TDR - Casa Domòtica

Casa Domtica amb Arduino i Android
Treball de Recerca de Batxillerat

Sergi Calzada, Dani Fargas i
Adrin Borrego
Batx. Tecnolgic
Tutor: Fernando Hernndez
Treball de Recerca: Casa Domtica Adrin Borrego, Sergi Calzada, Dani Fargas

2
ndex
1. INTRODUCCI 3
2. DOMTICA 6
2.1. HISTRIA DE LA DOMTICA 6
2.2. ELEMENTS D'UNA CASA DOMTICA 7
2.3. CLASSIFICACI DELS SISTEMES DOMTICS 8
2.4. APLICACIONS DE LA DOMTICA 9
3. ARDUINO 11
3.1. ARDUINO UNO 12
4. DISSENY DEL PROJECTE 15
4.1. MAQUETA 17
4.2. ELEMENTS ELECTRNICS 19
4.2.1. SENSORS 19
4.2.2. ACTUADORS 21
4.2.3. ALTRES 23
4.3. PLACA DEL CIRCUIT ELECTRNIC 26
4.4. PRESSUPOST 29
5. PROGRAMACI: SCRATCH FOR ARDUINO (S4A) 30
5.1. PROGRAMA 32
6. APLICACI ANDROID 36
6.1. ANDROID 36
6.2. APLICACI 37
6.2.1. DISSENY 37
6.2.2. PROGRAMACI 38
6.2.3. PANTALLES DE LAPLICACI 39
7. APLICACI FINAL 40
8. CONCLUSIONS 42
9. FONTS DINFORMACI 43


3
1. Introducci
Qui no ha volgut mai pujar una cortina, apagar un llum, o tancar la finestra sense aixecar-se
del lloc? La idea de la domtica ens dona solucions per a automatitzar la vida quotidiana
duna manera senzilla, rpida i des de qualsevol lloc.

El nostre treball es basa en la construcci duna maqueta duna casa domtica, que seria
aplicar les noves tecnologies en el mn de lhabitatge, amb la finalitat de facilitar i millorar
la qualitat de vida de les persones. Per realitzar aquestes funcions comptarem amb dues
plaques Arduino, que realitzaran les accions programades al PC a les que estaran
connectades.

Lobjectiu principal daquest treball ser poder controlar les funcions quotidianes dun
habitatge duna manera centralitzada i automtica. A ms:
Ens aproparem al coneixement de la domtica, les possibilitats que pot tenir i les
aplicacions que tenen en el mn actual.
Coneixerem els sensors i actuadors que farem servir en la construcci de la casa
domtica tanmateix com les plaques Arduino i la seva programaci.
A ms, de la creaci duna aplicaci Android per poder controlar les funcions de la
casa domtica des de els nostres smartphones.
Realitzar un treball en grup i que cadasc de nosaltres tingui que realitzar una part
del treball i tingui una responsabilitat.
Construir una maqueta amb cartr-ploma com a material per simular la casa
domtica, construda en una escala 1:18


4

Amb aquest treball volem controlar les segents funcions dun habitatge:
- Portes: Obrir i tancar les portes principals i garatge. La principal, amb combinaci o clau.
- Finestres: Obrir o tancar les finestres automticament.
- Llums: Encendre o apagar les llums de les diferents habitacions i regular la lluminositat
dalguna delles (Menjador i Habitacions).
- Calefacci: Regular la temperatura interna de lhabitatge mitjanant un termstat, segons
la temperatura que es vulgui aconseguir.
- Ventilador: Regular la temperatura interna de lhabitatge mitjanant un ventilador activat
segons la temperatura.
- Cortina: Pujar o baixar una cortina depenent de la lluminositat rebuda per una LDR de la
llum solar.
- Alarma: Activar o desactivar lalarma amb combinaci o clau.
- Aplicaci Android: Control total de totes les accions anteriors des de un dispositiu mbil,
de manera remota.

A lhora de lelaboraci del treball ens vam trobar amb diversos problemes com: la rigidesa
dels primers cables utilitzats que provocava poc moviment i la majoria es trencaven
internament una vegada soldats, aquests cables es van haver de canviar per cables parallels
dordinador ja que la seva flexibilitat no produa aquest problema. Al connectar les plaques
algun dels rels sactivaven i desactivaven immediatament i repetidament. A ms, les
entrades analgiques rebien valors estranys que creixien i decreixien. Vam trobar el
problema en una interconnexi de masses. Tampoc hi havia transmissi de moviment entre
el motor i leix de la cortina, aquest problema va ser resolt unint els engranatges i la cortina
amb un fil i daquesta manera funcionaven a la perfecci. Al provar les llums, vam tenir que
intercanviar uns cables, ja que algun polsador feia encendre les llums duna estncia
diferent. En els ltims dies, en connectar-ho tot, ens va deixar de funcionar un Arduino. Ens
vam adonar de que tenem un alimentaci mal connectada i era la causa de que el microxip
del Arduino es fongus i els reguladors sescalfessin moltssim per lelevat consum. Un cop
substitut el microxip vam tenir apunt la maqueta per a la presentaci.

5
En la realitzaci escrita del treball hem utilitzat dos programes o plataformes com a eines
per a la bona organitzaci daquest i la collaboraci instantnia i mtua amb els membres
del grup: Microsoft SkyDrive i Dropbox.
Dropbox s un servei multimdia que permet guardar els teus documents i/o carpetes al
nvol dInternet i aix disposar daquests documents i/o carpetes en qualsevol moment i lloc
accedint a travs dInternet. Aquests documents sn sincronitzats automticament amb els
nostres ordinadors.
En primeres instncies del treball vam utilitzar Dropbox per, a travs duna carpeta
compartida, penjar els documents del treball i finalment ajuntar tots aquests en un
document Word com a treball final.
Per a mesura que vam anar avanant el treball vam descobrir una plataforma que era ms
rentable a lhora destalviar temps en la construcci del treball escrit. La plataforma
utilitzada va ser Microsoft SkyDrive. Microsoft SkyDrive s una plataforma que permet
ledici online dun document de text Word a travs del compte de Microsoft o Hotmail.
A travs daquesta plataforma es va crear un document Word amb el treball escrit i aquest
sanava actualitzant de manera online i automtica amb les versions de cada un de
nosaltres.


