TTOL: Instituto Lenin, Ivan Leonidov (1927)

RESUM DE LES INTENCIONS: Aquest monogrfic es centra en lestudi de lInstitut Lenin (1927),
que va ser el treball final de Leonidov. Es contextualitza el projecte de Leonidov en la situaci
social de Rssia en aquella poca (Revoluci Russa) que va promoure el constructivisme
(Vjutemas) del qual van sorgir artistes com El Lissitsky o Malvich que van influenciar
Leonidov. A ms a ms, es compara aquesta obra, i el constructivisme en general, amb el
pensament de Le Corbusier expressat en el seu llibre Vers une architecture.

PARAULES CLAU: Institut Lenin, Leonidov, constructivisme, Vjutemas, Lissitsky, prouen,

Malvich, arquitectons, economia, revoluci.

1. CONTEXT
Prviament a 1917, l'antic Imperi rus es regia sota un rgim tsarista. Durant la Revoluci Russa
es va produir la caiguda daquest rgim tsarista i la creaci del primer estat comunista. La
classe obrera naixent, encara que inicialment era numricament petita, es concentrava en les
grans zones industrials i va crixer amb fora a partir daquesta poca. A partir de llavors es va
portar a terme una forta industrialitzaci.(Fig.01)

Durant aquest perode sinstaura en la societat un pensament funcional basat en la mxima

eficcia en els diferents mbits (econmic, industrial...) que en lart i larquitectura es va
reflectir en la idea del constructivisme.
El constructivisme es un moviment de carcter utilitari i al servei de la revoluci. Comporta la
producci darquitectura til en les rees de disseny industrial, en la comunicaci visual i en les
arts dedicades al servei de la nova societat. Aix fa que no es vegi lobra com a art si no com a
tcnica i procs. Durant aquesta poca predomina la tridimensionalitat i les construccions
matemtiques.
El constructivisme es caracteritza principalment per les lnees pures, formes geomtriques i
pesades, rebuig de la ornamentaci, materials simples (com fusta, metalls, guix, vidre) i
colors taronges, vermells, blaus, grocs, negres i blancs com a smbol del progrs.
Com a exemple de constructivisme trobem lescola de Vjutemas, que va ser un Taller
dEnsenyana Superior dArt i de la Tcnica que va existir de 1920 a 1932. Lescola va ser
creada el 1920, desprs de la revoluci russa, a partir de la fusi de dos escoles (lEscola de
Pintura Escultura i Arquitectura de Mosc i lEscola dArts Aplicades Strganov) recolzada per
Lenin per unir la Uni Sovitica.
En aquest taller es busquen noves visions revolucionries, art per lart (Suprematisme) i lart
til (Constructivisme), i la seva intenci era preparar mestres artistes per a la indstria,
constructors i administradors de la educaci tcnica professional.(fig. 02)

Gran parallelisme amb lescola Bauhaus. Les dues van ser les primeres en formar
dissenyadors-artistes duna forma moderna. Tamb les dues van sorgir en un perode
relativament liberal i van ser clausurades sota la pressi dels rgims totalitaris.

2. ANLISIS
2.1 | DESCRIPCI ANALTICA DE LOBJETE AUTNOM
Ivan Leonidov (1902-1959) nescut a Vlassika, Russia, arquitecte amb influencies del
constructivisme, va ser urbanista,arquitecte, pintor i mestre. Estudia fins el1927 a Vjutemas,
Taller d Ensenyana Superior dArt i de la Tcnica.

Instituto Lenin, Leonidov (fig.04 )

El treball final de Ivan Leonidov a Vjutems va ser el disseny de lInstitut Lenin de
Bibliotecologia. Es composa amb ingnues geometries elementals, esferes, paralleleppedes
com peces electrificades extretes dels PROUN de El Lissitsky, dels quadres suprematistes de
Malvich i del dinamisme tens i cristall dels projectes dels Vesnin per el palau del treball de
1923. Pretn formar part de la nova ciutat de Lenin Hills, Moscou. Pren una gran influencia del
constructivisme. (fig.03)
Va ser presentat a la primera exposici darquitectura de Mosco i va ser de gran influencia
per al futur. Publicat en diferents revistes de la uni sovitica i promogut per lOSA.
Fins el 1930, totes les obres de larquitecte poden ser considerades com la illustraci de
formes geomtriques simples.
Volums i formes geomtricament simples, per amb complexa interrelaci de contrastos i
nivells, estan separats i es collocant en els principals eixos de coordenades. Cada element
tenia un paper funcional diferent. Les formes prenien un gran carcter simblic.
Estructures lleugeres flotants fixades al terra a travs de cables. DEls materials principals
utilitzats sn el vidre, lacer i el formig armat.
Les formes escollides demanaven una alta tecnologia per lalada i les formes corbes.
Lesfera, auditori (fig.05 )
La forma desfera (auditori) sorgeix de la influencia de lpoca, ja que era una forma de
referncia com es pot veure, per exemple, el cenotafi de Newton, lexposici de Pars de 1900 i
posteriorment a lexposici de Nova York de 1939. La forma esfrica significa un mn de
coneixement.
Aquesta forma dona una sensaci de globus daire calent a punt per enlairar-se cap al cel.
Lesfera descansa sobra una plataforma circular elevada del terra que li dna el poder i la
simbologia de les forces de la gravetat, tot gira al voltant daquesta esfera. Lesfera que es
composa de vidre ha de ser aguantada a partir duns cables fixats al terra.
La seva funci era la dabastir un auditori per unes 4.000 persones.

