i cadascuna de les rees curriculars.
Solament aix els nois i les noies esdevindran progressivament competents en
lexpressi i comprensi dels missatges, tant orals com escrits, visuals o
corporals, que s'intercanvien en situacions comunicatives diverses que es
generen a laula i podran adaptar la seva comunicaci als contextos, si es vol
que siguin eficaos en la comprensi del mn que el far actuar amb
responsabilitat i coherncia.
Duna manera general els coneixements, les habilitats i les actituds propis
d'aquesta competncia han de permetre interactuar i dialogar amb altres
persones de manera adequada i apropar-se a altres cultures; expressar
observacions, explicacions, opinions, pensaments, emocions, vivncies, i
argumentacions; gaudir escoltant, observant, llegint o expressant-se utilitzant
recursos lingstics i no lingstics; aprofundir en la interpretaci i comprensi
de la realitat que ens envolta i el mn. Daquesta manera es potencia el
desenvolupament de lautoestima i confiana en si mateix per esdevenir un
ciutad o ciutadana responsables que estiguin preparats per aprendre al llarg
de tota la vida.
Per tot aix, aquesta competncia s essencial en la construcci dels
coneixements i pensament social crtic: en el tractament de la informaci
(tcniques per memoritzar, organitzar, recuperar, sintetitzar...) i el domini dels
recursos comunicatius especfics de les diverses rees han de facilitar la
comunicaci del coneixement i compartir-lo: descrivint, explicant, justificant,
interpretant o argumentant els fenmens que es plantegen en els projectes
destudi a les aules. Per fer-ho cal tenir molt present la varietat de textos que
susen o que es construeixen en aquestes activitats. Com a exemple pot servir
aquest llistat:
Textos que conten
Reportatge, testimoniatge, ancdota...
Textos que descriuen
Informe d'observacions, acta, llistats, descripci d'un lloc, d'una situaci, d'un
personatge, d'un objecte, fullet informatiu...
Textos que expliquen
Presentaci dun objecte, article d'enciclopdia, llibre de text, reportatge, notcia
periodstica...
5
Textos que organitzen informaci o idees
Quadre, esquema, mapa conceptual, mural, maqueta...
Textos que diuen com fer
Recepta, prospecte de muntatge, consells o suggeriments, dossier de laboratori
o sortida de camp, instruccions, consignes, normes d'un joc...
Textos per a convncer o fer actuar
Anunci, cartell de promoci, text d'opini, debat...
Textos que impliquen interaccions verbals
Entrevista, conversa, dramatitzaci, cmic...
Textos que serveixen d'eines de referncia
diccionari, atlas, catleg, anuari, banc de dades, glossari...
Cal tenir en compte que aquests textos es poden presentar amb ls de
llenguatges audiovisuals que, en lmbit de la divulgaci de determinades
disciplines tenen uns codis que cal reconixer, i tamb cal contemplar que
poden aparixer en suport paper o digital, cosa que els confereix unes formes
diferents que shan de considerar en el procs daprenentatge.
En el desenvolupament de les activitats escolars el paper de la llengua oral s
fonamental, cal aprendre a parlar escoltar, exposar i dialogar per aprendre.
Aix implica ser conscient dels principals tipus d'interacci verbal, ser
progressivament competent en l'expressi i comprensi dels missatges orals
que s'intercanvien utilitzaci activa i efectiva de codis i habilitats verbals i no
verbals i de les regles prpies de lintercanvi comunicatiu en diferents
situacions. Saprn a llegir i comprendre millor els textos, i a escriure i
reflexionar i revisar com sescriu, saprn a pensar, a partir dunes bones
interaccions orals. En aix juguen un paper fonamental les preguntes, les que
realitza el professorat i les que han daprendre a formular els nois i les noies.
En la llengua parlada per aprendre, el paper central s per a qui aprn i cal que
el professorat spiga orientar-los perqu ls de les habilitats de la llengua
parlada vagi generant lhbit de fer reflexionant sobre com es fan les coses.
En el desenvolupament daquesta competncia juga un paper fonamental saber
seleccionar i aplicar determinats propsits o objectius a les accions prpies de
la comunicaci lingstica (el dileg, la lectura, l'escriptura, etc.). Per aprendre a
fer-ho cal que en les diferents rees curriculars es generin situacions
comunicatives i projectes o tasques en la resoluci dels quals calgui emprar
habilitats per a representar-se mentalment, interpretar i comprendre la realitat, i
organitzar i autorregular el coneixement i l'acci dotant-los de coherncia.
Aquesta competncia comunicativa cal que sapliqui tamb en la cerca,
selecci i processament de la informaci provinent de tot tipus de mitjans,
convencionals o digitals, i de tota mena de suport; la comprensi i la
composici de missatges diferents amb intencions comunicatives o creatives
diverses, i en suports diversos, aix com donar coherncia i cohesi al discurs i
6
a les prpies accions i tasques, per resoldre les situacions prpies de cada
mbit curricular.
A ms la competncia comunicativa i audiovisual inclou, evidentment, tant el
llenguatge verbal com ls adequat dels recursos no verbals que afavoreixen la
comunicaci: recursos visuals, gestuals, corporals... De manera especial cal
reflexionar sobre les representacions grfiques especfiques de cada
construcci disciplinria.
