M Teoria Matrius Sistemes-3750

M.
1
Matrius, determinants i sistemes
dequacions lineals
Fonaments Matemàtics de lEnginyeria I
N uria Pares, Francesc Pozo, Yolanda Vidal
MATRIUS I SISTEMES: matrius M.2
Matrius: denicions. Operacions i
transformacions elementals. Propietats.
Tipus de matrius
Operacions amb matrius
Matrius
Denicio 1 (matriu). Anomenem matriu de reals
A de dimensio mn a un conjunt delements de R
amb una disposicio del tipus (m les i n columnes):
A =
_
_
_
_
_
_
_
_
a
11
a
12
a
1n
a
21
a
22
a
2n
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
a
m1
a
m2
a
mn
_
_
_
_
_
_
_
_
,
a
ij
R, i = 1, . . . , m, j = 1, . . . , n.
El conjunt de totes les matrius amb elements en R de
m les i n columnes el denotem per M
mn
(R)
Nota 1. Una matriu de m les i n columnes tambe
es pot representar per
A = (a
ij
)
i = 1, . . . , m
j = 1, . . . , n.
El subndexs de cadascun dels elements indiquen la
posicio del nombre dins la matriu. El primer indica
la la i el segon la columna.
Exercici Proposat 1. Escriu la matriu A = (a
ij
)
dordre 32 on a
ij
= 2i + j. De la mateixa manera
escriu les matrius: B = (b
ij
) dordre 43 i b
ij
=
i
j
,
C = (c
ij
) dordre 24 i c
ij
= (1)
i
+ (1)
j
i
D = (d
ij
) dordre 33 on d
ij
= j
i
.
Tipus de matrius
Denicio 2 (igualtat de matrius). Diem que dues
matrius A = (a
ij
) i B = (b
ij
) son iguals si
a
ij
= b
ij
, i, j. ex.
_
_
1 2
3 4
_
_
=
_
_
1 2
3 5
_
_
Nota 2.

