servei de formaci local servei de formaci local servei de formaci

local servei de formaci local servei de formaci local servei de

formaci local servei de formaci local servei de formaci local
servei de formaci local servei deformaci local servei de formaci
local servei de formaci local servei de formaci local servei de
formaci local servei deformaci local servei de formaci local servei
de formaci local servei de formaci local servei de formaci local
servei deformaci local servei de formaci local servei de formaci
local servei de formaci local servei de formaci local servei de
formaci local servei de formaci local servei de formaci local servei
de formaci local servei de formaci local servei deformaci local
servei de formaci local servei de formaci local servei de formaci
local servei de formaci local servei de formaci local servei de
formaci local servei de formaci local servei de formaci local
servei de formaci local servei deformaci local servei de formaci
local servei de formaci local servei de formaci local servei de
formaci local servei deformaci local servei de formaci local servei
de formaci local servei de formaci local servei de formaci local
servei deformaci local servei de formaci local servei de formaci
local servei de formaci local servei de formaci local servei de
formaci local servei de formaci local servei de formaci local servei
de formaci local servei de formaci local servei deformaci local
servei de formaci local servei de formaci local servei de formaci
local servei de formaci local servei de formaci local servei de
formaci local servei de formaci local servei de formaci local
servei de formaci local servei deformaci local servei de formaci
local servei de formaci local servei de formaci local servei de
formaci local servei deformaci local servei de formaci local servei
de formaci local servei de formaci local servei de formaci local
Tcniques
dexpressi
escrita
Manual de consulta
Manuals de Formaci Municipal, 3
T

c
n
i
q
u
e
s

d

e
x
p
r
e
s
s
i

e
s
c
r
i
t
a

3
Servei de Formaci Local
Carrer de Minerva, 4, 5a pl.
08006 Barcelona
Telfon 934 022 045
Fax 934 022 050
www.diba.es/fl
xarxa de municipis
rea de Rgim Interior, Hisenda i Planificaci
03 Tcniques d'expres.Cob.Consu 4/2/04 12:48 Pgina 1
Tcniques
dexpressi escrita
Manual de consulta
Manuals de Formaci Municipal, 3
de ledici: Diputaci de Barcelona
del text: Nria Alts J uan i Xavier Pej Orellana
Setembre del 2002
Producci: Institut dEdicions de la Diputaci de Barcelona
Impressi: UIR
Fotocomposici: Addenda
Dipsit legal: B-38143-2002
NDEX
Presentaci del curs 7
Objectius 9
Continguts 11
Introducci del manual 13
1. La planificaci 15
Idees clau 15
1.1. Lanlisi de la situaci comunicativa 15
1.1.1. Quin s lobjectiu del text? 15
1.1.2. Qui s el destinatari? 16
1.1.3. Com es vol dir? 17
1.1.4. Qu es vol dir? 18
1.2. Lordenaci de les idees 19
1.3. Lestabliment de lestil 19
1.3.1. La precisi 19
1.3.2. La claredat 21
1.3.3. La concisi 22
Resum del tema 24
Referncies a lannex 24
2. La redacci 25
Idees clau 25
2.1. Lapartat 25
2.2. El pargraf 25
2.2.1. El pargraf com a unitat visual 25
2.2.2. El pargraf com a unitat significativa 26
2.2.3. Lestructura del pargraf 26
2.2.4. Lextensi del pargraf 27
2.2.5. Els tipus de pargraf 27
2.3. La frase 27
2.3.1. Recomanacions respecte de les frases 27
2.3.2. Problemes respecte de les frases 29
2.4. Els connectors 31
2.5. La puntuaci 32
2.5.1. La jerarquia dels signes de puntuaci 32
Resum del tema 33
Referncies a lannex 33
3. La revisi 35
Idees clau 35
3.1. La coherncia 35
3.2. La cohesi 35
3.3. Lltima lectura 36
3.4. Les convencions 36
3.4.1. Els marges 36
3.4.2. La tipografia 36
3.4.3. Els signes de puntuaci 37
3.4.4. Les majscules i les minscules 37
3.4.5. Les abreviacions 38
Resum del tema 39
Referncies a lannex 39
Sntesi del material 41
Glossari 43
Bibliografia comentada 45
Annexos i material dautoavaluaci 47
PRESENTACI DEL CURS
Dels escrits que veiem al llarg del dia, tot i que treballem en lmbit de lAdministraci, nhi ha
un bon nombre que no podem classificar com a estrictament administratius, com ara cartes
dagrament, notes de premsa, programes dactes, fullets informatius, etc., la redacci dels
quals sovint planteja problemes i dubtes a qui senfronta amb aquesta tasca.
Certament, redactar s una feina complexa en qu intervenen un gran nombre doperacions,
tant conceptuals com lingstiques. Perqu aquesta feina resulti ms fcil, conv disposar des-
tratgies que ens permetin fer realitat aquelles idees que inicialment tenim dins del cap.
Lobjectiu daquest curs, doncs, s oferir eines que contribueixin a facilitar la tasca de redactar
qualsevol mena de text i que ens permetin aconseguir textos com ms eficaos millor.
A fi de facilitar lorganitzaci de la informaci, el mdul sha dividit en les tres etapes clssi-
ques en qu es divideix el procs de redacci: la planificaci, la redacci i la revisi. Cal tenir
en compte que aquestes etapes que aqu presentem de forma lineal per aconseguir una bona
exposici, en la prctica sovint sencavalquen i es barregen.
Finalment, caldr que siguem capaos daplicar tots els aspectes apresos i posar-los en prc-
tica en la redacci de textos i adaptar-los a les necessitats especfiques de cada collectiu i de
cada text.
7
OBJECTIUS
En finalitzar lacci formativa, vost ser capa de:
Aplicar el procs de redacci en lelaboraci de textos.
Reconixer quina s lestructura ms adequada a cada text, segons les seves caractersti-
ques.
Redactar textos amb un alt grau deficcia comunicativa.
Revisar un text per comprovar si compleix els principis de coherncia i cohesi.
9
CONTINGUTS
Per assolir els objectius plantejats, es treballaran els continguts segents:
CONTINGUTS CONCEPTUALS
Lanlisi de lacte de comunicaci.
Lordenaci de la informaci.
Lestil ms adequat a cada tipologia de text per aconseguir lobjectiu desitjat.
La importncia del procs de redacci dels textos, dacord amb els criteris deficcia i fun-
cionalitat.
Els problemes que presenta la redacci dun text.
CONTINGUTS PROCEDIMENTALS
Redacci de textos dacord amb les necessitats especfiques de la situaci comunicativa.
Identificaci de lestructura ms adequada per a cada text.
CONTINGUTS ACTITUDINALS
Conscienciaci de la importncia que t el domini del llenguatge per a la tasca diria de
redactar.
Inters per reconixer els defectes que pot plantejar un text, amb la intenci de millorar-lo.
11
INTRODUCCI DEL MANUAL
Aquest manual sadrea a aquelles persones que treballen a lAdministraci i que sovint han
de redactar textos no estrictament administratius.
El manual t un carcter eminentment prctic a fi que els assistents adquireixin les habilitats
necessries per elaborar escrits de diversa naturalesa: notes de premsa, cartes, fullets infor-
matius, articles, etc.
Sha estructurat en tres temes que comprenen la globalitat del procs de redacci: la planifi-
caci, la redacci i la revisi.
En el primer tema es tracta la planificaci i lorganitzaci dels textos. Aquest aspecte s impres-
cindible per poder treballar desprs la redacci. A ms, shi plantegen els criteris destil que cal
seguir a fi dobtenir una redacci efica i entenedora.
En el segon tema es presenta letapa de redacci, en qu sanalitzen les diverses parts estruc-
turals en qu sorganitza el text i els diversos problemes que shi poden plantejar.
I, finalment, el tercer tema incideix en letapa de revisi, tan necessria per comprovar si el
resultat sadequa als objectius inicialment fixats.
En cada un dels punts que es tracten en el manual, hi ha exemples amb la finalitat de fer ms
entenedora la part explicativa. Els exemples es presenten amb unes sigles al final que volen
diferenciar els que sn gramaticalment incorrectes (INC), daquells que sovint no sn recoma-
nables (NR) i daquells que es proposen com a ms recomanables o aconsellables (R).
La darrera part del manual est composta per una sntesi del material, el glossari amb els prin-
cipals conceptes de cada tema definits, amb la indicaci de lapartat o subapartat on es des-
envolupa dins del manual, i una breu bibliografia comentada que vol animar lusuari a apro-
fundir en algun aspecte rellevant del contingut tractat.
13
1. LA PLANIFICACI
IDEES CLAU
En qualsevol procs de redacci cal saber analitzar i reconixer les diferents situacions
comunicatives que es generen en els textos.
s necessari organitzar la informaci a fi de facilitar la tasca de redacci.
Cal saber quin s lestil que sadequa ms a cada text.
Si es vol aconseguir la mxima eficcia comunicativa, caldr tendir a construir textos pre-
cisos, clars i concisos.
Planificar s fixar els objectius que es volen aconseguir amb el text i buscar una estratgia que
permeti recollir, seleccionar i ordenar la informaci que shi vol transmetre.
1.1. LANLISI DE LA SITUACI COMUNICATIVA
Abans de comenar a escriure s recomanable fer una breu reflexi per analitzar quines sn
les circumstncies que porten el redactor a comunicar-se per escrit; s a dir, es tracta de saber
quin ha de ser lobjectiu del text, a qui sadrea, com es vol transmetre el missatge i qu es vol
aconseguir amb el text.
1.1.1. Quin s lobjectiu del text?
Cal tenir en compte:
A objectius diferents, textos diferents.
Els tipus de textos possibles.
