1

NO TORNAR A TROBAR LA TEVA MIRADA

Este libro est autopublicado en EntreEscritores.com red social de obras inditas donde los
escritores pueden ser publicados por una editorial con el apoyo de los lectores.
Comparte tu opinin con el autor y cientos de lectores:
http://bit.ly/NoTornar





3









Joan A. Aguil

NO TORNAR A TROBAR LA TEVA
MIRADA



























4





























revisi: desembre del 2013
Joan A. Aguil Rojas
RGPI: 02/2007/6752
j_aar40@hotmail.com
de la fotografia coberta: Isabel Rojas
daquesta edici: Joan A. Aguil
imprs a CCD. Sardenya,64.Barcelona
dipsit legal: PM 3014-2008
ISBN:978-84-612-9890-7





5





NDEX NDEX NDEX NDEX



PREMBUL............................................................pg. 9

LA FUGIDA
1962-1970.................................................................pg. 11

LA LLAVOR DE LA VIOLNCIA
1942-1957.............................................................. pg. 129

LENGANY DE LAMOR
1957-1962..............................................................pg. 215

LARC DE SANT MART
1970-2007.............................................................pg. 275

FETS....................................................................pg. 397















6









































7




















Per sempre:
Joan-Marc, Xnius, Gerard, Arnau



















8









































9



PREMBUL


Com una llarga pellcula, veig detalls i moments de la
meva vida que ja tenia oblidats, vagament, i que ara,
superats els setanta anys, sesgranen, degotejant clars i
ntids. s la regressi dun sser esbrocat que ha viscut la
segona meitat dun segle, el XX, probablement el ms
avanat en tecnologia de la histria de la humanitat i de la
vida que podria haver estat i no va ser.
Al comenar a parlar de la meva vida, per, no puc evitar
preguntar-me quins foren els moments lgids que la van
marcar i que ineludiblement van condicionar els esdeveni-
ments que anirien produint-se.
Comptat i debatut, un fet va canviar radicalment la meva
singladura vital, amb unes conseqncies que, com veurem
ms endavant, foren inabastables, i que, encara avui, tants
anys desprs, el tinc clar i ntid.
Aquell dia, sobtadament aturat, ajegut sobre el llit duna
cambra hospitalria recordo que els gemecs per lofec, la
cossor de la cara i la salabror de les llgrimes que em
lliscaven fins els llavis, sajuntaven amb els dels sentiments
de terror, de pena i culpabilitat. I torno a sentir la punxada
duna injecci, i de seguit com menvaeix el sopor, previ al
somni, amb el contacte de la m de la mare que magafa els
dits. I encara avui, transcorregut quasi mig segle, revisc un
vegada ms la situaci ardent i colpidora: el conill saltant del
marge per travessar la carretera, justament quan nosaltres
passvem, i la moto encabritada en trepitjar-lo.

En comenar la tardor daquell ingrat any del 1961 encara
no era conscient del dramtic accident. Mhavien explicat la
sotragada, i fins i tot el xofer del cami mhavia visitat, per





10

donar-me els detalls, tot volent disculpar-se i disculpar-me,
per a mi un vel enfosquit, com una mosquitera negra,
mimpedia en aquells instants reviure els detalls dall que
havia succet.
Noms el que shi ha trobat pot ser capa de comprendre
qu saixopluga sota un embenatge facial. Els meus pares,
altra hora tan en aparena inaccessibles als meus afanys,
estaven tan angoixats com ho estava jo, i els amics que
shavien aplegat a visitar-me shavien quedat amb la
incredulitat reflectida a la cara en veure aquelles benes: la
mmia en qu mhavia transformat.
Sortit del coma vaig reclourem, tot volent desaparixer,
amb el cor contret i amb un calabrot que mestrenyia la
gola, en un silenci irrenunciable, on noms sencofraven les
imatges prvies a laccident. I aquelles vivncies viscudes,
all que expresaven els seus ulls dolos, els seus dits lleugers,
el seu somriure sincer, la seva joia de viure: el nostre amor
definitivament exhaurit.
Madormien amb tranquillitzants als vespres, per tenia
tot el dia, entre el boirim de la morfina i el dolor, per maleir
la meva mala astrugncia, i pensar, una i mil vegades, que
sense ella ja res no seria el mateix, que daqu en sortiria un
sser diferent i que mendinsaria en una nova existncia, ms
crua, ms solitria. Que mespantava, tan plena dincgnites.
















11









LA FUGIDA
1962-1970



















Fuig-ne de la terra innoble
Fuig del horitzons mesquins:
Sempre al mar, el gran mar noble;
Sempre,sempre mar endins.
(Exclsior, Joan Maragall)





12









































13














I


Amagat, amb una sensaci insuperable de recana, ho vaig
negligir tot i vaig embarcar-me en un vaixell de crrega com
a segon maquinista, decidit a romandre per sempre ms, com
un anacoreta, en les profunditats de la nau. Lluny de tothom.
Lluny dels desitjos. Lluny de la llum.
Un xode singular cap a enlloc.
Amb la convicci de que mhavia daplicar una llarga
penitncia, vaig estar-me dos anys vorejant les rutes gelades
de lAtlntic Nord, on les llargues nits savenien b amb el
meu estat dnim endolat, brfec. Tanmateix un dia que
estvem a Copenhaguen, a instncies dels companys, no vaig
poder estar-me de presenciar una cursa de patins sobre la
llenca gelada de quatre quilmetres de mar que shi feia
entre Hlsingor, a la costa danesa, i Helsingborg, a la costa
sueca, i desprs ens hi vam passejar en uns trineus que,
arrossegats per cavalls, ens van portar duna riba a laltra,
mentre de tant en tant albirvem pescadors que havien fet
un gran forat al gel per pescar bacall amb uns hams de
poliamida.





14

Mesos desprs, amb laigua desglaada, arrossegat ms que
acompanyat pel primer oficial, la travessarem en el ferri que
unia les dues ciutats, per iniciar en un Volvo atrotinat un
viatge cap al nord de Sucia que ens permetria gaudir del
solstici destiu a Estocolm, el vint-i-quatre de juny, una nit
que es celebrava, sobretot per part dels joves, al bosc, amb
fogueres, canons tradicionals i begudes, fins a la matinada.
Desprs, vam viatjar, sempre en direcci nord, cap a
Ostersund i la Lapnia, per donar-hi la volta i baixar fins a
Oslo, i ens vam hostatjar en cabanes de fusta de color verd
fosc i vermell sang, a tocar dels llacs daigua del color de
lacer blau, on ens relaxvem en silenci a la sauna de la
mateixa cabana per tot seguit llenar-nos a laigua freda.
Els dos estius que hi vaig ser vaig aprofitar-los per conixer
els pasos nrdics, els grans desconeguts de dalt dEuropa,
esplendents amb la lluentor del sol estiuenc, per obscurs i
gelats durant el llarg hivern. Mai no havia vist laigua del
mar gelada fins a arribar a Sundswall, a trenta sota cero,
dins el Golf de Btnia a la Mar Bltica.
Desprs, enrolat en un vaixell neerlands que feia la ruta
RotterdamCiutat del Cap, vaig deixar els dos anys viscuts
als mars del nord per endinsar-me en la gran aventura
africana, passant del fred intens de lhivern nrdic a la calor
sufocant de lestiu afric.
Trigvem un mes de baixada i un altre de pujada, amb
parades en els principals ports africans de lAtlntic. Amb
aquesta naviliera vaig estar-mhi encara no un any, tenint la
base principal a Rotterdam i la meva personal en una pensi
dAmsterdam, a tombar entre la plaa Rembrandt i el riu
Amstel, on vaig gaudir duna primavera acolorida de flors,
marihuana i cultura, i on passejava el meu dol ntim i
melangis pels canals i les petites places amagades. Tothora
capficat en defugir qualsevol contacte amb les noies que
podien donar-me la seva amistat.





15

Vaig sustituirr els meus delits sexuals per la feina, la
cultura i la meditaci. Havia decidit tancar el meu cor a
qualsevol sentiment amors, per mai no vaig tancar-me a
altres sentiments, com els que em despertaven la lectura, la
pintura o la msica.
En aquest temps, el meu cau de meditaci rauria en el
Rijksmuseum amb els pintors dels Pasos Baixos del segle
XVII, sobretot Rembrandt i Vermeer. Del primer, La Ronda
de Nit, que jo comparava a Les Menines i a La Rendici de
Breda de Velzquez, tan net, tan fidedigne, tan barroc i real.
Del segon la intimista, la formidable Carta damor.
Resolt aquest contracte, sempre a la recerca dels llibres que
ara em farien descobrir frica, un nou continent
inimaginable, vaig acceptar la proposta de treballar en un
vaixell de cabotatge per les costes africanes.
Ciutat del Cap, Angola, Nambia, Congo, Mauritnia,
Camerun i Costa dIvori van ser els principals pasos on
regularment anava a descarregar i a recollir mercaderies. I
arreu vaig trobar-me misria, revoltes, morts, diners i
personatges que abastarien per atapeir una process dels
horrors.
Apart dels problemes del continent, la vida a bord era
montona, excepte si el mar sembravia; aleshores tot
lateisme de la majoria sescorria amb les aiges, coberta
avall. Sha de viure una tempesta al bell mig de lOce
Atlntic, a negra nit, amb les llums apagades i amb onades
de dotze metres, per saber qu realment som els ssers
humans.
A Ciutat del Cap, on vivia si baixava a terra, marribaven
els llibres que demanava a casa, i va ser en aquesta poca
que vaig conixer un escriptor que em marcaria per sempre
ms, Joseph Conrad, de qui vaig llegir ininterrompudament:
El Vagabund de les Illes, Lord Jim, Atzar, Nostromo, i per
damunt de tots, el llibre definitiu que macompanyaria molts





16

anys, sempre clssic, sempre modern, sempre real: El Cor de
les Tenebres.
Jo, que havia baixat un munt de cops als ports africans,
sabia fins on podien arribar els blancs en els contactes amb
els negres autctons. Sabia tamb de la pobresa infrahumana
del continent, i de la seva riquesa natural, i com els
assassinats tribals amagaven la majoria de vegades molt ms
que all que deien, i com uns quants vivien molt b a Europa
a costa dels que ho feien miserablement al continent afric.
A El Cor de les Tenebres, quan en Kurtz, el gran
personatge, escriu al final dun prembul, inicialment ple de
bones intencions, extermineu a tots els animals, est
expressant alguna cosa ms que una simple denominaci. No
debades laccepci animals, en laccepci anglesa, sentn
com a bsties, referint-se als negres als que shavia de
tractar com a tals.
Les darreres paraules den Kurtz, lhorror, lhorror,
evidencien lexpressi dun ser esbalmat i venut per un mn
desconegut, al que no sha pogut enfrontar, perqu dins dell
mateix, ni t la fora necessria per oposar-shi, ni es nodreix
de la bellesa com lantdot de lhorror. Kurtz est mancat
dautocontrol i en lenfrontament amb la natura africana, s
engolit i venut. Com tants assassins amaga la seva feblesa
rere les seves armes.
Em preguntava don sortia la fora interior o com se sabia
qui la possea, i qui s que la tenia era en Marlow, laltre
personatge de la novella i, alhora, laltre jo de Conrad. Hi
havia signes racionals mitjanant els quals una persona
podia tenir coneixements de que trauria aquesta fora en
circumstncies extremes? Segurament no, i un dia no gaire
lluny, jo, personalment, en tindria la mostra fefaent. Ara
comprenia els sentiments de Conrad, mentre remuntava el
riu Congo, i perqu la primera impressi que rep
inesperadament, dels altres, dels salvatges, de la negror, el
deixaria corprs.





17

Aix ens ho diu en la veu den Marlow:
... vaig tenir la sensaci dhaver entrat en un dels cercles
obscurs de l infern... es distingien diverses figures negres, a
la gatzoneta, esteses, assegudes entremig dels arbres,
repenjades als troncs, confoses amb el terreny on adoptaven
totes les formes del dolor, laband i la desesperana...
agonitzaven... no eren res ms que ombres negres, afamades,
malaltes... perdudes... que sarrossegaven a terra abans de
morir... un dells va obrir lentament les parpelles i em va
mirar amb els ulls enfonsats, enormes i buits... unes altres
figures, encongides, amb la cara sobre els genolls miraven el
no res, duna manera esferedora, insuportable... com en un
quadre on es represents una massacra o una epidmia...
frica era una llegenda i un fracs dOccident, i El Cor de
les Tenebres era lenigma tenebrs den Kurtz, de qui Conrad
escriuria que tenia el cor buit. Des duna altra ptica
absolutament diversa, Rudyard Kipling a La Crrega de
lHome Blanc, entonaria un cant de lloances als herois
anglesos, a propsit de la batalla dOmbdurman, al Sudan, on
moririen ms de quinze mil indgenes i noms quaranta-vuit
britnics. I on el jove Winston Churchill, que hi assistiria
com a corresponsal de guerra, descriuria la batalla com:
...majestuosa i esplndida, i que mirar-la, tot bevent
xampany, s un delicis esport.
Es pot exemplificar una manera ms autntica dexpressar
una opini colonialista?
El terror mai no desapareix, diu Conrad. Una persona
qualsevol pot aniquilar-ne una altra, tamb pot aniquilar tot
el que li s prpi i natural: lamor, lodi, lambici, la
confiana, i fins i tot la fe, per durant el temps que segueixi
aferrat a la vida no podr expellir el terror.
Aquest terror era el que, de ben segur, reflectien els meus
ulls, i jo tamb dubtava del meu poder dassimilaci. Com es
pot mesurar lhorror davant la misria, la fam, langoixa dels
que saben que no sobreviuran, i davant la mirada absent





18

dels qui sen beneficien, perqu trafiquen amb les matries
primeres que sobtenen a cops de ganiveta? frica va servir-
me de catarsi, des que no es podia veure tant sofriment sense
que del ms profund dun mateix no pugs un crit de pietat.
Qu lluny quedaven, en comenar lany 1965, les meves
esperances i desesperances passades. Enfront daquest dia a
dia de sofriment, restava algun espai al meu cor pel record de
les penes no gaire res exhaurides? Per primera vegada volia
sentir-me til per amor al prosme, ja que aix em
deslliuraria de mi mateix durant un llarg temps.
I el meu cor shauria denfortir per no patir. Fins que vaig
arribar a Nambia i aquest pas em duria un al anmic don
sortiria convertit en una persona diferent.

*****

A Nambia havia conegut la famlia Abulu. Ell era un jove
alt, musculs i molt atractiu, de ltnia kwanyama, que
treballava el camp i la ramaderia, mentre la seva dona tenia
cura de la mainada i ajudava a descarregar el peix.
Ens entenem amb lalemany que lAbulu i lAshina mig
parlaven, desprs que els alemanys, amb els descobriments
de les mines de diamants, havien dominat el pas durant
gran part de la primera meitat del segle XX.
Ltnia ms important, per, era la dels herero, i ells van
ser els primers sacrificats pels alemanys, com a
organitzadors del SWAPO (Moviment Revolucionari
Independent), al qual lAbulu shi va afiliar i va acompanyar
en la lluita.
Jo hi arribava cada vint dies, per noms vint-i-quatre hores,
i aleshores ens abellia asseurens al porxo de la seva cabana,
lluny de la xardor del sol, jo vestit amb uns pantalons
sorrencs descolorits, una camisa blanca per fora dels
pantalons i un barret de palla, i lAbulu, noms amb
pantalons curts i sandlies trenades a m. All ens hi





19

passvem llargues estones, parlant-me ell de les pastures del
nord amb els dos grans rius, del temible desert de Kalahari
que arribava a tocar del mar, dels seus avantpassats vinguts
de molt endins del pas, dels records de petit, quan encara no
havia vist un home blanc, de la primera vegada que el va
veure i del poblat don ell era originari, on vivien unes cent
persones totes emparentades. LAshina, de la seva mateixa
tnia, li havia estat promesa en el moment del seu naixement
amb laportaci habitual de dues cabres i un bou, no debades
ell era el fill dun capitost, i de ben petita ja va anar a viure a
casa dels futurs sogres fins que es van casar. Llavors ell tenia
disset anys i ella tretze. Al poc temps van haver de fugir per
les destrosses que va deixar al poble lltima baralla amb
ltnia nama, els enemics ancestrals, i aix van arribar a la
costa per cercar una vida diferent.
Una nit els vaig explicar la meva vida i ells van dir-me que
els hi havia dexplicar moltes ms vegades, ja que els parlava
dun mn desconegut i fantstic. LAshina em va fer descriure
fil per randa a la Marta, i com ens havem conegut, amb
preguntes fins i tot molt personals sobre la manera de
practicar el sexe o com ens hi inicivem, i qu feien les dones
doccident per no tenir fills si no estaven casades o si ja en
tenien molts. Una dona, lAshina, que suplia la seva
mancana de coneixements amb una naturalitat envejable i
una intelligncia emocional sorprenent.
Habitualment sopvem tot el que jo els duia, afegit a algun
peix dels que ella havia pogut arreplegar, i petvem la
xerrada, amb els quatre nois petits adormits a les faldes,
mentre la nena gran em mirava fixament, sense entendre el
que parlvem, per amb un emmirallament evident en els
seus grans ulls ben oberts.
El dia que jo arribava dhora i els grans no hi eren,
acostumava a jugar a la pilota amb els nois, fins que els
seus pares tornaven, lAbulu del camp, i lAshina, mullada
de cap a peus, de treure el peix de les barques.





20

Al roquissar on hi havia els compradors del peix, els
pescadors distribuen unes estores a terra, on shi muntava la
llotja del peix cada tarda; hi havia una barca que
desembarcava a la sorra, amb la colla de descrrega
ajuntada, i una altra que no ho podia fer a la sorra. No els ho
permetien per alguna ra que jo no havia ents, i es quedava
ancorada a uns metres dunes grans roques, don els
components de la seva colla, entre les quals shi comptava
lAshina i la seva filla Nmgoo, hi havien darribar per
descarregar el peix i fer els viatges que calguessin, tenint
molta cura a la tornada de no caure sobre les roques
relliscoses. Elles, mullades fins ms amunt de la cintura, i
fora vegades fins al coll, aguantaven els cistells plens,
damunt del cap, amb una m enlaire a tocar de la cistella
mentre laltra servia per equilibrar la pujada a les roques. El
pagament sels feia amb el mateix peix: cent grams per
cistella transportada.
Un dia a mig mat, mentre pujava des del port cap a
laldea, enlluernat pel sol, vaig albirar de lluny una figura
fosca amb un barret negre, que, mentre em feia senyals,
baixava en sentit contrari. Amb la m fent de visera vaig
veure el missioner de qui ja nhavia sentit parlar i que, a
part que sassemblava extraordinriament a un meu amic, en
Met tant en el forma de parlar com en la de mirar-me, i
tamb de pensar, com vaig palesar en conixer-lo millor, pel
que va dir-me em va fer sospitar que havia propiciat la
trobada.
Bon dia, sc el Pare Jacques, el capell que els dna la
missa, el mestre que els ensenya a llegir i de vegades
linfermer que els posa les vacunes. Suposo que vost s el
fams amic blanc dels Abulu. Fa dies que el volia conixer i
magradaria que vingus a sopar a la parrquia aquest
vespre. Qu li sembla?
Li vaig contestar, agradablement sorprs:





21

Dacord, vindr desprs del partit de futbol que he de
jugar amb els nois. On s la parrquia?
Miri, farem una cosa, jo tamb baixar a jugar, i en
acabat hi anirem plegats. va respondrem ell.
Vam quedar entesos, i a lhora del partit, davant de
ladmiraci de tota la quitxalla, els dos homes blancs vam
jugar un en cada bndol. Ell aixecant els braos com dos
ocellots en enlairar-se, com tamb feia en Met, de qui em
quedaven tants records, si ficava un gol.
Al final, rendits i suats, vam pujar a la mal anomenada
parrquia, ms ben dit una cabana oberta als quatre vents,
on sarrengleraven banquetes multi funcionals, que en
paraules del missioner tant servien per ensenyar-los a llegir
com per dir-los la missa dels diumenges.
Desprs de rentar-nos en una tina, ens vam asseure a
sopar, i en no deixar de beure, fumar i parlar fins que va
comenar a clarejar, ambds vam tenir el sentiment dhaver
trobat un nou amic en aquell punt recndit dfrica.
El pare Jacques va explicar-me que havia demanat una
dispensa al bisbat de Pars per treballar a Nambia i que, per
continuar lesperit dels sacerdots missioners, havia passat un
any de formaci al Congo i ara finalment sestava aqu, per
que no descartava la destinaci prxima a Kimberley, on els
problemes a les mines dextracci de diamants eren
incomptables. Per a ell, els primers temps a Nambia havien
estat molt durs, perqu lhavien rebut com un intrs, per
ara fins i tot era reconegut pel bruixot del poble.

*****

A lfrica, histricament, les lluites per la subsistncia
eren terribles. Amb larribada dels europeus, els indgenes
havien sofert que sels prenguessin els seus mitjans ms
preuats com els animals i les terres. Els anglesos al Sudan,
els francesos al nord i els belgues al Congo, van ser els ms





22

avanats en aquestes tcniques; i els alemanys van prendre
bona nota de cara a la seva acci sobre Nambia. Sota
lacceptaci, estesa a Europa, que els negres eren ssers
inferiors, lextermini es feia sistemticament, sense oposici,
ni fsica, en la mateixa terra, ni poltica, en els parlaments de
les metrpolis. A Nambia, els alemanys van aprofitar les
lluites entre els nama i els herero per colonitzar el pas,
primer en petites incursions i desprs per quedar-shi
definitivament. El sistema ms eficient era acabar tota la
seva resistncia sense deixar-los sobreviure, i els herero van
ser els caps de turc. Seguint lordre dextermini de Lothar von
Trotha, general alemany que ja havia esclafat la rebelli
boxer a la Xina, primer els van matar tot laviram i tots els
ramats, desprs van cremar totes les cabanes i camps de
conreu, tot seguit van dedicar-se a ells sense distinci de
sexes ni edats per finalment empnyer els que quedaven cap
al desert de Kalahari, en qu amb lenverinament previ de
pous, els van encerclar per matar-los de fam i de set. Durant
dies i nits van sentir els crits dels tancats a les terres ermes,
amb els plors dels nens i les mares, en una acci dextermini
tan cruel que la majoria de soldats alemanys que van
intervenir-hi no ho van oblidar mai ms. Un cop tot va restar
en silenci, les tropes germniques van entrar i els van trobar
tots morts, grans i petits, arrapats als pous enverinats o
sense aigua.Gaireb van desaparixer vuitanta mil hereros, o
sigui la majoria, i una vegada exterminats aquests, els nama
van signar un acord de pau que els permets quedar-se a les
seves prpies terres, per malviure de les seves vaques o per
pescar, mentre els alemanys explotaven les mines de
diamants que havien descobert, amb la m dobra gratuta
dels nama i dels pocs herero que havien sobreviscut i que ara
eren tractats com esclaus. Tot i que els herero es refarien
lentament i tornarien a lluitar per la seva terra i la seva llar,
fins que Namibia va conquerir la independncia definitiva
lany 1990.





23

*****
Va ser en un segent viatge que vaig tenir la certesa que
tot havia canviat: lAbulu no havia tornat duna incursi, la
Nmgoo, de tretze anys, havia estat violada per dos individus
de ltnia nama, i el ms petit dels nens, el de dos anys, tenia
una malaltia que mera totalment desconeguda.
Vaig convncer el metge del vaixell perqu sels mirs a tots
dos; ella estava raonablement b, ats que no era un fet
anormal la violaci i que les ferides de lestrip havien
cicatritzat. Per el nen estava depauperat, la qual cosa al
metge li va semblar que eren cucs intestinals i li va lliurar un
xarop que shavia de prendre regularment. Per a la sortida
de la msera cabana ens esperaven uns membres importants
de la comunitat per recordar-nos quina era la nostra tasca i
que ens estava prohibit usurpar les feines dels curanderos o
dels metges de les missions. Com a mxim acceptaven el pare
Jacques. I va ser a ell a qui li vaig preguntar:
Heu denunciat els autors de la violaci a la policia de
Luderitz?
Em va llanar una llambregada commiserativa i va
explicar-me:
Armand, a Namibia una noia s menys que una formiga i,
a ms a ms, en totes les accions semboliquen els odis
tribals. Les autoritats sen desentenen ja que tot els ve gran,
a part que, per a ells, una violaci s un tema menor.
Corcat per una rbia sorda vaig demanar al capit que mhi
deixs quedar fins que el vaixell torns de baixada, perqu
volia oferir algun tipus dajut a lAshina i als petits, vigilar
que res no els torns a succeir durant labsncia dAbulu, i,
ms que res, per donar un escarment als qui havien forat
sexualment a la nena.
El dia segent, quan les dones van marxar a la feina del
peix, vaig demanar a en Dingo, el noi gran, que em mostrs
els homes que havien abusat de la seva germana. Vam sortir
plegats de la cabana fins arribar a un carrer brut, curull de





24

roba estesa de tots colors, on hi havia unes quantes
barraques fetes de canyes, fang dargila i trossos de fusta, i
all el noi va indicar-me, subreptciament, dos tipus asseguts
en uns tamborets baixos, a tocar duna porta oberta de bat a
bat. Mhi vaig acostar lentament, i tot i que ells en veurem
arribar van intentar fugir, jo ja en tenia a un agafat per la
camisa alhora que li feia la traveta a laltre. Al que tenia
agafat li vaig estrnyer la cara contra la paret de la barraca,
mentre li preguntava amb els llavis serrats:
Mentens?
Lhome va moure el cap afirmativament.
Saps qui sc?
Com si li haguessin donat corda va tornar a moure el cap
amunt i avall.
Us vull fora del poble abans duna hora; si torno i us trobo
aqu no responc del que us passi.
I escanyant-lo fortament li ho vaig repetir, lent i profund:
Marxeu immediatament o us deixar marcats per tota la
vida. I no torneu mai ms. Fora! No us hi vull tornar a
veure, aqu!
Mentre parlava no vaig advertir a temps que el seu
company shavia incorporat i metzibava una bona garrotada
a lesquena, que va llanar-me a terra. Em vaig alar
adolorit, per rpid, i vaig veure que ambds se mapropaven
fent pinya, lun amb el garrot i laltre amb una ganiveta
tribal a la m.
Al voltant nostre shavia fet una rotllana de gent,
encapalada pel cap i el bruixot del poble, que sho miraven,
aturats, en un silenci espectral. Tamb ells van aturar-se uns
segons, dubtosos, en veure com els reptava, dret,
amenaador, amb la mirada fixa. Ara penso que,
probablement, no sabien ni qu fer amb les armes mentre
saltaven sobre mi, gils com dues panteres.





25

Per havien estat uns segons fatdics per a ells, que jo no
vaig malbaratar, i amb el tamboret com escut, vaig frenar
amb un cop sec a la cara al de la ganiveta, que la va soltar.
Ara la tenia a les meves mans, i rpid, com qui traa dos ics
els vaig ferir mortalment amb sengles retallades al pit.
Vaig mirar la muni que em rodejava, sobretot les cares
inexpressives dels caps tribals, i alhora que llenava larma
envermellida, vaig comenar a caminar pel passads que
mhavien obert.
Des del moment en qu elles ho van saber, la Nmgoo em va
idolatrar definitivament, per sempre ms, fins al punt que no
va deixar que mentre jo romania a la cabana ning fora della
mendrecs ni el ja de dormir ni la meva roba usada. I
lAshina va mirar-me des de dins dels seus grans ulls, plens
dagrament i tendresa, i va advertir-me:
Noms pels blancs s anormal el que per a nosaltres no ho
s, i per aix hem aprs a viure amb uns principis ben
senzills: no demostrar el nostre dolor, ni la nostra feblesa, ni
la nostra por.
Van ser vint dies duna pau absoluta; tot el poble em
respectava, i si durant el dia ajudava els homes amb les
feines del camp i la pastura dels pocs animals que tenien, al
capvespre jugava amb els nens i en Jacques a pilota, i a la
nit, mentre tots dormien, enraonava amb lAshina sobre
lAbulu i la seva vida feta de renncies, i de la situaci a
linterior del pas amb les incursions revolucionries.

*****

En el proper viatge em va semblar que tot shavia
normalitzat, per era una pau temporal, irreal; en aquell pas
mai no res era per sempre ni de deb, tot shavia danar
fent jornada a jornada.
Dos mesos desprs, quan vaig arribar a la cabana no hi
havia ning; lAshina i la Nmgoo treballaven encara en les





26

feines del peix i els nens estaven a lescola o jugaven. Vaig
pujar a la parrquia a cercar-los, i en Jacques, la cpia del
meu amic Met, que cada vegada que parlava amb ell mel
recordava ms, va informar-me que a lAbulu lhavien mort i
que jo havia de marxar, ja que la policia de Luderitz mestava
buscant a propsit de la baralla amb els dos violadors.
Tu creus que el cstig va ser excessiu, oi? vaig fer.
Ull per ull...qu vols que et digui. Tenien famlia.va
mirar-me en Jacques.
Els han fet fora?
No, els fills sn grans i treballen, i les mares ara viuen
amb ells.
Del pantal vaig treure trenta marcs.
Donals-hi aquests diners. No els tornar la vida als pares,
per a mi malleujaran.
Sense ms comentaris vaig acomiadar-me dell i li vaig
encarregar que tingus cura de lAshina, de la Nmgoo i dels
nois. En acabat, vaig sortir a lexterior en direcci a la cabana
dels Abulu on repenjat a la porta vaig romandre,
aparentment tranquil, mossegant un branquill.
Dret, vestit sorrenc, com mera habitual, i amb el barret de
palla, sem distingia de lluny, i en tornar elles, xopes dajudar
a descarregar les barques, lAshina, que em va veure amb un
paquet de queviures, em va confirmar que ja sabia que el seu
marit havia mort en una incursi, i que, ara, ella i els fills es
veurien obligats a emigrar a les zones ms enll del desert,
on hi havia camps de blat i mill, ja que la comunitat
rebutjava una dona sola amb cinc fills sense els braos de
lhome per ajudar.
Malgrat la meva experincia a travs del continent, no
podia entendre com es resolien els temes africans i com a una
famlia se lextradia de la comuna noms perqu el marit no
hi era. Per era un problema de persones, de famlies i
dtnies, on els kwanyama eren minoritaris. A ms, als del





27

poble tampoc no els havia plagut que jo, homicidi apart, em
queds tres setmanes a casa de lAshina.
Havem sopat dhora i, quan tots els nens ja dormien al seu
rac, lAshina va dir-me que segurament pel meu proper
viatge ells ja no hi serien, i se mofer, senzillament,
planerament. Vaig quedar-me absurdament sorprs, des que
jo no lhavia mirat mai com una dona lliure, sin com la dona
de lAbulu, a pesar que havem viscut sota el mateix sostre,
en la mateixa cabana, els vint dies; per ara que lhavia
escoltat no podia evitar mirar-me-la des duna perspectiva
sensual i vaig percebre que era una dona jove, duns trenta
anys, amb una figura madurada per la maternitat, per
atractiva i molt bella. Una escultura rotunda de bans en un
entorn de misria i inanici.
Per a ella loferiment era no solament de gratitud, sin que
abastava tot el ventall de sentiments que noms gent tan
profundament en contacte amb la natura com els africans, on
la vida i la mort estaven a tocar, podien expressar. Per a
ms, tal com jo ho comprendria massa tard, hi havia un gran
fons de tendresa i pensament. Daqu que la possibilitat de
donar-me all que el meu cos blanc inconscientment
demanava, i que el meu irracional raonament em negava, era
la ms gran manifestaci damor que podia oferir-me.
Em digu que les darreres vegades que jo mhavia quedat a
dormir a la cabana, per fer-los companyia, mhavia sentit
remourem, plorant, i parlant entre somnis en un idioma
desconegut. I el meu sofriment, el de lhome que els ajudava
per sobre de tots els convencionalismes, fins i tot arriscant la
seva prpia vida, lhavia commogut fins a despertar de bell
nou la seva vessant de dona. Va explicar-me que algunes nits
entre aquells neguits i aquelles suors, dins daquell pou fosc
en qu semblava que havia caigut, ella shavia atansat al ja
on jo mal dormia, per eixugar-me la suor i rentar-me de cap a
peus, per ajeures tot seguit al meu costat, tot agafant-me la





28

m per ficar-se-la sobre un pit fins que jo maquietava
lentament.
No la volia ofendre amb el meu rebuig, per no la podia
entomar com lobsequi dun cor agrat. Jo considerava que no
havia fet ms del que un altre en la meva situaci hauria dut
a terme, i que de fet era jo qui els havia destar agrat per
permetrem trobar una altra famlia en un lloc ignot dfrica.
Per la nena era un du, pels petits era loncle Armand, i jo
mels estimava com si fossin els meus afillats, i per a
ella...B, aqu no vaig saber qu dir. Li vaig explicar que no
podia admetre aquell sacrifici, aquella ofrena, aquell
lliurament tan desprs, que per mi havia estat un honor
conixer-los i que els trobaria molt a faltar; que ja em sentia
totalment retribut amb lestimaci de tots i que el que ms
sentia era que se nhaguessin danar.
Per ella em va rebatre:
Armand, no testic oferint un pagament, sin que tofereixo
el meu amor. Segurament no ens tornarem a veure mai ms i
jo vull endur-me de lhome que ha estat al costat nostre en
els moments ms difcils el millor record que puc tenir dell,
la seva escalfor. Tu ens has ajudat molt, deixam que jo
tajudi ara. Desprs de lAbulu ets lnic home que he
abraat, que he sentit plorar i amb qui mhe sentit una dona.
Jo s que ell ho aprovaria.
I sense nous arguments es va desfer el lla que li lligava a
lesquena el vestit llarg, florejat de vermells i blaus, que va
caure en una volada, suaument, als seus peus, mentre jo la
mirava duna manera nova i diferent, primer als ulls, desprs
els rosetons castanys dels pits. Tenia el cor a les temples i
mexcitava lolor penetrant daquell cos que palpitava a dos
pams; ella va agafar-me la m, tal com ho havia fet tantes
voltes, sense jo saber-ho, en aquelles nits de penitncia i
allunyament sensorial, i se la va lliscar sobre els pits i el
ventre; desprs va estirar-se al llit i em va deixar un lloc
estret al seu costat. I jo vaig beure aquell elixir que sem





29

donava en safata dor, estrenyent-la entre els meus braos,
acceptant-la complagut. I del meu cor va esgarriar-se un
plany profund, esgarrifs i incontrolable, per lamor perdut i
per lamor retrobat, que em permetia, de nou, posseir tot el
que era bo, autntic i bell.
En despertar-me dhora, de matinada, ella encara estava
profundament adormida, i jo, estirat al ja, vaig pensar en la
penria de tota la famlia que havia de marxar.
Vaig vestir-me i vaig sortir rpid al carrer estret, on no hi
havia ni una nima sota la gran lluna plena, i vaig imaginar
els confins del Kalahari com la remota destinaci final de
lAshina i els seus fills. Altrament vaig recordar les crniques
en qu el doctor Livingstone narrava la increible proesa de la
seva travessa daquest desert, i el cor sem va encongir en
pensar les dificultats que hi trobarien ells.
En arribar al vaixell, vaig remenar decidit el meu camarot i
vaig agafar la cartera amb les meves inicials, on guardava
tots els diners que havia estalviat, i vaig tornar prest a la
cabana.
*****

Vam salpar amb la primera claror, i mentre jo mirava des
destribord laurora a punt de nixer, sentia encara lemoci
de linsospitat encontre amors de la nit.
Qui no ha gaudit de lesclat de lalba al desert de Nambia
no pot imaginar per qu s una de les meravelles de la
natura. El moment en qu la llum del sol comena a clarejar
per lhoritz i amalgama en uns instants una paleta de colors
que va des del blanc lluent fins al daurat i roig, amb els
esclats de llampecs per sobre les dunes, s una experincia
emocional inesborrable.
I aquell sol eixent al desert de Nambia, reflectiria,
simbolitzaria, alhora per a mi, el naixement a una nova vida.

*****





30

Vaig deixar que aquella olor personal, sensual i ferstega
de lAshina em penetrs com un vapor que revifava els meus
sentiments de mascle si hi pensava, i molts dies ms tard
encara sentia lolor inoblidable, impregnada la meva pell o el
meu cervell, mentre recordava lardor apassionat de qui se
mhavia donat amb tota la fora del seu sser.
No loblidaria i linconscient la retrobaria aviat, quan en
tocar els ports del sud de lndia, lembriaguesa de les olors
barrejades que marribaven daquelles terres despcies i
herbes: dalfbrega, de bergamota, de crcuma, de coriandre,
de cardamom, de canyella i dhumus de bosc, em recordarien,
amb un profund sentiment de nostlgia, el somni viscut una
nit amb una dona dolor, color i gust de xocolata, que no va
ser un somni sin una realitat que em retornaria a la vida.
La meva estimada Ashina! Un dia, molts anys ms tard,
marribaria el seu prostrem record, com jo mai no mhauria
imaginat.


II



Volia allunyar-me de la costa africana de lAtlntic. Cansat
daquella lluita solitria, ignorada i perillosa, i amb ganes de
trobar nous horitzons vaig contractar-me en un vaixell de
bandera grega, de capital holands, amb un nom xins,
Hun h fi nio locell que surt del riu groc, un feeder
mixt de crrega i passatgers, que singlava per tot el sud-est
asitic.
En aquesta poca, els meus trenta anys acabats de fer
trobaven un personatge eixut, assaonat per la sal i el sol de
tots els mars, amb unes faccions encara endolcides per les
emocions viscudes a Nambia, per en qu els ulls profunds,
ambigus, no solament per la meva angoixa personal sin





31

tamb per la que havia compartit amb els altres,
completaven el tarann a estones enfosquit, a estones
melangis, del meu carcter.
Ara, la colnia anglesa de Hong Kong (colloquialment HK)
era la meva base doperacions, i concretament a Kowloon, al
nord de lilla, el que ells en deien la pennsula, coneixeria un
llibreter xins, vora de la populosa Nathan Road, que em
subministrava llibres anglesos, francesos i fora sovint tamb
despanyols i catalans. Grcies als seus bons oficis, els llibres
marribaven regularment, si b la majoria havien de seguir
un tra complicat al voltant del globus. No obstant aix,
havia rellegit en francs A la Recerca del Temps Perdut, per
sempre ms un dels meus llibres de capalera, gaireb tot
Hemingway i La Histria de Catalunya, de Ferran Soldevila.
Ah!, i un petit llibre que mhavien obsequiat els meus
amics del consolat angls de la colnia: The Spirit of
Catalonia, de Josep Trueta.
Tamb tenia una bona amistat amb un adroguer, el senyor
Liu, un xins petit, sempre somrient, amb una trena que mig
amagava amb una gorra, que es feia dur de Hangzhou una
pomada feta del fruit de larbre de la cmfora, amb la que jo
muntava les cicatrius facials. I recordo que un dia que anava
a recollir la pomada va aparixer la seva dona, tamb
menuda, amb ulleres de muntura de filferro, que, mentre em
mirava, amb el seu angls deficient, va dir-me:
Tingui pomada, pel vost t cicatlius que cap pomada no
pot cul.
*****

En vorejar els records de la Xina i mentre rememoro aquest
perode crucial de la meva vida, he dobrir un parntesi que
ens situ en els seus esdeveniments de lltim ter del segle
XX, a fi que sentenguin com els vaig viure, com van influir-
me, i el tomb tan extraordinari que donarien a la meva vida.





32

I encara ms, com jo, prcticament sol, vaig haver de lluitar
contra el govern de Mao Zedong, un du.
Vist amb la perspectiva que donen els anys, s indubtable
que Mao ha estat el governant modern que ms ha fet per
projectar la Xina del futur, per tamb que el preu que ha
pagat el seu poble ha estat el de la vesnia dun home duna
crueltat implacable.
Durant la primavera de 1956, Mao Zedong havia posat en
marxa La campanya de les cent flors, nom derivat de la frase
que les flors floreixin, i que ell va transformar dient que
floreixin cent flors, que cent escoles de pensament
senfrontin, on demanava ms llibertat i rigor al mn
intellectual i cientfic.
En realitat, la campanya va ser un gran parany per
desemmascarar els qui considerava els seus opositors, els
reformistes, espantat per lactitud revisionista de Kruschov a
la URSS, i els fets que van propiciar la revolta hongaresa.
Arran del 1957 va encetar-se El moviment de rectificaci,
que va consistir en la persecuci des del govern de tots
aquests reformistes, i en el decurs del qual ms de mig mili
de persones van ser acusades, la meitat daquestes van
perdre la feina, en tant que un nombre considerable eren
condemnades a treballs forats en els tristament famosos
gulacs xinesos, don la majoria ja no tornarien. Saplicaven
les teories contraries a Marx fins a extrems indescriptibles,
amb el maoisme com lanttesi del marxisme.
Lany 1958, Mao va donar la consigna dEl Salt Endavant,
amb el que maldava per convertir la Xina en un productor
dacer a lalada dels EUA i dAnglaterra. Una utopia des de
tots els punts de vista, sobretot pel sistema a emprar, ja que
tothom lhavia de produir en els forns que van installar-se a
les escoles, a les fbriques, a les granges i comunes i fins i tot
en llocs pblics com hospitals, on hi posaven totes les
andrmines de ferro que la gent tenia a casa, des dels woks
de menjar, els claus, les claus, les motllures dels quadres, les





33

finestres o les barres dels llits. Absolutament tot. I tothom es
va dedicar a aquesta feina absurda, duna seriositat pueril.
Els camps es van malmetre, els joves no van tornar a les
escoles i les cases queien desmuntades. Amb el fracs havia
desaparegut el conreu del camp i els menjars bsics.
Comenava una poca que duraria dos anys i que es
coneixeria com La Gran Afamada, en qu caurien milions de
xinesos, literalment morts de fam, i on es contaven casos
esgarrifosos de pares menjant-se els fills o de gent que
menjava fulles, herbes i escorces.
Mao admetria de mal grat el seu error, per no oblidaria les
crtiques en el si del partit, i tot seguit va promoure La
Revoluci Cultural, sota les primeres consignes: Hem
darrencar la gespa, hem darrencar les flors, hem de matar
els pardals, tot enunciant el missatge definitiu: Primer la
destrucci, la reconstrucci arribar sola. Mentrestant
elsseus aclits promovien el seu culte amb frases com: El
President Mao s el sol vermell dels nostres cors.Polvoritzem
als qui van contra ell. El Pensament de Mao guia les nostres
vides. Tot el mn admira Mao.
El terror va escampar-se arreu i la Xina va omplir-se de
joves gurdies rojos, que des de les escoles o des de les
universitats, des dels dazibao o des de la rdio, eren
manipulats amb les consignes segents: Sha de crear un
home nou. Sha dacabar amb el mn vell perqu en neixi un
de nou.
El mes dagost de 1966 coincidint amb la meva arribada a
Hong Kong va ser testimoni de ms dun mili de joves que,
arribats de tot el pas, amb els mocadors vermells al coll, el
bra dret enlairat i el somriure dEl Gran Somni, assistien a
la primera gran concentraci a la plaa de Tiannamen de
Pequn. Fet que es repetiria fins a vuit vegades, i en qu
Mao, que la presidia amb el seu dof al costat, Lin Biao, els
va enunciar les tres antiguitats que shavien dabatre: Idees
antigues. Cultures antigues. Costums antics.





34

Obres dart valuoses, amb una histria millenria al
darrere, serien destrossades; centenars de milers de llibres
serien cremats en grans pires; els museus serien assaltats,
els temples requisats i els vells palaus i les cases particulars
enderrocats.
Ja descavalcat el partit dels vells comunistes i amb lexrcit
escapat per Lin Biao, Mao va donar als joves ales per la
revolta, mentre Zhou En Lai intentava controlar, entremig
del desori general, les dues forces en parallel: la destructiva
i la constructiva.
Tota lactivitat densenyament havia quedat aturada.
Grups de joves maltractaven a les persones considerades
desviacionistes, que eren humiliades, escopides i apallissades
a base de puntades i cops de puny. A ms a ms, se les
obligava a fer la figura del reactor, que consistia en fer-les
agenollar mentre un gurdia roig que les agafava dels braos
pel darrere i els pujava amunt alhora que amb un peu els
premia lesquena, insensible als crits esferedors de les
vctimes, que acabaven amb les vrtebres, braos i
costelles esquinades o trencades.
Als professors i escriptors sels llanava tinta vermella i
negra a la cara, sels penjaven del coll rtols insultants i
ofensius, i sels passejava damunt dun carro amb barrets de
cucurull, juntament amb els metges i funcionaris caiguts en
desgrcia.
Acabada la revoluci, es parlaria de gaireb mig mili de
morts i milions de ferits i desplaats.

*****

Jo mentenia amb els xinesos tot parlant un escarit
mandar, perqu havia estat a la Xina un munt de vegades:
la primera a Canton, navegant pel Riu de la Perla, on
descarregvem maquinria i agafvem seda i melca. Ho
fiem des del port de Victoria i no era un viatge complicat.





35

En una setmana sen podien fer dos o tres, segons la crrega.
Una altra vegada, havia fet un viatge ms llarg, al nord, a
Tianjin, com un mitj per arribar a Pequn. Entre Canton, a
baix, al sud, a tocar lilla de Hong Kong, una de les dos-centes
trenta-sis que componien la regi, i Tianjin, a dalt, al nord,
no solament hi havia un grapat de quilmetres de separaci,
sin tot un sistema de valors diferent. A Canton els hiverns
eren suaus, a Tianjin sels gelava el mar. A Canton es
parlava el dialecte cantons i a Tianjin el dialecte de
Shandong. La cuina tamb era diferent, amb la cantonesa
molt sofisticada i la de Tianjin ms casolana; tamb ho era el
tarann dels que hi vivien: els cantonesos ms agosarats,
ms comerciants, ms nerviosos, els de Tianjin ms
tranquils. Ms endavant havia navegat des de Xangsha, a la
provncia de Hunan, i regularment havia remuntat el
Huanpu per arribar a Xangai. Desprs dincomptables
vegades amunt i avall mhi entenia bastant b.
Laltra tema s que duna manera o duna altra, aniria
navegant els diversos rius i canals, amb els corresponents
ports xinesos, que tan bon servei em farien en un temps a
venir.
*****

A Singapur, per un conveni de la companyia mercant,
freqentava els dos punts delit: el Cricket Club i el bar de
lHotel Raffles, ambds amb estrictes drets dadmissi. En
qualsevol dels dos locals acostumava a romandre-hi solitari,
excepte si hi havia oficials del vaixell amb els qui compartir
una beguda.
Vaig aprendre a jugar al criquet, un joc en equip similar al
beisbol, que mel prenia com una manera de passar el temps i
mantenir-me en forma. Dell em feia una certa grcia tota la
parafernlia que lenvoltava: el guarniment tan peculiar dels
jugadors i la idiosincrsia cavalleresca amb que sadornaven,
i sobretot les relacions socials que es feien paleses en les





36

interrupcions, i durant la partida, en beure te perfumat, o
tsai, aquest per cert bastant indigest. Al cap i a la fi,
leentreniment que suposava cada partit, amb tot els
membres del club participant de les diferents atapes del joc,
era absolut. Llevat de quan venien equips dAustrlia, i
sobretot del Pakistan, contra els quals lantagonisme religis
i racial sobreeixia, i aleshores la competici senduria i el fair
play es deixava a casa. Aleshores les grans pales es
convertien en llances.
Transcorreguts ms de tres anys de lestada a frica,
reconeixia que les vivncies viscudes all mhavien canviat;
havia esdevingut un sser encara enfosquit per ms
altruista i amatent vers les situacions dels altres.
Un dia, el primer oficial Frederick, amb qui mavenia
molt, va preguntar-me si el volia acompanyar a un espectacle
tribal que feien en un petit teatre, on es contava la
recuperaci histrica del Singapur de les feres i aiguamolls
pestfers del segle XIX. Va ser una actuaci molt interessant
i, al final, en acomiadar-nos el meu company i jo duna actriu
una dona vella de pell rebregada com un llangardaix, quasi
encartonada que havia intervingut a lescenari interpretant
una sibilla, prpiament un xaman en versi femenina, va
preguntar-me:
A tu tamb tha agradat?
Vaig respondre afirmativament, i ella va dir-me:
Per tu no estaves aqu.
Oi tant que s vaig respondre, alertat per no sabia qu.
Aleshores ella va insistir:
El teu cos estava assegut aqu, per la teva nima no.
El meu amic va intervenir, probablement massa tard:
Cura amb lvia Lynette, que veu el passat i endevina el
futur. Em temo que a la funci que hem vist aquest vespre,
ella sinterpretava a si mateixa.





37

No vaig badar boca, endinsat en els meus pensaments,
per amb la sensaci dels ulls penetrants de la vella fixos en
els meus.
Per qu no vns a veurem a casa meva? va fer ella.
I donant-me un tros de paper escrit, va prosseguir:
Aqu tens la meva adrea. Vine dem, que no tenim funci.
Sense avisar. Tot sol. La millor hora s aquesta.
Lendem no sabia qu fer i vaig decidir que pagava la pena
escoltar-la i treurem el cuquet del neguit. Vivia als afores de
Singapur capital, en un barri modest, on al carrer es veien
barrejats nens xinesos, indis i malais descalos. Era una casa
torta, amb la porta oberta i una cortina de plstic que vaig
enretirar. La vaig veure, entremig de la foscor interior, com
es gronxava en un balanc i em convidava a entrar; desprs
va oferir-me un te i em va comenar a parlar dels seus
avantpassats:
Nosaltres procedem del nord de Malisia, i des del
moment en qu els meus avis van arribar aqu es van trobar
amb una terra infecta, amb animals de tota mena, a vessar
de pirates i gent de malviure, i amb unes quantes famlies
que vivien del peix. Aquest era un barri de pescadors i aqu
vam quedar-nos a viure. El meu poder mel va llegar la meva
mare, que el va heretar de la seva i aquesta tamb de la seva.
Moltes generacions ens han perms esbrinar misteris
insondables. A la meva famlia, per part de mare, ens diuen
les aligones, per la capacitat que tenim de transmutar-nos i
veure els ms petits detalls, per allunyats que siguin. Tamb
sentim certes presncies, nimes perdudes, gent que ha mort
i que no vol marxar. A tu vaig sentir-te cridar. Crides tant
que ensordeixes, no pots oir-te ni et fas entendre. Pots dir-me
per qu crides?
Hauria volgut fugir, per no sabia qu em retenia. Assegut
davant daquella vella que em furgava vaig quedar-me en
silenci, i ella no em deia res, amb els ulls tancats, asseguda





38

al balanc, mentre cantussejava una espcie de can de
bressol. En tornar en si, dimprovs, va preguntar-me:
Qu s el que et va passar en laccident?
Pot veure les cicatrius vaig respondre assenyalant-me la
cara.
No. Aqu no hi sn totes, les pitjors sn les que no es
veuen, les que reflecteixen els teus ulls.
Altra vegada una persona mesmentava les cicatrius que no
es veien. Vaig sentir com langoixa em pujava pit amunt i
com la Marta, ms viva que mai, em somreia com havia fet de
la taula estant, on havem pres laperitiu, aquell dia fatdic a
Tiana, dalt de la Conreria.
Dnam la m i diguem-ho tot.
Abdut pels ulls petits, allargats i negres de la vella, li vaig
explicar tot. No vaig ometre res de laccident i dels
pensaments enfollits sota les benes de mmia, seguit de la
sensaci desdevenir un ninot mentre em netejaven, em
donaven el menjar amb una cullereta, i de beure amb una
palla dorxata. Del meu sentiment de culpa en saber que la
Marta era morta, de la impossibilitat doblidar-la, de les
prpies renncies, com la negativa a conixer cap ms dona,
de la fugida de casa per foragitar els records ms pregons, de
lenyorana dall que hauria pogut ser i no va ser, i de la
soledat. Noms la feina i els llibres pertot i durant molt de
temps. I finalment la revelaci africana.
Ella mescoltava amb els ulls clucs i em premia la m entre
les seves mans, duna pell sorprenentment suau, gaireb
transparent, mentre jo, sense poder fugir, em sentia reviure
dins de la meva histria com en un cinematgraf personal.
Va obrir els ulls:
Vols oblidar-ho?
No, no vull oblidar res, ja que s la meva vida. Noms
demano poder-hi conviure.
Tu sol no podrs, perqu ets massa sensible. Hauries
dhaver seguit la dona africana. Et necessitava i la





39

necessitaves. Ella thauria donat una nova vida i un nou
objectiu. Ara haurs de morir per tancar aquesta ferida. No
trobars la pau fins que no ho facis. Puc donar-te un xarrup
dun licor dherbes que tajudar.
Penosament vaig alar-me i, recuperada la m, li vaig fer,
abans de sortir:
No necessito cap beguda. Estic cansat de les drogues: no
em resolen res i noms em porten perjudicis. s un calze que
lhe de passar tot sol.
Recorda aix qu et dic: morirs i tornars a viure. Quan
thi trobis, tornam a veure.
Sense dir res ms li vaig fer un pet al front, li vaig deixar
deu dolars a la taula i vaig marxar.
I poc desprs els fets li van donar la ra.

*****

Havem salpat de bon mat del Port de Belawan, a
Indonsia, i un cop deixat enrere el pont de Georgetown,
navegvem, de nord a sud, per lEstret de Malaca en direcci
a Singapur. El vaixell, carregat a vessar doli i farina de
palma, singlava lentament sobre una mar calmosa, i portava
com a nic passatge, a part de la tripulaci, dues noies
neerlandeses amb motxilles que havien pujat per fer la
travessia que durava dos dies.
Les sentia xerrar a coberta, devora on jo jeia, en una
hamaca, noms vestit amb la gorra i els pantalons curts de
mecnic, i amb un llibre a les mans, quan de sobte es van
sentir unes veus, emeses des duns altaveus, que ens
cridaven lalto, seguides duns trets en rfega. En uns
instants van pujar a lassalt uns pirates malais disposats a
robar el vaixell amb la crrega que portava. Sabia, pel que
explicaven altres mariners que shi havien trobat, que si no
sels oposava resistncia la tripulaci sempre sen sortia,
daquests trngols.





40

En un no res ja els tenem estratgicament dispersos a
bord, encanonant-nos amb uns Kalixnikov AK-47
automtics de can curt, i el que portava el comandament,
dirigint-se a mi, va etzibar-me:
Tu, caramarcada, ajuda a mquines! Vull el vaixell
estable!
Vosaltres dos no el perdeu de vista! va manar a dos
companys.
I a una de les noies, que plorava nerviosa:
I tu no xisclis ms! i amb un cop de culata a la cara la va
llenar a terra, on va quedar quieta, desmanegada, amb la
cara sangosa.
En veure la noia estesa, una ardor va remourem lestmac.
Una fibra no del tot adormida shavia revifat i em vaig sentir
agredit, ple de rbia i impotncia. Sense deixar de caminar,
amb els queixals premuts, precedia els dos sicaris cap a la
sala de mquines i comptava mentalment la resta dels
pirates: quatre a coberta, distributs entre dos al castell de
proa, els altres dos al darrere meu, i dos ms que havien
pujat al pont de comandament. Total, sis.
Tal vegada la providncia, b que tardana, em donava
finalment loportunitat de jugar-mho tot a una carta.
Amb aquest pensament baixava les escales angostes i
verticals cap al ventre del vaixell i maldava per controlar-me,
dementre sentia els individus del darrere, que em seguien
molt alterats, i un dells em clavava a lesquena la boca del
can de lAK-47.
En un tram on el descens es dificultava pel pendent i la
revolta de lescala metllica, sense pensar-mho ms, vaig
mig girar-me, rpid, cara el pirata ms proper, i li vaig donar
un cop sec al bra que li va fer caure larma, a linstant que jo
saltava al repl de sota. El tipus, sorprs i desequilibrat, amb
una exclamaci sorda, va agafar-se instintivament a la
barana, alhora que sentrebancava amb el seu company i els
graons. Amb lenrenou, laltre pirata momentniament fora





41

de control, el va metrallar mentre ell tamb, perdia
lestabilitat i rodolava als meus peus, on jo, amb el primer
que vaig tenir a les mans, larma de laltre, li vaig etzibar un
cop mortal a la cara amb la culata.
A coberta shavia fet un silenci total, i noms se sentien els
grinyols del vaixell, mentre els dos subjectes romanien
mortalment immbils i sagnant als peus de lescala.
Des de dalt van cridar:
Subra! Ismail! Qu cony passa?
Ara, de la coberta de proa marribaven veus, corredisses i
trets de metralla. Vaig sortir cautels; a pocs metres hi
havia dos companys de la tripulaci a terra, a ms a ms de
les noies i un dels pirates que corria esquitllant-se pel puntal
de crrega, en direcci al molinet de proa. Vaig veure com
labatien, en tant que jo, agenollat, acaronava una de les
joves, la malferida, que emetia uns sons inarticulats amb els
ulls entreoberts, la qual cosa em va fer respirar alleugerit en
saber que no era morta. Vaig redrear-me; no sabia quants
pirates quedaven dels sis que ens havien abordat i
sobtadament vaig ajupir-me per temor que mestiguessin
apuntant. No es movia res. Vaig mirar enlaire, al pont de
comandament, i vaig veure al capit que em feia el signe del
tres, tot assenyalant a la grua de coberta. Mhi vaig atansar
arrossegant-me i, en escoltar, gaireb a tocar-lo, com un dells
parlava desaforat pel walky talky, sense dubtar-ho vaig
posar-me dret i li vaig llenar un tros de ferro a la cara, i
vaig aprofitar el seu atordiment per donar-li amb el mateix
ferro un cop sec al clatell.
Vaig veure com els meus companys perseguien els qui
restaven, disparant-los fins a acabar els carregadors, i ja no
hi eren. Aleshores, el soroll dun motor lluny va advertir-me
que es posava en marxa la llanxa pirata i, rduament,
malgrat que les cames es mostraven reticents a obeir-me,
vaig posar-me a crrer, amb larma del darrer pirata a la m,
en direcci al castell de proa des don vaig disparar,





42

esquivant alhora els seus dispars, repenjat en el passamans,
tota la munici de lAK-47 fabricat a la Xina. Larma,
ingovernable mentre disparava, va donar-me un cop a la cara
i va saltar-me de les mans com una serp de foc, per la petita
nau pirata va aturar-se sotsobrant. Es veien tres homes a
cuita-corrent, disparant i cridant des de la coberta, fins que
tot dun plegat la llanxa va explotar, deixant anar una gran
flama vermella seguida duna fumarada negra.
Amb la mirada esvada em sentia alleugerit com si
mhagus llevat un gran pes del damunt, mentre que per la
coberta del vaixell ara tots corrien, com les formigues
escapant dun formiguer ple de fum. I jo mhavia quedat
mirant-mho, repenjat al molinet de lncora amb una gran
taca de sang al ventre i una altra a loda, aquesta ltima
segurament per la ressonncia de larma al descarregar-la o
pel cop del retrocs de la culata a la cara, i relliscava a poc a
poc, perdudes les forces, fins quedar estabornit a la borda.
El recompte final va ser de dos tripulants morts, dos ms de
ferits, comptant-me a mi, una noia amb una commoci greu i
el pmul esquinat, laltra amb un atac dhistria, i nou
pirates morts. Desprs van evacuar-nos per carretera des de
Klang fins a Kuala Lumpur, a lobjecte de realitzar totes les
declaracions i detalls policacs. A mi van diagnosticar-me que
una bala mhavia travessat netament un costat, al que shi
havia dafegir el cop de la cara, evident pel color morat.
Vam arribar a Singapur amb dos dies de retard, amb tota la
crrega sencera. Al port ens esperaven les autoritats, un
parell de periodistes, el president de larmador i tamb el de
la companyia mercant. La declaraci a la policia, desprs del
que ja shavia dit a Kuala, va estar un trmit, i finalment
van deixar-me marxar a lHotel Raffles per recuperar-me.
Aquella nit va ser la primera, desprs de set anys, que vaig
dormir duna tirada, sense els constants malsons que
mobligaven a cercar lajut de lhaixix i similars. Era com si





43

tot duna hagus de recuperar el son endarrerit de quasi
noranta mesos. Gaireb tres mil dies.
La noticia va estendres arreu i lendem un periodista del
The Straits Times va parlar-ne abastament a primera plana,
sobretot de la meva gesta. I lonada social de lilla, sempre a
laguait de nous esdeveniments que els trenqus la
monotonia del dia a dia, va posar-se en moviment. Al Raffles
i al club de criquet senraonava de mi, i la majoria sadonava
que gaireb ning no em coneixia personalment, i que els que
em tractaven no ho havien fet a fons. En definitiva, que els
pocs que em coneixien em recordaven quasi sempre allunyat i
assegut amb un llibre a les mans. Alt, mor, amb una
cicatriu a la cara i una altra al coll, no passava desapercebut
per ms que volgus invisibilitzar-me, i tothom era conscient
que mhavien vist per tanmateix ning no en sabia res.
Fins i tot, si ho preguntaven als meus companys de lequip de
criquet, amb els que mhi avenia b per que ho ignoraven tot
de la meva vida, rebien un arronsament despatlles com a
resposta.
Un sser estrany, misteris, havia habitat entre ells i ning
no sabia qui era? Havia jugat a lequip de criquet: onze
titulars i quatre suplents, i no em coneixien? Era una
incgnita massa emocionant i irreal perqu no salcs el tel
de la gran comdia social del restringit club del Singapur
blanc, on tothom coneixia tothom.

*****

A la meva habitaci del Raffles, el timbre del telfon va
comenar a repicar amb el senyor Stlikas a la lnia, que
manunciava que una agenda abans inexistent shavia farcit
dactes dhomenatge. s a dir, que em trobava al bell mig
dun batibull dafalacs, en qu aquest personatge, president
de larmador grec, era el meu principal valedor.





44

Ens vam entrevistar mentre esmorzvem, amb ell i uns
comissionats, i em van explicar la preparaci dun programa
dhomenatge per aquell mateix dia al Cricket Club, on, a
ms, es faria un sopar de gala amb les autoritats i els
personatges ms reconeguts de lalta societat. Tamb em van
dir que lemblemtic primer ministre de Singapur, Lee Kuan
Yew, volia saludar-me personalment, i que ms tard hi havia
una roda de premsa emparaulada. Els vaig encarir que
malliberessin de compromisos socials aquest primer dia i que
al dia segent ja consentiria amb tot el programa que em
volguessin preparar. En dir-me que aix no es podia fer vaig
posar-me seris, i sense noves explicacions vaig aixecar-me
de la taula i, tot ignorant les seves mirades amonades, els
vaig deixar plantats.
En tornar a la habitaci vaig estirar-me al llit i vaig
adormir-me immediatament.

*****

Novament el timbre del telfon va despertar-me. Eren
quarts duna; havia dormit tres hores ms. Ara, aquell pesat
de lStlikas em deia educadament que ho havien modificat
tot per lendem i que ja en parlarem ms tard.
Per primera vegada en molt de temps em sentia descansat i
alleugerit, com si mhagus tret una llosa del damunt;
pensava en la Marta i no sentia aquella punxada al pit abans
tan familiar, i fins i tot em sentia capa de tornar de nou a
lfrica, a encetar la impossible recerca de lAshina, la dona
que mhavia revifat amb el plaer de la sensualitat.
El primer que vaig fer va ser telefonar a lhospital de Kuala
per interessar-me per la noia ferida, on em van informar que
evolucionava positivament. Desprs vaig anar a un sastre
xins a fi de que em confeccions en menys de vint-i-quatre
hores un vestit per la gala del sopar, i finalment vaig reunir-
me, a lhora del te, amb els membres de la tripulaci, on, en





45

un ambient dists i agradable, cadasc contava la seva visi
del succs, dacord al seu particular punt de vista o segons el
lloc on estava. Aix ho explicava el primer oficial que em va
veure crrer fatigosament, mentre arrossegava larma, fins a
metrallar la llanxa pirata, i els de la sala de mquines als
qui, des del repl foradat de dalt, els degotejava la sang del
primer pirata metrallat. Era un anar repetint la mateixa
histria viscuda, tal com ho feien les societats tribals en
explicar les seves gestes.Un esdeveniment nic que,
probablement, ning dells no el tornaria a retrobar, per que
es contaria durant fora temps per lOce ndic.
Lendem vaig fer cap a parlar amb lvia Lynette. No
estava segur de qu li havia de dir, per sabia que ella havia
llegit en la meva nima.
Em tenia la m agafada i parlava amb aquella veu desperit
en trnsit:
Tesperava ahir. Has vist la mort i tornes a viure. Has
sobreviscut a la catarsi. Mai no tornars a ser el que eres
perqu lalliberaci ha estat molt difcil, per has sortit de
linfern mental on timmergies i ara ets un home nou. La
lnia de la vida ha tornat a afermar-se. Per vs amb compte,
ja que no s recta; la teva vida no ser un rabeig. Tornars a
estimar i tornars a viure, per res no et ser fcil. Sisplau,
pren-te aquest beuratge que the preparat. No temis, s una
tisana feta amb diverses herbes. Et far b.
Aquesta vegada mho vaig beure sense recana. Era
calenta, dola i aspra alhora, i va dur-me una sensaci de la
qual no em volia deslliurar. Un estat hipntic i profund,
envoltat duna pau total. En un interludi em va semblar
veure a lvia Lynette, amb les faccions dliga, com em
mirava fixament, per no la vaig tmer des que sabia que no
em faria mal.