Es evident que perquè dues matrius siguin
iguals han de tenir el mateix n umero de les i el
mateix n umero de columnes.
Denicio 3 (vector columna). Una matriu que
nomes te una columna com
_
_
_
_
_
_
_
_
x
1
x
2
.
.
.
x
n
_
_
_
_
_
_
_
_
ex.
_
_
_
_
1
5
3
_
_
_
_
sanomena vector columna i te dimensio n 1.
Denicio 4 (vector la). Una matriu que nomes te
una la com
_
x
1
x
2
x
n
_
ex.
_
5 9
_
sanomena vector la i te dimensio 1 n.
Denicio 5 (matriu quadrada). Una matriu
quadrada es una matriu on el n umero de les es
igual al n umero de columnes (m = n). A vegades
aquesta matriu sanomena matriu dordre n.
Denicio 6 (diagonal principal i traca). Sanomena
diagonal principal duna matriu quadrada als
elements de la diagonal, es a dir, a
ii
, i = 1 . . . n. La
suma dels elements de la diagonal principal
sanomena traca:
tr(A) = a
11
+ a
22
+ . . . + a
nn
=
n
i=1
a
ii
.
ex.
A =
_
_
_
_
_
_
_
1 2 0 1
3 2 5 10
20 0 4 1
1 1 0 3
_
_
_
_
_
_
_
tr(A) = 1 + (2) + 4 + 3 = 6.
Denicio 7 (matriu diagonal). Una matriu
A = (a
ij
) es diagonal si es quadrada i
a
ij
= 0 quan i = j. ex.
_
_
_
_
1 0 0
0 4 0
0 0 1
_
_
_
_
Nota 3. A vegades es pot escriure la matriu
diagonal com
diag(a
11
, a
22
, . . . , a
nn
). ex. diag(1, 4, 1)
Denicio 8 (matriu identitat). La matriu
identitat o matriu unitat I es una matriu
diagonal on els elements de la diagonal principal son
tots 1,
a
ii
= 1. ex.
_
_
_
_
1 0 0
0 1 0
0 0 1
_
_
_
_
Denicio 9 (matriu zero). La matriu zero es
aquella que te tots els elements iguals a zero.
Denicio 10 (matriu triangular inferior). Una
matriu quadrada sanomena triangular inferior si
tots els elements que es troben per sobre de la
diagonal principal son zero.
a
ij
= 0, j > i ex.
_
_
_
_
1 0 0
4 5 0
2 5 1
_
_
_
_
Denicio 11 (matriu triangular superior). Una
matriu quadrada sanomena triangular superior si
tots els elements que es troben per sota de la diagonal
principal son zero.
a
ij
= 0, j < i ex.
_
_
_
_
1 3 0
0 5 6
0 0 2
_
_
_
_
Denicio 12 (matriu r-esglaonada). Una matriu A
dordre mn sanomena r-esglaonada, on r m,
si els elements de les ultimes mr les son tots
zero, i si tambe son zero els elements de sota la
diagonal principal de la submatriu formada per les
primeres r les i r columnes.
ex. matriu 5 6,
3-esglaonada
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
1 3 0 3 1 3
0 5 6 2 4 2
0 0 2 0 2 0
0 0 0 0 0 0
0 0 0 0 0 0
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
Denicio 13 (matriu simètrica). Una matriu
quadrada A = (a
ij
) es simètrica si
a
ij
= a
ji
. ex.
_
_
_
_
_
_
_
11 12 13 14
12 22 23 24
13 23 33 34
14 24 34 44
_
_
_
_
_
_
_
Denicio 14 (matriu antisimètrica). Una matriu
quadrada A = (a
ij
) es antisimètrica si
a
ij
= a
ji
. ex.
_
_
_
_
_
_
_
0 12 13 14
12 0 23 24
13 23 0 34
14 24 34 0
_
_
_
_
_
_
_
Nota 4. Els elements de la diagonal principal de
tota matriu antisimètrica son zero: a
ii
= 0, ja que
a
ii
= a
ii
= 2a
ii
= 0 = a
ii
= 0.
Denicio 15 (transposada). La matriu
transposada duna matriu A es la matriu que
obtenim en canviar les les per les columnes. Si una
matriu es de dimensio mn, la seva transposada es
de dimensio n m, i es representarà per A
t
. Mes
concretament, si A = (a
ij
), aleshores
A
t
= (a
ji
).
ex.
A =
_
_
_
_
_
_
_
1 0 2
3 1 0
0 4 5
2 8 1
_
_
_
_
_
_
_
, A
t
=
_
_
_
_
1 3 0 2
0 1 4 8
2 0 5 1
_
_
_
_
Nota 5. Si transposem dues vegades una matriu
obtenim la mateixa matriu: (A
t
)
t
= A.
ex.
A =
_
_
_
_
1 0
3 1
0 4
_
_
_
_
, A
t
=
_
_
1 3 0
0 1 4
_
_
, (A
t
)
t
=
_
_
_
_
1 0
3 1
0 4
_
_
_
_
Operacions amb matrius
A lespai de les matrius reals dordre mn,
M
mn
(R), es deneixen tres operacions:
suma de matrius
producte duna matriu per un nombre
producte de matrius
Suma de matrius
Denicio 16 (suma). Siguin A = (a
ij
) i B = (b
ij
)
dues matrius mn. La suma A + B de les dues
matrius es la matriu mn,
A + B = (a
ij
+ b
ij
).
ex.
0
B
B
@
1 2 0
0 3 1
2 4 0
1
C
C
A
+
0
B
B
@
2 0 1
0 4 2
0 3 8
1
C
C
A
=
=
0
B
B
@
1 + 2 2 + 0 0 + 1
0 + 0 3 + 4 1 2
2 + 0 0 + (3) 4 + 8
1
C
C
A
=
0
B
B
@
3 2 1
0 1 3
2 3 12
1
C
C
A
Propietat 1. La suma de matrius te les seg uents
propietats:
(A+) Propietat associativa:
(A + B) + C = A + (B + C)
(C+) Propietat commutativa: A + B=B + A
(EN+) Existència delement neutre de la suma:
0 + A = A
_
_
0 0
0 0
_
_
+
_
_
6 3
2 1
_
_
=
_
_
6 3
2 1
_
_
(EO+) Existència de la matriu oposada: A + (A) = 0
_
_
6 3
2 1
_
_
+
_
_
6 3
2 1
_
_
=
_
_
0 0
0 0
_
_
Producte per un escalar
Denicio 17. Sigui A = (a
ij
) una matriu de
dimensio mn, i c R. Aleshores el producte de c
per la matriu A es
cA = (ca
ij
).
ex.
4
_
_
_
_
1 2 0
0 3 1
2 4 0
_
_
_
_
=
_
_
_
_
4 8 0
0 12 4
8 16 0
_
_
_
_
Propietat 2. Les propietats del producte dun
escalar per una matriu son:
(a) c(A + B) = cA + cB , (c + d)A = cA + dA
(b) (cd)A = c(dA)
(c) 1A = A , 0A = 0
mn
on A i B son matrius de dimensio mn i c, d R.
Producte de matrius
Per a poder multiplicar dues matrius A i B cal que el
n umero de columnes de la primera sigui igual al
nombre de les de la segona.
m
_
_
n
..
_
_
_
_
_
_
a
ij
_
_
_
_
_
_
, n
_
_
p
..
_
_
_
_
_
_
_
_
b
ij
_
_
_
_
_
_
_
_
mn , n p
Es a dir, si A te dimensio mn, B ha de tenir

