Generalitat de Catalunya

Departament dEducaci
La Terra,
lespai on vivim
Mdul com
mbit de les Cincies Socials i de
la Participaci
Graduat en Educaci Secundria
1
Q
U
A
D
E
R
N

D
E

T
R
E
B
A
L
L
SUMARI
ORGANITZACI DELS MDULS I LES UNITATS 7
INTRODUCCI 9
PUNT DE PARTIDA 11
UNITAT 1 LA TERRA I EL SISTEMA SOLAR
QU TREBALLARS 14
CONTINGUTS 16
ACTIVITATS DAPRENENTATGE 26
ACTIVITATS DAVALUACI 29
SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS DAPRENENTATGE 32
SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS DAVALUACI 35
QU HAS TREBALLAT? 37
COM HO PORTO? 38
UNITAT 2 GEOGRAFIA FSICA I PAISATGE
QU TREBALLARS 40
CONTINGUTS 42
ACTIVITATS DAPRENENTATGE 62
ACTIVITATS DAVALUACI 65
SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS DAPRENENTATGE 68
SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS DAVALUACI 71
QU HAS TREBALLAT? 74
COM HO PORTO? 75
UNITAT 3 EL MEDI FSIC I LES UNITATS PAISATGSTIQUES
DE LA PENNSULA IBRICA I DE CATALUNYA
QU TREBALLARS 77
CONTINGUTS 79
ACTIVITATS DAPRENENTATGE 90
ACTIVITATS DAVALUACI 92
SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS DAPRENENTATGE 94
SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS DAVALUACI 96
QU HAS TREBALLAT? 98
COM HO PORTO? 99
UNITAT 4 LES INTERVENCIONS HUMANES I ELS CANVIS MEDIAMBIENTALS
QU TREBALLARS 101
CONTINGUTS 103
ACTIVITATS DAPRENENTATGE 109
ACTIVITATS DAVALUACI 113
SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS DAPRENENTATGE 115
SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS DAVALUACI 119
QU HAS TREBALLAT? 121
COM HO PORTO? 122
PUNT DARRIBADA 123
ACTIVITATS DAVALUACI DEL MDUL 123
SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS DAVALUACI DEL MDUL 126
S
o
c
i
a
l
s






1
.

L
A

T
E
R
R
A
,

L

E
S
P
A
I

O
N

V
I
V
I
M

















































O
R
G
A
N
I
T
Z
A
C
I

D
E
L
S

M

D
U
L
S

I

L
E
S

U
N
I
T
A
T
S
7
ORGANITZACI DELS MDULS I LES UNITATS
A linici del mdul mdul mdul mdul mdul hi trobars sempre dos apartats:
Introducci del mdul:
s la presentaci del mdul i shi explica en quin nivell es troba, si s com o
opcional i en quines unitats es divideix (Unitat 1: La terra i el sistema solar,
Unitat 2:....). En aquest apartat et suggerim quins passos pots seguir per treballa
les unitats del mdul.
Punt de partida:
Et presenta els continguts del mdul organitzats. Et donar una primera visi
del que treballars abans de comenar les unitats.
Cada unitat unitat unitat unitat unitat didctica est estructurada en:
Qu treballars?:
Presenta les idees principals que veurs a la unitat i els objectius que es pretenen
i que al final haurs dhaver assolit.
Bloc de continguts
Presenta el desenvolupament dels blocs temtics de cada unitat amb alguns
suggeriments que et faciliten el seu estudi.
Bloc dactivitats
ACTIVITATS DAPRENENTATGE: Contenen activitats per tal que vagis construint
i consolidant els aprenentatges aix com assolint els objectius que es pretenen.
ACTIVITATS DAVALUACI: Pretenen informar-ten del nivell dassoliment dels
objectius proposats al comenament en lapartat Qu treballars?. Aquesta
informaci et servir per identificar els continguts fonamentals i objectius
que no has assolit i que hauries de reforar.
Bloc de solucions
SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS DAPRENENTATGE: Sn les respostes de les
activitats daprenentatge. No les hauries de consultar fins haver fet totes les
activitats daprenentatge proposades.
SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS DAVALUACI: Sn les respostes de les
activitats davaluaci. No les hauries de consultar fins haver fet totes les
activitats tant daprenentatge com davaluaci.
Qu has treballat?:
s una proposta desquema o de mapa conceptual que relaciona o resumeix
els continguts treballats en la unitat. s una eina per facilitar-te la comprensi,
la sntesi i reps dels continguts de la unitat.
Com ho porto:
Presenta un quadre dautoavaluaci per comprovar si has assolit els objectius
proposats a linici de la unitat o quins sn els que hauries de tornar a repassar.
Al final del mdul mdul mdul mdul mdul trobars un ltim apartat:
8
S
o
c
i
a
l
s








1
.

L
A

T
E
R
R
A
,

L

E
S
P
A
I

O
N

V
I
V
I
M















































O
R
G
A
N
I
T
Z
A
C
I

D
E
L
S

M

D
U
L
S

I

L
E
S

U
N
I
T
A
T
S
Punt darribada:
Facilita autoavaluaci dels continguts fonamentals treballats en el mdul. Cont:
ACTIVITATS DAVALUACI DEL MDUL: inclou les activitats que permeten
autoavaluar els continguts fonamentals del mdul.
SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS DAVALUACI DEL MDUL: Sn les respostes
a les activitats davaluaci del mdul.
S
o
c
i
a
l
s
1
.

L
A

T
E
R
R
A
,

L

E
S
P
A
I

O
N

V
I
V
I
M

























































































I
N
T
R
O
D
U
C
C
I

9
INTRODUCCI
Aquest s un mdul que:
Forma part de lesquelet bsic de coneixements de les Cincies Socials perqu
puguis entendre millor tots els continguts socials que anirs trobant en els
altres mduls.
Tajudar a conixer millor el planeta on vius, el seu origen, composici i
entorn.
Aprendrs que tots els astres, i la Terra on vivim tots nosaltres, formen part
de lUnivers.
Estudiars formes de representaci de la Terra i sistemes de localitzaci en
ella de qualsevol punt geogrfic.
Coneixers la geografia del planeta, els seus climes i els seus paisatges.
Aprendrs tamb les caracterstiques del medi fsic de la pennsula Ibrica i
de Catalunya: els seus elements fsics, climes i paisatges.
Tamb estudiars la influncia que t lactivitat humana sobre el medi ambient,
els canvis que hi produeix i les seves conseqncies.
I, finalment, descobrirs totes aquelles coses que podem fer per a preservar
lequilibri natural del medi ambient.
Et suggerim:
Fes un primer cop dull al mdul fixant-te en els continguts de les unitats en
qu est dividit.
A continuaci comena a treballar cada unitat. Observa, en primer lloc, les
activitats davaluaci per saber quins sn els objectius a assolir o all que es
considera ms important, alhora que comproves els teus coneixements sobre
el tema.
s important que desprs passis a llegir les idees principals de la unitat i els
objectius sobre els quals giraran totes les activitats daprenentatge i davaluaci.
Fet aix, comena a estudiar els continguts de les unitats tot utilitzant els
sistemes daprenentatge que et vagin millor, com per exemple:
Subratllada
Senyalitzaci
Esquemes
Etc.
Et recomanem que segons vas estudiant segueixis les pautes o els
suggeriments que trobis al text.
En finalitzar la unitat utilitza el mapa conceptual com una guia per repassar
de forma global el contingut de la unitat.
Al final de la unitat trobars una unitat dautoavaluaci que tha de servir per
comprovar all que has aprs en la unitat i per orientar-te sobre all que hauries
de tornar a repassar.
10
S
o
c
i
a
l
s
1
.

L
A

T
E
R
R
A
,

L

E
S
P
A
I

O
N

V
I
V
I
M

























































































I
N
T
R
O
D
U
C
C
I

Aquest mdul est format per quatre unitats didctiques:

Unitat 1: La Terra el Sistema Solar
Unitat 2: Geografia fsica i paisatge
Unitat 3: El medi fsic i les unitats paisatgstiques de la Pennsula Ibrica i
Catalunya
Unitat 4: Les intervencions humanes i els canvis mediambientals
MDULS COMUNS
La Terra, lespai on vivim Nivell 1
Un llarg cam cap a la civilitzaci
Del feu a les Amriques Nivell 2
La forja del nostre present
Reptes del nostre mn Nivell 3
PUNT DE PARTIDA
S
o
c
i
a
l
s




1
.

L
A

T
E
R
R
A
,

L

E
S
P
A
I

O
N

V
I
V
I
M


















































P
U
N
T

D
E

P
A
R
T
I
D
A
11

Destrucci
recursos
naturals
Contaminaci
aire
Contaminaci
aigua
UNIVERS
VIA LCTIA
SISTEMA SOLAR
ACCIONS
HUMANES
TERRA
MALMETRE
EL
MEDI AMBIENT
CANVIS
MEDIAMBIENTALS
cont
cont
c
o
n
t

sobre la
condueixen a
produeix
que
sn
CLIMES HIDROGRAFIA RELLEU
influencia

influencia

presenta
influencia
S
o
c
i
a
l
s





1
.

L
A

T
E
R
R
A
,

L

E
S
P
A
I

O
N

V
I
V
I
M




















































U
N
I
T
A
T

1
L
A

T
E
R
R
A

I

E
L

S
I
S
T
E
M
A

S
O
L
A
R
12
S
o
c
i
a
l
s





1
.

L
A

T
E
R
R
A
,

L

E
S
P
A
I

O
N

V
I
V
I
M




















































U
N
I
T
A
T

1
L
A

T
E
R
R
A

I

E
L

S
I
S
T
E
M
A

S
O
L
A
R
13
Unitat 1
LA TERRA I EL SISTEMA SOLAR
S
o
c
i
a
l
s
1
.

L
A

T
E
R
R
A
,

L

E
S
P
A
I

O
N

V
I
V
I
M





























































U
N
I
T
A
T

1
Q
U

T
R
E
B
A
L
L
A
R

S
?
14
qu
treballars?
En aquesta unitat treballars les idees principals segents:
La teoria del Big Bang o gran explosi ens explica lorigen
de lUnivers.
El nostre sistema planetari s el Sistema Solar i est format
per nou planetes: Mercuri, Venus, la Terra, Mart, Jpiter,
Saturn, Ur, Nept i Plut.
La Terra realitza dos moviments, un de rotaci sobre el seu
propi eix i, un altre, de translaci al voltant del Sol.
La Lluna gira al voltant de la Terra, s el seu satllit.
Hi ha dos tipus declipsis: el de Sol i el de Lluna.
La Terra est formada per diferents capes: atmosfera,
litosfera, endosfera i hidrosfera.
El mapa s leina que sutilitza per representar grficament
lespai terrestre.
Lescala dun mapa s la proporci que sutilitza per reduir
les dimensions de la superfcie real i poder-la representar
en un mapa. Nhi ha de dos tipus: la grfica i la numrica.
Els parallels i els meridians sn lnies imaginries que es
distribueixen de forma horitzontal i vertical, respectiva-
ment, en el globus terraqi.
La latitud i la longitud sn les coordenades terrestres que
sutilitzen per a situar un punt geogrfic qualsevol a la
superficie terrestre.
S
o
c
i
a
l
s
1
.

L
A

T
E
R
R
A
,

L

E
S
P
A
I

O
N

V
I
V
I
M





























































U
N
I
T
A
T

1
Q
U

T
R
E
B
A
L
L
A
R

S
?
15
En acabar la unitat has de ser capa de:
Explicar la formaci de lUnivers segons de la teoria del Big Bang.
Identificar els planetes que formen el Sistema Solar.
Diferenciar les quatre fases de la Lluna.
Descriure els moviments que realitza la Terra i les seves
conseqncies.
Explicar qu s un eclipsi i perqu es produeix aquest fenomen.
Diferenciar les capes de la Terra.
Localitzar els continents i els oceans.
Interpretar lescala dun mapa.
Situar punts geogrfics mitjanant les coordenades terrestres.
S
o
c
i
a
l
s





1
.

L
A

T
E
R
R
A
,

L

E
S
P
A
I

O
N

V
I
V
I
M




















































U
N
I
T
A
T

1
L
A

T
E
R
R
A

I

E
L

S
I
S
T
E
M
A

S
O
L
A
R
16
1. La Terra dins lUnivers
La teoria del Big Bang o gran explosi ens explica lorigen de lUnivers fa uns
15.000 milions danys. La formaci de lUnivers fou una gran explosi de matria.
Amb lexplosi es va dispersar un nvol de pols i gas gegant que, en refredar-
se, va originar els estels i els planetes que formen les galxies. Les galxies
agrupen sistemes planetaris i adopten formes diferents: esfriques,
ellptiques,... La galxia on es troba la Terra s la Via Lctia.
Un daquests planetes s la Terra. En la formaci de la Terra es van produir una
srie derupcions volcniques que originaren latmosfera, les muntanyes i els
oceans. La vida al planeta no va aparixer fins fa 4.000 milions danys.
Anomenem astres tots els cossos celestes de lUnivers. Els estels sn astres en
estat gass i irradien la seva llum, per aix veiem que la seva llum pampallugueja.
Els planetes sn astres en estat slid, no tenen llum prpia; la llum que ens
permet veurels s el reflex de la llum dun estel.
Al voltant dels planetes tamb giren altres cossos que es diuen satllits. Els
satllits tampoc tenen llum prpia. La Lluna s el satllit de la Terra.
2. Qu s el Sistema Solar?
Un sistema lintegren un conjunt de planetes que giren entorn dun estel. El
Sistema Solar est integrat per un estel, el Sol, i un conjunt dastres que giren
al seu voltant. Aquests astres sn, per una banda, els nou planetes: Mercuri,
Venus, la Terra, Mart, Jpiter, Saturn, Ur, Nept i Plut; i, per una altra banda,
els diversos satllits que tenen aquests planetes. Tots ells estan a diferents
distncies del Sol i descriuen rbites ellptiques (de forma ovalada) en realitzar
el moviment de translaci al voltant del Sol.
3. Coneguem els planetes
La Terra s el planeta on vivim. Els materials de la Terra es troben en tres
estats: slid, lquid i gass. El color blavs de la Terra que sobserva des de
lespai s per la gran quantitat daigua que cont i s el que ha fet que
lanomenem tamb el planeta blau.
Observa el cel aquest vespre i fixat en el que sn estels (si la llum
pampallugueja) i el que sn planetes (si la llum s fixa)
S
o
c
i
a
l
s





1
.

L
A

T
E
R
R
A
,

L

E
S
P
A
I

O
N

V
I
V
I
M




















































U
N
I
T
A
T

1
L
A

T
E
R
R
A

I

E
L

S
I
S
T
E
M
A

S
O
L
A
R
17
Mercuri s el planeta ms proper al Sol i s el que t les temperatures ms
elevades del Sistema Solar, juntament amb Venus que ve a continuaci.
Mart es distingeix per la seva tonalitat vermellosa.
Jpiter s el planeta ms gran del Sistema Solar. La distncia al Sol s molt
gran i les temperatures sn molt baixes.
Saturn presenta un anell llumins al seu voltant. Sn asteroides que giren al
seu voltant, atrets pel seu magnetisme.
Ur, Nept i Plut sn els planetes ms allunyats del Sol i les seves temperatures
sn molt baixes. Plut s el planeta ms petit, a ms de ser el ms allunyat.
4. La Terra es mou
La Terra no s totalment esfrica ja que presenta un aplanament a les zones
dels pols originat pel moviment que realitza en girar sobre el seu propi eix.
Aquest s el moviment de rotaci.
El moviment de rotaci dura 24 hores i t com a conseqncia la successi dels
dies i de les nits i la variaci horria.
Els fusos horaris sn 24 i tenen una longitud de 15 que resulten de dividir els
360 de lesfera terrestre entre les 24 hores del dia. Els fusos horaris marquen
la diferncia horria duna zona a una altra de la Terra.
Has pensat mai quina seria la teva adrea, si anomenes a ms del pas on
vius, el continent, el planeta, el sistema planetari i la galxia? Prova-ho, s
la teva adrea a lUnivers.
En la illustraci podeu observar com la Terra realitza un moviment de translaci
al voltant del Sol descrivint una rbita ellptica. Per a realitzar una volta sencera
est 365 dies, 5 hores, 49 minuts i 12 segons. Aquest remanent de 5 hores, 49
minuts i 12 segons sacumula al llarg de 4 anys i origina el que coneixem com a
any de trasps.
El moviment de translaci fa que quatre dies a lany marquin linici de les
diferents estacions. Aquests dies assenyalats sn: lequinocci de tardor,
lequinocci de primavera, el solstici destiu i el solstici dhivern.
Moviment de rotaci de la Terra.
S
o
c
i
a
l
s





1
.

L
A

T
E
R
R
A
,

L

E
S
P
A
I

O
N

V
I
V
I
M




















































U
N
I
T
A
T

1
L
A

T
E
R
R
A

I

E
L

S
I
S
T
E
M
A

S
O
L
A
R
18
Observa el planisferi amb els fusos horaris i pensa quina hora seria ara a
algunes de les capitals del mn.
Moviment de translaci de la Terra al voltant del Sol.
equinocci
equinocci
S
o
c
i
a
l
s





1
.

L
A

T
E
R
R
A
,

L

E
S
P
A
I

O
N

V
I
V
I
M




















































U
N
I
T
A
T

1
L
A

T
E
R
R
A

I

E
L

S
I
S
T
E
M
A

S
O
L
A
R
19
Lequinocci de tardor es produeix cap el 21 de setembre. Com podeu observar
en el dibuix, els rajos solars cauen perpendicularment sobre lequador i els dies
i les nits sn igual de llargs. A lhemisferi Nord comena la tardor i a lhemisferi
Sud comena la primavera. Les hores de dia continuen disminuint a partir
daquest dia. A lhemisferi Nord sinicia la tardor i al Sud sinicia la primavera.
El solstici dhivern s aproximadament el 21 de desembre. Fixat en la illustraci,
la inclinaci de la Terra fa que el pol Sud estigui el mxim a prop del Sol en tot
el trajecte de translaci. s el dia ms curt de lany. A partir del solstici el dia
comena a crixer. A lhemisferi Nord sinicia lhivern i a lhemisferi Sud sinicia
lestiu.
Observa la posici de la Terra en lequinocci de primavera, el Sol torna a caure
perpendicularment sobre lequador i es produeix cap el 21 de mar. Les hores
de dia ja igualen a les hores de nit i continuaran augmentant desprs daquest
dia. Lequinocci marca linici de la primavera a lhemisferi Nord i linici de la
tardor a lhemisferi Sud.
Aproximadament el 21 de juny sesdev el solstici destiu. Observa en la
illustraci que es produeix quan per la inclinaci de la Terra, el pol Nord sapropa
al Sol. s el dia ms llarg de lany. A partir del solstici les hores de dia comenaran
a escurar-se. Aix sinicia lestiu a lhemisferi Nord i lhivern a lhemisferi Sud.
5. La Lluna, el satllit de la Terra
La Lluna s el satllit de la Terra i realitza tres moviments: un moviment de
rotaci sobre si mateixa; un moviment de translaci al voltant de la Terra i un
moviment de translaci al voltant del Sol. La Lluna triga 28 dies a donar una
volta sencera sobre si mateixa i al voltant de la Terra.
Diferents fases de la Lluna.
S
o
c
i
a
l
s





1
.

L
A

T
E
R
R
A
,

L

E
S
P
A
I

O
N

V
I
V
I
M




















































U
N
I
T
A
T

1
L
A

T
E
R
R
A

I

E
L

S
I
S
T
E
M
A

S
O
L
A
R
20
Observa la Lluna aquest vespre i fixat en quina fase es troba.
Segons el que acabes de llegir, pensa en lpoca de lany que estem, si sn
ms llargs els dies o les nits i si estem ms a prop dun equinocci o dun
solstici.
La Lluna presenta diferents fases que sn conseqncia dels moviments que
realitza i de com la veiem des de la Terra. Des de la terra observem que la lluna
adopta formes diferents:
a. Quan veiem la meitat de la Lluna illuminada, fent una forma de D, est en
quart creixent.
b. Quan veiem la Lluna tota illuminada i t forma desfera diem que hi ha Lluna
plena o pleniluni.
c. Quan veiem la meitat de la Lluna illuminada, fent una forma de C, la Lluna
est en quart minvant.
d. Quan no es veu, es diu Lluna nova o noviluni.
No has de confondre les fases de la Lluna amb els eclipsis. Leclipsi s
lenfosquiment total o parcial de la llum que un observador rep dun astre:
a. Leclipsi de Sol s produt per la interposici de la Lluna entre el Sol i la Terra.
b. Leclipsi de Lluna es produeix quan la Lluna entra en el con dombra de la
Terra.
Formaci dun eclipsi de Lluna i un eclipsi de Sol.
6. Com est composta la Terra ?
La Terra est envoltada per latmosfera, una capa gasosa que protegeix el
planeta de les radiacions solars. Latmosfera ens proporciona laire que respirem
i ens protegeix del Sol. La formen:
S
o
c
i
a
l
s





1
.

L
A

T
E
R
R
A
,

L

E
S
P
A
I

O
N

V
I
V
I
M




















































U
N
I
T
A
T

1
L
A

T
E
R
R
A

I

E
L

S
I
S
T
E
M
A

S
O
L
A
R
21
a. Troposfera: capa ms propera a la superfcie terrestre, on sesdevenen tots
els fenmens meteorolgics.
b. Estratosfera: cont la capa doz que s la que absorbeix la major part de les
radiacions ultraviolades del Sol.
c. Ionosfera: a continuaci de lestratosfera que s per on volten els satllits
artificials.
d. Exosfera: capa ms allunyada de la superfcie terrestre.
La hidrosfera la formen totes les aiges del planeta: oceans, mars, rius, llacs...
Els oceans que cobreixen el planeta sn cinc: Atlntic, Pacfic, ndic, Glacial
rtic i Glacial Antrtic.
Lescora terrestre o litosfera s la capa que conforma el relleu terrestre, s a
dir tota la part continental. La litosfera est integrada per dues capes:
a. Sial s la part de lescora que constitueix les masses continentals i est
composta per Silici (Si) i Alumini (Al). Els continents de la Terra sn sis:
Europa, sia, frica, Amrica, Oceania i lAntrtida.
b. Sima s la part de lescora ocenica formada per roques basltiques
compostes per Silici (Si) i Magnesi (Mg).
A continuaci de lescora trobem lendosfera que s la capa que cont el mantell
i el nucli. El mantell est compost per elements ms lleugers: els ferromagnesis.
El nucli est format per Nquel (Ni) i Ferro (Fe) per aix tamb sanomena Nife.
Capes que componen lestructura de la Terra i de latmosfera.
Prova de fer lactivitat davaluaci 3.
S
o
c
i
a
l
s





1
.

L
A

T
E
R
R
A
,

L

E
S
P
A
I

O
N

V
I
V
I
M




















































U
N
I
T
A
T

1
L
A

T
E
R
R
A

I

E
L

S
I
S
T
E
M
A

S
O
L
A
R
22
7. Representem la Terra
Ara veurem com podem representar grficament la Terra. Existeixen diferents
maneres de representar el planeta Terra, aix com diferents mitjans per orientar-
se quan ens movem pel planeta.
Leina ms coneguda i utilitzada des de sempre s el mapa. Un mapa s la
representaci grfica de lespai terrestre sobre una superfcie plana.
La humanitat abans descriure ja feia servir els mapes. Els mapes ms antics
que existeixen estan fets a Babilnia cap al 2300 a. C. Eren uns taulells de fang
i els feien servir per mesurar terres i cobrar els impostos.
Tamb a la Xina shan trobat mapes que daten del segle II a. C. que eren de
seda i representaven espais ms locals. El segle II d. C, el grec Ptolomeu va fer
el primer atlas universal on va representar tot el mn conegut fins aleshores.
Els cartgrafs van representar la Terra mitjanant una esfera o globus terraqi
ja que s la forma que saproxima ms a la seva forma real. Per per poder
observar de forma detallada la superfcie terrestre es van utilitzar els planisferis.
Els cartgrafs Mercator, Peters i Robinson van elaborar les diferents projeccions
que porten el seu nom, representant la Terra en un planisferi.
Mercator, al segle XVI, present un planisferi on la visi de lhemisferi Nord,
Amrica del Nord i Europa es representaven amb unes dimensions ms grans
respecte les de lhemisferi Sud.
Peters, a lany 1974, va publicar un planisferi on es respectaven les dimensions reals
dels continents per els contorns i formes dels continents no quedaven prou definides.
Robinson ha estat qui ha trobat una soluci intermdia aconseguint una
representaci bastant fidel pel que fa a les formes i a les dimensions.
Per a fer un mapa de qualsevol tipus ens cal un criteri que ens relacioni les
dimensions reals que volem representar amb les dimensions del mapa. Lescala
ha estat el criteri que han utilitzat els cartgrafs per reduir les dimensions de
la superfcie real i poder-la representar en un mapa. Hi ha dos tipus descala: la
grfica i la numrica.
Lescala grfica s una lnia recta dividida en segments equivalents en la realitat
als quilmetres que indica.
Lescala numrica sexpressa mitjanant una proporci. Per exemple, lescala
1: 500.000 significa que 1 cm del mapa correspon en la realitat a 500.000 cm,
s a dir, a 5 kms.
8. Com podem orientar-nos en el nostre planeta
Hi ha diferents procediments que sn molt senzills i a la vegada tils per poder
orientar-nos, com per exemple:
Al migdia posem els braos en creu, de manera que la m dreta assenyala
lEst, que s per on surt el Sol, aleshores laltra m estar assenyalant lOest.
El Nord el tindrem davant nostre i el Sud darrere.
Si mirem al cel veurem lestrella Polar que sempre indica on est el Nord. Per
localitzar lestrella Polar hem de buscar lssa Major, tamb anomenada el
carro per la seva similitud amb aquest objecte.
Amb una brixola, la seva agulla imantada sempre assenyala al Nord.
S
o
c
i
a
l
s





1
.