Comprendre i saber comunicar sn sabers prctics que han de recolzar-se en
el coneixement i reflexi sobre el funcionament del llenguatge i dels recursos
comunicatius especfics de cada rea curricular, i impliquen la capacitat de
prendre el llenguatge com objecte d'observaci i anlisi. En aquesta lnia pot
ser de gran ajut les precisions que sobre la competncia comunicativa es fan
en el currculum de les rees de llengua, apartat en qu totes les rees sn
competents i que en la de llengua sha desenvolupat duna manera ms
detallada i precisa. Els continguts que apareixen en aquests apartats del
currculum, prpiament, shan de tenir presents, amb les seves especificitats,
en tots i cadascun dells.
Expressar i interpretar diferents tipus de discurs adequats a la situaci
comunicativa, finalitat daprenentatge i en diferents contextos socials i culturals,
implica el coneixement de la diversitat cultural i el de regles de funcionament de
la diversitat lingstica aix com de les estratgies necessries per a interactuar
d'una manera adequada. Amb distint nivell de domini i formalitzaci -
especialment en lescriptura- aquesta competncia significa poder comunicar-
se en algunes d'elles i, amb aix, s'afavoreix l'accs a ms i diverses fonts
d'informaci, comunicaci i aprenentatge. El coneixement daltres llenges i
cultures dna una obertura cap a laltre que s clau per al desenvolupament
duna societat solidria i que senriqueix amb las aportacions de tots els seus
ciutadans i ciutadanes.
Perqu, a ms, la competncia comunicativa, tamb s imprescindible per
adoptar decisions i cohesionar; acceptar i realitzar crtiques amb esperit
constructiu; posar-se en el lloc dels altres de manera emptica; respectar
opinions diferents a les prpies amb sensibilitat i esperit crtic; desenvolupar
lautoestima i la confiana en un mateix o mateixa; treballar en grup de manera
cooperativa. Comunicar-se i conversar sn accions que suposen habilitats per
a establir vincles i relacions constructives amb els altres i amb l'entorn, i
apropar-se a noves cultures, que adquireixen consideraci i respecte en la
mesura en qu es coneixen. Per aix, la competncia de comunicaci
lingstica est present en la capacitat efectiva de conviure i de resoldre
conflictes.
En sntesi, el desenvolupament de la competncia lingstica i audiovisual
suposa el diferent domini de llenges, tant oralment com per escrit, en mltiples
suports i amb el complement dels llenguatges audiovisuals en varietat de
contextos i finalitats, com a eina per aprendre a aprendre.
7
Competncia artstica i cultural
La competncia artstica i cultural s un complement necessari de la
competncia comunicativa i com a tal, cabdal per al desenvolupament de la
ciutadania, crtica i solidria, de la nova societat del segle XXI. Aquesta
competncia suposa conixer, comprendre, apreciar i valorar crticament
diferents manifestacions culturals i artstiques, tradicionals o no, utilitzar-les
com a font d'enriquiment i gaudi i considerar-les com a part del patrimoni dels
pobles. A ms, s saber crear amb paraules, amb el propi cos, amb tota mena
de materials, suports i eines tecnolgiques, tant individualment com collectiva
les representacions i anlisi de la realitat que facilitin lactuaci de la persona
per viure i conviure en societat. Tot i que es pot relacionar especialment amb
rees i matries de leducaci artstica, dalguns camps de les cincies socials
o la literatura, s una competncia interdisciplinria que cal tenir en compte i
desenvolupar en les activitats de totes les rees i en la vida del centre escolar.
Apreciar el fet cultural en general, i el fet artstic en particular, porta implcit
disposar d'aquells coneixements, habilitats i actituds que permeten accedir a
les seves diferents manifestacions, aix com habilitats de pensament,
perceptives i comunicatives, sensibilitat i sentit esttic per a poder comprendre-
les, valorar-les, emocionar-se i gaudir-les.
Aquesta competncia implica posar, en joc habilitats de pensament divergent i
convergent, ja que comporta elaborar idees i sentiments propis i aliens; trobar
fonts, formes i vies de comprensi i expressi; planificar, avaluar i ajustar els
processos creatius necessaris per aconseguir uns resultats, ja sigui en lmbit
personal com en lacadmic. Es tracta, per tant, d'una competncia que facilita
tant expressar-se i comunicar-se com percebre, representar, comprendre i
enriquir-se amb diferents realitats i produccions del mn de lart i de la cultura
considerat en el sentit ms ampli del terme.
Requereix posar en funcionament la iniciativa, la imaginaci i la creativitat per
expressar-se mitjanant codis artstics i, en la mesura que les activitats
culturals i artstiques suposen en moltes ocasions un treball collectiu, disposar,
d'habilitats de cooperaci per contribuir a la consecuci, d'un resultat final, i
tenir conscincia de la importncia de donar suport i apreciar les iniciatives i
contribucions alienes.
La competncia creativa artstica i cultural ha de mobilitzar, tamb, el
coneixement bsic de les principals tcniques, recursos i convencions dels
diferents llenguatges artstics, aix com de les obres i manifestacions ms
destacades del patrimoni cultural, de manera especial el de la cultura
tradicional. A ms comporta identificar la importncia representativa, expressiva
i comunicativa que els factors esttics han tingut i tenen en la vida quotidiana
de la persona i de les societats.
