DECRET 95/1992, de 28 D'abril, Pel Qual S'estableix L'ordenació Curricular de L'educació Primària

Decret 95/1992.
Ordenaci curricular de l'educaci primria

1
DECRET 95/1992, de 28 d'abril, pel qual s'estableix l'ordenaci curricular
de l'educaci primria.
D'acord amb el Decret 75/1992, de 9 de mar, pel qual s'estableix l'ordenaci general dels
ensenyaments de l'educaci infantil, l'educaci primria i l'educaci secundria obligatria a
Catalunya, correspon al Govern de la Generalitat de Catalunya la definici del currculum de
l'educaci primria.
A l'educaci primria, l'escola ocupa un lloc preponderant en la vida de l'alumne com a marc
d'aprenentatges instrumentals i bsics, de sociabilitat, de relacions i de descoberta. Les
possibilitats d'aprendre, d'educar-se en els valors i en l'adquisici d'actituds i hbits, sn molt
grans. Aix s'esdev en un marc ms ampli i compartit entre l'escola, la famlia i el medi. No es
poden deslligar els aspectes cognoscitius dels afectius i de relaci que hi ha presents en el
context ric i divers de l'aula i de l'escola. El centre educatiu ha d'ajudar l'alumne a construir una
imatge positiva d'ell mateix, una representaci adequada de les prpies possibilitats a travs dels
coneixements i l'experincia que li prov de moltes activitats diversificades i adequades a l'edat.
s en aquest marc on s'ha de potenciar l'educaci de la sensibilitat que facilita i afavoreix els
comportaments cvics i tics indispensables per a la bona convivncia i la prpia estabilitat
personal. A Catalunya, l'escola ha de ser l'espai on l'alumne adquireixi els senyals d'identitat
nacional propis de la nostra personalitat collectiva: la histria, la cultura, el patrimoni, les
tradicions i, sobretot, la llengua prpia han de ser-hi presents de manera fonamental per tal de
desenvolupar la comunicaci i l'expressi, el sentiment de pertinena i estimaci al pas, la
relaci amb l'entorn, l'obertura al mn i la iniciaci a participar en la societat que els envolta.
El paper del mestre en aquesta etapa s fonamental i pren formes diverses. Als primers cicles,
els alumnes necessiten un seguiment i una orientaci ms continuats. Tanmateix,
progressivament, aniran adquirint ms autonomia. Es per aix que els mestres han d'adequar les
seves actuacions a les caracterstiques de cada cicle i grup d'alumnes. Han de vetllar perqu el
seu paper afavoreixi la maduraci i el progrs dels alumnes, exercint el mestratge amb seguretat
i professionalitat i amb models d'actuaci coherents. En definitiva s el paper d'un adult que guia,
que orienta i que basa la seva intervenci en relacions de confiana i respecte mutu. En aquesta
etapa els alumnes desenvolupen unes capacitats i amplien les possibilitats del seu pensament.
s, per, un pensament concret, basat en els objectes i en la realitat concreta, que no es basa
en abstraccions verbals ni en hiptesis, ats que en aquestes edats hi ha dificultats per sintetitzar
o generalitzar. Per assegurar el procs d'aprenentatge dels alumnes, el mestre ha de recollir el
seu pensament, ha de provocar interrogants, debatre, aportar elements per avanar, discutir
errors, plantejar qestions i estimular la creativitat. Per aix, en aquesta proposta curricular els
procediments ocupen un lloc central en els aprenentatges que cal adquirir.
El currculum defineix i ordena els seus elements fonamentals atenent als principis de
comprensivitat en l'atenci dels alumnes i d'autonomia dels centres per tal d'adequar
l'ensenyament a les caracterstiques de l'escola, del grup i de les persones i afavorir aix l'atenci
a la diversitat i als diferents ritmes d'aprenentatge.
En virtut d'aix, amb l'informe del Consell Escolar de Catalunya, d'acord amb l'informe de la
Comissi Jurdica Assessora, a proposta del conseller d'Ensenyament i amb la deliberaci prvia
del Govern,
Article 1
1.1. L'educaci primria comprendr sis cursos acadmics i s'organitzar en tres cicles de dos
cursos cadascun, cicle inicial, cicle mitj i cicle superior.
1.2. L'educaci primria s'inicia l'any natural en qu es compleixen sis anys.
Article 2
L'educaci primria tindr com a finalitat que els alumnes, en acabar l'etapa, assoleixin les
capacitats segents:
2.1. Conixer i acceptar la prpia identitat, les seves possibilitats afectives i de relaci i
progressar en l'autonomia i la iniciativa personal.
Decret 95/1992. Ordenaci curricular de l'educaci primria
2
2.2. Conixer el propi cos i les possibilitats motrius i progressar en l'adopci d'hbits de salut i
higiene personal.
2.3. Mostrar-se participatiu i solidari de forma responsable, i respectar els valors morals, socials i
tics propis i d'altri, per exercitar-se en els principis bsics de la convivncia i d'estima per la pau.
2.4. Resoldre situacions o necessitats de la vida quotidiana mitjanant processos d'identificaci,
planificaci, realitzaci i verificaci d'activitats al seu abast.
2.5. Conixer i utilitzar correctament i apropiadament la llengua catalana, i si s'escau l'aranesa,
tant oralment com per escrit, emprant-la normalment com a llengua vehicular i d'aprenentatge.
2.6. Conixer la llengua castellana a nivell oral i escrit de manera que pugui utilitzar-la
apropiadament com a font d'informaci i vehicle d'expressi.
2.7. Comprendre i expressar en llenges estrangeres missatges senzills dintre d'un context.
2.8. Comprendre el medi fsic i natural, els principals mecanismes que el regeixen, a partir de
l'observaci rigorosa de fets i fenmens senzills i la importncia que la seva conservaci i millora
t per a la humanitat.
2.9. Conixer els trets fonamentals de Catalunya en els seus aspectes naturals, socials, culturals
i histrics, en tant que medi definidor de la identitat nacional i personal i progressar en el
sentiment de pertinena al pas.
2.10. Mostrar actituds de respecte, conservaci i s correcte dels recursos materials, tcnics i
naturals.
2.11. Emprar els conceptes i les relacions matemtiques elementals i dominar les operacions
bsiques per tal de representar i interpretar l'espai, les situacions i les experincies, mitjanant
llenguatge matemtic.
2.12. Comunicar-se a travs dels mitjans d'expressi verbal, corporal, visual, plstica i musical,
desenvolupant la sensibilitat esttica, la creativitat i la capacitat per gaudir de les manifestacions
artstiques.
2.13. Conixer i gaudir del patrimoni cultural, participar en la seva conservaci i respectar la
diversitat lingstica i cultural dels pobles i les persones.
2.14. Aplicar els coneixements adquirits per resoldre de forma creativa problemes diversos, amb
els recursos apropiats i coneguts.
2.15. Aplicar, individualment i en equip, metodologies de treball intellectual, inclosa la utilitzaci
dels recursos de la tecnologia de la informaci, que estimulen l'aprenentatge i la creativitat i
permeten reduir tasques rutinries.
Article 3
3.1. En el currculum de l'educaci primria, definit a l'annex d'aquest Decret, s'estableixen per a
cada rea els objectius generals, els continguts i els objectius terminals que determinen el tipus i
grau d'aprenentatge que, respecte dels continguts, hauran d'haver assolit els alumnes en
finalitzar l'etapa.
3.2. Els objectius terminals son els criteris que s'han de tenir en compte per a l'avaluaci del
procs d'ensenyament-aprenentatge.
Article 4
El Departament d'Ensenyament establir els criteris, les instruccions i les orientacions
necessries per a l'aplicaci del currculum.
Article 5
5.1. El catal, com a llengua prpia de Catalunya, ho s tamb de l'ensenyament. S'utilitzar
normalment com a llengua vehicular i d'aprenentatge de l'educaci primria.
5.2. D'acord amb els organismes representatius de la Val d'Aran es fixaran els mbits
d'aprenentatge i les rees que s'impartiran en arans en aquesta comarca.
5.3. En qualsevol cas, es respectaran els drets lingstics individuals de l'alumne d'acord amb la
legislaci vigent.
3
Article 6
6.1. Les rees de coneixement de l'educaci primria s'organitzen en:
Llengua catalana, llengua castellana i literatura, i llengua aranesa a la Val d'Aran.
Llenges estrangeres.
Coneixement del medi: social i cultural.
Coneixement del medi: natural.
Educaci artstica: msica.
Educaci artstica: visual i plstica.
Educaci fsica.
Matemtiques.
Religi (voluntria).
6.2. Les assignacions temporals en cadascun dels cicles de l'etapa sn:
Per al cicle inicial:
Llengua catalana, llengua castellana i literatura: 350 h.
(llengua catalana i literatura. 140 h, llengua castellana i literatura: 140 h; continguts i estructures
lingstiques comuns: 70 h).
Coneixement del medi: social i cultural: 140 h.
Coneixement del medi: natural: 140 h.
Educaci artstica: msica: 105 h.
Educaci artstica: visual i plstica: 105 h,
Educaci fsica: 175 h.
Matemtiques: 210 h.
Religi (voluntria): 105 h.
Esbarjo. 175 h.
De les 1.750 hores totals lectives del cicle, les 245 hores restants es destinaran a completar
l'organitzaci del currculum mitjanant, entre altres, l'atenci a la diversitat dels alumnes,
l'organitzaci d'agrupaments flexibles, el refor educatiu i ampliaci horria de les rees.
La distribuci de les hores de l'rea de llengua en aquest cicle inicial podr adaptar-se a
programes lingstics especfics sempre que es respectin globalment en el conjunt de l'etapa les
distribucions establertes.
Per als alumnes que no facin l'opci de religi, s'organitzaran 105 hores d'activitats d'estudi en
l'rea del coneixement del medi social i cultural per tractar els continguts i objectius que es
determinen a l'annex.
Per als cicles mitj i superior:
Llengua catalana, llengua castellana i literatura: 280 h.
(llengua catalana i literatura: 105 h; llengua castellana i literatura: 105 h; continguts i estructures
lingstiques comuns: 70 h).
Llenges estrangeres: 175 h.
Coneixement del medi: social i cultural: 140 h.
Coneixement del medi: natural: 140 h.
Educaci artstica: msica: 70 h.
Educaci artstica: visual i plstica: 70 h.
Educaci fsica: 175 h.
Matemtiques: 210 h.
Religi (voluntria): 105 h.
Esbarjo: 175 h.
De les 1.750 hores totals lectives del cicle, les 210 hores restants es destinaran a completar
l'organitzaci del currculum mitjanant, entre altres, l'atenci a la diversitat dels alumnes,
l'organitzaci d'agrupaments flexibles, el refor educatiu i ampliaci horria de les rees
establertes.
Per als alumnes que no facin l'opci de religi, s'organitzaran 105 hores d'activitats d'estudi en
l'rea del coneixement del medi social cultural per tractar els continguts i objectius que es
determinen a l'annex.
4
6.3. El Departament d'Ensenyament i el Consell General de la Val d'Aran acordaran les
assignacions temporals per a l'organitzaci de l'ensenyament de la llengua aranesa i respectaran
els mnims de carcter general.
6 4 En l'rea de llenges estrangeres, els alumnes iniciaran l'aprenentatge d'una primera llengua
en el cicle mitj i podran optar a la introducci d'una segona llengua estrangera en el cicle
superior.
Article 7
7.1. Correspon al claustre elaborar el projecte curricular del centre que establir, tenint en
compte les caracterstiques dels alumnes, la distribuci temporal dels continguts descrits a
l'annex d'aquest Decret, els criteris generals per a l'elaboraci de la programaci, i les opcions
metodolgiques, organitzatives i d'avaluaci per al procs d'ensenyament-aprenentatge.
7.2. Els centres, en el marc del seu projecte curricular, organitzaran l'horari escolar d'acord amb
el que estableix l'article 6.2 d'aquest Decret i tenint en compte l'atenci a la diversitat dels
alumnes i als seus diferents ritmes d'aprenentatge.
Article 8
8.1. Als efectes del que disposa aquest Decret, s'entn per programaci el conjunt d'unitats
temporitzades que organitzen els continguts, els objectius didctics i les activitats d'aprenentatge
i d'avaluaci.
8.2. L'elaboraci de la programaci, la duran a terme els equips de mestres de cadascun dels
cicles coordinats pel cap d'estudis o rgan competent.
Article 9
9.1. L'avaluaci dels processos d'aprenentatge dels alumnes, d'acord amb el que estableix el
Decret 75/1992, de 9 de mar, ser contnua i global i es dur a terme en referncia als objectius
generals d'etapa i rea i als objectius terminals establerts en l'annex d'aquest Decret i tenint en
compte els objectius que cada centre estableixi en la programaci de cada un dels cicles.
9.2. Per avaluar els alumnes es tindran en compte els progressos realitzats en l'aprenentatge
dels continguts establerts en cada un dels cicles de forma global partint de la situaci inicial dels
alumnes i atenent la diversitat en els ritmes d'aprenentatge.
9.3. Com a conseqncia del procs d'avaluaci contnua s'establiran, dins de l'horari escolar,
mesures organitzatives i recursos pedaggics per a l'atenci a la diversitat dels alumnes i als
seus diferents ritmes d'aprenentatge.
9.4. L'avaluaci de l'alumne al final del cicle, la dur a terme el conjunt de mestres que
intervenen en l'acci docent de l'alumne constituts en comissi d'avaluaci.
Article 10
10.1. La decisi que un alumne resti un any ms en qualsevol dels tres cicles es podr adoptar
una sola vegada al llarg de l'educaci primria.
En qualsevol cas, aquesta decisi es prendr valorant l'assoliment dels continguts programats i
les previsibles repercussions positives i negatives que, respecte del procs global d'aprenentatge
de l'alumne, pugui tenir cada una de les opcions possibles.
10.2. Si un alumne passa d'un cicle a un altre havent assolit de forma incompleta els objectius
corresponents, en el cicle en que s'incorpora se li oferiran les activitats educatives adequades
per assolir-los.
Article 11
La Direcci General d'Ordenaci i Innovaci Educativa del Departament d'Ensenyament establir
els instruments pertinents per als registres d'observaci i avaluaci dels alumnes en cada un dels
cicles i en finalitzar l'etapa de l'educaci primria.
5
Article 12
Cada grup d'alumnes tindr un tutor que vetllar per l'atenci individualitzada, pel seguiment del
grup d'alumnes, per la coordinaci entre tots els docents que intervenen en l'activitat pedaggica
del grup i vehicular l'intercanvi d'informaci amb la famlia.
Article 13
13.1. A l'educaci primria es considerar l'esbarjo com a activitat educativa integrada en l'horari
lectiu dels alumnes. Els centres docents organitzaran en funci del nombre d'alumnes, d'espais i
de recursos les mesures pertinents per al seu funcionament.
13.2. En qualsevol cas els alumnes durant el temps d'esbarjo seran atesos per mestres del cicle
corresponent. L'observaci de les activitats dels alumnes durant el temps d'esbarjo donar dades
per a l'avaluaci contnua.
Article 14
14.1. Els projectes curriculars que elaborin els centres han de ser prou flexibles per permetre
concrecions individuals ajustades a les caracterstiques, els ritmes d'aprenentatge i les
singularitats de cada alumne per tal que es pugui donar compliment als principis d'integraci i
d'individualitzaci propis de l'atenci als alumnes amb necessitats educatives especials.
14.2. El Departament d'Ensenyament podr tamb autoritzar modificacions del currculum per
adequar-lo a les necessitats educatives especials dels alumnes. En els procediments
d'autoritzaci s'haur de tenir en compte l'opini dels pares o tutors i dels alumnes, si escau.
Disposicions finals
1. S'autoritza el Departament d'Ensenyament per dictar les disposicions que siguin necessries
per a l'aplicaci del que disposa aquest Decret.
2. Aquest Decret entrar en vigor l'endem de la seva publicaci al DOGC.
Barcelona, 28 d'abril de 1992
Jordi Pujol
President de la Generalitat de Catalunya
Josep Laporte i Salas
Conseller d'Ensenyament
6
Currculum de l'educaci primria. rea de Llengua.
L'ensenyament i l'aprenentatge de la llengua s'ha de plantejar des de la perspectiva de
l'adquisici d'un instrument, tant per a la comunicaci com per a l'aprenentatge.