*****






46

Des del moment en qu vaig irrompre al club, tan mor, alt
i prim, acompanyat pels amfitrions, el senyor i la senyora
Stlikas, perfectament vestit detiqueta, pantalons negres,
americana blanca creuada, camisa blanca i corbat vermell,
tots els assistents van irrompre en un aplaudiment llarg i
admiratiu. El senyor Stlikas va fer un petit parlament on va
agrair la meva valentia i, tot escombrant cap a casa, o s,
cap a la companyia, va lloar pblicament lexemplaritat del
meu acte, en qu havia posat en perill la meva prpia vida,
per havia salvat la dels altres. I, el que era ms important,
havia donat la pauta de qu shavia de fer dara endavant per
enfrontar-se amb els pirates que infestaven lEstret de
Malacca. En concloure va expresar ampullosament la
convicci que el meu nom estaria per sempre ms cisellat en
els annals de la societat. Seguidament em va cedir la
paraula, de la que jo en vaig fer un s moderat:
Grcies a tots. Agraeixo molt el que ha dit el senyor
Stlikas, per en un succs com aquest tenir la sort de cara
s molt important. Tamb uns companys que et facin costat.
Grcies i bona nit.
Enmig de laplaudiment general, vaig baixar del petit
parament per dirigir-me a la taula on mhavia dasseure.
Mentre mobrien un passads tothom em mirava encuriosit i
admirat; ara, segurament, les cicatrius, sobretot la de la
cara, em donaven una personalitat especial.
El periodista de societat del The Straits Times escriuria
a la seva crnica daquella nit del 3 de maig de 1969: La
personalitat de tots els homes, alguns dells interessants,
altres intelligents, la majoria rics, va quedar definitivament
esvada amb lentrada del senyor Armand Giralt.
Recordo ara lancdota, perqu era similar a la que anys
desprs en Marcello Mastroianni escriuria en les seves
memries en contar que una nit, sopant al Maxims de Pars
amb els productors de la seva propera pellcula, ell se sentia
el centre de les mirades dels altres comensals que





47

lenvoltaven, quan sobtadament va arribar en Gary Cooper,
que el mateix Mastroianni definiria com un home bell, alt,
ros i bronzejat, amb aquells seus ulls blaus i lamericana
blanca creuada sobre el cos prim i atltic; i jo, i tots
nosaltres, seguiria dient en Mastroianni, ens vam quedar
difuminats per aquell prototipus dhome estticament
perfecte.
En comenar el ball vaig sortir a la terrassa i vaig
asseurem en un rac a tocar del camp de criquet a lobjecte
danalitzar les meves emocions. Per primer cop, mho repetia
una vegada i una altra, em sentia b dintre meu, i per primer
cop podia mirar enrere sense recances. I paladejava en silenci
lSling en comptes de brandy amb escocs sec, pur malt dordi
al sud-est asitic sacostumava a especificar lordi com una
deformaci dels temps que a la cervesa se la distingia pel
maltatge, segons proceds de lordi o de larrs, i un exemple
daix era el sake japons, que malgrat que es coneixia com a
vi japons, pel seu procs se lhauria de reconixer com una
cervesa darrs, quan vaig sentir un lleuger frec a lesquerra
precedit duna olor fresca i intensa, i al girar-me vaig veure
la noia, a tocar, que em mirava des de la seva alada; era la
mateixa que jo ja havia observat en silenci durant el sopar,
asseguda al costat de lambaixador dAnglaterra, mig tapada
pel gran centre de flors.
A la gran taula rodona on havem sopat, sasseien els
responsables de les companyies, armadora i naviliera, el
president del club i el susdit ambaixador, i cada vegada que
jo mirava endavant, la meva mirada es creuava amb aquells
ulls, uns cristalls verds maragda. A la meva dreta sasseia la
senyora Stlikas, una gran coneixedora de la mitologia grega,
que va quedar-se literalment bocabadada en trobar en un lloc
estrany com Singapur, un dels ltims racons civilitzats de la
Terra, un home tamb estrany com jo, que li parlava dels
personatges de la Ilada i de la Odissea, com si els hagus
conegut sempre. Alhora havia parlat amb la senyora Scott, a





48

laltre costat, latractiva i espectacular esposa del president
del Cricket Club, sobre el Singapur histric i miserable de
feia mig segle, de la gran visi de Thomas Stamford Raffles
que el 1818 va decidir fundar una colnia britnica en un
paratge infernal, i del que podem imaginar que sesdevindria
en pocs anys. Per no havia creuat ni una paraula amb la
dama del davant, de qui noms havia albirat els ulls entre
les flors.
Ara, en veure que es quedava dreta, jo mhavia aixecat
rpidament, per ella va aturar-me amb un gest:
Sisplau, no saixequi. Si mho permet, jo tamb masseur.
Un cop tots dos asseguts, la vaig observar de prop, en
silenci.
No sembla que li complaguin gaire res aquestes festes va
fer ella.
El seu angls era perfecte, dOxford o Cambridge, vaig
judicar.
No gens, i a vost?vaig respondre curs ara amb el meu
daccent.
A mitges. s veritat que s espanyol?
S. Vaig sortir del meu pas fa uns set anys. Suposo que
sap el meu nom pels diaris. Puc saber el seu?vaig
preguntar.
Jackie, Jackie Roth.
Senyora Roth?
No sc la senyora Roth. Sc la seva filla. Havia de venir la
meva mare, per al no poder fer-ho per uns compromisos
ineludibles, jo he estat la substituta.
Perdoni que no li hagi ofert una beguda, qu vol prendre?
Qu pren vost? Un Sling? va respondre amb
desimboltura etzibant amb un cop dull laspecte del lquid.
S, el Singapore Sling vaig dir jo sense ms aclariments.
Jo beur el mateix. Sisplau, noms amb una gota
dAngostura i amb dos glassons.






49

No vaig donar-me gaire pressa en tornar, convenut que
quan ho fes ella ja no hi seria; per quan ja tenia la beguda
sollicitada en un got alt amb dos glassons, ella romania, all
somrient i tranquilla; i ara, tots dos encabits en les velles
butaques dalt respatller de vmet groc, sota lencara ms vell
i clssic porxo amb el sostre de fusta, les pistes de tennis a
una banda i el llarg camp de criquet a laltra,assaborem
lentament la beguda.
Li puc fer una pregunta? va etzibar ella.
Esclar.
Qu hi fa en un vaixell de crrega, a la sala de maquines,
una persona amb els estudis que t vost? s illgic que un
enginyer naval treballi com a maquinista en un
vaixell daquestes caracterstiques.
s una llarga histria.
Tinc tot el temps del mn.
Vaig somriure desprs de no sabia quant, per no vaig
respondre, volent-me mantenir distant, per ella va tornar a
parlar:
Tal vegada un amor perdut?
No, res damors perduts vaig contestar en la distncia.
Res damors? va repetir ella, amb un deix dincredulitat, i
va prosseguir, sense desnim:
Fugitiu, potser?
De mi mateix.
La senyora Stlikas mha dit que mai no havia trobat una
persona tan culta com vost, i la senyora Scott parla, i no
para, de vost com un personatge interessant, un aventurer
deixat caure misteriosament a lEstret de Malacca. Quin dels
dos s vost? Quina s la veritat?
s una bona pregunta que es respon amb una altra; quina
s la veritat, la que dna un mateix o la que veuen els altres?
Vol dir que un no s qui creu ser sin el que veiem els
altres?
Lafontaine vaig citar el nom de lautor en un to lleu.





50

O que vost s la barreja del que diuen elles i del que
expliquen els que el van veure en acci al vaixell, al que a
ms a ms shi ha de sumar el que pensen els del club, que
abans ignoraven qui era vost i ara sembla que tothom ho
sap tot, i, finalment, el que sap vost mateix i no vol dir.
A la seva frase cal afegir-hi un corollari: tots ensenyem de
nosaltres el que volem que els altres vegin vaig dir jo, sense
saber com sacabaria aquella mena de mots encreuats.
Tots no podem amagar-ho tot durant tot el temps.
B, Jackie, vost mha dit el que creu que tothom pensa de
mi, i vost, qu en pensa?
Em va mirar i va enraonar pausadament:
Tots veiem el mateix: un personatge misteris, per a
ms a ms jo hi diria una altra cosa: amb un patiment
amagat i profund.
No li vaig contestar de moment, categric en el meu secret,
mentre mullava els llavis amb la beguda forta i tonificant.
Vost s insistent vaig exclamar al final.
Ella va deixar anar una rialla agradable, i va continuar
com si res amb l interrogatori:
On viu quan baixa a terra?
No visc enlloc i si puc no hi baixo. Tinc un apartament a
HK, per den que sha agreujat la Revoluci Cultural, a la
Xina prcticament no hi he tornat. A Singapur, de moment
visc al Raffles.
Un personatge que viu al mar envoltat de llibres! Com el
capit Nemo al Nautilus! va exclamar sense deixar de
somriure.
La senyora Scott, que evidentment ens buscava, va
interrompre la conversa, fent gala dun entusiasme exagerat:
Jackie, has acaparat el nostre homenatjat. Armand, tinc el
pressentiment que vost s un bon ballar. Li puc confiar el
proper vals?
Fa una eternitat que no ballo, per ser un plaer vaig fer
jo, mentre maixecava i ocultava la punxada del costat ferit,





51

on instintivament mhi vaig portar la m, gest que, tota ulls,
inquisitius, no va passar desapercebut a la Jackie.
Estic segura que ser una parella de ball perfecta va
asseverar la senyora Scott en oferir-me el bra.
Tornar? va preguntar-me la Jackie.
Crec que s vaig contestar jo, enigmticament.
No ten refis va reblar la senyora Scott.
Tal com la senyora Scott havia suposat, jo era una bona
parella de ball, i tot recordant els meus temps a les festes
destudiants, o al 6.49 de Barcelona, lagafava per lesquena
sense prmer, per amb la m ferma i tbia, a fi de donar-li
la seguretat que podem donar les voltes que volgussim,
que no cauria.
Acabat el segon vals, el senyor Scott, inquiet, va
avanar-se a la recuperaci de la seva esposa i jo vaig
retirar-me al bar, on vaig demanar una beguda refrescant.
Novament vaig sentir el perfum abans que la veu:
No pensa tornar?va fer.
Vaig donar-me la volta, assegut al tamboret:
On?
A la terrassa.
Jackie. Vol dir-me qu vol de mi?
Vull saber qui s. Vost no s ni un aventurer ni un no
ning. Per qu s aqu? Ah! i una altra cosa, t sang al costat
del pit. Crec que seria convenient que pugs a la seva cambra
a canviar-se de camisa.
Vaig fer el que mhavia suggerit, per no vaig tornar.
Mhavia acostat a un foc nou i instintivament vaig tenir
fretura de cremar-me, perqu la noia ms bella del club
shavia enlluernat per lheroi del moment, sense copsar que jo
no era un heroi sin un sucida. Per ara el meu cos rebullia
sota l influx de la femella. Vaig decidir anar-men al llit.
I altra vegada el subconscient, remenant els somnis, em fu
una mala jugada. La Jackie i la Marta juntes i mesclades





52

sortien i entraven duna gran cova, i en intercanviar les cares
es confonien dins daquell escenari dordre desordenat.



III



El vaixell salpava de matinada i jo vaig presentar-mhi a
lhora adequada, per evidentment ja res no era el mateix.
Mhavien donat el crrec eventual de sotsoficial, a l espera
del nou crrec que mestaven preparant, i la llegenda va
precedir-me pels ports on vam atracar. A Manila, on
manomenaven senyor Armando, i a Hong Kong, on
manomenaven mister Giralt, vaig retrobar els meus vells
amics filipins i xinesos, aquests, cada vegada ms, fora
preocupats pels seus parents de Xangai i Canton, enfonsats
en els actes destructors de la Revoluci Cultural, que tamb
tenien el seu ress a la colnia anglesa en forma daldarulls,
destrosses i enfrontaments barroers.
A la colnia es parlava i es sofria contnuament aquest fet
proper en la distncia per allunyat en la ideologia als
bars, als hotels i especialment a les xerrameques de lStar
Ferry, mentre traslladava la gentada de xinesos i occidentals
de lilla a la pennsula.
En un altre ordre de coses, com que la companyia mercant
en rellegir el meu currculum mhavia donat el crrec de
director de trfic a la delegaci de Singapur, vaig endur-me
de lapartament de Hong Kong les dues biblioteques amb els
llibres, un parell de mobles i alguna roba, i vaig deixar el
parament restant tal com estava.
Macomiadava de Hong Kong, sabent que hi tornaria per
una altra feina, tamb dels meus bons amics, del llibreter, de
ladroguer senyor Liu, a qui vaig deixar la clau de





53

lapartament, i del cambrer del club; i mentalment del gran
port, recolzat a la borda del vaixell mentre salpava
lentament.
*****

A Singapur, les diferncies socials sevidenciaven arreu,
igual que a la resta dsia. A una banda els asitics, dels que
la gran majoria eren xinesos, i a laltra els occidentals blancs,
entre els que tamb sincloen els neozelandesos, que ms
endavant sanomenarien wasp: white anglo saxon protestant.
El meu nou apartament senclavava en un pis alt de
Connaught St., i les oficines de la naviliera a la tercera
planta del Raffles, vora de la Catedral de Saint Andrew, on
hi arribava, tot caminant, en deu minuts. Noms agafava
lautombil si havia danar al port nou, que comenava a
engrandir-se, en contra dels molls petits i vells del riu
Singapur, farcits de sampans, on hi tenia un altre despatx, o
a laeroport a recollir o acomiadar alg relacionat amb la
feina.
Era una ciutat on les noves edificacions es veien pertot,
amb nous edificis que senlairaven, moderns, cap a lavenir,
incloent-hi la construcci dun futur aeroport de primera
categoria.
Vaig deixar danar un temps al club per fugir de lexpectaci
general, al meu entendre realment exagerada, per molt
normal en una colnia petita, en qu les relacions socials es
circumscrivien al Long Bar del Raffles, on es bebia el fams
Singapore Sling, i poca cosa ms.
De fet, a Singapur no hi havia gaire a fer en les hores doci,
i els meus companys es movien pels clubs i els bars dels
hotels o se nanaven a gaudir del cap de setmana a Kuala
Lumpur; coses totes elles que a mi no momplien. Jo noms
sortia si posaven alguna bona pellcula, i sovint me nanava
a passejar tot sol per la carretera fistonejada de palmeres en





54

direcci al nou aeroport de Changi, o em quedava a llegir al
rac de lectura que mhavia organitzat a lapartament.
All estant veia els esdeveniments de Catalunya en la
llunyania, ja que els diaris gaireb no en parlaven, ni de
Barcelona ni dEspanya. Quant al The Spirit of Catalonia, el
llibre de Josep Trueta, mhavia donat una visi pica de
lesdevenir del meu pas pel qual un dia havia volgut lluitar, i
que ara, a milers de quilmetres de distncia, trobava
envoltat duns fets que em recordaven en certa manera les
vivncies israelianes. Tant se valia que el que contava lautor
tingus les distorsions degudes a la mescla de llegendes i
exageracions, tan pregones en la histria dels pobles, i per
tant tamb en les del catalanisme, aqu adobades, a ms, per
lamor des de lexili i lenuig poltic contra els guanyadors
feixistes. Per el fons del poble, de la parla, de lamor a la
terra dels nostres grans homes, era clar. Des de Llus Vives a
Prat de la Riba, i des de Ramon Llull a Balmes, tots ells
noms amb ressonncia historiogrfica espanyola, esdevenien
ara les arrels preeminents del meu passat. Els almogvers o
els reialmes de Npols, Sardenya, Siclia, Malta i Grcia, i els
dialectes procedents del catal, com aquell genovs que un
dia havia escoltat, tot era un gran record des de la llunyania.
Vaig escriure a casa recomanant-los que el llegissin i van
respondrem que aquest llibre no estava publicat ni en
espanyol ni en catal i que, si ho estava, segur que estaria
prohibit. Anys ms tard, el trobaria editat a Mxic amb
traducci al catal de Vicen Riera i Llorca i aquest va sser
el darrer obsequi que vaig fer al pare.
Els dissabtes al mat Singapur quedava apagat, una ciutat
adormida fins el capvespre, moment en qu lanimaci
tornava al centre. Aquell dia de finals dagost havia anat al
Raffles Beach, i estava estirat en un rac, allunyat de la
piscina, sota un desmai, tot llegint ltimas tardes con
Teresa, de Juan Mars, quan vaig sentir, com aquella nit, el
perfum que precedia a la veu:





55

Que sha perdut? em va preguntar.
La vaig mirar, i admirar, sorprs per la seva figura juvenil,
que realada per lestret mallot negre li donava un aire
senzill i sofisticat alhora, i mig incorporat li vaig dir:
Sest b aqu. De fet, millor que al meu apartament. Vol
seure? vaig acabar, educadament.
Ho sento, per no puc, he vingut amb unes amigues va
explicar-me la Jackie, mentre assenyalava amb el ment
vagament a un grup.
Dacord, ja ens veurem, doncs li vaig contestar, per
acomiadar-nos.
Per cert, vaig parlar amb lvia Lynette i va donar-me
records.
Desconcertat, la vaig mirar seriosament i li vaig fer:
No s qu li haur explicat, per la meva vida em pertany
totalment.
No sempre, no sempre ens pertanyen les nostres vides va
fer ella enigmtica i, en mirar les tapes en espanyol del
llibre, va acomiadar-se amb un:
Adis.
En entrar al restaurant per dinar, mhavien reservat una
taula a laltre cant, lluny don la Jackie sasseia amb un
grup de noies, i al passar i saludar-la amb una capcinada,
ella va aixecar-se i, apropant-se insegura, va dir-me:
Armand, les meves amigues mhan demanat que els hi
presenti i, si no li sap greu, ens complauria que ens
acompanys a dinar.
Totes em miraven expectants, per jo, que havia desitjat
gaudir duna jornada distesa, li vaig respondre:
Ho sento, per la veritat s que volia dinar tot sol i llegir
tranquillament.
Sisplau, facins aquest favor. Ladmirem profundament.
No pot complaurens i donar-nos una estona del seu temps?
Pidolant-mho aix no mhi podia negar i, mentre assajava
un somriure de cortesia, vaig acceptar.





56

La tenia a la dreta, i amb la taula rectangular mera ms
cmode parlar amb la noia del davant que no pas amb ella,
per li sentia la mirada intensa clavada de gairell. Vam
parlar de la vida montona de Singapur, de cinema i de
vaixells, per per damunt de tot elles el que volien era
saber coses meves personals, i sobretot com era que havia
anat a parar a aquell forat del mn del qual elles volien
marxar. Jo noms els vaig parlar de la meva vida
destudiant a Barcelona, i de com vaig enrolar-me a la
marina mercant. Una de les noies, de segur la ms jove i
romntica, va preguntar-me, escolant un impuls innocent:
s veritat que les cicatrius que t les hi van fer al seu pas
amb una espasa, per defensar lhonor duna dama?
Vaig riure amb ganes, dists, i, ho confesso, amb la intenci
de caure simptic.
No, a Espanya ja fa molts anys que no lluitem amb
lespasa, tanmateix si es tracts de defensar-la a vost de ben
segur que molts la despenjarien de bona gana.
El dinar, malgrat tots els meus prejudicis, va ser molt
agradable, amb lafegit de la Jackie, a qui sentia remoures
al meu costat sorprenentment tmida. La conclusi real era
que en el fons no hi havia res de desplaent que un home es
converts en el centre dadmiraci duna colla de joves nimfes
durant un parell dhores. I el cert s que vam allargar la
sobretaula fins a mitja tarda, amb les ancdotes dels meus
viatges o amb els comentaris dels llibres que havem llegit.
Amb el bon senderi, a ms, que cap delles no va referir-se als
fets cruents de lEstret.
Al fer-se lhora de tornar a la ciutat, totes comenaven a
distribuir-se en els cotxes, i en observar que la Jackie es
quedava endarrerida i no deia res li vaig preguntar:
Que no t cotxe?
No. Mhan portat elles.
Em permet acompanyar-la? em va sortir desma.





57

Condua en silenci sota la intensa pluja tropical que
sobtadament havia comenat a descarregar, quan la Jackie
va escolar sense mirar-me:
Armand, causa estralls entre les meves amigues. Ms
duna aquesta nit no podr conciliar el son.
Suposo que no shi comptar vost.
Ho vaig dir com qui fa una broma, per ella va girar-se de
cara a la seva finestra, enfosquida per laiguat, i va mussitar,
amagats els ulls:
Suposa malament.
A cop calent vaig sser sensible a la resposta, i vaig aturar
el cotxe sobre el carreu de la vorada en tant que ella em
mirava sense parlar. La vaig agafar suaument pel clatell,
mentre sentia com el cor se maccelerava pel contacte, i
acostant-me, li vaig donar un lleuger bes als llavis, com un
tast. Vaig separar-me i la vaig veure tremolosa, amb els ulls
tancats i els llavis entreoberts.
Les boques i les llenges es van trobar en un bes llarg,
mentre sentia com la m della macariciava lentament la
cara. Ens vam separar i ens vam tornar a besar
impetuosament, una vegada i una altra i una altra, tot
sentint el repic de la pluja sobre el capot, com si un timbaler
dons la bona nova de lamor, amb una msica ancestral i
acollidora.
Absolutament a les fosques, dins i fora del cotxe, sota la
cortina daigua que els eixugavidres no abastaven a netejar,
tenia la impressi de vida, com la devia tenir la primera
parella de ximpanzs mig humans, quan dins la gruta,
aixoplugats i abraats veien ploure dimprovs, sense
entendre que laigua que rajava era el principi de la vida i de
lamor.
Dins del pam daigua que omplia la calada, vaig posar-me
a condur lentament:
Jackie, jo no vull enamorar-me.





58

Per qu? Ests casat? Oi que no? Fins i tot si ho
estiguessis, quin problema hi hauria destimar-nos?
La vaig mirar de refilada tot considerant la intenci i
laudcia del darrer interrogant, per no li vaig respondre,
concentrat en la conducci, tenint cura dels xinesos que
mavanaven en bicicleta i que pedalejaven descalos amb un
plstic a lesquena. Mentrestant, ella mafitorava amb els ulls
brillants i la m dreta repenjada al meu bra.
Armand...
Qu s el que et va explicar lvia Lynette? li vaig
preguntar.
El qu et va passar.
Com la vas trobar?
El temps que has estat fora lhe dedicat a seguir tots els
teus moviments de quan vas estar aqu en uns altres viatges.
El vespre que ens vam conixer, que ja vaig suposar que no
tornaries desprs de canviar-te la camisa, vaig tenir temps
sobrat denraonar de tu amb els oficials del vaixell, i en
Frederick men va parlar. Ara la teva vida la conec molt b i,
a travs de lvia Lynette, et conec millor a tu.
Ella no thauria dhaver explicat res de mi. No havia de
parlar-ne amb ning. No ho dic per tu. Era com un secret de
confessi vaig protestar.
De seguida va copsar que amb mi s que en podia parlar!
Armand, imagino el que has sofert i comprenc el teu
allunyament de tot el que et recorda la teva tragdia, per no
pots tancar el teu cor als sentiments. s un reclam que la
vida ens fa i al qual no ens hi podem negar! Com pots dir, no,
si tot tu dius, s? Qu t a veure el teu raonament amb els
teus sentiments?
No s si pots imaginar-te el que he sofert. Tots ja sabeu la
meva fruci pels llibres; doncs b, un dels meus llibres de
capalera s A la Recerca del Temps Perdut, i recordo com
vaig sentir-me reflectit en el captol de La Fugitiva, en qu
Proust narra laccident de lAlbertine. s ben sabut que ella





59

era la transcripci femenina del seu estimat Agostinelli, de
lestimat de Proust vull dir, que tamb tindria un accident
mortal fent provatures amb un avi. I quan lAgostinelli va
morir en aquest accident daviaci, Proust escriuria al seu
amic Lucien Daidet i li diria: Sempre que creuava el carrer
per agafar un taxi, ho feia amb lesperana de ser atropellat
per un autobs. Perqu ten facis crrec, aix s exactament
el que jo he sentit tots aquests anys.
Per a mi, rellegir en francs A la Recerca del Temps Perdut
va constituir un plaer indescriptible. Fins i tot anys ms tard
aniria a Vencia a seguir les petjades de lautor, que entre
altres coses tamb hi havia anat, mitman irreductible, a
seguir les petjades del seu admirat Ruskin.
Tamb aniria a Combray, i recordaria la descripci de
Proust del moment en qu hi arribava en tren, de jovenet:
...vist den el tren, quan arribvem la setmana abans de
Pasqua, no era ms que una esglsia que resumia la ciutat...
per un llen de muralla que traava un tret perfectament
corb, com en una menuda ciutat dun quadre primitiu...

*****

La tarda, aix com abans de sobte shavia enfosquit amb
laiguat, ara shavia esclarit i un sol esbiaixat de ponent
acoloria el palmerar de verd i marr, mentre un trnsit catic
de cotxes vells, conduts per xinesos i malais sense deixar de
tocar les botzines, motos amb sidecar, rickshaw i bicicletes,
inundaven la calada per on nosaltres accedem al downtown.
I les meves ziga-zagues eren constants per esquivar aquesta
bandada de vehicles que apareixien arreu com envolats.
Lrea on vivien els ambaixadors estava just a laltra banda
de la ciutat, i jo condua amb cura pels carrers estrets, on
fumejava lleugerament levaporaci de laigua.
La Jackie, que no no deixava de mirar-me, em va
preguntar:





60

Qu penses?
Penso en nosaltres. En com podies saber que no tornaria a
la festa, i en com em sento reviure amb tu, per tamb
penso que no sc el mateix que era abans. Del psit daquests
darrers anys no s com en sortir: tan negat a estimar, tant
patiment, la visi dfrica, les vivncies a Nambia...
Armand, noms et demano que em deixis entrar al teu
mn. En veuret per primera vegada ja vaig saber que res no
seria el mateix, i des daleshores ni un moment he deixat de
pensar en tu. I desprs del sopar... naturalment que sabia
que no tornaries!
No toblidis que el cercle social en qu et mous no t res a
veure amb mi. Jo manir difuminant fins que tot sacabi en
un record i la societat mabsorbeixi.
Com pots dir que et difuminars? Tens massa personalitat
perqu aix succeeixi. Ets tu qui no et fas amb ning! La
meva famlia tadmira profundament i els meus amics tamb.
El temps que has estat desaparegut, a fora o al teu
apartament, al club no sha parlat duna altra persona.
Em sentia retornar a una vida que havia desitjat oblidar i,
suavitzades les meves faccions, vaig replicar:
El que em dius que la teva famlia madmira ho trobo una
mica exagerat, per... molt b, si tu ho dius deu ser aix. I ara
macceptars que et convidi a sopar? Em sento tan afalagat
que, quan ara et deixi a casa teva, comenar a donar bots
com un cangur al mig del carrer a vessar daigua.
Acabat de parlar, vaig observar que aquell lluny Armand,
no de broma fcil per emptic, havia tornat.
La Jackie va riure, descarregades les nsies contingudes,
alhora que em feia un pet al dors de la m i responia
conspiradora, abans de desaparixer en una revolada:
Em reculls a quarts de vuit?
Mentre condua en direcci a lapartament, volia assegurar-
me que els esdeveniments no em superarien. Podia veurem
com Robert Taylor abraant a Vivien Leigh sobre el Pont de





61

Londres? No. Potser com Gene Kelly ballant sota la pluja?
Tampoc. Millor com Hans Castorp a La Muntanya Mgica,
quan Thomas Mann explica el seu enamorament de madme
Chauchot: Era ms aviat una variant bastant agosarada i
indefinible duna demncia, barreja de fred i calor, com lestat
dun sser enfebrat, o com un dia doctubre als cims ms
alts.
El cert era que en els darrers anys, amb el parntesi de
Nambia, havia estat tan recls dintre meu que no mhavia
fixat en qu succea a fora. Sempre amb la vista baixa per
treballar o llegir. No volia saber res dels altres, convenut
que pel meu mal no existia lantdot adequat. Tant donar
voltes al mateix tema, tant fer-me la mateixa pregunta i tant
respondrem el mateix: per qu vam marxar del Restaurant
del Cau sense cap motiu i vam deixar als amics amb els que
estvem? Noms que hi hagussim roms una estona ms tot
hagus estat tan diferent! Per a mi, aquell dia el mn shavia
aturat a la Conreria, com el vaixell que sencalla en la
fondria i que no pot fer res davant dels embats de les
onades, que a la fi el faran sotsobrar.
No hi volia rumiar, per de tant en tant hi trobava una
certa autocomplaena malaltissa en martiritzar-me amb
aquestes reflexions. Afortunadament els llibres mai no em
deixaven, especialment en les ombres nocturnes, mentre els
fantasmes arribaven i jo no agafava el son, o si em
despertaven de matinada amb la fredor del malson que
madoloria el cor i els peus. I els altres seguien, s a dir, el
mn seguia.
En aquests anys, Armstrong, Aldrich i Collins havien anat
a la Lluna, els EUA i la URSS havien estat a punt de
desfermar una guerra nuclear amb la crisi dels mssils a
Cuba, el papa Joan XXIII havia mort, i havien assassinat al
president Kennedy i al seu germ Robert i, ms tard, tamb a
Martin Luther King. I frica shavia esmicolat encara ms. I
quan lany 1968 van esclatar a Pars els fets de maig, va ser





62

el senyal definitiu de que tot seria diferent, fins i tot
possibilitaria el que ara jo parli del meu dret a morir
dignament.
Havia comenat la dcada dels seixanta i tamb lacabaria,
per el rovell de lou lhavia perdut. Havia tornat a la vida a
frica, on irnicament ms shi perdia, i no lhavia sabuda
aprofitar. A ms, en el meu navegar pel sud-est asitic, un
munt de vegades mhavia trobat amb els esquitxos de
Vietnam i Cambodja, o amb les revoltes internes dIndonsia,
per jo hi passava de puntetes, com un fantasma, abstret
dins del meu abisme personal.
Ara havia tornat en mi, i el meu jo, com lesponja que en
prmer-la treu la bromera, tamb shavia ofert i obert a la
vida, presta a retrobar el que inconscientment havia arxivat.
Repenjat a la barana de la terrassa del meu apartament,
podia veure el riu Singapur, ample, amb un trnsit i un
trfec constants, sempre actiu nit i dia; amb els petits bars
regentats pels xinesos, amb bombetes delectricitat, i uns
quants, just a la vora i a sota del pont, encara amb llums de
carbur, on es menjava peix, arrs i fideus transparents, tot
acompanyat amb salses fortament especiades. Ms enll, en
direcci als molls vells, hi havia el gran nucli del chinatown,
no en va Singapur, desprs del continent xins, era el pas on
hi havia ms xinesos de tota sia. Tamb marribava lolor de
laigua de mar, mesclada amb el dol aroma de la copra, que
la pluja caiguda esbandia arreu. Ms lluny, per damunt de
lexrcit de palmeres del passeig, shi veien les estructures de
les noves rees industrials i doficines que es comenaven a
edificar, amb el districte dOrchard Road a sota, a vessar de
tendes, hotels i gent.
Pensars, em detenia en la figura dola de la Jackie i en el
miracle de poder tornar a estimar i ser estimat. Ho havia
volgut impedir per covardia, per la por inconscient de tornar
a errar, per havia estat impossible i ara sentia la sang





63

corrent desbocada per aquelles artries que havia considerat
mortes.
*****

En arribar a la porta enreixada que donava accs al palauet
on vivia lambaixador Roth i la seva famlia, un dels guardes
va barrar-me el pas per demanar-me la identificaci abans de
deixar-me entrar al jard. Resolt i complert lordenament,
vaig condur lentament per travessar les tanques negres en
forma de dues dotzenes de llances verticals que enfilaven
unes pinyes daurades i brillants, amb cura de no trepitjar els
parterres de lliris amb geranis, semprevives de tots colors,
crisantems i gladiols. Ms enll senlairaven unes palmeres
sobre les catifes rodones de gespa. Tot encerclat amb una
gran vorada de cdols blancs.
Vaig aturar-me davant del prtic que resguardava una
porta blanca esmaltada, amb les picaportes en forma de cap
de tigre, petites i daurades.
Eren tres quarts de vuit, i en baixar del cotxe ja va obrir-me
la porta un majordom tocat amb un guarniment folklric
indefinit, barreja dindi i malai, amb turbant blanc i un
penjoll daurat al pit, que cerimoniosament em va convidar a
entrar.
Lample rebedor donava accs a un sal de distribuci des
don, al davant, una gran escala pujava en una corba vista,
amb barana de fusta i columnes de marbre, al pis superior. A
la meva esquerra hi tenia la biblioteca, al fons el menjador,
darrere duna porta de dues fulles, ara entreobertes, on es
veia la taula i una gran lmpada de cristall penjada al sostre;
i just a la dreta, una sala de visites amb un sof i dues
butaques blanques davant duna taula ovalada de vidre amb
els marges daurats, i amb revistes acuradament ordenades,
de manera que noms shi veis el nom.





64

El criat va obrir-me la porta de la biblioteca mentre
manunciava cerimoniosament que la senyoreta Jackie
baixaria de seguida.
Mhi vaig detenir acuradament. Era una estana acollidora,
tota estucada, i entre les parets i el sostre es veien unes
sanefes florejades de guix blanc; els llibres estaven ben
alineats sobre llargs prestatges: llibres de lleis, de comer i
dhistria. A un cant hi havia dues butaques sota unes
lmpades orientades de pantalla, al costat dunes taules
raconeres de noguera i cmfora; i a laltra banda, sobre un
peany marr fosc, probablement de fusta de sndal, hi havia
un gran gerro xins de porcellana amb motius ferstecs i
ornitolgics. Finalment, sobre una gran paret, ho presidia tot
un quadre de la reina dAnglaterra amb una espectacular
diadema de brillants.
Tot just mhavia acabat dasseure que va entrar el senyor
Roth, jaqueta negra llisa i pantalons grisos a ratlles, i va
oferir-me una beguda:
La nit del sopar al club gaireb no vam parlar, per s per
la Jackie que vost s un gran amant dels llibres i que
posseeix una biblioteca mplia i molt personal.
Sortit de lestupor produit per la seva irrupci vaig dir:
Jo ms aviat diria personal que mplia. Malauradament
he perdut alguns llibres molt estimats en el decurs dels meus
viatges i canvis dhabitatge.
Coneix algun autor angls?
He llegit Virginia Wolf, Huxley, Wells... i Conrad, si el
comptem com a angls.
Deixem a Conrad a banda ja que de fet era un ucrans
polons que pensava en francs i escrivia en angls. No ha
llegit Kipling? va preguntar-me.
Jo ja sabia que els ambaixadors de Sa Majestat lloaven a
Kipling, precisament per les idees contrries a Conrad, i per
aix vaig defugir la discussi:
El conec poc, noms doda.





65

I Somerset Maugham?
Temps en li vaig llegir alguna novella que estava b. De
fet Maugham, com vost deu saber, havia nascut i mort a
Frana per com a escriptor shavia fet a Anglaterra. Per
cert, en aquesta curiosa mescla descriptors nascuts a un lloc
i fets a un altre, no hem doblidar el que segurament s el
millor: Henry James, nascut a Nova York tot i que sel pot
considerar un escriptor angls.
De Henry James vaig llegir Els Ambaixadors, i dels altres
que vost ha dit, nhi ha un que sempre mha agradat fora
com s Aldous Huxley. Tots dos, tant Aldous, que s el ms
fams, com el seu germ Julian, sn uns autntics
personatges. Al primer el vaig conixer personalment a
Califrnia, on va traspassar, i amb Julian encara muneix
una bona amistat. Aldous era un escriptor molt intelligent,
polifactic. Suposo que deu haver llegit Un mn feli.
S, i el vaig trobar molt interessant.
No li vaig explicar que tamb havia llegit Les portes de la
percepci i El Cel i linfern, on Huxley experimentava en ell
mateix els efectes de les drogues allucingenes, amb les que
un dia jo tamb mhi havia endinsat puerilment, per un
sentiment pervers dautodestrucci.
Lambaixador seguia parlant:
A mi, els llibres que mabelleixen sn les biografies i els
llibres dhistria; sobretot els dhistria, perqu descriuen la
realitat.
Per sort va irrompre la Jackie, la qual cosa va evitar-me
que dons una opini contrria a la del senyor Roth, i s que
jo considerava que, en general, hi havia molt a discutir sobre
lobjectivitat i honestedat dels historiadors i bigrafs, i dels
autobigrafs millor no parlar-ne. Per com que no em trobava
ni en el moment, ni en el lloc, ni amb l interlocutor ms
apropiat, vaig agrair mentalment lentrada de la Jackie i
lacomiadament consegent del pare, que li va encarir:
Sweety, no tornis gaire tard.





66

Travessada la porta de ferro, ara de sortida, i recorreguts
uns metres, vaig aturar el cotxe per besar-nos com un aven
duna nit plena de promeses.
Mentre jo condua, ella shavia quedat amb les mans
reposant sobre la falda i amb els ulls que li refulgien de
felicitat, endinsada en els seus pensaments. Vestia un saree
duna pea, que en la parla tamil sen deia podavai, blau
verds, amb botons daurats frontals, amb coll tipus clergue
descordat, de manera que se li veia una cadena fina dor amb
una petita maragda a joc amb les arracades, i segurament
amb els ulls. Jo portava un vestit fosc dalpaca destiu, amb
una camisa blanca de seda, cenyida, amb corbata fcsia
tornassol.
LArrows era un restaurant molt exclusiu i discret situat
a la part nova de la ciutat. Els cambrers eren hinds que
sadornaven amb el piyama nacional de blanc immaculat.
Vam escollir una taula en un rac, noms amb la llumeneta
de dues llnties rodones de tassa.
He vist que el meu pare no ha pogut sostreures de parlar
amb tu. De qu parlveu tan animats?
De llibres.
I qu tha semblat?
No importa de qu hem parlat, el que ell volia era veure de
prop lhome amb qui sortia la seva nena.
Ets molt perspica. Per s lgic si penses que jo sc la
petita de quatre germans, i la nineta dels seus ulls.
Normalment amb els meus amics no shi entremet, per a tu
et t molt respecte. Et veu diferent i tem que siguis
laventurer de qui tant es va parlar els primers dies desprs
dels successos del vaixell. Un gran desconegut i com a tal un
perill latent per les joves, la majoria fartes de Singapur.
Tu em veus con un aventurer?
Armand, jo et veig com lhome que estimo. No
mimportaria que fossis un aventurer, per s que ets molt
ms que aix. O millor dit no ets res daix, ben al contrari,





67

ets un home desconegut per tothom i del que jo en comeno a
conixer una petita part. Tal vegada la punta de l iceberg.
Quins autors heu comentat?
Bsicament anglesos, Wells, Conrad...
Aquest, des de que va llegir El Cor de les Tenebres, no el
pot ni veure.
Mha dit que li agradava tamb Huxley, i aqu s que hem
coincidit, tenint en compte que jo he llegit coses molt bones
dell. En especial Contrapunt, que sempre recordo com una
novella a lalada dun Mann. Lhas llegida?
No, de Huxley noms he llegit Un Mn Feli.
Vols que te la deixi i quan lacabis la comentem plegats?
Em faria molta illusi va fer, tot assentint amb el cap.
Unes exclamacions de, Jackie! van interromprens, mentre
una parella sens acostava somrient amb unes begudes a les
mans. Abans que ho fes la Jackie, ella es va presentar a si
mateixa com la Kirst, i a ell com a en Rob Jordan, i desprs
dunes quantes frases fetes vam acordar que ens trobarem al
Raffles, desprs de sopar, per beure les ltimes copes.
Quan sen van anar, la Jackie em va explicar:
Sn uns bons amics, ella es una periodista del The Straits
Times i ell s conseller de seguretat de lambaixada
americana. Si no tagraden no hi anem, per.
Naturalment que magraden vaig dir jo, sincerament.
El Bar del Raffles, que la colnia saxona en deia el
Raffles Club, estava ple a vessar quan nosaltres hi vam
entrar, per de lluny vam fitar les mans alades dels amics
de la Jackie que des duna taula ens cridaven latenci.
Acabats dasseure, la Kirst va mirar-nos, mentre parlava:
Jackie, fa una eternitat que no en s res de tu. Des del
vespre del sopar del teu amic, i daix ja fa gaireb tres
mesos, que no the vist. On tamagues? I de tu, Armand, he
sabut que vius entre nosaltres, per tampoc et prodigues
gaire que diguem. Tothom en parla per ning et veu.
I detinguda de cop va deixar caure, sorneguera:





68

Don s aix, de la Bblia potser?
Potser dEl Tercer Home? vaig fer jo, per seguir el joc,
amb un deix dhumor.
Ha! Ha! Podria ser. Per qui ho diria dels tres: lOrson
Wells, en Joseph Cotten o lAlida Valli?
No ho s, per, comptat i debatut, lOrson gaireb segur
que no.
Armand ara parlava en Rob, expliquen de tu que
has viatjat els darrers anys per tot el sud-est asitic, i fins i
tot que vivies a la colnia de HK.
s cert, he donat molts tombs, per parlar dels ltims
anys i de tot el sud-est s molt. Pel que fa a HK, fins fa unes
setmanes que mhe traslladat aqu, habitava un apartament
a lilla, justament al costat del temple Man Mo, dedicat al
du Man Cheung, patr entre altres de membres de societats
secretes com les Trades, i al de la deessa de la misericrdia,
Kwan Yu.
Qui mhavia de dir a mi, en aquell moment, que temps ms
tard qui sap si els necessitaria a tots dos.
Des de HK els contactes amb Canton es mantenen amb
regularitat a pesar dels estralls de la Revoluci Cultural, no?
S, per tot s molt complicat. Ja deus saber que les
revoltes a la Xina sempre han sigut cruentes i llargues. s
un pas inabastable. Daquesta dara ja parlen de 400.000
morts.
Vam callar, cadascun endinsat en els nostres pensaments,
mentre mirvem a les parelles que ballaven damunt una
petita pista. Amb la xafogor del recinte, jo mhavia llevat la
corbata i lamericana, i la meva pell morena destacava amb el
contrast de la camisa blanca. Per la seva part, la Jackie
shavia descordat un altre bot del saree, ara desbocat amb
un escot de vertigen. Vam ballar en silenci, amollats per la
msica i la dicci de Nat King Cole, tot sentint en el tacte
seds de la meva camisa els seus pits que mimaginava
turgents. Amb els meus llavis a lalada de les seves temples





69

havia de fer un esfor titnic, en saber que rem el centre
datenci pblica, per no comenar a besar-la suaument fins a
la corba del coll.
En tornar a la taula, en Rob va presentar-me a peu dret un
company seu de lambaixada, mentre la Jackie sasseia amb
la Kirst i aquesta li esbatanava el comentari segent, tot
cridant per sobre de la msica, cosa que em va permetre
escoltar-la perfectament:
Jackie, s guapssim! Qu interessant! I jo que pensava
que ja no nhi havia dhomes aix! Feu una parella
estupenda. Qu hi ha entre vosaltres?
La resposta de la Jackie va arribar-me a batzegades, entre
la cridria dels qui cantaven tot seguint la msica, els alts
decibels daquesta i la suposada conversa que havia datendre
den Rob i el seu company.
Oficialment res... estimem. Tu saps com ns de rara... tan
complicada... lloc de trobada i encreuament... tots nosaltres,
no nascuts aqu. Els pares... que igual... els meus germans ho
van convenir... hauria danar-men a Londres...,per ara...
Ves per on....mai no mhauria imaginat denamorar-me amb
una sola mirada, i va succeir-me...asseguts a la mateixa
taula... sopar del seu homenatge, ell em mirava distret... mhi
vaig quedar com una bleda.
s fantstic! va dir la Kirst. Anava a dir una altra cosa,
per va emmudir en veure que jo mapropava, acompanyat
den Rob.
Tenia ganes de marxar perqu aquell ambient em cansava;
el tolerava una estona, per no per estar-mhi hores. Vaig
guaitar dissimuladament el rellotge que marcava dos quarts
duna i vaig decidir que ja nhi havia prou de bongos i corals.
No era persona de grups i larribada continuada damics de la
Jackie a la taula mallaven inconscientment. Sem passaven
les ganes de parlar, o millor dit de cridar, dins daquell
rebombori, ja que ara la msica havia canviat, i si en arribar
era suau i acariciant, ara era tan sorollosa que magredia els





70

timpans. Vaig mirar a la Jackie amb lesperana que ella
recolls el missatge, cosa que va fer a la primera.
Armand, ens en anem?
En sortir, el fresc de la nit ens va revifar i amb els dits
enredats vam donar-nos un lleuger bes als llavis, i jo li vaig
dir:
Potser thauries quedat ms estona? A mi aquestes colles
on tots criden i beuen matabalen. Tot mabelleix, per si he
descollir entre una cosa i laltra minclino per les festes en
petit comit.
A mi tamb em cansa el soroll va respondre ella.
Vam pujar al cotxe, on lun en braos de laltre vam besar-
nos repetidament, fins que apagada momentniament lnsia
del bes, per encara abraats, li vaig fer, fluix, a loda:
Testimo i et desitjo.
*****

Ens havem estimat intensament, i ara romanem al
meu apartament, amb els cossos nus i entresuats, encara
abraats, amb la dola fatiga de lamor. El rellotge, per, ens
marcava una hora de la qual no podem sostraurens i
mandrosament vaig llevar-me per acompanyar-la a casa.
Vam trigar deu minuts escassos fins arribar a lambaixada,
on davant del guarda, que feia com si no ens veis, ens vam
acomiadar amb un lleuger bes i ella va endinsar-se al jard. A
les seves mans duia el llibre que li havia prestat, mentre jo
em quedava amb el so de les darreres paraules i el regust del
seu cos, i ambds amb el desconeixement de qu comenava a
cobejar-se.
Ella men faria un extracte ms tard, per jo crec, amb la
perspectiva dels anys i tal com anirien les coses temps
desprs, que la pellcula de la disputa familiar ms aviat
shavia desenvolupat de la manera segent:





71

Quan va llevar-se, els seus pares encara estaven asseguts a
la taula de la terrassa esmorzant. La Jacky estava amb la
mantega i les torrades, i la mare li va preguntar:
No the sentit aquest vespre, a quina hora has arribat?
Devien ser les tres tocades va fer.
On vau anar? va preguntar lambaixador.
Vam sopar a lArrows i desprs vam trobar-nos amb la
colla al Raffles.
I qu tal? seguia preguntant.
Molt b, i tu, qu men dius de lArmand?
Un jove normal.
Ja no li va agradar el to amb que el seu pare ho va dir i tot
parant de remenar el caf, els va fitar alternativament, i
dirigint-se a ell va fer:
Un jove normal? Va pare, diguem el que mhagis de dir
sense eufemismes. Qu s el que et passa? No tagrada
lArmand?
I el pare, alhora que adoptava un aire solemne, va judicar:
s un home aqu ja devia ometre el mot jove que ha
viscut molt, en un ambient diferent, amb un fet que li ha
donat una gran popularitat, per que des duna perspectiva
oficial, des de lambaixada vull dir, lhem doblidar. Els teus
germans ja sn dins la carrera diplomtica, la teva germana
est casada amb el millor metge dAnglaterra i tu no pots
deixar-te enlluernar per un maquinista de la marina
mercant.
Ho dius com si mhagus sedut; ara madono que ahir al
vespre quan vas parlar amb ell ho feies com qui
collecciona papallones esperant clavar-les amb una agulla.
No fa de la teva... de la nostra classe va respondre ell.
Tinteressa una persona noms si s de la nostra classe? I
quina s la nostra classe? Qu eren els teus avis abans
darribar a Londres? Uns funcionaris. I dues generacions
abans? Uns jueus immigrats. Vols saber qui s ell? s una
persona amb estudis superiors, que va trobar-se en un





72

moment inadequat en el lloc equivocat i ho va resoldre. Ell
sol, completament sol! Qu hi t a veure que treballs com a
maquinista? Qu en sabeu vosaltres de la seva vida?
Estimada ara la que parlava era la mare, noms volem
que no et deixis portar per les aparences. El coneixes de fa
dos dies. Si s un home amb estudis com dius, qu hi feia en
un vaixell de crrega?
Aquest s un assumpte personal que jo no puc desvetllar.
Mare, el conec molt millor del que penses. No sc cap
criatura, tinc vint-i-dos anys, sc una dona amb estudis
universitaris i s molt b com escollir els meus amics a
aquestes alades de la discussi, ella ja se sentia fora de lloc.
Jo tamb sc una dona i, a ms, sc la teva mare, i per
aix puc veure que aquest noi, per a tu, no s solament un
amic.
La Jackie va aixecar-se, de ben segur precipitadament.
Si mho permeteu, prefereixo sortir i no seguir amb
aquesta conversava fer, sense amagar el ressentiment que
lembargava.
Deuria pujar les escales duna revolada i, coneixent-la,
tamb deuria entrar a la seva cambra com una fera, amb els
ulls plorosos.
No havien passat cinc minuts que la seva mare ja trucava a
la porta i entrava desprs de sentir la seva veu permissiva.
Va trobar-la ajaguda al llit amb el llibre que jo li havia deixat
a les mans. Va seure al seu costat i li va agafar la m:
Men vols parlar? Mai no hem tingut secrets tu i jo. S
que lestimes perqu noms una dona coneix aquest
sentiment en els ulls duna altra dona, i ms si s la seva
filla. Per mhas dexplicar qui s si vols que tajudi davant
del pare. Ell desitja, tots dos ho desitgem, el millor per a tu, i
aquest amic teu lha desbordat.
Mare, s una persona extraordinria. Sha passat gaireb
set anys per voluntat prpia tancat en vaixells de crrega
dEuropa, frica i sia, per expiar un succs del qual ell no





73

en va tenir la culpa, per del que sen sentia responsable
perqu hi va perdre la vida la seva companya. Per un fet
casual se nha sortit, amb el terrabastall de latemptat a
lEstret de Malacca, i no ho demana, per necessita alg que
el comprengui i lajudi a tancar les ferides que encara li
puguin quedar. No ho diu ell aix, per jo s que s aix;
algun dia, tal vegada una nit, es despertar novament amb
langoixa daquest malson, i si li passa jo vull estar a prop
seu.
La mare, que la deuria escoltar amb la cara transformada,
segurament atordida, li va fer:
No vull trigar ms a conixer-lo. Digues-li que lesperem a
dinar. Tamb convidar els oncles a fi de que tot sigui ms
dists. Vestit informal. I no et preocupis del pare.
LArmand s molt independent. No s si acceptar.
Per la seva mare ja shavia aixecat i, tot observant-la
atentament, li deia aquesta resposta la recordo gaireb
textual, perqu la Jackie me la va explicar, puntejant-la
lentament:
Estimada, ja saps que si organitzo una reuni no vull, ni
accepto, negatives. Jo vaig a la cuina per preparar-ho tot, i
tu, mentrestant, fes el possible per convncer-lo.

*****

En accedir al sal ja hi eren tots. El senyor Roth em va
preparar un combinat de Martini sec i va fer les
presentacions del seu germ i de la seva esposa, en el seu
paper damfitri i diplomtic important. Quant la Jackie, que
estava esplndida, va presentar-me a la seva mare.
A lhora de dinar, els llocs tamb els va distribuir el senyor
Roth, den la seva posici de cap de taula: a ambds costats
dell, a dreta i esquerra respectivament, la Jackie i la seva
tia, al costat de la Jackie mhi vaig asseure jo, que tenia al





74

davant al germ del senyor Roth, i a la meva dreta, la
senyora Roth, com a cap de laltre cant de la taula.
Lambaixador Roth era un home ms aviat rabassut i
cerimonis, amb un estret i retallat bigoti, que aquest dia
vestia una jaqueta blanca impolluta, amb un mocador blau
mar de punxa a la butxaca superior, camisa blau cel, de
seda, i mocador al coll a joc amb el de butxaca. El seu germ
tenia un aspecte antittic al dell: alt, esprimatxat, gens
primmirat en el vestir i amb cara de savi distret o de
professor duna universitat anglesa. Vestia una jaqueta color
crema, manifestament gran, amb una camisa de quadres on
dominava el verd, i un corbat florejat verd i vermell. Tot ell
destillava un tarann alhora extravagant i acollidor.
Em parlava la senyora Roth:
Mha dit la Jackie que fa uns anys que s fora dEspanya.
S, senyora, aviat far vuit anys. Vaig anar-men de
Barcelona en comenar lany seixanta dos.
I qu tal shi viu a Barcelona?
Barcelona sempre ha estat la ciutat ms avanada
dEspanya, la ms prxima a Europa, i aix ens ha donat un
plus de cultura sobre els altres espanyols. Per Espanya,
polticament, viu una dictadura imposada pel general
Franco.
Per aquest general ja s gran i tal vegada comenar a
suavitzar les formes; fins i tot va rebre lEisenhower a
Madrid qui havia parlat ara era el germ de lambaixador.
Malauradament, linters poltic sempre est pel damunt
del social.
Lambient diplomtic que lambaixador Roth imposava a la
taula no facilitava que aquests raonaments poguessin ser
discutits lliurement, per mentre jo parlava la senyora Roth
em mirava amb un mig somriure, com si manims a saltar-
me els convencionalismes del seu esps. Els seus ulls verds,
dels quals els de la Jackie neren la cpia suavitzada,
constituen el nucli de la seva imatge. Alta i atractiva,





75

curosament maquillada, vestia una brusa de seda de color
verd pllid i una faldilla llarga verd palmera amb un
paisatge de fons groc en diagonal. Al canell hi duia un
rellotge petit dor, i al coll, un penjoll amb un cor daurat on
estratgicament shi havia incrustat un petit brillant.
Em va rebatre:
Ens parla vost daquest dictador com shi fos el dimoni en
persona.
Totes les dictadures son demonaques, si volem emprar
aquesta paraula, per de ben segur hi ha una altra paraula
que les defineix millor: la corrupci.
La senyora Roth al respirar va moure lleugerament les
aletes nasals, suaus com els ptals de la rosella, mentre
enlairava teatralment els dits de la m dreta per voler
reafirmar el segent:
s ben curis que el segle XX aporti ms dictadors
sanguinaris, si els comparem amb els dictadors histrics, ja
que aquests, alhora que ho eren, tamb exercien de
benefactors de la cultura.
En observar que ning no li refutava la bestiesa de lexposi-
ci anterior, tal vegada perqu no se sabia on volia arribar,
va insistir:
En Pricles s un exemple del dictador que aposta per la
cultura.
Estimada intervingu el seu marit, en Pricles era un
tir. La dictadura s una paraula romana i els dictadors ho
eren segons el dret rom. No es comportaven exactament com
els actuals.
Probablement va parlar la Jackie, un personatge com
Franco s un tir que exerceix una dictadura. No mimagino
com es pot viure sota un rgim daquest tipus o com el de
Castro, Stalin, o Mao.
Jo, que mhavia mig girat desquerra per escoltar-la
atentament, li vaig explicar:





76

La grcia de la revoluci castrista fou que va cloure un
rgim putrefacte com el de Fulgencio Batista. No sabria dir-
te si a Fidel Castro sel pot comparar amb els altres tres, per
s ben cert que aquest s exactament el punt coincident: la
impossibilitat de viure sota un rgim absolut, sigui feixista o
comunista. I sels troba arreu, a Europa, a sia, a frica...
Ara parlava el senyor Roth, lambaixador, amb mfasi,
impostant la veu com shi es dirigs a un auditori:
El mn no es divideix entre comunistes i anticomunistes
sin entre demcrates i antidemcrates.
La conversa shavia desviat, o encallat, i eren palesos els
meus esforos per no alar la veu en enraonar novament:
Aquesta divisi no s molt didctica? Alhora que els
governs democrtics accepten els dictadors, els ciutadans
veuen frenats els seus naturals desitjos de llibertat, i els qui
es rebellen sn jutjats, empresonats, i sovint sentenciats a
mort. Espanya s anticomunista.
Cap govern no pot intervenir en els afers interns dun
altre. Almenys oficialment va dir lambaixador Roth ara
amb un cert distanciament, pel to de la discussi.
Un pas amb una certa pau social, malgrat que sigui
fictcia, ja els va b a aquests governs, per mantenir un
equilibri que, en el fons, afavoreix els interessos de les seves
economies havia tornat a parlar jo.
La poltica es nodreix de diverses variants no noms
econmiques va aclarir-me lambaixador, de nou amb un to
de veu que mhauria hagut dalertar, sobretot si hagus mirat
els seus ulls de voltor, inamovibles.
Mentrestant, jo intentava enraonar com ho feien els altres,
educadament, sense alar la veu. La qual cosa no em
permetia assaborir lesplndid dinar que em servien, ja que si
controlava la paraula no podia gaudir del lgic hedonisme
culinari. Per vaig fer:
A Catalunya hi ha una minoria, que sap molt b on sn i
qu fan. Gent preparada del mn de la feina, o formada per





77

intellectuals, advocats, professors i poltics que estan a
loposici. Sels controla i sels empresona, per ja no sels pot
fer callar.
Ara comprenc aquell tarann esttic de lambaixador, que
aleshores no vaig saber veure. Perqu tota la discussi no
era ms que un parany per conixer-me millor, de fet per
estudiar-me millor, i si mho fan dir, fins i tot, amb la
intenci que la Jackie em veis sota una altra perspectiva.
Com, si no, he dentendre que en convidar-me tot un
ambaixador de Sa Majestat britnica, la segona vegada que
parlvem em permets expressar lliurement les meves
opinions poltiques?
Tamb va passar-me desapercebut el seu somriure forat
que, ara, transcorreguts els anys veig tan clar i entenedor, al
rebre la pregunta segent:
Qu farien vosts amb un rgim democrtic?
La pregunta em va sobtar, per la forma tan directa en qu
havia estat dita, dins aquell marc que, repeteixo, es regia per
normes manifestament diplomtiques. Per vaig respondre,
rpid, un tant impertinent, potser:
El mateix que vosts.
Els espanyols histricament han estat inestables va
concloure, desprs duna pausa estudiada.
Encara vaig trobar-hi la resposta adient:
Generalitzar no s correcte, i menys en aquest punt. I
millor que no mirem la Histria si no volem avergonyir-nos
tots els presents.
La senyora Roth va dringar repetidament la copa amb la
forquilla i, en tallar la discussi, va parlar tot endolcint la
veu, com si volgus fer-se perdonar pel seu marit:
Thomas, disculpa que tinterrompi per hi ha una
pregunta que li vull fer al nostre convidat: com satrev a fer
all del vaixell?
Els altres comensals es van quedar en un silenci esps i
expectant, com si fos una qesti delicada que no shavia





78

dhaver tocat, i que jo vaig detectar sorprs, en ser conscient
de limpacte que una acci com aquella causava a les
persones del mn aristocrtic. Fins i tot a una persona com
lambaixador, segurament tan avesada a les situacions ms
inversemblants, li notava una certa incomoditat. Vaig deixar
passar uns segons abans de parlar:
No es pot explicar fcilment vaig mirar-me la Jackie
abans de seguir, per suposo que hi deu haver motivacions
diverses, i totes personals. El detonant bsic va ser lagressi
dun dels pirates a una noia, per potser tamb hi va haver
un efecte dacci-reacci que, inconscientment, esperava.
Desprs de repensar-hi, encara vaig continuar:
El ms important s que ning no pot saber, excepte un
professional de la lluita o de la policia, quina ser la seva
reacci davant dun succs tan fora de la norma. En una
situaci extrema s una reacci impulsiva la que marca el teu
comportament, sense cap valoraci freda dels riscos a que
texposes. I si hem descollir, com a elements concurrents en
lacci, entre la gosadia, la valentia, lherocitat i la sort, jo
destaco per damunt dels altres, la sort.
La Jackie no va conformar-se amb aquesta explicaci.
El que tu vas fer s ms que sort, s el comportament
dun heroi solitari que tot i comptar amb lajut dels
companys, malgrat que est ferit, lluita sense armes. Lheroi
ocult en la normalitat ciutadana, que surt com un llampec,
recompon el desgavell i desapareix.
Les paraules de la Jackie havien originat reaccions ben
diverses; el seu pare shavia quedat rgid amb un aire
reflexiu; loncle imaginava un mn desconegut i es girava a la
seva esposa amb una apreciaci admirativa, i la senyora Roth
veia, amb lnim inquiet, una Jackie diferent, en tant que
sentia el que jo deia, tot mesclat amb el que ella pensava.
Vaig respondre:
Si parlem dherois, haurem de parlar dels herois annims
que hi ha arreu. Vosaltres vreu tenir-ne un, el doctor





79

Trueta, que per cert era catal, i que operava ferits de guerra
a lHospital Wingfield Morrys dOxford durant la Segona
Guerra, tot aplicant mtodes ortopdics que ja havia
desenvolupat a Barcelona durant la guerra del 36. Quants
milers de soldats anglesos li deuen la vida?
La tia de la Jackie era una dona de gestos tranquils, que el
seu parlar reposat abonava. Se la veia discreta, lluny de
lostentaci de la seva cunyada. Desimbolta i educada en
laristocrcia anglesa, parlava i es movia amb la seguretat
del qui considera que la seva opini sha de fer valer, des que
la superioritat anglesa s un fet immutable.
Va parlar, mentre em mirava:
A les escoles de secundria de Singapur, la majoria de
nois i noies el veuen a vost com el seu referent.
s una errada social vendre un acte segons lefecte final
li vaig fer saber El que importa s lsser hum. Jo vaig fer
una herocitat, per no sc un heroi. A la meva vida he tingut
la mort dos cops a tocar i dambdues me nhe sortit deixant-hi
serrells personals.
La tia em va observar, probablement sense escoltar-me, ja
que va continuar enraonant com si res:
Sabeu qu va dir en el serm de la setmana passada el
reverend Mitchel? Que no hem de confondre els qui la
societat declara herois amb els que fan actes brutals. No
heu sentit a parlar de qu va succeir desprs daquestes
paraules? Doncs que els feligresos van aixecar-se i, excepte
mitja dotzena mal comptats, van marxar del temple. Crec
que avui ha demanat disculpes, ja que, segons ell, se lhavia
mal interpretat. Per s un avs pel qui vulgui destruir un
personatge des duna tribuna pblica si lelement social shi
nega i altra vegada va preguntar-me: Vost ha esdevingut
aquest personatge. Quin efecte li fa?
Jo, que ja nestava tip de tant donar voltes al mateix
assumpte, vaig dir:





80

Senyora Roth, jo no vull dir res si es critica un succs sota
un maniqueisme estricte. Avui ests a dalt i dem pots estar
a baix. Cal tenir doncs, els peus a terra i estar alerta per
quan arribin els mals moments. El que vost explica s una
actitud molt habitual dins el sector eclesistic.
Ara, a la taula, noms sescoltava el soroll dels coberts, i
tots havien emmudit mentre maduraven les meves darreres
paraules. Lambaixador mastegava lentament el Nasi
Madang amb arrs picant que ens havien servit, ajudant-se
amb la forquilla i la cullera, no amb els bastonets, per no
xuclar com feien els nadius, i amb moviments pausats, que
no li inflessin les galtes. Tot seguit es va netejar els llavis
amb pulcritud prement, no eixugant, amb el tovall, i abans
de beure lexquisit vi francs, es va tornar a prmer el tovall
als llavis, tot dient:
Aquests clergues es creuen que tenen llicncia per dir el
que volen. Recordo que mentre rem al consolat de Bombay,
una vegada van venir a veurem uns mossens per parlar-me
de la retirada dels nois anglesos que lluitaven a la zona de
Caixmir. Els vaig haver de dir que ells sencarreguessin de
les nimes, que de la resta ja ens nencarregvem nosaltres.
Parlava ara el seu germ, que fins aquell moment gaireb
no havia badat boca i que, mentre triava un pastisset dol en
forma de cargol, Nyonya Kueh, que li havien servit dins
un tros de coco, sem va dirigir molt agradablement.
Podem afirmar sense temor a equivocar-nos que un acte
inconscient obeeix a un pensament anterior que el
condiciona. Vost t molta ra si parla dacci i reacci, ja que
no sn els actes puntuals els que defineixen a una persona,
sin com lhan influenciat els seus pensaments anteriors.
La Jackie em va posar la m dissimuladament sobre el
genoll mentre parlava alegrement:
Podrem prendre el te al salonet, no? O demanem caf? i
sense esperar lassentiment dels seus pares, va aixecar-se i
va comenar a caminar donant-me la m.





81

El sal de te, a tocar de la biblioteca, era un espai ampli que
donava directament a la terrassa, per on entrava el sol de la
tarda. Hi havia seients de bamb de Ceilan, encoixinats, que
envoltaven dues taules baixes enreixades a joc, i als racons
unes palmeres nanes. Des de la terrassa estant es veia el
jard a sota, separat per una balustrada de granit gris i
negre. Tot el conjunt tenia un aire oriental dhivernacle
decadent del segle XIX, per molt acollidor. A la paret hi
havia un gran mapa on sapreciaven les dates dels avatars
del segle XX a Singapur, primer com a colnia britnica i
desprs com a Estat independent. En advertir com jo
lexaminava, lambaixador Roth va avanar-se per explicar-
me:
Els japonesos, desprs de latac a Pearl Harbour, van
aconseguir la conquesta de Singapur amb la idea
destendres per tot el Pacfic. Per amb la seva derrota
posterior, Singapur va integrar-se, juntament amb Malisia,
a la Corona anglesa. Fins el 1959, que ambds van obtenir la
independncia dAnglaterra com a Federaci Malaia, de la
qual Singapur es separaria mes tard: tot just fa tres anys, a
lagost de 1966. Jo vaig ser el primer agregat comercial de Sa
Majestat a Kuala Lumpur i Singapur el 1960 va continuar
i amb la secessi vaig esdevenir el primer ambaixador a
aquesta ltima Ciutat-Estat, on immediatament obriria
aquest palau del segle XIX, que pertanyia al sult de Brunei
i que ja lhavia adquirit el primer comissionat, Lord
Mountbatten, com a seu de lambaixada.
Vost ha dit abans que havia estat a lndia? vaig pregun-
tar.
Si, a lndia vam estar-hi quinze anys, i daquests, vuit a
Delhi i set a Bombay. Va assenyalar la seva filla abans de
reprendre:
De fet, la Jackie s nascuda all; criada a Anglaterra,
per va aclarir, abans de seguir quinze anys a lndia es





82

fan molt feixucs, principalment per la famlia. I amb un
darrer aclariment, va rematar:
Els dos nois han estudiat a Oxford, i la Ross i la Jackie a
Queens.
Alhora que mesforava per endevinar el perfum del te
negre del tsai, amb la referncia a la Jackie jo tamb me
lhavia esguardat un instant, sense dir res, mentre rumiava
els avantatges que aquest fet podia tenir, tot donant per
sabut que a lndia viurien dins una bombolla elitista, on els
anglesos estarien dins i els nadius fora. Com si em llegs el
pensament, loncle, que se mhavia apropat, va explicar-me:
Jo vaig estudiar a Cambridge. Ja veu, es diu Oxford lletres
i Cambridge cincies, i jo ho vaig fer a linrevs. Per men
sento molt satisfet, i li vull dir una cosa: sc un home de lleis
que sempre he exercit a la metrpoli, tal com en diem abans,
i que sempre havia considerat que Anglaterra, amb els
nostres cosins americans, era el melic del mn; per ara que
ja estic jubilat i que he sortit de casa, me nadono que el futur
est dins del continent asitic. Vost que ha anat amunt i
avall mho podr corroborar.
Francament senyor Roth, no tinc uns coneixements tan
profunds per preveure el que ser aquest continent en un
futur. Avui dia la clau de la humanitat se la reparteixen la
URSS i els EUA, i en el futur sia ser el que aquestes
potncies li permetin. Jo he estat a Filipines i a lest de
lndia; i a ms he tingut molts amics sortint i entrant de la
Xina, i la misria que shi veu arreu dificulta tenir una visi
optimista del futur daquests pasos. Segurament si
extrapolem el desenvolupament de Jap i Taiwan ens podem
sentir optimistes, per costa dimaginar que, sobretot la Xina,
arribi un dia a ser com ells. Daltra banda, personatges com
Mao Zedong mai no possibilitaran que aquest gran pas
pugui competir amb les dues grans potncies esmentades.
Per amic meu mai no sha de dir la paraula mai. Els
homes no som eterns i algun dia Mao desapareixer, i amb





83

ell ho faran els altres poltics de la seva veta. La clau est en
els homes de baix, la famosa majoria silenciosa, la revoluci
de les formigues em va respondre lhome de lleis.
Lambaixador va intervenir de nou, de cara al seu germ:
Les informacions de que disposem ens permeten suposar
que el sud-est asitic ser un poders eix industrial no ms
enll dels propers vint-i-cinc anys. Nosaltres, s a dir el mn
occidental, haurem darreglar tots els estralls socials i
econmics que hagin pogut deixar els doctrinaris sovitics a
Vietnam i Cambodja entre daltres; per acabada aquesta
generaci, repeteixo, segons els estudis dels nostres
economistes, es donaran uns resultats explosius, i des de
Sel fins a Singapur sobrir una lnia econmica
espectacular. Recordem-nos de Churchill, que ja parlava
del perill groc com la gran fora del futur.
Vaig quedar-me pensars, mentre feia un esfor
dabstracci per allunyar-me daquell ambient. Els dos
germans seguien amb lintercanvi de les impressions
geopoltiques, amb veu pausada i inalterable, mentre les
seves esposes, assegudes, els escoltaven distretes, i la
Jackie bevia un beuratge fascinada amb algun pensament
indefinible. Jo els veia a tots ells, des de la llunyania on ara
mhavia allotjat, com una famlia enclotada en una parcella
singular i allada, mentre parlaven objectivament dels fets,
sense explicar necessriament les causes o els efectes. Com
lambaixador Roth, al que res no li semblava prou greu per
alterar-se, tot i haver estat destinat a lambaixada anglesa a
lndia i haver coincidit amb els greus enfrontaments
daquest pas amb el Pakistan, i amb els posteriors
alineaments que tant la URSS com la Xina havien fet
respectivament amb cadascun dels contrincants, i que al
final desembocarien en la invasi del Tibet i la fugida del
Dalai Lama a lndia. La vida seguia i els fets mereixien un
comentari no comproms, o tal vegada ni aix, no debades es
limitava a seguir lopini oficial del Foreign Office.