L
A

T
E
R
R
A
,

L

E
S
P
A
I

O
N

V
I
V
I
M




















































U
N
I
T
A
T

1
L
A

T
E
R
R
A

I

E
L

S
I
S
T
E
M
A

S
O
L
A
R
23
PROJECCI DE
PETERS
S
o
c
i
a
l
s





1
.

L
A

T
E
R
R
A
,

L

E
S
P
A
I

O
N

V
I
V
I
M




















































U
N
I
T
A
T

1
L
A

T
E
R
R
A

I

E
L

S
I
S
T
E
M
A

S
O
L
A
R
24
9. Com localitzar qualsevol punt geogrfic
Les coordenades terrestres sn la latitud i la longitud i ens permeten situar
qualsevol punt geogrfic. Per poder definir la latitud i la longitud hem de saber
el que sn els parallels i els meridians.
Prova de fer lactivitat davaluaci 8.
Els parallels sn lnies imaginries paralleles que seccionen horitzontalment
el globus terraqi. El parallel ms gran que divideix el globus en dos hemisferis
s lequador. Hi ha altres parallels que reben un nom especial: el trpic de
Cncer, el trpic de Capricorn, el cercle polar rtic i el cercle polar antrtic.
Els meridians sn lnies imaginries que es distribueixen verticalment en el
globus i que passen pels pols. El meridi que es pren com a referncia s el
meridi 0 o meridi Greenwich, que s el nom de la poblaci anglesa per on
passa.
La latitud s la distncia angular des de qualsevol punt de la Terra a lequador.
Es mesura amb graus, si est per damunt de lequador seran graus al Nord i si
estan per sota de lequador seran graus al Sud.
La longitud s la distncia angular des de qualsevol punt del globus terraqi al
meridi Greenwich. Es mesura en graus, si est a lesquerra del meridi
Greenwich seran graus a lOest i si est per la dreta seran graus a lEst.
Mapa de Catalunya de comarques
S
o
c
i
a
l
s





1
.

L
A

T
E
R
R
A
,

L

E
S
P
A
I

O
N

V
I
V
I
M




















































U
N
I
T
A
T

1
L
A

T
E
R
R
A

I

E
L

S
I
S
T
E
M
A

S
O
L
A
R
25
Prova dorientar-te posant els braos en creu i buscant aquest vespre
lestrella Polar.
26
S
o
c
i
a
l
s
1
.

L
A

T
E
R
R
A
,

L

E
S
P
A
I

O
N

V
I
V
I
M










































U
N
I
T
A
T

1
A
C
T
I
V
I
T
A
T
S

D

A
P
R
E
N
E
N
T
A
T
G
E
ACTIVITATS DAPRENENTATGE
Solstici destiu s el dia ms curt de lany.
Equinocci de primavera s pels voltants del 21 de setembre.
Solstici dhivern Indica linici de la primavera.
Equinocci de tardor s el dia ms llarg de lany.
Activitat 3
Omple el segent quadre sobre les capes de latmosfera:
UNIVERS
Est format per:
Galxies
Contenen:
Sistemas
planetaris
Estn formats per:
Satl.lits
Planeta/es Estel
TERRA
SOL
Est format per:
Sistema
Planetari:
Cont Com per exemple
Galxia:
Via Lctia
Activitat 1
Completa el segent mapa conceptual sobre lUnivers:
Activitat 2
Relaciona mitjanant fletxes les caracterstiques dels solsticis i els equinoccis:
CAPES CARACTERSTIQUES
Estratosfera
Capa ms propera a la superfcie terrestre on sesdevenen
tots els fenmens meteorolgics.
Ionosfera
Capa ms allunyada de la superfcie terrestre.
S
o
c
i
a
l
s
1
.

L
A

T
E
R
R
A
,

L

E
S
P
A
I

O
N

V
I
V
I
M










































U
N
I
T
A
T

1
A
C
T
I
V
I
T
A
T
S

D

A
P
R
E
N
E
N
T
A
T
G
E
27
Activitat 6
Per fer mapes utilitzem les escales. Quins tipus descales existeixen? Explica-
les breument.
Activitat 7
Busca un planisferi fsic, mut i situa el nom dels continents i els oceans:
Activitat 8
Estudia b la illustraci de leclipsi de Sol que trobars a la unitat i dibuixa
esquemticament un eclipsi de Sol.
Activitat 4
En qu es diferencien el moviment de rotaci de la Terra amb el moviment de
translaci?
Activitat 5
Respon les qestions segents sobre cartografia:
a) Quins sn els cartgrafs que han representat la Terra mitjanant un planisferi?
28
S
o
c
i
a
l
s
1
.

L
A

T
E
R
R
A
,

L

E
S
P
A
I

O
N

V
I
V
I
M










































U
N
I
T
A
T

1
A
C
T
I
V
I
T
A
T
S

D

A
P
R
E
N
E
N
T
A
T
G
E
Activitat 9
Dibuixa un globus terraqi amb parallels, meridians, equador, meridi
Greenwich, cercle polar rtic i cercle polar antrtic.
Activitat 10
Busca un planisferi mut on es vegin els meridians i els parallels amb els seus
graus. Marca tres punts a latzar i desprs indica les coordenades terrestres
dels punts geogrfics que has marcat.
S
o
c
i
a
l
s





1
.

L
A

T
E
R
R
A
,

L

E
S
P
A
I

O
N

V
I
V
I
M
























































U
N
I
T
A
T

1
A
C
T
I
V
I
T
A
T
S

D

A
V
A
L
U
A
C
I

29 ACTIVITATS DAVALUACI
Activitat 1
Completa els buits amb el text que correspon:
a) La teoria del ............................. o .............................. ens explica lorigen de
lUnivers.
b) Amb l....................... es va dispersar un nvol de pols i gas gegant que va
originar els .......................... i els ..............................
c) Les ................................. agrupen sistemes planetaris.
d) La galxia on es troba la Terra s la .......................................
e) La Lluna s el ........................ de la Terra.
Activitat 2
Desprs dhaver observat detingudament el dibuix on es representa el Sistema
Solar, a la pgina 16 daquesta unitat, fes-lo tu indicant el nom de cada planeta.
Activitat 3
Un cop estudiades les fases
de la Lluna indica al peu de
cada illustraci quina fase de
la Lluna representa:
30
S
o
c
i
a
l
s





1
.

L
A

T
E
R
R
A
,

L

E
S
P
A
I

O
N

V
I
V
I
M




























































U
N
I
T
A
T

1
A
C
T
I
V
I
T
A
T
S

D

A
V
A
L
U
A
C
I

Activitat 4
Explica breument en qu consisteixen el moviment de rotaci i el moviment de
translaci de la Terra i quines sn les seves conseqncies.
Activitat 5
Relaciona mitjanant fletxes les capes de la Terra amb la seva definici:
Activitat 6
Busca un mapa amb escala, observal i respon les qestions segents:
a) Quin tipus descala sha utilitzat?
b) Quina s la lectura daquesta escala?
Activitat 7
Busca un planisferi mut on es vegin els meridians i els parallels amb els seus
graus i situa els llocs geogrfics segents:
a) 40 Nord de latitud i 30 Est de longitud
b) 80 Sud de latitud i 60 Est de longitud
c) 60 Nord de latitud i 40 Oest de longitud
Activitat 8
Respon les qestions segents sobre continents i oceans:
a) Quin s loce que banya les costes de lndia?
b) Quin s loce que separa el continent europeu del continent americ?
c) Quin s el continent que est unit a Europa?
Litosfera s la capa gasosa que envolta la Terra.
Endosfera s la capa que cont el Sial i el Sima.
Atmosfera s la capa formada per totes les aiges del planeta.
Hidrosfera s la capa que cont el mantell i el nucli.
S
o
c
i
a
l
s





1
.

L
A

T
E
R
R
A
,

L

E
S
P
A
I

O
N

V
I
V
I
M
























































U
N
I
T
A
T

1
A
C
T
I
V
I
T
A
T
S

D

A
V
A
L
U
A
C
I

31
d) Quin continent est format per gels perpetus?
Activitat 9
Amb quin nom coneixem el fenomen que consisteix en lenfosquiment total o
parcial de la llum que un observador rep dun astre?
32
S
o
c
i
a
l
s
1
.

L
A

T
E
R
R
A
,

L

E
S
P
A
I

O
N

V
I
V
I
M










































U
N
I
T
A
T

1
S
O
L
U
C
I
O
N
S

A
C
T
I
V
I
T
A
T
S

D

A
P
R
E
N
E
N
T
A
T
G
E
SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS DAPRENENTATGE
Activitat 1
Completa el segent mapa conceptual sobre lUnivers:
Activitat 2
Relaciona mitjanant fletxes les caracterstiques dels solsticis i els equinoccis:
Activitat 3
Omple el segent quadre sobre les capes de latmosfera:
Solstici destiu s el dia ms curt de lany.
Equinocci de primavera s pels voltants del 21 de setembre.
Solstici dhivern Indica linici de la primavera.
Equinocci de tardor s el dia ms llarg de lany.
CAPES CARACTERSTIQUES
Estratosfera Cont la capa doz que s la que absorbeix la major part
de les radiacions ultraviolades del Sol.
Troposfera Capa ms propera a la superfcie terrestre on sesdevenen
tots els fenmens meteorolgics.
Ionosfera A continuaci de lestratosfera, s per on volten els
satl.lits artificials
Exosfera Capa ms allunyada de la superfcie terrestre.
UNIVERS
Est format per:
Galxies
Contenen:
Sistemas
planetaris
Estn formats per:
Satl.lits
Planeta/es Estel
TERRA
SOL
Est format per:
Sistema
Planetari:
Cont Com per exemple
Galxia:
Via Lctia
Lluna
Jpiter
Mart
Venus
Nept
Plut
Ur
Saturn
Mercuri

S
o
c
i
a
l
s
1
.

L
A

T
E
R
R
A
,

L

E
S
P
A
I

O
N

V
I
V
I
M










































U
N
I
T
A
T

1
S
O
L
U
C
I
O
N
S

A
C
T
I
V
I
T
A
T
S

D

A
P
R
E
N
E
N
T
A
T
G
E
33
Activitat 4
En qu es diferencien el moviment de rotaci de la Terra amb el moviment de
translaci?
En el moviment de rotaci la Terra gira sobre el seu propi eix, mentre que en el
de translaci gira al voltant del Sol descrivint una rbita el.lptica.
Activitat 5
Respon les qestions segents sobre cartografia:
a) Quins sn els cartgrafs que han representat la Terra mitjanant un planisferi?
Mercator, Peters i Robinson
b) Quin s el planisferi que s ms proper a la realitat?
Robinson
Activitat 6
Per fer mapes utilitzem les escales. Quins tipus descales existeixen? Explica-
les breument.
Hi ha dos tipus descala: la grfica i la numrica.
Lescala grfica s una lnia recta dividida en segments equivalents en la realitat
als quilmetres que indica.
Lescala numrica sexpressa mitjanant una proporci. Per exemple, lescala
1:500.000 significa que 1 cm del mapa correspon en la realitat a 500.000 cm,
s a dir, 5 km.
Activitat 7
Busca un planisferi fsic, mut i situa el nom dels continents i els oceans:
Consulta lapartat com est composta la Terra
Activitat 8
Estudia b la illustraci de leclipsi de Sol que trobars a la unitat i dibuixa
esquemticament un eclipsi de Sol.
Ombra de la Lluna sobre el Sol
Sol
Ratjos
Solars
Interposici
Lluna
Terra
34
S
o
c
i
a
l
s
1
.

L
A

T
E
R
R
A
,

L

E
S
P
A
I

O
N

V
I
V
I
M










































U
N
I
T
A
T

1
S
O
L
U
C
I
O
N
S

A
C
T
I
V
I
T
A
T
S

D

A
P
R
E
N
E
N
T
A
T
G
E
Activitat 9
Dibuixa un globus terraqi amb parallels, meridians, equador, meridi
Greenwich, cercle polar rtic i cercle polar antrtic.
Consulta el dibuix que hi ha al contingut de la unitat.
Activitat 10
Busca un planisferi mut on es vegin els meridians i els parallels amb els seus
graus. Marca tres punts a latzar i desprs indica les coordenades terrestres
dels punts geogrfics que has marcat.
Comprova-ho amb un planisferi fsic.
S
o
c
i
a
l
s
1
.

L
A

T
E
R
R
A
,

L

E
S
P
A
I

O
N

V
I
V
I
M





















































U
N
I
T
A
T

1
S
O
L
U
C
I
O
N
S

A
C
T
I
V
I
T
A
T
S

D

A
V
A
L
U
A
C
I

35 SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS DAVALUACI

Activitat 1
Completa els buits amb el text que correspon:
a) La teoria del Big Bang o gran explosi ens explica lorigen de
lUnivers.
b) Amb lexplosi es va dispersar un nvol de pols i gas gegant que va
originar els estels i els planetes.
c) Les galxies agrupen sistemes planetaris.
d) La galxia on es troba la Terra s la Via Lctia.
e) La Lluna s el satl.lit de la Terra.
Activitat 2
Desprs dhaver observat detingudament el dibuix on es representa el Sistema
Solar, a la pgina 17 daquesta unitat, fes-lo tu indicant el nom de cada planeta.
Quart Creixent
Lluna Nova
Activitat 3
Un cop estudiades les fases
de la Lluna indica al peu de
cada illustraci quina fase de
la Lluna representa:
Quart Minvant
Lluna Plena
Activitat 4
Explica breument en qu consisteixen el moviment de rotaci i el moviment de
translaci de la Terra i quines sn les seves conseqncies.
36
S
o
c
i
a
l
s
1
.

L
A

T
E
R
R
A
,

L

E
S
P
A
I

O
N

V
I
V
I
M





















































U
N
I
T
A
T

1
S
O
L
U
C
I
O
N
S

A
C
T
I
V
I
T
A
T
S

D

A
V
A
L
U
A
C
I

Moviment de rotaci: es el moviment que realitza la Terra en girar sobre el

seu propi eix. Dura 24 hores i les seves conseqncies sn els dies i les nits i
les variacions horries.
Moviment de translaci: s el moviment que realitza la Terra en girar al voltant
del Sol descrivint una rbita el.liptica. Triga aproximadament 365 dies en
donar una volta sencera. Les conseqncies daquests moviments sn les
diferents estacions anuals.
Activitat 5
Relaciona mitjanant fletxes les capes de la Terra amb la seva definici:
Activitat 6
Busca un mapa amb escala, observal i respon les qestions segents:
a) Quin tipus descala sha utilitzat?
Lescala numrica o escala grfica.
b) Quina s la lectura daquesta escala?
Segons els mapa que sagafi.
Activitat 7
Busca un planisferi mut on es vegin els meridians i els parallels amb els seus
graus i situa els llocs geogrfics segents:
a) 40 Nord de latitud i 30 Est de longitud
b) 80 Sud de latitud i 60 Est de longitud
c) 60 Nord de latitud i 40 Oest de longitud
Activitat 8
Respon les qestions segents sobre continents i oceans:
a) Quin s loce que banya les costes de lndia? Oce ndic
b) Quin s loce que separa el continent europeu del continent americ?
Oce Atlntic.
c) Quin s el continent que est unit a Europa?
sia.
d) Quin continent est format per gels perpetus?
LAntrtida.
Activitat 9
Amb quin nom coneixem el fenomen que consisteix en lenfosquiment total o
parcial de la llum que un observador rep dun astre?
Eclipsi.
Litosfera s la capa gasosa que envolta la Terra.
Endosfera s la capa que cont el Sial i el Sima.
Atmosfera s la capa formada per totes les aiges del planeta.
Hidrosfera s la capa que cont el mantell i el nucli.

S
o
c
i
a
l
s
1
.

L
A

T
E
R
R
A
,

L

E
S
P
A
I

O
N

V
I
V
I
M





















































U
N
I
T
A
T

1
Q
U

H
A
S

T
R
E
B
A
L
L
A
T
?
37
qu
has treballat?
Format per
ASTRES
Agrupats en
GALXIES
VIA LCTIA
SISTEMA SOLAR
Com
Amb
PLANETES
Format per
Com
LA TERRA
Composada per
Amb
SOL
Amb
ECLIPSI
MOVIMENT DE
ROTACI
MOVIMENT DE
TRANSLACI
ATMOSFERA
LITOSFERA
ENDOSFERA
HIDROSFERA
REPRESENTACIONS
De
LNIES
IMAGINARIES
UNIVERS
ECLIPSI
LA LLUNA
Que s
Amb
Amb
De
MERCATOR
PETERS
ROBINSON
GRFICA
NUMRICA
ROTACI
TRANSLACI
ESCALES
MOVIMENTS
SATL.LITS
Amb
Am
b
Com
Com
A
m
b
ho porto?
com
38
S
o
c
i
a
l
s





1
.

L
A

T
E
R
R
A
,

L

E
S
P
A
I

O
N

V
I
V
I
M



























































U
N
I
T
A
T

1
C
O
M

H
O

P
O
R
T
O
?
Omple la graella segent posant una creu on correspongui.
Explicar com es va formar lUnivers. 1
Identificar els planetes del Sistema
Solar. 1 2
Diferenciar les quatre fases de la
Lluna. 3
Descriure els moviments que realitza
la Terra. 4 4
Explicar qu s un eclipsi i perqu es
produeix aquest fenomen. 8 9
Diferenciar les capes de la Terra. 3 5
Vocabulari bsic
Planisferi: s la representaci plana de tota lesfera terrestre.
Brixola: instrument dorientaci basat en les propietats dels imants que sempra
per determinar direccions horitzontals a partir de la direcci aproximada Nord-
Sud.
El.lipse: corba tancada, de forma ovalada.
Ferromagnesis: materials compostos de ferro (Fe) i magnesi (Mg).
S No A mitges Activitat Activitat
daprenentatge davaluaci
en qu ho has en qu ho has
treballat treballat
En acabar la unitat, sc capa de...
S
o
c
i
a
l
s
1
.

L
A

T
E
R
R
A
,

L

E
S
P
A
I

O
N

V
I
V
I
M



















































































U
N
I
T
A
T

2
G
E
O
G
R
A
F
I
A


F

S
I
C
A

I

P
A
I
S
A
T
G
E
39
Unitat 2
GEOGRAFIA FSICA I PAISATGE
S
o
c
i
a
l
s
1
.

L
A

T
E
R
R
A
,

L

E
S
P
A
I

O
N

V
I
V
I
M






























U
N
I
T
A
T

2
Q
U

T
R
E
B
A
L
L
A
R

S
?
40
treballars?
qu
En acabar la unitat treballars les idees principals
segents
La teoria de la deriva continental dAlfred Wegener ens
explica la formaci dels continents i la modificaci del
seu relleu.
La Pangea era un nic continent que tenia la Terra
inicialment i que es va anar fragmentant donant lloc
als diferents continents actuals.
Els elements que configuren el relleu terrestre sn:
muntanyes, serralades, planes, altiplans, depressions
i valls.
El relleu i els paisatges que shan anat formant en les
superfcies continentals sn fruit de lacci de les
forces internes i externes de la Terra.
Les forces internes originen volcans, terratrmols,
plegaments i falles que modifiquen el paisatge.
Laigua, les persones i el vent sn els agents derosi
externs.
La distribuci de les aiges i la seva dinmica depn
de lestructura del relleu, de les caracterstiques del
terreny i de la quantitat daigua de pluja dels llocs.
La Terra presenta tres grans zones climtiques: clida,
temperada i freda.
Cada zona climtica presenta diferents tipus de climes.
S
o
c
i
a
l
s
1
.

L
A

T
E
R
R
A
,

L

E
S
P
A
I

O
N

V
I
V
I
M






























U
N
I
T
A
T

2
Q
U

T
R
E
B
A
L
L
A
R

S
?
41
En acabar la unitat has de ser capa de:
Explicar com sha format el relleu.
Diferenciar els tipus de paisatges.
Analitzar els factors modificadors del paisatge.
Localitzar les diferents unitats de relleu i rius ms importants del
planeta.
Situar les grans zones climtiques.
Diferenciar les caracterstiques de les grans zones climtiques.
Situar cadascun dels diferents tipus de clima de cada zona climtica.
Diferenciar les caracterstiques de cada tipus de clima de cada zona
climtica.
Identificar els tipus de vegetaci i la seva localitzaci al planeta.
S
o
c
i
a
l
s
1
.

L
A

T
E
R
R
A
,

L

E
S
P
A
I

O
N

V
I
V
I
M



















































































U
N
I
T
A
T

2
G
E
O
G
R
A
F
I
A


F

S
I
C
A

I

P
A
I
S
A
T
G
E
42
1. La formaci del relleu
La litosfera o escora terrestre s la capa que conforma el relleu. No es tracta
duna capa compacta, est fragmentada en enormes porcions de roca, les
plaques tectniques. Les plaques tectniques sn de dos tipus:
- continentals: de terra ferma que formen els continents;
- oceniques: ocupades per oceans.
S
o
c
i
a
l
s
1
.

L
A

T
E
R
R
A
,

L

E
S
P
A
I

O
N

V
I
V
I
M



















































































U
N
I
T
A
T

2
G
E
O
G
R
A
F
I
A


F

S
I
C
A

I

P
A
I
S
A
T
G
E
43
Alfred Wegener, el 1912, va desenvolupar la teoria de la deriva continental.
Segons aquesta teoria els continents es desplacen, ja que aquestes plaques
encaixen entre elles i llisquen sobre el mantell. Aix fa que a vegades topin o
freguin luna contra laltra, o se separin, o una es posi sobre laltra.
Segons Wegener hi havia un nic continent original, la Pangea. .. .. A causa del
desplaament de les plaques continentals al llarg de milions danys, la Pangea
es va anar fragmentant i van aparixer els diferents continents actuals.
El relleu i els paisatges que shan anat formant i modificant sn fruit de lacci
de les forces internes i externes de la Terra.
Les forces internes soriginen pel moviment de les plaques en separar-se o
acostar-se. Aquestes forces donen lloc a volcans, terratrmols, plegaments i
falles que modifiquen el paisatge.
En el procs de desplaament de les plaques es pot produir una subducci
duna placa ocenica sota duna altra. Aix passa quan en el decurs del seu
lliscament aquesta coincideix amb una altra i es doblega, se submergeix i origina
una fossa ocenica. La calor que es genera fa que sesdevinguin erupcions
volcniques. La lava que expulsa el volc est formada pel magma, materials
de linterior de la Terra que es troben a temperatures molt elevades i, que en
emergir a lexterior i refredar-se, donaran lloc a la formaci dilles volcniques.
Quan collisionen una placa ocenica i una placa continental es produeix tamb
una zona de subducci i una fossa ocenica que originar sismes i la formaci
de volcans.
Si la collisi es produeix entre dues plaques continentals, els seus extrems es
deformen i es pleguen produint una elevaci del terreny formant serralades.
Parts dun volc.
S
o
c
i
a
l
s
1
.

L
A

T
E
R
R
A
,

L

E
S
P
A
I

O
N

V
I
V
I
M



















































































U
N
I
T
A
T

2
G
E
O
G
R
A
F
I
A


F

S
I
C
A

I

P
A
I
S
A
T
G
E
44
Quan les plaques tect-
niques freguen originen
moviments vibratoris en el
terreny i es propaguen en
totes direccions produint el
que coneixem com a
terratrmols.
Les forces internes de la
Terra poden arrugar les
capes rocoses i formar
plegaments. Lanticlinal s la
part elevada del plegament
i el sinclinal, lenfonsada.
Formaci dun plegament.
De vegades les capes rocoses
es fragmenten en lloc de
plegar-se, i soriginen les falles.
La part elevada de la falla
sanomena horst i la part
enfonsada, fossa tectnica.
Collisi de dues plaques continentals.
Formaci duna falla.
Prova de fer lactivitat
daprenentatge 1 per veure
si ho has ents.
S
o
c
i
a
l
s
1
.

L
A

T
E
R
R
A
,

L

E
S
P
A
I

O
N

V
I
V
I
M



















































































U
N
I
T
A
T

2
G
E
O
G
R
A
F
I
A


F

S
I
C
A

I

P
A
I
S
A
T
G
E
45
Les diferents unitats paisatgstiques del planeta
Paisatge on sobserven els diferents elements del relleu.
Els elements que configuren el relleu terrestre sn: muntanyes, serralades,
planes, altiplans, depressions i valls.
Una plana, com podeu observar en la imatge, s una superfcie sense elevacions
ni depressions destacades situada a poca altitud del nivell del mar.
Laltipl t les mateixes caracterstiques que una plana per se situa a una
altitud elevada.
Una depressi o conca la forma una superfcie que s ms baixa que els terrenys
del seu voltant.
Una depressi sanomenar fossa tectnica quan sorigina per lenfonsament
dun bloc en un relleu amb falles.
Les valls sn depressions allargades de la superfcie terrestre per on
habitualment passa un riu o una glacera. Les valls fluvials tenen forma de V.
Les valls glacials tenen forma dU.
La costa terrestre presenta formes que shan originat amb els agents erosius.
Un cap s una punta de superfcie terrestre que sendinsa dins el mar.
Una pennsula s una porci o fragment de terra que penetra dins un mar o llac
i que est unida per un dels seus extrems al continent. De vegades la pennsula
est unida per un fragment llarg i estret que sanomena istme.
El mar banya les costes dels continents configurant formes diferents. Quan ho
fa originant una costa corbada cap endins es tracta duna badia, si aquesta
badia s molt gran sanomena golf. .. ..
Sovint laigua del mar penetra en el que havia estat una vall fluvial originant
una ria.
S
o
c
i
a
l
s
1
.