Els objectius terminals de l'etapa estableixen el tipus i el grau d'aprenentatge respecte del domini
lingstic que han d'haver assolit els alumnes en finalitzar l'educaci primria.
Per tal que l'alumnat adquireixi els coneixements prescrits i la competncia lingstica adequada
en catal i en castell al final de l'etapa no s necessari tractar tots els continguts establerts de
manera repetida en cadascuna de les llenges oficials.
En aquesta etapa es prioritza l's funcional, oral i escrit de la llengua.
L's comunicatiu i instrumental de la llengua fa possible el domini de les capacitats lingstiques.
Aquestes capacitats, a ms, sn considerades tenint en compte els diferents mitjans de
comunicaci que poden ser utilitzats. La classe de llengua ha d'estar oberta a tots els textos i les
produccions lingstiques a qu t accs l'alumnat.
En el desenvolupament del currculum de Llengua caldr tenir en compte les variants dialectals i
el context scio-lingstic i cultural de l'alumnat i de l'escola per adequar-hi el ritme, les
estratgies, els recursos i la metodologia en el procs d'ensenyament-aprenentatge.
La llengua parlada s un dels elements ms importants a l'hora de planificar l'ensenyament de la
llengua a l'escola. Ho s tant per la seva relaci amb el pensament i amb la conceptualitzaci de
l'experincia com per la seva connexi immediata amb els interessos i les capacitats de
l'alumnat, i tamb pel fet de ser un punt de partida imprescindible per a l'accs a la llengua
escrita. Per tot aix, la llengua parlada no pot ser considerada com un fet que ja t lloc
espontniament, sin que ha de ser rigorosament plantejada i programada al llarg de tot
l'ensenyament obligatori, amb l'especificitat prpia de cada edat. Cal que els infants
desenvolupin amb tota la intensitat les seves capacitats expressives i comunicatives, que puguin
ser interlocutors actius i receptors d'informaci crtics i, per tant, lliures.
L'aprenentatge inicial de la llengua parlada es fa, en termes generals, fora de l'escola;
l'aprenentatge bsic de la llengua escrita, en canvi, es fa a l'escola i en l'etapa d'educaci
primria. Per evitar una separaci d'aquests dos mbits s molt important no dissociar l'activitat
lecto-escriptora de l'activitat oral ni de la resta d'activitats escolars. Tamb cal que els mestres i
l'escola s'esforcin a oferir un model de llengua escrita ric, correcte i planer alhora, que no
distanci innecessriament els registres parlat i escrit de la llengua, que rebutgi comportaments
diglssics i que incideixi positivament en l'mbit de la normalitzaci lingstica de la llengua
catalana. Amb aquestes premisses, i a partir d'unes activitats ben contextualitzades, l'alumnat ha
de copsar tota la potencialitat i funcionalitat de la llengua escrita i ha de rebre els estmuls
suficients per integrar-la al seu repertori vital, com a receptor o com a agent, en funcions tant
comunicatives com expressives.
El conjunt d'activitats que afavoreixen el desenvolupament de la comprensi i l'expressi oral i
escrita, ha de servir tamb per introduir de manera gradual i progressiva els continguts
sistemtics de fontica, ortografia, lxic i gramtica. Alhora, aquests aprenentatges afavoriran
que l's oral i escrit sigui cada vegada ms ric i correcte.
La reflexi i interioritzaci de normes i criteris sobre la part ms formal de la llengua s'ha de fer
sempre a partir de contextos significatius per a l'alumnat. Qualsevol text sorgit en la prctica
diria permet analitzar-ne els diferents components lingstics. Tamb el bagatge cultural de
transmissi oral s un material bsic que permet l'aprenentatge d'elements ms reiterats i que, si
escau, cal memoritzar.
Les activitats centrades en els aspectes gramaticals han de tenir com a finalitat principal la
reflexi i correcci de les produccions prpies i la comprensi dels missatges a l'abast d'alumnes
d'aquestes edats i mai, noms, l'explicitaci d'una teoria gramatical.
Objectius generals
En finalitzar l'etapa, l'alumne ha de ser capa de:
7
1. Tenir competncia comunicativa plena en el llenguatge oral com a mitj de realitzaci personal
i social, com a base de la fixaci del pensament i com a punt de referncia per a l'adquisici i
enriquiment del llenguatge escrit.
2. Comprendre i expressar-se amb adequaci al mitj oral o escrit, al tipus de missatge i a les
necessitats escolars i socials de l'edat.
3. Adquirir l'habitud lectora i, a partir de diverses fonts impreses, avanar progressivament en la
fludesa i en la bona comprensi del text escrit com a font de plaer i de coneixements i com a
ampliaci del repertori lingstic.
4. Conixer les convencions grfiques de l'escriptura i aplicar-les gradualment en tot tipus de
producci escrita.
5. Assegurar el lxic fonamental i ampliar-lo i enriquir-lo en la mesura que es diversifiquen els
seus coneixements i els seus mbits d'expressi personal.
6. Observar el funcionament de la llengua tant per organitzar la seva expressi segons la
seqncia lgica de les idees, com per adonar-se de totes les possibilitats expressives i ldiques
del llenguatge.
7. Expressar-se per escrit utilitzant tcniques diverses (descripci, dileg, carta...) amb finalitats
tamb diverses (fabulaci, simulaci de situacions comunicatives, expressi de vivncies...).
8. Descobrir en el llenguatge i en les seves manifestacions orals, escrites i udio-visuals, un
vehicle d'accs i participaci en el patrimoni cultural catal, i a travs d'aquest introduir-se en
d'altres cultures.
9. Conixer la varietat estndard de la llengua castellana de manera que pugui utilitzar-la com a
font d'informaci i vehicle d'expressi.
10. Conixer i fer servir adequadament el catal, el castell, i si s'escau l'arans, bo i eliminant
progressivament les interferncies entre els sistemes lingstics esmentats.
11. Mostrar sensibilitat, respecte i inters per les manifestacions lingstiques i culturals que li
faciliten el domini d'altres llenges tot ampliant les possibilitats de relaci i de millora de la seva
capacitat intellectual.
12. Reflexionar sobre la llengua i el seu s i desvetllar el sentit crtic envers expressions que
comporten discriminaci per ra de classe, raa, sexe, creences, etc.
Continguts
Procediments
1. Comprensi i expressi oral:
1.1. Reproducci d'ordres, relats, explicacions i argumentacions.
1.2. s de models i estructures diversos amb emissors diferents.
1.3. Discriminaci fontica (sons, sllabes, accents, paraules, frases).
1.4. Utilitzaci de tecnologies de la informaci i comunicaci.
1.5. Producci oral de models i estructures de tipologia diversa (conversa, narraci, descripci,
argumentaci, exposici de temes, dramatitzaci).
1.6. Memoritzaci i reproducci de poemes i textos de diferent tipologia.
1.7. Ampliaci i utilitzaci del camp lxic, semntic i d'estructures de la llengua.
1.8. Entonaci de la frase segons la intenci.
1.9. Distinci de l'accentuaci prosdica.
2. Comprensi i expressi escrita.
2.1. Estratgies i habilitats per a la comprensi.
2.2. Lectura mental i expressiva.
2.3. s de recursos per a la comprensi: diccionaris, ndex, alfabet...
2.4. La lectura com a recerca d'informaci.
2.5. Relaci text-imatge i mitjans de comunicaci.
2.6. Producci de textos de tipologies diverses (narraci, descripci, dileg...).
2.7. Producci de textos creatius i comunicatius.
2.8. Aplicaci de l'accentuaci grfica.
2.9. Prctica de normes ortogrfiques.
8
2.10. Incorporaci d'elements lxics i semntics.
2.11. s de diferents tipus de frases.
2.12. Substituci, ampliaci i reducci de paraules i grups de paraules (connectors,
complementaci, pronoms...).
Fets, conceptes i sistemes conceptuals
1. s i comunicaci.
1.1. Llengua parlada:
1.1.1. Elements no lingstics.
1.1.2. Registres d's i funcionalitat.
1.1.3. Factors de les diferents situacions comunicatives (emissor, receptor i funcionalitat de la
comunicaci).
1.1.4. Diferncies entre text oral i text escrit.
1.1.5. Diversitat de textos orals, textos literalis.
1.2. Llengua escrita:
1.2.1. Elements de la llengua escrita.
1.2.2. Registre d's i funcionalitat.
1.2.3. El text escrit com a mitj de comunicaci i font d'informaci.
1.2.4. Tcniques d'expressi escrita.
1.2.5. Diversitat de textos escrits: textos literaris, textos cientfics.
1.3. Llenguatge de la imatge
1.3.1. Cmic, publicitat, mitjans udio-visuals, multimdia.
2. Treball sistemtic de llengua.
2.1. Fontica i ortografia.
2.1.1. Vocal/consonant.
2.1.2. Sllaba.
2.1.3. Accentuaci.
2.1.4, Normes ortogrfiques bsiques.
2.2. Lxic.
2.2.1 Relacions entre mots per la seva forma i significat.
2.3. Gramtica.
2.3.1. Paraules.
2.3.2. Concordana.
2.3.3. Tipus de frases.
2.3.4. Puntuaci.
Actituds, valors i normes
1. Audici atenta i crtica.
2. Respecte al torn de paraules, a les intervencions i idees de les altres persones.
3. Inters per participar i fer-se entendre.
4. Gust per la declamaci.
5. Inters pel text escrit.
6. Gust per la lectura.
7. Inters per a la recerca de coneixements nous.
8. Sentit crtic davant les produccions escrites, publicitries i multimdia.
9. Respecte i inters pel coneixernent de les variants dialectals de la llengua.
10. Inters per una pronncia correcta dins la variant dialectal prpia.
11. Habituaci, a l's del diccionari.
12. Inters per enriquir el vocabulari.
13. Inters per a l'observaci i experimentaci en el funcionarnent del llenguatge.
Objectius terminals
1. Identificar la funci que tenen en una situaci oral els elernents no lingstics: gest, mirada,
postura corporal, entonaci, volum, ritme, velocitat i pausa.
9
2. Reconixer els diferents factors que defineixen una situaci comunicativa: emissor, receptor,
funcionalitat i context en qu es produeix.
3. Planificar i dramatitzar situacions de la vida quotidiana i fer representacions de contes, acudits,
adaptacions de contes i peces teatrals breus.
4. Transformar un mateix missatge d'acord amb les diferents situacions comunicatives.
5. Produir missatges orals (conversa, narraci, descripci, exposici de temes...) emprant una
dicci, entonaci i postura corporal adients al registre de llengua utilitzat.
6. Comprendre relats, explicacions i argumentacions de models i estructures diverses amb
presncia o absncia de l'emissor i amb suport visual o sense.
7. Sentir la necessitat de saber escoltar per comprendre, per informar-se i per poder participar
posteriorment en la conversa.
8. Interpretar ordres que comportin una ordenaci en l'activitat a realitzar.
9. Identificar els elements que intervenen en diferents tipus d'activitats orals: conversa,
conferncia, assemblea, dramatitzaci, taula rodona, etc.
10. Utilitzar diferents mitjans udio-visuals per a la producci d'activitats d'expressi oral i
comunicatives en general.
11. Adonar-se de la importncia de dominar la llengua oral per poder establir situacions
comunicatives, apreciant l'ordre, la claredat i la coherncia en l'expressi oral.
12. Adonar-se de les diferncies que hi ha entre el text oral i el text escrit.
13. Reconixer i valorar l's de la llengua escrita com a vehicle de comunicaci i font
d'informaci.
14. Reconixer els diferents tipus de textos segons la seva funcionalitat i presentaci.
15. Llegir mentalment i desprs de forma expressiva qualsevol text, en prosa o vers, adequat a
l'edat.
16. Utilitzar la lectura com a tcnica per a la recerca d'informaci i apreciar-la com a font de plaer,
tot respectant els llibres i comportant-se correctament en una biblioteca.
17. Utilitzar les estratgies i habilitats necessries per a una bona comprensi (formulaci de
preguntes sobre el text, identificar la idea principal i les parts del text) i rapidesa lectora
(ampliaci del camp visual, memoritzaci de paraules, atenci).
18. Memoritzar l'ordre alfabtic. Conixer i valorar la seva utilitat com a instrument per a
l'ordenaci, l'accs i la recuperaci d'informaci.
19. Distingir i utilitzar els indicadors externs d'un llibre (ttol, ndex, etc.), un text (ttol, subratllat,
etc.), un diccionari o una enciclopdia (ordre alfabtic, etc.) i altres suports d'informaci diversos
(anuari, base de dades) per facilitar la recerca d'informaci i la seva comprensi.
20. Memoritzar i reproduir oralment poemes, textos breus i canons.
21. Reconixer i utilitzar diferents tipus de registres en les comunicacions escrites: avisos, cartes
personals, anuncis, resums, notcies periodstiques, crniques.
22. Reconixer l'estructura interna de diferents tipus de textos i redactar-ne de tipologia diversa a
partir de diferents models (narraci, descripci, exposici, dileg).
23. Elaborar textos espontanis i creatius.
24. Elaborar i utilitzar resums, esquemes i grfics com a tcniques d'estudi.
25. Prendre una actitud crtica i raonada envers les comunicacions en qu actua de receptor
(dramatitzacions, exposicions de temes, televisi, etc.).
26. Identificar elements lingstics i no lingstics que intervenen en les produccions dels mitjans
de comunicaci.
27. Desvetllar el sentit crtic i el respecte davant les diferents produccions escrites.
28. Estar sensibilitzat davant les manifestacions literries.
29. Identificar tots els sons voclics i consonntics segons la variant dialectal prpia.
30. Comparar i classificar els diferents sons voclics i consonntics per aplicar correctament la
normativa ortogrfica.
31. Preocupar-se per una bona pronncia.
32. Distingir les sllabes d'una paraula i identificar-ne la tnica.
33. Interpretar, memoritzar i aplicar les normes ortogrfiques bsiques per dominar les grafies:
formaci de plurals, dgrafs, terminacions verbals, consonants mudes, s de l'apstrof i
consonants insegures.
34. Induir normes ortogrfiques fent s de l'observaci de les regularitats en l'escriptura.
10
35. Raonar i aplicar les normes d'accentuaci: accent diacrtic, diresi, paraules agudes, planes i
esdrixoles.
36. Utilitzar el diccionari i recursos informtics de comprovaci de la correcta escriptura de les
paraules.
37. Aplicar els aspectes formals en les produccions escrites (puntuaci, adequaci sintctica,
lxica i ortogrfica i coherncia del text).
38. Mostrar inters per ampliar el vocabulari i valorar l's dels elements lingstics apresos.
39. Reconixer i utilitzar els recursos lingstics que generen nou vocabulari (prefixaci, sufixaci,
composici) i els que amplien el seu sentit (comparaci, polismia, metfora).
40. Distingir els elements de derivaci i composici de paraules i saber-ne interpretar la
significaci.
41. Identificar les relacions dels mots pel seu significat: polismia, sinonmia i antonmia, sentits
propis i figurats, comparaci, lexicalitzaci (modismes, locucions i frases fetes).
42. Memoritzar l'escriptura de mots d's frequent relacionats amb les diverses temtiques
d'estudi.
43. Utilitzar amb precisi i correcci el vocabulari propi i especfic d'altres rees.
44. Recrear-se amb el joc de paraules com a font d'enriquiment i gaudi.
45. Practicar l'observaci del funcionament de les paraules i frases.
46. Interpretar diferents tipus de frase i relacionar l'entonaci amb la puntuaci.
47. Experimentar els canvis significatius produts per alteracions de l'entonaci de la frase i
aplicar la puntuaci adequada.
48. Identificar dins la frase les categories gramaticals de determinant, nom, adjectiu, verb i
adverbi.
49. Observar i comprovar la relaci de concordana dins la frase: determinant/nom/adjectiu,
nom/verb, pronom personal/verb.
50. Aplicar reduccions, ampliacions i substitucions de paraules o grups de paraules mitjanant
l's de connectors, complements i pronoms.
51. Aplicar substitucions pronominals (no ms de dues combinacions).
52. Elaborar produccions utilitzant diversos recursos comunicatius: murals, auques, revistes,
vdeos, presentacions multimdia...
53. Valorar les variants dialectals (lxiques, fontiques...) com a diversitat enriquidora de la
llengua.
Currculum de l'educaci primria. rea de Llenges estrangeres.