dimensi o n p. Aleshores el producte te dimensio
mp i ve donat per
AB = (a
ij
)(b
ij
) = (c
ij
), c
ij
=
n
k=1
a
ik
b
kj
.
Es a dir, lelement c
ij
de la matriu producte sobte
fent el producte escalar de la la i de la matriu A i
de la columna j de la matriu B.
ex.
_
2 0 5
1 2 3
_
_
1 3 4 2
1 1 3 2
2 5 1 2
_
=
_
12 31 13 14
9 20 13 12
_
on, per exemple:
c
22
= (
1 2 3
)
_
3
1
5
_
= 1 3 + 2 1 + 3 5 = 20.
Propietat 3. Les propietats del producte de matrius
son:
(A) Propietat associativa: (AB)C = A(BC)
(EN) Existència delement neutre respecte del
producte: IA = A
_
_
1 0
0 1
_
_
_
_
6 3
2 1
_
_
=
_
_
6 3
2 1
_
_
(D) El producte de matrius es distributiu respecte a
la suma: (A + B)C = AC + BC
No te la propietat commutativa: AB = BA
(AB)
t
= B
t
A
t
El producte no es simplicable:
AB = AC B = C
Exercici Proposat 2. Comproveu en un cas
particular que (AB)
t
= B
t
A
t
.
Exercici Proposat 3. Trobeu tres matrius A, B i C
de manera que AB = AC però que B = C.
MATRIUS I SISTEMES: rang M.18
Rang duna matriu. Matrius invertibles;
aplicacions.
Càlcul del rang pel mètode de Gauss
Matrius invertibles
Càlcul de la matriu inversa mitjancant el
mètode de Gauss
Rang duna matriu
Denicio 18. Anomenem transformacions
elementals duna matriu a les seg uents operacions:
(PF) Permutar dues les de la matriu.
(PC) Permutar dues columnes de la matriu.
(MF) Multiplicar alguna de les les per un nombre real
diferent de 0.
(MC) Multiplicar alguna de les columnes per un
nombre real diferent de 0.
(SF) Sumar a una la de la matriu una altra la
multiplicada per un nombre real.
(SC) Sumar a una columna de la matriu una altra
columna multiplicada per un nombre real.
ex.
_
1 5
2 1
_
(PF)
pf
12
_
2 1
1 5
_
(PC)
pc
12
_
1 2
5 1
_
(MF)
2f
2
_
1 2
10 2
_
(MC)
1
2
c
2
_
1 1
10 1
_
(SF)
f
2
f
2
5f
1
_
1 1
5 6
_
(SC)
c
2
c
2
+c
1
_
1 0
5 11
_
Denicio 19. Donades dues matrius A i B, diem
que son matrius equivalents si es pot passar de
luna a laltra mitjancant transformacions
elementals, i es denota per A B.
ex.
_
1 2
3 0
_
_
2 1
2 0
_
_
1 2
3 0
_

1
3
f
2
_
1 2
1 0
_

f
2
f
2
f
1
_
1 2
0 2
_

pc
12
_
2 1
2 0
_
Denicio 20 (rang). Una matriu es diu que te rang
r si es equivalent a una matriu r-esglaonada. El rang
duna matriu A es representa per rang(A).
ex.
_
1 2 3
3 0 1
5 4 7
_
te rang 2.
_
1 2 3
3 0 1
5 4 7
_

f
3
f
3
f
2
2f
1
_
1 2 3
3 0 1
0 0 0
_

pc
12
_
2 1 3
0 3 1
0 0 0
_
Propietat 4. Les propietats del rang son:
(a) El rang duna matriu es, com a màxim, el menor
nombre de les o columnes.
(b) El rang duna matriu i el de la seva transposada
es el mateix.
(c) Dues matrius equivalents tenen el mateix rang,
per tant, si a una matriu li fem una
transformacio elemental, el rang es conserva.
Càlcul del rang pel mètode de Gauss
Consisteix a utilitzar la propietat que dues matrius
equivalents tenen el mateix rang.
Utilitzant transformacions elementals, podem
transformar tota matriu en una altra desglaonada
equivalent, es a dir, en què els elements del triangle
inferior siguin zeros. El rang es el nombre de les
diferents de zero que ens quedin.
ex.
_
1 3 2 1
2 4 2 1
4 6 2 5
_

f
2
f
2
2f
1
_
1 3 2 1
0 2 2 3
4 6 2 5
_
f
3
f
3
4f
1
_
1 3 2 1
0 2 2 3
0 6 6 9
_

