T7 Pavell del vidre, Bruno Tat, 1914.

Mireia Rull, Nria Garrido, Laura De La Cruz

TTOL: Pavell del vidre, Bruno Tat, 1914
RESUM DE LES INTENCIONS: Lobjectiu principal de la realitzaci daquest treball s el coneixement duna
nova etapa arquitectnica, lexpressionisme alemany, analitzant un dels millors exemples i alhora estudiant
les influncies del gtic i dels nous ideals de lpoca, impulsats per lescola Bauhaus.
Es pretn tamb, interpretar i analitzar aquesta obra com el smbol de relaci entre els fets histrics de
lpoca i el pas cap a una nova arquitectura de la indstria.
PARAULES CLAU:
- Expressionisme
- Llibertat
- Gran Guerra
- Industrialitzaci
- Llum
- Color
- Smbol
- Utopia
- Experincia emocional
- Sensacions
- Catedral gtica
1.CONTEXTE
BRUNO TAT(1880 1938):
Bruno Tat nascut lany 1880 a Knisberg, Alemanya va ser un arquitecte i publicista alemany lder del
moviment expressionista, un moviment que pretenia assolir majors graus dexpressi i llibertat a travs de
lart i larquitectura.
Entre el 1921 i 1924 va treballar com a arquitecte municipal a Magdeburgo. Va realitzar varis edificis
funcionals a Berln i el 1932 es va traslladar a Mosc. Ms tard, va anar a Jap, on va entrar en contacte amb
lart tradicional de la zona, i finalment a Istanbul, Turquia, on va morir lany 1938, als 58 anys, a lexili.
Tat va ser distingit pel seu treball teric, escrits especulatius i nombrosos edificis dexposicions, tenia un
gran afany per acolorir larquitectura, per fer-la transparent, una arquitectura de vidre convertida en arc de
sant Mart permanent. La seva obra ms representativa s la cpula prismtica del Pavell de Vidre a
T7 Pavell del vidre, Bruno Tat, 1914. Mireia Rull, Nria Garrido, Laura De La Cruz
Colnia, realitzada per lexposici de lany 1914. Els seus projectes per una Arquitectura Alpina sn el reflex
duna visi utpica assumida. El rebuig de lesttica tradicional i el seu carcter aperturista van deixar una
estela inesborrable en les avantguardes del segle XX.
En la seva carrera com a arquitecte destaquen tres fases:
- Perode anterior a la Gran Guerra Experiment progressiu dels materials i tcniques modernes.
- Perode agitat, coincident amb la guerra i les revolucions de finals de la dcada del 1910 Visionari
amb impulsos utpics girant en laire i sense pensar en la terra. Principal promotor dun moviment
artstic sovitic.
- Perode destricte realisme que en ocasions sobrepassava els lmits de lestil internacional per
demostrar la seva fascinaci per un cert tipus dexpressionisme romntic, que als anys vint es va
convertir en una possibilitat econmica amb la construcci de vivendes socials, feina a la qual Bruno
Tat shi va involucrar totalment.
EL MOVIMENT EXPRESSIONISTA
Lexpressionisme s un moviment artstic nascut entre els anys 1911 i 1914 arrel de la crisi ideolgica i social
esdevinguda als pasos germnics.
Lexpressionisme s una forma dart, que es basa en lexperincia emocional i espiritual de la realitat per
sobre de la seva comprensi artstica, aix mateix, trenca lharmonia establerta i utilitza el desordre
compositiu de la realitat.
Els expressionistes entenen lart com una manera descapar de la realitat, i els seus pensaments es basen en
una nova composici de lexistncia. El que pretenen no s reproduir el que es veu, sin la sensaci que ens
produeix aquella imatge. s a dir, pretenen recrear un objecte en la seva totalitat, tant fsica com espiritual,
en lloc de fragmentar-lo.
Entre 1905 i 1933 els grups artstics ms importants en lmbit de la pintura expressionista sn Die Brcke i
Der Blauer Reiter. Die Brcke s el grup dartistes que dona pas des del postimpressionisme cap a lart futur,
que afirma la seva independncia de medis i la llibertat dexpressi a travs del color, la lnia, la forma i la
bidimensionalitat. Daltra banda, el grup dartistes de Der Blauer Reiter, aporta la confiana en la llibertat
creativa que necessita un artista per a expressar la seva prpia visi del mn.
El 1918, Bruno Tat, funda a Berln juntament amb Adolf Behne lArbeitsratfrKunst (consell de treball per a
lart). Els seu objectiu immediat s la creaci dun grup dartistes capaos dexercir pressi poltica sobre el
nou govern dAlemanya, i el seu objectiu a llarg termini s produir una arquitectura utpica per a la nova
societat emergent rere la destrucci causada per la primera guerra mundial.
T7 Pavell del vidre, Bruno Tat, 1914. Mireia Rull, Nria Garrido, Laura De La Cruz
En lexposici del Deutscher Werkbund (Federaci Alemana de treball) de 1924 a Colnia, s on es manifesta
per primer cop la futura arquitectura expressionista dels anys vint.
Lexpressionisme allibera lart del seu paper descriptiu, exalta la imaginaci de lartista i augmenta el poder
expressiu de la lnia, la forma i el color. El color expressionista es caracteritza per la disposici de tonalitats
