Manual 01 AVL Manual de Documentació Administrativa

COLLECCI MANUALS, 1
ACADMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA

Edita: Publicacions de lACADMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA
Avinguda de la Constituci, 284. 46019 Valncia
avl@gva.es - www.avl.gva.es
Disseny i maquetaci: Espirelius
Impressi: Grcas Alcoy
ISBN: 978-84-482-5509-1
Depsit Legal: A-108-2011
3
INTRODUCCI
Amb este MANUAL DE DOCUMENTACI ADMINISTRATIVA lAcadmia Valenciana de
la Llengua inicia la collecci Manuals, que pretn abordar la problemtica
especca que presenten determinats llenguatges sectorials. Lobjectiu desta
nova collecci s ajudar a trobar solucions als professionals de diversos
mbits, i no prescriure laplicaci dunes tesis determinades. Des de lAcadmia
Valenciana de la Llengua considerem que sn els professionals de cada sector
els que han de raticar, denitivament, la validesa de les propostes que els
fem. O les que puguen fer, en el seu cas, els mateixos professionals. LAcadmia
pretn ser receptiva als suggeriments dels treballadors dels diversos mbits i
actuar com a caixa de ressonncia perqu, a travs duna collaboraci activa,
es puguen xar unes convencions lingstiques tils als usuaris. s una petici
que sha plantejat reiteradament en diverses jornades que ha organitzat
lAVL. I amb eixe esperit hem redactat el primer nmero desta collecci.
En el cas concret del llenguatge administratiu, objecte deste llibre, val a
dir que cada vegada ha anat adquirint ms entitat com a llenguatge despe-
cialitat. Aix s degut, sens dubte, a la importncia que el conjunt dadminis-
tracions concedix a la comunicaci uida amb els ciutadans. Com a fruit dei-
xa preocupaci, sha fet un esfor global, des de les diverses administracions
pbliques, perqu el llenguatge utilitzat en les comunicacions administrati-
ves estiga desprovet de recaragolaments retrics o expressions ampulloses
i arcatzants, i especialment de qualsevol frmula imprecatria susceptible
de considerar-se humiliant o vexatria per al ciutad. Aix, per exemple, ara,
quan el ciutad sadrea a lAdministraci, s per a demanar o sollicitar
4
Introducci
alguna cosa, sense que haja de suplicar ni pregar res. Ni tampoc neces-
sita desitjar al destinatari de les seues peticions, ni que siga com a frmula
buida dacomiadament, que Du guarde a vost molts anys.
Des destos pressupsits, lAcadmia Valenciana de la Llengua, a travs de
la Secci dAssessorament Lingstic, ha considerat convenient implicar-se en
este procs de simplicaci i racionalitzaci del llenguatge administratiu amb
lelaboraci deste MANUAL DE DOCUMENTACI ADMINISTRATIVA. Lobjectiu ltim deste
manual s facilitar la comunicaci entre lAdministraci i els ciutadans. No sols
aportant uns models de referncia dels documents administratius ds ms
freqent, amb esquemes, explicacions, fraseologia i exemples, sin tamb amb
moltes altres referncies complementries (com ara alguns captols dedicats a
ls de la lletra majscula, les abreviacions, els signes de puntuaci, els tipus de
lletra, els criteris de traducci i altres qestions dinters especc) que facen
ms gil i cmoda la redacci de qualsevol document administratiu.
La xaci de convencions grques contribux a racionalitzar el codi es-
crit, fent que el llenguatge siga ms clar i intelligible. Un s adequat destes
convencions evita, efectivament, la distribuci arbitrria de majscules, que
desvirtua la funci bsica deste tipus de lletra, que no s altra que diferenciar
entre els noms propis i els comuns; o la utilitzaci dabreviatures o sigles de
difcil comprensi per gran part dels ciutadans, que agen innecessriament
elements de dicultat important a la comprensi del text.
La claredat i la simplicaci del llenguatge administratiu s molt ms que
una simple qesti destil. s una exigncia duna societat democrtica i una
obligaci de les administracions pbliques que aspiren a estar realment al ser-
vici del ciutad. Per aix, des de lAcadmia Valenciana de la Llengua, com a
instituci de la Generalitat, volem convidar les diverses administracions p-
bliques lautonmica, la local i lestatal perqu apliquen els criteris i les
indicacions que cont el present manual. Estem convenuts que els ciutadans
valencians en resultaran clarament beneciats.
ASCENSI FIGUERES GRRIZ
Presidenta de lAcadmia Valenciana de la Llengua
MODELS DE DOCUMENTS ADMINISTRATIUS
7
LACTA DE REUNI
CARACTERSTIQUES GENERALS DE LACTA DE REUNI
Lacta de reuni s un document en qu es deixa constncia del que ha
ocorregut en una reuni dun rgan collegiat: incidncies, acords presos, etc.
Criteris generals
Tot i que tradicionalment en les actes es tendia a descriure detalladament
les intervencions que tenien lloc en la reuni (i ns i tot a reproduir-les lite-
ralment), actualment es considera preferible un model dacta ms simplicat,
que constate noms els fets ms rellevants de forma sinttica. Aix, dacord
amb este model de referncia, conv seguir els criteris de redacci segents:
Cal procurar presentar la informaci de forma clara i ordenada, per
mitj de ttols que permeten identicar clarament les diverses parts
del document, i utilitzar, quan siga convenient, un sistema de nume-
raci que facilite la lectura del document.
s recomanable usar el present dindicatiu, encara que lacta es redac-
te desprs de la reuni.
Les actes han de refectir de forma neutral els fets que han tingut lloc en
una reuni; per aix, conv utilitzar formes verbals impersonals (Es reu-
nixen en la sala de juntes Queda aprovada lacta de la sessi anterior...).
Quant al tractament personal, cal utilitzar la tercera persona del
singular per a fer constar les diverses persones que intervenen en la
8
Lacta de reuni
reuni (El president dna la paraula a...); ns i tot en el cas del secre-
tari, encara que siga el redactor de lacta, conv utilitzar la tercera
persona per a referir-se a les seues prpies intervencions (La secretria
llig linforme...), si b en la frmula nal sutilitza la primera persona
del singular (...estenc la present acta).
Estructura
1. Capalera. A didenticar adequadament lorganisme a qu pertany
el crrec que redacta lacta, cal utilitzar el paper corporatiu adequat
on conste el logotip de la instituci i les seues dades identicatives.
2. Identicaci de la reuni. En este apartat cal fer constar les dades
segents:
- El nom de lorganisme
- El nmero de la sessi
- El lloc
- La data
- Lhora dinici
3. Assistents. El tractament habitual sol ser el de senyor o senyora; per
en el cas que, en funci del crrec pel qual assistixen a la reuni, cor-
responga als presents un tractament protocollari ms especc, cal
consignar-lo amb la forma abreviada davant del nom.
Pel que fa a la disposici, en un primer bloc es fan constar els noms
i cognoms de les persones que han assistit a la reuni, encapalades
per la paraula ASSISTENTS, aix com el crrec que ocupen dins de
lrgan reunit (president, secretari, tresorer, etc.).
En un segon bloc, quan siga el cas, cal consignar els membres que
no han assistit a la reuni, especicant si han excusat o no la seua
assistncia, i les altres persones que, sense pertnyer al citat rgan,
per algun motiu tamb hi assistixen.
Manual de documentaci administrativa
9
4. Desenvolupament de la sessi. Cal fer constar levoluci de la reuni i
les intervencions ms rellevants de manera sintetitzada. s convenient
que lorde de desenvolupament es corresponga amb el de lorde del
dia, i amb este s til encapalar els diversos apartats amb ttols
que es corresponguen amb els punts de lorde del dia. Cal detallar en
cada cas, preferiblement en pargrafs independents, els acords presos
i el resultat de les votacions.
5. Frmula nal. Habitualment se sol utilitzar alguna de les frmules
segents: Sala la sessi a les XX hores, de la qual, com a secretari,
estenc la present acta; o b El president ala la sessi a les XX hores,
de la qual, com a secretari, estenc esta acta.
6. Firma. Hi ha de constar tant la rma del secretari, a lesquerra, com
la del president, a la dreta, precedida de lexpressi Vist i plau:
EL SECRETARI DE LA SECCI Vist i plau
EL PRESIDENT
7. Annexos. Si s el cas, desprs de lacta prpiament dita, sadjunten
els documents a qu es faa referncia en lacta, adequadament
encapalats amb el ttol identifi catiu corresponent dAnnex I,
Annex II, etc.
Fraseologia
Frmules per a expressar lorde del dia:
Lectura i aprovaci, si s el cas, de lacta de la sessi anterior.
Assumptes de trmit.
Examen (o estudi) de
Aprovaci de
Precs i preguntes.
Frmules per a descriure el desenvolupament de la sessi:
La presidenta obri la sessi i el secretari llig lacta de la reuni anterior.
10
Lacta de reuni
Saprova per unanimitat lacta de la sessi anterior.
La Sra. explica (o informa de, o exposa)...
El Sr. demana que conste en lacta la proposta de...
Frmules per a expressar els acords:
Lacta de la sessi anterior saprova per unanimitat dels assistents en
votaci ordinria.
Saprova el reglament sobre..., per... vots a favor i... en contra.
LAjuntament acorda adherir-se a...
Saprova en votaci ordinria linforme de..., que sincorpora a lacta com
a annex nmero ..., per... vots a favor, ... abstencions i... vots en contra.
ESQUEMA DE LACTA DE REUNI
CAPALERA DE LORGANISME
TTOL
IDENTIFICACI DE LA REUNI
ASSISTENTS
DESENVOLUPAMENT DE LA REUNI
FRMULA FINAL
FIRMA
ANNEXOS
11
EXEMPLE DACTA DE REUNI
COMISSI MUNICIPAL DECONOMIA I HISENDA
REUNI NM. 1/2006 DEL DIA 12 DE GENER DEL 2006
ASSISTENTS
President: LLUS LLORENS DOMNECH
Secretari: ISIDRE LPEZ FANDOS
Vocals: ANNA ROS MORENO
JOSEP MART FERRANDIS
MARIA GRANELL COSTA
FRANCESC MAR SALES
A les 18.30 hores, es reunixen, en la sala de plens de lAjuntament de X, les per-
sones indicades anteriorment per a celebrar la reuni nm. 1/2006 de la Comissi
Municipal dEconomia i Hisenda. En la reuni es troba tamb el Sr. Ignasi Comes, tcnic
dUrbanisme de lAjuntament de X. El Sr. Ramon Peris Garcia i la Sra. Immaculada Pla
Esteve excusen lassistncia.
1. Lectura i aprovaci, si s el cas, de lacta de la sessi anterior
El secretari llig lacta 11/2005, correponent a lltima sessi, que saprova per una-
nimitat i sense esmenes.
2. Reajust dels imposts i taxes municipals per a lexercici 2006
El president de la Comissi explica la necessitat dajustar els principals imposts
i taxes que afecten a tots els ciutadans a lincrement que ha experimentat lIPC el
2005. En este sentit assenyala que es proposa un augment del tres i mig per cent amb
carcter general.
Destaca tamb que sha volgut mantindre la pressi scal de la ciutat en la banda
mitjana-baixa en relaci amb altres municipis de lentorn, i que la prioritat fonamental
ha sigut consolidar i continuar millorant el marcat accent social i mediambiental de les
ordenances scals de la ciutat. Com a exemples deixe esperit, cita que lIAE es podr
pagar en quatre terminis, i limpost de circulaci, guals i fem, en dos terminis.
LOGOTIP INSTITUCIONAL
12
Lacta de reuni
La Sra. Maria Granell Costa, del Grup Municipal Independent, considera que shau-
ria de fer un esfor ms gran per a reduir la pressi scal i buscar altres frmules alter-
natives que permeten augmentar els recursos municipals que no afectaren de manera
indiscriminada a tots els ciutadans.
Sotmesa a votaci la proposta dincrement de les taxes i imposts municipals en
un tres i mig per cent, saprova per quatre vots a favor, un en contra i una abstenci.
3. Altres qestions
El president informa de la recepci dun escrit del president de lAssociaci de
Comerciants del Nucli Antic, amb registre dentrada el dia 11 de gener, en qu sollicita
la participaci dun membre de la Corporaci en les Jornades per a la Promoci de lAr-
tesania Tradicional. Ats que lorde del dia ja estava elaborat i enviat als membres de la
Comissi, sinforma que este punt ser tractat en la prxima reuni de la Comissi, que
tindr lloc el prxim dia 19 de gener, a les 18.30 hores.
4. Precs i preguntes
No sen formula cap.
Sala la sessi a les 20.15 hores, de la qual, com a secretari, estenc la present acta.
EL SECRETARI DE LA SECCI Vist i plau,
EL PRESIDENT
(rma) (rma)
13
LAVS
CARACTERSTIQUES GENERALS DE LAVS
Lavs s un document generalment amb un text breu que informa
dun fet les persones que hi puguen estar interessades, perqu actuen en
conseqncia.
Criteris generals
Pel fet de ser una comunicaci breu adreada a un pblic ms o menys
ampli, en la redaci de qualsevol avs cal tindre en compte especialment
els aspectes que sindiquen a continuaci:
Cal estructurar la informaci de forma clara i ordenada, i procurar
expressar-la concisament.
Quant al tractament personal, per a lemissor pot utilitzar-se la forma
impersonal (Sinforma que...) o la primera persona del plural (Comu-
niquem que...), i per al destinatari, pot usar-se la segona persona de
plural (Podeu arreplegar les bases) o b la tercera del plural (Poden
arreplegar les bases).
Estructura
1. Capalera. A didenticar adequadament lorganisme que fa lavs,
cal utilitzar el paper corporatiu adequat, on conste el logotip institu-
cional i el nom de lorganisme.
14
Lavs
2. Ttol. En este apartat cal escriure la paraula AVS de forma destacada
(fent servir un recurs tipogrc adequat, com ara la majscula, la
negreta, un cos de lletra ms gran, etc.).
3. Cos. Este apartat cont la informaci del fet que es dna a conixer
(objectius, caracterstiques, requisits, horaris, llocs, terminis, etc.), aix
com les causes i les possibles solucions alternatives, en el cas que es
tracte dun fet perjudicial per a les persones afectades.
4. Firma. Segons les caracterstiques concretes de lavs, pot portar la
rma i el crrec de la persona que emet la comunicaci o b una
referncia al departament que emet lavs (la Direcci, el Departament
de Mrqueting, el Comit de Personal, etc.).
5. Dataci. Sha de fer constar amb lorde segent: la localitat, el dia (en
xifres), el mes (en lletres) i lany (en xifres i de manera completa).
Fraseologia
Es comunica que
Es posa en coneixement de
Amb motiu de
Dacord amb
A causa de
Ats que
Lamentem comunicar que
Lamentem haver dinformar que
Les persones interessades poden adrear-se a
Per a ms informaci
El termini de presentaci de sollicituds nalitza el dia
Cal presentar la documentaci segent:
15
ESQUEMA DE LAVS
TTOL
COS
FIRMA
DATACI
16
EXEMPLE DAVS
AVS
Es comunica a tot el personal que treballa en este centre que, per a dur a terme els tre-
balls de revisi de les estacions transformadores dalta tensi, el prxim dia 18 de maig
hi ha previst un tall del subministrament elctric. Per esta ra, totes les mquines (ordi-
nadors, servidors, fotocopiadores, etc.) connectades a la lnia elctrica estaran apaga-
des a partir de les 15.30 h del prxim dijous dia 18 ns a les 8.00 hores de lendem.
El secretari general administratiu
(rma)
Valncia, 15 de maig del 2006
Lavs
17
LANUNCI
CARACTERSTIQUES GENERALS DE LANUNCI
Lanunci s un document per mitj del qual es fa pblica una infor-
maci de carcter general. A diferncia de lavs que sol ser breu i din-
ters per a un grup limitat de persones, lanunci acostuma a tindre un
inters ms general i sinscriu habitualment en el marc dun procediment
administratiu.
Criteris generals
En la redacci de qualsevol anunci, pel fet que es tracta duna comunica-
ci adreada a un pblic general, cal parar una especial atenci als aspectes
que sindiquen a continuaci:
La informaci sha destructurar de forma clara i ordenada, fent ser-
vir ttols descriptius del contingut de cada apartat, de manera que
lestructura visual del document permeta fer-ne una lectura rpida i
localitzar cmodament la informaci que interesse. Quan siga possi-
ble, a de reforar la claredat expositiva, pot ser til posar nmeros,
lletres dorde o altres recursos tipogrcs que identiquen les diverses
parts duna enunciaci.
Quant al tractament personal, cal utilitzar la tercera persona del
present dindicatiu en forma impersonal (Es comunica que...).
18
Lanunci
Estructura
1. Capalera. A didenticar adequadament lorganisme que fa lanunci,
2. Ttol. Cal escriure lobjecte de lanunci (de licitaci, de contractaci
laboral, dajudicaci de contracte dobres, etc.) fent servir un tipus de
lletra que destaque (en majscula, en negreta, en un cos ms gran,
etc.).
3. Cos. Este apartat cont la informaci detallada del fet que es dna a
conixer (caracterstiques de lobra, requi sits, condicions de les con-
tractacions, llocs, terminis, etc.).
4. Peu. Quan siga pertinent, shi ha de fer constar ladrea i lhorari
datenci al pblic. Segons les caracterstiques concretes de lanunci,
es pot fer constar tamb la dataci i el crrec de la persona respon-
sable de lanunci (el director general de Personal, el regidor delegat
dInfraes tructura, la subsecretria de la Presidncia, etc.).
Fraseologia
Es comunica que
Es posa en coneixement de
Amb motiu de
Dacord amb
Ats que
Les persones interessades poden adrear-se a
La llista de persones admeses es far pblica
Per a ms informaci
El termini de presentaci de sollicituds nalitza el dia
Cal presentar la documentaci segent:
La llista de persones admeses es far pblica
19
ESQUEMA DE LANUNCI
TTOL
COS
PEU
20
Lanunci
EXEMPLE DANUNCI
ANUNCI DE CONTRACTACI LABORAL DE PERSONAL
PER ALS PUNTS DASSISTNCIA AL CONTRIBUENT
DURANT LA CAMPANYA DE LIMPOST
SOBRE LA RENDA DE LES PERSONES FSIQUES
Per al correcte desenvolupament de la Campanya de la Renda 2005, que es far
durant els mesos de maig i juny del 2006, organitzada per la Generalitat Valenciana
en collaboraci amb lAgncia Estatal de lAdministraci Tributria, i davant de la
impos sibilitat que el personal desta Direcci General puga dur a terme les tasques
prpies de la dita campanya, es fa imprescindible la contractaci de personal extern
capa dafrontar les tasques de contingut tcnic i tributari molt especc que es
produxen en el referit perode de temps, sense ampliar la plantilla xa desta direcci
general, de manera que els servicis ordinaris de la Conselleria es troben coberts pel
personal propi desta ltima.
A de complementar la dotaci de personal de lrea de Tributs de la Conselleria
dEconomia, Hisenda i Ocupaci per a la provisi dels Punts dAssistncia al Contri-
buent habilitats per la Generalitat Valenciana per a la Campanya de la Renda 2005,
la Direcci General de Tributs ha previst la contractaci de personal extern per al
perode comprs entre el 15 dabril i el 30 de juny del 2006, llevat que sestablisca un
termini distint de duraci per a la present campanya.
Lhabilitaci destos punts, que en seran trenta-tres, constitux un dels compro-
misos adquirits per la Conselleria dEconomia, Hisenda i Ocupaci, a travs de la
Direcci General de Tributs, amb lAdministraci tributria de lEstat, en el marc dels
acords de collaboraci entre lEstat i les comunitats autnomes duts a terme en el
si de la Comissi Mixta de la Gesti Tributria.
El nombre de llocs de treball que es requerixen per a atendre els punts indicats
anteriorment ser de cinquanta, distributs de la forma que sindica en lannex 1.
Valncia, 18 de desembre del 2005. El director general de Tributs: Hiplit Bas Valls.
21

LA CARTA
CARACTERSTIQUES GENERALS DE LA CARTA
La carta s un document de carcter interpersonal que sutilitza per a
comunicar temes de contingut general, no relacionats amb la tramitaci
dun procediment administratiu.
Criteris generals
La carta t una estructura molt exible, ja que permet tractar qualsevol
tema i adrear-se tant a una persona com a un organisme o instituci. Com
a elements caracterit zadors de la carta, poden destacar-se els segents
criteris generals:
Adequaci del grau de formalitat al tipus de relaci que hi haja entre
els interlocutors.
Adequaci de les frmules de salutaci i despedida, aix com el tracta-
ment personal al destinatari (tu, vs, vost), al to general de la carta.
Estructuraci lgica del contingut de la carta per mitj de pargrafs breus.
Claredat i precisi en lexposici de les idees.
Estructura
1. Capalera. Encara que puga tindre un carcter menys formal que
altres documents, les cartes adreades per qualsevol funcionari o cr-
rec pblic han destar impreses en paper corporatiu ocial, on conste
22
La carta
el logotip institucional, a que puga identicar-se adequadament
lorganisme al qual pertany lemissor de la carta.
2. Identicaci del destinatari. Cal identicar el destina tari de la carta
de manera diferent segons siga un particular (nom i cognoms, adrea,
codi postal i poblaci) o un crrec pblic o funcionari (nom de lorga-
nisme, departament, noms i cognoms, adrea, codi postal i poblaci).
Les dades identicatives es colloquen en la part superior de la carta,
si b poden disposar-se en la part esquerra o en la part dreta, de
manera que coincidisquen amb la nestreta del sobre en qu shaja
de trametre.
3. Salutaci. Cal adequar la salutaci al to general de la carta i a la relaci
existent entre els interlocutors. Per tant, segons els grau de formalitat
pot triar-se qualsevol de les frmules que sindiquen tot seguit:
Solemne: Distingit senyor / Distingida senyora.
Respectuosa: Senyor / Senyora.
Cordial: Benvolgut amic (o company) / Benvolguda amiga (o companya).
Desprs de la frmula de salutaci, pot posar-se b una coma o
b dos punts, i prosseguir la comunicaci en un pargraf diferent.
4. Cos. Cal estructurar la informaci de forma ordenada. Aix, en primer
lloc, conv exposar els motius pel quals senvia la carta; a continuaci,
els fets, els arguments o les consideracions que siguen convenients,
i, nalment, una conclusi (ja siga una petici o una sntesi del que
sha exposat).
5. Frmula de despedida. Ha de guardar una correspondncia amb la
frmula de salutaci triada, en consonncia amb el to general de la
comunicaci:
Solemne: Aprote locasi per a saludar-vos ben atentament / Apro-
te lavinentesa per a mostrar-vos la meua consideraci personal.
23
Respectuosa: Ben atentament / Atentament.
Cordial: Cordialment / Una salutaci cordial.
Desprs de la frmula de despedida, se sol posar una coma si
enllaa amb la rma; en el cas que no enllace, es tanca amb un punt.
6. Firma. Inclou tres apartats:
Firma manuscrita
Nom i cognoms de lemissor
Crrec que ocupa o departament a qu pertany
7. Dataci. Sha de fer constar la localitat i la data: el dia (expressat en
8. Informaci addicional. Si cal, pot afegir-se alguna informaci com-
plementria que es considere til (com ara referncies a documents,
annexos, etc.) al peu de lescrit, amb la sigla PD (postdata), seguida
de dos punts.
Fraseologia
En resposta a la seua carta de
En referncia a lescrit enviat per vost, amb data
Vull comunicar-li que
Em plau informar-lo que
Vos comuniquem que
El motiu desta carta s demanar-vos que
A de vos demanem que
Per tot aix, volem demanar-li que
Li agrasc de bestreta que
Em veig obligat a informar-lo que
Lamentem haver de comunicar-li que
Quedem a la seua disposici per a tot el que necessite
24
La carta
ESQUEMA DE LA CARTA
IDENTIFICACI DEL DESTINATARI
SALUTACI
COS
FRMULA DE DESPEDIDA
FIRMA
DATACI
INFORMACI ADDICIONAL
25
EXEMPLE DE CARTA
Sr. Josep Ferrer Reig
C/ Llarg, 2-6
46117 Btera
Distingit senyor,
Li comuniquem que durant els prxims dies es dur a terme un estudi amb els alumnes
del Collegi Pblic Lloma del Mas, en el qual est matriculat el seu ll. Els resultats de
lestudi sn completament annims. En el cas que no vullga que el seu ll hi participe,
noms cal que ho comunique al centre (per escrit o per telfon).
Es tracta dun estudi realitzat per la Conselleria de Cultura, Educaci i Esport per a dur
a terme una investigaci que t com a objectiu millorar el rendiment escolar. Lestudi
es fa en collaboraci amb la Universitat de Valncia i lIVAQE (Institut Valenci per a
lAvaluaci de la Qualitat Educativa). Bsicament, este treball vol analitzar la relaci
que hi ha entre el rendiment motor i el rendiment acadmic. Amb este objecte, shan
dissenyat una srie de proves especques, que posteriorment seran sotmeses a un
tractament estadstic per a poder determinar la seua relaci.
Les proves previstes sn les segents:
- Coordinaci culo-manual (construcci duna torre de cubs).
- Percepci del moviment (llanament a la diana).
- Prova de grafomotricitat (reproducci calligrca).
- Prova de dibuix (reproducci dun model).
- Habilitat mental verbal (qestionari BADYG).
- Aptitud numrica (qestionari BADYG).
Atentament,
(rma)

Empar Castellar Palau
Directora del centre
Btera, 20 de setembre del 2006
27
EL CERTIFICAT
CARACTERSTIQUES GENERALS DEL CERTIFICAT
El certicat s un document a travs del qual un funcionari pblic com-
petent o persona autoritzada dna fe dun fet, del contingut dun document,
de les circumstncies que consten en arxius, registres, llibres dactes, etc.
Criteris generals
El certicat seguix una estructura constant i sajusta bsicament als
trets de funcionalitat i de formalitat que caracteritzen les comunicacions
ocials. Els dos aspectes ms destacables sn els segents:
To formal i concs, a causa del seu valor de comunicaci ofcial feta
per un crrec.
El tractament personal: per a lemissor, sutilitza la primera persona del
singular (certique, rme, etc.), i per al destinatari, la tercera persona.
Estructura
1. Capalera. Per a la identicaci de lorganisme que expedix el certi-
cat, cal utilitzar el paper corporatiu corresponent on conste el logotip
de la instituci i les seues dades identicatives.
2. Dades de lemissor. En este apartat es fan constar les dades segents:
el nom i els cognoms de la persona que expedix el certicat, seguit
del crrec que ocupa.
28
El certicat
3. Certicaci. Este apartat, que constitux el nucli del certicat, sintro-
dux amb la paraula CERTIFIQUE, en majscules, seguida de dos punts
i de la conjunci Que (amb majscula inicial), i tot seguit sespecica
lobjecte de la certicaci.
4. Frmula de certicaci. Esta frmula nal s xa, per pot presentar
algunes variacions (v. FRASEOLOGIA). En el cas de documents drgans
collegiats (com ara actes), cal fer constar si la certicaci es fa abans
de laprovaci de lacta.
5. Firma. Hi ha de constar la rma de qui certica i, eventualment, pot
aparixer tamb, a la dreta, la rma de qui dna la conformitat amb
la frmula Vist i plau, i en la part inferior el crrec (introdut per mitj
de larticle determinat), seguit de la rma i el nom i els cognoms.
6. Dataci. En este apartat cal fer constar la localitat i la data: el dia
(en xifres), el mes (en lletres) i lany (en xifres i de manera completa).
Fraseologia
Frmules per a introduir lobjecte de la certicaci:
Que, dacord amb la documentaci que tenim en este servici, el senyor...
Que, dels antecedents que consten en els nostres arxius, es desprn que...
Que la senyora... ha seguit amb aprotament el curs de...
Frmules de certicaci:
I perqu conste, rme el present certicat.
I perqu conste, i a petici de la persona interessada, firme este
certificat.
I perqu conste, i a lefecte de..., rme este certicat amb el vistiplau de...
I perqu conste i tinga els efectes que corresponguen, firme este
certificat.
29
ESQUEMA DEL CERTIFICAT
DADES DE QUI ESTN EL CERTIFICAT
OBJECTE DE LA CERTIFICACI
FRMULA DE CERTIFICACI
FIRMA
DATACI
30
El certicat
EXEMPLE DE CERTIFICAT
Rosa Planells Iborra, cap del Servici de Personal de lAjuntament dIbi,
CERTIFIQUE: Que Joan Ballester Peris treballa en lrea de Parcs i Jardins de lAjunta-
ment dIbi com a auxiliar administratiu des del dia 1 de mar del 2005.
I, perqu aix conste, rme el present certicat.
(rma)
Valncia, 7 de novembre del 2005
31
LA CIRCULAR
CARACTERSTIQUES GENERALS DE LA CIRCULAR
La circular s una disposici dun rgan superior de lAdministraci
sobre lorganitzaci interna i el funcionament dels servicis que en depenen
dirigida a tots o gran part dels subalterns.
Criteris generals
La circular, pel fet de tindre molts destinataris, t un carcter ms
impersonal que la carta, tot i que a vegades, a travs de fusions amb
bases de dades, s possible crear una aparena de personalitzaci. Permet
el tractament de temes molt diversos, si b habitualment sutilitza per a
donar informaci, per a formular una invitaci o per a sollicitar alguna
contribuci. La redacci de la circular, per tant, s ms complexa que la
daltres documents administratius que sajusten a uns esquemes ms rgids.
Com a norma general, cal tindre en compte els aspectes segents a lhora
de redactar circulars:
Adequaci de la llengua al grau de formalitat que es vullga imprimir a la
comunicaci. En general, el to de les circulars sol ser respectus i neutre.
Adequaci al to general de la circular de les frmules de salutaci i de
despedida i del tractament personal. Com que entre els destinataris
pot haver-hi tant hmens com dones, pot resultar til el tractament
de vs per a evitar desdoblaments de gnere.
32
La circular
Estructuraci lgica del contingut de la circular per mitj de pargrafs
breus i separats: introducci del motiu, exposici de fets, arguments
o consideracions i conclusi a partir duna sntesi, una petici, una
proposta, etc.
Claredat i precisi en lexposici de les idees.
Estructura
1. Capalera. Encara que puga tindre un carcter menys formal que
altres documents, les circulars han destar impreses en paper corpora-
tiu ocial, on conste el logotip institucional, a que puga identicar-
se adequadament lorganisme al qual pertany lemissor de la circular.
2. Salutaci. La circular ha de dur una frmula de salutaci adequada
al to de la relaci que sexpresse en el cos de la comunicaci i ha
despecicar les dos variants morfolgiques del gnere, masculina
i femenina, ja que el text sadrea a destinataris diversos, hmens i
dones. Les frmules ms habituals sn distingit/ida senyor/a (o sim-
plement senyor/a).
Desprs de la frmula de salutaci, pot posar-se b una coma o b
dos punts, i prosseguir la comunicaci en un altre pargraf.
3. Cos. Cal estructurar la informaci de forma ordenada. Aix, en pri-
mer lloc, conv exposar els motius pel quals senvia la circular; a
continuaci, els fets, els arguments o les consideracions que siguen
convenients, i nalment una conclusi en qu se sintetitze lobjecte
de la circular.
4. Frmula de despedida. Ha de guardar una correspondncia amb la fr-
mula de salutaci triada, en consonncia amb el to general de la comuni-
caci. En els casos de ms solemnitat o distanciament, poden utilitzar-se
frmules com ara aprote locasi per a saludar-vos ben atentament o b
aprote lavinentesa per a mostrar-vos la meua consideraci personal. I, en
33
els casos en qu hi haja una relaci ms gran entre lemissor de la circular
i els destinataris, atentament o ben atentament.
Desprs de la frmula de despedida, se sol posar una coma si enllaa
amb la rma; en el cas que no hi enllace, es tanca amb un punt.
5. Firma. Inclou tres apartats:
Firma manuscrita. Encara que pot ometres o reemplaar-se per una
rbrica escanejada.
Nom i cognoms de lemissor.
Crrec que ocupa o departament a qu pertany.
7. Informaci addicional. Si cal, pot afegir-se alguna informaci com-
plementria que es considere til (com ara referncies a documents,
annexos, etc.) al peu de lescrit, amb la sigla PD (postdata), seguida
de dos punts.
Fraseologia
Vull comunicar-vos que
Em plau informar-vos que
Vos comuniquem que
El motiu desta carta s demanar-vos que
A de vos demanem que
Per tot aix, volem demanar-vos que
Em veig obligat a informar-vos que
Lamentem haver de comunicar-vos que
Quedem a la vostra disposici per a tot el que necessiteu
Si desitgeu ms informaci...
Quedem a la vostra disposici per a tot el que necessiteu.
Vos agram molt linters que heu mostrat/el temps que ens ha dedicat...
34
La circular
ESQUEMA DE LA CIRCULAR
REFERNCIA
SALUTACI
COS
FRMULA DE DESPEDIDA
FIRMA
DATACI
INFORMACI ADDICIONAL
35
EXEMPLE DE CIRCULAR
Ref.: 1.355/2006
Senyor / Senyora,
Volem informar-vos que lInstitut Valenci de Renovaci Tecnolgica ha organitzat les
VI Jornades de Programari Lliure, que se celebraran el prxim dia 24 de novembre en
la sala dactes de la Facultat dInformtica de la Universitat Politcnica de Valncia.
Estes Jornades tenen com a objectiu fonamental informar sobre les principals aplica-
cions disponibles en programari lliure i reexionar sobre les possibilitats dimplantaci
en la societat valenciana.
Vos adjuntem el programa de les Jornades conant que seran del vostre inters. Si
desitgeu assistir-hi, cal que envieu, adequadament omplida, la butlleta que hi ha en el
mateix programa a ladrea indicada abans del dia 6 de novembre. El dia 15 de novem-
bre es noticaran les sollicituds que han sigut admeses.
Moltes grcies per la vostra atenci.
Atentament,
(rma)
Llusa Mart Senent
Secretria dorganitzaci
Valncia, 19 doctubre del 2006
37
LA CITACI
CARACTERSTIQUES GENERALS DE LA CITACI
La citaci s un document a travs del qual es requerix la presncia dalg
en un lloc i en una data determinats, a de realitzar un trmit administratiu.
Si el dia i lhora estan establits, la citaci sanomena a dia cert, i en el cas
que la persona citada dispose dun termini i dun horari per a presentar-se
davant de lAdministraci, la citaci sanomena a termini.
Criteris generals
La redacci de les citacions sajusta a un esquema x, on prevalen
bsicament els trets de funcionalitat i formalitat que caracteritzen les
comunicacions ocials. Com que es tracta duna comunicaci ocial feta
per un crrec, el to ha de ser formal i concs.
Quant al tractament personal, cal utilitzar la primera persona del singu-
lar (jo) per a lemissor i la tercera persona del singular (vost) o la segona
del plural (vs) per al destinatari.
Estructura
1. Capalera. A didenticar adequadament lorganisme que fa la
citaci, cal utilitzar el paper corporatiu adequat, on conste el logotip
institucional i el nom de lorganisme.
2. Identicaci del document. Normalment, se sol posar, en el marge
superior dret, un codi intern de lorganisme emissor per a identicar
38
La citaci
adequadament el document, que sintrodux amb labreviatura Ref.
(de la paraula referncia).
3. Identicaci del destinatari. Les dades que identiquen el destinatari
de la citaci (nom i cognoms, adrea i codi postal i ciutat) se situen
en el marge superior esquerre, davall de la capalera de lorganisme
que emet la citaci, si b, en el cas que shaja de trametre amb un
sobre amb nestreta, poden disposar-se en el lloc adequat per a fer-
les correspondre amb lespai reservat a lefecte.
4. Cos. Cal fer constar lassumpte que motiva la citaci, aix com el lloc
on se cita, la data i lhora. Quan lassumpte aix ho requerix, shan
de fer constar tamb les disposicions legals que shi apliquen, la
documentaci que cal aportar i les conseqncies que derivarien si
la persona citada no compareguera.
5. Firma. Sha dindicar el crrec de la persona que rma la citaci, la
rbrica i, nalment, el nom i els cognoms.
Fraseologia
Dacord amb la resoluci
El/Vos cite perqu comparega/comparegueu
Li/Vos demane que es presente/vos presenteu en
Li/Vos demane la vostra presncia per a
El/Vos requerisc perqu comparega/comparegueu
Ha/Heu daportar la documentaci que es detalla a continuaci
Documentaci que cal aportar
Si no es presenta/vos presenteu
En el cas que no comparega/comparegueu
La incompareixena comportar
39
ESQUEMA DE LA CITACI
IDENTIFICACI DEL DOCUMENT
COS
FIRMA
DATACI
40
La citaci
EXEMPLE DE CITACI
Ref.: 243
Sr. Diego Serra Ortells i Sra. Marina Navarro Valls
Av. de Pi i Margall, 13-8
46100 - Burjassot
Dacord amb el procediment establit en el Reglament del centre per a laplicaci de
mesures disciplinries, els convoquem a una entrevista amb el director i el cap destudis
en el despatx del director del mateix centre, carrer de Josep Cars, 5, el dia 19 doctubre
del 2006, a les 18.00 hores, per a tractar les incidncies a qu ha donat lloc el compor-
tament del seu ll, lalumne Diego Serra Navarro.
El director del centre
(rma)
Manuel Valls Sorn
Burjassot, 10 doctubre del 2006
41
EL CONVENI
CARACTERSTIQUES GENERALS DEL CONVENI
El conveni s un document per mitj del qual dos o ms parts esta-
blixen uns acords de collaboraci per a la consecuci duns objectius que
redunden en beneci mutu.
Criteris generals
El conveni s un document que rmen els mxims representants de dos
o ms institucions. Es tracta, per tant, dun document molt formal, a vega-
des revestit ns i tot duna certa solemnitat. La gran diversitat de matries
que poden abordar-se en un conveni fa que es tracte dun document molt
obert; amb tot, cal tindre en compte algunes qestions generals que ajuden
a redactar-lo correctament:
Les diverses parts que conformen el conveni shan dindicar de
manera clara, amb ttols que permeten visualitzar-ne fcilment el
contingut.
Els ttols de les clusules del conveni shan dindicar en nombres
ordinals, preferentment sense abreviar i destacats tipogrficament.
Quant al tractament personal, per a referir-se tant a les institucions
com als seus representants, sutilitza la tercera persona del present
dindicatiu (Que la Universitat s una entitat...).
42
El conveni
Estructura
1. Capalera. Per a identicar adequadament les parts que rmen un
conveni, cal inserir adequadament, en la capalera de la primera
pgina, els logotips de les institucions que hi participen, dacord amb
les seues normes didenticaci corporativa.
2. Ttol. En el mateix ttol han de quedar reectits els noms de les
diverses institucions i lobjecte principal del conveni. Conv utilitzar
una tipograa que el destaque de la resta del text (en majscula, en
negreta, en un cos ms gran, etc.).
3. Participants. Introduts amb la paraula COMPAREIXEN o REUNITS,
cal indicar el nom de les institucions que participen en el conveni, el
codi didenticaci scal, el domicili legal i el nom i cognoms de les
persones que rmen el conveni, especicant el crrec que detenen
en la instituci que representen. s habitual tamb un reconeixement
exprs de la mtua capacitat dobrar, que actua com a frmula din-
troducci al cos del conveni.
4. Cos. El cos del conveni consta de dos parts: lexposici de voluntats i
les clusules. El primer apartat, lexposici de voluntats, se sol iniciar
amb les paraules EXPOSEN o MANIFESTEN, i a continuaci sespeci-
quen els antecedents i lobjecte del conveni, aix com la legislaci
que shi aplica.
5. Clusules. Les clusules sintroduxen generalment amb la paraula
CLUSULES, encara que tamb sen poden utilitzar daltres com ara
PACTES o ACORDS. Cada clusula se sol introduir amb un nombre
ordinal, escrit en lletres, i amb un titolet especc que informe del
contingut (objecte del conveni, duraci, prrroga, rescissi, etc.).
6. Frmula nal. Se sol utilitzar una expressi molt xada a travs de
la qual les parts rmants del conveni fan constar el seu comproms
43
de complir els acords (I en prova de conformitat amb tot el que sha
establit, rmen este document per triplicat).