L
A

T
E
R
R
A
,

L

E
S
P
A
I

O
N

V
I
V
I
M



















































































U
N
I
T
A
T

2
G
E
O
G
R
A
F
I
A


F

S
I
C
A

I

P
A
I
S
A
T
G
E
46
Un fiord sorigina en entrar laigua del mar en una vall glacial immersa en el
mar.
El fons ocenic tamb t un relleu que es manifesta en les formes segents:
- formant grans cadenes muntanyoses anomenades dorsals oceniques;
- formant una mplia zona plana i lleugerament ondulada a una profunditat
entre 3.600 i 5.500 m i que sanomena plana abisal;
- formant profundes depressions entre 5.500 i 11.000 m de profunditat
anomenades fosses oceniques;
- formant la prolongaci del terra continental que est submergida en el mar,
la qual sanomena plataforma continental; o b
- formant el tals continental, la superfcie inclinada que uneix la plataforma
continental amb la plana abisal.
2. Els elements modificadors del paisatge
A ms dels canvis que produeixen en el paisatge les forces internes, tal com
hem estudiat a lapartat de La formaci del relleu, tamb les forces externes
modelen el relleu dels continents i, per tant, modifiquen el paisatge. Laigua,
les persones i el vent sn els agents derosi externs.
L aigua s lagent derosi extern que ms formes t de modelar el relleu. En
ploure, laigua de la pluja es filtra per les fissures de les roques on queda
retinguda i en baixar la temperatura i gelar-se fragmenta les roques.
Quan laigua de la pluja entra en contacte amb roques calcries reacciona
qumicament i les dissol, daquesta manera penetra dins la terra creant aiges
subterrnies.
Tamb es desgasta molt el terreny amb la pluja que en caure va arrossegant
fragments del terreny que estan en zones ms elevades fins a zones ms baixes
a causa de la fora de la gravetat.
Laigua dels rius i la dels mars erosionen el litoral. Els rius arrosseguen materials
fins la seva desembocadura al mar creant deltes.
El mar, amb les onades, crea en el litoral cales i entrants que formen les platges.
A ms de laigua, tamb el vent transporta materials i partcules en suspensi
que impacten en el paisatge i el modelen.
Les persones tamb son un agent important derosi amb les modificacions
que duen a terme en el paisatge: tala de boscos, urbanisme, incendis, ... La
humanitat ha contribut des de fa milers danys a la modificaci del paisatge
com a conseqncia de les seves accions. Lacci encaminada a la formaci
dun paisatge humanitzat es coneix amb el nom dacci antrpica. Aix, doncs,
el paisatge natural duna zona es converteix en paisatge humanitzat.
El paisatge humanitzat pot ser divers en funci del tipus de poblaci ms o
menys desenvolupada que lhagi produt. El paisatge humanitzat ser diferent
dins un mateix pas segons les activitats a qu es dediqui lhome i tamb canviar
dun continent a un altre. Podem diferenciar dos tipus de paisatge en funci de
Recordes quines unitats paisatgstiques tens a prop del lloc on vius?
S
o
c
i
a
l
s
1
.

L
A

T
E
R
R
A
,

L

E
S
P
A
I

O
N

V
I
V
I
M



















































































U
N
I
T
A
T

2
G
E
O
G
R
A
F
I
A


F

S
I
C
A

I

P
A
I
S
A
T
G
E
47
lacci que les persones hi exerceixen: el paisatge rural i el paisatge urb.
El paisatge rural est format per agrupacions de cases i els seus habitants
viuen dactivitats relacionades amb lexplotaci del camp.
El paisatge urb est constitut per un conjunt dedificis i carrers fora compacte
i, prcticament, no hi queda espai pel medi natural.
Les dimensions dun nucli urb estan en constant creixement i cada cop van
ocupant ms territori del seu voltant. Segur que si vius en una ciutat has pogut
observar aquest fenomen de creixement. Qualsevol rea urbana generar la
construcci de carreteres i mitjans de transport per tal de comunicar-se amb
altres nuclis urbans.
3. La distribuci del relleu
El tipus de paisatge ve determinat pel relleu, un relleu concret afavorir un tipus
de paisatge. La distribuci del relleu del planeta s fruit de la dinmica de lescora
terrestre en moures les plaques tectniques que la formen. Et recomanem que
consultis un atlas i observis que a ms dels elements fsics que texpliquem nhi
ha molts altres. Ara veurem com s el relleu i el paisatge de cada continent.
3.1 El relleu dsia
sia s el continent ms gran i a ms tamb s el que cont les altituds mximes
del planeta. Presenta una gran diversitat de relleu, la qual cosa fa que, malgrat
que sigui el continent ms poblat, presenti un gran desequilibri en la distribuci
de la seva poblaci, la qual ha ocupat les zones ms habitables.
Delta de lEbre.
S
o
c
i
a
l
s
1
.

L
A

T
E
R
R
A
,

L

E
S
P
A
I

O
N

V
I
V
I
M



















































































U
N
I
T
A
T

2
G
E
O
G
R
A
F
I
A


F

S
I
C
A

I

P
A
I
S
A
T
G
E
48
Fixat en el mapa, el continent asitic presenta molta varietat de paisatges:
grans serralades, altiplans, deserts, boscos, terres de conreu, etc ... Lestret de
Bering separa el continent asitic de lameric per la zona nord-est.
A la zona oriental, entre els Urals i laltipl de Sibria trobem la gran plana
siberiana.
S
o
c
i
a
l
s
1
.

L
A

T
E
R
R
A
,

L

E
S
P
A
I

O
N

V
I
V
I
M



















































































U
N
I
T
A
T

2
G
E
O
G
R
A
F
I
A


F

S
I
C
A

I

P
A
I
S
A
T
G
E
49
Tamb trobem zones de grans depressions que han estat ocupades per mars,
com el mar Mort, el mar dAral o el mar Caspi. . . . . El mar Arbic banya les costes
dArbia i ndia.
A les zones del sud i de lest seleven laltipl de lIran, laltipl del Deccan (ndia),
laltipl del Tibet, que s el ms gran del mn, i laltipl de Monglia. El desert
del Gobi es troba al sud de laltipl de Monglia.
Aquest s el pic ms alt del mn: lEverest; i forma part de la serralada de
lHimlaia, estesa doest a est de lsia central. Aquesta s una serralada jove
on es troben les majors alades de la Terra.
Les serralades de la costa oriental asitica van conduir a la formaci dels
arxiplags del Jap i de les Filipines. .. ..
Entre la pennsula de la ndia i la dIndoxina, trobem el Golf de Bengala. . . . . A la
pensula arbiga trobem el Golf Prsic. .. ..
sia t nombroses illes i pennsules com les que observeu en aquestes imatges.
Destaquen les illes: Nova Terra, Taiwan, Jap, Filipines, Clebes, Borneo,
Sumatra, Java i Sri Lanka. .. .. Les pennsules sn: Anatlia, Arbiga, ndia, Malacca,
Indoxina, i Corea.
3.2 El relleu dfrica
Els altiplans sn els elements de relleu que ms trobem a frica. El continent
afric s el ms gran desprs dsia i ocupa una part de lhemisferi Nord i una
altra, ms gran, de lhemisferi Sud. Lestret de Gibraltar el separa dEuropa. El
cap de Bona Esperana s a lextrem sud del continent. El golf dAden sendinsa
entre la pennsula Arbiga i la de Somlia. A la zona central del continent es
localitza el golf de Guinea.
Un dels deserts ms important del mn s el desert del Shara, que es troba a
lfrica, a laltipl septentrional. Aquest desert envolta la serralada de lAtles,
una cadena de muntanyes joves. En aquesta serralada destaca el pic Toubkal
de 4.165 m. Dins el desert seleven el masss dAhaggar i el Tibesti. El masss
Etipic seleva a prop de la costa del mar Roig.
El relleu afric combina el relleu pla daltiplans i massissos allats amb fosses i
depressions. La zona oriental del continent es caracteritza per contenir la fossa
tectnica ms gran del mn, el Rift Valley, als costats de la qual sallotgen
diferents massissos i pics com el Kilimanjaro, de 5.895 m daltitud, un dels ms
alts del mn i que s dorigen volcnic; i tamb el Kenya de 5.194 m.
Els deserts de Kalahari i Nambia ocupen laltipl de Katanga i les muntanyes
de Draken seleven al sud-est.
Al nord-est trobem la pennsula de Somlia i al sud-est, lilla de Madagascar.
Si visquessis a sia pensa quin s el paisatge dsia on tagradaria viure i
per qu.
S
o
c
i
a
l
s
1
.

L
A

T
E
R
R
A
,

L

E
S
P
A
I

O
N

V
I
V
I
M



















































































U
N
I
T
A
T

2
G
E
O
G
R
A
F
I
A


F

S
I
C
A

I

P
A
I
S
A
T
G
E
50
3.3 El relleu dAmrica
El continent americ presenta una forma allargada que fa que el distribum en
subcontinents: Amrica del Nord i Amrica del Sud. Aquests dos subcontinents
estan units per una zona que sestreny formant un istme, listme de Panam, i
que anomenem Amrica Central. .. ..
S
o
c
i
a
l
s
1
.

L
A

T
E
R
R
A
,

L

E
S
P
A
I

O
N

V
I
V
I
M



















































































U
N
I
T
A
T

2
G
E
O
G
R
A
F
I
A


F

S
I
C
A

I

P
A
I
S
A
T
G
E
51
A la costa oest del continent
americ hi trobem una
extensa serralada de
muntanyes joves que
sestenen de nord a sud. A
lAmrica del Nord hi ha les
muntanyes Rocalloses i a
lAmrica del Sud la
serralada dels Andes. En les
dues serralades hi ha pics
daltitud fora destacable: el
McKinley, a 6.194 m daltitud
al nord de les Rocalloses; i
lAconcagua, a 6.959 m.
Al llarg de les Rocalloses
trobem valls profundes i
depressions, combinades
amb altiplans, com
Monument Valley i el
Canyon del Colorado.
Les Rocalloses i els Andes
sn al costat de nombrosos
volcans en activitat que
constitueixen el cord de
foc del Pacfic. Aquest t la
mxima activitat ssmica a
la zona de lAmrica Central.
A lAmrica del Nord trobem
muntanyes velles com els
Apalatxes a la zona oriental.
A lAmrica del Sud, tamb
trobem muntanyes velles, al
voltant de la conca del riu
Amazones trobem el masss
de les Guayanas i el masss
Brasiler.
El continent americ t
fora quantitat dilles. A
lAmrica del Nord hi ha lilla
Banks, lilla Victria, lilla de
Baffin i lilla de Terranova. .. ..
A lAmrica Central trobem
el mar del Carib on hi ha les
Bahames, les Grans Antilles
(Cuba,
Hispaniola, Puerto Rico,
Jamaica i Caiman) i les
S
o
c
i
a
l
s
1
.

L
A

T
E
R
R
A
,

L

E
S
P
A
I

O
N

V
I
V
I
M



















































































U
N
I
T
A
T

2
G
E
O
G
R
A
F
I
A


F

S
I
C
A

I

P
A
I
S
A
T
G
E
52
Petites Antilles (Barbuda, Antigua, Guadalupe, Dominica, Martinica, Saint Lucia,
S. Vincent, Barbados,
Grenadines, Grenada, Tobago i Trinitat).
I a lAmrica del Sud hi ha les illes Galpagos, al nord-oest, i les illes Malvines, ,, ,,
lilla de Pasqua, a loest, i lilla Gran de la Terra del Foc, al sud-est. Entre aquesta
darrera illa i el continent hi ha lestret de Magallanes.
El Golf dAlaska i el Golf de Mxic sn els ms destacables i com a bahia, la de
Hudson.
A lAmrica del nord i Central trobem localitzades les pennsules del continent.
La situada ms al nord del continent, la pennsula dAlaska, a lest, la del Labrador,
a loest, la de Califrnia, i al sud, la de Florida. A Amrica Central hi trobem la
del Yucatn.
3.4. El relleu dOceania
S
o
c
i
a
l
s
1
.

L
A

T
E
R
R
A
,

L

E
S
P
A
I

O
N

V
I
V
I
M



















































































U
N
I
T
A
T

2
G
E
O
G
R
A
F
I
A


F

S
I
C
A

I

P
A
I
S
A
T
G
E
53
Oceania s el continent ms petit format per milers dilles de loce Pacfic i
ndic. Austrlia s lilla ms gran i en total hi ha com unes deu mil illes de
diferents dimensions. Aquestes illes estan agrupades en conjunts, els arxiplags,
i aquests sn: Australsia, Melansia, Micronsia i Polinsia. .. .. Les illes de
dimensions ms grans, a ms dAustrlia, sn Nova Guinea, Nova Zelanda i
Tasmnia. . . . . Tamb formen part dOceania les famoses i ii iilles Hawaii, les illes Fiji,
Nova Calednia i Samoa.
Lorigen de la majoria daquestes illes s volcnic o corall, en aquest darrer
cas sanomenen atols.
El relleu dAustrlia est compost per un gran altipl a la zona oest, una gran
plana a la zona central i una serralada a la zona est. Loest s fora desrtic i s
on trobem laltipl de Kimberley, el desert de Gibson, el Gran desert dArena i el
Gran desert de Victria. .. .. El masss McDonnell es troba al costat de la Gran Conca
Artesiana, a la part central. Finalment, a lest sala la serralada Australiana. Al
nord hi ha la pennsula de Cap de York.
Destaquen tamb el Golf de Carpentria, al nord, i la Gran Badia Australiana, al sud.
3.5. El relleu de lAntrtida
S
o
c
i
a
l
s
1
.

L
A

T
E
R
R
A
,

L

E
S
P
A
I

O
N

V
I
V
I
M



















































































U
N
I
T
A
T

2
G
E
O
G
R
A
F
I
A


F

S
I
C
A

I

P
A
I
S
A
T
G
E
54
A la zona del pol Sud sestn un continent cobert de gel, s lAntrtida. La capa
de gel que el cobreix sanomena inlandsis i t una grandria de 2.000 a 4.000 m.
Les glaceres que el cobreixen van lliscant per la superfcie fins arribar al mar
on es trenquen formant els icebergs, que sn grans blocs de gel que suren per
loce. Les banquises sn les capes fines de gel que cobreixen el mar.
LAntrtida s un continent despoblat. La serralada Transantrtica travessa
lAntrtida.
3.6. El relleu dEuropa
Europa es caracteritza per tenir pocs elements de relleu de gran altitud, s per
aix que la poblaci shi ha pogut establir des de sempre.
El continent europeu presenta el que es coneix com a gran plana central que
est compresa entre loce atlntic i la serralada dels Urals. Aquesta ocupa
una extensa zona que s gaireb la meitat del continent.
Tamb hi trobem massissos antics com la serralada dels Urals, el masss Central
francs, la Selva Negra i la serralada Escandinava.
Les serralades joves estan a la zona meridional, des del mar Cantbric fins al
mar Negre, i sn: els Pirineus, els Alps, els Crpats i el Caucas. A la pennsula
Itlica seleven els Apenins. Els pics ms destacables del continent europeu
sn: Aneto, de 3.404 m, als Pirineus; Mont Blanc, de 4.810 m, als Alps.
S
o
c
i
a
l
s
1
.

L
A

T
E
R
R
A
,

L

E
S
P
A
I

O
N

V
I
V
I
M



















































































U
N
I
T
A
T

2
G
E
O
G
R
A
F
I
A


F

S
I
C
A

I

P
A
I
S
A
T
G
E
55
A Europa hi ha diverses pennsules com ara: pennsula Ibrica, pennsula Itlica,
pennsula Balcnica, pennsula Escandinava, pennsula de Kola i pennsula de
Jutlndia.
Les illes ms importants dEuropa sn: Islndia, Gran Bretanya, Irlanda, les
Balears, Crsega, Sardenya, Siclia i Creta. .. ..
Lestret de Gibraltar separa Europa dfrica.
Prova de fer lactivitat daprenentatge 6.
4. La distribuci de la xarxa hidrogrfica
La distribuci de les aiges i la seva dinmica depn de lestructura del relleu,
de les caracterstiques del terreny i de la quantitat daigua de pluja dels llocs.
Daltra banda les pendents dels vessants fa que laigua vagi cap a les parts ms
baixes provocant fortes erosions en les parts altes del relleu i formant estanys
i aiguamolls als sectors ms baixos.
Les roques, la vegetaci i el tipus de sl tenen una incidncia important en
aquest procs.
El conjunt de cursos daigua que circulen per un territori en configuren la xarxa
hidrogrfica.
La conca hidrogrfica s lrea o territori pel qual circulen les aiges que
desemboquen al mateix riu principal que dna el nom al conjunt de la conca.
4.1. La xarxa hidrogrfica dsia
En general els rius asitics presenten una distribuci del centre cap a la perifria
del continent. Els rius ms grans i cabalosos neixen a les serralades de lHimlaia
i salimenten de la neu i de la pluja abundant daquestes zones. Especialment
els del sud, porten molts alluvions i formen immenses planes alluvials i deltes.
Segons el mar on desemboquen els rius dsia es poden classificar en set
vessants hidrogrfics.
El vessant rtic est format per rius llargs i cabalosos. A lhivern es glacen i a
la primavera en desglaar-se provoquen inundacions. Els ms importants sn
el riu Obi, Ienissei i el Lena.
El vessant pacfic s integrat per rius llargs i cabalosos que en el curs baix
formen grans planes alluvials. Els ms importants sn lAmur, el Huang He
(riu Groc), el Iang-Ts (riu Blau) i el Mekong.
El vessant ndic es caracteritza per rius ms curts i molt cabalosos. La majoria
neixen a lHimlaia i tenen grans crescudes a lestiu. Els ms importants sn
el Salwen, lIrauadi, Brahmaputra, el Ganges, lIndus, el Tigris i lEufrates.
El vessant mediterrani i el vessant del mar Negre inclouen rius molt curts i de
poc cabal.
Al vessant del mar Caspi es poden diferenciar els rius de la zona nord, que
sn llargs i cabalosos, com s lUral, i els de la zona sud que sn rius molt
curts i cabalosos.
El vessant del mar dAral comprn rius curts i cabalosos. A ms del mar Caspi
i del mar dAral (zones lacustres) el llac ms important de lsia s el Baikal, a
Rssia.
S
o
c
i
a
l
s
1
.

L
A

T
E
R
R
A
,

L

E
S
P
A
I

O
N

V
I
V
I
M



















































































U
N
I
T
A
T

2
G
E
O
G
R
A
F
I
A


F

S
I
C
A

I

P
A
I
S
A
T
G
E
56
4.2. La xarxa hidrogrfica de lfrica
Els grans rius africans sn molt diferents entre ells pel que fa als seus cursos,
lloc de desembocadura i quantitat daigua que porten. En les regions desrtiques
del nord i del sud-oest, els rius sn intermitents, s a dir, baixen secs durant una
part de lany; en canvi els de la zona equatorial porten fora cabal sempre. Segons
el mar on desemboquen, els rius africans es poden classificar en tres vessants:
El vessant mediterrani, integrat per rius molt curts i poc cabalosos, a excepci
del Nil (riu ms llarg del mn de 6.671 km.)
El vessant atlntic inclou rius de diferents longituds, la majoria fora cabalosos.
Els ms importants sn: el Senegal, el Nger, el Congo, lOrange. El riu Congo
s el ms cabals de tot el mn.
Al vessant ndic la majoria dels rius son curts i cabalosos. Els ms importants
sn el Limpopo i el Zambeze.
A lfrica hi ha un bon nombre de conques lacustres. Les ms importants sn
les que shan format al llarg de la fossa tectnica anomenada Rift Valey, als
peus de les muntanyes Mitumba. Els llacs que ocupen les conques lacustres
ms grans sn el Malawi, el Tanganyka, el Victria, lAlbert i el Kioga. Al nord i
al sud del continent, en zones rides, hi ha cursos daigua que desguassen en
conques interiors i formen llacs estacionals, les aiges dels quals oscillen molt
entre estacions. El llac ms important s el Txad.
4.3. La xarxa hidrogrfica dAmrica
En general els rius americans sn llargs i cabalosos. Els rius de la conca de
lAtlntic i els de del Pacfic sn molt diferents. Els rius del vessant Atlntic sn
ms llargs i cabalosos que els rius del Pacfic. La presncia de les serralades
joves a prop de la costa fa que els rius del Pacfic siguin ms curts, un pendent
fort i poc importants, llevat del riu Colorado, a lAmrica del Nord. Segons el
mar on desemboquen, els rius americans es poden classificar en tres vessants:
El vessant rtic que comprn rius llargs i cabalosos, glaats durant bona part
de lany. El ms importants sn el Yukon i el Mackenzie.
El vessant atlntic est integrat per rius molt llargs i cabalosos que travessen
grans planes. Els ms importants sn:
A lAmrica del Nord, el Sant Lloren, el Mississip (amb els seus afluents el
Missouri, Arkansas i lOhio) i el Rio Grande.
A lAmrica del Sud, lOrinoco i lAmazones, i el Paran que juntament amb els
rius Uruguai i Paran-Paraguai forma el Rio de la Plata.
El vessant pacfic que inclou rius curts i menys cabalosos. Els ms importants
sn el Colorado i el Colmbia a lAmrica del Nord.
Amrica s el continent que t el nombre ms alt de llacs importants, la major
part a lAmrica del Nord. Al Canad hi ha el Gran Llac dels ssos, el Gran Llac
de lEsclau i el Winnipeg. Per la conca lacustre ms important dAmrica s la
dels Grans Llacs situada a la frontera entre el Canad i els Estats Units formada
pels llacs Superior, Michigan, Huron, Erie i Ontario.
A lAmrica Central tenim el llac de Nicaragua.
A lAmrica del Sud trobem el Maracaibo a Veneuela, i el Titicaca entre Per i
Bolvia.
S
o
c
i
a
l
s
1
.

L
A

T
E
R
R
A
,

L

E
S
P
A
I

O
N

V
I
V
I
M



















































































U
N
I
T
A
T

2
G
E
O
G
R
A
F
I
A


F

S
I
C
A

I

P
A
I
S
A
T
G
E
57
4.4. La xarxa hidrogrfica dOceania
La xarxa ms important daquest continent s a Austrlia. Els rius australians
es concentren principalment a la part oriental de lilla. Segons el mar on
desemboquen els podem classificar en dos vessants:
El vessant ndic comprn els dos rius australians ms importants, el Murray i
el seu afluent el Darling. A ms recull una srie de rius curts i intermitents i
daltres de ms regulars que circulen pel nord.
El vessant pacfic que inclou rius curts i irregulars. Un llac important dAustrlia
s lEyre, en el qual desguassen alguns rius interiors.
Al nord trobem el mar del Corall, el dArafura i el de Timor. .. ..
4.5. La xarxa hidrogrfica dEuropa
A Europa hi ha molts rius, per cap no t les dimensions dels grans rius asitics
o americans. Segons el mar o oce on desemboquen els rius trobem 5 vessants:
El vessant rtic formada per rius llargs, cabalosos i amb grans crescudes en
lpoca del desgla. Els ms importants sn el Petxora i el Dvina.
El vessant atlntic que inclou rius cabalosos per curts. Els ms importants
sn el Dvina Occidental, el Niemen, el Vstula, lElba, el Rin, el Sena, el Loira,
la Garona, el Duero, el Tajo, el Guadiana i el Guadalquivir.
El vessant mediterrani est format per rius curts i poc cabalosos. Els ms
importants sn el Roine, lEbre i el Po.
El vessant del mar Negre agrupa rius cabalosos i de rgim regular com ara el
Danubi (de 2.860 km) , el Dnister, Dniper i el Don.
El vessant del mar Caspi recull les aiges de dos rius llargs i cabalosos com
sn el Volga (de 3.520 km) i lUral, a ms daltres mes curts.
La Mnega separa les illes britniques de Frana. El mar del Nord banya les
dAnglaterra, el mar Bltic banya el nord-est dEuropa i el mar Mediterrani les
costes del sud. El mar Negre s al sud-est.
Els llacs europeus ms importants es troben situats al nord del continent. Sn
molt nombrosos per en destaquen el Ladoga, lOnega.
Prova de fer lactivitat daprenentatge 4.
5. Les grans zones climtiques i la seva vegetaci i paisatges
La Terra presenta tres grans zones climtiques: clida, temperada i freda.
Aquestes rees vnen delimitades en funci de la latitud. A lhemisferi Nord, a
major latitud Nord disminueixen les temperatures i a lhemisferi Sud, a major
latitud Sud dismi-nueixen les temperatures. Aix doncs, ms a prop dels pols
les temperatures seran ms baixes (zona climtica freda) i ms a prop de
lequador seran ms altes. Tamb a les zones on el relleu tingui una major
altitud les temperatures seran ms baixes (zona climtica clida). La zona
intermitja entre els trpics i els cercles polars no tindr temperatures tan
extremes (zona climtica temperada). Tamb laltitud s un factor important
Prova de fer lactivitat daprenentatge 5.
S
o
c
i
a
l
s
1
.

L
A

T
E
R
R
A
,

L

E
S
P
A
I

O
N

V
I
V
I
M



















































































U
N
I
T
A
T

2
G
E
O
G
R
A
F
I
A


F

S
I
C
A

I

P
A
I
S
A
T
G
E
58
que condiciona el clima de
cada zona. A major altitud les
temperatures seran ms
baixes. Cada zona climtica
t diferents tipus de climes,
que et descrivim a conti-
nuaci:
5. 1. La zona clida ocupa del
trpic de Cncer al trpic de
Capricorn. Les tempera-tures
sn altes tot lany. La
pluviositat s variable. En
funci daquesta pluviositat
es diferencien el climes
segents:
Clima equatorial:
Est situat entre els 10 de latitud N i els 5 de latitud S. s clid, molt humit i
sense estaci seca, s a dir, que no hi ha una poca a lany de sequera.
Les temperatures sn molt elevades tot lany, amb mitjanes entre 25C i 27C.
Les pluges sn molt abundants; quasi cada dia, al voltant dels 1.500 mm anuals
i els rius sn molt cabalosos.
Grans zones climtiques de la Terra.
Zona freda
Zona tem
perada
Zona clida
Zona tem
perada
Zona freda
S
o
c
i
a
l
s
1
.

