14

E
Alex Guerra Terra
Societats matriarcals
al Per prehispnic
El passat 21 de maig de 2014 es va dur a terme al Reial
Cercle Artstic de Barcelona una conferncia sobre els
matriarcats al Per prehispnic, a crrec de larqueloga
i escriptora Alex Guerra Terra, en el marc del Cicle de
Conferncies sobre cultura, espiritualiatat i feminitat a la
societat matriarcal al llarg de la histria i al segle XXI,
coordinat per Jordi Salat. Un recorregut pels descobriments
arqueolgics de les ltimes dcades al Per, demostren la
supremacia de la dona a nombroses societats prehispniques,
trencant lesquema ms accep-
tat fns fa poc, sobre el gnere
mascul com lnic que podia ac-
cedir a rangs superiors. Les ex-
cavacions als departaments de
Lambayeque i La Libertad, i
ms tard ncash, han estat re-
veladores: la Dama de Cao, el
Seor de cupe, la Sacerdo-
tisa de Chornancap, la Sacer-
dotisa de San Jos de Moro i
la troballa ms recent: la tumba
Wari (ncash), posen de manifest
la importncia del rol de la dona
en aquelles antigues cultures del
Per. Un sorprenent panorama
de llocs arqueolgics indicarien
que el rol de la dona a la socie-
tat prehispnica de lactual Per,
seria molt ms important del que
fns ara es pensava, constituint
veritables matriarcats.
Qu s matriarcat?
s el govern dun poble dirigit per
una o ms dones, que ostenten
el poder poltic, religis i cultu-
ral. Malgrat que el concepte s
antic, el primer estudi escrit que
va suggerir aquesta forma dor-
ganitzaci va ser presentat per
lantropleg sus Johann Jakob
Bachofen a mitjans del segle XIX,
a partir del qual es produeix un
especial inters per verifcar-lo a
diferents cultures del mn.
A Amrica: les Amazonas.
Gonzalo Fernndez de Oviedo
comenta que a les primeres illes
a les quals va arribar Colom, hi
havia dones que vivien en re-
pbliques i eres senyores sobre
si mateixes. Al llarg de la seva
crnica, dna dades sobre altres
pobles habitats i governats per
dones tamb a Veneuela, Co-
lmbia, Equador i Mxic. Nuo
de Guzmn i els seus homes,
conqueridors de Nova Galcia (Ja-
lisco), van conixer una poblaci
de dones que es semblaven a les
amazones dels mites. Un dels
que viatjaven amb ell, va entrar
al poble a on vivien, que es deia
Ciguatlam, vocable que vol dir
poble de dones. Francisco de
Orellana per la seva part, diu
que la cacica Conori governava a
Terra Firme, a Quito (entre el riu
Maran i el riu de la Plata o Para-
guanaz), un gran territori poblat
per dones, sense cap presncia
dhomes. Explica que era tant el
poder daquesta governanta, que
li rendien obedincia i tribut fns i
tot els grans senyors daltres re-
es. Gaspar de Carvajal diu que
ell i els seus acompanyants, les
van veure lluitant com capitanes
al davant dun gran grup dho-
mes indgenes, i que aquests no
satrevien a rendir-se per por a
les represlies.
15 www.latortugaavui.com
Histria
Al Per: rols de la dona a la
societat peruana prehispni-
ca.
Fins fa poc al Per, com a la res-
ta de cultures, sha presentat la
fgura masculina com el perso-
natge per excel.lncia respecte
a la tenncia del poder poltic,
religis, social i econmic, i la
documentaci histrica i arque-
olgica refecteix constantment
evidncies que suggereixen or-
ganitzacions patriarcals a on les
dones sn vinculades a activitats
com el.laboraci de teixits, cer-
miques i tasques agrcoles. Aix
mateix, les detats femenines
eren presentades com secun-
dries: Mamacocha (dona de
Viracocha, deessa del mar), Ma-
maquilla (dona de Inti, deesa de
la lluna), Pachamama (la terra)
o Mamasara (del blat de moro i
els aliments), mentre que les dei-
dats masculines semblaven ser
superiors: Viracocha (du crea-
dor), Inti (el sol), Pachacmac
(du dels terratrmols) o Illapa
(du del clima), vistes com ms
importants.