7. Firmes. Sha dindicar, en primer lloc, la referncia a la instituci;
desprs, la rbrica, i, nalment, el nom i els cognoms dels rmants.
Daltra banda, a ms de les rmes prpiament dites, cal que els
representants de les institucions estampen la seua rbrica en els
marges de la resta de pgines, a dautenticar el document.
Fraseologia
Conveni especc entre i
Conveni marc de collaboraci entre i
Duna banda i de laltra
Dara en avant
En nom i representaci de
Amb poders sucients per a
Reconeixent-se mtuament capacitat jurdica sucient
I en prova de conformitat amb tot el que sha establit, rmen este docu-
ment per triplicat
44
El conveni
ESQUEMA DEL CONVENI
CAPALERA
TTOL
PARTICIPANTS
COS
FRMULA FINAL
FIRMES
DATACI
45
EXEMPLE DE CONVENI
CONVENI DE COLLABORACI ENTRE LINSTITUT VALENCI DESTUDIS
I RECERQUES I LA UNIVERSITAT JAUME I PER A LELABORACI
DEL TREBALL DOCUMENTS PER A LA HISTRIA
DE LA CULTURA VALENCIANA MEDIEVAL
REUNITS
Duna banda, lInstitut Valenci dEstudis i Recerques (dara en avant, IVER), amb CIF
S-4600014-F, amb seu a Valncia, en la plaa del Centenar de la Ploma, 5, i en el seu
nom i representaci la Sra. Beatriu Gomis Ferrer, que actua en qualitat de directora.
Duna altra banda, la Universitat Jaume I, amb CIF Q-6250003-H, i domicili a Cas-
tell de la Plana, avinguda Vicent Sos Baynat, s/n Campus de Riu Sec, i en el seu
nom i representaci el Sr. Ramon Llop Fandos, rector magnc de la Universitat Jaume
I, que actua en nom i representaci deste organisme amb poders sucients per a la
realitzaci deste acte.
Els dos representants, reconeixent-se mtuament capacitat jurdica sucient,
EXPOSEN
PRIMER. Que la Universitat Jaume I s una entitat de dret pblic que realitza acti-
vitats de formaci, investigaci i desenvolupament cientc i tecnolgic, i est inte-
ressada a collaborar amb els sectors socioeconmics per a assegurar el compliment
dels seus ns, la formaci i la investigaci, i contribuir aix al desenvolupament social
i econmic.
SEGON. Que lIVER t com a funci principal lelaboraci i la promoci destudis
que contribusquen a millorar el coneixement de la histria dels valencians i de la seua
realitat actual.
TERCER. Que tant lIVER com la Universitat Jaume I estan dacord a establir la
mtua collaboraci en el camp de la investigaci histrica.
I per a xar les condicions dacord amb les quals sha de prestar esta collaboraci,
acorden este conveni singular, que es regir per les segents
46
El conveni
CLUSULES
PRIMERA. OBJECTE DEL CONVENI
Este conveni t com a objectiu la realitzaci, per part del professor de la Universitat
Jaume I Dr. Francesc Garcia Querol, del Departament de Dret Privat, del treball Docu-
ments per a la histria de la cultura valenciana medieval. Este treball es realitza a
sollicitud lIVER.
SEGONA. CONDICIONS DACCEPTACI DEL TREBALL
La Universitat Jaume I i el professor Dr. Francesc Garcia Querol accepten realitzar
lestudi sollicitat dacord amb les condicions estipulades en els annexos del present
contracte.
TERCERA. DURACI
El termini durant el qual es duran a terme els treballs objecte deste conveni ser de
36 mesos, comptadors a partir de la data de la rma del conveni.
QUARTA. PRRROGA, MODIFICACI I RESCISSI DEL CONVENI
Este conveni es pot prorrogar per acord exprs de les parts, pel perode de temps i
amb les condicions econmiques que de com acord sestablisquen.
Les parts poden denunciar o modicar este document en qualsevol moment per
mutu acord.
QUINTA. JURISDICCI
LIVER i la Universitat Jaume I es comprometen a resoldre de manera amistosa qual-
sevol desacord que puga sorgir en el desenvolupament deste acord.
En cas de conicte, les dos parts acorden sotmetres als tribunals de Valncia, amb
renncia al seu fur.
I en prova de conformitat amb tot el que sha establit, rmen este document per
triplicat.
Per la Universitat Jaume I Per lIVER
(rma) (rma)
Sr. Ramon Llop Fandos Sra. Beatriu Gomis Ferrer
Castell, 14 de desembre del 2006
47
LA CONVOCATRIA
CARACTERSTIQUES GENERALS DE LA CONVOCATRIA
La convocatria s un document que sutilitza per a requerir la presn-
cia dalg en un lloc, una data i una hora determinats, per a participar en
una reuni.
Criteris generals
La convocatria seguix una estructura constant, i sajusta bsicament
als trets de funcionalitat i formalitat que caracteritzen les comunicacions
ocials. Els dos aspectes ms remarcables sn els segents:
El to de la convocatria ha de ser formal i concs, ja que es tracta
duna comunicaci ocial feta per un crrec.
Pel que fa al tractament personal, per a lemissor sutilitza la primera
persona del singular (vos convoque); i per al destinatari, la segona
persona del plural (vs) o la tercera persona del singular (vost): vos
convoque, el convoque.
Estructura
1. Capalera. Per a la identicaci de lorganisme al qual pertany el
crrec convocant, cal utilitzar el paper corporatiu adequat on conste
el logotip de la instituci i les seues dades identicatives.
48
La convocatria
2. Destinatari. En este apartat cal fer constar el nom i els cognoms de
la persona convocada i la seua adrea (en el cas que la convocatria
siga externa).
Si la persona convocada assistix a la reuni en qualitat del crrec
que ocupa, sha de fer constar el crrec sense la indicaci del nom
de qui locupa.
3. Salutaci. Pot ometres. I, en tot cas, si es fa servir alguna frmula de
salutaci, cal utilitzar els tractaments habituals de senyor o senyora.
4. Identicaci de la reuni. La convocatria ha de ser feta pel president
de lrgan collegiat. En el cas que siga el secretari qui efectue la
convocatria, ha de fer constar que ho fa per orde del president (per
indicaci de la presidenta, vos convoque).
Tamb cal fer constar, quan siga el cas, el carcter ordinari o
extraordinari de la reuni.
Aix mateix, sha despecicar el dia, lhora i el lloc on es far la
reuni.
5. Orde del dia. Este apartat consta duna llista numerada dels temes que
es tractaran en la reuni. Generalment sinicia amb el punt Lectura i
aprovaci de lacta de la sessi anterior i sacaba amb el Prec i preguntes,
que correspon al perode obert dintervencions al nal duna reuni.
6. Firma. Hi ha de constar el crrec de la persona que convoca (president
o secretari), precedit de larticle determinat corresponent, i seguit de
la rma, el nom i els cognoms.
7. Dataci. En este apartat cal fer constar la localitat i la data: el dia
(expressat en xifres), el mes (en lletres) i lany (en xifres i de manera
completa).
49
Fraseologia
Frmules per a introduir la identicaci de la reuni:
Vos convoque a la prxima reuni de la Secci
Em plau convocar-lo a la reuni de
Per orde (o per indicaci, o per encrrec) de la presidenta, vos convoque
a la reuni ordinria de la Comissi
Complint lacord de lltima sessi, el convoque a
Frmules per a expressar lorde del dia:
Lectura i aprovaci, si s el cas, de lacta de la sessi anterior.
Estudi i aprovaci, si s el cas, de
Assumptes de trmit.
Examen (o estudi) de
Aprovaci de
Debat sobre.
Precs i preguntes.
50
La convocatria
ESQUEMA DE LA CONVOCATRIA (1)
DESTINATARI
SALUTACI
ORDE DEL DIA
FIRMA
DATACI
51
ESQUEMA DE LA CONVOCATRIA (2)
ORDE DEL DIA
FIRMA
DATACI
DESTINATARI
52
La convocatria
EXEMPLE 1 DE CONVOCATRIA
Sr. Josep Armengol Vicens,
El convoque a la reuni de la Comissi dAvaluaci de les proves selectives daccs
al grup C, que tindr lloc el dia 24 de novembre del 2005, a les 11.00 h, en la sala de
juntes de la Conselleria de Justcia, Interior i Administracions Pbliques, amb el segent
orde del dia:
1. Lectura i aprovaci de lacta de la sessi anterior.
2. Establiment de les proves de selecci.
3. Fixaci del calendari de proves.
4. Precs i preguntes.
El president
(rma)
Ramon Vidal Esp
53
EXEMPLE 2 DE CONVOCATRIA
La convoque a la reuni de la Comissi dAvaluaci de les Necessitats Extraordinries
de Transport Metropolit que tindr lloc el prxim dia 17 de desembre del 2005, a les
16.30 h, en la sala de juntes de lEntitat de Transport Metropolit de Valncia, en lavin-
guda dEnric Valor, 13, de Burjassot, amb el segent orde del dia:
1. Lectura i aprovaci de lacta de la sessi anterior.
2. Fixaci del Pla Extraordinari de Transport Metropolit per al perode nadalenc.
3. Precs i preguntes.
El president
(rma)
Ramon Vidal Esp
Burjassot, 14 de desembre del 2005
SRA. LLUSA RAMOS BORONAT
55
EL CURRCULUM
CARACTERSTIQUES GENERALS DEL CURRCULUM
El currculum s un document que cont les dades personals i els mrits
acadmics i professionals duna persona, que vol accedir a un lloc de treball.
Criteris generals
Com que es tracta dun document personal que redacta un ciutad
per a adrear-lo a lAdministraci o a una empresa, pot adoptar certes
variacions formals, per s convenient que la informaci sajuste a un
esquema general que facilite lavaluaci dels mrits que shi consignen.
En atenci a aix, cal tindre en compte les segents indicacions de
carcter general:
El currculum ha de contindre les dades ms importants de la trajectria
acadmica i professional duna persona en relaci amb la plaa a qu
saspira, per cal ometre la informaci irrellevant o redundant amb vista
a valorar el perl ms adequat per a ocupar un lloc de treball.
Cal fer una redacci sinttica, amb uns epgrafs generals que agrupen
les dades de cada apartat (dades personals, formaci acadmica, etc.),
de manera que siga possible localitzar rpidament la informaci que
interesse.
Per a reforar la claredat expositiva, pot ser til posar guions, redolins
o altres recursos tipogrcs que destaquen els diversos elements de
cada apartat.
56
El currculum
Estructura
1. Dades personals. Cal fer constar la informaci necessria per a iden-
ticar la persona i, si s el cas, poder localitzar-la rpidament: nom i
cognoms, lloc i data de naixement, nmero de DNI, domicili, telfons
de contacte, adrea electrnica. En certs casos, tamb pot ser con-
venient consignar altres dades dinters per al lloc de treball al qual
sopta, com la nacionalitat, la disponibilitat de vehicle propi, etc.
2. Formaci acadmica. Cal posar la relaci de ttols disponibles, lorga-
nisme que els ha expedit i la data dexpedici. En principi, la manera
ms habitual dordenar els diversos ttols s cronolgicament, si b
tamb poden ordenar-se de major a menor grau (doctorat, llicenciat,
diplomat, etc.). En este apartat, tamb shan dindicar els msters i
cursos de postgrau que shagen realitzat.
3. Altres cursos. Cal consignar els estudis no reglats, com ara la realit-
zaci de cursets, lassistncia a congressos, jornades, etc.; en tots els
casos, s imprescindible especicar la duraci de cada curset, el lloc
i les dates de realitzaci, aix com lentitat organitzadora.
4. Idiomes. s important precisar el nivell de comprensi i expressi oral
i escrita de cada llengua i fer-ne una valoraci adequada (expressi
oral uida, comprensi escrita bona). En este apartat, tamb poden
indicar-se les estades en lestranger per motius acadmics o laborals.
5. Experincia professional. Shan de consignar de manera cronolgica
els diversos llocs de treball que shan ocupat ns a eixe moment,
especicant lempresa o lorganisme per al qual sha treballat i el
perode durant el qual sha treballat en cada lloc.
6. Altres dades. Shan dindicar totes aquelles dades que no s possible
encabir en cap altre apartat (coneixements dinformtica, publicaci-
ons, premis, distincions, etc.), que es considera que poden ser tils
57
per a valorar adequadament el perl professional de laspirant a un
lloc de treball.
ESQUEMA DEL CURRCULUM
TTOL
DADES PERSONALS
FORMACI ACADMICA
ALTRES ESTUDIS
IDIOMES
EXPERINCIA PROFESSIONAL
ALTRES DADES
DATACI
58
El currculum
EXEMPLE DE CURRCULUM
CURRCULUM DE MARTA VILA IBORRA
DADES PERSONALS
NOM I COGNOMS: Marta Vila Iborra
LLOC I DATA DE NAIXEMENT: Oliva, 14 de febrer de 1983
NIF: 34.826.130-Q
DOMICILI: carrer Major, nm. 22, 3a.
LOCALITAT I CODI POSTAL: Oliva, 46780
TELFONS: 962 839 130 i 669 231 665
ADREA ELECTRNICA: marta.vila@webmail.com
FORMACI ACADMICA
Diplomada en Dret en la Facultat de Dret de la Universitat de Valncia (2005).
ALTRES ESTUDIS
2000 Curs de Gesti Administrativa, organitzat per la Mancomunitat de la Safor
(400 hores).
Certicat de Grau Superior de la Junta Qualicadora de Coneixements del Valenci.
IDIOMES
Expressi oral i escrita en castell i en valenci: uida.
Comprensi i expressi oral i escrita dangls: bona.
EXPERINCIA PROFESSIONAL
Auxiliar administrativa en lAjuntament dOliva (de gener a desembre del 2006), amb
funcions darxiu de documents, atenci al pblic i gestions externes.
ALTRES DADES
Coneixement com a usuria dels programes informtics Word, Excel i Access.
Oliva, 15 de gener del 2007
59
LA DECLARACI JURADA
CARACTERSTIQUES DE LA DECLARACI JURADA
La declaraci jurada s un document redactat per un ciutad, a requeri-
ment duna autoritat administrativa o judicial, per a manifestar la veracitat
del que es declara, assumint-ne la responsabilitat legal.
Criteris generals
Com que es tracta dun document que el ciutad presenta a una Adminis-
traci, no ha destar encapalat per cap logotip, ni tan sols quan una instituci
concreta tinga preparats els models per a facilitar-ne lompliment als ciutadans.
La declaraci jurada sol estar referida a una qesti molt concreta rela-
tiva a les circumstncies personals del declarant; per tant, la redacci sol
limitar-se a fer constar les dades que identiquen el declarant i lassumpte
que s objecte de declaraci.
Pel que fa al tractament personal, cal utilitzar la primera persona del
present dindicatiu (declare, etc.).
Estructura
1. Dades personals del declarant. Cal consignar les dades que identi-
quen la persona que fa la declaraci, separades per comes: nom i
cognoms, nmero del DNI, ciutat on viu, carrer, nmero i codi postal.
2. Cos. Introdut amb una frmula xa (DECLARE SOTA JURAMENT o, si es
preferix evitar la paraula jurament, per les seues connotacions religioses,
60
La declaraci jurada
DECLARE SOTA PROMESA) i, desprs de dos punts, en lnia a banda
sespecica la qesti concreta sobre la qual es presta jurament.
3. Firma. Es limita a la rma manuscrita. No cal tornar a posar les dades
del declarant.
Fraseologia
Que no sc beneciari/beneciria de cap ajuda
Que complisc els requisits assenyalats
No trobar-me incurs en cap de les circumstncies dincapacitat i incom-
patibilitat que sindiquen
No trobar-me incurs en cap dels supsits que impedixen obtindre la
condici de beneciari
No tindre antecedents penals
No exercir cap activitat retribuda
No haver sigut separat del servici de cap de les administracions pbliques
ESQUEMA DE LA DECLARACI JURADA
DADES PERSONALS DEL DECLARANT
COS
FIRMA
DATACI
61
EXEMPLE DE DECLARACI JURADA
Pere Sabater Cars, amb DNI nm. 19.764.251-Y, domiciliat a Callosa den Sarri,
carrer de les Moreretes, nm. 24, pta. 6, codi postal 03510,
DECLARE SOTA JURAMENT:
Que no he sigut separat del servici de cap de les administracions pbliques i que no
em trobe inhabilitat per a lexercici de funcions pbliques, a lefecte de ser nomenat
funcionari del cos de mestres.
(rma)
Callosa den Sarri, 15 de febrer del 2007
63
LA DILIGNCIA
CARACTERSTIQUES GENERALS DE LA DILIGNCIA
La diligncia s un document de carcter intern que t la funci dacre-
ditar que sha executat un determinat trmit administratiu, encara que
actualment el segellament dun document ja sol considerar-se com una
garantia sucient dacreditaci.
Criteris generals
La diligncia mant una estructura xa, i sajusta bsicament als trets de
funcionalitat i formalitat que caracteritzen la documentaci administrativa.
Pel que fa a la seua redacci, cal remarcar els aspectes segents:
Cal utilitzar un to formal i concs, ja que es tracta duna comunicaci
ocial emesa per un crrec en la tramitaci dun procediment admi-
nistratiu que sha dincorporar a lexpedient.
Quant al tractament personal, cal fer una redacci en forma imper-
sonal (per a fer constar que...).
Estructura
1. Capalera. A didenticar adequadament lorganisme que fa la dili-
gncia, cal utilitzar el paper corporatiu adequat, on conste el logotip
2. Cos. Introduda amb la paraula DILIGNCIA (escrita en majscu-
les i allada del text) i seguida de lexpressi per a fer constar, cal
64
La diligncia
indicar lassumpte que motiva lemissi de la diligncia (la presa
de possessi duna plaa, la modicaci duna situaci laboral, un
rgim dexcepcionalitat, el trasllat de lexpedient, la presentaci dun
document, etc.).
3. Firma. Sha dindicar el crrec de la persona que rma la diligncia, la
rbrica i, nalment, el nom i els cognoms.
Fraseologia
Per a fer constar que
Que amb data
Que en el dia de hui pren possessi de la plaa
Que sha noticat
Que sha exposat en el tauler dedictes
Que, per error material,
Que el present document es compon de
ESQUEMA DE LA DILIGNCIA
COS
FIRMA
DATACI
65
EXEMPLE DE DILIGNCIA
DILIGNCIA per a fer constar que, per error material, en lacta nm. 2/2007 del Consell
Escolar, celebrada el dia 22 de febrer del 2007, no apareix la Sra. Marina
Estruch Bellver en la llista dassistents.
El secretari del Consell Escolar
(rma)
Felip Poquet Valls
Valncia, 8 de mar del 2007
67
EL FAX
CARACTERSTIQUES GENERALS DEL FAX
El fax no s prpiament un document administratiu. s noms un mitj
telemtic per a transmetre qualsevol informaci. Aix no obstant, conv
tindre present que s habitual que el primer full del document enviat per
fax actue de capalera on es facen constar algunes dades de lemissor i del
receptor, aix com alguna referncia del document trams. Lestructura i
el disseny poden ser molt variables, de manera que a continuaci es dna
noms un model que seguix lestructura de la resta de documents.
Estructura
1. Identicaci del destinatari. Sha dindicar el nom i els cognoms de
la persona a qui sadrea el fax, aix com lorganisme a qu pertany i,
si s possible, el departament concret on senvia.
2. Identicaci del remitent. Conv utilitzar paper ocial on conste el
logotip institucional, a que puga identicar-se adequadament lorga-
nisme al qual pertany lemissor del fax. A ms, conv consignar el nom
i els cognoms de la persona que envia el fax i un nmero de telfon on
el destinatari puga adrear-se en el cas que la recepci del fax presente
algun problema.
3. Altres dades. s important que el fax tinga un apartat, anomenat
habitualment Assumpte, on es done compte del contingut, aix com
un nmero de referncia que permeta identicar, en cas de dubte, el
68
El fax
document trams. Tamb s important consignar la data denviament
i el nombre de pgines de qu consta el document, incloent-hi la
coberta, per si hi ha una interrupci de la transmissi.
Fraseologia
Destinaci
A latenci de
Nmero de fax
Trams per
Nombre de pgines
Comentaris
Observacions
ESQUEMA DEL FAX
IDENTIFICACI DE LEMISSOR IDENTIFICACI DEL RECEPTOR
ORGANISME: ORGANISME
DEPARTAMENT: DEPARTAMENT
NOM: NOM:
TELFON: FAX:
REFERNCIA: ASSUMPTE:
DATA: NOMBRE DE PGINES
(inclosa la portada):
69
EXEMPLE DE FAX
DE:
ORGANISME: Conselleria de Cultura
DEPARTAMENT: Direcci General de
Patrimoni
NOM: Anna Rovira Costa
TELFON: 963 866 500
REFERNCIA: 941/07
DATA: 18-10-2007
PER A:
ORGANISME: Ajuntament dAlcoi
DEPARTAMENT: rea de Cultura
NOM: Jordi Cots Mengual
FAX: 965 537 161
ASSUMPTE: Participaci en la
Mostra Itinerant
NOMBRE DE PGINES: 14
71
LA INVITACI
CARACTERSTIQUES GENERALS DE LA INVITACI
La invitaci s un document per mitj del qual es notica a alg la
celebraci dun acte (una conferncia, una inaugu raci, una exposici, etc.)
i sel convida a assistir-hi.
Criteris generals
La invitaci, pel fet de ser un document protocollari, t un contingut
molt predeterminat, que presenta poques variacions. Pel que fa a la seua
redacci, cal remarcar els aspectes segents:
El to general ha de ser formal i corts.
Pel que fa al tractament personal, per a lemissor sutilitza la tercera
persona del singular, i per al receptor, la tercera persona del singular
(vost) o la segona persona de plural (vs).
Estructura
1. Capalera. A didenticar adequadament lorganisme que fa lanunci,
cal utilitzar el paper corporatiu adequat, on conste el logotip institucional
i el nom de lorganisme.
2. Cos. En este apartat, per mitj duna frmula xa (invita, es complau
a convidar-vos) es fan constar el nom i els cognoms del destinatari i
el motiu de la invitaci (agrament, felicitaci, etc.) per mitj dun text
72
La invitaci
breu, aix com les dades referents al lloc, la data i lhora de celebraci
de lacte.
Fraseologia
t lhonor de convidar-vos
es complau a invitar-vos
lacte ser presidit per
a crrec de
cal conrmar lassistncia
que tindr lloc a
ESQUEMA DE LA INVITACI
IDENTIFICACI DE QUI CONVIDA
COS
DATACI
73
EXEMPLE DINVITACI
La presidenta de lAcadmia Valenciana de la Llengua
Es complau a convidar-lo a lacte institucional per a la celebraci del XXV Aniversari de
la Llei ds i Ensenyament del Valenci, que tindr lloc el dia 23 de novembre, a les 11
hores, en el Monestir de Sant Miquel dels Reis.
75
LA NOTIFICACI
CARACTERSTIQUES GENERALS DE LA NOTIFICACI
La noticaci s un document per mitj del qual es comunica a la per-
sona interessada una resoluci o qualsevol altre acte administratiu.
Criteris generals
Es tracta dun document amb una estructura xa, i sajusta als trets de
funcionalitat i de formalitat que caracteritzen les comunicacions ocials. Per a
la seua redacci, cal tindre en compte els aspectes que sindiquen a continuaci:
Claredat, precisi i concisi en lexpressi de les idees.
Pel que fa al tractament personal, cal usar la primera persona de
singular per a lemissor, i la tercera persona de singular (tractament
de vost) o la segona del plural (tractament de vs) per al receptor.
Quant a ls dels temps verbals, si la resoluci i la notifcaci tenen
la mateixa data, la referncia a la resoluci es fa amb el perfet (ha
dictat), i si tenen una data diferent, amb el passat simple o perifrstic
(dict / va dictar).
Estructura
1. Capalera. A didenticar adequadament lorganisme que fa la noti-
caci, cal utilitzar el paper corporatiu ade quat, on conste el logotip
76
La noticaci
2. Identicaci del destinatari. Cal situar les dades identicaves del
destinatari (nom i cognoms, adrea, codi postal i poblaci) en la part
superior esquerra de la noti caci, si b poden disposar-se en lespai
corresponent quan haja de trametres amb un sobre amb nestreta.
3. Frmula de noticaci. La noticaci prpiament dita sol introduir-
se amb frases com ara li notique que, li adjunte la resoluci
de, amb una referncia a lexpedient o al recurs sobre el qual es
resol, aix com a la data i lrgan que dicta la resoluci.
4. Cos. Este apartat ha de contindre el text complet de la resoluci,
entre cometes, per a indicar que es transcriu literalment. En el cas
que la resoluci siga molt extensa, es pot adjuntar com a annex a la
noticaci.
5. Recursos pertinents. Cal fer constar obligatriament si la resoluci s
denitiva o no en la via administrativa, els recursos que pot interposar
la persona interessada i lrgan davant del qual shan de presentar,
aix com els terminis de presentaci.
6. Firma. Inclou tres apartats: el crrec que ocupa la persona que rma
la noticaci, precedit de larticle corresponent; la rma manuscrita,
i el nom i cognoms de lemissor.
Fraseologia
Li comunique que
Li adjunte la resoluci
Li tramet, adjunta, la resoluci
contra esta resoluci pot interposar recurs
dins del termini dun mes a comptar de lendem de la data de
notificaci
tamb pot interposar qualsevol altre recurs que considere pro-
cedent
77
Remarca
Cal tindre en compte que, dacord amb el que establixen els articles 58
i 59 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Rgim Jurdic de les Admi-
nistracions Pbliques i del Procediment Administratiu Com, la noticaci
ha de ser cursada en el termini de deu dies a partir de la data en qu shaja
dictat la resoluci.
ESQUEMA DE LA NOTIFICACI
FRMULA DE NOTIFICACI
COS
RECURSOS
FIRMA
DATACI
78
La noticaci
EXEMPLE DE NOTIFICACI
Ref. 1324
Sr. Jess Peris Ferrer
C/ del Mar, 12
03700 Dnia
Dacord amb larticle 58 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Rgim Jurdic de
les Administracions Pbliques i del Procediment Administratiu Com, li adjunte la reso-
luci que va dictar el conseller de Medi Ambient, en data 12 de juny del 2007, sobre
lautoritzaci ambiental que va sollicitar per a lactivitat de restauraci, ubicada a
Dnia, i tamb una cpia segellada del projecte tcnic.
Contra esta resoluci, que exhaurix la via administrativa, pot interposar recurs contencis
administratiu davant del Jutjat Contencis Administratiu dAlacant en el termini de dos
mesos a comptar de lendem de la noticaci desta resoluci. Tamb pot interposar de
forma potestativa recurs de reposici davant del conseller de Medi Ambient, en el termini
dun mes, a comptar de lendem de la recepci desta noticaci.
La secretria general de la Conselleria de Medi Ambient
(rma)
Maria Corts Juli
Valncia, 14 de juny del 2007
79
LOFICI
CARACTERSTIQUES GENERALS DE LOFICI
Loci s una comunicaci escrita de carcter ocial que sutilitza per
a transmetre algun assumpte relacionat amb un expedient administratiu.
Segons el destinatari, els ocis poden ser de dos tipus: loci intern (quan
est dirigit a un altre rgan administratiu) i loci extern (quan est dirigit
a una persona fsica o jurdica).
Criteris generals
La redacci de loci seguix una estructura xa, i sajusta als trets de
funcionalitat i formalitat que caracteritzen les comunicacions ocials. Els
aspectes ms destacables pel que fa a la seua redacci sn els segents:
s un document que tracta un sol tema.
Fa servir un to impersonal i formal, a causa del seu valor de comuni-
caci ocial feta per un crrec.
Lestructuraci del contingut es fa per mitj de pargrafs breus i
separats: introducci de lassumpte, exposici de fets, arguments o
consideracions i conclusi a partir duna sntesi, una petici, etc.
Quant al tractament personal, cal utilitzar la primera persona del
present dindicatiu per a lemissor (comunique, demane), i la tercera
persona del singular (vost) o la segona persona del plural (vs) per
al destinatari.
80
Loci
Estructura
1. Capalera. A didenticar adequadament lorganisme que fa loci,
2. Identicaci del destinatari. Els ocis interns sadrecen al crrec de
lrgan administratiu i no a la persona que locupa, mentres que els
ocis externs sadrecen indivi dualment a una persona designada pel
seu nom.
3. Salutaci. En els ocis interns no sutilitza cap frmula de salutaci;
en els ocis externs, en canvi, se solen emprar els tractaments de
senyor o senyora.
4. Cos. Si la comunicaci s breu, el cos pot constar dun sol pargraf.
Per, si s llarga i complexa, s convenient estructurar la informaci en
diversos pargrafs i ordenar-la de manera lgica: amb una introducci
en qu es presente el motiu de loci, una explicaci dels fets i una
conclusi en qu es formula una petici al destinatari o se sintetitza
el motiu ltim de la comunicaci.
5. Firma. En primer lloc, cal fer constar el crrec, precedit de larticle;
desprs la rma manuscrita, i nalment el nom i els cognoms de
lemissor.
Fraseologia
Pel que fa a
En relaci amb
Amb motiu de
Dacord amb
81
Ats que
Li tramet
Li adjunte
Li comunique que
En resposta a
ESQUEMA DE LOFICI
COS
FIRMA
DATACI
82
Loci
EXEMPLE DOFICI
Ref. 165
Secretria de lAjuntament de Museros
Plaa del Castell, nm. 1
46136 Museros
A de poder completar la informaci sobre el cens dactivitats industrials de la Comu-
nitat Valenciana, li agrairem que ens trametera la relaci dindstries del municipi de
Museros que disposen dautoritzaci dabocament daiges residuals, indicant-ne en
cada cas el nom, la ra social, ladrea i lactivitat.
El director general de Seguretat Industrial i Consum
(rma)
Felip Grau Morell
Valncia, 12 de juliol del 2007
83
LA QUEIXA
CARACTERSTIQUES GENERALS DE LA QUEIXA
La queixa s un document per mitj del qual un individu, o un conjunt
dindividus, expressa la seua insatisfacci a un organisme o a un establiment
comercial pel tracte rebut, per la qualitat del servici, pel preu cobrat, per una
espera excessiva o per qualsevol altra causa relacionada amb els servicis que
presta. En general, encara que no es manifeste explcitament, la queixa t per
objecte instar lorganisme o lestabliment afectats a recticar la seua actuaci.
Criteris generals
La queixa s un document amb una estructura exible. Molts organismes
o establiments disposen de models de queixa disponibles, que sajusten a
les caracterstiques especques de les activitats que duen a terme. En tot
cas, cal tindre en compte les recomanacions segents:
El to de la queixa conv que siga respectus, fent prevaldre la concisi
i la claredat expositiva a lexpressivitat i lemotivitat.
Lexposici dels fets que motiven la queixa sha destructurar de forma
breu i ordenada. En el cas que hi haja diversos motius de queixa, conv
separar-los en pargrafs independents, i ns i tot ordenar-los amb una
numeraci correlativa.
Pel que fa al tractament personal, segons que lemissor siga una
persona individual o un collectiu, cal fer servir la primera persona
84
La queixa
del singular o del plural, respectivament; per al receptor, si es tracta
duna persona particular (gerent, cap del servici, etc.), cal utilitzar els
tractaments de vost o de vs, i si es tracta dun organisme, s prefe-
rible ls de formes impersonals.
Estructura
1. Identicaci del sollicitant. Shan de fer constar les dades personals
de qui rma la queixa: noms i cognoms, document nacional didentitat,
adrea, poblaci i codi pos tal, i opcionalment, si es considera til per
algun motiu, poden afegir-se altres dades com ara el lloc de naixement,
el telfon, ladrea electrnica, etc.
2. Exposici dels motius de la queixa. Sense necessitat de cap frmula
introductria, cal exposar els fets i les raons que motiven la queixa. Si
hi ha ms dun fet o circumstncia que es vol ressenyar com a motiu
de la queixa, s convenient fer constar cada fet en un pargraf inde-
pendent. En el cas que sadjunte documentaci annexa (una factura,
un volant, una citaci, etc.), shi pot fer referncia per mitj duna fr-
mula com ara la segent: ....cosa que acredite amb la documentaci
annexa.
3. Firma. Noms sha de posar la rbrica, ja que el nom i els cognoms
consten ms amunt, en lapartat referent a la identicaci del sol-
licitant.
4. Dataci. Sha de fer constar amb lorde segent: la localitat, el
dia (en xifres), el mes (en lletres) i lany (en xifres i de manera
completa).
5. Organisme destinatari. Sha de consignar el nom de la instituci a la
qual sadrea la sollicitud. Esta informaci es posa al peu del document,
escrita amb totes les lletres en majscula.
85
Fraseologia
Vull manifestar (o volem manifestar) que
Vull exposar-li la meua queixa pel fet que
El motiu desta queixa s
Em dirigisc a vost per a indicar-li que
shan vulnerat els meus drets pel fet que
he sigut objecte de discriminaci a causa de
he rebut un tracte vexatori per part de
Documentaci que sacompanya
ESQUEMA DE LA QUEIXA
IDENTIFICACI DEL SOLLICITANT
EXPOSICI DELS MOTIUS DE LA QUEIXA
NUCLI DE LA QUEIXA
FIRMA
DATACI
ORGANISME DESTINATARI
86
La queixa
EXEMPLE DE QUEIXA
Joan Valls Blanch, amb DNI nm. 23.247.568-L, domiciliat a Nules, codi postal 12520,
en lavinguda del Millars, 2,
Vull expressar la meua queixa perqu en el gual que hi ha en lavinguda del Millars, al
costat del nmero 4, que s un accs a garatge, especialment els divendres i els dissab-
tes a la nit, molt sovint hi ha vehicles aparcats que no respecten el senyal de prohibit
estacionar, i no he apreciat mai la presncia de policies locals que imposen cap tipus
de sanci per a evitar-ho.
Nules, 21 de maig del 2009
(rma)
AJUNTAMENT DE NULES
87
LA RECLAMACI
CARACTERSTIQUES GENERALS DE LA RECLAMACI
La reclamaci s un document per mitj del qual un individu, o un con-
junt dindividus, expressa la seua protesta a un organisme o a un establiment
comercial per una actuaci que considera que li causa un perju, i nexigix una
reparaci per mitj duna indemnitzaci, la devoluci dels diners abonats, el
canvi de larticle adquirit, la modicaci duna resoluci administrativa, etc.
Criteris generals
La reclamaci s un document amb una estructura exible. Molts orga-
nismes o establiments disposen de models de reclamaci disponibles, que
sajusten a les caracterstiques especques de les activitats que duen a
terme. En tot cas, cal tindre en compte les recomanacions segents:
El to de la reclamaci, sense deixar de ser ferm, conv que siga respectus.
Els fets que motiven la reclamaci shan dexposar de forma clara i
concisa, per sense ometre cap detall que puga ser important a lhora
de justicar la reclamaci.
Pel que fa al tractament personal, segons que lemissor siga una
persona individual o un collectiu, cal fer servir la primera persona
del singular o del plural, respectivament; i per al receptor, si es tracta
duna persona particular (gerent, cap del servici, etc.), cal utilitzar els
tractaments de vost o de vs, i si es tracta dun organisme, s prefe-
rible ls de formes impersonals.
88
La reclamaci
Estructura
1. Identicaci del sollicitant. Shan de fer constar les dades personals de
qui rma la reclamaci: noms i cognoms, document nacional diden-
titat, adrea, poblaci i codi postal, i opcionalment, si es considera
til per algun motiu, poden afegir-se altres dades com ara el lloc de
naixement, el telfon, ladrea electrnica, etc.
2. Exposici de fets. Tot i que en principi no s necessria cap frmula
introductria, sovint se seguix lesquema general de la sollicitud, amb
la paraula EXPOSE, escrita en majscules i seguida de dos punts, per a
introduir a continuaci els motius que fonamenten la reclamaci. En
el cas que sadjunte documentaci annexa per a justicar o reforar la
reclamaci (una factura, un tiquet, un pressupost, una carta, una citaci,
una foto, etc.), shi pot fer referncia per mitj duna frmula com ara
la segent: ....cosa que acredite amb la documentaci annexa.
3. Nucli de la reclamaci. Si per a lexposici de fets sha seguit les-
quema de la sollicitud, la reclamaci prpiament dita sha dintroduir
amb la paraula SOLLICITE, escrita en majscules i seguida de dos
punts. Si no sha seguit lesquema de la sollicitud, en un pargraf a
banda, cal exposar la reclamaci concreta que es fa a la instituci o
a lempresa a la qual sadrea la sollicitud.
4. Firma. Noms sha de posar la rbrica, ja que el nom i els cognoms cons-
ten ms amunt, en lapartat referent a la identicaci del sollicitant.
6. Organisme destinatari. Sha de consignar el nom de la instituci
a la qual sadrea la sollicitud. Esta informaci es posa al peu del
document, escrita amb totes les lletres en majscula.
89
Fraseologia
Vull exposar-li la meua reclamaci pel fet que
El motiu de la meua reclamaci s
Em dirigisc a vost per a reclamar
Lamente haver de posar-me en contacte amb vost per a reclamar-li
Per consegent, reclame lajuda que em correspon en concepte de
En conseqncia, reclame danys i perjus
els perjus que mha causat
Per tot aix, reclame una indemnitzaci
Pels motius exposats reclame la devoluci del beneci obtingut
Que se mapliquen els mateixos criteris de valoraci
Que sanulle la resoluci per la qual sem denega
Dacord amb la legislaci que regula
Sha incomplit la normativa laboral
Documentaci que sacompanya
ESQUEMA DE LA RECLAMACI
EXPOSICI DE FETS
NUCLI DE LA RECLAMACI
FIRMA
DATACI
90
La reclamaci
EXEMPLE DE RECLAMACI
Snia Ribes Blasco, amb DNI nm. 21.135.842-S, vena de Catadau, amb domicili en el
carrer Nou, 5, 46196, telfon 962 550 112 i adrea de correu electrnic ribes_son@gva.es,
Amb data 15 de juny vaig rebre una noticaci de lAjuntament de Catadau per la qual
sem comunicava que shavia desestimat la meua petici dajuda per a la rehabilita-
ci de fatxades, pel fet que, segons lesmentada noticaci, tenia deutes pendents de
satisfer amb lAjuntament.
Aix no obstant, tal com consta en el certicat que adjunte, expedit pel mateix Ajun-
tament amb data 17 de juny, en el moment de presentar la sollicitud estava al corrent
de les meues obligacions scals i tributries amb lAjuntament i no tenia tampoc cap
sanci ni multa pendent dabonar; per la qual cosa sollicite que sanulle la resoluci
que em denegava lajuda per a la rehabilitaci de vivendes i sen dicte una altra de
substitutria de carcter positiu, ja que complisc tots els requisits que establia la con-
vocatria dajudes.
Catadau, 18 de juny del 2009
(rma)
AJUNTAMENT DE CATADAU
91
EL RECURS
CARACTERSTIQUES GENERALS DEL RECURS
El recurs s un document mitjanant el qual una persona demana a una
autoritat que anulle o modique una resoluci perqu considera que s per-
judicial per als propis interessos legtims o contrari als drets que lemparen.
La Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Rgim Jurdic de les Adminis-
tracions Pbliques i del Procediment Administratiu Com, modicada per
la Llei 4/1999, de 13 de gener, regula els diversos tipus de recurs. Aix, el
recurs dalada (articles 114 i 115) s aquell que sinterposa davant de
lrgan superior jerrquic que va dictar la resoluci; el recurs potestatiu de
reposici (articles 116 i 117) sinterposa davant del mateix rgan que la
va dictar, i el recurs extraordinari de revisi (article 118) sinterposa contra
els actes ferms en via administrativa en uns casos molt determinats xats
per la mateixa llei.
Criteris generals
Els mateixos rgans administratius solen proporcionar models quan
dicten una resoluci i indiquen explcitament el tipus de recurs que s
possible formular. En tot cas, en la redacci del recurs cal tindre en compte
les segents consideracions generals:
Cal mantindre un to formal i adequat a la situaci comunicativa.
Cal estructurar la informaci en blocs homogenis.