84

Jo no pertanyia a aquest mn, ni per educaci ni per
mentalitat. Hi podia accedir un dia com aquell, sense sentir-
me marginat, per demanava a la vida un altre tipus de
comproms.
Inconscientment havia caminat en direcci a la porta de
cristall angls de la terrassa, on tots shi reflectien i des don
satalaiava lestora verdosa que sestenia davant dels meus
ulls, i maldava dimaginar la vida de la Jackie tancada en
aquella mena de gbia dor. Recordava els meus pares i els
amics deixats enrere amb un cert idealisme desprs de tants
anys allunyat de les meves arrels, mentre salpava en vells
vaixells, dormia en cabines absolutament infectes, al
resguard dun tendal a coberta sota una pluja persistent, o
sofria tempestes marines inacabables. Setmanes sense parlar
amb ning, noms l estrictament imprescindible, tancat
tostemps en el meu mn inexpugnable, dintre daquell
naufragi existencial que mabrandava.
Vaig sentir la Jackie xiuxiuejant-me, mentre em tocava
lleugerament el bra:
Has callat, que vols que marxem?
Tant se val. No voldria ofendrels vaig respondre.
Ells ho entendran. Aqu la que porta la batuta s la
mare.
I tot girant-se als altres, que xerraven distingidament, va
dir-los:
Nosaltres marxem.
*****

Havem fugit directes a lapartament, on hi vam irrompre
besant-nos tendrament. Vam caure engolosits sobre el llit. Jo
mhavia quedat a sobre, encara incrdul daquell miracle, i
lentrada dola i consistent la fu gemegar de plaer.
Desprs, ella va observar-me extasiada com maixecava i
caminava a fora per tornar de seguit amb dos gots dorxata
de coco fresca, dels quals lin vaig oferir un amb un pet i em





85

vaig tornar a estirar al seu costat. Ella sel va comenar a
beure a glops, recolzada de cara a mi, alhora que afitorava,
engolosida, el meu cos nu, pam a pam, a labast dels seus dits
juganers. Va aspergir-me una mica dorxata pel pit i
lestmac, estenent-la suaument amb els dits, llenant-me el
rajol final, gota a gota, sobre el gland de la verga en reps.
No podia retenir-me el riure amb la frescor del lquid sobre
els genitals, i les pessigolles de la seva llengua llepant el suc
dol del coco, que va provocar-me una nova erecci.

Una estona desprs, a la terrassa, vestits tots dos amb unes
faldilles malaies de la cintura als turmells, asseguts sobre
unes lliteres, contemplvem, amb la mirada absorta, la lenta
i majestuosa posta de sol.
Jo, delers, li vaig dir:
Amb aquest cel i tan vora teu, en vnen a la memria uns
poemes de Byron que, a trossos, tels podria recitar. A veure
si recordo el primer:

Sol, que amb tristor vetlles
Astre del cim fred
Que els raigs estremits, vesprejant
Noms per mostrar les ombres lluenteges...

El mn podria esquitllar-se ara i no em doldria va
mussitar ella, presa duna sobtada emoci. En saps algun
altre?
Escolta aquestes dues estrofes de Camina Bella:

Camina bella, com la nit...
Com de pur, com dadorable s el teu cos!

I el meu predilecte, el ms emotiu, lesplendor de La Can
del Corsari:






86

No moblidis!...
Si un dia passes arran del meu cadver
Que el teu pensament un instant reposi
Sobre el meu adormit...
La pena que el meu cor no acceptar
Sense ms
s pensar que en el teu pogu trobar loblit.
Escolta les meves darreres paraules,
Boges damor
I no em neguis aquest favor
Per la virtut dels morts
Dnam... el que et vaig pregar
Lnica recompensa com a paga
Del teu amor!

La Jackie shavia alat de la llitera i arraulida a la meva
falda mabraava estretament, mentre aixoplugava la cara al
meu rac dol, entremig del coll i lespatlla, on va restar uns
minuts sense dir res. Desprs ens vam besar, i la foscor, o la
claror somorta, ens va amanyagar, cmplice dels nostres
sentiments.
Finalment li vaig mussitar:
Pensava que mai ms no podria gaudir dun moment com
aquest.



IV



La cua de lestel de Pars havia arribat a Singapur i, dins
del grup cultural que havem constitut amb la Jackie, el
Club dels Lletraferits lhavem batejat, encara en parlvem,





87

com tamb parlvem de la fi del capitalisme sense
sentiments, i del principi duna nova era.
Tot el grup ens trobvem una vegada a la setmana al
restaurant LOca Encantada, on sopvem, llegem assaigs
literaris i contes, i discutem de llibres i poesia. I si alg
acabava de tornar dOccident, tamb enraonvem del teatre i
del cinema que havia vist. El grup lhavem seleccionat amb
el comproms denraonar de qualsevol cosa si es feia amb
fonaments. rem sis en total: nosaltres dos, ms la Kirst, dos
amics seus tamb periodistes, i una metgessa, la doctora
Roven, companya de la Jackie a lHospital General.
Formvem un grup gens domesticat, compacte i solidari.
Un cenacle excepcional, en qu tots els seus components
estvem en aquell punt del planeta, el darrer ter de lany
seixanta nou, per raons casuals del tot alienes als nostres
orgens.
En Rafael Caceres, un dels dos periodistes, era un cub
esverat i apassionat, per la seva feina i pels fets del mn, que
ens explicava com els primers smptomes de protesta del
maig del 68 , que a ell el van trobar a Pars, havien comenat
el mes de mar a la universitat de Nanterre, i que va ser des
dall que van estendres a Pars, on els estudiants van fer les
barricades amb els arbres, les llambordes i els cotxes
tombats. I com es va arribar a la comuni entre professors,
alumnes i sindicats sota loratria inflamada de Dani el Roig.
All que va comenar com un moviment antiburgs havia
esdevingut una revolta, no una revoluci, pels drets a decidir
lliurement. No hi havia consignes, per pertot sortien
banderes i canons amb missatges que sonaven com un crit
desperana.
I seguia, pres duna exaltaci absoluta.
Us nadoneu? Era lautntica revolta dels joves contra
lautoritat. Jo vaig estar a una de les trobades a la Sorbonne i
va ser increble. Dues vegades a la meva vida he viscut uns
esdeveniments que mhan colpit tan profundament: el 59 a





88

Cuba amb tot el poble cridant Fidel! Fidel! mentre ell
caminava, agafat del bra, amb el Che, en Camilo
Cienfuegos, en Ral Castro i tants altres que havien baixat
de Sierra Maestra, mentre la gent cantava: Ay, Che camino,
patria o muerte es mi destino, i quasi una dcada desprs, a
Pars, sota la cridria de La felicitat s revolucionria!
Evidentment tu no creus que l ideleg fos en Sartre. li
vaig preguntar.
Els intellectuals desquerres, en especial els comunistes,
van jugar el paper que els interessava, per van ser els joves
els primers que van posar en dubte tot el sistema de valors,
que podrem resumir en una pregunta: Per qu hem de fer el
que ens maneu sense donar-nos raons?
Aquesta s la revolta que haurem volgut fer a Espanya!
vaig exclamar, per de segur que all no sacabaria noms
amb un mort com a Frana.
Ara parlava la Jackie:
El mn est necessitat de revolucions, malgrat que no se
sap mai com sacaben, tal com va mostrar-nos la Revoluci
Francesa que engoliria als mateixos que lhavien
encapalada, o s en Robespierre i en Marat.
La Kirst va interrompre la Jackie:
Aix s cert, per els principis que van enunciar ja no
soblidarien, i la llavor de llibertat, igualtat i fraternitat va
ser un crit que ho va arrossegar tot, fins arribar a la
Repblica definitiva.
En Rafael ens explica com ha viscut a Pars el miracle
dels joves que es van fer escoltar. Si tots els joves de
qualsevol pas haguessin fet el mateix, un ordre nou shagus
imposat a tots els que governen sense escoltar els governats.
Mireu els Estats Units, que somplen dels crits dels joves que
diuen: Fem lamor i no la guerra va dir la Roben.
Jo, que lescoltava atentament, sabia per la Jackie que els
seus pares, francesos, havien mort a Dien Bien Phu, i que
uns seus oncles lhavien educat i donat estudis a Pars. I que





89

enllestida la carrera de metge no va resistir-se a tornar a
sia, per com que de la Indoxina francesa ja no en quedava
res, va aterrar a Kuala Lumpur i dall a lHospital General
de Singapur. El cabell curt i roig sobre una cara pigallada,
amb uns ulls blaus foscos molt vius i un cos prim i nervis, li
donaven un carcter vital i alhora acollidor. Estava
enamorada den Richard, laltre periodista, canadenc, per
pel que semblava era un amor sense gaire futur, perqu a ell
li agradava saltar dun lloc a laltre, sempre carregat amb la
mquina descriure i la de fotos; i sempre a primera lnia
havia estat al Congo durant la lluita de Lumumba, i a Cuba
durant la de Castro, on va conixer a en Rafael, aleshores
periodista de trinxera de la revoluci cubana. I a Rhodsia, i
a Praga, i a lfrica del Sud, i darrerament a Djakarta, don
va ser expulsat, amb la inseguretat del que sen va i
no sap si tornar, o al qui agafen i no sap si sen sortir.
Sempre deia que tot el que tenia ho portava al damunt, per
aix era el ms independent de tots: un ocell de bosc, un
autntic llop solitari, que saltava per tots els conflictes
bllics. I que sortia la majoria de vegades per cames dels
pasos amb guerres civils, escapant pels pls duna mort
segura. Tenia fotografies realment colpidores que mai no
serien publicades perqu retrataven la crua realitat. Aquelles
que, encara avui, no agraden als poltics i que els diaris
eviten publicar. Moriria massa jove, a finals dels 70, dun
tret escadusser a Beirut, tal com ell hauria desitjat, darrere
el visor de la cmera. Tamb en Rafael desapareixeria a
Laos, a resultes dun fet del que jo en vaig ser
indirectament responsable.
Entre elles, la Kirst, nascuda a Melbourne, era la ms
polmica, tothora al corrent qu es discutia a les cancelleries
daquella part del mn, tant a larxiplag com al continent, i
de les turbulncies que arribaven via tlex a la redacci de
lStraits. Sota la seva actitud cnica, per, shi amagava una
dona generosa i romntica, en el sentit ms ampli de la





90

paraula; no tenia termes mitjos, sestimava a morir els amics
i menyspreava els enemics; sempre anava en companyia den
Rob, malgrat que ens havia explicat que estava perdudament
enamorada dun altre home, al qual no shi devia apropar.
La Jackie havia format el grup amb un gran entusiasme,
fins i tot, podrem descriure, amb un gran valor personal, ja
que tot i provenir duna altra classe social, les seves
inquietuds culturals labocaven ms a aquests tipus damics
que no als que es passaven el temps distrets amb la vida
social del club. Alhora, els seus estudis de bioqumica
lomplien de satisfacci pel que suposava de superaci i
coneixements professionals.
Si decidem llegir un llibre en comandita, deixvem que el
proposs un de nosaltres, i aix havem llegit tota la
generaci perduda dels americans, i la generaci rusa del
XIX, i els romntics francesos. Discutem, a vegades
aferrissadament, sempre amistosament, sota el fum del
tabac, la marihuana o lhaixix, de tant en tant lLSD, i les
aromes del whisky.
A les acaballes dels seixanta ja res no era el mateix que deu
anys abans i, sota l influx den Marcuse, els tabs shavien
esmicolat: la droga era diferent, la vida era diferent i el sexe
tamb era diferent. Prou dones objecte, prou concursos de
miss. A la darrera desfilada dAtlntic City, les noies shavien
llevat els sostenidors com a protesta. Els joves eren diferents.
I als campus de les universitats dels Estats Units, sobretot
els de Califrnia, sescoltaven els crits de llibertat individual,
del dret a decidir i els de llibertat sexual amb el subsegent
duna vida personal ms coherent, amb un sentit de la vida
ms fascinant i amb leclosi de la pndola anticonceptiva.
La meva relaci amb la Jackie es nodria duna forta
dependncia fsica, i sempre que podem ens escapvem al
meu apartament, on ens dedicvem al plaer inacabable del
sexe. I recordo un dia que em faria mirar-la tota nua, mentre
ballava un pas a deux amb els braos tan enlairats que la





91

tibantor dels pits i els mugrons ferms em descobrien el seu
cos primitiu, impdic, prest a satisfer els meus desigs
inesgotables.
Laltre plaer raa en el sentiment descoltar msica;
lAdagieto de la simfonia n5 de Mahler, o El nocturn de
Chopin, o El segon moviment de la simfonia fantstica de
Berlioz, amb tots dos mig estirats al sof, mentre lobsessi
per tocar-nos ens trasbalsava les emocions amb les
sensualitats sacsejades per la msica, pel ball, pel tacte.
Daquella obsessi en gaudem sense censures ni reserves, ja
que el que de veres ens importava era abandonar-nos al plaer
del moment. Per qu malbaratar aquella luxria amb
eufemismes socials, si la realitat ens sedua amb uns plaers
que semblaven no acabar-se mai? La sensualitat de la Jackie,
amagada de cara als altres rere una personalitat distant i
aristocrtica, una vegada oberta, per a mi, com una magrana,
havia abatut duna vegada per totes les comportes del meu
ofec sexual, monstic, dels darrers anys.

*****

A primers de juny del 1970, la Jackie, que havia estat sis
mesos a Londres amb una beca per concloure la tesi de
bioqumica, havia tornat a Singapur, amb el consegent
disgust del seu pare per aquest retorn. El seus objectius eren
el de treballar al departament dinvestigaci de malalties
tropicals de lHospital General i, evidentment, endinsar-se en
els meus braos.
Lanada a Londres, per, la va deixar els primers dies,
desprs de la intensitat dels ltims mesos junts, en un fons
denyorana, com ho demostrava la primera carta que em va
remetre:








92

Londres, 15 de gener del 1970

Estimat Armand:

La primera setmana que passo sense tu i em sembla una
eternitat. Estic b, per en aquest ambient dists i cientfic,
lluny de tu, encara madono ms que una part meva s teva,
perqu tot el que faig ho penso com si ho pogussim fer
plegats. Els companys del laboratori mhan rebut molt b, i
mhan acceptat de bell antuvi com una collaboradora ms,
cosa que em fa suposar que mhi trobar com a casa. La gran
diferncia s que aqu quan plego no mesperen els teus
petons, les teves carcies i els teus braos, on puc guarir-me i
on trobo la seguretat que a vegades em trontolla. Tu em
dnes sempre laixopluc que demano, i noms tu coneixes els
meus dubtes i febleses. Ja saps com magrada enraonar amb
tu dels meus projectes i la complicitat que descobrim en els
nostres pensaments.
Ahir la meva germana i el seu marit em van convidar al
teatre a veure el musical Hair. s fabuls. Ja coneixes la
msica de Galt Macdermot, ja que lhem escoltat un munt de
cops, per a lescenari guanya en magnitud. s el mn hippy
en tota plenitud i la voluntat de pau i objecci contra la
guerra del Vietnam.
Al final, mentre el pblic aplaudia emocionat, dempeus, va
succeir una cosa que no havia vist mai: els actors van sortir a
saludar tot cantant el Sunshine des de lescenari, mentre
feien gestos als espectadors, que els seguien aplaudint,
invitant-los a pujar a ballar amb ells, tots junts integrats en
una mena de comuni pacfica, en qu la msica els unia amb
el mateix propsit antibllic. Fins que lescenari va omplir-se
com un ou, tots barrejats ballant i cantant amb els braos
alats, mentre els de platea tamb cantaven i movien els
braos pels passadissos i davant les butaques. Lemoci que





93

vaig sentir no em deixava parlar. Com mhauria agradat que
fossis aqu!!
El temps a Londres s plujs i molt fred. El cosmopolitisme
daquesta ciutat no em sorprn, per matabala. Amb les
lgiques diferncies respecte a Singapur, aqu shi veuen,
principalment al mat al metro, les mateixes barreges de
races que tenim a casa, la majoria hinds i pakistanesos.
Per cert, ja no recordava les distncies que shan de
recrrer a Londres per un mnim desplaament. Arribar a la
universitat des de casa em porta ms duna hora. Fixat que
agafo el tren fins a King Cross, des daqu el metro i, tot
seguit, encara haig de caminar deu minuts.
He parlat de tu amb la meva germana i sha quedat
sorpresa del que li he explicat, de com ets, del que fas i de
com ens estimem. Quant al seu marit, tamb un gran lector
com tu, t moltes ganes de conixet.
Et recordo amb tot el meu amor.
La teva Jackie.


A aquesta carta nhi van seguir moltes ms, de fet una cada
setmana, la majoria delles ara perdudes, a les quals jo li
responia puntualment i de les quals noms dalgunes,
entremig dels meus vells papers, he trobat les cpies mig
esborrades o trossejades, fins i tot algunes indatades els
fragments illegibles els deixar puntejats en blanc. En
transcric dues, per, com un parntesi en el meu relat. No
debades, tot i el temps escolat, mantenen encara lnima
daquella relaci tan fresca, tan peculiar, tan estreta, on la
passi, la sensualitat que sentem pels nostres cossos i per
la cultura, traspuava cada paraula, cada sentiment.









94

Singapur, 28 de gener del 1970

Estimada:

Acabo de rebre la teva carta i pots suposar el plaer que
mha produt sense tu el temps passa molt molt lentament
tracto de llegir per sense concentraci car les lletres del
llibre ballen i es difuminen fins que madono que no mhe
assabentat de res del que he llegit perqu el meu pensament
el tinc noms dedicat a tu als nostres records i als dies que
resten per tornar-te a tenir als meus braos et tenia a tocar i
no podia suposar quant difcil em seria suportar tenir-te
lluny i no tenir-te al costat per parlar-te besar-te o acariciar-
te qu fcil s comprendre ara qu pot sentir el que es queda
cec desprs dhaver vist el sol envejo que puguis gaudir
duna gran capital de la cultura com s Londres que et
permet...............(illegible)..........................................................
........................no deixis de llegir El....................(illegible)
...........................................magradar molt conixer la teva
famlia londinenca i amb el teu cunyat suposo que mhi
entendr b.....(illegible )... som una espcie segurament a
extingir que ens descobrim cmplices per la joia de compartir
el gran plaer de la lectura ten recordes que en Charlus o en
Montesquieu, no s exactament quin dels dos diu, que els
que sn homosexuals com ell es reconeixen a linstant amb
una ullada malgrat estar rodejats duna gentada doncs els
lletraferits ens reconeixem noms amb l intercanvi de dues
paraules i bviament no vull comparar ambdues satisfaccions
perqu una es fsica i laltra s espiritual per la llambregada
s la mateixa i si entres en una llibreria on es veuen aquelles
piles de llibres i que tu tels emportaries tots a casa.......
laltre dia vaig dinar amb al senyor Stlikas s rar aquest
individu sempre que parla no et mira de cara com si
tesquitlls els ulls fa patir tant tmid i furtiu de vegades et
penses que est parlant amb tu i realment est en una altra





95

cosa i es queda embadocat tot mirant per sobre lespatlla
mentre imagina qui sap qu a les persones aix no les veig
clares perqu em donen la sensaci que me namaguen
alguna...........................................................................Turner i
Gainsborough tenen tota la meva admiraci .........qu far
sense tu?
Testimo
Armand

Londres, 14 de febrer del 1970

Estimat Armand:

Tot i que ens telefonem sovint, qu curtes sn les nostres
trucades! Sn tan curtes que al penjar sempre penso que ens
haurem dhaver dit moltes ms coses. Sisplau, no deixis
descriurem, perqu les teves cartes em donen la seguretat
que existeixes, que mesperes, que ets de deb i que ests
vora meu. El telfon em permet sentir la teva veu, per una
carta teva s una cosa viva, on hi dius ms coses de les que
hi escrius, i on hi ha una part teva dins della, entrellaada
amb les lletres i les paraules, que memociona si la sento
aletejar. Les teves cartes, sense punts ni comes, les he de
llegir al menys tres vegades per entendre-les!! Sn com un
torrent salvatge!! Que nets de picardis i com tenyoro!! Les
escrius aix perqu mhi entretingui, oi que s? Jo duc sempre
lltima que mha arribat a la bossa, per rellegir-la i
puntejar-la a lhora del caf o mentre vaig en tren o en
metro, i regularment me les rellegeixo totes abans dadormir-
me fins gaireb saber-me-les de memria. Per favor, no
moblidis mai i promet-me que mestimars sempre.
Ahir vaig anar amb tota la famlia a Cambridge. Vam
passar una jornada inoblidable. Fins i tot vam navegar pel
riu. Saps qu va passar-me? Que de sobte, com un tret, vaig
adonar-me que la meva famlia era una gran companyia i que





96

el paisatge era meravells, per que hi faltaves tu. S, em
faltaves tu, i aix mateix els hi vaig dir: que la meva felicitat
noms podria ser completa si tu tamb fossis aqu. Ja s que
tot no es pot tenir.
Amb la Rose he descobert el caliu que tan sovint mha faltat
a casa, i que em permet parlar de coses que la mare no
comprn, de la qual no tinc res a dir de mal, per est tan
abocada a les seves relacions socials que de tant en tant em
dna la sensaci que soblida que els altres tamb hi som.
Estic llegint El quartet dAlexandria i mencanta!
Testimo ms que ahir.
La teva Jackie



Singapur...... de febrer del 1970

Estimada:

... perqu ahir desprs de telefonar-te els caps de la
naviliera van comunicar-me que haur de venir a Europa de
ben segur el mes proper ho aprofitar per anar a casa a veure
els pares ............................................................................volia
donar-te la sorpresa ms endavant per no he pogut estar-me
sense dir-tho confiant que aquesta carta tarribar pel teu
aniversari.......................................................................un regal
inesperat.....................................................................................
avui posar el calendari a la vista per ratllar els dies que
falten per trobar-nos el corrent sanguini se maccelera en
pensar que tornar a trobar el que en aquest moment s el
meu ms preuat tresor necessito tocar-te assaborir-te olorar-
te recordo aquelles paraules de Napole tornant de Rssia
mentre li remetia un missatge a la Josefina on li deia estic a
punt darribar a Paris sisplau no et rentis olor sublim olor
lolor de lestimada noms el sabem els que estimem el teu jo





97

no loblidar mai no em conformo a tenir-te lluny i penso que
et tinc a tocar.................he estat a Djakarta tres dies all els
meus collaboradors estan molt amatents a la situaci
poltica he de tornar-hi la setmana vinent i no en tinc ganes
aqu com texplicava ahir el vespre tot segueix igual davorrit
excepte lafany constructor ja recordes que som la ciutat del i
encara.................tot...............................ms................................
sestan.......fent........nous..................port...................aeroport i
..................................................................un dels meus somnis
destudiant era haver anat a Cambridge o Oxford almenys un
any no ho vaig dir al teu pare el dia que va explicar-me que
els teus germans havien estudiat a Oxford perqu en el fons
em sento molt allunyat dell.................una mica denveja o
inferioritat..............................................................intensament.

Testimo
Armand



Londres, 16 de mar del 1970

Estimat Armand:

s de deb que penses venir-me a veure? No mho puc
creure. Dius que estars un dia a Barcelona, dos a Rotterdam
i tres o quatre a Londres? s formidable. Cercar un hotelet
discret i romntic a Bayswater, daquests clssics amb les
faanes blanques, unes escales petites que pugen des de la
vorera i unes columnes al llindar.
Jo tamb trobo a faltar la teva proximitat i la teva escalfor,
que ns de difcil estar lluny de tu! Les teves cartes
marriben i el telfon em deixa escoltar la teva veu, per jo et
necessito a tu. Tens ra si dius que lltim que ha de tenir un





98

sser hum s conformitat, ja que en ella samaga una certa
passivitat o covardia.
Em dius que has estat a Djakarta. Vs amb compte amb
Indonsia perqu aqu es parla de Suharto com un home
mancat descrpols. Tingues cura tamb amb els altres
viatges que hagis de fer per sia perqu el Times parla que
al nostre sud-est tot est molt embolicat. Sembla com si
tothom sen volgus repartir un tros, com fa un segle van fer
amb la Xina. Vist des de Londres, la culpa recau sempre en
els comunistes.
El darrer cap de setmana, els meus germans van convidar-
me a una festa que feien a lescola diplomtica. Em creurs si
et dic que era el mateix que viem en una daquelles
clssiques pellcules angleses dels anys cinquanta? Tots tan
tibats i cerimoniosos, els ms grans amb les bandes
travessades al pit i les medalles i creus penjades sobre els
esmquings. Ja s que jo hauria destar avesada a aquest
mn, ja que lhe viscut a casa tota la vida, per mai no deixa
de sorprendrem.
Testimo molt, molt, molt.
La teva Jackie.



Londres, 20 de mar del 1970

Estimat Armand:

Ens veurem la setmana que ve!! No puc estar-me de
remetret aquesta carta a Rotterdam a fi de que la trobis
quan hi arribis.
s com un somni. Tinc tantes coses a dir-te que les he
apuntades totes en un paper per no descuidar-men cap ni
una. Vaja, que ahir vam parlar per telfon i avui ja sento la
necessitat descriuret. s mitja nit, tots dormen i jo aqu al





99

meu dormitori sense poder apaivagar les meves nsies de tu.
S, s, estic ansiosa per abraar-me a aquest sser que no em
deixa viure. Desitjo demostrar-tho com ms aviat millor.
Den que s que vns ja no sc la mateixa.
Em dius que vas trobar la teva ciutat com sempre, que res
no ha canviat excepte els teus pares i els amics, que els has
vist diferents. s lgic desprs daquests anys, i no em
sorprn que es quedessin incrduls si tu els vas explicar que
et mous contnuament de Djakarta a Hong Kong i de
Colombo a Manila o Taipei. Vist des dEuropa, el continent
asitic es veu lluny i misteris. Aqu, a Londres, als meus
companys els dic el mateix i sels fa costa amunt entendrem.
Es queden bocabadats si els explico coses que per a nosaltres
semblen intranscendents, per que per a ells sn
incomprensibles. La diferencia rau que Europa s un
continent on bullen les idees i sia on es couen els
sentiments. Aqu es porta la guerra freda i all la tenim
ardent. Aqu shan ofegat els sentits per laire viciat de la
politiqueria, i all, nosaltres, frum del sentit exultant dels
colors, i de lolor de les palmeres, de les flors, de la pluja i
del mar; i dels menjars, amb els nostres sabors: cid, agre,
amarg, salat, picant, dol i especiat. Com tu saps reb, a
Europa prcticament noms coneixen el dol i el salat i has
de fer-los rumiar intensament perqu et defineixin els altres.
Aqu parlo tant de tu que tota la famlia est desitjant
conixer lhome de la meva vida. Jo vaig seguir el consell que
vas donar-me de no explicar res de les teves circumstncies
personals. Per, tal com vaig suposar, la mare ja ho havia
explicat tot a la Rose i ara tamb ho saben els seus amics.
Em sap greu i jo no he volgut explicar els detalls i els hi he
dit que, si vols, ja ho fars tu.
El doctor Rosenthal, tutor de la meva tesi, em demana que
la llegeixi davant del claustre de professors, perqu considera
que he de passar amb honors. Imaginat el que significaria
per a mi que tu estiguessis al meu costat aquest dia. Aquest





100

personatge s un bileg, jueu, molt intelligent, que est
esperant la jubilaci el proper any per anar-sen a Israel a
viure amb els seus fills.
Testimo massa?
La teva Jackie

En el decurs daquests sis mesos que la Jackie va viure a
Londres, jo vaig viatjar dues vegades a Europa.
La primera va ser especialment enriquidora, ja que vaig
anar a Barcelona a visitar els meus pares, i vaig trobar-me
una Espanya en un clima polticament enrarit, on encara
sexecutaven penes de mort. Mhi vaig trobar com un estrany
desprs de tants anys absent daquell mn faltat doxigen en
qu hi privaven altres formes de pensar. En seguir el viatge a
Rotterdam, dels pares vaig endur-me un record agredol,
perqu els vaig veure grans, com desgastats, per tan
emocionats en veurem que els primers moments no deixaven
de plorar, sobretot la mare. El pare, silencis, com sempre,
per amb un llampec dadmiraci als ulls quan jo li parlava
dels meus avatars al voltant del mn. La mare noms feia
que dir-me, nen per aqu, nen per all, com si fos ahir que
vaig marxar, repetint que em veia tan canviat i tan guapo.
Com madono ara que de joves no sabem valorar els pares
que tenim, i el que ens arriben a donar sense demanar-nos
res a canvi, i com els comprenc ara que ja no hi sn i que jo
mestic acabant.
De Barcelona a Rotterdam i daqu a Londres ho vaig fer en
un sospir, per reunir-me amb la Jackie i gaudir, novament
junts, duna trobada excessivament curta.
Era un dijous cap el tard i ella mhavia anat a recollir a
laeroport de Heathrow i, com que a aquelles hores no vam
trobar trnsit, en poc ms de trenta minuts vam arribar a
lHotel Sweden. Vam entrar a la cambra i sense desfer les
maletes ens vam estrenyer, besant-nos apassionadament,
premuts al darrere de la porta dentrada, mentre relliscvem





101

sobre lestora, prcticament sense desenganxar-nos les
boques, on vam trobar, com dos diables recremats, cadasc
en el cos de laltre, els punts i els racons que ens produen
ms excitaci.
Ms tard, al llit, amb la cigarreta i el despertar suau,
parlvem relaxats, com sempre ens agradava fer-ho, una
vegada tota la tensi descarregada.
Jo li deia, amb la m dreta sobre lescalf del seu cos:
No pensava que Singapur sem faria tan inhspit sense tu,
ni que et trobaria tant a faltar. Mahler ja no sona igual, ni
tampoc Chopin, ni menys encara Berlioz. Et sc franc si et
dic que mhas mal acostumat a esmorzar cada dia nata amb
maduixes, i que ara no macostumo a menjar pa negre
remullat.
La Jackie em va fer un pet amb un somriure ample i em
va recordar:
Vivem com dos siamesos que no poden separar-se, i va
afegir, sense transici estava dacord amb tu quan em deies
que llegies la histria de Gandhi i que et costava entendre
per qu la seva dona va consentir el sacrifici que ell li va
demanar dabstinncia sexual. Jo tampoc lentenc massa, ja
que entre dos que sestimen, no s el sexe part de la vida i
una de les ms altes manifestacions amoroses? Si no et dnes
al que estimes com pots donar-te als altres? Tots necessitem
estimar i que ens estimin, i que ens ho diguin i dir-ho, en
paraules i fets. En el moment en qu ning ens diu que ens
estima s quan ja podem morir-nos.
Va aturar-se per observar-me intensament, mentre
esperava el meu comentari, que va arribar:
Noms sentn si raonem que amb aquest acte el que ell
volia era exemplificar la seva manera de viure, la seva
dedicaci absoluta a la causa de lalliberament de lndia. En
Gandhi no era cap poltic, sin una persona que lluitava per
un ideal fins a sacrificar-ho tot: famlia, benestar i felicitat.





102

Saps que ests molt b? Et desitjava tant que em sembles
diferent. Amb aquestes cicatrius, en especial la de la galta,
que et fan tan interessant. No nhaurs mirat a una altra ara
que tornes a estar sol? De tu no en dubto, per delles no men
refio, de cap ni una.
Jackie, la meva principal virtut no s la fidelitat sin la
lleialtat. La primera es dna com dun inferior a un superior,
la segona s totalment racional i conscient. s lleial el qui ho
vol ser i no solament per amor sin tamb com a amic, i
aquesta lleialtat s la ms alta perqu no pregunta, es dna
totalment i sempre.
Jo sempre havia estat un home de lleialtats, als meus
principis i als dels altres. No em costava exercir-la perqu
era connatural a la meva persona, com ho eren el color dels
ulls o la pigmentaci cutnia. Pensava que les manifestacions
de lleialtat es donaven en comptades ocasions i que era
llavors quan se sabia de veritat qui era lleial i qui no. Ni tan
sols molts dels qui ho eren en tenien una conscincia plena
fins que no arribava el moment, des que no era una virtut
verbal sin intima. s com el tremp de lacer que es
manifesta tal com s si sel pica.
Aquells quatre dies que vam gaudir plegats a Londres va
ser un temps ple de felicitat, satisfacci de viure i culminaci
amorosa. Quin pecat ms meravells el de la concupiscncia!
Mai ms no tornarem a gaudir duna comuni tan completa,
lliure i total, i el temps venidor ens mostraria que la felicitat
sha daprofitar quan se la t agafada.
No solament ens va enriquir com a amants, sin que tamb
ens va permetre gaudir de la gran cultura amagada als
museus londinencs o amb les llargues passejades per Hyde
Park, Saint James o Kensington Park. I tot veient lexposici
increble de la cultura grega i egpcia, o la dels pintors
impressionistes francesos, o la dels meus admirats anglesos,
no vaig poder retenir-me dexclamar:





103

El meu futur el veig com un colleccionista dincunables i
obres dart.
Evidentment, com el temps sencarregaria de demostrar, no
era en el camp de les prediccions on jo mhi podria guanyar la
vida.
*****

La Jackie va voler que conegus tots els seus germans, en
especial la Rose i el doctor Stevens, i com ells tamb em
volien conixer, van convidar-me a sopar, fet que repetirien
unes altres vegades, entre aquest i el proper viatge. Vam
connectar rpidament, amb la Rose perqu era una dona
centrada, i amb el seu marit perqu, a part de ser una
excellent persona, era l interlocutor perfecte; tant se li podia
parlar de poltica, de llibres, de cinema, com de geografia o
esport. Era un home que escoltava atentament. Quant a mi,
mesforava per estar a lalada dun personatge que em
parlava de temes mdics, de malalties mentals, i de la
psicoanlisi com si jo pogus entendre les pugnes entre Freud
i Jung. La nostra gran coincidncia havia estat, per, en dos
escriptors anglesos, que com he dit abans de passada, no eren
nascuts a Anglaterra: Joseph Conrad i Henry James.
Havem sopat tots junts, amb els germans de la Jackie, en
David i en John, absolutament rossos, iguals com dues gotes
daigua, que es vestien i es pentinaven igual, i les darreres
copes les allargvem mentre enraonvem de mil coses. Jo em
sentia realat en aquell ambient dists i informal, en qu les
opinions dels temes ms inversemblants anaven i venien com
la bola dun partit de tennis. Tamb havem deposat la
dialctica per beure lentament els licors, dels quals el Dry
Gyn Bombay era el ms sollicitat, entretant cadasc
pensava en qu havien dit els altres. La Jackie em diria ms
tard, en una darrera carta, que aquella nit li havia vingut
una melangia recordant temps passats. Daquesta carta





104

noms he trobat el fragment segent, que esclareix, per, la
seva personalitat:

...Jo havia estudiat en un collegi religis a la ndia i
posteriorment al Queens de Londres i en ambdues escoles la
diferncia entre la bondat i la maldat era transparent. En
arribar a Londres, la bogeria pels Beatles i els Stones
marrossegaria a una religi diferent: la de la vida entesa
com un succs ldic. Lefervescncia dels seixanta, acabada
de sortir de ladolescncia, mendinsaria en un mn
desconegut abans, en qu la msica i les drogues marcaven
la moda. Amb la tornada a Singapur, havia deixat enrere una
ciutat i una dcada, on el devessall de la Segona Guerra ja
quedava lluny i on la generaci actual aportava una nova
visi en totes les facetes de lart de la segona meitat del segle
XX. Dels EUA, temps en, havien arribat unes influncies
artstiques, no noms cinematogrfiques i musicals sin
tamb del mn de lart pictric, signades per Rotkho, Pollock
i De Koening, o del de la literatura, signades per Salinger,
Kerouac i Hemingway. A Europa, Picasso ja era un antic,
quan linformalisme matric de Tpies i de Saura, a
Espanya, o lart de Andy Warhol, als EUA, havien anat ms
enll. Un any ms tard, vaig convncer els pares per anar a
estudiar a Berkeley un any sencer. Lany 1964! Lany del
viatge dels Beatles als EUA, lany de la revoluci dels joves
americans que marxaven de casa, lany de la generaci que
odiava la guerra del Vietnam, i lany de Bob Dylan. Jo el que
volia era viure des de dintre el caliu del que en aquells
moments era el campus universitari amb les idees ms
avanades del mn estudiantil. Probablement dall va sortir
el meteorit ideolgic que quatre anys desprs esclataria a
Pars. Sota la meva carcassa de lleugeresa i jovialitat, jo ja
amagava una personalitat eixerida i plena de recursos vitals.
Aleshores, als meus disset anys, magradava un company de
la universitat amb qui sortia regularment, per que no em va





105

recar el tornar a casa quan el vaig haver de deixar. Desprs,
la nit que et vaig conixer a tu, vaig sentir-me desconcertada,
en percebre, inconscientment, que series lnic home que
estimaria de deb...
*****

Mentre hi reflexiono, ara, fredament, madono que tots
nosaltres, els familiars de la Jackie i jo, rem ben diferents,
per ens sentem agermanats pel carcter hedonista del
saber. En aquest grup les paraules fluen a la mateixa
velocitat del pensament, i lintercanvi didees i punts de vista
ens era profits i geners.
A la Rose li agradava la Mary McCarty dEl Grup, i la
Virginia Wolf, de qui ho havia llegit gaireb tot, des
dOrlando, del qual tenia una edici de colleccionista, fins a
La Senyora Dalloway, que el tenia signat per la mateixa
autora a nom de la seva mare, ja que aquesta havia estat
amiga dalguns membres del grup de Bloomsbury. Per la
meva banda, jo era un entusiasta de Les ones. Com s sabut,
la Virginia sacabaria sucidant, i la conversa va allargar-se
en el punt de si la seva vida havia quedat reflectida en els
seus personatges.
El cert era que a Virginia Wolf, tan propensa a la depressi,
la guerra lacabaria denfonsar quan de tornada a Londres
constataria labast de la desgrcia. Un sser sensible no
podia veure tranquillament com la seva ciutat era
bombardejada pels nazis. Hem dimaginar-nos el que devia
sentir, tot passejant pels seus carrers estimats, en veure amb
impotncia i angoixa el que quedava desprs de les bombes, o
si escoltava les noticies de que els invasors nazis sels
acostaven, ja conquerides Blgica i Frana. La guerra a camp
obert s terrorfica, per damunt la ciutat, tal com jo
recordava molt b de petit, dins dels refugis, o amb els vidres
de la cases tapats amb papers, al temps que sents les bombes
que xiulen i cauen, era infernal. Els Wolf havien decidit





106

seriosament que si els nazis desembarcaven a Dover,
possibilitat que donaven gaireb com a segura, ells es
suicdarien.
Sempre parlem del Londres bombardejat va aclarir el
doctor Stevens com si fos un fet fora del com, i no ens hem
doblidar dels nostres nois bombardejant les ciutats
alemanyes.
Com Dresden vaig interrompre jo.
Exacte, com Dresden. Nosaltres vam ordenar bombardejar
aquesta ciutat quan la guerra estava prcticament
enllestida, i la vam deixar totalment destrossada. I no
parlem de les bombes americanes sobre Hiroshima i
Nagasaki.
Va haver-hi avisos oficiosos en ambds casos va
dictaminar alertat en John, que va continuar Els alemanys
sabien que es preparava el bombardeig de Dresden, i hi ha
fets objectius posteriors que permeten suposar que tamb els
japonesos coneixien tot el concernent a la bomba atmica
sobre les seves ciutats. I, si ms no, desprs de la primera
dHiroshima encara els en van dhaver de llanar una altra
per convncer-los.
El doctor Stevens era un home alt i prim, amb un bigotet i
un cabell prematurament canosos, molt ric en coneixements,
dels altres homes i dels fets histrics, home de seny que a
ms tenia la virtut de parlar sense alar la veu, suaument,
amb un munt de dades sobre els arguments. Aix va
objectar el que havia dit el germ petit de la seva dona:
El fet del que sabien els japonesos no disculpa als
americans de la destrossa humana. Hiroshima i Nagasaki
seran per sempre ms un acte vituperable. Com, igualment,
Okinawa i Manila i la Xina, que per sempre ms restaran
sobre la mala conscincia dels japonesos.
La veu del Dr. Stevens havia guanyat en dramatisme i la
mirada shavia finalment reposat sobre els germans de la
Rose. Ells provenien duna saga de poltics, poltics els avis i





107

poltic el pare, i estudiaven per dedicar-se a la poltica; per
aix havia danar en compte en les seves apreciacions, per no
ferir-los irreflexivament.
Vaig deixar anar el meu pensament en veu alta:
En una guerra ning s qui s realment. Al camp de
batalla els soldats es comporten com conills espaordits i els
comandants com uns petits dus.
Mentre bevem en silenci i reflexionvem de tot all que
shavia dit, jo repassava les meves impressions sobre tots
ells. La Jackie, com a dona era tot el que podia desitjar, i com
a persona donava a lamistat un alt valor, fins al punt que la
seva frase preferida era: s el sentiment profund damistat
el que em fa estimar-te; la famlia et ve donada, els amics i
els amants sescullen.
A en John i en David els avaluava com a una parella
indissoluble, com si fossin bessons, es portaven un any per
eren prcticament clavats i pensaven igual. A la Rose em feia
la sensaci que la coneixia de sempre; atractiva, vestia amb
una senzilla qualitat, sense penjolls, ulls verds com les altres
dones de la famlia i els llavis amb un color carm molt
lleuger. Jo la sentia a prop amb una complicitat absoluta, i
quan em va dir que casa seva seria sempre casa meva, jo
sabia que no eren paraules buides, llstima dels successos
posteriors, que com les bombes sobre Londres, amb la
Virgnia enfonsada, ho espatllarien tot. Ella es movia dins
de laristocrcia anglesa per estava molt allunyada dels
comportaments elitistes que socialment se li pressuposaven.
La paraula lliberal per la Rose no era un terme poltic sin
vital.
Pel que fa al doctor Stevens, era un gentleman. Mai no
usava el sarcasme a que tan afeccionats sn els intellectuals
anglesos, i el seu sentit de l humor acabava en el punt en
qu suposava per lopositor la menor suspiccia o molstia.
Sabia perfectament tot el que jo havia sofert i no em va fer ni
una pregunta sobre el tema fins el dia que voluntriament ho





108

vaig explicar. El cercle es compactava intelectualment al seu
voltant amb un cert matriarcat de la Rose.
I les reunions? Du meu, aquelles reunions! Jo mai no
hauria imaginat una gratificaci personal tan gran. I qu
poc van durar! Quantes vegades les he enyorat!



V



En una daquelles nits delitoses de lestiu de Singapur, en
Rob ens havia convidat a una copa al club, i tots asseguts
informalment, fent rotllana, ens estvem a la Sala de Bridge,
a lannex del bar, a aquella hora buida de jugadors. A ms
den Rob, hi rem la Jackie, la Kirst, la doctora Roven, en
Richard, en Rafael i jo.
Discutem sobre els moviments i terratrmols poltics al
sud-est asitic, principalment els que concernien al Vietnam
i Cambodja, amb lofensiva tet, i les influncies que el partit
comunista xins tenia sobre tota aquella zona, quan es van
aplegar a la tertlia el senyor Stlikas i, de ben segur a pesar
dell, el mateix ambaixador Roth.
Den que la Jackie havia tornat de Londres, el seu pare i
jo noms ens havem vist una vegada, precisament al club i
de resquitllada.
Lambaixador em defugia perqu pensava que la Jackie
havia tornat dEuropa sota la meva influncia, pels dos
viatges que jo havia fet a Londres, tot contravenint les seves
indicacions que pretenien que ella es queds a la capital
anglesa, com ho havien fet els seus germans. Amb aquest
tema sequivocava, tal com li van dir tots, la Jackie, la
primera, i la Rose, la segona. Ella havia tornat, bsicament,
perqu se sentia realitzada amb la seva tasca a lhospital i,





109

evidentment, perqu volia estar amb mi, i tan sols se naniria
a Londres en el cas que ho fssim plegats. Aquest, ms que el
fet principal, era el que en direm el fet natural. Per no pas
all que el senyor ambaixador tenia a la ment.
Aquell vespre el senyor Roth havia sopat amb el senyor
Stlikas i, sense gaireb adonar-sen, havia acabat assegut
amb el grup. Lambaixador no era la persona ms adequada
per assistir a aquelles discussions, ja que de natural era dun
carcter fred i distant, a ms que pel seu crrec havia de
tenir cura dels temes que es tocaven en la seva presncia.
Daqu que girs el gest en escoltar parlar de poltica i
especialment del sud-est asitic. Qui enraonava era en
Rafael, a ulls dell, un periodista que estava sempre en tots
els mulladers i salses esquerranes, ja que havia estat a Cuba,
al maig francs, a Vietnam, amb el Vietcong, i ara,
insaciable, volia anar a la Xina.
La dcada dels seixanta s probablement la ms
espectacular de tota la histria de la humanitat. Mai els
homes no havem tingut al nostre abast tanta informaci i
tants coneixements per aplicar-la. Hem anat a lespai i
sestan curant malalties abans incurables; noms ens falta
distribuir la riquesa i el benestar entre els ms desatesos per
deixar un mn millor del que tenim.
Jo vaig explicar:
Com passa tantes vegades, el que falla s lhome mateix.
Com dius molt b, ara t ms coneixements i ms informaci,
per ho rep de forma correcta per fer-ne un s adient? Per
exemple, a qui interessa la terrible misria del continent
asitic, les tombarelles dIndonsia, lavenir de Cambodja o
lenorme pobresa del poble filip? Ests penjat al telfon
dictant la crnica i a laltra banda hi ha alg que ho modifica
tot. Amb quin criteri?
Segons el pas tot canvia va comentar en Richard,
escptic.





110

Parlo dEspanya, on els diaris es fan per agradar al
ministre de torn, i per aix cal modificar lescrit abans que
surti publicat perqu ell no es molesti. Aix s lautocensura,
de vegades pitjor que la simple censura, saps?
Armand va dir-me la Jackie, tu parles dun pas on hi
ha una dictadura i on la informaci no s lliure. A
Anglaterra, on sempre shan vantat de tenir una premsa
independent, les informacions sn verdiques.
Punyents, s; verdiques no ho sabem vaig dir.
S home, s; la gent que escriu a The Times o The Observer
no permetria aquestes manipulacions va fer en Rafael .
Perdoneu la meva desconfiana vaig insistir, per jo
crec que el periodista que est arran del poder acaba
apaivagat ja que si parla molt clar en rep les conseqncies.
A la Repblica Centreafricana hi tenen un autoanomenat
president vitalici de nom Bokassa, i sota el seu domini
absolut shi cometen les ms grans barbaritats; shi viu un
regne dhorror, de canibalisme i extermini. Vosaltres ho heu
llegit en algun diari reconegut?
Els del Paris Match van tornar-me el reportatge va
explicar en Richard, sempre a laguait.
Tampoc nhi ha tants daquests casos va fer en Rob.
El poder sempre t a la vora innumerables noms que sen
beneficien duna forma o altra. Voleu els noms dels actors
famosos de Hollywood que gaudeixen habitualment de
lhostalatge presidencial dels Marcos a Filipines? Mentre la
majoria del poble filip viu entre la misria, la fam i
lanalfabetisme, aquests convidats sestan al Palau de
Malaca amb tots els luxes inimaginables. Viatges privats
en avi per gaudir de les grans festes de Ferdinand i Imelda
Marcos, a Manila i a les illes ms paradisaques. Us
sorprendreu dels noms daquests famosos personatges.
Imelda diu: Filipines s el meu jard, i ho demostra
palpablement vaig sentenciar.
La Kirst va incidir:





111

Jo nestic ben segura que nhi han molts de casos com
aquest, per no surten a la llum.
Tamb hi ha va incidir de nou en Richard, sarcstic
aquells que els americans en diuen els dictadors amics, que
vol dir que els deixen fer el que vulguin sempre que a ells els
permetin ficar-hi la grapa. Com va dictaminar Rooseevelt a
propsit de Somoza: Ja s que s un fill de puta, per s el
nostre fill de puta.
El senyor Roth, en veure que el carcter de la conversa no
canviava, sense dir paraula va aixecar-se i amb un gest va
desaparixer. Tamb el senyor Stlikas es decidia a fer el
mateix quan va escoltar a en Rob que, tot alant la veu, deia:
Un altre exemple el tenim a Grcia.
Exacte va fer la Kirst. Grcia s un exemple de com la
dictadura dels coronels se sost pel suport dels grans
armadors com Niarchos i Onassis, i mentre la fortuna
daquests puja en progressi geomtrica, el nivell adquisitiu
dels ciutadans baixa amb la mateixa progressi; aix s,
sempre rodejats per gent poderosa que els fan la rosca; si ms
no, mireu Churchill com gaudeix de les vacances en el iot
dOnassis, acompanyat de la Callas.
Perdoni senyoreta Kirst va intervenir el senyor Stlikas,
mentre tornava enrere. Em veig obligat a pregar-li que
tingui cura de qu parla sobre el meu pas.
I alhora que em mirava significativament, em demanava la
meva aprovaci.
Suposo que vost no est dacord amb aix que ha dit ella.
Vaig quedar-me uns instants en suspens, ja que ni
acceptava de bon grat el que aquest havia dit a la Kirst, ni
mesperava la seva pregunta. Tanmateix la meva resposta va
ser clara:
Jo subscric tot el que ha dit la Kirst.
El senyor Stlikas shavia quedat pensatiu davant de les
meves paraules, fins que en un to glaat va expressar-se aix:





112

Vost sap que un daquests armadors, al que ara critica, s
el propietari dels vaixells amb que vost treballa? s a dir,
don vost treu els guanys?
Tots havien callat en advertir el tomb que insospitadament
havia agafat la disputa, i amb la seguretat que la meva
resposta definiria no solament la meva posici de present
sin tamb la de futur, van escoltar-me categric, gaireb
sense respirar, enfrontats cadasc amb els seus propis
pensaments: la Jackie, espantada; la doctora Roven,
incmoda; la Kirst, segura; en Rafael i en Richard, alertats i,
finalment, en Rob, irnic.
Jo treballo per una companyia mercant de capital
europeu, concretament neerlands, que utilitza, entre altres,
els vaixells de vosts; per sc absolutament lliure
dexpressar les meves opinions. Conec prou b la bandera
sota la que naveguen els nostres vaixells i no hi tinc res a dir,
per ara no parlem ni de guanys personals ni de banderes,
sin de maneres de pensar i actuar, i aix canvia la situaci.
Per el senyor Stlikas no havia quedat prou satisfet amb
la meva llarga i, tal vegada, una mica ambigua exposici.
Vost no ha contestat a la meva pregunta, per.
Vaig sentir-me presoner de les meves paraules, per no vaig
voler defugir la responsabilitat del que pensava:
Si vol, li puc respondre amb ms claredat. Jo s que
larmador dels vaixells amb que treballo ha ajudat, ajuda i
saprofita del govern grec, de la tirania dels coronels, i aquest
extrem suposa quedar-se a la seva mateixa alada moral; la
dictadura a Grcia o la tirania, tal com als grecs els agrada
anomenar-la, de Papadopoulus i companyia s molt dura, i
sin que els hi preguntin als poltics i als intellectuals
exiliats com Papandreu, Melina Mercouri, Mikis Theodorakis
o Panagulis. I aquests armadors donen suport als coronels.
s probable que a la Jackie el silenci que shi va fer li
sembls tan esps com si tots els que estaven en aquell
moment a totes les dependncies del club haguessin callat.





113

Pel que fa als altres components del grup, eren tan
conscients com jo mateix que havia travessat una porta que
no sabem on em portaria.
Amb la veu de cop i volta aguditzada dins dun rampell
histric, el senyor Stlikas va xisclar:
s vost un comunista de la lnia de Papandreu!
Quee? vaig exclamar, incrdul.
Ara ho veig clar, vost s un daquests comunistes que
treballen infiltrats en els rgans de poder i en les cadenes de
comandament.
Senyor Stlikas, vost est desbarrant li vaig fer amb la
veu calmosa.
Per com si hagus tingut una visi, repetia com una
cantarella, inexorable: S, s, ara ho veig ben clar. Amb
vost vam equivocar-nos, ja que no s de fiar. Parlar
immediatament amb els seus superiors de la Netherland.
Entre esbufecs i congestions, sense voler parlar ms, va
donar mitja volta i va marxar de lestana. La Jackie shavia
portat les mans a la cara, en tant que la resta observaven la
violncia intellectual de les meves conviccions. Lnic que
romania tranquil amb un posat ambigu, indesxifrable, era en
Rob.
En el fons, tots sabien que cap dells no hauria arribat tan
lluny dhaver estat en el meu lloc, per no esperaven una
altra cosa de mi.
Noms la Jackie, al cap i la fi filla de lambaixador
dAnglaterra, mussitava, amb les mans a la cara:
Armand, Armand.
I en Rob em deia:
Noi, honores la teva fama; avui hem tingut la sort, o millor
la ventura, de veure en acci lhome insubornable de qui ens
parlen els qui et coneixen b. Qu fars ara, morirs amb les
teves idees?





114

Vaig alar-me, tot dominant el meu neguit, desprs vaig
beurem dun glop el whisky que em quedava al got, i li vaig
replicar:
Qui parla de morir? Ara toca esperar.
Acompanyava a la Jackie a casa seva, amb una certa
prevenci sobre les reaccions posteriors a la discussi,
especialment les de lambaixador, que havia fugit sense ni
tan sols albirar labast a que sarribaria. Malgrat tot, no
ignorava que ella es trobava en una crulla difcil i era ben
conscient de la situaci, no tant pel que a mi podia afectar-
me professionalment, sin per les conseqncies personals
que sen podien derivar. Nosaltres dos, des de que ens
coneixem, ni una sola vegada havem estat en desacord i a la
primera que ens hi trobvem ni que fos indirectament, com
es diu vulgarment, podem tocar os.
Vaig fer un esfor per trencar un silenci que ens amonava
profundament.
Em sap greu que thagis trobat amb aquest aldarull.
Hauria dhaver imaginat que el senyor Stlikas reaccionaria
com ho ha fet, per la seva pregunta, malgrat que no mha
sorprs, no podia defugir-la.
Jo s que ho has fet per defensar a la Kirst; el problema
ser la reacci dels meus. Al pare vol anar a Atenes com a
ambaixador i dun temps cap aqu mou tots els fils al seu
abast per aconseguir-ho. Segurament el sopar davui amb el
senyor Stlikas obea a aquests esforos, la qual cosa vol
dir que preveig una reacci complicada cap a tu. Hem de
veure com es desenvoluparan els fets durant els
propers dies. Aquesta nit tot restar tranquil, ser
dem al mat quan els telfons comenaran a sonar.
Com el temps sencarregaria de mostrar-nos la Jackie
anava ben errada, i en va tenir la proba fefaent quan en
franquejar la porta de sa casa un majordom li va anunciar
que els seus pares la demanaven a la biblioteca. Aix va
iniciar-se el primer acte del drama. Ms tard em telefonaria,





115

nerviosa perduda, per explicar-me tot el que havia succet i jo
li vaig insistir que havia dasserenar-se, que de ben segur
lendem tots ho veurem tot amb uns altres ulls.
Aquesta va ser la seva versi, tal com jo la recordo:
En accedir al sal biblioteca, en qu estaven asseguts els
meus pares, vaig veure, per les cares que posaven, que ja ho
sabien tot. La mare estava una mica alterada, el pare, amb el
posat dels grans moments, i jo a lexpectativa. Encara no
mhavia acabat dasseure, que el pare va etzibar-me:
Finalment tot ha esclatat i tu al bell mig de la plana! El
teu estimat amic sha violentat amb el senyor Stlikas fins el
punt que l hagut dacomiadar de la feina.
Li vaig haver de dir que si parlava de tu havia de deixar els
seus sarcasmes.
Aix destimat amic, amb el to en qu ho dius, no ho
admeto. Estimat i prou. Quant al senyor Stlikas, ha estat ell
qui ho ha embolicat tot per un comentari de la Kirst.
Malgrat tot, el meu pare, que no mescoltava, sem va
plantar al davant, i amb aquell to que jo coneixia molt b,
com un aven de decisions importants, va concloure:
Has de deixar aquestes amistats que no ens convenen.
Hem volgut ser uns pares lliberals per no fins aquest
extrem. Ara recollim els resultats del teu any a Berkeley, i
aix pagues els esforos que la teva mare va fer per
convncer-me que thi deixs anar? Tant Chomsky i tant
Marcuse. Jo ja ho preveia aix. I ara aquests amics teus. Tot
plegat, un grup de comunistes capitanejats pel teu...
Armand! La filla de lambaixador de Sa Majestat no pot
embolicar-se en aquest afer. Dem ho sabr tot Singapur i
espero que el senyor Stlikas faci el que mha proms, s a
dir, no esmentar-te en el seu informe a Atenes com una
component del grup. Mhas posat en un comproms, amb unes
conseqncies que a hores dara sens escapen. Noms desitjo
que aquest cavaller es tranquillitzi abans de donar qualsevol
pas en fals, un pas que si el fes seria sense retorn. De





116

moment mha donat la seva paraula que em passar, abans
de remetre-la, una cpia de linforme.
Jo , que me lhavia escoltat per moments ms nerviosa, per
controlant-me, li vaig fer:
Ja veig que has pres una determinaci sense dignar-te a
escoltar-me. Ni lArmand ni els altres tenen res a veure amb
els comunistes; tot ha estat un malents daquest cavaller,
com tu lanomenes, que al no saber qu respondre a la Kirst
sha posat a discutir amb lArmand. Aquest senyor Stlikas
s un home molt limitat i jo de tu no men refiaria, dell.
Almenys fes-me el favor de no ofendrel! em va fer el meu
pare.
El mateix et dic respecte als meus amics als que els has
faltat, tu s que ho has fet, el respecte ms elemental.
El meu pare va abaixar els braos, va esmenar el to i va
sentenciar, inapellable:
Te nhaurs danar a Londres. Ara ja no tho demano sin
que tho ordeno. Te nanirs amb la Rose fins que passi
aquest terratrmol; no vull malmetre la meva carrera
immaculada per una colla dindesitjables.
I jo vaig saltar com una pantera.
Mai, ho sents b, mai no mallunyars dell! A ms a ms,
tinc una tasca de molta responsabilitat a lhospital. No penso
desaparixer perqu tu mhi obliguis.
A lhospital ja no hi tens cap feina. Dem els hi
presentars la dimissi, i a Londres, mal que et pesi, te nhi
anirs immediatament.
Amb el temor de posar-me a plorar vaig fer mitja volta i
vaig fugir de la biblioteca donant un cop de porta. Aquella nit
la meva mare no va pujar a lhabitaci per confortar-me.

*****

El dia segent va marcar el nostre futur, el duns ssers
inesperadament sacsejats pels fets ineludibles de la poltica.





117

A mi em van citar durgncia a Rotterdam, on amb un
ostents xec van acomiadar-me de la naviliera. En Rafael va
ser desplaat a Laos i no en vam saber-ne mai ms res; en
Richard va marxar a Angola i posteriorment a Beirut, on
moriria; la Kirst va ser reclosa, temporalment, a la secci de
successos; i la Jackie, convidada pel seu pare a presentar la
renncia a lHospital. En tornar jo de Rotterdam, el grup
shavia fragmentat i tots els components shavien dispersat.
La Jackie mhavia telefonat perqu torns de Barcelona, on
havia anat a veure al pare, sobtadament malalt, per quan
ho vaig fer no vam poder parlar, ja que les meves trucades es
perdien entre les telefonistes de lambaixada.
Vaig deixar un missatge a la Kirst al The Straits Times,
des que no em venia de gust anar al club, i no em va
respondre. No tenia a qui trucar i vaig acudir a en Rob.
Vam quedar en trobar-nos al sal de te de Madame
Girvaud. Era aquesta una senyora francesa, vdua dun
militar de Dien Bien Phu, des don havia arribat a Singapur,
baixa i prima, amb una dignitat que li traspuava per tot el
cos, com la duna comtessa russa exiliada. Parlava, rocallosa,
un francs ancien regime. Regentava aquest sal decorat
amb un estil art nouveau on noms sescoltaven canons
franceses, des de Mistinguette a Maurice Chevalier, i des de
Edith Piaft a Ives Montand, Gilbert Becaud, Jacques Brel, i
Charles Trenet.
Vam fer-nos una encaixada i un cop asseguts, amb les
tasses de tsai al davant, li vaig preguntar a en Rob sense
dilacions:
Saps on s la Jackie?
Armand, sento haver de ser jo qui et doni aquesta noticia,
per la Jackie ha marxat a Londres. Tha deixat una carta,
per.
Vaig sentir com la sang em fugia i, lvid, amb la sorpresa
pintada al rostre, li vaig fer saber:





118

Sabia que es covava alguna cosa molt greu, per no fins al
punt de separar-nos. Saps qu ha passat?
Ning ho sap del cert, per les meves informacions em
diuen que ha estat una imposici de les altes instncies. Et
carregues la nena i nosaltres et salvem a tu. Prxima parada:
ambaixador a Atenes.
I ell... es pot ser tan miserable?
Per una ambaixada, s.
Telefonar a la Rose i marxar a Londres a cercar-la.
Primer parla amb la Kirst i llegeix la carta que tha
deixat.
Qu vols dir?
Que val ms que parlis amb la Kirst abans de donar cap
pas en fals va insistir ell.

*****

Abans de sopar, la Kirst havia vingut a veurem a
lapartament, i va lliurar-me el sobre amb la carta mentre
mexplicava el que sabia.
Lhan obligada a marxar sota la pressi de que si no ho
feia tenfonsarien, a part que suposaria una taca per la
carrera diplomtica del seu pare i dels seus germans.
Tanmateix a tu than proscrit dels ambients socials de
Singapur, than anullat lentrada al Raffles i than donat de
baixa com a membre del club. Volen que ten vagis de la
ciutat. s a dir, que facis el que facis no saturaran fins
enfonsar-te.
Sense escoltar ben b el que em deia, li vaig preguntar:
Per ella, per qu ha marxat?
No es trobava b. Sense tu se sentia desemparada i no
volia parlar amb ning. La seva famlia t molt de pes i no
shi ha pogut resistir ms va explicar-me la Kirst.
No tenia res ms a dir-me i em mirava fixament, sense
amagar la sorpresa que li causava que jo, ara reflexiu,





119

doblegus la carta sense llegir-la, per mirant duna ullada
aquella caligrafia que tan b coneixia, acurada, regular, ben
alineada, i me lha poss a la butxaca com si tems el que
shi pogus dir.
En Rob, que acabava darribar, va asseures al costat de la
Kirst i va preguntar-me:
Com ests?
No ho s. Segurament el que millor pot definir el meu
estat s la paraula desconcert. Mho esperava tot menys
aquest cop de la Jackie. No vull anar-men de Singapur
perqu semblar una deserci, per amb ella a Londres
haur de prendre una decisi.
En Rob no em treia lesguard de sobre, com si espers una
oportunitat, que devia considerar favorable, en exclamar
irnicament:
Ets el comunista ms fams de Singapur i en observar
que jo em quedava sorprs, va proseguir s home, s, no em
miris aix. Per qu creus que than expulsat del club si no s
per una ra de tant pes com aquesta?
Va romandre un moment en suspens, mentre escodrinyava
lefecte que les seves paraules mhavien causat, i tot encenent
una cigarreta Djarum, perfumada amb clau despcia, va dir-
me:
Armand, crec que haurem de treure bon profit dels qui
tassenyalen com a comunista.
Qu vols dir? li vaig preguntar, intrigat.
Vols collaborar amb nosaltres traent certes persones de
la Xina? Saps que la Revoluci Cultural ha entrat en una
segona fase, tant o ms lamentable que la primera, per Mao
Zedong s un home vell i malalt. Nosaltres volem tenir
homes a la recambra perqu en el moment en qu
desaparegui el Gran Timoner el pas no sotsobri.
Qui sou, nosaltres?
Els Estats Units dAmrica.





120

Ets del Servei Secret dels Estats Units? I tu, Kirst, tamb?
vaig preguntar-los, incrdul.
Jo, efectivament, sc de la CIA, i ella hi coopera va
explicar en Rob.
Des de quan?
Encara em costava creure-mho.
Des de fa set anys. La Kirst noms un, per.
I per qu no mho haveu dit?
Perqu no et volem comprometre, ni a tu ni als altres. A
part que no ho podem dir. Ara tot ha canviat i penso que tu
ets lhome que necessitem.
Amb el desgavell que tinc a sobre...ara...mests proposant
que entri a la CIA?
No. Noms testic proposant que utilitzis la fallcia de
les teves suposades simpaties envers els comunistes per
collaborar amb nosaltres. Si acceptes, la teva feina noms
la coneixerem nosaltres tres; treballars sol, per tindrs un
equip extern que et donar tot el suport logstic que
necessitis. La tasca consisteix en treure de la Xina els homes
que et direm. Els primers temps viurs a cavall entre les
dues illes: Singapur i Hong Kong. Ms a aquesta ltima,
per, i minformars directament a mi o a la Kirst. A ella el
diari lanomenar, en breu, corresponsal volant pels afers
asitics, una pantalla formidable perqu us pugueu trobar a
Manila, Tokyo, Hong Kong, etc. No thaurs de preocupar
pels diners. La tapadora ser la Companyia de Navegaci
Cheng Dong, que com b saps t la seu principal a HK i
loficina pel sud-est al Raffles. Doncs b, la Cheng Dong s
nostra, s a dir, dels EUA. Hi entrars com a director
regional de trfic, que vol dir que haurs de viatjar sovint als
ports xinesos. Ens interessa molt que et vantis de comunista,
ja que aix confondr als serveis dinformaci xinesos i als
dels altres pasos, comunistes i no comunistes. Qu et
sembla?