A objectius diferents, textos diferents
La finalitat que volem aconseguir condiciona en gran mesura el tipus de text que redactem.
Imaginem-nos que sha posat en funcionament un nou servei de recollida de trastos vells al nos-
tre barri. Si el nostre objectiu s donar-lo a conixer a la resta de vens, utilitzarem un text de
carcter publicitari en qu destacarem els avantatges que comporta aquesta nova iniciativa per
a tots els vens. En canvi, si el que volem es analitzar leficcia del nou servei, redactarem un
informe amb un to neutre i impersonal, i en farem una valoraci al mxim dobjectiva possible.
Sembla clar, doncs, que tot i que parlem duna mateixa realitat, lobjectiu que volem aconse-
guir acaba determinant el tipus text que utilitzem.
Els tipus de textos possibles
Textos narratius: Narren histries, reals o imaginries, en qu alguns personatges partici-
pen en els esdeveniments i/o circumstncies que es produeixen. Sovint segueixen lestruc-
15
tura tpica presentaci-nus-desenlla. Solen lligar les idees mitjanant connectors causals
(perqu, com que, ja que, per culpa de, grcies a) i temporals (aleshores, llavors, ms tard,
desprs, lendem). Aquesta s lestructura que podem trobar, per exemple, en un conte.
Textos descriptius: Expliquen, amb detall, les qualitats i caracterstiques dun objecte, dun
paisatge, duna persona o b dun sentiment. Hi predominen les construccions amb el pre-
sent atemporal o histric i limperfet dindicatiu. Tamb shi acostumen a trobar un gran
nombre dadverbis i, sobretot, adjectius qualificatius. Hi solen haver esquemes, fotos,
mapes i altres recursos grfics. Aquesta s lestructura que presenten, per exemple, les
guies turstiques.
Textos explicatius: Desenvolupen el contingut dun tema a fi dinformar, explicar, difondre
o interpretar objectivament algunes idees. Solen distribuir els elements segons un ordre
explcit (lligats amb connectors del tipus en primer lloc, a continuaci, finalment), i sovint
presenten exemples. Aquesta s lestructura que trobem en exposicions didctiques, cient-
fiques, divulgatives, periodstiques, etc.
Textos persuasius: Volen informar i influir en el receptor del missatge perqu sinteressi o b
consumeixi un determinat producte. Hi predominen les frases impactants i lestil directe.
Shi solen utilitzar verbs en imperatiu (vingui, compari, compri, truqueu, vota) i expressions
acabades amb un signe dentonaci (qu espera?, es vol vendre el pis?). Un anunci publi-
citari pot ser lexemple ms clar daquesta tipologia de textos.
Textos argumentatius: Volen convncer o fer creure alguna cosa amb la intenci dinfluir
sobre lopini del lector. Lestructura acostuma a constar de tres parts, introducci (tesi) - des-
envolupament (arguments) - conclusi. Aquesta s lestructura que podem trobar en un arti-
cle dopini.
1.1.2. Qui s el destinatari?
En la planificaci del text, cal fixar el tipus de relaci que hi ha entre el redactor i el des-
tinatari. Aquest ltim pot ser:
Destinatari conegut.
Destinatari desconegut.
Destinatari conegut
Cal utilitzar les frmules de tractament adequades al grau de formalitat que shi vol establir.
De la mateixa manera que quan es coneix alg sel tracta de tu, en situacions de ms forma-
litat sha descollir entre els tractaments de vs frmula utilitzada en els documents adminis-
tratius i ms neutre o de vost habitualment utilitzada en llenguatge oral, per tamb ms
distant que vs, i no barrejar-los mai al llarg del text.
Per evitar usos incorrectes, en la figura segent apareixen els elements que es modifiquen en
un escrit segons el tractament formal que sutilitzi:
16
Tractament Persona del temps Possessius Pronoms febles
personal verbal
Vs 2a per. Plural vostre/vostra/vostres CD/CI us/-vos
Vost 3a per. sing. seu/seva/seus/seves CD el/la/els/les
CI li/els
Figura 1. Frmules de tractament.
Destinatari desconegut
En textos en qu es desconegui el gnere del destinatari, cal utilitzar frmules vlides per als
dos sexes: inclusi de la forma masculina i femenina amb una barra: completes (senyor/se-
nyora) o abreujades (adjunt/ta); tractament de vs; paraules de significat collectiu (direcci),
o frmules neutres (collaboraci, un gran nombres daspirants).
Alguns exemples dusos no sexistes podrien ser els segents:
Lhome o els homes Els homes i les dones / la humanitat / les persones
El cos de lhome El cos hum
Els nens Els nens i les nenes / la infncia
Els mexicans Els mexicans i les mexicanes / el poble mexic
Les dones de la neteja El personal de neteja
Els metges i les infermeres El personal mdic / el personal de salut
Anna Cot, advocat, enginyer... Anna Cot, advocada, enginyera...
1.1.3. Com es vol dir?
En la planificaci partim de dues premisses:
1. Cal utilitzar un llenguatge accessible.
2. Conv que els textos tinguin un grau elevat de llegibilitat.
1. Cal utilitzar un llenguatge accessible
En els textos de carcter funcional cal utilitzar aquelles paraules i expressions que puguin ser
ms fcils dentendre per al destinatari, a fi que no hagi de recrrer al diccionari per saber-ne
el significat.
2. Conv que els textos tinguin un grau elevat de llegibilitat
La llegibilitat s el grau de facilitat amb qu es pot llegir, comprendre i memoritzar un text. Com
ms elevat s el grau de llegibilitat dun text, ms fcil resulta entendre el que shi diu.
17
A continuaci es presenta una figura relativa a aquells elements que en un text contribueixen
a obtenir una llegibilitat alta, enfront dels que fan que la llegibilitat sigui baixa.
Llegibilitat alta Llegibilitat baixa
Paraules curtes i bsiques
Frases curtes
Llenguatge concret
Estructures que afavoreixen lanticipaci
(ordre lgic de loraci)
Presncia de repeticions
Presncia de marcadors textuals
Variaci tipogrfica
(xifres, negreta, cursiva, etc.)
Figura 2. Sobre la llegibilitat.
1.1.4. Qu es vol dir?
En la planificaci cal tenir en compte que:
El missatge ha de ser clar.
Segons el tema usarem unes paraules o altres.
Segons la situaci presentada farem servir unes paraules o altres.
El missatge ha de ser clar
La idea central que es vulgui comunicar sha de presentar de manera clara, per tal que el des-
tinatari la capti sense haver de fer esforos. La dispersi del missatge pot perjudicar seriosa-
ment lobjectiu perseguit.
Segons el tema usarem unes paraules o altres
Cada mbit temtic requereix ls de paraules i expressions concretes. Per exemple, si redac-
tem un trptic sobre la vegetaci del terme municipal, caldr que coneguem el nom dels diver-
sos arbres i arbustos que shi poden trobar: xiprers, pollancres, roures, rododendres, etc. s
necessari, doncs, conixer la terminologia prpia i usual del tema de qu sescriu.
Segons la situaci presentada farem servir unes paraules o altres
Cada situaci comunicativa determina les paraules a utilitzar. Per exemple, no sexplica amb
les mateixes paraules un accident de cotxe a un amic que en un informe policial.
A ms, cal recordar que sha de ser conscient de qu sap i qu no sap el destinatari del text, i
buscar aquells referents que pugui identificar amb facilitat, ja que noms aix comprendr la
situaci comunicativa en qu es troba.
18
Paraules llargues i complexes
Frases llargues
Llenguatge abstracte
Subordinades i incisos llargs
Posar les paraules importants al final
Monotonia
1.2. LORDENACI DE LES IDEES
En tots els escrits, les idees que es volen transmetre shan dorganitzar de manera clara i cohe-
rent, a fi que qualsevol lector les pugui entendre amb facilitat. Evidentment, aquesta organit-
zaci sha de determinar abans de comenar a escriure.
Una de les millors maneres dorganitzar-les s determinar la jerarquia entre les idees princi-
pals i les idees secundries, per exemple, a travs dun esquema numric com el que es pre-
senta en la figura segent:
1.
1.1.
1.2.
1.2.1.
1.2.2.
2.
Figura 3. Sobre lorganitzaci jerrquica de les idees.
1.3. LESTABLIMENT DE LESTIL
Si es busca redactar textos funcionals, s a dir, gils i eficaos en la comunicaci escrita, cal
optar sempre per la precisi, la claredat i la concisi mximes.
1.3.1. La precisi
Per millorar el grau de precisi dels textos conv:
Evitar frases i textos ambigus.
Prescindir de les paraules multis.
Rebutjar les falques lingstiques.
Evitar frases i textos ambigus
Les paraules shan descollir amb cura a fi que expressin exactament el que es vulgui dir. Aix
sevitar construir frases i textos ambigus.
Vegi ara alguns exemples de com evitar aquesta ambigitat:
En relaci amb el conveni signat entre Renfe i lAjuntament de X, us comunico que
aquest organisme ha denviar... (NR)
No queda clar a quin organisme es fa referncia.
19
En relaci amb el conveni signat entre Renfe i lAjuntament de X, us comunico que
aqueix Ajuntament ha denviar... (R)
Li comunico que ladvocat va presentar la seva liquidaci al Departament
dEconomia i Finances. (NR)
Pot entendres que estem parlant de la liquidaci de ladvocat.
Us comunico que ladvocat va presentar la vostra liquidaci al Departament
dEconomia i Finances. (R)
El cap del Servei dObres ha de complimentar la proposta del director. (NR)
Sembla que hagi de fer compliments a la proposta i no que lhagi de formalitzar.
El cap del Servei dObres ha de formalitzar la proposta del director. (R)
Prescindir de les paraules multis
Les paraules multis (jquers, crosses) sn aquelles que sovint encaixen en qualsevol lloc, i que
acaben empobrint la prosa i buidant-la de contingut.