Implica igualment una actitud d'estima de la creativitat implcita en lexpressi
d'idees, experincies o sentiments a travs de diferents mitjans artstics, com la
msica, la literatura, les arts visuals i escniques, o de les diferents formes que
adquireixen les anomenades arts populars. Exigeix tamb valorar la llibertat
8
d'expressi, el dret a la diversitat cultural; la importncia del dileg intercultural i
la realitzaci dexperincies artstiques compartides.
En sntesi, el conjunt de destreses que configuren aquesta competncia es
refereix: a ls daquells recursos de lexpressi i representaci que faciliten la
realitzaci de les creacions individuals i socials; al coneixement bsic de les
diverses manifestacions culturals i artstiques i lhabilitat per apreciar i gaudir
amb lart i d'altres manifestacions culturals; a laplicaci d'habilitats de
pensament divergent i de treball collaboratiu; a una actitud oberta, respectuosa
i crtica cap a la diversitat d'expressions artstiques i culturals; al desig i voluntat
de cultivar la prpia capacitat esttica i creadora; i, finalment a un inters per
participar en la vida cultural i per contribuir a la conservaci del patrimoni
cultural i artstic, tant de la prpia comunitat, com de les altres comunitats i
cultures, de manera especial aquelles a les quals pertanyen persones de
lentorn del centre educatiu.
Les competncies metodolgiques
Les competncies metodolgiques focalitzen determinats aspectes que sn
comuns a la competncia comunicativa, fa referncia a desenvolupar mtodes
de treball eficaos i adequats a les situacions escolars i a ls de les
tecnologies de la informaci i la comunicaci per a la resoluci de problemes
que es plantegin en diferents situacions i entorns. Es tracta, en essncia, de
competncies per convertir la informaci en coneixement efica per guiar les
accions, per tant, amb el raonament i lesperit crtic, amb la capacitat
dorganitzar-se en les feines i tamb amb determinades actituds com el sentit
de la responsabilitat i la disciplina, la perseverana i el rigor en la realitzaci
dels treballs. Amb aix es potencia linters i el plaer pel treball realitzat, cosa
que posa les bases per aconseguir lobjectiu daprendre a aprendre al llarg de
la vida.
Parlem de tres competncies metodolgiques: a) la del tractament de la
informaci i competncia digital; b) la matemtica, que se centra en un mbit
concret daquest tractament; i c) la competncia per aprendre a aprendre, que
es planteja el pilotatge global per aprendre al llarg de tota la vida.
Tractament de la informaci i competncia digital
La competncia en el tractament de la informaci incorpora diferents habilitats,
que van des de laccs a la informaci fins a la seva transmissi, tot usant
distints suports, incloent-hi la utilitzaci de les tecnologies de la informaci i la
comunicaci com element essencial per informar-se, aprendre i comunicar-se.
Per aix s una competncia transversal que cal atendre i particularitzar en
cadascuna de les rees curriculars. No hi ha un tractament de la informaci al
marge dels continguts especfics de les rees i, per contra, el desenvolupament
realitzat en una rea pot ser transferit a les altres si el professorat fa activitats
explcites de transferncia. Tamb cal tenir present que hi ha factora personals
(estils daprenentatge) i socioculturals que poden determinar la manera
9
daccedir i processar la informaci i que, per tant, el professorat haur de ser
sensible a la diversitat de maneres de fer amb qu es pot trobar. A ms la
comunicaci daquesta diversitat pot donar pistes a altres nois i noies de com
procedir en el desenvolupament daquesta competncia. No solament cal
respectar aquesta diversitat, sin que pot ser una efica eina daprenentatge.
Aquesta competncia es desenvolupa en la cerca, captaci, selecci, registre i
processament de la informaci, amb ls de tcniques i estratgies diverses
segons la font i els suports que s'utilitzin (oral, imprs, audiovisual, digital).
Requereix el domini de llenguatges especfics bsics (textual, numric, icnic,
visual, grfic i sonor) i de les seves pautes de decodificaci i transferncia, aix
com aplicar en distintes situacions i contextos el coneixement dels diferents
tipus d'informaci, les seves fonts, possibilitats i localitzaci, aix com els
llenguatges i suports ms freqents en qu sol expressar-se.
Transformar la informaci en coneixement exigeix destreses de raonament per
organitzar-la, relacionar-la, analitzar-la, sintetitzar-la i fer inferncies i
deduccions de distint nivell de complexitat; en definitiva, comprendre-la i
integrar-la en els esquemes previs de coneixement. Significa, aix mateix,
comunicar la informaci i els coneixements adquirits emprant, de manera
creativa, recursos expressius que incorporin, no solament diferents llenguatges
i tcniques especfiques, sin tamb les possibilitats que ofereixen les
tecnologies de la informaci i la comunicaci.
Ls reflexiu i competent daquestes tecnologies (la competncia digital) s clau
en el desenvolupament de totes les competncies, per en lmbit del
tractament de la informaci t una especial rellevncia ja que ajuda a extreure
el mxim rendiment a partir de la comprensi de la naturalesa i manera
d'operar dels sistemes tecnolgics, i de lefecte que aquests canvis tenen en el
mn personal i sociolaboral. Aquesta competncia tamb suposa emprar les
TIC com a eina en ls de models de processos: matemtics, fsics, socials,
econmics o artstics; processar i gestionar adequadament informaci
abundant i complexa; resoldre problemes reals; prendre decisions; treballar en
entorns collaboratius ampliant els entorns de comunicaci, per participar en
comunitats d'aprenentatge formals i informals; i generar produccions
responsables i creatives.