Per altra banda les crniques es-
crites pels conqueridors al segle
XVI, que ja parlaven delements
matriarcals, van ser en un futur,
i fns fa poc, completament ig-
norades. Segons aquestes fonts,
les dones realitzaven activitats
tradicionalment masculines com
la guerra i a ms, tenien un rol
relacionat amb ladivinaci i la
curaci, abans relacionat sobre
tot amb chamans de sexe mas-
cul. Eren dones pitonises que
esbrinaven el futur i bruixes amb
poders de curaci, tots elements
que no fan sin confrmar la cos-
movisi andina en qu es dna
gran relevncia a la dona com in-
dica leterna dualitat de totes les
coses.
Crniques histriques: les Ca-
pullanas.
Algunes crniques parlen de do-
nes que dirigien poblats a tota la
costa nord del Per. Fray Barto-
lom de las Casas senyala les
Capullanas que dominaven les
yungas (del quetxua kunkas:
regi amb clima semiclid de
baixa muntanya als dos costats
dels Andes) i descriu lelabora-
ci de teixits, per exemple, per
part dels homes. Pedro Cieza
de Len parla duna senyora que
governava les yungas, la cacica
Paita, que era la ms important.
Reginaldo de Lizrraga descriu
durament les Capullanas com do-
nes que deixaven de banda els
seus marits si no estaven satisfe-
tes, i es tornaven a casar davant
lhumiliaci de lanterior marit.
La Relacin de Quipucamayos
les anomena Capullanas en una
zona i Tallaponas a daltres, i es
diu que fns i tot a on lorganit-
zaci patriarcal funcionava, les
dones no eren menys valorades,
per s part essencial de leterna
dualitat andina.
Arqueologia: noves troballes.
Malgrat totes les evidncies es-
crites sobre el poder de les do-
nes a algunes comunitats, aix
no es veia refectit als llibres
dHistria. Per aquesta situaci
va canviar grcies a les troballes
arqueolgiques obtingufrd les l-
times dcades al nord del Per,
que confrmen el que ja deien les
crniques. Per t una increble
riquesa de jaciments a tot el seu
territori, al voltant de 100.000
llocs arqueolgics. Noms
al 2005 es van trobar restes a
5.000 nous llocs. s especial-
ment la cultura mochica (segles
I a.C. a VIII d.C.), la lambaye-
que (segles VIII a XIV d.C.) i
ms recentment la wari (segles
VII a IX d.C.), que amb les seves
tombes de personatges femenins
notables amb rics aixovars fune-
raris, estan reescrivint la histria
que es coneixia fns ara, i certif-
quen la tenncia del poder de la
dona, que es va mantenir fns a
larribada dels espanyols. No se
sap exactament en quin moment
apareixen les dones a lescenari
poltic preinca, ni les raons per
larqueleg Wester La Torre
(descobridor de la sacerdotesa
de Chornancap) apunta que cu-
riosament s al fnal de cada cul-
tura, quan apareixen les dondes
a la vida religiosa i lescenari de
poder, no se sap si com a respos-
ta en un moment de crisi per a
generar estabilitat, o com a res-
posta conscient de la presncia
del gnere femen al poder.
La Dama de Cao.
Provncia de Chiclayo, departa-
ment de Lambayeque. Cultura
mochica (segle I a.C.-VIII d.C.).
Complejo Arqueolgico El
Brujo, 2004. s un lloc ancestral
a on es realitzaven, i es continu-
en realitzant, rituals religiosos
antics, des de fa 5 milenis. Lar-
queleg Rgulo Franco Jordn
(Instituto Nacional de Cultura)
va trobar un important personat-
ge a Huaca de Cao Viejo junt
amb daltres individus (dues do-
nes sacrifcades, quatre homes
i un nen). Aquesta troballa va
plantejar un canvi radical en el
coneixement que es tenia de la
histria del mochica. El personat-
ge estava cobert per 26 capes de
teixit de cot, i a les radiograf-
es ja sinsinuava que era dona,
una dona jove (18 a 25 anys,
que parlava duna condici here-
ditria) i petita (1,45 a 1,50 m).
El seu estat de conservaci era
magnfc, i s un dels exemples
ms ben documentats de presn-
cia de cinabrio a una tomba. El
sulfur de mercuri (cinabrio)
s una sustncia vermella amb
la qual es cobria el cos durant el
procs post-mortem (que du-
rava alguns dies), que a ms de
ser considerat sagrat, espantava
La Dama de Cao
16
els insectes i impedia la descom-
posici del cos (en aquest cas no
hi ha momifcaci ni embalsama-
ment intencionat, sin natural).