L
A

T
E
R
R
A
,

L

E
S
P
A
I

O
N

V
I
V
I
M



















































































U
N
I
T
A
T

2
G
E
O
G
R
A
F
I
A


F

S
I
C
A

I

P
A
I
S
A
T
G
E
59
La selva amb la major varietat i densitat despcies del planeta s la vegetaci
daquesta zona. Els sls sn poc frtils, a causa del continu rentat que pateixen.
Aquest clima el trobem al centre dfrica, a la zona de lAmazones, i a lAmrica
Central.
Clima tropical:
Est situat entre els dos trpics, al Nord i al Sud, a una latitud duns 10 a 25 N i S.
Les temperatures sn elevades per la insolaci intensa durant tot el dia.
Presenta una estaci plujosa durant lestiu i una altra de seca. Les precipitacions
totals sn al voltant dels 1.000 mm.
Els rius tenen un cabal irregular segons les pluges.
La sabana s la vegetaci daquesta zona.
Aquest clima el trobem a lAmrica del Sud, frica i Indonsia.
El clima monznic s una variant del clima tropical que es caracteritza per
temperatures semblants a les del clima anterior, amb algunes diferncies entre
hivern i estiu. Les estacions vnen marcades pel vent Monz. A lestiu: vents
clids que provoquen pluges que fan que els rius es desbordin fcilment i
provoquin inundacions. A lhivern els vents sn secs i freds.
La jungla s la vegetaci daquesta zona.
Aquest clima est situat a la Xina, Malisia i lndia.
Clima desrtic:
Est situat entre els 15 i els 35 N i S, generalment lluny del mar.
Les temperatures: molt elevades tot lany, per sobretot a lestiu, amb mitjanes
mensuals entre els 35C i els 40C. Hi ha una gran variaci entre el dia i la nit;
a les nits es pot arribar a 0
o
o de vegades menys.
Les precipitacions sn escasses i irregulars, per sota dels 100 mm anuals. Hi ha
corrents daigua subterrnia que, de tant en tant, surten a la superfcie formant
els oasis, nics llocs on hi ha vegetaci del tipus cactus.
Est situat, al SO dels EUA (desert dArizona); al NO dfrica (desert del Shara); a la
pennsula Arbiga (desert dArbia), i al centre dAustrlia on hi ha diversos deserts.
5.2. Zona temperada:
La zona climtica temperada la trobem localitzada a lhemisferi Nord, del cercle
polar rtic al trpic de Cncer; i a lhemisferi Sud, del trpic de Capricorn al
cercle polar antrtic.
s la zona on entren en contacte laire polar, fred i humit, amb laire dorigen
tropical, clid i sec. Aix fa que a lhivern hi hagi temperatures baixes; i a lestiu,
ms elevades.
La proximitat o llunyania dels oceans provoca modificacions en el clima.
Les temperatures mitjanes anuals sn entre -10C i 20C.
Les pluges sn moderades amb variacions entre 250 i 1500 mm a les zones
ms properes als oceans.
Hi ha tres variants climtiques:
S
o
c
i
a
l
s
1
.

L
A

T
E
R
R
A
,

L

E
S
P
A
I

O
N

V
I
V
I
M



















































































U
N
I
T
A
T

2
G
E
O
G
R
A
F
I
A


F

S
I
C
A

I

P
A
I
S
A
T
G
E
60
Clima mediterrani:
Est situat entre els 30 o 35 i 45 de latitud N i S.
Les temperatures sn altes a lestiu (25C) i suaus a lhivern (superiors als
10C) per la influncia del mar.
Les pluges sn escasses (entre 250 i 800 mm) i irregulars, amb predomini a la
primavera i a la tardor. Els estius sn bastant secs. El cabal dels rius s irregular.
La vegetaci consisteix en boscos de fulla perenne (pins, alzines, roures, etc.);
matolls espinosos i plantes aromtiques (farigola, roman, etc.)
El trobem a les regions riberenques del mar Mediterrani, costes del centre de
Xile, de Califrnia i del sud dAustrlia i frica.
Clima ocenic:
Est situat a una latitud entre 40
o 45 i 60 N i S (a les faanes
interiors dels continents).s un
clima temperat i humit, conegut
tamb com a clima atlntic.
Les temperatures sn moderades
durant tot lany: suaus a lestiu i
ms fresques a lhivern.
Les pluges sn abundants durant
tot lany (entre 800 i 1500 mm). Els
rius sn cabalosos.
El paisatge natural est format pels
boscos de fulla caduca (rouredes,
fagedes) i prats herbacis.
El trobem a loest dEuropa, a la
zona atlntica dAmrica del Sud
(Buenos Aires), al Canad, als EUA,
i algunes zones costaneres del
Pacfic asitic.
Clima continental:
Es dna a linterior dels continents, a unes latituds entre 40 i 60.
Les temperatures es caracteritzen per uns estius curts i molt calorosos i uns
hiverns llargs i molt freds.
Les precipitacions sn en forma de pluja i ms abundants a lestiu; a lhivern en
forma de neu i ms escasses.
La vegetaci natural sn boscos de pins negres i avets; lestepa, i deserts a
linterior.
5. 3. Zona freda:
La trobem localitzada a lhemisferi Nord: del cercle polar rtic al pol Nord; i a
lhemisferi Sud: del cercle polar antrtic al pol Sud.
Fageda.
S
o
c
i
a
l
s
1
.

L
A

T
E
R
R
A
,

L

E
S
P
A
I

O
N

V
I
V
I
M



















































































U
N
I
T
A
T

2
G
E
O
G
R
A
F
I
A


F

S
I
C
A

I

P
A
I
S
A
T
G
E
61
Clima polar:
En regions entre els 60 i 90 de latitud N i S al voltant dels cercles polars rtic
i antrtic. s el clima que hi ha al pol Nord i a lAntrtida.
Les temperatures sn molt baixes tot lany, hi ha hivern i estiu. Els hiverns sn
molt freds, molt llargs i amb temperatures per sota de 0C. Lestiu s curt i
fred.
Encara que la neu i el gel cobreixen la major part de la superfcie, les
precipitacions sn escasses i a lestiu.
La vegetaci s la tundra, formada per molses, lquens i alguns arbres com els
salzes i bedolls.
2. Clima dalta muntanya:
Es localitzen dins les zones temperades i
clides en els relleus de gran alada
(Himlaia, Andes, Alps, Pirineus, etc.)
Les temperatures sn fredes durant tot
lany, les mximes a lestiu sn inferiors als
10C.
Les precipitacions sn ms abundants que
a les regions del voltant, que sovint sn
de neu i es poden arribar a formar neus
perptues i glaceres.
La vegetaci es troba esglaonada en els
vessants de les muntanyes. Els arbres sn de fulla caduca, bosc de conferes,
avets, bedolls, praderies i pastures. A les zones ms altes, trobem molses i
lquens.
A quina zona climtica es troba la poblaci on vius i quin tipus de clima
creus que hi ha?
Bosc de conferes.
62
S
o
c
i
a
l
s
1
.

L
A

T
E
R
R
A
,

L

E
S
P
A
I

O
N

V
I
V
I
M

































U
N
I
T
A
T

2
A
C
T
I
V
I
T
A
T
S

D

A
P
R
E
N
E
N
T
A
T
G
E
ACTIVITATS DAPRENENTATGE
Activitat 2
Relaciona mitjanant fletxes les diferents unitats paisatgstiques amb les
caracterstiques corresponents:
Plana s una superfcie ms baixa que els
terrenys del seu voltant.
Pennsula s una superfcie sense elevacions ni
depressions destacades situada a poca
altitud del nivell del mar.
Depressi s un enfonsament del terreny comprs
entre dues cadenes muntanyoses per
on habitualment passa un riu o una
glacera.
Vall s una porci de terra que penetra dins
un mar o llac i que est unida per un
dels seus extrems al continent.
Activitat 3
Completa les frases segents sobre els elements modificadors del paisatge:
a. L............... s lagent derosi externa que ms formes t de modelar el relleu.
b. El............... transporta materials i partcules en suspensi que impacten en el
paisatge i el modelen.
c. Les........................ sn un agent important derosi amb les modificacions que
duen a terme en el paisatge: tala de boscos, urbanisme, incendis, ...
Activitat 1
Completa la taula segent sobre les diferents forces internes que modifiquen
el relleu:
Origen de les forces internes Efecte que produeixen
Collisi entre dues plaques continentals. .......................................
............................................................................ Volcans
Fregament de dues plaques tectniques
que donen lloc a moviments vibratoris del
terreny en totes direccions. ........................................
S
o
c
i
a
l
s
1
.

L
A

T
E
R
R
A
,

L

E
S
P
A
I

O
N

V
I
V
I
M

































U
N
I
T
A
T

2
A
C
T
I
V
I
T
A
T
S

D

A
P
R
E
N
E
N
T
A
T
G
E
63
Activitat 4
Desprs dhaver estudiat el mapa dEuropa fsic, busca un mapa dEuropa fsic
mut i localitza els rius: Ebre, Loira, Tmesi, Volga, Rin i Danubi.
Activitat 5
Respon les qestions segents sobre hidrografia:
a) Esmenta el nom de tres rius asitics.
b) Esmenta el nom de tres rius africans.
c) Esmenta el nom de tres rius americans.
Activitat 6
Busca un planisferi fsic mut i situa els elements de relleu segents: serralada
de lHimlaia, serralada dels Urals, Alps, Pirineus, masss Etipic, desert de
Kalahari i altipl de Kimberley.
Activitat 7
Indica al costat del nom del pasos segents la gran zona climtica on es troben:
Austrlia ..............................
Nicaragua ..............................
Alaska ..............................
Turquia ..............................
ndia ..............................
Irlanda ..............................
Activitat 8
Omple el quadre segent amb les caracterstiques segents de les diferents
grans zones climtiques
ZONA CLIMTICA FRANJA QUE OCUPA TEMPERATURES

Temperada
Clida

Freda
64
S
o
c
i
a
l
s
1
.

L
A

T
E
R
R
A
,

L

E
S
P
A
I

O
N

V
I
V
I
M

































U
N
I
T
A
T

2
A
C
T
I
V
I
T
A
T
S

D

A
P
R
E
N
E
N
T
A
T
G
E
Activitat 9
Respon les qestions segents sobre els diferents tipus de climes:
a) Quina s la vegetaci prpia del clima mediterrani?
b) Com sn les temperatures del clima desrtic?
c) Quines caracterstiques presenten les precipitacions del clima polar?
d) En qu consisteix la vegetaci que anomenem tundra?
S
o
c
i
a
l
s
1
.

L
A

T
E
R
R
A
,

L

E
S
P
A
I

O
N

V
I
V
I
M
































































U
N
I
T
A
T

2
A
C
T
I
V
I
T
A
T
S

D

A
V
A
L
U
A
C
I

65 ACTIVITATS DAVALUACI
Activitat 1
Explica breument la teoria de la deriva continental dAlfred Wegener.
Activitat 2
Relaciona mitjanant fletxes els segents agents modificadors del paisatge amb
el seu tipus extern o intern:
Volcans
Aigua agent derosi extern
Vent
Terratrmols agent derosi intern
Persones
Activitat 3
Estudia el dibuix de les diferents unitats paisatgstiques que trobars a la unitat
i identifica els espais en blanc segents amb la unitat paisatgstica que
correspon:
66
S
o
c
i
a
l
s
1
.

L
A

T
E
R
R
A
,

L

E
S
P
A
I

O
N

V
I
V
I
M
































































U
N
I
T
A
T

2
A
C
T
I
V
I
T
A
T
S

D

A
V
A
L
U
A
C
I

Activitat 4
Relaciona mitjanant fletxes els diferents rius amb els continents on es troben
situats:
La Garona
Nil
Brahmaputra Amrica
Tajo
Amazones sia
Mekong
Ural frica
Congo
Mississip Europa
Rio de la Plata
Activitat 5
Desprs destudiar el mapa fsic dEuropa busca un mapa fsic mut dEuropa i
situa les pennsules i illes segents: pennsula Escandinava, pennsula Itlica,
pennsula Balcnica, illa de Siclia, illa de Xipre i illa dIrlanda.
Activitat 6
Completa les afirmacions segents sobre el relleu dels continents:
a) El pic ms alt del mn s l.........................
b) Lestret de ......................... separa Europa dfrica.
c) El desert del ...................... es troba a lfrica a laltipl septentrional.
d) Al llarg de les muntanyes ....................... trobem valls profundes i depressions
combinades amb altiplans com Monument Valley i el Canyon del Colorado.
e) ....................... s lilla ms gran.
f) El Mont Blanc s el pic ms alt dels ............................
S
o
c
i
a
l
s
1
.

L
A

T
E
R
R
A
,

L

E
S
P
A
I

O
N

V
I
V
I
M
































































U
N
I
T
A
T

2
A
C
T
I
V
I
T
A
T
S

D

A
V
A
L
U
A
C
I

67
Activitat 7
Omple els buits del quadre segent:
Entre el tr-
pic de Cncer
i el trpic de
Capricorn
A lhemisferi
Nord: entre el
cercle polar
rtic i el pol
Nord; i a
l hemi sf er i
Sud: entre el
cercle polar
antrtic i el
pol Sud
Ocenic
Desrtic
Dalta
muntanya
Estius curts i molt
calorosos i hiverns
llargs i molt freds.
Estaci plujosa durant
lestiu i una altra seca
Molt escasses, a lestiu i
en forma de neu.
Boscos de fulla perenne,
matolls espinosos i
plantes aromtiques.
Selva amb la major varieta
i densitat despcies.
Temperada
GRAN ZONA FRANJA TIPUS DE
TEMPERATURES PRECIPITACIONS TIPUS DE VEGETACI
CLIMATICA QUEOCUPA CLIMA
68
S
o
c
i
a
l
s
1
.

L
A

T
E
R
R
A
,

L

E
S
P
A
I

O
N

V
I
V
I
M



























U
N
I
T
A
T

2
S
O
L
U
C
I
O
N
S

A
C
T
I
V
I
T
A
T
S

D

A
P
R
E
N
E
N
T
A
T
G
E
SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS DAPRENENTATGE
Activitat 2
Relaciona mitjanant fletxes les diferents unitats paisatgstiques amb les
caracterstiques corresponents:
Plana s una superfcie ms baixa que els
terrenys del seu voltant.
Pennsula s una superfcie sense elevacions ni
depressions destacades situada a poca
altitud del nivell del mar.
Depressi s un enfonsament del terreny comprs
entre dues cadenes muntanyoses per
on habitualment passa un riu o una
glacera.
Vall s una porci de terra que penetra dins
un mar o llac i que est unida per un
dels seus extrems al continent.
Activitat 3
Completa les frases segents sobre els elements modificadors del paisatge:
a) L aigua s lagent derosi externa que ms formes t de modelar el relleu.
b) El vent transporta materials i partcules en suspensi que impacten en el
paisatge i el modelen.
c) Les persones sn un agent important derosi amb les modificacions que
duen a terme en el paisatge: tala de boscos, urbanisme, incendis, ...
Activitat 1
Completa la taula segent sobre les diferents forces internes que modifiquen
el relleu:
Origen de les forces internes Efecte que produeixen
Collisi entre dues plaques continentals. Serralades
Col.lisi entre dues plaques continentals Volcans
Fregament de dues plaques tectniques
que donen lloc a moviments vibratoris del
terreny en totes direccions. Terratrmols

S
o
c
i
a
l
s
1
.

L
A

T
E
R
R
A
,

L

E
S
P
A
I

O
N

V
I
V
I
M



























U
N
I
T
A
T

2
S
O
L
U
C
I
O
N
S

A
C
T
I
V
I
T
A
T
S

D

A
P
R
E
N
E
N
T
A
T
G
E
69
Activitat 8
Omple el quadre segent amb les caracterstiques de les diferents grans zones
climtiques
Activitat 4
Desprs dhaver estudiat el mapa dEuropa fsic, busca un mapa dEuropa fsic
mut i localitza els rius: Ebre, Loira, Tmesi, Volga, Rin i Danubi.
Consulta el mapa dEuropa fsic
Activitat 5
Respon les qestions segents sobre hidrografia:
a) Esmenta el nom de tres rius asitics.
Obi, lesissei, Lena, Amur, Huang He (riu Groc), lang-Ts (riu Blau), Mekong,
Brahmaputra, Ganges, Indus, Tigris, Eufrates, Ural, Sr. Dari i Amu-Dari.
b) Esmenta el nom de tres rius africans.
Nil, Senegal, Nger, Congo, Orange, Limpopo, Zambeze i Shebele.
c) Esmenta el nom de tres rius americans.
Yukon, Mackenzie, Sant Lloren, Mississip, Missouri, Arkansas, Ohio, Ro Grande,
Orinoco, Amazones, Paran, Uruguai, Paraguai, Ro de Plata, Colorado i Columbia.
Activitat 6
Busca un planisferi fsic mut i situa els elements de relleu segents: serralada
de lHimlaia, serralada dels Urals, Alps, Pirineus, masss Etipic, desert de
Kalahari i altipl de Kimberley.
Consulta els planisferis fsics de la unitat 2.
Activitat 7
Indica al costat del nom del pasos segents la gran zona climtica on es troben:
Austrlia Clida/Temperada
Nicaragua Clida
Alaska Polar/Temperada
Turquia Temperada
ndia Temperada/Clida
Irlanda Temperada
ZONA CLIMTICA FRANJA QUE OCUPA TEMPERATURES

Temperada
Clida

Freda
A lhemisferi Nord: del cercle polar Temperatures mitjanes anuals
rtic al trpic de Cncer. A lhemis- entre 10 i 20C.
feri Sud: del trpic de Capricorn al
cercle polar antrtic.
Del trpic de Cncer al trpic Altes tot lany
de Capricorn
A lhemisferi Nord: del cercle polar Temperatures molt baixes
rtic al pol Nord. A lhemisferi Sud: tot lany, a algunes zones a
del cercle polar antrtic al pol Sud. lestiu no superen els 10C.
70
S
o
c
i
a
l
s
1
.

L
A

T
E
R
R
A
,

L

E
S
P
A
I

O
N

V
I
V
I
M



























U
N
I
T
A
T

2
S
O
L
U
C
I
O
N
S

A
C
T
I
V
I
T
A
T
S

D

A
P
R
E
N
E
N
T
A
T
G
E
Activitat 9
Respon les qestions segents sobre els diferents tipus de climes:
a) Quina s la vegetaci prpia del clima mediterrani?
Boscos de fulla perenne (pins, alzines, roures), matolls espinosos i plantes
aromtiques (farigola, roman, orenga).
b) Com sn les temperatures del clima desrtic?
Sn molt elevades tot lany, a lestiu les mitjanes mensuals sn entre els 35 i
40C.
c) Quines caracterstiques presenten les precipitacions del clima polar?
Sn escasses i a lestiu.
d) En qu consisteix la vegetaci que anomenem tundra?
En molses, lquens i alguns arbres com els salzes i els bedolls.
S
o
c
i
a
l
s
1
.

L
A

T
E
R
R
A
,

L

E
S
P
A
I

O
N

V
I
V
I
M


































U
N
I
T
A
T

2
S
O
L
U
C
I
O
N
S

A
C
T
I
V
I
T
A
T
S

D

A
V
A
L
U
A
C
I

71 SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS DAVALUACI

Activitat 1
Explica breument la teoria de la deriva continental dAlfred Wegener.
Segons Wegener hi havia un nic continent original, la Pangea. A causa del
desplaament de les plaques continentals al llarg de milions danys, la Pangea
es va anar fragmentant tot originant els diferents continents actuals.
Activitat 2
Relaciona mitjanant fletxes els segents agents modificadors del paisatge amb
el seu tipus extern o intern:
Volcans
Aigua agent derosi extern
Vent
Terratrmols agent derosi intern
Persones
Activitat 3
Estudia el dibuix de les diferents unitats paisatgstiques que trobars a la unitat
i identifica els espais en blanc segents amb la unitat paisatgstica que
correspon:
Consulta el dibuix de les diferents unitats paisatgstiques de la unitat.
Activitat 4
Relaciona mitjanant fletxes els diferents rius amb els continents on es troben
situats:
La Garona
Nil
Brahmaputra Amrica
Tajo
Amazones sia
Mekong
Ural frica
Congo
Mississip Europa
Rio de la Plata

72
S
o
c
i
a
l
s
1
.

L
A

T
E
R
R
A
,

L

E
S
P
A
I

O
N

V
I
V
I
M


































U
N
I
T
A
T

2
S
O
L
U
C
I
O
N
S

A
C
T
I
V
I
T
A
T
S

D

A
V
A
L
U
A
C
I

Activitat 5
Desprs destudiar el mapa fsic dEuropa busca un mapa fsic mut dEuropa i
situa les pennsules i illes segents: pennsula Escandinava, pennsula Itlica,
pennsula Balcnica, illa de Siclia, illa de Xipre i illa dIrlanda.
Consulta el mapa fsic de la unitat.
Activitat 6
Completa les afirmacions segents sobre el relleu dels continents:
a) El pic ms alt del mn s lEverest.
b) Lestret de Gibraltar separa Europa dfrica.
c) El desert del Sahara es troba a lfrica a laltipl septentrional.
d) Al llarg de les muntanyes Rocalloses trobem valls profundes i depressions
combinades amb altiplans com Monument Valley i el Canyon del Colorado.
e) Austrlia s lilla ms gran.
f) El Mont Blanc s el pic ms alt dels Alps.
S
o
c
i
a
l
s
1
.

L
A

T
E
R
R
A
,

L

E
S
P
A
I

O
N

V
I
V
I
M


































U
N
I
T
A
T

2
S
O
L
U
C
I
O
N
S

A
C
T
I
V
I
T
A
T
S

D

A
V
A
L
U
A
C
I

73
Activitat 7
Omple els buits del quadre segent:
A lhemisferi
Nord: entre el
cercle polar
rtic i el trpic
de Cncer: i a
l hemi sf er i
Sud: entre el
cercle polar
antrtic i el
tropic de Ca-
pricorn
Entre el tr-
pic de Cncer
i el trpic de
Capricorn
A lhemisferi
Nord: entre el
cercle polar
rtic i el pol
Nord; i a
l hemi sf er i
Sud: entre el
cercle polar
antrtic i el
pol Sud
Mediterranii
Ocenic
Continental

Equatorial
Tropical
Desrtic
Polar
Dalta
muntanya
Altes a lestiu i suaus
a lhivern.
Moderades tot lany
suaus a lestiu i fredes
a lhivern.
Estius curts i molt
calorosos i hiverns
llargs i molt freds.
Molt elevades tot lany.
Elevades per la forta
insolaci.
Durant el dia sn molt
elevades tot lany i
sobretot a lestiu.
Durant la nit baixen
molt i poden arribar a
0C.
Temperatures molt
baixes tot lany
Les temperatures sn
fredes tot lany a lestiu
amb mximes inferiors
als 10C.
Pluges escasses i
irregulars amb predomini
a la primavera i a la tardor
Pluges abundants durant
tot lany
A lestiu sn ms
abundants i a lhivern
llargs i molt freds
Pluges molt abundants
quasi cada dia
Estaci plujosa durant
lestiu i una altra seca
Precipitacions escasses i
irregulars.
Molt escasses, a lestiu i
en forma de neu.
Precipitacions sovint en
forma de neu.
Boscos de fulla perenne,
matolls espinosos i
plantes aromtiques.
Boscos de fulla caduca i
prats.
Boscos de pins negres i
avets.
Selva amb la major varieta
i densitat despcies.
Sabana
En els oasis, del tipus
cactus.
Tundra: formada per
molses, lquens, salzes i
bedolls.
Arbres de fulla caduca
bosc de conferes, avets,
bedolls, praderies i
pastures.
Temperada
Clida
GRAN ZONA FRANJA TIPUS DE
TEMPERATURES PRECIPITACIONS TIPUS DE VEGETACI
CLIMATICA QUEOCUPA CLIMA
Freda
S
o
c
i
a
l
s
1
.

L
A

T
E
R
R
A
,

L

E
S
P
A
I

O
N

V
I
V
I
M



































U
N
I
T
A
T

2
Q
U

H
A
S

T
R
E
B
A
L
L
A
T
?
74
F
O
R
C
E
S
I
N
T
E
R
N
E
S
G
E
O
G
R
A
F
I
A

F

S
I
C
A
o
r
i
g
i
n
a
d
e
s
q
u
e

p
r
o
v
o
q
u
e
n
d
i
f
e
r
e
n
c
i
a
t

p
e
r
p
r
e
s
e
n
t
a
q
u
e

c
o
n
f
o
r
m
e
n
D
i
f
e
r
e
n
c
i
a
t
s

e
n
amb
amb
c
o
m
c
o
m
q
u
e

e
s
t
u
d
i
a
R
E
L
L
E
U
q
u
e

e
s
t
u
d
i
a
-

M
o
v
i
m
e
n
t
s


s

s
m
i
c
s
-

V
o
l
c
a
n
s
-

P
l
e
g
a
m
e
n
t
s
-

F
a
l
l
e
s
M
o
v
i
m
e
n
t

d
e
p
l
a
q
u
e
s
t
e
c
t

n
i
q
u
e
s
-

A
i
g
u
a
-

V
e
n
t
-

A
c
t
i
v
i
t
a
t


h
u
m
a
n
a
F
O
R
C
E
S
E
X
T
E
R
N
E
S
-

P
l
a
n
e
s
-

A
l
t
i
p
l
a
n
s
-

D
e
p
r
e
s
s
i
o
n
s
-

S
e
r
r
a
l
a
d
e
s
-

V
a
l
l
s
-

P
e
n

n
s
u
l
e
s
-

I
s
t
m
e
s
-

B
a
d
i
e
s
-

G
o
l
f
s
-

R
i
u
s
-

F
i
o
r
d
s
-

N
u
c
l
i
s


u
r
b
a
n
s
U
N
I
T
A
T
S
P
A
I
S
A
T
G

S
T
I
Q
U
E
S
T
I
P
O
S
P
A
I
S
A
T
G
E
-

N
a
t
u
r
a
l
s
-

R
u
r
a
l
s
-

U
r
b
a
n
s
C
O
N
T
I
N
E
N
T
S
-

s
i
a
-

f
r
i
c
a
-

A
m

r
i
c
a
-

O
c
e
a
n
i
a
-

A
n
t

r
t
i
d
a
-

E
u
r
o
p
a
d
i
f
e
r
e
n
c
i
a
d
a

p
e
r
i
H
I
D
R
O
G
R
A
F
I
A
C
O
N
T
I
N
E
N
T
S
V
E
S
S
A
N
T
S
H
I
D
R
O
G
R

F
I
Q
U
E
S
C
L
I
M
E
S
Z
O
N
E
S
C
L
I
M

T
I
Q
U
E
S
C

L
I
D
A
T
E
M
P
E
R
A
D
A
F
R
E
D
A
-

C
l
i
m
a


E
q
u
a
t
o
r
i
a
l
-

C
l
i
m
a


T
r
o
p
i
c
a
l
-

C
l
i
m
a


D
e
s
e
r
t
i
c
-

C
l
i
m
a


m
e
d
i
t
e
r
r
a
n
i
-

C
l
i
m
a


o
c
e

n
i
c
-

C
l
i
m
a


c
o
n
t
i
n
e
n
t
a
l
-

C
l
i
m
a


p
o
l
a
r
-

C
l
i
m
a


a
l
t
a


m
u
n
t
a
n
y
a
S
o
c
i
a
l
s
1
.