92
El recurs
Pel que fa al tractament personal, per al recurrent s convenient utilit-
zar la primera persona del singular (interpose, formule, sollicite); per al
receptor, en la mesura que el recurs sadrea a un rgan, s preferible
un tractament impersonal (que es dicte).
Estructura
1. Identicaci del recurrent. Shan de fer constar, obligatriament, les
segents dades personals del recurrent: noms i cognoms, document
nacional didentitat, adrea, poblaci i codi postal, i opcionalment, si es
considera rellevant per al procediment, poden afegir-sen daltres com
ara el lloc de naixement, el telfon i ladrea electrnica, la professi, etc.
2. Formulaci del recurs. Desprs duna frmula xa (INTERPOSE
RECURS DALADA, o el que corresponga en cada cas, escrita en
majscules, seguida de dos punts), sha didenticar clarament lacte
que es recorre, fent constar el crrec o lrgan que va dictar la resoluci
i la data, el nmero de lexpedient i la data de noticaci, aix com la
referncia a la normativa que regula el recurs.
3. Allegacions. En este apartat, encapalat amb la paraula ALLEGACIONS
(escrita en majscules i seguida de dos punts), sinclouen els fonaments
de dret i les raons en qu es basa la impugnaci.
4. Documentaci annexa. En el cas que sadjunte documentaci per a
justicar o reforar els motius adduts, sha dencapalar amb el ttol
DOCUMENTS ANNEXOS (escrit en majscules i seguit de dos punts),
i a continuaci, en pargrafs separats, iniciats amb un nmero dorde,
cal especicar succintament amb un ttol de referncia els documents
que shi adjunten.
5. Sollicitud. Sha dintroduir amb la paraula SOLLICITE (escrita en
majscules i seguida de dos punts), i tot seguit cal exposar la sollicitud
93
concreta que es fa a lrgan contra el qual sha interposat el recurs, s
a dir: que es revoque o es modique la resoluci objecte del recurs.
8. Organisme destinatari. Sha de consignar el nom de lrgan, el centre
o la unitat administrativa a qu es dirigix. Esta informaci es posa al
peu del document, escrita amb totes les lletres en majscula.
Fraseologia
Contra la resoluci dictada amb data
que em fon noticada amb data
Dacord amb el que disposa larticle 114 de la Llei 30/1992, de 26 de
novembre, de Rgim Jurdic de les Administracions Pbliques i del Pro-
cediment Administratiu Com
que sadmeta a trmit
que es revoque la resoluci
que es modique la resoluci
en la forma que reglamentriament sestablisca.
que em siga noticada
94
El recurs
ESQUEMA DEL RECURS
IDENTIFICACI DEL RECURRENT
FORMULACI DEL RECURS
ALLEGACIONS
DOCUMENTACI ANNEXA
SOLLICITUD
DATACI
FIRMA
95
EXEMPLE DE RECURS
Ricard Alborx Barber, amb DNI 13.131.345-R, en representaci de lAgrupaci Musical
de lHorta, tal com sacredita en els poders notarials que shi adjunten, amb adrea a
lefecte de noticacions en el carrer Nou, 3, de Catarroja, CP 46470, telfon 666 863
682, i adrea electrnica albar@pot.org,
INTERPOSE RECURS DE REPOSICI:
Contra la resoluci dictada amb data 6 de setembre del 2009 per la consellera de
Cultura en lexpedient 3/2009, que em fon noticada el dia 12 de setembre del 2009,
en base a les segents
ALLEGACIONS:
1. Hem sigut exclosos de les ajudes per a bandes de msica per a lexercici 2009 con-
vocades per eixa Conselleria perqu la sollicitud ha sigut presentada fora de termini.
2. La sollicitud es va presentar dins del termini en una ocina de Correus, on va ser
segellada i enviada per correu certicat, encara que arrib, efectivament, fora de
termini a la seu de la Conselleria de Cultura (av. de Campanar, 32).
3. Dacord amb larticle 38.4, apartat c, de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de
Rgim Jurdic de les Administracions Pbliques i del Procediment Administratiu
Com, les sollicituds dirigides als rgans de les administracions pbliques poden
presentar-se en les ocines de Correus, en la forma que reglamen triament sesta-
blisca.
DOCUMENTS ANNEXOS:
1. Poders notarials que acrediten la representaci.
2. Cpia compulsada de la primera sollicitud on consta el segell del certicat estampat
per locina de Correus.
SOLLICITE:
Que sadmeta la nostra sollicitud de subvenci i que es tramite a que sens atorgue
la quantitat econmica que ens puga correspondre.
Catarroja, 17 de setembre del 2009
(rma)
CONSELLERIA DE CULTURA
97
EL REQUERIMENT
CARACTERSTIQUES GENERALS DEL REQUERIMENT
El requeriment s un document de lAdministraci a travs del qual se
sollicita a alguna persona fsica o jurdica que aporte una determinada
documentaci que sha oms o que sha presentat defectuosament, a de
completar la tramitaci dun expedient administratiu.
Criteris generals
La redacci de requeriments no sajusta a un esquema x, ja que sha
dadaptar a la documentaci sollicitada i al tipus dexpedient de qu es
tracte; per, en tot cas, han de prevaldre els trets de funcionalitat que
caracteritzen les comunicacions ocials, amb un to formal i concs.
Pel que fa al tractament personal, se sol utilitzar la primera persona del
plural (nosaltres) per a lemissor, en la mesura que actua en representaci
de la unitat administrativa que fa el requeriment, i la tercera persona del
singular (vost) o la segona del plural (vs) per al destinatari.
Estructura
1. Capalera. A didenticar adequadament lorganisme que fa el
requeriment, cal utilitzar el paper corporatiu adequat, on conste el
logotip institucional i el nom de lorganisme.
2. Identicaci del destinatari. Les dades que identiquen el destinatari
del requeriment (nom i cognoms, adrea i codi postal i ciutat) se situ-
98
El requeriment
en en el marge superior esquerre, davall de la capalera de lorganisme
que emet el requeriment, si b, en el cas que shaja de trametre amb
un sobre amb nestreta, poden disposar-se en el lloc adequat per a
fer-les correspondre amb lespai reservat a lefecte.
3. Cos. Cal fer constar la referncia a la convocatria o la disposici legal
corresponent, indicant especcament la base o larticle que dna lloc
al requeriment, aix com el termini que t el destinari per a presentar
la documen taci sollicitada, amb indicaci del lloc concret on ha
de presentar-la (departament, adrea de lorganisme, etc.). Shan de
citar tamb les disposicions legals aplicables per al requeriment de
la documentaci sollicitada i les conseqncies que derivarien si no
saportara la documentaci sollicitada.
4. Firma. Sha dindicar el crrec de la persona que rma el requeriment,
la rbrica i, nalment, el nom i els cognoms.
Fraseologia
Dacord amb les bases de la convocatria
El/Vos requerim perqu aporte/aporteu
Declaraci responsable destar al corrent de les obligacions amb la
Seguretat Social
Documentaci acreditativa dels mrits adduts
Fotocpia compulsada de
En el cas de no aportar la documentaci sollicitada
en el termini de deu dies hbils
en el domicili que gura al peu del document
perqu esmene/esmeneu les decincies observades
99
Transcorregut lesmentat termini sense que es presente la documen-
taci requerida, es tindr per desistit de la seua petici.
ESQUEMA DEL REQUERIMENT
COS
FIRMA
DATACI
100
El requeriment
EXEMPLE DE REQUERIMENT
Sra. Maria Llusa Rovira Llopis
C/ Joaquim Sorolla, nm. 7-3
46960 Aldaia
Dacord amb la base quarta de la convocatria per a la concessi duna beca per a
realitzar prctiques professionals de personal tcnic de biblioteques en lAjuntament
de Mislata, la requerim perqu, en el termini de deu dies, presente els documents que
sindiquen a continuaci en el Registre de lAjuntament (plaa de la Constituci, 8):
- Certicat de Grau Mitj de Coneixements de Valenci de la Junta Qualicadora de
Coneixements de Valenci o equivalent.
- Declaraci responsable de no tindre concedida cap altra beca o ajuda per a la mateixa
activitat o alguna altra de similar.
- Declaraci destar al corrent de les seues obligacions scals i de la Seguretat Social.
De conformitat amb larticle 71 de la Llei de Rgim Jurdic de les Administracions Pbli-
ques i del Procediment Administratiu Com, en el cas de no presentar la docu mentaci
requerida en el termini indicat, es considerar que desistix de la seua petici.
(rma)
Llus Ametl Lluch
Secretari de lAjuntament
Valncia, 16 de juliol del 2009
101
EL SALUDA
CARACTERSTIQUES GENERALS DEL SALUDA
El saluda s un document de carcter protocollari que fan servir els
alts crrecs de lAdministraci per a comunicacions breus, com ara notes
dagrament, felicitacions, invitacions, presentacions, etc.
Criteris generals
El saluda, pel fet de ser un document protocollari, t un contingut molt
predeterminat, que admet poques variacions. Els aspectes ms destacables
pel que fa a la redacci sn els segents:
Cal utilitzar un to formal i expressar concisament el motiu de la
salutaci.
Quant al tractament personal, cal utilitzar la tercera persona del sin-
gular per a lemissor (Saluda, li agrax, el convida...); i per al destinatari,
la tercera persona del singular (Ha tingut la gentilesa...).
Estructura
1. Capalera. A didenticar adequadament lorganisme al qual per-
tany el crrec que envia el saluda, cal utilitzar el paper corporatiu
adequat (que pot ser de mides molt variables), on conste el logotip
de la instituci.
102
El saluda
2. Identicaci de qui saluda. En este apartat cal fer constar el crrec
de qui envia el saluda, precedit si conv del tractament protocollari
corresponent.
3. Frmula de salutaci. La frmula de salutaci es limita a ls de la
paraula SALUDA, escrita habitualment en majscules i en un pargraf
independent.
4. Cos del saluda. En este apartat es fan constar el nom i els cognoms
del destinatari i el motiu de la salutaci (agrament, felicitaci, etc.)
per mitj dun text breu.
5. Frmula nal. Habitualment se sol utilitzar una frmula xa, amb
poques variacions: Aprota locasi per a expressar-li la seua conside-
raci; Amb motiu desta avinentesa, vos expressa el testimoni de la seua
consideraci personal; Es complau a expressar-li el testimoniatge de la
seua consideraci.
Fraseologia
Frmules per a expressar el motiu de la salutaci:
SALUDA el senyor i es complau a convidar-lo a
SALUDA la senyora, que ha tingut lamabilitat de
SALUDA la senyora i la felicita per
103
ESQUEMA DEL SALUDA
IDENTIFICACI DE QUI SALUDA
SALUTACI
COS
FRMULA FINAL
DATACI
104
El saluda
EXEMPLE DE SALUDA
La presidenta del Consell Econmic i Social
SALUDA
el senyor Adri Font Centelles i el convida a la presentaci de la memria anual desta
instituci, que tindr lloc el prxim dia 27 de novembre, a les 18.30 hores, en el sal
dactes de la Conselleria dEconomia, Hisenda i Ocupaci, carrer de Colom, 44, Valncia.
Marta Vicens Escrig
aprota locasi per a expressar-li la seua consideraci personal.
105
LA SOLLICITUD
CARACTERSTIQUES GENERALS DE LA SOLLICITUD
La sollicitud s un document per mitj del qual un particular fa una
petici a lorganisme competent sobre una matria reglada prevista per
la normativa vigent. El dret de petici est regulat en la Llei Orgnica
4/2001, de 12 de novembre, i reconegut explcitament en larticle 29 de
la Constituci.
Criteris generals
La sollicitud seguix una estructura molt constant. Pel que fa a la seua
redacci, cal tindre en compte els aspectes segents:
El to general ha de ser neutre i respectus.
Sha destructurar lgicament i de manera tan simplifcada com siga
possible. Si lexposici de motius i el nucli de la sollicitud contenen
diverses informacions, s convenient ordenar-les i escriure-les en
pargrafs separats.
Pel que fa al tractament personal, per a lemissor sutilitza la primera
persona del singular (EXPOSE, SOLLICITE), i per al receptor, tenint en
compte que el document no sadrea a cap persona particular sin
a un organisme, cal utilitzar formes impersonals (que em siga conce-
dit, la revisi de).
106
La sollicitud
Estructura
1. Identicaci del sollicitant. Shan de fer constar les dades personals de
qui rma la sollicitud: noms i cognoms, document nacional didentitat,
adrea, poblaci i codi pos tal, i opcionalment, si es considera til per
algun motiu, poden afegir-se altres dades com ara el lloc de naixement,
el telfon, ladrea electrnica, la professi, etc.
2. Exposici de motius. Sinicia amb la forma EXPOSE, en majscules,
seguida de dos punts, i desprs de la conjunci Que, escrita amb majs-
cula inicial, sexposen els fets i les raons que justiquen la sollicitud. Si
hi ha diversos motius, s convenient numerar-los. En el cas que sadjunte
documentaci annexa, shi pot fer referncia per mitj de frmules com
ara ...cosa que acredite amb la documentaci annexa.
3. Nucli de la sollicitud. Sintrodux amb la paraula SOLLICITE, en
majscules, seguida de dos punts, i desprs de la conjunci Que, escri-
ta amb majscula inicial, sexposa la petici concreta que es formula
a lorganisme al qual sadrea la sollicitud.
6. Destinaci. Sha de consignar el nom de la instituci a la qual sadrea
la sollicitud. Esta informaci es posa al peu del document, escrita amb
totes les lletres en majscula.
Fraseologia
natural de
amb domicili a
que visc a
107
amb DNI nm.
dacord amb el que establix la convocatria
que complisc tots els requisits que establix
per aix
pels motius exposats ms amunt
que em siga concedit
que sem concedisca
la concessi de
que es considere presentada en temps i forma esta sollicitud
ESQUEMA DE LA SOLLICITUD
EXPOSICI DE MOTIUS
NUCLI DE LA SOLLICITUD
FIRMA
DATACI
DESTINACI
108
La sollicitud
EXEMPLE DE SOLLICITUD
Rosa Peris Dol, amb DNI nm. 19.624.375-Q, amb domicili a Godella, codi postal
46110, carrer Ample, 35,
EXPOSE: Que complisc tots els requisits exigits en la convocatria de cursos de for-
maci de persones adultes.
SOLLICITE: Que se madmeta en el curs de Disseny per Ordinador organitzat per la
Casa de la Cultura de lAjuntament de Godella.
Godella, 20 de setembre del 2007
(rma)
AJUNTAMENT DE GODELLA
ORIENTACIONS LINGSTIQUES
111
LS DE LES MAJSCULES
CONSIDERACIONS GENERALS
La lletra majscula es diu aix perqu s ms gran que lordinria (ano-
menada minscula); encara que la diferncia entre les lletres majscules i
minscules no s exclusivament de mida, sin que solen presentar tamb
formes diferents.
Bsicament, la lletra majscula t dos funcions: una funci demar-
cativa, que servix per a indicar la posici que ocupen certes paraules
dins del text (a linici duna frase, desprs de punt, etc.), i una funci
distintiva, que servix per a singularitzar una paraula enfront daltres que
tenen un significat genric (permetent distingir aix entre noms comuns
i noms propis).
Abans de passar a descriure detalladament la casustica ds de la lletra
majscula, cal tindre en compte alguns aspectes generals:
a) Les lletres escrites en majscula seguixen els mateixos criteris, pel
que fa a ls de laccent i la diresi, que si estigueren escrites en minscula:
ngel CASTELL DE LA PLANA
lndia NOVETL
scar TCNIC LINGSTIC
rsula ALTA TRACI
b) En les paraules comenades amb un dgraf, noms sescriu en majs-
cula la primera lletra:
Guillem
Llusa
112
Ls de les majscules
Querol
Txad
c) En les paraules compostes de graa aglutinada (amb guionet o sense),
noms sescriu en majscula la primera lletra del primer constituent:
Eursia
Sud-frica
Bellreguard
Vila-real
PARAULES SENCERES
A vegades, certes paraules o frases senceres sescriuen completament
en majscula en casos com els segents:
a) En els ttols de portades de llibres impresos, aix com en els ttols de
cada una de les divisions internes:
MANUAL DE DOCUMENTACI ADMINISTRATIVA
b) En inscripcions monumentals:
A LA MEMRIA DE NICOLAU PRIMITIU
c) En sigles o acrnims:
ISBN
ONU
UJI
IVAJ
d) En la numeraci romana, per a indicar el nmero ordinal amb qu es
distingixen persones del mateix nom (especialment, reis i papes):
Jaume I
Alfons X
Alexandre VI
Calixt III
113
e) En texts juridicoadministratius, sescriu en majscula el verb que
presenta lobjecte fonamental del document:
EXPOSE
CERTIFIQUE
DECRETE
SALUDA
FUNCI DEMARCATIVA
Inici de frase
La primera paraula dun text sescriu amb majscula inicial:
Lacta de reuni s un document en qu es deixa constncia del que
ha ocorregut en una reuni dun rgan collegiat.
La paraula que comena una frase desprs de punt sescriu amb majs-
cula inicial:
Latmosfera s un b com indispensable per a la vida que totes les
persones tenen el dret dusar i lobligaci de conservar. Per la seua
condici de recurs vital i pels danys que poden derivar-se de la seua
contaminaci per a la salut humana i el medi ambient s una prioritat
de la poltica ambiental.
Inici denumeracions
En les enumeracions formades per paraules o sintagmes nominals curts,
cada element o punt comena en minscula:
Esta classe comprn la installaci en edicis i altres obres de cons-
trucci de:
- cables i material elctric
- sistemes de telecomunicaci
- antenes de vivendes
114
Ls de les majscules
- alarmes contra incendis
- sistemes dalarma
- ascensors
- escales mecniques
- parallamps
En canvi, en les enumeracions formades per oracions o sintagmes nomi-
nals llargs, cada element o punt comena amb majscula inicial:
La invitaci inclour com a mnim les dades segents:
a) Naturalesa i quantitat, incloent-hi totes les opcions relatives als
contractes addicionals.
b) Carcter del procediment: restringit o negociat.
c) Si s el cas, data de comenament o de nalitzaci de lexecuci
dobres o servicis.
d) Adrea, data lmit de presentaci de sollicituds i dels documents
relatius a la licitaci, aix com llengua o llenges en qu estiga
autoritzada la seua presentaci.
e) Condicions de carcter econmic i tcnic, garanties nanceres i
informaci exigida als operadors econmics.
f) Import i modalitats de pagament de qualsevol quantitat deguda
per a lobtenci de la documentaci relativa al procediment
dadjudicaci del contracte.
Desprs dels signes dinterrogaci i exclamaci
Com a norma general, la paraula que seguix els signes dinterrogaci o
dexclamaci sescriu amb majscula inicial:
Saps qu et dic? Que men vaig a casa.
Prou! Ara s que lhem feta bona!
Aix no obstant, quan estos signes no marquen el nal duna frase,
poden anar seguits duna coma o daltres signes de puntuaci, i en eixe cas
la paraula segent sescriu en minscula:
115
Ell s, com tho diria?, absolutament imprevisible.
La seua situaci s, ai si et contara!, molt precria.
Desprs de punts suspensius
Desprs de punts suspensius, quan tanquen un enunciat, la paraula
segent sescriu amb majscula inicial:
No ho acabe de veure clar Ho haurem de parlar amb ms calma.
Per, quan els punts suspensius no tanquen lenunciat, sin que repre-
senten una suspensi momentnia del discurs, la paraula que inicia la
represa sescriu en minscula:
Era una situaci tan tensa que no em vaig atrevir a dir res.
Desprs de dos punts
Com a norma general, la paraula que va desprs de dos punts sescriu
en minscula:
Concretament, els quatre mbits dactuaci prevists sn els segents:
acords voluntaris, sistemes de gesti, sensibilitzaci pblica i investi-
gaci, desenvolupament i innovaci.
Desprs de dos punts, quan es reproduxen paraules textuals, la citaci
comena amb majscula inicial:
El lder israeli ha reaccionat a lescndol amb les declaracions
segents: Molts destos hmens sn herois i han de fer el seu treball
en lombra.
Joan va dir lacnicament: Adu. No s quan podr tornar. I mai
ms lhe tornat a veure.
Tamb sescriuen amb majscula inicial les paraules que apareixen
en determinats documents administratius introduint lobjecte de la
comunicaci desprs de paraules com ara EXPOSE, SOLLICITE, CER-
TIFIQUE, etc.:
116
Ls de les majscules
SOLLICITE: Que em siga concedida una ajuda per a la rehabilitaci
de la vivenda de la meua propietat
Desprs dels dos punts (o de coma) que seguixen les frmules den-
capalament o de salutaci en una carta, la paraula segent, escrita en un
pargraf a banda, sescriu amb majscula inicial:
Benvolgut senyor:
En relaci amb la seua reclamaci respecte al tracte rebut en el Centre
dAtenci Primria, li comuniquem que
Desprs de parntesi
Quan el parntesi inicial est precedit de punt, la primera paraula del
text acotat entre parntesis sescriu amb majscula inicial:
LLEI 31/2007, sobre Procediments de Contractaci en els Sectors de
lAigua, lEnergia, els Transports i els Servicis Postals. (BOE 261, de
31-10-2007.)
Per, quan el signe del parntesi no est precedit de cap altre signe de
puntuaci, el text sinicia en minscula:
En els anuncis de licitacions ha de fer-se constar ladrea en qu es
pot obtindre informaci addicional i la documentaci relativa al sis-
tema de classicaci (quan esta adrea siga diferent de les indicades
en el punt 1).
FUNCI DISTINTIVA
Noms propis referits a persones
Els noms i cognoms de persona sescriuen amb majscula inicial:
Carmel Navarro Llombart
Teodor Llorente Falc
117
Joaquim Sorolla Bastida
Santiago Calatrava Valls
Les preposicions que encapalen certs cognoms sescriuen en minscula
quan estan precedides del nom:
Isabel de Villena
Germana de Foix
Joan de Ribera
Manuel de la Calva
Per sescriuen amb majscula inicial quan no estan precedides del nom:
linventor De la Cierva
el lsof DOrs
el pintor De Chirico
el general De Gaulle
En el cas que el cognom comence per article o per alguna altra partcula
distinta de preposici, sescriu en majscula sempre, tant si estan precedides
del nom com si no:
el doctor La Torre
la senyora La Justcia
Anna Maria La Guarda
Jordi Santa Creu
Els noms de llinatges i dinasties que deriven dun nom propi sescriuen
amb majscula inicial:
els ustries
els Borbons
els Trastmares
els Habsburgs
els Capets
Els pseudnims, els hipocorstics, els sobrenoms, els renoms i els mal-
noms sescriuen amb majscula inicial. Larticle que els antecedix sescriu
sempre en minscula:
118
Ls de les majscules
Alfons el Magnnim
Mart lHum
lEncobert
el Palleter
Els noms de divinitats sescriuen amb majscula inicial:
Afrodita
Posid
Du
Llucifer
Hrcules
All
Buda
la Mare de Du
lEsperit Sant
la Santssima Trinitat
Tamb sescriuen en majscula els noms comuns que, per antonomsia,
sutilitzen per a designar un nom propi, especialment Du, Jesucrist o la
Mare de Du:
el Totpoders
el Messies
el Salvador
lAltssim
lUnignit
la Purssima
Sescriuen igualment en majscula els cognoms dels pintors quan suti-
litzen per a designar metonmicament les seues obres:
un Mir
un Boix
un Sorolla
un Segrelles
119
Per sescriuen en minscula alguns noms propis que shan lexicalitzat
i han esdevingut, consegentment, noms comuns:
un adonis
un adam
un casanova
el benjam
un judes
un csar
un einstein
un newton
un santcrist
una marededu
Tamb sescriuen en minscula els ssers mitolgics utilitzats en sentit
genric o amb un plural aglutinador:
les muses
les nimfes
els ciclops
els herois
els ngels
els serans
Crrecs i ttols nobiliaris
Els noms dels crrecs i els ttols nobiliaris sescriuen en minscula, tant
si estan precedint el nom propi com si no:
el rei Joan Carles
el papa Luna
la presidenta de les Corts
el deg de la Facultat de Filologia
el conseller dIndstria
el ministre de Justcia
120
Ls de les majscules
lalcalde dElx
el canceller Bismarck
el duc de Gandia
la marquesa de Llombai
Formes de tractament
Les formes de tractament que precedixen els noms propis sescriuen
en minscula:
sor Isabel
santa Ceclia
el beat Andreu Hibernon
fra Antoni Canals
mossn Alcover
la senyora Jacinta
Per les formes abreviades dels tractaments sempre sescriuen amb
majscula inicial:
el Sr. Romeu
la Sra. Gomis
Mn. Arnau
Sta. Teresa
La paraula sant, per, sescriu amb majscula inicial quan deixa de tindre
estrictament el valor de tractament i passa a integrar-se en la denomina-
ci dun topnim, duna esglsia, duna festivitat, dun orde religis, dun
fenomen meteorolgic, de ors, de fruites, etc.:
el municipi de Sant Vicent del Raspeig
el cam de Sant Jaume
lesglsia de Sant Feliu
el dia de Sant Josep
larc de Sant Mart
lestiuet de Sant Miquel
lherba de Sant Roc
la or de Santa Llcia
121
Tamb sescriuen amb majscula inicial tots els tracta ments, crrecs, ocis
i professions que sintegren en les denominacions de la toponmia urbana:
carrer del Beat Nicolau Factor
plaa del Pintor Jacomart
avinguda del General Espartero
passeig del Taqugraf Mart
carrer del Professor Manuel Sala
Formes protocollries de tractament
Les formes protocollries de tractament sescriuen amb majscula inicial:
el Molt Honorable Senyor President de la Generalitat
el Senyor Magnc Rector
la Illustrssima Senyora
lEspectable Senyor
Honors i distincions
Els substantius i adjectius que formen part de les distincions hono-
rques concedides per qualsevol Adminis traci pblica a una persona
sescriuen amb majscula inicial:
lhan nomenat Fill Predilecte de la ciutat
li han atorgat el ttol de Filla Adoptiva
lhan nomenat Ciutad Honorari de la ciutat de Valncia
li han fet entrega de la Clau de la Ciutat
Noms propis referits a animals
Els noms propis danimals singularitzats sescriuen amb majscula inicial:
el cavall Bucfal
el gos Mil
el ratol Mickey
el gorilla Floquet de Neu
122
Ls de les majscules
Noms cientcs danimals i plantes
En les denominacions cientques binries de les espcies animals i
vegetals, el primer dels components (que designa el gnere) sescriu amb
majscula inicial, mentres que el segon (que fa referncia a lespcie) ses-
criu en minscula:
el Capnodium elaeophilum
la Saissetia oleae
lAquila heliaca
la Salmonella typhimurium
Noms propis referits a coses
Els noms propis dobjectes singularitzats i de vehicles (trens, naus, etc.)
lespasa Excalibur
lOrient Express
el cuirassat Potemkin
el petrolier Prestige
Les marques de productes i denominacions ocials dorigen sescriuen
un Volkswagen
uns Lois
un Boeing
el vi de Requena-Utiel
el torr de Xixona
Les denominacions genriques que procedixen de noms propis (top-
nims, marques, noms de descobridors o inventors), per, sescriuen en
minscula:
un xers
un camembert
un conyac
una polaroid
123
una aspirina
una tireta de cello
un sac de prtland
Institucions, organismes i empreses
Les denominacions genriques, quan passen a formar part dels noms
dinstitucions, organismes, entitats, empre ses, establiments i rgans de
gesti, sescriuen amb majscula inicial:
la Conselleria dAgricultura, Pesca i Alimentaci
el Ministeri dAssumptes Exteriors i Cooperaci
la Direcci General del Llibre, Arxius i Biblioteques
el Servici dAssessorament Lingstic i Traducci
la Junta Qualicadora de Coneixements del Valenci
lInstitut Valenci dAvaluaci i Qualitat Educativa
el Gabinet de Salut Laboral
lAgncia Estatal de Seguretat Aria
lAjuntament de Gandia
el Museu dArt Contemporani
la Fundaci Ausis March
el Consorci de Transports Metropolitans
la Reial Societat Econmica dAmics del Pas
la Universitat Jaume I de Castell
el Collegi de Metges de Valncia
lEscola Gavina
lAteneu Mercantil
el Teatre Principal
lHotel Sorolla
En canvi, quan estes mateixes denominacions estan utilitzades en sentit
genric o constituxen un plural agluti nador, sescriuen en minscula:
les conselleries implicades
els ministeris de Sanitat i Consum i de Treball i Assumptes Socials
124
Ls de les majscules
no ha estudiat en cap universitat
els diversos collegis professionals
la responsabilitat de cada ajuntament
els hotels de la ciutat
En el cas dinstitucions, organismes o empreses amb un nom comenat
amb article, sescriu amb majscula inicial:
Lo Rat Penat
El Forcat
La Lluna
LEstibador
Denominacions coreferents
Les denominacions coreferents que designen certes institucions ses-
criuen en minscula:
el consistori (en referncia a lAjuntament)
lexecutiu (en referncia a el Govern)
el parlament valenci (en referncia a les Corts)
la cambra alta (en referncia a el Senat)
Associacions i altres entitats constitudes legalment
El nom dassociacions i altres entitats legalment consti tudes sescriuen
la Confraria de la Soledat dOntinyent
lOrde de Montesa
lAssociaci de Vens Nucli Antic
la Cooperativa Vincola de Quatretonda
la Federaci del Metall, Construcci i Ans
la Confederaci Hidrogrca del Xquer
el Sindicat de Treballadors de lEnsenyament
lAgrupaci dAcionats a lAstronomia
125
Entitats juridicopbliques i religioses
El nom de les entitats juridicopbliques, militars i religioses sescriu
lEsglsia catlica
lEsglsia ortodoxa
lEstat espanyol
lAdministraci General de lEstat
lImperi rom
lImperi otom
la Corona pontifcia
lExrcit espanyol
la Gurdia Civil
el Cos Nacional de Policia
Per sescriuen en minscula quan sutilitzen en sentit genric:
lesglsia de Sant Vicent
les diverses esglsies protestants
un tema destat
un colp destat
un acord entre diverses administracions
la caiguda dels grans imperis
limperi de la llei
els governs europeus
un exrcit popular
em va parar una gurdia civil
Festivitats i celebracions
El nom de les festivitats civils o religioses sescriu amb majscula inicial:
el Nou dOctubre
el dia de Cap dAny
el dia de Tots Sants
el Divendres Sant
126
Ls de les majscules
les festes de Nadal
les Falles
les Fogueres
En el cas que el nom genric sintegre en el nom duna celebraci, ses-
criu tamb amb majscula inicial:
el Dia del Llibre
la Festa del Treball
el preg de les Festes de Sant Roc
Esdeveniments histrics
Els fets histrics singulars, coneguts amb un nom espe cc en la tradici
historiogrca, sescriuen amb majscula inicial:
la Revoluci dels Clavells
la Guerra dels Trenta Anys
la Segona Guerra Mundial
les Germanies
la Setmana Trgica
la Batalla dAlmansa
el Cisma dOccident
Divisions temporals ccliques
Les divisions temporals ccliques, que tenen un carcter genric (estaci-
ons de lany, mesos, dies de la setmana), sescriuen en minscula:
la tardor
lestiu
el desembre
el dijous
Sescriuen en majscula, per, quan formen part de denominacions amb
valor de nom propi:
la Primavera de Praga
lHospital Nou dOctubre
127
el Maig del 68
Divendres Sant
Diumenge de Resurrecci
Perodes histrics
Els perodes histrics singulars (perodes culturals, edats histriques, eres
geolgiques, etc.) sescriuen amb majs cula inicial:
el Renaixement
la Illustraci
la Renaixena
el Neoltic
lEdat Mitjana
el Jurssic
Moviments artstics i culturals
Els moviments artstics i culturals, aix com els de carcter poltic o
religis, sescriuen en minscula:
el romnic
el gtic
el barroc
el cubisme
el liberalisme
A vegades, certs estils artstics donen nom a un perode, i en eixe cas
passen a escriures amb majscula inicial:
El Barroc s una poca de depressi i desorientaci entre limpuls
renaixentista i lordenat progrs del segle XVIII.
Per:
El barroc s un estil sincrtic, que actua per agregaci de components
de molt diversa procedncia.
128
Ls de les majscules
Topnims
Els topnims, s a dir, els noms que designen un lloc, sescriuen amb
majscula inicial:
lAlcdia
la Safor
la Comunitat Valenciana
el Montg
Les denominacions geopoltiques o turstiques assimi lables als topnims
la Costa Blanca
el Prxim Orient
el Tercer Mn
el paper estratgic dOccident
la Terra Santa
Les denominacions genriques que solen acompanyar els topnims
urbans o els accidents geogrcs sescriuen en minscula:
el carrer Ample
la plaa de lArc
el passeig de la Petxina
el barri dOrriols
la serra de Mariola
el mar Mediterrani
Per sescriuen amb majscula inicial les denominacions genriques que
es mantenen en una altra llengua:
Trafalgar Square
Rue La Fayette
Via Cristoforo Colombo
Rua Rodrigo da Fonseca
Rekalde Zumarkalea
129
Tamb sescriuen amb majscula inicial les denomi nacions genriques
quan passen a integrar-se amb valor de nom propi en el mateix topnim:
la comarca de la Vall dAlbaida
la partida de la Font Roja
el municipi de la Serra den Galceran
la Ciutat de les Arts i de les Cincies
va fer una excursi al Castell de Guadalest
Aix mateix, aquelles denominacions genriques que, en les referncies
socioculturals duna determinada comunitat de parlants, designen per
antonomsia un lloc nic sescriuen amb majscula inicial:
un passeig per lAlbufera (per lalbufera de Valncia)
el pas de lEstret (per lestret de Gibraltar)
els regnes de la Pennsula (per la pennsula Ibrica)
els pasos involucrats en el conicte del Golf (per el golf Prsic)
Les denominacions que, com a alternativa al nom ocial, reben alguns
topnims sescriuen amb majscula inicial:
la Ciutat de la Llum (per Pars)
la Ciutat Eterna (per Roma)
el Nou Mn (per Amrica)
lImperi del Sol Naixent (per Jap)
Els articles, les preposicions i les conjuncions que formen part dels
topnims valencians o adaptats al valenci sescriuen en minscula:
Bonreps i Mirambell
la Font den Carrs
lEliana
la Vilavella
el Caire
la Manxa
130
Ls de les majscules
Per els articles dels topnims daltres llenges que no tenen una forma
adaptada al valenci sescriuen amb majscula inicial:
El Escorial
El Paso
El Salvador
Las Palmas
La Spezia
Le Havre
Los Angeles
O Grove
En alguns casos, certs topnims han passat a designar un producte
que inicialment era exclusiu dun lloc determinat. Esta reconversi els ha
transformat en noms comuns i, consegentment, sescriuen en minscula:
una colnia
un jabugo
un xers
un cabrales
un panam
un conyac
un xampany
En altres casos, els topnims es mantenen com a comple ments del
nom, amb una vetlada referncia al lloc dorigen, per en la conscincia dels
parlants no designen la proce dncia del producte, sin que han esdevingut
noms comuns, i per aix tamb sescriuen en minscula:
un mel dalger
aigua de seltz
aigua de colnia
pernil de york
llana dangora
una jaqueta de caixmir
una americana de xeviot
131
Astres
Els satllits, els planetes, els cometes, les estreles, les constellacions i
les galxies sescriuen amb majscula inicial:
la Terra
la Lluna
el Sol
Jpiter
el cometa Halley
lssa Major
lestrela Srius
la Via Lctia
Les paraules terra, sol i lluna, per, sescriuen en mins cula quan es fa
referncia, no a lastre, sin a la part de la seua superfcie que s vista des
de la Terra, o b a la llum, la calor o altres efectes destos astres:
en defensa de la terra
un sol de justcia
la posta de sol
ulleres de sol
prendre el sol
a la llum de la lluna
una nit de lluna plena
Edicis singulars
Els substantius i adjectius que formen part del nom de monuments,
edicis i construccions singulars sescriuen amb majscula inicial:
el Palau de la Msica
el Micalet
el Fadr
lAlmod
les Torres de Serrans
la Torre de Pisa
132
Ls de les majscules
la Gran Muralla xinesa
lArc de Triomf
la Casa de la Caritat
Titulacions acadmiques
Els substantius i adjectius que formen part del nom dassignatures,
els cicles educatius i les titulacions institudes ocialment dins dels plans
destudi sescriuen amb majscula inicial:
fa classes de Fsica
s llicenciat en Histria Contempornia
ha cursat estudis dEnsenyana Secundria Obligatria
Per les disciplines cientques, quan sutilitzen en sentit genric, ses-
criuen en minscula:
li agrada molt llegir llibres dhistria
s un expert en qumica nuclear
Llibres, pellcules i publicacions
El ttol de llibres, pellcules, sries de televisi, obres teatrals, diccionaris,
etc., sescriu amb majscula inicial:
el Decamer
la novella El mut de la campana
la Gramtica normativa valenciana
el Diccionari ortogrc i de pronunciaci del valenci
la pellcula All que el vent sendugu
la srie
el sainet Una sogra de castanyola
Per les parts genriques que formen part dels llibres sescriuen en
minscula:
el prleg
la introducci
Herncia de sang
133
el captol 4
lapndix II
lannex I
Els substantius i adjectius que formen part del ttol de les publicacions
peridiques sescriuen amb majscula inicial:
el peridic El Punt
el diari Levante-El Mercantil Valenciano
la Revista dEstudis Fallers
la revista satrica El Tio Cuc
Obres artstiques
El ttol de pintures, escultures, obres musicals, fotograes, etc., sescriu
el quadro I encara diuen que el peix s car
lescultura La pietat
la simfonia Heroica
el ballet El llac dels cignes
Documents ocials
Els substantius i adjectius que formen part del nom de les lleis i altres
disposicions legals sescriuen amb majscula inicial quan se citen amb el
nom ocial complet:
la Llei ds i Ensenyament del Valenci
el Reial Decret 33/2007
el Text Refs de la Llei Municipal i de Rgim Local
lOrde de 8 de mar del 2007
la Resoluci de 15 de gener del 2007
lOrdenana Municipal de Protecci contra Incendis
el Codi Penal
lEstatut dels Treballadors
134
Ls de les majscules
la Carta dels Drets Fonamentals de la Uni Europea
el Tractat de Lisboa
el Conveni Europeu per a la Protecci dels Drets Humans i de les
Llibertats Fonamentals
la Llei 27/2006, de 18 de juliol, per la qual es regulen els drets dac-
cs a la informaci, de participaci pblica i daccs a la justcia en
matria de medi ambient
I sescriuen completament en minscula quan susen en sentit genric:
la llei slica
la llei seca
la nova llei del tabac
Les parts genriques de les disposicions legals (com ara article, secci,
ttol, apartat, prembul, etc.) sescriuen en minscula:
larticle 21
el ttol III de la Constituci
la disposici transitria segona
el prembul
lexposici de motius
el Decret de Nova Planta
lEdicte de Mil
la Declaraci Universal dels Drets Humans
Premis i distincions
Els substantius i adjectius que formen part del nom de premis, conde-
coracions i distincions sescriuen amb majscula inicial:
el Premi Nobel de la Pau
el Premi Prncep dAstries de les Arts
Per, quan el ttol de la llei t un carcter descriptiu, noms sescriu
amb majscula la inicial de la paraula llei:
,
r
Sescriuen amb majscula inicial els substantius i adjectius que cons-
tituxen el nom dels documents histrics:
135
el Premi dHonor de les Lletres Valencianes
lAlta Distinci de la Generalitat Valenciana
la Medalla dOr de les Belles Arts
la Creu Llorejada de Sant Ferran
Imposts i altres tributs
Els substantius i adjectius que formen part del nom dels imposts, taxes,
arbitris, contribucions i qualsevol altre tipus de tributs sescriuen amb
majscula inicial:
lImpost sobre la Renda de les Persones Fsiques
lImpost sobre el Valor Afegit
la Taxa sobre Rifes, Tmboles, Apostes i Combinacions Aleatries
lArbitri sobre lIncrement del Valor dels Terrenys
Rgims jurdics
Els substantius i adjectius que formen part del nom de gures jurdiques
institudes ocialment relatives al rgim jurdic en qu sinscriuen determi-
nats collectius de treballadors en la Seguretat Social o en altres mutualitats
el Rgim General de la Seguretat Social
el Rgim Especial de Treballadors Autnoms
el Rgim Especial Agrari
Declaracions de protecci patrimonial
Els substantius i adjectius que formen part del nom de gures jurdiques
institudes ocialment per a la protecci del patrimoni o del medi ambient
ha sigut declarat B dInters Cultural
informe per a la declaraci com a B de Rellevncia Local
s Monument Histric Nacional
el Parc Natural de la Serra dEspad
el Llistat dEspcies Silvestres en Rgim de Protecci Especial
136
Ls de les majscules
Plans, programes i projectes
Els substantius i adjectius que formen part del nom de plans, programes,
projectes, etc., sescriuen amb majscula inicial:
el Programa del Foment de lOcupaci
el Pla per a la Promoci del Civisme i la Convivncia
el Projecte Genoma Hum
Activitats educatives, cientques i socials
Els substantius i adjectius que formen part del nom de congressos, jornades,
seminaris, certmens, simposis, res, etc., sescriuen amb majscula inicial:
Congrs dHistria i Filologia de la Plana
Jornades de Meteorologia i Climatologia del Mediterrani
Jocs Florals de la Vila dAlberic
Simposi sobre el Llibre, la Lectura i les Biblioteques
Certamen de Bandes de Msica
Mostra de Cinema del Mediterrani
Fira del Llibre dOcasi
Sal Internacional del Cmic
137
LES ABREVIACIONS
INTRODUCCI
Les abreviacions sn paraules o sintagmes representats amb menys
lletres de les que els corresponen. Segons les caracterstiques especques
de cada representaci, es distingix entre abreviatures, smbols i sigles. Pel
que fa al seu s, cal tindre en compte que sha de restringir a contexts
molt especcs (com ara taules, annexos, notes a peu de pgina, referncies
bibliogrques, treballs monogrcs, etc.); per la seua profusi indiscri-
minada en qualsevol tipus de text es considera poc elegant i una falta de
cortesia cap al lector.