Prisma vertical, dipsit de llibres(fig.06 )

Gran torre de vidre que sutilitzava com a magatzem de llibres, els quals eren transportats als
lectors, de dalt a baix, mitjanant cintes transportadores.

El prisma tamb es trobava dins la plataforma circular. T la mateixa intenci daconseguir

atrapar el cel i la terra a partir de la seva alada, creant, a la vegada, presencia i domini de
lespai. Lidea dun ascensor es de gran importncia demostra una gran intelligncia i
coneixement. Lestructura lleugera flotant ha destar fixada al terra a travs de cables ja que
pren una gran magnitud en alada.

Conjunt, Frum (fig.07)

La plataforma circular s on es troba el frum, pren dimportncia dunificar tot el conjunt.
Recull, a la seva superfcie, la torre vertical i lesfera creant una composici i reunint-les
formant un centre. La idea de separar els elements s la de separar tamb les diferents
funcions que tenen, aquesta separaci dna una visi tridimensionalitat.

2.2 | CRTICA COMPARADA AMB ELS SEUS MODELS

Le Corbusier Arquitectura o Revolucin
Segons Le Corbusier l'arquitectura es troba davant un codi alterat. Les innovacions
constructives sn tals, que els vells estils, dels quals patim l'obsessi, no poden ocultar-les; els
materials emprats actualment estan ms enll de l'abast dels decoradors. Hi ha una novetat en
els ritmes, en les formes, proporcionada pels procediments de construcci, una novetat tal en
les disposicions i els nous programes industrials, locatius o urbans, que ens obliga a entendre
les lleis veritables i profundes de l'arquitectura, el ritme i la proporci. Els estils no existeixen
ja, els estils estan fora de nosaltres; si ens assetgen dhuc, ho fan com els parsits. Si un es
colloca de cara al passat, constata que la vella edificaci de l'arquitectura recarregada
d'articles i reglaments durant quaranta segles, deixa d'interessar-nos i ja no ens concerneix. Hi
ha hagut una revisi de valors, hi ha hagut una revoluci en el concepte de l'arquitectura.
L'Institut Lenin segueix amb aquesta idea, la idea de funcionalitat, la idea d'economia de
l'espai, de construir el necessri, aix, l'Institut Lenin es compon amb ingnues geometries
elementals,esferes, paralleleppedes, com a peces electrificades, extretes dels Proun del
Lissitzky, dels quadres suprematistes de Malevich i del dinamisme tibant i cristall dels
projectes dels germans Vesnin per al Palau del Treball, de 1923. Aquest artistes van ser
referents claus alhora de dissenyar el seu projecte.
En referncia a Malevich, destaca la publicaci en 1915 del Manifest del Suprematisme, amb
ell, s'inicia a Rssia l'abstracci geomtrica del Suprematisme que va caminant cap a una
plstica pura en les arts figuratives. L's restringit del color i les formes simples, caracteritzen
aquest moviment.
Malevich redueix els elements pictrics al mnim extrem -el plnol pur, el quadrat, el circle i la
creu- i desenvolupa un nou llenguatge plstic que podria expressar un sistema complet de
construcci del mn, la recodificaci del mn.
L'arquitectura de Malevich s d'entrada utpica, per torna a la terra amb un nou tipus de
recerca de la m amb les noves tecnologies de l'poca, les Arquitectonas que tamb sn
escultures amb una gran inventiva i diversitat de solucions prctiques. Al costat del Lissitzky,
arquitecte, desenvolupa aquest conjunt de cossos tridimensionals que reben el nom de
arquitecton.(Fig. 08)

D'altra banda, el treball del Lissitzky, tamb va contribuir al desenvolupament del

suprematisme, durant aquesta poca desenvolupa una variant prpia de l'estil suprematista,
una srie de quadres geomtrics i abstractes que va cridar Proun
El Lissitzky va definir el Proun com un estat intermedi entre la pintura i l'arquitectura. Amb els
Prouen va introduir illusions tridimensionals a travs de l'ocupaci de formes amb cert efecte
arquitectnic. El suprematismo de l'poca es duia a terme exclusivament a travs de formes
bidimensionals, i El Lissitzky, amb el seu gust per l'arquitectura i un altre conceptes
tridimensionals, intenta portar el suprematisme ms enll.
Els seus Prouen van evolucionar des de pintures i litografies senzilles fins a installacions plenes
en tres dimensions.