Hi ha paraules que sn tan genriques i imprecises que de vegades, i segons en quin context,
no voler dir res, com ara: aspecte, cosa, element, fet, informaci, problema, tema... dir, fer, rea-
litzar, procedir, posar, tenir... bo, interessant, positiu...
La carta tractava de diverses coses respecte del nou projecte. (NR)
La carta tractava de tres arguments respecte del nou projecte. (R)
Rebutjar les falques lingstiques
Cal vigilar labs de falques lingstiques, s a dir, dexpressions que safegeixen innecessria-
ment en una frase, ja que les falques recarreguen la sintaxi i es converteixen en tics repetitius.
A ms, les que hi ha entre claudtors acostumen a utilitzar-se de manera incorrecta.
[a nivell de] dalguna manera
lacte de en qualsevol cas
el fet que personalment
[en base a] vull dir que
[en funci de] evidentment
a travs de s evident
A continuaci es presenten uns quants exemples de ls indegut daquestes falques lingstiques:
A nivell del sector serveis, la recaptaci ha estat superior a la dels mateixos mesos de
lany 2000. (INC)
20
Al sector serveis, la recaptaci ha estat superior a la dels mateixos mesos de lany
2000. (R)
Ordre a travs del qual sestableixen els criteris per atorgar subvencions a les esco-
les bressol. (NR)
Ordre que estableix els criteris per atorgar subvencions a les escoles bressol. (R)
Considero, personalment, que cal modificar dalguna manera el sistema de retribu-
cions dels collaboradors externs de lAdministraci. (NR)
Considero que cal modificar el sistema de retribucions dels collaboradors externs de
lAdministraci. (R)
1.3.2. La claredat
Per crear textos ms clars cal:
Utilitzar paraules entenedores.
Tendir a la naturalitat.
Utilitzar paraules entenedores
s important recordar que cal utilitzar les paraules i construccions que puguin resultar ms cla-
res i entenedores al destinatari del missatge, a fi que la comunicaci sigui efica. s per aix
que, com a recomanaci general, saconsella defugir de ls darcaismes i cultismes.
Nogensmenys, contra aquesta resoluci podeu interposar recurs. (NR)
Tot i aix, contra aquesta resoluci podeu interposar recurs. (R)
Les persones interessades han de presentar llurs propostes abans del dia 15 daquest
mes. (NR)
Les persones interessades han de presentar les seves propostes abans del dia 15 da-
quest mes. (R)
La claredat, per, no ha danar mai en detriment de la terminologia especfica quan aquesta
sigui necessria. Per exemple:
La zona de bosc del terme municipal de X s superior a la de sl urbanitzable. (NR)
La zona de forest del terme municipal de X s superior a la de sl urbanitzable. (R)
Tendir a la naturalitat
Conv dir les coses de la manera ms natural possible, ja que tamb ser la que resultar ms
clara.
21
En relaci amb la vostra sollicitud, sha observat labsncia de la documentaci
segent: (NR)
En relaci amb la vostra sollicitud, us comunico que us falta presentar la documen-
taci segent: (R)
1.3.3. La concisi
Per redactar textos ms concisos cal:
Concentrar-se en lessencial.
Destacar les paraules clau.
Suprimir les construccions amb preposicions.
Evitar expressions prefixades.
No abusar dels verbs predicatius.
Concentrar-se en lessencial
A lhora de redactar, conv concentrar-se en la informaci essencial i prescindir de la que no
ho s. No sempre els incisos que pretenen aclarir sn eficaos.
Que dilluns sigui festa, o no, depn, sobretot, de lAjuntament i, per tant, no s una
decisi que, pel seu compte, puguin prendre les empreses. (NR)
LAjuntament s qui ha de decidir si dilluns s festa i no les empreses.(R)
Destacar les paraules clau
s important que les paraules clau, les que porten tota la crrega del significat, apareguin com
a subjectes i verbs principals de les seves respectives oracions, i no se subordinin a altres oracions.
Hi va haver una modificaci en la baremaci dels mrits per cobrir les places vacants,
dacord amb la nova Llei de funci pblica. (NR)
El barem dels mrits per cobrir les places vacants es va modificar, dacord amb la
nova Llei de funci pblica. (R)
A ms, sovint el recurs a la subordinaci s del tot innecessari.
Per mitj daquest informe favorable, acredito que s procedent latorgament de la
llicncia de primera ocupaci al senyor...(NR)
Informo favorablement sobre latorgament de la llicncia de primera ocupaci al se-
nyor... (R)
Suprimir les construccions amb preposicions
Conv suprimir els grups de paraules encapalats per una preposici, ja que labs de com-
plements de nom enfosqueix i allarga innecessriament la frase.
22
Laplicaci de les noves tcniques de disseny en els documents administratius fa ms
fcil la comprensi del contingut dels textos daquests escrits. (NR)
El nou disseny dels documents administratius en facilita la comprensi. (R)
Un cas molt ests daquesta mena de construcci s el que es genera amb preposici + el
mateix / la mateixa / els mateixos / les mateixes usat com a pronom. En catal mateix / matei-
xa... ha de ser sempre un adjectiu.
El Ple atorga competncies a lalcalde per establir convenis amb daltres Ajuntaments
de la comarca i subscriure els mateixos. (INC)
El Ple atorga competncies a lalcalde per establir convenis amb daltres Ajuntaments
de la comarca i subscriurels. (R)
Larquitecte va exposar el funcionament dels nous accessos al municipi i la necessitat
de dur a terme lobra per millorar els problemes de trnsit del mateix. (INC)
Larquitecte va exposar el funcionament dels nous accessos al municipi i la necessitat
de dur a terme lobra per millorar-ne els problemes de trnsit. (R)
Evitar expressions prefixades
Moltes vegades susen algunes construccions prefixades per la tradici que noms serveixen
per allunyar-se de la manera ms corrent de dir les coses.
Us notifico, per al vostre coneixement i els efectes que considereu oportuns, que en
data 6 de mar de 2001 lalcalde ha dictat una resoluci que denega... (NR)
Us notifico que en data 6 de mar de 2001 lalcalde ha dictat una resoluci que
denega... (R)
No abusar dels verbs predicatius
Les construccions amb verbs predicatius, ser i estar, enfarfeguen i allarguen innecessriament
la frase. Els verbs de predicaci completa sn ms enrgics i clars. Altres verbs febles, sovint
substitubles, sn fer, trobar, semblar, arribar a i haver-hi.
Les darreres dades disponibles sn les corresponents al quart trimestre de lany. (NR)
Les darreres dades disponibles corresponen al quart trimestre de lany. (R)
A Catalunya limpost de bns mobles ha tingut un augment dun 1,5 %. (NR)
A Catalunya limpost de bns mobles ha augmentat un 1,5 %. (R)
23
Resum del tema
Fins aqu hem vist que:
Planificar s reflexionar sobre quines sn les circumstncies que ens porten a comunicar-nos
per escrit; s a dir, es tracta de saber quin ha de ser lobjectiu del text, a qui sadrea, com es
vol transmetre el missatge i qu es vol aconseguir amb el text. Aix mateix, tamb cal ordenar
les idees a fi dorganitzar la informaci que ha daparixer en el text. I que si es vol aconse-
guir un alt nivell deficcia comunicativa, cal aplicar els criteris estilstics que permetin obtenir
la mxima precisi, claredat i concisi en all que volem expressar.
Referncies a lannex
Annex 1: Presenta una srie de consells que cal seguir a lhora de planificar la redacci
dun text escrit.
24
2. LA REDACCI
IDEES CLAU
Lorganitzaci ordenada i coherent de les idees sha de reflectir en el text a travs de la seva
distribuci en apartats, pargrafs i frases.
s important controlar en tot moment les estructures gramaticals que sutilitzen per redac-
tar a fi de treuren el mxim profit.
Redactar s transformar els plans i les idees en llenguatge escrit, s a dir, en un text coherent,
estructurat duna manera determinada i amb uns trets estilstics concrets.
Aix doncs, hi ha dhaver concordana entre la distribuci del contingut i la distribuci grfica.
Text (missatge complet)
Apartats (conceptes)
Pargrafs (temes)
Frases (idees)
Conv recordar que com ms llarg i complex s un escrit, ms detallada nha de ser lestruc-
tura, a fi que el lector no shi perdi.
2.1. LAPARTAT
Els apartats noms apareixen en textos llargs (informes, memries, articles, etc.) i recullen sota
un mateix epgraf conceptes relacionats que shan presentat en diversos pargrafs.
2.2. EL PARGRAF
El pargraf s una unitat superior a la frase i immediatament inferior al text, que t identitat
temtica i grfica (se separen per punts i a part); s a dir, que tracta dun tema autnom i que
es distingeix visualment de la resta del text.
2.2.1. El pargraf com a unitat visual
El pargraf es pot considerar una unitat visual, en la mesura que la distribuci que es faci dels
pargrafs determina la imatge del text i el seu grau de llegibilitat.
La mida adequada dun pargraf est en relaci amb el contingut. Ara b, cal tenir present
que com ms llarg sigui el pargraf, ms difcil ser dentendre.
25
Tot i que tradicionalment es deixava un espai en blanc en la primera lnia de cada pargraf,
un sagnat, actualment hi ha la tendncia a no deixar-nhi cap i a separar un pargraf dun
altre amb doble espai. (Vegeu la figura 4.)
Figura 4. Models de pargrafs.
2.2.2. El pargraf com a unitat significativa
Els pargrafs es consideren unitats significatives en la mesura que organitzen la informaci del
text. Cal assegurar-se que cada pargraf avana un dels punts del raonament que sest expo-
sant. Aquesta operaci ajuda a evitar circumloquis o a tornar a explicar aspectes de qu ja
shavia tractat.