f
3
f
3
3f
2
_
1 3 2 1
0 2 2 3
0 0 0 0
_
Exercici Proposat 4. Calcular mitjancant el
mètode de Gauss el rang de les seg uents matrius:
_
1 0 1
3 2 1
1 1 2
_
,
_
1 1 1
0 1 1
3 0 6
_
,
_
2 4 0 7
1 3 1 8
1 0 2 9
_
,
_
_
_
1 2 5
1 3 6
6 2 8
0 5 11
2 1 1
_
_
_
Exercici Proposat 5. Determinar els valors da
pels quals rang(A) = 3, on:
A =
_
1 a 1
a + 1 1 a
2 1 1
_
Matrius invertibles
Denicio 21. Una matriu A es invertible si es
quadrada i el seu rang es màxim. La seva inversa es,
doncs, A
1
, i es aquella matriu tal que
AA
1
= A
1
A = I.
Les matrius invertibles tambe es poden anomenar
regulars o no singulars.
Propietat 5. Les propietats de la matriu inversa
son:
Si A, B M
nn
(R) son regulars,
(a) (A
1
)
1
= A
(b) ( A)
1
=
1
A
1
, = 0
(c) (A B)
1
= B
1
A
1
(d) (A
t
)
1
= (A
1
)
t
Exercici Proposat 6. Usant la denicio de matriu
inversa, vegeu que son certes les propietats (a), (b) i
(c) de matriu inversa.
Proposicio 1. Si A es una matriu dordre n
invertible, A es equivalent a la matriu identitat,
dordre n, es a dir, A I
n
.
A mes, podem obtenir la matriu identitat a partir de
la matriu A nomes fent servir transformacions
elementals de la (PF, MF i SF).
ex.
_
1 1 1
2 3 4
5 8 9
_

f
2
f
2
2f
1
f
3
f
3
5f
1
_
1 1 1
0 1 2
0 3 4
_

f
3
f
3
3f
2
_
1 1 1
0 1 2
0 0 2
_
1
2
f
3
_
1 1 1
0 1 2
0 0 1
_

f
1
f
1
f
2
_
1 0 1
0 1 2
0 0 1
_

f
1
f
1
+f
3
f
2
f
2
2f
3
_
1 0 0
0 1 0
0 0 1
_
Càlcul de la matriu inversa mitjancant
el mètode de Gauss
Si A es invertible dordre n, podem obtenir la matriu
I
n
considerant nomes transformacions elementals
de la. Llavors, A
1
es calcula aplicant operacions
elementals de la sobre la matriu (A|I
n
), ns a
obtenir (I
n
|A
1
).
( A | I
n
)
. . .
PF, MF, CF
( I
n
| A
1
)
ex.
_
1 1 1 1 0 0
2 3 4 0 1 0
5 8 9 0 0 1
_