A la vegada, evitava els saque-
jadors de tombes, ja que aques-
ta substncia desprn gasos t-
xics al contacte amb laire, que
podien arribar a matar. La Dama
de Cao tenia el braos, mans i
peus tatuats, cosa que confr-
mava la seva jerarquia junt amb
el riqussim aixovar funerari que
lacompanyava. La seva condici
de pitonisa i bruixa que predeia,
dominava la naturalesa i les acci-
ons dels governats, es refecteix
en els tatuatges. Serps, aranyes
signes intrincats de simbologia
sagrada, es barrejen a la icono-
grafa. Al seu aixovar hi ha pe-
ces de coure daurat, un metall
que es feia (a la cultura mochica
i en aquesta tomba en particular)
mitjanant la tcnica de tumba-
ga, que no es va conixer a Eu-
ropa fns el segle XIX i consistia
en una aleaci dor, coure i plata
que permetia que lor afors a la
superfcie per donar la sensaci
de daurat perpetu, malgrat que
el metall ms abundant era el
coure. La seva mort ssent tan
jove va plantejar alguns interro-
gants encara sense resposta: va
ser a conseqncia del part? Els
estudis antropolgics confrmen
que va ser mare abans de morir
Tenia enemics dins la comunitat?
No se sap. La Huaca de Cao Viejo
era la principal de cinc pirmides
al recint El Brujo amb bellssi-
mes pintures murals represen-
tant prisoners, guerrers, sacrif-
cis humans i Ai Apaec (el degolla-
dor), que constitueixen veritables
llibres dhistria daquest poble.
El Senyor de cupe.
Provncia de Chiclayo, depar-
tament de Lambayeque. Cul-
tura mochica (segle I a.C.-VIII
d.C.). A la base de la Huaca El
Pueblo (pirmide esglaonada
dadob), les excavacions dirigi-
des pel canadenc Steve Bour-
get van comenar al 2004. Qua-
tre anys ms tard, al 2008, es
va trovar la tomba dun individu
duns 30 anys, rica vestimenta i
impressionant aixovar funerari,
acompanyat de dos homes i una
dona. El Seor de cupe, com
es va anomenar, estaba col.lo-
cat a sobre dun altre home i al
seu costat, una parella dhome
i dona. Aix va resultar estrany
als arquelegs que es pregunta-
ven la relaci entre el senyor
i els altres homes a la tomba,
fns que per alguns elements, es
va deduir que potser no era un
home, sin una dona. Al 2012 es
van exhibir peces daquesta tro-
balla al Museo Tumbas Reales del
Seor de Sipn de Lambayeque,
a on romandran fns que el nou
museu del Senyor de cupe es-
tigui fnalitzat.
La Sacerdotesa de
Chornancap.
Provncia de Chiclayo, depar-
tament de Lambayeque. Cul-
tura lambayeque (segles VIII-
XIV d.C.). El trascendent rol
que aquest personatge trobat al
2011 va tenir a la vida del seu
poble, revela una vegada ms
lequilibri de gnere que impe-
rava en aquells temps. Carlos
Wester La Torre (director Mu-
seu Brning i del projecte Chotu-
na-Chornancap) va dirigir aquest
projecte que ja es desenvolupa-
va des del 2009. Es tracta duna
dona de 25 a 30 anys dedat amb
funcions eminentment religio-
ses relacionades amb la recepci
dofrenes, celebracions al voltant
dels canvis destacions i movi-
ment dels astres, aix com ob-
servacions marines, que perme-
tien labors de prediccions. s de
destacar que a noms mig metre
sota la tomba, sen va trobar ms
endavant una altra, una tomba
acutica a on el personatge es
va mantenir submergit a prop-
La Sacerdotesa de Chornancap
La Sacerdotesa de Chornancap
La Dama de Cao
17 www.latortugaavui.com
Histria
sit, probablement vinculat amb
el culte a laigua i les plujes, en
un lloc com aquell, de clima molt
sec i rid. Lexcs dhumitat no va
permetre una adecuada conser-
vaci del cos, per s que sha po-
gut defnir la seva alta jerarquia,
per la presncia per expemple,
dobjectes extics importats.
La Sacerdotesa de San Jos
de Moro.
Provncia de Chepn, departa-
ment de La Libertad. Cultu-
ra mochica (segles I a.C. a VIII
d.C.). A la vall de Jequetepe-
que, la tomba va ser trobada a
lany 1991, al fnal de la campa-
nya dirigida per Cristopher B.