Un pargraf ha de tenir coherncia temtica, s a dir, ha de desenvolupar una sola idea o
informaci del tema general del text. Per exemple, en una carta en qu sanuncien fets diver-
sos, cal que es tractin cada un dells en pargrafs diferents.
Lesquema segent permet veure lestructura global del text i dels pargrafs:
Figura 5. Esquema global dun text.
2.2.3. Lestructura del pargraf
La informaci en els pargrafs es pot estructurar de diverses maneres, per generalment
segueix una organitzaci fixa, que respon als elements segents:
26
Model B
Xxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxx
xxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxx.
Xxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxx
xxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxx
xxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxx.
Model A
Xxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxx
xxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxx
xxxx.
Xxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxx
xxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxx
xxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxx.
TEXT
1r 2n 3r 4t
1r 2n 3r 4t
1a 2a 3a 4a
Apartats o captols
Pargrafs
Frases
Frase inicial o temtica: Que introdueix la idea o el tema.
Frases de desenvolupament: Que sorganitzen a lentorn de la frase temtica i arrodonei-
xen el tema.
Frase final o de cloenda: Que tanca el pargraf amb algun comentari global o de recapi-
tulaci.
Connectors o marcadors textuals: Elements gramaticals que permeten determinar algun
tipus dordre o de relaci entre les diverses frases.
2.2.4. Lextensi del pargraf
Lextensi del pargraf pot variar notablement, segons el contingut. Una mida idnia s de 3
a 6 lnies, amb un nombre de frases o punts i seguits que pot abastar entre 2 i 5 frases.
Quan els pargrafs sn massa llargs resulten espessos i carreguen la imatge del full blanc,
per els pargrafs massa curts (una frase o dues) desdibuixen lestructura del text.
2.2.5. Els tipus de pargrafs
Hi ha diversos tipus de pargrafs segons la funci que facin en el text. Aix doncs, es poden
classificar en tres grans grups:
Pargrafs introductoris: Que preparen el lector i lintrodueixen en el que ser lescrit.
Pargrafs expositius: Que conformen el nucli del text, i que exposen, expliquen, o desen-
volupen les idees que es volen transmetre. Sovint, a ms, ja shan apuntat en el pargraf
introductori.
Pargrafs conclusius: Que fan una recapitulaci del text o un resum.
2.3. LA FRASE
La frase, expressi amb sentit complet, s una pea clau en larticulaci dels textos.
En aquest apartat, per una banda, es fan recomanacions per obtenir frases ms clares i, per
laltra, es reflexiona sobre alguns problemes relatius a les frases que conv evitar.
2.3.1. Recomanacions respecte de les frases
Cal intentar redactar:
Frases amb estructures simples.
Frases actives.
Frases amb estructures simples
Sempre que sigui possible, cal redactar les diferents idees que integren un pargraf en estruc-
tures simples oracions simples o compostes en qu quedi clara la relaci de subordinaci,
juxtaposici o coordinaci, ja que aix es facilita la comprensi daquestes idees.
27
s millor collocar les frases subordinades al final, ordenades de ms curtes a ms llargues. Si
la subordinaci apareix a linici, el lector llegeix les circumstncies i les dades complement-
ries abans que la idea nuclear.
Com que gaireb tres quartes parts del nous llocs de treball es creen en el collectiu
dels homes, lincrement de locupaci ha beneficiat ms aquest collectiu. (NR)
Lincrement de locupaci ha beneficiat ms el collectiu dels homes, ja que gaireb
tres quartes parts dels nous llocs de treball es creen en aquest collectiu. (R)
Els incisos, tot i que s cert que enriqueixen la idea bsica de la frase amb informaci com-
plementria, tamb lallarguen fins a lexageraci. Si no sutilitzen amb mesura, fan perdre el
fil discursiu.
Els incisos shan de collocar en els llocs que molestin menys i que no separin les paraules que
estiguin relacionades, com per exemple el subjecte i el verb, o el verb i el complement directe
(S + V / V + CD).
El balan de leconomia catalana al llarg de 2001 s fora positiu. (NR)
Al llarg de 2001 el balan de leconomia catalana s fora positiu. (R)
Tamb s convenient que les paraules amb pes significatiu es converteixin en subjectes i verbs
principals de les frases, a fi devitar que apareguin com a elements subordinats. Aix la frase
guanya fora i transparncia.
Hi ha hagut una millora en la taxa docupaci des que shan aplicat els nous con-
tractes. (NR)
La taxa docupaci ha millorat des que shan aplicat els nous contractes. (R)
Frases actives
Si es volen textos ms clars, concisos i precisos, es recomana buscar lordre natural de la frase,
s a dir, el que presenten les frases actives.
(CCT/CCL) + S + V + CD + CI + C Circumstancials
Avui lalcalde ha dictat una resoluci referent a ladquisici de cinc vehicles per a la
policia local.
Si els protagonistes reals del que sexplica (agent i pacient) coincideixen amb el subjecte i lob-
jecte gramaticals, respectivament, la frase guanya en transparncia.
S(agent) + V + CD(pacient) + altres complements
El Servei dUrbanisme va presentar les noves tecnologies a lAjuntament.
A vegades, per, el que el redactor vol destacar no s el subjecte, sin el complement directe.
Per aconseguir-ho, cal desmuntar lordre de la frase activa i fer una dislocaci.
28
La dislocaci permet desordenar lordre natural de loraci i substituir les parts desplaades per
pronoms febles. Lefecte que sobt s semblant al de la passiva perifrstica de la qual es
parlar a continuaci, per amb una construcci activa.
Les noves tecnologies, les va presentar el Servei dUrbanisme a lAjuntament.
2.3.2. Problemes respecte de les frases
Cal evitar labs de:
Frases passives.
Frases massa llargues.
Construccions nominals.
Construccions de gerundi.
Frases passives
En catal, com en la majoria de les llenges romniques, hi ha dues classes de construccions
passives, la passiva perifrstica i la passiva pronominal.
La passiva perifrstica es construeix amb el verb ser o sser en forma personal i el partici-
pi dun verb transitiu que concorda amb el subjecte gramatical.
S(pacient) + ser/sser + participi + per C agent
Alguns negocis sn oberts sense llicncia municipal pels propietaris.
Les noves tecnologies van ser exposades a lAjuntament pel Servei dUrbanisme.
La passiva pronominal es construeix amb un verb transitiu en tercera persona i el pronom es.
es + V(transitiu) 3a persona
Alguns negocis sobren sense llicncia municipal.
Es van exposar les noves tecnologies a lAjuntament.
Cal tenir present, per, que la passiva pronominal, a diferncia de la perifrstica, no pot tenir
lagent expressat.
Per part del Departament dHisenda es faran les inspeccions necessries. (INC)
Aix, doncs, davant duna frase passiva pronominal amb lagent expressat, el millor que es pot
fer s convertir-la en activa o, si ms no, prescindir de lagent o b fer servir construccions alter-
natives.
El Departament dHisenda far les inspeccions necessries. (R)
Es faran les inspeccions necessries als contribuents. (R)
29
Cal fixar-se que lltim exemple, tot i ser correcte, ha patit una prdua dinformaci impor-
tant.
Frases massa llargues
Cal tenir en compte que les frases llargues costen ms de llegir que les curtes. Si es vol que els
textos siguin fluids conv que les frases no superin les 30 paraules aproximadament.
A ms, cal recordar que cada frase ha de correspondre a una idea o pensament i que sha de
marcar amb un punt i seguit o b amb un punt i coma.
LONG Groc i Verd va fer abans-dahir un acte de protesta en terrenys de la com-
panyia X, a la poblaci de X, per denunciar labocament incontrolat de residus
txics, per la qual cosa, segons es va saber ahir, set membres de lorganitzaci eco-
logista van poder entrar en un terreny propietat de lempresa i van agafar mostres de
vessaments, en les primeres anlisis de les quals ja es va detectar la presncia de
substncies txiques i cancergenes, ra per la qual lONG esmentada pensa pre-
sentar una denncia a la fiscalia. (NR)
LONG Groc i Verd va fer abans-dahir un acte de protesta en terrenys de la com-
panyia X, a la poblaci de X, per denunciar labocament incontrolat de residus
txics. Segons es va saber ahir, set membres de lorganitzaci ecologista van poder
entrar en un terreny propietat de lempresa i van agafar mostres de vessaments. Com
que en les primeres anlisis ja es va detectar la presncia de substncies txiques i
cancergenes, lONG esmentada pensa presentar una denncia a la fiscalia. (R)
Construccions nominals
Les construccions nominals sn aquelles que tendeixen a utilitzar llargues estructures integra-
des per substantius, en lloc de fer servir un verb simple, un adverbi o un adjectiu. Aquest tipus
de construcci t lorigen en una malentesa voluntat de precisi, ja que a vegades es pensa,
errniament, que la verbalitzaci fa que els conceptes perdin fora.
Lexercici daquesta acci de reclamaci de filiaci permet lacumulaci de lacci
dimpugnaci de la filiaci contradictria. (NR)
Lexercici de reclamar la filiaci permet acumular lacci dimpugnar la filiaci con-
tradictria. (R)
Labs de construccions nominals s molt habitual i, tot i no ser incorrectes, fan els escrits poc
gils.
El cas ms extrem de construcci nominal apareix amb ls de perfrasis compostes dun verb
gaireb sense contingut semntic procedir a, realitzar, fer, efectuar, etc. i un nom que
aporta el significat.
El cap del Servei dObres ha procedit a la denegaci de lautoritzaci perqu lem-
presa Infinity SL realitzi lenderrocament de les finques situades als nmeros 33 i 35
del carrer Verdaguer. (NR)
30
El cap del Servei dObres ha denegat lenderrocament de les finques situades als
nmeros 33 i 35 del carrer Verdaguer a lempresa Infinity SL. (R)
Construccions de gerundi
Les frases subordinades de gerundi encarcaren la redacci i dificulten la comprensi de la
frase.