f
2
f
2
2f
1
f
3
f
3
5f
1
_
1 1 1 1 0 0
0 1 2 2 1 0
0 3 4 5 0 1
_
f
3
f
3
3f
2
_
1 1 1 1 0 0
0 1 2 2 1 0
0 0 2 1 3 1
_
1
2
f
3
_
1 1 1 1 0 0
0 1 2 2 1 0
0 0 1 1/2 3/2 1/2
_
f
1
f
1
f
2
_
1 0 1 3 1 0
0 1 2 2 1 0
0 0 1 1/2 3/2 1/2
_
f
1
f
1
+f
3
f
2
f
2
2f
3
_
1 0 0 5/2 1/2 1/2
0 1 0 1 2 1
0 0 1 1/2 3/2 1/2
_
A =
_
1 1 1
2 3 4
5 8 9
_
= A
1
=
_
5/2 1/2 1/2
1 2 1
1/2 3/2 1/2
_
Exercici Proposat 7. Calcular les inverses de les
matrius:
_
2 3
1 1
_
,
_
1 3 1
2 1 2
3 2 3
_
,
_
1 2 3
0 1 2
0 0 1
_
Exercici Proposat 8. Troba, pels valors de k que
sigui possible, la matriu inversa de:
_
1 k k
1 2 4
1 3 9
_
MATRIUS I SISTEMES: determinant M.29
Determinant duna matriu quadrada.
Denicio i propietats.
Donada una matriu quadrada A M
nn
(R),
sanomena determinant de la matriu A i es
simbolitza per det(A) o |A| o D(A) una aplicacio que
assigna a cada matriu quadrada A un nombre real:
D : M
nn
(R) R,
de manera que D(A) = det(A) = |A| R.
Es deneix inductivament sobre lordre n de la
matriu A, de la forma seg uent:
Si n = 2
a
11
a
12
a
21
a
22
= a
11
a
22
a
12
a
21
ex.
4 3
2 2
= 4 2 (3) (2) = 2.
Si n = 3
a
11
a
12
a
13
a
21
a
22
a
23
a
31
a
32
a
33
= a
11
D
11
a
12
D
12
+a
13
D
13
,
on D
11
=
a
22
a
23
a
32
a
33
, D
12
=
a
21
a
23
a
31
a
33
i D
13
=
a
21
a
22
a
31
a
32
,
es a dir, D
ij
es el determinant de la matriu que
sobte al eliminar la la i i la columna j de la matriu.
Si n = 4
a
11
a
12
a
13
a
14
a
21
a
22
a
23
a
24
a
31
a
32
a
33
a
34
a
41
a
42
a
43
a
44
= a
11
D
11
a
12
D
12
+a
13
D
13
a
14
D
14
,
on D
11
=
a
22
a
23
a
24
a
32
a
33
a
34
a
42
a
43
a
44
, D
12
=
a
21
a
23
a
24
a
31
a
33
a
34
a
41
a
43
a
44
D
13
=
a
21
a
22
a
24
a
31
a
32
a
34
a
41
a
42
a
44
i D
14
=
a
21
a
22
a
23
a
31
a
32
a
33
a
41
a
42
a
43
.
Denicio 22. Sanomena menor complementari
dun element a
ij
duna matriu quadrada, el
determinant de la matriu que sobte deliminar la la
i i la columna j a la matriu inicial, i se simbolitza
per
ij
o be per D
ij
.
Denicio 23. Sanomena adjunt dun element
a
ij
, i sexpressa per A
ij
, el menor complementari de
a
ij
multiplicat per (1)
i+j
.
El determinant dordre n es calcula com:
a
11
a
12
a
1n
a
21
a
22
a
2n
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
a
n1
a
n2
a
nn
= a
11
A
11
+a
12
A
12
+ +a
1n
A
1n
.
Regla de Sarrus
En el cas particular de n = 3, a mes de poder
calcular el determinant segons la denicio anterior,
es pot fer, tambe, a partir de lanomenada regla de
Sarrus, que consisteix en el seg uent:
a
11
a
12
a
13
a
21
a
22
a
23
a
31
a
32
a
33
= a
11
a
22
a
33
+ a
12
a
23
a
31
+ a
21
a
32
a
13
(a
13
a
22
a
31
+ a
23
a
32
a
11
+ a
12
a
21
a
33
)
ex.
1 2 3
4 5 6
7 8 9
= 1 5 9 + 2 6 7 + 3 4 8
3 5 7 2 4 9 1 6 8 = 0.
Exercici Proposat 9. Calculeu els determinants de
les seg uents matrius:
_
cos sin
sin cos
_
,
_
_
1 1 1
x y z
x
2
y
2
z
2
_
_
,
_
_
_
2 1 3 1
3 1 2 1
1 2 3 1
1 1 1 1
_
_
_
Nota 6. La denicio donada del determinant
dordre n, sanomena desenvolupar el determinant
per la primera la
a
11
a
12
a
1n
a
21
a
22
a
2n
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
a
n1
a
n2
a
nn
= a
11
A
11
+ a
12
A
12
+ + a
1n
A
1n
.
De fet, per calcular el determinant dordre n es pot
calcular desenvolupant per qualsevol la o columna,
es a dir, sumant els productes dels elements de
qualsevol la o qualsevol columna multiplicats pels
respectius adjunts.
ex.
3 1 2
1 3 5
2 1 0
= 2
1 2
3 5
3 2
1 5
+ 0
2 1
1 3
.
Exercici Proposat 10. Calcula els determinants
seg uents, desenvolupant per la columna o la mes
adecuada:
3 2 0
3 9 5
6 5 0
2 1 6
3 1 7
0 0 4
3 1 5
0 2 0
1 1 1