6
2. Domtica
El terme domtica es coneix com el conjunt de sistemes que sn capaos de fer
automticament les funcions d'una casa. Entre d'altres la domtica cobreix les funcions de
seguretat, comunicacions, enllumenat... Una de les finalitats de la casa domtica s l'estalvi
d'energia i l'accessibilitat i facilitat que es t per realitzar totes les funcions que resultarien
ms dificultoses si es realitzessin manualment.

2.1. Histria de la domtica
L'origen de la domtica el podem establir als anys setanta, desprs de moltes investigacions
van aparixer els primers dispositius que van ser servits per automatitzar edificis basats en
la tecnologia X10, que s un protocol de comunicacions per el control remot de diversos
aparells elctrics. Durant els segents anys, es va seguir investigant amb la finalitat de
trobar la casa ideal, on es van comenar a investigar amb avanats electrodomstics i
dispositius automtics per a la llar. Aquests primers sistemes van ser installats
principalment en els Estats Units i noms es limitaven a la regulaci de la temperatura
ambiental dels edificis de les oficines.

Uns anys ms tard, amb la utilitzaci dels ordenadors personals a finals de la dcada dels 80,
es van incorporar en aquests edificis els Sistemes de Cablejat Estructurat (SCE) per facilitar
la connexi de tots els terminals i perifrics. Tots aquest edificis que tenien installat un SCE
es van comenar a anomenar edificis intelligents.


7
2.2. Elements d'una casa domtica
Els elements que trobem en una casa domtica que la fa possible complir automticament
les funcions d'una llar sn els segents:

-Sensors: sn els encarregats de captar qualsevol tipus de canvi fsic en un espai determinat,
i transmetre aquesta informaci, directament o a travs del controlador a un dispositiu
perqu faci la seva acci als actuadors. Poden ser de pressi, ptics o acstics.
-Actuadors: sn els dispositius que en rebre una ordre del controlador, realitzen una acci
determinada a la installaci. Per exemple, poden encendre o apagar un LED, posar en
funcionament el sistema de calefacci...
-La unitat de control o controlador: on arriba la informaci que capten els sensors, aquesta
unitat de control la processa i d'acord amb el que ha sigut programat envia les ordres als
actuadors corresponents. El controlador noms existeix en els sistemes domtics
centralitzats, en els altres tipus de sistemes domtics no s necessari la seva utilitzaci. La
unitat de control pot ser qualsevol microprocessador, o fins a un ordinador. En el nostre cas
utilitzarem la placa Arduino, per podem controlar els sensors i actuadors a partir d'un
ordinador personal o tamb utilitzant un smartphone a travs de la aplicaci que hem creat
per dispositius Android.

Imatge 1: Exemples de dispositius de sistemes domtics.

8
2.3. Classificaci dels sistemes domtics
Podem classificar les installacions domtiques en tres grups: centralitzades, distribudes o
mixtes.
Les installacions centralitzades: tots els sensors i els actuadors estan connectats al
controlador, separats per entrades (sensors) i sortides (actuadors)

Imatge 2: Arquitectura domtica centralitzada.

Poden haver-hi installacions centralitzades cablejades o sense fils. En els sistemes domtics
cablejats tots els elements de l'habitatge estan units a la unitat de control mitjanant cables,
mentre que els sistemes domtics sense fils els elements es comuniquen via
radiofreqncia.

Les installacions distribudes: en aquestes no hi ha unitat de control, els elements
van units per mitj d'un tpic cablejat en bus.

Imatge 3: Arquitectura domtica distribuda.


9
Les installacions mixtes: sn installacions descentralitzades en qu el control del
sistema es realitza amb diversos controladors petits. En aquest cas, contrriament a
les installacions centralitzades, si un controlador deixa de funcionar els altres
continuaran funcionant.

Imatge 4: Arquitectura domtica descentralitzada.

2.4. Aplicacions de la domtica
Es poden agrupar en quatre grans rees:
Control i gesti de l'energia. Racionalitzar i reduir el consum d'energia, amb
l'objectiu de reduir la despesa energtica. Per exemple:
a. Programaci i zonificaci de la climatitzaci.
b. Racionalitzaci de les crregues elctriques, en funci de la potncia
contractada.
c. Gesti de les tarifes, el sistema prioritza el funcionament d'aparells amb
consum elevat quan la tarifa s ms baixa.
d. Regulaci de la illuminaci en funci de la lluminositat de l'ambient.


10
Automatitzaci i control. Incrementar el confort a l'habitatge amb l'automatitzaci
de les tasques ms comunes. Per exemple:
a. Centralitzaci de l'encesa i el tancament de l'enllumenat.
b. Control i gesti d'elements com portes, finestres...
c. Control i gesti del reg.

Seguretat
a. Seguretat de les persones amb la programaci d'alertes mdiques.
b. Seguretat dels bns, amb aplicacions com la gesti del control d'accs o
sistemes d'alarma.
c. Seguretat en les installacions, amb el control i la gesti de les alarmes
tcniques.

Comunicacions
a. Control exterior del sistema (telegesti)
b. Comunicaci d'incidncies i transmissi d'alarmes.


11
3. Arduino
Arduino s una plataforma electrnica oberta dedicada a la
creaci de prototips que consta dun software i hardware fcils
dutilitzar. El software pot ser descarregat gratutament i els
fitxers de disseny de referncia disponibles amb una llicncia
oberta el que permet adaptar-los a les nostres necessitats lliurament.
El microcontrolador de la placa Arduino es programa mitjanant el llenguatge de
programaci Arduino basat en el Wiring.
Els microcontroladors ms utilitzats son: Atmega168, Atmega328 (lutilitzat al nostre
projecte), Atmega1280, ATmega8.
Les plaques Arduino ms conegudes son: Arduino UNO (utilitzada al nostre treball), Arduino
MEGA, Arduino Diecimila/Duemilanove i Arduino Bluetooth, Arduino Pro, Arduino Nano i
Arduino Mini. A lhora descollir plaques es va comparar entre una placa Arduino UNO, o
una placa Arduino MEGA. Finalment es va decidir dutilitzar la placa Arduino UNO ja que s
lnica placa amb la que es pot treballar utilitzant el programa Scratch for Arduino (S4A).
Daquestes plaques (Arduino UNO) vam comprar dues plaques ja que en total necessitvem
10 entrades analgiques, 6 sortides digitals, 6 sortides analgiques, 4 entrades digitals i 4
per als servomotors, i cada placa disposa de 14 entrades digitals que poden ser configurades
tamb com a sortides, i 6 entrades analgiques.
Entrades i sortides
Consta de 14 entrades digitals que poden ser configurades com entrades i sortides, les quals
operen a 5 volts i cada un pot proporcionar o rebre 40 mA com mxim.
Ms informaci: http://www.arduino.cc/es/