Per ser competent en aquest mbit tamb shan de mobilitzar estratgies ds
davant els canvis de programari i maquinari que van sorgint, aix com fer s
habitual dels recursos tecnolgics disponibles per resoldre situacions reals
(d'aprenentatge, treball, oci...) de manera eficient.
En sntesi, el tractament de la informaci implica anar desenvolupant
metodologies de treball que potencin esdevenir una persona autnoma, efica,
responsable, crtica i reflexiva en seleccionar, tractar i utilitzar la informaci i les
seves fonts, en diferents suports i tecnologies; tamb tenir una actitud, crtica i
reflexiva en la valoraci de la informaci disponible, contrastant-la quan calgui, i
respectar les normes de conducta acordades socialment per regular ls de la
informaci i les seves fonts en els distints suports.
10
Competncia matemtica
La competncia matemtica s necessria en la vida personal, escolar i social,
ja que sovint cal analitzar, interpretar i valorar informacions de lentorn i ls de
les eines matemtiques pot ser un instrument efica. Aquesta competncia
adquireix realitat i sentit en la mesura que els elements i raonaments
matemtics sn utilitzats per enfrontar-se a aquelles situacions quotidianes, per
tant, una competncia que caldr tenir en compte en totes les rees del
currculum i activitats daprenentatge.
La competncia matemtica implica lhabilitat per comprendre, utilitzar i
relacionar els nmeros, les seves operacions bsiques, els smbols i les formes
d'expressi i raonament matemtic, tant per produir i interpretar distints tipus
d'informaci, com per ampliar el coneixement sobre aspectes quantitatius i
espacials de la realitat, i per entendre i resoldre problemes i situacions
relacionats amb la vida quotidiana i el coneixement cientfic i el mn laboral i
social.
s a dir, la competncia matemtica implica el coneixement i maneig dels
elements matemtics bsics (distints tipus de nmeros, mesures, smbols,
elements geomtrics, etc.) en situacions reals o simulades de la vida
quotidiana; elaborar la informaci a travs deines matemtiques (mapes,
grfics...) per poder-la interpretar; posar en prctica processos de raonament
que condueixin a la soluci de problemes o a la obtenci de la informaci.
Aquests processos permeten aplicar la informaci a una major varietat de
situacions i contextos, seguir cadenes argumentals identificant les idees
fonamentals, i estimar i jutjar la lgica i validesa d'argumentacions i
informacions.
Forma part de la competncia matemtica lhabilitat per analitzar, interpretar i
expressar amb claredat i precisi informacions, dades i argumentacions.
Suposa, tamb, seguir determinats processos de pensament (com la inducci i
la deducci, entre altres) i aplicar alguns algoritmes de clcul o elements de la
lgica, fet que condueix a identificar la validesa dels raonaments i valorar el
grau de certesa associat als resultats derivats dels raonaments vlids.
Tamb implica una disposici favorable i de progressiva seguretat i confiana
vers la informaci i les situacions (problemes; incgnites, etc.) que contenen
elements i suports matemtics, aix com en la seva utilitzaci quan la situaci
ho aconsella, basades en el respecte i el gust per la certesa i en la recerca per
mitja del raonament.
L'assoliment d'aquesta competncia s'aconsegueix en la mesura que els
coneixements, les habilitats i actituds matemtics s'apliquen de manera
espontnia a una amplia varietat de situacions, provinents d'altres camps de
coneixement i de la vida quotidiana, la qual cosa augmenta la possibilitat real
de seguir aprenent al llarg de la vida, tant en lmbit escolar o acadmic com
fora d'aquest, i afavoreix la participaci efectiva en la vida social.
11
Competncia daprendre a aprendre
Aprendre a aprendre implica disposar d'habilitats per aconduir el propi
aprenentatge i, per tant, sser capa de continuar aprenent de manera cada
vegada ms efica i autnoma d'acord amb els propis objectius i necessitats.
s la competncia metodolgica que, dalguna manera, guia les accions i el
desenvolupament de totes les altres competncies bsiques.
Aquesta competncia t dues dimensions fonamentals. D'una banda,
ladquisici de la conscincia de les prpies capacitats (intellectuals;
emocionals, fsiques), del procs i les estratgies necessries per a
desenvolupar-les, aix com del que es pot fer amb ajuda d'altres persones o
recursos. D'una altra banda, disposar d'un sentiment de competncia personal,
que redunda en el desenvolupament de les actituds, la motivaci, la confiana
en un mateix i el gust d'aprendre.
Significa ser conscient del que se sap i del que cal aprendre, de com saprn, i
de com es gestionen i controlen de forma efica els processos d'aprenentatge,
optimitzant-los i orientant-los a satisfer objectius personals. Requereix conixer
les prpies potencialitats i carncies, traient profit de les primeres i tenint
motivaci i voluntat per superar les segones des d'una expectativa dxit,
augmentant progressivament la seguretat per afrontar nous reptes
d'aprenentatge.
Per aix, comporta tenir conscincia i regulaci conscient d'aquelles capacitats
que entren en joc en laprenentatge: latenci, la concentraci, la memria, la
comprensi i lexpressi lingstica, entre d'altres. Tamb es planteja ls de
tcniques facilitadores daquest autocontrol com les bases dorientaci, els
plans de treball, i obtenir-ne un rendiment mxim i personalitzat amb lajut de
diferents estratgies i tcniques d'estudi, de treball cooperatiu i per projectes,
de resoluci de problemes, de planificaci i organitzaci d'activitats i temps de
forma efectiva.