Cal recordar que perqu aquestes oracions siguin correctes, lacci que indica el verb en
gerundi ha de ser simultnia o anterior a la del verb principal, per mai posterior.
Recordant la figura de lillustre escriptor, el president va inaugurar lacte.
Per sn sempre incorrectes les oracions subordinades introdudes amb un gerundi copulatiu
de posterioritat o conseqncia i amb un gerundi especificatiu.
El gerundi copulatiu de posterioritat: s una construcci incorrecta quan sutilitza per enlla-
ar dues oracions sense que hi hagi una relaci de subordinaci.
Es va incendiar ledifici calculant-se les prdues en 80 milions de pessetes. (INC)
Es va incendiar ledifici i les prdues es calculen en 80 milions de pessetes. (R)
El gerundi de conseqncia: Si el que es vol s esmentar un fet que s conseqncia dun
altre o que es produeix desprs dun altre, tampoc es pot utilitzar lanomenat gerundi de
conseqncia.
La Comissi de Govern ha discutit amb profunditat aquest tema, comunicant el secre-
tari els acords de la Comissi al Ple. (INC)
La Comissi de Govern ha discutit amb profunditat aquest tema i el secretari ha
comunicat els acords de la Comissi al Ple. (R)
El gerundi especificatiu: s el que sutilitza incorrectament per introduir una frase especifi-
cativa o determinativa.
Sha publicat una Ordre establint latorgament de subvencions a les zones afectades
de la pesta porcina. (INC)
Sha publicat una Ordre que estableix latorgament de subvencions a les zones afec-
tades per la pesta porcina. (R)
2.4. ELS CONNECTORS
Els connectors o marcadors textuals (elements gramaticals com conjuncions, preposicions,
adverbis, locucions de diversa mena, etc.) sn enllaos que ajuden a organitzar la informaci
del text.
31
Si sutilitzen correctament, guien el lector cap a la lgica del discurs i deixen entreveure amb
molta ms facilitat lestructura que el redactor ha imposat. De tal manera que un text amb con-
nectors s ms fcil dentendre que un sense connectors.
2.5. LA PUNTUACI
La puntuaci dun escrit delimita la sintaxi lingstica, modula la prosa i la respiraci, i tamb
permet posar de relleu idees i eliminar ambigitats. En definitiva, s una eina bsica en les-
tructuraci del text.
2.5.1. Jerarquia dels signes de puntuaci
No tots els signes de puntuaci tenen la mateixa fora ni funci en el conjunt del discurs. Hi ha
una relaci estreta entre els signes; una unitat danlisi lingstica i un valor comunicatiu.
Figura 6. Sobre els signes de puntuaci.
32
punt final text missatge
punt i a part pargraf tema
punt i seguit oraci idea, pensament
punt i coma, coma,
admiraci, interrogaci,
parntesi frase, sintagma apunt, comentari,
incs, aposici
Resum del tema
Fins aqu hem vist que:
Per redactar textos ms clars cal conixer els diversos elements en qu sestructuren els par-
grafs i les frases. Aix tamb, sha incidit en aquelles construccions poc recomanables, quan se
nabusa, com les passives i les construccions de gerundi, a ms dindicar-ne algunes incorrec-
cions gramaticals. Finalment, sha repassat la importncia que tenen els connectors i la pun-
tuaci per facilitar lestructuraci del text.
Referncies a lannex
Annex 2: Recull consells que cal seguir per tal de redactar pargrafs coherents.
Annex 3: Presenta una llista dels connectors ms corrents. Aquesta llista sha dividit entre
aquells que contribueixen a la gesti dels pargrafs en el text i aquells que ser-
veixen per organitzar les frases dins el pargraf.
Annex 4: Presenta els diversos signes de puntuaci que habitualment sutilitzen en textos
administratius i diversos comentaris sobre la seva utilitat i funci.
Annex 5: Recull consells per facilitar la redacci de frases clares i expressives.
33
3. LA REVISI
IDEES CLAU
La revisi s una de les etapes ms importants en qualsevol procs de redacci, perqu per-
met comprovar si el resultat obtingut sadequa a les intencions inicials.
Una revisi atenta de continguts i forma ha de contribuir a millorar la redacci del text.
Cal que la revisi dels textos es faci per etapes: primer, cal concentrar-se en la coherncia
i, desprs, en la cohesi.
s important que un cop revisat el text, shi faci encara una ltima lectura per comprovar
que lescrit ser ents sense dificultats pel destinatari.
La revisi dun escrit sha dentendre com un acte global que permeti comprovar que el resul-
tat sadequa a la intenci inicial. Tot i que pren molta rellevncia en letapa final del procs de
redacci, ha de ser present des dels seus inicis. s a dir, escriure, revisar i rescriure sha de
veure com un procs circular.
Letapa de revisi s el moment de fixar-se en el grau de coherncia i cohesi que presenta el
text. s a dir, s lhora de repassar tant el contingut (idees i conceptes) com la forma (pargrafs,
connectors, puntuaci, sintaxi, convencions, etc.)
3.1. LA COHERNCIA
Per comprovar la coherncia dun text, cal revisar el text, buscar problemes en lestructuraci
de les idees i cal comprovar el segent:
Que el text presenta un sentit global, dacord amb la intenci inicial.
Que hi ha continutat entre les idees exposades, sense desequilibris ni contrasentits.
Que cap concepte queda ambigu.
Que les idees shan ordenat tenint present qu sap i qu no sap el destinatari del text i les
seves possibles reaccions.
Si es detecta alguna inconcreci respecte dels aspectes assenyalats, cal fer lesfor de replan-
tejar-se el text ja sigui parcialment o en la seva totalitat.
3.2. LA COHESI
Cal buscar la cohesi del text, s a dir, constatar que cada frase sadequa a la interpretaci de
la resta doracions prvies del discurs. Per tant, cal comprovar el segent:
Que el pas dun pargraf a un altre respon a una evoluci en el discurs.
35
Que els connectors utilitzats serveixen com a senyals dels elements lingstics.
Que els signes de puntuaci organitzen i equilibren el text.
Que no hi ha incorreccions ortogrfiques, sintctiques o lxiques (a banda de les gramti-
ques clssiques, els correctors informtics poden ser molt tils).
Que les convencions shan utilitzat de manera coherent.
3.3. LLTIMA LECTURA
Finalment, per tancar el procs de revisi s aconsellable llegir el text amb els ulls del destina-
tari i fer-se les preguntes segents:
Sentn per qu sescriu i qu es diu amb una primera lectura?
Es veu clara levoluci del discurs i la distribuci en pargrafs?
Es pot desxifrar tot el contingut paraules, sigles, etc.?
Tota la informaci s rellevant?
Sha fet agradable de llegir?
s coherent el grau de formalitat que shi utilitza?
3.4. LES CONVENCIONS
En relaci amb les convencions, shan de repassar:
Els marges.
La tipografia.
Els signes de puntuaci.
Les majscules i minscules.
Les abreviacions.
3.4.1. Els marges
La fixaci duns marges i lalineaci a lesquerra de gaireb tota la informaci que apareix en els
documents ajuda a donar una unitat dimatge, per cal tenir present que aix s una convenci i
que la disposici dels elements pot variar en cada organisme oficial, dacord amb els seus criteris.
El marge esquerre acostuma a ser dentre 3,5 i 4 cm i el dret oscilla entre els 2,5 i 3 cm. Pel
que fa al marge inferior, entre lltima lnia de text i lacabament del paper hi ha dhaver com
a mnim 3 cm.
3.4.2. La tipografia
En els textos, que generalment es redacten en rodona, conv no abusar dels diversos recursos
tipogrfics de qu es disposa i utilitzar-los amb mesura; s a dir, fer-los servir quan realment
36
es vol diferenciar alguna cosa concreta. A continuaci es fa un breu comentari sobre els recur-
sos tipogrfics ms habituals:
Els recursos tipogrfics ms habituals sn:
La cursiva
Les cometes
La negreta
La cursiva
Sutilitza per remarcar una paraula, una frase o un fragment dins dun text en rodona. Per
exemple, estrangerismes o llatinismes, lletres amb funcions especials, paraules que es volen
destacar, publicacions diverses...
El terme aput acta sutilitza per designar aquelles actuacions judicials que suneixen
a lexpedient de qu es tracta.
La llei introdueix un concepte nou sobre la relaci de lAdministraci amb els ciuta-
dans, que supera la doctrina de lanomenat silenci administratiu.
Les cometes
Bsicament sutilitzen quan es fan citacions o transcripcions daltres textos, ja siguin sencers o
fragments.
El regidor de Cultura va afirmar que lAjuntament ha fet un aposta de futur perqu
cada barri disposi duna biblioteca pblica.
La negreta
El seu s respon a la decisi de qui redacta de destacar alguna cosa, ms que a criteris pre-
establerts. Cal no abusar-ne perqu crida molt latenci i sovint fa perdre la idea de conjunt.
Cal recordar que la solidaritat sha dentendre en un sentit ampli i sha de tenir en comp-
te en totes les actuacions que es duguin a terme en el municipi.
3.4.3. Els signes de puntuaci
En relaci amb la revisi dels signes de puntuaci cal remetres, dins daquest manual, a la-
partat 2.5 i a lAnnex 4.
3.4.4. Les majscules i les minscules
Les majscules serveixen per destacar determinades paraules, ja sigui perqu van desprs duns
determinats signes de puntuaci o perqu es tracta de noms que conv distingir.