12

Imatge 5: Exemple de plaques Arduino. Arduino MEGA a lesquerra i Arduino UNO a la dreta.
3.1. Arduino UNO
s un microcontrolador basat en el ATmega328. Te 14 pins dentrada i sortida digitals, dels
quals: 6 poden utilitzar-se com sortides servo, 6 entrades analgiques, connexi USB,
connector dalimentaci i bot de reset. La placa Arduino compta amb el xip Atmega16U2
programat com un convertidor de USB a srie.
Caracterstiques
Microcontrolador ATMega328
Voltatge de funcionament 5V
Voltatge dentrada (recomanat) 7-12 V
Voltatge dentrada (lmits) 6-20 V
Pins dentrades i sortides digitals 14 dels quals 6 son sortides servos
Entrades analgiques 6
Corrent continua per entrada o sortida 40 mA
Corrent per 3.3 V 50 mA
Memria flash 32 KB (0.5KB utilitzats com gestor darrencada)
Memria esttica daccs aleatori 2 KB
Memria ROM 1 KB


13
Alimentaci
La placa Arduino UNO pot ser alimentada a traves de la connexi USB o amb major potencia
a traves duna font dalimentaci externa que pot venir des dun adaptador AC-DC o des
duna bateria. La placa Arduino UNO pot operar amb una font externa de 6 a 20 V. La
potencia dels pins te un interval de volts de 7 a 12 V, si sestableix una potencia superior a
12 V el regulador de voltatge pot escalfar-se i danyar la placa.
Memria
El microcontrolador de la placa Arduino UNO, el ATmega328 te 32 KB de memria dels quals
0,5 son utilitzats per al gestor darrencada. Disposa tamb de 2 KB de SRAM (memria
esttica daccs aleatori) i 1KB de EEPROM una memria ROM que pot ser llegit i escrit amb
la biblioteca EEPROM.
Entrades i sortides
Cadascun dels 14 pins dentrada o sortida pot utilitzar-se com entrada o sortida. Cadascuna
de les entrades i sortides funcionen a 5 volts, i pot proporcionar una intensitat de corrent de
40 mA amb un resistor de 20-50 K. A mes, alguns pins tenen funcions especialitzades:
Pins 0 i 1: Aquests pins son utilitzats es connecten als pins corresponents del chip
ATmega8U2 USB-a-TTL Serial.
Pins 2 i 3: Aquests pins es poden configurar per provocar una interrupci en un valor
baix o un canvi de valor.
Sortides servo 3, 5, 6, 9, 10, 11: Proporcionen 8 bits de sortida.
Pins 10, 11, 12, 13: Suporten informaci SPI utilitzant la biblioteca SPI.
Led 13: Un led connectat al pin 13.
La placa Arduino UNO te sis entrades analgiques A0-A5 cadascuna amb 8 bits de resoluci,
alguns pins tenen funcionalitats diferents:
Pins A4 i A5: Comunicaci de suport TWI mitjanant la biblioteca de filferro.
Hi ha un parell daltres pins a la placa:
AREF: Tensi de referencia per a les entrades analgiques.
RESET: Per restablir el microcontrolador.
Ms informaci: http://www.arduino.cc/en/Main/arduinoBoardUno

14
Entrades i Sortides de les dues plaques Arduino
En aquest projecte hem utilitzat el segent esquema dentrades i
sortides:

Sortides DIGITALS
10 LLUM Garatge
11LLUM LAVABO
13 LLUM CUINA
Sortides Analgiques
5LLUM Menjador
6LLUM Hab 1
9LLUM Hab 2
Entrades Analgiques
A0PULS Menjador
A1 PULS Hab 1
A2 PULS Hab 2
A3 PULS Cuina
A4 PULS Lavabo
A5 PULS Garatge
Entrades DIGITALS
2 PULS Finestra 1
3 PULS Finestra 2
Servomotors RC
8SERVO FINESTRA
12SERVO FINESTRA

Sortides DIGITALS
10 Motor Persiana (Marxa/Paro)
11Motor Persiana (Sentit)
13 Alarma
Sortides Analgiques
5 LED CALEFACCI
6Ventilador
9Rel LED ROJO/VERDE
Entrades Analgiques
A0 PULS Persiana
A1 PULS Entrada
A2 Final de carrera Cortina
A3SENSOR TEMP
A4SENSOR LLUM/ LDR
A5POTENCIOMETRE
Entrades DIGITALS
2TECLAT /Clau
3 SENSOR MOVIMIENT
Servomotors
8 SERVO PORTA
12GARATGE

1
2
Servomotors Analgica
Digital
ENTRADES SORTIDES
Analgica
Digital

15
4. Disseny del projecte
El treball consta duns elements principals: La maqueta construda amb tot el cablejat que
connecta tots els seus elements, una placa perforada preestanyada amb un circuit
electrnic i les dues plaques dArduino que processen i actuen per a complir les funcions. Els
elements electrnics van units a la casa, i els seus cables passen per diferents forats
efectuats a la fusta que fa de base de la casa fins a sota daquesta on hi ha regletes (on
connectem els cables negatius de cada element) i els cables positius passen per sota de la
casa i van cap a la placa perforada preestanyada on seran comunicats amb els cables
Arduino per aix poder efectuar les seves funcions.
Per comenar, explicarem els materials de la maqueta, com esta constituda i la seva
disposici.
Les plaques de control estan situades a lespai sobrant de lesquerra de la maqueta. En
aquest espai hi trobem diferents circuits de control:

Primerament, el circuit prefabricat del teclat de lentrada, dins duna carcassa de metall i el
teclat en s que esta collat a la fusta en una ranura de la seva mida. El teclat es connecta
amb el circuit amb 8 cables que li donen la combinaci. El circuit, si se li entra la combinaci
correcta, obre un rel que s el que utilitzem per a donar la senyal al nostre Arduino. Aquest

16
circuit, que conte un transformador, esta connectat a la corrent de casa de 230V AC. Tamb,
aprofitem aquest transformador per a alimentar el nostre circuit dinterconnexi construt
en la perfboard a 12V DC.
Aquest circuit dissenyat per nosaltres s el que
ens serveix per a la connexi amb tots els
elements de la casa i es troba darrera del
circuit del teclat. Consta dels components
necessaris per a la bona connexi i
funcionament de les funcions.
El circuit dinterconnexi esta connectat als
dos Arduino situats al darrere daquesta. I
finalment, els Arduino estan connectats a un
aparell hub USB que juntament amb el cable
USB de la Webcam van connectats al
ordinador mitjanant el port USB.

