Fundaci Maeght, Josep Ll.

Sert (1956-1959)

RESUM DE LES INTENCIONS
Analitzar i comparar la obra de Sert i la de Le Corbusier per tal de entendre i valorar la
qualitat espacial que t com a objecte autnom i en comparaci a lideari ms Le
Corbuseri. Tot aix sense deixar de banda les qualitats de larquitectura ms
tradicional adaptada als temps moderns, i per aix comparant-la amb el gran complexe
romnic del Monestir de Santa Maria de Poblet.
Es important doncs, veure com la tradici impregna cada rac de la obra daquest dos
grans arquitectes moderns, Le Corbusier i Josep Ll. Sert.

PARAULES CLAU
Arquitectura del mediterrni, Tradici, Racionalisme primitiu, Surrealisme, Llum
zenital indirecta, Reinterpretaci, Relaci amb lexterior, Simbolisme, Geometritzaci
de la naturalesa, Autonomia.
































Aleix Anglada, Josep Esteve, Ruben Exposito
Composici I
Arquitectura UDG 2013/2014
1. CONTEXT
Ens trobem en una poca posterior a la Segona Guerra Mundial, amb Sert exiliat a
Estats Units per el franquisme imperant a lestat Espanyol. En aquest momento, Sert s
deg de la facultat darquitectura de Harvard. Durant la poca de guerra, la comunitat
cultural europea sexilia per les repressions militars. Aquesta exiliaci es concentra a
Nova York, transportant lambient intel.lectual i artstic dels cafes del Pars dels anys 20
a la Nova York de lpoca. Tots els artirstes europeus es trobaven exiliats a Estats Units
creant una comunitat artstica molt important. En aquella poca lart surrealista es
valoritza molt, i els artistas coneguts es tornen ms coneguts encara i millonaris. Sert, en
trobar-se introduit en aquest mn, coneix al matrimoni Maeght en una festa, a on parlant
dart, sorgeix la possibilitat de crear un museu en una de les finques que tenia la familia
a la petita poblaci de Saint Paul-de-Venece. Aquest terreny es trobava sobre un tur,
amb vistes cap al Mediterrni, amb una extensi de 6 hectreas, que era el lloc on la
familia va construir el seu habitatge. Sert treballa en conjunt amb alguns artistas, com
Mir i Braque, i busquen un meuseu especific per a les obres que volen exposar. Espais,
llums i vistes particulars, tot en un context de llum Mediterrnia. Els artistes , amics
dels propietaris , van col laborar estretament en la concepci del projecte integrant les
seves obres a l'edifici i als seus patis i jardins . Entre elles destaquen el pati Giacometti ,
el Laberint Mir , els mosaics de Chagall i de Tall - Coat , la vidriera i l'estany de
Braque , la vidriera de Ubac , la font de Bury , entre daltres. (Fig.01) El resultat
d'aquesta col laboraci s un lloc on arquitectura , art i natura conviuen en una
harmonia excepcional. (Fig.02)