molt contrastades i amb una forta saturaci. Tamb experimenta amb colors purs que es vinculen al
neoimpressionisme, sintrodueix el negre que sutilitza per potenciar el trencament emocional que es pretn
transmetre. Amb aquest objectiu tamb, larquitectura expressionista posa mfasi en la preocupaci pel
color i en una enquesta a artistes i arquitectes, entre altres qestions, es planteja una reflexi al tractament
de la ciutat pel color.
El mateix any de lenquesta, el 1919, es publica el Manament per construir en color el qual Bruno Taut
signa juntament amb altres arquitectes com Gropius, Schumacher i Sharoun. Aquests fan una aposta pel
color davant el blanc o el gris. El color com a manifest duna utopia social esdev com a mitj natural
dexpressi. Degut a que el color es troba arreu del mn, es converteix en un representant internacional
perseguit per les avantguardes artstiques.
Tamb el 1919, Walter Gropius funda lescola de disseny, art i arquitectura coneguda com a Bauhaus
tancada el 1993. Aquesta escola assegurava un paper important al color en el seu programa docent grcies a
la participaci dartistes i dissenyadors com Vassily Kandinsky, Johannes Itten, Josef Albers i Paul Klee entre
altres. Aqu sestudiaven les relacions entre forma, espai i color des dels diferents punts de vista de cada
artista. Tot i aix, cadascun estava especialitzat en un tema concret, per exemple, Josef Albers era lartista
especialitzat en el color.
Tot i els esforos docents i els manifestos a favor del color, la repercussi dels moviments expressionistes en
defensa del color en larquitectura va ser escassa exceptuant una extensa obra acolorida de Bruno Tat.
2.ANLISIS
2.1|DESCRIPCI ANALTICA DE LOBJECTE AUTNOM
El pavell de vidre, Bruno Tat
El Pavell de vidre va ser construt lany 1914 a Colnia durant lexposici de Deutscher Werkbund. Va ser
construt per a lassociaci de la indstria del vidre alemany. El propsit de la construcci va ser demostrar el
potencial dels diferents tipus de vidres en larquitectura, a ms de mostrar com el material pot influir en les
emocions humanes i ajudar a construir una utopia espiritual. Ledifici va ser destrut poc desprs de
lexposici ja que es va construir sense cap s prctic.
T7 Pavell del vidre, Bruno Tat, 1914. Mireia Rull, Nria Garrido, Laura De La Cruz
Consistia en una base de catorze costats, construda amb ma i vidre gruixut a la part exterior. Lestructura
va ser aixecada sobre un scol de formig interromput per dos trams descala, a un costat de ledifici,
aportant al pavell una qualitat similar a la del temple. Les parets de vidre estan coronades per un permetre
de dintells de formig sobre el que es recolza una cpula prismtica amb doble pell de vidre. Aquesta cpula
s una estructura poligonal amb nervis de formig que permeten desenvolupar una estructura rmbica.
Els dos trams descala exterior porten directament a la planta superior. A linterior, els efectes produts per
la llum solar es veuen amb ms potencial per els reflexes de la piscina i la cascada daigua que discorre sobre
un vidre groc al nivell inferior i visible a travs duna obertura circular al terra de la planta alta. A la planta
baixa sarribava per dues escales interiors tancades en parets de vidre, arribant aix a la piscina on siniciava
el recorregut de la cascada.
La cascada va ser realitzada amb set nivells amb vidre groc, mentre que per a la piscina es va utilitzar el color
violeta, creant aix un espectacle de llums. Tant el sostre com el terra van ser decorats amb mosaics amb
panells de vidre de diversos colors. Les llums i colors provinents de la cpula, barrejats amb els reflexos de
laigua crea un gran espectacle de llums, que penetra dins de lesperit hum creant una nova experincia
emocional.
Tat volia donar a conixer la construcci del vidre donant aix un nou concepte de larquitectura moderna
on la llum i la transparncia sn les principals caracterstiques duna arquitectura ideal del futur que tenien
com a pensament un parads a la terra, basat en una arquitectura de vidre i color. Va descriure el seu petit
temple de bellesa com los reflejos de la luz, cuyos colores se iniciaron con la base de un azul oscuro y se
levantaron a travs de musgo verde y amarillo dorado para culminar en la parte superior de un amarillo
plido luminoso.
Bruno Tat dedica la seva obra al poeta Paul Scheerbart (1863-1915), el qual descriu com lnic poeta de
larquitectura, introduint en el seu pavell versos del poeta que decoraven la base exterior de la cpula i que
servien dintroducci a ledifici. El propi poeta entenia aquests versos com lorigen de la nova arquitectura:
la Arquitectura de Cristal, ttol a ms a ms, duna de les seves obres publicada lany 1914.
Algunes de les inscripcions de Paul Scheerbart que apareixen al pavell sn les segents:
- La luz quiere cristal
- El vidrio aporta una nueva era
- El vidrio de colores destruye el odio