A ms, des del dispositiu Android connectat al servidor del programa, envia les funcions que
vulguem realitzar a la maqueta de manera wireless ,s a dir, sense fil.
Imatge 6: Zona de plaques a la maqueta.

17
4.1. Maqueta
La casa domtica est fabricada amb un material molt lleuger i bastant resistent com s el
cartr ploma. Es coneix com a cartr ploma per aquestes caracterstiques ja que s resistent
com el cartr i lleuger com una ploma. Esta
compost dun plstic escumat anomenat
poliestir expandit recobert de dues capes de
cartr. Per subjectar de peu la casa i oferir una
major estabilitat es va enganxar la casa a una
base de fusta, en la qual tamb es van implantar
les plaques Arduino i per on es va fer passar tot
el sistema de cablejat. La fusta s de tipus
laminat, una fusta que consisteix en la uni
encolada i premsada de diverses lamines de fusta massissa. La mida de la base de fusta s
de 70x60 cm.
Per a millorar lacabat, vam enganxar un mosaic que simula maons reals a les parets
exteriors de la casa. Tamb la fotografia real duna porta dentrada i el garatge. A ms, el
garatge est pintat per linterior de manera que simuli un garatge real.
Tamb vam fer aquest disseny amb un programa CAD per a que ens quadressin totes les
peces i retallares amb precisi, i per calcular la quantitat de material que calia comprar, s a
dir, 2 peces de 70x50cm. Per al gruix daquestes, la mesura que ens va semblar ms
adequada va ser la de 5mm.

Imatge 8: Disseny CAD de les peces de cart ploma.
Imatge 7: Lamines de cartr ploma.

18
Per a construir la maqueta amb la mxima precisi possible i estructurar les habitacions i els
elements que fan les funcions, vam fer un disseny de la casa i la disposici de les plaques
per a fixar definitivament la idea que tenem en ment, i els esbossos que havem dibuixat.
El disseny el vam fer amb el mateix programa CAD utilitzat anteriorment per a les plaques
de cartr ploma, el Qcad. En ell, hi hem indicat les mides i el nom de cada estncia.

Imatge 9: Disseny CAD de la maqueta.
La casa consta de 7 estncies: La entrada, 2 habitacions, un menjador, la cuina, un lavabo i
el garatge.

19
4.2. Elements electrnics
A continuaci explicarem tots els elements electrnics que fan les funcions elementals a la
casa domtica. Els hem classificat segons la seva funci: Sensors, Actuadors i Altres.
4.2.1. Sensors

LDR o sensor de llum
Un LDR o una fotoresistncia s un component elctric que
disminueix la seva resistncia quan incideix ms llum sobre el
component. Lestructura del LDR s ben senzilla, consta duna
capsula de resina la qual detecta la llum i a la part inferior
daquesta capsula hi trobem els terminals. Aquest LDR ser
utilitzats per detectar la quantitat de llum de lexterior de la
casa per a complir les funcions programades.
Sensor temperatura
Un sensor s un aparell capa de detectar diverses magnituds i
transformar aquestes en variables elctriques per enviar-les a un
altre aparell. El sensor de temperatura ens proporcionar el valor de
temperatura de linterior de la casa i lenviar al PC. Segons aquesta
temperatura farem actuar algun dels elements de la casa per a
obtenir la temperatura desitjada, indicada amb el potencimetre
com a termstat. Si la temperatura s ms baixa de la desitjada, els
radiadors sencendran mentre que si la temperatura s superior, ser
el ventilador el que sencengui.
Potencimetre
Un potencimetre s un resistor amb un valor de resistncia
variable, daquesta manera pot controlar la intensitat de corrent
que passa per un circuit si connectem el potencimetre en
parallel o la diferencia de potencial si el connectem en srie. En
el nostre cas connectarem el potencimetre a una de les plaques
Imatge 10: LDR.
Imatge 11: Sensor de
temperatura.
Imatge 12: Potencimetre.

20
Arduino per a recollir el valor de la seva resistncia. Amb aquest valor podem obtenir la seva
posici, que utilitzarem per a poder indicar la temperatura desitjada per lambient de la
casa, s a dir, com a termstat analgic.

Sensor de moviment o PIR
Com ja sha explicat a lapartat del sensor de
temperatura, un sensor s un aparell capa de
detectar diverses magnituds i transformar aquestes
en variables elctriques per enviar-les a un altre
aparell. Aquest sensor de moviment ser
lencarregat de detectar qualsevol moviment quan
lalarma sigui activada. Quan es detecti moviment,
enviar la senyal al programa, que far sonar
lalarma. En aquest cas t el circuit necessari per a
que funcioni juntament amb el sensor de moviment, amb tres cables, Negatiu, alimentaci
de 5v i el de senyal dalarma.

Polsadors
Un polsador s un dispositiu electrnic que funciona
com un interruptor elctric utilitzat per activar alguna
funci, en aquest cas el polsador enviar la senyal al
Arduino de que sest pressionant i el polsador tindr
la funci de encendre o apagar els llums i, obrir o
tancar les finestres, tot depn de la funci que se li
hagi aplicat a cada polsador prviament.

Hi ha dos tipus de polsadors els NT (normalment tancats) i els NO (normalment oberts). En
la nostra casa domtica hem utilitzat polsadors NO.
Els polsadors consten duna lamina conductora que estableix contacte entre dos terminals
Imatge 13: PIR o sensor de moviment.
Imatge 14: Polsadors.

21
en pressionar el polsador i una molla que fa que la lamina torni a la seva posici original
quan es deixa dexercir la fora sobre el polsador. Els polsadors podran ser utilitzats per
encendre les llums i per obrir les finestres quan sigui necessari fer-ho manualment.

