EINA.

Avaluació de nouvinguts a secundària

AVALUACIÓ DE L’ALUMNAT NOUVINGUT A SECUNDÀRIA

1. Consideracions

Per avaluar els alumnes nouvinguts s’ha de tenir molt en compte els criteris
generals d’atenció a la diversitat. L’arribada al centre d’alumnes nouvinguts
demana una actuació avaluadora que atengui la nova situació. Pot passar que
el professorat, a causa de la incomunicació lingüística, del desconeixement de
processos psicològics de l’adolescent en fase migratòria, de situacions
personals en cada cas, de referents culturals diferents als nostres, etc. se
sentin desorientats des del primer moment i prenguin decisions poc
adequades, ja que els indicadors aplicats no estan adaptats a aquesta nova
diversitat. Per als nouvinguts es proposa una avaluació que no es limiti a una
classificació de resultats i una acreditació de continguts, sinó que sigui una
informació rellevant centrada en l’alumne perquè sigui profitosa per al seu
aprenentatge.

És evident que l’alumne nouvingut necessita un temps aproximat, com a mínim

d’un any en situació d’immersió per començar a desenvolupar i aplicar
adequadament els mecanismes mentals, socials, que li permetin un rendiment i
un aprenentatge satisfactori. Es comet el greu error d’avaluar negativament un
alumne nouvingut, quan en realitat no disposa encara de la capacitat
comunicativa per ser avaluat. Sovint es confon el grau de coneixement o de
capacitats i habilitats amb el grau de domini de l’idioma vehicular de
l’aprenentatge. Es valora un alumne que no domina els mecanismes lingüístics
de la mateixa manera que avaluam els que sí que els dominen. És a partir del
domini de la llengua que aquest alumnat pot avaluar-se amb normalitat a l’aula
ordinària, tot preveient que els progressos no seran immediats, de la mateixa
manera que a Educació Física no podem avaluar igual als altres un alumne
amb la cama trencada, fins que no estigui del tot recuperat. L’avaluació
negativa del nouvingut sovint és el resultat de no disposar d’una normativa
clara i d’uns instruments vàlids adaptats a la situació d’aquest alumnat.

Davant el primer butlletí de notes l’alumne/a ja s’adona que li serà molt difícil
arribar als mínims exigits de la mitjana del grup, però es continua esforçant,
esperant que es valori l’esforç que està fent si ho comparam amb als seus
companys. Quan el fracàs es repeteix, la sensació de desànim pot produir una
gran varietat de comportaments: des del mínim esforç i la passivitat absoluta,
l’automarginació davant els companys, la classe i del centre, l’absentisme, o la
rebel·lió i l’agressivitat en major o menor grau. Els paràmetres homogenis amb
què estàvem acostumats, en el cas que ens ocupa, ja no ens serveixen. No
podem aplicar els mateixos criteris a l’alumnat nouvingut que als alumnes
autòctons. Tot i que són reflexions acceptades pel conjunt del professorat, la
realitat ens revela que la major part d’alumnat nouvingut suspèn bastants
matèries durant el primer any d’estada entre nosaltres i tot sovint durant el
segon any. La major part no arriben a la consecució del diploma de l’ESO.
 EINA. Avaluació de nouvinguts a secundària

3. Normativa (ORDRE de 14 de juny de 2002)

Article 7
Avaluació dels alumnes i avaluació interna del programa
1. El programa ha de preveure mesures d’avaluació, tant dels alumnes en els
aspectes lingüístics, culturals i curriculars, com dels mecanismes de
reincorporació al grup de referència.
2. Les dades d’aquestes avaluacions es consignaran en els documents
acadèmics pertinents mitjançant les diligències corresponents.
3. El programa ha de preveure mesures d’avaluació del procés per millorar-ne
l’execució i fer-ne una valoració final, que s’haurà d’incloure en la memòria
anual, i que servirà de base per a la planificació del curs següent.

2. Aspectes singulars dels nouvinguts

L’avaluació dels nouvinguts s’han de realitzar tenint en compte alguns aspectes

que els singularitzen:

1. No coneixen la llengua o les llengües vehiculars de l’ensenyament.

2. Provenen de sistemes educatius molt diversos.
3. El bagatge acadèmic pot ser molt desigual.
4. Els referents culturals són uns altres.
5. Pateixen l’anomenat dol migratori.