L
A

T
E
R
R
A
,

L

E
S
P
A
I

O
N

V
I
V
I
M



































U
N
I
T
A
T

2
C
O
M

H
O

P
O
R
T
O
?
75
ho porto?
com
Omple la graella segent posant una creu on correspongui.
Vocabulari bsic:
Cabal dun riu: quantitat daigua del riu que, per unitat de temps, travessa una
secci del conducte pel qual circula.
Cabals: que t molt cabal.
Hidrografia: cincia que estudia les aiges que es distribueixen per la Terra.
Xarxa hidrogrfica: conjunt daiges del planeta.
Explicar com sha format el relleu
Diferenciar els tipus de paisatges.
Analitzar els factors modificadors
del paisatge.
Localitzar les diferents unitats de relleu
i rius ms importants del planeta.
Situar les grans zones climtiques.
Diferenciar les caracterstiques de les
grans zones climtiques.
Situar cadascun dels diferents tipus de
clima de cada zona climtica.
Diferenciar les caracterstiques de cada
tipus de clima de cada zona climtica.
Identificar els tipus de vegetaci i la
seva localitzaci al planeta.
S No A mitges Activitats Activitats
daprenentatge davaluaci
on ho has on ho has
treballat treballat
1 1
8 7
7
9 7
2 2
3 3
4,5,6 4,5,6
7 7
9 7
En acabar la unitat, sc capa de...
S
o
c
i
a
l
s
1
.

L
A

T
E
R
R
A
,

L

E
S
P
A
I

O
N

V
I
V
I
M







U
N
I
T
A
T

3
E
L

M
E
D
I

F

S
I
C

I

L
E
S

U
N
I
T
A
T
S

P
A
I
S
A
G

S
T
I
Q
U
E
S

D
E

L
A
P
E
N

N
S
U
L
A

I
B

R
I
C
A

I

C
A
T
A
L
U
N
Y
A
76
Unitat 3
EL MEDI FSIC I LES UNITATS
PAISAGSTIQUES DE LA PENNSULA
IBRICA I CATALUNYA
S
o
c
i
a
l
s
1
.

L
A

T
E
R
R
A
,

L

E
S
P
A
I

O
N

V
I
V
I
M




















































U
N
I
T
A
T

3
Q
U

T
R
E
B
A
L
L
A
R

S
?
77
qu
treballars?
En aquesta unitat treballars les idees principals segents:
El relleu de la pennsula Ibrica s fora variat amb un
altipl central: la Meseta; i serralades que lenvolten:
sistema Ibric, monts de Toledo, sistema Central, etc...
A Catalunya tamb trobem una plana interior: la Depressi
Central i diverses serralades: Pirineus, Prepirineus,
serralada Prelitoral, serralada Litoral,
A la pennsula Ibrica hi ha tres vessants fluvials bsics:
el mediterrani, el cantbric i latlntic.
A Catalunya els rius sn fora diferents segons on neixen,
el relleu i el clima; hi podem distingir tres vessants: Pirineu-
Ebre, pirenaicomediterrani i mediterrani.
La pennsula Ibrica est situada al sud de la zona
temperada. En general presenta unes caracterstiques
tpicament mediterrnies, alhora que mostra una gran
diversitat climtica determinada pels dos elements
fonamentals, la temperatura i la pluviositat.
En funci del volum de precipitacions diferenciem la
pennsula humida de la pennsula seca.
La vegetaci tpica de la pennsula plujosa s el bosc
atlntic, format per arbres caducifolis com el roure i el faig,
i la de la seca i tpicament mediterrnia s lalzinar.
La vegetaci natural de la zona rida de la pennsula s
constituda quasi exclusivament per espcies que
requereixen temperatures elevades i adaptades a la gran
sequera, com per exemple el margall. Quan laridesa s
extrema apareix una vegetaci encara ms pobre de tipus
estepari.
S
o
c
i
a
l
s
1
.

L
A

T
E
R
R
A
,

L

E
S
P
A
I

O
N

V
I
V
I
M




















































U
N
I
T
A
T

3
Q
U

T
R
E
B
A
L
L
A
R

S
?
78
La pennsula Ibrica presenta diferents zones climtiques:
zona de clima ocenic o dinfluncia atlntica, zona de clima
interior o continental, zona de clima mediterrani, zona de
clima dalta muntanya i zona de clima subtropical rid.
A Catalunya els climes que trobem sn: mediterrani, interior,
de muntanya i atlntic.
La vegetaci que domina a Catalunya s la tpica de les
regions mediterrnies i est formada per boscos baixos,
moltes vegades esclarissats, per bosquines punxoses i als
llocs ms secs i degradats formats per pradells secs.
En acabar la unitat has de ser capa de:
Localitzar les diferents unitats de relleu i rius ms
importants de la pennsula Ibrica i de Catalunya.
Situar els diferents climes de la pennsula Ibrica i de
Catalunya.
Diferenciar les caracterstiques dels climes de la pennsula
Ibrica i de Catalunya.
Conixer els diferents tipus de vegetaci i la seva
localitzaci a la pennsula Ibrica i a Catalunya.
Identificar els diferents tipus de paisatges de la pennsula
Ibrica i de Catalunya.
Localitzar els principals tipus de paisatges de la pennsula
Ibrica i de Catalunya.
S
o
c
i
a
l
s
1
.

L
A

T
E
R
R
A
,

L

E
S
P
A
I

O
N

V
I
V
I
M







U
N
I
T
A
T

3
E
L

M
E
D
I

F

S
I
C

I

L
E
S

U
N
I
T
A
T
S

P
A
I
S
A
G

S
T
I
Q
U
E
S

D
E

L
A
P
E
N

N
S
U
L
A

I
B

R
I
C
A

I

C
A
T
A
L
U
N
Y
A
79
El relleu de la pennsula Ibrica
LEstret de Gibraltar, al sud, separa la pennsula ibrica dfrica. El cap de Creus,
el de Gata i el de Finisterre sn els ms destacables.
A la zona central de la pennsula Ibrica sextn la Meseta, que es troba a una
altitud de 600 i 700 m.
Als seus voltants trobem diferents serralades que la delimiten. Al Nord, hi ha la
serralada Cantbrica, les muntanyes de Lle i el masss Galaic. .. ..
Al sud trobem la Sierra Morena, les serralades Btiques i Sierra Nevada. .. ..
A lest, est limitada pel sistema Ibric. .. ..
A loest va davallant suament fins a Portugal.
La Meseta es troba seccionada pel sistema Central i els monts de Toledo en
dues submesetes: la nord i la sud.
La pennsula Ibrica est separada de la resta dEuropa per la serralada dels
Pirineus que es troben a la zona nord i abasten des del nord dArag fins el
nord de Girona. El pic ms alt dels Pirineus s lAneto amb 3.404 m, situat a la
zona aragonesa.
Dins lEstat espanyol hi ha dos arxiplags: el Baleric i el de les Illes Canries.
Larxiplag Baleric el formen les illes: Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera.
Larxiplag canari comprn les illes: Tenerife, Gran Canaria, Fuerteventura,
Lanzarote, El Hierro, La Gomera i La Palma. . . . . A Tenerife hi ha el Teide, el pic ms
alt dEspanya, de 3.718 m.
Consulta un atlas i fixat on est situat larxiplag canari.
S
o
c
i
a
l
s
1
.

L
A

T
E
R
R
A
,

L

E
S
P
A
I

O
N

V
I
V
I
M







U
N
I
T
A
T

3
E
L

M
E
D
I

F

S
I
C

I

L
E
S

U
N
I
T
A
T
S

P
A
I
S
A
G

S
T
I
Q
U
E
S

D
E

L
A
P
E
N

N
S
U
L
A

I
B

R
I
C
A

I

C
A
T
A
L
U
N
Y
A
80
El relleu de Catalunya
A Catalunya trobem la serralada dels Pirineus que est situada al nord de
Catalunya, limita amb Frana i t pics de fora altitud. En destaca la Pica dEstats
amb 3.143 m daltitud.
Els Pirineus tenen una zona daltitud ms baixa que anomenem Prepirineus.
Aquesta franja comprn les comarques: Alta Ribagora, Pallars Juss; i part de
les comarques de la Noguera, lAlt Urgell, el Solsons, el Bergued i el Ripolls.
A la zona costanera catalana trobem dues serralades, la serralada Litoral i la
serralada Prelitoral, totes dues separades per la depressi Prelitoral. La
serralada Litoral, al costat de la costa, va des del Baix Peneds fins el Baix
Empord. A continuaci trobem la franja corresponent a la depressi Pre-litoral
i, seguidament, seleva la serralada Prelitoral, des del Girons fins el Montsi.
La serralada transversal uneix els Pirineus amb la zona est, a Les Guilleries
que s una extensa zona boscosa.
Altres serralades importants sn: la serra del Cad, al peu dels Pirineus, la serra
del Montsec, a les comarques centrals de Lleida, la serra del Montsant, a prop
de Tarragona, Masss del Garraf, Montserrat i el Montseny, a lrea de Barcelona;
Les Gavarres a Girona.
S
o
c
i
a
l
s
1
.

L
A

T
E
R
R
A
,

L

E
S
P
A
I

O
N

V
I
V
I
M







U
N
I
T
A
T

3
E
L

M
E
D
I

F

S
I
C

I

L
E
S

U
N
I
T
A
T
S

P
A
I
S
A
G

S
T
I
Q
U
E
S

D
E

L
A
P
E
N

N
S
U
L
A

I
B

R
I
C
A

I

C
A
T
A
L
U
N
Y
A
81
La plana Litoral la formen la part costanera de diverses comarques. La
comprenen les comarques: Montsi, Baix Ebre, Baix Camp, Tarragons, Baix
Peneds, Garraf, Baix Llobregat, Barcelons i Maresme.
Al centre de Catalunya trobem un extens territori pla que s la depressi Central.
La zona costanera nord de Catalunya s lanomenada Costa Brava. s una costa
abrupta. Entre els penya-segats es formen cales i ports.
Sn destacables el cap de Creus, al nord-est, el cap de Salou i el cap de Tortosa,
al sud-oest, i, tamb, el golf de Roses, al nord-est, i el golf de Sant Jordi, al sud-
oest.
A prop de quins elements de relleu es troba la poblaci on vius.
2. La xarxa hidrogrfica de la pennsula Ibrica
A la Pennsula Ibrica hi ha tres vessants fluvials bsics: el mediterrani, el
cantbric i latlntic. Observa-les en el mapa.
- El vessant mediterrani. Els rius daquest vessant sn poc cabalosos, bastant
curts i amb pendents pronunciats. Aix s causat per lescassetat de les
precipitacions i perqu les muntanyes estan molt a prop de la costa. Hi ha
molts rius que tenen uns estiatges llargs, per que poden experimentar unes
crescudes importants que arriben a provocar inundacions greus. El riu Ebre,
el ms llarg i cabals daquest vessant, s un cas excepcional. s fora cabals
grcies a lexistncia dafluents que neixen als Pirineus i que reben una gran
quantitat daigua de pluja i de neu. El riu Ebre desemboca al mar formant el
Delta de lEbre. A ms de lEbre, uns altres rius importants daquest vessant
sn el Tria i el Xquer a la Comunitat Valenciana i el Segura que t part del
seu recorregut a Mrcia. A ms existeixen un elevat nombre de cursos fluvials
anomenats rambles o rieres que solen estar secs tret de les poques de
tempestes.
- El vessant cantbric. La serralada Cantbrica est molt a prop de la costa i
aix fa que els rius siguin molt curts i amb fortes pendents. Les pluges
abundants formen uns rius amb un cabal considerable. Entre els rius ms
importants daquest vessant podem esmentar a Astries el Naln i el Navia.
- El vessant atlntic s el que ocupa una superfcie ms gran i on desemboquen
els rius ms llargs de la Pennsula. Aquests rius neixen a les zones muntanyoses
del sistema Ibric, sistema Central i serralades Btiques, i s per aix que el
seu cabal s important. Durant lestiu presenten estiatges a causa de la
disminuci de la pluja en el conjunt de la Meseta. A causa de les grans
distncies entre el naixement i les desembocadures, les pendents sn molt
suaus. El riu ms llarg s el Duero, que travessa el nord de la Meseta, el Tajo i
el Guadiana que passen pel sud i el Guadalquivir que conforma tota la vall
entre la Sierra Morena i les serralades Btiques. El riu Mio, que desemboca
en aquest vessant t unes caracterstiques semblants a les del vessant
cantbric.
A la pennsula Ibrica no tenim llacs comparables als daltres punts dEuropa.
Es poden destacar el llac de Sanabria a Zamora, i lalbufera de Valncia que s
una llacuna litoral.
S
o
c
i
a
l
s
1
.

L
A

T
E
R
R
A
,

L

E
S
P
A
I

O
N

V
I
V
I
M







U
N
I
T
A
T

3
E
L

M
E
D
I

F

S
I
C

I

L
E
S

U
N
I
T
A
T
S

P
A
I
S
A
G

S
T
I
Q
U
E
S

D
E

L
A
P
E
N

N
S
U
L
A

I
B

R
I
C
A

I

C
A
T
A
L
U
N
Y
A
82
2.2. La xarxa hidrogrfica a Catalunya
A Catalunya els rius sn fora diferents segons on neixen, segons la seva
longitud i les caracterstiques climtiques de les zones per on passen. En general
la xarxa fluvial de Catalunya depn de diversitat de factors per els dos ms
determinants sn el relleu i el clima. Observa el mapa. Si ens fixem en la situaci
del relleu podem distingir tres vessants:
- El vessant del Pirineu-Ebre format pels rius que neixen als Pirineus i arriben
al mar Mediterrani a travs de lEbre. El riu ms important daquest vessant
s lEbre, encara que no es pot considerar un riu exclusivament de Catalunya
perqu la major part del seu curs passa per fora daquest territori. s un riu
molt cabals i saprofita per produir electricitat i per regar. LEbre desemboca
al mar en forma de delta. El principal afluent s el Segre que alhora recull
laigua dels seus afluents: la Noguera Pallaresa i la Noguera Ribagorana.
Aquests sn dos rius dun cabal important alimentat per les pluges dalta
muntanya i la fosa de la neu dels Pirineus. Sn rius explotats intensament per
a la producci delectricitat i per a regar els camps.
- El vessant pirenaicomediterrani format pels rius que neixen als Pirineus i
desemboquen directament al Mediterrani. Els rius ms importants sn el
Llobregat, el Ter, la Muga i el Fluvi. El Llobregat i el Ter neixen al Pirineu, sn
ms llargs que els altres i reben la influncia de la fosa de neu i de les pluges
dalta muntanya. El Fluvi i la Muga recorren la plana de lEmpord.
- El vessant mediterrani est format pels rius que neixen a les serralades Litorals
i desemboquen al Mediterrani. Els rius daquest vessant mediterrani sn curts
i tenen un cabal escs i irregular. Els rius ms importants daquest vessant
sn el Foix, el Bess i la Tordera.
Hi ha altres cursos daigua, les anomenades rieres, amb un cabal quasi inexistent,
molts curts i amb pendents forts. Les precipitacions de primavera i tardor les
converteixen en un perill molt gran per a les poblacions, zones industrials i els
camps.
A Catalunya abunden els llacs, aquests sn de dimensions molt redudes, tant
els dels Pirineus dorigen glacial com els del litoral, com les llacunes de la
desembocadura dels rius. Lnic llac que t una certa importncia s el de
Banyoles a la comarca del Pla de lEstany.
La majoria dels llacs dels Pirineus se situen entre una altitud de 2.200 i 2.400
m. Alguns dels ms importants sn: lestany Llong, Sant Maurici, la Llebreta,
lestany de Cavallers.
Prova de fer lactivitat daprenentatge 2
Per qu creus que a la pennsula Ibrica hi ha pocs llacs. Creus que t alguna
relaci amb el relleu?
S
o
c
i
a
l
s
1
.

L
A

T
E
R
R
A
,

L

E
S
P
A
I

O
N

V
I
V
I
M







U
N
I
T
A
T

3
E
L

M
E
D
I

F

S
I
C

I

L
E
S

U
N
I
T
A
T
S

P
A
I
S
A
G

S
T
I
Q
U
E
S

D
E

L
A
P
E
N

N
S
U
L
A

I
B

R
I
C
A

I

C
A
T
A
L
U
N
Y
A
83
3. Climes, vegetaci i paisatges de la pennsula Ibrica
La pennsula Ibrica est situada al sud de la zona temperada. En general
presenta unes caracterstiques tpicament mediterrnies, alhora que mostra
una gran diversitat climtica determinada pels dos elements fonamentals, la
temperatura i la pluviositat.
Hi ha un contrast trmic molt marcat en dues rees ben diferenciades: la
perifria peninsular que est oberta a les influncies martimes del Mediterrani
o de lAtlntic, i el nucli de terres interiors amb unes caracterstiques de
continentalitat. Aquesta zona interior inclou la Meseta i les dues grans
depressions on lallament del mar fa que els estius siguin calorosos i els hiverns
freds.
Climograma de Santiago de Compostella.
Anomenem pennsula seca la zona on la pluviositat anual s entre 600 i 300
mm. Formen part daquesta zona seca les dues Mesetes, les depressions de
lEbre i del Guadalquivir i una franja important de la costa mediterrnia. La
zona ms rida, amb pluviositats per sota dels 300 mm la trobem al SE de la
pennsula (Almeria i part de Mrcia) i alguns indrets de la conca de lEbre.
La vegetaci natural de la zona rida de la pennsula s constituda quasi
exclusivament per espcies que requereixen temperatures elevades i adaptades
a la gran sequera. Una de les tpiques s el margall. Quan laridesa s extrema
apareix una vegetaci encara ms pobre de tipus estepari.
Per sobre dels 600 mm, tenim la pennsula humida, el nord de la Pennsula
(Galcia, vessant cantbric, i els Pirineus), a ms dels massissos muntanyosos,
que rep la influncia dels fronts atlntics i que presenta les temperatures ms
baixes i el grau dhumitat ms elevat. Per tant aquesta zona presenta un paisatge
molt ms verd.
S
o
c
i
a
l
s
1
.

L
A

T
E
R
R
A
,

L

E
S
P
A
I

O
N

V
I
V
I
M







U
N
I
T
A
T

3
E
L

M
E
D
I

F

S
I
C

I

L
E
S

U
N
I
T
A
T
S

P
A
I
S
A
G

S
T
I
Q
U
E
S

D
E

L
A
P
E
N

N
S
U
L
A

I
B

R
I
C
A

I

C
A
T
A
L
U
N
Y
A
84
La vegetaci tpica de lEspanya plujosa s el bosc atlntic, format per arbres
caducifolis com el roure i el faig, i la de la seca i tpicament mediterrnia s
lalzinar.
La pennsula Ibrica presenta diferents zones climtiques:
Climograma de Las Palmas de Gran Canria.
Observa els dos climogrames anteriors, de Santiago de Compostella i
de Las Palmas de Gran Canria. Fixat detingudament que sn grfics
oposats pel fet que Santiago de Compostella s on hi ha la mxima
pluviositat i a Las Palmas de Gran Canria la mnima pluviositat de lEstat
espanyol.
- La zona de clima ocenic o dinfluncia atlntica est situada a la zona nord de
la Pennsula, i ocupa una franja estreta i llarga entre la costa nord, la serralada
Cantbrica i el masss Galaic. Aquesta zona est en contacte amb el mar
Cantbric i loce Atlntic. Aquests mars regulen la temperatura de la costa i
per tant fan que els estius siguin suaus i els hiverns frescos. Daltra banda la
quantitat de nvols que es formen en aquesta massa ocenica topen amb la
serralada de la costa i provoquen pluges abundants al llarg de lany encara
que durant lestiu sn sensiblement inferiors. La vegetaci dominant sn els
boscos de fulla caduca i les landes. La degradaci daquests boscos han format
les landes, que sn formacions vegetals darbustos, herbes i matolls.
- La zona de clima interior o continental abarca la Meseta, gran part de la vall
de lEbre i la part est de la vall del Guadalquivir. Sn zones allunyades i allades
pel relleu, de loce o del mar. Lestiu s calors i lhivern s fred. Les
precipitacions sn escasses com a conseqncia de la llunyania de loce. Els
nvols procedents de lAtlntic deixen la pluja a les zones ms properes a la
costa, i disminueix la pluviositat cap a linterior. Les temperatures sn altes a
S
o
c
i
a
l
s
1
.

L
A

T
E
R
R
A
,

L

E
S
P
A
I

O
N

V
I
V
I
M







U
N
I
T
A
T

3
E
L

M
E
D
I

F

S
I
C

I

L
E
S

U
N
I
T
A
T
S

P
A
I
S
A
G

S
T
I
Q
U
E
S

D
E

L
A
P
E
N

N
S
U
L
A

I
B

R
I
C
A

I

C
A
T
A
L
U
N
Y
A
85
lestiu i combinat amb lescassetat de pluges, origina uns estius notablement
calorosos i secs. Durant lhivern les temperatures baixen sensiblement, hi
arriba a haver alguns mesos de veritable hivern en qu neva i gela sovint. Les
temperatures absolutes ms baixes de la Pennsula shan enregistrat en
aquesta zona climtica.
La vegetaci s escassa. El bosc dorigen mediterrani que hi ha a linterior de
la Pennsula es localitza en sector reduts i en zones poc aptes per al
desenvolupament de lagricultura o ramaderia. El predomini de superfcies
planes ha afavorit la tala massiva darbres que juntament amb els incendis
han degradat els boscos de carrasques tpics daquest medi natural, originant
formacions de matolls poc densos.
- La zona de clima mediterrani ocupa una estreta franja costanera de lest i sud
de la Pennsula i larxiplag balear. La pluja s escassa. Lestiu s sec i clid; i
lhivern s suau. Les temperatures ms elevades i la pluviositat mnima
senregistren al sud-est (Almeria i Mrcia) fet que origina un clima rid i
extremadament calors. La vegetaci s molt pobra a causa duna banda de
lacci humana i de laltra de la disminuci de les precipitacions.
Els boscos mediterranis estan dominats per una varietat darbres de fulla
S
o
c
i
a
l
s
1
.

L
A

T
E
R
R
A
,

L

E
S
P
A
I

O
N

V
I
V
I
M







U
N
I
T
A
T

3
E
L

M
E
D
I

F

S
I
C

I

L
E
S

U
N
I
T
A
T
S

P
A
I
S
A
G

S
T
I
Q
U
E
S

D
E

L
A
P
E
N

N
S
U
L
A

I
B

R
I
C
A

I

C
A
T
A
L
U
N
Y
A
86
perenne, els pins i les carrasques amb densitats ms elevades al nord. A mesura
que anem cap al sud, els boscos sn ms escassos, es degraden i els
substitueixen progressivament formacions de matolls anomenades garrigues
i mquies.
- La zona climtica dalta muntanya
se situa a llocs on laltitud fa que les
temperatures baixin i que les
precipitacions augmentin. Les
precipitacions poden ser en forma de
neu i la persistncia daquesta pot durar
la major part de lany. La vegetaci est
esglaonada en forma de pisos o estadis.
Fins a una altitud de 800-1.000 m,
podem trobar boscos de roures o de
faigs. Entre els 1.000 i 2.400-2.500
aproximadament podem trobar boscos
de pins i avets i a partir dels 2.500
trobem matolls i prats. Per damunt
daquesta altura la vegetaci s
prcticament inexistent.
- La zona de clima subtropical rid
s la que correspon a les illes Canries.
Les Canries estan a prop del trpic de
Cncer, enmig de loce Atlntic i a loest
del desert del Shara, dos fets que fan
que tingui unes caracterstiques
climtiques molt diferents de les zones
peninsulars. Les temperatures sn
moderades i constants al llarg de lany:
entre 17 i 25. La influncia de loce
impedeix que augmentin les temperatures a lestiu i que a lhivern no baixin. La
pluviositat s mnima i es distribueix de forma irregular al llarg de lany i segons
les illes. Lescassetat de pluges i la porositat dels terrenys volcnics fa que la
vegetaci sigui escassa i adaptada a unes condicions molt extremes.
Per conixer amb ms detall i per tal que resultin ms properes les
caracterstiques dels diferents climes ens centrarem en lestudi de Catalunya.
3.1. Climes, vegetaci i paisatges de Catalunya
Catalunya es troba dins la zona temperada de lhemisferi nord. La major part
dels territoris que donen al mar Mediterrani presenten unes caracterstiques
climtiques comunes.
Catalunya s un territori molt variat pel que fa a laltitud i al relleu, per tant, els
contrastos climtics sn considerables en funci daquestes magnituds.
Catalunya est situada a lextrem nord-est de la pennsula Ibrica i per tant
queda allunyada de les pluges que provenen de loce Atlntic. Per aix les
precipitacions sn fora escasses i les temperatures en general sn ms baixes
Roureda.
S
o
c
i
a
l
s
1
.