De conformitat amb els articles 114, 115 i 116 de la Llei 30/92, de 26 de novembre, de
rgim jurdic de les administracions pbliques i del procediment administratiu com,
modificada per la Llei 4/1999, de 13 de gener, podeu interposar recurs...
37
A diferncia del que sha fet tradicionalment, avui dia les majscules sutilitzen amb molta ms
mesura per distingir paraules dins del text.
3.4.5. Les abreviacions
Labreviaci de paraules i sintagmes, que sutilitza amb la voluntat de simplificar, s corrent en
el llenguatge administratiu, per utilitzar-la de manera arbitrria sovint perjudica la compren-
si final del missatge. Per aix, es recomana restringir les abreviacions dins dels textos i usar
les que ja estan fixades i el destinatari pot reconixer amb facilitat.
Us justifico la recepci de la merc. i us faig saber que el sistema dabonament ser,
com s habitual, mitjanant l/ a nom de la s. coop. Imput II. (NR)
Us justifico la recepci de la mercaderia i us faig saber que el sistema dabonament
ser, com s habitual, mitjanant lletra de canvi a nom de la societat cooperativa
Imput II. (R)
38
Resum del tema
Fins aqu hem vist que:
La revisi s una etapa del procs de redacci que cal aprofitar per millorar tots aquells aspec-
tes que no responguin a les nostres pretensions inicials. s bo que la revisi la fem seguint les
pautes que acabem desmentar per no deixar-nos-en cap.
Referncies a lannex
Annex 6: Guia de preguntes per revisar un text redactat, distribudes en diversos apar-
tats: enfocament de lescrit, idees i informaci que dna, estructura que
segueix, caracterstiques dels pargrafs, de les frases, de les paraules utilitza-
des, de la puntuaci, nivell de formalitat de lescrit, recursos retrics emprats i
presentaci del text.
39
SNTESI DEL MATERIAL
La redacci de textos s una tasca que preocupa molts professionals que es troben cada dia
amb la feina delaborar documents amb peculiaritats diverses. s necessari, doncs, que aque-
lles persones que shagin denfrontar peridicament a aquesta feina coneguin les eines de qu
poden disposar a lhora de redactar textos. A ms, aix es pot anar perdent aquella por al full
en blanc.
Conixer els diversos apartats del procs de redacci i saber-los aplicar en els textos que cal-
gui redactar s, sens dubte, una de les millors estratgies per arribar a construir textos amb un
alt nivell deficcia comunicativa. De fet, aix s el que pretn qualsevol persona que es posa
a escriure.
Per aquest motiu aquest mdul sha dividit en tres temes, seguint les diverses etapes que se
segueixen en qualsevol procs de redacci. Sadverteix, per, que malgrat la linealitat amb qu
aqu es presenten no sempre es compleix en la prctica, en la mesura que les diverses etapes
interaccionen les unes amb les altres; s a dir, que moltes vegades mentre es planifica ja es
redacta, o que mentre es revisa es ref lescrit i es torna a redactar en comprovar que no acaba
de funcionar.
Sigui com sigui, en el primer tema sha parlat de la importncia que t planificar a fi de no fer
la feina en va. Aix doncs, sha vist la importncia que t lanlisi de la situaci comunicativa
per adaptar plenament cada text a les seves necessitats i a les del destinatari. Tamb sha vist
com ordenar les idees a fi que el missatge esdevingui precs, clar i concs, aspectes estilstics
que esdevenen decisius quan es busca aconseguir un alt nivell deficcia comunicativa.
En el segon tema, la redacci, shan repassat els aspectes que cal conixer per estructurar els
pargrafs i les frases amb coherncia. Aix mateix, sha incidit en aquelles construccions poc
recomanables que poden fer els escrits espessos i difcils de llegir i en algunes incorreccions
gramaticals relacionades amb aquests elements. En darrer terme, sha fet esment de la impor-
tncia que tenen els connectors i la puntuaci a lhora destructurar adequadament un text.
Pel que fa a letapa de revisi, el tercer tema, sha vist la necessitat de comprovar al final que
el resultat sadequa a la intenci inicial. Cal entendre aquesta ltima no com una lectura amb
presses dltima hora, sin com un moment per refer tot all que realment no sajusti als plan-
tejaments fets. En mirar-se el text amb els ulls de qui lha de llegir, sobt una perspectiva que
permet detectar problemes de coherncia i cohesi que difcilment es poden reconixer duna
altra manera.
Finalment, recordar que tots els elements presentats conformen una unitat i que, tot i que per
exposar-los shan hagut de separar, en redactar caldr tenir-los tots presents si es vol millorar
la qualitat dels escrits.
41
GLOSSARI
Agent: Responsable lgic de lacci en una frase. (2.3.1.)
Claredat: Qualitat dels textos en utilitzar paraules entenedores i comprensibles. (1.3.2.)
Coherncia: Presentar les idees de manera ordenada i relacionada. (3.1.)
Cohesi: Adequaci entre les diverses parts dun text. (3.2.)
Concisi: Qualitat dels textos en presentar les idees essencials i prescindir de les suprflues.
(1.3.3.)
Connectors: Elements gramaticals que contribueixen a establir relacions entre frases o par-
grafs. (2.2.3. i 2.4.)
Dislocaci: Desplaaments de determinats elements gramaticals de lordre natural de loraci
que sn substituts per pronoms febles. (2.3.1.)
Falques lingstiques: Expressions que safegeixen innecessriament en una oraci. (1.3.1.)
Frase inicial o temtica: Primera frase que introdueix la idea o el tema. (2.2.3.)
Frase final o de cloenda: Frase que tanca el pargrafs amb algun comentari global o de reca-
pitulaci. (2.2.3.)
Frases de desenvolupament: Sn les frases que sorganitzen a continuaci o a lentorn de la
frase temtica i arrodoneixen el tema. (2.2.3.)
Gerundi copulatiu: Construcci incorrecta que pretn enllaar dues oracions copulatives i que,
per tant, no mantenen relaci de subordinaci. (2.3.2.)
Gerundi de conseqncia: Construcci incorrecta de gerundi que introdueix una acci que s
conseqncia del verb principal. (2.3.2.)
Gerundi especificatiu: Construcci incorrecta de gerundi que introdueix una construcci amb
voluntat de determinar un concepte previ. (2.3.2.)
Incisos: Aclariments, sovint innecessaris, que tendeixen a dificultar la comprensi de la idea
clau de la frase. (2.3.1.)
Llegibilitat: Grau de facilitat amb qu es pot llegir, comprendre i memoritzar un text. (1.1.3.)
Pacient: Element lgic de loraci sobre el qual recau lacci del verb. (2.3.1.)
Pargrafs conclusius: Pargrafs en qu es recapitula la informaci del text o shi fa un resum.
(2.2.5.)
Pargrafs expositius: Pargrafs en qu sexposen, sexpliquen i es desenvolupen les idees que
es volen transmetre. (2.2.5.)
Pargrafs introductoris: Pargrafs que preparen el lector i lintrodueixen en les idees que es
desenvoluparan en el text. (2.2.5.)
Paraules clau: Paraules que aporten el pes significatiu en loraci. (1.3.3.)
Paraules multis (jquers i crosses): Paraules que encaixen a qualsevol lloc i que sovint empo-
breixen el contingut. (1.3.1.)
Passiva perifrstica: Estructura gramatical en qu el pacient fa la funci de subjecte, lacci ver-
43
bal es construeix amb el verb ser ms un participi i lagent acostuma a aparixer com a
complement. (2.3.2.)
Passiva pronominal: Estructura gramatical que es construeix a partir del pronom es i el verb en
tercera persona, i que esdev incorrecta quan expressa el complement agent. (2.3.2.)
Planificar: Establir els objectius que es volen aconseguir amb el text i dur a terme una estrat-
gia determinada per recollir, seleccionar i ordenar la informaci que es vol transmetre. (1.)
Precisi: Qualitat dexpressar amb la mxima exactitud i sense ambigitats els conceptes.
(1.3.1.)
Textos argumentatius: Sn textos que volen convncer o fer creure alguna cosa amb la inten-
ci dinfluir sobre lopini del lector. (1.1.1.)
Textos descriptius: Sn textos que expliquen, amb detall, les qualitats i caracterstiques dun
objecte, dun paisatge, duna persona o b dun sentiment. (1.1.1.)
Textos explicatius: Sn textos que desenvolupen el contingut dun tema a fi dinformar, expli-
car, difondre o interpretar objectivament algunes idees. (1.1.1.)
Textos narratius: Sn textos que narren histries, reals o imaginries, en qu alguns personat-
ges participen en els esdeveniments i/o circumstncies que es produeixen en el desenvo-
lupament. (1.1.1.)
Textos persuasius: Sn textos que volen informar i influir en el receptor del missatge perqu
sinteressi o b consumeixi un determinat producte. (1.1.1.)
44
BIBLIOGRAFIA COMENTADA
AMADEO, I.; SOL, J. (1996): Curs prctic de redacci. Barcelona. Columna.
Aquest llibre est adreat a totes aquelles persones que han de redactar sovint tant a la
feina com particularment. Els autors expliquen el procs de redacci de textos i en donen
exemples illustratius amb els exercicis corresponents.
CASSANY, D. (1993): La cuina de lescriptura. Barcelona. Empries.
Lautor daquest llibre ofereix una lectura amena del que s redactar. Presenta els estris
que shan de tenir en compte quan es redacten textos com si parls duna recepta de
cuina; daqu el seu ttol.
CERVERA RODRGUEZ, A. (1999): Gua para la redaccin y el comentario de texto. Madrid. Espasa
Calpe, SA.
Aquesta guia presenta les diverses formes que hi ha delaborar un comentari de text.
Tamb explica les caracterstiques dels diferents tipus de textos que shi presenten amb
exemples. Lautor analitza els textos a fi densenyar els aspectes que cal tenir en compte a
lhora de redactar-los.