LES ABREVIATURES
Les abreviatures sn representacions grques duna paraula o dun
grup de paraules per mitj dalguna de les seues lletres, la primera de
les quals ha de ser necess riament la inicial. Algunes abreviatures estan
xades per ls, i altres sn xades pels mateixos usuaris davant de
necessitats concretes.
Formaci dabreviatures
Les abreviatures poden crear-se, bsicament, a travs de dos procedi-
ments: per truncament i per contracci. Les abre viatures per truncament
sn aquelles que estan formades a partir de la supressi de la part nal
de la paraula:
138
Les abreviacions
av. av[inguda]
dir. dir[ector]
g. g[ura]
tel. tel[fon]
Les abreviatures per contracci, en canvi, conserven part del principi i
del nal de la paraula, i a vegades algunes lletres medials:
pta. p[or]ta
Dr. D[octo]r
Mgfc. M[a]g[n]f[i]c
Rvdm. R[e]v[eren]d[ssi]m
Escriptura de les abreviatures
Generalment, les abreviatures es representen amb un punt nal:
pl. plaa
art. article
A vegades, per, tamb poden acabar amb una barra:
c/ carrer
t/ tal
Les abreviatures compostes se separen normalment amb un espai en blanc:
p. d. per delegaci
a. C. abans de Crist
Si b algunes abreviatures compostes tamb poden portar una barra al
mig com a element de separaci:
c/c compte corrent
s/n sense nmero
Ls de les majscules en les abreviatures
Com a regla general, les abreviatures sescriuen amb la graa que cor-
respon a la paraula abreviada, de manera que, segons que vagen desprs de
punt o no, shan descriure en majscula o en minscula:
139
cap. captol
tel. telfon
Per, excepcionalment, les abreviatures que representen tractaments
de persona sescriuen sempre en majscula:
Sr. senyor
Dra. doctora
Laccent de les abreviatures
Si una paraula porta accent, este sha de conservar si la vocal afectada
forma part de labreviatura:
pg. pgina
nm. nmero
La separaci de les abreviatures
Les abreviatures no han de separar-se, a nal de lnia, de la paraula o
xifra a qu estan vinculades:
SEPARACI INCORRECTA SEPARACI CORRECTA
Sra. / Aracil / Sra. Aracil
118 / pgs. 118 pgs. /
Conuncia de les abreviatures amb els signes de puntuaci
El punt de tancament de les abreviatures sha dometre quan entra en
contacte amb el punt nal de frase o amb els punts suspensius:
PUNTUACI INCORRECTA PUNTUACI CORRECTA
etc. etc.
278 pp.. 278 pp.
Lectura de les abreviatures
Les abreviatures es lligen com si la paraula abreviada estiguera escrita
amb totes les lletres del nom que representen:
etc. etctera (i no etec)
p. o. per orde (i no pe)
140
Les abreviacions
Lapostrofaci de les abreviatures
Davant duna abreviatura, els articles el i la i la prepo sici de sapos-
trofen amb els mateixos criteris que si la paraula estiguera escrita sencera:
lExcma. Sra. lExcellentssima Senyora
lIllm. Sr. lIllustrssim Senyor
El gnere de les abreviatures
Les abreviatures formades per contracci, en el cas que tinguen variaci mor-
folgica de gnere, presenten una abreviatura especca per a la forma de femen:
FORMA MASCULINA FORMA FEMENINA
Dr. doctor Dra. doctora
Sr. senyor Sra. senyora
En canvi, les abreviatures formades per truncament no presenten varia-
ci formal a lhora despecicar la forma corresponent al mascul i al femen:
dir. director / directora
ed. editor / editora
El nombre de les abreviatures
Les abreviatures formen el plural afegint la terminaci prpia de la
forma de plural de la paraula abreviada:
FORMA DE SINGULAR FORMA DE PLURAL
Sr. senyor Srs. senyors
pta. pesseta ptes. pessetes
pg. pgina pgs. pgines
nm. nmero nms. nmeros
Les abreviatures constitudes per una sola lletra, per, formen el plural
reduplicant la lletra:
FORMA DE SINGULAR FORMA DE PLURAL
f. foli ff. folis
n. nota nn. notes
s. segent ss. segents
v. vers vv. versos
141
Abreviatures de paraules estrangeres
Les abreviatures de paraules o expressions estrangeres sescriuen en
cursiva, igual que les paraules o expressions representades:
loc. cit. loco citato
s. v. sub voce
Abreviatures numriques
Els numerals ordinals poden representar-se amb lltima lletra del
nom corresponent al costat de la xifra (o de les dos ltimes en el cas que
es tracte dun nombre en plural), escrita habitualment sense punt final:
1r primer
3a tercera
4ts quarts
9es novenes
ELS SMBOLS
Els smbols sn signes grcs de carcter cientc o tcnic xats per
organismes ocials, generalment dmbit internacional, que representen
una paraula o un grup de paraules; per consegent, la graa dels smbols
no sempre es correspon amb la de la paraula que representen.
Escriptura dels smbols
Els smbols sescriuen sense punt nal:
km quilmetre
min minut
atm atmosfera
ha hectrea
En certs casos, els smbols contenen barres o signes especcs:
km/h quilmetres per hora
% tant per cent
euro
@ arrova
142
Les abreviacions
Ls de les majscules en els smbols
Ls de la majscula en els smbols no depn del context, sin que s un
element consubstancial de la seua forma. Aix, certs smbols shan descriure
sempre amb la inicial en majscula, particularment els corresponents a uni-
tats de mesura que provenen dun nom propi, aix com els elements qumics,
els punts cardinals i els prexos que representen els mltiples referits a grans
magnituds:
W watt
Na sodi
N nord
Mb megabytes
Lectura dels smbols
Els smbols es lligen com si el terme abreviat estiguera escrit amb totes
les lletres del nom que representen:
m metre
g gram
SE sud-est
$ dlar
Flexi dels smbols
Els smbols sn invariables, de manera que no presenten una forma espe-
cca per al plural distinta de la del singular:
km quilmetre o quilmetres
g gram o grams
LES SIGLES
Les sigles sn formacions lxiques constitudes general ment per la lletra
inicial dun conjunt de paraules.
Escriptura de les sigles
Les sigles, com a norma general, sescriuen en majscula i sense cap punt
ni espai entre les lletres que les conformen:
143
IVAM Institut Valenci dArt Modern
ONU Organitzaci per a les Nacions Unides
DNI document nacional didentitat
PIB producte interior brut
Si b, en alguns casos concrets, shan generalitzat sigles que combinen
ls de majscules i minscules:
CiU Convergncia i Uni
PdG Plataforma de Gandia
Quan la sigla no est constituda per la inicial de cada paraula de lex-
pressi representada, sin per grups de lletres per a fer-la ms fcilment
llegible, rep el nom dacrnim:
IVAJ Institut Valenci de la Joventut
MUVIM Museu Valenci de la Illustraci i de la Modernitat
La lexicalitzaci de les sigles
En certs casos, les sigles han experimentat un procs de lexicalitzaci,
que ha fet que passen a escriures habitual ment en minscula:
elep LP (long play)
sida SIDA (sndrome dimmunodecincia adquirida)
ovni OVNI (objecte volador no identicat)
lser LASER (light amplication by stimulated emission of radiation)
El gnere i el nombre de les sigles
El gnere i el nombre de les sigles ve determinat pel que correspon al
nucli semntic de lexpressi representada:
el KGB el Comit de Seguretat de lEstat
(Komitet Gosudarstvennoje Bezopasnosti)
la CIA lAgncia Central dIntelligncia
(Central Intelligence Agency)
els EUA els Estats Units dAmrica
144
Les abreviacions
El plural de les sigles
Les sigles no admeten cap marca de plural:
les TAC tomograes axials computades
els PC ordinadors personals
En alguns casos, per, la tradici ha consolidat certes sigles que marquen
el plural reduplicant les lletres que representen conceptes en plural:
JJOO Jocs Olmpics
CCOO Comissions Obreres
No s recomanable indicar el plural en les sigles afegint-los una s mins-
cula (i menys encara precedida dun apstrof):
FORMA NO RECOMANABLE FORMA RECOMANABLE
les ONGs les ONG (les organitzacions
no governamentals)
els PCs els PC (els ordinadors personals)
Lectura de les sigles
Les sigles sillbiques es lligen com qualsevol altra paraula:
UNESCO unesco
UNICEF unicef
Les sigles consonntiques es lligen com una successi de lletres:
UGT uget
IBM ibeeme
I, nalment, hi ha algunes sigles que es lligen com les paraules que
representen:
CCOO Comissions Obreres
CGPJ Consell General del Poder Judicial
Les sigles que representen conceptes en plural shan de llegir amb la
marca prpia del plural:
145
les ONG les oenegs
els PC els pecs
Traducci de les sigles
Les sigles que representen els noms dalguns organismes internacionals
solen traduir-se:
OTAN Organitzaci per al Tractat de lAtlntic Nord
FMI Fons Monetari Internacional
Tamb solen traduir-se les sigles que corresponen a conceptes:
ADN cid desoxiribonucleic
ARN cid ribonucleic
Per, en general, les sigles que corresponen a partits poltics, organit-
zacions sindicals, empreses o organismes governamentals i a vegades ns i
tot dorganismes internacionals no solen traduir-se (independentment que
el concepte que representen siga o no traduble):
SPD Partit Socialdemcrata Alemany
CAM Caja de Ahorros del Mediterrneo
NASA National Aeronautics and Space Administration
UNESCO United Nations Educational, Scientic
and Cultural Organization
RELACI DABREVIATURES, SMBOLS I SIGLES
A continuaci soferix una relaci de les abreviatures, els smbols i les
sigles ds ms habitual en lmbit adminis tratiu. En la columna de lesquer-
ra sindica la paraula o sintagma sencers, a vegades amb alguna acotaci
entre parntesis per a aclarir-ne el signicat, i en la columna de la dreta hi
ha la forma abreviada:
146
Les abreviacions
a latenci de .............................................................................................................. A/A
abans de Crist ............................................................................................................. a. C.
abril ................................................................................................................................. abr.
addenda ........................................................................................................................ add.
administraci .............................................................................................................. adm.
administrador .............................................................................................................. admdor.
administradora ........................................................................................................... admdora.
agost ............................................................................................................................... ag.
ajuntament .................................................................................................................. aj.
alcalde/essa ................................................................................................................. alc.
lies ................................................................................................................................. (a)
ampere........................................................................................................................... A
ampersand.................................................................................................................... &
amplitude modulation (modulaci damplitud) .......................................... AM
ante meridiem (abans del migdia) ................................................................... a. m.
apartament .................................................................................................................. apmt.
apartat ........................................................................................................................... apt.
apndix .......................................................................................................................... ap.
aproximadament ....................................................................................................... aprox.
rea ................................................................................................................................. a
arrova ............................................................................................................................. @
article ............................................................................................................................. art.
associaci de vens ................................................................................................... AV
atentament .................................................................................................................. att.
tic .................................................................................................................................. t.
atmosfera ..................................................................................................................... atm.
auxiliar (m. i f.) ........................................................................................................... aux.
avinguda ....................................................................................................................... av.
baixada .......................................................................................................................... bda.
baixos ............................................................................................................................. bxs.
barranc ........................................................................................................................... bnc.
barri ................................................................................................................................ b.
147
batxillerat ..................................................................................................................... batx.
Batxillerat Unicat Polivalent ............................................................................... BUP
bit .................................................................................................................................... b
blanc i negre ................................................................................................................ b/n
bloc ................................................................................................................................. bl.
Boletn Ocial del Estado ........................................................................................ BOE
Butllet Ocial de la Provncia ............................................................................... BOP
byte ................................................................................................................................. b
cantonada .................................................................................................................... cant.
captol ............................................................................................................................ cap.
crrega ........................................................................................................................... crr.
carrer .............................................................................................................................. c/
carrer ........................................................................................................................... cr.
carretera ........................................................................................................................ ctra.
cavall de vapor............................................................................................................ CV
centilitre ........................................................................................................................ cl
centmetre .................................................................................................................... cm
centmetre cbic ........................................................................................................ cm
3
centmetre quadrat ................................................................................................... cm
2
cinqu ............................................................................................................................ 5
cinquena ....................................................................................................................... 5a
circa (al voltant de) ................................................................................................ c.
citat/ada ....................................................................................................................... cit.
codi didenticaci scal ........................................................................................ CIF
codi postal.................................................................................................................... CP
collecci ....................................................................................................................... coll.
collegi pblic .............................................................................................................. CP
comarca ........................................................................................................................ com.
companyia.................................................................................................................... cia.
compte corrent .......................................................................................................... c/c
confronteu ................................................................................................................... cf.
coordinador/a ............................................................................................................. coord.
148
Les abreviacions
corporaci .................................................................................................................... corp.
Curs dOrientaci Universitria ............................................................................ COU
cursiva ............................................................................................................................ curs.
decalitre ........................................................................................................................ dal
decibel ........................................................................................................................... dB
decigram ....................................................................................................................... dg
decilitre ......................................................................................................................... dl
decmetre ..................................................................................................................... dm
decret ............................................................................................................................. D
decret legislatiu .......................................................................................................... DLEG
decret llei ...................................................................................................................... DL
denominaci dorigen .............................................................................................. DO
departament................................................................................................................ dept.
depsit legal ................................................................................................................ dep. leg.
descompte ................................................................................................................... dte.
desembre ...................................................................................................................... des.
desprs de Crist .......................................................................................................... d. C.
desviaci ....................................................................................................................... desv.
Diari Ocial de la Comunitat Valenciana ........................................................... DOCV
Diari Ocial de la Generalitat Valenciana .......................................................... DOGV
dijous .............................................................................................................................. dj.
dilluns ............................................................................................................................. dl.
dimarts .......................................................................................................................... dt.
dimecres ........................................................................................................................ dc.
direcci .......................................................................................................................... dir.
direcci general .......................................................................................................... DG
dissabte ......................................................................................................................... ds.
districte ......................................................................................................................... distr.
diumenge ...................................................................................................................... dg.
divendres....................................................................................................................... dv.
doctor ............................................................................................................................ Dr.
doctora .......................................................................................................................... Dra.
149
document ..................................................................................................................... doc.
document nacional didentitat ............................................................................ DNI
drecera ........................................................................................................................... drec.
dret ................................................................................................................................. dt.
dreta ............................................................................................................................... dta.
edici .............................................................................................................................. ed.
Educaci General Bsica ......................................................................................... EGB
Educaci Secundria Obligatria ......................................................................... ESO
efecte a cobrar ........................................................................................................... e/c
efecte a pagar ............................................................................................................. e/p
Eminentssim Senyor ................................................................................................ Emm. Sr.
Eminentssima Senyora ........................................................................................... Emma. Sra.
empresa de treball temporal ................................................................................. ETT
entresl ......................................................................................................................... entl.
epgraf ............................................................................................................................
escala ............................................................................................................................. esc.
escola tcnica superior ............................................................................................ ETS
escola universitria ................................................................................................... EU
esquerre/a .................................................................................................................... esq.
est .................................................................................................................................... E
Estats Units dAmrica ............................................................................................ EUA
et alii (i altres) ........................................................................................................... et al.
etctera ......................................................................................................................... etc.
euro .................................................................................................................................
Excellncia ................................................................................................................... E.
Excellent Senyor ....................................................................................................... Exc. Sr.
Excellent Senyora ..................................................................................................... Exc. Sra.
Excellentssim Senyor ............................................................................................. Excm. Sr.
Excellentssima Senyora ......................................................................................... Excma. Sra.
exemple ......................................................................................................................... ex.
facsmil .......................................................................................................................... facs.
factura ........................................................................................................................... fra.
150
Les abreviacions
fascicle ........................................................................................................................... fasc.
febrer .............................................................................................................................. febr.
ferrocarril ...................................................................................................................... FC
gura .............................................................................................................................. g.
nca ................................................................................................................................ fca.
foli ................................................................................................................................... f.
Formaci Professional .............................................................................................. FP
franc fbrica................................................................................................................. f. f.
freqncia modulada ............................................................................................... FM
gener .............................................................................................................................. gen.
gigabyte......................................................................................................................... Gb
gir postal ....................................................................................................................... GP
grau (geometria) ........................................................................................................
grau centgrad (o Celsius) ....................................................................................... C
grau Fahrenheit .......................................................................................................... F
grau Kelvin ................................................................................................................... K
habitaci ....................................................................................................................... hab.
habitant per quilmetre quadrat ......................................................................... h/km
2
hectrea ........................................................................................................................ ha
hectogram .................................................................................................................... hg
hectolitre ...................................................................................................................... hl
hectmetre .................................................................................................................. hm
hertz ............................................................................................................................... Hz
Honorable Senyor ..................................................................................................... Hble. Sr.
Honorable Senyora ................................................................................................... Hble. Sra.
hora ................................................................................................................................. h
hotel ............................................................................................................................... H
huit ............................................................................................................................... 8
huitena .......................................................................................................................... 8a
ibdem ............................................................................................................................ ib.
dem................................................................................................................................ d.
ien (moneda del Jap) .............................................................................................
151
Illustre Senyor ............................................................................................................ Illtre. Sr.
Illustre Senyora .......................................................................................................... Illtre. Sra.
Illustrssim Senyor .................................................................................................... Illm. Sr.
Illustrssima Senyora ............................................................................................... Illma. Sra.
Impost sobre Activitats Econmiques ............................................................... IAE
Impost sobre el Valor Afegit .................................................................................. IVA
Impost sobre la Renda de les Persones Fsiques ............................................ IRPF
ndex de preus al consum ...................................................................................... IPC
Inspecci Tcnica de Vehicles................................................................................ ITV
institut densenyana secundria ........................................................................ IES
institut de batxillerat ............................................................................................... IB
institut de formaci professional ........................................................................ IFP
joule ................................................................................................................................ J
juliol ................................................................................................................................ jul.
kelvin .............................................................................................................................. K
litre .................................................................................................................................. l
llei .................................................................................................................................... L
Llei orgnica ................................................................................................................ LO
lliura esterlina .............................................................................................................
loco citato (en el lloc citat) ................................................................................. loc. cit.
Magnc Senyor ......................................................................................................... Mgfc. Sr.
Magnca Senyora .................................................................................................... Mgfca. Sra.
majscula ..................................................................................................................... maj.
manuscrit ...................................................................................................................... ms.
mxim ............................................................................................................................ mx.
megabyte ...................................................................................................................... Mb
metre .............................................................................................................................. m
metre cbic .................................................................................................................. m
3
metre per segon ......................................................................................................... m/s
metre quadrat ............................................................................................................. m
2
mili ............................................................................................................................... M
millsim/a ................................................................................................................... mill.
152
Les abreviacions
milligram ...................................................................................................................... mg
millilitre ........................................................................................................................ ml
millmetre .................................................................................................................... mm
mnim ............................................................................................................................. mn.
minscula ..................................................................................................................... min.
minut (geometria) .....................................................................................................
minut (temps) ............................................................................................................. min
Molt Honorable Senyor ........................................................................................... M. Hble. Sr.
Molt Honorable Senyora ........................................................................................ M. Hble. Sra.
Molt Illustre Senyor ................................................................................................. M. Illtre. Sr.
Molt Illustre Senyora ..................................................................................................... M. Illtre. Sra.
monsenyor ................................................................................................................... Mons.
negreta .......................................................................................................................... negr.
nombre .......................................................................................................................... nre.
nord ................................................................................................................................ N
nord-est ......................................................................................................................... NE
nord-oest ...................................................................................................................... NO
nota ................................................................................................................................ n.
nov ................................................................................................................................ 9
novena ........................................................................................................................... 9a
novembre ..................................................................................................................... nov.
nmero .......................................................................................................................... nm.
nmero daliaci a la Seguretat Social ........................................................... NASS
nmero ddenticaci scal .................................................................................. NIF
octau .............................................................................................................................. 8u
octava ............................................................................................................................ 8a
octubre .......................................................................................................................... oct.
oest ................................................................................................................................. O
opere citato (en lobra citada) ............................................................................ op. cit.
opuscle .......................................................................................................................... op.
orde ministerial .......................................................................................................... OM
organitzaci no governamental ........................................................................... ONG
153
pgina ............................................................................................................................ p.
pargraf .........................................................................................................................
parcella ......................................................................................................................... parc.
partida ........................................................................................................................... part.
passatge ........................................................................................................................ ptge.
passeig ........................................................................................................................... pg.
per absncia ................................................................................................................ p. a.
per cent ......................................................................................................................... %
per delegaci ............................................................................................................... p. d.
per exemple ................................................................................................................. p. e.
per mil ...........................................................................................................................
per orde ......................................................................................................................... p. o.
pes brut ......................................................................................................................... p. b.
pes net ........................................................................................................................... p. n.
plaa ............................................................................................................................... pl.
polgon ........................................................................................................................... pol.
porta ............................................................................................................................... pta.
post meridiem (desprs del migdia) ................................................................. p. m.
post scriptum (desprs de lescrit) .................................................................... p. s.
preu de venda al pblic ........................................................................................... PVP
prevere ........................................................................................................................... Pvre.
primer ............................................................................................................................ 1r
primera .......................................................................................................................... 1a
principal ........................................................................................................................ pral.
producte interior brut .............................................................................................. PIB
producte nacional brut ............................................................................................ PNB
producte nacional net ............................................................................................. PNN
provncia ....................................................................................................................... prov.
pujada ............................................................................................................................ pda.
punt quilomtric ........................................................................................................ PK
quart ............................................................................................................................... 4t
quarta ............................................................................................................................ 4a
154
Les abreviacions
quilobyte ....................................................................................................................... kb
quilogram ..................................................................................................................... kg
quilohertz ..................................................................................................................... kHz
quilojoule ...................................................................................................................... kJ
quilolitre ........................................................................................................................ kl
quilmetre .................................................................................................................... km
quilmetre per hora.................................................................................................. km/h
quilmetre per segon ............................................................................................... km/s
quilmetre quadrat ................................................................................................... km
2
quilovolt ........................................................................................................................ kV
quilovoltampere ......................................................................................................... kVA
quilowatt ...................................................................................................................... kW
quilowatt hora ............................................................................................................ kWh
quint ............................................................................................................................... 5t
quinta ............................................................................................................................. 5a
rambla ............................................................................................................................ rbla.
redona ............................................................................................................................ red.
referncia ...................................................................................................................... ref.
reglament ..................................................................................................................... regl.
reial decret ................................................................................................................... RD
reial decret legislatiu ................................................................................................ RDLEG
reial decret llei ............................................................................................................ RDL
reverend/a .................................................................................................................... Rev.
Reverendssim Senyor .............................................................................................. Rvdm. Sr.
Reverendssima Senyora ......................................................................................... Rvdma. Sr.
revolucions per minut .............................................................................................. rpm
ronda .............................................................................................................................. rda.
Sa Santedat ................................................................................................................. S. S.
sant ................................................................................................................................. St.
santa ............................................................................................................................... Sta.
secretari/ria ............................................................................................................... secr.
secretaria ...................................................................................................................... secr.
155
segle ............................................................................................................................... s.
segon (geometria) .....................................................................................................
segon (temps) ............................................................................................................. s
segon .............................................................................................................................. 2n
segona ............................................................................................................................ 2a
segent .......................................................................................................................... s.
sense data .................................................................................................................... s/d
sense nmero .............................................................................................................. s/n
senyor ............................................................................................................................ Sr.
senyora .......................................................................................................................... Sra.
sptim ............................................................................................................................ 7m
sptima .......................................................................................................................... 7a
servici pblic................................................................................................................ SP
set ................................................................................................................................. 7
setembre ....................................................................................................................... set.
setena ............................................................................................................................ 7a
sext ................................................................................................................................. 6t
sexta ............................................................................................................................... 6a
sine anno (any dedici desconegut) .................................................................. s. a.
sine loco (lloc de publicaci desconegut) ........................................................ s. l.
sine nomine (autor desconegut) .......................................................................... s. n.
sis .................................................................................................................................. 6
sisena ............................................................................................................................. 6a
societat annima ....................................................................................................... SA
societat de garanties recproques ....................................................................... SGR
societat limitada ........................................................................................................ SL
sud ................................................................................................................................... S
sud-est ........................................................................................................................... SE
sud-oest ........................................................................................................................ SO
superfcie ...................................................................................................................... S
tant per cent ............................................................................................................... %
tant per mil ..................................................................................................................
156
Les abreviacions
telfon ........................................................................................................................... tel.
telegrama ..................................................................................................................... telegr.
televisi ......................................................................................................................... TV
temperatura ................................................................................................................. T
tercer .............................................................................................................................. 3r
tercera ............................................................................................................................ 3a
terme municipal ......................................................................................................... TM
tom ................................................................................................................................. t.
tona mtrica ................................................................................................................ tm
travessera ...................................................................................................................... trav.
travessia ........................................................................................................................ trv.
Uni Europea .............................................................................................................. UE
unitat ............................................................................................................................. u.
Universitat dAlacant ................................................................................................ UA
Universitat de Valncia ............................................................................................ UV
Universitat Jaume I ................................................................................................... UJI
Universitat Miguel Hernndez .............................................................................. UMH
Universitat Nacional dEducaci a Distncia .................................................. UNED
Universitat Politcnica de Valncia .................................................................... UPV
urbanitzaci ................................................................................................................. urb.
vegeu .............................................................................................................................. veg.
verbi gratia (per exemple) .................................................................................... v. gr.
versaleta ........................................................................................................................ vers.
vist i plau ...................................................................................................................... v. i p.
volt .................................................................................................................................. V
volum ............................................................................................................................. vol.
watt ................................................................................................................................ W
weber ............................................................................................................................. Wb
157
ELS TIPUS DE LLETRA
LA REDONA
La lletra redona (tamb anomenada romana) es caracteritza perqu
last de la lletra s perpendicular a la lnia. Normalment, sutilitza com a
base de la composici de texts. Per, en el cas que el text estiga compost
en lletra cursiva, les funcions prpies deixe tipus de lletra se solen assignar
a la redona:
He llegit un article en la revista Llengua i Administraci.
Els usos de la preposici de.
Amb esta funci tamb es fan servir les cometes, dobles en el cas que
susen amb una funci atestadora, i simples per al cas que sutilitzen amb
una funci emfatitzadora:
He llegit un article en la revista Llengua i Administraci.
Els usos de la preposici de.
LA CURSIVA
La lletra cursiva (tamb anomenada itlica) t els traos inclinats cap a
la dreta, ja que tendix a imitar les formes de la lletra manuscrita:
Lletra redona Lletra cursiva
Sutilitza fonamentalment per a atestar que les paraules escrites en
cursiva es corresponen fidelment amb un altre text (ttols de llibres,
158
El tipus de lletra
pellcules, etc.) o b per a emfatitzar alguna lletra, paraula o fragment
dins del text.
En texts manuscrits o mecanoscrits destinats a la impremta, all que
ha danar en lletra cursiva se sol indicar per mitj del subratllat o b encer-
clant-ho i posant al marge labre viatura curs.
El llibre El mn mariner de Penscola, dAlfred Ayza.
Paraules estrangeres no adaptades
Les paraules o expressions procedents daltres llen ges no adaptades
ortogrcament sescriuen en cursiva:
s un verdader showman.
Es va demanar un croissant.
Li van practicar un bypass.
El matre va vindre immediatament a atendrens.
Per, quan els estrangerismes sadapten grcament, passen a escriures
en redona:
Van celebrar un mting a Alzira.
Fa fting tots els matins.
Han muntat un estand en la ra.
Lartista estava completament bria en el seu camerino.
Paraules o expressions llatines
Les paraules o expressions llatines sescriuen en cursiva:
Va nixer a Ptolemaios circa lany 85.
Sempre parla ad hominem.
Va marcar un gol in extremis.
Li faran un homenatge in memoriam.
La va reconixer ipso facto.
159
Dins deste grup, cal destacar especialment les nomenclatures binries
dels organismes vius:
La mosca de la carn (Sarcophaga carnaria), de color gris amb bandes
negres, es diu aix perqu pon els ous en la carn en estat de putrefacci.
Hui sabem que lhome de Neandertal, una subespcie de lHomo
sapiens neanderthalensis, aparegu a Europa fa 300.000 anys.
Llibres i publicacions peridiques
Els ttols de llibres, diaris, revistes, anuaris, mono graes, fullets i altres
publicacions peridiques sescriuen en cursiva:
Mart Domnguez va publicar la novella Els horts lany 1972.
T la collecci sencera de la revista Gorg.
Ha publicat una ressenya en la revista Carcters.
Joanot Martorell va escriure Tirant lo Blanch entre 1460 i 1468.
Si el ttol dun llibre inclou alhora el ttol dun altre llibre, no cal marcar-
lo duna manera especial:
Mart de Riquer, amb la seua Aproximaci al Tirant lo Blanc, descobrix
algunes claus fonamentals per a entendre lobra de Martorell.
Els noms de texts sagrats, aix com els codis jurdics i altres documents
legals, sescriuen en redona:
la Bblia
lAlcor
lEclesiasts
el Codi Civil
la Llei per a la Igualtat Efectiva de Dones i Hmens
Per, en el cas que es faa referncia a una edici concreta, sescriuen
en cursiva:
La Bblia, Editorial Sa, Valncia, 1996.
Codi Civil, Generalitat Valenciana -Tirant lo Blanch, Valncia, 1994.
160
El tipus de lletra
Obres artstiques
El ttol dobres pictriques, escultriques, musicals, foto grques, etc.,
sescriu en cursiva:
La pintura El martiri de sant Sebasti, de Josep Ribera.
Lescultura El pensador, dAuguste Rodin.
La simfonia Heroica, de Ludwig Van Beethoven.
Pellcules i obres teatrals
El ttol de pellcules, obres de teatre, programes de rdio i televisi,
produccions audiovisuals i multimdia sescriu en cursiva:
La pellcula La vida abismal est ambientada a Valncia.
El programa Colp dull ha rebut el Premi de la Crtica.
Carles Alberola va dirigir i interpretar lobra Currculum.
Vehicles
Els noms propis de vaixells, avions, astronaus, satllits, ferrocarrils, etc.,
sescriuen en cursiva:
Ahir va salpar del port dAlacant la corbeta Diana.
El satllit Meteosat ens observa des de 36.000 quilmetres daltura.
Les novelles han envoltat de misteri lOrient Express.
El comandant Jacques Yves Costeau va solcar els mars amb el seu
vaixell destudi oceanogrc Calypso.
Per els noms de marques, sries o models sescriuen en redona:
Va viatjar en un Boeing 707 de Madrid a Nova York.
LAirbus A320 s un avi civil de passatgers.
Usos metalingstics
Les paraules o expressions de les quals es dna infor maci sescriuen
en cursiva:
161
El verb caldre s impersonal.
La lletra y noms susa formant part del dgraf ny i en alguns noms
propis i paraules estrangeres.
La paraula futbol s aguda.
La retenci de lorina s una malaltia coneguda amb el nom de iscria.
Paraules destacades
Les paraules o expressions que es remarquen emf ticament o aquelles
a les quals es vol conferir un sentit especial dins del text se solen escriure
en cursiva:
Per a obtindre uns resultats correctes, cal partir dun mostreig adequat.
Ja he dit que no vaig estar amb ella!
Pseudnims i malnoms
Els pseudnims, sobrenoms, renoms, malnoms i lies, quan apareixen
immediatament desprs del nom propi, sescriuen en cursiva:
Joan Navarro, lEncobert, va ser ajusticiat lany 1522.
Josep Martnez Ruiz, Azorn, va nixer a Monver.
Per, quan sesmenten sense acompanyar el nom propi, sescriuen en
redona:
Azorn va ser un dels principals representants de lanomenada Generaci del 98.
Tamb sescriuen en redona els sobrenoms de reis, papes i sants:
Alfons el Magnnim
Jaume I el Conqueridor
I tamb els noms de personatges de cci:
Carmesina
Pumbi
162
El tipus de lletra
Paraules no normatives
Les paraules escrites expressament amb formes no normatives ses-
criuen en cursiva:
El va detindre un monocipal.
Una cosa s pedricar, i una altra, ben distinta, practicar.
Acotacions
Les interpolacions destinades a descriure o donar instruccions sobre
la manera de comportar-se en les obres de teatre i els guions radiofnics,
televisius o de qualsevol altre tipus sescriuen en cursiva:
AGUST (refusant el vi): El cos s meu!
HUGO: No ho s. (Pausa.) Quan la toca t un aspecte autntic.
Lletres dorde
Les lletres minscules que sutilitzen per a introduir els diversos apartats
duna enumeraci se solen escriure en cursiva (per cal parar atenci que
el parntesi de tancament sescriu en redona):
Lortotipograa socupa, entre altres, dels elements segents:
a) Els signes tipogrcs.
b) Els ornaments.
c) Les lnies.
d) Els blancs.
e) Lalineaci dels elements.
f) Els tipus de lletra.
Tamb sescriuen en cursiva quan apareixen referen ciades dins dun
text:
el punt b) de larticle 5
sag un nou apartat e) a larticle 25 de la Llei 28/1985
163
Equacions i frmules
Els smbols de les magnituds i els termes algebraics sescriuen en cursiva:

Per les magnituds fsiques i els elements qumics sescriuen en redona:
Exemples en obres lexicogrques
Els exemples en diccionaris i enciclopdies se solen escriure en cursiva:
lgid -a adj. 1. PAT. Acompanyat dalgidesa. Febra lgida. 2. PAT. Que es
troba (un perode) en el punt ms crtic o greu duna malaltia. Perode
lgid de la grip. 3. Que s (un perode) culminant, de mxima
intensitat, dalguna cosa. El moment lgid de la discussi.
Encara que a vegades tamb sutilitzen altres recursos distintius, com
ara un altre tipus de lletra o un altre color.
Dedicatries i advertiments
Les dedicatries i els advertiments que es fan en revis tes i altres publicacions
per a indicar la continutat del text en un altre lloc se solen escriure en cursiva:
als meus pares
a Llusa, per la seua pacincia i comprensi
(continua en la pgina 8)
(ve de la pgina 7)
164
El tipus de lletra
Encara que tamb poden escriures en qualsevol altre tipus de lletra que
contraste amb el tipus de lletra utilitzat com a base del text.
LA VERSALETA
La lletra versaleta presenta els carcters propis de les majscules per
amb una alria igual, o lleugerament superior, a la de les minscules:
minscula VERSALETA MAJSCULA
Este tipus de lletra sutilitza sobretot en lmbit bibliogrc, amb unes
funcions molt especques que es detallen a continuaci en diversos apartats.
En texts manuscrits o mecanoscrits destinats a la impremta, all que ha
danar en versaleta sindica per mitj dun doble subratllat o b encerclant-
ho i posant al marge labre viatura vers.
Llombart, Constant: Los flls de la morta-viva, Valncia, 1879.
Xifres romanes
Les xifres romanes, quan acompanyen una paraula que sescriu en
minscula (com ara segles, millennis, volums, toms, etc.) se solen escriure
en versaleta:
Es tracta dun s que data del segle XVIII.
Apareix referit en el volum III de les seues obres completes.
Per sescriuen en majscula si acompanyen una paraula escrita amb
majscula inicial:
Pius V
IV Assemblea de les Institucions Escolars
I Congrs dHistria de la Vall dAlbaida
tims de paraules
Els tims, s a dir, les formes originries de les paraules, se solen escriure
en versaleta:
La paraula ctedra i la paraula cadira deriven del tim llat CATHEDRA.
Segons Coromines, la paraula rodeno deriva del gtic RAUDAN.
165
Cognoms en referncies bibliogrques
En bibliografies, ndexs onomstics, etc., els cognoms dels autors
se solen escriure en versaleta, per mantenint la lletra inicial en
majscula:
SIMEON RIERA, J. Daniel: El mite dfrica, Universitat de Valncia, Valncia, 2002.
CASP, Xavier: Aires de can, Barcelona, 1950.
Personatges en obres teatrals
En obres de teatre i guions cinematogrcs, els noms de personatges
se solen escriure en versaleta:
SAVONAROLA: El poble tallar de soca-rel tanta malignitat.
CSAR: Roma maclama com un nou Juli Csar.
Obres autocitades
Els ttols de publicacions que se citen a elles mateixes, en el prleg o en
la introducci, se solen escriure en redona i en versaleta:
Este MANUAL DE DOCUMENTACI ADMINISTRATIVA t per objecte difondre entre el
personal que treballa en lmbit administratiu uns models de referncia.
LA NEGRETA
La lletra negreta es diu aix perqu t el tra ms gruixut que les altres
lletres de la mateixa famlia. Pot ser tant redona com cursiva, i en general
sutilitza per a destacar i facilitar la localitzaci duna determinada paraula
o expressi:
Lletra redona Lletra negreta Lletra negreta cursiva
En texts manuscrits o mecanoscrits destinats a la impremta, all que ha
danar en negreta sindica per mitj duna lnia ondulada o b encerclant-ho
i posant al marge labre viatura negr.
Sescriuen en negreta les paraules que es volen destacar en un text.
166
Els tipus de lletra
Ttols
Els ttols de captols, apartats i pargrafs se solen escriure en negreta:
1. Les activitats del sector primari
En la segona mitat del segle XX, lactivitat agrria va passar duna
agricultura tradicional, que ocupava m dobra abundant, a una agri-
cultura evolucionada o de mercat.
Lemes dobres lexicogrques
Els lemes de les entrades de diccionaris i enciclo pdies (s a dir, les
paraules de les quals es dna informaci) se solen escriure en negreta:
sndrome f. Conjunt de smptomes i signes que denixen clnicament
una malaltia.
Noms propis de persona en notcies de premsa
Els noms propis de persona, en certes notcies de premsa, a vegades es
destaquen en negreta:
Possiblement, una circumstncia que ha jugat en contra desta cinta
s que sempre sespera el millor dun dels cineastes ms slids dels
ltims anys, que va hipnotitzar amb Desitjant amar (2000) a Cannes,
on va guanyar el Premi al Millor Director amb Happy Together fa deu
anys i va dividir opinions amb 2046 (2004). A ms, Mi Blueberry Nig-
hts presenta com a allicient el debut cinematogrc de lestrella del
jazz i el pop Norah Jones, escortada per gures del pes de Natalie
Portman, Rachel Weisz, David Strathairn i Jude Law. Per si fra
poc, lexcepcional fotograa, saturada de color i dombres, s obra
de Darius Khondji, illuminador de Delicatessen (1991) i un dels ms
prestigiosos operadors del moment, i la msica original la rma Ry
Cooder (Pars-Texas).