Aprendre una llengua estrangera forma part d'un procs cognoscitiu i de sociabilitzaci
fonamental en el conjunt plurilinge i multicultural del mn.
Amb l'aprenentatge de llenges estrangeres es pretn la progressiva adquisici de la
competncia comunicativa.
Iniciar-la en l'educaci primria permet fixar unes bases slides des del punt de vista auditiu i
fontic en una edat en qu es t ms plasticitat perceptiva, una gran capacitat de comunicar-se
sense inhibicions i un inters per totes les formes d'expressi, verbals i no verbals.
Objectius generals
1. Mostrar-se receptiu i interessat davant la diversitat lingstica a travs del contacte amb una
nova llengua i cultura.
2. Valorar el coneixement de llenges estrangeres com a instrument de comunicaci entre les
persones i els pobles.
3. Comunicar-se oralment tenint cura de la pronncia i l'entonaci i utilitzar els recursos no
lingstics com a suport de l'expressi oral.
4. Tenir una competncia comunicativa elemental que li permeti de fer un s efectiu de la llengua
en situacions quotidianes.
11
5. Mostrar habilitats per llegir, comprendre globalment i produir petits textos escrits.
6. Utilitzar el lxic fonamental per a l'elaboraci de produccions orals i escrites.
7. Manifestar curiositat i motivaci per l'aprenentatge de llenges estrangeres.
Continguts
Procediments
1. Comprensi i expressi oral
1.1. Comprensi global d'intercanvis orals a partir d'elements lingstics i de les caracterstiques
de la situaci.
1.2. Comprensi de descripcions amb ajut d'imatges o sense.
1.3. Expressi oral de missatges de la classe i de la vida quotidiana.
1.4. Percepci, discriminaci i emissi de sons, entonacions, accents i ritmes.
1.5. s d'estratgies extralingstiques que ajudin la comprensi i expressi orals: gest, to,
expressi facial, etc.
1.6. Memoritzaci i reproducci oral de textos: canons, poemes, endevinalles, etc.
2. Comprensi i expressi escrita.
2.1. Comprensi global de textos senzills: contes, poemes, textos amb suport icnic.
2.2. Comprensi, memoritzaci i producci de textos funcionals i de ficci senzills: regles de jocs,
enunciats d'exercicis, instruccions d's, etc.
2.3. Transcripci d'enunciats breus establint la correspondncia so-grafia.
2.4. Utilitzaci dels diferents recursos: diccionari pictric, material udio-visual, programes
informtics, etc.
1. Comunicaci i llengua.
1.1. Estructures comunicatives elementals.
1.2. Elements essencials de morfosintaxi.
1.3. Lxic relatiu a temes d'inters per a l'alumnat.
1.4. Fonologia: caracterstiques rtmiques, entonacions bsiques, accent i sistema fonolgic.
1.5. Ortografia bsica de la llengua.
2. Aspectes scio-culturals.
2.1. Alguns aspectes scio-culturals dels pasos que parlen la llengua objecte d'aprenentatge.
1. Inters en la producci d'entonacions, ritmes i sons nous.
2. Atenci a l'audici, a la bona pronncia, als ritmes i sons nous.
3. Superaci de la possible inhibici inicial davant la nova llengua.
4. Esfor per comprendre i fer-se comprendre.
5. Sensibilitzaci per la varietat i sincronitzaci dels diversos llenguatges (verbal, gestual, icnic,
musical).
6. Valoraci positiva de la llengua estrangera i respecte vers altres formes de vida i de cultura.
7. Actitud oberta respecte a d'altres persones, comunitats i cultures.
Objectius terminals
1. Distingir i reproduir els sons i les entonacions bsiques de la llengua estrangera per imitaci
del model.
2. Relacionar els sons amb les convencions grfiques usuals.
3. Identificar les entonacions prpies de la llengua estrangera i relacionar-les amb el seu
significat.
4. Esforar-se en la pronncia i l'entonaci adequades en les produccions orals.
5. Interpretar i produir missatges orals amb el suport d'estratgies senzilles.
6. Utilitzar i apreciar l'ajut dels diversos llenguatges no verbals.
12
7. Demostrar haver ents el discurs emprat per interactuar a classe.
8. Comprendre missatges en situacions contextualitzades i en intercanvis propis de la vida
quotidiana.
9. Mostrar haver comprs globalment el discurs d'alguns mitjans de comunicaci de masses.
10. Participar activament en converses orals prpies de la classe, prenent la iniciativa i
respectant les normes.
11. Explicar i descriure esdeveniments, ancdotes o contes amb l'ajut de suports diversos.
12. Reaccionar de forma verbal i no verbal a missatges orals dins de contextos situacionals.
13. Memoritzar i reproduir textos breus, canons, petits poemes, etc.
14. Comprendre globalment textos escrits i reaccionar verbalment.
15. Relatar i descriure ancdotes, persones i objectes de l'entorn prxim.
16. Donar resposta curta a preguntes escrites.
17. Utilitzar el text i el context paratextual per reconixer el tipus de text i fer hiptesis de
significats.
18. Transcriure enunciats treballats oralment emprant els signes grfics convencionals.
19. Completar i produir textos propis de l'edat a partir de models coneguts.
20. Identificar el vocabulari necessari propi de les situacions plantejades, simulades o reals.
21. Utilitzar eficament diferents recursos (diccionaris, mitjans udio-visuals o altres sistemes
tecnolgics d'informaci) per a la comprensi del lxic.
22. Observar algunes regularitats del funcionament de la llengua.
23. Usar les estructures comunicatives ms elementals de la llengua.
24. Fer s d'elements gramaticals que possibilitin la comprensi global de missatges.
25. Cooperar i comportar-se de forma respectuosa en la realitzaci de les activitats individuals i
collectives.
26. Valorar i respectar les diferncies culturals i lingstiques.
Currculum de l'educaci primria. rea de Coneixement del medi. El medi social i cultural.
La finalitat de l'ensenyament del coneixement del medi social i cultural, especialment de la
geografia i de la histria, s potenciar en l'individu unes determinades capacitats intellectuals,
formar-lo en una srie de coneixements, habilitats i actituds, perqu pugui comprendre millor la
societat i el mn d'avui i pugui accedir-hi amb maduresa i responsabilitat. Aquesta finalitat
principal ha d'anar acompanyada de components sociabilitzadors, i d'aprenentatges d'hbits
democrtics i de la conscincia de pertinena a la societat i nacionalitat catalanes en una
perspectiva humanista i universal.
El coneixement del medi social i cultural, a ms de fornir informacions diverses sobre el mn ha
de donar les eines necessries perqu els nens siguin capaos de comprendre i interpretar el
cmul diari d'informacions, spiguen on trobar-les i s'introdueixin en els mtodes que han de
portar-los a un esperit cientfic.
Una altra de les finalitats del coneixement del medi social i cultural s la de potenciar les
habilitats i capacitats cognitives de l'alumnat, objectiu que tradicionalment ha estat lligat a la
interrelaci amb la realitat, al foment de la capacitat creativa, a un cert sentit ldic de
l'ensenyament i a una visi crtica del mn.
D'altra banda, s'han d'atendre tamb les caracterstiques evolutives del nen relacionades
principalment amb el seu desenvolupament cognitiu. Al llarg de l'etapa d'educaci primria, els
alumnes van progressant a travs de diverses fases en relaci amb la comprensi de l'espai i el
temps i la seva representaci, a l'adquisici de nocions geogrfiques, histriques i socials, la
ubicaci en el punt de vista d'altres, la noci de causalitat, la comprensi de fenmens en els
quals intervenen moltes causes, etc.
El coneixement social de la realitat es fa a travs d'una contnua activitat i experimentaci; cal
observar, comprovar, recollir informaci, treball de camp. Aquesta interacci es realitza
fonamentalment amb persones, grups, ambients humans i realitats humanes.
Per als alumnes que no facin l'opci de religi s'organitzaran les hores corresponents d'activitat
d'estudi en aquesta rea per tractar els continguts i objectius que es presenten precedits per un
asterisc (*).
13
Objectius generals
1. Saber utilitzar diverses fonts d'informaci directa i indirecta per adquirir la informaci que li
interessa, processant-la, interpretant-la i expressant-ne els resultats mitjanant diversos
llenguatges, tot utilitzant instruments i recursos tecnolgics apropiats.
2. Formular-se preguntes i fer prediccions, arribant a conclusions o generalitzacions a partir de
temes prxims coneguts concrets.
3. Orientar-se en l'espai a partir del propi cos, d'altres punts referencials de l'entorn i de codis
usuals de representaci. Reconixer i expressar l'espai fent s de diferents suports i tcniques.
4. Emprar per referir-se al temps personal i al cronolgic aquelles nocions comunament
utilitzades per mesurar-lo i entendre correctament els instruments amb qu es representa la
cronologia. Demostrar haver-se iniciat en la comprensi del temps histric i d'algunes
caracterstiques de les grans etapes de la histria de la humanitat.
5. Tenir un coneixement d'ell mateix en interacci amb l'entorn. Emetre judicis crtics i
constructius davant de diferents situacions i problemes, tant de l'entorn ms prxim com d'altres
ms allunyats en l'espai o en el temps.
6. Aplicar el vocabulari especfic adquirit amb la finalitat de descriure i analitzar aspectes de
l'entorn social i fsic i de les seves relacions, referents tant a la realitat prxima coneguda com a
d'altres situacions allunyades.
7. Reconixer i explicar esdeveniments, llocs, smbols,monuments, personatges, institucions del
passat i del present, definidors de la geografia, la histria de Catalunya i de la seva realitat social,
territorial i nacional que li permetin progressar en el sentiment de pertinena al pas.
8. Reconixer, valorar i complir les normes socials relacionades amb el respecte a si mateix i a
les altres persones i aquelles que regulen les relacions i la convivncia entre la diversitat de
grups que configuren la prpia comunitat.
9. Respectar els valors morals, socials i tics propis i d'altri a partir de l'exercici dels drets i deures
democrtics en les seves actuacions convivencials.
10. Valorar el medi ambient a partir dels coneixements adquirits, considerant-lo en les seves
dimensions naturals, histrico-artstiques i esttiques.
Continguts
Procediments
1. Interpretaci i representaci de l'espai.
1.1. Interpretaci i utilitzaci de smbols i signes convencionals.
1.2. Orientaci espacial emprant diferents direccions.
1.3. Realitzaci, utilitzaci i interpretaci de plnols i mapes.
2. Conscincia temporal i temps histric.
2.1. Identificaci de nocions temporals de simultanetat, successi, durada, continutat i canvi, i
de relacions causa-efecte.
2.2. Utilitzaci de diferents unitats de mesura temporals i histriques.
3. Informaci, comprensi i aplicaci.
3.1. Formulaci de generalitzacions a partir d'experincies o coneixements concrets, prxims o
coneguts.
3.2. Plantejament de problemes, preguntes i formulaci de prediccions relacionades amb fets
verificables.
3.3. Selecci de fonts d'informaci i utilitzaci d'eines apropiades de processament de dades
obtingudes per facilitar la representaci i l'elaboraci de conclusions.
3.4. s de tcniques, instruments, aparells i documents per obtenir informaci, i utilitzaci, si
escau, dels instruments i recursos de la tecnologia de la informaci per processar-la i
representar-la.
14
3.5. Expressi de conclusions amb diferents tipus de suport.
3.6*. Expressi de conclusions lligades a manifestacions artstiques d'origen religis.
1. La prpia identitat.
1.1 Dades d'identificaci personal amb relaci a si mateix i als espais on es desenvolupa la vida
quotidiana.
1.2. Processos i transformacions del propi cos.
1.3. Drets i deures perlsonals i collectius.
2. El medi fsic, paisatges i sistemes humans.
2.1. Els sistemes naturals i els seus elements.
2.2. Els sistemes humans i els seus components.
2.3. Sistemes natulals i sistemes humans a Catalunya.
2.4. La poblaci. L'organitzaci territorial i la poblaci a Catalunya.
2.5*. La jerarquia religiosa i la distribuci territorial a Catalunya.
3. El medi econmic i social.
3.1. L'agricultura i les activitats primries, la industria i les activitats secundries, els serveis i les
activitats terciries. Activitats econmiques de Catalunya i d'Espanya.
3.2. Paisatges rurals, industrials i urbans.
3.3. L'organitzaci de la vida social i el treball.
3.4*. La influncia de les diverses cultures religioses en l'organitzaci de la vida social.
3.5*. La influncia del fet religis en l'organitzaci de la vida social i econmica a Catalunya.
4. El medi poltic i cultural.
4.1. Smbols d'identitat cultural i nacional de Catalunya.
4.2. La creaci artstica i cultural. El patrimoni histrico-artstic.
4.3. Organitzaci poltica del municipi, de Catalunya i d'Espanya.
4.4*. Les cultures religioses i la creaci artstica i cultural.
4.5*. Religi i mitologia. Repercussions histrico-artstiques a la Mediterrnia.
4.6*. L'art religis a Catalunya.
5. El medi histric.
5.1. La vida i el treball en altres temps.
5.2. Grans etapes convencionals de la histria de la humanitat.
5.3. Fets i persones rellevants en la histria de Catalunya i d'Espanya.
5.4*. Costums, fets i personatges significatius vinculats a les diverses religions de la histria de la
humanitat.
5.5*. La influncia del fet religis en alguns esdeveniments de la histria de Catalunya.
1. Construcci de la identitat personal.
1.1. Conscincia progressiva de la responsabilitat i de la presa de decisions.
1.2. Valoraci de si mateix i d'un estil de vida personal.
1.3. Acceptaci de normes referides a si mateix, com a persona i com a membre d'una comunitat.
2. Educaci cvica.
2.1. Sensibilitzaci pels drets i deures humans.
2.2. Participaci en la vida collectiva respectant les normes de convivncia.
2.3. Respecte dels bns materials de les persones, institucions o serveis.
2.4. Valoraci de les tasques encaminades a la pau i el benestar.
3. Defensa de la identitat, el medi ambient i el patrimoni cultural.
3.1. Sentiment de pertinena a Catalunya.
15
3.2. Atribuci de valor al patrimoni.
3.3. Sensibilitzaci per la protecci del medi ambient.
4. Actituds personals en el treball.
4.1. Inters per conixer manifestacions i fets histrics, socials i culturals.
4.2. Acceptaci de normes de treball collectiu.
Objectius terminals
1. Utilitzar els punts cardinals i la brixola per indicar direccions i per seguir o dissenyar itineraris.
2. Realitzar, interpretar i utilitzar plnols i mapes a gran escala, tenint en compte els signes
convencionals i l'escala grfica.
3. Identificar nocions i situacions temporals de simultanetat, successi, durada i continutat-canvi
referides a fenmens temporals i histrics.
4. Utilitzar correctament el segle com a unitat de mesura histrica.
5. Identificar les diferents etapes convencionals de la histria de la humanitat.
6. Utilitzar diferents tipus de fonts bsiques en la histria i manejar documents diversos per
expressar conclusions histriques senzilles.
7. Emprar tcniques i aparells senzills per obtenir informacions procedents de l'entorn social i
fsic, i utilitzar, si escau, els instruments i recursos de la tecnologia de la informaci per
emmagatzemar-les, recuperar-les, processar-les i presentar-les.
8. Plantejar preguntes referides a fets observables i problemes coneguts.
9. Simular mitjanant jocs i dramatitzar fets i esdeveniments que exemplifiquin situacions
geogrfiques o histriques diverses.
10. Debatre i discutir de forma raonada esdeveniments que exemplifiquin situacions
geogrfiques, histriques, socials sobre les quals es posseeixi informaci.
11. Identificar trets de la prpia personalitat i expressar correctament les dades personals.
12. Reconixer-se com a membre pertanyent a diversos grups socials (escola, famlia,
agrupacions culturals o esportives, etc).
13. Identificar les principals unitats de relleu de Catalunya, les caracterstiques de les costes, del
clima i la xarxa hidrogrfica, de la vegetaci i la fauna.
14. Assenyalar les caracterstiques de l'estructura i de la distribuci de la poblaci a Catalunya.
15. Indicar funcions i serveis de les ciutats i la distribuci territorial de les principals ciutats
catalanes.
16. Enumerar les comarques i la divisi comarcal de Catalunya i comentar les principals
caracterstiques de la prpia comarca.
17. Assenyalar les caracterstiques de l'organitzaci de la vida social dels grups humans propers i
dels espais on es desenvolupa.