Propietats dels determinants (I)
(D
1
) Si en un determinant es canvien dues les o dues
columnes entre si, el determinant canvia de signe.
1 2
3 4
2 1
4 3
3 4
1 2
(D
2
) Si en un determinant es multipliquen tots els
elements duna la o columna per una constant,
el determinant queda multiplicat per aquesta
constant.
2 20
2 5
= 2
1 10
2 5
= 2 5
1 2
2 1
(D
3
) Si en un determinant, una la o una columna es
suma de dos sumands, el determinant es
descomposa en suma de dos determinants,
cadascun dells amb un dels sumands en la la o
columna corresponent i tenint la resta de les o
columnes iguals.
1 + 3 3
2 + 7 4
1 3
2 4
3 3
7 4
(D
4
) El determinant de la matriu identitat val 1.
1 0
0 1
= 1
Propietats dels determinants (II)
(D
5
) Si tots els elements duna la o columna son
nuls, aleshores el determinant val 0.
1 2 0
3 4 0
6 1 0
= 0
(D
6
) Si en un determinant, una la o una columna es
combinacio lineal daltres les o columnes (= a
la suma daltres les o columnes multiplicades
per una constant), el determinant es nul.
1 2 2 1 + 3 2
3 1 2 3 + 3 1
5 2 2 5 + 3 2
= 0
(D
7
) El determinant duna matriu coincideix amb el
de la seva transposada, es a dir, |A| = |A
t
|.
1 2
3 4
1 3
2 4
(D
8
) El determinant dun producte de matrius es igual
al producte dels determinants, |A B| = |A| |B|.
_
1 2
3 4
__
3 2
7 1
_
1 2
3 4
3 2
7 1

Aplicacions dels determinants
Proposicio 2. Una matriu A es invertible, regular o
no singular si i nomes si |A| = 0. I en cas de ser
invertible, |A
1
| =
1
|A|
.
Si A es invertible,
AA
1
= I = |AA
1
| = |I|.
Llavors fent servir les propietats D
4
i D
8
dels
determinants,
|A||A
1
| = 1 = |A
1
| =
1
|A|
.
Exercici Proposat 11. Calculeu la inversa de la
matriu
_
2 3
1 1
_
, i comproveu que |A
1
| =
1
|A|
.
Denicio 24. Sanomena menor dordre k duna
matriu qualsevol A M
mn
(R) el determinant
duna submatriu quadrada dordre k k de A,
prenent k les i k columnes de la matriu A
Denicio 25. Podem denir tambe el rang duna
matriu A M
mn
(R) com lordre del major menor
no nul que es pugui obtenir de la matriu A.
Exemple de càlcul de rang per determinants
A =
_
_
1 0 1
3 2 1
1 1 2
_
_
|A| = 4 3 2 1 = 10 =rang(A) = 3
.
B =
_
_
1 1 1
0 1 1
3 0 6
_
_
|B| = 6 + 3 + 3 = 0 =rang(A) 2
Per saber si el rang es 2 hem de mirar si hi ha algun
menor dordre dos diferent de zero.
D
33
=
1 1
0 1
= 1 = 0 =rang(A) = 2.
C =
_
_
2 4 0 7
1 3 1 8
1 0 2 9
_
_
Com que
2 4
1 3
= 6 4 = 2 = 0 rang(A) 2.
Tots els menors dordre 3 son nuls, i per tant, el rang
de la matriu es 2.
MATRIUS I SISTEMES: sistemes dequacions M.40
Sistemes dequacions lineals: denicio i
resolucio.
Tipus de sistemes
Sistemes equivalents
Matriu dun sistema dequacions
Teorema de Rouche-Frobenius
Ressolucio de sistemes pel mètode de Gauss
Sanomena equacio lineal amb n incògnites
x
1
, x
2
, . . . , x
n
tota expressio del tipus
a
1
x
1
+ a
2
x
2
+ + a
n
x
n
= b,
on a
i
, b R. a
i
sanomenen coecients i b sanomena
terme independent.
Sanomena sistema de m equacions lineals amb n
incògnites tot conjunt de m equacions lineals amb les
mateixes n inc` ognites:
_
_
a
11
x
1
+ a
12
x
2
+ + a
1n
x
n
= b
1
a
21
x
1
+ a
22
x
2
+ + a
2n
x
n
= b
2
.
.
.
a
m1
x
1
+ a
m2
x
2
+ + a
mn
x
n
= b
m
Denicio 26. Sanomena solucio dun sistema de
m equacions lineals amb n incògnites tot conjunt de
n nombres s
1
, s
2
, , s
n
de manera que x
1
= s
1
,
x
2
= s
2
, , x
n
= s
n
veriquen les m equacions del
sistema.
ex.
2x y = 1
x + y = 2
_
_
_
= x = 1, y = 1 es solucio.
Tipus de sistemes
Els sistemes dequacions lineals es classiquen segons
el nombre de solucions que te en:
Sistema incompatible (SI): sistema que no te
solucions
Sistema compatible: sistema que te almenys
una solucio.
Sistema compatible determinat (SCD):
sistema que te una unica solucio
Sistema compatible indeterminat (SCI):
sistema que te innites solucions
ex.
(SI): x = 1
x = 2
_
_
_
(SCD): x + y = 2
x y = 0
_
_
_
x = 1
y = 1
(SCI): x + y = 0