121

Francament, exposat aix, tan de sobte, qu vols que et
digui... Magradaria molt ajudar-vos, a vosaltres i als xinesos,
per abans de res necessito parlar amb la Jackie per saber
qu ha passat realment.
Ara s que vaig agafar la carta, ms enfortit, decidit a llegir-
la, i vaig dir:
No s si me nhaur danar a Londres. De totes maneres, si
no passa res de nou, podeu comptar amb mi. I encara vaig
repetir: Ara, per, el ms urgent s parlar amb la Jackie.
En Rob va donar-me un cop a lesquena.
Sabia que hi podem comptar. Espero que resolguis el teu
assumpte amb la Jackie satisfactriament. Vols que ens
trobem dem?
Dacord.
Havien marxat i jo mirava el rellotge mentre pensava que a
Londres devien ser quarts donze del mat. Vaig trucar a casa
dels Stevens i shi va posar la Rose, que en reconixer la
meva veu va quedar-se dubitativa uns segons, fins que em
va dir:
Armand, sento el que us ha succet. Tu saps que en
aquesta casa se taprecia molt per s un assumpte tan
delicat que nosaltres no ens hi podem ficar. Desprs de
totes les tracions i desercions a la URSS dalguns
intellectuals anglesos, qualsevol incidncia en aquest sentit
se la miren amb lupa. I que tacusin de comunista pot fer
fora mal al meu pare i als meus germans
Puc parlar amb la Jackie?
s molt dhora. Encara dorm. Ella no est b Armand. Li
donen uns medicaments per la depressi que la deixen molt
aixafada.
Haig de parlar amb ella, Rose, o hi parlo per telfon o vinc
a Londres.
Venir a Londres no s una bona idea. Li dir que et truqui
quan es llevi, dacord?





122

Molt b, quedem aix. Digues-li que em truqui sigui lhora
que sigui. I et dono les grcies per tot el que fas.
Vaig quedar-me un moment pensars, amb el secret temor
dhaver-la perdut. Per qu la Rose mhavia dit que no era una
bona idea anar a Londres? No men sabia avenir de com
havem arribat a aquest punt. Tota la situaci, amb la
proposici den Rob inclosa, em colpejava pregonament.
Vaig allisar la carta, en el fons temors del que si pogus
dir, decidit a llegir el full de paper. Me la vaig empassar dun
glop, a peu dret.



Singapur, 26 de juliol del 1970

Amor meu:

Estic desesperada perqu veig que la situaci
sha tornat insostenible. El meu pare ha adoptat una posici
tan inflexible amb el meu viatge a Londres que penso que me
nhaur danar. Si almenys estiguessis aqu trobaria el teu
suport. Mhan obligat, discretament, com si fos una decisi
personal, a plegar de lHospital i encara, per fortuna, la
Roven sha quedat al marge del problema. Lhan enviat uns
dies a Kuala i prou. Jo no estic b i noms faig que plorar.
Tinc molt mal de cap, dormo a intermitncies i em marejo.
Estic segura que tard o dhora aquesta tempesta passar i
llavors podrem tornar a estar junts. Estic dolguda amb
aquest Stlikas a qui desitjo que tot el mal que ens ha fet li
arribi multiplicat per deu. Em va telefonar la seva esposa i
va explicar-me que li sabia greu tot lafer i que disculps el
seu marit perqu era un intil forassenyat.
Testimo Armand i estic orgullosa de tu. Noms desitjo que
tornem a estar junts el ms aviat possible. Trucam
urgentment! Vinem a cercar o trobem-nos on tu desitgis!





123

Teva per sempre,
Jackie
*****

El telfon sonava i vaig despenjar-lo rpid en imaginar que
seria ella. A laltra banda hi havia el doctor Stevens.
Hola Armand, acabo darribar i la Rose mha explicat la
vostra conversa. No cal que et digui que nosaltres dos estem
on sempre: al vostre costat. La Jackie pateix una forta
depressi, i amb el doctor Rusell, un company meu
especialista en aquest tipus de malalties, li donem una
medicaci molt nova. Ella vol que vinguis a Londres, per cal
que spigues que ara no est b, i per una altra banda em
temo, tal com conec el meu sogre, que el teu nom estar a les
llistes dels oficials dimmigraci per impedir-te entrar a
Anglaterra. Sento dir-te aix, per crec que haureu de deixar
transcrrer un temps abans de tornar a estar junts. Hem de
tenir confiana que tot soblidar i que ella es posar b.
Com pots explicar aquesta actitud del seu pare tan
desorbitada?
Pels poltics tot, incloent-hi el ms senzill, s poltica, i
entre ells es tenen una para cerval. Les travetes que es
donen formen el seu dia a dia i no es refien de ning, i menys
del seu secretari. Sha dentendre sota la seva perspectiva; a
ms a ms, qui demana un canvi de destinaci ha de tenir un
full de serveis immaculat.
Per arribar fins a aquests extrems! Lambaixador ha
volgut destruir-nos sense mesurar les conseqncies. Jo men
sortir, per el que li ha fet a la Jackie s imperdonable. No
solament haur perdut lestimaci duna filla, sin el seu
respecte. Provocar-lhi una malaltia! No vull insistir, per
tagrairia que li diguessis que he trucat i que la trobo a faltar.
Ja li ho dir. Tingues cura tu tamb.






124

Sentia una rbia profunda i una impotncia que no podia
descarregar; hauria agafat al senyor Roth i li hauria retorat
el coll com un pollastre i al tal Stlikas lhauria llanat al riu.
Malgrat tot, com que no podia fer cap de les dues coses, vaig
optar per trucar a en Rob i acceptar definitivament la seva
proposta, tot enllestint un pla estratgic immediat. Un cop
resolt aquest tema, no vaig resistir ms langoixa i vaig
decidir anar-men a Londres a veure la Jackie.
Sorprenentment no vaig tenir ni un sol problema en passar
la duana i el control dimmigraci de Heathrow i dos dies
desprs, de bon mat, ja em trobava a Picadilly. Vaig caminar
fins a Marble Arch, on des de la cafeteria de lhotel que hi
havia just al davant de la casa dels Stevens vigilava
discretament tots els moviments de la porta principal.
Vaig veure el doctor Stevens com marxava, i instants
desprs ho feu la Rose amb els dos nens, que segurament els
acompanyava a lescola amb el cotxe ; ms tard vaig veure
sortir la mainadera, i seguidament la criada amb un gran
cistell danar al mercat. Si res no havia canviat, ara la
Jackie estaria sola.
Vaig entrar a una cabina telefnica i la vaig trucar. Va
trigar una estona a respondre, qui sap si encara no shavia
llevat, per finalment shi va posar i es va quedar sense parla
al sentir-me.
Jackie.
Armand! On ets?
Davant de casa teva, shi descorres les cortinetes em
veurs a la cabina de la cantonada.
Davant de casa meva?
Que pots sortir?
Crec que s. Ja et veig, de seguida surto.
La vaig veure arribar, shavia aprimat i estava molt
pllida; se mapropava amb un lleu somriure que no li treia
la tristor que desprenia. Ens vam abraar i ella es va posar a
plorar. Mai no lhavia vist en aquest estat, sempre tan





125

segura, tan optimista i positiva. Ens vam asseure en un banc,
a tocar de Hyde Park Corner, en aquella hora matinera sense
cap predicador, poltic o religis sobre el caix pertinent; ens
vam besar i els petons em deixaven un regust salat; la vaig
separar un pam i mirant-la detingudament li vaig preguntar:
Com et trobes?
Tinc una depressi molt forta. Mestan tractant amb un
medicament nou: la difeniloxipropilamina. Si no dormo ploro
per qualsevol cosa, i noms faig que pensar en nosaltres. No
puc evitar-ho. El meu cunyat diu que per vncer aquesta
malaltia hi haurem de cooperar tots. Em donen pastilles per
dormir i pastilles per espavilar-me; sento que no sc jo i no hi
puc fer res. I tu com ests?
Li vaig parlar sense poder dissimular el meu conflicte
intern:
Jo no puc estar b si tu ests aix. Qu diferent que s tot
aqu, si ho comparem amb lltima vegada que hi vam estar
plegats! Volia proposar-te fugir, per ara no s qu fer.
No puc anar enlloc. Em sento molt feble. I el tema de la
teva feina, lhas resolt?
Estic en una altra companyia mercant..., per no he fet
deu mil quilmetres per parlar de la meva feina. Jo vull
parlar de tu i veient-te aix, malalta, i que no puc fer-hi res,
no s qu dir ni qu fer. El teu pare sap com et trobes? s
conscient del que tha fet?
De nou plorava, i llagrimosa va explicar-me:
Quan la mare va acompanyar-me, va dir-me que el pare
estava avergonyit i dolgut pel que havia succet.
De qu servien les grans paraules? Me lescoltava amb el
neguit de qui sap que en tota gran comdia sempre hi ha un
drama subreptiu. O que en tot gran drama tothora hi ha una
mentida latent. Lambaixador Roth era un cnic
sorprenentment obvi, que ara feia la comdia de
lavergonyiment, per que pel darrere devia somriure amb la
seguretat que ella estava a Anglaterra i jo a Singapur. No era





126

vergonya el que havia de sentir, sin penediment i sentit de
culpabilitat pel seu insensat comportament. Quina crueltat i
quina incoherncia! Havia sacrificat la seva filla, aquella que
mhavia dit que era la nineta dels seus ulls, per les seves
ambicions personals.
No li vaig fer cap comentari sobre aquests pensaments
mentre lescoltava.
Armand, qu podem fer?
Res, no podem fer res. Estic convenut que el teu cunyat
far el mxim perqu et curis.
Armand!!
La veu mhavia arribat de la Rose, que aturada davant el
banc ens mirava seriosament.
Jackie, mhas donat un ensurt de mort. Com que no the
trobat a casa i no mhas deixat cap nota... Vols entrar a casa,
Armand?
Vaig aixecar-me desma:
Si no et fa res magradaria quedar-me una estona ms
aqu amb la Jackie. Ho necessitem, Rose.
S, jo tamb crec que podem estar-nos una estona aqu,
junts va corroborar ella.
La Rose sens va mirar tendrament i, desprs de fer-me un
pet, va marxar. Aleshores, vam caminar en direcci a
Buckingham Palace. Agafats de la m haurem semblat una
parella normal si no fos per aquelles urpes que ens
estrenyien interiorment.
Vam acomiadar-nos a la porta de la casa dels Stevens, ben
entrat el migdia, ja que ella estava cansada fsicament i
psicolgicament. Ens deixvem amb la promesa destimar-
nos, per ambds ignorvem quan ens tornarem a veure, i
aix feia doblement pens lacomiadament.
Aquell mateix vespre vaig agafar un vol cap a Hong Kong, i
ella va rebre una carta de la qual jo no en sabria res fins
molts, molts anys ms tard.





127

Quantes esquerdes! Si mirava enrere tot el meu decurs
vital estava farcit dacomiadaments: de la Roser, den Met,
dels pares, de Catalunya i de la meva inoblidable Marta.
Veia la meva infantesa com un fet lluny, per que em
tocava de ben a prop, i la jovenesa com una etapa plena de
promeses estroncades per el seu malet decs. El llarg viatge
em va retornar la memria dels anys passats.

































128









































129


vint-i-vuit anys abans...







LA LLAVOR DE LA VIOLNCIA
1942-1957



















All que un infant ha agafat de lat-
mosfera de lpoca i ho ha incorporat
a la seva sang, hi perdurar i ja no
ho podr eliminar mai ms.
(Stefan Zweig, Memries dahir )





130









































131














I


Mentre agafava el llibre amb la m esquerra i tibava la
cortineta de la porta daccs al petit balc amb la dreta,
mirava laigua argilosa com arrossegava papers i brutcies
per lanyoc de carrers fins a desembocar al mar.
Era un fenomen fascinant, que en aquest mes dentrada de
la primavera shavia repetit tres vegades i que em duia,
vagament, records dels anys anteriors, quan enllestida la
guerra a les riuades hi suraven detritus, rates i gossos
morts.Les aiges terroses inundaven violentes els baixos de
les cases, irrompien al menjador i arribaven, de vegades, a
sortir pel badiu fins a fregar el pou. Amb el temps, per frenar
la inundaria, els vens shavien habituat a treure una fusta
que encaixaven entre dos riels just a fora del cancell, per
amb larribada dels camions, substituint els carros de cavalls,
shavien agreujat aquests problemes, ja que les grandries de
les rodes, ms amples que les dels carros, i la seva velocitat,
empentaven amb fora laigua, que amb onades irregulars
tornava a irrompre dins les cases.





132

Finalment laiguat shavia aturat i els homes, que sho
havien mirat des del darrere de les finestres, treien el nas i
comenaven a moures. Uns caminaven descalos per
travessar el carrer, i els altres, mentre posaven un taul de
fusta duna vorera a laltra, llenaven cubells daigua neta
per sobre de lamuntegat fang relliscs. Seguidament, la
majoria dells, amb les escombres de palmes i les de bruixes,
amb el feix de branquillons flexibles les primeres i amb el
ms dens de branques les segones, empentaven el bassal
daigua que els havia entrat i que una vegada treta de casa,
les dones, agenollades, acabaven de netejar amb la baieta,
xopant, eixugant, escorrent i assecant.
A mi, la fora de laigua mhavia semblat distreta i
divertida, i maldava per fer-me gran i poder gaudir del plaer
de caminar descal pel mig del corrent desbordat. Era un
averany de qu sesdevindria en un futur? Laigua corrent
incontenible, com un smbol de la violncia dels elements, de
les forces amb que es manifestaria, i on jo minseriria fins a
sortir brut i mullat? Fugint de la violncia per caient-hi
contnuament?
Tornava a mirar-me el llibre que el pare mhavia portat el
dia anterior, com una joguina diferent. s el meu primer
llibre de que en tinc memria. Estirat a terra havia
procedit a obrir-lo per mirar les illustracions fetes en colors
llampants, molt atraents per un noi de set anys, en qu, tal
com mhavia dit el pare, shi contenia la historia duna ndia
americana que estimava a un noi arribat dunes altres terres,
desconegudes per a ella. All es representava una gran
caravella amb les veles blanques i blaves, i com els indis
algonquins, asseguts a terra, fent rotllana, acompanyaven els
viatgers, entretant les noies de la tribu manegaven una mena
de boixets davant dunes grans tendes cniques.
Mhavia adormit amb el llibre sota el coix, esferet per les
imatges dels temibles indis que volien matar al noi i els seus
companys, i tot el dia segent lhavia brandat arreu com si el





133

tingus enganxat a les mans. Mhavia durat un temps curt
fins que, brut i estripat, havia desaparegut entre aquells
objectes que perdem de petits sense tenir-ne noci.
Els anys em van dur uns altres contes i uns altres llibres,
per aquell seria per sempre ms el meu primer llibre, i el
que va deixar-me el psit, el sentiment de la lletra. I no vaig
oblidar els quadrets de cada pgina, amb el mn acolorit que
shi reflectia, que van quedar en el meu subconscient i que es
van convertir ms endavant en els finestrons que em van
permetre fugir i endinsar-me en uns universos desconeguts,
imaginatius, amables alguns, terribles els altres. Com
tampoc no vaig oblidar les imatges, mai no definitivament
allunyades, per sempre ms entre tenebres, dels darrers
temps viscuts sota la guerra
Passats tres anys desprs de la guerra encara dormia al
meu petit dormitori amb una candela encesa, que no podia
apagar den daquelles nits en qu aterrits pels udols de les
sirenes, defugem les bombes ensordidores dels avions
feixistes, apressant-nos pels carrers esquerdats fins als
refugis, on els llums romanien apagats, entre el silenci dels
grans i els plors esmortets dels petits. A vegades, alguna
dona encenia un llum per atendre una criatura, per el
bufava espaordida en sentir els renys puerils dun altre
refugiat tractant-la de feixista, com si lencesa del llum
marqus la posici als qui ens esbombaven.
I a mi, una tremolor incontenible em maldava lanima
quan, de tornada a casa, encara tan petit, arrabassada la m
del pare o agafat del seu coll, podia entreveure en les foscors
nocturnes les conseqncies trgiques dels destrets. Dins
daquesta memria selectiva mai no oblidar el 17 de mar
del 1938, quan anava amb la mare per la Gran Via de
Barcelona, on els avions anys ms tard sabria que foren els
Savoia SM-79 italians manats per Mussolini i procedents de
la base de Mallorca van arribar amb la crrega de la mort, i
van deixar un senyal inequvocament infernal de sang i





134

horror, entremig de persones i animals morts a la Gran Via,
davant del Coliseum, al Passeig de Sant Joan i a la Plaa de
Sant Felip Neri entre daltres. El 16, 17 i 18 de mar van ser
tres dies de bombes centrades en el bell mig de Barcelona,
per nosaltres ja portvem dies i dies de corredisses a
Badalona per amagar-nos de la mort que baixava del cel. No
puc descriure el que pot suposar per la sensibilitat dun nen
lhorror i el desvariejament que comporta un bombardeig, i la
por, no solament la que tassetja de lexterior sin la que et
fa ms mal, la que veus reflectida en els ulls de la teva mare.
Uns anys ms tard, un dia que caminava al seu costat, en
passar pel davant duna papereria vaig veure penjats, de fet
agafats, amb pinces destendre la roba, el que en diem
tebeos i li vaig pidolar que em comprs el primer nmero
dun acabat de publicar: Flash Gordon. Durant setmanes mel
vaig comprar i sense gaire tardana va romandre molt endins
del meu imaginari. Fins i tot el mal dibuixava, posant-hi al
costat les seves exclamacions favorites, de les quals en tenia
noms un coneixement grfic. En aquests tebeos, que van ser
els primers escrits que van despertar la meva passi per la
lectura, vaig poder descobrir vides, homes, actes, i
sentiments diferents. I sobretot van ser els primers que van
ensenyar-me a raonar, malgrat que encara passaria un
temps llarg menjant paraules.
No massa temps ms tard, quan el pare es llevava dhora
els diumenges per anar al quiosc de la plaa de Pep Ventura
a comprar el Diario de Barcelona, jo, que lacompanyava molt
sovint, tornava enjogassat amb el peridic que ell em
permetia carregar. Fins que un dia en qu ell ja lhavia llegit
i deixat a banda, mel vaig mirar, encuriosit per aquelles
cobertes spies que sem feien alhora atractives i estranyes, i
decidit vaig obrir-lo suaument com si tems esquinar-lo. No
vaig passar de la primera pgina, per, perqu all vaig
ensopegar-me amb un article a tota plana dun escriptor
anomenat Joaquin M de Nadal, a qui durant uns anys





135

mesforaria en llegir-lo ja que parlava gaireb sempre dun
temps desaparegut, de la Barcelona de finals del segle XIX i
comenaments del XX. La seva prosa denotava una vena
nostlgica per una classe perduda en el temps, en explicar
com es vestien, com anaven al Liceu, com se saludaven amb
els barrets de copa, com menjaven, com es visitaven, com
feien les festes, com es demanaven per esposar-se, o de la
sofisticaci que empraven en passejar, i saludar-se, pel
Passeig de Grcia. Llavors sem va quedar gravada en la
memria inconscient no noms la forma sin tamb la imatge
i el fons del que vaig llegir, fins al punt que molts anys
desprs, en arribar A la Recerca del Temps Perdut, em va
retornar puntualment, enriquida, per, amb en Charlus tot
pujant pels Camps Elisis o enraonant als salons de
Pars.Aquests articles em van descobrir una classe de vida
aburgesada, desconeguda, a penes llunyana en el temps,
definitivament exhaurida molt abans de la Guerra Civil i ben
diferent de la que jo coneixia, no endebades la senzillesa de la
meva famlia estava molt lluny de la sofisticaci classista de
la que parlava el cronista. Malgrat aix, les imatges del que
llegia sem van quedar tan gravades que vaig demanar al
pare que em dugus al Passeig de Grcia un diumenge al
migdia per imaginar sobre el terreny all que el cronista
explicava.
Per la realitat dels anys quaranta, amb la seva tristor, no
tenia res a veure amb lindescriptible desplegament de
cavalls, cabriols i carruatges, amb els seus cotxers, de
principis de segle, i els senyors amb barret de copa,
gentilment acompanyant les senyores sota les ombrelles.
Ms endavant, en llegir les memries de Josep M de
Sagarra, trobaria un Passeig de Grcia entremig dels dos, el
que havia imaginat i el que ell em deixava al descobert.

*****






136

Acabava de complir els tretze anys i em sentia sol,
hipersensible i desvalgut. Anava a l institut de nois a fer el
tercer de Batxillerat, on la facilitat per recordar all que
llegia, fruit duna innata memria fotogrfica, mapropava als
nous companys destudi que madmiraven, alhora, per, que
mallunyava dels vells amics del carrer, aquells enyorats
trapelles de jocs, amb pantalons curts i tirants, que em
miraven a la biorxa o sen reien de mi si em veien amb la
cartera penjada a lesquena.
Qualsevol excusa era bona per estovar-me, i de tant en tant
ho feien en sortir-los lenveja que inconscientment em tenien.
I, aleshores, jo em sentia sol, ple de neguit i desconsol per la
meva feblesa. Per a ells deixar-me jugar a fendi, a baldufa,
amb els pinyols dalbercoc o a futbol, no era una vessant de
companyonia sin un afegit necessari al grup per acomodar
les parelles, que ara veig com cruelment ho palesaven. Per
exemple al futbol, on tan bon punt es rifaven els equips,
sortien primer els dos capitans de cada bndol i escollien
dun en un tota la resta que compondrien cada equip, i a mi
em deixaven el darrer, ja que ning no desitjava tenir-me
com a company de joc, la qual cosa em provocava una rbia
interna desconeguda, i ferotge, que em feria en el ms
profund del meu amor propi.
Un dia que jugvem a bales sobre el terra duna voravia
vam veure una noia passar per laltra banda del carrer, i el
ms gran i agosarat del grup ens va anunciar que li pujaria
les faldilles, i com que els altres en van fer burleta per
animar-lo ell, sense rumiar-sho un moment, va travessar el
carrer i les hi va intentar aixecar; ella, espaordida, xisclava i
sesforava per fugir a cuita-corrents prement-se les cuixes
amb les mans, per ell la perseguia, insidis, fins que la
noia se li va escapolir en tombar la cantonada.
Entre adolorit que estava per la meva marginaci i en
imaginar-me qu faria en Flash en aquesta situaci, quan
laltre tornava ufans i presumit, davant dels seus





137

admiradors, mhi vaig encarar i li vaig dir que aquella acci
havia estat una covardia. Mirant-me amb un somriure torat
i menyspreador, va etzibar-me una empenta que em va
llanar a terra, i sense donar-me temps a fugir sem va ficar
al damunt per pegar-me al pit i a la cara. Jo em defensava
sense xit daquell bordegs, malgrat que al ser ms petit i
feble no mel treia de sobre, i ja havia rebut alguns mastegots
que mhavien inflat els llavis i fet rajar sang pel nas. Per en
un moment que ell, rient i vanant-se davant dels cmplices
que lencoratjaven, va aixecar-se, mentre jo em quedava a
terra plorant i avergonyit, arreplegant forces del ms endins
li vaig saltar a lesquena, encegat i rabis com un gat, jugant-
mho tot a una carta, i li vaig mossegar lorella escopint el
boc i la sang. Els brams ara eren daquell busca-raons que
sentia com la seva violncia nhavia despertat una altra
digual o de pitjor intensitat, i com les sangs barrejades li
baixaven coll avall.
Absurdament sol, allunyat del grup solidari amb el pinxo,
el qual amb les mans a la galta i un brisall dorella penjant
sacuitava a sa casa espantat pel sotrac, vaig enretirar-me a
un portal srdid per eixugar-me les llgrimes, i vaig netejar-
me a la font de la cantonada la sang dels genolls, la cara i la
boca. Per els mirava de rell mentre dibuixava, per primera
vegada, un somriure diablic, en cavillar jois com correria
la brama de la meva reacci.
Aquesta mateixa font, amb el seu broll daigua fresca,
seria un munt de vegades testimoni mut del meu sofriment
en veurem tornar dels maristes amb els dits coents per la
regla de lhermano que mels havia fuetejat, mentre dos
alumnes maguantaven la m enlairada com una pinya cara
amunt, que senretirava naturalment al primer fuet; o amb la
m vermellosa des que era a la m plana on mhavia colpejat
desprs dinnumerables temptatives, mentre lluitava perqu
jo no laparts i que, al final, magafava els dits amb la m
esquerra per fuetejar-me, rabit, amb ms fora encara, amb





138

laltra. Era aleshores, en anar-men a casa, quan abans
dentrar em rentava b les mans per no deixar marques, amb
la intuci que els pares, ignorants dels fets, encara
defensarien la severitat del mestre, tot arrenglerant-se amb
qui, ms que educar-me la ment a les idees i el progrs, em
despertava lnima a la violncia.

*****

La postguerra, desprs de lentrada a la descosida dels
feixistes, havia deixat pertot una remor silenciosa de
rancnies i dodi, amb la misria corresponent, que ens
premia el cor i que ens era fcil personalitzar en el mn
autoritari dels adults, s a dir, dels mestres, dels capellans,
dels gurdies i, segurament sense voler-ho ells mateixos, dels
pares.
Tamb dels confrares religiosos que els diumenges a la
tarda passejaven un Sant Crist en process mentre cantaven:


Perdona a tu pueblo seor
Perdona a tu pueblo
Perdnalo seor


El cert era que arreu shavia congriat una atmosfera que
delmava la comunicaci del mn infantil i adolescent amb el
dels adults en general i amb el dels seus progenitors en
particular.
A casa, els pares, supervivents venuts, saqueferaven
tothora, ben allunyats del meu entorn dejunat de consells, on
sescolaven de continu preguntes sense resposta abans
darribar als silencis espessos. Mai no va faltar un plat a
taula ni havem passat fretura, per tampoc mai no vam
tenir una conversa que obrs la bretxa duna relaci senzilla i





139

familiar. Aquesta solitud, que anys desprs en direm
existencial, maproparia, per comenar , als llibres per trobar
les respostes, i passat un temps mallunyaria definitivament
de casa a la recerca dun mn divers. No eren els pares uns
ssers negativament excepcionals sin que el desori duna
guerra els havia entristit la fesomia, a ells i als altres pares,
deixant arreu un al subtil de tristor pel record dels familiars
i amics desapareguts, o pels posteriorment reprovats i
afusellats a les presons franquistes.
El pare era un fuster ebenista que semblava que el ribot,
endems dusar-lo per arrasar la fusta, se lhavia passat
tamb per la boca, ja que mai no li vaig sentir dir ni ase ni
bstia. Per contra, la mare era parladora i combativa, i la
recordo, amb els meus ulls esbatanats per lespant, una nit
que els de la secreta sendugueren de casa una petita
mquina de tricotar, i com ella sels dirigia pidolant-los que li
tornessin perqu la necessitava per treballar, exposant-se a
una punici de la qual noms sescapaven alguns en alguns
casos allats. En el nostre bndol, el dels rojos catalans, la
desprotecci era manifesta, i aix sacceptava resignadament
aquest paper de vctima dins les inacabables represlies dels
vencedors, personificats per la policia nacional, vers els
venuts.
Quan baixava pel carrer on hi havia el collegi, em trobava
la biblioteca, on quasi cada dia hi entrava emocionat i
tremols davant del silenci omins i amenaant que els ulls
de voltor de la bibliotecria imposava, per mirar un daquells
nombrosos llibres que sarrenglaven a les lleixes. A lescola
ens induen a llegir els llibres de La Histria Sagrada, per jo
nhavia descobert un altre que atreia el meu absolut inters,
un Don Quixot amb lmines de Drer. El text gaireb no el
llegia, per els gravats, tintats en negre, amb all que
sexplicava a sota mhavien deixat bocabadat, ja que em
donaven la figura dun Quixot ressec, eixut, que cavalcava un
cavall fet un sac dossos mentre lluitava contra uns molins i





140

que, definitivament, no podia comparar-se amb els herois
musculats dels tebeos. Altrament, havia atrapat els llibres
dHistria i Geografia on hi havia mapes que em van
descobrir la immensitat dun mn desconegut.
Un dia vaig parar esment en el fet curis que, en aquests
llibres, als reis sempre sels anomenava pels noms, i que als
qui manaven per no eren reis, pels cognoms. Lexemple
proper el tenem a casa nostra, on el dictador que ens
manava sanomenava Francisco Franco i li deien Franco, i en
canvi als reis anteriors sels deia Alfonso, Isabel, Fernando,
Carlos o Felipe. Tan bon punt ho vaig preguntar al negligent
mestre de la Falange, que tamb ens donava lassignatura
dHistoria y Formacin del Espiritu Nacional, i que temps
abans ens havia dirigit, obligats a marcar el temps, les
delirants estrofes del Cara al Sol, sense aclariments
addicionals, va respondrem que aix explicava lestupidesa i
endobliment de la monarquia, i que dIsabel II es deia que
era una nimfmana, que a mejor polla, mejor ministro, per
que em felicitava per la meva capacitat dobservaci. Mel
vaig mirar sense entendre del tot la resposta, per
endevinant-hi quelcom indigne vaig donar mitja volta
mussitant un avergonyit muchas gracias.
De les histries, a part de la sagrada, magradava la
universal. La primera, amb les proeses de lAntic Testament,
em deixava sense saber qu dir, sobretot amb els relats den
Josep venut pels seus germans i la seva posterior puixana a
Egipte; dAbraham a punt de sacrificar el seu fill per mandat
div; dels murs caient pels sons de les trompetes de Jeric i,
finalment, de Moiss fugint dEgipte i errant quaranta anys
pel desert. De la Histria Universal el que ms matreia eren
les conquestes asitiques dAlexandre el Gran, tot cavalcant
Bucfal, la rauxa dAnnibal travessant els Pirineus i el Roine
amb els elefants, i la gosadia dels romans en conquerir les
terres del nord, que mimaginava ombroses, fosques, gelades,





141

i habitades pels brbars, que per postres mels imaginava
barbuts i cruels.
Als maristes la militncia poltica dels mestres es reflectia
en laprenentatge del catecisme, al que se li donava un
carcter amenaant, no debades el no compliment dels seus
mandats, com anar a missa els diumenges o confessar i
combregar en dej els primers divendres de ms, era un
pecat que, a ms a ms, podia suposar lexpulsi de lescola.
De fet, ning no es plantejava, ni tan sols de pensament,
deixar de fer-ho, i hi anvem literalment acollonits, ja que el
mateix capell, un irritable ignorant que tamb ens
escoltava en confessi, ms tard ens tenia a classe per donar-
nos lassignatura de Religi. Aqu em sorprenia i no deixava
dinteressar-me la ra per la qual el pecat que era tractat
amb ms mfasi era el de la luxria, dins dels pecats
capitals, i el de lobservana del sis dels deu manaments, el
que ells enunciaven ostentosament com no cometers actos
impuros.
Els meus tretze anys no em feren, per, massa receptiu a
aquestes transgressions, i necessitava gaireb sempre
laclariment dels nois grans daltres cursos per saber de qu
ens parlaven els mestres. Aix es va fer pals un dia a classe,
quan en seguir la norma habitual que manava que per anar
al lavabo shavia daixecar la m i demanar el perms tot
preguntant: puedo ir al excusado?, em vaig demorar a la
tornada, i lhermano, davant de tothom, va impedir-me
asseurem mentre em preguntava per qu havia trigat tant.
Amb una veu que no em sortia de la gola li vaig fer saber que
tenia cagarines, la qual cosa va despertar la rialla de tots els
companys, excepte la del mestre, que va etzibar-me amb
cruesa: a partir de hoy hars tus necesidades en un minuto,
y te quiero ver en confesin maana. Confs i avergonyit, i
bviament allunyat de la seva ment pecaminosa, vaig restar
al meu pupitre fins lhora desbarjo, on els ms grans em
digueren:





142

Tu ets el de les cagarines?
I quan jo, trpid, vaig moure el cap afirmativament, mho
van aclarir:
Ells sospiten que si trigues massa s que te la peles.
Aix vaig arribar al sexe.



II



Els pares mhavien dit que no podien pagar-me una carrera
universitria i que el ms convenient fora estudiar-ne una de
mitjana que em permets treballar i aprendre alhora. Aix
doncs, tan bon punt vaig fer catorze anys, em van posar a
treballar en un taller mecnic del port de Barcelona amb la
fita denllestir el cinqu de batxillerat i destudiar el
peritatge industrial.
Ja havia deixat els hermanos, i a lescola on ara feia el
batxillerat hi havia una mestra a la que la meva falta
datenci la treia de polleguera, i no trobava un altre sistema
de combatre-la ms que amb unes estossinades que ella devia
considerar eficaces, almenys a curt termini, per que un dia,
agenollat, va dar-me tantes bufetades i va fer-me rajar tanta
sang pel nas que la va atordir i la va obligar a desaparixer
de la classe per uns instants. Quan va tornar tenia els ulls
envermellits, la qual cosa em va fer suposar que havia plorat
de rbia i sentiment per haver perdut els estreps.
Daquests ensurts mai, mai, no en vaig explicar res a casa,
acostumat a empassar-mels tot sol, i fet i fet, menfortien
una personalitat reblerta descletxes don anys ms tard
emergiria un sser contradictori i inversemblant. En el fons
lluitava, hipersensible, silent contra tothom, insubms a
lescola, incomunicat a casa, a voltes emmurriat a voltes





143

agressiu vers els adults, i sovint apedregant-me amb els
companys del carrer tal com els senyals a la cara, i al pit, ho
demostraven.
Dintre del que jo, llavors, considerava una incongruncia
dadult, aquesta mateixa mestra, la senyoreta Eullia, va ser
la primera persona que va fer-me reflexionar que la paraula i
la msica eren els gneres que amb ms claredat ens
diferenciaven als sser humans dels animals, i la que, en
adonar-se de la meva predisposici vers els llibres, sempre
em feia redactar escrits, maconsellava en la lectura dels
clssics, em feia comprar cada setmana revistes culturals o
mavisava si hi havia una retransmissi radiada dpera des
del Liceu.
La nit que vaig escoltar la Madama Butterfly cantada per
una veu desconeguda, fantstica, aguda, desproveda
destridncies, fina com el cristall i suau com la dun canari,
vaig restar una estona com obnubilat en endinsar-me en un
mn, el de la msica culta en general i el de lpera en
particular, per a mi, fins llavors, totalment ali.
Tamb em donava consells per accentuar b el castell, cosa
que aconseguiria, em deia, si parlava davant dun mirall en
veu alta i amb una modulaci lenta, ja que, en sentir-me,
mesforaria fins a parlar-lo correctament. Alhora em
recomanava que os per la rdio els locutors del moment i que
prengus nota de les seves entonacions, i per tal dajudar-me
se memportava a Barcelona a escoltar algunes conferncies
dels oradors ms anomenats. Ella va convertir-me en un
lector compulsiu davant de qualsevol paper al meu abast, i
en un odor apassionat dels programes radiofnics, en
especial dels rdio teatres, i els vespres no majeia abans de
sentir, nit rere nit, totes les grans obres del teatre clssic
dites per les veus dels millors actors i actrius radiofnics del
moment, en els quals la paraula i la dicci em semblaven
msica, amb la fruci prpia de qui llegiria desprs lobra
escrita imitant les seves entonacions. I totes aquelles veus





144

mobrien encara ms la via imaginativa. No puc tampoc
ometre que el meu pare sintonitzava la Radio Pirenaica, amb
la meva complicitat delitosa per silenciosa vora seu, des don
sexplicava tot el que passava a Espanya i que no es podia
dir.
A laprenentatge racional, per, no hi seguia en parallel el
vital, el de les coses de la vida vull dir, o lemocional com en
direm ara, i els meus neguits ms ntims, sobretot en
relaci amb les noies i el sexe, no els podia parlar amb cap
adult proper i sols mera factible conixer-los a travs dels
llibres, o amb els amics, els nics als que podia acostar-me
desinhibit i que majudaven exempts de crtiques.
En aquest temps era un noi espigat i alt, estrany, i no molt
bon estudiant, per enlluernat pel coneixement, per la
msica, per les lletres i la paraula, que carregava uns quinze
anys molt allunyats dels de les meves amigues, a les quals no
entenia ni de bon tros.
A ms a ms, el que jo volia escatir en els llibres uns altres
ho feien amb el seu fsic, i havia de patir lhumiliaci que
algun noi dedat ms avanada mesbands si mapropava a la
noia que ell considerava de la seva propietat. Respecte a
aquest assumpte a lescola havia conegut una noia ms gran,
de la que vaig enamorar-men platnicament. Cada vespre,
en sortir de classe, lacompanyava al carrer on vivia, just al
darrere de casa meva, i al migdia ens parlvem per les
terrasses del que havem fet a estudi. Com que a la calaixera
del menjador hi havia descobert un llibre de la mare intitulat
El Rosari, que reflectia lamor pur, endolcit i romntic que jo
sentia per a ella, vaig amagar-mel a la cartera i li vaig
prestar recomanant-li que sel llegs, que de ben segur que li
agradaria.
El llibre, que ja no tenia tapes dures, amb la primera
pgina estripada, parlava duna alta societat anglesa on es
desfermava un terratrmol social tan bon punt sestenia la
nova de lenamorament dun conegut i sollicitat jove,





145

endems ric i atractiu, per una noia ms gran que ell, poc
agraciada fsicament, que el rebutjava incrdula i
avergonyida, tot i que al final ella tamb queia plena damor,
convenuda pels sentiments.
Uns dies ms tard va explicar-me que li havia agradat molt,
malgrat que a casa seva lhi havien agafat i la seva mare li
havia exigit que mel torns amb lencrrec que no nhi deixs
cap altre. Tamb la mare, que se nhavia assabentat, va
demanar-me que no torns a deixar un llibre della sense el
seu perms. No li vaig fer cas, per; a casa noms hi havia els
llibres ensucrats de la mare, i de sobte vaig adonar-me que
eren una bona eina a emprar amb les noies que magradaven.
De manera que ms tard ho vaig provar amb una altra amiga
i un nou llibre, Casablanca, una novella basada en el gui de
la famosa pellcula, i com a premi vaig obtenir el primer pet
als llavis, que en certa manera va esmortir-me el
ressentiment que em va provocar la reacci del seu xicot en
fer-me saber abruptament que no mhi acosts ms.
Un dia vaig trobar una velleta que shavia perdut i no
recordava el cam de retorn a casa. Decidit, li vaig preguntar
el carrer on vivia a fi dacompanyar-la amb lautobs pblic,
per el revisor, lluny datendre les meves raons, va foragitar-
me de males formes tot dient que no soblidaria de la meva
fesomia si em tornava a trobar sense tiquet. Coses com
aquesta que als altres nois qui sap si els afectava, a mi en
dolien molt, i emmudit travessava el meu petit espai vital a
la recerca dun mn millor, ms just i menys violent. Per ja
estava immergit en all que tenia a lentorn; i encara hauria
de veure, per sempre ms, com els dos vessants, ara el dol
ara lagre, sanirien succeint amb regularitat.
En aquest temps havia conegut a la feina un cap de fbrica,
el senyor Doll, un jove enginyer illustrat i amb els valors del
cristianisme fortament arrelats, amb qui de seguida vaig
parlar de llibres, i que va induir-me a llegir monsenyor
Thamer Tot, un sacerdot sus que escrivia pels adolescents i





146

joves. En el llibre, inicitic, que li vaig llegir hi vaig trobar
serioses admonicions i avisos de probable ceguesa o
tuberculosi en aquesta vida i condemnaci en laltra en cas de
seguir amb les meves compulsives prctiques onanistes. No
men vaig llegir cap ms, decidit a trencar amb aquesta mena
de consellers, com tamb ho eren els capellans, que volien
entorpir un plaer solitari inconscientment descobert i al qual
no podia ni hi volia renunciar.
No noms per aquest fet deixaria de confessar-me, malgrat
que hi va influir a la curta, sin que fins i tot vaig cessar
danar a missa, i a la llarga, com un decalatge natural, vaig
deixar de creure. Per faltaven encara molts anys i llibres
per arribar a aquest darrer extrem.
Finalment havia arribat a la literatura ertica, primer
fullejant vidament les revistes que ens arribaven de Frana,
i ms tard llegint la primera novella en comandita amb tots
els amics, LImperi del Sexe, que mhavia deixat exsange
per lafany masturbador que sacreixia a mesura que
avanava la trama.
Tamb era un entusiasta de la novella popular, cent
pgines duna aventura a loest americ farcida de cavalls,
indis i diligncies. Temps de mescla de gneres on llegia
llibrets de butxaca i tot Zane Grey, enlluernat amb la
manera profunda i alhora potica en qu reflectia el tarann
de la gent de la frontera, amb els seus enigmtics i solitaris
cowboys i pistolers. Per alhora era un entusiasta
dStevenson, sobretot desprs de llegir la Illa del Tresor, i de
Jules Verne, amb els seus llibres de fantasia. Fins arribar a
Homer, de qui llegiria la Ilada en una versi abreujada en
vers i adobada de lmines acolorides, on els guerrers sels
pintava amb faldilla i una armadura brunzida al pit, mentre
els reis, de sota una crinera enlairada, duien els elms que els
tapaven el nas, la barbeta i mitja galta.
LImperi del Sexe, on es parlava duna atractiva marquesa i
les seves aventures sexuals, mhavia obert definitivament la





147

ment a un mn sobre el que en sentia a parlar grollerament
als homes de la fbrica, per del que mai abans no havia
estat prou conscient de la seva importncia. Fins que, amb el
llibre a les mans, podia rellegir una vegada i una altra els
passatges ms ertics amb la incgnita del que jo podria fer.
Laprenentatge teric, per, desembocava en uns resultats
ineludibles que em remullaven els somnis nocturns i que no
matrevia a enraonar amb la mare per no repassar un acte
que mavergonyia. Ella, per, mai no men va parlar ni mho
va retreure. Malgrat tot, a vegades, mhavia vestit els
pantalons sobre els calotets encartonats o encara
enganxosos per les pollucions nocturnes.
Malgrat que el pensament sabstreia en el somni de com i
amb qui podria fer el primer assaig sexual, lanhel de sentir
fsicament el que dins del llibre havia trobat literriament no
em permetia mirar als ulls de les noies que coneixia per la
por de ser descobert, al meu parer culpable, en el ms
profund dels pensaments.
El captol on la protagonista va al cinema amb el seu noi i
all, en acariciar-la, ell descobreix que no duu calces,
mentre ella li esbandeix el penis endurit, mofegava de
desig.
No era la masturbaci, per, el remei als meus neguits i no
sabia com apropar-me a una noia per parlar-ne, ja que els
temps no eren propicis a aquests tipus dintercanvis verbals.
Un diumenge, un amic va proposar-me anar de parella amb
lamiga de la seva xicota. Havem quedat a la porta del Cine
Nou, on hi projectaven El Signo del Zorro, i la noia que sortia
amb el meu amic havia de portar aquesta amiga per
dissimular de cara als seus pares els propsits de la sortida.
En veure lamiga que mestava destinada vaig quedar-me
garratibat, ja que era una companya de la meva escola, fora
atractiva i amb uns pits molt esperanadors, de ben segur
predestinats a unes altres mans ms expertes que les meves.
Per en tant que dissimulava el desconcert i lencongiment





148

que sentia, vaig adoptar un aire alegre en saludar-la mentre
entrvem tots junts.
En els preliminars de la sessi ja li havia agafat la m
sense que ella oposs resistncia. No sabia qu dir, ni tan
sols si havia de dir res, i el que havia llegit a era evident que
aqu no em serviria. A la pantalla, mentre Tyrone Power,
lactor que interpretava el Zorro, arribava a Mxic, jo, com
qui no vol la cosa, li vaig donar un subtil pet a la templa
dreta que ella va acceptar amb un respirar suau. Ara, lactor
ballava afectadament, i jo, ms decidit, li vaig fer un cast
pet als llavis que ella tamb va acollir amb un somriure;
aix va encoratjar-me i el vaig repetir, per trobar-me que ella
tendrament mobria la boca i em donava la punta de la
llengua fins a deixar-me esmaperdut.
Mai no havia fet un pet humit, i si no en tenia prou amb
lexcitaci general que sentia, aquest em va atordir i em va
descentrar, fins a lextrem que vaig oblidar-me totalment del
film, i vaig repetir el bes mentre amb la m dreta li
acariciava tmidament un pit. En veure que ella no soposava
vaig fer lintent de ficar la m sota la faldilla, per llavors, tot
desfent-se del pet, va agafar-me la m i se la va traure de
les cuixes, i davant la meva insistncia silenciosa, em va dir
alterada:
Aix no. i com que jo encara forava, va parlar-me fort:
Deixam estar! i tot seguit, alant-se, sen va anar.
Vaig romandre astorat, mentre que els altres dos desfeien
sorpresos la seva abraada i lamiga tamb saixecava a
corre-cuita darrere la Roser.
Em vaig quedar immobil en sentir-me enlluernat per la
llanterna de lacomodador, quiet com un mort, captivat per
la pantalla, per lescena on lactor tallava audament amb
lespasa, amb una suavitat magistral, una espelma enlairada,
amb la coincidncia que ni el tros tallat arribava a caure a
terra, ni el penis enlairat saflevia.





149

Quan el dilluns vam trobar-nos, no sabia el que seria ms
adient vers la Roser, si disculpar-me, o anar fent com si res i
no saludar-la. Ella parava en una rotllana de noies que em
van mirar de cua dull tan bon punt vaig atansar-me al grup
de nois. Ms tard, assegut al meu pupitre, va arribar-me un
paperet llanat des del darrere on havien escrit: La Roser
diu que li agrades. Vaig quedar-me petrificat i confs, sense
saber com havia de comportar-me; tal vegada hauria de
reaccionar amb la dignitat amb que ho feia un personatge de
Grey, en Nevada Smith, que jo admirava per la seva
fortalesa, valentia i, ms que res, la seva gentilesa davant la
noia, encara que sense entendre-la massa, tal com em
passava a mi ?
Magradaven aquests herois tpics de Zane Grey, amb un
passat fosc, als qui els arribava loportunitat de retrobar
lamor i la dignitat en un punt de la vida que havien cregut
sense retorn. Sels veia anar a la recerca de lor, o lluitant
romnticament dins del bndol dels confederats, o contra el
cacic dun poble oblidat, o treballant en la construcci del
ferrocarril, o conduint ramats; sempre sols, penedits del seu
passat i decidits a abraar, irremissiblement enamorats de la
noia, la causa positiva della per refer la seva vida.
Fent doncs, el cor fort, vaig decidir parlar-hi tan bon punt
sem presents locasi.
Dos dies desprs, un vespre, vam coincidir en plegar de
classe i, posant-me a la seva alada, li vaig preguntar:
Tacompanyo?
Ella, en silenci, em va fer que s amb el cap.
Encara ests enfadada amb mi? vaig tornar a parlar.
Jooo? ... Nooo.
Caminvem per una zona fosca i li vaig agafar la m, per
de seguida la vaig subjectar per lespatlla acostant-me-la i
besant-la apassionadament. Ens vam aturar, arrecerats en
lentrant fosc dun portalot, amb un bes inacabable mentre jo
lacariciava amb una dolor indescriptible. Ens vam separar





150

per mirar-nos de ben a prop i tornar-nos a besar, i, finalment,
sense dir-nos res, abraats per la cintura, vam caminar fins a
desembocar a la llum dun fanal, on ens vam deixar anar
abans darribar-hi de ple. Desprs de rumiar uns instants, li
vaig dir:
Creus que ens estimem?
No ho s, per magrades molt em va respondre ella amb
un somriure.
Podrem sortir el diumenge?
S, si tu ho vols.
Jo s que ho volia, per no podria, perqu lendem el
dest mhavia preparat un ensurt.
En pujar al tramvia en marxa vaig esquinar-me el fmur,
el genoll i la tbia, amb ferida oberta. Amb tota la cama
enguixada, desprs de lHospital vaig sojornar a casa
quaranta-cinc dies primer i seixanta dies ms desprs duna
segona intervenci contra linfecci que vaig contraure. Quan
vaig tornar a lescola, la Roser ja no hi era.
s menester, per, no avanar els esdeveniments i deixar
que els records degotin lentament; a ms a ms, encara la
veuria una altra vegada.
Pujar i baixar del tramvia en marxa era un costum molt
habitual entre els joves i de vegades sacabava malament. A
mi em va succeir el dia que anava a lEscola Industrial a
matricular-me per l ingrs. Havia demanat perms per no
anar a la feina aquell mat i havia arribat a la parada,
enfront del Palau de Justcia de Barcelona, tot just quan el
tramvia es posava en marxa. Mhi vaig apressar a la carrera
per no perdrel, i de fet vaig arribar a engrapar-me a la
barana del darrere, per em van fallar les forces i no vaig
poder saltar a la plataforma, amb el resultat que vaig anar a
petar, esgarriat pel mateix impuls de larrossegament, contra
una paret enreixada on vaig quedar-me immbil i gemegant.
Tot i latordiment que va provocar-me laccident vaig
percebre que els cotxes shavien aturat i el tramvia tamb, i





151

que en tant que les altres persones que quedaven a la parada
se matansaven, una senyora que creuava el carrer des de
lArc del Triomf se mapropava i majudava a alar-me amb la
cama bona, per en advertir la naturalesa de laccident el
genoll em penjava i em sortia un os punxegut i sangons per
la cama del pantal va cridar un taxi mentre procedia a
embolicar-me el membre malms amb el diari que duia a la
m, per dur-me tot seguit a Urgncies de lHospital Clnic.
Aquella senyora era, casualitats de la vida, la meva mestra
de Gramtica i Literatura Espanyola de l Institut, aquella
senyoreta Eullia que a fora de cops va fer-me estimar el
mn de la paraula i la msica. I ella va ser la que va trucar al
taller del moll perqu sencarreguessin davisar a casa.
Quan els pares van arribar a lhospital, em van trobar en
una cambra embenat fins a mitja cuixa. A lhospital hi
romandria dues vegades, primer embenat i desprs enguixat,
amb la cama penjada gaireb sempre duna corriola, a ms
del temps de convalescncia a casa; un perode que a mi
dentrada em va semblar inacabable per que, vorejant els
setze anys i amb la perspectiva que dna el temps,
esdevindria una etapa nica i enriquidora.

*****

En aquells temps shavia afermat el meu apropament,
potser hauria de dir la meva dependncia, al mar, i he de
rememorar que si alg o alguna cosa mha fet costat durant
tota la meva vida, ha estat ell, o ella, com en diuen
familiarment a Badalona. Mai no men vaig allunyar i la mar
mai no em va trair. A travs della vaig viure moments
increbles i vaig conixer altres mns i vides inversemblants
dels quals aquest manuscrit en ser testimoni.
De ben petit, des del dormitori escoltava la seva remor, que
sesbravava si el rebuf de les clavegueres, pel vent de llevant,
presagiava larribada duna tempesta. O els diumenges





152

destiu, en sortir amb el pare del cancell per anar-nos a
banyar, quan ja se mesvalotaven els sentits, i tot el cam
avall manava impregnant daquests impactes sensorials que,
com diminuts llampecs, matreien fervorosament. Sentia una
atracci irrenunciable, tant, que abans darribar-hi, lolor de
sorra, i aigua, i sal, amb lescalfor del sol, mofegaven
lenteniment dun plaer inexplicable. En girar la darrera
cantonada i veure el refulgir platejat de la superfcie aquosa,
no podia retenir-me i engegava a crrer per arribar-hi el
primer, i tan bon punt hi arribava mhi llanava des del
rompent de la sorra, que senfonsava de seguida, i molt sovint
el pare, encara per despullar-se, mhavia de treure mig
ofegat.
A casa em deixaven sortir a jugar al carrer i nosaltres, la
majoria de nanos de deu a dotze anys, anvem a la platja a
nedar, jugar a pilota o a llanar-nos des del Pont de Petroli.
La capbussada, directa als remolins que shi feien a baix,
tenia una component especial de misteri, de tremolor poruc,
ai! del qui no shi llancs!, duna temeritat absoluta, sabent
que de sota daquell pont enfonsat entre la sorra i laigua,
nhi havia un altre, bombardejat durant la guerra, el pont
vell, don sortien a la superfcie alguns ferros oxidats. I el
plaer es multiplicava per la descrrega dadrenalina que
suposava lacci sinuosa desquivar, a linstant de la
capbussada, els ferros, que com unes banyes fosques i
enlairades ens esperaven arran de la superfcie, amb els
milers de petites colnies de musclos enganxats.
I un dia va arribar la desgrcia. La vaig tenir a tocar, per
jo vaig esquivar la dalla a temps mentre lEmili shi va
quedar literalment clavat. Havia saltat davant meu, de
resultes duna juguesca infantil, i un lament esgarrifs li va
pujar de lnima, a ell i a mi, mentre senfonsava. De seguida
una gran taca de sang amb petites bombolles va mostrar-me
la ganyota de la violenta realitat. Aquestes desgrcies, de les
que sempre en sentem a parlar a les mares, els passaven als





153

altres, no a nosaltres. Jo no sabia qu fer, desesperat per
cridar latenci de la resta de companys, en veure el dissortat
amic com surava all sota entre els ferros. Vam llanar-nos
tres des de dalt mentre uns altres tres venien a braa, i no
puc explicar, encara avui, sense un esglai, la sensaci que va
donar-me el seu cos exsange quan el vam treure de laigua i,
desprs, ests a la sorra, mort, com em mirava amb els ulls
entreoberts, a mi, atnit, amb aquella imatge que no
oblidaria de per vida. I ms tard, amb la seva sang
enganxada a les meves ungles, tremols de fred i de por, a la
caserna de la gurdia civil mentre prestava declaraci tot
esperant els pares. I entre el desesper de la seva mare, que
clamava al cel, el fred daquella caserna, i la meva mare que
plorava, va semblar-me que ja no feia sol. I all que no t
remei, el que ja no oblidar, eren les riotes de tota la colla
quan, el primer dia que ell va venir a la platja, va dir-nos que
no tenia para del mar perqu estava acostumat als
rompents del Prat, i aleshores entre tots, a la fora, vam
llanar-lo on trencaven les onades. De ben poc no sens ofega!
Vam raure un temps, curt, per, abans no vam tornar-nos
a llanar, fins que la memria collectiva sens va oblidar i
vam tornar a practicar, com si no res hagus succet, el
temible esport.
Laigua em sotmetia a una addicci malaltissa a la qual no
em podia ni em volia resistir; mhi llanava i nedava per sota
amb els ulls esbatanats, estupefacte pel gran blau que
menvoltava: un abisme silencis, iridescent i viu amb els
estols de cries de peix que passaven a tocar-me amb rampells
fugissers. Sota el gran blau, lnima sapaivaga i els peixos et
miren i tignoren, tenen el fsic i lagilitat de la gent jove i les
cares dun vell pattic, enfadat, que rumia filosficament les
desgrcies vitals. Quan ja no aguantava ms, sobreeixia
disparat a la recerca daire i, en sortir, llanava amb la
bufera bucal un glop al sol com si fos una cria de balena.





154

De ms petit, la mare, perqu no mescaps a la mar amb
els amics, em sotmetia a una vigilncia exhaustiva, tot i
sabent que a la primera badada mendinsaria als braos de la
temuda amant, i de tornada a casa em controlava per si duia
els calotets humits, i si la sospita es feia real em castigava a
no sortir en dos o tres dies. I en aquesta lluita destratgies
entre dues amants, tan similars en el nom i tamb en el
significat, la mare i la mar, jo descobria els sistemes
denganyar-ne a una, la mare, per romandre en braos de
laltra, la mar.
Em banyava a pl i massecava al sol, amb la confiana que
la tornada a casa em seria ms planera a lhora de passar
linspecci dels calotets, per ben aviat els ulls escrutadors
de la mare sabrien veure lengany innocent, i llepant-me la
cara i els braos descobriria la salabror i la falta comesa.
Ladolescncia i el batxillerat van donar-me unes pautes
diverses, per la mar sempre hi era. Per tradici, la
temporada la comenvem per la festivitat de Sant Toms, el
dia set de mar, en qu els pares treballaven i les escoles
tancaven. En aquesta poca de lany els dies eren clars i
assolellats, malgrat que laigua, tot just a tombar de lhivern,
rascava com un gla; jo mhi submergia i resistia, de cara als
amics, amb un somriure cmplice de felicitat, dorella a
orella, per que en realitat em feria com agulles punxegudes i
fredes.
A lestiu, quan laigua romania llisa i clara, gaudem dels
jocs que shi feien on petaven les onades, com entrar fent
castells humans o llanar-nos pel mig dels braos oberts en
cercle de dos companys, o pel damunt dels que sajupien i que
a mesura que els saltvem se nhi posava un altre. O tots
agenollats reptant com una gran serp, els del darrere agafant
els turmells dels del davant, per endinsar-nos sorra avall a la
mar fins que laigua ens impulsava amunt. Quan la mar
sesvalotava i les onades sengrandien, que en diem la mar
grossa, el joc consistia en agafar-nos tots alhora a un





155

pneumtic inflat de cami, on ens enfonsvem i survem
sobre les onades sense desenganxar-nos dell, com petits
cowboys durant la doma dun cavall salvatge. Els vaivens del
joc ens atordien tant pels cops de les onades com pel colpejar
del pneumtic relliscs de cautx, al que no era fcil agafar-
se, i tamb pels glops daigua que ens empassvem; per, en
acabat, sortem amb les bresques dels ulls enrogides i el
regust salat a la gola, somrients i refermats en la fora del
grup. Esquitxada de plaer lnima i el cos.
De fet, la mar seria una constant vital que menvoltaria per
sempre. De ms gran magradava aixoplugar-me en el rocam
a la vora don petaven les ones, al recer del vent i les
mirades, per llegir i sentir el rtmic so de la meva estimada
fins que no resistia deixar la lectura hipnotitzat per la remor
aquosa i per la visi de les onades que venien de lluny,
relliscoses, rebolcant-se obliquament damunt la superfcie, i
que al final sescumaven estavellades amb esquitxos
fugissers. La mar embravida mextasiava, en veure el
fenmen desfermat com si milers de sirenes em cridessin i
mobrissin els braos.
Anys ms tard, en un viatge de feina entre Santa
Cruz de Tenerife i Costa dIvori, durant una gran tempesta a
alta mar, mentre tots els ocupants del vaixell romanien
tancats dins les seves cabines entre vmits i precs, fins i tot
els ms aterrits passant el rosari, jo vaig lligar-me a proa,
com va fer Ulisses per resistir el cant de les sirenes durant el
retorn a taca; en el meu cas, per, per gaudir de lespectacle
i la impressi de la nau quan trencava les grans onades que
muntaven i baixaven regularment, amb el trontoll i el
retruny de totes les seves estructures, mentre convertia en
msica wagneriana el bramul de laigua i el vent, amb els
deu o quinze metres dalada de cada ona. O per sentir-me
estirat, arrossegat, ofegat, colpejat i mullat per la meva
primera amant.





156

Per sempre ms he recordat aquesta experincia: mirava el
castell de proa com pujava tremols i enlairat fins que laigua
desapareixia i noms es veia el cel i, lentament, des del cim
escumejat, com senfonsava i trencava lonada que, negada la
borda, em remullava sencer, per tot seguit tornar a pujar. Els
que ho van veure des del pont de comandament em van
observar incrduls durant la resta de la travessia i ho van
explicar durant molt de temps a les tripulacions dels vaixells
de crrega que navegaven per lAtlntic, com un tipus de
bogeria inclassificable, que definitivament esdevinguda en
llegenda em va retornar anys ms tard totalment
distorsionada, ja que parlava dun mariner voluntriament
lligat al pal de proa dun vaixell al bell mig de lAtlntic, que
aguantava la respiraci deu minuts sota laigua.
Tamb la mar fou la meva confessora ms fidel i silenciosa
davant la tristor dun amor perdut, del qual lhoritz
inaprehensible era levidncia infinita, o amb lalegria dun
de retrobat, o per la nostlgia dun temps exhaurit, o amb
lesperana dun temps venidor. Era la mare primignia i la
sostenidora de la vida pels milers danimals i plantes que shi
movien a sota, i es comportava com la dona ms lleial,
tendra, natural i clida, per altrament, a estones, dura,
intransigent, agressiva i cruel. I com el duna dona, la de la
mar era tamb lolor que no soblidava de per vida, i jo, que
viatjaria pels cinc continents, en tindria la prova justa,
perqu mentre la majoria de mariners nestaven tips i
lodiaven a mort, a mi mestimava i em sorprenia com una
deessa prodigiosa.
Altrament hi ha molt a dir dels seus colors; he vist aiges
blaves, verdes, grises, marrons i, fins i tot, grogues i
socarrimades, enfosquint i aclarint els colors segons la
tonalitat o la incidncia del sol; rojos si shi reflecteixen,
esbiaixats, els primers raigs matiners, o porpra si hi arriben
els darrers de ponent; tamb depenent dels nvols, de la
fondria, del plncton, dels detritus humans, del foc, de les





157

muntanyes i dels gels que hi toquen. Res a veure la mar
paradisaca de Nicaragua amb la tacada que envolta Jap, ni
la negror de la del mig de lAtlntic sota els nvols covant
una tempesta, amb la que sesplaia durant la primavera en
un fiord noruec. O la de la mar Bltica gelada, amb
lembravida del cap dHornos.
De sempre, a la mar se lestimava o se la rebutjava, excepte
en alguns pobles perduts de la Polinsia, on ni se la festejava
ni se ladorava. Hom recollia els fruits que li donava la terra
amb la personificaci divina de la dona i leclosi del mascle;
daqu provenia ancestralment ladoraci dels humans al sol i
a la pluja, o al fallus mascul, o a la deessa femenina de la
fecunditat que venia a ser el mateix.
En el decurs de la meva vida viatjaria als mars del nord,
incloent-hi la zona dIslndia en poques de gelor, i per lOce
Atlntic, lOce ndic, i lOce Pacfic; o pel Mar de la Xina, el
Golf de Bengala, el Golf de Siam i el Mar dAndaman,
enfrontant-me a unes aventures increbles.
Sense oblidar lpoca que vaig viure a Queens, en qu els
primers temps no passava dos dies sense baixar a la punta
sud de Manhattan per impregnar-me de lolor enyorada i
vivificadora de laigua salada, dementre mirava de lluny
lEsttua de la Llibertat.
I tampoc vaig oblidar el musclaire poeta, un home
esprimatxat i ennegrit que, acompanyat dun fill de la meva
mateixa edat, en Met, em trobava regularment a la platja. El
recordo en veurel sortir de laigua amb una bossa de malla
penjada, com un davantal, de la cintura, plena de musclos
arrencats dels pilars del Pont de Petroli amb lajut duna
paleta de guixaire. El recordaria sempre perqu alhora que
distribua els musclos en uns cubells, ens recitava els seus
poemes i anava donant-nos consells que ens deixaven
reflexius. El primer que deia sempre era: la dignitat pot
arribar a fer nosa a la benevolncia. Per nhi seguien un
reguitzell ms com: llegir tallunya de les misries, o lnic





158

amic que no us trair s un bon llibre, o damics pocs i
bons, o a casa de lamic necessitat, vs-hi sense ser cridat,
o all que est ben aprs mai no es perd. I de tots ells ens
explicava la seva particular versi del que volien dir. De tant
en tant ens contava histries dels homes de la mar que ens
embriagaven les ments: duns que no havien tornat del viatge
que van fer a Amrica, engolits pel Triangle de les Bermudes,
o daltres que havien tornat com a indians amb diners a
cabassos, que els havien perms construir-se grans torres a
la Bonanova o al Maresme, o duns altres als quals sels havia
empassat un pop gegant, o dels que traficaven amb els
esclaus africans, o dels que shavien amagat per defugir la
guerra de Filipines.
Em delita encara el record daquell jorn que ens va explicar
per qu laigua del mar era salada.
Ho contava aix:
Diuen que hi havia una vegada un noi que tenia un
molinet de caf al que li demanava el que volia i el molinet ho
duplicava. Noms havia demprar la frmula mgica segent:
mol, molinet, dnam del que et demani un poquet, i el
molinet rpidament complia lordre estricta que se li manava.
Per acabar, se li havia de dir: mol, molinet, descansa un
poquet, i el molinet parava. Per vet aqu que una vegada
un altre noi envejs va prendre el molinet al seu propietari,
sense memoritzar correctament les paraules mgiques del
final. I mentre viatjava en un vaixell, un dia que a lhora de
dinar no trobaven la sal, el noi va treure el molinet, tot dient
que ho resoldria ben rpid, i en utilitzar les paraules
adequades per comenar, el molinet li va lliurar la sal, per
per molt que va provar no va trobar les paraules correctes
perqu deixs de donar la sal, fins que el vaixell va enfonsar-
se, i el molinet encara avui des del fons del mar est salant.
I un altre dia ens va escandir les darreres estrofes de la
seva elegia, anomenada El gegant de la mort dola:






159

I el gegant de la mort dola
Tot perdent lestimada
Senfons en la mar roja
I sent un batec cafit damor
Que el fu plorar
Llgrimes de sal.

En Met i jo, mentre escoltvem els savis consells, els bells
poemes i les fantstiques histries del seu pare, obrem els
musclos minsos que ell rebutjava i ens els menjaven xuclant
la valva enrogida i sucosa amb la seva salabror natural. Qu
lluny estvem dimaginar-nos aleshores, que molts anys ms
tard el dest ens aplegaria novament per donar-nos el tomb
definitiu dins el vent pluig de la vida!
En aquella poca vam travar una amistat que mai no es
desfaria, i a mi em va tocar defensar-lo ms duna vegada,
amb una pedra a la m i un llampec als ulls, quan, en no
trobar-se el seu pare a prop, els altres nois sen reien dels
seus posats equvocs. I ell, fins al darrer sospir, maldaria per
allunyar-me dels meus dimonis de lnima i ajudar-me quan
jo el vaig necessitar.
El fet de conixer a en Met va dur-me moments inoblidables
i enriquidors, i el seu carcter dol i reposat, la seva
bonhomia, la mtua confiana, les nostres discussions sobre
lamor i la mort, els llibres que llegem plegats, mel feien
estimar profundament. Dadults, el decurs de la vida i el
temps ens durien per camins ben diversos que sencreuarien
molt de tant en tant, per jo sempre el recordaria com el
millor i ms desinteressat amic. Fins al final. I en aquest
moment, just en encetar ladolescncia, ell va ser lnic amb
qui vaig compartir el meu mn personal i el dels meus llibres.
Els meus llibres! Per anys he bategat amb ells perqu
mhan dat loportunitat de sentir-me lliure pertot, i tothora
mhan rescabalat dels cops i del congost de lnima. Per a mi,
llegir ha estat, ms que seguir una contesa, un delectar-me





160

en la suprema majestuositat de les idees. I penso en els
lectors que sapropien dels llibres trobant-hi o imaginant
coses que lautor no ha dit, o que en mans del lector sn com
artefactes desconeguts, i penso tamb que el llibre s a la
casa el que lescriptor s a larquitecte, i que s el lector qui
dna vida a ambds, i que una paraula mancada dun lector
s una guixada.