18. Identificar el treball i les activitats econmiques de l'entorn quotidi.
19. Indicar les principals caracterstiques de l'agricultura, la ramaderia, la pesca i d'altres activitats
primries a Catalunya.
20. Identificar i classificar els diferents tipus de fonts energtiques i saber l'origen de l'energia
que es consumeix a Catalunya.
21. Indicar els principals tipus i caracterstiques d'indstries existents a Catalunya.
22. Distingir diferents tipus de paisatges agro-pecuaris, industrials i terciaritzats de Catalunya,
Espanya, l'rea mediterrnia i Europa.
23. Situar activitats econmiques de Catalunya dins el conjunt d'Espanya, les Comunitats
Europees i el mn.
24. Situar en els mapes el territori de Catalunya i aquells territoris que per causa de la llengua,
els smbols o la histria han tingut una estreta relaci amb Catalunya.
25. Indicar el paper dels mitjans de masses i de les noves tecnologies com a protagonistes de
noves formes de creaci i difusi de cultura.
26. Comparar alguns trets elementals sobre l'evoluci del treball i de les formes de vida
quotidiana (alimentaci, habitatge, vestit, costums, tcnica, energia, transports, comunicacions,
etc.) en diferents perodes histrics.
16
27. Indicar alguns trets de les formes de vida a Catalunya durant la Prehistria, reconixer
algunes caracterstiques de la romanitzaci i identificar els principals elements de l'herncia
romana.
28. Identificar algunes de les caracterstiques de la civilitzaci islmica a la Catalunya Nova,
Valncia i Mallorca i de la cultura hebraica a les nostres terres.
29. Situar la formaci de la naci catalana en l'Alta Edat Mitjana i a partir de la Marca Carolngia i
conixer alguns trets de la vida als castells i als monestirs i alguns personatges importants
d'aquest perode.
30. Indicar alguns trets de la vida a les ciutats i del gran desenvolupament del comer a la Baixa
Edat Mitjana a Catalunya.
31. Indicar fets i personatges importants del perode on es va produir la Guerra dels Segadors i la
Guerra de Successi i conseqncies per a Catalunya d'ambds conflictes.
32. Indicar fases, fets i personatges vinculats amb el perode de modernitzaci i industrialitzaci
de Catalunya durant els segles XIX i XX.
33. Situar alguns fets relacionats amb la histria recent de Catalunya: la Generalitat, la
Repblica, la Guerra Civil, el Franquisme, la restauraci de la Generalitat, i identificar alguns
personatges rellevants institucionals relacionats amb el perode.
34. Conixer els principals esdevenimients histrics d'Espanya i del mn i relacionar-hi els propis
de Catalunya.
35. Acceptar i practicar normes referides a la protecci, la higiene i la salut de la prpia persona i
les de les altres persones.
36. Demostrar sensibilitat pels drets i deures que tenim les persones les unes envers les altres i
comportar-se d'acord amb les normes que regulen la vida quotidiana i personal com a ciutadans.
37. Prendre conscincia de la necessitat de fer aportacions personals a la vida collectiva,
participant i collaborant amb els altres utilitzant el dileg com a forma per resoldre conflictes.
38. Identificar i respectar els smbols nacionals i les institucions de Catalunya, els d'Espanya, i els
d'altres nacions i pobles.
39. Valorar la solidaritat i la tolerncia com a actituds de cooperaci entre les persones.
40. Entendre els drets humans i els drets dels pobles com a drets propis inalienables.
41. Identificar i valorar els bns que componen el patrimoni cultural de la comunitat local i la
naci i actuar decididament en favor de la seva preservaci i protecci.
42. Valorar i respectar alguns costums i formes de vida dels avantpassats entenent-los com a
herncia de civilitzaci.
43. Mostrar sensibilitat envers la necessitat de conservaci del medi natural i actuar decididament
en favor de la seva defensa i protecci.
44. Interessar-se per diferents formes de vida i de cultura relativitzant similituds i diferncies.
45*. Manejar documents que aportin informacions sobre fets i fenmens de la cultura religiosa.
46*. Relacionar la jerarquia religiosa amb la seva territorialitat.
47*. Indicar trets caracterstics d'organitzacions socials que tenen els seus orgens en cultures
religioses de la humanitat.
48*. Relacionar fets religiosos amb determinades organitzacions socials i econmiques que s'han
produt al llarg de la histria de Catalunya.
49*. Identificar i valorar les manifestacions artstiques ms significatives de l'art religis catal.
50*. Assenyalar els elements bsics de l'estructura religiosa greco-romana.
51*. Identificar algunes divinitats del mn clssic amb l'activitat humana amb qu es relacionaven
i els mites que se n'han derivat.
52*. Relacionar les tradicions i els costums actuals de l'entorn proper amb les aportacions de les
diferents cultures religioses.
53* Identificar algunes repercussions histrico-artstiques de la religi i la mitologia a l'rea
mediterrnia.
54*. Indicar les relacions i influncies de la religi en l'origen d'alguns esdeveniments histrics a
Catalunya i les seves conseqncies.
55* Identificar personatges significatius de les religions ms practicades i amb ms repercussi
en el mn actual.
56*. Observar alguns trets significatius de manifestacions artstiques religioses musicals,
pictriques, arquitectniques, etc., extraient-ne algunes conclusions.
17
Currculum de l'educaci primria. rea de Coneixement del medi. El medi natural.
L'ensenyament de les cincies a l'etapa d'educaci primria parteix del fet que els nens
interpreten el que observen en funci de la seva visi del mn, dels coneixements que
posseeixen, de les experimentacions que realitzen, dels subsegents debats amb els companys i
de la generalitzaci d'explicacions vlides per a altres fenmens.
Per aix el currculum vol oferir una resposta vlida a les qestions que els nens es plantegen a
fi que siguin contestades segons la interpretaci que en dna avui la cincia i evitar, aix, que es
donin respostes mancades de bagatge cientfic. Sovint, aquestes preconcepcions, elaborades
abans de tota instrucci formal, queden molt consolidades i s molt difcil substituir-les.
Una preocupaci constant en aquesta etapa ha de ser la de conixer les concepcions que tenen
els nens sobre la interpretaci dels fets que els envolten per tal de posar al seu abast els mitjans
que els permetin modificar els esquemes.
L'alumnat de 6 a 12 anys est interessat, generalment, per tots els aspectes del mn que
l'envolta. Encara que el coneixement de la vida s un centre d'atracci important, les preguntes
que es formulen es refereixen a facetes molt diferents de l'entorn.
Per altra banda, moltes observacions de l'entorn, ats l'inters que susciten en aquesta etapa,
conv fer-les des de les primeres edats. En canvi, resulten massa simples en nivells superiors,
on ja cal fer interpretacions ms aprofundides dels fets.
Els continguts s'han escollit en funci de l'inters que desperten en aquests moments evolutius
del nen. Es vol potenciar la curiositat i no permetre que el nombre de qestions que formula
l'alumnat disminueixi al llarg de l'escolaritat.
En aquest currculum figuren els continguts que poden ser apresos significativament en aquesta
etapa. Es a dir, que poden adquirir un significat vlid per a l'alumnat.
No s'hi expliciten aquelles nocions massa distants de l'experincia i del coneixement del nen i
que, per tant, no podrien ser assimilades significativament.
Aix no vol dir, per, que es consideri que s'aprn un contingut d'una vegada per sempre. Un
contingut s'introdueix quan es creu que els nens poden captar-lo correctament, sense donar peu
a errors, encara que no necessriament en tota la seva profunditat, repercussions i possibles
generalitzacions. Per aix, en els objectius terminals es delimita l'abast concret en qu es preveu
que cada contingut podr ser adquirit.
Al llarg de l'etapa d'educaci primria es preveu que els alumnes utilitzin un ampli conjunt de
procediments. No tots els procediments inclosos al currculum quedaran, per, definitivament
assolits. El domini dels procediments ms adequats per recollir i analitzar la informaci requereix
cert temps i, sens dubte, la progressiva maduraci permetr a l'alumne aconseguir fites ms
estables.
Objectius generals
1. Identificar propietats d'objectes i d'organismes a partir de l'observaci, la comparaci i la
classificaci.
2. Reconixer fets, fenmens i processos que s'esdevenen en ells mateixos o en el seu entorn i
avanar progressivament en la utilitzaci de criteris per a la seva interpretaci cientficament
acceptables.
3. Fer servir correctament els termes cientfics en tot tipus d'expressi -oral, escrita i grfica-, que
s'han d'utilitzar per a la descripci dels fets i per a l'elaboraci d'informes de les activitats
experimentals.
4. Preguntar-se, cada vegada ms, pels fets que s'observen quotidianament i per les respostes
que la Cincia hi ha donat fins ara.
5. Buscar respostes creatives i originals als interrogants plantejats utilitzant els procediments
(processos i tcniques cientfics) adequats al nivell i a la temtica.
6. Manipular correctament, i de forma cada vegada ms acurada, els materials, aparells i
instruments de laboratori i de camp previstos per a l'aprenentatge experimental.
18
7. Reforar amb arguments les afirmacions prpies i saber contrastar-les amb les de les altres
persones, en la perspectiva d'avanar en el pensament crtic.
8. Entendre la salut personal, social i del medi ambient com un b de l'individu i de la comunitat
que cal conservar, preservar i potenciar.
9. Tenir una visi positiva de les aportacions de la cincia i la tecnologia a la societat.
10. Conixer les principals riqueses i mancances de l'entorn natural, especialment de Catalunya.
Adquirir actituds de respecte, conservaci i aprofitament dels recursos humans, naturals i tcnics.
Continguts
Procediments
1. Treball experimental.
1.1. Utilitzaci d'eines, instruments i aparells.
1.2. Muntatge i desmuntatge de dispositius i aparells.
1.3. s d'habilitats i tcniques.
1.4. Observaci directa.
1.5. Observaci indirecta.
1.6. Mesura.
1.7. Recollida de dades.
1.8. Descripci.
1.9. Classificaci.
1.10. Identificaci de variables.
1.11. Inferncia i predicci.
1.12. Formulaci d'hiptesis.
1.13. Utilitzaci de bases de dades per organitzar les dades recollides, facilitar la recerca
selectiva d 'informaci i la posterior interpretaci.
2. Informaci i comunicaci.
2.1. Vocabulari cientfic.
2.2. Expressi verbal.
2.3. Expressi no verbal.
2.4. Informaci.
3. Conceptualitzaci i aplicaci.
3.1. Utilitzaci dels conceptes en situacions diverses.
3.2. Generalitzaci dels conceptes.
3.3. Sntesi d'informacions.
1. Diversitat de les coses que ens envolten.
1.1. Diversitat de materials i objectes.
1.2. Diversitat d'organismes.
1.3. Diversitat d'entorns fsics.
2. Canvis que es produeixen en nosaltres i en el nostre entorn.
2.1. Canvis de propietats dels objectes.
2.2. Canvis i temps.
2.3. Els processos dels ssers vius.
2.4. Dinmica de la terra: efectes observables.
3. Relacions que s'estableixen entre ssers vius i medi.
3.1. rgans i fenmens que permeten a l'sser hum establir relacions: sentits i percepci,
orientaci i posici, llum i so.
3.2. Interrelacions ecolgiques.
3.3. Efectes de la intervenci dels ssers vius en el medi.
19
4. Relacions sser hum-tcnica-societat.
4.1. Aportacions de les mquines a l'activitat humana.
4.2. Recursos energtics per a la indstria.
4.3. Collaboraci del progrs i de la tcnica a la salut i a la millora de la qualitat de vida.
4.4. L'espcie humana com a agent transformador del paisatge.
4.5. Conservaci de la natura.
4.6. La tecnologia de la informaci (perspectiva histrica, la revoluci de les telecomunicacions,
del llibre als suports ptics, etc.).
1. Respecte per les normes relatives a la conservaci de materials, seguretat i higiene.
2. Esfor en la prctica d'hbits relatius a la seguretat i la higiene deI propi cos.
3. Inters pels processos cientfics.
4. Rigor en el tractament de la informaci i la comunicaci, utilitzant els instruments apropiats.
5. Responsabilitat en l'establiment de relacions amb les persones i l'entorn.
6. Respecte per la cincia.
Objectius terminals
1. Mostrar destresa en la manipulaci d'alguns estris senzills de laboratori, utilitzar correctament
instruments de mesura, ser responsable de la seguretat de les experincies prpies i collaborar
en la seguretat de les altres persones.
2. Adquirir l'hbit de seguir un ordre a l'hora de fer una experincia.
3. Recollir, etiquetar i emmagatzemar mostres de roques, de vegetals i d'animals, respectant
I'entorn i fer-ne colleccions seguint criteris establerts.
4. Transvasar lquids acuradament, separar mescles per filtraci, decantaci i evaporaci i
preparar solucions saturades.
5. Realitzar disseccions molt senzilles d'alguns rgans de vegetals i animals.
6. Interrogar-se davant els fets i els fenmens que succeeixen al seu voltant.
7. Fer l'observaci peridica i sistemtica d'algun fenmen o procs, identificar els factors que hi
intervenen i detectar i examinar els canvis que s'hi produeixen.
8. Realitzar mesures de: llargria, temps, masses, volums de lquids i temperatures.
9. Observar i recollir dades significatives d'objectes, ssers o fenmens. Anotar mesures que es
realitzin i estructurar-les utilitzant diversos mitjans: taules de doble entrada, bases de dades o
programes informtics de tractament estadstic, numric i grfic.
10. Actuar amb rigor en el tractament de la informaci i la comunicaci.
11. Elaborar senzills informes que reflecteixin el treball realitzat al laboratori o al camp.
12. Identificar una a una les diverses variables que intervenen en un procs o en un fenomen
senzill.
13. Formular alguna hiptesi senzilla i dissenyar experincies que caldria fer per comprovar-la.
14. Memoritzar la terminologia nova desprs d'haver-ne comprs el concepte corresponent.
15. Comunicar verbalment les observacions fetes o els resultats de les experincies realitzades.
16. Recollir la informaci rebuda a l'aula com a inici de la presa d'apunts.
17. Habituar-se a la recollida d'informaci les situacions viscudes, llibres i documents udio-
visuals i informtics.
18. Llegir, interpretar i omplir guions de treball, qestionaris, taules i grfics seguint normes
establertes.
19. Muntar i desmuntar dispositius i aparells senzills descrivint-ne els seus elements.
20. Mostrar inters per aplicar a diverses situacions concretes els conceptes apresos.
21. Establir generalitzacions i constatar que criteris diferents de classificaci donen lloc a
particions diferents, o que diferents punts de mira poden donar lloc a descripcions diferents d'un
mateix fenomen.
22. Ordenar la informaci rebuda o les dades obtingudes al voltant de paraules clau o d'idees
fonamentals.
23. Resumir la informaci verbal i no verbal per tal d'elaborar-ne una sntesi.
20
24. Manifestar inventiva per cercar solucions noves i originals per poder respondre als
interrogants plantejats.
25. Interessar-se pels esdeveniments de caire cientfic que tenen lloc en l'entorn proper i
descobrir el paper de la cincia en la vida diria.
26. Explicar algunes caracterstiques dels ssers vius que els permeten adaptar-se al medi, les
diferents maneres d'adaptar-s'hi i els diversos factors ambientals (temperatura, llum i humitat).
27, Identificar els elements que configuren un ecosistema i els tipus de relacions que
s'estableixen entre ells.
28. Saber dir el paper que juga l'espcie humana i els ssers vius en el modelatge i la
modificaci del paisatge.
29. Explicar i descriure en termes senzills el cicle de l'aigua, els beneficis que reporta per al
manteniment de la vida i els diversos usos que en fem.
30. Tenir una actitud reflexiva sobre la influncia de l'activitat humana en el medi, identificar els
factors i les activitats concretes que provoquen el deteriorament de la natura i enumerar mitjans
adients per a la prevenci.
31. Enumerar algunes espcies protegides a Catalunya i la situaci dels parcs naturals del nostre
pas.
32. Descriure les caracterstiques que diferencien els animals vertebrats dels animals
invertebrats.
33. Identificar elements semblants i diferents entre l'esquelet hum i els aparells locomotors i de
suport de diversos tipus d'animals.
34. Descriure les parts de l'aparell digestiu d'alguns animals de l'entorn proper i establir
semblances i diferncies amb l'aparell digestiu hum.