2. ANLISIS

a. DESCRIPCI ANALTICA DE LOBJECTE AUTNOM
La parcel.la es divideix en tres zones: la casa de la familia Maeght, les
sales dexposici i el pati dentrada. Aquest pati crea una espina dorsal
que divideix el museu en dues parts, el museu tradicional a lest i el
museu surrealista a loest. (Fig.03)
Ledifici, com hem comentat abans, no est projectat com un museu
tradicional, amb un sol volum distribuit amb diferents sales d exposici,
sin que consta duna srie de volums de petites dimensions agregats per
diferents patis. Aquest fet respon a dues idees, la primera, la de mantenir
les caracterstiques urbanas de una petita poblaci com s Saint Paul, ja
que aquesta consta de petites edificacions. La segona respon a una idea
de col.locar ledifici de tal manera que saprofitin les maginfiques
visuals que t la zona.
La topografia tamb juga un paper molt important en aquest projecte. La
distribuci de les terrasses ajuda a controlar aquest terreny en pendent,
per tant de regular-lo i beneficiar a ledificaci en quant a laprifitament
de la llum i de les visuals.
Laccs es ralitza per al nord-est, a partir dun petit cam en pendent que
sintrodueix dins del bosc i et va descobrint ledifici envoltat de
vegetaci i escultures. (Fig.04) Daquest cam, entrem a ledifici a partir
dun element central que fa de distribuidor. (Fig. 05) A lest trobem el
museu tradicional, que envolta un petit pati amb els blocs disgregats i
que cont lestany de Braque. Al centre, sortim al pati Giacometti, en el
qual trobem unes de les millors vistes, que juntament amb laigua crea
un reflex entre la natura i lescultura. (Fig. 06) A loest trobem la zona
surrealista, a on trobem el laberint de Mir amb les seves obres i la casa
de la familia Maeght.
Ledifici es va construir amb una idea Mediterrnia, utilitzant els patis
com a zones dexposici en les quals saprofiten les magnifques vistes.
Saprofita la vegetaci per a emmarcar les obres dins de un paisatge.
(Fig. 07) Seguint amb aquesta idea, a linterior les obres sil.luminen
amb llum natural, mitjanant un sistema de captaci de llum per tal de
generar llum indirecte. No volien la llum dexpositor duna botiga,
volien una llum canviant amb el moviment del Sol i tot el que aix
comporta en quant a les sensacions espacials. (Fig.08)
Els materials principals de la construcci sn el ma i la pedra del pas,
conjuntament amb tons blancs que reforcen la idea de una llum
homognia que inunda les sales expositives.
Ledifici est composat per volums simples; la planta sn elements
cuadrats i rectangulars, mente que les cobertes i els elements de captaci
de llum sn quarts de cilindre i circumferncies. (Fig.09) La coberta
principal, lelement ms destacat del projecte, ens recordes a voltes de
mitg punt al revs. (Fig.10)
Ledifici amb el qual compararem la fundaci s el Reial Monestir de
Santa Maria de poblet. (Fig.11)
Es un monestir de l'orde del Cister fundat l'any 1150 per Ramn
Berenguer IV. Est situat al peu de les muntanyes de Prades, a la
comarca de la Conca de Barber (Tarragona). Poblet constitueix un
impressionant conjunt arquitectnic i es pot comptar entre els conjunts
monstics ms importants d'Europa, essent de fet, el conjunt monstic
habitat ms gran del continent europeu (18 hectrees, per 2100
hectrees de terrenys i 50 fonts naturals).
El 1921, desprs de la visita del rei Alfons XIII, fou declarat Monument
Nacional pel Govern Espanyol. El 1991 va ser declarat Patrimoni de la
Humanitat per la UNESCO. Lloc denterrament de molts reis (sobretot
de la corona dArag) i nobles.