Implica tamb la gesti del pensament creatiu, la curiositat de plantejar-se i
formular preguntes, identificar i manegar la diversitat de respostes possibles
davant una mateixa situaci o problema utilitzant diverses estratgies i
metodologies que permetin afrontar la presa de decisions, racionalment i
crtica, amb la informaci disponible.
Inclou, a ms, habilitats per obtenir informaci - tant individualment com en
collaboraci- i, molt especialment, per transformar-la en coneixement propi,
relacionant i integrant la nova informaci amb els coneixements previs i amb la
prpia experincia personal i sabent aplicar els nous coneixements i capacitats
en situacions semblants i contextos diversos.
Aquesta competncia requereix plantejar-se fites assolibles a curt, mitja i llarg
termini i complir-les, elevant els objectius d'aprenentatge de forma progressiva i
realista. Alhora suposa el control de lassoliment daquestes fites, amb la
reformulaci de les activitats per adequar les seves accions a les fites preteses.
12
Fa necessria tamb la perseverana en laprenentatge, des de la seva
valoraci com un element que enriqueix la vida personal i social i que s, per
tant, mereixedor de lesfor que requereix. Comporta ser capa d'autoavaluar-
se i autorregular-se, responsabilitat i comproms personal, saber administrar
lesfor, acceptar les errades i aprendre de i amb els altres.
En sntesi, aprendre a aprendre implica la conscincia, gesti i control de les
prpies capacitats i coneixements des d'un sentiment de competncia o
eficcia personal, i inclou tant el pensament estratgic, com la capacitat de
cooperar, d'autoavaluar-se, i el maneig eficient d'un conjunt de recursos i
tcniques de treball intellectual, i tot aix es desenvolupa per mitja
dexperincies d'aprenentatge conscients i gratificants, tant individuals com
collectives.
Competncia personal
La competncia personal est vinculada al desenvolupament i a l'afirmaci de
la identitat personal i es tradueix en afirmar els seus propis valors i autonomia,
per tamb en actituds d'obertura, flexibilitat i de comproms vers els altres.
Aquest aprenentatge implica, d'una banda, fer-se com cadasc desitja i, de
laltra, usar la prpia manera de ser per a desenvolupar-se en les situacions
que lmbit escolar i la prpia vida li plantegen.
L'estructuraci de la identitat s un procs que comena prenent conscincia
del lloc que ocupa en la seva famlia i integrant els valors del seu entorn ms
proper. En arribar a lescola, cal que el nois i les noies, tot reconeixent les
seves eleccions, les seves opinions i els seus propis valors, acceptin la
diferncia i sobrin a la diversitat. Cal treballar lautoconeixement, la construcci
i acceptaci de la prpia identitat, la regulaci de les emocions, lautoexigncia,
el pensament crtic, i el desenvolupament dhbits responsables.
Cada noia i noi ha de configurar de forma conscient i autnoma la seva prpia
biografia, d'acord amb les seves voluntats i amb tots els referents culturals i
histrics disponibles del seu entorn.
Tots els mbits d'aprenentatge contribueixen a desenvolupar la identitat
personal, social o cultural de l'alumne posant-lo en contacte amb universos de
coneixement variats, ampliant els seus horitzons, mobilitzant les seves
facultats, incitant-ho a pronunciar-se sobre els grans debats que animen la
societat, perqu aix construeixi la seva identitat.
Competncia dautonomia i iniciativa personal
Aquesta competncia, en lmbit de les competncies bsiques, es refereix,
d'una banda, a ladquisici de la conscincia i aplicaci d'un conjunt de valors i
actituds personals interrelacionades, com la responsabilitat, la perseverana, el
coneixement de si mateix i lautoestima, la creativitat, lautocrtica, el control
emocional, la capacitat d'elegir, de calcular riscos i d'afrontar els problemes,
13
aix com la capacitat de demorar la necessitat de satisfacci immediata,
d'aprendre de les errades i d'assumir riscos.
De laltra banda, remet a la capacitat d'elegir amb criteri propi, d'imaginar
projectes, i de portar endavant les accions necessries per desenvolupar les
opcions i plans personals -en el marc de projectes individuals o collectius
responsabilitzant-se, tant en lmbit personal, com en el social i laboral.
Suposa poder transformar les idees en accions, s a dir, proposar-se objectius i
planificar i portar a terme projectes individuals o collectius. Requereix, per tant,
poder reelaborar els plantejaments previs o elaborar noves idees, buscar
solucions i portar-les a la prctica. A ms, analitzar possibilitats i limitacions,
conixer les fases de desenvolupament d'un projecte, planificar, prendre
decisions, actuar, avaluar el que s'ha fet i autoavaluar-se, extreure'n
conclusions i valorar les possibilitats de millora.
Exigeix, per tot aix, tenir una visi estratgica dels reptes i oportunitats que
ajudi a identificar i complir objectius i a mantenir la motivaci per aconseguir
lxit en les tasques comenades, amb una sana ambici personal, acadmica i
professional. Igualment ser capa de posar en relaci loferta acadmica,
laboral o d'oci disponible, amb les capacitats, desitjos i projectes personals.
A ms, comporta una actitud positiva cap el canvi i la innovaci que pressuposa
flexibilitat de plantejaments, podent comprendre aquests canvis' com a
oportunitats, adaptar-s'hi crticament i constructiva, afrontar els problemes i
trobar solucions en cada un dels projectes vitals que s'emprenen.