L
A

T
E
R
R
A
,

L

E
S
P
A
I

O
N

V
I
V
I
M







U
N
I
T
A
T

3
E
L

M
E
D
I

F

S
I
C

I

L
E
S

U
N
I
T
A
T
S

P
A
I
S
A
G

S
T
I
Q
U
E
S

D
E

L
A
P
E
N

N
S
U
L
A

I
B

R
I
C
A

I

C
A
T
A
L
U
N
Y
A
87
que a la resta de la zona mediterrnia, s a dir, que els estius no sn tan calorosos
i els hiverns sn ms freds.
Laltitud del relleu fa baixar la temperatura i provoca un augment de les
precipitacions. Segons la disposici, el relleu pot actuar de pantalla i evitar que
la influncia del mar arribi a linterior. Les temperatures presenten variacions
que segueixen algunes pautes generals: tant a lhivern com a lestiu les
temperatures sn ms baixes al nord que al sud, aix s a causa de la latitud i
laltitud. A lestiu fa ms calor a linterior que a la costa i a lhivern fa ms fred
a linterior que no a la costa, per la influncia del mar.
La distribuci de les diferents variacions climtiques s la segent:
- A Catalunya el clima mediterrani clima mediterrani clima mediterrani clima mediterrani clima mediterrani ocupa tota la franja de la costa. La serralada
litoral limita la influncia del mar cap a linterior. Els estius sn calorosos i els
hiverns suaus. Les temperatures a la costa sn ms altes al sud i la pluviositat
ms alta al nord.
- El clima interior est centrat a la depressi Central amb una petita incursi
cap al nord per les valls dels rius. Lallament de la influncia del mar fa que hi
hagi grans contrastos trmics i una escassetat de pluges. Els estius sn molt
calorosos i els hiverns fora freds amb presncia molt sovint de glaades. Les
precipitacions solen ser escasses per amb una tendncia a augmentar cap a
lest.
- El clima de muntanya ocupa tots els Pirineus. Laltitud condiciona laugment
de les precipitacions i la disminuci de la temperatura. Existeix durant uns
mesos un hivern rigors amb temperatures molt baixes i precipitacions
abundants.
S
o
c
i
a
l
s
1
.

L
A

T
E
R
R
A
,

L

E
S
P
A
I

O
N

V
I
V
I
M







U
N
I
T
A
T

3
E
L

M
E
D
I

F

S
I
C

I

L
E
S

U
N
I
T
A
T
S

P
A
I
S
A
G

S
T
I
Q
U
E
S

D
E

L
A
P
E
N

N
S
U
L
A

I
B

R
I
C
A

I

C
A
T
A
L
U
N
Y
A
88
- El clima atlntic es localitza noms a la Val dAran que est orientada i oberta
cap a loest i permet que penetrin els vents humits procedents de loce
Atlntic.
La vegetaci que domina a Catalunya s la tpica de les regions mediterrnies
i est formada per boscos baixos, moltes vegades esclarissats, per bosquines
punxoses i als llocs ms secs i degradats formats per pradells secs. Com que
Catalunya s tamb un pas muntanys tamb sol presentar paisatges vegetals
que serien propis de climes ms frescos.
Les franges en qu es distribueix la vegetaci sn anomenades estatges i vnen
determinades per laltitud.
A Catalunya es poden establir els estatges segents:
- Lestatge mediterrani o de terra baixa s lrea on apareix el paisatge de la
regi mediterrnia que sestn per sota dels 800 m daltitud. Sestn per les
planes i els vessants litorals i prelitorals de Catalunya i tamb per les conques
de la depressi Central. En aquestes zones la presncia dpoques de forta
aridesa fa que la vegetaci shagi dadaptar a la sequera amb la reducci de la
superfcie de les fulles. Els bosc mediterrani tpic s lalzinar amb marfull
format per alzines (Quercus ilex) amb un sotabosc pobre en espcies herbcies
a causa de lombra existent a linterior del bosc, per ric en arbustos de fulla
ampla com la del marfull, el llaurer, larbo, el llentiscle i algunes lianes com
lheura i el lligabosc.
Cap al sud i linterior de Catalunya, a causa de la manca de precipitacions,
lalzina s substituda per la carrasca, adaptada a resistir perodes de sequera
i que produeix un bosc amb un estrat arbustiu ms empobrit. Quan laridesa
encara s ms gran, lalzinar no es pot desenvolupar i apareixen les mquies
formades per arbustos com el garric, el llentiscle o el margall. Lactivitat
agrcola ha comportat la desaparici de grans extensions dalzinar que ha
quedat com a testimonial. Labandonament daquestes terres agrcoles ha
afavorit la substituci de lalzinar pels boscos de pins amb un estrat arbustiu
destepes, brucs, roman, etc. A la terra baixa el pi blanc (Pinus halepensis) i el
pi pinyoner (Pinus pinea) ocupen grans extensions que fan pensar que s el
bosc mediterrani per excellncia.
- Lestatge de muntanya mitjana se situa entre els 800 i els 1.600 m
aproximadament amb un paisatge format principalment per rouredes, fagedes
i pinedes de pi roig. Els
roures sn els arbres
que ocupen ms
extensi i sen coneixen
diverses espcies
(martinenc, valenci).
Les rouredes humides
sestenen per les zones
de clima atlntic i per les
zones de clima humit i
temperat com La
Garrotxa, les Guilleries i
el Montseny. Les
Bosc dalzines.
S
o
c
i
a
l
s
1
.

L
A

T
E
R
R
A
,

L

E
S
P
A
I

O
N

V
I
V
I
M







U
N
I
T
A
T

3
E
L

M
E
D
I

F

S
I
C

I

L
E
S

U
N
I
T
A
T
S

P
A
I
S
A
G

S
T
I
Q
U
E
S

D
E

L
A
P
E
N

N
S
U
L
A

I
B

R
I
C
A

I

C
A
T
A
L
U
N
Y
A
89
rouredes seques sn ms clares i presenten un estrat arbustiu ms dens. La
fageda s laltre bosc caducifoli caracterstic de la muntanya mitjana. El faig
s un arbre que necessita un clima bastant humit. Es localitza a La Garrotxa
(Fageda den Jord), a les Guilleries i al Montseny. El pi roig, tamb caracterstic
daquesta zona, ha estat afavorit per les persones per obtenir fusta. Es poden
trobar als Ports de Besseit, a les muntanyes de Prades, a la vall de Ribes, a la
serra del Cad, etc.
- L estatge subalp est format per boscos de conferes com ara de pi negre i
avets acompanyades per arbustos com el neret, el nabiu i el ginebr. El bosc
de pi negre s tpic de les obagues de les muntanyes calcries de les serres
interiors dels Prepirineus. Es poden trobar al Ripolls, a la vall de Bo, Andorra
i la Cerdanya. Lavet (Abies alba) forma un bosc amb molta humitat. Els boscos
ms importants de Catalunya es troben a la Vall dAran, a les capaleres de la
Noguera Ribagorana i de la Noguera Pallaresa, i a la Cerdanya.
- Lestatge alp est situat entre els 2.200 i els 2.800 m. La vegetaci
representativa daquest estatge sn els prats alpins. Les temperatures molt
fredes i la presncia de neu fa difcil que es desenvolupin arbustos i arbres.
Per sobre dels 3.000 m, a les zones ms elevades dels Pirineus trobem neus
permanents amb vegetaci quasi inexistent.
A quin estatge pertany la teva poblaci?
90
S
o
c
i
a
l
s
1
.

L
A

T
E
R
R
A
,

L

E
S
P
A
I

O
N

V
I
V
I
M






















































U
N
I
T
A
T

3
A
C
T
I
V
I
T
A
T
S

D

A
P
R
E
N
E
N
T
A
T
G
E
ACTIVITATS DAPRENENTATGE
Activitat 1
Relaciona mitjanant fletxes els rius segents de la pennsula Ibrica amb el
seu vessant fluvial:
Activitat 2
Estudia el mapa fsic de Catalunya i desprs busca un mapa fsic mut de
Catalunya i localitza els rius catalans segents: Ter, Llobregat, Noguera Pallaresa,
Noguera Ribagora, Segre i Muga.
Activitat 3 Activitat 3 Activitat 3 Activitat 3 Activitat 3
Estudia el mapa fsic de la pennsula Ibrica i desprs busca un mapa fsic mut
de la pennsula Ibrica i localitza els elements de relleu segents: Meseta, Sierra
Morena, serralades Btiques, Sierra Nevada, sistema Ibric, sistema Central,
monts de Toledo, serralada Cantbrica, muntanyes de Lle i masss Galaic.
Activitat 4
Respon les qestions segents sobre el relleu de Catalunya:
a) Com sanomena la serralada catalana que cont la Pica dEstats, de 3.143 m
daltitud?
b) On es troba i qu s la depressi Central?
c) Quines sn les serralades costaneres que estan separades per la depressi
Litoral?
Activitat 5
Explica breument les diferncies entre la pennsula humida i la pennsula seca
i la seva vegetaci.
vessant mediterrani
vessant cantbric
vessant atlntic
Mio
Xquer
Duero
Bidasoa
Segura
Ebre
Guadiana
Naln
Tajo
S
o
c
i
a
l
s
1
.

L
A

T
E
R
R
A
,

L

E
S
P
A
I

O
N

V
I
V
I
M






















































U
N
I
T
A
T

3
A
C
T
I
V
I
T
A
T
S

D

A
P
R
E
N
E
N
T
A
T
G
E
91
Activitat 6
Completa les frases segents sobre els climes de la pennsula Ibrica:
a) El clima ........................ presenta uns estius molt secs i molt clids i uns
hiverns suaus.
b) Les zones allunyades i allades pel relleu, de loce o del mar tenen un clima
.................................
c) Les zones on laltitud fa que les temperatures baixin i que les precipitacions
augmentin el tipus de clima s ...............................................
d) El clima .......................... es caracteritza per estius suaus i hiverns frescos.
h) El clima de les illes Canries s el .................................
Activitat 7
Desprs destudiar el mapa de climes de Catalunya busca un mapa fsic mut de
Catalunya i situa els seus diferents climes:
Activitat 8
Relaciona mitjanant fletxes els diferents tipus de vegetaci de Catalunya amb
la zona que ocupen:
Estage mediterrani Es localitza a la Garrotxa, Guilleries i
el Montseny.
Estatge de muntanya mitjana Serres interiors dels Prepirineus.
Estatge subalp Zones ms elevades dels Pirineus.
Estatge alp Planes i vessants litoral i prelitoral i
conques de la depressi Central.
92
S
o
c
i
a
l
s
1
.

L
A

T
E
R
R
A
,

L

E
S
P
A
I

O
N

V
I
V
I
M


























































U
N
I
T
A
T

3
A
C
T
I
V
I
T
A
T
S

D

A
V
A
L
U
A
C
I

ACTIVITATS DAVALUACI
Activitat 1
Omple els buits de les frases segents sobre els rius de la pennsula Ibrica:
a.) El riu ........................ s el ms llarg.
b.) La vall entre Sierra Morena i les serralades Btiques banya el riu .....................
c.) Mrcia forma part del recorregut del riu .........................
d.) El riu .................. fa lmit entre Galcia i Astries.
e.) Pel sud de la Meseta castellana passen els rius ................... i ....................
Activitat 2
Respon les qestions segents sobre els rius catalans:
a) Quins sn els tres afluents de lEbre quan es troba en territori catal?
b) Quins dos rius catalans recorren la plana de lEmpord?
c) Quins sn els rius catalans ms importants del vessant mediterrani?
Activitat 3
Relaciona mitjanant fletxes els elements de relleu de la pennsula Ibrica amb
la zona que ocupen:
Nord
Sud
Est
Centre
Meseta
Sierra Nevada
Serralada Cantbrica
Sistema Ibric
Sistema Central
Masss Galaic
Sierra Morena
Activitat 4
Omple el quadre segent sobre els elements de relleu de Catalunya i indica si
estan al nord, o al sud, o a lest, o a loest o a la part central de Catalunya:
ZONA DE CATALUNYA ZONA DE CATALUNYA ZONA DE CATALUNYA ZONA DE CATALUNYA ZONA DE CATALUNYA ELEMENTS DE RELLEU ELEMENTS DE RELLEU ELEMENTS DE RELLEU ELEMENTS DE RELLEU ELEMENTS DE RELLEU
Pica dEstats
Plana litoral
Depressi Central
Costa Brava
Serralada Litoral
S
o
c
i
a
l
s
1
.

L
A

T
E
R
R
A
,

L

E
S
P
A
I

O
N

V
I
V
I
M


























































U
N
I
T
A
T

3
A
C
T
I
V
I
T
A
T
S

D

A
V
A
L
U
A
C
I

93
Activitat 5
Completa el quadre segent sobre els climes de la pennsula Ibrica:
Activitat 6
Completa les frases segents sobre els climes de Catalunya:
a) A Catalunya el clima ..................... ocupa tota la franja de la costa.
b) El clima ..................... es localitza noms a la zona de la Val dAran.
c) Els estius sn molt calorosos i els hiverns fora freds amb presncia de
glaades en el clima ..................... .
d) El clima ..................... presenta un hivern rigors amb temperatures molt
baixes i precipitacions abundants.
Activitat 7
Respon les qestions segents sobre la vegetaci de la pennsula Ibrica:
a) Quina s la vegetaci tpica de la pennsula plujosa?
b) Com s la vegetaci de les zones rides de la pennsula?
Activitat 8
Busca un mapa fsic mut de Catalunya i localitza els diferents estatges de Catalunya:
TIPUS ZONA TEMPERATURES PRECIPITACIONS TIPUS DE
DE CLIMA QUE OCUPA VEGETACI
Mediterrani
Meseta, vall de
lEbre i part Est
de la vall del
Guadalquivir.
Regulades per la
influncia del mar
Cantbric i loce
Atlntic.
Les precipitacions
sn mnimes i
irregulars.
Segons
laltitud: o b
boscos de
roures i faigs, o
b boscos de
pins i avets; o
b matolls i
prats
94
S
o
c
i
l
a
s
1
.

L
A

T
E
R
R
A
,

L

E
S
P
A
I

O
N

V
I
V
I
M






















































U
N
I
T
A
T

3
S
O
L
U
C
I
O
N
S

A
C
T
I
V
I
T
A
T
S

D

A
P
R
E
N
E
N
T
A
T
G
E
SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS DAPRENENTATGE
Activitat 1
Relaciona mitjanant fletxes els rius segents de la pennsula Ibrica amb el
seu vessant fluvial:
Activitat 2
Estudia el mapa fsic de Catalunya i desprs busca un mapa fsic mut de
Catalunya i localitza els rius catalans segents: Ter, Llobregat, Noguera Pallaresa,
Noguera Ribagora, Segre i Muga.
Consulta el mapa que hi ha als continguts de la unitat.
Activitat 3 Activitat 3 Activitat 3 Activitat 3 Activitat 3
Estudia el mapa fsic de la pennsula Ibrica i desprs busca un mapa fsic mut
de la pennsula Ibrica i localitza els elements de relleu segents: Meseta, Sierra
Morena, serralades Btiques, Sierra Nevada, sistema Ibric, sistema Central,
monts de Toledo, serralada Cantbrica, muntanyes de Lle i masss Galaic.
Consulta el mapa que hi ha als continguts de la unitat.
Activitat 4
Respon les qestions segents sobre el relleu de Catalunya:
a) Com sanomena la serralada catalana que cont la Pica dEstats, de 3.143 m
daltitud? Pirineus
b) On es troba i qu s la depressi Central? A la part central de Catalunya.
c) Quines sn les serralades costaneres que estan separades per la depressi
Litoral? Litoral
Activitat 5
Explica breument les diferncies entre la pennsula humida i la pennsula seca
i la seva vegetaci.
vessant mediterrani
vessant cantbric
vessant atlntic
Mio
Xquer
Duero
Bidasoa
Segura
Ebre
Guadiana
Naln
Tajo

S
o
c
i
l
a
s
1
.

L
A

T
E
R
R
A
,

L

E
S
P
A
I

O
N

V
I
V
I
M






















































U
N
I
T
A
T

3
S
O
L
U
C
I
O
N
S

A
C
T
I
V
I
T
A
T
S

D

A
P
R
E
N
E
N
T
A
T
G
E
95
Les precipitacions anuals de la pennsula seca estan entre els 300 i els 600
mm, mentre que les de la pennsula humida sn superiors als 600 mm.
La vegetaci de la pennsula seca s el margall o espcies del paisatge estepari,
mentre que la de la pennsula humida sn boscos darbres caducifolis com els
roures, faigs i alzines.
Activitat 6
Completa les frases segents sobre els climes de la pennsula Ibrica:
a) El clima mediterrani presenta uns estius molt secs i molt clids i uns
hiverns suaus.
b) Les zones allunyades i allades pel relleu, de loce o del mar tenen un clima
interior o continental.
c) Les zones on laltitud fa que les temperatures baixin i que les precipitacions
augmentin el tipus de clima s dalta muntanya.
d) El clima ocenic es caracteritza per estius suaus i hiverns frescos.
h) El clima de les illes Canries s el subtropical rid.
Activitat 7
Desprs destudiar el mapa de climes de Catalunya, busca un mapa fsic mut de
Catalunya i situa els seus diferents climes:
Consulta el mapa que hi ha als continguts de la unitat.
Activitat 8
Relaciona mitjanant fletxes els diferents tipus de vegetaci de Catalunya amb
la zona que ocupen:
Estage mediterrani Es localitza a la Garrotxa, Guilleries i
el Montseny.
Estatge de muntanya mitjana Serres interiors dels Prepirineus.
Estatge subalp Zones ms elevades dels Pirineus.
Estatge alp Planes i vessants litoral i prelitoral i
conques de la depressi Central.

96
S
o
c
i
a
l
s
1
.

L
A

T
E
R
R
A
,

L

E
S
P
A
I

O
N

V
I
V
I
M
























































U
N
I
T
A
T

3
S
O
L
U
C
I
O
N
S

A
C
T
I
V
I
T
A
T
S

D

A
V
A
L
U
A
C
I

SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS DAVALUACI

Activitat 1
Omple els buits de les frases segents sobre els rius de la pennsula Ibrica:
a) El riu Duero s el ms llarg.
b) La vall entre Sierra Morena i les serralades Btiques banya el riu Guadalquivir.
c) Mrcia forma part del recorregut del riu Segura.
d) El riu Eo fa lmit entre Galcia i Astries.
e) Pel sud de la Meseta castellana passen els rius Tajo i Guadiana.
Activitat 2
Respon les qestions segents sobre els rius catalans:
a) Quins sn els tres afluents de lEbre quan es troba en territori catal?
El Segre, la Noguera Pallaresa i la Noguera Ribagorana.
b) Quins dos rius catalans recorren la plana de lEmpord?
El Fluvi i la Muga.
c) Quins sn els rius catalans ms importants del vessant mediterrani?
El Llobregat, el Ter, la Muga i el Fluvi.
Activitat 3
Relaciona mitjanant fletxes els elements de relleu de la pennsula Ibrica amb
la zona que ocupen:
Nord
Sud
Est
Centre
Meseta
Sierra Nevada
Serralada Cantbrica
Sistema Ibric
Sistema Central
Masss Galaic
Sierra Morena
Activitat 4
Omple el quadre segent sobre els elements de relleu de Catalunya i indica si
estan al nord, o al sud, o a lest, o a loest o a la part central de Catalunya:
Activitat 5
Completa el quadre segent sobre els climes de la pennsula Ibrica:

ZONA DE CATALUNYA ZONA DE CATALUNYA ZONA DE CATALUNYA ZONA DE CATALUNYA ZONA DE CATALUNYA ELEMENTS DE RELLEU ELEMENTS DE RELLEU ELEMENTS DE RELLEU ELEMENTS DE RELLEU ELEMENTS DE RELLEU
Nord Pica dEstats
Sud-oest Plana litoral
Part central Depressi Central
Nord-est Costa Brava
Nord-est Serralada Litoral
S
o
c
i
a
l
s
1
.

L
A

T
E
R
R
A
,

L

E
S
P
A
I

O
N

V
I
V
I
M
























































U
N
I
T
A
T

3
S
O
L
U
C
I
O
N
S

A
C
T
I
V
I
T
A
T
S

D

A
V
A
L
U
A
C
I

97
Activitat 6
Completa les frases segents sobre els climes de Catalunya:
a) A Catalunya el clima mediterrani ocupa tota la franja de la costa.
b) El clima atlntic es localitza noms a la zona de la Val dAran.
c) Els estius sn molt calorosos i els hiverns fora freds amb presncia de
glaades en el clima interior.
d) El clima de muntanya presenta un hivern rigors amb temperatures molt
baixes i precipitacions abundants.
Activitat 7
Respon les qestions segents sobre la vegetaci de la pennsula Ibrica:
a) Quina s la vegetaci tpica de la pennsula plujosa?
El bosc atlntic format per arbres caducifolis com el roure i el faig i, a la zona
mediterrnia, lalzinar.
b) Com s la vegetaci de les zones rides de la pennsula?
El margall i espcies estepries.
Activitat 8
Busca un mapa fsic mut de Catalunya i localitza els diferents estatges de Catalunya:
Consulta lapartat sobre els estatges que hi ha a la unitat.
TIPUS ZONA TEMPERATURES PRECIPITACIONS TIPUS DE
DE CLIMA QUE OCUPA VEGETACI
Mediterrani Estreta franja Temperatures ms Precipitacions Boscos amb
costanera de elevades cap el escasses. arbres de fulla
lest i sud de sud-est. Estiu molt perenne com
la pennsula i sec i molt clid i pins, carrasques,
l arxiplag hivern suau. garrigues i
balear. mquies.
Interior o Meseta, vall de Estiu calors i Precipitacions Boscos dorigen
continental lEbre i part Est hivern fred. escasses. mediterrani
de la vall del que shan anat
Guadalquivir. degradant amb
la tala de
boscos i els
incendis.
Ocenic o La costa nord, Regulades per la Precipitacions Boscos de fulla
dinfluncia la serralada influncia del mar abundants caduca i landes.
atlntica Cantbrica i el Cantbric i loce al llarg de lany.
masss Galaic. Atlntic.
Subtropical Les illes Moderades i Les precipitacions Vegetaci
rid Canries constants al llarg sn mnimes i escassa i
de lany entre irregulars. adaptada a
17 i 25C. condicions
extremes.
Dalta Tots els llocs Temperatures Precipitacions Segons
muntanya on laltitud fa baixes. sovint en forma de laltitud: o b
que la tempe- neu, durant tot boscos de
ratura baixi lany. roures i faigs,;
i les precipi- o b boscos de
tacions aug- pins i avets; o
mentin. b matolls i
prats.
qu has treballat?
98
S
o
c
i
a
l
s
1
.

L
A

T
E
R
R
A
,

L

E
S
P
A
I

O
N

V
I
V
I
M

























































U
N
I
T
A
T

3
Q
U

H
A
S

T
R
E
B
A
L
L
A
T
?
G
E
O
G
R
A
F
I
A

F

S
I
C
A
E
L

R
E
L
L
E
U
P
.

I
B

R
I
C
A
C
A
T
A
L
U
N
Y
A
P
.

I
B

R
I
C
A
C
A
T
A
L
U
N
Y
A
N
o
r
d
C
e
n
t
r
e
E
s
t
S
u
d
S
O
N
o
r
d
C
e
n
t
r
e
Z
o
n
a
C
o
s
t
a
n
e
r
a
V
e
s
s
a
n
t
M
e
d
i
t
e
r
r
a
n
i
V
e
s
s
a
n
t
C
a
n
t

b
r
i
c
V
e
s
s
a
n
t
A
t
l

n
t
i
c
V
e
s
s
a
n
t
P
i
r
i
n
e
u
-
E
b
r
e
V
e
s
s
a
n
t
P
i
r
i
n
e
u
-
M
e
d
i
t
e
r
r
a
n
i
V
e
s
s
a
n
t
M
e
d
i
t
e
r
r
a
n
i
a
l
a
l
a
l
a
l
a
l
a
l
a

l
a
a
l
a
l
a
l
D
e
D
e
a
m
b
a
m
b
a
m
b
a
m
b
a
m
b
a
m
b
a
m
b
a
m
b
a
m
b
a
m
b
a
m
b
a
m
b
a
m
b
-
S
.

C
a
n
t

b
r
i
c
a
-
M

d
e

L
l
e

-
M
.

G
a
l
a
i
c
-
P
i
r
i
n
e
u
s

a
l
c
e
n
t
r
e
-
S
.

C
e
n
t
r
a
l
-
M
.

T
o
l
e
d
o
-
M
e
s
e
t
a
S
i
s
t
e
m
a
I
b

r
i
c
-
S
.

M
o
r
e
n
a
-
S
.

B

t
i
q
u
e
s
-
S
.