III



Mestava a la terrassa, ajagut sobre una butaca, amb les
crosses a labast, envoltat dun munt de llibres. Els primers
dies mhavien visitat els familiars i amics. Per damunt de
tots, per, sobresortia lavi Josep, absolutament sec, de fsic i
de paraules, que sasseia al meu costat mirant-me
enigmticament fins que em decidia a parlar. Jo em passava
les hores absolutament sol, amb una llibreta a prop on hi
anotava dubtes i pensaments. Gaireb sempre amb un deix
de desnim, per lestat de prostraci en el que estava
constrenyit, cosa que sovint em feia retocar els finals dels
llibres que llegia per donar un sentit trgic al desenlla.
Havia acabat el darrer Verne i vaig escollir la Ilada amb la
intenci de rellegir el que ja coneixia en forma resumida,
versificada i juvenil, i que, en rememorar-la, suposava que
em seria ms entenedora; per no solament no va ser aix,
sin que quan ara la vaig acabar de llegir, juntament amb la
Odissea, decididament Homer va esdevenir el meu escriptor
de capalera daquests anys, aquell on mabocaria en els
moments en qu no sabs interpretar fets inadequats.
Perqu ell sabia de les enveges dels homes, dels seus
entossudiments perversos o infantils, i dels seus neguits i
angoixes, i si un dia el llibre mhavia semblat curis i





161

divertit, en llegir-lo ara el vaig trobar tan repetidament
violent que mhavia de convncer que no el podia interpretar
des duna perspectiva moral cristiana, ja que no era aquesta
la que reflectia els atributs dels grecs; al contrari, ells sabien
que podien morir i per aix parlaven de la glria i de lhonor,
sempre afavorits o rebutjats pels dus segons aquests valors.
La Ilada em descobriria un Homer ambivalent, com
salvades les immenses distncies ho era jo mateix, i que em
faria pensar sobre el b i el mal, la glria i la misria, la
veritat i la falsedat, la rauxa i la serenor, i em deixaria pres
duna barreja de sentiments indescriptibles. Pel que fa a la
crueltat no era menor que laltra epopeia, tamb contada en
el decurs dels mateixos temps, que ens descrivia els avatars
de lAntic Testament.
Amb aquell guix a la cama que em molestava dall ms,
dormia incmode durant la nit, que sem feia inacabable,
mentre em passava el dia pensars, imaginatiu, sempre
amb la companyonia den Met, que sestava llargues estones
amb mi, sobretot els caps de setmana, en qu, sense saber
cap dels dos que abans de gaire ens separarem, enraonvem
de tot i llegem i comentvem els llibres que jo tenia arreu.
Esclar que em mancava ms auto disciplina per omplir les
hores mortes, per els llibres, sortosament, o laccident i els
llibres, canviarien la meva perspectiva i el meu
desenvolupament com a persona. Desprs daquesta poca jo
no perdria ni la determinaci ni el punt dagressivitat que
arrossegava dinfant, per en sortiria ms reflexiu.
Abans de desar la Ilada la vaig rellegir, perqu em sabia
greu negligir tots aquells personatges amb qui havia viscut
una pica formidable i, a ms, volia fer-me partcip de la
profunda emoci de Schliemann en trobar les runes de Troia
i trametre un telegrama al rei de Grcia amb el text:
Majestat, he trobat els vostres avantpassats.
De veres tots els personatges eren tal com els havia cantat
Homer? O els que ens descrivia com a reis no eren altra cosa





162

que uns caps de tribus aqueus, pagesos i ramaders, encara no
grecs, supervivents duna guerra que ni va durar deu anys ni
es va fer per perseguir dos amants?
Den que en Met, lnic amic que coneixia el meu jo
autntic, havia comenat a marxar de vora meu cridat per un
sobtat sentiment profund damor a Jess i comenava a
defugir les meves disquisicions sexuals, religioses i
filosfiques, jo no tenia altres interlocutors valuosos amb qui
bescanviar els meus punts de vista, i per resoldrels havia de
trobar un altre o uns altres llibres que em donessin les
respostes adients. Entrava aix en el cercle inacabable on un
llibre em duia a un altre per saltar daquest a un altre ms.
Tot i que caminava molt lentament, el temps no saturava, i
com les vacances escolars ja havien comenat havien vingut a
fer-me companyia tres amics amb qui jugava a la brisca, a
ple de riure amb les bestieses que deien. Ja a tocar lestiu,
anaven tots tres a la platja a descobrir parelles entre les
roques de Can Cros, i quan contaven el que els semblava
veure, posaven els ulls en blanc. El ms agosarat, lAlbert,
segons ens explicava, sho havia fet per dos duros amb una
gitana, i ara estava acovardit ja que li havien dit que podia
haver agafat unes purgacions. Cada dia es mirava el penis,
encara que no hi veis res, i no satrevia a dir-ho als pares
per temor a les conseqncies. Li vam dir que ens semblava
que si en una setmana no es notava res no tenia de qu
amonar-se; malgrat tot vam discutir una bona estona si
purgacions era el mateix que ladillas, o el que en catal en
deien cabres, que, segons criem clars exponents de la
inexistent cultura sobre el propi cos de qui ning ens en
parlava eren una mena de petits polls que corrien pel pubis
i arribaven fins a la punta del penis. Al final vam decidir que
el millor era que lAlbert es baixs els pantalons i els altres
mirarem amb la lupa dels segells del pare per cercar els cucs
o les puces o el que fos que hi corrs per all sota. Li vam
mirar el penis, evidentment envermellit, aixecant-li amb un





163

llapis, per no hi vam veure res, i, mentre ens mirvem entre
nosaltres, vam trencar a riure, un pl esverats, amb la
convicci que segurament el tenia irritat de tant comptar
bigues.
La gran sorpresa la vaig tenir, per, amb la visita
inesperada de la Roser, acompanyada per la nostra amiga
daventures cinematogrfiques. Van presentar-se dimprovs
una tarda, i encara que els primers moments van tenir un no
s que de rars, quan vam comenar a parlar de les ancdotes
viscudes va desfer-se el gla, i a la inicial incomoditat va
succeir-hi una suavitat cerosa. De fet, es van quedar
bocabadades per lamuntegament de papers i fitxes
espargides arreu amb dades i apunts del que llegia.
Elles van informar-me que ja havien comenat el primer
any de Filosofia i Lletres a Barcelona. Tamb van preguntar-
me com mentretenia, i jo, en explicar tot aquell increble
mn homric i els coneixements de que em vantava, les vaig
deixar agradablement sorpreses i encuriosides, ja que
casualment era el primer escriptor que havien comenat a
estudiar uns mesos abans. Tamb vaig explicar com
morganitzava el temps, i que al migdia venia una vena que
mescalfava el dinar i mel parava a taula. Sense saber-ne el
motiu, tot aix les va fer riure, cmplices de no sabia qu, i
quan se nanaven la Roser em va preguntar si volia que
torns un altre dia, i aix ho vam convenir.
Ja havien marxat, i jo mhavia quedat emmurriat,
malhumorat per lobligat reps i la necessitat que tenia de
mourem, o desbatussar-me amb alg, o de trencar alguna
cosa. Per postres, amb el neguit de la tibantor de la bragueta,
enfeinada pels continus pensaments sexuals i exacerbada ara
per la visi dels pits de la Roser i pel record daquell vespre
en sortir de lescola.
Per a mi era aquesta una etapa de grans contradiccions
personals. Em desanimava amb facilitat, sobretot si pensava
temorosament que no tornaria a caminar ms, amb la cama





164

de nou enguixada, aquesta vegada perqu la ferida shavia
infectat i lhavien hagut dobrir de nou per netejar-la
internament, amb un posterior tractament agressiu amb
antibitic. Fins uns instants desprs, que manimava de cop
quan em sortien unes forces de no sabia on, que feien
imaginar-me un futur viatger, travessant mars ignotes,
pletric desdeveniments, amb una llumeta de confiana que
aquests esdeveniments podien fer-me viure una vida plena
de sentiments i noves amistats. I el cor se mesvalotava en
oblidar per uns moments el mal que mamonava, tot
imaginant que, potser, correria les mateixes aventures de
molts daquells herois que trobava arreu en els llibres que
devorava.
La Roser va tornar dos dies desprs amb en Juli, un
amic i company destudis que va parlar-me sense subterfugis
del franquisme i del que suposava la seva tirania, de la
democrcia als altres pasos i dels ideals nacionalistes. La
tarda sens va fer curta mentre enraonvem de poltica, ells
amb ms coneixements que jo, i del que calia fer per la nostra
terra; i dels que ja hi lluitaven, sobretot des de lestranger.
Aquella conversa va deixar-me un nou substrat social
relacionat amb uns successos insospitats que viuria temps
ms tard.
Ja lhavia llegit en castell, per quan van obsequiar-me la
Odissea en la traducci al catal de Carles Riba, van saltar
com un tret, millor dit van impactar-me, els meravellosos
hexmetres del poema homric en la dola parla catalana.
Especialment el nou sentit de dos personatges que matreien
sobre manera: la Nausica, que personificava lamor juvenil, i,
naturalment, lUlisses, amb el desconcert de lhome perdut
durant deu anys, den lensorrament de Troia, fins arribar
a taca.
Desprs que en Juli hagus marxat amb la promesa que
ens tornarem a veure, ms anims, explicava a la Roser el





165

que jo ja sabia de la Odissea, i li exposava els meus dubtes
sobre el que feien els personatges i les seves reaccions vitals.
Crec que Ulisses no podr quedar-se a casa desprs de
vint anys desaparegut. s massa temps. Lhome que torna s
un desconegut i s probable que la negror al cor per tot el que
ha sofert i el que lespera, no el permetr envellir en pau. Sn
massa records per oblidar-los senzillament, i els darrers
succets no els podr oblidar sense rancnia li vaig fer.
Per ella em va respondre:
La Penlop el retindr. Ella ja no s una dona jove, i ara
sap, precisament perqu no oblida i per lespant que li ha
produt el fet de que ella no el reconegui, que no estar enlloc
millor que al port on ha arribat. Al costat daquests fets hi ha
larrelament familiar, i aqu rau la gran diferncia amb
lAquilles, el qual lluita per la seva prpia glria, mentre
que Ulisses ho fa pel desig del retorn a la llar.
Em va deixar reflexiu aquesta visi tan, diguem-ne,
gramtica, femenina i, segurament, ms realista de la Roser,
i li vaig replicar:
Vols dir que Homer no hi deixa un subtil interrogant? Els
convilatans als qui Ulisses ha mort, els amics i familiars que
assetjaven la Penlop, no estan gens convenuts de la pau, i
ha estat la deessa Atenea qui lha imposada. Qui ens
assegura, amb aquests dus tan volubles, que un altre dia no
canviaran de parer? Homer escriu sobre les passions
humanes. No s la ms intensa la passi de la venjana? O,
tamb, la ms dola?
La Odissea s un roman intemporal, Armand. Ja est b
que no li vegis un final, ja que s la prpia vida la que reprn
el corrent de les peripcies. Mai no hi ha un final com
limaginat. I si hi reflexiones b la revenja no fa un final.
Mests dient que el millor final consisteix en no posar-hi
final? vaig insistir.
Potser s.
Mhavia quedat rumiant, fins que vaig enraonar lentament:





166

He imaginat moltes vegades que els llibres poden tenir
diversos finals, i que quan lescriptor posa la paraula fi, el
lector encara pot seguir amb la seva imaginaci en tot all
que faran els personatges. Per qui s Ulisses, un home llest
a seques o un llest mentider? I Penlop, s una dona fidel o
una dona intelligent que actua amb astcia? Tots dos han
maquinat unes grans obres que sn smbols de lartifici i de
lengany. Ell a Troia amb el cavall i ella a taca amb el taps.
On s la veritat?
I la Roser va voler concloure:
Deixem-nos de paraules grandiloqents, de veritats i de
maquinacions. Ell sha de sentir diferent desprs dels darrers
deu anys, perqu la vida li ha mostrat que sha de ser valent
si sescau, i gat vell si es necessita, i aix podem parlar dun
personatge amb dues cares: la del rei que torna segur de la
seva vlua, fins i tot amb una certa sobreestima, i la del
vagabund perdut per terra i mar, el seu altre jo, que tamb
s ell i de qui no es pot desfer fcilment. Imaginat taca com
una Catalunya a reeixir, un ideal, i a Ulisses com lheroi que
ens personifica a tots.
Vaig tornar a enraonar:
No magrada aquesta visi del retorn per un ideal. De fet
la Odissea ens conta un viatge de tornada dUlisses
llargussim, que latzar transformar en un viatge increble.
Per aix sanomenar odisseic, per sempre ms, aquesta
mena de viatge. Haurem de pensar en la seva destinaci ms
com una idea que com un ideal.
La Roser em mirava, callada, com si avalus la meva
capacitat de raonament, fins que, agenollada, va quedar
cara a cara a la meva alada.
Encara li vaig fer:
Dins meu hi ha alguna cosa que em fa pensar que un dia
jo massemblar a Ulisses i anir a la recerca de la meva
taca.
En sentir la seva proximitat, vaig alertar-la, consternat:





167

Ho sento, per no puc mourem.
Per ella em va xiuxiuejar, llepantse els llavis com una
gata:
Tu estigues quiet.
*****

En el decurs dels propers anys veuria en moltes novelles
fets, aspectes, descripcions i sentiments que Homer havia
explicat tres mil anys abans. Podria ser aquesta la seva gran
contribuci a la cultura dOccident? Explicar un fragment
duna epopeia dels sentiments, excessiva i cruel, que es
repetiria pels segles dels segles? S, i de ben segur ell seria
qui obriria la capsa per on desprs sortirien Eurpides,
Sfocles i Esquil, i rere dells tots els altres. Fins avui.

*****

En Juli no havia tornat, per desprs del nostre encontre jo
mhavia interessat per la cultura del nostre pas i llegia els
pocs llibres en catal que trobava, en especial den Vicens
Vives i den Ferran Soldevila.
Els dies sem feien eterns. El guix em produa unes picors
permanents i estava desesperat, ja que la incomoditat no em
deixava moure amb soltesa. Tot i aquestes dificultats vaig
presentar-me a la convocatria dingrs pel peritatge
industrial a lEscola Oficial de Perits de Barcelona.
En acabat, saltironant amb les crosses, amb linseparable
Met fent-me el prstec, per si de cas, dels seus muscles, vam
sortir al carrer Urgell, des don el tramvia ens havia de
deixar a lEstaci de Frana.
La vaig veure de lluny, a landana, amb el convenciment
que no calia mirar-la perqu intua que no hi tenia res a fer, i
vaig quedar-me astorat en veure que en Met shi atansava
per saludar-la. Es deia Dolors i jo desconeixia que era una
amiga den Met. Ell me la va presentar, abans de pujar al





168

tren, al ser conscient de la meva impressi. De fet,
magradava veure-la passejar per la rambla de Badalona per
mai no havia gosat acostar-mhi i, ara, per damunt del brogit
ensordidor del tren, tots tres parlvem amistosament. De
seguida vaig adonar-me que menamoraria della, primer
perqu era molt apetitosa i segon perqu li agradava llegir.
En aquesta poca el cor se mengolava si trobava alg que
sents pels llibres el mateix delit que sentia jo, ats que
durant els gaireb cinc mesos de prostraci, en Met i ells
havien estat els nics en qui havia abocat les meves angoixes
i els meus plors de rbia i soledat, o probablement perqu els
llibres eren els nics que mhavien ensenyat tot el que jo
sabia en aquells moments: a enraonar, a sentir, a mirar, a
menjar, a vestir-me, i a tantes altres coses a les que
limaginari suplia.
Ella i jo no havem llegit exactament el mateix, per
ambds vam sentir-nos identificats quan vam anomenar-nos
alguns ttols coincidents, aix com els nostres autors
predilectes. Jo, presumit, men vaig inventar uns quants ms:
Stendhal, Dostoievski, Tolstoi i Albert Camus, i li vaig fer
saber, com un impacte definitiu, que ara estava immergit en
Les Confessions de Sant Agust.
El viatge sens va fer curt i vam acordar trobar-nos al
Centre Parroquial de Sant Josep el proper diumenge, per
veure teatre o cinema.
Amb en Met havem comenat la lectura de Les Confessions
amb una certa prevenci, per el cert s que ens va fer
reflexionar molt profundament, no noms pels pecats que
explicava i la seva redempci, sin pel procs de la conversi.
Tamb perqu algunes de les lluites interiors, ms que altres
les de la prpia sexualitat, no ens eren del tot desconegudes.
Tampoc no ens era senzill llegir-lo si intentava explicar els
elements discordants de la vida, com el mal, la mort o el
dolor, sense simplificar-los, i quan es convencia que shavia
de ser fort per no deixar-se abatre. I els seus esforos,





169

desprs danys dincertesa, per arribar a la conversi, tal com
ho explicava dramticament, acostant-se i allunyant-se,
estirant-se i encongint-se. Volia entrar, per la porta se li
tancava. Sobria la porta i no satrevia a entrar...Ara ho veig
clar, noms testimo a Tu, noms a Tu segueixo, noms a Tu
cerco, noms a Tu estic disposat a servir....
Nosaltres sentem latracci vers aquesta figura de carn i
ossos, en accedir a lEsglsia, tan feble, encara vulnerable,per
la porta de la fe.
Jo deixaria i agafaria Les Confessions en el decurs dels
propers anys, tot sabent que els altres, a part den Met, no
donaven cap mrit a la meva lectura. Fins que vaig fer-me
gran i vaig perdre la fe. A en Met, per contra, el va refermar
en la seva, malgrat els dubtes metafsics que li suposava
laprofundiment en el llenguatge agustini.
Necessitaria temps, llargues discussions amb en Met i
reflexionar-hi a fons, per comprendre que la comuni
dAgust amb Du defugia les idees senzillament humanes,
perqu parlava dun sentiment total on les paraules es
quedaven curtes. Del Du immanent, del Du del
desconeixement absolut, del que li faria dir: Si creus que has
ents Du s que no s Du.
El dia que vaig gosar dubtar de la vlua de lesfor del
penediment agustini, el meu cap de fbrica va respondrem:
A Sant Agust li van sorgir solcs a la cara de tant plorar.
Vaig trobar-la una resposta grandiloqent un altre dia
alg va explicar-me el mateix referint-se a les tres negacions
de Sant Pere, molt adient pels catlics de soca-rel que no
entenien els mstics en general ni a Agust en particular, i
lluny, per tant, daquest Pare de lEsglsia. Sant Agust no
havia arribat al cristianisme entre plors, sin content
dapropar-se finalment al Du ple de bondat, inintelligible i
per aquest motiu, estimat.
Ens havem trobat tots tres, encara tendres les vivncies
amb Sant Agust, a qui, finalment, desprs de pensar-hi





170

profundament, jo ja mel comenava a treure del cap, en tant
que a en Met se li enfonsava al cor. Amb la Dolors no ens
havem tornat a veure des del dia del tren i ara vaig percebre
que el record que en tenia estava per sota de la realitat. Era
molt atractiva, pits ben formats, rodons i petits, de pell clara,
ulls foscos i un parlar alhora seris i rialler.
Ats que en Met havia marxat a cercar uns amics, nosaltres
dos ens havem quedat sols, enraonant de cinema, llibres i
teatre. Comentvem una pellcula que ens havia agradat als
dos: Duel al Sol. La Dolors dubtava si el drama amors que
es representava dins la pellcula excloa qualsevol altre fet, i
jo no solament li donava la ra, sin que exposava alguns
daquests altres fets que superaven el drama per esdevenir
tragdia: la traci, la set de venjana i el sucidi, o la lluita
fratricida, la brutalitat i lorgull den Lewt i del seu pare en
oposici a la mare plena de tendresa. Finalment arribava
lamor, inversemblant encara que apassionat, entre un jove
mig salvatge i consentit i una noia deixada per la fortuna i
asetjada per la mort violenta, adornada, per, per lamor
dells dos. Sota el meu punt de vista, era una tragdia a lestil
de Romeu i Julieta, dibuixada al bell mig de loest americ.
No creus que sempre es lamor el que dna sentit a la
tragdia? li vaig preguntar, dubts, abans de seguir, sense
transici a mi magrada ms el personatge den Lewt que el
del seu germ, perqu s ms salvatge, ms primitiu i tamb
ms violent, i alhora tamb ms atractiu, ms irresistible,
ms identificat amb la terra on viu. Sembla ms autntic,
daqu que el darrer pla ens el mostra mort, confs per
sempre ms amb la terra rogenca i polsosa.
Ella shavia quedat reflexiva com si rebusqus en els
amagatalls de la memria algun pensament per rebatrem,
per segurament no el devia trobar ja que va fer:
Creus que un amor com aquest es pot donar a la vida real?
Jo crec que entre els homes i les dones no tots els amors
sn el mateix. Lamor enfollit que et pot dur fins a la tragdia





171

s un de tants, per tamb hi ha lamor ms centrat i
tranquil, i lidealista, i el que desperta la necessitat de laltre
vaig respondre.
La necessitat? va interromprem ella.
Vull dir del moment en qu un necessita laltre gaireb
duna manera malaltissa. s un amor que podrem
anomenar... encadenat. Estic rellegint un llibre que va una
mica daix i s... angoixant. vaig acabar.
Em sortien les paraules a batzegades pel meu pensament
errtic i poc format encara, i ella va dir-me:
Ah! Tu parles duna novella. La vida real s ms normal.
Per tu mhas preguntat si lamor de la pellcula es podia
donar, quin et sembla ms irraonable? li vaig preguntar jo.
No ho s. El de la pelli em fa por; el millor s el romntic i
equilibrat.
Em fa lefecte que parlem de dos tipus de romanticisme; jo
parlo del romanticisme com un moviment artstic que sost la
soluci clssica, com la dels romntics que es poden sucidar
per lamor no correspost. Ja veus que aquest, dequilibrat no
en t res. Tu parles del romanticisme dol de dos enamorats.
La pregunta que jo em faig s: com se sap que lamor que
alg pot sentir per un altre s el vertader?
Aquestes coses se saben va insistir ella.
El llibre que et deia que estic rellegint s La impacincia
del cor dStefan Zweig, on es parla de lamor enganys, o de
la pietat enganyosa, i com la covardia en expressar els
sentiments pot desembocar en un final trgic. Lhas llegit?
No. De qu va?
De les esperances amoroses que un jove oficial polons
desperta en una noia baldada, trobant-se encerclat dins
duna estructura social i familiar de la qual no sen sap sortir
sense fer-li mal.
I li vaig preguntar, tal vegada per sentir leco de les meves
prpies respostes:





172

Pot un home covard estimar una baldada? O pitjor: es pot
estimar sent un covard? El protagonista s feble de carcter,
per a la guerra el condecoren com un heroi militar quan en
realitat s un sucida esdevingut heroi; de fet, un
antimilitarista que menysprea la guerra.
I ella em va respondre:
Els homes, en aquest punt, sou ms covards que les dones.
Per una dona el que de veres importa s el sentiment, per
per a un home la vanitat, o el que diran, pot desequilibrar la
balana dels seus sentiments. A nosaltres, esclar que ens
agraden els homes atractius, per el que ms ens interessa s
la seva personalitat, la seva intelligncia o el sentit de
lhumor. De tu encara va continuar ella el que em sorprn
s sentir-te enraonar tan b sent tan jove.
No sc tan jove, ja en tinc disset, gaireb divuit! vaig
mentir una mica Quants en tens tu?
Aix mai no sha de preguntar a una noia, per a tu tho
puc dir perqu ets un bon amic: en tinc dinou.
Inconscientment el tema de ledat va emmudir-nos. Ambds
vam notar que jo era molt jove. El problema raa en el fet que
a tots dos ens agradaven les persones de sexe contrari ms
grans.
*****

Uns dies ms tard, acompanyat per la mare, havia anat a
que em traguessin el segon guix. Tan bon punt el metge va
destapar-me la cama descolorida i aprimada, vaig posar-me
dret i lentament vaig caminar amb el temor de caure, per
lextremitat, tot i sentir-la feble, va aguantar fora b. La
recepta final era: bistecs de carn de cavall, banys de mar i
caminades per la sorra a tocar els rompents.
De la visita mdica vaig sortir-ne content, malgrat que
havia arribat a casa amb un cert descoratjament perqu de
lautobs estant havia vist a la Dolors acompanyada per un
noi ms gran. En Met mho va explicar ms tard, quan em va





173

venir a veure; efectivament la Dolors havia comenat a sortir
amb un noi ms gran que ella i semblava que era un
assumpte seris. Vaig encaixar la nova amb desencs, alhora
esforant-me en ser comprensiu per dolgut: era previsible
per va doldrem. Sentia que havien demolit el mur que
separava la meva adolescncia de la joventut i que dara
endavant ja res seria el mateix.
Em feia basarda demanar el suport den Met, que prou
problemes tenia, i ni tan sols sabia qu li diria a ella si un dia
me la trobs al davant. Pensava que havia de seguir llegint
llibres on sortissin nois amb aquests enderrocs, amb les
meves angoixes, per saber quins comportaments hauria
dabastar, lluny de les ganes que em venien dapallissar-me
amb aquell bordegs que se lhavia endut. Eren molts
interrogants per tan poques respostes i fitava a la rebotiga
dels pensaments el que calia fer. Que no havia vist les
espurnes damor als ulls della, en els seus gestos, en la seva
veu, les vegades que ens havem trobat? O en la seva
tendresa al parlar, en el seu somriure dol i alhora confident?
Jo ja sabia que en ser ms jove que ella no majustava al
model habitual, el cnon social, on les noies buscaven en els
homes que els hi portessin uns anys i que fossin ms alts que
elles. Per la Dolors semblava estar per damunt daquestes
convencions, i ms duna vegada mhavia dit com la satisfeia
estar amb mi i el poc que limportava el que diguessin els
altres. Ella mai no mhavia dit que mestimava, encara que
jo, pobre de mi, pensava que no era menester que mho
digus en veure el seu comportament. Tampoc no li havia dit
jo i prou que ho devia notar. Per postres, les seves amigues
tampoc no ens ajudaven, devien veurem molt poca cosa, i en
coneixia ms duna que em girava manifestament lesquena
mostrant-me el seu rebuig, donant-se el cas que, per exemple,
si volien anar a ballar, ella mavisava perqu tamb hi ans,
tot i no poder-ho fer ni per ledat ni per limpediment fsic.





174

Tan sols ho deia perqu li fes companyia i poder enraonar de
mil coses dementre les altres ballaven.
Ella va ser per a mi com una brisa espiritual, una escalfor
enfora del temps que, abans de deixar-me amb el cor ferit, va
dur-me un al amors que em va sostenir, i que ms duna
vegada em va temptar de llenar les crosses i posar-me a
crrer dalegria. Recordava un diumenge al vespre quan
sortem del centre i ens acomiadvem a la cantonada fosca, a
punt dagafar cadasc el nostre cam. Ella em va fer un pet
als llavis, i en arribar a casa em sentia el noi ms feli del
mn, amb el desig que arribs el proper diumenge per tornar-
la a veure. Tota la setmana vaig somiar amb ella, amb els
seus ulls, la seva figura, els seus llavis, el seu somriure, la
seva suavitat. Seria possible que mestims? Ella mhavia
explicat que a la seva famlia no els agradava que ens
trobssim tan sovint, i daquestes, jo mafalagava per la
valentia della, admirava la seva personalitat i em
preguntava confs el que podia veure en mi, un pobre coix,
endarrerit en els estudis i sense fortuna a curt termini.
Vaig voler escriure-li, i ho vaig fer duna embranzida, una
missiva on abocava sobre el paper tota la rbia que sentia,
per b que una vegada escrita i rellegida no em vaig veure
amb cor de remetre-lhi i la vaig rebregar i llenar, mentre
plorava amargament per lamor perdut. Com el Juli Sorel de
El Roig i el Negre jo tamb, humiliat i encoratjat, hauria
agafat una arma i mhauria tirotejat amb qui havia trat el
meu amor. I per descarregar, irreflexivament, el desencs que
sentia, vaig agafar un got i el vaig fer miques contra el taulell
de pedra de la cuina, amb el resultat de la m sangant.
La veuria anys ms tard, casualment, en un bar de copes a
Barcelona, i aleshores va dir-me que sabia que mhavia fet
mal i que, tal vegada, no havia obrat b. Que a aquell altre
noi lhavia deixat perqu no li havia sabut donar ni la dolor,
ni la comprensi, ni la possibilitat daprendre junts que jo li
donava. Tots dos havem canviat i del mal que mhavia





175

causat ja no menrecordava, o aix li vaig fer saber. En
preguntar-li si a mi mhavia estimat va respondre que s,
per que no mhavia desitjat. La vaig mirar den la present
perspectiva dhome, per no li vaig respondre ja que em vaig
sentir ofs i avergonyit de tan innocent com havia estat.



IV



Lany 1952 havia conegut uns dies fastuosos amb la
celebraci a Barcelona del Congrs Eucarstic Internacional,
inopinadament entorpits en la jornada de la cloenda per una
gran senyera desplegada al cim de Sant Pere Mrtir, sobre la
qual semblava que aquell Juli que jo havia conegut i que
mhavia obsequiat el poema homric, hi tenia alguna cosa a
veure. Ell era en aquests temps, amb la seva vessant poltica
catalanista, un noi allunyat de la classe social on pertanyia,
perqu, davant de la llengua castellana parlada en aquest
mbit aristocrtic, ell enraonava en catal, la qual cosa li
originava un repudi manifest per part del seu entorn familiar
farcit de parents propers als postulats del govern
franquista.Irnicament tamb el rebutjaven els seus
companys destudi i del SEU, molts dells ambigus
simpatitzants dels moviments comunistes, alguns
illegalment actius des de la vaga dels tramvies de lany
cinquanta-u, i que consideraven la parla catalana i el
nacionalisme catal com una mena de classisme ancorat en
els vells temps.
La qesti s que, gaireb sis mesos desprs de la nostra
coneixena, una nit shavia presentat a casa molt nervis per
demanar-me que amagus una multicopista i un plec de fulls
impresos en qu es feia una crida pel canvi de rector de la





176

Universitat, a ms de convocar una assemblea per les
llibertats populars i sindicals.

*****

Quant a lany cinquanta-quatre, mai no loblidaria, i una
de les raons seria el corrent social i patritic que amb el Juli
havia irromput en la meva vida i que em deixaria a curt
termini conseqncies imprevisibles. Tamb em faria veure,
a ms, que la llibertat era un dret individual i social, i que
una de les paradoxes romania dins de lescola, on de ben
petits ens inculcaven idees que reduen aquest dret que
acabava produint joves amb poca, per no dir nulla, capacitat
de decisi.
Un dia, desprs de plegar del port, vaig assistir a una
assemblea universitria, i tot just iniciada, es van sentir uns
crits, en castell, que ens manaven que comencssim a sortir
amb els braos darrere el cap.
Mentre uns saltaven per la finestra, cames ajudeu-me, i els
altres intentaven escapar pels jardins, la majoria estvem
encerclats. El fet s que els que no vam poder fugir vam
sortir entrebancant-nos com un ramat de bens per la porta
principal, on ja ens esperaven una dotzena de grisos armats
fins a les dents, que de mala manera ens picaven amb les
porres o ens perseguien als que intentvem escapar.
Amb lenrenou que va originar-se, en Met, que mhavia
acompanyat, va arribar a temps damagar-se al Seminari
Dioces del carrer Diputaci; a en Juli el van apallissar a la
porta de la Mtua General, a la crulla de Balmes i Gran Via,
i a mi, que no podia fugir, encara mig coix i sol, de seguida un
gris va comenar a pegar-me a lesquena en veurem caure i,
com que instintivament el repellia, va trepitjar-me mentre
barbotejava: comunista de mierda!. Vaig quedar arrupit
dins dun portal, prop del Bar Estudiantil, on havia intentat
amagar-me, mentre tots els altres fugien a la descosida.





177

Amb en Juli no hi vaig tornar a enraonar mai ms, i
noms, anys ms tard, vaig veurel per la televisi, ja
esdevingut un dels poltics ms reconeguts de la transici
democrtica. Pel que fa a en Met, va poder arribar a casa i
avisar els pares abans que el detinguessin tamb a ell.
Aquella nit vaig romandre, amb altres companys de
penries, als calabossos soterrats de la Via Laietana de
Barcelona, on no vaig poder dormir en tota la nit, ja que ens
treien de la cella dun a un, i els que es quedaven escoltaven
llunyans sorolls de mobles o cadires arrossegades o llanades,
barrejats amb gemecs i plors. Quan va tocar-me el torn vaig
comparixer, emps sense miraments, a un despatx mal
illuminat i amb una forta pudor de gernaci, davant de tres
energmens que van ordenar-me seure en una cadira davant
duna taula ronyosa, on un dells va procedir dimmediat a
prendrem les empremtes en tant que un altre teclejava les
meves dades personals, emprant noms dos dits per escriure
sobre una llorda Underwood on senrotllava un paper
groguenc.
Van demanar-me els noms dels meus companys, el que
feien, on es reunien, el que pensaven dEspanya, si eren
separatistes i si pertanyien al partit comunista. En resum,
tot el que jo sabia dels altres i a qu es dedicaven.
Acovardit, compareixia davant uns individus malcarats
dins daquell soterrani misrrim on em feien sentir fred, sol i
desvalgut.
A causa de les meves respostes escarides un dells va
aixecar-se i, entre espurnes salivoses, va bramar:
Tu sabes quin soy yo?
Comenava a fer que no amb un gest, quan amb una
velocitat inesperada va donar-me una tremenda plantofada
que va llanar-me de genolls i, agenollat, mentre mesbandia
el cap pel mareig, men va donar una altra de ms forta, de
resultes de la qual per molts anys sentiria un xiulet
persistent a loda.





178

Encara va tornar a parlar:
Me llamo Creix, y la prxima vez que te agarre te comers
tus huevos de cataln hijo de puta. Y ahora firma aqu antes
de que me arrepienta y ordene que te hagan la ciguea, para
oirte cantar mejor.
Amb lestovada a sobre i la meva ensulsiada anmica, vaig
parlar i signar sense saber qu, i a rodolons em van tornar a
la cella fins el mat, que el pare va venir a recollir-me ms
espantat que jo mateix. Va dur-me al metge sense fer-me cap
retret, ni tampoc la mare, per des de llavors vaig veure en
ell, al fons de les ninetes, unes espurnes dorgull mentre ho
explicava als vens i familiars, per del que jo no em sentia
partcip per la meva prpia vergonya.
El que vaig fer a casa, mut per la rbia continguda, va ser
tancar-me a la meva habitaci i apressar fortament els
punys, en no tenir a qui explicar la cremor que em coa el cap
i el cor. Sense telfon no podia saber res dels altres, als quals,
en una atzagaiada havia denunciat, i acotava el cap amb un
llagrimeig rabit. Com podia expressar el que sentia? Com
podia sortir daquella mena de precipici on havia caigut?
Indefens davant daquella barbrie, no trobaria cap ajut que
em salvs de lodi ins que macreixia poders i que em feia
desitjar la mort dels policies? Quin sentit tenia que uns
homes furtessin la dignitat duns altres? Ara comprenia en el
meu propi cos el significat de la lluita per la democrcia, i em
borbollava pregona la rbia dels annims combatents de
tants anys per lalliberament duna gent i un pas. I per
concloure, ara entenia com es podia desitjar el fracs i fins i
tot la desaparici duns poltics franquistes, que gaireb setze
anys desprs denllestida la guerra del 1936, consentien la
tortura i aprovaven penes de mort pels qui soposaven a la
dictadura.
No sabent ni qu dir ni qu fer, vaig acollir-me a Homer i
vaig obrir la Odissea per la pgina en qu lUlisses inicia la
matana dels pretendents de la Penlop, amb les esclaves





179

que van ajeures amb ells, bramulant tempestus: ...
Gossos!! Ah! Ja us pensveu que jo mai ms no tornaria del
pas dels troians, que aix em raeu la casa i us ficveu al llit
de les meves serventes per fora... ni que tot el patrimoni em
donssiu, tot el que ara teniu i ms que pogussiu afegir-hi,
ni aix el meu bra no voldria aturar del carnatge...
I amb aquest pensament venjatiu, vaig adormir-me.

*****

La vida seguia i, allunyats, per no oblidats, els
esdeveniments policacs duns mesos enrere, em socarrimava
al sol de la platja amb els companys desbarjo. Estirats a la
sorra, mentre fumvem subreptciament uns Bisontes,
parlvem de com ens ho podem muntar amb les noies,
mentre afilvem una ullada dissimulada a totes les que
estaven estirades, soles o plegades en colla, a la vora de la
mar.
Entretant, elles, que tamb ens miraven desquitllentes, de
ben segur parlarien de nosaltres amb un llenguatge esotric,
remarcant bsicament detalls com: s molt alt, o t uns ulls
molt macos, o t un somriure molt sincer. I si ens coneixien:
s molt intelligent, o no. De fet, les que ens agradaven a
nosaltres, de divuit a vint anys, no ens feien massa cas, i a
les de setze no els fiem cas nosaltres.
Jo tenia una vessant ertica que manguniejava
profundament, den que els llibres i el desig desmesurat
mhavien obert un mn de pensament i imaginaci que
necessitava un cor i un cos femen on acollir-se. En tocar els
dinou anys, el sexe era massa important per deixar-lo balder,
i noms tenir dinterlocutor a un cadell seminarista, que em
vorejava la qesti, em consumia. A casa no en podia parlar i
les noies defugien el tema, moltes per desconeixement i la
majoria per vergonya. Les comptades relacions fsiques, si
sen podien dir aix, que tenia, eren a base de petons i





180

escarides carcies als pits, i la font de coneixements
marribava via amics ocasionals o a travs dels llibres. De fet
eren els llibres els qui em resolien gaireb tots els dubtes, ja
que els amics sofrien idntica manca dinformaci, i si ms
no, la tenien deformada o amb idees extravagants.
La paraula mgica era cardar, i tots ens afanyvem en
aquesta cursa dobstacles a veure qui de nosaltres era el
primer a aconseguir-ho, per no ens resultava fcil perqu les
noies no donaven cap mena de facilitat. Amb grans esforos
podem experimentar per carrers solitaris, on la foscor ho
dominava tot, per amb el pacte tcit que no es podia passar
la barrera genital. Com explicava un amic: si hi surts sovint
gaudeixes de la boca, si ets el seu nvio, de la cintura cap
amunt, i si et promets, amb lanell preceptiu, de la cintura
cap avall.
El descobriment va arribar-me via la Ingrid, una noia
holandesa que vaig conixer a la platja i que, al tercer dia
que sortem, asseguts a les fosques en un banc de la Plaa del
Sol, em va fer, voluntriament, de tot cor vull dir, una palla
monumental, cosa molt important si tenim en compte que
amb les noies que havia sortit no shi valia ni leloqncia ni
el pregar-les llargament perqu mho fessin i, si hi accedien,
eren maldestres, sense saber ben b ni com ni qu fer. Fins i
tot alguna mhavia dit que hauria de confessar-se al dia
segent.
Va convidar-me a la pensi on sestava allotjada i per fi va
arribar el moment tan llargament esperat. Vaig anar-hi amb
el desig a vessar, per amb un insospitat pessigolleig de por a
les mans que em va fer oblidar tota la teoria prvia, i que
amb els dits tremolosos no li podia descordar ni els botons de
la brusa ni remotament els clips del sostenidor. Per comenar
em va deixar fer rpid i precipitat, per en el moment de
lembranzida em va refrenar suaument amb consells a loda
sobre el ritme a emprar.





181

Encara recuperant-me de lesfor, vaig sentir com ella
mestimulava amb les mans i la boca fins a provocar-me una
gran erecci, i com oberta sobre mi amb un moviment de puja
i baixa soferia a les meves llepades, mentre mincitava el
tercer orgasme, que al final va esclatar amb una contracci
escanyada de plaer i plenitud, molt per sobre del que jo havia
ensomniat.
Va ser un sojorn absolutament intens tant sensual com
sentimental, i tamb pels intercanvis personals que ens va
aportar, ja que ella era una noia amb una formaci cultural
slida amb la que es podia parlar de tot: poltica, religi,
llibres, art i sexe. En tornar a la colla, els companys em van
rebre amb lespurna de lenveja als ulls, en tant que les noies
mesguardaven en silenci, amb un secret inters, mut, sobre
lexperincia endevinada.
Lodi punyent vers la policia i el govern, i lenriquiment, per
sempre ms irreversible, que maportaria la meva relaci
amb la Ingrid, va conformar en mi una nova manera de
pensar i de relacionar-me. Noms amb el meu amic de
sempre, en Met, compartiria, sense saber que seria la darrera
vegada, les experincies viscudes en el decurs daquella
setmana, comprometent-nos ambds ell, per, sense cap
entusiasme a conseqncia de lempresonament al seminari
a que cada any sortiriem a lestranger.
Havia arribat lhora de conixer gent de fora, pobles
diferents i noves experincies. En definitiva, havia de fugir
de lopressi familiar, de la social i, sobretot, de la poltica.
Mhavia marcat el que havia batejat, pretensis, com La
ruta dels corresponsals, que consistiria en viatjar als pasos
on La Vanguardia tenia els seus corresponsals a fi de
contrastar amb ells el que succea a Espanya.
El proper any, doncs, aprofitant que havia enllestit el
peritatge industrial i canviava de feina, vaig agafar tres
mesos de vacances i, tot seguint limpuls de tants joves





182

europeus, vaig viatjar a Israel a lobjecte de trobar una nova
democrcia social, nacionalista, dura, que safermava pertot.
En Met, ben al contrari, ja havia donat un tomb radical a la
seva vida tot soterrant els vells somnis per obrir-ne uns
altres de nous, tal com feu en acceptar jois la vocaci
sacerdotal. A mi, a qui el dogmatisme de lesglsia
mespaordia fins i tot quan hi creia, no va semblar-me que a
en Met li suposs cap problema, perqu ell senzillament el va
ignorar per aprofundir en uns altres senders que considerava
fonamentals: la paraula del Senyor, la solidaritat amb les
vctimes i lesperana de millorar les injustcies, aix s,
ltica del coneixement i lamor per lsser hum.
El cert s que jo mai no havia sentit parlar a en Met tal
com va parlar-me aquell dia. Ho va fer amb tanta fludesa,
amb tanta honestedat i amb tant convenciment que no vaig
poder retreure-li cap mena de tradoria. Res ms allunyat del
meu pensament, per altra vegada em quedava tot sol com
tantes voltes em succeiria en el decurs de la meva existncia.
Anys desprs el tornaria a trobar, per aleshores el meu cor
romandria en una foscor llbrega, gaireb en un punt de no
retorn, on em sentia com un no ning. Per deixem-ho aqu i
no avancem esdeveniments.

*****

Estava entestat en viatjar a Israel, on hi volia fer una
estncia curta, principalment perqu admirava els pobles,
com tamb ho rem els catalans, amb unes tradicions i unes
llegendes arrelades que les havien sabut transmetre de
generaci en generaci.
Passats uns anys, en obrir els ulls a la situaci palestina,
amb les seves terres successivament ocupades per lexrcit
israeli, em descreuria dels drets i deures que els meus amics
jueus mhavien explicat ja que ells posaven lmfasi solament
en els seus drets. En aquell temps, per, la meva profunda





183

admiraci per un poble amb aquella constncia histrica tot i
ser escarnit arreu, i la fora en reeixir la gran naci jueva,
amb la seva parla hebrea, no em deixarien veure laltra
realitat. Sense obviar que en ser lnica democrcia de la
zona, als meus ulls els donava un plus de confiana.
Per primera vegada en la meva vida, vaig haver de desafiar
lautoritat familiar i lliurar una guerra dialctica amb els
pares en dir-los que volia anar-hi per treballar en un quibuts.
Les notcies que ens arribaven a travs dels mitjans
espanyols eren deficients i esbiaixades; ens parlaven dun
pas perills, i el viatge tampoc mera fcil si shi afegien
les ms que segures dificultats per obtenir el passaport,
degut als meus antecedents penals; malgrat tot, el vaig poder
aconseguir grcies als bons oficis dun comissari amic dun
familiar, i finalment vaig anar-hi a travs de Lisboa. All
vaig agafar un vaixell mixt de crrega i passatge, la majoria
joves jueus de tota Europa, que, tal com volia fer jo, anaven a
Israel per ajudar i quedar-shi o per treballar els tres mesos
destiu.
En el quibuts Degania hi havia una organitzaci perfecta.
Els diners no eren el ms important, sin els principis
socialistes, la idea de missi, en la mesura que la gent
emprava el sentiment per sobre del fet material. I feia pas
treballant all on els seus serveis eren requerits, a ms que
la illusi de la primignia feina comunitria agrcola per
subsistir els donava un cabal de solidaritat enriquidor i
anims. Noms imaginar que mentre treballaven per
convertir el desert en terra frtil construen un Estat propi,
els donava forces per seguir la lluita aspra i perillosa.
Els vespres, havent sopat, sota el devessall dels estels
penjats daquell cel blau fosc, es formaven les colles en qu es
parlaven les llenges ms diverses, es cantaven canons
vingudes amb els joves darreu i es discutien temes
ideolgics.





184

Amb el primer estel del capvespre del divendres sencetava
el Sbat i tot saturava, excepte per alguns de nosaltres que
laprofitvem per anar-nos-en a Tel Aviv, on la vida es
desbordava des del divendres fins a la matinada del
diumenge, i on els joves jueus i no jueus ens divertem
ensems, perqu la vida tan amenaada era massa curta per
no viure-la plenament.
Al quibutssim hi vaig romandre dos mesos llargs, menys
uns deu dies que els vaig aprofitar per visitar el pas. Ho vaig
fer acompanyat de la Gisela, un meu amor israeli dorigen
argent, i plegats vam visitar tots els llocs emblemtics de
lAntic i el Nou Testament. El viatge va ser una experincia
formidable, per com estava militaritzat el pas, ja que la
comunicaci amb els rabs no era segura i, a ms a ms,
perqu per anar dun poble jueu a laltre la majoria de
vegades havem de travessar tamb pobles rabs i controls
policacs israelians a dojo.
El dia que ens vam endinsar per la ciutat vella de
Jerusalem, la meva Gisela caminava tremolosa pel mig del
carrer, davant dels rabs, asseguts en petites cadires sobre
les estretes voreres, que fumaven els narguils, que a mi sem
miraven encuriosits i a ella amb una espurna lbrica als ulls.
He de confessar que el pas em va canviar fins el moll de
los, no endebades el procs de revoluci i evoluci en qu tots
estaven immergits, el sentiment nacionalista, la voluntat
de construir un pas independent envoltat denemics, la
sensaci de risc, la cacera a la que els rabs els sotmetien des
dels turons del Golan, tot, tot, penjava dun fil que ells
suportaven i que els empastava de la filosofia del viure el dia
a dia.
Amb la mort tan a les envistes no hi havia temps per
perdre i aix es feia ben pals en les relacions amoroses, on,
per dir-ho ras i curt, no es perdia temps en lenamorament i
el festeig; els qui noms hi rem per dos mesos perqu el
temps sesgotava, i els israelians perqu lendem els era una





185

incgnita. El meu exemple fou desafortunadament
paradigmtic. Jo sentiria un amor encs i correspost per la
Gisela, per ella va marxar un dia al seu destacament del
sud i no va tornar. Mai no vaig saber amb seguretat qu li va
succeir, perqu lhavia conegut en una cafeteria de Tel Aviv i
no havia arribat a conixer uns seus amics que potser mho
haurien contat, o no, i ara, al preguntar, mentre mostrava la
seva fotografia i menfrontava a aquell silenci arreu, em feia
no s qu continuar.
Ella sempre mhavia dit que no els permetien explicar on
estaven destinats i el que hi feien, malgrat que aix ltim
mera evident, i que no em refis dels rabs, perqu no
havien acceptat de bon grat el manament de les Nacions
Unides respecte els assentaments jueus i mai no els
perdonarien. Amb la creaci del seu Estat, els israelians van
acceptar la decisi de lONU, i els rabs no solament la van
rebutjar sin que la seva resposta va consistir en una srie
irregular dinvasions fracassades.
El temps viscut a Israel va portar-me remembrances de la
figura de Jess, que va seguir-me fins i tot quan vaig deixar
de creure en els dogmes eclesistics. Podia acceptar la seva
paraula com la dun home sant, per rebutjava que la sola
veritat estigus en els evangelis sinptics. I tot i tenir-lo per
un home de pau no deixava de sorprendrem els seus
rampells violents, com el dia que va expulsar, fuetejant-los,
els mercaders del temple de Jerusalem, o com un altre dia
que en topar amb uns dimonis els va fer esfondrar en una
porcada, el que va motivar que els pobres garrins es
precipitessin al mar.
En totes les discussions jo sempre defensava el du
antropolgic, el mite vers el smbol, en contra del que feia
lAntic Testament quan parlava del Du essencial per
lesdevenir de la humanitat, i veia tant el politeisme com el
monoteisme com una necessitat de copsar la feblesa de lsser
hum davant del mn circumdant, per tot comenava i





186

sacabava aqu. I si sem pressionava per tal que em defins,
veia, fins i tot, ms natural el politeisme que el monoteisme,
en rebutjar per principis tot el que tingus a veure amb
larbitri div o amb la dominaci dalg sobre alg altre. No
acceptava un du omnipotent perqu si era omnipotent havia
devitar la maldat, i si no ho era, no era du.
Com diu Stephen Hawking, lexplicaci racional i cientfica
de lunivers se sost perfectament sense la intervenci divina,
excepci feta del moment inicial que la cincia acabar
aclarint. O, probablement, mai no aclarir.

*****

Ranejats els vint-i-un anys i acabat el peritatge, havia
comenat una nova feina a les drassanes de Can Pujol, al
moll de llevant de Barcelona, iniciant alhora els estudis
denginyeria a lEscola Naval. La meva passi per la lectura
no sols no havia minvat, sin que a mesura que guanyava en
enteniment llegia ms i en gaudia ms abastament. Havia
continuat les lectures en catal i havia descobert, entre
altres, Solitud, de Vctor Catal, Josafat, de Prudenci
Bertrana, i un llibre que mhavia deixat en una expectativa
sensual permanent: El Poema de la Rosa als Llavis, de Joan
Salvat-Papasseit, un llibre que en explicar una histria
damor plantejava la fusi, la sntesi, entre lespurneig del
desig sexual i la vida, entre lhedonisme i la realitat. Tamb
el tornaria a repensar anys desprs, quan llegiria alguns
poemes de Vicent Andrs Estells, cafits damor i erotisme.
Mentrestant, a la feina mhavien organitzat un viatge
inslit daprenentatge al port de Houston que jo vaig fer
extensiu a Mxic.
Una vegada arribat a la capital mexicana, no em va costar
gens imaginar la formidable llacuna on havia germinat la
Tenochtitln dels asteques, i la primera vegada que els
espanyols la deurien veure des del Popocatepel.





187

Havia llegit aquest passatge histric, per tanta
monumentalitat arreu em va sorprendre positivament, i em
va fer entendre la cultura dun poble que, deixades de banda
totes les seves prctiques de suprbia i crueltat exagerada
pels invasors a lobjecte densorrar la seva personalitat,
havia arribat a uns nivells socials extraordinaris,
arquitectnics i astronmics que lestultcia dels espanyols
malmeteren absurdament en poc ms de cent anys.
Em preguntava quins estels favorables van ajudar Corts a
convertir una aventura organitzada per la cobdcia de lor i
largent en la conquesta dun enorme pas. Tal com havia
aprs a Cuba, ell sabia que als indis sels vencia a la curta
per la fora de les armes, pels furts de les seves dones, del
seu sistema de vida, de la seva feina i dels seus smbols; i a la
llarga per les epidmies, i daquestes, la verola i la sfilis en
serien els exemples definitius.
Moctezuma, per, rei frgil i autoritari, estava obsedit per
la llegenda ancestral que lavisava de larribada, per on
salava el sol, duns ssers superiors: ... els indis feren
dibuixos den Corts(...), i sembla que un soldat mexic tenia
un tros de casc daurat(...), i en Moctezuma en veure el casc,
tingu per cert que els espanyols eren del mateix llinatge que
un seu avantpassat de pell blanca i cabells rossos, que en
marxar els digu que un dia uns altres homes com ell
tornarien a possessionar-se daquestes terres....
El temor del rei anava en augment en veure que les tropes
espanyoles seguien avanant inexorables en direcci al cor
bicentenari del seu reialme. Per dacord amb les normes
dhospitalitat, els va donar la benvinguda amb tots els
dignataris caminant en process a lentorn de lesplendors
palanqu reial, reblert dincrustacions dametistes,
malaquites, topazis i aiguamarines, sostingut sobre les
espatlles de vuit indgenes. Sota el sol del migdia, amb la
gentada que els esguardava en silenci des dels terrats, des
dels canots, i des de les voravies de la calada daccs, la





188

capital de Mxic llua esplendorosa sobre la llacuna. Ms que
Constantinoble, diria un capit espanyol en veure els palaus
i temples que hi sobresortien, els ponts que els connectaven,
les cases amb arbres ombrvols i fruiters, les terrasses a
vessar de flors.
A mi, magradava imaginar el que sentirien i el que es
dirien ambds, Moctezuma i Corts, representants de dues
civilitzacions tan diferents, en trobar-se lun davant de
laltre, i mimaginava els prnceps mexiques abillats amb
vestits de mil colors duna intensitat encisadora, i als xamans
enclotats dins els caps de bsties mtiques. Tots amb llargues
plomes de Quetzal i de paons, amb ornaments dor, plata i
lapisltzuli sobre les capes, miralls dobsidiana a les mans,
faixes tintades de vermell i verd, i sandlies amb
incrustacions daurades. I als espanyols mels imaginava com
lexemple dels soldats europeus del segle XVI: incultes,
primitius, bruts era tanta la llordesa que carregaven que els
indis deien que pudien a mort, luxuriosos, arrogants i amb
el costum de menysprear, violar i esclavitzar els indis. Per
aix, els asteques, a no trigar, sadonarien que noms els
podrien fer fora per la fora.
Els espanyols volien tot lor. La feblesa del rei els havia
concedit innumerables peces i ells havien arribat a les mines;
el rei els havia mostrat el tresor reial, i ells van fondre els
records i les figures heretades dels seus avantpassats per
transformar-ho en lingots i enviar-ho a Espanya.
Era evident que a tots dos els superaven les circumstncies.
Moctezuma, insegur, se sentiria venut dentrada, i Corts
el gran capit assetjat per diversos cantons reaccionaria
desproporcionadament des que tamb ell havia descobert la
seva prpia inseguretat.
s correcte parlar dun capit de Castella com un home
insegur? El conqueridor del gran imperi mexic? Recordo
haver llegit certes maledicncies que sexplicaven a Cuba de
les relacions ntimes de Corts amb el governador Diego de





189

Velzquez, i el posterior canvi i les conspiracions daquest
darrer per apropiar-se de lxit de la conquesta. Potser ms
que per la inseguretat, la reacci de Corts estaria provocada
pel desconeixement, o per la incomprensi, dels qui com el tal
Velzquez, envejosos, el volien amanyagar.
El fet s que una vegada mort lemperador no pels
mexiques, com ens fu creure la historiografia dels
vencedors, sin segurament pel comandament espanyol, els
asteques els farien fora de la llacuna, amb una desfeta
humiliant per Corts a qui ofegarien una gran part del seu
exrcit en fugir per la porta de ponent la de Tacuba, en el
decurs de la que els historiadors en dirien La Nit Trista.
Vaig trobar el que de la vergonyosa fugida va explicar el
Cant de Tacuba:
En Tacuba est Corts
Con su escuadrn esforzado
Triste estaba y muy penoso
Triste y con gran cuidado
La una mano en la mejilla
Y la otra en el costado...

Temps desprs, Corts tornaria a sang i fetge i tot seria
diferent en lluitar calada a calada, squia a squia, pont a
pont, terrat a terrat, per les vies abans netes i amples i ara
roges de sang i despulles. Fins a aconseguir una victria
definitiva. Hi havia sang pertot, fins al punt que als carrers
les botes dels espanyols senganxaven matusseres. Com diria
un historiador castell: ... y la laguna se volvi roja.
Al final Tenotichtlan seria transformada, i de la capital
dun imperi grandis i nic en restaria un impersonal
paratge de terra i runes, dins La Nova Espanya, sense
imaginar els que ho havien fet que uns cents anys desprs la
llacuna podria revenjar-se i inundar amb laigua rediviva la
ciutat edificada sobre la bella capital asteca. I s que





190

actualment s un fet acceptat que la Catedral de Mxic
senfonsa inexorablement.
Jo mesgarrifava de fstic i horror si pensava en la vesnia i
les conseqncies histriques daquests actes, perqu la den
Corts seria una espantosa venjana que acabaria amb la
cultura asteca, que, a diferncia de lAu Fnix, ja no
ressorgiria. Tal com sinscriuria en el blas duna colobrina,
dita prpiament Au Fnix, forjada en or, argent i coure, i
tramesa com un regal al rei Carles I dEspanya:

Esta ave naci sin par,
Yo en serviros sin segundo
Y vos sin igual en el mundo.

La desproporci de la violncia de Corts amb la dels
mexiques sem va fer evident. Aquests eren sanguinaris en
els sacrificis simblics, i la sang untada i encrostada als
graons del temple assenyalava fidelment els illimitats
poders de la seva creena, per la revolta de la Nit Trista
tindria pels asteques unes conseqncies incalculables, ja
que perdrien la vida, perdrien la ciutat i perdrien limperi.
Corts, a qui posteriorment el rei dEspanya honoraria amb
un marquesat, deixaria anar tota la fria, tota la fora i tot el
poder del foc contra els que se li van oposar, en encetar all
que els historiadors objectius contarien com un genocidi, amb
un rastre histric de cinquanta milions de morts.
Una vegada vistos els frescos tridimensionals,
nacionalistes, tnics, de Diego Rivera, de seguida vaig ser
conscient que qualsevol disputa sobre Corts amb els meus
companys mexicans em crearia enemics irreconciliables, i
que el millor que podia fer era no parlar-ne. A ms a ms,
havia entrevist uns fets que mai no podria oblidar .
Pel lector que deliti conixer la meva singladura i que
vulgui compartir aquesta realitat monstruosa de Mxic, s
menester que spiga que gaireb trenta anys desprs jo hi





191

tornaria en unes circumstancies que si aleshores les hagus
previst mhaurien resultat increbles noms dimaginar-les.
Perqu la vida em transformaria en un altra persona, un
Armand totalment desconegut, tancat en si mateix, solidari
per solitari, amb el cor fet trencadissa, viatger de mig mn,
relliscs per tot tipus de situacions ben diverses, sotms a
una persecuci policaca inacabable i endinsat en uns fets
revolucionaris nicaragencs, que desprs em durien a uns
altres ambients mexicans, culturals i literaris, que em
permetrien aprofundir i estimar la pintura de Frida Kahlo i
la de Tamayo, els murals de Rivera, al Palau Nacional i al
Museu Arqueolgic, els dOrozco i els de Siqueiros al Palau
de les Belles Arts, i finalment a la literatura de Carlos
Fuentes.

*****

Volia oblidar tots els morts mexicans: les tortures de la
Inquisici, les dones violades amb la complicitat del bisbe de
Mxic, i el trfic de negres africans del qual un Corts
sifiltic i artrtic en va ser partcip en connivncia amb aquest
poder eclesistic. La compensaci a tant horror lhauria de
cercar apropant-me a alg que amb la seva paraula endolcs
la meva sensibilitat esgarrapada i em transmets uns altres
sentiments.
Ho vaig trobar en Rosala de Castro, una poetessa gallega,
pura i romntica, a qui els seus poemes li naixien de la terra
i per la terra, o s, del ms profund sentiment que lhavia
vist crixer. Ella maproparia a un sentit tellric de la vida,
on la pedra antiga i molla, lheura pujant sinuosa, els ponts
vells i enfosquits sobre els rius remorosos, les ries llargues i
grisoses, el plugim regular..., tot hi quedava reflectit.
Del moment en qu Rosalia escriuria la seva obra,
naturalment hauria de suportar incomprensions i injustcies





192

dalguns acadmics que, des de Madrid, menystenien el que
no volien, o no podien, entendre.
Moriria encara jove, com premonitriament ho expressaria
en aquests versos:

Tengo un mal que non ten cura
Un mal que naceu conmigo
Y ese mal tan enemigo
Levaram mi sepultura

Pel que fa a mi, el sentiment i la nostlgia, la saudade, em
taparien de moment les fogueres mexicanes i
macompanyarien durant molts anys, amb el seu poema
Negra Sombra, el meu preferit, al capdavant. Amb lafegit
que la seva prosa va permetrem aleshores recollir-me en la
tendresa del molt endins, ajudant-me a oblidar lhorror de la
mal anomenada conquesta de Mxic, que tant em recordava
la violncia dels grecs durant lenfonsament de Troia.



V



Senyor Doll, que no est b? Em sap greu haver-lo
molestat.
Per parlar dels meus projectes, mhavia citat al Club
Nataci Barcelona amb aquell cap de fbrica que temps en
mhavia aconsellat sobre els valors cristians, per quan el
vaig veure em vaig quedar sorprs pel seu aspecte fsic
esprimatxat, i pels seus ulls apagats, i que, a ms, respirava
amb dificultats. Semblava que havia envellit deu anys de cop.
En comenar a parlar-me, vaig sentir-me una mica incmode





193

i avergonyit, pel contrast de com el veia a ell comparat amb
la meva satisfacci.
Noi, estic ben fotut, per ara no vull parlar de mi sin de
tu, aix que explicam les teves coses i ms val que siguin
bones. Com va tot ? Thas reconciliat amb lesglsia?
Ho sento, per amb lesglsia tot segueix igual. En Met
est al seminari, per a mi no mhi volen.
Va, no em vinguis ara amb aquestes i digues de qu vols
que parlem.
Li volia dir que he acabat el peritatge i que ja he comenat
lenginyeria naval, i tamb volia enraonar sobre els meus
projectes. Malgrat que nosaltres mai no ens vam avenir en
els temes religiosos, vost sempre em va aconsellar molt b.
Doncs mira, Armand, el primer que taconsello s que
canvis de feina si vols pujar de categoria, que segueixis la
lluita i que no afluixis; has obtingut una cosa molt valuosa,
per ara tarribar el ms difcil, com s que els altres tho
reconeguin, i aquesta consideraci te lhas de guanyar tu amb
la teva vlua.
De moment estic aconseguint els objectius que mhavia
marcat: el primer era treurem el ttol de prit i ja el tinc; el
segon millorar el sou, i tamb el tinc; el tercer, una moto, i ja
la porto; ara vaig cap al quart, el pas a enginyer naval; i
desprs al cinqu, trobar una dona que mestimi.
Sem va quedar mirant amb simpatia i va raonar:
Estic segur que obtindrs el que et proposis ja que de fora
de voluntat no ten falta, tal com vas demostrar amb la teva
cama, que tot i coix no vas deixar mai destudiar i treballar.
A ms, que els reptes que thas posat sn tan ambiciosos com
naturals en una persona jove. Noms et recomano que mai no
trepitgis a ning per molta nosa que et faci, perqu la vida
sempre ens acaba passant factura. Sigues seris i formal, i
sobretot pensa en els que tenvolten. Ah!, i lltim consell:
sigues ambicis, per no cal que ho demostris. Als qui no





194

poden arribar els molesta dall ms lambici aliena. No hi fa
res que tu tinguis la ra. Sigues prudent.
Li vaig agrair les seves consideracions, i alhora vaig
adonar-me que els meus projectes els hauria descatir tot sol,
al cap i a la fi com sempre ho havia fet, per ara moralment
enfortit. Exactament aix, solitari, per enfortit.
Respecte el senyor Doll, jo madonava com la seva persona
havia substitut en certa manera la figura del meu pare, ja
que era aquest qui havia dhaver estat el partcip dels meus
neguits de present i dels meus projectes de futur, i dell
haurien hagut de venir els consells ms desinteressats. De fet
la falta de comunicaci entre nosaltres no lhavem pogut
superar; endems, la seva feina dels caps de setmana
limpedia trobar ni que fos un moment per escoltar les meves
confidncies. Anys ms tard madonaria de lerror que
ambds havem coms i maldaria en no cometre el mateix
amb el meu fill. El cert era que la vida i la feina havien
impedit que un lligam directe com el de la comunicaci entre
pare i fill fos habitual, i cap dels dos no vam saber-lo
construir: lun, segurament, perqu no sabia com fer-ho, i
laltre, jo, per ignorncia vital, o per ocultar els meus
sentiments.
A fora de donar-hi voltes he arribat a creure que la
violncia que tants cops mha abassegat em devia nixer
duna mancana destimaci familiar, sobretot per part del
pare, de gestos, de somriures, de paraules, i mha fet pensar
sobre el que realment havia significat per a mi, i si la meva
soledat, i a estones el meu conflicte daleshores, no provindria
de la nostra incomunicaci, del seu silenci, del meu
allunyament. No crec que fos falta damor sin
dexpressivitat, per el que s crec s que levidncia de lamor
hauria estat el gran fre contra la meva violncia de futur.
Ara tenia confiana que cercaria un esdevenir diferent per
a mi. Ni de bon tros mimaginava els entrebancs dolorosos
que mesperaven a tombar de la cantonada, ni que la vida no





195

havia fet ms que comenar, i que el passat quasi no seria res
quan un dia el compars amb el futur que mesperava.