35. Enumerar les parts de la planta que intervenen en la nutrici i la contribuci que hi fan, i
posar exemples de diferents tipus d'arrels, tiges i fulles.
36. Descriure les parts de l'aparell respiratori d'alguns animals de l'entorn proper i establir
semblances i diferncies amb l'aparell respiratori hum.
37. Descriure el paper de la circulaci, la digesti i la respiraci respecte a la captaci, el
transport, la transformaci i l'eliminaci de substncies en els animals.
38. Enumerar i descriure les parts dels aparells reproductors de l'home i de la dona i d'animals de
l'entorn proper.
39. Descriure el paper de la fecundaci, la gestaci i el part en l'espcie humana.
40. Enumerar les parts dels rgans reproductors de les plantes amb flors, i distingir-ne els rgans
femenins i els rgans masculins.
41. Explicar els mecanismes i les mesures preventives que permeten viure en bones condicions
de salut: vacunacions, revisions mdiques, medicaments, higiene, tecnologia mdica, etc.
42. Conixer les mesures immediates que cal prendre davant eventualitats per fractures,
distensions musculars, ferides, etc.
43. Practicar hbits d'higiene personal per mantenir la neteja corporal i el bon funcionament
d'aparells i d'rgans, entenent que aquesta prctica s fonamental per a la salut i la qualitat de
vida.
44. Respecte per les normes relatives a la conservaci de materials, seguretat i higiene.
45. Prendre conscincia de la influncia dels costums en la salut: tipus d'alimentaci, ritme de
vida, tipus d'activitats, descans, s de les begudes alcohliques, s del tabac, etc.
46. Explicar quines sn les funcions dels sentits i descriure les sensacions que es poden
percebre a travs d'ells.
47. Identificar en l'entorn diferents fonts de llum i fonts de so.
48. Adonar-se que hi ha objectes transparents, translcids i opacs a la llum.
49. Descriure que el so es desplaa desde la font sonora i que reverbera en arribar als objectes.
50. Reconixer que els sons, i en especial la veu, es poden diferenciar per la seva intensitat, to i
timbre.
51. Reconixer i apreciar la gran diversitat d'objectes que ens envolten i la varietat de materials
de que estan fets, tant objectes de l'entorn proper com del lluny.
52. Distingir dos tipus de propietats: les que depenen del material de qu estan fets els objectes
(propietats caracterstiques) i les que no en depenen (massa, temperatura i volum).
21
53. Enumerar els estats de la matria i descriure algunes propietats dels materials degudes a
l'estat de la matria en qu es troben.
54. Assenyalar que la forma dels objectes en estat slid es pot modificar aplicant-hi forces.
55. Descriure que alguns canvis d'estat es produeixen per l'aportaci de calor a l'objecte i que
d'altres es produeixen quan l'objecte transfereix calor al seu entorn.
56. Descriure el concepte de transferncia d'energia aplicat a diverses situacions quotidianes.
57. Reconixer diverses maneres de manifestar-se l'energia.
58. Identificar alguns recursos energtics que es fan servir en l'actualitat i adonar-se de la
necessitat de valorar-los i no malversar-los.
59. Interpretar alguns agents geolgics externs (vent, aiges continentals o marines) com a
transformadors constants de la superfcie terrestre.
60. Descriure els volcans, els terratrmols i el desplaament dels continents com a
manifestacions de l'activitat interna de la Terra.
61. Identificar la Terra com a planeta del sistema solar i els astres ms propers, algunes estrelles
i algunes constellacions.
62. Identificar el dia i l'any amb els perodes de rotaci i translaci de la Terra respecte del Sol.
Currculum de l'educaci primria. rea d'Educaci artstica. Msica.
La prctica de la msica des de les primeres edats contribueix al desenvolupament general de la
personalitat de l'infant i del seu comportament envers els altres.
L'educaci musical desvetlla, estimula i va modelant la sensibilitat; aporta nous coneixements,
que primer s'integren de manera sensorial i ms endavant es van raonant i elaborant.
Al mateix temps, l'alumne, a travs de la prctica de la msica en com, cantant, movent-se i
dansant, escoltant i escoltant-se, aprn el llenguatge i la grafia musical que l'anir fent capa de
desxifrar certes obres pel seu compte i repetir i transmetre les seves sensacions.
Cal, per, que l'ensenyament i l'adquisici dels coneixements siguin progressius i sistematitzats
perqu els alumnes puguin memoritzar-los i automatitzar-los. Aquestes capacitats no arriben a
ser totalment positives si no es fan a travs de la prctica directa i contnua; fent msica s com
millor se la coneix i se l'estima.
La can ha d'arribar a constituir per al nen el seu principal mitj d'expressi musical. Aquesta
prctica, en el marc escolar, constitueix una activitat de grup que requereix una actitud de
respecte, collaboraci i valoraci pel treball fet en com. No es pot oblidar que cantant tamb es
contribueix a enriquir el vocabulari, el coneixement de costums i tradicions, d'autors i pasos, i es
vetlla per la bona emissi de la veu, principal element de comunicaci amb les altres persones.
La msica s so, i el so es percep per l'oda. Tant si es tracta d'aprendre una can o una dansa,
com d'escoltar els sons de la natura o una composici musical, tot demana una oda ben
preparada i disposada a captar-ne totes les qualitats i la bellesa.
En totes les manifestacions de la vida hi ha ritme i moviment. L'educaci musical, a travs
d'aquest aspecte, pretn associar la capacitat de moviment corporal, natural i espontani que t el
nen amb la captaci i la intepretaci d'estmuls sonors rtmics o meldics que se li proposen en
aquesta activitat o que inventa. La dansa constitueix la simbiosi ms perfecta entre el moviment
mesurat i organitzat i la msica, i s tamb una activitat molt important d'interrelaci social. Com
la can, la dansa s una manifestaci de la idiosincrsia popular, en la qual es troben creences,
tradicions, costums ancestrals.
En l'audici d'obres musicals, el nen passa de ser el protagonista de l'activitat a ser-ne
exclusivament receptor, i rebre'n, en la mesura que la seva edat i preparaci ho permetin, les
sensacions que l'autor i l'intrpret hi han volgut transmetre.
Objectius generals
1. Demostrar sensibilitat, comprensi i creativitat, amb un bon gust esttic i artstic en la prctica
musical.
2. Interpretar individualment i collectiva canons tradicionals catalanes i d'arreu del mn, a
l'unson, a cnon o a veus, fent del cant el centre de l'activitat musical.
22
3. Assolir una emissi de veu correcta, tant parlant com cantant, i tot mostrant coneixements de
la higiene i el funcionament de l'aparell fonador.
4. Demostrar un desenvolupament de l'oda que permeti la distinci i el reconeixement dels
elements bsics que constitueixen el discurs musical.
5. Assolir justesa i precisi rtmica a partir del moviment del propi cos, de la prctica de jocs i
exercicis rtmics, danses i canons.
6. Adonar-se dels elements fonamentals del llenguatge musical: ritme, melodia, mtrica i
expressi.
7. Assolir l'hbit i l'actitud d'escolta, com tamb els coneixements bsics d'instruments, conjunts
instrumentals, obres, formes i autors, que permetin gaudir de l'audici musical.
8. Participar en la vida musical de l'escola i de l'entorn.
9. Conixer i utilitzar, si escau, recursos informtics i electrnics d'edici, creaci i interpretaci
musicals.
Continguts
Procediments
1. Cant individual i collectiu atenent la respiraci.
2. Respiraci, articulaci i collocaci correcta de la veu.
3. Interpretaci de canons tradicionals catalanes i d'altres pasos.
4. Anlisi, classificaci de canons i d'obres escoltades en audicions.
5. Expressi i comunicaci creativa per mitj de sons i silencis.
6. Escolta, reconeixement, imitaci i reproducci dels silencis i sons i les seves qualitats.
7. Experimentaci amb diversos materials, recursos tecnolgics i instruments diversos.
8. Resposta corporal a estmuls sonors amb coordinaci de moviments.
9. Precisi i correlaci entre pulsaci i ritme.
10. Imitaci de relacions rtmiques o meldiques.
11. Interpretaci de danses.
12. Lectura i escriptura de canons, de temes o fragments d'obres.
13. Improvisaci i creaci rtmica i/o meldica.
14. Audicions en directe i enregistrades.
15. Reconeixement auditiu d'obres, temes, instruments i formes.
1. La can i la veu.
1.1. Can a l'unson, cnon i can a dues veus, amb o sense acompanyament rtmic o meldic.
1.2. La veu, mitj d'expressi musical i la seva higiene.
2. Educaci de l'oda.
2.1. El fet sonor com a element de comunicaci. Importncia del silenci.
2.2. Les qualitats del so: timbre, duraci, intensitat i altura.
2.3. L'aparell auditiu i la seva higiene.
3. Msica, moviment i dansa.
3.1. El ritme, les figures rtmiques, la mtrica.
3.2. La dansa.
4. Lectura i escriptura (solfeig).
4.1. Iniciaci al llenguatge musical.
5. Audici.
5.1. Veus, instruments i conjunts vocals i instrumentals.
5.2. Formes musicals, autors i obres.
23
1. Participaci i respecte en les interpretacions i creacions individuals i collectives.
2. Esfor en l'emissi precisa de la veu.
3. Valoraci de la veu com a mitj de comunicaci.
4. Inters, respecte i curiositat per la riquesa del patrimoni musical del pas, pel coneixement
d'obres, autors i poques i estils.
5. Inters per la interpretaci i l'audici musicals.
6. Justesa i precisi en les interpretacions rtmiques i en l'afinaci.
7. Rigor en la utilitzaci correcta de la grafia musical.
Objectius terminals
1. Cantar en un registre cmode i amb una intensitat moderada, individualment i collectiva,
canons tradicionals catalanes, d'altres pasos i d'autors.
2. Cantar canons: a l'unson, a dues veus i cnons a dues veus.
3. Distingir en les canons els elements del llenguatge musical apresos.
4. Identificar, llegir i memoritzar canons o fragments d'audici pel seu ritme i per la lectura en
partitura.
5. Acompanyar-se canons amb suport rtmic o meldic.
6. Distingir les veus humanes: sopra, contralt, tenor i baix.
7. Ser conscient de la importncia de la veu i tenir-ne cura tant parlant com cantant.
8. Experimentar el funcionament de l'aparell fonador atenent la respiraci, l'articulaci i la
collocaci correcta de la veu.
9. Escoltar, imitar, reconixer, reproduir, classificar sons o sries de sons segons les seves
qualitats.
10. Esforar-se per escoltar amb atenci, inters i silenci.
11. Identificar auditivament els intervals, les qualitats del so alladament i combinat i el valor del
silenci en la msica.
12. Memoritzar i improvisar ritmes o melodies.
13. Reproduir interiorment un ritme o melodia de vuit i ms pulsacions.
14. Inventar i interpretar ritmes o melodies, individualment i collectiva, amb text o sense.
15. Esforar-se per aconseguir precisi rtmica, justesa en l'afinaci i bona audici interior.
16. Practicar el reconeixement auditiu i l'afinaci d'intervals en petits fragments meldics per
comparaci.
17. Distingir diversos tempos.
18. Interpretar petites composicions amb el propi cos, objectes i instruments combinant les
qualitats del so. Crear-ne.
19. Iniciar el coneixement del llenguatge musical.
20. Llegir, escriure, fer dictats rtmics o meldics per tal de reconixer els elements del llenguatge
musical.
21. Valorar la correcci de la prpia grafia musical.
22. Descobrir la funci de l'escriptura musical.
23. Reaccionar amb moviment a diverses combinacions rtmiques que posteriorment s'integraran
al llenguatge musical.
24. Adequar el moviment a la pulsaci i a la combinaci de frmules rtmiques, sigui
individualment, amb parelles o grup.
25. Gaudir en la prctica del cant, l'audici i la dansa.
26. Mostrar inters per aconseguir justesa, precisi i harmonia en el moviment.
27. Adoptar una bona postura corporal, tant cantant com escoltant msica o en la dansa.
28. Ballar danses adequades a l'edat.
29. Observar l'estructura de les formes i els gneres per audici o notaci.
30. Identificar formes i gneres musicals: rond, tema amb variacions, concert per a solista,
pera, sardana.
31. Escoltar msica en directe o enregistrada.
32. Mostrar inters pel coneixement d'obres, autors i instruments.
24
Currculum de l'educaci primria. rea d'Educaci artstica. Visual i plstica.
En la societat actual, en la qual les manifestacions artstiques adquireixen un paper predominant
tant en la vida individual com en la collectiva, es fa necessria una major conscienciaci de la
transcendncia que aquestes manifestacions exerceixen sobre els ciutadans.
Mitjanant l'educaci artstica es pretn que l'alumnat assoleixi aprenentatges que li permetin
conixer i saber aplicar els elements propis dels llenguatges visual i plstic com a base
instrumental per afavorir la sensibilitat artstica i potenciar la comunicaci.
L'educaci visual i plstica constitueix una base instrumental des de la qual la persona assoleix
el coneixement dels mitjans expressius propis dels llenguatges icnics, potencia la comunicaci i
l'expressi en el mn de les imatges i aferma la personalitat artstica, alhora que motiva la
creaci i afina la sensibilitat.
La naturalesa dels aprenentatges d'educaci visual i plstica aconsellen dos tipus d'accions:
aquelles que tracten de la instrumentalitzaci com a llenguatge i atenen situacions especfiques
de comunicaci i expressi, i aquelles altres accions que tracten de potenciar la capacitat de
reelaboraci, la fludesa d'idees, la flexibilitat, la pluralitat de respostes, la sntesi creativa,
l'enginy, i les actituds vinculades al potencial creador, com sn: l'actitud reflexiva i oberta.
Objectius generals
1. Dominar conceptes, mitjans i recursos expressius que posin de manifest les capacitats de
percepci, organitzaci de l'espai i representaci de formes.
2. Organitzar intutivament les formes a l'espai, establint diverses relacions espacials:
topolgiques, projectives i mtriques.
3. Utilitzar una anlisi sistemtica de les formes i de la seva representaci objectiva i subjectiva.
4. Aplicar els recursos bsics que ofereix el llenguatge visual i plstic: lnia, superfcie, color,
textura, volum i espai.
5. Dominar el tra i conixer les seves possibilitats expressives per tal que es pugui aplicar a
qualsevol realitzaci visual i plstica.
6. Identificar les caracterstiques bsiques de diferents materials i assajar de manera afectiva i
analtica la seva utilitzaci a partir de realitzacions plstiques, considerant les possibilitats i les
limitacions que ofereixen aquests materials.
7. Utilitzar el llenguatge visual i plstic com a mitj per expressar les vivncies de manera
autnoma i creativa.
8. Relacionar-se amb l'entorn i apreciar els valors esttics de la realitat ms prxima, tot
descobrint-hi les manifestacions culturals en qu la imatge t un paper preponderant.
9. Apreciar el patrimoni artstic de diversos pasos, amb mfasi en les manifestacions prpies de
la cultura catalana.
10. Mostrar una actitud analtica respecte de la lectura de la imatge i la seva incidncia en els
mitjans de comunicaci.
11. Manifestar hbits d'observaci, atenci i pulcritud, com tamb respecte envers les obres
prpies i les de les altres persones.
Continguts
Procediments
1. Observaci directa i indirecta de formes i d'imatges.
2. s de la memria visual i retentiva.
3. Distinci i relaci entre forma i imatge.
4. Domini del gest. Execuci d'apunts.
5. Caracteritzaci de la superfcie, diferenciaci tonal i textura.
6. Representaci de formes bi i tridimensionals i en el temps.
7. Realitzaci de composicions: representaci d'idees.
8. Descripci, anlisi i interpretaci de missatges visuals i plstics.
9. Realitzaci de comunicacions: el missatge.
25
10. Utilitzaci d'eines, instruments, materials i tcniques.
11. Representaci del volum a travs de mtodes perspectius.
12. Utilitzaci de tcniques: dibuix, pintura, collage, tcniques mixtes, tridimensionats, fotografia,
fotomuntatge i reprografia.
13. Utilitzaci de les noves tecnologies (disseny i animaci amb ordinador, vdeo, sistemes
mutimdia) com a mitj de comunicaci i expressi.