N
e
v
a
d
a
N
E
A
r
x
i
p

l
a
g
C
a
n
a
r
i
-
P
i
r
i
e
u
s
-
P
i
c
a

d

E
s
t
a
t
s
-
P
r
e
p
i
r
i
n
e
u
s
-
S
e
r
r
a
l
a
d
a

l
i
t
o
r
a
l
-
D
e
p
r
e
s
s
i

p
r
e
l
i
t
o
r
a
l
-
S
e
r
r
a
l
d
a
p
r
e
l
i
t
o
r
a
l
D
e
p
r
e
s
s
i

C
e
n
t
r
a
l
C
o
s
t
a

B
r
a
v
a
P
l
a
n
a

L
i
t
o
r
a
l
a
l
n
o
r
d
a
m
b
a
m
b
a
l
S
u
d
-
e
s
t
-
E
b
r
e
-
T

r
i
a
-
X

q
u
e
r
-
S
e
g
u
r
a
-
A
l
b
u
f
e
r
a
V
a
l
e
n
c
i
a
n
a
-
B
i
d
a
s
o
a
-
N
e
r
v
i

n
-
B
e
s
s
a
y
a
-
P
a
s
-
N
a
l

-
N
a
r
c
e
a
-
N
a
v
i
a
-
D
u
e
r
o
-
T
a
j
o
-
G
u
a
d
i
a
n
a
-
G
u
a
d
a
l
q
u
i
v
i
r
-
M
i

o
-
L
l
a
c

d
e
S
a
n
a
b
r
i
a
-
E
b
r
e
-
S
e
g
r
e
-
N
o
g
u
e
r
a
P
a
l
l
a
r
e
s
a
-
N
o
g
u
e
r
a
R
i
b
a
g
o
r

a
n
a
-
L
l
a
c

d
e
S
t
.

M
a
u
r
i
c
i
-
E
s
t
a
n
y
L
l
o
n
g
-
E
s
t
a
n
y

d
e
L
a

L
l
e
b
r
e
t
a
-
E
s
t
a
n
y
d
e

C
a
v
a
l
l
e
r
s
-
L
l
o
b
r
e
g
a
t
-
T
e
r
-
M
u
g
a
-
F
l
u
v
i

-
L
l
a
c

d
e
B
a
n
y
o
l
e
s
-
F
l
a
m
i
c
e
l
l
-
F
o
i
x
-
B
e
s

s
-
T
o
r
d
e
r
a
A
r
x
i
p

l
a
g
B
a
l
e
a
r
X
A
R
X
A
H
I
D
R
O
G
R

F
I
C
A
S
o
c
i
a
l
s
1
.

L
A

T
E
R
R
A
,

L

E
S
P
A
I

O
N

V
I
V
I
M



























































U
N
I
T
A
T

3
C
O
M

H
O

P
O
R
T
O
?
99
com
ho porto?
Omple la graella segent posant una creu on correspongui.
Vocabulari bsic
Estatge: diversos tipus de vegetaci i de paisatge que es desenvolupen en una
regi muntanyosa a causa dels canvis de clima que hi ha amb la variaci de
laltitud que modifica la temperatura.
Estiatge: s la disminuci que es produeix en el cabal dun riu en un perode
determinat de lany.
Localitzar les diferents unitats de relleu
i rius ms importants de la pennsula
ibrica i de Catalunya.
Situar els diferents climes de la
pennsula ibrica i de Catalunya.
Diferenciar les caracterstiques dels
climes de la pennsula ibrica i de
Catalunya.
Conixer els diferents tipus de vegetaci
i la seva localitzaci a la pennsula
ibrica i Catalunya.
Identificar els diferents tipus de
paisatges de la pennsula ibrica i de
Catalunya.
Localitzar els principals tipus de
paisatges de la pennsula ibrica i de
Catalunya.
S No A mitges Activitats Activitats
daprenentatge davaluaci
on ho has on ho has
treballat treballat
1, 2, 3 i 4 1, 2, 3 i 4
7 5 i 6
6 5 i 6
5 i 8 7 i 8
5 i 8 7 i 8
5 i 8 7 i 8
En acabar la unitat, sc capa de:
S
o
c
i
a
l
s
1
.

L
A

T
E
R
R
A
,

L

E
S
P
A
I

O
N

V
I
V
I
M




















U
N
I
T
A
T

4
L
E
S

I
N
T
E
R
V
E
N
C
I
O
N
S

H
U
M
A
N
E
S

I

E
L
S

C
A
N
V
I
S
M
E
D
I
A
M
B
I
E
N
T
A
L
S
100
Unitat 4
LES INTERVENCIONS HUMANES I ELS
CANVIS MEDIAMBIENTALS
S
o
c
i
a
l
s
1
.

L
A

T
E
R
R
A
,

L

E
S
P
A
I

O
N

V
I
V
I
M




















































U
N
I
T
A
T

4
Q
U

T
R
E
B
A
L
L
A
R

S
?
101
qu
treballars?
En aquesta unitat treballars les idees principals segents:
El medi ambient el constitueixen el conjunt delements
(Sol, aigua, aire, organismes vius incls- lsser hum),
de condicions, dinfluncies i dinterrelacions que afecten
lexistncia i el desenvolupament, tant individual com
collectiu, de la comunitat dssers vius del planeta.
Lsser hum es troba immers en tres grans esferes o
sistemes totalment interrelacionats: Biosfera, Sociosfera
i Tecnosfera.
Els canvis ms importants tenen relaci amb: la destrucci
dels recursos naturals, la contaminaci generalitzada de
laire i de laigua, lesgotament de la capa doz i el canvi
climtic.
Els factors que transformen el medi ambient poden ser
naturals, per majoritriament, sn a causa de lacci
antrpica.
Els canvis mediambientals generen una degradaci del medi
natural per tamb del medi social.
Shauria de generalitzar la conscincia de la insos-
tenibilitat del model econmic actual i anar construint una
escala de valors diferent que potenci un model de
desenvolupament ms hum i sostenible.
Shan de potenciar mesures que respectin i millorin
lequilibri mediambiental tant a nivell local com global.
s molt important que la humanitat sadoni que lsser
hum s un element ms del planeta i que ha de procurar
viure-hi en harmonia: compartir els recursos i evitar els
desequilibris mediambientals.
102
S
o
c
i
a
l
s
1
.

L
A

T
E
R
R
A
,

L

E
S
P
A
I

O
N

V
I
V
I
M




















































U
N
I
T
A
T

4
Q
U

T
R
E
B
A
L
L
A
R

S
?
En acabar la unitat has de ser capa de:
Explicar el concepte de medi ambient.
Descriure les esferes del sistema mediambiental.
Diferenciar els canvis mediambientals.
Identificar les causes dels canvis mediambientals.
Enumerar les conseqncies dels canvis mediambientals.
Analitzar les mesures per aconseguir lequilibri del medi
ambient.
Vetllar per la preservaci del medi ambient.
Actuar de forma no destructiva sobre el medi ambient.
Millorar amb les nostres accions els problemes me-
diambientals.
S
o
c
i
a
l
s
1
.

L
A

T
E
R
R
A
,

L

E
S
P
A
I

O
N

V
I
V
I
M





















U
N
I
T
A
T

4
L
E
S

I
N
T
E
R
V
E
N
C
I
O
N
S

H
U
M
A
N
E
S

I

E
L
S

C
A
N
V
I
S
M
E
D
I
A
M
B
I
E
N
T
A
L
S
103
1. Qu s el medi ambient?
El medi ambient el constitueixen el conjunt delements (Sol, aigua, aire,
organismes vius incls- lsser hum), de condicions, dinfluncies i
dinterrelacions que afecten lexistncia i el desenvolupament, tant individual
com collectiu, de la comunitat dssers vius del planeta.
2. Les esferes del sistema mediambiental
Lsser hum es troba immers en tres grans esferes o sistemes totalment
interrelacionats. Un daquests sistemes s la Biosfera que est composta per
tots els ssers vius, incls lsser hum, juntament amb latmosfera, la litosfera
i la hidrosfera, aix com totes les interrelacions que sestableixen entre ells i
amb els altres sistemes.
Una segona esfera s la Sociosfera, que s un sistema artificial creat per lsser
hum per tal de gestionar totes les relacions amb les altres grans esferes. Aquest
sistema est format pel conjunt dinstitucions econmiques, poltiques, socials
i culturals, aix com les interrelacions que mantenen entre elles i les altres
esferes. Aquest sistema ha evolucionat a travs de la histria.
La tercera gran esfera s la Tecnosfera. Tamb s artificial i per tant es podria
incloure en lanterior. Comprn els assentaments humans, centres industrials i
denergia, les xarxes de transport i comunicacions, etc. i totes les innovacions
tecnolgiques que sapliquen.
Tamb es parla duna quarta esfera, la Noosfera, relacionada amb el coneixe-
ment i les idees aplicades a les relacions que sestableixen entre la biosfera i
els ssers humans.
Des de la Sociosfera i la Tecnosfera sinterv en la Biosfera amb la intenci de
A quina esfera inclouries la xarxa de comunicacions Internet?
millorar la qualitat de vida de les persones. Per moltes vegades la consecuci
daquestes millores genera importants riscos i transformacions que
desequilibren el planeta com a un sistema global i degrada els medis propers
dels ciutadans. Per exemple: energia nuclear, explotaci de boscos, explotaci
dels pasos subdesenvolupats, desaparici de zones agrcoles, producci de
productes transgnics, etc.
3. Els canvis mediambientals
Les transformacions que es produeixen a la Biosfera tenen implicacions en
tots els seus components. A diferncia dels canvis globals que shavien produt
en altres perodes de la histria, els canvis actuals tenen orgens humans i
conseqncies profundes en els sistemes socials. La problemtica
Malgrat el progrs cientfic i tecnolgic, labs i deteriorament de la natura
no tendeix a disminuir com es podria pensar, sin que sincrementa
progressivament, i posa en perill el futur de les noves generacions. Per
qu penses que passa aix?
S
o
c
i
a
l
s
1
.

L
A

T
E
R
R
A
,

L

E
S
P
A
I

O
N

V
I
V
I
M




















U
N
I
T
A
T

4
L
E
S

I
N
T
E
R
V
E
N
C
I
O
N
S

H
U
M
A
N
E
S

I

E
L
S

C
A
N
V
I
S
M
E
D
I
A
M
B
I
E
N
T
A
L
S
104
mediambiental sinterrelaciona amb la majoria de les problemtiques socials
de la nostra societat que shan anat aguditzant, com ara la contaminaci de
zones llunyanes, les desigualtats socials, el racisme, etc.
Els canvis ms importants tenen relaci amb:
- La destrucci dels recursos naturals, entre els quals destaquem: la prdua de
diversitat biolgica, la desforestaci, la desertitzaci i degradaci de sls.
- La contaminaci de laire.
- La contaminaci i lescassetat de laigua.
En la Sociosfera i Tecnosfera tamb sestan produint canvis intensament
relacionats amb els canvis de la Biosfera. Es pot dir que sest produint un
canvi social global que ve propiciat per un increment de la poblaci, pel
creixement econmic i per laven tecnolgic. Alguns daquests canvis que
afecten a lequilibri global del planeta sn:
- Elevades taxes de creixement demogrfic en els pasos en desenvolupament,
amb menys recursos econmics que contrasta amb les taxes ms baixes dels
pasos desenvolupats.
- Procs de globalitzaci de leconomia mundial que es manifesta en un
increment de les relacions internacionals i utilitzaci dels pasos
subdesenvolupats per part dels desenvolupats.
- Relacions dintercanvi desigual en el comer entre pasos desenvolupats i en
desenvolupament.
- Explotaci insostenible dels recursos naturals per part dels pasos
desenvolupats per poder mantenir el seu nivell de consum.
- Insuficincia de les produccions agrcoles per a alimentar les zones ms pobres
del planeta, alhora que tenen gran part de les seves terres ocupades per
monocultius per a lexportaci a pasos desenvolupats.
- Increment de la concentraci urbana de la poblaci a nivell mundial, per
especialment en els pasos subdesenvolupats.
- Increments del nivell de contaminaci i generaci de residus txics.
- Increment i foment dels conflictes armats en els pasos menys desenvolupats
per potenciar la indstria darmament.
Aquestes transformacions generen una degradaci del medi natural per tamb
del medi social. s a dir, que malgrat el creixement econmic dalguns pasos i
els avenos aportats pel desenvolupament tecnolgic, es pot pensar que a nivell
global del planeta el model econmic actual no pot generalitzar el mateix nivell
a tota la poblaci mundial.
Quines alternatives a aquests canvis socials se tocorren?
4. Les causes i les conseqncies dels canvis mediambientals
Els factors que transformen el medi ambient poden ser naturals per, sobre
tot, tenen relaci amb les activitats humanes o acci antrpica. Aquestes
incideixen en la Biosfera i han anat modificant el paisatge natural convertint-lo
en un paisatge humanitzat. Activitats com lagricultura, la ramaderia, lexplotaci
forestal, lurbanisme, la installaci i producci de les indstries i la construcci
S
o
c
i
a
l
s
1
.

L
A

T
E
R
R
A
,

L

E
S
P
A
I

O
N

V
I
V
I
M





















U
N
I
T
A
T

4
L
E
S

I
N
T
E
R
V
E
N
C
I
O
N
S

H
U
M
A
N
E
S

I

E
L
S

C
A
N
V
I
S
M
E
D
I
A
M
B
I
E
N
T
A
L
S
105
de carreteres i habitatges
produeixen la destrucci del
mantell vegetal obrint cam a
lerosi.
Les causes tant de tipus natural
com hum no tenen relaci noms
amb un canvi determinat. Tot canvi
pot tenir diversitat de causes i
conseqncies. Aix la destrucci
de recursos naturals per la
desforestaci progressiva del
planeta s produda per diferents
causes:
- Lexplotaci excessiva de boscos per laprofitament de la fusta i per la necessitat
de terres pel conreu.
- Incendis forestals per causes naturals per tamb per incidncia de la presncia
humana i pels interessos especulatius del sl.
De la mateixa forma les
conseqncies de la desfores-
taci sn diverses:
- Augment de lerosi del sl que
ha perdut el seu mantell vegetal
protector.
- Prdua dels nutrients i deser-
titzaci progressiva.
- Desaparici de molts sser vius.
- El canvi climtic o escalfament
global de la Terra per lemissi
de gasos que produeixen lefecte
hivernacle.
Un altre dels grans canvis s la
contaminaci atmosfrica. La
contaminaci atmosfrica despro-
tegeix la Terra de la irradiaci
ultraviolada del Sol, augmentant
el risc de malalties cutnies i
cncers en els ssers vius. Els
fums que genera la indstria, els
mitjans de transport i les
calefaccions sn els seus causants
principals, ja que usen els
combustibles fssils per al seu funcionament. Els combus-tibles fssils sn,
entre altres, el carb, el gas natural i el petroli.
Aquesta contaminaci s molt visible a la ciutat. Laire cont fora fum i sesdev
gaireb irrespirable, aquest fenomen s coneix com a smog o boirum.
Tala de boscos.
Paisatge amb contaminaci atmosfrica.
S
o
c
i
a
l
s
1
.

L
A

T
E
R
R
A
,

L

E
S
P
A
I

O
N

V
I
V
I
M




















U
N
I
T
A
T

4
L
E
S

I
N
T
E
R
V
E
N
C
I
O
N
S

H
U
M
A
N
E
S

I

E
L
S

C
A
N
V
I
S
M
E
D
I
A
M
B
I
E
N
T
A
L
S
106
Com a conseqncia de la contaminaci de laire es produeixen fenmens
meteorolgics com la pluja cida. . . . . Sanomena pluja cida quan laigua presenta
un pH inferior a 5,6. El pH s una dada que ens dna la mesura del grau dacidesa
o de basicitat duna dissoluci en funci de la concentraci dions dhidrogen
que cont.
La pluja cida es produeix en zones industrials on hi ha emissions de sofre i
nitrogen. Aquests elements es combinen i donen lloc a pluges que contenen
cid sulfric i cid ntric.
Els efectes de la pluja cida sn, per una banda sobre la vegetaci, produint
corrosi sobre les fulles, inhibici del creixement dels arbres i progressiva mort
de la vegetaci; i, per una altra banda, augmentar lacidesa de laigua de rius i
llacs amb la conseqent mort de les espcies que els habiten.
De ben segur que has sentit parlar de la destrucci de la capa doz. Abans
de continuar llegint, intenta recordar per qu es produa.
Com a efecte de la contaminaci de latmosfera amb lemissi de gasos es
produeix la destrucci de la capa doz, majoritriament per ls de CFC (Clor-
fluor-carburs). Aquests gasos sutilitzen en frigorfics, aires condicionats i
esprais; quan aquests arriben a la capa doz transformen loz (O
3
) en oxigen
(O
2
), element que no ens protegeix de les radiacions ultraviolades del Sol. Per
aix s tan important reduir ls daquests gasos i substituir-los per altres que
no danyin latmosfera.
Lescalfament global de la Terra produeix un augment progressiu de la
temperatura del planeta que si no es frena conduir a la disminuci del gel als
casquets polars i, per tant, a laugment del nivell del mar. Aix, alhora, provocaria
que moltes zones costaneres quedessin submergides als oceans, acabant amb
la vida de molts ssers vius i modificant completament el paisatge.
L aigua s un dels recursos naturals que ms necessitem i utilitzem en la nostra
vida quotidiana i per a totes les activitats econmiques. Actualment es
consumeix vint vegades ms daigua que no es feia lany 1800. Sen pot obtenir
electricitat, es poden regar els conreus, posar en funcionament les fbriques i
els transports i, tamb, beure-la i fer-ne un s domstic. Amb tots aquests
usos que en fem poden embrutir-la o malmetre-la i, fins i tot, esgotar-la, trencant
el seu cicle natural.
La construcci de preses hidruliques per a lobtenci denergia hidroelctrica
ha produt canvis en els ecosistemes fluvials i martims, s a dir en lequilibri
biolgic dels ssers que viuen en un riu o mar. Com per exemple, va passar als
EUA on amb la construcci duna presa al riu Columbia varen impedir la migraci
dels salmons; o b, a Egipte, on causaren la mort de sardines mediterrnies
amb la construcci de la presa dAssuan al riu Nil.
Un dels fenmens que es produeix quan es contamina laigua s leutrofitzaci.
L eutrofitzaci consisteix en un augment de la presncia de matria orgnica.
Aix es deu a lacumulaci de nitrats i fosfats que susen en els adobs i els
detergents. Aquestes substncies es dissolen amb la pluja i van a parar a rius i
llacs trencant el seu equilibri com a ecosistemes.
S
o
c
i
a
l
s
1
.

L
A

T
E
R
R
A
,

L

E
S
P
A
I

O
N

V
I
V
I
M





















U
N
I
T
A
T

4
L
E
S

I
N
T
E
R
V
E
N
C
I
O
N
S

H
U
M
A
N
E
S

I

E
L
S

C
A
N
V
I
S
M
E
D
I
A
M
B
I
E
N
T
A
L
S
107
Un altre fenomen contaminant de laigua que se sol produir s la salinitzaci.
Laigua dola de les zones costaneres es va salinitzant progressivament per
lextracci massiva daigua dola que es fa en alguns llocs i la contenci del
cabal dels rius amb les preses. Aquest fet propicia lentrada daigua salada del mar.
Laugment de ls de combustibles fssils com el petroli nha fet augmentar
tamb el transport i amb ell el risc daccidents que es poden esdevenir. El petroli
s transportat amb grans vaixells anomenats petroliers, quan un daquests
vaixells saccidenta es produeix el vessament al mar del petroli que transportava
i produeix el que anomenem marea negra. Es tracta duna pellcula negra de
petroli que queda per damunt de laigua ja que s de menor densitat que
aquesta. Les marees negres produeixen danys molt greus en els seus ssers
vius que habiten el mar.
La contaminaci radioactiva de laire i de laigua s produda per les radiacions
que poden emetre accidentalment les centrals nuclears. Aquestes radiacions
sn nocives pels ssers vius ja que alteren la seva informaci gentica, la qual
cosa pot originar malalties degeneratives de les cllules, com cncers. El
manteniment daquestes centrals s un gran risc per la vida dels ssers vius
dels seus voltants. Un exemple s laccident de la central nuclear de Txernbil
i les terribles conseqncies que va tenir per a la poblaci del seu entorn.
5. Mesures per un medi ambient equilibrat
El model econmic actual no pot generalitzar el mateix nivell de vida a tota la
poblaci mundial. Shauria de generalitzar la conscincia de la insostenibilitat
daquest model de desenvolupament i anar construint una escala de valors
diferent que potenci un model de desenvolupament ms hum i sostenible.
Mentrestant shan de potenciar mesures que respectin i millorin lequilibri
mediambiental tant a nivell local com global. Algunes daquestes mesures sn:
- Repoblaci de boscos amb espcies autctones.
Planta de reciclatge de residus.
c
S
o
c
i
a
l
s
1
.

L
A

T
E
R
R
A
,

L

E
S
P
A
I

O
N

V
I
V
I
M




















U
N
I
T
A
T

4
L
E
S

I
N
T
E
R
V
E
N
C
I
O
N
S

H
U
M
A
N
E
S

I

E
L
S

C
A
N
V
I
S
M
E
D
I
A
M
B
I
E
N
T
A
L
S
108
- Prevenci dincendis.
- Recollida i classificaci de residus i deixalles urbanes.
- Control dels abocadors de residus.
- Tractament de residus urbans: compostatge, reciclatge, incineraci.
- Control demissions i reciclatge dels residus industrials.
- Depuraci i potabilitzaci de les aiges residuals.
- Reducci de la contaminaci atmosfrica: collocaci de filtres en les indstries;
disminuci del consum de combustibles fssils ; disminuci de ls dels CFC.
- Reducci de lsmog o boirum a les ciutats: utilitzaci de gasolina sense plom
i catalitzadors; disminuci de ls de calefaccions; utilitzaci i millora del
transport pblic; utilitzaci de combustibles poc contaminants.
- Dotaci dinfrastructura per tal que els ciutadans puguin respectar el medi
ambient:
- Utilitzaci de tecnologies que no degradin el medi ambient.
- Respecte del patrimoni natural i cultural.
- Participaci, cooperaci en accions de millora, prevenci i conscienciaci de
la problemtica mediambiental.
El que s important s que la humanitat sadoni que lsser hum s un element
ms del planeta i ha de procurar viure-hi en harmonia. Hem de compartir els
recursos i evitar els desequilibris mediambientals. Sha de trencar amb la imatge
de les persones com a dominadores del planeta. La superioritat del gnere
hum cap altres espcies sha dutilitzar per a millorar la situaci mediambiental
del planeta.
Analitza cadascuna daquestes mesures i pensa si realment sn tan difcils
de dur a terme.
Depuradora daiges.
S
o
c
i
a
l
s
1
.

L
A

T
E
R
R
A
,

L

E
S
P
A
I

O
N

V
I
V
I
M


























































U
N
I
T
A
T

4
A
C
T
I
V
I
T
A
T
S

D

A
P
R
E
N
E
N
T
A
T
G
E
109 ACTIVITATS DAPRENENTATGE
Activitat 1
Omple els buits segents de la definici de medi ambient:
El medi ambient s ........................... el conjunt delements (Sol, aigua, aire,
organismes
vius incls- lsser hum), de condicions, dinfluncies i d........................... que
afecten lexistncia i el desenvolupament, tant individual com .............................,
de la comunitat d................. ................ del planeta.
Activitat 2
Relaciona mitjanant fletxes les diferents esferes mediambientals amb el que
signifiquen:
Tecnosfera s un sistema artificial creat per lsser hum
per tal de gestionar totes les relacions amb
les altres grans esferes.
Biosfera Comprn els assentaments humans, centres
industrials i denergia, les xarxes de transport
i comunicacions, etc.. i totes les innovacions
tecnolgiques que sapliquen.
Noosfera Relacionada amb el coneixement i les idees
aplicades a les relacions que sestableixen
entre la biosfera i els ssers humans.
Sociosfera Est composta per tots els ssers vius, incls
lsser hum, juntament amb latmosfera, la
litosfera i la hidrosfera, aix com totes les
interrelacions que sestableixen entre ells i
Activitat 3
Indica al peu de cada imatge el nom del canvi mediambiental que representa:
110
S
o
c
i
a
l
s
1
.

L
A

T
E
R
R
A
,

L

E
S
P
A
I

O
N

V
I
V
I
M


























































U
N
I
T
A
T

4
A
C
T
I
V
I
T
A
T
S

D

A
P
R
E
N
E
N
T
A
T
G
E
Activitat 4
Omple el quadre segent sobre causes i conseqncies del canvis
mediambientals:
Activitat 5
Indica amb una V (veritat) les mesures segents que contribueixen a preservar
lequilibri del medi ambient o amb una F (falsedat) les que no:
a) Repoblaci de boscos amb espcies autctones.
b) Fomentar ls de les calefaccions.
c) No utilitzaci del transport pblic.
d) Recollida i classificaci de residus i deixalles urbanes.
e) Control demissions i reciclatge dels residus industrials.
f) Utilitzaci de gasolina sense plom.
Activitat 6
Llegeix aquest article i subratlla les idees principals sobre la preservaci del
medi:
6 de juny de 2002
Mxic.- Fox recorda el dia Mundial del Medi Ambient que sense
respectar la Naturalesa no hi ha desenvolupament.
MXIC, 6 (EUROPA PRESS)
CANVIS
CAUSES CONSEQNCIES
MEDIAMBIENTALS
Destrucci Explotaci excessiva de Augment de lerosi del
dels recursos naturals. boscos i incendis forestals. sl, desforestaci,
desertitzaci progressiva,
desaparici dssers vius
i escalfament global de la
Terra.
Contaminaci Fums industrials, fums Pluja cida, destrucci de
atmosfrica mitjans de transport i la capa doz, canvi
fums de les calefaccions. climtic (efecte
hivernacle).
Contaminaci de Construcci de preses Trencament del cicle
laigua hidruliques, vessament natural de laigua, escas-
de residus industrials, setat de laigua, leutrofit-
vessament de residus zaci, la salinitzaci i la
urbans i vessament de marea negra.
petroli.
S
o
c
i
a
l
s
1
.