HIMSTREET, W.C.; BATY, W.M. (1990): Redaccin de cartas e informes en la empresa. Bilbao. Ed.
Deusto, SA.
En aquest llibre sexpliquen els principis bsics de la comunicaci en lmbit de lexpres-
si escrita. Est adreat al mn de lempresa. Al final, hi ha exercicis dautoavaluaci amb
les solucions corresponents.
45
ANNEXOS I MATERIAL DAUTOAVALUACI
48
Dins daquest document vost trobar:
Els documents annexos que amplien la informaci del seu manual, els quals es
troben referenciats al final de cada tema del manual de consulta.
Un qestionari dautoavaluaci final que vol servir-li com a eina per saber quin
ha estat el seu grau daprenentatge.
Pautes per a la correcci de lautoavaluaci.
SUMARI
Annex 1: Consells per planificar un text. 51
Annex 2: Consells per redactar pargrafs coherents. 53
Annex 3: Connectors. 55
Annex 4: Signes de puntuaci. 57
Annex 5: Consells per construir frases clares i expressives. 61
Annex 6: Guia de preguntes per revisar un text redactat. 63
Qestionari dautoavaluaci final 67
Pautes per a la correcci de lautoavaluaci 69
ANNEX 1
CONSELLS PER PLANIFICAR UN TEXT
Determinar quin s lobjectiu del text que anem a redactar.
Fixar amb claredat a qui ens adrecem.
Saber de quina manera ho volem dir.
Establir amb claredat el missatge que es vol comunicar.
Ordenar les idees i la informaci de manera lgica.
Evitar tota mena dambigitats en el que anem a dir.
Buscar la manera ms clara de dir-ho i tendir a la naturalitat.
Procurar expressar-ho amb la mxima concisi possible i concentrar-nos en el que realment
sigui essencial.
51
ANNEX 2
CONSELLS PER REDACTAR PARGRAFS COHERENTS
Ordenar les idees de manera lgica.
Repetir alguns dels substantius importants que han aparegut en frases anteriors.
Utilitzar pronoms, els antecedents dels quals sn en el mateix pargraf.
Fer servir connectors o paraules denlla per unir els temes que estiguin relacionats.
53
ANNEX 3
CONNECTORS
En aquest annex es presenten els connectors o marcadors textuals ds ms corrent, clas-
sificats dacord amb la funci que poden fer dins dun text:
Si es vol estructurar un text.
Si es volen estructurar idees.
Si es vol estructurar un text
Per introduir el tema:
Lobjectiu principal de... / Aquest escrit/document tracta de...
Respecte a... / Pel que fa a... / Quant a... / Sobre (el tema de)...
En relaci amb... / Un altre punt s... / El punt segent tracta de...
Per marcar ordre:
1r / En primer lloc... / Primer / Primerament / Per comenar / Dentrada...
2n / En segon lloc... / Segon / Segonament
3r / En tercer lloc... / Tercer / Tercerament
En darrer lloc / Finalment / En ltim lloc... / Per acabar
Per fer distincions:
Duna banda,... / De laltra
Per un costat,... / Per laltre,...
Daltra banda,... / Altrament,...
Al contrari / En canvi
Per continuar sobre un mateix punt:
A ms a ms / A ms / Aix mateix,
Desprs / Tot seguit / Tamb, / Aix doncs...
Per posar mfasi en un punt:
s a dir / En altres paraules / Dit duna altra manera...
Sha de tenir en compte...
El ms important / La idea central / Conv ressaltar
Val la pena recordar / Cal insistir en/a...
Per posar exemples:
Per exemple / Un bon exemple daix s... / Com a exemple...
En concret / Com ara
55
Per resumir:
En resum / Resumint el ms important...
En conjunt / Globalment...
Per acabar:
En conclusi / En definitiva / En conseqncia / Aix doncs...
Per acabar / Finalment...
Si es volen estructurar idees
Per indicar causa:
perqu (+ v. indicatiu) / ja que / vist que / com que
ats que / a causa de / grcies a / per culpa de...
Per indicar conseqncia:
en conseqncia / consegentment / per tant / de manera que / per aix
Per indicar condici:
Si / en cas de / a condici de
Per indicar finalitat:
perqu (+ v. subjuntiu) / a fi de / per tal que / amb lobjectiu de
amb la finalitat de...
Per indicar oposici (adversatives):
en canvi / al contrari / tanmateix / ara b
No obstant aix.../ Malgrat aix...
Per indicar objecci (concessives):
encara que / malgrat que / tot i que / per b que
56
ANNEX 4
SIGNES DE PUNTUACI
En aquest annex es presenten els usos ms corrents dels diversos signes de puntuaci:
La coma (,).
El punt i coma (;).
El punt (.).
Els dos punts (:).
Els punts suspensius (...).
El gui ().
Els parntesis ().
Les cometes ( ).
La barra inclinada (/).
La coma (,)
Es fa servir:
Per separar ms de dos elements duna srie. Lltim sacostuma a separar amb una i.
En les oracions coordinades, encara que hi hagi al davant la conjunci i, quan:
No uneix dos elements equivalents.
La conjunci i sha utilitzat abans en una enumeraci interna.
Per marcar incisos:
Aposicions: Aquelles construccions nominals que sadjunten a un altre a fi dexplicar-lo.
Oracions explicatives de relatiu: Construccions que aporten informaci suplementria o
explicativa dun concepte esmentat anteriorment.
Per marcar determinades locucions adverbials o conjuntives (connectors textuals o enllaos)
com: Aix mateix, a ms, a ms a ms, de fet, en efecte, en resum, s a dir, finalment, no
obstant aix, per tant, si ms no, tot i aix, tanmateix, etc., tant quan apareixen a linici de
la frase com entremig.
Desprs dalguns elements desplaats, especialment quan sn llargs i complexos.
Abans de construccions finals, causals, condicionals, adversatives, etc., llargues.
Per marcar que falta el verb de loraci.
Desprs de frmules de salutaci i comiat.
Per separar la localitat del dia en les datacions.
En les adreces, entre el carrer i el nmero de ledifici, i entre aquest i el pis i la porta.
En els nombres decimals, per separar-los dels nombres enters (no sha de fer servir la-
pstrof).
57
Per no sha de fer servir mai:
Per separar el subjecte del verb quan la frase mant lordre neutre S+V+OD.
Per separar el verb del complement directe.
Desprs de les signatures.
El punt i coma (;)
Es fa servir:
En enumeracions en qu ja apareguin comes internes. El darrer punt i coma duna enu-
meraci es marca amb una coma davant de les conjuncions i, o, ni.
Davant de conjuncions com per, tanmateix, etc., quan en la frase hi ha altres comes.
El punt (.)
Es fa servir:
Al final duna oraci amb sentit complet.
En les abreviatures que no portin barra. Cal recordar que el punt de labreviatura equival
al punt final de la frase; s a dir, que no trobarem mai dos punts seguits.
Per separar les hores dels minuts i dels segons.
Per separar el nmero dordre de cada apartat en les enumeracions verticals (no shi ha
dafegir cap guionet).
Per separar les referncies numriques de classificacions, de larticulat de les lleis, etc.
En les quantitats, per marcar els milers, els milions, etc., especialment quan es tracta de
diners.
En els punts que conformen lordre del dia duna convocatria de reuni, tot i que no siguin
oracions completes.
En les frmules de comiat duna carta, quan aquesta cont un verb conjugat en forma per-
sonal.
Per no sha de fer servir mai:
Al final de les dates, als ttols, als rtols, etc.
En els milers dels nmeros duna xifra, quan aquesta es pot llegir amb comoditat sense que
hi hagi punt.
En els casos del DNI, NIF i telfon.
58
Els dos punts (:)
Es fan servir:
Per introduir enumeracions verticals, amb lletres o nmeros dordre:
Si sn expressions curtes, sescriuen en minscula inicial i acaben sense cap signe de pun-
tuaci, amb coma o amb punt i coma, segons el grau de complexitat.
Si els elements enumerats sn oracions completes, sintrodueixen amb majscula i acaben
en punt.
Per introduir explicacions, exemples, citacions textuals, etc.
En determinats documents administratius, desprs de verbs com EXPOSO, SOLLICITO,
CERTIFICO, etc.
Els punts suspensius (...)
Cal recordar que els punts suspensius poden ser substituts per la paraula etctera.
Es fan servir:
Per indicar que una enumeraci s incompleta.
Per indicar que sha oms un fragment de text en una citaci literal. En aquest cas, cal posar
els punts suspensius entre claudtors.
El gui ()
Cal tenir present que el gui comparteix la seva funci amb els parntesis i les comes.
Es fa servir:
Per marcar incisos o aclariments.
Si desprs de la frase que precedeix el gui hi ha danar una coma, aquesta sescriu darre-
re del segon gui.
Quan lincs introdut pel gui tanca loraci, no shi ha descriure el gui de tancament,
sin el punt.
En una enumeraci vertical (sempre que no senumerin amb xifres).
En nombres negatius.
Per no sha de fer servir mai:
Desprs duna xifra de diners.
59
Els parntesis ( )
Es fan servir:
Per indicar aclariments que no formen part del discurs del text.
Si desprs de la frase que precedeix el parntesi hi ha danar algun signe de puntuaci,
aquest sescriu desprs del segon parntesi.
En una enumeraci vertical, desprs de la lletra dordre. En aquest cas noms sutilitza el
parntesi de tancament.
Les cometes ( )
Es fan servir:
Per introduir:
Citacions literals de textos.
Comentaris o intervencions personals.
Transcripci dacords dun rgan collegiat, etc.
Per ressaltar mots o grups de paraules utilitzats en un sentit especial o que no recull el dic-
cionari, sempre que no es pugui utilitzar la cursiva.