*****

Acabat el concert al Palau de la Msica, vaig rellegir
novament el programa on figuraven tan sols dues
violoncellistes, i desant-lo a la butxaca vaig marxar. A
aquella hora, un quart de dues del migdia, no em venia de
gust trobar el grup de companys i ms aviat preferia
romandre tot sol per madurar una tctica dapropament a la
persona que mhavia trasbalsat daquella forma, i que llavors
jo estava tan lluny de saber el que significaria per la meva
existncia.
Pensant-hi a fons, men reia de mi mateix perqu em
sentia reflectit en el gat que es llepa els bigotis abans de
caar el ratol; noms em faltava una msica romntica de
Schubert de fons per enllestir la feina. I vaig recordar com la
vaig conixer.
Lhavia vist per primera vegada dues hores abans en un
dels concerts que es feien els diumenges pel mat al Palau.
He de confessar que no me nhavia adonat abans i que aquell
dia, en veure-la sortir sola, amb el violoncel lleugerament
enlairat, el cor va saltar-me alertat, o millor en diria
captivat, davant daquella figura etria que amb els ulls
baixos saixoplugava darrere l instrument.
LObertura de Guillem Tell de Rossini t un sentit diferent
del moment en qu larranjament del violoncel puja poders,
i ella li va saber donar aquest sentiment que transcendeix el
moviment mecnic de larquet sobre les cordes. Amb lnim
susps vaig escoltar cada frec daquell dileg amb lorquestra
com si fos un brindis dedicat noms a mi. s el que en dic el
miracle de la msica, quan et sembla que un moviment, una
ria o una obertura, talla de tot durant uns instants mgics
que noms tornars a sentir-los un altre dia, no saps on ni en





196

quin petit instant o, amb una notable mala sort, tal vegada
mai ms.
El concert va acabar i jo, encara en un estat destupefacci
positiva, vaig atansar-me tan rpid com vaig poder a la porta
de sortida dels artistes, per observar si marxava
acompanyada o si lesperava alg.
No va trigar gaire estona a sortir amb la funda del violoncel
a les mans i va acomodar-se amb certes dificultats dins un
Seat 600, darrere duna parella gran que semblaven els seus
pares. Mentrestant, jo, immbil sobre la moto, vaig seguir-los
pel retrovisor.
Aquella tarda no sortiria, ja que volia arrodonir un projecte
de perspectiva geomtrica, per els intents de concentraci
em serien balders, perqu no feia ms que pensar en ella i en
la manera dacostar-mhi.
Lnic sistema era a travs del Palau, aix que lendem
vaig comprar una entrada pel concert segent, una localitat a
la quarta fila de platea, i vaig voltar solitari com una guineu
pels carrers prxims a lauditori modernista buscant la
remota casualitat de trobar-la.
Em preguntava, immergit en aquella follia, si ella seria
tan dola, tendra, afectuosa, ardent i apassionada com
mhavia semblat, o si ben al contrari, sense creure-mho per,
seria esquerpa, freda, perversa, racional i distant.
A mi magradava sentir el violoncel tocat per una dona,
perqu el veia com un objecte sensual presoner del cos della,
reposat lleugerament sobre el pit esquerre i per entre les
cames obertes. Malgrat que pels homes eren els instruments
de vent, en mans i boca duna dona, els que despertaven les
connotacions ertiques i el desig mascul al veure com
tocaven, per exemple, el saxfon amb aquella espectacular
embocadura que evidenciava la dominaci fllica, en el meu
cas era el violoncel, tendrament abraat per elles,
linstrument per excellncia en qu es reflectia lerotisme
ms subtil, imaginatiu i sofisticat. El violoncel tocat per una





197

dona representava als meus ulls lexquisida sensualitat
femenina en tenir lhome desquena, abandonat al desig,
sotms entre les seves cames, presoner dels seus braos i
acariciat dolament per aquets, amb la m della que en
moures com larquet obtenia sons dxtasi, gemecs duna
intensitat desconeguda.
Jo, que em sentia tan sol, agafat a un llibre com el nufrag
a un salvavides, esforant-me per traar la meva via al futur,
a ella la podia imaginar abans de comenar un concert
asseguda a la punta de la cadira, amb lesquena recta i la m
esquerra agafant el mnec del violoncel a lalada del
claviller, o reposant sobre la capsa, mentre larquet jugava a
lliscar tnuement sobre les cordes.

*****

La funci havia comenat i ja no li vaig treure els ulls del
damunt en tota la vetllada; ni un sol cop van encreuar-se les
nostres mirades, ella, sempre concentrada, a la dreta de
lescenari i a la primera fila de la corda, atenta a les
indicacions del director i a la partitura, mentre que jo me
lescoltava, fascinat, pres duna admiraci creixent.
Desprs, amb lacabament de les Sonates n1 i 2 per
Violoncel de Beethoven, tot el pblic va romandre uns segons
en silenci amb lemoci pintada als rostres, fins que tot dun
plegat, com si obes a una sola veu, va esclatar amb un
aplaudiment entusistic. I va ser llavors el moment en qu
les nostres ninetes es van trobar, noms una fracci de segon,
per ens vam mirar.
Vet aqu doncs que tornvem a repetir el mateix escenari:
el Seat amb la mateixa parella dintre, jo repenjat a la meva
moto i els msics que anaven marxant. Ella va aparixer
amb les mans i els braos ocupats per una bossa i lestoig del
violoncel, i en el moment que li feia un pet a la seva
mare em va veure all palplantat, mirant-la tan





198

intensament com ho havia fet abans, i ara, en encreuar-nos
altra vegada les mirades, vaig assajar un mig somriure i amb
dues passes mhi vaig apropar.
Perdoni, em dic Armand i volia felicitar-la, ha estat una
actuaci vaig quedar-me en blanc, per vaig concloure
molt sensible.
Li volia dir magistral o memorable, per mho vaig repensar
a temps. De fet tot lenginy que havia imaginat per acostar-
mhi shavia volatilitzat en un no res.
Mercs va respondre ella.
B... jo... a mi, mha emocionat molt la seva actuaci i
magradaria que accepts que... la convidi a prendre un
aperitiu.
La senyora gran no em treia els ulls de sobre i jo no sabia
qu havia dafegir, fins al punt que encara ho vaig embolicar
ms:
Si no pot venir, no es preocupi. O si pateix per fer cap a
casa, jo la puc acompanyar desprs amb la moto.
Vaig callar de sobte, en veure la cara daquella bona dona,
que no deia res, malgrat que llanava mirades despant,
almenys aix les definiria jo, a tort i a dret.
Nosaltres vivim a Horta va informar-me ella, i va fer de
cara a la seva mare Mare, aneu-vos-en vosaltres que jo no
trigar. Ja pujar en taxi.
La mare, malfiada, va parlar:
Nena, no ests cansada?
No, cansada no, ja saps que en acabar el concert sempre
estic en tensi, i crec que avui manir b prendre un refresc.
Sisplau, no triguis gaire. Ja saps que al pare li agrada
dinar a dos quarts de tres.
Dacord, dacord va respondre ella amb un somriure dol.
Ajupint-se va deixar al seu seient del cotxe tots els estris,
dient:
Pare, em quedo una estona, ja pujar a lhora de dinar.





199

Per fi els pares van marxar, no sense esguardar-me una
vegada ms, i en el moment en qu el cotxe va girar la
cantonada vaig tornar a prendre la iniciativa:
Em dic...
Armand, no? Ja ho has dit abans. Jo em dic Marta.
Vam comenar a caminar. Formvem una bona parella, jo,
alt i prim, mor i amb una aparena externa de seguretat que
em donava el fet de vestir pantalons de xeviot gris, la camisa
blanca i una caadora de pell negre; ella, no massa alta,
prima encara que proporcionada, rossa i amb un aire de
feblesa que desapareixia en tractar-la profundament.
Shavia canviat el vestit negre, llarg, del concert per una
faldilla de vellut blava i una jaqueta de pell vermella que li
donaven un aire jovenvol i alhora atractiu. El coll lenvoltava
amb un mocador blau mar de seda.
La tardor, a Barcelona, s sovint una estaci molt
agradable, on el sol llueix molt clar i la temperatura al
migdia pot arribar als vint graus, i aix comporta que els
diumenges a aquesta hora molts vianants passegin pels
voltants de la Catedral.
Ens vam seure a una terrassa a tombar de la plaa, obligats
abans a travessar davant la caserna central dels grisos,
aquella de qui per sempre ms em romandria un record
amargs.
Fa molt que toques amb lorquestra municipal?
Aquest s el segon any va explicar-me ella.
Com s que vas escollir el violoncel com a instrument?
Per una casualitat. Primer vaig comenar a estudiar viol,
per el dia que vaig escoltar la interpretaci que Pau Casals
va fer de les Sis Suits per Violoncel de Bach, vaig decidir que
el meu instrument seria aquest.
O sigui que el teu admirat s Casals?
No exactament, ell s el gran, lindiscutible, el mestre,
per a mi a la que magradaria assemblar-me s a una





200

intrpret anglesa molt jove i que ja se la reconeix com una
gran concertista, Jaqueline du Pr.
Devies acabar la carrera de msica ben jove...
I tamb la dharmonia; perqu et facis una idea, vaig
comenar a tocar el viol als sis anys i el violoncel als dotze.
He de confessar-te que jo no vaig descobrir-te fins la
setmana passada amb lObertura de Guillem Tell, i desprs
amb lStabat Mater de Pergolesi. Primer a tu com a persona i
desprs a la intrpret. I laudici davui ha estat fantstica;
Beethoven, ladgio del Concert n 1 de Haydn...
s rar trobar persones tan entusiastes del violoncel fora
de lambient musical. Quin sentiment et desperta?
Per un moment vaig quedar-me consternat, envermellit pel
que realment pensava, i vaig respondre, melindrs:
s la seva sonoritat gaireb humana. I tamb lestructura
de la intrpret i linstrument amb qu forma un conjunt
harmonis.
Ho veus amb una mena dulls diferents als prpiament
musicals i sense transici, va proseguir I tu, qu fas ?
Sembla que la msica tatrau.
Magrada molt, per el meu coneixement s purament
cultural. Jo el que s, ho s a travs dels llibres.
Tagrada llegir?
Sense un llibre a labast sc home mort. Com es pot
concebre la vida sense els llibres en general i sense la
msica en particular?
Shavia quedat amb la mirada perduda per les meves
darreres reflexions i va preguntar-me:
Qu ests llegint ara?
Dostoievski. Estic rellegint,Crim i Cstig.
Jo tamb lhe llegit i em va agradar fora, principalment al
comenament quan descriu en Raskolnikov va fer ella.
Me la vaig mirar sense dissimular la meva satisfacci.
Vols dir quan comena explicant el seu pensament? Aix:
...magradaria saber qu s el que ms espanta a les





201

persones; jo crec que el que especialment les intimida s tot
all que les distreu dels seus costums...
S, s, exacte. Quina memria que tens! va fer amb
entusiasme.
Me la vaig esguardar devora, en sentir una sensaci
indefinida que em pujava de lestmac, com si em falts laire,
i volent endevinar-lhi el pensament li vaig explicar:
Els monlegs den Raskolnikov sn indescriptibles...,
escolta Marta, parlo amb tu, encara amb lxit de pblic al
Palau i no puc deixar de preguntar-me pels teus admiradors.
De nvio ja mimagino que no en tens, per tal vegada hi ha
alg en especial?
Va somriurem tmidament, quin somriure, mare meva!, i
va respondre:
La meva nica experincia s de fa quasi quatre anys,
quan estudiava primer de perfeccionament, que va
acompanyar-me durant un temps un company de classe.
rem massa joves. Ms tard, alguna sortida espordica amb
gent de lorquestra i res ms.
No mho puc creure. Que potser els companys dorquestra
tenen benes als ulls?
Ha! Ha! Jo tamb mho he preguntat. Ja the dit que he
sortit amb alg, per dins el conjunt de lorquestra no sc tan
important. Per, i tu? Per qu mhas volgut conixer?
Perqu la setmana passada, en mirar-te, vaig sentir-me
diferent i necessitava parlar-te. Aquell dia ja vaig esperar-te
a la sortida, per no vaig gosar apropar-me. Costa separar
lartista de la dona.
Ara que ho dius...s que men recordo; estaves repenjat a la
moto i feies per no mirar. Avui, quan the vist, mha semblat
que et recordava dalguna cosa.
Jo, encara en la lnia anterior, vaig insistir:
No ser que busques un home especial, el que en diuen el
prncep blau?
Daix res. Tu s que deus dhaver tingut nvia o nvies.





202

Una vegada vaig enamorar-me intensament, per ella em
va deixar per un altre. All va marcar-me un temps i desprs
tampoc he trobat la dona de la meva vida.
Tots dos entreteixem una teranyina, conscients que ens hi
podem quedar enganxats, i anvem avanant amb una certa
inseguretat pel mn encara obscur dels sentiments, sense
saber si arribaria la llum, per no negligint el seu
coneixement.
Per lests cercant? va preguntar ella.
Den que tinc s de ra que lhe imaginada, no com una
princesa sin com una dona especial, malgrat que les vegades
que mha semblat trobar-la ha estat sempre un
emmirallament.
Tal vegada tu tenamores fcilment del que creus que s
especial i desprs et deceps.
Amb un sobtat gest de disgust va llambregar el rellotge:
Em sap greu per sem fa tard i no vull arribar a casa a
misses dites.
Ens vam aixecar, una mica precipitadament per lhora, i,
tot recordant les mirades maternes vers la moto, li vaig
preguntar, per comproms:
Tacompanyo amb la moto?
Em vaig quedar sorprs amb la resposta clara i contundent:
S, anem. Magrada la teva moto, tan vermella. Quina s?
s una Montesa, la Brio 90.
Asseguda a la geneta em va posar el bra dret sobre
lespatlla, repenjant-se suaument a la meva esquena, mentre
sagafava amb la m esquerra la faldilla. Jo, mentre condua,
la sentia al darrere amb els cabells voleiant, que em feien
pessigolles al clatell i a la galta, i intentava concentrar-me en
els moviments de la moto, per defugir els pensaments de a
qui portava com a paquet.
Lhauria convidat a sortir aquella mateixa tarda, per vaig
retenir-me i vaig preferir anar ms a poc a poc del que el cor
em demanava. En aturar-nos davant de casa seva li vaig





203

preguntar si voldria sortir un altre dia, i ella, amb un
somriure que va arribar-me a lnima, va acceptar.
Com quedem? va preguntar-me.
Qu fas entre setmana?
Noms tinc lliure el dimecres a quarts de set.
Si et va b podrem trobar-nos a les set, i aix noms
perdr tres hores de la feina. Procurar plegar una mica ms
dhora.
On treballes?
Mostrant-li les mans, amb les ungles lleugerament
enfosquides pels greixos de motor, li vaig dir:
Als matins estudio enginyeria naval i a les tardes treballo
com a tcnic mecnic a les drassanes del port. Com que em
deuen unes hores extraordinries, aquest dimecres aprofitar
per recuperar-les.
Molt b. Jo dono classes particulars a uns nens del Tur
Parc; tan punt acabi baixar caminant, i si vols ens trobem a
la crulla amb la Diagonal, a la cantonada del Sandor, cap a
tres quarts de set.
Dacord doncs, fins dimecres.
Ms tard, ja en acabat de dinar, ests al llit, mig
endormiscat, vaig comenar a ordenar tots els sentiments
que sem van despertar el primer moment que la vaig veure.
Madonava que sota la seva figura, frgil en aparena,
samagava una personalitat ferma que la transformava
positivament. Era tot el que a mi magradava i ms. Tant de
temps per cercar-la i mhavia aparegut dimprovs. Havia
estat sincera, sense afectaci, encantadora la recordava
fregant-me lesquena inconscientment al darrere de la moto,
interessant, realista, decidida i romntica. Sobre lescenari
em va semblar ms gran del que desprs apreciaria de prop;
segurament tenia la meva mateixa edat, o s, els vint-i-dos
anys acabats de fer.





204

Com podria arribar al fons duna nima que amb els ulls
tancats es transformava per interpretar Beethoven o Bach,
extraent de linstrument els sons ms increbles?
Ultra aix comparava les dues escultures, per una banda el
conjunt que ella formava amb el violoncel, i per una altra el
que componem tots dos damunt de la moto. En el primer cas,
estaven els dos cossos mgicament units per un corrent
intern, espiritual, que transmigrava donant-se a laltre; en el
segon cas, era una forma fsica i compacta amb els cossos
agafats, com una escultura de Boccioni que talls laire,
mentre girvem units. El primer, era esperit musical, i el
segon era esperit dinmic, per ambds tenien un nexe duni
que els feia complementaris: ella.
Entretant enraonvem, havia estat observant els seus
detalls ms impensats, que mirant-la de lluny mhavien
passat desapercebuts el primer dia: a la comissura dels llavis
la piga petita, una invitaci a besar-la intensament; als
braos, el borrissol, groguenc com la ginesta, endevinat ms
que vist; els ulls blau cel, clars, transparents, com ella
mateixa ho era; les orelles petites amb el lbuls petits i
enganxats; les mans fines i grcils, movent-se com orenetes
al vent; els pits enlairats i ferms, que la jaqueta amagava, i
que, en treure-se-la i quedar-se amb la brusa de color de vori,
sendevinaven dolos com els dtils.
El seu tarann tendre i tranquil havia apaivagat el sentit
profundament ertic en qu jo lhavia imaginada per donar
pas a un sentiment ms sincer i real, i la seva determinaci
en respondrem: s, anem, a la pregunta de si la portava en
moto, va donar-me la mesura de la seva capacitat de decisi.
I la seva mirada amatent en mostrar les mans que a voltes
mavergonyien, amb els dits molt fregats per la pedra tosca i
enfosquits pel greix dels motors marins, va afermar la imatge
del que jo volia.





205

Necessitava un llibre, aix que vaig apropar-me al meu
estimat Salvat Papasseit a la recerca dun fragment, un
sentiment que majuds a expressar el que pensava:

Ulls clucs... lamor...
Sap que la vida sempre s una festa
Una can ... passava jo...
I es venjava fent que fossis meva...

I mel vaig rellegir unes quantes vegades per trobar aquest
sentiment que tant sesqueia amb all que jo sentia.
El dimecres, a dos quarts de set, vaig plegar, afanyat, per
arribar a lhora acordada. Casualment vam arribar-hi
plegats, i li vaig proposar anar a un bar tranquil que estava
en un carrer a tocar de la Plaa Molina, on les llums
esmortides i una msica molt agradable de Paul Anka ens
van donar la benvinguda.
Vam asseurens de costat, en silenci, mentre bevem un
cctel de Cola, fins que ella va parlar:
Com tho fas per estudiar i treballar?
s complicat, per crec que men sortir. El meu nic
problema s lentorpiment de les milcies, i que lestudi i la
feina mocupen tant de temps que no em deixen gaudir
daltres coses tant com voldria: la lectura, la msica, el
teatre, el cinema...
I quan llegeixes?
Els vespres, els caps de setmana.
I quan et diverteixes?
Vaig somriure-li, abans de respondre en el mateix to:
Els vespres, els caps de setmana.
Ella va imitar-me el somriure i va repassar:
Treballes, estudies, llegeixes, vas a concerts i et
diverteixes; que em deixo res?
S, una cosa molt important, si conec una persona com tu
tot el pla es destarota.





206

Vaig veure com senvermellia suaument i com deixava la
mirada entossudida en la copa.
De nou havem callat i de nou va ser ella la que va parlar:
Jo ja intua que sota la teva caadora negra samagava
una persona diferent de la que podia pensar.
Vaig quedar-me descollocat, per vaig reaccionar:
Ten vas adonar quan vaig parlar-te davant de la teva
mare?
No, ho vaig veure al Palau.
Jo seguia descollocat.
Noms en mirar-nos dos cops?
Per ella va fer seriosa:
No van ser noms dos cops, jo vaig sentir la teva mirada
tot el concert i vaig haver de fer un esfor per no distreurem i
perdre la concentraci.
Mhavia quedat sense saber qu dir, i encara va afegir:
Des del prosceni lateral, un moment abans de sortir, et
vaig veure com arribaves i tasseies, i desprs vaig sentir la
teva mirada durant tot el concert. Per aix the dit abans que
et coneixia.
Ella havia callat en adonar-se que probablement havia
parlat massa, per jo, amb bon humor, vaig deixar caure:
A tots els atributs que tens haur dafegir ara el de
mrria, cosa que confirma que la intelligncia humana en
mans duna dona als homes ens transforma en cucs. Deixa
que aquest cuc et doni el premi que et mereixes.
I sense donar-li temps a reaccionar, inclinant-me, li vaig fer
un pet als llavis. De fet un lleuger contacte. Tots dos ens
vam quedar quiets, mirant-nos per lacci inesperada, i jo,
seris, encara que amb els ulls riallers, li vaig fer:
Sn de violoncel les classes que dnes als nens?
No, ells toquen el viol va respondre amb la veu titillant.
Toques el viol per tagrada ms el violoncel, ho dic b?
S, absolutament. El meu primer instrument, ja de ben
petita, va ser el viol, per s difcil sostreures a lemoci que





207

un intrpret pot sentir amb el violoncel un cop lha provat; i
quan nextreu la msica, que neix al cor, s un instrument
indescriptible, perqu el sents vibrar tota tu; i lhas de tocar
amb el cor, no amb el cap, perqu lintrpret mecnic perd la
mgia imprescindible per treure-li tota lnima.
Va aturar-se, en veure els meus ulls rebregats:
De qu somrius si es pot saber?
Del que dius sobre lnima, o el sentiment, del violoncel, i
pel fet que jo sempre he sostingut que aquest sentiment s
molt sensual, i que ho s encara ms si linterpreta una dona.
Estava gaireb segur que ella ignorava on volia anar a
parar al respondrem:
Per exemple, Bach s molt dens i difcil dentendre excepte
si ets un msic avanat. s molt superior el plaer que dna
tocar les sis suites per violoncel que el que sobt escoltant-
les, en canvi hi ha altres composicions com El Minuet de
Bocherini, que, tocat amb el violoncel, s tan agrat per a qui
el toca com per a qui lescolta.
S. El recordo en el Quintet per Corda.
s una pea que est fora b. El violoncel per msica de
cambra s molt acollidor. Tamb toco en un quartet, ja saps,
violoncel amb dos violins i una viola, per ens ofereixen pocs
concerts.
No s on vaig llegir que la msica s tan antiga com la
parla, i si tadones no deixa de tenir la seva lgica si pensem
que lsser hum, en el moment que racionalitza el que fa,
segurament tamb hi troba sentit als sons repetitius. Vs a
saber si la primera veu cantada no fou la duna mare al seu
fill de bolquers. Els grecs interpretaven les seves tragdies, i
el teatre en general, cantant, i el cor grec, que durant tants
anys ha intervingut en els nostres teatres parlant en grup,
tenia ja la funci exacta tal com la tenen als nostres dies els
cors i els orfeons, s a dir, la dinterpretar una can amb
agrupament vaig dir.





208

Aix s tal com dius? Les obres gregues sinterpretaven
cantant? Mai no ho havia sentit dir. s extraordinari.
Me la vaig quedar mirant, xiuxiuejant, mig somrient:
Qu et sembla, em mereixo un premi com el que abans
thas guanyat tu?
Novament lhavia agafada dimprovs i va respondrem
ruboritzada:
No... b, vull dir que no ho s...La veritat, jo, Armand s
que no s qu dir.
Mhi vaig girar i agafant-la suaument per lesquena me la
vaig acostar, sense que ella oposs resistncia, dient-li
fluixet:
Suposem que has dit que s.
I sense ms prembuls la vaig besar poc a poc, com si tems
ferir-la, amb la boca entreoberta buscant amb la meva
llengua la dolor de la della. Fou un bes llarg, ntim, on ens
vam dir moltes coses sense parlar. Desprs, amb els ulls
tancats, ens vam quedar abraats, acariciats per la
complicitat duna can de fons. Al separar-nos, vam deixar-
nos les mans agafades, escoltant el Dont be cruel dElvis, ens
vam mirar, i aquesta vegada el bes fou profund, inacabable.
Ms tard, mentre lacompanyava a casa, sentia lescalf del
seu bra dret sota la meva aixella, prement-me el pit,
abraant-me, confiada. No parlvem, i era un silenci ntim i
cmplice fet del sentiment que ambds havem sentit nixer.
Apropiant-me del consell que diu que quan no spigues qu
llegir busca entre els clssics, en arribar a casa vaig agafar
lArt dEstimar dOvidi. No era un llibre clssic en el sentit
estricte del terme, per havia estat escrit per un autor
clssic, amb un clar sentit dionisac, on es donaven consells
als homes i a les dones en lart de la conquesta amorosa.
Amb el somriure als llavis, vaig enllestir el llibre dargcies
amoroses en un no res, adonant-me que dos mil anys desprs
dOvidi tothom seguia fent i pensant el mateix.





209

No vaig poder estar-me de telefonar el divendres cap al
tard, quan suposava que ja hauria tornat de lassaig.
Marta?
Hola! Quina sorpresa! Acabo darribar ara mateix.
Se li notava la veu riallera, contenta que lhagus trucat.
Total, ens havem vist abans-dahir, per a mi mateix em
sorprenia de com la trobava a faltar, i no havia resistit
esperar a veure-la el diumenge tal com havem quedat.
Jo tamb acabo darribar li vaig fer, per tenia ganes
descoltar-te. s com una malaltia, no et puc treure del
pensament.
A mi em passa el mateix.
Jo crec que mhe enamorat de tu vaig deixar caure amb
un fil de veu.
Jo tamb va contestar-me ella, senzillament .
Vam callar mentre pensvem cadascun el que havem
escoltat i dit. Finalment vaig parlar:
Marta, si comptem la dara, aquesta s la tercera vegada
que parlem. Sona cursi si et dic que ha estat com un cop de
sageta?
Sona precis. Saps que jo mai no havia parlat tan
sincerament de mi, de les meves coses i dels meus
sentiments, com ho he fet amb tu en aquests dos dies? Per
cert, desprs dacomiadar-nos no vas aclarir-me una cosa: per
qu el violoncel tocat per una noia t un nexe ertic?
s una teoria molt personal que ja texplicar el diumenge
li vaig respondre, amagat rere el telfon.
Entesos. Aix fins diumenge?
Fins diumenge.
Vaig penjar ms alleugerit, no en va lnsia que tenia de
sentir-la i de dir que lestimava menfosquia lenteniment.
Tenia feina, ja que el dilluns a segona hora havia de
presentar un nou treball i no avanava amb la velocitat
acostumada. Arran dhaver-la conegut, concentrar-me em
costava un esfor suplementari perqu no me la treia del





210

pensament. De ben segur que mespavilaria si comenava
amb el treball de termodinmica que absorbiria ms la meva
atenci en haver de treballar amb diversos apunts i llibres
alhora. Mhi vaig posar fins a quarts de tres. El temps
mhavia passat rpid i el neguit amors, de moment, shavia
apaivagat.
*****

La vaig veure sortir de les escales del metro i vaig quedar-
me uns segons a lexpectativa, en considerar que aquella noia
tan atractiva pogus ser la mateixa del concert del mat i
que, encara ms, estigus enamorada de mi. Mhavia de
pessigar per confirmar que no era un somni, mentre
caminava a trobar-la; all la tenia, contenta de retrobar-me,
els ulls somrients, disposada a gaudir duna tarda nica amb
lhome que estimava.
Ms tard, repassarem un munt de vegades el que ens va
succeir.
Agafats de la m, amb els braos junts que ens colpejaven
els malucs, havem comenat a caminar en direcci a la Plaa
de Catalunya, muts, encara als llavis el somriure emocional
que a tots dos ens havia produt lencontre i el pet tremols.
On has deixat la moto? va inquirir ella.
A la cantonada de lArycasa.
Qu vols que fem?
Podrem anar a berenar a una granja que hi ha al costat
de Can Jorba i, si et ve de gust, desprs podem anar al
cinema.
Molt b va dir ella, estrenyent-me els dits.
Era una granja petita, familiar, on es servien cafs, nata,
ensamades i xocolata, i on prcticament tots els parroquians
rem parelles. Nosaltres estvem asseguts al voltant duna
taula rodona de marbre, prenent un caf amb llet, quan
darrere meu una veu masculina va exclamar:
Marta!





211

Ella va alar la mirada i amb un gest indesxifrable va fer:
Hola Llus i, com que jo mhavia girat per veurel, ens va
presentar. A ell, en Llus, com un company de lorquestra, i a
mi, com lArmand.
No thavia vist mai per aqu va exclamar ell a la Marta.I
girant-se, com si shagus adonat de la meva presncia, va
preguntar-me:
Em sona la teva cara. Ets del Conservatori?
No, jo no sc msic li vaig aclarir, conscient de
lanimadversi que marribava lliscant, dins el to despectiu
de la veu, sense tornar-li, per, la pregunta.
Malgrat aquesta resposta tancada, a ell li va semblar que
encara tenia ms a dir, i mentre agafava una cadira va
preguntar-nos:
Us fa res si massec un moment amb vosaltres?
Era un noi alt, amb el cabell ros clar, tipus eslau, vestit fosc
i brillant de la planxa, amb camisa blanca deslluda i corbata
anusada vertical, dun negre datzabeja. Vaig notar-lo
encarcarat i foradament amable mentre afitorava la Marta.
Li va dir:
Aquests darrers concerts has tocat de meravella.
Principalment avui has estat perfecta. Si segueixes aix,
podries aconseguir la plaa de titular per lany vinent. I ara
vull dir-te el ms important: mhan parlat que sest
preparant un concert de cambra al Liceu i que ens el podrien
donar a nosaltres. El Quartet Corelli al Liceu, ja mhi veig.
Haurem de preparar un programa atractiu i assajar fort.
Dem ens ho confirmaran i si ens el donen, com espero,
podrem comenar els assaigs en un parell de dies. Ho he dit
a en Josep Anton i a la Rosa i estan entusiasmats. The
buscat desprs del concert i ms tard the telefonat a casa
teva i mhan dit que havies sortit.
Em va semblar que aix ltim ho va deixar caure amb un
deix dirigit exclusivament a mi i, recels, vaig esperar els
propers esdeveniments.





212

La Marta, que havia accedit a contracor que en Llus
sassegus amb nosaltres, lhavia escoltat amb inters
creixent i a mesura que anava parlant mostrava un
entusiasme paregut al dell, fins que va explicar-me:
Estic segura que tot s obra del meu germ Roger, que
toca a lorquestra del Liceu com a segon viol. Timagines un
concert a la Sala dels Miralls ? Hi has estat mai ?
En Llus em va esguardar de cara per primer cop, avaluant-
me amb un aire dubts, glid, com si sospess la meva opini
i si caldria tenir-la en compte o no, i jo, que a aquelles
alades ja era molt conscient de la poca sintonia entre
nosaltres dos, vaig respondre a la Marta, sense deixar de
mirar-lo a ell:
Vaig estar-hi lany passat quan va venir Joan Sutherland,
i no noms vaig estar a la Sala dels Miralls, sin que tamb
vaig sopar al Cercle del Liceu convidat per un dels seus
membres, el Sr. Pujol, propietari de Drassanes Pujol.
Evidentment aix final no calia, pel que tenia de
presumpci, i va ser la gota que va fer vessar el vas de
lesqurria den Llus.
A tu tagrada lpera? va deixar caure en un to despectiu.
S, per treu-li el mrit si tenim en compte que a mi
magraden totes les manifestacions culturals.
Lpera s un gnere difcil dentendre, i el ms complet.
Probablement s el ms complet, com ja va dir Wagner,
per ms difcil dentendre del que ho sn els escrits de
Schopenhauer o de Heidegger, per posar-te dos exemples, no
ho crec. Tu els has llegit?
Vaig percebre que la Marta shavia alertat per la deriva
de la conversa, per quan anava a intervenir, en Llus shi va
avanar, amb les dents serrades:
No voldrs comparar aquests escriptors amb un
compositor com Wagner, lartista total!
Jo no comparo res per cal que spigues que els que tu
anomenes escriptors no ho sn en el sentit estricte de com





213

sentn aquesta paraula habitualment, sin filsofs. Noms
de Heidegger es parla que s el filsof alemany ms
important del segle XX. Llstima que semboliqus amb els
nazis. Quant abasta la histria de lpera? Quatre-cents
anys? Quina s la histria de la Filosofia? Dos mil cinc-cents
anys. Qui sha perdut qu?
Aclaparat per la meva dissertaci, un Llus blanc cers, que
em devia veure com un objectiu a liquidar, va aixecar-se amb
un:
Ja ens veurem dem a lassaig adreat a la Marta.
Ens havem quedat tots dos mirant-nos, i jo li vaig agafar la
m pel damunt de la taula:
Crec que ja s per qu no li he caigut simptic.
Per qu? va respondrem ella cndidament.
Perqu has gosat sortir del cercle endogmic dels msics i,
a ms a ms, perqu est enamorat de tu.
Ella va restar en silenci, mentre macariciava, distreta, els
dits:
Vaig sortir un parell de vegades amb ell per no
magradava. Pensava que tot estava oblidat, i la veritat s
que la seva reacci mha sorprs tant com a tu. Em sap greu
que el primer amic que ens trobem shagi comportat aix.
Jo tamb ho sento, ja que lhe avergonyit davant teu, per
tampoc era cosa de deixar-me trepitjar en presncia de la
dona que estimo.
Em va mirar amb els ulls brillants.
Magrada escoltar-te dir que sc la dona que estimes.
Nests segur?
S vaig afirmar.
De deb?
S li vaig repetir.
Jo tamb testimo, de fet no penso en res ms des de la
nostra darrera xerrada del divendres.
Vam callar, sense deixar-nos les mans, fins que vam sortir
en direcci als cinemes. Anvem reclosos en els nostres





214

pensaments i en all que havia succet, quan ella va enraonar
suaument, com si no volgus trencar lencanteri en qu ens
havem quedat desprs de la doble declaraci:
No em ve massa de gust anar ara al cinema, per qu no
fem una altra cosa? Gaireb no hem enraonat. Podrem anar
al bar on vam anar el dimecres, oi que es deia Dmino?
S. Anem a cercar la moto i hi serem en deu minuts. A
ms, desprs de latac del teu amic, necessito algun premi per
refer-me.
Vam mirar-nos i vam esclafir a riure.




























215









LENGANY DE LAMOR
1957-1962




















Lnica soluci possible
a la violncia s lamor.
(Clara Rojas a la Universitat
de Bogot)





216









































217














I


Armand, passi el que passi, jo mai no et deixar destimar.
Aix ltim mho va dir agafant-me la cara entre les seves
mans, abans de besar-me profundament.
Jo sabia que testimaria aix, Marta. Ho vaig saber aquell
diumenge en veuret sortir del prosceni amb el violoncel a la
m, tan seriosa, dirigint-te a la cadira.
Vas tenir en aquell moment el pensament ertic amb el
violoncel?
S, ja ho havia imaginat abans; amb tu, per, vaig dotar
limatge de contingut. Vols que tho demostri?
S.
Estava agenollat davant della, ambds nus, i sense deixar
de mirar-la em vaig posar dret i li ho vaig explicar com si
muntssim una obra dart:
Tu tasseus aqu, a la vora del llit, i obres les cames perqu
jo massegui desquena a tu, aix, ara em recolzo com ho fa el
violoncel i ja sento un teu mugr endurit que em prem
lesquena; la m esquerra la deixes reposada a la meva
espatlla, potser acariciant-me lorella suaument, i he de





218

sentir els teus braos i cames que mempresonen, i la m
dreta com es desplaa suaument, aix... lentament, com ho
fas amb el violoncel i a la moto..., com baixa i macaricia...
fins a escoltar el meu panteix de plaer.
Com una alumna aplicada va alentir tots els moviments a
lesguard del to agut que en aquella posici sentia com
arribava imperis; les meves mans la van guiar en el
moviment suau, com la del msic que amb larqueta frega les
quatre cordes, i aviat la remor apagada del carrer es confonia
amb la meva descrrega irreversible, i el cap enrere, i les
petites mossegades que ella em feia al coll i lorella donaven
els acords finals.
Vam caure enrere, jo encara desquena, amb ella a sota, que
havia aixecat les cames i les encreuava formant com unes
lligadures entre aquestes i les mans. Vaig girar-me totalment
fins a quedar de bocaterrosa, i ella, sense separar-se, sobre
meu, com en una sella, cavalcant-me, em va dir guturalment
a loda, llepant-me el pavell:
Promet-me que mai ms no timaginars una altra dona
amb un violoncel que no sigui jo.
Mentre assentia amb el gest, recordava els primers
moments daquella aventura.
Jo no volia portar-la, almenys la primera vegada, ni a La
Casita Blanca ni tampoc a un daquells pisos que es llogaven
per hores. A la Barcelona de finals dels cinquanta res no era
fcil, ja que arreu ens sentem vigilats i sota sospita de no se
sabia qu o qui, la qual cosa suposava que per una parella
jove trobar un niu damor era complicat. Vam escollir lHotel
Avenida Palace i, sospesant qu ens faria passar ms
desapercebuts, al final vam decidir que hi entrarem
separats.
Van fer-me la inscripci en un moment en qu hi havia
molts turistes que esperaven que els portessin als toros. Ella,
mig amagada dins dun portal, es va quedar a la cantonada.
Afortunadament ning no estava pendent de nosaltres,





219

perqu era tan absolutament clar que ens amagvem que un
observador una mica atent ho hauria endevinat a la primera.
Amb la gernaci, ni el porter ni els de la recepci no ens va
prestar atenci i nosaltres, un rere laltre, vam entrar a
lascensor, i desprs de prmer el polsador del tercer pis, vam
comenar a besar-nos apassionadament tan bon punt les
portes van tancar-se.
Vam accedir a lhabitaci, i lesclat de la porta en el moment
de tancar-se va coincidir amb la descrrega de la tensi, amb
la rialla nerviosa i joiosa della al trobar-se entre els meus
braos que lestrenyien i les boques que ja sajuntaven. Entre
entrebancs i rialles vam arribar al llit mentre ja li havia tret
el suter i els sostenidors i estava besant-li els pits. Vam
trigar una guspira a despullar-nos, i sense donar temps a
treure el cobrellit turquesa ens vam deixar caure acariciant-
nos incansablement.
I ella va rebrem amb una dolor infinita, barrejant el crit
virginal de dolor amb la intensitat del desig i de la
descrrega sexual.
Una vegada acabada la primera embranzida, ens vam
descobrir els cossos, lentament, acariciant i besant, i tornant
a comenar, ara amb un ritme menys precipitat, i amb la
msica tnue del frec humit i els besos entretallats.
Lorgasme della arribava i jo li deia, gaireb defallit, que
espers noms uns segons, uns segons noms, i al final va
arribar, ambds alhora, explosiu i cridaner.
Adormits i relaxats, sentem els sorolls de la Gran Via com
un rerefons que acompanyava la laxitud perfecta. Jo,
juganer, mossegava els seus pits suaument amb les dents i
amb xuclades intermitents, dementre els dits es perdien pels
rnxols daurats i lescletxa profunda.
Ella macariciava el cap dient-me:
Sempre havia somiat que seria aix.
Qu vols dir?





220

No s si ho sabr explicar. Per descomptat amb lhome
estimat, per en ser un acte on hi ha una certa violncia...
Tu el veus com un acte violent?
No, no des del punt de vista dall que entenem com a
violent, per el fet dun cos sobre laltre, com una mena de
lluita, probablement amb sang...
Jo me lesguardava atentament, sense parlar, mentre
lacariciava suaument i esperava que ella sexpliqus fins el
final:
Tu mhas donat el que jo volia, ets un home dol, molt dol
i comprensiu, i voldria trobar ms paraules per expressar el
que sento profundament.
La sentia enraonar, recolzada ara la meva galta sobre el
seu pubis suau, i mirava els seus ulls clars i transparents,
mentre macaronava:
Armand, passi el que passi, jo mai no et deixar destimar.

*****

Uns mesos abans dels fets esmentats, el nostre amor era
una realitat acceptada de bon grat per tothom. Jo mhavia fet
gran amic dels seus germans, amb els que compartia moltes
coses, com es feia pals la majoria de diumenges que
dinvem a casa dels seus pares, i en qu no sens acabava la
sobretaula mentre parlvem de tot i de tots. En Tonet, el
germ petit, em considerava un exemplar nic, ja que si
alguna vegada em demanava la Brio per anar a prendre un
caf amb els amics, mai no havia rebut una negativa per
resposta, i aix pel noi tenia un valor impagable. En quant
als pares de la Marta, mhavien acollit molt favorablement en
adonar-se de la felicitat della
En aquella casa tot ho dominava lambient musical i molts
diumenges, a la sobretaula, el pare, en Roger i la Marta
formaven el que ells en deien el petit tercet familiar de corda,
on els agradava poder compartir aquelles obres barroques i





221

clssiques que tant estimava el pare. La msica per aquella
famlia era com lelectricitat a la llum, els enriquia la vida i
els donava una connexi familiar envejable. El pare tocava el
piano, la Marta tocava indistintament el violoncel i el viol i
en Roger tocava el viol. A ms, de tant en tant sels afegia la
seva dona, tamb professora de msica, que tocava la viola de
gamba al Liceu. Senzillament extraordinari. Tan
extraordinari, que alguna cosa dintre meu em deia que no
podia durar sempre, que all no podia ser per a mi, perqu a
mi mai no res que fora bonic mhavia omplert tant.
Era temps de msica i amor. Jo li deia que ella tocava
millor perqu la sensualitat lhavia inundat completament, i
ella em responia que jo era lescultor duna dona nova, a la
que el descobriment de lamor li havia donat una altra
dimensi.
A mitjan del mes de gener va celebrar-se el concert del
Quartet Corelli al Liceu, amb un xit de pblic i
dinterpretaci absoluts. Acabat el concert i els afalacs, ens
vam entaular a sopar a la Fonda Espanya del carrer Sant
Pau. En total vuit persones, ja que a ms dels quatre
concertistes hi havem anat en Roger i la Gertra, en Robert
nvio de la Rosa, i jo mateix.
A en Llus, que era un gran violinista, se li girava
lexpressi si em mirava o em sentia enraonar, fos del tema
que fos. En preguntar en Robert don procedia el nom de
Corelli, la Rosa li va contestar tot explicant-li que Corelli va
ser el gran descobridor del viol que temps ms tard
consolidaria Vivaldi.
Vivaldi era un gran msic que va experimentar-ho tot,
barrejant instruments gaireb incompatibles vaig dir.
En Llus va saltar com un espiadimonis:
Crec que el confons amb Bach.
No va intercedir en Roger, lArmand te ra. Vivaldi s el
primer que satreveix a fer-ho. Bach recuperar a Vivaldi i
tamb a Monteverdi, com anys ms tard Mendelssohn el





222

redescobrir a ell; per s Vivaldi el primer que experimenta.
Bach no era un msic innovador. En el sentit estricte de la
paraula era el que avui en direm un intellectual de la
msica i, de fet, amb ell va concloure lesteticisme del barroc.
Mozart i Beethoven s que van innovar desprs de Bach. Per
encara els seus concerts per viol tenen la mateixa estructura
que els de Vivaldi: Allegro Adgio Allegro.
A Bach vaig seguir jo, llanat lamona que la seva
msica no agradi per lestructura intellectual que aporta.
Tanmateix, s el pilar on senfilen els grans compositors que
vindran ms tard. Seria el mateix lAve Maria de Gounod
sense el Clau ben temperat de Bach, sobre el qual el
primer encabeix la seva melodia?
En Llus shavia quedat sense badar boca davant les dades
que tant en Roger com jo mateix havem pintat; i encara em
va haver descoltar de nou:
Referent a Mendelssohn, podrem dir que s el primer
director dorquestra tal com lentenem ara ja que, en
interpretar els altres, obre el mn a tots els compositors
anteriors.
En Roger mescoltava somrient per la satisfacci que li
produa aquella conversa i, inconscient del que sapropava, va
tornar a parlar:
Aix s, tal vegada abans dell ja ho havia fet alg, per
el primer que shi dedica de ple s ell. Encara al segle XVIII
el compositor havia de compondre una partitura per
instrument, dirigir-la una o dues vegades, i, tot seguit,
desprs de lestrena, ja comenava a escriuren una altra.
Tamb Paganini ara parlava laltre component del
quartet, el Josep Anton, un noi tmid i poc parlador excepte
amb el viol a les mans contribueix amb els seus concerts a
fer que els altres compositors siguin coneguts.
Jo mestava assegut a lesquerra de la Marta, que em mig
tapava den Llus, i davant meu hi tenia la Rosa i en Robert,
que va preguntar-me:





223

Pel que veig, tu, Armand, ets un bon coneixedor del mn
musical, qu s el que fas exactament?
Fa de mecnic va explicar en Llus, rient malignament
mentre buscava la complicitat de la Marta, que tamb va
riure desma; aturant-se en sec, per, en atalaiar la meva
mirada enfosquida de cop, i segurament el meu perfil tallat
com de pedra, que em va fer respondre:
Exactament.
Vaig sentir un lleuger mareig, premonitori de la violncia
que marribava segur que em deuria posar pllid per
lesqueixament que em pujava de dins i que no podia
refrenar. Estava segur que sem devia notar pel lleuger
tremolor de les mans, que, incontroladament, es movien
com si es volguessin escapar a envoltar el coll daquell
misries, o com si desitgessin estripar-me els pantalons de
tant estirar. Li hauria esclafat la cara dun mastegot.
Va, Armand, no ten facis de menys va fer en Roger,
mirant-me, per, alertat, mentre feia laclariment als altres:
El xicot de la Marta s un sper. Ha fet la carrera de perit
mecnic, i ara segueix estudiant per treures lenginyeria
nutica. I a ms, sense deixar de treballar al port.
De mecnic va tornar a dir en Llus.
Tots havien emmudit, mirant-sel, sense entendre la broma
reincident, amb la sospita que hi havia alguna cosa entre
nosaltres que no anava a lhora. En Josep Anton va provar de
trencar la tibantor en explicar que lempresari del Liceu, el
senyor Pmies, els havia felicitat efusivament en segellar
lactuaci. La reuni, per, amb les postres a taula i la carota
que jo devia fer, ja havia perdut lalegria dels primers
moments.
Havem acordat, abans del concert, que la Marta tornaria a
casa acompanyada pel Roger i que jo, ats que matinava, me
naniria amb la moto directament a casa. Malgrat tot, al
sortir del restaurant, el pla va destarotar-se tant que ella, en
percebre que no em podia deixar marxar tot sol sense





224

enraonar, va dir-me que preferia anar amb mi, per jo,
inserit en el meu enuig i amb aquella agror irrefrenable que
em sortia pels porus, vaig respondre que era millor fer el que
havem acordat, i sense esperar la resposta vaig acomiadar-
me cordialment de tothom, excepte den Llus, i, immadur,
vaig saltar a la moto i amb un adu vaig desaparixer
Rambla avall.
La fugida accelerada va descarregar-me ladrenalina,
almenys fins a arribar al monument a Colom. Estava
disgustat i fora de control i vaig aturar-me a la Porta de la
Pau, davant els lleons que guardaven la columna de
lalmirall embrollaire, amb el gran edifici de duanes a la
dreta i lnsia de crrer o llanar-me a laigua sota el fred del
gener. La veritat era que no sabia com manegar aquella
situaci. Confiar en la desaparici den Llus del grup era una
hiptesi irreal, ja que aix trencaria la dinmica del quartet.
De la lleialtat de la Marta nestava segur al cent per cent,
per manguniejava, i no hi podia fer ms, lenteniment dells
dos. Malgrat tot, no havia sabut fer-me costat i de fet mhavia
molestat tant la seva rialleta com els comentaris dell. No
volia revoltar-me contra els atacs verbals den Llus, al que li
tenia presa la mida i el sabia venut en qualsevol disputa
formal o informal, sin contra mi mateix per no saber
controlar aquella gelosia que havia brollat de no sabia on. No
em veia amb cor de fer una escena que mhumiliava, i
pensava que era ella mateixa la qui ho havia de veure.
El fred, amb els sorolls esmortets de les barques que es
balancejaven amb la brisa nocturna del moll, a ms de lolor
familiar, intensa, de sal i quitr, va apaivagar el meu mal
humor i em va tornar a la realitat. Ara veia clar que en Llus
era un curt de gambals, per que jo era un autntic imbcil,
tot just a les beceroles de la vida, per no ajudar a la Marta,
que ni de bon tros en tenia la culpa i a ms havia volgut venir
amb mi en adonar-se de la situaci. I jo, mho vaig dir
novament, com un autntic imbcil, en comptes dajudar-la a





225

sentir-se b en un tema del qual ella no nera culpable, em
vaig fer lofs, menyspreant-la davant dels altres. Ni una sola
vegada, ni una sola, vaig repetir-me mentalment, den que
anvem junts ella mhavia donat el mnim motiu per dubtar
de la seva lleialtat. Ni amb en Llus ni amb cap altre. Ella
se sabia meva tant com jo era seu i en aquest punt no hi
havia res ms a dir. Al tema de lencontre, de la topada
daquell vespre amb en Llus, hi havia dafegir, doncs, el meu
tarann, a voltes esquerp, que shavia mostrat estricte amb
escreix, poc flexible, i el remordiment per lestona que estaria
passant ella desprs duna vetllada, des del punt de vista
musical, tan complerta. Tot i amb aix, no hi podia fer res, ja
que estava enfonsat en una capgirada que era superior a mi.
Hauria de deixar danar als concerts per no trobar-me amb
aquell subjecte inqualificable? Si ell realment estava envejs,
engelosit de mi, en certa manera el podia comprendre; calia
preocupar-men, per? El millor seria no parlar-ne, i si la
Marta mho preguntava li diria la veritat, encara que, quina
veritat? que no magradava veure en Llus rondant-la? Calia
ser tan directe? Si no anava amb compte lacabaria perdent.
Havem acordat que ens ho direm tot, per hi havia coses
que per prpia dignitat no les podia dir, perqu no afectaven
al nostre amor sin a sensacions indefinibles; i jo sentia que
mempobriria si li deia el que em succea. Vaig decidir no
enraonar dels pensaments, deixar-los com a pensaments, i
dir-li noms que mhavia molestat la seva rialla quan en
Llus va voler ofendrem en titllar-me de mecnic, no
solament per qu va dir sin per com ho va dir, ja que dit
aix ofenia tots els mecnics. Un insult classista que no es
mereixia cap rialla cmplice i menys la della. Per si en
parlvem, igualment li havia daclarir que jo mhavia
equivocat en no deixar-la venir amb mi. Vaig pujar a la moto
i vaig enfilar el Passeig de Colom en direcci a Pere IV. En
arribar a casa vaig trobar una nota que deia que mhavia
trucat dues vegades i que mesperaria desperta fins que la





226

truqus. Tots els propsits dun instant abans shavien esvat
i em vaig estar uns minuts rumiant el que havia de dir per
no demostrar la feblesa de la gelosia. Decidit, vaig marcar el
nmero i al primer to ella va despenjar.
Armand?
S.
Com s que has trigat tant? Em feies patir.
La veu, a ms de baixa, segurament per no molestar els que
dormien, se li notava trmula.
Mhe aturat un moment al moll a reflexionarvaig fer.
A reflexionar? A quin moll?
Al de les golondrines. Em sap greu, Marta, per no puc
aguantar en Llus, s un no em sortia la paraula i al final
la vaig deixar anar desgraciat, una paparra que no me la
trec de sobre, i a ms a ms, tu li rius les grcies.
Ja estava dit. Malgrat tots els propsits de no parlar-ne, era
el primer que havia deixat caure.
Ella va dir-me:
No lhas descoltar tan seriosament. A vegades diu coses
errades per ho fa sense nims ofensius.
Potser s que tens ra, deixem-ho aix doncs; segurament
em sobra rauxa o amor propi, no ho s. I em falta comprensi.
A ella, la meva veu li devia sonar poc sincera i estranya, i
vam callar perqu cap dels dos, tot fent esses i dreceres, no
afrontvem el tema clarament. Notava que ella no volia
acomiadar-se daquesta manera i novament va ser la que va
decidir parlar:
Em dol que tho agafis aix.
Deixem-ho estar Marta, ja the dit que segurament no tinc
ra.
No, no, Armand, no es tracta de tenir o no ra. Entre les
parelles molt sovint hi ha malentesos, ferides que, per no
guarir-les a temps, romanen obertes. No vull ficar-me al llit
daquesta manera. Si volies marxar al moll a pensar haurem





227

pogut anar-hi junts i almenys haurem enraonat, perqu jo
the demanat marxar amb tu.
I per qu ho has fet?
Perqu mhe apercebut que no estaves b i volia donar-te
el meu suport, que em sentissis a prop teu. Aix de senzill.
Em sap greu, per jo no tinc perqu aguantar un individu
com en Llus, que em menyst en pblic tractant-me
pejorativament de mecnic.
s ell qui sha posat en evidncia.
Segurament, per tu rient-li la burleta li has dat ales.
Ho sento, mha agafat desprevinguda, i tampoc sabia que
et molests tant que tho diguessin.
A mi no em molesta que em diguin mecnic, he estat
treballant-hi den que tenia catorze anys i mai no me nhe
avergonyit. El que mha molestat s el to que ell ha emprat
per dir-ho, que fins i tot en Roger ho ha notat. Em sorprn
molt que tu no te nadonessis.
S que ho he fet, noms veient-te a la cara en tenia prou.
Per aix volia venir amb tu. Amor meu, aqu noms hi ha un
tot i s el nostre. Ens ho hem dit un munt de vegades,
nosaltres som, tal com tagrada repetir sempre, una unitat
escultrica amb nima. No ho espatllem per la bajanada dun
pobre noi envejs.
Em sap greu que per una bajanada, com b dius, thagi
espatllat una nit fantstica.
Encara no mho havies dit.
He estat el primer en dir-tho. The fet un pet i the dit
que testimava i que has estat meravellosa. No em
confondries amb un altre, oi?
No mai, per has marxat del grup.
s que el protagonista era el grup, i jo ja havia pensat
felicitar-te a la nostra manera quan estigussim sols.
Superat el mal moment, ara tornava cmplice, picardiosa:
Una manera, entusiasta, entusiasta?





228

Sper entusiasta li vaig dir, finalment alleugerit, amb la
respiraci recuperada.
Testimo amor meu. No tentretinc ms, afanyat a dormir
que dem has de matinar.
Jo tamb testimo. Amor, el millor que mha succet a la
vida ha estat conixer-te.
Encara amb el ress de la seva rialla, vaig rebobinar tot el
succet amb la ferma determinaci de no tornar-hi a caure
ms. No sabia per qu, per tenia el pressentiment, com ja
mhavia passat un altre cop, que la perdria.
Havia de rellegir el Siddhartha per retrobar la pau mental i
escatir el sentit de la vida, la ra del sentiment positiu i la
transcendncia de les coses. Per no com el qui t sempre
lespasa a sobre amenaant.
Amb el llibre a la m vaig deixar-me caure al llit.
Vaig engolir-me les dues-centes pgines duna tirada, en
voler absorbir aquell al anmic que es desprn de la seva
lectura: ... a mi noms matrau la contemplaci del mn... i
de tots els ssers amb amor, admiraci i respecte....
Havia de ser la pau daquest moment la que jo havia
dagafar, com un refugi, per no tornar a cometre els meus
errors anteriors. Vaig tornar a subratllar pensaments i frases
senceres, i prcticament sense dormir vaig llevar-me amb un
somriure ample. Estava cansat i mesperava un dia dur, per
em sentia reconfortat per la lectura del llibre de Hermann
Hesse. Una vegada ms, havia trobat en un llibre all que
estava buscant. La pau descoltar el silenci, o la remor de
laigua, o la del bosc, o la dun mateix si fa el que ha de fer.



II








229

Tanta illusi que em feia el viatge a Itlia i tant desencs
com hi vaig tenir...
Vaig despertar-me en el moment que dos gurdies civils em
demanaven la documentaci. Sota la pluja pertina i els
embats de la tramuntana de finals dagost, el tren circulava
al ralent a lalada del Cap de Creus, i al meu cansament
fsic hi havia dafegir tamb el moral, que al cap i a la fi era
el que no mhavia perms descansar.
La darrera estaci havia estat Perpiny, la propera seria
Portbou, i tot just en el moment que anava a cloure els ulls
vaig sentir lenrenou dels passaports. Durant tot el viatge no
havia dormit una hora seguida, ja que no podia deixar de
rumiar en all que ens havia succet i si havia actuat
assenyadament en escriure la carta. A fora de canviar de
trens i arrossegar-me per estacions somortes, en un mes
dagost on la humitat, la calor, la pluja i les llums grogues de
la matinada mhavien deixat com apagat, sense esma de
mourem ni denraonar amb ning.
De nou solitari, amb un desengany al damunt, volia arribar
a la meva destinaci i oblidar aquell malson. Necessitava un
bon matals, el de casa, arraulir-me al meu llit i pregar per
no despertar-me en dos dies, i fer-ho amb tots els mals
damor exhaurits.
*****

Si mirava enrere madonava que gaireb ja havien passat
tres anys des daquella primera topada amb en Llus, per
lantipatia que ens professvem, tot i els esforos de la Marta,
no havia minvat, aix que vaig judicar que estava de sort en
anunciar-nos que no podria anar a Itlia amb el Quartet
Corelli durant la gira que un amic den Roger els havia
organitzat pel mes dagost.
Jo mai no havia estat aix, per de resultes de lenganxada
amb en Llus, va sortir-me una gelosia en petites dosis, que a
mi mateix em consternava i que amb raonaments maldava





230

superar damagat perqu, a ms, en el fons mavergonyia.
Per va aparixer irrefrenable, novament, un any desprs
daquella discussi.
Els Maspons, un matrimoni amic den Roger i la Gertra,
van convidar-nos a presenciar una pera al Liceu des de la
seva llotja de lamfiteatre. Dentrada, a les primeres cadires
shi va asseure el matrimoni en qesti amb la Marta; a
segona fila, en Roger i la Gertra, i darrere de tots, en una
mena de tamboret enlairat, vaig quedar-mhi jo.
Van repetir-se els mateixos fets duna altra vegada que ens
havien convidat i que jo, ara, angoixat, vaig recordar fil per
randa. Les atencions del senyor Maspons envers la Marta les
vaig trobar tan excessives que ms duna vegada vaig estar
temptat dalar-me i marxar. Sobretot en un instant en qu
les seves cares van fregar-se, en inclinar-se tots dos a la
vegada per escoltar el que deia laltre. Em mantenia, per,
rgid i enfilat a la cadira, amb lofec abassegador, ja que veia
alguna cosa en els moviments nerviosos della, en tocar-se la
cara o el cabell i en allunyar la cadira, que em feien percebre
tamb la seva incomoditat, que es va fer evident en el
moment de girar-se dos o tres cops amb el temor de que jo
hagus marxat.
Amb la parafernlia de la marxa triomfal dAda, la meva
tensi havia arribat a tal extrem que ni veia ni escoltava res
del que es representava. Noms desitjava que baixs el tel
per fugir daquella addicci a la gelosia, daquell drama meu
personal que era tan incapa daturar.
Si considerava fredament la situaci, madonava que ella
shavia vist tancada en un entorn don jo no lhavia sabut
rescatar. Per els diners no poden vncer lamor, raonava
mentalment. Dantuvi sn els sentiments, o la comprensi, o
lemoci de compartir les coses petites: un passeig plegats per
la platja al capvespre, el dia que vam banyar-nos nus al riu,
aquella nit damor en una cabana de lEmpord. Tantes





231

coses. La Marta deia sempre que eren un munt de coses
petites les que construen una cosa gran.
Al sortir de la llotja havem passat per davant del sal dels
miralls, havem descendit les escales sobre la gran catifa
grana, i caminvem rambla amunt, desprs dun prolongat
silenci, quan vaig fer-li saber:
Jo no tornar ms a la llotja dels Maspons.
Ho comprenc.
Ho comprens i no has fet res per evitar-ho?
Qu volies que fes? Mhe trobat all sense voler-ho i tu no
mhas ajudat gens va exclamar ella, que va proseguir: la
teva tendncia s fugir si una cosa et desplau. Per qu no
mhas demanat que m assegus amb tu al darrere?
No ho s. No hi podia fer-hi res. No podia suportar tants
afalacs dedicats a tu que segurament amagaven alguna cosa
ms. En el fons has estat incauta. s tan important la
veritat, la realitat com...?
La teva realitat s subjectiva va interromprem, aturada
de cop, gesticulant.
Subjectiva? No s interpretar el que veig...?
En el fons, jo no estava segur de la meva posici i parlava
amb la veu impostada, artificial.
Exacte. Quan la gelosia et neguiteja no veus la realitat;
per no thi amonis, perqu ja no hi tornar ms. No em
compensa la relaci social que em dna anar al Liceu a canvi
del nostre malestar posterior va determinar seriosa.
Mhavia agafat la m novament i va afegir:
A ms a ms, no em plau aquest silenci teu tan colpidor,
sense ra.
Em sap greu. Pots anar-hi tu sola si vols li vaig dir
intentant apaivagar el meu sentiment real.
Va mirar-me i va dir-me:
Amor meu, no canvio un minut de patiment teu per una
funci dpera des duna llotja. Quan vulguem anar-hi ja ho





232

farem, fins i tot al galliner si vols. I per favor estimam
sense neguits. Et fas i em fas mal.
A mi, per, em resultava difcil estimar-la senzillament,
perqu de ben endins les emocions em feien tombarelles. Va
esguardar-me detingudament i va musitar amb un punt
dinseguretat a la veu:
Tinc por va fer en un to planyvol.
De qu?
No ho s, per em tens desconcertada. Tal vegada por de
que un dia fugis de veritat, por de fer-nos mal, por daquesta
gelosia que em fa i et fa patir.
Vam callar, rumiant el que havem dit, mentre ens dirigem
a la cocteleria Boadas. Una vegada asseguts encara em va fer
una pregunta trampa, per primera vegada dubtosa ella
mateixa de la meva reacci:
Tens molts amics?
Vaig quedar-me pensars. Ella ja estava ben al cas que jo
no tenia, amics, per si ara responia que no, em diria ja mho
pensava, s a dir, tu no pots tenir amics ja que ets un
insociable. Si responia que s, com aix vaig fer, marribaria
laltra pregunta:
Quants? Com es diuen?
Li vaig dir dos noms a latzar. La realitat era la que era.
Damics en genric cap. Noms nhavia tingut un, en Met, i
mhavia deixat pel sacerdoci. Ara no en tenia ni un. En el
fons havia estat una pregunta amb doble intenci, acusadora,
de la qual ella ja coneixia la resposta i que a mi va saber-me
greu perqu tenia ra.
Vaig arribar a casa volent trobar un llibre que mallibers
daquell atzucac. El vaig trobar a mitges, en el meu admirat
Proust: ...s, tots els meus desigs majudaven en certa
mesura a comprendre els seus; ja era un gran patiment en
qu tots els desigs, com ms vius havien estat, es tornaven
turments ms cruels; com si en aquesta lgebra de la
sensibilitat reeixissin amb el mateix coeficient, per amb el





233

signe menys en lloc del signe ms....
Em sentia mesqu. Aquell vespre dormiria turmentat.

*****

El substitut den Llus va ser en Roger, i el grup es va
recompondre immediatament. Justament faltava un mes
quan en Josep Anton va excusar-se dient que tampoc no hi
podria anar per qestions laborals i aleshores la substituta
va ser la Gertra, i vam pregar perqu no ens falls ning
ms. Definitivament el viatge el farem sis persones: els del
quartet i jo, ms en Robert, el xicot de la Rosa.
Ens vam repartir les feines de manera que el grup de
msica no shagus damonar per res que no fos tocar b. Pel
que fa als hotels, la intenci era reservar tres cambres
dobles, una per a en Roger i la Gertra, laltra per a la Rosa i
la Marta i una altra per a en Robert i per a mi, i excepte la
primera nit a Gnova que no vam trobar les tres habitacions
al mateix hotel, en tots els altres casos les vam tenir tal com
les volem: tots sis en un mateix alberg, cntric i econmic.
A lalbada del 6 dagost ens vam posar en marxa, amb una
furgoneta DKW que ens havien deixat, vora de complir el
meu vint-i-cinqu aniversari i amb les milcies universitries
enllestides.
Ja fosquejava quan vam comenar a travessar els tnels
que ens anunciaven larribada a Gnova, i mitja hora desprs
a lHotel Baglioni, on es van quedar allotjats en Roger i la
Gertra, i de seguida a lHotel Agnello dOro, a la Via
Monochette, en el qual ens hostatjarem els altres quatre.
En baixar en Roger i la Gertra, dins de la furgoneta els
seients shavien recompost, de manera que el que abans
ocupava en Roger de copilot, mentre jo condua, ara era
ocupat per la Marta, que mhavia posat la m sobre el genoll,
i als seients del darrere els altres dos es besaven com si no





234

shaguessin vist en cent anys. Una vegada inscrits a lhotel,
vaig repartir les dues claus sense comentaris. Una per cada
parella.
Eren quarts de deu i ja sopvem tots sis a la terrassa dun
restaurant, on menjvem lespecialitat genovesa dels
espagueti al pesto entretant comentvem el programa del
primer concert per lendem a lesglsia de San Mateo.
El concert va ser molt aplaudit, amb un Roger esplndid,
que fins i tot va atrevir-se amb un pizzicatto sublim a la terra
del gran pizzicatore Paganini, i lendem vam sortir en
direcci a Florncia acompanyats per la msica de la rdio
de la furgoneta.
Mentre els altres, ensopits, escoltaven de lluny i callaven, jo
condua sense presses tot pensant en els primers italians que
havia conegut, i concloa que eren una mica fatxendes i
bastant cridaners, tant si parlaven litali com el dialecte
genovs, que es parlava arreu. Fent la distinci per sexes, els
homes es donaven aires de bons amants, mentre volaven com
a borinots per on hi havia les nostres dones; fins i tot els
mateixos cambrers ens lliuraven les comandes mirant-les als
ulls davant els nostres nassos, fet que a mi em treia de
polleguera.
La meva Marta, rossa, delicada i amb una figura de
contorns rodons, havia magnetitzat un daquells corsaris, a
qui jo no li treia els ulls del damunt, i que estava tan
enganxs i la convidava tan pertinament a passejar a la
llum de la lluna, amb uns somriures caldosos, que ben a punt
va estar despatllar-nos la nit.
Ms tard, abans de reconciliar-nos, la Marta macusaria de
gels temerari, perqu vaig apropar-me on estaven parlant i,
tot agafant-la per la cintura, possessiu, vaig deixar caure
amb un aire amenaador, esguardant-lo fixament:
Vols fer el favor de no molestar ms la meva noia?
Prego.
Ni prego ni hsties, que fotis el camp, dacord?