4.2.2. Actuadors

Servomotors
Un servomotor o servo s un dispositiu similar a un
motor de corrent continua que permet elaborar una
funci amb un eix de rotaci. La diferencia s que
aquest son molt ms precisos ja que la seva rotaci ve
donada per els angles que se li indiquin. Dins del servo
hi ha un potencimetre el qual envia uns certs volts al
motor i aquest en girar fa girar leix superior del servo i
per tant la roda del servomotor. Tenen tres cables, el negatiu, lalimentaci de 5V i el que va
connectat al Arduino per a rebre la tensi que li indica langle que a dassolir.
Aquests servos sn utilitzats a la casa domtica en diferents parts de la casa: Dos servos
seran installats a les finestres, un a la porta, i un servo ms gran al garatge.
Motor DC
Un motor elctric s, a partir de la definici general de
motor, una mquina capa de convertir energia
elctrica en energia mecnica i aquesta s capa de
produir un treball.
Aquest motor per, ser utilitzat amb una reducci per
engranatges, aix far que la velocitat de gir del motor
disminueixi adaptant-se adequadament a la velocitat
necessria per efectuar loperaci dobertura de la cortina.
Imatge 15: Servomotor.
Imatge 16: Motor DC.

22

Imatge 19: LED's amb encapsulat transparent.
Ventilador
El ventilador s un aparell que mitjanant un eix de rotaci,
que consta dunes fulles que elaboren uns girs continus a una
certa velocitat, propulsen laire refredant lambient. El
ventilador utilitzat s un petit ventilador de torre dordinador
que funciona a 12v DC (corrent continu). Aquest ventilador a
la casa domtica la nica missi que tindr ser simular un
sistema de refrigeraci o aire condicionat, quan la temperatura de la casa sigui superior a la
desitjada.

LEDs
Un LED s un dode semiconductor que emet llum. Cada LED
te dues potes: node (positiu) i ctode (negatiu). El
funcionament consisteix en que els electrons passen a la
banda de conducci delectricitat i la part que es perd es
converteixen en fotons. Per que el LED funcioni b se li sol
aplicar un voltatge des de 1,8 V fins a 3,8 V. En aquest cas
utilitzem LEDs dalta lluminositat amb llum blanca i
encapsulat transparent. En farem servir 8 de 3 mides diferents. Els ms petits per a la cuina
(2) i el lavabo, els mitjans per a les habitacions i els ms grans per al menjador (2) i el
garatge. Aquests van alimentats amb 3,2V i simularan la illuminaci de cada estncia de la
casa.

Imatge 17: Ventilador 12v DC.
Imatge 18: Collocaci del ventilador en el
menjador.

23
Barres LEDs vermells
A la casa domtica les barres de LEDs vermelles
simularan els radiadors de la calefacci. Quan els sensors
de temperatura abans esmentats detectin que la
temperatura s inferior al interval fixat, el PC enviar
lordre al rel de la placa preestanyada que encendr
totes les barres de LEDs vermelles simulant lescalfor dels
radiadors. Utilitzen la mateixa tensi que un LED normal si els connectem en parallel, per
augmentant la intensitat.
Brunzidor
Un brunzidor s un transductor electroacstic que
produeix un so continu o intermitent de un mateix to.
El funcionament consta en la seva construcci de dos
elements un electroimant i una lamina metllica
dacer. Quan sacciona el brunzidor, el corrent passa
per la bobina de lelectroimant i produeix un camp
magntic que fa sonar la lamina dacer. Quan el sensor
de moviment estigui activat i detecti algun moviment, el programa enviar una senyal
elctrica al brunzidor i aquest sencarregar demetre el seu soroll simulant una sirena
dalarma de seguretat. El brunzidor funciona a 5v.
4.2.3. Altres

Placa perforada preestanyada
Una perfboard s una placa de circuit perforada
preestanyada els orificis dels quals estan
circumdats per material conductor, per no estan
interconnectats entre si a diferncia de la placa
protoboard, aqu les interconnexions entre ells es
realitzada a traves de cables o camins de
soldadura, en aquest cas sn camins de soldadura.
Imatge 20: Barra de LED'S vermella.
Imatge 21: Brunzidor.
Imatge 22: Perfboard.

24
Aquest tipus de placa normalment es fabriquen unint una lamina de material conductor a
una base de material plstic sinttic anomenat baquelita. La placa perfboard ser utilitzada
per comunicar tots els cables procedents de la casa domtica amb les plaques Arduino UNO,
i afegir-hi alguns components: com rels, resistncies, dodes... quan siguin necessaris.

Teclat amb circuit prefabricat
Tamb utilitzem un teclat per al control daccs que funciona
amb el seu circuit i carcassa independents. Aquest teclat
disposa dun circuit prefabricat installat a la mateixa
estructura del teclat. Aquest circuit prefabricat no s res ms
que un circuit preparat per que aquest teclat funcioni
correctament, processant el codi introdut i, si s el codi que
sha programat anteriorment, doni una senyal daccs al
Arduino connectat al PC.

Aquest circuit es connecta a corrent alterna de 230V i, amb un transformador, alimenta el
circuit a 12 V de corrent continua. s un teclat de 110 codis dusuari amb dos sortides rel
una que funciona amb 5A i laltra amb 1A NT (normalment tancada) i NA (normalment
oberta) incorporades per controlar qualsevol aplicaci de control daccs, en el nostre cas,
controlar lentrada a la casa domtica desactivant lalarma i obrint la porta.
A ms, utilitzem el transformador daquest circuit per alimentar el circuit de la nostra placa
perforada.

Imatge 23: Teclat amb circuit
prefabricat.

25
Clau electrnica
En aquest cas la clau no actua com la tpica clau per obrir i tancar
la porta de forma mecnica, sin que actua com un interruptor,
s a dir, la clau s lencarregada de deixar passar o no la senyal
que senvia al Arduino per a obrir la porta.
La clau t la mateixa funci que el teclat, dona accs a la casa
desactivant lalarma i fent actuar el servo per obrir la porta
principal.

Web Cam
Una web cam s una cmera de dimensions petites que capta
imatges, les grava i les envia a traves dInternet a un altre
ordinador o simplement, les guarda a lordinador. Aquesta
cmera web est formada per un lent, un sensor dimatge i
els circuits necessaris per a que aquesta funcioni. Els sensors
dimatge sn de dos tipus: el CCD (dispositiu de carrega
acoblada) i el CMOS (complementari de metall xid
semiconductor).