La barra inclinada (/)
Es fa servir:
Per separar el nmero dordre dun text normatiu del seu any de promulgaci.
En algunes abreviatures (en aquests casos, no shi posa mai punt).
En smbols de divisi.
60
ANNEX 5
CONSELLS PER CONSTRUIR FRASES CLARES I EXPRESSIVES
Les idees ms rellevants s millor presentar-les en una frase simple.
La millor manera descriure una frase i no equivocar-se s respectar lordre lgic subjecte-
verb-complement.
Quan en una frase es vol ressaltar alguna paraula, cal posar-la al principi o al final da-
questa.
Quan dues idees estan relacionades entre si i tenen la mateixa importncia, cal presentar-
les en oracions coordinades unides per una conjunci o una expressi que les enllaci.
Les frases positives proporcionen ms informaci i sn ms agradables per al lector que les
negatives.
Cal evitar ls de les dobles negacions perqu dificulten la comprensi de la frase.
La veu activa fa guanyar vida al text perqu s ms directa.
Es pot utilitzar la veu activa per als fets agradables i reservar ls de la passiva (pronomi-
nal) per a les comunicacions desfavorables.
Si cal remarcar una idea, s preferible que el subjecte de loraci que lexpressi sigui una
persona o una cosa concreta.
El llenguatge especfic i la profusi de detalls destaquen la importncia dun passatge.
Cal evitar les expressions en qu lautor dun text eludeix la responsabilitat dall que afirma.
En les enumeracions, shan dexpressar tots els elements de la mateixa manera.
61
ANNEX 6
GUIA DE PREGUNTES PER REVISAR UN TEXT REDACTAT
A lhora de revisar un text redactat cal atendre els segents aspectes:
Enfocament de lescrit.
Idees i informaci.
Estructura.
Pargrafs.
Frases.
Paraules.
Puntuaci.
Nivell de formalitat.
Recursos retrics.
Presentaci.
Enfocament de lescrit:
El tipus de text s adequat a la situaci?
Aconsegueix el text el meu propsit? Queda clar el que pretenc?
Reaccionar el lector tal com espero, en llegir el text?
Queden prou clares les circumstncies que motiven lescrit?
Idees i informaci:
Hi ha la informaci suficient? Ni massa ni poca?
Entenc jo tot el que shi diu? Ho entendr el lector? Les idees sn prou clares?
Hi ha un bon equilibri entre teoria i prctica, tesi i arguments, grfics i explicaci, dades i
comentaris, informaci i opini?
Estructura:
s prou clara perqu ajudi el lector a entendre el missatge? Adopta el seu punt de vista?
Les dades estan ben distribudes en cada apartat?
La informaci rellevant ocupa les posicions importants, al principi del text, dels apartats o
dels pargrafs?
63
Pargrafs:
Cada pargraf tracta dun subtema o aspecte distint?
Tenen la mida adequada? No sn massa llargs? Sn pargrafs-frase?
T cada frase una temtica o tesi que designi el tema?
Estan ben marcats visualment en la pgina?
Frases:
Nhi ha gaires de passives o massa llargues?
Sn variades: dextensi, ordre, modalitat, estil?
Tenen la informaci important al principi?
Has detectat algun tic de redacci?
No hi ha gaires incisos ni subordinades llargues?
Paraules:
Hi ha algun jquer, falca o repetici freqent?
Hi ha gaires paraules abstractes o complexes? Faig servir el lxic o la terminologia precisa?
Faig servir marcadors textuals de manera apropiada?
El lector entendr totes les paraules que surten en el text?
Puntuaci:
He repassat tots els signes de puntuaci? Estan ben posats?
s apropiada la proporci de signes per frase?
Hi ha gaires parntesis innecessaris?
Nivell de formalitat:
s adequada la imatge que dna de mi el text?
Lescrit sadrea al lector de manera encertada?
Hi ha alguna expressi o mot massa informal o vulgar?
Se mha escapat alguna expressi o mot massa rebuscats o excessivament complexos?
Hi ha alguna expressi sexista o irrespectuosa?
64
Recursos retrics:
Atrau linters del lector, el text?
La prosa t un to prou enrgic?
Hi ha una introducci, un resum o una recapitulaci? Sn necessaris?
Pots utilitzar algun recurs de comparacions, exemples, preguntes retriques, frases fetes,
jocs?
Presentaci:
Cada pgina s variada, distinta i atractiva?
Sutilitzen les cursives, les negretes i les majscules de manera racional?
Sn clars els esquemes, grfics, columnes i franges?
Els marges, els ttols i els pargrafs queden ben marcats?
El text dna el que el ttol promet?
65
Qestionari dautoavaluaci final
Per saber en quin grau ha assimilat els conceptes treballats en el manual es recomana que faci
lactivitat segent:
Tot i que la tasca de redacci s difcil dautoavaluar, ja que no es tracta duna cincia exacta
i impossible de quantificar, a continuaci presentem una situaci hipottica a partir de la qual
redactar un text.
Redacteu la carta que lalcalde envia als vens de la vostra poblaci per donar publi-
citat a una nova iniciativa cultural i per convidar-los que hi assisteixin. Es tracta de
posar en marxa un cicle de tertlies de carcter cultural sobre literatura, pintura,
msica, etc., anomenades Tertlies entre amics, que es faran, amb la collaboraci
de la llibreria La Clau, lAjuntament i el sal de te La Dola, en aquest darrer local,
situat al passeig dels Tillers, 3. La primera de les tertlies ser el dia 15 del proper
mes i tindr com a tema central Merc Rodoreda i el seu mn, a la qual sha convi-
dat el professor X. Aix mateix, tamb cal que els demaneu quins temes els interes-
saria tractar en aquestes tertlies i que us adrecin qualsevol suggeriment per millorar
el funcionament daquesta activitat.
Compari les seves respostes amb les que li proposem a les Pautes per a la correcci de
lautoavaluaci
67
Pautes per a la correcci de lautoavaluaci
Malgrat que cadasc t la seva prpia manera de redactar, li proposem algunes pautes dan-
lisi i una proposta de redacci, la qual sha de veure com una de les moltes maneres possibles
de presentar la informaci.
Pautes per a lanlisi de la redacci
Proposta de redacci
Benvolgut ve/Benvolguda vena,
Em plau convidar-vos a la nova iniciativa cultural daquest municipi: Tertlies entre
amics.
Aquestes trobades, organitzades conjuntament per lAjuntament, la llibreria La Clau
i el sal de te La Dola, pretenen incentivar lintercanvi dopinions entre els assistents
sobre literatura, pintura, msica, etc., en un ambient dists.
La primera tertlia, amb el ttol Merc Rodoreda i el seu mn, es far dissabte, 15 de
juny, a les 19 hores, al sal de te La Dola, passeig dels Tillers, 3, i shi ha convidat
el professor X.
Aix mateix, us demano que feu extensiva aquesta invitaci a totes aquelles persones
que considereu que hi puguin estar interessades i que adreceu a lrea de Cultura
69
Abans de posar-se a escriure, ha reflexionat
sobre com organitzaria les idees i com distribuiria
la informaci?
En redactar, ha tingut presents els diversos
consells que shan presentat en aquest manual
per aconseguir expressar-se amb la mxima
claredat?
Quan ha acabat, ha revisat lescrit per
comprovar que sajustava al que volia
aconseguir?
Faci un reps pels diversos consells
que es presenten en aquest manual per fer
lltima lectura del seu text.
(carrer del Mig, 5, telfon 93 000 00 00) qualsevol suggeriment tant per incorporar
nous temes que vulgueu tractar en el futur com per millorar el funcionament da-
questes trobades.
Esperant la vostra assistncia, rebeu una salutaci cordial.
70
servei de formaci local servei de formaci local servei de formaci
local servei de formaci local servei de formaci local servei de
formaci local servei de formaci local servei de formaci local
servei de formaci local servei deformaci local servei de formaci
local servei de formaci local servei de formaci local servei de
formaci local servei deformaci local servei de formaci local servei
de formaci local servei de formaci local servei de formaci local
servei deformaci local servei de formaci local servei de formaci
local servei de formaci local servei de formaci local servei de
formaci local servei de formaci local servei de formaci local servei
de formaci local servei de formaci local servei deformaci local
servei de formaci local servei de formaci local servei de formaci
local servei de formaci local servei de formaci local servei de
formaci local servei de formaci local servei de formaci local
servei de formaci local servei deformaci local servei de formaci
local servei de formaci local servei de formaci local servei de
formaci local servei deformaci local servei de formaci local servei
de formaci local servei de formaci local servei de formaci local
servei deformaci local servei de formaci local servei de formaci
local servei de formaci local servei de formaci local servei de
formaci local servei de formaci local servei de formaci local servei
de formaci local servei de formaci local servei deformaci local
servei de formaci local servei de formaci local servei de formaci
local servei de formaci local servei de formaci local servei de
formaci local servei de formaci local servei de formaci local
servei de formaci local servei deformaci local servei de formaci
local servei de formaci local servei de formaci local servei de
formaci local servei deformaci local servei de formaci local servei
de formaci local servei de formaci local servei de formaci local
Tcniques
dexpressi
escrita
Manual de consulta
Manuals de Formaci Municipal, 3
T

c
n
i
q
u
e
s

d

e
x
p
r
e
s
s
i

e
s
c
r
i
t
a

3
Servei de Formaci Local
Carrer de Minerva, 4, 5a pl.
08006 Barcelona
Telfon 934 022 045
Fax 934 022 050
www.diba.es/fl
xarxa de municipis
rea de Rgim Interior, Hisenda i Planificaci
03 Tcniques d'expres.Cob.Consu 4/2/04 12:48 Pgina 1