167
ELS SIGNES DE PUNTUACI
CONSIDERACIONS GENERALS
Els signes de puntuaci tenen com a funci prioritria representar len-
tonaci de la llengua oral, si b tamb servixen per a organitzar el discurs
i, ocasionalment, per a desfer ambigitats.
Bsicament, segons la funci que realitzen, es poden distingir tres
tipus de signes de puntuaci: els signes de pausa (la coma, el punt i coma,
el punt, els dos punts i els punts suspensius); els signes dentonaci (els
dinterrogaci i els dexclamaci), i els incisos (els guions, els parntesis, els
claudtors i les cometes).
Hi ha tamb uns altres signes amb funcions molt especques, com sn
ara lasterisc (*), la barra inclinada (/), la barra invertida (\), la pleca (|), la
doble pleca (||), el signe de secci (), el calder (), la titla (~), el redol
(), les claus ({ }), etc.
POSICI DELS SIGNES DE PUNTUACI
Els signes de puntuaci senzills (coma, punt, punt i coma, dos punts i
punts suspensius) sescriuen immediatament desprs de la paraula anterior
i separats per un espai de la paraula posterior:
De primer plat serviren unes ensalades molt variades; de segon, un
marisc excellent; desprs, per a postres, tragueren un enorme plat
de fruita, que tenia de tot: pltans, pomes, peres, prunes, albercocs,
cireres, taronges, mel i no s quantes coses ms.
168
Els signes de puntuaci
Els signes de puntuaci dobles (guions, parntesis, claudtors i cometes,
i opcionalment els signes dinter rogaci i dexclamaci) sescriuen imme-
diatament davant i darrere del text que inclouen. Els signes dobertura
sescriuen separats per un espai de la paraula precedent i units a la paraula
segent; els de tancament, en canvi, sescriuen units a la paraula precedent
i separats per un espai de la paraula segent:
Les seues declaracions i ara no voldria entrar en polmiques
contribuxen ben poc a crear un clima de concrdia.
Eduard Escalante (Valncia, 1854-1921) va introduir la sarsuela en el
teatre valenci de la seua poca.
Larticle 4 de la Llei 4/2006 establix literalment que Es declaren
protegits genricament, sense necessitat de resoluci singularitzada,
els exemplars de qualsevol espcie arbria existent a la Comunitat
Valenciana que igualen o superen [] els 350 anys dedat.
LA COMA
Usos de la coma
La coma (,) representa una pausa breu o una inexi tonal en el discurs.
Susa en els casos segents:
a) Per a separar els diversos elements duna enumeraci:
Necessitem ordinadors, impressores, escners, material docina
Els pares, els iaios, els germans, els amics, tots vingueren a la festa.
Quan lltim element duna enumeraci va unit a lanterior amb les
conjuncions i, o i ni, no es posa coma:
El seu germ s alt, prim i ben plantat.
Qu tabellix de beure? Aigua, vi o cervesa?
La poblaci no tenia ni aigua ni aliments.
169
No obstant aix, s que es posa coma davant de les conjunci i quan
introdux una seqncia que expressa un contingut diferent (una conclusi,
una causa, un aclariment, una acotaci, un mats dadversitat, una indicaci
temporal, etc.) respecte als elements anteriors o quan unix elements que
ja contenen termes coordinats:
Actu sense contemplacions per a intentar donar una imatge decincia,
i probablement eixe va ser el seu gran error.
Lestabliment est obert de dilluns a divendres, de 9 a 14 hores i de
15 a 19 hores, i dissabtes, de 9 a 13 hores.
Quan el subjecte est constitut per una enumeraci delements que es
tanca amb la paraula etctera (o la seua forma abreviada, etc.), cal acotar-
la entre comes:
La creaci de plataformes dintercanvi dinformaci, documentaci,
aplicacions informtiques, etc., s lobjectiu fonamental de la nostra
organitzaci.
b) Per a allar un vocatiu:
Isabel, escolta el que vull dir-te.
Mira, Jaume, no pense tornar a repetir-tho.
c) Per a separar incisos explicatius:
El poble de Benaguasil, situat en la comarca del Camp de Tria, t
actualment prop de 10.000 habitants.
El peix blau, molt benecis per a alleujar els smptomes de malalties
inamatries, ha de consumir-se fresc.
Valncia, ciutat del Tria.
La presncia o absncia de comes determina la distinci entre les oracions
relatives explicatives, que se separen amb comes de loraci principal, i les
oracions relatives especicatives, que no porten comes:
170
Els espectadors, que havien aguantat ns al nal de la representaci,
manifestaren la seua disconformitat amb crits i xiulits. (= tots els
espectadors)
Els espectadors que havien aguantat ns al nal de la representaci
manifestaren la seua disconformitat amb crits i xiulits. (= noms els
espectadors que havien aguantat ns al nal)
d) Per a indicar una alteraci de lorde lgic de les parts dun enunciat,
anteposant al verb elements que solen anar posposats:
De les seues histries, no en vull saber res.
Amb una miqueta de pacincia, potser el podrs convncer.
e) Per a acotar oracions temporals, condicionals, adver satives, conces-
sives o consecutives:
Quan arribrem al teatre, la representaci ja havia comenat.
Si no tagrada estudiar, s millor que et poses a treballar.
Volia vindre a lexcursi, per els seus pares no lhan deixat.
Encara que em demane perd, no pense tornar amb ell.
Em va dir que ho faria, de manera que estigues tranquilla que ho far.
Aix no obstant, la coma pot ometres si les oracions sn curtes:
Quan arribes telefonam.
Si vols vine.
s increble per cert.
Tampoc s necessria la coma en el cas que les oracions temporals o
condicionals estiguen posposades a loraci principal:
Ja havien comenat a dinar quan arribrem.
Noms tho dir si em fas un favor.
f) Per a separar de la resta de la frase una srie de locucions conjun-
tives o adverbials, com ara no obstant aix, per tant, s a dir, en , ara b, en
primer lloc, en denitiva, al cap i a la , daltra banda, etc.:
171
No ha estudiat gens i, no obstant aix, ha aprovat tot el curs.
No sabem, per tant, com va poder fugir de la pres.
Daltra banda, hi ha altres factors que han intervingut en la seua decisi.
g) Per a marcar lelisi del verb:
El Valncia, campi de la Lliga, i el Vila-real, de la Copa.
Els que tinguen bitllet de primera classe, a lltim vag.
Per lagost, gues i most.
h) Per a delimitar clusules absolutes de participi o de gerundi:
Concls el trmit daudincia, linstructor ha de trametre lexpedient
a la Secretaria General.
Havent observat una errada en la llista publicada, sen detalla la correcci.
i) Per a evitar confusions o ambigitats:
Si ve, Joan ho far.
Votar pel no, no signica que hgem de quedar-nos com estem.
j) En texts legals, per a separar el ttol de la data en qu es promulguen:
LLEI 7/2007, de 12 dabril, de lEstatut Bsic de lEmpleat Pblic.
Reial Decret Llei 13/2006, de 29 de desembre, pel qual sestablixen
mesures urgents en relaci amb el programa PREVER per a la modernit-
zaci del parc de vehicles autombils.
k) En els encapalaments de cartes i documents, per a separar la fr-
mula de salutaci del cos textual:
Estimada Jlia,
Tescric esta carta per a dir-te que
Amb esta funci, tamb sutilitzen els dos punts:
Hola, Joan:
Grcies per haver-me escrit
l) En les datacions, per a separar el lloc o el dia de la setmana de la data:
Almassora, 21 de juny del 2007
Dijous, 26 de juliol del 2007
172
m) En les adreces, per a separar el nom del carrer i el nmero de limmoble:
C/ Pintor Maella, 5
Plaa del Pouet, nm. 22-6
Altres usos de la coma
A banda dels usos indicats en els apartats anteriors, la coma tamb
sutilitza convencionalment amb les funcions segents:
a) En les expressions numriques, per a separar les unitats enteres de
les decimals:
T 6,5 metres de llarg.
Mha costat 25,63 euros.
b) En lexpressi de les hores, per a separar els minuts de les fraccions
de segon:
El rcord ha quedat establit en 10,19 minuts.
Usos incorrectes de la coma
a) No sha descriure coma entre el subjecte i el verb:
Els representants de les organitzacions
sindicals, van manifestar la seua oposi-
ci a lacord adoptat.
Els representants de les organitzacions
sindicals van manifestar la seua opo-
sici a lacord adoptat.
b) No sha descriure coma entre el verb i els complements:
El president de la patronal va
manifestar, que no acudiria a la
reuni convocada.
Volem agrair sincerament a tots
els ciutadans, la conana que han
depositat en el nostre partit.
El president de la patronal va mani-
festar que no acudiria a la reuni
convocada.
Volem agrair sincerament a tots
els ciutadans la conana que han
depositat en el nostre partit.
173
EL PUNT I COMA
El punt i coma (;) representa una pausa superior a la de la coma i inferior
a la del punt. Susa en els casos segents:
a) Per a separar grups delements en enumeracions complexes, que
ja inclouen altres signes de puntuaci (generalment comes), excepte
lltim element de lenumeraci precedit de la conjunci i, que se separa
de lelement anterior amb coma i no amb punt i coma:
Hi assistiren la directora general, Sra. Meli; el secretari de la Comissi,
Sr. Mart, i el primer vocal de la Comissi, Sr. Grau.
En la secci dalimentaci, hem de comprar llet, sucre i caf; en
la secci de neteja, detergent i lleixiu, i en la farmcia, analgsics,
esparadrap i alcohol.
b) Davant de conjuncions i locucions adversatives, concessives o con-
secutives (per, no obstant aix, per consegent, etc.), quan unixen oracions
que contenen comes:
Al nal, desprs de molts esforos, vaig poder anar al viatge; per, si
vols que et siga franc, val ms que mhaguera quedat en casa.
Linforme de la Comissi Tcnica s negatiu; no obstant aix, si ses-
menen les decincies detectades, hi ha la possibilitat que es revise
lexpedient.
c) Per a separar frases completes estretament unides pel signicat:
Estes actuacions tenen un doble vessant: duna banda, sn propostes
que tenen a veure amb la morfologia urbana; duna altra, tracten de
donar resposta a problemes infraestructurals importants.
Hui encara estem a temps dactuar; dem, probablement, ja ser
massa tard.
174
EL PUNT
Usos del punt
El punt (.) representa una pausa important en el discurs. La paraula que
seguix el punt sha descriure amb majscula inicial. Segons la funci que
es realitza, es distingixen tres tipus de punts: el punt i seguit, el punt i a
part i el punt nal.
El punt i seguit sutilitza per a marcar el nal duna oraci amb sentit
complet:
El viatge estigu plagat dincidncies. La primera nit sens avari el
cotxe i hagurem de caminar durant una hora per a trobar un lloc
habitat.
El punt i a part assenyala una pausa ms llarga que la del punt i seguit,
i sutilitza per a separar pargrafs que expressen idees diferents sobre un
mateix tema:
De les imatges del paisatge de Mart preses per la sonda Pathnder, els
cientcs han obtingut proves considerades denitives que el planeta
va patir en algun moment unes inundacions catastrques.
Les primeres anlisis de les dades que ha enviat el robot Sojourner
sobre la composici del sl marci indiquen que es troba realment
a Mart, ha assenyalat Rudolf Rieder, el cientc encarregat desta
part de la missi.
El punt nal indica lacabament dun text.
Altres usos del punt
A banda dels usos relacionats amb lentonaci, el punt sutilitza tamb
en els casos segents:
a) Desprs de les abreviatures:
La representaci abreviada dels dies de la setmana s: dl., dm., dc.,
dj., dv., ds. i dg.
175
b) Per a separar els milers en totes aquelles xifres que es lligen habi-
tualment com a quantitats senceres:
Limport total de les obres ascendix a 72.000 euros.
Amb esta funci, tamb sutilitza lespai en blanc:
Va rebre una subvenci de 6 500 .
c) Per a separar el dia, el mes i lany en les dates expressades en xifres:
El 25 dagost del 2002 (25.08.02)
Amb esta funci, tamb sutilitzen el guionet (-) i la barra (/):
25-08-02
25/08/02
d) Per a separar les hores i els minuts en lexpressi de les hores:
El vol t prevista larribada a les 8.30 hores.
Amb esta funci, tamb sutilitzen els dos punts:
El tren arriba a les 6:45 hores.
Usos incorrectes del punt
a) No sha descriure punt desprs de ttols quan apareixen allats:
Tirant lo Blanch. Tirant lo Blanch
b) No sha descriure punt desprs dels smbols:
2 kg. 2 kg
124 m. 124 m
c) No sha descriure punt en els anys separant les unitats de miler i
les centenes:
lany 2.007 lany 2007
176
d) No sha descriure punt desprs de les datacions:
Alacant, 30 de juny del 2007. Alacant, 30 de juny del 2007
e) No sha descriure punt desprs dels signes dinterrogaci o exclamaci:
Quan vindrs?. Quan vindrs?
Per se nha anat!. Per se nha anat!
ELS DOS PUNTS
Usos dels dos punts
Els dos punts (:) representen una pausa superior a la de la coma i inferior
a la del punt. Susen en els casos segents:
a) Per a introduir enumeracions o sries que poden anar disposades en
lnia contnua o en columna:
En la conferncia intervindran diversos pasos europeus: Itlia, Sussa,
Frana, Blgica, etc.
b) Per a introduir exemples, especialment quan van precedits de la
paraula segents:
Dins deste grup sinclouen les locucions conjuntives segents: abans
que, aix que, de seguida que, desprs que, des que, ns que, sempre
que, tan bon punt, etc.
c) Per a introduir una oraci que indique la causa, la conseqncia, la
conclusi, etc., respecte de loraci precedent:
Segons el Codi Civil, este testament no t validesa: cal demanar-ne
lanullaci.
T un examen dilluns: no podr vindre a lexcursi.
177
d) Per a introduir citacions textuals:
Quant al pacte social, el ministre va manifestar: A pesar de les
discrepncies que hi ha entre els agents socials, s absolutament
imprescindible per a este pas que hui sarribe a un acord.
e) Desprs de les paraules expose, demane, certique, etc., en certs
documents administratius:
SOL LICITE: Que em siga concedida lajuda demanada.
f) En els encapalaments de cartes i documents, per a separar la fr-
mula de salutaci del cos textual:
Benvolgut amic:
Fa molt de temps que volia escriuret, per
Amb esta funci, tamb sutilitza la coma:
Marta,
Tagrasc que hages sigut tan sincera
Altres usos dels dos punts
A banda dels usos indicats en els apartats anteriors, els dos punts tamb
sutilitzen convencionalment amb les funcions segents:
a) Per a indicar la divisi aritmtica entre dos quantitats:
240:12
b) Per a separar les hores i els minuts en lexpressi de les hores:
El ferrocarril t prevista leixida a les 10:30 hores.
Amb esta funci, tamb sutilitza el punt:
El ferrocarril t prevista leixida a les 10.30 hores.
178
s incorrecte dels dos punts
s incorrecte escriure dos punts entre una preposici i el substantiu
que introdux:
En la reuni hi havia repre sentants
de: Bielorssia, Estnia, Litunia i
Ucrana.
Lobra ha sigut dirigida per: Carles
Mira.
En la reuni hi havia repre sentants
de Bielorssia, Estnia, Litunia i
Ucrana.
Lobra ha sigut dirigida per Carles
Mira.
ELS PUNTS SUSPENSIUS
Usos dels punts suspensius
El signe dels punts suspensius () est format per tres punts consecu-
tius. Susen en els casos segents:
a) Per a expressar una interrupci del discurs que indica sorpresa, dubte,
temor, vacillaci:
Volia preguntar-te, b, que si tabellix eixir esta nit amb mi.
Diuen que acabaran esta mateixa setmana, s, ja mho he cregut!
b) Per a deixar una frase voluntriament inacabada, pel fet que el nal
es considera sobreents per linterlocutor:
Professors, pares, alumnes Tots estaven dacord amb la soluci
proposada.
Tots saben quina s la situaci. Aix que qui no vullga pols
c) Per a introduir una pausa emftica que realce algun element del
discurs:
Este s el moment dactuar, i hem daprotar-lo: o ara o mai Eixa
s la nostra disjuntiva!
179
d) Per a insinuar paraules o expressions malsonants, evitant-ne la
reproducci completa:
En algun moment els nims sexaltaren i sarribaren a sentir insults
com ll de p, c i altres expressions injurioses.
e) Collocats entre claudtors, per a indicar lomissi duna part del text
en una citaci textual:
La disposici transitria primera de la Llei ds i Ensenyament del
Valenci establix que Ls i ensenyament del valenci regulats en
esta llei [] hauran de realitzar-se en un termini de tres anys.
Combinaci dels punts suspensius amb altres signes de puntuaci
Els punts suspensius poden anar seguits per qualsevol signe de puntu-
aci, excepte el punt:
Lladres, roders, assassins, eixa s la gent que hi trobars.
Males maneres, insults, amenaces; segons pareix, tot est perms.
s incorrecte dels punts suspensius
No shan descriure punts suspensius darrere de la paraula etctera (o
de la seua abreviatura etc.):
Com a exemples dactivitats rela-
cionades amb el sector terciari,
tenim el transport, la banca, el
comer, etc
Com a exemples dactivitats rela-
cionades amb el sector terciari,
tenim el transport, la banca, el
comer, etc.
180
ELS SIGNES DINTERROGACI
Usos dels signes dinterrogaci
Els signes dinterrogaci sutilitzen per a delimitar enunciats interroga-
tius directes. Poden utilitzar-se noms al nal del perode o b al comen-
ament i al nal, sobretot quan puguen generar-se ambigitats o en texts
escrits per a ser llegits, en qu s especialment important marcar el punt
exacte on shan de realitzar determinades inexions tonals:
Quants dies falten per a les vacacions?
Per es pot saber on thavies cat?
Combinaci dels signes dinterrogaci amb altres signes de puntuaci
El signe dinterrogaci de tancament pot anar immediatament desprs
de punts suspensius o dels signes dincs (parntesis, guions o cometes):
Vols dir que?
Pot justicar-se en algun cas la violncia es pregunt el confe-
renciant?
Tamb pot anar davant duna coma, dun punt i coma i de dos punts:
Jo noms vull saber tres coses: on?, des de quan? i per qu?
Per no pot anar seguit de punt:
Qui no sha sentit com un estpid
rematat alguna vegada?. Jo, he de
confessar-ho, moltes vegades.
Qui no sha sentit com un estpid
rematat alguna vegada? Jo, he de
confessar-ho, moltes vegades.
181
ELS SIGNES DEXCLAMACI
Usos dels signes dexclamaci
Els signes dexclamaci sutilitzen per a delimitar enunciats exclama-
tius directes o associats a interjeccions i onomatopeies. Poden utilitzar-se
noms al nal del perode o b al comenament i al nal, sobretot quan
puguen generar-se ambigitats o en texts escrits per a ser llegits, en qu
s especialment important marcar el punt exacte on shan de realitzar
determinades inexions tonals:
Vs-ten ara mateix desta casa!
Oh! Quina sorpresa!
Combinaci dels signes dexclamaci amb altres signes de puntuaci
El signe dexclamaci de tancament pot anar immedia tament desprs
de punts suspensius o dels signes dincs (parntesis, guions o cometes):
Quan el veja, ja li ho dir jo...!
I tu precisament dius que no ests massa catlic!
Pot estar seguit tamb duna coma, dun punt i coma i de dos punts:
Oh senyor!, sigueu bondads amb el vostre poble.
En canvi, no pot anar seguit de punt:
Ja sn les tres!. Ja sn les tres!
ELS GUIONS
El gui () sutilitza en els casos segents:
a) Per a delimitar un incs, i en este cas sescriu immediatament davant
de la primera paraula de lincs i immediatament darrere de lltima:
182
La falta de primeres matries un dels principals problemes de la
nostra economia ha determinat que la indstria no haja prosperat
tant com hauria sigut desitjable.
Com que estava fart desperar, men vaig anar i no cal que texplique
de quin humor.
b) Per a marcar linici del parlament dun personatge en un dileg:
Bon dia, s vost Joan Peris?
Efectivament, sc jo. Qu volia?
c) Per a introduir o emmarcar els comentaris del narrador en texts
narratius:
Torna prompte, per favor va dir Jlia amb una veu molt tnue.
Ja saps que no podr tornar abans de les deu va respondre Sergi,
enutjat davant del que considerava una petici impossible de satisfer.
En el cas que les paraules del narrador interrompen la intervenci del
personatge, sescriuen dos guions (un dobertura i un altre de tancament),
acotant les paraules del narrador:
Si ests trista, vs a fer un passeig va suggerir Ramon. Et vindr
b una miqueta daire fresc.
ELS PARNTESIS
Usos dels parntesis
Els parntesis sn un signe doble, consistent en un signe dobertura i un
altre de tancament ( ), que susen en els casos segents:
a) Per a intercalar en una frase informacions comple mentries, aclari-
ments breus, dades secundries, etc.:
El pressupost denguany (un mili deuros) resulta insucient per a
dur a terme totes les millores previstes.
183
La LOGSE (Llei dOrdenaci General del Sistema Educatiu) pretn
racionalitzar el sistema educatiu.
Decret 117/1991, de 26 de juny, del Consell de la Generalitat Valen-
ciana, pel qual saprova el barem general daplicaci als concursos de
mrits per a la provisi de llocs de treball (DOGV nm. 1.577, de 2
de juliol del 1991).
b) Per a indicar les acotacions de lautor o els aparts dels personatges
en les obres teatrals:
JLIA (mentres agafa el xiquet del bressol): La mare ja mho ha dit.
c) Per a introduir diverses opcions de lectura en un mateix text:
Cada persona t el(s) seu(s) ritme(s) daprenentatge.
d) El parntesi de tancament tamb sutilitza per a introduir una lletra
dorde en lenumeraci de diversos apartats:
Sn funcions de les Corts:
a) Aprovar els pressupostos de la Generalitat i les emissions de
deute pblic.
b) Controlar lacci del Consell.
c) Elegir el president de la Generalitat.
d) Exigir, si s el cas, la responsabilitat poltica del president i del
Consell.
El parntesi es mant quan es fa una referncia dins del text a un apartat
introdut per una lletra dorde:
Es modica lapartat c) de larticle 67 del Text Refs de la Llei dHi-
senda Pblica de la Generalitat Valenciana.
Combinaci dels parntesis amb altres signes de puntuaci
Quan un parntesi de tancament coincidix amb una coma, un punt i coma
o dos punts, estos signes han danar immediatament desprs del parntesi:
184
La vila semplaa en lentrada natural de la serra dEspad (1.030
metres), prxima al riu Anna.
Esta qesti, s cert, va ser tractada en el Ple del mes de novembre
(celebrat el dia 7); per, en realitat, va ser aprovada en el Ple de
desembre.
En el cas que el parntesi de tancament estiga en contacte amb un
punt, este sescriu desprs del parntesi de tancament quan el parntesi
dobertura est en linterior de la frase:
Pensvem que, a pesar de ser tan diferents, entre ells hi havia un res-
pecte mutu que mantenia cohesionada la parella (per les diferncies
saguditzaren amb el temps i la relaci esdevingu impossible).
Per contra, el punt sescriu davant del parntesi quan el parntesi
dobertura inicia una frase:
El cicle de conferncies tindr lloc durant la setmana del 2 al 6 de
juliol. (Per a ms informaci, consulteu la pgina web de lassociaci.)
ELS CLAUDTORS
Els claudtors sn un signe doble, consistent en un signe dobertura i
un altre de tancament [ ], que susen en els casos segents:
a) Per a indicar lomissi de text dins duna citaci textual. En este cas
contenen uns punts suspensius:
Com reconeix la Llei Orgnica 3/2007, el reconeixement ple de la
igualtat formal davant de la llei [] ha resultat insucient.
b) Per a introduir algun aclariment, especialment quan una citaci
queda incompleta fora del seu context:
Nosaltres [els valencians] som mediterranis i, en general, estem
orgullosos de ser-ho.
185
c) Per a posar entre parntesis un text que ja cont algun parntesi:
Es pronuncien amb o oberta les paraules acabades en -ot i -ota, com
ara: clot, devot, pot; cabota, pilota, quota (excepcions: bot, nebot; bota
[calcer], bta [recipient per al vi] i jota).
d) En lingstica, per a delimitar les transcripcions fontiques:
En algunes comarques valencianes, s habitual lemmudiment de la r
de nal de paraula: corredor [koredo].
LES COMETES
Usos de les cometes
Les cometes sn un signe doble, que presenten una certa varietat tipo-
lgica, amb funcions especques diferenciades. Aix, les cometes poden ser
baixes o angulars ( ), altes o angleses ( ) i simples ( ).
Les cometes dobles (siguen baixes o altes) sutilitzen en els casos segents:
a) Per a emmarcar la reproducci de citacions textuals:
Segons linvestigador entrevistat, els estudis sobre el genoma hum
representen el projecte cientc ms important del segle XXI.
I li va amollar: si aix s el que penses de mi, sincerament, val ms
que no ens tornem a veure.
En el cas que shaja de posar entre cometes alguna paraula o expressi
dins dun text que ja est entre cometes, susen les cometes altes si pr-
viament shan utilitzat les baixes, o les simples si shan utilitzat les altes:
Lorador nalitz el seu discurs amb estes paraules: este tema podria
donar lloc a una altra conferncia, que potser podrem titular Les
oportunitats comercials de la Xarxa.
186
O b:
Lorador nalitz el seu discurs amb estes paraules: este tema podria
donar lloc a una altra conferncia, que potser podrem titular Les
oportunitats comercials de la Xarxa.
b) Per a indicar els ttols de conferncies, comunicacions, ponncies i
discursos:
El ttol de la conferncia ser Les noves tecnologies i el medi ambient.
c) Per a citar el ttol del captol dun llibre, dun article periodstic i, en
general, qualsevol part inclosa dins duna publicaci:
El captol segon t com a ttol Qestions de nomenclatura.
s un fragment de larticle Tribus urbanes.
d) Les cometes de tancament tamb sutilitzen en llistes, relacions, etc.,
per a suplir alguna dada ja escrita en la mateixa situaci de la lnia anterior:
ON DIU HA DE DIR
pg. 13 pressumpte presumpte
alicient allicient
aillar allar
Per la seua banda, les cometes simples susen en els casos segents:
a) Per a emmarcar el signicat duna paraula o duna expressi:
La paraula otitis est formada a partir de
les paraules gregues orella i inamaci.
b) Per a acotar, en els titulars periodstics, una paraula o expressi que
dins del text sescriu en cursiva:
Ladu a lapartheid
187
Combinaci de les cometes amb altres signes de puntuaci
Quan les cometes de tancament coincidixen amb una coma o un punt
i coma, estos signes de puntuaci han danar immediatament desprs de
les cometes:
Els que solliciten la prestaci el prxim dia 16 podran cobrar-la el
mes de desembre, i quan la llei estiga aprovada i en vigor la prestaci
es cobrar sempre al mes segent, ha afegit el portaveu del Govern.
En el cas que les cometes de tancament estiguen en contacte amb un
punt, este sescriu darrere de les cometes de tancament quan les cometes
dobertura estan en linterior de la frase:
Els assistents ovacionaren el representant de la delegaci quan
manifest que el recurs a les armes per a dirimir les controvrsies
representa sempre una derrota de la ra i de la humanitat.
I, per contra, el punt sescriu davant de les cometes de tancament quan
les cometes dobertura inicien una frase:
El que ve desprs de mi mha passat davant, perqu ell ja existia
abans que jo.
LASTERISC
Lasterisc (*) s un signe auxiliar que susa, bsicament, amb les funcions
segents:
a) Com a senyal de crida duna nota a peu de pgina dins dun text. En
este cas, sescriu darrere de la paraula o de les paraules sobre les quals es
dna informaci:
La poesia valenciana dels anys seixanta*
188
Estos asteriscs es poden tancar entre parntesis (*), i sen poden escriure
dos o ms en crides successives dins duna mateixa pgina.
b) En obres lingstiques, per a indicar que la paraula o grup de paraules
marcades amb este signe sn agrama ticals. En este cas, lasterisc se situa
davant de la paraula en qesti:
La paraula *senyaltica s un calc de la paraula italiana segnaletica;
en valenci, la forma correcta s senyalstica.
LA BARRA INCLINADA
La barra inclinada (/) susa en els casos segents:
a) Per a indicar diverses opcions de lectura dun mateix text, i en eixe
cas la barra se situa entre la paraula i el morfema o entre dos paraules:
Senyor/a
Companys/companyes
b) Per a indicar oposici o alternana de paraules, expressions, etc.:
Les relacions nord/sud
Les graes s/ss
c) En algunes abreviatures i combinacions de smbols:
c/c (compte corrent)
km/h (quilmetres per hora)
d) Per a separar el nmero dorde de lany de promul gaci o de legis-
latura en alguns texts normatius:
Reial Decret 1433/1979, de 8 de juny, de Radiodifusi.
Llei 4/1988, dHisenda Pblica Valenciana.
e) Per a indicar fracci o divisi:
Larrova s una mesura de pes equivalent a de quintar.
189
f) Per a indicar cada canvi de vers en lescriptura de versos en lnia:
Vora el barranc dels Algadins / hi ha uns tarongers de tan dol aire,
/ que per omplir daroma laire / no t lo mn millors jardins. (Teodor
Llorente)
g) Per a separar el dia, el mes i lany en les dates expressades en xifres:
El 27 de novembre del 2007 (27/11/07)
Amb esta funci, tamb sutilitzen el guionet (-) i el punt (.):
27-11-07
27.11.07
h) Per a separar les diverses pgines duna adrea dInternet:
http://www.avl.gva.es/documents.htm
LA BARRA INVERTIDA
La barra invertida (\) sutilitza bsicament per a representar el directori
arrel i per a separar els noms de directoris i darxius en una ruta darxiu:
C:\WINDOWS\Fonts
LA PLECA I LA DOBLE PLECA
La pleca (|) i la doble pleca (||) sn signes que a vegades sutilitzen en certs
diccionaris per a indicar un canvi de subaccepci i daccepci, respectivament.
bac m. Taula coberta darena na, usada per a dibuixar, calcular,
etc. | Tauler o marc provet de ls daram parallels amb boles
foradades que corren al llarg destos, usat per a fer clculs arit-
mtics. | Part superior del capitell duna columna, que eixampla
la superfcie sobre la qual descansa larquitrau, etc. || Atifell amb
forma de plat o de safata usat per a llavar els minerals pesants
i separar-los de larena.
190
EL SIGNE DE SECCI
El signe de secci () sutilitza, seguit dun nmero, per a indicar divisi-
ons internes dins dels captols dun llibre:
Vegeu 3.3.1 sobre el punt i seguit.
EL CALDER
El calder () sutilitzava, en els manuscrits medievals i en els primers
temps de la impremta, per a indicar el comenament dels pargrafs.
LA TITLA
La titla (~) sutilitza com a signe diacrtic dalgunes lletres (la en cas-
tell i les vocals i en portugus, per a indicar-ne la pronunciaci nasal),
i en certs diccionaris com a signe abreviatiu, per a substituir la paraula del
lema en les locucions.
obrer -a 1.a. adj. Relatiu o pertanyent als obrers. La classe obrera. El
moviment obrer. b. m. i f. TREB. Persona que treballa en un oci manual
en qualitat dassalariat. Obrer qualicat. Obrer especialitzat. 2. OFICIS
~ de vila Persona que treballa en la construcci o en la reparaci
dedicis, i possex un cert nivell de coneixements i dexperincia.
EL REDOL
El redol () sutilitza, al costat de molts altres recursos tipogrfcs (com
ara el guionet i altres signes), per a indicar els diversos apartats duna
enumeraci.
LES CLAUS
Les claus sn un signe doble, consistent en un signe dobertura i un altre
de tancament { }, que inclouen un text, encara que tamb poden utilitzar-se
alladament en esquemes per a agrupar opcions diferents o fer classicacions.
191
ELS SIGNES DE CORRECCI
En la correcci de proves susen dos tipus de marques: el signe i la crida.
El signe t un signicat concret, i indica la correcci especca que cal fer,
mentres que la crida s noms un senyal per a marcar la lletra, la paraula
o lespai que s objecte de correcci.
El signe es fa en el marge. Pot utilitzar-se qualsevol dels dos marges,
lesquerre o el dret, intentant buscar sempre la mxima proximitat a la
lletra o la paraula que cal corregir. Normalment, el signe de correcci sol
estar precedit duna crida, si b en alguns casos el mateix signe fa tamb
la funci de crida.
192
Els signes de correcci
Els signes ms usuals sn els segents:
SIGNES SUSA PER A
..................................... Espaiar
................................ Llevar espai
................................ Ajuntar pargrafs
................................ Fer un punt i a part
................................ Fer una transposici
................................ Sagnar
................................ Eliminar la sagnia
................................ Justicar
................................ Suprimir
................................ Compondre en minscules
................................ Compondre en majscules
................................ Compondre en versaletes
................................ Compondre en cursiva
min.
maj.
vers.
curs.
193
................................ Compondre en negreta
................................ Compondre en redona
................................ Compondre en superndex
................................ Compondre en subndex
Les crides sn signes que es fan damunt de la lletra, la paraula o lespai
que cal corregir i desprs es repetixen al marge, amb la indicaci concreta
de la correcci que sha de fer. Poden escriures tant en el marge esquerre
com en el dret, tan prop com siga possible de la lletra o paraula que cal
corregir. En principi, per a evitar confusions, conv evitar repetir una deter-
minada crida en una mateixa lnia, fora del cas que es tracte de la mateixa
correcci. Els signes de crida ms habituals sn els segents:
A continuaci soferix una variada mostra dexemples de correccions per
tal que saprecie ms clarament la tcnica de correcci de proves dimprem-
ta. En la columna de lesquerra es dna una indicaci explicativa del tipus
de correcci que es representa en cada la; a continuaci, es reprodux el
text original amb lerror i el signe corresponent que cal fer; tot seguit, en
un espai que representa el marge del text, es posen els signes de crida i de
correcci que cal posar per a indicar lesmena que cal fer, i, nalment, en
la columna de la dreta, es mostra el text tal com hauria de quedar desprs
defectuar la correcci indicada:
negr.
red.
194
OPERACI TEXT ORIGINAL TEXT CORREGIT
Introduir un
espai
entre lletres
Els ajuntaments que
disposen dun web propi
hauran de comunicar-ho
ala Conselleria de Territori i
Habitatge.
Els ajuntaments que
disposen dun web propi
hauran de comunicar-ho
a la Conselleria de Territori i
Habitatge.
Introduir un
espai
entre
pargrafs
Esta Direcci General
d'Energia resol:
Primer. Atorgar a SAU
lautoritzaci administrativa
per a la construcci de les
installacions elctriques
de distribuci correspo-
nents a lamplia ci de
la subestaci trans-
formadora denominada
ST1.
Labast de lampliaci que
sautorit za s la segent:
Un nou transformador
de 40 MVA de potncia.
No es preveu la instal-
laci de nou aparellatge.
Segon. Aprovar el projecte
tcnic dexecuci per a
lampliaci de la subestaci
citada en el punt primer
de la present resoluci
Esta Direcci General
d'Energia resol:
Primer. Atorgar a SAU
lautoritzaci administrativa
per a la construcci de les
installacions elctriques
de distribuci correspo-
nents a lampliaci de
la subestaci trans-
formadora denominada
ST1.
Labast de lampliaci que
sautorit za s la segent:
Un nou transformador
de 40 MVA de potncia.
No es preveu la instal-
laci de nou aparellatge.
Segon. Aprovar el projecte
tcnic dexecuci per a
lampliaci de la subestaci
citada en el punt primer
de la present resoluci
195
Suprimir
lespai i
ajuntar en
una sola
paraula
Unes jornades organit-
zades per a debatre sobre
la problemtica ambiental
i el per qu de la protecci
i la conservaci dels espais
naturals.
Unes jornades organit-
zades per a debatre sobre
la problemtica ambiental
i el perqu de la protecci
i la conservaci dels espais
naturals.
Suprimir
lespai
entre els
pargrafs
Realitzaci per cada
una de les comarques
de linterior dun Pla
Estratgic Comarcal.
Foment de lagricultura
ecolgica i dactivitats
industrials respectuoses
amb les condicions
mediambientals prpies de
les comarques de linterior.
Realitzaci per cada
una de les comarques
de linterior dun Pla
Estratgic Comarcal.
Foment de lagricultura
ecolgica i dactivitats
industrials respectuoses
amb les condicions
mediambientals prpies de
les comarques de linterior.
Unir
pargrafs
La Conselleria
dImmigraci i Ciuta dania
va rmar un conveni
de collaboraci amb
lAssociaci dImmi grants
de Pasos de lEst,
lobjectiu del qual s
afavo rir les activitats de
formaci al collectiu
dimmigrants de pasos de
lEst.
AIPE collaborar, a ms,
amb la Conselleria en
accions de poten ciaci de
la integraci dels diferents
collectius en la societat
valenciana.
La Conselleria
dImmi graci i Ciuta dania
va r mar un conveni
de collaboraci amb
lAsso ciaci dIm migrants
de Pasos de lEst,
lobjectiu del qual s
afavorir les activitats de
formaci al collectiu
dimmigrants de pasos de
lEst. AIPE collaborar, a
ms, amb la Conselleria en
accions de poten ciaci de
la integraci dels diferents
collectius en la societat
valenciana.
196
Fer un punt
i a part
La duraci del present
conveni coincidir amb
lexercici pres supostari del
2008. Amb una anterioritat
mnima dun mes a la
nalitzaci del present
conveni, sen revisar
el contingut, i es podr
prorrogar anualment per
acord de les dos parts.
La duraci del present
conveni coincidir amb
lexercici pres supostari del
2008.
Amb una anterioritat
mnima dun mes a la
nalitzaci del present
conveni, sen revisar
el contingut, i es podr
prorrogar anualment per
acord de les dos parts.
Invertir
lorde de
les lletres
Lavaluaci contnua
de lesmentat Pla, aix
com una anlisi nal
dels resultats del seu
impacte, ens aju daran a
dissenyar-lo i redis senyar-
lo constantemnt perqu
responga tan rpidament
com siga possible als canvis
que van pro duint-se en
la nostra Administraci
pblica
Lavaluaci contnua
de lesmentat Pla, aix
com una anlisi nal
dels resultats del seu
impacte, ens aju daran a
dissenyar-lo i redis senyar-
lo constantment perqu
responga tan rpidament
com siga possible als canvis
que van pro duint-se en
la nostra Administraci
pblica
Invertir
lorde de
les paraules
A ms dels requisits citats,
els cen tres de Formaci
Professional han de reunir
els segents requisits:
A ms dels requisits citats,
els cen tres de Formaci
Professional, han de reunir
els requisits segents:
197
Sagnar En lrea de Consum
senqua dren les funcions
relacionades amb les
matries segents:
- El suport i la promoci
de les associacions de
consumidors i usuaris.
- La coordinaci i el foment
per a la creaci i el funcio-
nament de les ocines
municipals dinfor maci al
consumidor
En lrea de Consum
senquadren les funcions
relacionades amb les
matries segents:
- El suport i la promoci
de les associacions de
consumidors i usuaris.
- La coordinaci i el
foment per a la creaci
i el funcionament de les
ocines municipals din-
formaci al consumidor
Llevar
sagnia
Lrea de Consum sestruc-
tura en tres servicis:
Servici dInspecci de
Bns i Servicis.
Servici de Suport
i Defensa del
Consumidor.
Servici dArbitratge de
Consum.
Lrea de Consum sestruc-
tura en tres servicis:
Servici dInspecci de
Bns i Servicis.
Servici de Suport i
Defensa del Consumidor.
Servici dArbitratge de
Consum.
Justicar Es partix del supsit que
cal introduir els alumnes de
Batxillerat en els conceptes
i les implicacions de la
relativitat.
Es partix del supsit que
cal introduir els alumnes de
Batxillerat en els conceptes
i les implicacions de la re-
lativitat.
Suprimir
una lletra
Es donaran per aconse-
guits els objectius mnims
que permeten a lalumne
superar el 1er i 2n curs de
lESO.
Es donaran per aconse-
guits els objectius mnims
que permeten a lalumne
superar el 1r i 2n curs de
lESO.