b. CRTICA COMPARADA AMB ELS SEUS MODELS
La fundaci, ha estat comparada amb el llibre de Le Corbusier; Vers une
architecture, amb el Monestir de Santa Maria de Poblet i amb les idees
arquitectniques de Le Corbusier.
En primer lloc compararem tant la fundaci com el monestir amb el
llibre de Le Corbusier, donant importancia sobretot a tres captuls; El
volum, La planta i Els traats reguladors.
El volum; com em comentat abans, la fundaci es composa dedificis
simples. La planta sn elements quadrats i rectangulars, mentre que les
cobertes i els sistemes de captaci de llum sn quarts de cilindre i
circumferncies. Les cobertes semblen voltes de mitg punt al revs.
En quant al monestir de poblet, la simplicitat de les formes queda una
mica amagada sota la construcci antiga, per com es pot veure que esta
composada per rectangles, quadrats, els octgons de les torres de guardia,
a ms de les semicircumferncies dels bsis entre daltres.
La planta; entenem la planta com a sistema de uni de diferents elements
i els recorreguts que es generen entre ells. En el cas del monestir de
Poblet podem veure 3 recintes definits comunicats per les portes
principals. (Fig. 12) Es pot veure una jerarquia marcada per la
profunditat i longitud del recorregut, entrant per la zona de treballadors,
arribant al clauste i amb el punt culminant la zona de clausura. Tot aix
segueix la jerarqua dels temples Egpcis. A la fundaci, es pot veure un
smil semblant, a on en la primera zona trobem el prquin, el lloc ms
pblic i ms concorregut; posteriorment arribem al caminet daccs que
puja fins al recinte, i finalment trobem el museu en s, el punt culminant.
El lloc ms tranquil i privat, igualment com la zona de clausura en el
monestir.
Els traats reguladors; s important destacar en aquesta part la
importancia de la metfora de lhome primitiu que sutilitza al principi
del captol. Comenta que lhome primitiu arriba a una zona, decideix que
vol estar all i comena a construir amb els instruments rudimentaris que
t. Fa les coses utilitzant la lgica, intentant controlar la naturalesa del
seu voltant. Aqu entra la importncia de la geometritzaci de la natura,
ladaptaci del terreny per tal de poder utilizar-lo. En el cas de la
fundaci, es veu com Sert vol lligar els dos elements a partir de un edifici
geomtric, amb elements simples i unes terrasses exteriors amb formes
ms naturals i irregulars.(Fig.13) En el monestir tamb podem veure una
srie delements geometrics envoltats duna muralla amb una forma ms
irregular. En aquest cas no est fet de manera tan conscient, sin ms per
una successi de volums al llarg del temps.
En les comparacions amb Le Corbusier, podem veure a ledifici de Sert
grans smils amb el seu ideari. Primer de tot podem dir que Le Corbusier
feia les seves obres sempre pensant en la mesura humana. Aix ho
podem comparar a aquesta idea que t Sert de fer un edifici ordenat a
partir de les obres dart que shi exposaran. Ledifici doncs, est
dissenayat perque lart shi vegi de la millor manera sota la llum del
Mediterrani, utilitzant llum zenital i els patis exteriors per tal de exposar-
hi obres dart tamb. Aix doncs podem dir que Le Corbusier volia
satisfer les necessitats ms practiques de lhome, mentre que Sert volia
arribar als sentiments humans.
Laltre idea important de Le Corbusier, s la de arquitectura com a
finestra. (Fig. 14) Com sha comentat abans, en el cas de la fundaci
ledifici es composa de petits volums per tal de poder aprofitar les grans
visuals que t la zona, incls reinterpretant la idea de claustre per al seu
projecte. En el cas del monestir, tamb es poden observar tots aquests
petits volums ajuntats sobre un gran tur que t unes grans visuals a la
vessant de la muntanya.(Fig. 15) Cal destacar per, que en aquest cas,
aquest fet es ms per un tema estratgic i de defensa, que no per un fet de
contemplaci propiament dit. Observant ledifici de Sert a ms, podem
veure alguns paral.lelismes entre la fundaci i un dels edificis ms
surrealistes i emblemtics de Le Corbusier. Podem veure alguns detalls,
com per exemple la tipologa de surtidors de que t Ronchamps, que
recorden molt als que t lestany de la fundaci. (Fig.16) (Fig.17)
Laltre fet destacable s la coberta, no tant per la forma circular que
tenen les dues, que tamb, sin per la utilitat que t. En els dos casos la
coberta s lelement simblic, el punt clau de un projecte. La coberta
conforma la part ms recordada de ledifici. (Fig. 18) (Fig.19)
Per acabar, destacarem tamb la idea de autonomia que defensava
sempre Le Corbusier. La idea de la autonomia en la arquitectura. Alberti
ja defenia aquesta idea anteriorment, daqu ve la seva famosa cita, la
casa com a ciutat, una ciutat com una casa. Sert vea el museu com un
mn, un mn primitiu amb els jardins. A ms, fiscalment, la fundaci
depenia de ella mateixa, no necessitava diners de lestat, al ser un museu
privat. Tamb podem dir que el monestir tenia aquestes caracterstiques;
depenia fiscalment de ell mateix, i a ms, contenia en el seu recinte tots
els elements per tal de subsistir, horts, animals, cuines, etc.

3. CONCLUSIONS
Tradici i modernitat, geometria i naturalesa, conceptes que semblen contraris
moltes vegades es poden complementar. Sert treballa amb aquest conceptes i els
ajunta de manera fantstica, creant un edifici nic en molts sentits. Desprs de
analitzar la fundaci Maeght, els seus orgens i les seves reinterpretacions de
conceptes antics, podem veure com moltes vegades, per aconseguir un nou
prototip dedifici, no s necessri fixar-nos en obres arquitectniques de pasos
llunyans, tan sols cal mirar a casa nostre per veure edificis tan fantstics com s
el monestir de Santa Maria de Poblet.


4. BIBLIOGRAFIA



Pgina web

-EUROPACONCORSI. Projects Saint-Paul de Venece, France.
http://europaconcorsi.com/projects/149723-Silvio-d-Ascia-AREP-Ristrutturazione-
della-Fondazione-Maeght [Consulta: 12 de Maig del 2014].