235

El noi va posar-se gallet:
Figlio de la gran putana!
Ella shavia enrojolat, i quan jo li anava a donar una bona
empenta, en Roger ja sacostava a veure qu succea, el que
laltre va aprofitar per desaparixer rpid, ms pel meu to i
actitud que per les meves paraules.
Ara, amb el sol matiner i Domnico Modugno amb el Nel
blu dipinto di blu que sonava a la rdio, tots van espavilar de
cop mentre cantaven a cor el tros del: Volare... oh,oh ,
cantare... oh, oh, oh, oh, amb aquell increble final: Felice di
stare quaggi... con te. I ms tard en un duet imaginari den
Roger amb la incomparable lletra del Vecchio frack: Ha un
cilindro per cappello, due diamanti per gemelli, un bastone di
cristallo, la gardenia nell occhiello....
Rodvem per lA12 amb el desig darribar a lhotel de
Florncia abans del migdia; aqu muntarem el centre
operatiu i anirem a Pisa i a Siena, que estaven a uns
vuitanta i seixanta quilmetres al nord i al sud
respectivament, a fer els concerts corresponents.
Un cop a lhotel, jo vaig encarregar-me de repartir les
cambres, tal com havem convingut, sota latenta i
sorneguera mirada de la Gertra. Una clau pel matrimoni,
una per les noies i una pels nois.
El mat segent vam dedicar-lo a visitar Pisa amb la
intenci de quedar-nos fins el vespre. A lhora del concert
lesglsia de Santo Stefano estava plena de gom a gom, amb
un vicari que va fer les presentacions i que ens va dispensar
un munt datencions desprs del bon xit de laudici.
A la Toscana, com era previsible, vam trobar-nos una gent
ben diferent a la de la Ligria. Els pisans, per exemple, eren
racionals, poc xerraires i seriosos. No van fer temptatives
dacostament a les noies i, almenys des daquest punt de
vista, tots vam sopar ms distesos.
Lendem, a Florncia, vam esmorzar ben dhora, i ens
vam endinsar rpidament en la que, durant els propers





236

dies, constituiria per a nosaltres la ms gran conjunci dart
que mai abans no havem vist.
Vista en un sol dia, la capital de la Toscana podia arribar a
ser indigesta, i el millor era visitar-la en petites etapes, per
tal que els ulls i la ment sacompanyessin ensems amb la
visi de les escultures de Miquel ngel i amb limpacte dels
estils pictrics, dels colors, de les perspectives i de les escoles
dart.
Ats que dins del grup les sensacions eren diverses i que no
tots sis imprimem la mateixa velocitat, o atenci, per veure
els mateixos quadres i les mateixes escultures, vam decidir
separar-nos i quedar a hores determinades per trobar-nos.
A la Marta i a mi ens agradava anar lentament, llegir les
guies i comparar, s un cas, laplicaci del color i la
perspectiva entre Masaccio i Leonardo o el Rafael de la
primera poca. Daltra banda, den que vam decidir
separar-nos del grup, nosaltres vam trobar-nos novament
sols a lhotel, on a lemoci del retrobament dels cossos
sajuntava la frisor sensual que suposava exposar-nos a ser
descoberts.
Ens quedaven encara tres dies a la Toscana, amb un
concert a Siena i lltim a Florncia, a San Miniato, i vaig
decidir explicar a en Robert les nostres aventures sexuals, no
noms per si un dia ens trobaven ho fiem al dormitori de
les noies, sin per donar-los tamb a ells loportunitat de
gaudir de moments semblants, per ell va respondrem
somrient:
Vam intuir que vosaltres, havent dinat, us en anveu de
pressa a fer visites i, deduint el que fieu, nosaltres hem
aprofitat els matins.
Amb lestupefacci pintada a la cara vaig preguntar:
Tant sens notava? Creus que en Roger i la Gertra tamb
ho han notat?





237

No en tinc cap dubte, per no tha dinquietar, ja que
formem un grup molt compacte i ells no shi interferiran si ho
feu...., com tho diria? intelligentment.
Vaig quedar-me contret, perqu en el fons jo no veia clar
que tot fos tan planer ni que tot el viatge es desenvolups
amb aquesta transgressi consentida. Ja feia temps que
coneixia a en Roger per saber la seva posici en aquest
aspecte i alguna cosa dintre meu mavisava de lefecte que un
complot silencis com aquest comportava, i no em creia, ni de
bon tros, que ell, una vegada descoberta la situaci, es fes
lignorant massa temps ms. Parlant ras i curt, no creia que
el seu consentiment tingus una llarga durada, ben al
contrari el temia arran desclatar si li donava la ms petita
excusa.
Com si acabs de tenir una premonici vaig respondre:
Dubto que la cura de la Marta, que ell assumeix com una
responsabilitat personal, el permeti consentir ms temps
aquesta situaci.
Desprs de lltim concert a Florncia, lendem vam partir
a mig mat cap a la Llombardia, amb l illusi de qui vol
fixar a la retina les ltimes imatges del Renaixement, tot
intuint que passar bastant de temps fins que no les torni a
veure.
Quan entrvem a Mil, la vam veure com una ciutat rosada
perqu el sol de la tarda es reflectia sobre alguns palauets de
pedra prpura. Entre el cmul de cotxes, els carrers que es
toraven, els tramvies, les motos i la recerca de lhotel, abans
de no gaire ens vam adonar que havem arribat a un altre
mn.
Un cop tot lequipatge descarregat, amb la gana
acumulada, vam sortir a donar un tomb cap a la Plaa del
Duomo, on es formaven moltes rotllanes dhomes que
discutien i gesticulaven, a crits, de poltica. Hi havia italians
de tota mena, gent de Varese, de Tor, de Gnova, i molts
sicilians a la percaa de feina. Comunistes, socialistes i





238

dretans discutien sobre el govern i les injustcies socials,
sense que cap policia els digus res de res.
Mentrestant, uns joves sicilians, que es tapaven amb uns
barrets al gairell i es penjaven de les comissures unes
cigarretes mal fetes, sens havien dirigit fent-nos bromes
sobre les noies. Per si de cas, nosaltres ens vam posar a
caminar en direcci a les galeries Vittorio Emanuele, que
estaven a tocar.
Ells ens havien seguit i ens guaitaven de lluny fent-se els
distrets, com si esperessin una oportunitat. Vam entrar a
una pizzeria, i una vegada menjats i sense deixar de vigilar-
los de rell, vam decidir fer una passejada fins a desembocar
a la plaa de lScala.
Tots sis estvem davant de la faana del teatre, sota
lesttua de Leonardo, quan vam sentir que ens cridaven:
Eh, eh!
All els tenem una altra vegada, tres joves entre divuit i
vint anys amb unes petites navalles a les mans. Ho deien en
un angls escadusser, malgrat que si no els hagussim ents,
els gestos de fregar lndex i el polze eren evidents:
Money, money!!
Nosaltres ens vam mirar, dubitatius, mentre oem les noies:
Donem-los el que volen i anem-nos-en.
No ho vaig veure clar, malfiat en veure que el noi que
semblava el cap dels lladres sens acostava, mentre cridava
imperiosament:
Pronto, la roba, tutti le lire!!
Vaig sentir la m de la Marta, gelada, que instintivament
magafava la meva a linstant que el noi allargava el bra com
si li volgus estirar una arracada, i no mho vaig rumiar ms.
Tot prement el cos della enrere vaig girar-me contra aquell
barbamec i la meva primera reacci va ser engegar-li una
puntada enmig dels genitals que el va fer caure gemegant. Ja
li havia donat una plantofada a la cara al que venia al
darrere, en tant que jo sentia tamb un cop al front, i al





239

tercer, que ja havia aixecat la navalla, no li vaig donar temps
a fer res ms perqu vaig estirar el bra, torant-li
violentament el canell, fins a fer-lo caure a terra.
Als tres nois la meva reacci els havia agafat
desprevinguts, i aprofitant el seu desconcert, sense girar-me,
vaig cridar al grup:
Acuiteu-vos a lhotel, que ja us agafar!
Tots cinc es van afanyar en direcci a la Via Torino,
segurament sense pensar que jo em quedava tot sol amb els
tres sicilians. Mentrestant, el primer subjecte mig marejat
pel dolor, shavia aixecat mentre esbandia el cap, i de nou li
va tocar el rebre, ara un cop de puny darrere lorella que a
ell el fu caure novament i a mi em va deixar els dits
malmesos; el del canell gemegava, com si li hagus trencat la
m o el bra, i a laltre, que estava agenollat, li vesava sang
del nas i bramava com un brau.
Tot lenrenou havia alertat els carabineri, dos dels quals
venien apressats des de la Plaa del Duomo, i uns altres
arribaven en uns petits autombils. En un moment es van fer
crrec de tot i, finalment, dues hores ms tard, van
acompanyar-me a lhotel, on vaig irrompre brut de sang i
pols, i amb linterrogant sobre el que estarien fent o pensant
els meus companys.
No em va caldre gaire temps per saber-ho; estaven tots cinc
asseguts davant del taulell de la recepci, i en veurem entrar
van callar sobtadament. La Marta, que va ser lnica en
aixecar-se, en fitar els meus dits enguixats i el canell
embenat, va preguntar-me, defugint-me els ulls:
Que than fet?
No ha estat res vaig respondre. Per em sentia
inexplicablement incmode, com si un gla mestrenys el pit.
Per qu ho has fet? Haurien pogut fer-nos mal va fer.
Ara era en Roger el que parlava mentre la Gertra sel
mirava silenciosa:





240

Aqu tenim lheroi. Malgrat que, tal com els deia, ens has
posat en un greu perill. Un altre dia potser que tho pensis
abans descometre una acci com aquesta. Noi, ets massa
arrauxat, massa impetus. Tu i jo haurem denraonar,
daquesta i dalguna altra cosa, una vegada hagis descansat.
Mel vaig esguardar detingudament, de fet no gens sorprs
per les seves paraules, per s pel to i el moment de dir-les, i
vaig ser conscient que en el fons ell estava avergonyit. Noms
vaig tenir esma de dir:
Dem parlarem de tot el que vulguis. Ara estic rendit.
I fent mitja volta vaig pujar escales amunt, acompanyat per
la veu de fons de la Gertra:
Roger, havies dhaver callat. Ara pertocava callar.
Quan en Robert va entrar a la cambra que compartem, jo
ja romania ajagut al llit, girat de cara a la paret. No em va
fer cap comentari; amb tot, els mals presagis, el tall a la cara
i els dits enguixats, amb el dolor del canell, no em deixaven
dormir. A ms, sentia un dolor intens a les temples que no
podia esbrinar si el causava limpacte de la baralla amb els
sicilians, les actituds de la Marta i en Roger, o una mescla de
tot plegat.
Al mat, en entrar al menjador i veure-la amb els ulls
inflats i vermells, vaig imaginar-me que havia estat plorant.
Per la meva part, jo no podia moure el bra dret i la ferida de
la cara se mhavia inflat i envermellit. Amb un escarit bon
dia vaig asseurem sense ganes de tastar res.
Ella, desprs dullar els estralls de la batussa, va dir-me:
Haurem de parlar.
S vaig respondre, sorprs pel to emprat.
Els altres ja havien entrat, i ara saplegaven en dues taules,
de cara a les tasses de caf, mentre mantenien un silenci
absurd.
En Roger es va fer escoltar, en parlar en veu alta, com si no
hagus passat res, defugint la meva mirada.





241

Hem de fer cap a lesglsia de San Marco per assajar
abans del concert.
La Marta va interromprel, nerviosa:
Podeu anar-hi vosaltres quatre, ja ens trobarem aqu ms
tard. LArmand i jo hem de parlar ho havia dit mentre
saixecava per pujar a la cambra, amb lafegit per a mi dun:
ara torno.
Els altres tamb shavien aixecat per sortir cap la furgoneta
i, endarrerida, la Gertra va fer:
Armand, jo reconec tot el que vas fer. La hiptesi de que si
ens hagussim estat quiets i els hagussim donat tot el que
ens demanaven no ens haurien fet mal, s noms aix, una
hiptesi. Jo estava tan espaordida que quasi no podia fugir
perqu les cames no mobeen. Sigues comprensiu amb la
Marta, ella tamb estava molt espantada i, a ms a ms,
avergonyida per haver-te deixat sol. I si parles amb en Roger,
sisplau prova dentendrel.
Mercs Gertra, per em fa lefecte que ella no ser tan
comprensiva com tu.
Havem sortit de lhotel i havem anat a una petita plaa.
Ahir vas preocupar-me pel que vas fer, i desprs al no
saber per qu trigaves tant a tornar. Jo mai no podia
imaginar que reaccionaries tan agressivament com ho vas
fer. Mesgarrifo si penso en el perill que vas assumir, i en
veure com et giraves tan... brutal, tan violent... no vaig saber
qu fer.
Brutal? Noms volia defensar-vos vaig voler explicar jo.
No s qu pensar, Armand. No pots imaginar-te com em
sento. Recordo la puntada que li vas etzibar a aquell noi i
com es rebolcava per terra!
Era aquella que parlava la meva Marta? La que mhavia
jurat amor per sempre? Amb la gola seca, la vaig afitorar i li
vaig respondre:
Jo no vaig ser lagressor, sin que van ser ells els que ens
van agredir.





242

No nestic segura de que...
I si vols deixar la baralla a part per centrar-te noms en
mi, has de saber que les persones som paradoxals per
naturalesa. Tots som una mica de tot, i lexemple el tens en
laigua tan clara, que si la mires a travs dun microscopi hi
veurs els milers de microorganismes que cont.
He vist una part teva que no coneixia.
Has vist una part meva de la qual fins i tot jo mateix
desconec el lmit si es desferma. Jo tinc un no s qu violent,
indissoluble en mi mateix, que surt quan es comet un acte
injust; de petit ja mhavia sortit algun rampell, per mai no
mha dut al penediment. Ara tampoc. I no sc cap monstre.
Mai no thavia vist tan, tan... no s. Jo no the dit que
fossis un monstre ni res semblant, noms que em nego
interiorment a conviure amb lagressivitat. Jo estimo
lArmand dol, sensible i apassionat per la literatura, la
msica i les belles arts; el que havia conegut fins ara. El que
vaig veure ahir al vespre era una altra persona.
No era ni una altra persona ni un desconegut, si de cas era
una petita part que no coneixies. No ens pots separar. Tu
cerques un home que evidentment no sc jo. Un ideal. Ho
vaig veure clar en tornar a lhotel i veuret apropar-te.
Ella, que mescoltava amb els ulls plorosos, devia adonar-se
de com en uns instants podia perdres el que tant costava
edificar, i jo constatava el que tant de temps havia temut.
No puc pensar serenament. A ms, en Roger sap el que hi
ha entre nosaltres i... no s qu fer... B, anem-nos-en a
lhotel, que no vull fer-los esperar.
Vaig ser ben conscient que no havem aclarit res i que,
deixant-ho daquesta manera, tot quedava igual o pitjor que
abans. Aix que li vaig dir amb desnim:
Si ara ens en anem a lhotel ja no en tornarem a parlar.
Amb una mirada indefinida va alar-se lentament. Llavors,
reclosos en all que havem enraonat, vam caminar sense





243

parlar-nos ms fins a lhotel i ella va pujar a la seva
cambra, mentre jo em quedava a la cafeteria.
Rere meu vaig sentir els altres que entraven xerrant, i com
en Roger, constitut en portaveu, es dirigia a mi amb un
somriure forat:
Armand, sento el meu darrer comentari dahir. Estvem
tots molt alterats. Perdonam i oblidem-ho, vols?
Amb un gest de cortesia, vaig encaixar amb la m esquerra
la seva dreta.
Naturalment. No cal que tamonisvaig fer estossegant.
Sense ms miraments vaig aixecar la m en un adu
genric. Volia asserenar-me i vaig caminar lentament per la
Piazza Missori cap al Duomo mentre rumiava la millor forma
de marxar.
No podia continuar amb el grup, ja que havia perdut la
connexi, la complicitat primignia, especialment amb la
Marta, des que a les meves prpies incongruncies ella hi
contraposava una rigidesa dogmtica, una esttica que no
shi esqueia, i que a mi em resultava desconeguda. Vaig
caminar, sense deixar de donar-hi voltes, i de sobte vaig
topar-me amb lStazione Centrale.
El gran complex ferroviari, emmirallat sota el poder del
rgim feixista com una ms de les grans obres imperials que
tant agradaven a Mussolini, sem mostrava poders amb la
seva faana espectacular. Vaig llegir la gran pissarra negra
on sanunciaven els trajectes i, ja decidit el que havia de fer,
vaig entrar a loficina dinformaci i venda de tiquets.

*****

I un dia, ella em diria que desprs de llegir la meva missiva
i plorar, el concert a Tor daquell vespre labocaria a tocar el
violoncel com mai per mai ho havia fet.







244

Mil, 20 dagost del 1960

Estimada,

Quan llegeixis aquesta carta jo segurament ja haur agafat
el tren a Ventimiglia, que amb una srie de combinacions a
travs de Marsella, Montpelier, Perpiny i Portbou, em
deixar a Badalona dem passat al vespre.
Men vaig a casa. Desprs del que hem parlat no puc
seguir el viatge al teu costat sabent que la meva presncia
tincomoda. Vull que spigues que no em penedeixo
absolutament de res de tot el que hem viscut junts; dels bons
moments, que ho han estat prcticament tots, i tamb dun
mal moment, malgrat que el tornaria a reviure estant tu en
perill.
Segons em van dir els carabineri, aquells tipus eren uns
mafiosos amb els que no saps ni com comences ni com acabes.
Robatoris, raptes, rescats i assassinats constitueixen el mn
on ells es mouen.
Testimo
Armand

P.D . Del nostre amor no en parlar ni amb el teu germ ni
amb cap altra persona. No ens hem estimat noms una
vegada sin mil vegades, i mal que els pesi han estat
moments nostres i no els penso compartir amb ning.
Almenys em quedar aquest record.

*****

Arribat a casa, vaig estirar-me amb la intenci de
dormir deu o dotze hores seguides i dencetar una nova vida.
Finalment, per, sols vaig dormir-ne cinc o sis, i a
intermitncies.






245

III



Hi vaig entrar dels ltims, i mentre cercava un seient lliure
la vaig veure de lluny com em mirava fixament amb un lloc
buit al costat. Vaig aturar-me al mig del passads, dubitatiu,
malgrat que els del darrere mempentaven nerviosos i ella em
feia un gest assenyalant el seient.
Novament ens havia ajuntat la cabriola de latzar, i ho va
fer a laeroport on ens havem trobat dues hores abans
disposats a agafar un avi a Bilbao. En trobar-nos, ella va
quedar-se ms sobtada que jo, que vaig limitar-me a saludar-
la amb una encaixada, ignorant el seu intent de pet a la
galta.
Ambds estvem acompanyats per altres persones que ens
havien anat a acomiadar, jo, amb gent de la feina, ella, amb
una amiga que lhavia dut en cotxe, per la qual cosa la
salutaci va ser curta i distant.
Al baixar de lautobs llanadora que ens duia a lavi,
tothom sapressava per agafar els millors seients, cosa que a
mi habitualment em feia riure per dins; veure aquell batibull
on quedava en evidncia ms dun daquells que semblaven
de laristocrcia dels negocis, i que treien els colzes
impdicament per pujar els primers lescala daccs a lavi,
era un espectacle degradant.
S que les coses et van b li vaig dir, ja assegut.
S, la veritat s que no em van gens malament; i tu,
encara vas al Palau? va preguntar-me ella.
Enguany el concert de Sant Esteve no el vaig veure.
I els estudis, com van?
Molt b. De fet, ja estic treballant al departament
denginyeria i disseny naval esportiu de Xargay y Carbonell
S.A, que tenen el varador a la vora de la nova bocana del
port.





246

Vam callar en sentir la vibraci de lavi, que sempenyia
endavant amb la fora de les turbines per enlairar-se. A
principis dels seixanta aquest era un moment on tothom
restava en silenci en sentir el soroll dels motors, les rodes
que corrien sobre les cintes de dilataci que petaven, els
paquets tabalejant i alguns portaequipatges que sobrien. La
sortida de Barcelona de cara al mar era espectacular, amb
lavi fent un gran arc per sobre les costes del Garraf en
direcci a Bilbao.
Recordava que, acabada darribar dItlia, va telefonar-me
sense entendre encara el que ens havia succet. Volia parlar-
ne i em retreia que me nhagus anat daquella manera i
lhagus deixat en evidncia davant dels altres. Li vaig notar
un ressentiment, com si se sents decebuda pel meu
comportament, o avergonyida pel seu, o tal vegada una mica
culpable pel desenlla inesperat. I no vaig voler prosseguir la
discussi que veia venir desencisada, ni vaig voler tampoc
que ens tornssim a veure. Si el que es pretenia era fer-me
sentir culpable, trencar sense trencar del tot, li vaig dir que
el millor era que ho deixssim crrer definitivament. Tampoc
no acceptava que em defins com un sser brutal. Va callar
en sec. No ms paraules i punt. Aix que vam deixar-nos,
obviant nous retrets, amb la sensaci per part meva que no
tornaria a estimar a cap altra dona com havia estimat la
Marta.
*****

Ara va ser ella la que va trencar el gel.
No vam saber res ms de tu; com si thaguessis
volatilitzat. Noms el Tonet va explicar-me que un dia va
trobar-te en un bar molt ben acompanyat.
Ah, s! Vaig veure molt b a en Tonet.
La Gertra espera un fill.
Aquesta s una gran notcia. I tu... tens nvio?
Ella em va mirar de fit a fit i va respondre suaument:





247

Armand, encara no fa sis mesos que estvem junts, com
vols que tingui nvio? Per qu vas marxar?
Ja ho vam parlar per telfon. Et vaig deixar una carta.
S. La carta.
La vas llenar?
No. Tu creus de veritat que la podia llenar?
Per qu no?
Va callar momentniament.
Me la s de memria de tant llegir-la. Per cert, jo mai no
vaig dir-te que la teva presncia mincomodava.
Vas dir-me que et negaves a viure amb un tipus violent i
desconegut. Si ho compares, encara vaig trobar una manera
prou blana descriure-ho.
Crec que vaig dir-te coses que no havia dhaver dit, per
eres un home aparentment igual, que jo veia diferent. Ms
endurit, ms dominador...
Jo no nhavia sabut res ms de primera m. Mhavia
dedicat amb intensitat a preparar la convocatria doctubre
amb les dues assignatures que duia penjades de lltim
any, a ms de preparar la tesi, i vaig tornar a sortir amb les
amistats de sempre. Pocs dies desprs de la seva trucada,
vaig llegir que havia guanyat una beca de tres mesos per
estudiar a Fribourg i, acabada la beca, vaig saber del seu
gran xit al concert nadalenc del Palau.
Havia provat infructuosament doblidar-la i ara la tenia
frec a frec recomenant el mateix sender, i no estava segur de
tenir-ne ganes. Em temia a mi mateix per les meves nsies
della, i no volia recaure en el reguitzell de patiments i
gelosies que tant mhavien amonat temps enrere. Tampoc no
em veia amb cor dadmetre els seus retrets.
Ms dominador? Estaves dins duna bombolla:
Conservatori, Palau, una llarga etapa damor intens a
Barcelona i Florncia. Com un somni, fins que un dia et
despertes i et trobes embolicada en una barroera baralla de





248

carrer; al mig del fangar veus la llordesa que shi dna, no
ho resisteixes, i tornes al confort de la bombolla.
Vas donar-me la sensaci que timposaves a cops.
La baralla no la vas intentar entendre sin que vas voler
ignorar-la, i a lhome que shavia quedat esquitxat no el vas
acceptar com era, perqu no era com tu volies vaig agafar
aire abans de continuar em volies diferent o res.
Veig que portes un llibre i no tel deixo llegir; qu ests
llegint? va canviar de tema, ella.
La Convidada , de Simone de Beauvoir.
s interessant?
Molt.
Vaig restar mut uns segons sense saber per on tirar.
Marta, qu amagues?
Qu vols dir?
Ves per on jo tamb et noto diferent, abans em donaves la
impressi que eres molt nena i ara que ets molt dona.
Tu em vas ajudar a ser dona i, en necessitar-me, jo et vaig
fallar.
Era aquest el sentiment que amagaven els seus ulls?
S, b, mira sn coses que passen i hem daprendre a
superar-les. Desprs de tornar dItlia, els primers dies mels
passava pensant en tu, intentant entendre el teu punt de
vista. El ms difcil era deixar destimar-te, per tanmateix
estava convenut que amb aguant ho aconseguiria, confiat
que el que manava el cap tindria ms fora que el que deia el
cor.
I qui ha guanyat, si es pot saber?
Diguem que han fet taules vaig respondre, amb els ulls
fugissers.
Tot el temps que vam estim...estar junts, tants records de
Barcelona i dItlia. Has pogut oblidar-ho en menys de mig
any? va fer, inquisitiva.
Ja the dit que he fet taules vaig respondre, obstinat.
Ara ets tu el que tamagues amb una evasiva.





249

Amb el cor a la gola, vaig girar-me a la finestra, inserit en
un llarg silenci. Volvem entre un gran floc de nvols negres
a sota i un cel blau clar intens a dalt, entre la foscor de la
tempesta i la lluminositat del sol. Per damunt de lamor,
sempre turmentat, per sota de la claredat. Aix era jo.
Marta, estem dient-nos que encara ens estimem?
Ella em va mirar molt seriosa i va dir-me, amb un bleix:
Armand, jo no the deixat destimar ni un sol moment. Et
vaig dir que tu eres lhome de la meva vida i no he canviat.
Ens vam agafar de les mans i, esguardant de rell els dos
passatgers que estaven adormits a laltre costat del corredor
central, vam fer-nos un pet dol i intens, muts alhora de tot
all que realment volem dir-nos i que verbalment no
assolem explicar.
Lavi ja iniciava el descens en aquell aterratge tan
peculiar sobre lnica pista que hi havia a laeroport de
Bilbao, prest a resoldre el miracle daconseguir-ho entre els
cims, la boira i la pluja.
La Marta tenia feta la reserva a lHotel Ercilla i jo al
Torrntegui, a laltre costat de la ria. Aquell dia tots dos
estvem compromesos per sopar, per vam convenir que ho
enllestirem rpid i ens trobarem a lhotel della a les onze.
Per a mi la jornada de feina va comenar just a la sala
darribades, amb els dos companys que mesperaven i que
macompanyarien a una empresa de plstics. Pel dinar de
treball ens vam reunir sis persones en un restaurant de
Guetxo on vam seguir parlant de feina, i a mig dinar van
confirmar-me des de Barcelona que mhavien canviat la
reserva al seu hotel. Un minut noms per sentir-me el cor
campanejant i tornada a la discussi. Eren les set tocades
quan, sota la fosca i el plugim, arribvem a lhotel, i jo vaig
dir als meus companys que enlloc de sopar preferia anar de
tapes, a clarejar les idees acompanyats del xim-xim pertina.
Amb la perspectiva que dna el temps, ara madono que
sentia una angoixa que no volia entendre i que mhavia





250

impulsat a beure. Tal vegada temor? S, ara ho veig clar, era
un temor fet duna barreja de melangia, de falta de coratge i
de feblesa; en suma, por de reviure la passi, por de patir
lamor retrobat, i por de perdrel.
En tornar a lhotel, quatre hores ms tard, anava begut,
perqu leufemisme tapes volia dir deu o dotze o, potser,
setze, gots de txakol, amb unes picadures com a coix per
lestmac. I per rematar la nit, tres o quatre whiskys en un
bar a prop de lhotel amb aires de modernitat. Total, que
tenia el cap a tres quarts de quinze i els ulls sem tancaven. A
la recepci vaig preguntar per ella i em van dir que no havia
arribat. Amb prou feines li vaig deixar una nota, i fent
lleugeres esses vaig atansar-me a lascensor.
Vaig irrompre a lhabitaci donant tombs, i vista la
incapacitat de descordar-me les sabates, vaig deixar-me
caure al llit sense desvestir. Tot girava com si estigus dins
dun vaixell a alta mar i havia de tancar els ulls per frenar la
sensaci de caiguda, cosa que encara semblava empitjorar-ho
ms.
Estava en un entreson delirant quan el telfon va
despertar-me. No sabia el temps que havia passat ni on
estava, i fins i tot vaig confondre la cambra amb la del darrer
hotel on mhavia hostatjat feia una setmana, en girar-me
insistent a laltra banda sense trobar el telfon. Era ella:
Armand, que the despertat? Perdonam si he arribat tard.
Qu b que tallotgis aqu mateix!
Qu?.. Hola?.. Quina hora s?
La veu em sortia embarbussada i les paraules
sentortolligaven.
Ella va respondre:
Un quart i mig de dotze, qu tens?
No em trobo b, estic marejat, on ets?
No et moguis, que vinc de seguida va fer.
No havien passat dos minuts i ja sentia el timbre de la
porta, estrident, que sem clavava al cervell. Vaig obrir i al





251

llindar hi havia una Marta difusament esplndida, que
mirava amb cara de sorpresa el meu estat lamentable.
Hem... he begut massa... perdona... jo, jo... crec que... haig
de vomitar... i deixant-la a lentrada vaig apressar-me al
lavabo, abocant la cara a la tassa del vter.
Resolta, va entrar on jo ho treia tot. Va remullar una
tovallola daigua i, asseguda a la tapa del bidet, va eixugar-
me la suor de la cara i el clatell alhora que maguantava el
front. Vaig sentir que em deixava la tovallola mullada al
clatell, que em netejava els llavis, i que em treia la camisa
amarada de suor i vmit mentre mescoltava a mi mateix com
parlava a lenterbolida :
Ho sento Marta... jo esperava... una... altra cosa.
No parlis ara. Has acabat?
Crec que s.
Sempre ajudat per ella, vaig aixecar-me lentament fins a
estirar-me al llit, on vaig quedar-me amb els ulls tancats
panteixant sorollosament.
La sentia de lluny com remenava la meva maleta i desprs
com em vestia els pantalons del pijama. Segurament em
miraria tendrament veient-me com un nen gran. La vida! En
tots els anys que vam romandre junts ella mai no mhavia
vist begut, de fet pensava que jo no bevia, i ara no sols tota la
cambra pudia a licor sin que a ms ella duia el vestit tacat.
Estirada al meu costat devia sentir-me enraonar entre la
boira del malestar i els entretalls de les paraules:
Marta... testimo... No puc conixer cap dona que no em
recordi a tu... No vull estimar-te perqu em fas patir... S,
testimo i pateixo.
Vaig quedar-me endormiscat, mentre sentia que ella
macariciava la cara, parlant-me fluix com si tems
despertar-me:
Jo tamb testimo amor meu. Ara descansa.
Vaig despertar-me i el rellotge marcava les cinc de la
matinada. La notava al costat adormida, tal com ella feia,





252

com un ocell li deia jo sempre, sense gaireb respirar,
dolament.
Tenia la boca resseca, amb una agror intensa a la gola. Vaig
llevar-me i vaig caminar al lavabo, on els ronyons van
expulsar tot el lquid que els quedava. Espavilat del tot, vaig
procedir a afaitar-me i netejar-me la boca i dents glopejant
laigua fresca i olorosa de la pasta, i al final la dutxa a pressi
va extreurem el darrer sopor. Lluny de lenfosquiment
mental de feia unes hores em sentia cansat per reeixit, i a
les fosques vaig tornar al dormitori amb cura de no fer soroll.
Per ella ja shavia despertat i mesperava, nua, sota els
llenols amb els braos acollidors.
Vaig despertar-me en escoltar-la parlar per telfon, i
malgrat que ella ho feia sense alar la veu, en el silenci de la
cambra les seves paraules ressonaven ntides. Encara vaig
sentir la darrera frase:
S, estem junts. Digues a casa que ens quedarem el cap de
setmana. Adu, petons... ja els hi donar de part teva.
La vaig tocar suaument a lesquena, abans de preguntar el
que ja intua:
Amb qui parlaves?
Ah! Hola! Parlava amb la Gertra i li he dit que tornem a
estar junts; que ho expliqui a la mare, que ho expliqui a qui
vulgui. Ella ho ha ents rpid; si jo truqus a la mare em
sermonejaria. Mha donat molts records per a tu, s la teva
admiradora incondicional i si no fos qui s nestaria gelosa. A
Itlia vaig arribar a envejar-la pel fet que et va defensar com
una tigressa fins el darrer moment, reconvenint-nos a tots,
sobretot al al seu marit, pel nostre comportament, cosa que jo
no vaig saber fer.
Ella shavia donat la volta i una vegada ms em sentia
clid i proper. Superat linicial malestar nocturn em deia que
sentia a lArmand de sempre, atent a les seves paraules i
desitjos, amb aquella frescor juvenil que tant havia enyorat.
El cos elstic, prim, que a ella tant li agradava abraar i





253

sentir, perqu si em veia tan dists, em deia que no podia
refrenar sentir-se excitada i possessiva com una aranya
vigilant, tamb gelosa, fins i tot propera a una vdua negra.
He ensat tantes vegades en tu tornava a dir-me, en les
teves paraules, en les teves mans, en el teu cos, que no puc
refrenar el sentiment de posseir-te i dir-te tot el que havia
imaginat desesperadament que thavia dhaver dit abans que
fugissis.
Ella, que primer va estimar les meves paraules i desprs va
estimar-me a mi, tornava a estimar la sensualitat que
compartem, i tota la incomprensi o el fre que un dia va
separar-nos els havia desat en una mena de mocador de fer
farcells i els havia llenat duna vegada per totes.
Em va besar les parpelles.
Com et trobes?
Noms vaig atendre a dir:
Em sento en la glria. Llstima de la reuni daquest mat.
Tesperar. Estem a divendres i hem decidit estimar-nos
durant un llarg cap de setmana. Canviar els tiquets de
lavi de tornada, i haurem de canviar-nos dhotel per
evitar-nos algun encontre inesperat.
Estava agradablement sorprs per aquesta Marta ms
madura, amb menys prejudicis i amb ms iniciativa. Aquests
mesos de separaci em tornaven una dona ms decidida, ms
valenta i capa. Shavia capgirat com un mitj i ara era jo el
que mhavia despavilar per estar a la seva alada. Li vaig fer
saber reflexivament:
Ten recordes que jo sempre et deia que els hotels com ms
classificats millor? Aqu, en ser una ciutat ms petita, s a
linrevs, ja que als hotels de luxe shi fan reunions socials. Si
pensem que a tu et coneixen pel tema musical, haurem
dhostatjar-nos en un altre ms clssic, o ms carca, vaja,
ms discret. Per exemple, el Carlton, amb les cambres on el
pis de fusta ressona mentre el trepitges, amb els lavabos





254

enormes enrajolats de blanc a lantiga i amb el llit reial que
grinyola amb el ms petit moviment.
Vols dir que el que el llit grinyoli s el ms adient?
Ha! Ha! Haurem de posar el matals a terra.
Estvem de cant, mirant-nos les cares a tocar i novament
comenvem a besar-nos, quan la insistncia del telfon va
interrompre en sec el joc amors. Vaig agafar-lo, de tornada a
la realitat, mentre esguardava el rellotge de la tauleta de nit.
Entretant parlava amb qui em telefonava, no deixvem de
mirar-nos, per al penjar li vaig fer:
Amor meu, sha acabat el lleure; necessito una altra dutxa
freda per posar-me en forma i rebaixar el neguit daquest
senyor vaig dir, mentre baixava expressivament la vista a
lentrecuix. Mesperen a la recepci.
Molt b doncs, aneu-vos-en tots dos a la dutxa i jo
mentrestant me nanir a la meva habitaci a recuperar
forces i fer el que hem acordat i amb una picada dull, va
reblar el clau Treballa tu sol, per.
Et trucar a quarts donze.
Vaig dutxar-me rpidament i en uns minuts ja estava
perfectament vestit de cintura cap avall. Anava a una
velocitat de creuer i en un no res mhavia posat la camisa, fet
el nus de la corbata, agafat la jaqueta i tancat les dues
maletes, la de la roba i la dels documents. Vaig abraar-la
fortament, agenollat a terra a lalada del llit, on ella encara
sarraulia, mandrosa, oblidades les darreres paraules, per
fer-li un pet de comiat, i a tot crrer li vaig dir:
No fugis, eh? i mentre lamenaava amorosament amb
lndex vaig cloure amb un: Tornar!
Ens vam allotjar al Carlton i vam dinar en un restaurant al
costat de lhotel. Havent dinat vam pujar a la cambra, don no
vam sortir fins al final de la tarda. Desprs, com una parella
qualsevol, sota el paraigua, agafats de la m, vam passejar
pel centre de Bilbao, mirant els aparadors de les botigues que
encara romanien obertes, barrejats entre els que sortien





255

endarrerits Gran Via amunt. Vam baixar fins a la ciutat
vella, on no hi havia massa animaci i on, a ms, a mi, tot
recordant el malestar del vespre anterior, no em venia de
gust menjar tapes ni sobretot beure. Amb tot el descontrol de
la nit i les fantstiques hores de la tarda vam marxar a
dormir dhora.
El dissabte vam llogar un cotxe per anar a Guetaria, i el dia
ens va passar de pressa enraonant sense fre. Ella em contava
lexperincia destudiar amb en Rostropovic a Fribourg, i jo li
parlava dels darrers llibres llegits; ella mexplicava les
innombrables vegades que havia fet lintent dagafar el
telfon per trucar-me, i jo dels cops que havia estat temptat
danar a Fribourg a cercar-la. Ella, en fi, mexplicava com
neren de diferents els homes que se li havien insinuat, i jo, el
mateix respecte a les noies amb qui havia sortit. Com en la
parbola del fill prdig ens sentem felios perqu havem
trobat el que pensvem que havem perdut i ens mirvem
mentre ens imaginvem una convivncia farcida de msica i
colors.
Noms poden conviure dos que sestimen, diem
convenuts.
El que pretenem, sense saber-ho del cert, era treurens
aquell neguit de no viure plegats, tot i la por que ens feia una
convivncia prolongada.
Entre els diversos perills de la convivncia hi ha els
vulgars, que sidentifiquen inequvocament en el dia a dia,
per exemple, la netedat o la falta de confiana o una frase
dita fora de temps li deia jo, i continuava, tamb el temor a
la intimitat.
Una paraula tan senzilla i quants neguits desperta; el
problema s que no podem exercir-la si abans no sabem
conviure amb nosaltres mateixos va sentenciar ella.
Esclar, s la famlia, a la infantesa i a ladolescncia, la
que ens crea els sistemes de relacionar-nos.





256

Sha de comenar de petits a fer-nos entendre les
beceroles dels sentiments, el que volem dels altres i el que
els altres volen de nosaltres va confirmar la Marta.
S, i ms que res, a ensenyar-nos a ser tolerants vaig
judicar.
Al capvespre, asseguts a la bocana del petit moll, mentre
veiem les barques que, amb les arts de pescar a coberta, es
feien a la mar, la sentia al meu costat disposada a provar una
nova existncia. I jo, en compartir aquestes idees en veu alta,
li vaig explicar el tipus estrany de convivncia que trobava en
el llibre de Simone de Beauvoir que estava llegint, en qu,
llevat que una de les principals virtuts raa en la forma com
lescriptora sabia extraure dels personatges els dilegs,
paraula a paraula es descobrien els seus comportaments
individuals i de convivncia. Tamb que no sn noms els
sentiments els que provoquen els moviments dels ssers
humans, sin lencontre de les seves ambicions i necessitats.
El pensament s lliure, errtic, i per aquesta ra no sempre
refrena els impulsos; i el raonament samaga moltes voltes
darrere el sentiment, al qual no pot confondre. Per s el
sentiment el que ens fa crixer com a ssers humans.
El llibre, de fet, era una autobiografia novellada de la
relaci lsbica de la Beauvoir i lOlga Kosakiewicz i el
combinat a tres amb Sartre. Jo reflexionava sobre quin
personatge dentre les dues protagonistes mera ms proper.
Havia de decidir entre la ignorant i la despresa, per em
preguntava si era tan senzill. Era la primera una
depredadora i laltra una sentimental? Una altra vegada,
blanc o negre, sec o humit, fred o calor. Letern hum. Per
lamor no podia sser gris.
Aquella nit li vaig demanar a la Marta per casar-nos.


IV






257



Sense imaginar la tristesa que mesperava a la tardor, el
final de la primavera del 61 va donar-nos grans satisfaccions:
la Marta va guanyar el primer premi del festival de violoncel
de Prada de Conflent i tamb va actuar al Teatro Real de
Madrid amb lOrquestra Nacional. Jo, finalment, vaig obtenir
lanhelat ttol oficial denginyer nutic, ja mentalment
preparat per iniciar una tasca de ms responsabilitat aquell
mateix juny.
Al final de lestiu gaudia del moment ms lgid de la meva
vida. Tenia un gran amor, llegia amb la mateixa passi de
sempre, a la feina eren apreciades les meves aportacions al
disseny industrial naval, viatjava arreu i assistia a tertlies
culturals i a altres esdeveniments socials.
Rpid com el pensament em desplaava amb una moto
BMW 500, la majoria de vegades acompanyat de la Marta,
que asseguda al darrere se mabraava fortament.
Voltvem pertot amb la felicitat pintada als ulls. Per a ella,
la nova temporada musical sendevinava positiva, des que al
Palau comptaven amb el seu concurs, i per a mi la nova feina
superava totes les expectatives.
Lestiu lhavem gaudit perduts en les cales paradisaques
de la Costa Brava, una delles la inoblidable Cala Estreta, on
ens estvem llargues hores al sol, mentre jo acariciava
incansable la seva pell suau i tbia o lestimava en silenci, i a
estones parlvem dels nostres projectes per un futur junts,
que comenaria la primavera del proper any, quan havem
decidit casar-nos.
Viurem en una casa de Tiana que ja ens estaven arreglant
i on hi anvem cada diumenge a discutir sobre els colors de
les parets o senzillament a asseurens al jard. Sovint
pujvem a la Cartoixa de Montalegre de la Conreria i
caminvem pels boscos del voltant, on ella mensenyava a
escoltar el so de la natura: el de laigua, el dels arbres, el de





258

les pedres, el dels insectes, el dels ocells, el del vent... el del
silenci..., tot, sorolls, remors, msiques. La vida era plena de
msica, em deia, i amb la msica siniciava la vida.
Aquell diumenge, que encetava el mes doctubre i que
marcaria la meva vida, havem estat prenent un vermut a
una taula muntanyenca del Cau, a la mateixa Conreria,
xerrant i rient amb els amics que ens acompanyaven.
Desprs vam caminar agafats de la m cap a la moto que
havem deixat davant del convent, ens vam fer un pet i vam
pujar-hi. El nostre ltim pet... no, encara men va fer un
altre al clatell, en repenjar-se a lesquena.
Vam baixar cap a Tiana, contents dhaver compartit una
bona estona amb els nostres amics. Jo sentia els seus braos
que em rodejaven tendrament i la seva galta que em premia
lesquena quan, en girar la darrera corba del Revolt de la
Paella, sens va creuar la Parca sota la forma dun conill.
La moto va vinclar desbocada davant dun cami de pags
que pujava ranquejant. La topada, que el xofer va veure
venir sense poder fer-hi res, a mi va llanar-me fins mig
travessar el vidre frontal del copilot on hi vaig quedar mig
estabornit amb la cara i el cap a vessar de sang, i a la Marta
la va fer volar per sobre la cabina. El xofer, amb lestupor
pintat al rostre en veurem estavellat i que abans de perdre
la conscincia li encaria angoixat que ans a cercar-la a ella,
va baixar apressat cap a la caixa del darrere. Per la vida,
com la roda de la moto, ja shavia aturat.

*****

Vaig despertar-me a lHospital de Badalona amb un bra
enguixat i el cos i la cara embenats, per on noms
sobresortien els forats dels ulls, nas i boca. Men recordava de
linstant de laccident i sentia uns dolors terribles a la cara i
al pit, com si mestiguessin punxant amb dotzenes dagulles.
Estava marejat i escoltava veus fluixes que em venien dels





259

peus del llit i que no entenia, frases soltes com: moto
destrossada, fet malb, pobra noia, que em donaven a
entendre que ella no estava b. Alg mentatxonava un
termmetre a la boca i vaig mig obrir els ulls per veure, entre
velats, els pares, lavi Josep i una tia.
Que mescolta? Em pot sentir b? No parli, noms mogui
lndex de la m dreta per dir-me s o no.
Tot aix mho deia un individu encorbatat que havia
irromput a la habitaci, i que en veure que jo movia lndex
com si repiqus la taula, va seguir la parla, insensible com
una fusta:
Sc el doctor Claps. Ha estat de sort perqu shi hauria
pogut quedar. No sespanti si hi veu borrs o es mareja. Va
colpejar-se el cap i els smptomes sn aquests. Normals.
Vost s una persona forta i es refar. Dem ens tornarem a
veure i en uns dies li llevarem aquestes benes. Ara el ms
convenient s que descansi, per que no dormi i que...
Va contenir la xerrada en advertir que els meus ulls de
mmia el miraven fixament, sense parpellejar, tot esperant
ms aclariments, i va acabar la frase:
... no samoni, tot anir b...
Sense moure els llavis, la veu em va sorgir ronca, de les
profunditats del coll:
I ella?
El metge va girar-se als pares i tot seguit va esguardar-me
seriosament.
Ella shi va quedar. Ella s morta.
Vaig tancar els ulls sense voler escoltar-lo i, desoint els
consells, volia dormir i no despertar-me mai ms.

*****

Estava esgarriat, suat, negat de llgrimes. No tenia forces
per resistir-me. Em sentia dbil i no hi veia b. Quants dies





260

portava aix? En tornar en mi, el primer que vaig sentir va
ser la mare, que exclamava:
Et posars b. Grcies Du meu.

*****

Ara, qui romania al meu costat era lavi Josep, ms prim i
ms rebregat que mai, a qui semblava que el temps se li
havia congelat als seus ulls clars i magntics. El mateix avi
que feia anys mhavia ajudat amb la seva comprensi, tamb
sortit jo dun hospital, cada dia em venia a veure i restava
silencis, davant del meu mirar sense vida. Per avui,
assegut al llit, havia comenat a parlar-me:
Armand, has estat en coma, primer en un silenci profund,
desprs en un deliri en veu alta del que no sentenia res;
parlaves i parlaves, amb un garbuix de paraules inconnexes,
i ms tard, despert, has callat en sec. Al final has tornat,
malgrat que no vols quedar-te amb nosaltres. Escoltam, un
sser hum no pot romandre una setmana despert i en
silenci. Has de comenar a pensar en tu mateix. Dem et
llevaran les benes i surti el que surti haurs de demostrar-te
i demostrar-nos qui ets. Anaves en un tren sobre una via que
creies segura, per has descarrilat i has anat a parar a una
altra via. El tren reprn el cam, tot i que el recorregut s
diferent, i noms de tu depn la velocitat que agafar. Ara
ets el maquinista i alhora els altres passatgers. La teva vida
futura la condueixes tu sol i els passatgers sen refien de tu.

*****

Havia estat set dies en coma, i set dies ms sense parlar.
En informar-me el metge que ella era morta, vaig sentir
com un sopor minundava i fet i fet majudava a no escoltar
res ms. Desprs havia tingut la sensaci destar en un altre
univers on no escoltava gaire res, o cap altre soroll que el de





261

la veu de la infermera en netejar-me. Com un misteri que
ning mai no va saber explicar-se, durant aquest temps
dabsncia sentia a la infermera enraonant-me dolament a
estones, mentre em canviava i em netejava la roba amarada
de suors, pixats i misria, entre la infinitat de pensaments
absurds, de somnis i dentresons que vaig tenir, i que
trossejats recordaria per sempre ms.
No sabia si dormisquejava o em moria dins daquelles
queixalades mentals que em torturaven, que no em soltaven,
on regularment veia unes imatges presidides per una gran
snia, en qu els catfols carregaven aigua bruta que vessava
cadena amunt i on hi suraven fulles. I a mi ensangonat, i a la
Marta sense rostre. I, juntament amb les imatges, jo em
parlava mentalment en una inacabable lletania; o sommiava?
...Tot s fosc. Vull caminar, per no s on anar. Caminar,
sempre caminar, aix s el que de veres importa. Qui va dir
que caminar endins s reviure?... Jo no vull reviure. Em
sento molt cansat i crec que estic a punt de morir. Tant de bo
pogus desaparixer... Si maturo veig que els altres caminen,
al final ser invisible perqu ja no hi ser. Tots hauran
caminat sense mi... Ara tothom parla menys jo. Les pedres,
els animals, els arbres, laigua, fins i tot laire. Qu diuen? No
els entenc, parlen un llenguatge diferent... no, no s msica.
Tu deies que era msica... Aquesta s la pitjor soledat, la de
no poder continuar... S que s un malson i vull morir. No,
vull despertar-me, per no puc acceptar-ho i temo no
despertar-me ms... Quina snia ms gran! Hi vogim tots dos,
per em fa patir des que tot sesdev vermell, fins i tot laigua
que vessa ho s... Sento que alg em parla... ara the
reconegut... ets tu. No et veig la cara, per s que ets tu. Ara
ens estimarem i tot ser diferent... S, per, que em deixars.
No s per qu ho s, per s que ho s... Estem sota laigua
tots dos. S, ens estimem dins laigua trbola, sota lesguard
inspid dels habitants dall baix... o al bell mig del bosc,
entre els matolls que sento que em punxen pertot, la cara, el





262

pit, i amb lxtasi ens trobem un esquirol que ens mira
llepant-se el nas... o ens estimem llanats dun avi...
magrada estimar-te a lespai, mentre caiem, i sento el cor
que em colpeja, panteixo, per romanem ben abraats fent-
nos lamor. Alg ens ha dajudar perqu dos que sestimen no
poden fer-se mal... ens estavellarem... he dobrir els ulls, no
vull seguir... Ara veig com pugem una gran muntanya, em
dius que no em quedi endarrere, que la pujada s forta, sento
lescalfor de la teva m. En arribar a dalt girem i veiem els
altres que ens segueixen, per shan quedat molt lluny,
figuretes que ens miren com ssers inabastables... et miro i
els teus ulls blaus em diuen que mestimes. Per qu ? Sempre
tho pregunto i em respons que no ho saps explicar, per que
ho sents molt endins... Ens hem quedat tots dos sols. Em
sembla que no som nosaltres. Qu hi fem all damunt?.. Et
sento com em fas lamor, com xiscles, com tarrapes al meu
cos, oh!, oh!... Ets tu, per no ets tu. No veig la teva cara, per
sento el teu cos. No em deixis... Ja et veig. Ests lligada a
una paret esbrocada. Quines tenebres! No cal deslligar-te
perqu de cop talces i mabraces...alguna cosa enganxosa i
vermella et ret i mesquitxa...Correm costa avall, per no s
qui ens empaita. Un cotxe ens avana i la gran snia em fa
plorar...
*****

Inconscientment vaig donar lesquena a lavi, per ell va
proseguir enraonant:
Saps que els teus oncles van desaparixer a la guerra. En
Maral a Gandesa, durant la Batalla de lEbre, i en Vicen no
se sap exactament a on. Uns ens van informar que se lhavien
endut els moros, i uns altres ens van dir que durant la
retirada, per un atac desfermat dels que es proclamaven
nacionals, va endarrerir-se per ajudar a un company ferit i
shi va quedar. Havia estat a casa seva uns dies de perms i
tots li diem que no hi torns, que ja tot era perdut, que





263

samagus perqu la seva dona el necessitava aqu. Va
explicar-nos que ell no podia fer aquest acte de renncia de
cara als companys de la seva unitat. Tot aix, una setmana
abans que les tropes feixistes entressin a Barcelona! Noms
tres dies abans lhavem tingut a casa parlant-nos esperanat
que aquell mal no shauria de repetir. Aquests fets ens
manllevaren la vida. Perqu un home est preparat per tot
excepte que li matin els fills. La teva via no ho va superar
mai ms i jo... jo vaig canviar de via. El teu pare estava en un
camp de concentraci, i la teva mare i tu, un miny de quatre
anys, ens necessitveu. Per guanyar-me uns diners vaig fer
contraban doli i ametlles que recollia a Gandesa i els portava
aqu. Uns anys molt durs, dels quals, econmicament
parlant, ens en vam sortir. Els teus oncles sempre estaran
dintre meu, per jo vaig haver de trobar una altra cam si
volia ajudar-me i ajudar-vos.
Vaig escoltar lavi, per tot i sabent com havia lluitat per
treurens a tots del clot i com ens havia tirat endavant, el
batec que jo sentia no mel podia alliberar.
Men recordo com si fos ahir del dia que mhavien de
desembenar la cara i el pit, i confiava en alleugerir-me de la
picor i el dolor de les ferides, que, en cicatritzar, no em
deixaven dormir sense la morfina. Al quirfan, estirat sobre
una llitera extensible, sota el gran focus de llum, amb els ulls
tancats, deixava fer al metge que, ajudat per la infermera,
em desembolicava la cara molt suaument i tot seguit el pit.
Acabada de llevar lltima gasa, mentre sentia la cara rgida
i coent alleujada per laire fresc del quirfan, vaig mirar els
quatre ulls inexpressius davant meu, els del doctor Claps,
amatents, que palpava lleugerament les cicatrius, i els de la
infermera que em miraven atentament, sense desatendre el
metge:
Aix est molt b, totes les ferides estan ben cicatritzades.
La inflamaci gaireb ha desaparegut i els punts estan
perfectes. Ara els hi llevarem.





264

Dit i fet, amb unes petites pinces i unes tisores, estirava i
tallava els fils fins que mels va treure tots.
B, tot enllestit.
Vaig mirar la seva expressi neutra, abans de preguntar:
Puc mirar-me a un mirall?
Vaig mirar-me al mirall dempunyadura amb una
esgarrifansa muda. Els presagis mentals shavien quedat
curts, la cara inflada i rogenca pel desinfectant presentava
petites ferides i tres grans cicatrius: una que em travessava
la galta dreta des del lbul de lorella fins a la comissura dels
llavis, una altra dhoritzontal, al naixement del cabell
frontal, ara afaitat, com si me lhaguessin volgut arrencar els
siouxs, i una ltima, sota la barbeta, que baixava
perpendicular fins a la nou del coll. A ms a ms, unes gases
sendinsaven als narius per afermar el tempanell trencat.
Finalment, tenia una gran cicatriu sobre el pit com si
mhaguessin obert en canal. Semblava una altra persona. No
era jo, era el que havia matat a la Marta. El pitjor de tot,
per, eren els ulls; unes llacunes alegres un mes abans
esdevenien ara uns forats enfonsats, apesarats i enfosquits,
que vaig haver de tancar, mentre sentia la tibantor que es
transmetia a les cuixes. No era tanta la meva inquietud no
era tant per poder semblar un desfet sin per la convicci que
la meva cara reflectia el meu sentiment de culpabilitat i
solitud.
El metge i la infermera em miraven amb un deix, no
dissimulat, de commiseraci ella i un aire dabsncia ell.
Li ho he ditva fer aquest.
Els vaig parlar, afnic:
Doctor, voldria una bena, un antifa que em taps els ulls.
No vull veure lexpressi dels altres si em miren la cara i...
els ulls.
No es preocupi ara daix, el ms important s que es
desinflami tot. Un dia o un altre shaur denfrontar al mn.





265

Facim aquest favor. No em veig amb cor daguantar-ho.
Posim una bena als ulls i jo me la traur si em sento
preparat. No li demano una mscara de ferro, noms un petit
ajut per passar aquest moment, prou que els haur
descoltar les exclamacions.
Sequivoca, jove, no s aix com sha denfrontar la vida en
fitar-me, per, tan desesperat i resolt, va ordenar a la
infermera:
B, Teresa, posi-li aquesta bena i passi ladvertiment als
pares que no sespantin.
Com els nens que es tapen els ulls i diuen que no hi son, jo
vaig tapar-me els meus, volent desaparixer, tot suportant
estoicament, amb la rbia continguda, el familiar de torn que
llastimosament em planyia:
Pobre Armand!
La vida moferia ara unes expectatives on res no era el que
mhavia imaginat. La vida s aix, fem el que fem tot arriba
duna manera impensada, i un dia et colpeja un fet inesperat
on sendevina que ara s, que a aquest fet nhi seguiran uns
altres de nous, inimaginables, qui sap si obscurs,
inevitablement difcils, i pels quals no et sents preparat. s
el moment en qu hom espera el sol matiner i,
contrriament, com si es tracts dun eclipsi que arriba sense
avisar, sent que lenvolta una foscor mrbida.
Qu tenia despecial el canvi en qu em trobava coercit,
com aterrat dun altre planeta? Doncs que em tenia presoner
duns meus raonaments negatius que no podia redrear. Era
com si hagus tornat del regne dels morts obligat a viure una
vida nova, com si mhaguessin arrencat un tros de cervell i
me nhaguessin posat un de ben diferent. Havia desaparegut
amb ella, encara que el meu cos romania aqu, a linrevs de
lnima errant que no vol marxar malgrat que el cos ja s
mort.
Els altres soblidarien de mi i tornarien al seu quefer diari i
jo hauria de sentir la presncia i labsncia, lescalfor della a





266

tota hora i la fredor de la seva llunyania; una sensaci que
em duraria molts anys. El mn shavia tornat amorf i jo no
trobava el meu acomodament en la seva arbitrarietat. Em
sentia lligat, i ferit, i oblidat, i embrutit. Res no tornaria a
ser el mateix ni jo tornaria a ser qui havia estat. I em
faltaven paraules per maleir-me.
Fins que vaig deixar dit que no volia visites excepte les dels
pares i lavi.
Dues setmanes ms tard, amb la cara desinflamada,
llevades les gasses nasals, curosament afaitat i les cicatrius
facials aclarides, em sentia fsicament feble i
psicolgicament desfermat. Havia tornat a casa a mitjan
doctubre, amb el bra enguixat i els ulls tancats, disposat a
viure la segona part del malson, per les nits eren
inacabables, aterridores, ja que encabit en la foscor la veia a
ella en tota mena de somnis, i els matins em trobaven amb
un cansament moral i fsic invencibles. Vaig provar de sortir,
per vaig adonar-me que els altres no majudaven si em
miraven amb la pena reflectida als ulls. Vaig retraurem i
vaig apartar-me de tothom, amics, condeixebles, i per
damunt de tots, de les amigues, refugiat una vegada ms en
els llibres, els nics que no alaven la cara al meu pas.
Vaig decidir canviar de feina, no ms drassanes, ni ms
consignataris, ni ms iots de luxe; en una mena dexpiaci,
treballaria com a enginyer en un taller de motors navals.
Tamb vaig canviar de companys i dhabitatge, i el dia de
Tots Sants, amb el consegent desencs dels pares, vaig anar-
men a viure tot sol al Masnou, un poblet del Maresme, per
construir una nova existncia, on les mirades no em fossin
estranyes perqu no mhavien conegut com era abans sin
com era ara. I em vaig deixar crixer el cabell i la barba fins
que totes les cicatrius van quedar amagades per evitar les
preguntes que mensorraven. No en vaig tenir prou, per. Els
ulls per on sobreeixia lnima els tenia ben oberts i els qui els
miraven atentament sespantaven.





267

Langoixa vital que mabassegava va dur-me al
convenciment que havia de posar-me en les mans dun
especialista si no volia malmetrem la vida. Un company de
feina va recomanar-me una psicoanalista maiutica,
austraca, acabada darribar a Barcelona.
La doctora Heilsmayer era una dona de mitjana edat,
molt prima i alta, a qui macostumaria a veure-la sempre
com incrustada en el seu consultori, entre els mobles de
caoba, les butaques porpres, les fotos spies, un divan, un gat
siams i una gran llibreria. Vestia unes llargues faldilles
prisades, en contraposici a la seva collaboradora, la doctora
Duran, petita i grassoneta, amb faldilla tubular, que em
semblava molt dola, darrera unes lents de carei rodones. Si
hagus estat precs, les dues dones les hauria assimilades al
Quixot i el Sancho Panza.
Va escoltar-me atentament sense interromprem i en
concloure, va demanar-me que hi torns en una setmana amb
dos quaderns escrits: en un hi hauria de reflectir tota la
meva vida, i en laltre els somnis de cada nit, que havia de
redactar immediatament en despertar-me.
El sol fet de fer aquestes dues coses ja va ajudar-me. Sobre
el blanc del paper del primer quadern, la meva
vida rebullia esgarrapada, ms que ms den laccident, i
en el segon quadern, els somnis barrejaven dues constants
regulars: la Marta i la meva precipitada fugida dels altres.

*****

Tants anys desprs i encara guardo la cinta que em porta
aquells records...
La doctora Heilsmayer va inquirir a la seva ajudanta:
Creu que hi ha alguna cosa ms que ell hagi volgut dir-me
i que no ha escrit en aquests quaderns?
No ho crec va respondre la doctora Duran.
Quina vida, i quins somnis!





268

Ell es considera culpable de laccident que va costar la
vida a la seva amiga va continuar la doctora Duran.
Oi, i tant, i si ens queds algun dubte noms caldria ms
que llegir el seu somni dels tres llops. Trencat i evident.
Estem tots dos en una sala de ball. Em sembla que s ella,
per la miro i s la mare. Tots vestim barnussos vermells.
Ara plou i tots correm i no s ben b on som, i la moto fumeja.
Comencem a ballar i de cop i volta la msica satura. Ella no
em treu la vista i de sobte camina desquena. Em quedo sol i
men vaig a peu angoixat perqu un desconegut est
enraonant per un micrfon sense deixar de mirar-me. Tots
massenyalen i fujo per una carretera solitria i fosca. s un
gran desert, on just davant meu hi ha tres llops mig colgats
per la sorra que intueixo que mesperen amb intenci
datacar-me. Macovardeixo i mesforo a despertar-me amb
els peus adolorits per la por. Torno a adormir-me i segueixo
en el desert per on hi havia els llops ara hi ha la Marta
ensorrada. La crido i no em surt la veu. No puc foradar la
sorra. Desapareix i jo quedo sol amb la sensaci que mhavia
de dir alguna cosa. Estic en una gran sala envoltat dhomes.
Veig que sn els dotze apstols. No s qu hi faig aqu.
La doctora Heilsmeyer va reflexionar en veu alta:
En aquesta barreja de somnis shi reflecteix un sentiment
de culpa, de solitud i de vergonya pel que els altres puguin
opinar. El dotze apstols sn els jutges. I el terror vers els
tres animals del desert no fa res ms que expressar la seva
angoixa davant daquests sentiments. El sentiment bsic,
per, s el de culpa.
Probablement corria massa va dictaminar la doctora
Duran.
Ho diu de deb? Aix de senzill? Ell creu en la seva
prpia culpa perqu corria i res ms?
Potser raona que si hagus condut ms lentament o si...
No diuen els motoristes que el pitjor que hi ha s trepitjar
un gat, un conill o una rata?





269

S, per es indubtable que ell deixa entreveure un neguit.
No s culpable i ell ho sap, malgrat que no ho vol
reconixer vaig sentir dir a la cinta, ferma, a la doctora
Heilsmayer.
No ho tinc tan clar, jo. Li llegeixo el que ahir li explicava a
vost textualment? Doctora, no pot imaginar-se com
lestimava i com nera de tendra i amorosa. A ms a ms, amb
un futur extraordinari. Tan jove i ja era una extraordinria
violoncellista. I va rematar: Si ms no, se sent
responsable.
Vist des daquest angle... Em va saber tan greu veurel
plorar. Un home intelligent amb el cor destrossat per la
nostlgia no s tcnicament un malalt, el pes el du al cor, no
a la ment explicava la doctora austraca. El que ms
mamona, per, s la seva fugida social.
El problema rau en els seus ulls sense vida, que fins i tot
lespanten a ell mateix, i tamb en el seu desesper sense la
noia. I naturalment les cicatrius va fer la doctora Durn.
Sota la barba ell hi t cicatrius com tothom, perqu els
altres tamb en tenim de cicatrius, a la pell i a lnima va
rebatre la doctora Heilsmayer, que va prosseguir: Lhe de
convncer perqu escrigui els seus punts positius directes,
que els trobar sense dificultats si hi pensa fredament, i tot
seguit que agafi un paper on hi ha descriure els seus punts
positius indirectes, que tamb els trobar. Que faci el primer
exercici en uns paperets i sels distribueix a les butxaques
dels vestits, a la seva habitaci, al lavabo. Per exemple, els
positius directes: sc un home culte, sc un home interessant,
sc un home intelligent; i els indirectes: la mar s bella, com
escalfa el sol, avui ser un gran dia, etctera. Que posi el que
vulgui i ho llegeixi sovint. Estic segura que li far millorar
lautoestima. Pel que fa als punts negatius, els haur de
redactar amb lletra grossa en un full i els haur de reptar un
a un, mentre els desafia intensament i hi reflexiona des de
dintre amb la total seguretat que els podr vncer.





270

s una gran idea, per hi ha una altra cosa que vost no
diu.
Ha de sortir i no quedar-se a casa va continuar la
Heilsmayer sense escoltar. Ha tingut un ensurt anmic, per
s fort i es refar. Nosaltres lajudarem, per ell ha de reeixir
tot sol. Nestic ben segura... Qu s el que no dic? va
preguntar a la seva collaboradora.
El comiat.
Qu mest dient?
En el fons ell se sent responsable de que no shagin
acomiadat. s langoixa final, ja la coneix vost, la de lsser
estimat que sen va sense donar-nos temps al darrer comiat.
Naturalment!
Al meu parer, ell no restar tranquil fins que alg, una
altra persona, un fet, una cosa, no lalliberin daquest
sentiment va judicar amb la veu baixa, per segura, la
doctora Duran.
*****

Jo, entossudit, seguia el meu senderi i parlava sense
escoltar-la:
No puc sostreurem a les mirades dels altres o als seus
pensaments acusatoris, ni el que es pitjor, al seu record.
Ho t aqu dins va explicar-me ella novament,
assenyalant-se el pit. I va proseguir amb aquella espcie de
cantarella Amb la barba no se li veu res, ni els ulls. s com
si ports una gran bufanda on hi queda ocult. Noms s vost
qui ho veu. Segurament la gent es sorpren per la barba, ja
que no s habitual veure una persona jove tan barbuda.
Haur dacostumar-se a encaixar la primera ullada de
sorpresa. s lgica. Amb tot, pensi que la segona o la tercera
vegada que enraonin amb vost, ells, que tamb hi hauran
pensat, un cop acostumats a la seva fesomia ja no miraran el
seu exterior sin lhome que tenen al davant, i si li pregunten
ser per linters de conixer-lo, i en aquest cas no tingui cap





271

temor a explicar el que va succeir. Parli-ho sense dramatitzar
i tracti de rebutjar la pena.
Tal vegada mhauria dafaitar per sentir-me jo mateix?
Faci-ho tan bon punt pugui. Afaitis i tallis els cabells.
Mostris tal com s. Si ho fa, estar donant el primer pas per
alliberar-se.
Ens vam posar drets per acomiadar-nos.
Vost, que s un gran lector, hauria de llegir La Muntanya
Mgica i el Doctor Faustus.
Els vaig llegir temps en i francament no crec que
majudin.
Sisplau, facim cas, torni a llegir-los que li faran b. Tant
en Hans com lAdri li mostraran el cam.
Vaig rellegir-mels i tamb vaig llegir-ne daltres. Llibres on
els personatges arrossegaven circumstncies inversemblants,
com el Holden dEl Vigilant en el camp de Sgol, i en Zorbas
dAlxis Zorbas. Potser s que van ajudar-me si penso que,
una vegada llegits, vaig poder comprendrels millor. Des de
la vitalitat primria de lAlexis fins a la recerca vital den
Holden, i des de la personalitat de lAdri al Doctor Faustus,
fins a la tan particular del Hans Carstorp. Tots ells tenien en
com la lluita per travessar un entorn insospitat en un
moment de la vida. Per exemple, Hans Carstorp, un home
senzill, ingenu, que provenia duna famlia benestant, dotat
dun fort sentit de la responsabilitat, capa dabandonar el
seu entorn regulat per conixer durant set anys els desordres
de La Muntanya Mgica, i que en visitar-la sent com la seva
vida, abans metdica i ortodoxa, dona un tomb al descobrir
lheterodox mn de lerotisme, lamor, la malaltia i la mort.
En canvi, lAdri del Doctor Faustus, lluita entre el diable i
la llum. El mtode s la perfecci, judica, i per aix la seva
follia el du a pactar amb el diable per cercar la perfecci en
lart de la msica. Adri s el paradigma de com des duna
evoluci individual portada al cim de la cultura, es pot caure
fins les profunditats abismals, com jo mateix faria, assajant





272

una violncia autodestructiva, per, per aconseguir un
objectiu incert.
Per qu mhavia recomanat la doctora que llegs aquest
llibre? Tal vegada perqu refrens la meva caiguda a la
foscor? O potser perqu, en entendrem ms a mi mateix,
pogus sublimar els borbolls violents?