14. Reelaboraci d'imatges a partir de transformacions grfico-plstiques.
15. Realitzaci de produccions plstiques de manera personar i creativa.
1. Educaci sensorial i estructuraci de la imatge.
1.1. La percepci. L'observaci. Els sentits.
1.2. Forma i imatge. Figura i fons. Tipologia de la forma.
1.3. El punt de vista.
1.4. La lnia i el tra.
2. Llenguatge visual i plstic.
2.1. El llenguatge visual i plstic: la forma, el color, la composici i la imatge.
2.2. Elements de relaci: estructura, proporcionalitat, equilibri i moviment.
2.3. El missatge i el seu significat: els signes, els smbols i els codis visuals.
2.4. La cultura de la imatge. Sectors comunicatius.
3. Expressi grfico-plstica.
3.1. La representaci bidimensional del volum: els objectes, les plantes, els animals, la figura
humana.
3.2. L'espai perspectiu.
3.3. Instruments, tcniques i materials com a elements de comunicaci i expressi.
3.4. Principals manifestacions de l'art catal i universal: significat cultural, funci comunicativa,
valors esttics.
1. Predisposici per observar l'entorn.
2. Inquietud per experimentar.
3. Sensibilitat vers els fenmens esttics.
4. Responsabilitat en la utilitzaci correcta de les eines i els materials.
5. Conscienciaci dels missatges visuals presents en l'ambient.
6. Sensibilitzaci vers el mn de l'art i de la imatge.
7. Esperit de superaci de les prpies possibilitats plstiques.
8. Valoraci i respecte vers les persones, les seves obres i les manifestacions artstiques.
9. Responsabilitat en l'adopci d'hbits posturals.
Objectius terminals
1. Mostrar predisposici a observar atentament una realitat determinada, fent s de la memria
visual.
2. Apreciar la configuraci geomtrica o forma genrica dels objectes-esquema.
3. Detectar els elements visuals dominants que particularitzen un objecte: forma, textura, color i
grandria.
4. Mostrar certa predisposici per plasmar plsticament les idees.
5. Abstreure d'un conjunt (imaginari, representat o real) aquells components bsics que donen
continguts i personalisme a un missatge plstic.
6. Dominar el gest en plasmar grficament les observacions (esquemes, esbossos, apunts).
7. Descriure diferents tipus de formes i relacionarles entre si: descriptives, geomtriques, causals.
8. Classificar diferents tipus de formes a partir de criteris plstics.
9. Diferenciar els factors que defineixen un determinat color: valor (grau de lluminositat) i to
(caracterstica cromtica).
26
10. Emprar la terminologia que es desprn de la classificaci sistemtica dels colors (teoria del
color): primaris, secundaris, complementaris, harmnics, clids, freds.
11. Emprar la terminologia correcta per denominar les eines, els instruments, els materials i les
tcniques utilitzades en les produccions prpies.
12. Utilitzar els instruments, eines i materials apropiats, amb la tcnica corresponent i en funci
de la finalitat comunicativa de la producci per a la qual s'usen.
13. Diferenciar els diversos elements que configuren una composici.
14. Operar amb els elements del llenguatge plstic: grandria, proporci, relaci, ritme, simetria,
compensaci de masses, moviment, a fi de combinar-los significativament tot realitzant una
composici.
15. Descriure plsticament una realitat tot enregistrant detalls: mimetisme.
16. Representar i llegir imatges, tot relacionant-les i seqenciant-les en el temps: auques, cmics,
historietes.
17. Expressar plsticament idees, fets, narracions i vivncies de manera imaginativa.
18. Distingir i representar les caracterstiques bsiques dels codis visuals ms elementals: signe i
smbol.
19. Identificar els missatges visuals presents en l'ambient.
20. Establir connexions amb els diferents sectors comunicatius en els quals la cultura s'expressa
mitjanant imatges (el cmic, la publicitat, el cinema, la televisi, el disseny, l'artesania, l'art, etc).
21. Representar proporcionalment atenent al punt de vista figures humanes, animals, plantes i
objectes.
22. Representar el volum en la superfcie plana: valors clar/fosc.
23. Distingir els aspectes fonamentals de la perspectiva aria: proporci, saturaci, mimetisme.
Apreciaci ptica de la profunditat.
24. Distingir els aspectes fonamentals de la perspectiva lineal: punts de vista, lnia de terra.
25. Representar l'espai perspectiu tot comprenent els diferents punts de vista d'un objecte.
26. Emprar els elements del llenguatge visual i plstic d'acord amb l's del missatge,
comunicaci, projecte que es pretengui aconseguir (pintura, disseny grfic, modelatge, etc).
27. Interpretar per mitj del llenguatge visual i plstic informacions rebudes a partir d'altres
llenguatges: oral, escrit, musical, gestual.
28. Aplicar les respostes plstiques ms adequades per expressar-se amb diferents materials i
tcniques segons el propi gust i estil personal.
29. Apreciar les principals manifestacions de l'art catal, l'art espanyol i l'art universal.
30. Analitzar els elements visuals i plstics que ms sobresurten en l'entorn immediat:
arquitectnic, urb, rural, etc.
31. Mostrar curiositat i inquietud per experimentar amb els diferents materials, estris i tcniques.
32. Valorar les diferncies en el tra i apreciar les seves possibilitats expressives.
33. Habituar-se a realitzar els treballs de manera ordenada i organitzada amb pulcritud i
rigorositat.
34. Respectar l'obra prpia i la dels altres.
35. Adquirir una actitud crtica de la prpia obra i la de les altres persones.
36. Respectar els materials, eines i instruments i tenir cura del seu manteniment i endrea.
Currculum de l'educaci primria. rea d'Educaci fsica.
En la nostra societat actualment es manifesta un ampli consens sobre la consideraci de
l'educaci fsica com a factor important en el desenvolupament integral de la persona.
L'educaci fsica ha de contribuir a la millora de la qualitat de vida, possibilitant la prctica de les
activitats corporals per a tothom sense distinci ni diferenciaci de cap mena.
El currculum d'educaci fsica respon a les necessitats individuals i socials en funci de les
caracterstiques personals i de les condicions contextuals per crear hbits i comportaments
favorables a la plena realitzaci.
A l'educaci primria l'educaci fsica ha d'encaminar-se a la consecuci de finalitats utilitries,
higiniques i tiques que es concreten en el coneixement corporal, el domini de l'acci motriu en
27
l'espai i la implicaci de cadasc en les relacions afectives que s'estableixen entorn de l'activitat
fsica.
L'rea d'Educaci fsica basa els seus processos d'ensenyament-aprenentatge en l'activitat
vivenciada per l'alumnat, ja que el treball corporal s essencial per al desenvolupament
harmnic.
L'alumnat t una necessitat de moviment que forma part del seu propi procs evolutiu i de
desenvolupament, per perqu aquest procs tingui lloc ha d'integrar els coneixements i
aprenentatges en relaci amb el propi cos en l'activitat diria. La comprensi i l'acceptaci de la
prpia realitat s'adquireixen per les informacions que incideixen directament sobre si mateix, com
tamb pel contacte i la relaci amb la resta de l'alumnat i l'entorn.
Objectius generals
1. Conixer i acceptar el propi cos, com tamb les seves possibilitats de moviment.
2. Prendre conscincia de la prpia situaci motriu en l'espai i en el temps en relaci amb les
altres persones, amb els objectes i en medis diversos.
3. Assolir un domini corporal i postural harmnic amb millora de la condici fsica de forma
genrica.
4. Utilitzar les habilitats i les destreses bsiques corresponents a l'acci motriu fent servir
l'observaci, l'anlisi i la imaginaci en la resoluci de problemes motrius.
5. Identificar i utilitzar formes de comunicaci expressives corporals, tot desenvolupant el sentit
esttic i creatiu.
6. Conixer, identificar i utilitzar les habilitats i les destreses especfiques fonamentals de les
activitats fsiques proposades al llarg de l'etapa, les quals han d'incloure formes de desplaament
i de maneig d'objectes variades i diversificades.
7. Valorar i fluir de l'activitat fsica, amb vista al benestar fsic i mental, tot practicant hbits
d'higiene personal.
8. Conixer, identificar i experimentar diverses activitats fsiques a la natura i en medis diferents
de l'habitual, demostrant respecte envers l'entorn.
9. Accedir al comportament social que faciliti el creixement individual mitjanant la participaci
solidria, la responsabilitat i el respecte a les altres persones i, especialment, la utilitzaci de les
relacions de cooperaci indispensables en una activitat fsica collectiva.
10. Conixer la realitat esportiva del seu territori i els recursos que li ofereix per a la prctica de
l'activitat fsica com una manera ms d'utilitzar el temps lliure.
Continguts
Procediments
1. Control i conscincia corporal.
1.1. Control tnic. Control de la respiraci.
1.2. Ajust postural.
1.3. Orientaci en l'espai. Orientaci en el temps. Ritme.
2. Execuci d'habilitats coordinatives.
2.1. Execuci d'habilitats motrius bsiques i habilitats motrius especfiques.
3. Utilitzaci de les capacitats condicionals.
3.1. Aplicaci de la fora incidint en el component coordinatiu.
3.2. Increment de la resistncia general.
3.3. Manteniment de la flexibilitat. Increment de la velocitat.
4. Expressi corporal i dramatitzaci.
4.1. Expressi d'emocions i sentiments.
4.2. Creativitat motora.
4.3. Representaci de personatges, objectes i situacions.
28
5. Realitzaci de jocs.
5.1. Execuci de joc simblic i dramtic, sensorial i perceptiu, de cooperaci i oposici i
tradicional.
1. Esquema corporal.
1.1. L'estructura corporal.
1.2. La funcionalitat orgnica.
1.3. Les possibilitats perceptives.
1.4. Conscincia del propi moviment i de la postura.
2. Organitzaci de l'espai i del temps.
2.1. Nocions relacionades amb la prpia orientaci.
2.2. Nocions de relaci entre el cos, els objectes i l'espai exterior.
2.3. Domini de l'espai grfic.
2.4. Nocions relacionades amb el temps. El ritme.
2.5. Estructuraci espcio-temporal.
3. Habilitats motrius especfiques.
3.1. Esports i danses com a elements culturals.
4. Expressi i comunicaci.
4.1. El cos com a mitj de comunicaci: expressi i comprensi.
5. El joc.
5.1. Jocs tradicionals i populars.
1. Acceptaci i estimaci del propi cos.
2. Iniciativa en l'acci.
3. Organitzaci i constncia en l'activitat motriu.
4. Gust i satisfacci per l'activitat fsica.
5. Esfor per vncer les dificultats superables. Autosuperaci personal.
6. Valoraci de la higiene i la salut.
7. Motivaci cap a la comunicaci corporal.
8. Acceptaci i respecte a la diversitat fsica, d'opini i d'acci.
9. Responsabilitat envers les normes.
10. Respecte a la natura, a les installacions i el material.
Objectius terminals
1. Mostrar coneixement del propi cos, les seves capacitats perceptives i de moviment.
2. Acceptar i estimar el propi cos.
3. Controlar la prpia lateralitat i exercitar-la referida a les altres persones i als objectes.
4. Controlar la respiraci mitjanant activitats que ho afavoreixin.
5. Utilitzar el control tensi-relaxaci voluntriament.
6. Adoptar la postura correcta i equilibrada tant en reps com en moviment.
7. Actuar responsablement sense risc per a la salut amb iniciatives motrius apreses.
8. Interpretar les nocins de relaci que s'estableixen entre el propi cos, els objectes i l'espai
exterior i utilitzar-les adequadament en l'acci motriu.
9. Relacionar les nocions espacials tot aplicant-les a un espai concret (pista esportiva, la natura,
un plnol, etc).
10. Executar moviments sincronitzant-los amb estructures rtmiques.
11. Executar amb fludesa, sincronitzaci, eficcia i precisi les habilitats motrius bsiques i les
seves combinacions.
29
12. Identificar i interpretar ritmes realitzats mitjanant l'acci motriu (marxa, cursa, salts, danses,
etc).
13. Executar els moviments propis de les danses realitzades.
14. Executar moviments molt diversos amb els mxims recorreguts dels segments corporals.
15. Experimentar curses i tasques motrius variades buscant economia d'esfor.
16. Utilitzar adequadament la fora en aquelles tasques en que s'actu contra la resistncia
donada.
17. Donar respostes motrius davant un determinat estmul en el mnim temps possible.
18. Executar els gestos bsics dels diferents esports individuals, d'adversari i collectius
practicats.
19. Utilitzar l'estratgia individual i d'equip bsic dels esports que es realitzin.
20. Aplicar les regles fonamentals de les activitats fsiques que es practiquin.
21. Identificar els esports, les danses i els jocs com a elements scio-culturals i ldics.
22. Respectar les regles i aplicar normes de joc.
23. Actuar amb esfor per vncer les dificultats superables.
24. Valorar i aplicar hbits higinics de prctica permanent (dutxar-se, canviar-se roba, etc.).
25. Expressar corporalment emocions, sentiments i idees. Interpretar els gestos d'altri.
26. Representar un personatge i interpretar un argument utilitzant tcniques de dramatitzaci o
mim.
27. Realitzar diferents tipus de joc, integrant-se en la dinmica establerta.
28. Descriure els jocs tradicionals del propi territori.
29. Experimentar el joc com a objecte de plaer i recreaci.
30. Valorar I'activitat fsica com a possible prctica de temps Iliure i escollir les formes ms
adients a les prpies caracterstiques i interessos.
31. Acceptar i respectar la diversitat fsica d'opini i acci.
32. Respectar i tenir cura de I'entorn, la natura, les installacions i el material, tant propi com
comunitari.
Currculum de l'educaci primria. rea de Matemtiques.
L'adquisici d'aprenentatges matemtics contribueix al desenvolupament de les capacitats que
permeten al nen augmentar la comprensi del mn que I'envolta i aprendre a desxifrar els codis i
missatges que li ofereix I'entorn social i cultural.
S'han seleccionat aquells continguts que sn comprensibles per I'alumnat de I'etapa d'educaci
primria i que sn susceptibles d'un aprenentatge significatiu, Es concedeix molta importncia als
continguts procedimentals tot i que tenen una adquisici lenta, per sn els que capaciten millor
per als autoaprenentatges.
Des del punt de vista dels procediments, s'opta per la prioritzaci d'aquells continguts que
afavoreixen els aprenentatges experimentals i inductius, i tamb de les tcniques d'expressi de
les matemtiques.
Per facilitar el pas d'all concret a I'abstracte s'han seleccionat procediments com la manipulaci,
I'observaci i I'experimentaci perqu sn aquests els que desencadenen els pensaments sobre
els quals es poden construir les representacions.
Tamb la utilitzaci de Ilenguatges matemtics, de tcniques i d'instruments de clcul, mesura i
construcci, la predicci i posterior reflexi sobre els resultats obtinguts, facilitaran la progressiva
adquisici del pensament abstracte i la construcci de conceptes matemtics.
La selecci de continguts conceptuals incideix en el grau de comprensi i d'aplicaci dels
conceptes encaminats a proporcionar aprenentatges funcionals.
Es parteix del principi que els conceptes bsics s'aprenen ampliant-los i usant-los per resoldre
noves situacions en una proposta d'ensenyament cclic.
D'entre els continguts seleccionats com a bsics cal destacar el paper que la geometria exerceix
en el desenvolupament de la comprensi de I'espai.
Els continguts bsics d'actituds, valors i normes estan relacionats amb I'adquisici de conceptes i
procediments; per aquesta ra hauran de ser sotmesos a un tractament sistemtic al Ilarg de tota
I'etapa d'educaci primria.
30
Cal destacar alguns aspectes que les matemtiques aporten a la formaci de I'alumnat d'aquesta
etapa:
Sn un instrument per comprendre i solucionar aspectes quantitatius que la realitat proposa.
Ajuden a estructurar la ment perqu posen de manifest les estructures, les relacions i els
aspectes comuns que hi ha en objectes i situacions aparentment diferents.
Proporcionen oportunitats d'aprendre i practicar el raonament i de prendre conscincia d'all que
s'ha fet intutivament.
Obliguen a utilitzar un llenguatge cada vegada ms acurat i concs i, a la vegada, ms abstracte.
Potencien la memoritzaci comprensiva i la interioritzaci d'aprenentatges procedimentals i
conceptuals per a la seva comprensi significativa.
Estimulen la creativitat usant i combinant aspectes coneguts per generar-ne de nous.
Tot aix contribueix a la consecuci d'un dels objectius ms rellevants de les matemtiques com
s el d'afavorir l'estructuraci del pensament.