T7 Pavell del vidre, Bruno Tat, 1914. Mireia Rull, Nria Garrido, Laura De La Cruz
2.2|CRTICA COMPARADA AMB ELS SEUS MODELS
Anlisi des de Vers une architecture:
Per Bruno Tat el color no s alguna cosa afegida a la forma, sin anterior a ella; per tant, la forma es
defineix mitjanant la llum i el color. Aix, amb la cpula de vidre, vol representar una forma pura que es
concep amb el pas de la llum a travs dels colors.
Larquitecte alemany s un gran defensor de les composicions cromtiques arriscades, sobretot en lexterior
de larquitectura, per el seu cromatisme no est regit per regles compositives ni organitzatives sin que
defensa ls del color lliure, personal i expressiu.
Nuestros ojos estn hechos para ver las formas bajo la luz.
Comparteix amb Le Corbusier la opini de que hi ha tonalitats aptes per larquitectura i altres que
corresponen a la pintura. Rebutja els colors secundaris: taronges, violetes, verds blavosos.. perqu els
considera estrpits per larquitectura. Opta per colors purs, amb diferents graus de lluminositat en funci de
les caracterstiques dels seus espais, les condicions inters i la ubicaci de ledifici.
Las formas primarias sn las formas bellas puesto que se ven con claridad.
Aquesta puresa de color de Tat no est renyida amb unes elevades cotes de llibertat creativa, i per
descomptat, es troba molt lluny de la visi purista i amb estretes tonalitats de Le Corbusier i els
contemporanis neoplstics.
Tat assegura que all on hi ha llum, hi ha color. Color i llum sn inseparables, de manera que per a Tat el
color no s alguna cosa afegida a la forma, sin anterior a ella.
La professi de larquitecte consisteix en donar forma a les aparences de la llum i el color es el vehicle
necessari per formalitzar aquestes aparences. Aix, existeix un parallelisme amb la frase de Le Corbusier
Arquitectura es el joc savi, correcte i magnfic dels volums sota la llum, per amb un mfasis especial en el
color: El color est en el punt de sortida dun estil nou, abans de que la forma es defineixi.
Las sombras y los claros revelan las formas
Per a Tat, el color s capa de donar llum a les ombres, i aquest s un aspecte que el distingeix tant de
Rietveld com de Le Corbusier. La capacitat del color per donar llum sha dentendre no noms en un sentit
plstic, sin tamb metafric: per mitj del color es pot reformar larquitectura i la societat. Per Tat, com Le
T7 Pavell del vidre, Bruno Tat, 1914. Mireia Rull, Nria Garrido, Laura De La Cruz
Corbusier, el color t efectes morals i fsics i es justifica mitjanant la observaci de la conducta dels nens,
que prefereixen jugar en carrers de colors alegres que en tristos.
El pavell de vidre per la exposici del Deutsche Werkbund de Colnia del 1914, sintetitza els ideals utpics
recollits en la seva obra. En aquest pavell recobert amb vidres de colors volent representar una catedral
moderna, Tat experimenta els aspectes psicosomtics del color.
Lefecte estimulant sobre els nervis y lefecte concentrador, recollidor, en la sala inferior de la cascada, on
els sostres i parets tenen totes les tonalitats de color.
Referncia catedral gtica.
Bruno Tat va dissenyar la cpula del pavell representant lessncia i lesperit de la catedral gtica que
buscava la recomposici de la societat. Els colors utilitzats per la composici sn similars als vitralls i creen el
mateix efecte en ser travessats per la llum.
A diferncia de Bruno Tat, Le Corbusier pensa que les catedrals gtiques no sn belles, perqu no estan
composades per formes simples, excepte la nau, que s un prisma.
La arquitectura gtica no es, en su fundamento, una arquitectura a base de esferas, conos y cilindros.
3.CONCLUSIONS
Desprs dun anlisi exhaustiu del pavell de vidre de Bruno Tat i de lpoca de lexpressionisme, aix com
dels aspectes a comparar amb Le Corbusier, hem fet una reflexi arribant a la conclusi de que el pavell de
vidre engloba tant la idea de llum i color de les catedrals gtiques com les formes simples descrites per Le
Corbusier, aix doncs, podrem considerar que aquest edifici forma part del que per a Le Corbusier s la bona
arquitectura.