-FLICKR. Buscador de imatges Flickr. 2004.
https://www.flickr.com/search/?q=maeght. [Consulta: 12 de Maig del 2014].

-FONDATION MAEGHT. Web oficial de la fundaci Maeght.
http://www.fondation-maeght.com/ Apartat de Fundacin. [Consulta: 12 de Maig del
2014].

-GOOGLE. Buscador lliure dimatges Google. Monestir de Santa Maria de Poblet.
1998.
https://www.google.es/search?q=monestir+de+santa+maria+de+poblet&source=lnms
&tbm=isch&sa=X&ei=xKN8U7fqHO-
w7AaP_IHgCA&sqi=2&ved=0CAcQ_AUoAg&biw=1536&bih=722 [Consulta: 12 de
Maig del 2014].

-MONESTIRS DE CATALUNYA. Web dels monestirs de Catalunya, Monestir de Santa
Maria de Poblet.
http://www.monestirs.cat/monst/conca/co22pobl.htm [Consulta: 12 de Maig del 2014].

-RTVE. Pgina digital de Radio Television Espaola.
Documental Imprescindibles-Josep Lluis Sert, un sueo nmada. 2014
http://www.rtve.es/alacarta/videos/imprescindibles/imprescindibles-josep-lluis-sert-
sueno-nomada/2567683/. [Consulta: 16 de Maig del 2014].


-ST. PAUL DE VENECE. Muse & office de turisme de Saint Paul de Venece. La
fondation Maeght.
http://www.saint-pauldevence.com/art/mus%C3%A9es/la-fondation-maeght [Consulta:
12 de Maig del 2014].

-VIQUIPDIA. Enciclopdia lliure Viquipdia. Fundaci Maeght. 2001.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Fundaci%C3%B3_Maeght [Consulta: 12 de Maig del
2014].

-VIQUIPDIA. Enciclopdia lliure Viquipdia. Reial Monestir de Santa Maria de
Poblet. 2001.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Reial_Monestir_de_Santa_Maria_de_Poblet [Consulta 12
de Maig del 2014].


Llibre

-LE CORBUSIER. Cap a una arquitectura. Editorial Mediterrnia. 1923.

- JOSEP LL. SERT. Editorial L H. KLICZKOWSKI. 2002

.












































5. ANNEX GRFIC

(Fig. 01) Planta fundaci Maeght
Europaconcorsi.com/projects

















































(Fig. 02) Pati on lart, la natura i larquitecura conflueixen en harmonia
www.flickr.com /Maeght











(Fig.03) res !ones fundaci Maeght
Europaconcorsi.com/projects




















(Fig. 04) "am# entre la $egetaci
www.flickr.com (Maeght)




























(Fig. 05) errassa posterior, Eix $ertical
www.flickr.com (Maeght)




























































(Fig. 06) Pati %iacometti
www.flickr.com &Maeght'











































(Fig. 07) Enmarcar les o(res entre la $egetaci
www.flickr.com &Maeght'








(Fig. 08) )lum indirecte interior
www.flickr.com&Maeght'





















(Fig. 09) Elements de captaci de llum. *uarts de cilindre.
Europaconcorsi.com/projects


































(Fig. 10) "o(erta. +olta de mig punt al re$,s.
www.flickr.com&Maeght'






(Fig. 11) Planta Monestir de -anta Maria de Po(let
www.google.com/imatges

















(Fig. 12) res !ones del Monestir de -anta Maria de Po(let
www.google.com/imatges&Monestir de santa Maria de Po(let'















(Fig. 13) errasses exteriors de forma irregular
www.flickr.com&Maeght'






















(Fig. 14) .rquitectura com a finestra
www.flickr.com&Maeght'

















(Fig. 15) %rans $isuals del monestir
www.google.com/imatges&Monestir de -anta Maria de Po(let'






























(Fig. 16) -ortidor /onchamps
www.google.com/imatges&/onchamps'
















.
(Fig. 17) -ortidors 0undaci Maeght.
www.flickr.com&Maeght'















(Fig. 18) "o(erta fundaci Maeght.
www.flickr.com&Maeght'























(Fig. 19) "o(erta /onchamps
www.google.com/imatges&/onchamps'