Aquesta web cam ser utilitzada per a poder veure i escoltar tot el que passi en lentrada
principal des de qualsevol lloc amb el Smartphone i, rebre una notificaci quan es detecti
moviment. Aquesta, anir connectada al ordinador que enviar les imatges i els sons captats
per la xarxa.
En aquest cas, la Web Cam te una resoluci VGA amb sensor CMOS i micrfon integrat, i
anir connectada al mateix PC que utilitza les plaques Arduino, funcionant com a servidor i
enviant les imatges per la xarxa.
Imatge 24: Clau electrnica.
Imatge 26: Web Cam.
Imatge 25: Clau collocada a
la paret de la maqueta.

26
4.3. Placa del circuit electrnic
Per realitzar la connexi entre els diferents elements de la casa i les plaques d Arduino hem
fet servir una placa perfboard. En aquesta placa tamb hem collocat les diferents
resistncies dels polsadors, LEDs...
El disseny de la placa es va fer utilitzant el programa Crocodrile amb una de les seves
aplicacions que permet dissenyar sobre una base la teva placa PCB amb tots els elements
amb mida real i simular les connexions que s'han de fer a la placa. El disseny final s el
segent:

Imatge 27: Disseny del circuit electrnic en 3D.
On els components estan representats i les connexions que es realitzen per la part posterior
de la placa estan representades amb el color vermell.

Imatge 28: Cara superior del circuit electrnic de la placa.

27

Podem dividir la placa del circuit electrnic en aquestes seccions:

Resistncies polsadors: Els polsadors estan connectats a la part inferior de la placa,
els cables que arriben dels polsador estan units mitjanant els borns indicats a la
imatge, mentre que els cables que van al Arduino van soldats entre els borns i les
resistncies. Les resistncies emprades sn de 10k i totes van unides al negatiu
mitjanant un terminal de la resistncia. Daquesta manera, si no es prem cap
polsador, lentrada del Arduino estar a massa i un cop es premi algun dels polsadors
aplicaran 5v a la entrada corresponent del Arduino.
Rel Motor: Un dels tres rels que fem servir en la placa serveix per
el control del motor de la cortina del menjador. Aquest rel ens
permetr canviar la direcci de gir del motor utilitzant una nica
sortida del Arduino (5v), commutant el positiu i el negatiu del motor
invertint el seu sentit de gir.
Rel LED bicolor: Laltre rel, es utilitzat per canviar el color del LED
bicolor que es troba a la porta dentrada de la casa domtica.
Aquest LED estar permanentment de color vermell i canviar a verd si la clau
introduda en el teclat s correcta o si fem servir la clau electrnica per obrir la
porta. El programa ser lencarregat de decidir la posici daquest rel segons el
color desitjat, donant, o no, els 5v per la sortida del Arduino.
Imatge 29: Rels 5v utilitzats

28
Rel ventilador: Per a encendre el ventilador del menjador, com funciona a 12v, em
utilitzat un rel que lacciona a 12v quan rep la senyal del Arduino (5v).

Circuit integrat: Un altre dels elements utilitzats
s un circuit integrat L293D. Quan aquest circuit rep una
tensi per un dels seus terminals alimenta a 5 volts a un
altre terminal especfic. Amb aquest circuit podem
aconseguir els 5 volts sense fer servir els que ens
proporciona la placa Arduino, ja que sin els altres
elements es podrien arribar a fer malb per el gran
consum que algun dels elements de la casa necessita.
Daquesta manera alimentem aquests elements del
transformador directament. El circuit integrat fa la mateixa funci que els tres rels
del circuit, alimentar un element amb molt consum, quan l Arduino li doni la tensi
senyal. El integrat alimenta a 5V i el rel a la tensi que se li apliqui a una de les
potes.
Reductor de tensi: Tamb ho hem dissenyat per poder reduir els 12
volts que ens donava el transformador que ve amb el circuit del teclat,
aix ho hem pogut fer grcies a dos reguladors de tensions de 12v a 5v
(LM7805). Primer de tot s'ha de rectificar lentrada del transformador
mitjanant un dode i un condensador, amb aix aconseguirem reduir
el voltatge i alimentar els elements del circuit. En aquest cas, un per
alimentar el circuit i laltre per alimentar els elements
(per exemple els servomotors) de la maqueta
Resistncies LED: Sn les resistncies necessries per a que els LEDs de les
estncies de la maqueta funcionin amb el seu voltatge corresponent, s a dir, a 3,2V.
Sn 4 resistncies de 180 per als LEDs individuals del lavabo, el garatge, i les dos
habitacions; i 2 resistncies de 100 per a les dos estncies que tenen 2 LEDs en
parallel, el menjador i la cuina.

Imatge 30: Circuit integrat (L293D)
Imatge 31: Regulador de tensi (LM7805)

29
4.4. Pressupost
Aquest s el llistat de materials, i els seus respectius preus, utilitzats en la construcci
daquest projecte:

En aquest preu total no est incls el preu de la m dobra, com tampoc el preu de les
eines fetes servir per a realitzar la construcci de la maqueta.


30
5. Programaci: Scratch for Arduino (S4A)
Les funcions que realitzar els Arduino que tenim connectats a la
maqueta les hem programat mitjanant el programa Scratch for
Arduino (S4A). Aquest programa s una modificaci del original Scratch
(feta per Citilab) per a que suporti la connexi de plaques Arduino, diferencia del original,
que s noms per dissenyar funcions i efectes grfics en pantalla. (Per exemple jocs senzills).
Ms informaci i descrrega gratuta: http://seaside.citilab.eu/scratch/arduino

Em triat aquest programa per a programar ja que la seva programaci es fa en blocs, el que
facilita molt la manera de escriure totes les funcions i les llargues lnies de codi. Es a dir, em
buscat la manera ms viable per a aconseguir els nostres objectius de manera efica, rpida
i el ms rpid possible, ja que s un projecte llarg, amb molta feina, en un temps
relativament curt.
A ms, el motiu que ms ens va interessar per elegir aquest programa va ser la opci de
accedir-hi, un cop actiu, a travs de la xarxa, fent viable el control de les funcions de manera
remota. El programa fa un petit servidor al PC al que se li poden activar funcions i canviar
variables daquest.
Per a fer funcionar el Arduino amb aquest programa cal escriure un petit firmware al la
memria del Arduino. Aquest petit codi sencarregar de rebre la informaci de tots els
sensors de les entrades del Arduino i enviar-les al S4A del PC, i alhora, enviar del PC al
Arduino les funcions que han de realitzar les sortides. El firmware ens el proporcionen els
mateixos creadors del S4A i el podem trobar a la seva web, al apartat de descarregues
juntament amb el propi programa, i per descomptat, tot gratut.
Resumint, no utilitzarem el Arduino com es fa normalment carregant el programa a la seva
memria i funcionant independentment, sin que i carreguem un codi per a que treballi
sincronitzat amb el PC i sigui el aquest qui analitzi les variables i faci les funcions, utilitzant el
Arduino noms com actuador dentrades i sortides.