En la mesura que lautonomia i la iniciativa personal involucra sovint altres
persones, aquesta competncia obliga a disposar d'habilitats socials per a
relacionar-se, cooperar i treballar en equip: posar-se en el lloc de laltre, valorar
les idees dels altres, dialogar i negociar, lassertivitat per fer saber
adequadament als altres les prpies decisions, i treballar de forma cooperativa i
flexible.
Una altra dimensi important d'aquesta competncia, molt relacionada amb
aquesta vessant ms social, est constituda per aquelles habilitats i actituds
relacionades amb el lideratge de projectes, que inclouen la confiana en un
mateix, lempatia, lesperit de superaci, les habilitats per al dileg i la
cooperaci, lorganitzaci de temps i tasques, la capacitat d'afirmar i defensar
drets o lassumpci de riscos.
En sntesi, lautonomia i la iniciativa personal impliquen ser capa d'imaginar,
emprendre, desenvolupar i avaluar accions o projectes individuals o collectius
amb creativitat, confiana, responsabilitat i sentit crtic.
Les competncies especfiques centrades en conviure i habitar el mn
Desprs de parlar de les competncies transversals es passa ara a un mbit
ms concret: el daprendre a conviure i habitar el mn, fonamental per tal que
14
els ciutadans i ciutadanes esdevinguin membres actius en una societat
democrtica i participativa.
Aprendre a conviure implica tenir en compte lenriquiment que proporcionen les
relacions socials i, en especial, el dileg intergeneracional i valorar les
aportacions, manifestacions i produccions culturals en la seva diversitat i
pluralitat de gnere, temps i espai, com a part del patrimoni cultural de la
humanitat.
Aprendre a habitar el mn requereix la comprensi per part de lalumnat de la
realitat que lenvolta, que es reconegui en la . seva pertinena al grup i la
societat, que interactu amb lentorn i es comprometi ala seva millora.
Els coneixements escolars han de permetre a cada alumne comprendre i
interpretar el mn en qu viu i la construcci progressiva de la humanitat.
L'educaci escolar ha contemplar els "problemes" que tot ciutad i ciutadana ha
d'aprendre a administrar i solucionar: l'educaci cientfica i tecnolgica i
l'educaci per a la salut, per al medi ambient i per al desenvolupament
sostenible; l'educaci social i per a la ciutadania.
La conscienciaci per la pertinena social i comunitria, el coneixement dels
valors en qu es fonamenta la societat democrtica i dels drets humans el
respecte per la diversitat, el desenvolupament d'habilitats socials, el
funcionament participatiu de la instituci escolar, el treball en equip, ls del
dileg en la resoluci de conflictes, el plantejament crtic dels hbits de consum
dels estils de vida, el desenvolupament de projectes en com, afavoreixen la
cohesi social, i lactitud responsable i participativa de les noies i els nois
envers la comunitat escolar i lmbit local.
Del que sacaba de dir sen dedueixen dues competncies molt estretament
relacionades: la competncia en el coneixement i la interacci amb el mn fsic
i la competncia social i ciutadana.
Competncia en el coneixement i la interacci en el mn fsic
Aquesta competncia mobilitza els sabers escolars que li han de permetre
comprendre la societat i el mn en qu viu i creix, fa que lalumnat superi la
simple acumulaci dinformacions per interpretar i apropiar-se dels
coneixements sobre els fets i els processos, per predir conseqncies i dirigir
reflexivament les accions per a la millora i preservaci de les condicions de vida
prpia, les de las altres persones i les de la resta dels ssers vius. En definitiva,
actualitza el conjunt de competncies humanes per fer un s responsable dels
recursos naturals, tenir cura del medi ambient, realitzar un consum racional i
responsable i protegir la salut individual i collectiva com elements clau de la
qualitat de vida de les persones.
Per fer-ho, cal interpretar la realitat i aplicar conceptes i principis propis dels
diferents camps del saber que donin sentit als fenmens de la vida, ladequada
percepci de lespai fsic en el qual es desenvolupen la vida i l'activitat humana,
15
tant a gran escala com en l'entorn immediat. Finalment, en aquesta
competncia cal tenir en compte l'habilitat per a interactuar en lentorn ms
proper: moure's en ell i resoldre problemes en qu intervinguin els objectes i la
seva posici.
El coneixement i la interacci amb el mn fsic s una competncia
interdisciplinria en tant que implica habilitats per desenvolupar-se
adequadament, amb autonomia i iniciativa personal en mbits de la vida i del
coneixement molt diversos (salut, activitat productiva, consum, cincia,
processos tecnolgics, etc.) i per interpretar el mn, la qual cosa exigeix
laplicaci, dels conceptes i principis bsics que permeten lanlisi dels
fenmens des dels diferents camps de saber involucrats. Tamb duu implcit
ser conscient de la influncia que t la presncia de les persones en lespai, el
seu assentament, les modificacions que introdueixen i els paisatges resultants,
aix com la importncia que tots els ssers humans es beneficien del
desenvolupament i que aquest procuri la conservaci dels recursos i la
diversitat natural, i es mantingui la solidaritat global i intergeneracional.