Le Corbusier i referncies de la revoluci

Podem dir que el Centrosoyuz(Fig. 9.), complex que es convertir a la futura seu de les
cooperatives sovitiques, esta compost per:
Quatre edificis:
Tres edificis de vuit pisos (PRISMES), per a les activitats de negocis.
Cos central doficines amb illuminaci perfecta amb seccions de vidre ambdues
cares.
Cossos laterals amb illuminaci mixta; una cara de vidre i laltra de vidre i pedra.
Edifici amb una sala d'actes i un vestbul (COS DE REVOLUCI).
Le Corbusier trenca radicalment amb lesttica de la histrica urbanitzaci de Moscou.
Igual que Leonidov, Le Corbusier basa el projecte en els diverses caracterstiques que
composaven larquitectura revolucionria del moment:

UNI TECNOLOGIA I GEOMETRIA

CONCEPCI DINMICA DE LESPAI ARQUITECTNIC
INICI DS DE MATERIALS COM EL VIDRE I EL FERRO I DE COLORS CONTRASTANTS I
PRIMARIS.

Els materials per a la construcci de la ciutat sn: el sol, els espais, l'aire, la vegetaci, l'acer i
el formig. La seva importncia correspon exactament a l'ordre de la seva enumeraci Le
Corbusier
A ms durant aquesta poca van sorgir diversos terics, en les quals les seves idees van ser el
manifest principal de l'arquitectura constructivista, entre ells cal destacar la figura de Moisei
Ginzburg, que va publicar el llibre Estil i poca en 1924, (Fig. 10.) treball de teoria
arquitectnica similar al Cap a Una Nova Arquitectura de Le Corbusier (pensament de la funci
sobre la bellesa, tractant el tema de la bellesa natural de les obres d'enginyeria mecnica, les
quals sn belles per ser totalment funcionals i no per buscar un valor esttic). Va ser el
manifest principal de l'arquitectura constructivista, amb un estil que combina un inters en les
tecnologies avanades i enginyeria amb ideals socialistes.

3. CONCLUSIONS
El projecte de lInstitut Lenin encapala larquiectura moderna russa, i per tant, estudiar el
projecte de Leonidov ens porta a entrar en el pensament dels autors del nou estat comunista,
sorgit de la Revoluci Sovitica, i les seves idees com el constructivisme i el supremalisme (lart
com a tcnica i procs) impulsades per lescola Vjutemas . El contrast daquestes idees amb les
de Le Corbusier es poden resumir en la interpretaci de la maquina de cada un, ja que aquests
entenen la mquina purament com a ritme, velocitat, eficincia, funcionalitat...

4. BIBLIOGRAFIA
Article de revista
Arquitectura Viva n.82. Paradigmas utpicos, (En-Feb 2002)
Article de revista
Arquitecturas Bis n.9. (Sept. 1975) p(1-5)
Article de revista
AV Monografias, Monographs n.73. (Sept. 1998) p(24-27)
Captol de libre
Bohigas, Oriol. (Cap. Ivan Leonidov) Once Arquitectos, 1925.
Llibre
Gozak, Andrei. Ivan Leonidov:the complete works
Llibre
Aleksevich, Pave. Ivan Leonidov
Pgina web
El osario, DE LA BAUHAUS A BEINHAUS. La propuesta de Ivan Leonidov para el Instituto Lenin
de Mosc (1927)
http://thecharnelhouse.org/2014/03/21/ivan-leonidovs-proposal-for-the-lenin-institute-inmoscow-1927/
Pgina web
Revolucin rusa, Artculo principal: Revolucin rusa de 1905
http://es.wikipedia.org/wiki/Revoluci%C3%B3n_rusa
Pgina web
Kazimir Malvich, Composicin Suprematista
http://es.wikipedia.org/wiki/Kazimir_Mal%C3%A9vich
Pgina web
Vjutems, Contexto en las artes plsticas
http://es.wikipedia.org/wiki/Vjutem%C3%A1s
Pgina web
Style and Epoch
http://afterlivesofconstructivism.wordpress.com/panel-iv/

5. ANNEXA GRFIC

fig.01 | L'Estaci Hidroelctrica del Dniper al 1930, encara en construcci.

Fig.02 | Primera exposici dart constructivista a Vjutemas lany 1921

fig.03 | Proun dinfluncia per a l institut Lenin | Proun, Lissitky,

fig.04 | Planta de l institut Lenin | Planta Instituto Lenin, Leonidov, Vjutems, 1927.

fig.05 | Alat de la lesfera (auditori) de l institut Lenin | Alat auditori, Leonidov, Vjutems,
1927.

fig.06 | Vista de l institut Lenin | Vista de Instituto Lenin, Leonidov, Vjutems, 1927.

fig.07 | Vista de la maqueta de l institut Lenin | Maqueta Instituto Lenin, Leonidov, Vjutems,
1927.

Fig. 8. Arquitecton Gota, Malevich

Fig. 9 | Maqueta Centrosoyuz, Le Corbusier

fig. 10 | Portada del llibre Estil i poca Moisei Ginzburg