L
A

T
E
R
R
A
,

L

E
S
P
A
I

O
N

V
I
V
I
M


























































U
N
I
T
A
T

4
A
C
T
I
V
I
T
A
T
S

D

A
P
R
E
N
E
N
T
A
T
G
E
111
El president de Mxic, Vicente Fox, en encapalar avui la celebraci
del Dia Mundial del Medi Ambient, dedicat en aquesta edici a la
conservaci de les muntanyes, va recordar que sense respecte al
Medi Ambient, no hi ha veritable desenvolupament.
En aquest sentit, Fox va assenyalar, des del paratge natural del Parc
Aqutic de Les Estaques, al municipi de Tlaltizapan (Estat de
Morelos, centre del pas), que avui ms que mai s urgent un canvi
de mentalitat, per promoure una veritable tica ambiental i una
cultura de respecte a lentorn que ens envolta (sic).
El president Fox va exposar que el repte de Mxic en matria de
Medi Ambient s clar en destacar que el pas ha de respondre a
les necessitats davui sense comprometre el dem.
Els recursos naturals sn el patrimoni que haurem dheretar als
nostres fills, ja que ells tamb tenen el dret a exigir-nos per assegurar
el seu propi desenvolupament i benestar, va subratllar el mandatari
mexic.
Aix mateix, es va referir, durant la seva intervenci, a la prxima
Cimera sobre Desenvolupament Sostenible, promocionada per les
Nacions Unides (ONU), a Johannesburg (Sud-frica), que se celebrar
a finals del prxim mes dagost.
Aquesta s una excellent oportunitat per ratificar els compromisos
assumits fa deu anys a Ro de Janeiro (Brasil), i sobretot, posar en
prctica accions concretes de l all pactat, va sostenir Fox.
Activitat 7
Qu faries si et trobessis a les situacions segents:
a)Vas amb un grup damics a la muntanya i alg proposa de fer un foc perqu
fa caliu.
b) Desprs dun dia dexcursi al camp teniu deixalles i alg proposa deixar-les
a la muntanya en una pila on nhi ha ms, tot i que no es tracta dun abocador
de deixalles.
c) El teu cotxe funciona tant amb gasolina sper com sense plom. Quina usars
i per qu?
d) Has hagut de canviar les piles dun rdiocassette. Qu fars amb les que
estan gastades?
Activitat 8
Pensa algunes de les mesures per a millorar el medi ambient que podries dur a
terme diriament.
112
S
o
c
i
a
l
s
1
.

L
A

T
E
R
R
A
,

L

E
S
P
A
I

O
N

V
I
V
I
M


























































U
N
I
T
A
T

4
A
C
T
I
V
I
T
A
T
S

D

A
P
R
E
N
E
N
T
A
T
G
E
S
o
c
i
a
l
s
1
.

L
A

T
E
R
R
A
,

L

E
S
P
A
I

O
N

V
I
V
I
M


























































U
N
I
T
A
T

4
A
C
T
I
V
I
T
A
T
S

D

A
V
A
L
U
A
C
I

113 ACTIVITATS DAVALUACI

Activitat 1
Explica amb les teves paraules el que entens per medi ambient.
Activitat 2
Respon les segents qestions sobre les esferes mediambientals:
a) Quina s lesfera que fa referncia a un sistema artificial creat per lsser
hum per tal de gestionar totes les relacions amb les altres grans esperes?
b) Est la Noosfera relacionada amb el coneixement i les idees aplicades a les
relacions que sestableixen entre la Biosfera i els ssers humans?
c) s la Biosfera o la Tecnosfera la que comprn els assentaments humans,
centres industrials i denergia, xarxes de transport i comunicacions i totes
les innovacions tecnolgiques que sapliquen?
Activitat 3
Omple els buits del mapa conceptual segent sobre les causes i les
conseqncies dels canvis mediambientals.
Produeix
que es manifesta a travs de:
condueixen a
Produeix Produeix

Contaminaci
Contaminaci
i escassetat de
laigua
Destrucci dels
Destrucci
capa doz
Eutrofitzaci
Massa negra
Radioactivitat en
els ssers vius
Desforestaci
ACTIVITATS DELS PASOS DESENVOLUPATS
Radioactivitat
a laire
114
S
o
c
i
a
l
s
1
.

L
A

T
E
R
R
A
,

L

E
S
P
A
I

O
N

V
I
V
I
M


























































U
N
I
T
A
T

4
A
C
T
I
V
I
T
A
T
S

D

A
V
A
L
U
A
C
I

Activitat 4
Quins sn els canvis mediambientals?
Activitat 5
Explica breument per qu creus que s important vetllar per la preservaci del
medi ambient.
S
o
c
i
a
l
s
1
.

L
A

T
E
R
R
A
,

L

E
S
P
A
I

O
N

V
I
V
I
M




















































U
N
I
T
A
T

4
S
O
L
U
C
I
O
N
S

A
C
T
I
V
I
T
A
T
S

D

A
P
R
E
N
E
N
T
A
T
G
E
115 SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS DAPRENENTATGE
Activitat 1
Omple els buits segents de la definici de medi ambient:
El medi ambient el constitueixen el conjunt delements (Sol, aigua, aire,
organismes vius incls- lsser hum), de condicions, dinfluncies i
dinterrelacions que afecten lexistncia i el desenvolupament, tant individual
com col.lectiu, de la comunitat dessers vius del planeta.
Activitat 2
Relaciona mitjanant fletxes les diferents esferes mediambientals amb el que
signifiquen:
Tecnosfera s un sistema artificial creat per lsser hum
per tal de gestionar totes les relacions amb
les altres grans esferes.
Biosfera Comprn els assentaments humans, centres
industrials i denergia, les xarxes de transport
i comunicacions, etc.. i totes les innovacions
tecnolgiques que sapliquen.
Noosfera Relacionada amb el coneixement i les idees
aplicades a les relacions que sestableixen
entre la biosfera i els ssers humans.
Sociosfera Est composta per tots els ssers vius, incls
lsser hum, juntament amb latmosfera, la
litosfera i la hidrosfera, aix com totes les
interrelacions que sestableixen entre ells i
Activitat 3
Indica al peu de cada imatge el nom del canvi mediambiental que representa:
Desforestaci.
Contaminaci atmosfrica.

116
S
o
c
i
a
l
s
1
.

L
A

T
E
R
R
A
,

L

E
S
P
A
I

O
N

V
I
V
I
M




















































U
N
I
T
A
T

4
S
O
L
U
C
I
O
N
S

A
C
T
I
V
I
T
A
T
S

D

A
P
R
E
N
E
N
T
A
T
G
E
Activitat 4
Omple el quadre segent sobre causes i conseqncies del canvis
mediambientals:
Activitat 5
Indica amb una V (veritat) les mesures segents que contribueixen a preservar
lequilibri del medi ambient o amb una F (falsedat) les que no:
Repoblaci de boscos amb espcies autctones. V
Fomentar ls de les calefaccions. F
No utilitzaci del transport pblic. F
Recollida i classificaci de residus i deixalles urbanes. V
Control demissions i reciclatge dels residus industrials. V
Utilitzaci de gasolina sense plom. V
Activitat 6
Llegeix aquest article i subratlla les idees principals sobre la preservaci del
medi:
6 de juny de 2002
Mxic.- Fox recorda el dia Mundial del Medi Ambient que sense
respectar la Naturalesa no hi ha desenvolupament.
MXIC, 6 (EUROPA PRESS)
CANVIS
CAUSES CONSEQNCIES
MEDIAMBIENTALS
Destrucci Explotaci excessiva de Augment de lerosi del
dels recursos naturals. boscos i incendis forestals. sl, desforestaci,
desertitzaci progressiva,
desaparici dssers vius
i escalfament global de la
Terra.
Contaminaci Fums industrials, fums Pluja cida, destrucci de
atmosfrica mitjans de transport i la capa doz, canvi
fums de les calefaccions. climtic (efecte
hivernacle).
Contaminaci de Construcci de preses Trencament del cicle
laigua hidruliques, vessament natural de laigua, escas-
de residus industrials, setat de laigua, leutrofit-
vessament de residus zaci, la salinitzaci i la
urbans i vessament de marea negra.
petroli.
S
o
c
i
a
l
s
1
.

L
A

T
E
R
R
A
,

L

E
S
P
A
I

O
N

V
I
V
I
M




















































U
N
I
T
A
T

4
S
O
L
U
C
I
O
N
S

A
C
T
I
V
I
T
A
T
S

D

A
P
R
E
N
E
N
T
A
T
G
E
117
El president de Mxic, Vicente Fox, en encapalar avui la celebraci
del Dia Mundial del Medi Ambient, dedicat en aquesta edici a la
conservaci de les muntanyes, va recordar que sense respecte al
Medi Ambient, no hi ha veritable desenvolupament.
En aquest sentit, Fox va assenyalar, des del paratge natural del Parc
Aqutic de Les Estaques, al municipi de Tlaltizapan (Estat de
Morelos, centre del pas), que avui ms que mai s urgent un canvi
de mentalitat, per promoure una veritable tica ambiental i una
cultura de respecte a lentorn que ens envolta (sic).
El president Fox va exposar que el repte de Mxic en matria de
Medi Ambient s clar en destacar que el pas ha de respondre a
les necessitats davui sense comprometre el dem.
Els recursos naturals sn el patrimoni que haurem dheretar als
nostres fills, ja que ells tamb tenen el dret a exigir-nos per assegurar
el seu propi desenvolupament i benestar, va subratllar el mandatari
mexic.
Aix mateix, es va referir, durant la seva intervenci, a la prxima
Cimera sobre Desenvolupament Sostenible, promocionada per les
Nacions Unides (ONU), a Johannesburg (Sud-frica), que se celebrar
a finals del prxim mes dagost.
Aquesta s una excellent oportunitat per ratificar els compromisos
assumits fa deu anys a Ro de Janeiro (Brasil), i sobretot, posar en
prctica accions concretes de l all pactat, va sostenir Fox.
Activitat 7
Qu faries si et trobessis a les situacions segents:
a) Vas amb un grup damics a la muntanya i alg proposa de fer un foc perqu
fa caliu.
Els explico els perills de fer foc el bosc perqu no en facin.
b) Desprs dun dia dexcursi al camp teniu deixalles i alg proposa deixar-les
a la muntanya en una pila on nhi ha ms, tot i que no es tracta dun abocador
de deixalles.
Comprovem si s una abocador legal i si no s no deixem all les deixalles,
ens les emportem.
c) El teu cotxe funciona tant amb gasolina sper com sense plom. Quina usars
i per qu?
Usar la gasolina sense plom perqu s menys contaminant.
d) Has hagut de canviar les piles dun rdiocassette. Qu fars amb les que
estan gastades?
Dur-les a un contenidor especial per piles que solen trobar als estancs.
Activitat 8
Pensa algunes de les mesures per a millorar el medi ambient que podries dur a
terme diriament.
118
S
o
c
i
a
l
s
1
.

L
A

T
E
R
R
A
,

L

E
S
P
A
I

O
N

V
I
V
I
M




















































U
N
I
T
A
T

4
S
O
L
U
C
I
O
N
S

A
C
T
I
V
I
T
A
T
S

D

A
P
R
E
N
E
N
T
A
T
G
E
- Portar les escombraries als contenidors de reciclatge.
- Dutxar-me en lloc de banyar-me.
- Usar gasolina sense plom.
- Emprar sempre que pugui el transport pblic.
- Escriure per les dues cares del paper i reciclar-lo en lloc de llenar-lo.
- Usar detergents biodegradables que no malmetin el medi ambient.
- Usar productes que vagin amb envasos reciclables.
- Comprovar peridicament el tub descapament de la moto o el cotxe perqu
no contamini.
S
o
c
i
a
l
s
1
.

L
A

T
E
R
R
A
,

L

E
S
P
A
I

O
N

V
I
V
I
M























































U
N
I
T
A
T

4
S
O
L
U
C
I
O
N
S

A
C
T
I
V
I
T
A
T
S

D

A
V
A
L
U
A
C
I

119 SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS DAVALUACI

Activitat 1
Explica amb les teves paraules el que entens per medi ambient.
Tot el conjunt de la natura i els ssers vius que ens envolta.
Activitat 2
Respon les segents qestions sobre les esferes mediambientals:
a) Quina s lesfera que fa referncia a un sistema artificial creat per lsser
hum per tal de gestionar totes les relacions amb les altres grans esperes?
La Sociosfera.
b) Est la Noosfera relacionada amb el coneixement i les idees aplicades a les
relacions que sestableixen entre la Biosfera i els ssers humans?
S.
c) s la Biosfera o la Tecnosfera la que comprn els assentaments humans,
centres industrials i denergia, xarxes de transport i comunicacions i totes
les innovacions tecnolgiques que sapliquen?
La Tecnosfera.
Activitat 3
Omple els buits del mapa conceptual segent sobre les causes i les
conseqncies dels canvis mediambientals.
Produeix
que es manifesta a travs de:
condueixen a
Produeix Produeix
MALMETRE MEDI
AMBIENT
atmosfrica
recursos
naturals
Efecte
hivernacle
Pluja
cida
Desertitzaci
Salinitzaci
Radioactivitat a
laigua
ACTIVITATS DELS PASOS DESENVOLUPATS

120
S
o
c
i
a
l
s
1
.

L
A

T
E
R
R
A
,

L

E
S
P
A
I

O
N

V
I
V
I
M























































U
N
I
T
A
T

4
S
O
L
U
C
I
O
N
S

A
C
T
I
V
I
T
A
T
S

D

A
V
A
L
U
A
C
I

Activitat 5
Explica breument per qu creus que s important vetllar per a la preservaci
del medi ambient.
Perqu tothom pugui viure al nostre planeta i gaudir de la natura, i no sin els
nostres descendents tamb.
Activitat 4
Quins sn els canvis mediambientals?
Els canvis mediambientals sn:
- La destrucci dels recursos naturals, entre els quals destaquem: la prdua de
diversitat biolgica, la desforestaci, la desertitzaci i degradaci de sls.
- La contaminaci de laire.
- La contaminaci i escassetat de laigua.
S
o
c
i
a
l
s
1
.

L
A

T
E
R
R
A
,

L

E
S
P
A
I

O
N

V
I
V
I
M
























































U
N
I
T
A
T

4
Q
U

H
A
S

T
R
E
B
A
L
L
A
T
?
121
has treballat?
qu
Contaminaci i
escassetat de
laigua
Contaminaci
atmosfrica
Destrucci dels
recursos naturals
- Repoblaci de boscos.
- Prevenci dincendis.
- Recollida i classificaci
residus.
- Reciclatge de residus.
- Control abocadors
residus.
- Depuraci aiges.
- Filtres pels fums
industrials.
- Disminuci s
combustibles fssils
i CFC.
- s gasolina sense plom
i combustibles poc
contaminants.
- Conscinciaci del
ciutad.
Produeix
que es manifesta a travs de:
MEDI AMBIENT
configuren malmeten Biosfera
Sociosfera
Tecnosfera
Noosfera
es pot preservar
amb les mesures
Efecte
hivernacle
Pluja
cida
Eutrofitzaci Salinitzaci Destrucci capa
doz
Desforestaci Desertitzaci
Radioactivitat a
laire
Marea negra Radioactivitat a
laigua
Radioactivitat en
els ssers vius
Produeix Produeix
ACTIVITATS DELS PASOS DESENVOLUPATS:
Fums industrials i urbans, explotaci de boscos i incendis
forestals, construcci de preses hidruliques, accidents a
centrals nuclears, malbaratament de laigua i vessament
de residus a laigua

122
S
o
c
i
a
l
s
1
.

L
A

T
E
R
R
A
,

L

E
S
P
A
I

O
N

V
I
V
I
M


























































U
N
I
T
A
T

4
C
O
M

H
O

P
O
R
T
O
?
ho porto?
com
Explicar el concepte de medi ambient.
Descriure les esferes del sistema
mediambiental.
Diferenciar els canvis mediambientals.
Identificar les causes dels canvis
mediambientals.
Enumerar les conseqncies dels canvis
mediambientals.
Analitzar les mesures per aconseguir
lequilibri del medi ambient.
Vetllar per a la preservaci del medi
ambient.
Actuar de forma no destructiva sobre el
medi ambient.
Millorar amb les nostres accions els
problemes mediambientals.
S No A mitges Activitats Activitats
daprenentatge davaluaci
on ho has on ho has
treballat treballat
1 1
2 2
3 3
4 4
5 5
6 6
4 4
7 7
8 8
En acabar la unitat, sc capa de:
Vocabulari bsic
Desforestaci: prdua de les grans masses arbries o boscos, sovint com a
consequncia de la tala darbres o els incendis.
Presa hidrulica: obstacle artificial construt per desviar o aturar laigua dun
riu per tal de regular-ne el cabal o embassar-la.
Radioactivitat: emissi de radiacions que procedeix de la desintegraci que
sofreixen determinats nuclis dalgunes partcules per causa duna modificaci
en la seva extructura interna.
Omple la graella segent posant una creu on correspongui.
S
o
c
i
a
l
s
3
.

L
A

T
E
R
R
A
,

L

E
S
P
A
I

O
N

V
I
V
I
M































P
U
N
T

D

A
R
R
I
B
A
D
A
.

A
C
T
I
V
I
T
A
T
S

D

A
V
A
L
U
A
C
I

D
E
L

M

D
U
L
123
PUNT DARRIBADA. ACTIVITATS DAVALUACI DEL MDUL
Activitat 1
Respon les qestions segents sobre els planetes del Sistema Solar:
a) Quin s el planeta ms proper al Sol?
b) De tots els planetes del Sistema Solar, quin s el ms gran?
c) Hi ha un planeta que presenta un anell llumins al seu voltant, saps quin s?
d) El planeta ms allunyat del Sol s ...
e)Com anomenem tamb la Terra?
Activitat 2
Fes un dibuix on es diferencin les capes que componen la Terra i latmosfera.
Activitat 3
Desprs dhaver estudiat els mapes fsics de cada continent que trobars a la
unitat 2, busca un planisferi fsic mut i situa els elements fsics segents:
124
S
o
c
i
a
l
s
3
.

L
A

T
E
R
R
A
,

L

E
S
P
A
I

O
N

V
I
V
I
M































P
U
N
T

D

A
R
R
I
B
A
D
A
.

A
C
T
I
V
I
T
A
T
S

D

A
V
A
L
U
A
C
I

D
E
L

M

D
U
L
Activitat 4
Explica breument les forces externes de la Terra.
Activitat 5
Indica al costat de cada indret el clima que li correspon:
Activitat 6
Relaciona mitjanant fletxes els rius amb els seus vessants:
Tajo
Bidasoa
Vessant Mediterrani Guadalquivir
Xquer
Vessant Cantbric Nervin
Segura
Mio
Vessant Atlntic Duero
Naln
INDRET TIPUS DE CLIMA
Tarragona
Alps
Costa atlntica canadenca
Pars
Desert mexic
S
o
c
i
a
l
s
3
.

L
A

T
E
R
R
A
,

L

E
S
P
A
I

O
N

V
I
V
I
M































P
U
N
T

D

A
R
R
I
B
A
D
A
.

A
C
T
I
V
I
T
A
T
S

D

A
V
A
L
U
A
C
I

D
E
L

M

D
U
L
125
Activitat 7
Respon les qestions segents sobre els rius de Catalunya:
a) Quins dos rius limiten la ciutat de Barcelona?
b) Quins sn els afluents del riu Segre?
c) Quin s el riu que en la seva desembocadura forma un delta?
d) Esmenta dos rius del vessant Pirineu-Mediterrani.
Activitat 8
Desprs dhaver estudiat el mapa de la pgina 4, de la unitat 3, busca un mapa
fsic mut de la pennsula Ibrica i situa els elements de relleu segents: Serralada
Cantbrica, Pirineus, Monts de Toledo, Sistema Central, Serralada Litoral,
Depressi Central, Sierra Morena, Masss Galaic, Sistema Ibric i Serralades
Btiques.
Activitat 9
Relaciona mitjanant fletxes els canvis mediambientals amb les seves conse-
qncies:
Eutrofitzaci
Destrucci recursos naturals Pluja cida
Desertitzaci
Contaminaci atmosfrica Canvi climtic
Contaminaci de laigua Destrucci de la capa doz
Activitat 10
Indica amb una V (veritat) les mesures segents que contribueixen a preservar
lequilibri del medi ambient i amb una F (falsedat) les que no:
Usar productes amb envasos reciclables.
Fomentar ls de les calefaccions.
Usar gasolina sper.
Dutxar-se en lloc de banyar-se.
Usar fora paper.
Emprar sempre que es pugui el transport pblic.
Usar detergents biodegradables.
126
S
o
c
i
a
l
s
1
.

L
A

T
E
R
R
A
,

L

E
S
P
A
I

O
N

V
I
V
I
M










































S
O
L
U
C
I
O
N
S


A
C
T
I
V
I
T
A
T
S

D

A
V
A
L
U
A
C
I

D
E
L

M

D
U
L
SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS DAVALUACI DEL MDUL
Activitat 1
Respon les qestions segents sobre els planetes del Sistema Solar:
a) Quin s el planeta ms proper al Sol?
Mercuri
b) De tots els planetes del Sistema Solar, quin s el ms gran?
Jpiter
c) Hi ha un planeta que presenta un anell llumins al seu voltant, saps quin s?
Saturn
d) El planeta ms allunyat del Sol s ...
Plut
e) Com anomenem tamb la Terra?
El planeta blau
Activitat 2
Fes un dibuix on es diferencin les capes que componen la Terra i latmosfera.
Consulta dibuix pgina 6 de la unitat 1
Activitat 3
Desprs dhaver estudiat els mapes fisics de cada continent que trobars a la
unitat 2, busca un planisferi fsic mut i situa els elements fsics segents:
Consulta mapes unitat 2
Activitat 4
Explica breument les forces externes de la Terra.
Resposta orientativa:
Les forces externes modelen el relleu dels continents i modifiquen el paisatge.
Aquestes sn: laigua, les persones i el vent.
Les accions erosives de laigua sn:
- Laigua de la pluja es filtra per les fissures de les roques on queda retinguda i
en baixar la temperatura i gelar-se fragmenta les roques.
- Quan laigua de la pluja entra en contacte amb roques calcries reacciona
qumicament i les dissol, daquesta manera penetra dins la terra i crea aiges
subterrnies.
- La pluja en caure va arrossegant fragments del terreny que estan en zones
ms elevades fins a zones ms baixes a causa de la fora de la gravetat.
- Laigua dels rius i la dels mars erosionen el litoral. Els rius arrosseguen materials
fins la seva desembocadura al mar i creen deltes. El mar, amb les onades crea
en el litoral cales i entrants que formen les platges.
A ms de laigua, tamb el vent transporta materials i partcules en suspensi
que impacten en el paisatge i el modelen.
S
o
c
i
a
l
s
1
.

L
A

T
E
R
R
A
,

L

E
S
P
A
I

O
N

V
I
V
I
M










































S
O
L
U
C
I
O
N
S


A
C
T
I
V
I
T
A
T
S

D

A
V
A
L
U
A
C
I

D
E
L

M

D
U
L
127 Les persones tamb son un agent important derosi amb les modificacions
que duen a terme en el paisatge: tala de boscos, urbanisme, incendis,... La
humanitat ha contribut des de fa milers danys a la modificaci del paisatge
com a conseqncia de les seves accions. Aix doncs, el paisatge natural duna
zona es converteix en paisatge humanitzat. Podem diferenciar dos tipus de
paisatge en funci de lacci que les persones hi exerceixen: el paisatge rural i
el paisatge urb.
Activitat 5
Indica al costat de cada indret el clima que li correspon:
INDRET TIPUS DE CLIMA
Tarragona Mediterrani
Alps Alta muntanya
Costa atlntica canadenca Ocenic
Pars Continental
Desert mexic Desrtic
Activitat 6
Relaciona mitjanant fletxes els rius amb els seus vessants:
Activitat 7
Respon les qestions segents sobre els rius de Catalunya:
a) Quins dos rius limiten la ciutat de Barcelona?
Bess i Llobregat
b) Quins sn els afluents del riu Segre?
Noguera Pallaresa i Noguera Ribagorana
c) Quin s el riu que en la seva desembocadura forma un delta?
LEbre
d) Esmenta dos rius del vessant Pirineu-Mediterrani.
Possibles respostes: Llobregat, Ter, Muga i Fluvi.

Tajo
Bidasoa
Vessant Mediterrani Guadalquivir
Xquer
Vessant Cantbric Nervin
Segura
Mio
Vessant Atlntic Duero
Naln

128
S
o
c
i
a
l
s
1
.

L
A

T
E
R
R
A
,

L

E
S
P
A
I

O
N

V
I
V
I
M










































S
O
L
U
C
I
O
N
S


A
C
T
I
V
I
T
A
T
S

D

A
V
A
L
U
A
C
I

D
E
L

M

D
U
L
Activitat 8
Desprs dhaver estudiat el mapa de la unitat 3, busca un mapa fsic mut de la
pennsula Ibrica i situa els elements de relleu segents: Serralada Cantbrica,
Pirineus, Monts de Toledo, Sistema Central, Serralada Litoral, Depressi Central,
Sierra Morena, Masss Galaic, Sistema Ibric i Serralades Btiques.
Consulta mapes fsics unitat 3
Activitat 9
Relaciona mitjanant fletxes els canvis mediambientals amb les seves
conseqncies:
Eutrofitzaci
Destrucci recursos naturals
Pluja cida
Desertitzaci
Contaminaci atmosfrica
Canvi climtic
Contaminaci de laigua
Destrucci de la capa doz

Activitat 10
Indica amb una V (veritat) les mesures segents que contribueixen a preservar
lequilibri del medi ambient i amb una F (falsedat) les que no:
V Usar productes amb envasos reciclables.
F Fomentar ls de les calefaccions.
F Usar gasolina sper.
V Dutxar-se en lloc de banyar-se.
F Usar fora paper.
V Emprar sempre que es pugui el transport pblic.
V Usar detergents biodegradables.
La Terra, lespai on vivim
Mdul com
mbit de les Cincies Socials i
de la Participaci
1
Generalitat de Catalunya
Departament de Benestar i Famlia
Direcci General de Formaci dAdults