Objectius generals
En finalitzar l'etapa l'alumne ha de ser capa de:
1. Valorar les matemtiques com a eina til per comprendre el mn que l'envolta i per actuar
sobre el seu entorn immediat.
2. Abstreure per inducci conceptes i relacions matemtiques a partir de reconixer semblances i
diferncies entre un conjunt de situacions viscudes, captant all que es mant i all que canvia
en una situaci sobre la qual s'hi fan modificacions.
3. Utilitzar els llenguatges verbal, visual i simblic per descriure, representar comunicar situacions
i experincies reals o simulades, i tamb per interpretar-les.
4. Usar habitualment el clcul mental o mitjans tcnics (calculadora, ordinadors) selectivament,
amb preferncia sobre el clcul escrit.
5. Predir aproximadament el resultat, comprovar l'existncia de la diversitat de camins de
resoluci, saber seleccionar-ne un i valorar el resultat respecte del clcul, de la resoluci de
problemes i de la mesura directa.
6. Comprendre les operacions aritmtiques (concepte i algorisme) i conixer com i quan s'ha
d'utilitzar una operaci especfica.
7. Percebre les figures i les relacions suggerides pels objectes i moviments i elaborar-ne models
(construccions, dibuixos, etc) on fer observacions i recerca de propietats geomtriques.
8. Analitzar i interpretar models geomtrics com a representacions de regions concretes de
l'espai real.
9. Utilitzar les matemtiques que coneix per provar de resoldre problemes i situacions diverses
triant d'entre els recursos que t el que consideri ms adient i explicant-ne l'elecci.
10. Reconixer i representar funcions elementals numriques i estadstiques.
Continguts
Procediments
1. Observaci, manipulaci i experimentaci.
1.1. Observaci i realitzaci d'accions com a base per a la construcci de conceptes matemtics.
1.2. Observaci i reconeixement dels atributs (qualitatius, quantitatius, geomtrics, etc.) que
tenen els elements i les colleccions.
1.3. Recollida de dades a partir de situacions reals.
2. Relacions i comparacions.
2.1. Recerca de relacions entre les diverses parts o elements que componen una situaci o els
resultats d'un fenomen.
2.2. Determinaci de l'atribut, enumeraci dels elements i identificaci de semblances i
diferncies entre els elements d'un conjunt.
2.3. Ordenaci i classificaci a partir de criteris que expressin relacions entre elements.
3. Anlisi, estimaci i tempteig.
31
3.1. Predicci de resultats usant tots els mecanismes i punts de referncia, a partir d'una situaci
i condicions determinades que relacionen unes dades.
3.2. Recerca del resultat temptejant ms d'una soluci.
3.3. Verificaci del resultat i modificaci, si cal, de la predicci a partir de l'error observat.
4. Utilitzaci de llenguatges matemtics.
4.1. Coneixement i s dels codis i vocabulari matemtic (xifres, unitats de mesura, signes, etc).
4.2. Expressi de relacions, fets i accions propis de les matemtiques mitjanant els noms, els
signes i els smbols que els designen.
4.3. Familiaritzaci amb formes de representaci que ajuden a abstreure de situacions diverses
all que tenen en com.
4.4. s de recursos tecnolgics per representar procediments, fer grfics, simulacions i resoldre
problemes.
5. Utilitzaci de tcniques i instruments.
5.1. Utilitzaci d'algorismes per resoldre operacions d'addici, subtracci, multiplicaci i divisi.
5.2. s i selecci d'instruments de clcul, mesura, dibuix i construcci.
6. Combinaci de conceptes matemtics: resoluci de problemes.
6.1. Aplicaci d'un procs sistemtic per a la resoluci de problemes:
Interpretaci de l'enunciat.
Recerca de relacions entre els valors coneguts i els desconeguts.
Estimaci d'una soluci.
Resoluci de les operacions o construccions.
Comprovaci dels resultats.
Correcci d'errors.
6.2. Combinaci de conceptes aritmtics, geomtrics i de mesura per tal de resoldre problemes.
1. Nombres naturals. Operacions.
1.1. Valor cardinal del nombre i posicional de les xifres.
1.2. Addici, subtracci, multiplicaci i divisi.
1.3. Propietats en l'addici i multiplicaci: commutativa, associativa i distributiva.
2. Nombres fraccionaris. Operacions.
2.1. La fracci com a part, com a expressi d'una mesura i com a operador.
3. Nombres decimals. Operacions.
3.1. El nombre decimal com a fracci decimal.
4. Magnituds i mesura.
4.1. Longitud, massa, capacitat, superfcie, temps, valor i preu i grau de circumferncia.
5. Figures i relacions geomtriques.
5.1. Figures lineals, planes i espacials.
5.2. Elements de les figures geomtriques.
5.3. Relacions geomtriques.
5.4. Transformacions gemtriques del pla.
6. Estadstica.
6.1. Dades estadstiques: interpretaci, representaci, relaci.
6.2. Mitjana aritmtica.
7. Probabilitat.
7.1. Fenmens segurs i aleatoris.
32
1. Interrogaci i investigaci davant qualsevol situaci, problema o informaci contrastable.
2. Apreciaci en la vida quotidiana, en la natura, l'art, les cincies, la tecnologia, dels aspectes
que poden ser definits i expressats per mitj de la matemtica.
3. Recreaci mitjanant l's d'elements ldics que comportin un treball matemtic.
4. Organitzaci del treball: plantejament, resoluci, verificaci dels resultats i valoraci de llur
significat.
5. Valoraci positiva del propi esfor per arribar a resoldre una situaci matemtica.
6. Consideraci de l'error com a estmul per a noves iniciatives.
7. Adquisici d'una progressiva autonomia en la recerca d'ajuts, d'eines, com tamb en la
valoraci del propi treball.
8. s adequat dels mitjans tcnics de clcul i representaci i valoraci dels seus resultats.
Objectius terminals
1. Distingir el valor cardinal d'un nombre del lloc que pot ocupar en una srie donada.
2. Comprendre el valor posicional de les xifres per poder escriure els nombres en forma
polinmica.
3. Efectuar les operacions d'addici, subtracci, multiplicaci i divisi:
Mentalment, amb nombres naturals de forma exacta i aproximada.
Per escrit, amb nombres naturals menors de 4 xifres.
Amb calculadora.
4. Raonar els algorismes de l'addici, subtracci i multiplicaci, utilitzant la descomposici d'un
nombre natural en suma.
5. Aplicar la descomposici de nombres en suma i producte, o d'altres propietats que ajudin a
operar mentalment.
6. Usar la commutativitat, l'associativitat de l'addici i de la multiplicaci i la distributivitat de
l'addici respecte de la multiplicaci per facilitar el clcul.
7. Interpretar les igualtats com a operacions equivalents.
8. Buscar els termes desconeguts en una expressi d'igualtat.
9. Descriure una operaci com una transformaci, i indicar la transformaci inversa.
10. Resoldre problemes aritmtics amb una, dues o tres operacions en contextos quotidians i
amb nombres significatius.
11. Reconixer els aspectes quantitatius d'una situaci real o simulada que es puguin expressar
utilitzant els nombres naturals, fraccions senzilles o aproximacions decimals.
12. Llegir, escriure, representar i ordenar nombres naturals, nombres fraccionaris i nombres
decimals.
13. Estimar una quantitat a partir de l'observaci i de la reordenaci dels elements.
14. Utilitzar les relacions conegudes entre nombres per predir aproximadament els resultats
d'operacions aritmtiques, comprovar si el resultat predit s la soluci de l'operaci i modificar, si
cal, la predicci feta a partir de l'error observat.
15. Interpretar una fracci com una part d'un total com a expressi d'una mesura com a
operador.
16. Interpretar un nombre decimal com a fracci decimal.
17. Sumar, restar i multiplicar decimals fins a les centsimes, i dividir aproximant fins a les
millsimes.
18. Reconixer magnituds mesurables i assolir la noci de mesura a travs de la comparaci de
quantitats d'una mateixa magnitud.
19. Seleccionar la unitat ms adient per realitzar una determinada mesura i expressar-la utilitzant
diferents formes:
En diverses unitats (de forma complexa amb nombres naturals).
En una sola unitat (fracci o decimal).
20. Valorar els resultats obtinguts per processos de clcul, mesura, construcci, etc. i contrastar-
los amb la situaci plantejada.
21. Estimar l'error coms en realitzar una mesura.
33
22. Identificar i relacionar les unitats del sistema mtric decimal de longitud, capacitat, massa i
superfcie.
23. Adonar-se de la conservaci de la quantitat de magnitud en variar la configuraci.
24. Comparar i ordenar quantitats diverses d'una mateixa magnitud.
25. Aplicar les equivalncies entre les diverses unitats d'una magnitud per expressar una mesura
en diverses unitats.
26. Identificar i relacionar les unitats de temps d's habitual.
27. Usar instruments de mesura adients a cada situaci, seleccionant per a cada cas el ms
precs.
28. Obtenir figures equivalents en permetre o en rea a figures donades.
29. Aplicar les nocions i els mtodes de mesura, de longitud i rea a la resoluci de problemes
reals.
30. Expressar verbalment i grficament aspectes espacials de la realitat, com sn els relatius a
formes, grandries, situaci, posici, moviment, distncies, etc., mitjanant el llenguatge
geomtric, utilitzant els models adients.
31. Distingir i construir models de figures lineals, planes i espacials, i trobar les seves relacions
geomtriques i els elements que en possibilitin alguna classificaci.
32. Transformar models geomtrics per obtenir-ne de nous, conservant unes caracterstiques
(permetre, rea, volum, forma, etc.) i variant-ne d'aItres.
33. Emprar les transformacions geomtriques del pla (simetries, translacions i girs) per crear
noves figures.
34. Comparar i cIassificar figures geomtriques per diversos criteris.
35. Apreciar la pulcritud en una representaci grfica i en una construcci geomtrica.
36. Realitzar observacions sistemtiques, relacionar-les, cIassificar-les, extreure'n dades i
esquematitzar-les.
37. CIassificar i ordenar resultats d'una experincia o d'un recull de dades.
38. Reconixer, organitzar i representar conjunts de dades estadstiques mitjanant taules de
freqncies i diagrames de barres.
39. LIegir i interpretar un conjunt de dades estadstiques i calcular mitjanes.
40. Representar parells ordenats de nombres naturals utilitzant coordenades cartesianes.
41. Resoldre problemes utilitzant tcniques estadstiques, justificant valorant-ne els resultats.
42. Distingir entre esdeveniments segurs i aIeatoris a partir de situacions concretes.
43. Realitzar experincies aIeatories (jocs d'atzar) i obtenir tots els resultats possibles.
44. Representar i interpretar les nocions i relacions matemtiques mitjanant paraules, signes o
smbols i figures o grfics.
45. Fer atenci a la informaci expressada de forma quantitativa.
46. Identificar les fonts d'informaci quantificable que es puguin tenir a l'abast.
47. Mostrar inters per trobar noves aplicacions d'all que es coneix.
48. Ser conscient que la matemtica pot ser usada per expressar i conixer ms b la realitat.
49. Valorar els problemes com a jocs de descobriment en qu les operacions i les
transformacions sn les regles.
50. Valorar el propi esfor per arribar a resoldre una situaci matemtica a partir de tots els
recursos disponibles.
51. Conixer el funcionament de les operacions aritmtiques realitzables per una calculadora.
52. Explorar, amb calculadora o ordinador, determinades propietats aritmtiques i regularitats
numriques interessants.
53. Identificar i donar forma quantitativa a les direccions de l'espai, emprant quan escaigui
recursos de la tecnologia de la informaci.
Currculum de l'educaci primria. rea de Religi. Religi catlica.
El currculum d'aquesta rea s la concreci, feta pels bisbes de la dicesi de Catalunya, del que
estableix l'Ordre Ministerial de 20 de febrer de 1992.
L'ensenyament religis escolar aporta una comprensi de la tradici cultural en qu es troba
immers l'alumne, tradici impregnada de cristianisme. D'aqu que el cristianisme i el missatge
34
cristi han de ser objecte preferent d'aprenentatge, ja que sn elements primordials de la nostra
cultura, perqu els nostres alumnes puguin entendre millor les cincies socials, interpretar textos
literaris i tamb l'art de casa nostra i de gran part del mn occidental.
L'rea de Religi catlica ajuda no solament a descobrir la fonamental dimensi religiosa de
l'sser hum, sin tamb a comprendre ms la histria, la cultura, l'art i la llengua de la nostra
terra. La importncia especfica i significativa de l'ensenyament religis escolar rau en les
finalitats seguents:
1. Ofereix un coneixement seris i crtic del fet religis i les seves expressions, estudiant les
grans religions i explicitant particularment la catlica.
2. Aporta un coneixement de la Bblia real i cientfic i ajuda a la seva lectura i a interpretar-la des
de la perspectiva de la histria.
3. Presenta i aprofundeix la figura i el missatge de Jesucrist, amb un estudi sistemtic i orgnic
del cristianisme, especialment a travs de la vida i la histria de l'esglsia catlica.
4. Dna una resposta concreta, coherent i trascendent als grans interrogants existencials que
caracteritzen la persona humana i el seu mn.
5. Estructura i sistematitza els continguts de la fe catlica tot fent possible el dileg i la sntesi
entre la fe i la cultura.
D'acord amb aquestes finalitats, s'han dissenyat i organitzat els continguts de la religi, tot
combinant tres criteris:
La globalitat del missatge cristi: els continguts configuren la globalitat del missatge cristi i s'ha
procurat que en el desplegament per cicles siguin representatius de la totalitat d'aquest missatge.
Una estructura d'integraci: els continguts no sn captols diferents i successius d'un programa,
sin una estructura composta de tres elements interrelacionats, com sn els conceptes, els
procediments i les actituds i els valors, que es despleguen a cada cicle i que han de ser tractats
d'una forma globalitzada mitjanant una integraci.
Una estructura cclica, tant per l'exigncia del missatge cristi amb els seus processos cclics
com per la mateixa estructura del currculum escolar.
El currculum de religi catlica que aqu es presenta inclou tots els punts referits a l'rea del
medi social i cultural, destinats als qui no facin l'opci de Religi. D'aquesta forma els alumnes
que facin l'opci per l'ensenyament de la religi catlica assumeixen tamb aquests continguts i
objectius especfics, presentats des de la confessionalitat prpia de l'esglsia catlica.
Objectius generals
1. Introduir-se en l's, la recerca i la lectura de textos bblics.
2. Observar, tot analitzant la realitat del seu entorn, certs usos i costums de la prctica cristiana i
la seva relaci amb l'mbit familiar i social.
3. Utilitzar els recursos dels llenguatges corporal, simblic, abstracte i iconogrfic, i expressar
fets, dades, sentiments i opcions sobre el fenmen religis a travs del dibuix, la msica, la
mmica, el mural, l'udio-visual, etc.
4. Descobrir diferents experincies humanes del trascendent que donen resposta a les preguntes
fonamentals de l'home (qui sc, d'on vinc, a on vaig, i desprs d'aquesta vida, qu?), explicitant
la cristiana.
5. Conixer els principals esdeveniments, afirmacions, paraules, cicles litrgics, textos, que
formen part del fet cristi.
6. Conixer els principals models de la vida proposats per la fe cristiana a travs d'alguns
personatges de l'Antic Testament i del Nou Testament i de protagonistes rellevants de la histria
de l'esglsia catlica al mn i a Catalunya.
7. Identificar la figura de Jesucrist a travs de les seves accions i paraules.
8. Conixer el Du cristi manifestat Jesucrist com a pare i creador.
9. Descobrir la vida de l'esglsia universal i de les seves comunitats locals, especialment a
Catalunya, tot reconeixent la seva acci evangelitzadora, sacramental, caritativa, cultural i social.
10. Esbrinar les dades mes importants del marc scio-cultural religis de l'entorn i de Catalunya
en general (costums, art, histria, folklore, monuments i festivitats), fent especial esment a
aquelles relacionades amb la fe catlica.
35
11. Adonar-se del fonament cristi de les actituds i les accions d'inserci i participaci social
(sinceritat, pau, alegria, comprensi, perd, solidaritat i amor), i comprendre all que poden
aportar en la vida personal, en la convivncia social i tamb en la pertinena eclesial.
12. Conviure amb totes les persones, valorant les seves qualitats, acceptant els seus lmits i
iniciant-se a una primera crtica enfront de les diferents actituds que es troba en l'entorn.