198
Suprimir
una paraula
Sha advertit un error
en el plec de condicions
tcniques i en el de clusules
adminis tratives particulars
que han de regir el concurs
per a la con tractaci del
Servici dAtenci Telefnica
Municipal, que consistix
en que no s exigible la
classicaci del contractista.
Sha advertit un error
en el plec de condicions
tcniques i en el de clusules
adminis tratives particulars
que han de regir el concurs
per a la con tractaci del
Servici dAtenci Telef nica
Municipal, que consistix
que no s exigible la
classicaci del contractista.
Afegir una
lletra
Programa dinfrastructura
i explotaci porturia i
actuacions en la costa.
Programa dinfraestructura
i explotaci porturia i
actuacions en la costa.
Afegir una
paraula
Per a la consecuci
destos ns sutilitzaran
els recursos econmics
prevists per la normativa
i programes actuals que
tinguen per objecte la
consolidaci o formaci
destes explo tacions.
Per a la consecuci
destos ns sutilitzaran
els recursos econmics
prevists per la normativa
i programes actuals o futurs
que tinguen per objecte la
consolidaci o formaci
destes explo tacions.
Afegir un
signe de
puntuaci
La Llei Reguladora de
lActivitat Urbanstica va
marcar un gir notable en
les formes de gestionar
el sl en lurbanisme
espanyol i cal atribuir a
favor de la seua aplicaci
un fort increment de la
quantitat de sl que
sha posat en el mercat
per a la construcci de
vivendes i un altre tipus
dedicacions.
La Llei Reguladora de
lActivitat Urbanstica va
marcar un gir nota ble en
les formes de gestionar
el sl en lurbanisme
espanyol, i cal atribuir a
favor de la seua aplicaci
un fort increment de la
quantitat de sl que
sha posat en el mercat
per a la construcci de
vivendes i un altre tipus
dedicacions.
ae
o futurs
,
199
Posar un
accent
Sense perju de les
respon sabilitats a
que done lloc, quan
sautoritzen modica cions
del planejament urba-
nstic no informades
sucientment en el procs
de tramitaci de les ajudes
previstes en el ttol II
desta llei.
Sense perju de les
responsabilitats a
qu done lloc, quan
sautoritzen modicacions
del planejament urba-
nstic no informades
sucientment en el procs
de tramitaci de les ajudes
previstes en el ttol II
desta llei.
Llevar un
accent
El trasplantament de
mdulla ssia s lnica
esperana de curaci per
a determinades malalties
tumorals del sistema
hematopotic.
El trasplantament de
medulla ssia s lnica
esperana de curaci per
a determinades malalties
tumorals del sistema
hematopotic.
Compondre
en minscules
Import del bitllet de la
clas se ms econmica
davi, sempre que la
distncia entre la seua
residncia familiar i la
seu judicial diste ms
de 550 Km, i el despla-
ament danada i tornada
sefectue el mateix dia de la
declaraci testical sense
neces sitat dallotjament.
Import del bitllet de la
clas se ms econmica
davi, sempre que la
distncia entre la seua
residncia familiar i la
seu judicial diste ms
de 550 km, i el despla-
ament danada i tornada
sefectue el mateix dia de la
declaraci testical sense
neces sitat dallotjament.
e
min.
200
Compondre
en majscules
Resoluci de 12 de juliol
del 2007, de la Direcci
General dAvaluaci,
Innovaci i Qualitat
Educativa i de la Formaci
Professional, per la qual es
dicten instruccions sobre
ordenaci acadmica i
dorganit zaci de lactivitat
docent dels centres de
la comunitat valenciana
que durant el curs 2007-
2008 impartisquen cicles
formatius de Formaci
Professional.
Resoluci de 12 de juliol
del 2007, de la Direcci
General dAvaluaci,
Innovaci i Qualitat
Educativa i de la Formaci
Professional, per la qual es
dicten instruccions sobre
ordenaci acadmica i
dorganit zaci de lactivitat
docent dels centres de
la Comunitat Valenciana
que durant el curs 2007-
2008 impartisquen cicles
formatius de Formaci
Professional.
Compondre
en versaletes
Llombart, Constant: Los
lls de la morta-viva,
Valncia, 1879.
LLOMBART, Constant: Los
lls de la morta-viva,
Valncia, 1879.
Compondre
en cursiva
Les neurones, a ms dun
engros siment anomenat
cos, rodejat dunes
ramicacions anomenades
dendrites, tenen un
allargament anomenat ax.
Les neurones, a ms dun
engros siment anomenat
cos, rodejat dunes
ramicacions anomenades
dendrites, tenen un
allargament anomenat ax.
Compondre
en negreta
Article nic. Modicaci
dels articles 65.4t i 88 de la
Llei Orgnica 6/1985, d1 de
juliol, del Poder Judicial.
Article nic. Modicaci
dels articles 65.4t i 88 de la
Llei Orgnica 6/1985, d1 de
juliol, del Poder Judicial.
maj.
vers.
curs.
negr.
201
Compondre
en redona
La Conselleria dAgricultura
ha posat en marxa la
campanya de promoci
amb el lema Sabor
mediterrani. Productes
amb qualitat.
La Conselleria dAgricultura
ha posat en marxa la
campanya de promoci
amb el lema Sabor
mediterrani. Productes
amb qualitat.
Posar un
signe com a
superndex
Poden sollicitar acollir-se
als benecis del Pla de
Vivenda els adquirents o
adjudicataris de viven des
protegides de nova cons-
trucci la superfcie de les
quals no excedisca els 90
m2 tils o 120 m2 per a les
famlies nombroses.
Poden sollicitar acollir-se
als bene cis del Pla de
Vivenda els adquirents o
adjudicataris de viven des
protegides de nova cons-
trucci la superfcie de les
quals no excedisca els 90
m
2
tils o 120 m
2
per a les
famlies nombroses.
Posar un
signe com
a subndex
Els recobriments comes-
tibles es denixen com a
productes comestibles que
recobrixen el producte,
creant una barrera
semiper meable a gasos
(O2 i CO2) i vapor daigua.
Els recobriments comes-
tibles es denixen com a
productes comestibles que
recobrixen el producte,
creant una barrera
semiper meable a gasos
(O
2
i CO
2
) i vapor daigua.
red.
203
CRITERIS DE TRADUCCI
NOMS PROPIS DE PERSONES
Com a norma general, els noms propis de persona shan de mantindre
sense traduir, amb la graa i laccentuaci prpies de la llengua originria:
EN CASTELL EN VALENCI
Ricardo Tormo Ricardo Tormo
Vicent Andrs Estells Vicent Andrs Estells
John Lennon John Lennon
Marguerite Yourcenar Marguerite Yourcenar
PERSONATGES HISTRICS I DE FICCI
Certs personatges histrics, bblics, mitolgics o literaris han generat una
forma especca en la tradici de cada llengua, que cal respectar:
Sansn Sams
Aristteles Aristtil
Homero Homer
Cristbal Coln Cristfol Colom
Carlomagno Carlemany
la Cenicienta la Ventafocs
Blancanieves Blancaneu
Cal tindre en compte, per, que cada llengua genera les seues prpies
tradicions ds, i el fet que un determinat personatge haja adoptat en una
204
Criteris de traducci
llengua una forma especca, diferent de la que t en la llengua originria,
no implica que en altres llenges necessriament haja de tindre tamb
formes especques diferents de loriginal:
Fernando Magallanes Ferno Magalhes
Julio Verne Jules Verne
Carlos Marx Karl Marx
Juan Sebastin Bach Johann Sebastian Bach
REIS, PAPES I SANTS
Els noms de reis, monarques, emperadors, prnceps, membres de cases
sobiranes, dinasties, papes o sants, com a norma general, es traduxen:
el prncipe Carlos el prncep Carles
la reina Beatriz la reina Beatriu
el emperador Carlos V lemperador Carles V
los Borbones els Borbons
el papa Juan XXIII el papa Joan XXIII
san Francisco de Ass sant Francesc dAsss
PERSONATGES AMB NOMS ESCRITS EN ALFABETS NO LLATINS
En el cas de noms de persones escrits en alfabets no llatins, cal tindre
en compte que cada llengua t el seu propi sistema dadaptaci grca, i
per tant les formes castellanes destos noms no coincidixen moltes vegades
amb les formes valencianes:
Mijal Gorbachov Mikhal Gorbatxov
Piotr Ilich Chaikovski Piotr litx Txaikovski
Fidor Dostoyevski Fidor Dostoievski
Ruhollah Jomeini Ruhollah Khomeini
205
NOMS PROPIS DANIMALS
Com a criteri general, el nom dels animals, siguen reals o de ccions
literries o cinematogrques, no es tradux:
el caballo Rocinante el cavall Rocinante
el delfn Flipper el dof Flipper
la perra Laika la gossa Laika
la oveja Dolly lovella Dolly
Aix no obstant, en el cas dels animals mitolgics s que hi ha la tradici
de traduir-ne el nom:
Cerbero Crber
Pegaso Pegs
CRRECS, TRACTAMENTS I TTOLS
Com a norma general, els noms que designen crrecs, tractaments o
ttols es traduxen:
el presidente del Gobierno el president del Govern
el defensor del pueblo el defensor del poble
el duque de Wellington el duc de Wellington
el prncipe de Asturias el prncep dAstries
el zar de Rusia el tsar de Rssia
el ayatol laiatoll
el Excelentsimo Seor Embajador lExcellentssim Senyor Ambaixador
Aix no obstant, certs tractaments especcs dalgunes cultures, que
no tenen una traducci exacta en altres llenges, es mantenen en la forma
de la llengua originria:
sir Francis Bacon sir Francis Bacon
206
lord Byron lord Byron
el frher el frher
el duce el duce
el lehendakari el lehendakari
INSTITUCIONS I ORGANISMES PBLICS
El nom dinstitucions i entitats de carcter pblic, aix com el dels seus
rgans de gesti, com a criteri general, es tradux:
el Congreso de los Diputados el Congrs dels Diputats
el Tribunal Supremo el Tribunal Suprem
el Ministerio de Fomento el Ministeri de Foment
la Direccin General de Trco la Direcci General de Trnsit
el Instituto Nacional de la lInstitut Nacional de la Seguretat
Seguridad Social Social
la Diputacin General de Aragn la Diputaci General dArag
la Comisin de Asuntos Constitucio- la Comissi dAssumptes Constitucionals
nales del Parlamento Europeo del Parlament Europeu
la Casa Blanca la Casa Blanca
Aix no obstant, en alguns casos sha generalitzat ls de certes formes
en la llengua originria que cal respectar:
la Xunta de Galicia la Xunta de Galcia
el Bundestag alemn el Bundestag alemany
la Commonwealth la Commonwealth
el Foreign Ofce el Foreign Ofce
FUNDACIONS I ORGANITZACIONS NO GOVERNAMENTALS
El nom de fundacions, fons o altre tipus dorganitzacions no governa-
mentals, com a norma general, es tradux:
207
Fondo Monetario Internacional Fons Monetari Internacional
Fundacin Espaola de las Cajas Fundaci Espanyola de les Caixes
de Ahorros dEstalvis
Cruz Roja Creu Roja
Media Luna Roja Mitja Lluna Roja
Amnista Internacional Amnistia Internacional
Mdicos sin Fronteras Metges sense Fronteres
Payasos del Mundo Pallassos del Mn
Amb tot, en alguns casos, sha generalitzat ls de certes denominacions
en la llengua originria que cal respectar:
Greenpeace Greenpeace
National Geographic Society National Geographic Society
INSTITUCIONS RELIGIOSES
Com a criteri general, el nom de les institucions religioses es tradux:
Compaa de Jess Companyia de Jess
Orden de los Carmelitas Descalzos Orde dels Carmelites Descalos
Hermandad de Jess Nazareno Germandat de Jess Natzar
Hermanas Hospitalarias del Sagrado Germanes Hospitalries del Sagrat
Corazn de Jess Cor de Jess
FEDERACIONS ESPORTIVES
El nom de les federacions esportives no governamentals, com a norma
general, es tradux:
Federacin Internacional de Ftbol Federaci Internacional de Futbol
Asociado Associat
208
Asociacin Nacional de Baloncesto Associaci Nacional de Bsquet
Real Federacin Espaola de Atletismo Reial Federaci Espanyola dAtletisme
Federacin de Ftbol de la Comunidad Federaci de Futbol de la Comunitat
Valenciana Valenciana
EQUIPS ESPORTIUS
El nom dels equips esportius, com a norma general, es mantenen sense
traduir en la forma que legalment tinguen constituda, especialment quan
se cita el nom complet:
el Gimnstic el Gimnstic
lEspanyol lEspanyol
el Recreativo el Recreativo
el Xerez el Xerez
el Joventut el Joventut
lOlympique lOlympique
Aix no obstant, en el cas que sutilitze el topnim de la ciutat a qu
esta vinculat lequip com a referncia del nom del club, o de lEstat o de
la comunitat autnoma si es tracta de seleccions, s habitual traduir-ne
els noms:
el Zaragoza el Saragossa
el Numancia el Numncia
el Valencia el Valncia
el Villareal el Vila-real
el Npoles el Npols
el Niza el Nia
el partido Espaa-Alemania el partit Espanya-Alemanya
la seleccin de ftbol de la Comunidad la selecci de futbol de la Comunitat
Valenciana Valenciana
209
EMPRESES I ORGANISMES PRIVATS
El nom de les empreses i organismes privats, com a norma general, no
es tradux:
El Corte Ingls El Corte Ingls
Consum Consum
Deutsche Bank Deutsche Bank
Socit Gnrale de Banque Socit Gnrale de Banque
General Motors General Motors
Aix no obstant, en el cas que lempresa tinga registrada una doble
denominaci, cal fer servir el nom de lempresa en correspondncia amb
la llengua del text:
Bancaja Bancaixa
Caja de Ahorros del Mediterrneo Caixa dEstalvis del Mediterrani
Caja Rural Caixa Rural
Caja de Ahorros y Monte de Piedad Caixa dEstalvis i Mont de Pietat
de Ontinyent dOntinyent
MUSEUS, CASTELLS I PALAUS
Com a criteri general, el nom de museus, castells i palaus es tradux:
Museo San Po V Museu Sant Pius V
Museo del Prado Museu del Prado
Museo del Louvre Museu del Louvre
el Castillo de Biar el Castell de Biar
el Castillo de Sigenza el Castell de Sigenza
el Palacio de Congresos el Palau de Congressos
210
HOSPITALS I CENTRES DE SALUT
El nom dhospitals, centres de salut i altres dependncies sanitries,
especialment si sn de carcter pblic, com a norma general, es tradux:
Hospital Universitario La Fe Hospital Universitari La Fe
Centro de Atencin Primaria de Centre dAtenci Primria de Salut
Salud de Canals de Canals
Centro de Especialidades de Beniferri Centre dEspecialitats de Beniferri
Centro de Transfusin de Sangre Centre de Transfusi de Sang de la
de la Comunidad Valenciana Comunitat Valenciana
UNIVERSITATS, INSTITUTS I CENTRES EDUCATIUS
El nom duniversitats, instituts i altres centres educatius, com a criteri
general, es tradux:
Universidad de Alicante Universitat dAlacant
Universidad de Pars Universitat de Pars
Instituto de Tecnologa de Institut de Tecnologia de
Massachusetts Massachusetts
Instituto de Educacin Secundaria Rey Institut dEducaci Secundria Rei
Don Jaime En Jaume
Escuelas Profesionales Luis Amig Escoles Professionals Luis Amig
Colegio Pblico San Juan de Ribera Collegi Pblic Sant Joan de Ribera
COLLEGIS PROFESSIONALS
Com a criteri general, cal traduir el nom dels collegis professionals:
Colegio Ocial de Doctores y Collegi Ocial de Doctors i Llicenciats
Licenciados
Colegio Ocial de Mdicos Collegi Ocial de Metges
Colegio Ocial de Bibliotecarios Collegi Ocial de Bibliotecaris
211
ASSIGNATURES, CURSOS I ESTUDIS
El nom dassignatures, cursos i estudis, com a criteri general, es tradux:
la asignatura Conocimiento del Medio lassignatura Coneixement del Medi
la licenciatura en Ciencias Econmicas la llicenciatura en Cincies Econmiques
el doctorado en Polticas Pblicas el doctorat en Poltiques Pbliques
el mster en Derecho Comunitario el mster en Dret Comunitari
CONFERNCIES I SEMINARIS
El nom de conferncies, comunicacions, discursos, ponncies i seminaris
es mant sense traduir en la llengua en qu shan dimpartir:
la conferencia Una panor mica la conferncia Una panor mica
de las tendencias arquitectnicas de las tendencias arquitectnicas
actuales actuales
la comunicacin Cultura, models la comunicaci Cultura, models i
i interculturalitat interculturalitat
la ponencia Accelerators in la ponncia Accelerators in the Univers
the Univers
CONGRESSOS, JORNADES I SIMPOSIS
El nom de congressos, jornades, simposis i reunions en general, sobretot
si sn de carcter plurilinge, com a norma general, es tradux:
Congreso sobre Medicina Oncolgica Congrs sobre Medicina Oncolgica
Simposio Internacional de Simposi Internacional dInformtica
Informtica Educativa Educativa
II Jornadas sobre Educacin Infantil II Jornades sobre Educaci Infantil
la Cumbre de Washington la Cimera de Washington
IV Reunin sobre Medio Ambiente IV Reuni sobre Medi Ambient
212
EXPOSICIONS, FIRES I CERTMENS
El nom dexposicions, res, certmens i salons, com a norma general,
es tradux:
Exposicin de Equipamiento y Exposici dEquipament i Servicis per
Servicios para Radio a Rdio
Feria Internacional de Inventos y Fira Internacional dInvents i Noves
Nuevas Patentes Patents
Certamen Internacional de Bandas Certamen Internacional de Bandes
de Msica de Msica
Saln Internacional del Automvil Sal Internacional de lAutombil
ESDEVENIMENTS HISTRICS I CULTURALS
El nom desdeveniments histrics i culturals es tradux:
la Segunda Guerra Mundial la Segona Guerra Mundial
la Batalla de Almansa la Batalla dAlmansa
la Batalla del Ebro la Batalla de lEbre
las Germanas les Germanies
FESTIVITATS CVIQUES, RELIGIOSES I POLTIQUES
El nom de festivitats cviques, religioses i poltiques es tradux:
las Fallas les Falles
la Navidad el Nadal
el da de la Constitucin el dia de la Constituci
la Feria de Abril la Fira dAbril
213
EMISSORES DE RDIO I CANALS DE TELEVISI
Com a norma general, el nom de les emissores de rdio i televisi es
mant en la forma original:
Telecinco Telecinco
Canal Nou Canal Nou
Aix no obstant, certes emissores pbliques que emeten en ms duna
llengua tenen consignada una doble deno minaci, i consegentment cal
utilitzar en cada cas la forma que es corresponga amb la llengua del context:
Radio Nacional de Espaa Rdio Nacional dEspanya
Televisin Espaola Televisi Espanyola
DIARIS, REVISTES I PERIDICS
El nom de diaris, revistes i qualsevol altre tipus de publicaci cal deixar-
lo sense traduir:
Las Provincias Las Provincias
El Temps El Temps
The New York Times The New York Times
Le Monde Le Monde
Il Corriere della Sera Il Corriere della Sera
El mateix criteri de no traduir saplica als noms dels butlletins dorga-
nismes ocials que tenen una capalera en una nica llengua, independent-
ment que el contingut siga bilinge o no:
Diari Ocial de la Comunitat Valenciana Diari Ocial de la Comunitat Valenciana
Boletn Ocial del Estado Boletn Ocial del Estado
Boletn Ocial de la Junta de Andaluca Boletn Ocial de la Junta de Andaluca
Journal Ofciel de la Rpublique Franaise Journal Ofciel de la Rpublique Franaise
214
Per, en el cas que els butlletins tinguen una denomi naci bilinge, shan
de citar en correspondncia amb la llengua del text:
Boletn Ocial de la Provincia de Valencia Butllet Ocial de la Provncia de Valncia
Boletn de Informacin Agraria Butllet dInformaci Agrria
Boletn Ocial de la Universidad de Alicante Butllet Ocial de la Universitat dAlacant
Boletn de Informacin Municipal del Butllet dInformaci Municipal de
Ayuntamiento de Ibi lAjuntament dIbi
EDIFICIS SINGULARS
Com a norma general, el nom dels edicis i construccions singulars es
tradux:
el Miguelete el Micalet
la Lonja la Llotja
la Mezquita de Crdoba la Mesquita de Crdova
el Coliseo de Roma el Colosseu de Roma
Aix no obstant, cal respectar aquells casos en qu la tradici ha xat
certs noms dedicis en la seua forma originria:
el Madison Square Garden el Madison Square Garden
el Big Ben el Big Ben
LUmbracle LUmbracle
el Kremlin el Kremlin
FORMACIONS MUSICALS I ARTSTIQUES
El nom de grups artstics (musicals, teatrals, etc.) no es tradux:
Presuntos Implicados Presuntos Implicados
Obrint Pas Obrint Pas
215
Amanda Dansa Amanda Dansa
Rolling Stones Rolling Stones
Aix i tot, en el cas de les bandes o orquestres amb denominacions
constitudes per referncies genriques i el topnim de la ciutat a qu
estan vinculades, s habitual traduir-ne els noms:
Orquesta Filarmnica de Viena Orquestra Filharmnica de Viena
Orquesta Sinfnica de Londres Orquestra Simfnica de Londres
Orquesta de Cmara de la Ciudad de Orquestra de Cambra de la Ciutat de
Mxico Mxic
Banda Sinfnica Municipal de Alicante Banda Simfnica Municipal dAlacant
FORMACIONS POLTIQUES I SINDICALS
El nom de partits poltics i organitzacions sindicals, com a norma gene-
ral, es tradux:
Partido Laborista Partit Laborista
Unin para la Democracia Francesa Uni per a la Democrcia Francesa
Partido Socialdemcrata Alemn Partit Socialdemcrata Alemany
Comisiones Obreras Comissions Obreres
Confederacin General del Trabajo Confederaci General del Treball
Aix no obstant, cal respectar aquells casos en qu la tradici ds
ha consolidat certes denominacions de partits poltics en la llengua
originria:
Sinn Fin Sinn Fin
Eusko Alkartasuna Eusko Alkartasuna
Sendero Luminoso Sendero Luminoso
216
OBRES LITERRIES I CINEMATOGRFIQUES
Les obres literries, cientques, teatrals o cinematogr ques, si noms
tenen versi en una llengua, no es traduxen:
el Romancero gitano, de Federico el Romancero gitano, de Federico
Garca Lorca Garca Lorca
el libro Crim de Germania, de Josep el llibre Crim de Germania, de Josep
Lozano Lozano
la pelcula Los crmenes de Oxford, la pellcula Los crmenes de Oxford,
de lex de la Iglesia dlex de la Iglesia
la obra teatral Historia de una escalera, lobra teatral Historia de una escalera,
dAntonio Buero Vallejo dAntonio Buero Vallejo
Aix no obstant, si les obres citades tenen versions en diferents llenges,
llevat del cas que se cite expressament una versi concreta, cal traduir-ne
el nom:
La odisea, de Homero Lodissea, dHomer
Los hijos de la medianoche, de Els lls de la mitjanit, de Salman
Salman Rushdie Rushdie
Harry Potter y las reliquias de la muerte, Harry Potter i les relquies de la mort,
de J. K. Rowling de J. K. Rowling
Indiana Jones y la ltima cruzada, Indiana Jones i lltima croada, de
de Steven Spielberg Steven Spielberg
La guerra de las galaxias, de George Lucas La guerra de les galxies, de George Lucas
OBRES PICTRIQUES I ESCULTRIQUES
El nom de pintures, escultures, dibuixos i fotograes, com a norma
general, es tradux:
La rendicin de Breda, de Velzquez La rendici de Breda, de Velzquez
El sueo de Ofelia, de Manuel Boix El somni dOflia, de Manuel Boix
217
Noche estrellada, de Vincent van Gogh Nit estrelada, de Vincent van Gogh
El portal del inerno, dAuguste Rodin El portal de linfern, dAuguste Rodin
A vegades, per, el nom de certes obres (sovint perqu no tenen una
traducci literal exacta) shan popularitzat amb el nom de la llengua origi-
nria, i cal respectar la tradici amb qu sn conegudes:
Las meninas, de Velzquez Las meninas, de Velzquez
La Gioconda, de Leonardo de Vinci La Gioconda, de Leonardo da Vinci
OBRES MUSICALS
Els ttols dobres musicals constituts amb noms genrics, com a norma
general, es traduxen:
la novena sinfona de Ludwig van La novena simfonia de Ludwig van
Beethoven Beethoven
la sonata en sol mayor de Claude la sonata en sol major de Claude
Debussi Debussi
la misa en mi menor de Anton Bruckner la missa en mi menor dAnton Bruckner
el concierto en si bemol mayor de el concert en si bemoll major de
Georg Friedrich Hndel Georg Friedrich Hndel
Com a norma general, tamb se solen traduir els ttols dobres clssiques
amb noms especcs:
El lago de los cisnes, de Piotr Ilich El llac dels cignes, de Piotr litx
Chaikovski Txaikovski
Las cuatro estaciones, de Antonio Vivaldi Les quatre estacions, dAntonio Vivaldi
El Danubio azul, de Johann Strauss El Danubi blau, de Johann Strauss
218
Per les peres, les sarsueles, els lieder, les canons i, en general, totes
aquells composicions musicals que tenen un text de base, com a norma
general, es mantenen en la llengua originria:
la pera La Traviata, de Giuseppe Verdi lpera La Traviata, de Giuseppe Verdi
la zarzuela La verbena de la Paloma, la sarsuela La verbena de la Paloma,
con libreto de Ricardo de la Vega y amb llibret de Ricardo de la Vega i
msica de Toms Bretn msica de Toms Bretn
el lied Die schne Mllerin, de Franz el lied Die schne Mllerin, de Franz
Schubert Schubert
la cancin Yesterday, de The Beatles la can Yesterday, de The Beatles
MARQUES REGISTRADES
El nom de marques registrades, com a norma general, no es tradux:
unas zapatillas Vulladi unes sabatilles Vulladi
un coche Volkswagen un cotxe Volkswagen
el detergente Bosque Verde el detergent Bosque Verde
una lavadora Westinghouse una llavadora Westinghouse
Cal tindre en compte, aix no obstant, que certes marques han passat
a designar productes genrics, de manera que, quan susen com a noms
comuns, sovint es traduxen:
unas chirucas unes xiruques
un rollo de celo un rotllo de cello
unas vambas unes vambes
un tablero de formica un tauler de frmica
219
PREMIS I DISTINCIONS
El nom de premis, distincions i condecoracions de qualsevol tipus es
traduxen:
el Premio Cervantes el Premi Cervantes
el Premio de Novela Ciudad de Alzira el Premi de Novella Ciutat dAlzira
el Premio Nobel de la Paz el Premi Nobel de la Pau
la Gran Cruz de la Real y Militar Orden la Gran Creu del Reial i Militar Orde
de San Hermenegildo de Sant Hermenegild
el Oso de Oro del Festival de Cine ls dOr del Festival de Cine de
de Berln Berln
PROVES I COMPETICIONS ESPORTIVES
El nom de proves i competicions esportives, com a norma general, es
tradux:
el Gran Premio de Frmula Uno el Gran Premi de Frmula U
los Juegos Olmpicos de Pequn els Jocs Olmpics de Pequn
el Rally de los Mil Lagos el Ralli dels Mil Llacs
la Vuelta al Mundo a Vela la Volta al Mn a Vela
En alguns casos, per, sha consolidat en la tradici ds una forma en
la llengua originria que cal respectar:
la Volvo Ocean Race la Volvo Ocean Race
la Tennis Master Cup la Tennis Master Cup
220
SIGLES
Com a norma general, les sigles no es traduxen, independentment que
els noms que representen es tradusquen o no:
NBA (National Basketball Association - NBA (National Basketball Association -
Asociacin Nacional de Baloncesto) Associaci Nacional de Bsquet)
MIT (Massachusetts Institut of MIT (Massachusetts Institut of
Tecnology - Instituto de Tecnologa de Tecnology - Institut de Tecnologia de
Massachusetts) Massachusetts)
SPD (Sozialdemokratische Partei SPD (Sozialdemokratische Partei
Deutschlands - Partido Deutschlands - Partit
Socialdemcrata Alemn) Socialdemcrata Alemany)
UNESCO (United Nations Educational, UNESCO (United Nations Educational,
Scientic and Cultural Organization - Scientic and Cultural Organization -
Organizacin de las Naciones Unidas Organitzaci de les Nacions Unides
para la Educacin, la Ciencia y la Cultura) per a lEducaci, la Cincia i la Cultura)
la RENFE (Red Nacional de Ferrocarriles la RENFE (Red Nacional de Ferrocarriles
Espaoles) Espaoles)
Aix no obstant, en alguns casos, especialment quan la sigla representa
una instituci de carcter internacional o un concepte, a vegades s que
es traduxen:
ONU (Organizacin de las Naciones ONU (Organitzaci de les Nacions
Unidas - UNO = United Nations Unides - UNO = United Nations
Organization) Organization)
OTAN (Organizacin para el Tratado OTAN (Organitzaci per al Tractat de
del Atlntico Norte - NATO = lAtlntic Nord - NATO = North
North Atlantic Treaty Organization) Atlantic Treaty Organization))
EEUU (Estados Unidos - USA = United EUA (Estats Units dAmrica - USA =
States of America) United States of America)
ADN (cido desoxiribonucleico - DNA ADN (cid desoxiribonucleic - DNA =
= deoxyribonucleic acid) deoxyribonucleic acid)
221
TEXTS JURDICS I NORMATIUS
Com a norma general, el nom de les lleis i altres disposicions normatives
es tradux:
la Ley de Rgimen Jurdico de las la Llei de Rgim Jurdic de les
Administraciones Pblicas y del Administracions Pbliques i del
Procedimiento Administrativo Comn Procediment Administratiu Com
la Ley de Uso y Enseanza del Valenciano la Llei ds i Ensenyament del Valenci
IMPOSTS I FIGURES JURDIQUES
El nom dels imposts, aix com el de gures jurdiques constitudes
legalment, es tradux:
Impuesto sobre la Renta de las Impost sobre la Renda de les
Personas Fsicas Persones Fsiques
Impuesto sobre el Valor Aadido Impost sobre el Valor Afegit
Bien de Inters Cultural B dInters Cultural
Espacio Natural Protegido Espai Natural Protegit
MITJANS DE TRANSPORT
Com a norma general, el nom propi dels mitjans de transport no es
tradux:
el transbordador Ciudad de Tarifa el transbordador Ciudad de Tarifa
el barco Rainbow Warrior el vaixell Rainbow Warrior
el tren Orient Express el tren Orient Express
Tampoc es tradux el nom dels models de vehicles:
un Ford Fiesta un Ford Fiesta
un Seat Ibiza un Seat Ibiza
un Chrysler Grand Voyager un Chrysler Grand Voyager
222
TOPNIMS
Com a norma general, es tradux exclusivament el nom dels topnims
(pasos, regions, ciutats, accidents geogrcs) que han generat una forma
especca en la tradici cultural de cada llengua:
Francia Frana
Inglaterra Anglaterra
Borgoa Borgonya
Brujas Bruges
Burdeos Bordeus
Mosc Moscou
Npoles Npols
Nueva York Nova York
los Alpes els Alps
los Pirineos els Pirineus
el ro Jcar el riu Xquer
el cabo de Buena Esperanza el cap de Bona Esperana
la isla de Ibiza lilla dEivissa
Cal tindre en compte, per, que molts topnims no han generat una
forma especca, i per tant se citen sempre en la seua forma original sense
traduir:
Chicago Chicago
Stuttgart Stuttgart
La Paz La Paz
San Francisco San Francisco
Ciudad Real Ciudad Real
el ro Tajo el riu Tajo
223
FENMENS METEOROLGICS
Com a norma general, el nom propi amb qu es bategen els huracans
o altres fenmens meteorolgics es mantenen en la llengua original sense
traduir:
la Oscilacin del Sur El Nio lOscillaci del Sud El Nio
el huracn Katrina lhurac Katrina
el huracn Andrew lhurac Andrew
el huracn Paloma lhurac Paloma
225
LS DE LLETRES I XIFRES EN LEXPRESSI DELS NMEROS
Sescriuen amb lletres:
a) Els nmeros que sexpressen amb una sola paraula, s a dir, de lu al
dnou, les desenes (vint, trenta, quaranta, etc.) i les paraules cent, mil, mili,
bili, etc.:
La festa principal se celebra cada sis anys.
Ha de tindre una extensi mnima de cinquanta pgines.
b) Els nmeros que indiquen una quantitat aproximada o quan estan
usats amb intenci expressiva:
El local t capacitat per a unes cinc-centes persones.
Tho he repetit un mili de vegades!
c) Els nmeros que formen part de locucions o frases fetes:
Eren quatre gats.
No veu un bou a tres passes.
d) Els nmeros substantivats que expressen el nom de les dcades:
Moviment juvenil sorgit en els anys setanta.
Entre les seues obres dels anys trenta destaquen Elegies (1928) i Terra
(1935).
e) Els nmeros ordinals i els fraccionaris:
Va participar en la Primera Guerra Mundial.
Partit creat durant la Segona Repblica.
226
L's de lletres i xifres en l'expressi dels nmeros
Els alumnes de tercer i quart dESO.
Ms dun ter de la poblaci compra per Internet.
En canvi, sescriuen amb xifres:
a) Els nmeros que sexpressen amb ms duna paraula, unides en
lescriptura amb guionets o sense:
Queden exclosos els fruits de pes unitari inferior a 175 grams.
Ha destar situat a una distncia mnima de 25 metres respecte a
lencreuament.
En el cas que en un mateix fragment apareguen combinats nmeros
expressats amb una sola paraula i nmeros expressats amb ms duna
paraula, cal escriurels tots amb xifres:
Activitats destinades a jvens entre 18 i 25 anys.
El seu radi dacci oscilla entre 50 i 75 metres.
b) Els nmeros formats per una part entera i una decimal:
Podran participar en la competici les embarcacions de regates amb
una eslora inferior a 3,8 metres.
Larrova s una unitat de pes equivalent a 12,800 quilograms.
c) Els nmeros que van seguits dun percentatge:
Impost que grava un 18% ladquisici de productes de consum.
Representa un 45% del total de la producci darrs.
Per sescriuen amb lletres en el cas que la referncia percentual siga
un recurs expressiu i no una dada precisa:
El nanament de lobra s assumit al cent per cent pels ajuntaments.
Els ciutadans estaven molt dividits sobre esta qesti, prcticament
al cinquanta per cent.
d) Els nmeros seguits del smbol o de labreviatura corresponent:
Dem sespera arribar als 38 C.
227
Laigua transvasada ascendix a 340 hm
3
.
Una cilindrada superior a 250 cc.
e) Els nmeros posposats al substantiu a qu es referixen, usats amb
valor dordinal per a identicar un element concret dins duna srie:
pgina 15
taula 3
grc 8
la 11
f) Els nmeros que expressen magnituds matemtiques, fsiques o
qumiques:
Lexpressi 4x + 2 = 10.
Logaritme que t per base el nmero 10.
Element present en alguns composts derivats de lurani, de smbol Ac
i de nombre atmic 89.
g) Els nmeros que expressen de manera precisa una indicaci horria:
Lany astronmic t 365 dies, 5 hores, 48 minuts i 45,51 segons.
Les portes de lestabliment estaran obertes de 9.00 a 14.00 hores.
La sessi comena a les 13.35 hores.
Per sescriuen amb lletra en el cas que la referncia horria estiga
expressada de manera imprecisa:
Podem quedar de quatre a quatre i mitja.
Va arribar a casa al voltant de les deu de la nit.
La pellcula comena a les onze i quart, aix que podem quedar deu
minuts abans en la porta del cine.
h) Els nmeros que expressen el dia i lany en les datacions:
Lhivern comena el 21 de desembre i acaba el 21 de mar.
El dadaisme s un moviment artstic i literari iniciat lany 1916.
228
Per sescriuen amb lletra els nmeros que estan integrats en locucions,
dates histriques, festivitats o noms propis:
Fins al quaranta dabril, no et lleves ni un l.
La celebraci de lU de Maig.
El pont del Nou dOctubre.
El Moviment Catorze dAbril.
i) Els nmeros identicatius de cases, pisos, aules, habitacions dho-
tel, etc.:
C/ Alt, 25
Plaa del Mol, 6-2
j) Els nmeros identicatius de carreteres, autovies, autopistes, punts
quilomtrics, etc.:
Lautovia V-21.
La CV-35.
Laccident esdevingut en el punt quilomtric 26 de la N-340.
k) Els nmeros que identiquen un text legal o els que corresponen a
alguna de les seues parts:
La Llei 4/1983, ds i Ensenyament del Valenci.
Reial Decret llei 8/2010, de 20 de maig, pel qual sadopten mesures
extraordinries per a la reducci del dcit pblic.
Orde TIN/3176/2010, de 3 de desembre, per la qual es regulen les
operacions de tancament de lexercici 2010, per a les entitats que
integren el sistema de la Seguretat Social.
Larticle 37 de lEstatut dels Treballadors.
Lepgraf 5.4 de la Llei 2/2006.
l) Els nmeros que formen part de la denominaci de productes industrials:
Una impressora HP Deskjet f4580.
229
Un Citron C4 Picasso.
Una Canon EOS 1000D.
m) Els nmeros que integren el nom duna unitat militar:
La Divisi 101 Aerotransportada.
La Brigada 26 de la Policia Local.
n) Els nmeros que identiquen els calibres duna arma de foc:
Una pistola de calibre 45.
Un rie de calibre 22LR.
o) Els nmeros que formen part del nom de vaixells, avions, mssils o
naus espacials:
Un Boeing 777.
El Queen Mary 2.
LApollo 11.
p) Els nmeros que expressen els graus i els minuts de latitud o de
longitud:
La latitud de Valncia s 39.4666667, i la longitud, -0.3666667.
Lhotel est localitzat en les segents coordenades UTM: latitud, 41
28 5 N; longitud, 4 53 37.
q) Els nmeros que expressen els graus dintensitat dun terratrmol:
Un terratrmol de 7,3 graus en lescala de Richter.
Un terratrmol de 12 graus en lescala macrossmica europea.
r) Els gols o punts en les competicions esportives:
Un resultat de 5-0 per a lequip local.
Van perdre per 72 a 68.
s) Els nmeros de srie identicatius de documents, aparells, autom-
bils, codis postals, etc.:
230
Joan Ramon Pujol Bo, amb DNI nmero 41.452.857-A, en nom i
representaci de la Secci de Patrimoni Artstic.
Per a qualsevol consulta, pot telefonar al nmero 963 874 036.
46019 Valncia.
231
ELS TRACTAMENTS PROTOCOLLARIS
INTRODUCCI
Els tractaments protocollaris sn ttols honorcs o de cortesia que es
donen a determinades persones en virtut del crrec que ocupen o de la
seua dignitat.
Actualment, es tendix a restringir ls dels tractaments proto collaris
a escrits de carcter molt formal (invitacions, saludes, convenis) o actes
solemnes (lliuraments de premis, inaugura cions). Llevat destos casos, s
preferible utilitzar els tractaments de senyor o senyora com a frmules
generals de cortesia.
CRITERIS DS DELS TRACTAMENTS PROTOCOLLARIS
Cal tindre en compte que hi ha dos tipus de tractaments protocollaris:
els que sapliquen a persones a les quals sels ha concedit una condecoraci
honorca, que sn de carcter vitalici, i els que estan associats a determi-
nats crrecs, que tenen un carcter temporal restringit al perode durant el
qual sexercixen tals crrecs.
Collocaci dels tractaments
Com a norma general, els tractaments protocollaris sescriuen davant
del nom de la persona, seguits o precedits del crrec que ocupen:
Illustre Senyora Dolors Aroca, diputada de les Corts Valencianes
Excellentssim Senyor Ricard Llavata, president del Tribunal Superior de
Justcia de la Comunitat Valenciana
232
Els tractaments protocollaris
O b precedint directament el crrec:
Molt Honorable President de la Generalitat
Illustres Diputats
s de la lletra majscula
Els tractaments protocollaris, aix com les abreviatures que els repre-
senten, sescriuen sempre amb majscula inicial:
Illustrssima Senyora
Excm. Sr.