Aquesta competncia, i partint del coneixement del cos hum, de la naturalesa i
de la interacci dels homes i les dones amb ella, permet argumentar
racionalment les conseqncies d'uns i altres modes de vida, i adoptar una
disposici a una vida fsica i mental saludable en un entorn natural i social
tamb saludable. Aix mateix, suposa considerar la doble dimensi -individual i
collectiva- de la salut, i mostrar actituds de responsabilitat i respecte envers els
altres i envers un mateix.
Tamb incorpora laplicaci d'algunes nocions, conceptes cientfics i tcnics, i
de teories cientfiques bsiques prviament compreses. Aix implica lhabilitat
progressiva per posar en prctica els processos i actituds propis de lanlisi
sistemtica i d'indagaci cientfica: identificar i plantejar problemes rellevants;
realitzar observacions directes i indirectes amb conscincia del marc teric o
interpretatiu que les dirigeix: formular preguntes; localitzar, obtenir, analitzar i
representar informaci qualitativa i quantitativa; plantejar i contrastar solucions
temptatives o hiptesis; realitzar prediccions i inferncies de distint nivell de
complexitat; i identificar el coneixement disponible, teric i empric, necessari
per respondre a les preguntes cientfiques, i per obtenir, interpretar i avaluar i
comunicar conclusions en diversos contextos (acadmic, personal i social).
Aquesta competncia proporciona, a ms, destreses associades a la
planificaci i maneig de solucions tcniques seguint criteris d'economia, eficcia
i sostenibilitat, per satisfer les necessitats de la vida quotidiana i del mn
laboral. Suposa aix mateix demostrar esperit crtic en l'observaci de la realitat
i en lanlisi dels missatges informatius i publicitaris, aix com uns hbits de
consum responsable en la vida quotidiana. Implica tamb la diferenciaci i
valoraci del coneixement cientfic al costat d'altres formes de coneixement, i la
utilitzaci de valors i criteris tics associats a la cincia i al desenvolupament
tecnolgic.
En definitiva, aquesta competncia suposa el desenvolupament i aplicaci del
pensament cientificotcnic per interpretar la informaci que es rep i per predir i
16
prendre decisions amb iniciativa i autonomia en un mn en qu els avenos
que es van produint en els mbits cientfic i tecnolgic sn molt rpids i tenen
una influencia decisiva en la vida de les persones, la societat i el mn natural.
Implica tamb la diferenciaci i valoraci del coneixement cientfic en contrast
amb d'altres formes de coneixement, i la utilitzaci de valors i criteris tics
associats a la cincia i al desenvolupament tecnolgic.
En coherncia amb tot el dit en els pargrafs anteriors, sn parts d'aquesta
competncia bsica ls responsable dels recursos naturals, la cura del medi
ambient, el consum racional; responsable, i la protecci de la salut individual i
collectiva com elements clau de la qualitat de vida de les persones.
Competncia social i ciutadana
Aquesta competncia fa possible comprendre la realitat social en qu es viu,
cooperar, conviure i exercir la ciutadania democrtica en una societat plural,
aix com comprometre's a contribuir en la seva millora. S b aquesta
competncia mant vincles ms estrets amb les rees de cincies socials i
d'educaci per a la ciutadania, mobilitza recursos daltres rees del currculum.
La competncia social i ciutadana integra coneixements, habilitats i actituds
que permeten participar, prendre decisions, triar com comportar-se en
determinades situacions i responsabilitzar-se de les eleccions i decisions
adoptades. S'orienta cap a un model de persona que pugui ser un element
actiu en la construcci d'una societat democrtica, solidria i tolerant, i
comproms a contribuir en la seva millora.
Globalment suposa utilitzar el coneixement sobre l'evoluci i organitzaci de les
societats i sobre els trets i valors del sistema democrtic, aix com utilitzar el
judici moral per a triar i prendre decisions, i exercir activament i
responsablement els drets i deures de la ciutadania.
Entre les habilitats d'aquesta competncia destaquen conixer-se i valorar-se;
saber comunicar-se en distints contextos; expressar les prpies idees i escoltar
les alienes; ser capa de posar-se en enlloc de laltre i comprendre el seu punt
de vista, encara que sigui diferent del propi; i prendre decisions en els distints
nivells de la vida comunitria, valorant conjuntament els interessos individuals i
els del grup. A ms, implica la valoraci de les diferncies, la diversitat i la
pluralitat, i alhora el reconeixement de la igualtat de drets entre els diferents
collectius, en particular, entre homes i. dones. Igualment la prctica del dileg i
de la negociaci per arribar a acords com a forma de resoldre els conflictes,
tant en lmbit individual com en el social.
La. dimensi tica de la competncia social i ciutadana comporta ser conscient
dels valors de lentorn, avaluar-los i reconstruir-los afectiva i racionalment per
crear progressivament un sistema de valors propi i comportar-se en coherncia
amb ells en afrontar una decisi o un conflicte. Aix suposa entendre que no
tota posici personal s tica, si no est basada en el respecte a principis o
valors universals com els que cont la Declaraci dels Drets Humans.
17
La vessant social d'aquesta competncia suposa utilitzar el coneixement sobre
levoluci i organitzaci de les societats i sobre els trets i valors del sistema
democrtic, aix com utilitzar el judici moral per elegir i prendre decisions i
exercir activa i responsablement els drets i deures de la ciutadania.