T7 Pavell del vidre, Bruno Tat, 1914. Mireia Rull, Nria Garrido, Laura De La Cruz
4.BIBLIOGRAFIA
Llibres
- LE CORBURIER. Vers une Architecture. Pars: Fundation Le Corbusier, 1958.
- HEREU, Pere, MONTANER, Josep Maria i OLIVERAS, Jordi. Textos de arquitectura de la modernidad.
Guipzcoa: Editorial Nerea, S.A., 1994.
- ABALOS, Iaqui. Bruno Tat. Escritos 1919 1920. Madrid: El croquis editorial, 1997.
- GARCA ROIG, Manuel. La casa y la vida japonesas. Barcelona: Fundacin Caja de Arquitectos, 2007.
Pgines web
- ARQUITECTURA MODERNA. Historia de la Arquitectura. [En lnia].
<http://arquitecturamoderna.tumblr.com/expresionismo> [Consulta: 12 de maig del 2014].
- COLOR Y ARQUITECTURA CONTEMPORNEA. Expresionismo. Bruno Tat. [En lnia].
<http://juaserl1.blogs.upv.es/juanserralluch/cuando-color-en-la-historia-de-la-arquitectura/color-
en-la-arquitectura-de-las-vanguardias/expresionismo-bruno-taut/> [Consulta: 12 de maig del 2014].
- ARQUITECTURA, DISEO Y MODERNIDAD. Pabelln de cristal, Bruno Tat 1914. [En lnia].
<http://alejomatheu4.blogspot.com.es/2011/05/pabellon-de-cristal-bruno-taut-1914.html>
[Consulta: 12 de maig del 2014].




T7 Pavell del vidre, Bruno Tat, 1914. Mireia Rull, Nria Garrido, Laura De La Cruz
5.ANNEX GRFIC

Fig 01| Dibuix que apareix al llibre Alpine Architektur, Bruno Taut. 1919

T7 Pavell del vidre, Bruno Tat, 1914. Mireia Rull, Nria Garrido, Laura De La Cruz

Fig 02| Plans de color de les faanes dun edifici. Franz Ehrlich, estudiant de la Bauhaus al taller de
Joost Schmitdh, Dessau (Alemanya), 1928.
T7 Pavell del vidre, Bruno Tat, 1914. Mireia Rull, Nria Garrido, Laura De La Cruz


Fig 03| Xilografia que apareixia al manifest de la Bauhaus Weimar: Problemas formales del gtico. Lyonel
Feininger, 1919.
T7 Pavell del vidre, Bruno Tat, 1914. Mireia Rull, Nria Garrido, Laura De La Cruz

Fig 04| Fotografia exterior. Pavell de vidre, Bruno Tat, Colnia. 1914


T7 Pavell del vidre, Bruno Tat, 1914. Mireia Rull, Nria Garrido, Laura De La Cruz

Fig 05| Maqueta de lobra. Pavell de vidre, Bruno Tat, Colnia. 1914

T7 Pavell del vidre, Bruno Tat, 1914. Mireia Rull, Nria Garrido, Laura De La Cruz

Fig 06|Fotografia interior duna reconstrucci. Pavell de vidre, Bruno Tat, Colnia. 1914


T7 Pavell del vidre, Bruno Tat, 1914. Mireia Rull, Nria Garrido, Laura De La Cruz

Fig 07|Fotografia interior de la sala de la cascada. Pavell de vidre, Bruno Tat, Colnia. 1914
T7 Pavell del vidre, Bruno Tat, 1914. Mireia Rull, Nria Garrido, Laura De La Cruz

Fig 08| Fotografia interior. Pavell de vidre, Bruno Tat, Colnia. 1914

T7 Pavell del vidre, Bruno Tat, 1914. Mireia Rull, Nria Garrido, Laura De La Cruz

Fig 09| Interior de la catedral de Colnia, Alemanya. 1884.
T7 Pavell del vidre, Bruno Tat, 1914. Mireia Rull, Nria Garrido, Laura De La Cruz

Fig 10|Planta. Pavell de vidre, Bruno Tat, Colnia. 1914
T7 Pavell del vidre, Bruno Tat, 1914. Mireia Rull, Nria Garrido, Laura De La Cruz

Fig 11|Secci. Pavell de vidre, Bruno Tat, Colnia. 1914