31
Primer de tot carreguem el firmware amb el
software original del Arduino per a gravar-lo a la
memria. Aquest el trobem a la pgina web
http://arduino.cc/es/Main/Software.

Un cop tenim l Arduino preparat, ja podem programar totes les funcions que volem que faci
la casa al Scratch for Arduino.

Imatge 33: Captura del entorn grfic del programa Scratch.

Imatge 32: Software d'Arduino.

32
5.1. Programa
Aquestes sn las captures de pantalla de la programaci en blocs de les 2 plaques Arduino.
Placa 1
Primerament, en activar el programa
fixem els dos servomotors que
funcionen amb aquesta placa al seu
angle per a que estiguin tancats. En
aquest cas les dues finestres.
Seguidament, obrim un bucle que fixa
contnuament la lluminositat de les
habitacions i el menjador a la variable
del tant per cent que li pertoca.
El bucle tamb s lencarregat dactivar
les funcions assignades a cada polsador.
Aquesta placa s lencarregada de la
illuminaci de la maqueta. Amb el bucle,
segons els polsadors que es premin
encendrem un llum o un altre.

33

Finalment, les funcions que fa aquesta placa, s a dir, encendre o apagar els llums quan es
premi un bot o el dispositiu Android o faci activar. Quan es prem el polsador duna llum
regulable es suma 25% a la llum actual i quan aquesta es 100% es posa a 0%.
Aquestes funcions i condicionals
sn les encarregades nicament de
detectar si varia el valor rebut pel
dispositiu Android per a variar el
tant per cent de les llums
regulables.
I el mateix al inrevs, si es prem un
dels polsadors daquestes estncies
no es tindr en compte el
smartphone i variar la illuminaci

34
Placa 2

Primerament, com a la placa
anterior, en activar el programa
fixem els dos servomotors al seu
angle per a que estiguin tancats.
En aquest cas, la porta i el
garatge.
Seguidament obrim un bucle que
fixa constantment les variables
del termstat i de temperatura al
resultat de les operacions
corresponents per a calcular-los.
El termstat a partir dels mV de
lentrada del Arduino connectada
al potencimetre i la temperatura
als mV que ens donen el sensor
de temperatura.
A ms, el bucle fa activar les
funcions assignades a cada
polsador segons la seva posici.
Els polsadors connectats a les
entrades analgiques sactiven
quan reben un valor ms gran
que 200. El valor corresponent al
mxim, de 5v, es de 1023.
Els polsadors connectats a les
entrades digitals donen un
condicional de cert o fals.


35

Tamb hi podem trobar condicionals que activen o desactiven la calefacci o el ventilador
segons el valor de la variable temperatura. O fan sonar lalarma quan el PIR (sensor de
moviment) dna la senyal. Quan lalarma est activada el LED de lentrada far
pampallugues.

Finalment, les funcions que fa aquesta placa, s a dir, els actuadors. Aquestes funcions
sactiven quan la part anterior del programa les activa o sn activades des de el dispositiu
Android. Aquests sn: La porta dentrada i garatge, el so dalarma, la calefacci, el
ventilador i la cortina. A ms, el temporitzador de 10 segons que sactiva quan sobra la
porta principal per a que es torni a tancar automticament.

36
6. Aplicaci Android
A ms a ms, volem aplicar el control de la maqueta des dun
dispositiu Android, elaborant una aplicaci per aquest sistema.
Fer aquesta aplicaci com una ampliaci al treball principal, la
domtica.
6.1. Android
Android s un sistema per a dispositius mbils que sest expandint molt actualment. Va ser
dissenyat per la gran empresa Google, i s un sistema de codi obert.
La majoria de gent ja te un mbil smartphone
amb aquest sistema, ja que s utilitzar per gran
part des distribudors daquests dispositius i s
el sistema amb ms varietat daplicacions. Un
gran avantatge s que, com s de codi obert,
qualsevol pot dissenyar una aplicaci del
sistema.
Aquestes aplicacions es poden publicar i descarregar des de la tenda Google Play
(https://play.google.com) ja siguin aplicacions gratutes o de pagament.
Amb aix ens volem apropar a les innovacions actuals i la gran utilitat i comoditat que t el
control de casa des de el teu mbil a qualsevol lloc on siguis.

Imatge 34: Exemples de Smartphones.
Imatge 36: Icona
aplicaci.
Imatge 35: Smartphone amb la aplicaci en pantalla.

37
6.2. Aplicaci
6.2.1. Disseny
Per a dissenyar una aplicaci Android des de zero, tot i ser una programaci senzilla, cal
tenir experincia, i molta dedicaci. s una tasca complicada que portaria molta feina i
temps necessari per a elaborar el treball principal.
Per aquest motiu utilitzarem una eina online que Google ofereix per al disseny daplicacions
duna manera molt visual i amb programaci per blocs. Aquesta eina sanomena App
Inventor i la podem trobar en la pgina web http://beta.appinventor.mit.edu. Encara est
en fase Beta per ens ha estat til i cmode per complir els nostres objectius.

Imatge 37: Captura de la eina en lnia "App Inventor".