y = x
(1, 1), (2, 2), (3, 3), . . .
Sistemes equivalents
Denicio 27. Dos sistemes sanomenem
equivalents si tenen les mateixes solucions.
ex.
2x y = 1
x + y = 2
_
_
_
4x 2y = 2
x + y = 2
_
_
_
x = 1
y = 1
_
_
_
Les transformacions elementals que permeten
obtenir sistemes equivalents a un de donat son:
(PF) Canviar lordre de les equacions.
(MF) Multiplicar o dividir alguna de les equacions per
un nombre real diferent de 0.
(SF) Sumar a una equacio del sistema una altra
multiplicada per un nombre real.
ex.
x + y + z = 1
2x + 3y + 4z = 0
5x + 8y + 9z = 0
_
_
(SF)
f
2
f
2
2f
1
f
3
f
3
5f
1
x + y + z = 1
y + 2z = 2
3y + 4z = 5
_
_
(SF)
f
3
f
3
3f
2
x + y + z = 1
y + 2z = 2
2z = 1
_
_
(MF)
1
2
f
3
x + y + z = 1
y + 2z = 2
z = 1/2
_
_
(SF)
f
1
f
1
f
2
x z = 3
y + 2z = 2
z = 1/2
_
_
(SF)
f
1
f
1
+f
3
f
2
f
2
2f
3
x = 5/2
y = 1
z = 1/2
_
_
Matriu dun sistema dequacions
Tot sistema dequacions
_
_
a
11
x
1
+ a
12
x
2
+ + a
1n
x
n
= b
1
a
21
x
1
+ a
22
x
2
+ + a
2n
x
n
= b
2
.
.
.
a
m1
x
1
+ a
m2
x
2
+ + a
mn
x
n
= b
m
es pot reescriure en forma matricial com
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
a
11
a
12
a
1n
a
21
a
22
a
2n
.
.
.
a
m1
a
m2
a
mn
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
x
1
x
2
.
.
.
x
n
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
=
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
b
1
b
2
.
.
.
b
m
_
_
_
_
_
_
_
_
_
_
i es denota per Ax = b.
Denicio 28. Sanomena matriu dun sistema la
matriu formada per tots els coecients de les
incògnites i serà una matriu de dimensio mn que
se sol simbolitzar per A.
Denicio 29. Sanomena matriu ampliada la
matriu del sistema si li afegim la columna dels
termes independents; aquesta matriu es de dimensio
m(n + 1) i se sol simbolitzar per (A|b).
ex.
2x y = 1
x + y = 2
_
_
_
A =
_
_
2 1
1 1
_
_
, (A|b) =
_
_
2 1 1
1 1 2
_
_
Transformacions elementals en forma
matricial
Les transformacions PF, MF i SF que permeten
obtenir dos sistemes equivalents, son equivalents a
considerar la matriu ampliada (A|b) i realitzar sobre
ella les transformacions PF, MF i SF que ens
permetien obtenir matrius equivalents.
ex. x + y + z = 1
2x + 3y + 4z = 0
5x + 8y + 9z = 0
_
_
(A|b) =
_
1 1 1 1
2 3 4 0
5 8 9 0
_
_
1 1 1 1
2 3 4 0
5 8 9 0
_

f
2
f
2
2f
1
f
3
f
3
5f
1
_
1 1 1 1
0 1 2 2
0 3 4 5
_
f
3
f
3
3f
2
_
1 1 1 1
0 1 2 2
0 0 2 1
_

1
2
f
3
_
1 1 1 1
0 1 2 2
0 0 1 1/2
_
f
1
f
1
f
2
_
1 0 1 3
0 1 2 2
0 0 1 1/2
_

f
1
f
1
+f
3
f
2
f
2
2f
3
_
1 0 0 5/2
0 1 0 1
0 0 1 1/2
_
i si tornem a la notacio en equacions obtenim la
solucio:
x = 5/2, y = 1, z = 1/2.
Teorema de Rouche-Frobenius
Sigui Ax = b un sistema dm equacions amb n
incògnites. Si denotem per r = rang(A) i per
r
= rang(A|b) aleshores es te que:

Sistema incompatible (SI): si r = r
Sistema compatible: si r = r
determinat (SCD): si r = r
= n
indeterminat (SCI): si r = r
< n
Nota 7. En el cas que un sistema sigui compatible
indeterminat, la diferència
n r
sanomena grau dindeterminacio i dona el nombre
de paràmetres que guraran a la solucio.
ex.
x = 1
x = 2
_
_
_
(A|b) =
_
_
1 1
1 2
_
_

f
2
f
2
f
1
_
_
1 1
0 1
_
_
SI
x + y = 2
x y = 0
_
_
_
(A|b) =
_
_
1 1 2
1 1 0
_
_

f
2
f
2
f
1
_
_
1 1 2
0 2 2
_
_
SCD
x + y + z = 0
y + z = 0
_
_
_
(A|b) =
_
_
1 1 1 0
0 1 1 0
_
_

f
2
f
2
f
1
_
_
1 1 1 0
0 0 0 0
_
_
SCI
Denicio 30. Un sistema dequacions lineals
sanomena homogeni si tots els termes
independents son nuls:
_
_
a
11
x
1
+ a
12
x
2
+ + a
1n
x
n
= 0
a
21
x
1
+ a
22
x
2
+ + a
2n
x
n
= 0
.
.
.
a
m1
x
1
+ a
m2
x
2
+ + a
mn
x
n
= 0
Nota 8. En tot sistema homogeni,
rang (A) = rang (A|b),
i per tant els sistemes homogenis son sempre
compatibles (admeten almenys la solucio trivial
x
1
= 0, x
2
= 0, . . . , x
n
= 0).
Ressolucio de sistemes pel mètode de Gauss
Regla de Gauss:

Es un mètode de ressolucio de
sistemes lineals que es basa en lobtencio de sistemes
equivalents mitjancant leliminacio dincògnites, ns
arribar a obtenir un sistema amb matriu triangular
superior. En aquest cas la solucio sobte a partir de
l ultima incògnita, per substitucio regressiva a les
les superiors, a partir de la qual saniran trobant els
valors de les altres incògnites.
Regla de Gauss-Jordan: Aquesta regla es un cas
particular de lanterior; en lloc darribar a un sistema
la matriu del qual sigui triangular superior, sarriba
a un sistema amb matriu diagonal, on es mes fàcil
obtenir de la solucio.
Exemple de ressolucio
Considerem el sistema de 4 equacions amb 4
inc` ognites que depèn dun paràmetre a:
(1 + a)x + y z= 1 + b
x + y + 2z= 4
2ax 5z=2b 5
_
_
_
_
_
1 + a 1 1 1 + b
1 1 2 4
2a 0 5 2b 5
_
_
_
_
Per resoldre el sistema, transformarem la matriu
ampliada usant transformacions elementals. Per
simplicar els càlculs permutarem les columnes de la
matriu (que no es una transformacio elemental) de
manera que lordre de les variables en lloc de (x, y, z)
sigui (y, z, x).
_
1 1 1 + a 1 + b
1 2 1 4
0 5 2a 2b 5
_

f
2
f
2
f
1
_
1 1 1 + a 1 + b
0 3 a 3 b
0 5 2a 2b 5
_
3f
3
_
1 1 1 + a 1 + b
0 3 a 3 b
0 15 6a 6b 15
_

f
3
f
3
+5f
2
_
1 1 1 + a 1 + b
0 3 a 3 b
0 0 a b
_
El rang dA es 2 si a = 0 i 3 altrament.
a = 0 =rang(A) = 2
_
1 1 1 1 + b
0 3 0 3 b
0 0 0 b
_
=rang(A|b) =
_
2, si b = 0 SCI
3, si b = 0 SI
Per a = 0, b = 0 les solucions les trobem passant la
matriu ampliada a sistema recordant el canvi dordre
en les variables:
y z + x = 1
3z = 3
_
_
_
z = 1
y = 2 x
_
_
_
a = 0 =rang(A) = 3 =SCD
_
1 1 1 + a 1 + b
0 3 a 3 b
0 0 a b
_
3f
1
_
3 3 3 + 3a 3 + 3b
0 3 a 3 b
0 0 a b
_
f
1
f
1
+f
2
_
3 0 3 + 2a 6 + 2b
0 3 a 3 b
0 0 a b
_

f
2
f
2
+f
3
_
3 0 3 + 2a 6 + 2b
0 3 0 3
0 0 a b
_
f
1
f
1
2f
3
_
3 0 3 6
0 3 0 3
0 0 a b
_

1
3
f
1
1
2
f
2
_
1 0 1 2
0 1 0 1
0 0 a b
_
Si ho passem a equacions tenim:
y + x = 2
z = 1
ax = b
_
x = b/a
y = 2 b/a
z = 1
_
_
En resum
si a = 0 i b = 0 SI
si a = b = 0 SCI on z = 1, y = 2 x
si a = 0 SCD on x = b/a, y = 2 b/a, z = 1

M Teoria Matrius Sistemes-3750

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

You might also like

M Teoria Matrius Sistemes-3750

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

M Teoria Matrius Sistemes-3750

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

M.

Es a dir, si A te dimensio mn, B ha de tenir

Fonaments Matem`atics de lEnginyeria I

Fonaments Matem`atics de lEnginyeria I

= rang(A|b) aleshores es te que:

You might also like