En el cas que el tractament protocollari estiga precedint el nom dun
crrec, este sescriu tamb amb majscula inicial:
Honorable Conseller
Illustrssima Senyora Alcaldessa
El tractament general de senyor o senyora sescriu amb minscula quan
apareix sencer:
el senyor Llopis
la senyora Aracil
Per, en el cas que les paraules senyor o senyora formen part dun altre
tractament, sescriuen amb majscula inicial:
Illustrssima Senyora
Excellentssim Senyor
I tamb sescriuen sempre amb majscula inicial les abreviatures cor-
responents:
el Sr. Peris
la Sra. Torr
233
Jerarquia protocollria
En el cas daquelles persones que tenen un tractament protocollari
vitalici i ocupen un crrec que t associat un trac tament diferent, cal apli-
car-los el tractament de rang superior.
Aix, per exemple, en el cas dun expresident de la Generalitat que
posteriorment siga senador, cal aplicar-li el tractament de Molt Honorable
Senyor (associat a la condici dexpresident) i no el dExcellentssim Senyor
(propi dels senadors, de rang inferior).
En el cas de persones que ocupen alhora diversos crrecs que tenen
associats tractaments diferents, cal utilitzar la for ma que correspon al
crrec al qual ens adrecem en cada moment.
Aix, en el cas dun alcalde que siga alhora diputat en les Corts, caldr
aplicar el tractament dIllustrssim o dIllustre, segons que ens adrecem a
ell en la seua condici dalcalde o de diputat.
Els tractaments genrics
Com a tractaments de respecte genrics, en valenci sutilitzen fona-
mentalment les formes senyor i senyora, tant davant del nom de pila com
del cognom:
el senyor Vicent
la senyora Ripoll
Els tractaments en i na, com a frmules de respecte, tenen un carcter
arcatzant que ha fet que, en general, es consideren poc adequades per a
lmbit administratiu. El seu s es restringix a personatges histrics o en
toponmia, formant part del nom de certs municipis o carrers:
el rei en Jaume
la reina na Germana de Foix
234
RELACI DELS TRACTAMENTS PROTOCOLLARIS
A continuaci soferix una llista dels tractaments proto collaris ms
generals, agrupats en diversos blocs (dins dels quals estan ordenats alfab-
ticament), segons que pertan guen a lAdministraci autonmica, lAdminis-
traci estatal, lAdministraci local, lAdministraci de Justcia, la Casa Reial,
la noblesa, la milcia, lesglsia i institucions acadmi ques o universitries.
En la columna de lesquerra gura el nom del crrec, i en la de la dreta, el
tractament que li correspon.
Tractaments dels membres de les institucions autonmiques valencianes
adjunt/a al sndic de Greuges ........................................................................Illustrssim/a Senyor/a
conseller/a de la Generalitat ..........................................................................Honorable Senyor/a
diputat/ada de les Corts ..................................................................................Illustre Senyor/a
director/a general ...............................................................................................Illustrssim/a Senyor/a
expresident/a de la Generalitat ....................................................................Molt Honorable Senyor/a
lletrat/ada major de les Corts .......................................................................Honrat/ada Senyor/a
membre de lAcadmia Valenciana de la Llengua .................................Illustrssim/a Senyor/a
membre del Comit Econmic i Social .....................................................Senyor/a
membre del Consell Jurdic Consultiu ........................................................Illustrssim/a Senyor/a
membre del Consell Valenci de Cultura ..................................................Illustre Senyor/a
portaveu del Govern ..........................................................................................Honorable Senyor/a
portaveu dels grups parlamentaris de les Corts .....................................Illustre Senyor/a
president/a de lAcadmia Valenciana de la Llengua ...........................Honorable Senyor/a
president/a de la Generalitat .........................................................................Molt Honorable Senyor/a
president/a del Comit Econmic i Social ...............................................Illustrssim/a Senyor/a
president/a del Consell Jurdic Consultiu ..................................................Honorable Senyor/a
president/a del Consell Valenci de Cultura ............................................Molt Illustre Senyor/a
president/a de les Corts ...................................................................................Molt Excellent Senyor/a
secretari/ria autonmic/a ............................................................................Illustrssim/a Senyor/a
235
secretari/ria de la Mesa de les Corts ........................................................Espectable Senyor/a
sndic/a de Comptes..........................................................................................Excellentssim/a Senyor/a
sndic/a de Greuges ...........................................................................................Excellentssim/a Senyor/a
sndic/a major de la Sindicatura de Comptes .........................................Excellentssim/a Senyor/a
subsecretari/ria general de conselleria ....................................................Illustrssim/a Senyor/a
vicepresident/a de la Mesa de les Corts ...................................................Excellent Senyor/a
Tractaments dels membres de les institucions estatals
ambaixador/a dEspanya (de grau o de crrec) .................................Excellentssim/a Senyor/a
cap de loposici ...........................................................................................Excellentssim/a Senyor/a
conseller/a de comunitat autnoma .....................................................Excellentssim/a Senyor/a
conseller/a dels governs de Catalunya i de les Illes Balears ..........Honorable Senyor/a
conseller/a dels governs de les comunitats autnomes dAstries,
Castella-la Manxa, Navarra i la Ciutat Autnoma de Melilla ..Illustrssim/a Senyor/a
conseller/a dambaixada ............................................................................Illustrssim/a Senyor/a
conseller/a del Consell dEstat .................................................................Excellentssim/a Senyor/a
cnsol /consolessa ........................................................................................Honorable Senyor/a
defensor del poble ........................................................................................Excellentssim/a Senyor/a
deg del cos diplomtic .............................................................................Sa Excellncia
deg/ana del cos consular espanyol ......................................................Honorable Senyor/a
delegat/ada del Govern ..............................................................................Excellentssim/a Senyor/a
diputat/ada del Congrs de Diputats ....................................................Excellentssim/a Senyor/a
director/a general .........................................................................................Senyor/a (abans Illustrssim/a
Senyor/a)
eurodiputat/ada ............................................................................................Excellentssim/a Senyor/a
exministre/a del Govern de lEstat espanyol ......................................Excellentssim/a Senyor/a
expresident/a del Govern ..........................................................................Excellentssim/a Senyor/a
introductor/a dambaixadors ...................................................................Excellentssim/a Senyor/a
magistrat/ada del Tribunal Constitucional ..........................................Excellentssim/a Senyor/a
236
ministre/a del Govern de lEstat espanyol ..........................................Senyor/a (abans Excellentssim/a
Senyor/a)
ministre/a plenipotenciari de primera i segona classe ...................Illustrssim/a Senyor/a
ministre/a plenipotenciari de tercer classe .........................................Excellentssim/a Senyor/a
president de lassemblea legislativa de les comunitats autnomes ....Excellentssim/a Senyor/a
president de la Generalitat de Catalunya i del Consell General
Interinsular les Illes Balears .................................................................Molt Honorable Senyor/a
president/a dassemblea legislativa de les comunitats autnomes ....Excellentssim/a Senyor/a
president/a de comunitat autnoma ...................................................Excellentssim/a Senyor/a
president/a de lInstitut dEspanya ........................................................Excellentssim/a Senyor/a
president/a del Congrs de Diputats .....................................................Excellentssim/a Senyor/a
president/a del Consell dEstat ................................................................Excellentssim/a Senyor/a
president/a del Consell General del Poder Judicial ...........................Excellentssim/a Senyor/a
president/a del Govern ...............................................................................Senyor/a (abans Excellentssim/a
Senyor/a)
president/a del Senat ..................................................................................Excellentssim/a Senyor/a
president/a del Tribunal Constitucional ................................................Excellentssim/a Senyor/a
secretari/ria dambaixada de 1a, 2a i 3a classe ..............................Senyor/a
secretari/ria de la Mesa del Congrs ...................................................Excellentssim/a Senyor/a
secretari/ria de la Mesa del Senat ........................................................Excellentssim/a Senyor/a
secretari/ria dEstat ...................................................................................Senyor/a (abans Excellentssim/a
Senyor/a)
secretari/ria general del Consell General del Poder Judicial .......Excellentssim/a Senyor/a
senador/a .........................................................................................................Excellentssim/a Senyor/a
subdirector/a general ..................................................................................Senyor/a (abans Illustrssim/a
Senyor/a)
subsecretari/ria de departament ministerial....................................Senyor/a (abans Illustrssim/a
Senyor/a)
vicepresident/a de la Mesa del Congrs ...............................................Excellentssim/a Senyor/a
vicepresident/a de la Mesa del Senat ...................................................Excellentssim/a Senyor/a
237
vicepresident/a del Consell General del Poder Judicial ...................Excellentssim/a Senyor/a
vicepresident/a del Govern .......................................................................Senyor/a (abans Excellen-
tssim/a Senyor/a)
vicepresident/a del Tribunal Constitucional ........................................Excellentssim/a Senyor/a
vocal del Consell General del Poder Judicial .......................................Excellentssim/a Senyor/a
vocal del Tribunal Constitucional ............................................................Excellentssim/a Senyor/a
Els tractaments protocollaris tradicionals dels membres del Govern i
dels alts crrecs de lAdministraci General de lEstat van quedar modi-
cats pel Codi de Bon Govern dels membres del Govern i dels alts crrecs
de lAdministraci General de lEstat, apartat tercer, punt 8, acordat en
el Consell de Ministres del 18 de febrer del 2005 i publicat el 7 de mar
del 2005 (Orde APU/516/2005, de 3 de mar): El tractament ocial de
carcter protocollari dels membres del Govern i dels alts crrecs ser el
de senyor/ senyora, seguit de la denominaci del crrec, ocupaci o rang
corresponent.
Tractaments de lAdministraci local
alcalde/essa de lAjuntament de grans ciutats .................................. Excellentssim/a Senyor/a
tinent/a dalcalde de grans ciutats ........................................................ Illustrssim/a Senyor/a
alcalde/essa de municipis menors ......................................................... Senyor/a
diputat/ada de Diputaci provincial ..................................................... Illustre Senyor/a
president/a de la Diputaci de Madrid o Barcelona ........................ Excellentssim/a Senyor/a
president/a de Diputaci provincial ...................................................... Ilustrssim/a Senyor/a
La Llei 57/2003, de Mesures per a la Modernitzaci del Govern Local,
que modica la Llei 7/1985, de Bases del Rgim Local, establix en larticle
121 que els municipis de gran poblaci sn els segents: a) els que tenen
una poblaci superior a 250.000 habitants; b) els que siguen capitals de
238
provncia la poblaci dels quals siga superior a 175.000 habitants; c) els
que siguen capitals de provncia, capitals autonmiques o seus de les ins-
titucions auton miques, i d) els que tenen una poblaci superior a 75.000
habitants que presenten circumstncies econmiques, socials, histriques
o culturals especials.
Tractaments de lAdministraci de Justcia
scal ..................................................................................................................Illustrssim/a Senyor/a
scal del Tribunal Suprem ..........................................................................Illustrssim/a Senyor/a
scal en cap dAudincia Provincial .......................................................Illustrssim/a Senyor/a
scal en cap de Tribunal Superior de Justcia .....................................Excellentssim/a Senyor/a
scal general de lEstat ...............................................................................Excellentssim/a Senyor/a
jutge/essa ........................................................................................................Senyoria
magistrat/ada dAudincia Provincial ...................................................Illustrssim/a Senyor/a
magistrat/ada de Tribunal Superior de Justcia ..................................Excellentssim/a Senyor/a
magistrat/ada del Tribunal Suprem ........................................................Excellentssim/a Senyor/a
magistrat/ada jutge/essa ..........................................................................Illustrssim/a Senyor/a
president/a dAudincia Provincial .........................................................Illustrssim/a Senyor/a
president/a de lAudincia Nacional .....................................................Excellentssim/a Senyor/a
president/a de sala ......................................................................................Illustrssim/a Senyor/a
president/a de Tribunal Superior de Justcia .......................................Excellentssim/a Senyor/a
president/a del Tribunal Superior de Justcia de la Comunitat
Valenciana .................................................................................................Excellentssim/a Senyor/a
president/a del Tribunal Suprem .............................................................Excellentssim/a Senyor/a
secretari/ria judicial ...................................................................................Illustre Senyor/a
Tractaments de la Casa Reial
cap de la Casa Reial .................................................................................Excellentssim/a Senyor/a
239
lls dels infants dEspanya ....................................................................Excellncia
infants dEspanya .....................................................................................Sa Altesa Reial
prncep/princesa ......................................................................................Sa Altesa Reial
rei/reina ......................................................................................................Sa Majestat
secretari/ria general de la Casa Reial ..............................................Excellentssim/a Senyor/a
Tractaments nobiliaris
bar/baronessa ........................................................................................Illustre Senyor/a
cavaller/a dels ordes de Santiago, Calatrava, Montesa, Alcntara .. Illustrssim/a Senyor/a
comanador/a major dels ordes de Santiago, Calatrava, Montesa,
Alcntara ...............................................................................................Illustrssim/a Senyor/a
comte/essa. ...............................................................................................Illustrssim/a Senyor/a
comanador/a major dels ordes de Santiago, Calatrava, Montesa,
Alcntara, amb Collar o Gran Creu ................................................Excellentssim/a Senyor/a
duc/duquessa ...........................................................................................Excellentssim/a Senyor/a
gran dEspanya ..........................................................................................Excellentssim/a Senyor/a
marqus/esa..............................................................................................Illustrssim/a Senyor/a
vescomte/essa ..........................................................................................Illustrssim/a Senyor/a
Tractaments militars
almirall /essa ................................................................................................... Excellentssim/a Senyor/a
almirall /essa general ................................................................................... Excellentssim/a Senyor/a
auditor/a president/a de tribunal militar territorial de poder judicial ..Illustrssim/a Senyor/a
auditor/a president/a del Tribunal Militar Central ............................ Excellentssim/a Senyor/a
capit/ana de fragata.................................................................................. Senyor/a
capit/ana de nau ........................................................................................ Illustrssim/a Senyor/a
capit/ana general ....................................................................................... Excellentssim/a Senyor/a
240
cavaller del Reial i Militar Orde de Sant Hermenegild en la categoria
de Gran Creu ............................................................................................... Excellentssim/a Senyor/a
condecorats amb la Gran Creu al Mrit Militar, Naval o Aeronutic
amb distintius roig, blau, groc o blanc ............................................ Excellentssim/a Senyor/a
contraalmirall /essa en cap ........................................................................ Excellentssim/a Senyor/a
coronel /a ......................................................................................................... Illustrssim/a Senyor/a
scal de tribunal militar territorial ......................................................... Illustrssim/a Senyor/a
scal del Tribunal Militar Central del Poder Judicial ......................... Excellentssim/a Senyor/a
general de lExrcit o de lAire .................................................................. Excellentssim/a Senyor/a
comandant militar ....................................................................................... Excellentssim/a Senyor/a
jutge/essa militar.......................................................................................... Illustrssim/a Senyor/a
president/a de la Junta de Caps dEstat Major i de lExrcit ........ Excellentssim/a Senyor/a
president/a del Consell Suprem de Justcia Militar .......................... Excellentssim/a Senyor/a
tinent/a coronel /a ....................................................................................... Senyor/a
tinent/a general amb comandament o laureat ................................. Excellentssim/a Senyor/a
vicari general castrense .............................................................................. Excellentssim Senyor
vicealmirall /essa ........................................................................................... Excellentssim/a Senyor/a
Tractaments eclesistics
abat/abadessa superior dorde .............................................. Molt Reverend/a Pare/Mare
arquebisbe ..................................................................................... Excellentssim i Reverendssim Senyor
arxiprest ......................................................................................... Reverend Senyor
bisbe ................................................................................................ Illustrssim i Reverendssim Senyor
canonge .......................................................................................... Molt Illustre Senyor
capell............................................................................................. Reverend Senyor
cardenal .......................................................................................... Eminentssim i Reverendssim Doctor o
Eminncia Reverendssima
diaca ................................................................................................ Mossn
241
monjo benedict .......................................................................... Dom
nunci apostlic ............................................................................ Excellentssim i Reverendssim Senyor
papa ................................................................................................. Sa Santedat
patriarca desglsia oriental .................................................... Sa Beatitud
prelat ............................................................................................... Excellentssim i Reverendssim Senyor
prevere ............................................................................................ Reverend Pare
prior/a ............................................................................................. Pare/Mare
protonotari apostlic ................................................................ Monsenyor
rector de parrquia .................................................................... Reverend Senyor
religis/osa .................................................................................... Reverend/a Senyor/a
secretari de lepiscopat ............................................................. Molt Illustre Senyor
secretari particular de cardenal ............................................. Molt Illustrssim Senyor
superior/a general ....................................................................... Illustrssim/a Senyor/a
vicari episcopal ............................................................................ Illustrssim Senyor
vicari general darxidicesi ...................................................... Molt Illustrssim Senyor
vicari general de dicesi ........................................................... Illustrssim Senyor
Tractaments universitaris
deg/ana ............................................................................... Senyor/a (abans Illustrssim/a Senyor/a)
director/a descola universitria ................................... Senyor/a (abans Illustrssim/a Senyor/a
gerent duniversitat ........................................................... Senyor/a (abans Excellentssim/a Senyor/a)
rector/a.................................................................................. Senyor/a Rector/a Magnc/a (abans
Excellentssim/a i Magnc/a Senyor/a)
subdirector/a descola universitria ............................ Senyor/a (abans Molt Illustre Senyor/a)
vicedeg/ana ....................................................................... Senyor/a (abans Molt Illustre Senyor/a)
vicerrector/a ........................................................................ Senyor/a (abans Excellentssim/a Senyor/a)
242
Els tractaments protocollaris tradicionals de lmbit universitari van
quedar derogats per la Llei Orgnica 4/2007, de 12 dabril, dUniversitats.
Segons establix la disposici addicional tretze desta llei, les autoritats
universitries rebran el tractament de senyor o senyora, seguit de la deno-
minaci del crrec. Els rectors de les universitats rebran, a ms, el tracta-
ment acadmic de Rector Magnc o Rectora Magnca.
ABREVIATURES DELS TRACTAMENTS PROTOCOLLARIS
Molt sovint, els tractaments protocollaris sutilitzen en forma abre-
viada, encapalant els escrits dirigits a crrecs que tenen associat algun
tractament. Per cal evitar, en tot cas, mesclar en un mateix text les formes
senceres amb les abreviades.
A continuaci, oferim una llista alfabetitzada dels tracta ments vistos
anteriorment, distingint la forma mascu lina de la femenina separadament
i indicant labreviatura que correspon en cada cas a la dreta:
Eminentssim i Reverendssim Doctor .......................................................... Emm. i Rvdm. Dr.
Espectable Senyor ................................................................................................ Espect. Sr.
Espectable Senyora .............................................................................................. Espect. Sra.
Excellent Senyor ................................................................................................... Exc. Sr.
Excellent Senyora ................................................................................................ Exc. Sra.
Excellentssim i Reverendssim Senyor ........................................................ Excm. i Rvdm. Sr.
Excellentssim Senyor ........................................................................................ Excm. Sr.
Excellentssima Senyora .................................................................................... Excma. Sra.
Honorable Senyor ................................................................................................. Hble. Sr.
Honorable Senyora .............................................................................................. Hble. Sra.
Honrat Senyor ....................................................................................................... Ht. Sr.
Honrada Senyora .................................................................................................. Hda. Sra.
Illustre Senyor ....................................................................................................... Illtre. Sr.
Illustre Senyora ..................................................................................................... Illtre. Sra.
Illustrssim i Reverendssim Senyor ............................................................... Illm. i Rvdm. Sr.
243
Illustrssim Senyor ............................................................................................... Illm. Sr.
Illustrssima Senyora ........................................................................................... Illma. Sra.
Magnc ................................................................................................................... Mgfc.
Magnca ................................................................................................................. Mgfca.
Mare .......................................................................................................................... M.
Molt Excellent Senyor ........................................................................................ M. Exc. Sr.
Molt Excellent Senyora ...................................................................................... M. Exc. Sra.
Molt Honorable Senyor ...................................................................................... M. Hble. Sr.
Molt Honorable Senyora .................................................................................... M. Hble. Sra.
Molt Illustre Senyor ............................................................................................ M. Illtre. Sr.
Molt Illustre Senyora .......................................................................................... M. Illtre. Sra.
Molt Illustrssim Senyor..................................................................................... M. Illm. Sr.
Molt Illustrssima Senyora ................................................................................ M. Illma. Sra.
Molt Reverend Pare .............................................................................................. M. Rev. P.
Molt Reverenda Mare .......................................................................................... M. Rev. M.
Monsenyor .............................................................................................................. Mons.
Mossn ..................................................................................................................... Mn.
Pare ............................................................................................................................ P.
Respectable Senyor ............................................................................................ Respect. Sr.
Respectable Senyora .......................................................................................... Respect. Sra.
Reverend Pare ........................................................................................................ Rev. P.
Reverend Senyor ................................................................................................... Rev. Sr.
Reverendssim Pare .............................................................................................. Revm. P.
Reverendssima Mare .......................................................................................... Revma. M.
Sa Altesa Reial ........................................................................................................ S. A. R.
Sa Majestat ............................................................................................................. S. M.
Sa Santedat ............................................................................................................. S. S.
Senyor ....................................................................................................................... Sr.
Senyora ..................................................................................................................... Sra.
245
EL GNERE I EL SEXE
PREMBUL
Laccs de la dona a mbits laborals i socials reservats tradicionalment
als hmens ha comportat un procs digualaci social entre els dos sexes,
que ha comportat indefectiblement una modicaci dels usos lingstics.
Aix, molts crrecs o professions que antigament eren ocupats exclusiva-
ment per hmens (com advocat, metge, enginyer, mecnic, fuster, llanterner,
carter, msic) han passat a ser exercits modernament per hmens i dones
indistintament. Esta nova realitat social ha suposat, sens dubte, una alteraci
de les estructures morfolgiques de la llengua. Moltes paraules que abans
eren usades com a invariables han passat a ser variables, amb un morfema
especc per a designar les dones que exercixen estes professions. s el cas,
per exemple, dadvocada, metgessa, enginyera, mecnica, fustera, llanternera,
cartera, msica. En alguns casos, certament, les possibilitats i els lmits de
feminitzaci de certes paraules sn difuses, i aix ha donat lloc a usos vacil-
lants (acompanyant/acompanyanta, ajudant/ajudanta, assistent/assistenta,
gerent/gerenta). Per, amb tot, la llengua, seguint el curs de la seua evoluci
natural, ha integrat plenament la gran majoria destes noves formes.
Tamb des del punt de vista semntic shan produt adequacions del
lxic a la nova realitat social. Si antigament les paraules alcaldessa o jutges-
sa, per exemple, designaven la dona de lalcalde o del jutge, respectivament,
ara com ara estos signicats han esdevingut obsolets, i les citades paraules
es fan servir de manera prcticament exclusiva per a designar les dones que
ocupen eixos crrecs.
246
El gnere i el sexe
En el nivell sintctic, tamb shan plantejat algunes iniciatives tendents
a fer visible el gnere femen, si b es tracta de propostes que no compten
amb el sucient consens social, i en alguns casos ns i tot atempten a-
grantment contra les regles gramaticals consolidades.
LA MARCA DE GNERE EN EL SISTEMA GRAMATICAL
Cal tindre en compte que, gramaticalment, el gnere s una propietat
lingstica que permet distribuir, per mitj de laddici de certs morfemes, els
substantius en dos grans grups, anomenats convencionalment mascul i femen.
Per lassociaci entre gnere i sexe, pel fet dutilitzar les mateixes
categories de distribuci (mascul i femen), ha donat lloc a confusions de
diversa ndole. Hi ha paraules de gnere femen, com ara persona o criatura,
que poden designar tant individus de sexe mascul com de sexe femen, i
nhi ha daltres de gnere mascul, com individu i membre, que poden servir
per a alludir indistintament a persones de qualsevol sexe.
Per a evitar este tipus de confusions, modernament sha generalitzat
la terminologia de terme no marcat per a designar la paraula que t la
capacitat de referenciar qualsevol individu duna espcie, siga quin siga el
seu gnere, i de terme marcat per a la que es referix especcament a un
sexe de lespcie.
Habitualment, el gnere mascul funciona com a terme no marcat. Aix,
quan es parla de professors o dalumnes, es tracta duna referncia genrica
al collectiu de professors i alumnes sense distinci de sexe. Per contra, quan
es parla de les professores, sest alludint especcament, i de manera exclu-
siva, a les dones que exercixen esta professi. Evidentment, ls del mascul
amb valor genric pot ocasionar en certs contexts problemes dambigitat;
per lambigitat s consubstancial a la llengua, i no es pot desgurar la
realitat amb la presumpta intenci danullar lambigitat. En tot cas, cal
fer s de determinats recursos (com ara lafegiment de certes paraules
aclaridores) per a desfer els possibles equvocs que puguen generar-se.
247
Com a exemple de dissociaci entre el gnere i el sexe, es poden obser-
var tamb les paraules que fan referncia a determinats animals. En alguns
casos sutilitza una paraula de gnere mascul per a designar la forma
genrica de lanimal (lleopard, esquirol, estru, fais, dof, taur, etc.), i en
uns altres, al contrari, es fa servir una paraula de gnere femen amb este
mateix (foca, mosca, rata, perdiu, sardina, balena, etc.); per, en tot cas, i
siga quin siga el gnere de la paraula amb qu es designa un animal, amb
una nica denominaci salludix indistintament tant als mascles com a les
femelles duna mateixa espcie.
Encara que la majoria dels noms danimals no tenen morfema de gnere,
perqu el seu sexe s irrellevant en la nostra percepci, en alguns casos
concrets s que tenen una forma marcada per a poder especicar el sexe
de lanimal. s el cas, per exemple, de gossa, gata, lloba, lleona, tigressa,
elefanta, etc.; en altres casos, en canvi, quan la denominaci genrica de
certs animals s una paraula de gnere femen, sha generat una forma
masculina per a designar el mascle, com guatlot, rabosot, cabr i merlot.
Estes formes marcades sorgixen a partir de la necessitat de distingir en
certs contexts concrets el sexe de lanimal esmentat. Per, en qualsevol
cas, quan es parla de gossos o raboses, sense cap altra especicaci, sentn
que salludix genricament a tots els individus de lespcie sense distinci
de sexe, per ms que gos siga una paraula de gnere mascul i rabosa siga
de gnere femen.
USOS I ABUSOS RECENTS
Amb tot i aix, la percepci que ls del mascul ocultava la dona ha fet
que, des de fa algun temps, shagen assajat diverses solucions per a intentar
fer explcita la presncia dels dos sexes en el discurs lingstic.
En concret, una de les ms recurrents ha sigut la repetici dun mateix
substantiu canviant-ne el morfema de gnere (els ciutadans i les ciutadanes).
Per a intentar reduir la feixuguesa que comporta la repetici sistemtica de
248
El gnere i el sexe
tots els substantius i adjectius amb marca de gnere, en el discurs escrit a
vegades sha restringit la repetici exclusivament als morfemes de gnere,
separant-los per barres (benvolguts/des amics/gues). I, a vegades, en el
cas de substantius invariables, sha actuat repetint els determinants (els i
les membres del Govern).
Recentment, en certs mbits informals tamb sha fet s del smbol de
larrova (@) per a intentar incloure les formes masculina i femenina dins
duna mateixa paraula, des de la consideraci que el tra deste signe podia
servir per a representar alhora les lletres o i a. Cal advertir, amb tot, que en
valenci estes dos vocals no solen ser representatives dels gneres mascul
i femen (en castell, aplicant la lgica descrita, es podria fer, efectivament,
l@s funcionari@s, per en valenci no seria possible recrrer a este smbol
per a concentrar en una mateixa paraula una referncia conjunta a els
funcionaris i les funcionries).
Amb el mateix propsit dintentar eludir ls del mascul amb valor
genric, sovint sha usat tamb la paraula persona davant de certs adjec-
tius substantivats (com ara la persona responsable per el responsable, les
persones assistents per els assistents, etc.). De manera parallela, tamb
shan fet servir paraules que designen un collectiu (el professorat per els
professors, lalumnat per els alumnes, etc.) o lrgan en lloc del crrec (la
direcci per el director, lalcaldia per lalcalde, etc.). Val a dir, per, que
es tracta de recursos amb una eccia molt limitada. No tots els grups
professionals o socials tenen una paraula per a referir-shi collectivament.
El conjunt dobrers o el dadvocats, per exemple, no disposen duna
paraula especca que permeta designar-los globalment. I, a ms, el nom
collectiu no sempre s equivalent al plural genric, ni semnticament
ni, menys encara, estilsticament. Quan es diu, per exemple, Joan i Maria
sn professors, no es pot substituir per Joan i Maria sn professorat; els
ciutadans valencians no pot ser reemplaat tampoc sistemticament per
la ciutadania valenciana.
249
RECOMANACIONS DS
A daconseguir una naturalitat expressiva en la documentaci admi-
nistrativa, conv evitar aquells usos que, per a explicitar el gnere femen,
forcen articiosament la sintaxi i introduxen repeticions farragoses i
innecessries. Amb este objectiu, s recomanable laplicaci dels criteris
de redacci que sexposen tot seguit:
1. Com a criteri general, per a referir-se a una persona concreta, sha
dutilitzar sempre el gnere que corresponga al sexe deixa persona. Desta
manera, per a designar certs crrecs o professions tradicionalment exercits
per hmens, sha dusar la forma femenina quan siguen exercits per dones:
advocada, enginyera, consellera, informtica, jutgessa, fsica, qumica, mate-
mtica, msica, cartera, minera, etc. De la mateixa manera que, en el cas
de professions exercides tradicionalment per dones que han passat a ser
tamb prpies dhmens, sha dutilitzar la forma masculina corresponent:
assistent de vol, costurer, depilador, mainader, matr, pentinador.
2. Per a referir-se a la professi o al crrec desvinculats de la persona
que lexercix, sha dusar usar la forma no marcada (el president ser elegit
pels membres del Consell, una plaa de tcnic de gesti).
3. Per a referir-se a un grup de persones en qu el sexe no siga un
element rellevant, conv usar les formes no marcades (els professors, els
alumnes, etc.).
4. Amb tot, en certs casos, com a frmula de salutaci o en contexts
molt especcs, pot resultar til explicitar la diversitat de destinataris per
mitj de la duplicaci del substantiu amb alternana de gnere (senyores i
senyors, benvolguts companys i companyes).
251
LA DENOMINACI DELS MUNICIPIS VALENCIANS
DENOMINACI OFICIAL I TRADICIONAL
Certs municipis valencians presenten, a banda de la forma ocial, un
nom tradicional diferent. Aix es deu al fet que, histricament, sha partit
duna denominaci ocial que, en un moment determinat, es corresponia
amb la forma castellana. La legislaci per al canvi de nom obliga a fer una
tramitaci cas per cas, a nivell municipal, amb lexigncia dadoptar acords
per majoria qualicada. Si b la majoria dels municipis han fet el pas de
recuperar la forma tradicional, en alguns casos encara perduren denomi-
nacions castellanit zants amb carcter ocial.
Daltra banda, cal tindre en compte que a la Comunitat Valenciana,
des de la seua fundaci com a Regne de Valncia, a partir bsicament de
la procedncia dels repobladors, existix una dualitat lingstica que fa que
en una part del territori es parle valenci i en una altra castell, i aix est
reconegut en la legislaci que regula ls i ensenyament del valenci.
Tot este conjunt de circumstncies obliga a tindre ben presents les
caracterstiques especques de cada document administratiu a lhora
dutilitzar la denominaci ocial o la tradicional dels municipis que shi
esmenten. En principi, llevat dels casos en qu es tracte de disposicions
legals, en qu cal utilitzar ineludiblement la forma ocial, conv fer servir
la forma tradicional prpia de cada llengua en harmonia amb la llengua
del text, de la mateixa manera que susen els topnims daltres llenges.
Aix, per tant, en un text en valenci, de la mateixa manera que sutilitzen
252
La denominaci del municipis valencians
per exemple les formes Npols, el Caire o Moscou (i en castell Npoles,
El Cairo i Mosc), tot i que estes denominacions no sn ocials, caldria
utilitzar igualment les formes tradicionals valencianes dels topnims, amb
indepen dncia que hagen sigut reconegudes o no com a ocials.
Per tot aix, amb vista a facilitar ls adequat de les denominacions dels
municipis valencians, hem disposat la informaci en tres columnes: en les-
querra sha consignat la denominaci tradicional valenciana; a continuaci,
la forma ocial, i nalment, a la dreta, la zona de predomini lingstic en
qu est enclavat el municipi.
Cal tindre en compte que les denominacions ocials dels municipis
que es donen a continuaci estan actualitzades ns a la data de publicaci
deste llibre. En un futur s possible, i desitjable, que els municipis de la zona
valencianoparlant que encara mantenen com a denominaci ocial una
forma distinta de la tradicional facen els trmits necessaris per a adequar
locialitat a la realitat social i lingstica, trmits que apareixen descrits en
el Decret 58/1992, de 13 dabril, del Govern Valenci, pel qual es regula el
procediment per a lalteraci dels noms dels municipis (DOCV nm. 1775,
de 5 de maig del 1992).
253
NOM VALENCI NOM OFICIAL PRED. LING.