Afavoreix tamb la comprensi de la realitat histrica i social del mn la seva
evoluci els seus assoliments i problemes. La comprensi crtica de la realitat
exigeix experincia, coneixements i conscincia de lexistncia de distintes
perspectives en analitzar aquesta realitat. Comporta recrrer a lanlisi
multicausal i sistmic per jutjar els fets i problemes socials i histrics, i per
reflexionar sobre ells de manera global i crtica, aix com realitzar raonaments
crtics i lgicament vlids sobre situacions reals i dialogar per millorar
collectivament la comprensi de la realitat.
Significa alhora entendre els trets de les societats actuals, la seva creixent
pluralitat i el seu carcter evolutiu, a ms de demostrar inters i comprensi de
laportaci que les diferents cultures han fet a levoluci i progrs de la
humanitat, i disposar d'un sentiment com de pertinena a la societat on es viu.
En definitiva, mostrar un sentiment de ciutadania global compatible amb la
identitat local.
Formen part fonamental d'aquesta competncia aquelles habilitats socials que
permeten saber que els conflictes de valors i interessos formen part de la
convivncia, resoldre'ls amb actitud constructiva i prendre decisions amb
autonomia emprant, tant els coneixements sobre la societat com: una escala de
valors construda per mitja de la reflexi crtica i el dileg en el marc dels
patrons culturals bsics de cada regi, pas o comunitat.
La vessant de ciutadania d'aquesta competncia implica lexercici de la
ciutadania activa i integradora que exigeix el coneixement i comprensi dels
valors en que s'assenten els estats i societats democrtics, dels seus
fonaments, maneres d'organitzaci i funcionament. Permet reflexionar
crticament sobre els conceptes de democrcia, llibertat, solidaritat,
corresponsabilitat, participaci i ciutadania, amb particular atenci als drets i
deures reconeguts en les declaracions internacionals, en la Constituci
espanyola i en la legislaci autonmica, aix com a la seva aplicaci per part de
diverses institucions, i mostrar un comportament coherent amb els valors
democrtics, que a la vegada comporta disposar d'habilitats com la presa de
conscincia dels propis pensaments, valors, sentiments i accions, i llur control i
autorregulaci.
L'exercici de la ciutadania implica disposar d'habilitats per participar activament
i plena en la vida cvica, significa construir, acceptar i practicar normes de
convivncia d'acord amb els valors democrtics, exercir els drets, llibertats,
responsabilitats i deures cvics, i defensar els drets dels altres.
En sntesi, aquesta competncia suposa comprendre la realitat social en qu es
viu, afrontar la convivncia i els conflictes emprant el judici tic basat en els
valors i prctiques democrtiques, i exercir la ciutadania, actuant amb criteri
18
propi, contribuint a la construcci de la pau i la democrcia, i mantenint una
actitud constructiva, solidria i responsable davant el compliment dels drets i
obligacions cviques.
Desenvolupament de les competncies bsiques
El desenvolupament competencial implica la capacitat dutilitzar els
coneixements i habilitats, de manera transversal i interactiva, en contextos i
situacions que requereixen la intervenci de coneixements vinculats a diferents
sabers, cosa que implica la comprensi, la reflexi i el discerniment tenint en
compte la dimensi social de cada situaci.
Per avanar en lassoliment de les competncies bsiques s fonamental
emmarcar els processos densenyament i daprenentatge entorn als quatre
eixos segents:
- Aprendre a ser i actuar de manera autnoma.
- Aprendre a pensar i comunicar
- Aprendre a descobrir i tenir iniciativa
- Aprendre a conviure i habitar el mn
Aprendre a ser i actuar de manera autnoma per tal que cadasc construeixi
la seva prpia manera de ser i utilitzi aquesta manera de ser per a
desenvolupar-se en les situacions que lmbit escolar i la prpia vida li
plantegen. Treballar lautoconeixement, la construcci i lacceptaci de la prpia
identitat, la regulaci de les emocions, lautoexigncia i el desenvolupament
destratgies daprenentatge, del pensament crtic i dhbits responsables s
essencial per a aprendre a ser i actuar de manera autnoma.
Aprendre a pensar i comunicar per tal dafavorir la comprensi significativa de
les informacions i la construcci de coneixements cada vegada ms
complexos. Cercar i gestionar informaci provinent de diferents fonts i diferents
suports, utilitzar diferents tipus de llenguatges (verbal, escrit, visual, corporal,
digital.) en la comunicaci dinformacions, sentiments i coneixements,
treballar de manera cooperativa i ser conscient dels propis aprenentatges
afavoreix la construcci del coneixement i el desenvolupament del pensament
propi.
Aprendre a descobrir i tenir iniciativa per tal de potenciar la utilitzaci dels
coneixements de qu es disposa per a interpretar la realitat, establir dilegs
interactius sobre fets i situacions, afavoreix la construcci de coneixements
ms significatius i cada vegada ms complexos, i el comproms per a implicar-
se en processos de millora. Explorar, experimentar, formular preguntes i
verificar hiptesis, planificar i desenvolupar projectes, cercar alternatives
esdevenen elements clau en els processos de formaci de lalumnat.
Aprendre a conviure i habitar el mn per tal que els nois i noies esdevinguin
ciutadans i ciutadanes actius en una societat democrtica i participativa. La
conscienciaci per la pertinena social i comunitria, el respecte per la
19
diversitat, el desenvolupament dhabilitats socials, el funcionament participatiu
de la instituci escolar, el treball en equip, la gesti positiva dels conflictes, el
desenvolupament de projectes en com, afavoreixen la cohesi social i la
formaci de persones compromeses i solidries.