L'avaluació de l’alumnat nouvingut, com per a qualsevol alumne d'ESO haurà

de ser:
- Individualitzada :Els seus resultats s'hauran de mesurar en funció del
propi desenvolupament de l'alumne i mai en relació amb uns paràmetres
preestablerts.
- Integradora dels resultats obtinguts: No se'l pot avaluar d'aquelles
matèries que ,en el primer moment, s'ha considerat que no podia assistir
a classe amb la resta de companys.
- Continua i globalitzada ,posant l’èmfasi en el propi procés
d’aprenentatge.

En els primers mesos d'incorporació al centre és especialment important

avaluar-los doncs donarà valor a la seva feina i augmentarà l'interès de la
família. També és important per l'equip de professors que podran plantejar-se
la feina que estan fent i revisar-la quan es consideri oportú. Cal avaluar
aquelles matèries que està cursant i especialment de llengua. La informació
d'aquesta avaluació és preferible que sigui a través d'un informe i no d'una
nota. D'aquesta manera es podrà explicar millor els avanços realitzats i quina
és la seva actitud. En tots els documents relatius a l'avaluació d'aquest alumne
s'hi farà constar que ha estat avaluat segons una programació específica
(adaptació curricular).
 EINA. Avaluació de nouvinguts a secundària

4. Com avaluar?

Els alumnes nouvinguts necessiten sovint adaptacions curriculars en una o

diverses matèries de manera que s’han d’avaluar segons els continguts
treballats en l’adaptació curricular. Els criteris d’avaluació per a nouvinguts
no poden ser els mateixos que la resta del grup, o en tot cas caldrà
prioritzar-ne uns sobre altres. Cal avaluar sobretot les capacitats i les
aptituds i actituds de l’alumne. Els continguts específics de la matèria
queden en segon pla respecte a l’aprenentatge de la llengua. Com que el
primer objectiu fixat per als nouvinguts és la seva integració escolar, cal
prioritzar l’avaluació d’aquest fet. Les proves d’avaluació seran específiques
atenent els objectius: breus, clars, de continguts bàsics i amb suport visual,
amb la possibilitat de consultar la informació.

5. Criteris d’avaluació

Els criteris que ens poden servir, a tall d’exemple, són els següents:

• Presentació de deures i treballs.

• Hàbits de feina i d’estudi.
• Capacitat de participació, d’iniciativa, de col·laboració, d’interès...
• Actitud social d’integració, respecte, correcció...
• Assistència i puntualitat.
• Comprensió lectora.
• Adquisició de continguts bàsics
• Altres.

6. Graella de seguiment

h. h.
Àrea Adaptació de la matèria: continguts treballats
àrea palic

Català

castellà

Anglès

Mates

Socials

Naturals
 EINA. Avaluació de nouvinguts a secundària

Plàstica

Educació
física

Música

Tecnologia

6. Model d’informe

El sistema més adient d’avaluació per a informar del progrés dels aprenetatge
dels alumnes nouvinguts és un informe explicatiu. Tanmateix, cal tenir en
compte que és prescriptiva una nota final de curs. L’informe es pot fer des de
qualsevol matèria, indicant els criteris, les adaptacions i els ítems de
l’avaluació. Un model pot ser el següent:

Informe d’avaluació d’alumne nouvingut

Departament de _______________________ DATA :___________
Assignatura___________________________
Alumne/a: _____________________________ grup: _______

Competència i habilitat.
- grau d’assoliment dels aprenentatges
- capacitats demostrades
- progrés assolit

Actitud
- hàbits de feina
- treballs i deures presentats
- aprofitament a classe
- mostres d’interès i d’aplicació

Inserció al grup
- grau d’integració al grup classe
- habilitats socials detectades
- mostres d’acceptació o rebuig.

Proposta
- de continuïtat al taller de llengua o d’incorporació al grup
- adaptacions necessàries.
- altres propostes d’atenció individual

El professor/ a