Adems Ademuz castell
Ador Ador valenci
Agost Agost valenci
Agres Agres valenci
Agullent Agullent valenci
Aielo de Malferit Aielo de Malferit valenci
Aielo de Rugat Aielo de Rugat valenci
Aiges Aiges valenci
An An valenci
Aider Aydar castell
Aiora Ayora castell
Alacant Alacant / Alicante valenci
Alaqus Alaqus valenci
Albaida Albaida valenci
Albal Albal valenci
Albalat de la Ribera Albalat de la Ribera valenci
Albalat dels Sorells Albalat dels Sorells valenci
Albalat dels Tarongers Albalat dels Tarongers valenci
Albatera Albatera castell
Alberic Alberic valenci
Albocsser Albocsser valenci
Alboraia Alboraya valenci
Alboraig Alborache castell
Albuixec Albuixech valenci
254
Alcal de Xivert Alcal de Xivert valenci
Alcalal Alcalal valenci
Alcntera de Xquer Alcntera de Xquer valenci
Alcsser Alcsser valenci
Alcoi Alcoi / Alcoy valenci
Alcoleja Alcoleja valenci
Alcora, l Alcora, l valenci
Alcosser de Planes Alcocer de Planes valenci
Alcubles, les Alcublas castell
Alcdia de Crespins, l Alcdia de Crespins, l valenci
Alcdia de Veo, l Alcudia de Veo castell
Alcdia, l Alcdia, l valenci
Aldaia Aldaia valenci
Alfafar Alfafar valenci
Alfafara Alfafara valenci
Alfara de la Baronia Alfara de la Baronia valenci
Alfara del Patriarca Alfara del Patriarca valenci
Alfarb Alfarp valenci
Alfarras Alfarras valenci
Alfs del Pi, l Alfs del Pi, l valenci
Alfauir Alfauir valenci
Alfondeguilla Alfondeguilla valenci
Algar de Palncia Algar de Palancia valenci
Algemes Algemes valenci
255
Algmia dAlfara Algimia de Alfara valenci
Algmia dAlmonesir Algimia de Almonacid castell
Alginet Alginet valenci
Algorfa Algorfa castell
Alguenya, l Alguea valenci
Almssera Almssera valenci
Almassora Almassora / Almazora valenci
Almedxer Almedjar castell
Almenara Almenara valenci
Almiser Almiser valenci
Almoines Almoines valenci
Almorad Almorad castell
Almudaina Almudaina valenci
Almussafes Almussafes valenci
Alpont Alpuente castell
Alqueria dAsnar, l Alqueria dAsnar, l valenci
Alqueria de la Comtessa, l Alqueria de la Comtessa, l valenci
Alqueries, les Alqueras del Nio Perdido valenci
Altea Altea valenci
Altura Altura castell
Alzira Alzira valenci
Andilla Andilla castell
Anna Anna castell
Antella Antella valenci
256
Aranyel Arauel castell
Aras de los Olmos Aras de los Olmos castell
Ares del Maestrat Ares del Maestrat valenci
Argeleta Argelita castell
Artana Artana valenci
Asp Aspe castell
Assuvar Azubar castell
Atzeneta dAlbaida Atzeneta dAlbaida valenci
Atzeneta del Maestrat Atzeneta del Maestrat valenci
Atzbia, l Adsubia valenci
Balones Balones valenci
Banyeres de Mariola Banyeres de Mariola valenci
Barraques Barracas castell
Barx Barx valenci
Barxeta Barxeta valenci
Begs Bejs castell
Blgida Blgida valenci
Bell-lloc Benlloch valenci
Bellreguard Bellreguard valenci
Bells Bells valenci
Benafer Benafer castell
Benagos Benagos valenci
Benaguasil Benaguasil valenci
Benaixeve Benagber castell
257
Benasau Benasau valenci
Benassal Benasal valenci
Benavites Benavites valenci
Beneixama Beneixama valenci
Beneixida Beneixida valenci
Benejsser Benejzar castell
Benetsser Benetsser valenci
Benferri Benferri castell
Beniarbeig Beniarbeig valenci
Beniard Beniard valenci
Beniarj Beniarj valenci
Beniarrs Beniarrs valenci
Beniatjar Beniatjar valenci
Benicarl Benicarl valenci
Benicssim Benicssim / Benicasim valenci
Benicolet Benicolet valenci
Benicull de Xquer Benicull de Xquer valenci
Benidoleig Benidoleig valenci
Benidorm Benidorm valenci
Benifai Benifai valenci
Benifair de la Valldigna Benifair de la Valldigna valenci
Benifair de les Valls Benifair de les Valls valenci
Benifallim Benifallim valenci
Benifato Benifato valenci
258
Beni Beni valenci
Benignim Benignim valenci
Benigembla Benigembla valenci
Benijfar Benijfar castell
Benilloba Benilloba valenci
Benillup Benillup valenci
Benimantell Benimantell valenci
Benimarfull Benimarfull valenci
Benimassot Benimassot valenci
Benimeli Benimeli valenci
Benimodo Benimodo valenci
Benimuslem Benimuslem valenci
Beniparrell Beniparrell valenci
Benirredr Benirredr valenci
Benissa Benissa valenci
Benissan Benisan valenci
Benissoda Benissoda valenci
Benissuera Benisuera valenci
Btera Btera valenci
Betx Betx valenci
Biar Biar valenci
Bicorb Bicorp castell
Bigastre Bigastro castell
Bocairent Bocairent valenci
259
Bolbait Bolbaite castell
Bolulla Bolulla valenci
Bonreps i Mirambell Bonreps i Mirambell valenci
Borriana Borriana / Burriana valenci
Borriol Borriol valenci
Bufali Bufali valenci
Bugarra Bugarra castell
Bunyol Buol castell
Burjassot Burjassot valenci
Busot Busot valenci
Cabanes Cabanes valenci
Clig Clig valenci
Calles Calles castell
Callosa de Segura Callosa de Segura castell
Callosa den Sarri Callosa den Sarri valenci
Calp Calp valenci
Camp de Mirra, el Camp de Mirra, el / Campo de Mirra valenci
Campello, el Campello, el valenci
Camporrobles Camporrobles castell
Canals Canals valenci
Canet den Berenguer Canet den Berenguer valenci
Canet lo Roig Canet lo Roig valenci
Canyada, la Caada valenci
Carcaixent Carcaixent valenci
260
Crcer Crcer valenci
Carlet Carlet valenci
Carrcola Carrcola valenci
Cases Altes Casas Altas castell
Cases Baixes Casas Bajas castell
Casinos Casinos valenci
Castalla Castalla valenci
Castell de Cabres Castell de Cabres valenci
Castell de Castells Castell de Castells valenci
Castell de Guadalest, el Castell de Guadalest, el valenci
Castell de Vilamalefa, el Castillo de Villamalefa castell
Castellfort Castellfort valenci
Castellnou Castellnovo castell
Castell de la Plana Castell de la Plana / Castelln de la Plana valenci
Castell de Rugat Castell de Rugat valenci
Castellonet de la Conquesta Castellonet de la Conquesta valenci
Castielfabib Castielfabib castell
Catadau Catadau valenci
Catarroja Catarroja valenci
Cat Cat valenci
Catral Catral castell
Caudete de las Fuentes Caudete de las Fuentes castell
Caudiel Caudiel castell
Cerd Cerd valenci
261
Cervera del Maestrat Cervera del Maestre valenci
Cinctorres Cinctorres valenci
Cirat Cirat castell
Cocentaina Cocentaina valenci
Cofrents Cofrentes castell
Coix Cox castell
Confrides Confrides valenci
Corbera Corbera valenci
Cortes dArens Cortes de Arenoso castell
Cortes de Pallars Cortes de Palls castell
Costur Costur valenci
Cotes Cotes valenci
Coves de Vinrom, les Coves de Vinrom, les valenci
Crevillent Crevillent valenci
Culla Culla valenci
Cullera Cullera valenci
Daia Nova Daya Nueva castell
Daia Vella Daya Vieja castell
Daims Daims valenci
Dnia Dnia valenci
Dolores Dolores castell
Domenyo Domeo castell
Dosaiges Dos Aguas castell
Elda Elda castell
262
Eliana, l Eliana, l valenci
Elx Elx / Elche valenci
Emperador Emperador valenci
nguera Enguera castell
nova, l nova, l valenci
Eslida Eslida valenci
Espadella Espadilla castell
Estivella Estivella valenci
Estubeny Estubeny valenci
Fageca Facheca valenci
Famorca Famorca valenci
Fanzara Fanzara castell
Faura Faura valenci
Favara Favara valenci
Figueres Higueras castell
Figueroles Figueroles valenci
Figueroles de Domenyo Higueruelas castell
Finestrat Finestrat valenci
Foios Foios valenci
Fond de les Neus, el Fond de les Neus, el / Hondn de las Nieves valenci
Fond dels Frares, el Hondn de los Frailes valenci
Font de la Figuera, la Font de la Figuera, la valenci
Font de la Reina, la Fuente la Reina castell
Font den Carrs, la Font den Carrs, la valenci
263
Fontanars dels Alforins Fontanars dels Alforins valenci
Fonts dAider, les Fuentes de Aydar castell
Forcall, el Forcall valenci
Formentera del Segura Formentera del Segura castell
Fortaleny Fortaleny valenci
Fuenterrobles Fuenterrobles castell
Gaianes Gaianes valenci
Gaibiel Gaibiel castell
Gandia Gandia valenci
Gata de Gorgos Gata de Gorgos valenci
Gtova Gtova castell
Gavarda Gavarda valenci
Geldo Geldo castell
Genovs, el Genovs valenci
Gilet Gilet valenci
Godella Godella valenci
Godelleta Godelleta castell
Gorga Gorga valenci
Granja de la Costera, la Granja de la Costera, la valenci
Granja de Rocamora, la Granja de Rocamora castell
Guadassquies Guadasequies valenci
Guadassuar Guadassuar valenci
Guardamar de la Safor Guardamar de la Safor valenci
Guardamar del Segura Guardamar del Segura valenci
262
Herbers Herbs valenci
Itova Ytova castell
Ibi Ibi valenci
Iessa, la Yesa, La castell
Jana, la Jana, la valenci
Llanera de Ranes Llanera de Ranes valenci
Llaur Llaur valenci
Llber Llber valenci
Llria Llria valenci
Llocnou de la Corona Llocnou de la Corona valenci
Llocnou de Sant Jeroni Llocnou de Sant Jeroni valenci
Llocnou den Fenollet Llocnou den Fenollet valenci
Llombai Llombai valenci
Llosa de Ranes, la Llosa de Ranes, la valenci
Llosa del Bisbe, la Losa del Obispo castell
Llosa, la Llosa, la valenci
Llucena Lucena del Cid valenci
Lludient Ludiente castell
Llutxent Llutxent valenci
Loriguilla Loriguilla castell
Macastre Macastre castell
Manises Manises valenci
Manuel Manuel valenci
Marines Marines castell
265
Massalavs Massalavs valenci
Massalfassar Massalfassar valenci
Massamagrell Massamagrell valenci
Massanassa Massanassa valenci
Mata, la Mata, la valenci
Matet Matet castell
Meliana Meliana valenci
Millars Millares castell
Millena Millena valenci
Miramar Miramar valenci
Mislata Mislata valenci
Moixent Moixent / Mogente valenci
Moncofa Moncofa valenci
Monver Monver / Monvar valenci
Montanejos Montanejos castell
Montant Montn castell
Montaverner Montaverner valenci
Montcada Moncada valenci
Montesa Montesa valenci
Montesinos, Los Montesinos, Los castell
Montfort Monforte del Cid castell
Montitxelvo Montitxelvo / Montichelvo valenci
Montroi Montroy valenci
Montserrat Montserrat valenci
266
Morella Morella valenci
Murla Murla valenci
Muro dAlcoi Muro de Alcoy valenci
Museros Museros valenci
Mutxamel Mutxamel valenci
Nquera Nquera valenci
Navaixes Navajas castell
Navarrs Navarrs castell
Novelda Novelda valenci
Novetl Novetl / Novel valenci
Nucia, la Nucia, la valenci
Nules Nules valenci
Oliva Oliva valenci
Olleria, l Olleria, l valenci
Olocau Olocau valenci
Olocau del Rei Olocau del Rey castell
Onda Onda valenci
Ondara Ondara valenci
Onil Onil valenci
Ontinyent Ontinyent valenci
Orba Orba valenci
Oriola Orihuela castell
Orpesa Orpesa / Oropesa del Mar valenci
Orxa, l Orxa, l / Lorcha valenci
267
Orxeta Orxeta valenci
Otos Otos valenci
Paiporta Paiporta valenci
Palanques Palanques valenci
Palma de Gandia Palma de Ganda valenci
Palmera Palmera valenci
Palomar, el Palomar, el valenci
Parcent Parcent valenci
Paterna Paterna valenci
Pavies Pavas castell
Pedralba Pedralba castell
Pedreguer Pedreguer valenci
Pego Pego valenci
Penguila Penguila valenci
Penscola Penscola / Pescola valenci
Petrer Petrer valenci
Petrs Petrs valenci
Picanya Picanya valenci
Picassent Picassent valenci
Pilar de la Foradada, el Pilar de la Horadada castell
Piles Piles valenci
Pina Pina de Montalgrao castell
Pinet Pinet valenci
Pins, el Pins, el / Pinoso valenci
268
Planes Planes valenci
Pobla dArens, la Puebla de Arenoso castell
Pobla de Benifass, la Pobla de Benifass, la valenci
Pobla de Farnals, la Pobla de Farnals, la valenci
Pobla de Sant Miquel, la Puebla de San Miguel castell
Pobla de Vallbona, la Pobla de Vallbona, la valenci
Pobla del Duc, la Pobla del Duc, la valenci
Pobla Llarga, la Pobla Llarga, la valenci
Pobla Tornesa, la Pobla Tornesa, la valenci
Poble Nou de Benitatxell, el Poble Nou de Benitatxell, el / Benitachell valenci
Poblets, els Poblets, els valenci
Poliny de Xquer Poliny de Xquer valenci
Polop Polop valenci
Portell de Morella Portell de Morella valenci
Potries Potres valenci
Puol Puol valenci
Puig, el Puig valenci
Quart de les Valls Quart de les Valls valenci
Quart de Poblet Quart de Poblet valenci
Quartell Quartell valenci
Quatretonda Quatretonda valenci
Quatretondeta Quatretondeta valenci
Quesa Quesa castell
Rafal Rafal castell
269
Rafelbunyol Rafelbunyol / Rafelbuol valenci
Rafelcofer Rafelcofer valenci
Rafelguaraf Rafelguaraf valenci
Rfol dAlmnia, el Rfol dAlmnia, el valenci
Rfol de Salem, el Rfol de Salem valenci
Real de Gandia, el Real de Ganda valenci
Real Real valenci
Redov Redovn castell
Relleu Relleu valenci
Requena Requena castell
Riba-roja de Tria Riba-roja de Tria valenci
Ribesalbes Ribesalbes valenci
Riola Riola valenci
Rocafort Rocafort valenci
Rojals Rojales castell
Romana, la Romana, la valenci
Rossell Rossell valenci
Rotgl i Corber Rotgl i Corber valenci
Rtova Rtova valenci
Rugat Rugat valenci
Sacanyet Sacaet castell
Sagra Sagra valenci
Sagunt Sagunt / Sagunto valenci
Saix Sax castell
270
Salem Salem valenci
Salines, les Salinas castell
Salzadella, la Salzadella, la valenci
Sanet i els Negrals Sanet y Negrals valenci
Sant Antoni de Benaixeve San Antonio de Benagber castell
Sant Fulgenci San Fulgencio castell
Sant Isidre San Isidro castell
Sant Joan dAlacant Sant Joan dAlacant valenci
Sant Joan de Mor Sant Joan de Mor valenci
Sant Joanet Sant Joanet valenci
Sant Jordi Sant Jordi / San Jorge valenci
Sant Mateu Sant Mateu valenci
Sant Miquel de les Salines San Miguel de Salinas castell
Sant Rafel del Riu San Rafael del Ro valenci
Sant Vicent del Raspeig Sant Vicent del Raspeig / San Vicente del Raspeig valenci
Santa Magdalena de Polps Santa Magdalena de Pulpis valenci
Santa Pola Santa Pola valenci
Sedav Sedav valenci
Segart Segart valenci
Sella Sella valenci
Sellent Sellent valenci
Sempere Sempere valenci
Senija Senija valenci
Senyera Senyera valenci
271
Serra Serra valenci
Serra den Galceran, la Sierra Engarcern valenci
Serratella, la Sarratella valenci
Setaiges Siete Aguas castell
Silla Silla valenci
Simat de la Valldigna Simat de la Valldigna valenci
Sinarques Sinarcas castell
Sogorb Segorbe castell
Sollana Sollana valenci
Soneja Soneja castell
Sorita Zorita del Maestrazgo valenci
Sot de Ferrer Sot de Ferrer castell
Sot de Xera Sot de Chera castell
Sucaina Zucaina castell
Sueca Sueca valenci
Suera Suera / Sueras valenci
Sumacrcer Sumacrcer valenci
Tales Tales valenci
Trbena Trbena valenci
Tavernes Blanques Tavernes Blanques valenci
Tavernes de la Valldigna Tavernes de la Valldigna valenci
Teresa Teresa castell
Teresa de Cofrents Teresa de Cofrentes castell
Terrateig Terrateig valenci
272
Teulada Teulada valenci
Tibi Tibi valenci
Trig Trig valenci
Titaiges Titaguas castell
Todolella, la Todolella valenci
Toga Toga castell
Toixa Tujar castell
Tollos Tollos valenci
Tors Tors castell
Tors Turs valenci
Tormos Tormos valenci
Toro, El Toro, El castell
Torralba Torralba del Pinar castell
Torre de les Maanes, la Torre de les Maanes, la / Torremanzanas valenci
Torre den Besora, la Torre den Besora, la valenci
Torre den Domnec, la Torre den Domnec, la valenci
Torrebaixa Torrebaja castell
Torreblanca Torreblanca valenci
Torrella Torrella valenci
Torrent Torrent valenci
Torres Torres Torres Torres valenci
Torrevella Torrevieja castell
Torre-xiva Torrechiva castell
Tous Tous castell
273
Traiguera Traiguera valenci
Useres, les Useres, les / Useras valenci
Utiel Utiel castell
Valncia Valencia valenci
Vall dAlba, la Vall dAlba valenci
Vall dAlcal, la Vall dAlcal, la valenci
Vall dAlmonesir, la Vall de Almonacid castell
Vall de Gallinera, la Vall de Gallinera valenci
Vall de Laguar, la Vall de Laguar, la valenci
Vall dEbo, la Vall dEbo, la valenci
Vall dUix, la Vall dUix, la valenci
Vallada Vallada valenci
Vallanca Vallanca castell
Vallat Vallat castell
Valls Valls valenci
Vallibona Vallibona valenci
Venta del Moro Venta del Moro castell
Verger, el Verger, el valenci
Vila Joiosa, la Vila Joiosa, la / Villajoyosa valenci
Vilafams Vilafams valenci
Vilafermosa Villahermosa del Ro castell
Vilafranca Vilafranca / Villafranca del Cid valenci
Vilallonga Villalonga valenci
Vilamalur Villamalur castell
274
Vilamarxant Vilamarxant valenci
Vilanova dAlcolea Vilanova dAlcolea valenci
Vilanova de Castell Villanueva de Castelln valenci
Vilanova de la Reina Villanueva de Viver castell
Vilar de Canes Vilar de Canes valenci
Vila-real Vila-real valenci
Vilavella, la Vilavella, la valenci
Villar, el Villar del Arzobispo castell
Villargordo del Cabriel Villargordo del Cabriel castell
Villena Villena castell
Villores Villores valenci
Vinalesa Vinalesa valenci
Vinars Vinars valenci
Vistabella del Maestrat Vistabella del Maestrazgo valenci
Viver Viver castell
Xbia Xbia / Jvea valenci
Xacarella Jacarilla castell
Xalans Jalance castell
Xal Xal valenci
Xarafull Jarafuel castell
Xtiva Xtiva valenci
Xella Chella castell
Xelva Chelva castell
Xera Chera castell
275
Xeraco Xeraco valenci
Xeresa Xeresa valenci
Xrica Jrica castell
Xert Xert / Chert valenci
Xest Cheste castell
Xestalgar Gestalgar castell
Xilxes Xilxes / Chilches valenci
Xirivella Xirivella valenci
Xiva Chiva castell
Xixona Xixona / Jijona valenci
Xodos Xodos / Chodos valenci
Xvar Chvar castell
Xulilla Chulilla castell
Zarra Zarra castell
277
ESTATS, CAPITALS I GENTILICIS DEL MN
A continuci soferix una relaci del nom valenci dels diversos estats
del mn, la seua capital i el gentilici corresponent. Quan el nom dun Estat
apareix seguit dun article acotat entre parntesis, vol dir que, quan apareix
citat en un text, el nom de lEstat en qesti sutilitza generalment precedit
de larticle corresponent, mentres que en contexts allats (com ara taules
o llistes) sutilitza sense article:
278
Estats, capitals i gentilicis del mn
NOM DE LESTAT CAPITAL GENTILICI
Afganistan, (l) Kabul afgans -esa
Albnia Tirana albans -esa
Alemanya Berln alemany -a
Algria Alger algeri -ana
Andorra Andorra la Vella andorr -ana
Angola Luanda angols -esa
Antigua i Barbuda Saint Johns dAntigua i Barbuda
Arbia Saudita Riad saudita
Argentina, (l) Buenos Aires argent -ina
Armnia Erevan armeni -nia
Austrlia Canberra australi -ana
ustria Viena austrac -a
Azerbaidjan, (l) Bak azerbaidjans -esa
Bahames, (les) Nassau bahami -ana
Bahrain Manama de Bahrain
Bangla Desh Dacca bengal
Barbados Bridgetown barbadi -ana
Blgica Brusselles belga
Belize Belmopan belizi -ana
Benn Porto-Novo benins -esa
Bhutan Thimbu bhutans -esa
Bielorssia Minsk bielors -ussa
Bolvia Sucre bolivi -ana
Bsnia i Hercegovina Sarajevo bosni -ana
279
Botswana Gaborone botswans -esa
Brasil, (el) Braslia brasiler -a
Brunei Bandar Seri Begawan bruneis -esa
Bulgria Soa blgar -a
Burkina Faso Ouagadougou burkins -esa
Burundi Bujumbura burunds -esa
Cambodja Phnom Penh cambodj -ana
Camerun, (el) Yaound cameruns -esa
Canad, (el) Ottawa canadenc -a
Cap Verd Praia capverdi -ana
Centreafricana, Repblica Bangui centreafric -ana
Colmbia Bogot colombi -ana
Comores Moroni comori -ana
Congo, Repblica del Brazzaville congols -esa
Congo, Repblica
Democrtica del
Kinshasa congols -esa
Corea, Repblica de Sel sud-core -ana
Corea, Repblica
Democrtica Popular de
Pyongyang nord-core -ana
Costa dIvori, (la) Yamoussoukro ivori -ana
Costa Rica San Jos costa-riqueny -a
Crocia Zagreb croat -a
Cuba lHavana cub -ana
Dinamarca Copenhaguen dans -esa
Djibouti Djibouti djibouti -ana
280
Dominica Roseau dominiqus -esa
Dominicana, Repblica Santo Domingo dominic -ana
Egipte Caire, el egipci -pcia
Emirats rabs Units Abu Dhabi Emirats rabs Units
Equador, (l) Quito equatori -ana
Eritrea Asmara eritreu -ea
Eslovquia Bratislava eslovac -a
Eslovnia Ljubljana eslov -ena
Espanya Madrid espanyol -a
Estats Units dAmrica, (els) Washington nord-americ ana
Estnia Tallinn estoni -ana
Etipia Addis Abeba etop
Fiji Suva ji -ana
Filipines, (les) Manila lip -ina
Finlndia Hlsinki nlands -esa
Frana Pars francs -esa
Gabon, (el) Libreville gabons -esa
Gmbia Banjul gambi -ana
Gergia Tbilisi georgi -ana
Ghana Accra ghans -esa
Grcia Atenes grec grega
Grenada Saint Georges grenad -ina
Guatemala Guatemala guatemalenc -a
Guinea Conakry guine -ana
281
Guinea Bissau Bissau guine -ana
Guinea Equatorial Malabo equatoguine -ana
Guyana Georgetown guyans -esa
Hait Port-au-Prince haiti -ana
Hondures Tegucigalpa hondureny -a
Hongria Budapest hongars -esa
Iemen, (el) San iemenita
ndia, (l) Nova Delhi indi ndia
Indonsia Jakarta indonesi -sia
Iran, (l) Teheran irani -ana
Iraq, (l) Bagdad iraqui -ana
Irlanda Dubln irlands -esa
Islndia Reykjavk islands -esa
Israel Tel Aviv israeli -ana
Itlia Roma itali -ana
Jamaica Kingston jamaic -ana
Jap, (el) Tquio japons -esa
Jordnia Amman jord -ana
Kazakhstan, (el) Astana kazakh
Kenya Nairobi keny -ana
Kirguizistan, (el) Bixkek kirgus
Kiribati Bairiki kiribati -ana
Kuwait Kuwait kuwaiti -ana
Laos Vientiane laosi -ana
282
Lesotho Maseru basuto
Letnia Riga let -ona
Lban, (el) Beirut libans -esa
Libria Monrvia liberi -ana
Lbia Trpoli libi lbia
Liechtenstein Vaduz liechtensteins -esa
Litunia Vlnius litu -ana
Luxemburg Luxemburg luxemburgus -esa
Macednia Skopje macedoni -nia
Madagascar Antananarivo malgaix -a
Malisia Kuala Lumpur malaisi -isia
Malawi Lilongwe malawi -ana
Maldives, (les) Male maldivi -ana
Mali Bamako mali -ana
Malta La Valletta malts -esa
Marroc, (el) Rabat marroqu -ina
Marshall, illes Dalap-Uliga-Darrit de les illes Marshall
Maurici Port Louis maurici -ana
Mauritnia Nouakchott maurit -ana
Mxic Mxic mexic -ana
Micronsia Palikir micronesi -sia
Moambic Maputo moambiqus -esa
Moldvia Chisinau moldau -ava
Mnaco Mnaco monegasc -a
283
Monglia Ulaanbaatar mongol -a
Montenegro Podgorica montenegr -ina
Myanmar Naypyidaw birm -ana
Nambia Windhoek namibi -ana
Nauru Yangor nauru -ana
Nepal, (el) Ktmandu nepals -esa
Nicaragua Managua nicaragenc -a
Nger, (el) Niamey niger -ina
Nigria Abuja nigeri -ana
Noruega Oslo noruec -ega
Nova Zelanda Wellington neozelands -esa
Oman Masqat omanita
Pasos Baixos, (els) Amsterdam neerlands -esa
Pakistan, (el) Islamabad pakistans -esa
Palau Melekeok palau -ana
Panam Panam panameny -a
Papua Nova Guinea Port Moresby pap
Paraguai, (el) Asuncin paraguai -ana
Per, (el) Lima peru -ana
Polnia Varsvia polons -esa
Portugal Lisboa portugus -esa
Puerto Rico San Juan porto-riqueny -a
Qatar Doha qatari -ana
Regne Unit, (el) Londres britnic -a
284
Romania Bucarest romans -esa
Ruanda Kigali ruands -esa
Rssia Moscou rus russa
Shara Occidental, (el) Al-Aaiun sahrau
Saint Cristopher i Nevis Basseterre de Saint Cristopher i Nevis
Saint Lucia Castries de Saint Lucia
Saint Vincent i les Grenadines Kingstown de Saint Vincent i les Grenadines
Salom Honiara salomons -esa
Salvador, El San Salvador salvadorenc -a
Samoa Apia samo -ana
San Marino San Marino santmarins -esa
So Tom i Prncipe So Tom de So Tom i Prncipe
Senegal, (el) Dakar senegals -esa
Srbia Belgrad serbi srbia
Seychelles Victoria seychells -esa
Sierra Leone Freetown de Sierra Leone
Singapur Singapur singapurs -esa
Sria Damasc siri -ana
Somlia Muqdisho somali
Sri Lanka Colombo singals -esa
Sud-frica, Repblica de Ciutat del Cap sud-afric sud-africana
Sudan, (el) Khartum sudans -esa
Sucia Estocolm suec -a
Sussa Berna sus -ssa
285
Surinam Paramaribo surinams -esa
Swazilndia Mbabane swazi
Tadjikistan, (el) Duixanbe tadjik
Tailndia Bangkok tailands -esa
Tanznia Dodoma tanz -ana
Timor Oriental Dili timors -esa
Togo, (el) Lom togols -esa
Tonga Nukualofa tongals -esa
Trinitat i Tobago Port-of-Spain de Trinitat i Tobago
Tunsia Tunis tunisi -ana
Turkmenistan, (el) Aixkhabad turcman -a
Turquia Ankara turc -a
Tuvalu Vaiaku tuvali -ana
Txad, (el) NDjamena txadi -ana
Txeca, Repblica Praga txec -a
Ucrana Kev ucrans -esa
Uganda Kampala ugands -esa
Uruguai, (l) Montevideo uruguai -ana
Uzbekistan, (el) Taixkent uzbek -a
Vanuatu Port Vila vanuatuenc -a
Vatic, (el) Vatic vatic -ana
Veneuela Caracas veneol -ana
Vietnam, (el) Hanoi vietnamita
Xile Santiago xil -ena
286
Xina, (la) Pequn xins -esa
Xipre Nicsia xipriota
Zmbia Lusaka zambi -ana
Zimbabwe Harare zimbabws -esa
287
NDEX
Introducci .................................................................................................................................... 3
MODELS DE DOCUMENTS ADMINISTRATIUS ................................................................... 5
Lacta de reuni........................................................................................................................ 7
Caracterstiques generals de lacta de reuni ............................................................ 7
Criteris generals .............................................................................................................. 7
Estructura ......................................................................................................................... 8
Fraseologia ....................................................................................................................... 9
Esquema de lacta de reuni ........................................................................................ 10
Exemple dacta de reuni .............................................................................................. 11
Lavs ......................................................................................................................................... 13
Caracterstiques generals de lavs ............................................................................. 13
Criteris generals ........................................................................................................... 13
Estructura ...................................................................................................................... 13
Fraseologia .................................................................................................................... 14
Esquema de lavs ............................................................................................................ 15
Exemple davs .................................................................................................................. 16
Lanunci ................................................................................................................................... 17
Caracterstiques generals de lanunci ........................................................................ 17
Estructura ...................................................................................................................... 18
Fraseologia .................................................................................................................... 18
Esquema de lanunci ....................................................................................................... 19
Exemple danunci ............................................................................................................ 20
La carta .................................................................................................................................... 21
288
ndex
Caracterstiques generals de la carta ........................................................................ 21
Estructura ...................................................................................................................... 21
Fraseologia .................................................................................................................... 23
Esquema de la carta ....................................................................................................... 24
Exemple de carta ............................................................................................................. 25
El certicat ............................................................................................................................. 27
Caracterstiques generals del certicat .................................................................... 27
Estructura ...................................................................................................................... 27
Fraseologia .................................................................................................................... 28
Esquema del certicat ................................................................................................... 29
Exemple de certicat ..................................................................................................... 30
La circular ............................................................................................................................... 31
Caracterstiques generals de la circular .................................................................... 31
Estructura ...................................................................................................................... 32
Fraseologia .................................................................................................................... 33
Esquema de la circular ................................................................................................... 34
Exemple de circular ......................................................................................................... 35
La citaci ................................................................................................................................. 37
Caracterstiques generals de la citaci ..................................................................... 37
Estructura ...................................................................................................................... 37
Fraseologia .................................................................................................................... 38
Esquema de la citaci .................................................................................................... 39
Exemple de citaci .......................................................................................................... 40
El conveni ............................................................................................................................... 41
Caracterstiques generals del conveni ....................................................................... 41
Estructura ...................................................................................................................... 42
Fraseologia .................................................................................................................... 43
289
Esquema del conveni ...................................................................................................... 44
Exemple de conveni ........................................................................................................ 45
La convocatria .................................................................................................................... 47
Caracterstiques generals de la convocatria ......................................................... 47
Estructura ...................................................................................................................... 47
Fraseologia .................................................................................................................... 49
Esquema de convocatria (1) ...................................................................................... 50
Esquema de convocatria (2) ...................................................................................... 51
Exemple 1 de convocatria (1) ................................................................................... 52
Exemple 2 de convocatria (1) ................................................................................... 53
El currculum ......................................................................................................................... 55
Caracterstiques generals del currculum ................................................................. 55
Estructura ...................................................................................................................... 56
Esquema del currculum ................................................................................................ 57
Exemple de currculum .................................................................................................. 58
La declaraci jurada ............................................................................................................. 59
Caracterstiques generals de la declaraci jurada ................................................. 59
Estructura ...................................................................................................................... 59
Fraseologia .................................................................................................................... 60
Esquema de la declaraci jurada ................................................................................ 60
Exemple de declaraci jurada ...................................................................................... 61
La diligncia ........................................................................................................................... 63
Caracterstiques generals de la diligncia ................................................................ 63
Estructura ...................................................................................................................... 63
Fraseologia .................................................................................................................... 64
Esquema de la diligncia ............................................................................................... 64
Exemple de diligncia ..................................................................................................... 65
El fax......................................................................................................................................... 67
290
ndex
Caracterstiques generals del fax ................................................................................ 67
Estructura ...................................................................................................................... 67
Fraseologia .................................................................................................................... 68
Esquema del fax ............................................................................................................... 68
Exemple de fax ................................................................................................................. 69
La invitaci ............................................................................................................................. 71
Caracterstiques generals de la invitaci .................................................................. 71
Estructura ...................................................................................................................... 71
Fraseologia .................................................................................................................... 72
Esquema de la invitaci ................................................................................................. 72
Exemple dinvitaci ......................................................................................................... 73
La noticaci ......................................................................................................................... 75
Caracterstiques generals de la noticaci .............................................................. 75
Estructura ...................................................................................................................... 75
Fraseologia .................................................................................................................... 76
Remarca ......................................................................................................................... 77
Esquema de la noticaci ............................................................................................. 77
Exemple de noticaci .................................................................................................. 78
Loci ........................................................................................................................................ 79
Caracterstiques generals de loci ............................................................................ 79
Estructura ...................................................................................................................... 80
Fraseologia .................................................................................................................... 80
Esquema de loci ........................................................................................................... 81
Exemple doci ................................................................................................................. 82
La queixa ................................................................................................................................. 83
Caracterstiques generals de la queixa ...................................................................... 83
Estructura ...................................................................................................................... 84
Fraseologia .................................................................................................................... 85
291
Esquema de la queixa ..................................................................................................... 85
Exemple de queixa .......................................................................................................... 86
La reclamaci ........................................................................................................................ 87
Caracterstiques generals de la reclamaci ............................................................. 87
Estructura ...................................................................................................................... 88
Fraseologia .................................................................................................................... 89
Esquema de la reclamaci ............................................................................................ 89
Exemple de reclamaci .................................................................................................. 90
El recurs ................................................................................................................................... 91
Caracterstiques generals del recurs .......................................................................... 91
Estructura ...................................................................................................................... 92
Fraseologia .................................................................................................................... 93
Esquema del recurs ......................................................................................................... 94
Exemple de recurs ........................................................................................................... 95
El requeriment ...................................................................................................................... 97
Caracterstiques generals del requeriment .............................................................. 97
Estructura ...................................................................................................................... 97
Fraseologia .................................................................................................................... 98
Esquema del requeriment ............................................................................................. 99
Exemple de requeriment ............................................................................................. 100
El saluda ................................................................................................................................ 101
Caracterstiques generals del saluda ....................................................................... 101
Criteris generals ......................................................................................................... 101
Estructura .................................................................................................................... 101
Fraseologia .................................................................................................................. 102
Esquema del saluda ...................................................................................................... 103
Exemple de saluda ......................................................................................................... 104
La sollicitud ......................................................................................................................... 105
Caracterstiques generals de la sollicitud .............................................................. 105
292
ndex
Criteris generals ......................................................................................................... 105
Estructura .................................................................................................................... 106
Fraseologia ....................................................................................................................... 106
Esquema de la sollicitud ............................................................................................. 107
Exemple de sollicitud .................................................................................................. 108
ORIENTACIONS LINGSTIQUES ...................................................................................... 109
Ls de les majscules ....................................................................................................... 111
Consideracions generals .............................................................................................. 111
Paraules senceres ........................................................................................................... 112
Funci demarcativa ....................................................................................................... 113
Inici de frase................................................................................................................ 113
Inici denumeracions ................................................................................................ 113
Desprs dels signes dinterrogaci i exclamaci ............................................. 114
Desprs dels punts suspensius .............................................................................. 115
Desprs de dos punts ............................................................................................... 115
Desprs de parntesi ................................................................................................ 116
Funci distintiva ............................................................................................................. 116
Noms propis referits a persona ............................................................................ 116
Crrecs i ttols nobiliaris ......................................................................................... 119
Formes de tractament ............................................................................................. 120
Formes protocollries de tractament ................................................................ 121
Honors i distincions.................................................................................................. 121
Noms propis referits a animals ............................................................................. 121
Noms cientcs danimals i plantes .................................................................... 122
Noms propis referits a coses ................................................................................. 122
Institucions, organismes i empreses .................................................................... 123
Denominacions coreferents ................................................................................... 124
Associacions i altres entitats constitudes legalment ................................... 124
Entitats juridicopbliques i religioses ................................................................. 125
Festivitats i celebracions ........................................................................................ 125
Esdeveniments histrics ......................................................................................... 126
Divisions temporals ccliques ................................................................................ 126
293
Perodes histrics ...................................................................................................... 127
Moviments artstics i culturals ............................................................................. 127
Topnims ..................................................................................................................... 128
Astres ............................................................................................................................ 131
Edicis singulars ........................................................................................................ 131
Titulacions acadmiques ........................................................................................ 132
Llibres, pellcules i publicacions ........................................................................... 132
Obres artstiques ....................................................................................................... 133
Documents ocials ................................................................................................... 133
Premis i distincions ................................................................................................... 134
Imposts i altres tributs ............................................................................................ 135
Rgims jurdics ........................................................................................................... 135
Declaracions de protecci patrimonial .............................................................. 135
Plans, programes i projectes .................................................................................. 136
Activitats educatives, cientques i socials ...................................................... 136
Les abreviacions .................................................................................................................. 137
Introducci ...................................................................................................................... 137
Les abreviatures ............................................................................................................. 137
Formaci dabreviatures ......................................................................................... 137
Escriptura de les abreviatures ............................................................................... 138
Ls de les majscules en les abreviatures ........................................................ 138
Laccent de les abreviatures ................................................................................... 139
La separaci de les abreviatures ........................................................................... 139
Conuncia de les abreviatures amb els signes de puntuaci .................... 139
Lectura de les abreviatures .................................................................................... 139
Lapostrofaci de les abreviatures ........................................................................ 140
El gnere de les abreviatures ................................................................................. 140
El nombre de les abreviatures ............................................................................... 140
Abreviatures de paraules estrangeres ................................................................. 141
Abreviatures numriques ........................................................................................ 141
Els smbols ....................................................................................................................... 141
Escriptura dels smbols ............................................................................................ 141
294
ndex
Ls de les majscules en els smbols ................................................................. 142
Lectura dels smbols ................................................................................................. 142
Flexi dels smbols .................................................................................................... 142
Les sigles ........................................................................................................................... 142
Escriptura de les sigles ............................................................................................. 142
La lexicalitzaci de les sigles ................................................................................. 143
El gnere i el nombre de les sigles ....................................................................... 143
El plural de les sigles ................................................................................................ 144
Lectura de les sigles.................................................................................................. 144
Traducci de les sigles ............................................................................................. 145
Relaci dabreviatures, smbols i sigles ................................................................... 145
Els tipus de lletra ................................................................................................................ 157
La redona .......................................................................................................................... 157
La cursiva .......................................................................................................................... 157
Paraules estrangeres no adaptades ..................................................................... 158
Paraules o expressions llatines .............................................................................. 158
Llibres i publicacions peridiques ........................................................................ 159
Obres artstiques ....................................................................................................... 160
Pellcules i obres teatrals ....................................................................................... 160
Vehicles ........................................................................................................................ 160
Usos metalingstics ................................................................................................ 160
Paraules destacades ................................................................................................. 161
Pseudnims i malnoms ........................................................................................... 161
Paraules no normatives ........................................................................................... 162
Acotacions................................................................................................................... 162
Lletres dorde .............................................................................................................. 162
Equacions i frmules ................................................................................................ 163
Exemples en obres lexicogrques ...................................................................... 163
Dedicatries i advertiments .................................................................................. 163
La versaleta ...................................................................................................................... 164
Xifres romanes ........................................................................................................... 164
tims de paraules ...................................................................................................... 164
295
Cognoms en referncies bibliogrques ............................................................ 165
Personatges en obres teatrals ............................................................................... 165
Obres autocitades..................................................................................................... 165
La negreta ........................................................................................................................ 165
Ttols ............................................................................................................................. 166
Lemes dobres lexicogrques .............................................................................. 166
Noms propis de persona en notcies de premsa ............................................. 166
Els signes de puntuaci .................................................................................................... 167
Consideracions generals .............................................................................................. 167
Posici dels signes de puntuaci .............................................................................. 167
La coma ............................................................................................................................ 168
Usos de la coma ........................................................................................................ 168
Altres usos de la coma ............................................................................................ 172
Usos incorrectes de la coma ................................................................................. 172
El punt i coma ................................................................................................................. 173
El punt ............................................................................................................................... 174
Usos del punt ............................................................................................................. 174
Altres usos del punt ................................................................................................. 174
Usos incorrectes del punt....................................................................................... 175
Els dos punts ................................................................................................................... 176
Usos dels dos punts .................................................................................................. 176
Altres usos dels dos punts ...................................................................................... 177
s incorrecte dels dos punts ................................................................................. 178
Els punts suspensius ..................................................................................................... 178
Usos dels punts suspensius .................................................................................... 178
Combinaci dels punts suspensius amb altres signes de puntuaci ......... 179
s incorrecte dels punts suspensius ................................................................... 179
Els signes dinterrogaci .............................................................................................. 180
Usos dels signes dinterrogaci ............................................................................ 180
Combinaci dels signes dinterrogaci amb altres signes de puntuaci ............. 180
Els signes dexclamaci ................................................................................................ 181
Usos dels signes dexclamaci .............................................................................. 181
296
ndex
Combinaci dels signes dexclamaci amb altres signes de puntuaci ............... 181
Els guions ......................................................................................................................... 181
Els parntesis .................................................................................................................. 182
Usos dels parntesis ................................................................................................. 182
Combinaci dels parntesis amb altres signes de puntuaci ...................... 183
Els claudtors .................................................................................................................. 184
Les cometes ..................................................................................................................... 185
Usos de les cometes ................................................................................................ 185
Combinaci de les cometes amb altres signes de puntuaci ..................... 187
Lasterisc ........................................................................................................................... 187
La barra inclinada .......................................................................................................... 188
La barra invertida ........................................................................................................... 189
La pleca i la doble pleca............................................................................................... 189
El signe de secci ........................................................................................................... 190
El calder .......................................................................................................................... 190
la titla ................................................................................................................................ 190
El redol ............................................................................................................................. 190
Les claus ........................................................................................................................... 190
Els signes de correcci ...................................................................................................... 191
Criteris de traducci .......................................................................................................... 203
Noms propis de persones ............................................................................................ 203
Personatges histrics i de cci ................................................................................ 203
Reis, papes i sants .......................................................................................................... 204
Personatges amb noms escrits en alfabets no llatins ........................................ 204
Noms propis danimals ................................................................................................ 205
Crrecs, tractaments i ttols ....................................................................................... 205
Institucions i organismes pblics .............................................................................. 206
Fundacions i organitzacions no governamentals ................................................. 206
Institucions religioses ................................................................................................... 207
Federacions esportives ................................................................................................. 207
Equips esportius ............................................................................................................. 208
Empreses i organismes privats ................................................................................... 209
297
Museus, castells i palaus ............................................................................................. 209
Hospitals i centres de salut ........................................................................................ 210
Universitats, instituts i centres educatius.............................................................. 210
Collegis professionals .................................................................................................. 210
Assignatures, cursos i estudis .................................................................................... 211
Conferncies i seminaris .............................................................................................. 211
Congressos, jornades i simposis ................................................................................ 211
Exposicions, res i certmens .................................................................................... 212
Esdeveniments histrics i culturals .......................................................................... 212
Festivitats cviques, religioses i poltiques ............................................................. 212
Emissores de rdio i canals de televisi.................................................................. 213
Diaris, revistes i peridics ............................................................................................ 213
Edicis singulars ............................................................................................................. 214
Formacions musicals i artstiques ............................................................................ 214
Formacions poltiques i sindicals .............................................................................. 215
Obres literries i cinematogrques ....................................................................... 216
Obres pictriques i escultriques ............................................................................. 216
Obres musicals ............................................................................................................... 217
Marques registrades ...................................................................................................... 218
Premis i distincions ....................................................................................................... 219
Proves i competicions esportives ............................................................................. 219
Sigles ................................................................................................................................. 220
Texts jurdics i normatius ............................................................................................ 221
Imposts i gures jurdiques ........................................................................................ 221
Mitjans de transport ..................................................................................................... 221
Topnims .......................................................................................................................... 222
Fenmens meteorolgics ............................................................................................ 223
Ls de lletres i xifres en lexpressi dels nmeros ................................................... 225
Els tractaments protocollaris ........................................................................................ 231
Introducci ...................................................................................................................... 231
Criteris ds dels tractaments protocollaris ......................................................... 231
Collocaci dels tractaments ................................................................................. 231
298
ndex
s de la lletra majscula ........................................................................................ 232
Jerarquia protocollria ............................................................................................ 233
Els tractaments genrics ......................................................................................... 233
Relaci dels tractaments protocollaris .................................................................. 234
Tractaments dels membres de les institucions autonmiques valencianes ...... 234
Tractaments dels membres de les institucions estatals ............................... 235
Tractaments de lAdministraci local .................................................................. 237
Tractaments de lAdministraci de Justcia ....................................................... 238
Tractaments de la Casa Reial ................................................................................. 238
Tractaments nobiliaris ............................................................................................. 239
Tractaments militars ................................................................................................ 239
Tractaments eclesistics ......................................................................................... 240
Tractaments universitaris ....................................................................................... 241
Abreviatures dels tractaments protocollaris ........................................................ 242
El gnere i el sexe ............................................................................................................... 245
Prembul ...................................................................................................................... 245
La marca de gnere en el sistema gramatical .................................................. 246
Usos i abusos recents .............................................................................................. 247
Recomanacions ds ................................................................................................. 249
La denominaci dels municipis valencians ................................................................ 251
Denominaci ocial i tradicional ............................................................................. 251
Estats, capitals i gentilicis del mn ............................................................................... 277

Manual 01 AVL Manual de Documentació Administrativa

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Manual 01 AVL Manual de Documentació Administrativa

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

COLLECCI MANUALS, 1

ACADMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA

You might also like