13. Reconixer la dignitat de les persones, del seu cos i vida, dels seus drets, i valorar la
grandesa de la naturalesa.
14. Copsar a travs d'exemples concrets que la fe cristiana crida a l'acci transformadora de la
persona, del collectiu i del medi.
Continguts
Procediments
1. La prpia realitat i el descobriment del seu entorn.
1.1. Observaci del propi cos i les seves possibilitats, de l'mbit dels sentiments i la sensibilitat.
1.2. Identificaci i expressi de les possibilitats de relaci amb els altres.
1.3. Descobriment i anlisi d'aquelles institucions, entitats i collectius als quals es pertany.
1.4. Observaci i, a partir d'aquesta, iniciaci a l'extracci de dades.
1.5. Iniciaci i desenvolupament de la crtica.
1.6. Realitzaci d'enquestes, estadstiques i recerca de dades.
1.7. Observaci i imitaci de formes de comportament moral i conductes vigents de l'entorn.
1.8. Realitzaci de trobades culturals a centres d'activitats humanes i religioses.
2. Hbits i metodologia de treball.
2.1. Habilitat i netedat en la presentaci dels treballs.
2.2. Creaci de temps i espais de treball personal.
2.3. Confecci d'un vocabulari bsic i un de sinnims, per mbits o temes.
2.4. Construcci i confecci de murals, cmics, cartells i selecci de fotografies.
2.5. Iniciaci, organitzaci i aprofundiment del treball propi i de grup i posada en com.
2.6. Iniciaci als debats i judicis.
2.7. Elaboraci d'esquemes i confecci de quadres comparatius.
3. Anlisi i coneixement del fet religis.
3.1. Observaci i anlisi de les accions religioses on s'utilitzin elements de la naturalesa.
3.2. Recollida i observaci d'expressions, frases i programes de carcter religis de televisi i
altres mitjans de comunicaci a l'abast dels nens.
3.3. Observaci, identificaci i anlisi introductria de les principals festivitats religioses.
3.4. Observaci i descripci dels principals llocs i moments de trobada i celebraci cristiana.
3.5. Reconstrucci de parboles i textos bblics mitjanant l'escenificaci i mitjans udio-visuals.
3.6. Interpretaci a la llum de la Bblia d'expressions d'art religis.
3.7. Comparaci elemental entre els gneres literaris bblics i els modes de parlar, metfores, etc.
3.8. Reconstrucci del marc cultural de referncia dels fets bblics, observant pellcules,
reportatges, etc.
3.9. Recerca, lectura, anlisi i comentari de textos bblics.
3.10. Lectura i comentari d'alguns textos sagrats d'altres religions.
3.11. Observaci i anlisi del significat de les manifestacions folklriques, culturals i artstiques de
carcter religis (catliques o d'altres religions).
3.12. Observaci i estudi dels elements religiosos en les notcies dels mitjans de comunicaci
social.
3.13. Visita de llocs on se celebren festes religioses de caire popular.
4. La interioritzaci, l'expressi i la creativitat.
4.1. Capacitat d'escoltar i estar atent en qualsevol fet o situaci que se li presenti.
4.2. Estudi de l'etimologia d'alguns mots.
4.3. Audici de canons i prctica del cant, la dansa i el mim.
36
4.4. Elaboraci de dibuixos, cmics i cartells que expressin una determinada vivncia.
4.5. Reconstrucci de passatges bblics a travs de l'expressi plstica.
4.6. Reconstrucci d'accions i models histrics de persones significatives de la histria de
l'esglsia catlica.
4.7. Narraci i aplicaci de mites, contes i faules sobre les aspiracions i problemes de l'home.
4.8. Desenvolupament de la capacitat creativa a travs de l's inicial o freqent dels mitjans
d'expressi.
4.9. Reflexi personal seguida d'una conversa.
4.10. Exercici de la capacitat d'abstracci.
4.11. Representaci del que es pensa a travs de signes i smbols.
1. Cristianisme: origen i vida.
1.1. Histria del poble d'Israel (l'Antic Testament).
1.1.1. Du creador.
1.1.2. Histria de la salvaci:
L'home a la recerca de Du.
Les grans religions (fundadors i histria) i les seves manifestacions culturals.
Manifestaci de Du en la creaci i en la histria d'Israel.
1.2. Jess de Natzaret.
1.2.1. Maria, la mare de Jess.
1.2.2. El naixement, la famlia de Jess i els seus amics.
1.2.3. La vida, la mort i la resurrecci de Jess.
1.2.4. L'evangeli del regne.
1.2.5. Identitat i missi de Jess.
1.2.6. Jesucrist manifestaci plena de Du Pare.
1.3. El Nou Testament.
1.3.1. Testimonis de la identitat i la missi de Jess.
1.3.2. La vida i la missi dels primels cristians.
1.4. La Bblia, paraula de Du.
1.4.1. Els llibres de l'Antic Testament.
1.4.2. Els llibles del Nou Testament.
1.5. L'Esglsi.
1.5.1. L'Esglsia fundada pel Jesucrist.
1.5.2. L'Esglsia, nou poble de Du (comunitat i temple, pregria i celebraci, l'amor).
1.5.3. Diferents persones del poble de Du: laics, preveres, religiosos, etc.
1.5.4. L'Esglsia, cos de Crist. Diversitat i unitat.
1.5.5. L'Esglsia: signe i sagrament de la salvaci.
1.5.6. Diferents accions de l'Esglsia. Sagraments i serveis.
1.5.7. Accions i persones significatives de la histria de l'Esglsia.
1.5.8. L'Esglsia a Catalunya (histria, distribuci territorial, personatges i repercussions
artstiques).
2. La persona i el seu medi des de la perspectiva cristiana.
2.1. L'estimaci: actitud moral bsica del cristi.
2.1.1. Reconeixement i estimaci d'un mateix.
2.1.2. Estimaci de l'entorn immediat (persones i coses).
2.1.3. Estimaci de la natura.
2.1.4. Estimaci de Du i Jess.
2.2. La vida dels seguidors de Jess.
2.2.1. El programa de Jess.
Les benaurances.
La nova llei: l'amor.
2.2.2. Exigncies de la vida dels seguidors de Jess:
Conversi a l'Evangeli.
Nova forma de relaci amb un mateix, amb els altres i amb Du.
37
2.3. Moral de l'home nou.
2.3.1. L'home nou:
Identitat i comportament del cristi.
El procs de conversi: de les obres del pecat als fruits de l'amor.
2.3.2. La nova creaci. El regne de Du:
La tasca de l'home en la construcci del regne.
1. L'obertura a l'entorn.
1.1. Curiositat i desig de saber.
1.2. Hbit d'atenci.
1.3. Respecte a les normes que regulen la conducta en relaci amb els altres i que regulen la
relaci amb la natura.
1.4. Obertura i inters pels esdeveniments de la histria i el present d'un poble.
1.5. Estimaci pel que ens envolta.
1.6. Crtica davant l'entorn i responsabilitat en la participaci i la collaboraci.
1.7. Confiana en el futur de la humanitat.
2. L'obertura als altres.
2.1. Confiana en un mateix i en les prpies possibilitats davant els altres.
2.2. Reconeixement de les semblances i les diferncies amb els altres.
2.3. Hbit d'escoltar, dialogar i compartir.
2.4. Actitud respectuosa vers la diferenciaci de sexe.
2.5. Respecte, acceptaci i estimaci dels altres.
2.6. Hbit de relaci entre les actituds internes i les expressions externes.
2.7. Valoraci de la dignitat de la persona.
2.8. Valoraci positiva de tota actitud compromesa.
2.9. Actitud de solidaritat.
3. L'obertura al fet religis.
3.1. Valoraci dels smbols.
3.2. Respecte pels llocs sagrats.
3.3. Valoraci i respecte al fet religis cristi, d'altres religions i opcions agnstiques o atees,
3.4. Inters per les normes i costums d'algunes festivitats religioses.
3.5. Inters i admiracl pel lliurament personal de Jesucrist, model per a altres homes.
3.6. Inters vers la Bblia com a llibre font del cristianisme i text ms conegut i editat.
3.7. Admiraci vers els personatges i herois bblics.
3.8. Valoraci de l'acci social i cultural de l'esglsia.
3.9. Valoraci de l'art i la cultura com a manifestacions de les vivncies humanes i religioses.
3.10. Valoraci positiva dels comportaments i les conductes tiques resultat d'una opci religiosa.
4. L'mbit escolar i el propi treball.
4.1. Valoraci i correcci en la realitzaci dels treballs.
4.2. Puntualitat en el lliurament dels treballs i activitats.
4.3. Creativitat en l'elaboraci i la realitzaci dels treballs i activitats acadmiques.
4.4. Valoraci de les normes d'organitzaci i convivncia escolar.
4.5. Participaci en les responsabilitats escolars.
4.6. Obertura crtica a tot fet o esdeveniment.
Objectius terminals
1. Adaptar-se a les exigncies d'un treball organitzat tant en l'ordre personal com de grup,
aprofitant-se del rigor acadmic de la relaci amb els altres.
2. Localitzar geogrficament llocs concrets i situar cronolgicament fets de la histria de les
religions.
38
3. Recollir i identificar dades relacionades amb la religi del mn contemporani (estadstiques,
llocs geogrfics, dirigents i personatges significatius, rituals, etc.) i de la religiositat del seu entorn
(costums, art, festivitats, etc,).
4. Adonar-se de l'existncia de diferents religions (jueva, cristiana, islmica, budista, etc.), i ser
capa de respectar-les elaborant esquemes que sintetitzin les principals dades i continguts de
l'experincia religiosa personal.
5. Comparar la Bblia com a obra literria amb altres textos, i caracteritzar aquelles parts, fets,
mots, llibres i gneres literaris que li sn prpies.
6. Utilitzar correctament la Bblia com a document i font per tal d'obtenir informaci sobre
l'experincia del poble d'Israel.
7. Ordenar cronolgicament els grans fets de la histria d'Israel i identificar els seus principals
protagonistes per tal de conixer les arrels d'aquest poble.
8. Situar Jess de Natzaret en el seu context histric, localitzant relats de l'Evangeli i descrivint
els principals fets de la seva vida (naixement, infncia, vida pblica, mort i resurrecci).
9. Conixer els trets essencials del missatge de Jess de Natzaret a travs d'una recerca i anlisi
de textos evanglics.
10. Descobrir que Jess de Natzaret ha revelat la realitat de Du com a pare dels homes.
11. Descobrir les imatges bbliques de Du a travs de la lectura i la comprensi de textos de
l'Antic Testament i de parboles del Nou Testament.
12. Elaborar una primra sntesi del contingut del missatge de Jess a partir de la identificaci i la
comparaci del concepte de regne de Du exposat al Nou Testament.
13. Saber explicar l'impacte de la resurrecci de Jess sobre els deixebles mitjanant la
interpretaci del seu testimoni.
14. Elaborar una primera sntesi sobre el sentit de la vida, la mort i la resurrecci de Jesucrist.
15. Adonar-se de diverses respostes a la crida de Du en la Bblia i en la histria de l'esglsia
(Abraham, Moiss, Samuel, Maria, apstols, sants, etc,).
16. Captar, a travs d'un treball d'anlisi, els elements (finalitat, organitzaci i trets) que
constitueixen l'esglsia com a comunitat de seguidors de Jess i famlia dels fills de Du.
17. Identificar i descriure a partir de dades concretes les activitats de l'esglsia catlica,
especialment a Catalunya (en la seva acci evangelitzadora, celebrativa, caritativa, cultural i
social), per comprendre el seu servei a la humanitat.
18. Indicar les relacions i les influncies de la religi en l'origen d'alguns esdeveniments histrics
a Catalunya i les seves conseqncies.
19. Conixer el smil del cos que Sant Pau aplica a l'esglsia de Crist.
20. Descobrir la forma i el contingut dels gestos, els signes i els smbols dels sagraments i dels
principals fets celebratius de la litrgia cristiana.
21. Reconixer les manifestacions prpies del cristi que vol respondre a la iniciativa de Deu i de
Jess (pregria, celebraci, estimaci als altres, etc.).
22. Descobrir l'origen, els trets, les implicacions i els reptes del manament fonamental del cristi,
l'amor, a partir del qual Jess proclama i viu.
23. Identificar la noci bblica de pecat com el mal que l'home es fa a si mateix i als altres, i com
a ruptura amb Du.
24. Adquirir conscincia d'admiraci, estimaci i emoci a partir de fets coneguts o viscuts i ser
capa de comunicar les prpies experincies a travs del llenguatge corporal, verbal, musical i
udio-visual.
25. Acostumar-se a la vida de grup acceptant i assolint les diferncies sexuals, tniques, culturals
i religioses.
26. Adquirir una actitud de respecte i comprensi envers les diferents creences i opcions
religioses que hi ha en el mn.
27. Adonar-se que les persones sn responsables dels elements del medi natural i social,
assumint progressivament una actitud crtica, participativa i compromesa.
Actituds, valors i normes globals
Aqu es presenta un conjunt d'actituds, valors i normes globals no lligades a cap rea en concret.
Aquestes actituds, valors i normes globals del currculum s'han de tenir presents en totes les
39
activitats docents del centre i han d'impregnar qualsevol relaci escolar de convivncia i
interrelaci.
Les actituds globals poden ser tractades des de cadascuna de les rees; es redacten en forma
d'objectius terminals a assolir al final de l'etapa, i els equips de mestres les han de tenir en
compte en fer les programacions rnantenint-ne el seu tractament de forma continuada, cicle a
cicle, per aconseguir el seu assoliment en finalitzar l'etapa.
1. Mostrar acceptaci i respecte per si mateix.
2. Autorreflexionar sobre els propis comportaments.
3. Adquirir l'hbit de discutir i debatre en clima de dileg i mantenir una actitud de respecte i de
comprensi envers les altres persones.
4. Interessar-se per dialogar sobre fets quotidians.
5. Valorar l'esperit de collaboraci per davant de l'esperit de competici.
6. Collaborar i participar en converses i dilegs.
7. Ser responsable en l'establiment de relacions amb les persones de l'entorn.
8. Mostrar tolerncia vers la diversitat d'opinions.
9. Mostrar respecte vers les altres persones, el seu treball i les seves dificultats.
10. Prendre conscincia progressivament de la responsabilitat personal i del comproms que
comporta prendre decisions.
11. Ser responsable en el compliment de les normes bsiques de convivncia.
12. Responsabilitzar-se en el manteniment del material de la classe i de la higiene, la pulcritud i
l'ordre de l'aula.
13. Acceptar les normes de funcionament de la classe i collaborar en el seu compliment.
14. Respectar les regles i les normes de joc.
15. Mostrar autonomia i decisi en les iniciatives prpies, al marge de les influncies de les altres
persones.
16. Habituar-se a modificar, quan calgui, la prpia actuaci.
17. Acceptar i respectar la diversitat fsica, d'opini i d'acci.
18. Mostrar inters per participar en les activitats escolars.
19. Valorar el propi progrs.
20. Prendre iniciativa i comportar-se de forma activa i respectuosa en les activitats, tant
individuals com collectives.
21. Respectar les prpies produccions, obres i les dels companys i companyes.
22. Adquirir actituds d'inters i receptivitat.
23. Apreciar la bona organitzaci i presentaci del propi material i treballs.
24. Apreciar la constncia en la realitzaci del treball.
25. Valorar el treball ben fet i ben acabat.
26. Interessar-se per observar amb objectivitat.
27. Ser conscient de la necessitat de recrrer a diferents fonts de consulta.
28. Tenir inters per la recollida de dades.
29. Mostrar curiositat i inquietud per experimentar.
30. Manifestar satisfacci en resoldre els problemes i comprovar les idees.
31. Utilitzar amb precisi i correcci el vocabulari propi i especfic de les rees.
32. Valorar crticament les informacions i les propagandes trameses pels mitjans de comunicaci.
33. Respectar i tenir cura de les installacions i el material, tant propi com comunitari.
34. Valorar positivament la imaginaci, la creativitat i el sentit ldic.

DECRET 95/1992, de 28 D'abril, Pel Qual S'estableix L'ordenació Curricular de L'educació Primària

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

DECRET 95/1992, de 28 D'abril, Pel Qual S'estableix L'ordenació Curricular de L'educació Primària

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Decret 95/1992.

Ordenaci curricular de l'educaci primria

You might also like