38
6.2.2. Programaci
Un cop dissenyada la part grfica amb tots els elements que hem estructurat (botons,
camps de text, imatges, lliscants,...), en centrem en programar la funci de tots aquests. Per
a fer-ho, quan fem clic a Open the Blocks Editor sens obre un espai de treball dissenyat
en Java, per tant, lhem de tenir installat ( http://www.java.com/es/download ).
En aquesta rea de treball es on podem trobar tots els elements que em collocat en el pas
anterior i unir-los amb diferents blocs per a fer diferents funcions.
Finalment, un cop tenim tots els blocs units per tal de que compleixin les
funcions desitjades cal empaquetar la aplicaci per a poder descarregar-la i
provar si funciona correctament.
Per a fer aix em de desar les modificacions fetes en la programaci i tornar al
navegador on tenim la part grfica. All, en el bot Package for Phone
podem triar si volem descarregar linstallador al ordinador, o mostrar un codi
de barres QR per a descarregar linstallador des de el mbil directament. Amb
Imatge 38: Captura de la programaci en blocs de l'aplicaci.
Imatge 39: Codi QR per a
descarregar l'aplicaci.

39
larxiu installador en format .apk, obrint-lo des de el mbil, sens installa la aplicaci que
em dissenyat amb App Inventor, de manera online.
Amb aix hem aconseguit tenir laplicaci per a Android que utilitzarem per a controlar
varies funcions de la casa domtica.
6.2.3. Pantalles de laplicaci

Es pot descarregar la nostra aplicaci des de:
http://www.2shared.com/file/gdvViJyX/DomoHouse.html

40
7. Aplicaci Final
Finalment el funcionament final de la nostra casa domtica va ser el segent:
Per entrar a la casa es disposa dun teclat i una clau, quan qualsevol daquests dos s
activat, la porta sobriria automticament amb el servo. Noms entrar veiem just al davant
una web cam que en qualsevol moment podrem veure el que capten amb el nostre
smartphone. Diversos sensors prcticament fan funcionar tota la casa i tots els elements.
Comenant pel LDR, o sensor de llum detecta la llum i segons els valors detectats envia les
senyals electrniques corresponents a la persiana. Si el LDR detecta que la llum s
insuficient enviar la senyal electrnica a la persiana per que aquesta pugi.

Imatge 40: Fotografia del projecte finalitzat.
El sensor de temperatura sencarregar del control de la temperatura de la casa. En detectar
que la temperatura de la casa s inferior a la marcada far que tots els radiadors sengeguin,

41
encara que, si aquesta temperatura s superior a la desitjada, no sols els radiadors
sapagaren si no que el ventilador, situat al menjador sengegar.
Tornant a la part de seguretat a la casa disposem de tres elements per garantir-la: el sensor
de moviment, el brunzidor i la web cam. En activar el sistema de seguretat, el sensor de
moviment, situat just a sobre de la porta sactiva i en obtenir qualsevol moviment actuaria
enviant una senyal al brunzidor i aquest es disposaria a efectuar el seu so simulant una
alarma.
Per ltim disposem de polsadors, connectats a llums i finestres que, en cas de voler o
necessitar obrir portes o llums manualment en pressionar el polsador complirien la funci
assignada. El LED vermell/verd situat a la porta que en collocar-se verd mitjanant el rel
permet lentrada a la casa i en collocar-se vermell indicaria que no es permet lentrada a
casa.
Evidentment totes les funcions explicades es podrien controlar pel telfon mbil mitjanant
laplicaci Android explicada anteriorment a lapartat 7.

42
8. Conclusions
Al principi del treball ens vam plantejar uns certs objectius que volem complir amb aquest
projecte de recerca. Els objectius principals eren:
Poder controlar les funcions quotidianes dun habitatge duna manera centralitzada i
automtica.
Apropar-nos al coneixement de la domtica, les possibilitats que pot tenir i les
aplicacions que tenen en el mn actual.
Conixer els sensors i actuadors que farem servir en la construcci de la casa
domtica tanmateix com les plaques Arduino i la seva programaci.
A ms, de la creaci duna aplicaci Android per poder controlar les funcions de la
casa domtica des de els nostres smartphones.
Construir una maqueta amb cartr-ploma com a material per simular la casa
domtica, construda en una escala 1:18.

Arribats al final del treball tots aquests objectius han estat aconseguits. Ha estat un treball
difcil ja que hi ha bastant dificultat tcnica per programar una casa completa mitjanant
Arduino, encara aix hem anat aprenent dels errors i hem acabar aconseguint programar la
casa domtica.
Amb aquest treball hem arribar a la conclusi que es pot programar una casa amb un sol
ordinador i un parell de plaques Arduino, i que sha de treballar amb una gran precisi
perqu el mnim error et provoca que el treball no funcioni. s un treball llarg i difcil pel que
shan de dedicar moltes hores.
Per ltim hem confirmat que la domtica s una tcnica molt til i que facilita molt la vida
quotidiana en els habitatges.


43
9. Fonts dInformaci
Pgines Web

Arduino
http://arduino.cc/es/Main/Software
http://www.arduino.cc/en/Main/arduinoBoardUno
Pgines oficials dArduino amb el software, exemples, informaci i fitxes tcniques
de les seves plaques, etc.

Grup Citilab (Setembre 2010) Projecte Scratch
http://seaside.citilab.eu/scratch/arduino
Pgina oficial del programa Scratch for Arduino (S4A) on hi trobem informaci i el
software.

Sergio Gonzlez Moreau (Noviembre de 2011)
MONOGRFICO: Desarrollos de Scratch para robtica, Enchanting y S4A - Scratch
for Arduino (S4A)
http://recursostic.educacion.es/observatorio/web/es/software/software-
educativo/1018-monograficodesarrollos-de-scratch-para-robotica-enchanting-y-
s4a?start=3
Informaci sobre Arduino, les plaques, i la seva programaci per a cada programa.

Arduteka (2012) S4A Scratch Arduino
http://www.arduteka.com/s4a-scratch-arduino/
Informaci sobre com programar els diferents sensors en el programa Scratch for
Arduino (S4A).

Wikipedia
http://es.wikipedia.org/
Enciclopdia digital don hem consultat informaci general sobre la domtica i els
elements electrnics, i el correcte funcionament daquests.

Llibres

Domtica e Inmtica Cristbal Romero Morales, Francisco Vzquez Serrano i
Carlos de Castro Lozano (Ed. Ra-Ma)
Llibre sobre domtica obtingut de la biblioteca del institut.

Tecnologia Industrial 1r Batxillerat Ed. Mc Graw Hill
Llibre de text de Tecnologia Industrial de primer de Batxillerat. Informaci sobre
domtica a la Unitat 5 apartat 3.

TDR - Casa Domòtica

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

TDR - Casa Domòtica

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Casa Domtica amb Arduino i Android

Treball de Recerca de Batxillerat

You might also like