Donnan y Luis Jaime Castillo
(PUCP Pontifcia U. Catlica del
Per), essent una de les primeres
daquesta successi de grans tro-
balles. La zona portava 18 anys
essent saquejada i expoliada, a
disposici de huaqueros i tra-
fcants dantiguitats. De les tres
tombes excavades, la ms com-
plexa corresponia a una dona
adulta duns 40 anys i comple-
xi forta, acompanyada de dues
ancianes. Tamb es van trobar
nens (quelcom freqent als en-
terraments mochica, no se sap
si perqu eren soterrats amb els
progenitors o per lalta mortan-
dat infantil produda per les epi-
dmies o el fenmen El Nio) i
altres cosos, a ms de rica cer-
mica mochica. Aqu tamb es van
trovar evidncies que els mochi-
cas realitzaven intercanvis de
productes amb zones molt allu-
nyades, i que les seves elits in-
vertien gran quantitat desforos
en aconseguir aquests productes
extics.
La Tomba Reial Wari.
Provncia de Huarmey, departa-
ment d ncash. Cultura wari
(segles VII-IX d.C.). Castillo de
Huarmey (a 4,5 hores de Lima
cap al nord). Va ser un desco-
briment excepcional perqu, en
primer lloc, s la primera tomba
reial wari que es troba sense sa-
quejar; en segon, perqu era un
imperi (el wari) que no es conei-
xia per aquesta zona del Per (la
capital es troba al sud, Arequi-
pa), i en tercer lloc, per les carac-
terstiques de la tomba (60 cosos
de dones, 3 delles dalta jerar-
quia). Malgrat que es va donar a
conixer al 2013, estava ssent
excavat des del 2010 per Milosz
Giersz y Krzystof Makowsky.
A lexcavar en un montcul al
2012, es van posar al descobert
alguns elements que van fer pen-
sar a lequip que havien trobat
quelcom important: una sala ce-
rimonial, un tron de pedra, una
cambra tancada amb 30 tones
de terra i pedra solta, i a ms,
cinabrio, un element sempre re-
lacionat amb tombes de grans
senyors. Aix, Giersz y Roberto
Pimentel Nita, codirector peru
del projecte, van excavar silen-
ciosament durant un any, i van
descobrir fleres de 57 cossos hu-
mans en posicin asseguda (com
era costum en aquesta cultura) i
Senyor dcupe
San Jos de Moro
18
19 www.latortugaavui.com
embolicats en rics txtils, i molt
a prop, 3 reines wari. Els senyors
wari han estat histricament opa-
cats pels inques, dels que tenim
moltes referncies documentals
a les crniques. Per, als segles
VIII y IX d.C., els wari van cons-
tituir un imperi que va ocupar
bona part del Per actual. Aques-
ta troballa a Huarmey, un gran
mausoleu imperial, demostra que
els Wari van conquerir i contro-
lar tamb tota la costa nord del
Per, i probablement van tenir un
paper clau en la caiguda de lim-
peri mochica.
Lhome de les cavernes.
Va haver-hi un moment, ms llu-
ny encara en el temps, en qu
la societat estava organitzada en
grups matriarcals, malgrat que
les evidncies no sn concloents
i des de larqueologia no es pot
saber, per poques tan antigues,
com era el repartiment del treball
o lautoritat en funci del sexe a
les comunitats prehistriques (si
es que existia tal cosa). A ms,
no existeix cap dada objectiva de
que eren societats patriarcals, i
sha de valorar justament, quina
era la importncia real de caar,
conrear, perpetuar lespcie, etc.
Qui diu que una activitat s ms
important que daltres? Tpics
als llibres, revistes, pel.lcules,
etc., ens fan tenir una visi de
vegades equivocada de la reali-
tat del passat i de la distribuci
de feines i activitats entre homes
i dones. Aquesta s noms una
relaci dalguns elements arque-
olgics que confrmen la presn-
cia de societats clarament matri-
arcals al nord del Per. Per hem
de tenir en compte que aquests
matriarcats es trobaven a tot ar-
reu fa milers danys. Quin va ser
el moment en qu aquestes so-
cietats van deixar de ser matri-
arcals, pero donar pas als patri-
arcats? En el cas de las comuni-
tats del Per prehispnic, aquest
moment s sense cap mena de
dubte, larribada dels espanyols i
la imposici de les creences reli-
gioses del vell continent. A dal-
tres llocs sn altres els detonants
del canvi, per gairab sempre
es veu que tenen a veure amb la
irrupci de noves creences reli-
gioses i culturals, i potser tamb
amb nous coneixements, com la
concincia per part dels homes,
dsser un element fonamental
en el procs de perpetuaci de
lespcie.
Senyor dcupe
Tomba Reial Wari