*****

Un dia vaig trobar-me a en Met abillat de sacerdot. Va
impactar-me veurel amb la sotana negra i lalacoll blanc, i
vam abraar-nos contents de retrobar-nos desprs de tants
anys. Ens vam explicar les nostres vides, jo errant, distret,
insensible, volent destruir-me, i ell errant per lesperit,
volent ajudar els desvalguts. Desprs daquest dia ens vam
veure ms vegades perqu en Met, desterrat de la dicesi de
Barcelona per les seves idees oposades a les institucions
religioses i poltiques, havia comenat a exercir el sacerdoci a
la parrquia de Sant Feliu dAlella, el petit poble del
Maresme ve del Masnou, on jo vivia. Ell, aleshores, ja seguia
els primers moviments de carcter catlic marxista que
shavien iniciat a Amrica del Sud, en pro duna justcia
social ms justa vers els indgenes empobrits, i que anys ms
tard encapalarien, amb la teologia de lalliberament, el
sacerdot equatori Leonidas Proao i el brasiler Leonardo
Boff. Fins i tot es sentia cridat per les missions a frica.
Com temps abans jo lhavia defensat dels qui lassetjaven,
en Met volia ajudar-me ara a lluitar enfrontat a uns enemics
ms temibles: els fantasmes de la ment. Un dia que li vaig fer
saber que la vida se mhavia acabat amb la Marta, em va
contestar:
El patiment s ms saludable per lesperit que la
indiferncia, perqu aquesta significa la defunci mental, i el
patiment s la vida en estat pur. Mentre patim podem seguir
lluitant per un mn millor, estem vius i si ho racionalitzem





273

podem reforar-nos pel que ens arribar ms tard. La
felicitat s millor desprs de patir.
Vols dir que qui espera el dolor el pateix menys, i qui
espera la felicitat en gaudeix ms?
Exacte. Combatre el dolor s la fita. A ms, el senzill acte
de creure que alg o alguna cosa ens assossega, ens millora
lesperana va respondre en Met.
I si lobjecte que et dna aquesta felicitat ha desaparegut?
vaig tornar a preguntar.
Has de donar un significat a la teva desgrcia. No et pots
dir: com que no ho entenc, em sotmeto a la desgrcia. Cerca
el sentit de viure i hi trobars lestratgia per arribar-hi. Has
de transformar el pensament negatiu en accions positives.
Trobat a tu mateix, mira el teu interior i convncet que
encara tens milers de motius per continuar.
Dins del meu egoisme daquells dies, no li havia preguntat
com compaginava la seva militncia de capell de trinxeres,
a favor del comunisme i dels pobres i en contra del poder
establert, amb la vocaci i lacatament al dogma catlic i la
connivncia amb el poder poltic. Fins que en un interludi de
llum vaig decidir que li havia de preguntar. No vaig tenir,
per, ocasi de comprovar-ho fins molts anys desprs, ja que
un fet inesperat donaria un tomb definitiu a la meva
existncia.
En una de les visites a casa dels pares, li vaig dir a la mare,
assegut a la cuina, dementre ella preparava el dinar:
No puc perdonar-me laccident de la Marta.
I ella va respondrem, sense deixar la feina:
No hi pensis ms, corries massa, aix es tot.
Va dir-ho com segurament hauria pogut dir una altra cosa.
Anys ms tard vaig entendre que era un parlar per no callar,
que en veurem la cara va aturar de cop i que no es mereixia
la meva reacci. La resposta havia estat dita sense intenci
de molestar, per va trobar un receptor inadequat, feble amb
escreix, sense capacitat de resposta, sense encaix i turmentat





274

pel mateix pensament. En aquell moment em vaig sentir
trat, com si la veu de la mare fos lorfe que cantava el
pensament dels altres. Aix no obstant, era jo qui no
oblidava, era jo lacusat i era jo qui em penedia
constantment de la meva circumstncia vital. I men vaig
anar. s a dir, vaig fugir, irreflexivament, per sempre,
deixant-la amb un sentiment de culpabilitat que no mereixia,
ja que no eren les seves paraules les ofensores, sin
nicament part dels meus pensaments ms ntims, en
definitiva part de lescenari, multiplicat en fragments fet
a miques de lespill trencat de la meva vida.
Vaig acomiadar-me de la doctora Heilsmayer i ella, sense
fer cap comentari addicional, va arrencar uns fulls dun
quadern amb la data 19-02-62 i els va ficar dintre dun sobre,
juntament amb una cinta gravada, i mel va lliurar, tancat,
amb lencrrec segent:
No hauria de fer el que faig, per el que li dono s el que
vost ha de saber de si mateix. Aqu hi trobar la cpia
escrita, i la cinta extreta del magnetfon, duna conversa
professional sobre vost que vaig tenir amb la doctora Duran.
s important que sho llegeixi i ho escolti daqu a uns mesos.
Pel que veig, ara encara no est preparat. Vagi-sen, per no
fugi. Ajudi pertot. Donis als altres, aix li far b. Prometim
que ho far.
















275



vuit anys desprs...






LARC DE SANT MART
1970-2007

















I fou Artur, el ms feble,
el menys preparat de tots
els cavallers, lescollit per
arrencar lespasa mgica
dExcalibur.
(De les llegendes del rei
Artur i lArc de Sant Mart)





276









































277














I


A la dcada dels 70, la Xina era un pas encara amb una
majoria danalfabets, on es parlaven centenars de dialectes i
les difcils comunicacions complicaven els intercanvis. El
mateix president Mao en parlava un de tan difcil comprensi
pels qui lescoltaven, que els obligava a interpretar-lo, amb
els inconvenients presumibles.
Lalfabet xins s molt difcil daprendre, no debades es
compon duns cinquanta mil ideogrames o carcters, on les
ratlles i els punts shan de memoritzar. Es diu que els homes
de lletres poden arribar a memoritzar-ne uns deu mil, per
que el normal s que es maneguin amb quatre o cinc mil, les
persones normals i corrents amb uns mil cinc-cents, i els
obrers i camperols amb pocs centenars ja fan; a tot aix shi
han dafegir les accentuacions, fins a cinc accents o tons, que
determinen el sentit dall qu es parla.
Durant els primers temps de Mao, els dialectes eren
normalment lnica parla que tenia cada poble o ciutat. Es
donava el cas que agrupacions separades noms cent
quilmetres no sentenien entre elles ja que tenien una parla





278

dialectal diferent, per que s que ho podien fer els qui sabien
llegir i escriure ja que empraven els mateixos ideogrames.
Daqu que el govern de Mao lluits, com abans ho havien fet
sense xit altres governants que lhavien precedit, contra
aquesta dispersi que dificultava la unificaci de la Xina, les
seves comunicacions i, en lmbit maoista, els missatges
socials o poltics.
*****

Rememoro avui, amb ets i uts, la primera missi, com si
hagus estat ahir, perqu tot i que lhavem repassada amb
en Rob fins a lextenuaci, jo no tenia la conscincia exacta ni
dels riscos, ni de les tctiques, ni de la immensa geografia
xinesa, ni dels incidents, ni les adversitats, ni era tan savi
per saber com manegar-ho tot en tot moment. Sols em refiava
del meu instint i pensava que lxit o el fracs de la primera
missi condicionaria el meu desenvolupament futur.
Sota una humitat enganxosa, prpia de finals destiu, amb
aquella onada de calor provocada per les darreres pluges
monsniques, jo, sota lembolcall dun important executiu de
Singapur, remuntava el Huan Pu, dret a la proa dEl
Crisantem Groc Com El Sol Matiner, el vaixell de bandera de
la Cheng Dong, en direcci a Xangai, on mhavia de trobar
amb la Kirst.
Travessat el primer pont, a aquella hora del mat el riu,
amb laigua dun color verd terrs, era ple de tot tipus
dembarcacions: els clssics sampans, les gavarres plenes de
sorra i carb fins a tres enganxades luna a laltra rere el
remolcador que les estirava, barques envellides on vivien
famlies senceres, grans vaixells de crrega treballant arreu,
i, amarrats al Bund, dos destructors de la marina xinesa. Tot
mesclat en un batibull de fums, olors, sorolls de motors i
veus, que em recordaven com de cridaners eren els xinesos.
Agafant un trencall del riu, una vegada passats per sota de
successius ponts, vaig desembarcar en un petit moll davant





279

del que van semblar-me unes velles drassanes, i vaig anar-
men al pas, per no aixecar sospites, a la recerca de lHotel
Royal, situat a la vella concessi francesa; uns vint minuts a
peu des del port, havia dit la Kirst.
Ning no em va molestar mentre jo esquivava els tramvies
que baixaven i pujaven per la populosa Nanjing Hu, on vaig
creuar-me amb gent que carregava a lesquena grans farcells,
aiguaders, dispensadors de te, bicicletes en totes direccions, i
els rickshaw estirats per conductors apressats, alguns encara
amb trenes, la majoria amb un barret rod tan encasquetat
que gaireb els tapava els ulls.
A la recepci de lhotel, mentre omplia els papers dentrada,
va apropar-sem un xins amb el vestit verd oliva de la
policia que, amb un mal francs, va preguntar-me el motiu de
la meva visita. Li vaig mostrar la documentaci, amb la
targeta de Director de Trfic de la Companyia de Navegaci
Cheng Dong mentre li explicava el motiu de la meva missi
oficial, que consistia en proposar a les autoritats xineses
lobertura duna lnia regular entre els ms importants ports
xinesos i tot el sud-est asitic.
Aparentment convenut, loficial en tasques de comissari
poltic va desar curosament la targeta que, com era habitual
en ells, havia agafat amb les dues mans, i va acomiadar-se
amb un somriure forat. Una vegada a la cambra, recordava
lespectacle dels grups de joves vestits de milicians, amb les
roderes roges per sobre el colze, que havia vist en travessar
la Plaa del Poble mentre cridaven ferotgement des dun
parament on hi havia tres persones amb les mans lligades al
darrere, agenollades, amb uns barrets de cucurull, davant la
multitud que sho mirava.
Vaig sentir que picaven a la porta i en obrir-la, gaireb vaig
ensopegar amb la Kirst que entrava com un coet.
Vam romandre junts dos minuts comptats, els suficients
per donar-me una fitxa amb els noms de les primeres
persones que hauria dajudar a fugir. Eren un metge i





280

catedrtic de la universitat, de nom Xi Xiaolei, amb la seva
esposa i dues filles. Tenia una foto de grup, on estaven els
quatre rodejats amb uns cercles fets a llapis, i una adrea del
pis on vivien, al bell mig de lrea universitria.
Hauria desperar que es poss en contacte amb mi en Tan,
el nostre home a Xangai, que ja estava advertit.
Per endinsar-me en la figura de Mao, havia comenat a
llegir el llibre de Robert Payne sobre la seva vida. El primer
dels Tres Poemes Curts:

Muntanyes !
Sense tralla, sense cavalls veloos,
Sense forma dalleugerir.
Em giro sorprs
I veig el cel a un metre de distncia.

Tot just havia llegit el primer poema quan vaig sentir un
soroll a la finestra, com si alguna cosa shi refregus. Vaig
descrrer les cortines i all hi tenia la cara rodona den Tan.
Vam ficar-nos mans a lobra a fi dorganitzar lestratgia, ja
que en Tan es trobaria amb el doctor Xi cap al capvespre i
es tractava de muntar la fugida pel dia segent a mitjanit.
Lendem, ben dhora, vaig disposar-me a executar les
meves tasques oficials i oficioses. El primer que vaig fer com
a tctica de desconcert, va ser demanar a lhotel que
menllestissin el compte per desprs de dinar, quan torns
del port, on mhavia de trobar amb el delegat xins dAfers
pels Negocis Martims. Tot seguit vaig dirigir-me al Hong
Kong & Xangai Banking Corporation per obrir un compte a
nom de la companyia, i en acabat vaig anar a lentrevista
oficial a Suzhou Creek. Van ser molt amables i van donar-me
mplies facilitats per obrir la lnia, a ms a ms, amb la
seguretat que tindrem un moll a la nostra disposici si els hi
demanvem formalment per escrit.





281

Era la una de la tarda quan un rickshaw em duia velo per
Sichuan Hu a lhotel. Per les crulles dels carrers shi veia
poca gent, per ms lluny es veien joves rebels que cridant
consignes travessaven els carrers per on nosaltres
circulvem, en direcci a la Plaa del Poble.
Per mantenir el desconcert dels qui em poguessin seguir,
vaig canviar lhora de sortida de lhotel i els vaig demanar
per quedar-me fins tard al vespre, que sortiria en tren cap a
Hong Kong, i vaig reclourem a la cambra, on vaig seguir amb
els poemes de Mao, intentant entreveure la seva
personalitat.

Muntanyes !
Mars que bullen i onades
I esfondrant-se
Nosaltres marxem amb tanta fria
Com deu mil cavalls enardits en la batalla.

Eren unes poesies primries, amb imatges de lluita i
duresa, moltes delles derivades de les penries de la Llarga
Marxa, per que permetien imaginar que hi havia hagut, en
un moment jovenvol, una ment sensible, un cor ardent,
desprs ferotgement embarrancada en el present comunista.
Per aix hi havia poc espai per la poesia romntica, ms
aviat esttica, del moment en qu encara no havia emergit el
gran Mao.

Recordes com enmig del corrent,
Apallissvem laigua
I les onades topaven contra la barca velo..?

Mentre llegia aquests poemes pensava: qui mhavia de dir a
mi all que jo seria de gran! A mi, que quan era petit i mho
preguntaven, responia amb un aire de seguretat:Llibreter,
jo ser llibreter i tindr un quiosc.





282

Eren les onze de la nit quan un taxi em recollia per dur-me
a lEstaci Central, on hi havia molts joves estirats de
qualsevol manera per damunt dels embalums, a lespera dels
trens, alguns dels quals els traslladarien a Pequn i daltres
cap a linterior del pas per ser reeducats.
El tren que mhavia de dur als afores de Kowloon, via
Dongguan, tenia marcada la sortida a les tres de la
matinada. Dues hores per executar el pla, tal com lhavem
concebut, era un temps prou curt per no podia dilatar-lo ms
si no volia ser descobert.
Vaig endinsar-me per la gran porta principal de lestaci,
mentre vigilava, de refilada, que no em seguissin, i vaig
travessar totes les andanes fins a sortir a la porta oest, on ja
mesperava en Tan amb un cami de brossa. Lestratgia
consistia en esperar els fugitius amb el cami de brossa,
vora de la porta exterior dentrada a lrea de la universitat,
per dur-los a un vaixell que ja ens esperava a lest de Xangai
i que salparia cap a la desembocadura del Huan Pu.
Encara, abans de pujar al cami, vaig estar fent temps per
assegurar-me que no em seguien. Desprs, ajupit al costat
del conductor, vaig procedir a canviar-me la camisa blanca
per una jaqueta xinesa, ficar-me una gorra verdosa i
embrutar-me la cara de fosc. Vaig desar la camisa ben
plegada a la bossa de m i vaig esperar a que en Tan em
digus que ja havem arribat. No havien transcorregut ms
de cinc minuts i ja sentia les cames que se madormien en
aquella postura, quan va avisar-me:
Ja vnen.
Va baixar a recollir-los i els va explicar que entressin a la
caixa del cami i que sajupissin tots, barrejats amb altres
andrmines que hi havia a dalt, fins que no els avisssim que
estvem al punt de destinaci.
Vam canviar; ara qui condua era jo mentre en Tan, dret a
lestrep del cami em donava les indicacions i, alhora,
apaivagava langoixa dels del darrere, on sescoltaven els





283

plors esmortits de les dones. Vam arribar amb rapidesa al
moll de deixalles on ens esperava un sampan amb una
candela petita encesa que es balancejava suaument.
Vaig donar un cop a la caixa i les quatre persones van
baixar rpidament. Era un matrimoni relativament jove amb
dues nenes de deu o dotze anys que tremolaven com dos
pollets. Sense parlar, van seguir-me. Mentre el cami condut
pel Tan es perdia en la foscor, nosaltres passvem per un
taul fins el sampan, on ens hi vam estirar.
Navegvem a favor del corrent sense fer soroll; tot era fosc i
no se sentia cap remor; haurien passat trenta minuts quan
ens vam aturar al costat dun vaixell de crrega mentre jo
feia als meu acompanyants senyals de pujar per lescala de
corda. Tot anava rpid i cronometrat. Vaig netejar-me tota la
llordesa, em vaig canviar altra vegada de vestit per posar-me
el meu habitual i vaig tornar al sampan que mesperava al
costat del vaixell. I aquest ja salpava mentre el sampan em
portava novament a la riba.
Mentrestant, els fugitius serien conduts, dins del vaixell,
per unes escales estretes a una cabina amb un amagatall
interior. Arribarien a Kowloon al capvespre i no es mourien
de la cabina, en sentir com els operaris i les grues
carregaven i descarregaven. Cap al tard unes persones
donarien a les dones de la famlia Xi uns vestits dhome i, a
tots, uns passaports i unes gorres, i els quatre, entremig de
tres homes de la tripulaci, baixarien per lescala de servei i
pujarien a un cami amb destinaci a la llibertat.
Jo havia vist salpar el vaixell, deixat el sampan i pujat al
cami del Tan, que va deixar-me a la mateixa porta oest de
lEstaci. Sense perdre temps, vaig estirar-me a terra amb el
cap sobre la bossa i vaig tancar els ulls, en tant que
mesforava per apaivagar el tremolor de les mans. Eren dos
quarts de dues i encara faltava una hora i mitja per la
sortida del tren.





284

Vaig sentir unes petjades que sacostaven i donaven pas a
la veu que em cridava.
Senyor Giralt!
Vaig mourem lentament com si estigus profundament
adormit. Evidentment era el mateix personatge que a
larribada a Xangai mhavia interrogat a lhotel.
S. Qui s, qu passa?
Senyor Giralt, mhan dit que lhavien vist travessar
landana per no sabia on trobar-lo. Sap que el seu tren surt
a les tres?
S, ja ho s, per com que era molt dhora mhe buscat un
lloc tranquil per reposar.
Ja ho veig. El tren est format a landana nmero 5 i els
passatgers ja hi accedeixen. Si vol lacompanyar al seu vag
va dir-me, sense deixar dobservar-me desconfiat.
El tren va sortir a quarts de quatre, ple a vessar, fins
arribar a Canton, i mig buit cap a la frontera amb Hong
Kong. Em van revisar fins a tres cops els documents i van
regirar-me la bossa, per sortosament la roba bruta se lhavia
endut en Tan abans de deixar-me el pas franc cap a la
colnia anglesa.
Finalment, amb les primeres foscors, desprs de setze hores
de viatge, entrava al meu apartament, i no havien passat
ms de deu minuts que ja sentia el telfon que sonava
insistentment. Era en Rob, que em felicitava per la primera
feina i em convidava a sopar a un reservat del restaurant
francs de lHotel Shangri-La.
Vaig trucar a Londres i vaig parlar amb la Jackie. Va
explicar-me que mestava agrada, aquesta era la paraula
que va esmerar, perqu lhavia trucat, i que es trobava ms
animada. Per jo vaig tenir el pressentiment que el nostre
amor, la nostra complicitat, aquella sinceritat nostra, shavia
dilut, com difuminat en laire, tot volatilitzat. En definitiva,
vaig tenir la certesa que la perdria. No s encara per qu
mho vaig retreure a mi mateix, segurament per la paraula





285

agrada que em semblava fora de context, o per la seva
forma de parlar tan poc apassionada, o per les coses que
deia tan insubstancials, com si em digus una cosa i en
penss una altra. La veritat s que, desprs de penjar, vaig
quedar-me uns minuts sense saber qu havia de fer amb els
meus sentiments. Vet aqu doncs que tots dos, allunyats
milers de quilmetres, no podem o no sabem resoldre laltre
distanciament, no sabia si ms allunyat per molt ms
important, el dels nostres cors. Noms que ella mhagus dit
una paraula tbia, jo ho hauria deixat tot per anar a cercar-
la, i aix li ho havia dit innombrables vegades, per el ress
era el dun pot ple de sorra, el dun silenci amorf. Sentia el
neguit intern que mavisava que aquell foc que tots dos
havem encs i del qual uns mesos abans tant nhavem
gaudit al mateix Londres, ara sestava apagant, o ja shavia
apagat, i jo no hi podia fer res llevat de rumiar-hi
contnuament. Encara avui hi penso, sense rancnia, i
quants cops madono, mentre desenrotllo aquests records,
que la nostlgia s cosa de vells, que no shi ha de pensar ms
i que sortosament, a la llarga, es difuminen els records que
ens fan mal.
En el fons loferiment den Rob era adequat, i mentalment li
vaig agrair que em truqus per sopar i em permets aix
sortir de lapartament, on hi hagus roms, recls amb tots
aquests pensaments.
Un cop ficat en la concentraci, en el risc, en el perill, en
lestudi i en la dedicaci que em demanava lexecuci de la
nova tasca, confiava que majudaria a apaivagar langoixa
que sentia per lincomprensible allunyament de la Jackie, ja
que no estava preparat per la nova sensaci de solitud que
em produa, encara que pensava que seria temporal.
Ara sopava en aquell ambient altament sofisticat del
Shangri-La de Hong Kong, encara enlluernat pel majestus
taps de seda que hi havia a latri, on es representava La
Mare Xina, alhora que en Rob em confirmava que els





286

membres de la famlia Xi estaven ben allotjats i preparats
per anar-sen al Canad.
El proper personatge que havia de treurels-hi de les mans
era un funcionari de Canton, delegat del Ministeri de
Sanitat, un metge cardileg a qui ja havien apallissat dos
cops en el decurs daquells judicis dels joves rebels. La seva
filla shavia posat en contacte amb lambaixada francesa, que
havia passat el missatge a la dels EUA a Singapur.
Va lliurar-me la foto i ladrea, mentre mencaria que havia
dactuar rpid, abans que no li tornessin a fer un judici que
tal vegada no resistiria.
*****

Vaig demanar una entrevista amb el sots-secretari xins de
la Marina Mercant a Canton per estudiar la viabilitat dobrir
una delegaci de la Sheng Dong. Aquestes sollicituds es
responien immediatament, ja que sentenien com un inici de
relacions econmiques, i en saber linters de la nostra
companyia de navegaci, a les autoritats xineses els
interessava lobertura duna delegaci. Em van remetre per
tlex la corresponent invitaci i en dos dies va arribar-me per
correu la carta oficial dinvitaci amb un visat de quaranta
vuit hores.
Hi vaig anar en un tren relativament musical, des que
anava farcit de joves que es dedicaven a cantar sense parar.
Totes les canons versaven sobre els poemes de Mao, als
quals shi havien afegit msiques tradicionals. A intervals
algun entusiasta cridava: Deu mil anys de vida pel president
Mao! i els altres, com uns monjos que recitessin un mantra o
les lletanies del rosari, responien: Deu mil, ms deu mil
anys de vida pel president! No costa dimaginar que vaig
arribar amb el cap com un timbal, ja que el viatge durava
tres hores si comptvem el canvi de lautobs al tren a Sha
Tin.





287

Un cop arribat, vaig dirigir-me a lhotel entre leixam de
bicicletes, un nombre sorprenent, amb un so metrallat de
timbres que tots tocaven alhora, com si centenars de grills
mascles sestigueren fregant els litres. En Rob mhavia dit
que no em mogus de lhotel fins que tingus un missatge que
mhavia darribar rpid, i que aleshores adopts lestratgia
adient. Efectivament estaven a laguait, perqu tot va ser
obrir la cambra i el telfon ja sonava. Una veu femenina va
parlar:
N Ho qu tal senyor Giralt. No es mogui de lhabitaci
sisplau.
Noms vaig tenir temps de respondre: Du ,dacord, i ja
havia penjat.
Ajagut al llit, vaig repassar el pla de fugida mentre
esperava que la misteriosa comunicant es dons a conixer.
Van picar a la porta amb un cridaner: servei
dhabitacions!, i vaig obrir confiat. Una noia amb un smil de
reverncia va entrar afanyosa i tmida per allisar-me el llit,
esguardar el lavabo i deixar-me un paper amb una foto de
grup on a la part del darrere es llegia: famlia Zhang. Tot
seguit va obrir la porta per marxar, per va fer-se a un costat
per deixar-ne entrar una altra, que la va tancar rpidament i
amb un precari angls, va dir-me:
Del doctor Zhang jo filla. Meu pare est malalt, hem de
fugir urgentment.
Quants sou? vaig inquirir sense presses, mentre
comprovava la seva presncia a la fotografia.
Sis.
Sis? vaig exclamar, sorprs.
S. Jo, meus pares, meus avis i meva tia.
Du meu. Quina edat tenen els teus avis?
Avi setanta i via seixanta-cinc.
Pot caminar la teva via?
S, per qu ho diu?
Pensava si de petita li van embenar els peus.





288

No, via no. Avis lluitar amb el president Mao fins
repblica 1949.
Van lluitar durant La Llarga Marxa?vaig fer curis.
S, durant temps a Xangsha.
I el teu pare s un funcionari mdic?
Vost fa moltes preguntes, eh?va dir-me nerviosa.
Tens ra, no ms preguntes. Podreu fugir dem a la nit?
Dem? S, suposo que ser s.va assegurar-me.
Coneixes el Moll dels Alemanys?
Esclar.
Us espero dem a les onze de la nit al vaixell Lluna
Polida. Hi haur una llntia petita de color verd encesa. s
important que ning us vegi.
Xixie mercs. Aquesta hora tots dormits.
Va fugir de la cambra amb la mateixa cautela amb la que
havia arribat.
Lendem vaig fer tota la feina que mhavia proposat,
incloent-hi dues passades amb el taxi per davant dels molls
per tal de confirmar amb un cop dull que el vaixell estava
fent els trfecs de crrega i descrrega. Havent dinat mhi
vaig presentar, per si de cas alg del ministeri xins el
volgus visitar, tal com jo personalment els havia suggerit.
Efectivament, a mitja tarda van aparixer dos funcionaris,
diferents dels del mat, en tasques de revisi, que van
preguntar les crregues que portvem, amb quants vaixells
opervem i els ports xinesos on pensvem atracar. I en
preguntar-me si jo men tornava a Hong Kong en tren, els
vaig respondre que com el vaixell encara estava atrafegat,
una vegada la crrega estigus enllestida i tot preparat per
salpar, aprofitaria per anar-men en la nau.
A tres quarts donze del vespre les mquines ja
sestaven escalfant amb un remor regular i jo havia baixat
dues vegades al moll per guaitar si sens acostava alg. Tot
estava fosc i no es veia ni una nima.





289

Les primeres en arribar van ser la noia amb la seva via
agafada de la m, com un infant, i al darrere venien els
altres quatre. No ens vam dir res; amb el dit els vaig
assenyalar que pugessin per lescala, i alhora que les dues
primeres pujaven ajudades per la tripulaci, jo em feia crrec
del ms jove dels homes, que ranquejava, amb una enorme
tumefacci a la cara. Vaig provar dagafar-lo, per es
queixava del pit, on vaig advertir que hi duia un apsit, aix
doncs, el vaig entomar per la cintura per, a poc a poc, ajudar-
lo a arribar a dalt. Una vegada a bord, sense perdre temps,
vam llevar lescala i vam comenar a esllavissar-nos pel Zhu
Jiang, El Riu de la Perla. A ells sels havia acompanyat a una
cambra eixuta, amagada a la sala de mquines, mentre que
jo, repenjat al passamans destribord, constatava el gavadal
de naus de tota mena que estaven atracades, unes lligades
als pilons i daltres connectades amb grans taulons fent
rampa, per treballar en els pendents que baixaven des del dic
fins el riu. A dalt, a tocar dels carrers, hi havia unes baranes
a trossos, des don el gran riu era abordable per aquests
baixants sense cap mena de protecci.
El moviment a estones ms irregular del vaixell, ens
avisava que ja arribvem a mar oberta, quan, abans
dendinsar-nos-hi, ens van donar lalto des duna llanxa del
servei de la policia guardacostes, alhora que ens
enllumenaven amb uns potents focus. En uns minuts vam
tenir a bord cinc policies que ens van demanar els papers, els
visats, i els comprovants de crrega. Van escorcollar totes les
cabines fins, sense ms a dir, deixar-nos el cam,
aparentment, expedit. Anvem vorejant la costa des don ja
es veien les llums de Hong Kong, i de nou ens van ordenar
aturar-nos quan rem gaireb a un quilmetre de la lnia
costanera. Ara es tractava dun destructor de la marina
xinesa que ens barrava el pas. Ens feien senyals de llum
perqu ens aturssim, i en pocs minuts sens va apropar una





290

llanxa de cautx comandada per un tinent de larmada i tres
mariners.
Van pujar i van demanar-nos de nou tots els documents de
les persones que anvem a bord.
En aquesta poca, la marina xinesa era molt activa, i
abordava i agafava tots els xinesos que des del continent es
volien escapar a Hong Kong; uns ho intentaven sobre petites
barques de goma, daltres sobre fustes mal lligades i uns
altres nedant a braa; daquests darrers sen salvava un
percentatge molt petit, perqu eren descoberts, o, segons la
llegenda, sels menjaven els taurons. Una prctica bastant
habitual dels que fugien nedant era endur-se una pilota de
bsquet, don xuclaven laire sota laigua si veien les
llanxes xineses que sapropaven.
Van entretenir-se amb els meus documents, tot preguntant-
me si jo era un dels propietaris del vaixell, ja que no
compartia la cabina. Els vaig explicar que jo era el
responsable de trfic de la companyia i que havia visitat
Canton per parlar de negocis amb representants del seu
govern a lobjecte dobrir una lnia regular de cabotatge. Amb
uns aires de suficincia, que segurament amagaven uns
grans cagadubtes, van comprovar el meu visat i ens van
deixar anar.
*****

En el fons, la feina, tal com lanomenvem entre nosaltres,
em resultava senzilla, sempre refiant-me de la meva bona
sort, fins el punt que durant aquella segona meitat de lany
1970 vaig aconseguir treure 47 persones.
Una vegada, des de Canton, per aquest mateix Riu de la
Perla, em vaig endur dues famlies senceres amb els avis i
tot. Lancdota va ser que a lhora de marxar sem van
presentar amb dotze bicicletes i jo, per no deixar-les al moll
on haurien ajudat les autoritats a lligar caps, vaig decidir
carregar-les al vaixell i desmuntar-les, tasca a la qual tots,





291

tripulants inclosos, ens hi vam afanyar, per ficar-les en grans
caixes retolades com a deixalles de bicicletes trencades.
Un altre cop que ens va succeir el mateix al Port de
Ningbo, vaig decidir llenar-les a alta mar, abans que ens
aturessin amb la revista de rigor.

*****

s clar que moltes vegades els fugitius els sostriem tamb
per terra. Recordo que un cop havem condut un vell cami
amb un matrimoni relativament jove i un nen de set o vuit
anys des de la frondosa provncia de Sichuan. La darrera
part fins a Hong Kong la vam fer a peu, camp a travs. Per
terra tot era ms complicat, per. I amb nens, indescriptible.

*****

En el decurs daquest any, els contactes extraoficials entre
els governs dels EUA i la Xina per una futura trobada el
1972 de Nixon i Mao, shavien celebrat a lONU i a Pars
fora dun dexepcional, el 1971, amb un viatge dincgnit de
Kissinger a la Xina. Finalment van escenificar una reuni
oficial a Ginebra, entre les dues delegacions, on Nixon va ser
formalment convidat a visitar la Xina.
Anys ms tard, arran del meu judici, els mitjans de
comunicaci dels EUA van escriure un fet absolutament
desconegut per a mi, com era que durant la trobada a
Ginebra la delegaci xinesa comandada per lhome de
confiana de Mao, Zhou En Lai, els va fer als delegats
americans una pregunta sorprenent:
Vosts han sentit a parlar de Qing ting, el Drac Volador?
Quan els delegats americans van respondre que no sabien
de que els estava parlant, Zhou els hi va explicar:
s un individu desafecte a la nostra Revoluci Cultural,
que sha fet tristament popular al nostre pas. Diuen dell que





292

s un americ que ajuda els desviacionistes a marxar de la
Xina abans de ser jutjats, o en ple judici. Sembla que alguns
daquests fugitius han arribat als EUA. Ens agradaria que
els seus serveis dintelligncia ens ajudessin a trobar aquest
llangardaix alat, com una prova de bona voluntat entre
ambds governs.
I els mateixos mitjans van explicar el probable dileg
posterior dins dun despatx de la Casa Blanca:
El Drac Volador? la pregunta la feia el futur Secretari
dEstat, el Dr. Kissinger, al seu home de confiana, quan,
enllestida la reuni amb Zhou En Lai, havia retornat a
Washington.
De qu parlem?
No ho sabem, sembla que s un americ que ajuda a fugir
els xinesos dissidents. Em va donar la sensaci que estaven
molt amonats per aquest tema.
Una hora ms tard, des del seu despatx de la Casa Blanca,
el Sr. Kissinger va trucar pel telfon directe a la seu central
de la CIA, a Langley, Virginia, i va demanar per Clarence
Kelley, el llavors inspector en cap, i una vegada localitzat li
va inquirir:
Clarence, aquest Drac Volador que ajuda a fugir els
dissidents de la Revoluci Cultural, s el nostre home a la
Xina?
I quan en Kelley li ho va confirmar, li va ordenar:
No facis res ostents, per atura les accions i fes que
desaparegui de lescenari. Us lemporteu a Europa, a Orient
Mitj, o a on sigui, per ha de desaparixer immediatament
de la Xina, almenys de moment.
No s un dels nostres.
Qu vols dir?
Est connectat a la base de Singapur, i treballa per lliure.
Se li donen els objectius i ell els executa. All hi tenim un
agent que el controla regularment.





293

Millor aix va fer en Kissinger, segurament amb una
mirada glida i arrufades les celles sobre les grans ulleres de
carei negre, abans de continuar:Ja s que els resultats sn
excellents, per hem de neutralitzar-lo. Almenys de moment.
Podria esgarriar-nos tot el que tant ens ha costat construir.
Dacord.
Digues, doncs, al teu agent de Singapur que aturi
qualsevol nova acci dintre del continent. Alta prioritat. Al
Drac Volador se li han de tallar les ales. Si cal, ja en
tornarem a parlar. Per de moment el vull fora. O.K?
O.K.
*****

Estvem a mitjan desembre i jo seguia amb lestratgia que
havem dissenyat amb en Rob, s a dir, que sovintejava els
cercles comunistes de la regi de Hong Kong, Kuala Lumpur
i Singapur, on em feia notar com un partidari de Mao i dels
esdeveniments de La Revoluci Cultural.
Un dia, en entrar al Raffles per anar a loficina de
Singapur, vaig creuar-me amb el senyor Roth, que,
despectivament, em va etzibar:
Al capdavall has resultat ser el que jo vaig dir, un
comunista convenut.
Vaig aturar-me, sorprs de que em dirigs la paraula i
que encara romangus a Singapur, i alhora que mel
mirava detingudament i procurava digerir el seu comentari,
li vaig replicar:
Tamb vost finalment, ha demostrat ser el que s: un
carronyaire que no ha dubtat a vendre la prpia filla per un
lloc de treball.
Vermell com un pebrot per la vergonya de limproperi i la
falta de consideraci a all que representava, tot contenint el
seu guardaespatlles que ja sabraonava sobre mi, va donar
mitja volta i va desaparixer.





294

Jo havia trucat a la Jackie regularment, tot i ser conscient
que lamor que sentem shavia apagat lentament. I no em
passava desapercebut quan enraonvem que ella em
responia amb monosllabs, o s, que daquella connexi tan
estreta dencara no feia mig any, no ens quedava
prcticament res. Quan li vaig telefonar aquella nit, ella va
retreurem ja li havien explicat com de desagradable
mhavia comportat amb el seu pare, afegint-hi a ms la seva
sorpresa pel meu, inacceptable, canvi al comunisme. Jo no
sabia qu dir, ja que, noms de cara a ella, no volia atacar a
lambaixador, i de laltre assumpte no en podia parlar, i molt
menys per telfon. Em sentia presoner dels meus actes i no
tenia defensa si no explicava la veritat. Malgrat tot,
enfrontat al seu silenci, mera senzill advertir que ella ni
volia saber cap altra veritat que loficial, ni volia donar-me
cap opci de defensa; i vaig penjar amb lamargor de la
soledat i amb langoixa de que tot shavia acabat. I el ms
trist s que no ho entenia.
Ms tard, la Kirst va explicar-me que tamb havia trucat a
la Jackie i que, en veure-la tan errada, va intentar que
comprengus que tamb jo estava passant un mal moment,
per ella no va voler escoltar-la.
De fet, a Singapur, jo havia esdevingut lhome a qui
tant la comunitat xinesa com loccidental menyspreava de la
mateixa manera. La primera perqu defensava el que ells
odiaven i laltra perqu considerava que els havia mentit.
La celebraci daquell Cap dAny occidental havia decidit
fer-la, doncs, a casa tot sol, noms amb la companyia de la
Eugenia Grandet i la Ana Karenina, dues cares duna
mateixa moneda, quan va trucar-me en Rob per dir-me que
havem de parlar urgentment, i que em proposava trobar-nos
al Raffles lendem a lhora del te.
En veurens ens vam fer una cordial encaixada i en Rob va
anar directe al gra.





295

Mhan ordenat que deturem, momentniament, les
accions a la Xina.
Qu vols dir que than ordenat? No mhavies dit que ning
no en sabia res del nostre acord?
No he pogut refrenar la requisitria dels meus
comandaments, ja que dins de la CIA ells saben dels teus
xits degut a la notorietat que tenen en lmbit intern. Ara,
per una qesti de tipus poltic, han decidit ajornar aquest
operatiu.
Mel vaig afitorar, i ell va defugir-me els ulls mentre li vaig
respondre, agre:
Rob, la CIA decidir el que vulgui amb els seus propis
agents, per jo seguir fent el que estic fent. Al govern xins
els furtar totes les persones que pugui, importants o no, si
em pidolen ajut, i no deixar que la seva violncia sabati
sobre tants innocents.
Ara la veu dell va sonar endurida:
Et treurem les assignacions i quedars fora de la Sheng
Dong. Has dacostumar-te a obeir les ordres que vnen de
dalt, tant si tagraden com si no.
Amic meu, jo no obeeixo ordres de ning. Amb aix que
faig mhi jugo la pell, i del prestigi no ten parlo perqu ja
lhe perdut i ho accepto. Fins i tot em temo que tamb he
perdut lamor de la Jackie. Per no toblidis que jo no treballo
per la CIA i per tant el que puguin decidir els teus superiors
a mi no em concerneix.
No ens estarem quiets va respondre, contrariat.
Vosaltres feu el que hagueu de fer que jo far el mateix li
vaig contestar.
Rescindirem el teu contracte amb la Sheng Dong.
Et repeteixes. Ja mho has dit abans aix.
Els seus ulls shavien envermellit i al final va optar per
canviar de conversa. Lacomiadament, per, no va ser tan
cordial com havia estat la retrobada.






296

*****

Dos dies desprs, vaig trobar la Jackie a lhora de dinar. Jo
estava assegut al Green Fish, solitari, mentre llegia la carta
de menjars, i ella sasseia acompanyada dun home dues
taules ms enll. Havem parlat feia encara no una setmana
i no mhavia dit que penss venir a Singapur. No ens havem
vist els darrers temps i la vaig notar molt canviada. Tota
ella, amb un pentinat diferent, un vestit diferent i una
expressi diferent. En una fracci de segon vaig rumiar:
encara no fa mig any i sembla que nhagin passat cinc o sis!
Impulsivament, vaig aixecar-me per saludar-la, per la
rebuda va ser ben distant, sense besar-nos, com ho havien
estat les darreres trucades.
Hola, Jackie. No sabia que havies vingut li vaig fer.
Ho vam decidir precipitadamentva respondre eixuta.
Ests millor?
S, estic b.
Has vingut a celebrar el Cap dAny?
S.
Que ens veurem?
No ho crec i alhora que assenyalava el seu acompanyant
va fer Et presento el doctor Rusell, un bon amic, company
del meu cunyat i el metge que mha tractat els darrers mesos.
Vaig saludar-lo amb una encaixada. Era un senyor de
mitjana edat, molt elegant, atractiu, amb cabell negre, nevat
a les temples, i un somriure fcil que no amagava un cert
rictus de sobreestima, per.
Haurem de veurens vaig repetir, tot dirigint-me
exclusivament a ella perqu necessito parlar-te dun
assumpte molt important.
Perdoni, per no li conv va interrompre el metge.
Vaig considerar-lo cautament, i li vaig deixar anar:
Vost qui s, el seu metge o el seu guarda? I en qualsevol
dels casos, qu hi t a veure si nosaltres volem parlar?





297

El doctor Rusell va restar assegut i mut, sobtat pel meu to
agressiu, i jo, dret, de nou girat i mirant-la, insensible al
silenci que shavia fet a les taules del nostre entorn, vaig
seguir:
Qu em respons?
Amb la m dreta va fregar-se el front, sobre els ulls tancats,
i va concloure:
Armand, el doctor Rusell t ra, no estic ni en condicions
ni en disposici de parlar amb tu.
Qu vols dir, en disposici? Sembla que has oblidat qui s
el responsable de tot el que ens ha succet. Qu ens han fet?
Qu than fet?
Les teves idees...
Qu than contat? Si em deixes explicar-tho s que em
comprendrs; la meva posici poltica no s el ms important,
almenys no ms que els meus sentiments. Sisplau, fes-me
confiana. s aix de senzill, s una qesti de lleialtat.
Senyor Giralt, em veig obligat a tallar aquesta conversa.
La senyoreta Roth no est b i vost la perjudica va insistir
el Dr. Rusell.
No vaig molestar-me a respondrel, per curiosament, en un
moment tan crucial, em van venir ganes de riure en escoltar
aquella veu afectada dient senyoreta Roth, i sense treure
els ulls della li vaig pregar altra vegada:
Estic segur que si enraonem ho comprendrs.
Ara no puc; ho sento.
Amb el desnim i amb la veu, a pesar meu, ja canviada, li
vaig preguntar:
Et quedars molts dies a Singapur?
Noms una setmana va contestar ella, i rpida, sense
transici, quid pro quo, em va lliurar la darrera puntada,
amb una veu que li va sortir tremolosa: I tu, te nanirs amb
els teus amics comunistes?
Agafat a contrapeu, quasi no vaig saber qu respondre.





298

Segurament s. Aquests sn dies especials per gaudir-los
amb els amics que ens estimen de veritat.
No tenem res ms a dir-nos i, donant mitja volta, conscient
ara de lespectacle de franc que havia protagonitzat, vaig
tornar a la meva taula, vaig recollir uns papers i vaig anar-
men sense dinar.
Des de lapartament vaig telefonar a la Kirst.
Men vaig a HK.
Lhas vista?
S. Tot sha acabat.
Qu fars a HK?
All hi tinc bons amics, s casa meva...a ms a ms, quant
a la feina, la tinc ms a prop. Per a mi res no ha canviat.
En Rob mha explicat que, de moment, saturaven les
accions.
Ja s el que diu en Rob vaig interrompre-la malgrat tot,
jo seguir amb aquesta tasca. S que hi ha gent que em
necessita i ho far amb en Rob o sense en Rob.
No sabia la ra per no tractar-la de vosaltres, com una
continuaci al primer nosaltres que va dir-me en Rob la
primera vegada que va parlar-me de la CIA i della.
Per Armand, treballar tot sol s molt perills.
Kirst, ets una bona noia, valenta i lleial. Mhauria hagut
denamorar de tu, per a vegades les coses no sn com un
voldria sin com el dest ens les dna. Deixa tu tamb la teva
collaboraci amb en Rob; ell no decideix res i tu depens del
que mana un altre. Creu-me, desembolicat daquesta
connexi que et dur problemes.
Quan marxars? va preguntar-me, com si no mhagus
escoltat.
Com ms aviat millor, si puc dem mateix, lambient aqu
s irrespirable. El meu suposat comunisme mha foragitat de
tot el que estimava; de Singapur, de la Jackie...

*****





299

Vaig fer la reserva del bitllet a Hong Kong via Manila pel
segon dia de gener de lany 1971. Una vegada tot empaquetat
i ja assegut a la terrassa per veure la que, probablement,
seria la meva darrera posta de sol a Singapur, nostlgic i
solitari, ms indignat que malferit, ms humiliat que
desencisat, em disposava a malmetre la darrera nit de lany
del calendari occidental amb una ampolla del fort i aspre
licor xins a base de melca, blat i altres cereals fermentats,
amb els dos llibres, per ser llegits, al costat, i amb la
confiana que els focs dartifici em trobarien al llit.
Estava mirant indiferent els hibiscs florits de vermell que
mhavia regalat ella, quan vaig sentir que picaven a la porta.
Era la Kirst.
N mng ma? Ests ocupat? Va preguntar en xins.
La vaig mirar desma i li vaig respondre tamb en xins:
Hn mng. S, estic molt ocupat.
Tanmateix ella va seguir parlant com si no mhagus
sentit: Sabia que estaries tot sol i he vingut a fer-te
companyia. Et porto el sopar. Qu beus? i en aixecar
lampolla va exclamar: Mare meva, Wulonghie! Per com es
pot beure un licor de 50?
Li vaig fer un gest com dient, qu ms dna una cosa que
una altra.
Qu vols que et serveixi, whisky? li vaig oferir.
Ja mel poso jo, no hi fa res.
Va asseures a la terrassa desprs de parar la taula amb les
petites safates que havia dut, on sencabien diverses menges
xineses.
Vam menjar i beure, i per damunt de tot vam parlar
llargament; i en acabat, mentre mirvem els focs dartifici
que senlairaven esplendorosos per commemorar larribada
de lany nou, li vaig fer:
Perdonam Kirst, he parlat i he begut massa i necessito
estirar-me i dit i fet, vaig dirigir-me, amb el cap enterbolit,





300

a la meva habitaci, des don mig girat, abans de creuar
la llinda, encara li vaig parlar, desprs duna pausa:
Quan ten vagis tanca la porta de cop.
La Kirst va quedar-se sola i deuria imaginar-se les runes,
les meves runes, daquell home prest a cabussar-se en
labisme, del que mai no nhavia sabut tant com aquella nit, i
del comproms personal al que jo mateix mhavia sotms per
una causa que considerava justa. Vs a saber qu deuria
imaginar-se.
Va alar-se i va entrar a lhabitaci on jo mestava ajagut
sobre el llit amb els ulls oberts, esbargides les penes; perdut,
per; i va despullar-se i va estirar-se al meu costat abraant-
me.



II



Shavia aixecat un dia fred per esplndid, i Kowloon, sense
aquella boira que tantes vegades lenfarfegava i lliure de
moment dels destrets revolucionaris dels joves rebels que
lhavien atemorida els darrers dies, llua assolellada amb la
gernaci habitual, mentre jo baixava en direcci a la gran
artria de Nathan Road, on havia de trobar el senyor Sz, un
amic del senyor Liu. Ens vam saludar i vam asseurens a
linterior del Yumama, el bar japons on jo sopava
habitualment.
Lhome que tenia al davant, i que atenia pel nom de Sz,
era un xins de mitjana edat, cabell i bigoti blancs, amb
ulleres rodones, que vestia a lestil occidental. Ex catedrtic
de la Universitat de Pequn, volia que ajuds a escapar el seu
germ bess, un vell professor de matemtiques ara en plena





301

reeducaci a Liuzhu, una ciutat a uns mil quilmetres a loest
de Canton coneguda per les mines de zenc i les foneries.
A mi no deixava de fer-sem estrany aquell contacte a plena
llum del dia, ja que jo noms solia operar de nit per tal de
defugir qualsevol relaci amb xinesos que podia aixecar
sospites, no tant entre la gent normal, manifestament
lliberal, sin en lentorn comunista dels joves rebels, sempre
a laguait, amb lligams directes amb el Politbur dendins el
continent. Aix que vaig enllestir la reuni tan aviat com vaig
poder, amb el seu nmero de telfon a la m, amb la promesa
que ho consideraria.
Ho havia de reorganitzar tot i, la cosa ms important,
necessitava nous agents a linterior, especialment a Xangai i
a Canton, ja que, trencada la meva relaci amb en Rob,
automticament havia perdut tots els lligams anteriors.
Treballar tot sol era fora complicat i vaig decidir que hauria
de trobar alg que majuds a desenvolupar-me amb unes
tctiques diferents a les emprades fins llavors, s a dir, ms
solitries, amb menys suport, i evidentment ms perilloses.
Vaig posar-me en contacte amb la Clare Zhang, aquella
noia que un vespre va entrar a la meva cambra de lhotel de
Canton, a la que vaig ajudar a fugir amb la seva famlia, i
que una vegada aposentada mhavia enviat una targeta
dagrament des del Canad.
No era menester que li expliqus la feina, noms li vaig
demanar si coneixia alg disposat a ajudar-me, un bon
collaborador per les tasques a linterior del continent. Va
adrear-me a una amiga, la Zheng Pu, o Sharon Zheng, dita
amb el nom occidentalitzat, que podria trobar a Coloane,
aleshores una de les illes de la colnia portuguesa de
Macau, la qual era una defensora acrrima de tots els que
fugien den que els seus pares i el seu germ havien mort
apallissats per la gurdia roja. Vaig ficar-me immediatament
mans a lobra, primer a travs del telfon, sense explicar-li de
qu es tractava, per li vaig explicar que li trucava de part de





302

la Clare; aix doncs, vam emparaular una trobada per aquell
mateix dia al capvespre, a la rebotiga del senyor Liu.
Eren quarts de vuit quan la senyora Liu descorria la
cortina de la petita sala, rere el mostrador, i donava pas a la
Sharon. De primer cop dull, la seva aparena va deixar-me
desconcertat. Deuria tenir uns 28 anys i era molt prima, amb
una cara blanca com de porcellana que emmarcava uns ulls
allargats, negres, i una boca de llavis fins i atractius. Vestia
un vestit jaqueta de color gris, i em va semblar ms una
executiva de comptes duna empresa japonesa de mquines
de fotografiar que una combatent contrarevolucionria.
Vam comenar a parlar, ella amb un angls suau i
sintctic temptejant-nos, sobre els rituals de HK, les
clssiques converses dels transbordadors, les tasques usuals,
els furts, les bicicletes, els nous tnels, la policia sota la
tutela anglesa i, genricament, sobre la situaci a la Xina;
desprs, la seva vida de nena a Suzhou, la ciutat de la seda i
els canals, els estudis mdics a Xangai, branca xinesa, la
seva famlia, funcionaris de classe mitja tant els pares com el
marit, i la seva posterior, aqu amb la veu endurida, fugida.
Finalment, va sortir el nom de la Clare.
De qu coneix la Clare? va preguntar-me .
No li ha dit?
No, noms mha dit que volia que ens conegussim, que
havem de parlar dun tema molt interessant.
Jo vaig ser qui va ajudar a fugir la famlia Zhang.
Oh my God !! Aleshores vost es... Qing ting!
Abans de respondre, vaig observar-la atentament, indecs,
conscient del risc que assolia si li donava massa detalls, i
negligint una resposta rpida, encara dubts de si la dona
que tenia al davant seria prou forta pel que havem de fer. Al
final, per, refiant-me de la meva intuci, li vaig respondre:
Aquests apellatius xinesos sempre sn ms potics que
efectius. Jo prefereixo Armand. B, Sharon, necessito alg
que collabori amb mi per seguir traient de la Xina a tots





303

aquells que ens demanin ajut. Vull una persona intelligent,
callada, resistent, perspica i desimbolta. No noms sha de
procurar parlar xins, amb la qual cosa jo ja mapanyo, sin
que aquesta persona ha dsser xinesa i com menys lligams
personals posseeixi millor. La Clare mha dit que vost
podria ajudar-me. No em respongui ara si no vol. s
una tasca que es retribueix noms amb lagrament, s a
dir, que no hi ha res econmic a guanyar. Els diners els hem
de treure amb unes altres feines. Shi veu capacitada?
Sem va quedar examinant un moment com si estigus
sospesant la proposta, i va respondrem:
Per descomptat que s, per abans li demano que
mexpliqui dues coses: de qu viu vost i qu haur de fer jo.
Li vaig respondre a la primera pregunta, dient-li que vivia
dels diners que mhavien donat en acomiadar-me de les
navilieres, i a la segona, li vaig deixar anar una llista de
vaguetats deliberada, agra, per, al final:
Vost haur, sobretot, de pensar i crrer. Sha destar en
bona forma. Podem agafar trens, bicicletes i barques; crrer
pel bosc, nedar pel mar i travessar rius i aiges pantanoses;
sempre a les fosques, sempre vigilants, sempre desconfiats i,
especialment jo, sempre amagat. Amb una persona xinesa al
meu costat podem arribar ms lluny i els donarem ms feina,
per no ens hem de deixar agafar, ja que si ens agafen no ens
perdonaran, i la condemna s la pena a mort. Sense
palliatius. s una tasca on no tenim res a guanyar, a part de
la satisfacci personal, i molt a perdre. I no parlo noms de
diners. Podr compaginar la seva feina actual amb aquesta
activitat nocturna?
Sc metgessa, encara que aqu treballo en una tasca
comercial dins del sector de la cosmtica, o sigui que no
tindr cap problema per compaginar el que calgui. Quant als
diners, tinc prou estalvis per dedicar-los a ajudar els meus
compatriotes si em ve de gust. Si sc forta? Jo vaig venir de
Xangai a Hong Kong a peu. Vol saber res ms?





304

Va agradar-me la seva sang freda, no exempta de
desconfiana, per li vaig voler fer una ltima pregunta
trampa.
Tal vegada haurem de pensar-ho, no li sembla?
Per a mi ja est ms que pensat. Quan comencem? va
preguntar-me ella.
Molt b, era de raonament rpid, desimbolta i agressiva,
aix que li vaig fer:
Ja hem comenat, avui ser la pedra de toc; sortirem
aquesta nit cap a la frontera. Ho pot fer? i com que ella
assentia amb el cap, vaig seguir: Vegem com ens
organitzem; vesteixis de jove rebel xinesa, amb gorra i tot, i
ens trobem en dues hores. Per cert, quedem que jo sc
lArmand i tu ets la Sharon, dacord?
Va encaixar-me la m i va fer:
Dacord, dues hores.
*****

En tornar-nos a veure, tots dos ens havem transformat: jo
anava amb un xandall gris fosc amb caputxa duna sola
pea i ella semblava ms un noi que una noia; sense
maquillar, la cara i les mans brutes o enfosquides, el vestit
estil Mao botonat fins al coll, i una gorra que mig li tapava
els ulls. Ens vam avaluar mtuament i, en aparena satisfets
cadasc de lanlisi de laltre, vam caminar cap a la
furgoneta vella que tenia aparcada al carrer i amb la que
remuntarem per Yuen Long cap a la Repblica Popular.
Vam aturar-nos dos quilmetres abans de la frontera i,
amagada la furgoneta al bosc, vam travessar a peu pels
arrossars dirigint-nos al poble de Dongguan, on jo ja hi havia
estat altres voltes i el coneixia prou b. A aquelles hores no hi
havia ni una nima pels carrers i ens desplavem rpids i
en silenci. Vam mirar el rellotge, eren les tres de la
matinada. Vam entrar per la porta del darrere de la casa on





305

hi havia la centraleta telefnica per tal que la Sharon pogus
connectar amb Liuzhou.
No li despenjaven el telfon i ja gaireb ens donvem per
venuts quan una veu malhumorada li va preguntar qu
volia a aquelles hores. La Sharon li va explicar que era la
germana del senyor Sz i que era molt urgent que hi pogus
parlar a causa de la gravetat en qu es trobava el seu pare.
Venudes, aparentment, les reticncies que li posava la
persona de laltra banda, ens vam armar de pacincia, ja que
la va fer esperar vint minuts, amb l incertesa, en no escoltar
res, de si la connexi shavia tallat.Per finalment shi va
posar ell.
i?
Ella, conscient que loperadora, i ms a aquelles hores, els
estaria escoltant, va parlar rpida:
Hola, sc la Wong, la teva germana; vull dir-te que el pare
est molt greu i hauries de venir rpid si el vols veure viu.
El pare? va respondre lhome.
S, el pare; el nostre germ Huilei mha dit que et truqus
perqu ho sabessis; quan pots sortir?
A laltra banda de la lnia shi va fer un silenci expectant,
que va trencar-se en arribar la veu del senyor Sz:
Suposo que dem mateix. Haig de demanar un perms de
desplaament especial.
A quina hora puc telefonar-te dem?
Trucam al mat a quarts de deu, que s lhora del segon
esmorzar.
Molt b, fins dem a quarts de deu.
Alleugerits per la tasca feta i amb tots els sentits
aguditzats, vam seure a terra per dilucidar el proper pas a
donar. Jo, derivat daltres experincies, partia del supsit
segent:
Lhaurem danar a recollir, ja que si est malalt com mha
dit el seu germ, ell sol no arribar enlloc. A veure qu et
sembla el pla: tornem enrere per anar a Macau, on deixarem





306

la furgoneta, i dall pugem a peu cap a Zhongshan. Tenim
lavantatge que aquella zona est poc vigilada. Segurament
ell agafar el tren fins a Zhaoqing, on lesperarem nosaltres.
s una bona idea ja que podem passar la furgoneta en un
dels ferris de Kowloon o de Hong Kong a Macau. Total es
triga una hora i dos quarts va informar ella. Ho conec b.
All sest tranquil.
Vam desfer el recorregut en silenci i en el primer ferri, a
trenc dalba, vam travessar a la colnia portuguesa, on hi
vam deixar la furgoneta. Vam tornar a entrar a la Xina a
peu, per aquella banda, i vam endinsar-nos pel bosc tot
seguint el curs del riu i amb lajut de la meva brixola.
Exactament a les 10.35 ens trobvem a la vora de
Zhongshan, des don la Sharon va trucar al nostre primer
fugitiu en equip. Aquest li va explicar que ja tenia el
document de desplaament signat, que li donava opci
danar-sen immediatament, i que sortiria en el primer tren
que trobs en direcci a Pequn amb la connexi des de
Wuhou o Zhaoqing. La Sharon li va comentar que era millor
que agafs el tren fins aquesta ltima estaci, on ella
lesperaria al cap de dos dies pel mat i anirien plegats a
veure al seu pare a lhospital de Pequn.
Vam estar tot el dia ocults als afores, i amb les primeres
ombres nocturnes vam posar-nos a caminar pel costat del
curs dun rierol que ens va portar al riu XiJiang. En arribar
el mat segent als afores del poble de Foshan estvem molt
cansats i afamats. Ja ens havem cruspit la fruita i larrs
que portvem i la Sharon va haver dapropar-se al poble a
cercar alguna cosa per menjar. Per la carretera mal
empedrada passaven, de tant en tant, camions amb noies i
nois joves que presumiblement anaven a destinacions
llunyanes per ser reeducats. Era vital no veure a ning, i la
Sharon samagava precipitadament si escoltava el remor que
sacostava; finalment va trobar una granja miserable amb
dos pagesos enfeinats, a qui els va comprar unes panotxes





307

bullides i un grapat darrs fregit posat a sobre dunes fulles
de morera. Per enfrontada a les seves mirades matusseres
no sen va refiar i va marxar apressada. Tornava pel marge
del cam, i en trobar-nos va dir-me que no estava segura que
no lhaguessin seguit. Estvem a laguait, mentre menjvem,
quan vam sentir els escruixits del motor dun cami que
sapropava i saturava a pocs metres del nostre amagatall.
Des de dins del boscatge ella va veure que era un dels
pagesos acompanyat per un noi amb luniforme dels joves
rebels.
Mentre guaitaven el terreny, desconfiats, jo vaig senyalar a
la Sharon el noi jove amb la indicaci que em deixs el pags
vell per a mi. En un moment que els altres estaven desquena
vam sortir duna embranzida, jo amb un pal i ella amb les
cames pel davant, i els vam colpejar al cap. No crec ni que
arribessin a veurens.
Esperitats, vam condur el cami carretera avall, amb
tantes presses que vam errar la direcci i ens va costar una
bona estona, sempre per camins secundaris, trobar el riu.
Conduem sense perdrel de vista, a contracorrent, i no
veiem a ning, com tampoc cap rtol que ens indiqus on
anvem, entre els arrossars, a vessar daigua, solitaris. Fins
que vam pujar a un pujol des don es veia el curs encaixat del
riu entre parets rocoses i des don vam sentir lluny el xiulet
dun tren, cosa que ens va permetre deduir que era el que feia
el trajecte Zhaoqing-Canton.
Havem condut unes hores sota la pluja i, al final, el
cami, precedit dunes raneres, shavia aturat per falta de
carburant. Vam menjar larrs que ens quedava i vam
estirar-nos a esperar la nit a laixopluc duns cedres
aromtics.
En posar-nos de nou en cam havia parat de ploure i ho
vam fer sota una foscor i un silenci gaireb absolut, noms
trencat pels sorolls del fullam i de laigua del riu. Sempre
caminvem a contracorrent i, de tant en tant, veiem algunes





308

barques estretes i allargades damunt de les riberes. Pel que
fa a la meva acompanyant, estava gratament sorprs de la
seva fora, o millor dit del seu nervi; alimentada per lodi no
shavia queixat ni un moment, ni de dolor, ni de la mullena,
ni de cansament, ni de gana.
Havem arribat a Zhaoqing la matinada del segon dia, i
novament vaig quedar-me al bosc mentre ella satansava a
lestaci a esperar al senyor Sz.
Havia transcorregut una llarga estona que a mi em
neguitejava, ja que contnuament sentia passar trens i ella
no tornava. Finalment vaig veure venir de lluny la figura
inconfusible de la Sharon, per no eren dues figures les que
venien, sin tres les que sacostaven al tur on jo mamagava.
Eren dos homes grans, abillats iguals, amb les gorres i
luniforme verd. Vaig esperar que la Sharon fes les
presentacions:
Armand, el senyor Sz i el senyor Yuqian.
Nmen ho molt de gust, vaig fer, allargant la m.
N ho molt de gust, van respondre.
I girat a la Sharon, li vaig preguntar:
Qu ha passat? Heu trigat molt. Com s que sn dos?
Perdoni, senyor Giralt, la culpa ha estat nostra va parlar,
llastimosament, amb un angls molt polit, el senyor Sz. Era
clavat de cara al seu germ bess.
Aquest s un bon amic, company de la universitat, que
mha ajudat molt; no el podia deixar all. No els molestarem.
Dacord vaig acceptar amb recana ens quedarem tots
quiets aqu fins que es faci fosc. T perms de moviments
vost? vaig dirigir-me a laltre home, el senyor Yuqian. I en
percebre que movia el cap negativament, vaig enraonar,
mirant-la a ella:
De fet s una pregunta baldera ja que, havent marxat tots
dos, els permisos ara ja no valen. Sharon, haurem de
discutir urgentment un pla de tornada a Macau diferent del
que havem decidit, perqu els deuen estar buscant fa hores.





309

El que havem previst abans, que tu i ell agafareu el tren i jo
marxaria a peu, ja no pot ser. Ara el que siguem quatre ho
canvia tot, i a ms, fugitius.
Mentre els dos homes grans shavien assegut a terra a
descansar, nosaltres, una mica apartats, parlvem sobre la
millor manera de tornar. Jo li deia:
Travessar un tros de Xina amb aquest dos avis em fa
bassarda. Ja deuen haver donat lalarma, i ni que ho
volgussim fer amb ells no podrem caminar pels boscos una
setmana; no cal pensar en els camions que passen carregats,
i que a ms sn perillosos; el tren tamb s insegur pels
controls que shi fan. Crec que hauriem de fugir en barca fins
a baix de tot. Sort en tenim dels rius xinesos que hi ha arreu!
No podem perdre temps, s lnic transport viable, riu avall
la de vegades que, en el decurs daquests afers, agrairia a
laigua lajut que sempre va donar-me.
Tots quatre no hi cabrem.
Ja ho he pensat. Vosaltres tres anireu a dalt, tu amb el pal
llarg del tim, i jo tajudar empenyent des de l'aigua. No hi
veig cap altra soluci. He vist passar alguns pescadors en
aquestes barques allargades; amb una mica de sort
nagafarem alguna vaig decidir.
Per no resistirs tanta estona al riu a ple hivern va dir-
me.
Malgrat la gravetat del moment, vaig ser conscient que era
la primera frase llarga que ella havia deixat anar discutint-
me una estratgia, i en el fons vaig saber que el que ella
havia dit em feia recuperar lequilibri, masserenava, per
alhora mimpedia doblegar-me. Li vaig fer un gest amb les
mans com dient que no hi havia res ms a parlar.
Els dos homes vells ens atalaiaven de lluny, amb un secret
temor que no ens els volgussim emportar, i tot sentint-me
culpable per la llarga deliberaci i per la seva angoixa, els
vaig tranquillitzar mentre els hi explicava el pla.





310

A negra nit vam veure arribar un pescador amb un cistell
de peix; lhome va deixar la barca a la riba i va pujar
penosament ajudant-se amb un fanal fins a la seva cabana.
En apagar-se la llum daquesta, vam baixar amb cura i vam
pujar a la barca. Jo magafava al darrere empenyent-la, els
dos avis estirats, i la Sharon a la punta tamb del darrera,
dreta, enfonsava el bast fins al fons del riu per donar-se
impuls, girar i avanar lentament fins al mig del corrent,
on donant la volta al bast va remar fins a deixar-se endur
riu avall.
Vam haver de sortir del riu, mentre el dia clarejava, per
amagar-nos i perqu a mi se menganxaven animalons petits
de riu i tremolava per la humitat i el fred. A fora vaig haver
de despullar-me des que tenia tot el cos ple dunes pegellides
daigua dola enganxades com ventoses a la pell, i en no tenir
estris per cremar-les i separar-les, com es feia habitualment,
la Sharon me les havia destirar, enduent-se, en el intent,
cabells i pell. Em va revifar amb un masatge per tot el cos,
fort i intens. Desprs va estendre la roba perqu sassequs
amb laire i el sol matiner, i quan estava mig seca vam
recollir-la i vam amagar-nos al recer del bosc.
A la posta de sol, defallits de fam i de son, vam reprendre el
viatge a bon ritme. Hi havia moments que el riu baixava molt
rpid i no era fcil dominar la barca.
Amb les primeres clarors de lalbada vaig fer saber a la
Sharon i als dos avis, amb un fil de veu rovellada:
Estem arribant. Sharon, estirat tu tamb que jo us guiar
fins el delta. Tenim la costa all al davant, si ens veuen els
gurdies de la frontera abans de que disparin salteu a laigua
i tracteu darribar a terra nedant. No hi podem fer res ms,
no els deixis sols, noms que us deixeu portar pel corrent ja
nhi ha prou; si no ens detecten entrarem directament a la
pennsula. La missi ens reclama un esfor suprem, per crec
que ens en sortirem.





311

No ens van veure i jo estava totalment esgotat quan vaig
aconseguir que la barca saturs a laltre marge del port de
Macau. Mhavia quedat garratibat a la popa, i gaireb
inconscient no podia sortir de laigua per la hipotrmia i les
rampes que tenia, al que shi havia dafegir les picades dels
bitxos enganxats per tot el cos. Entre els dos homes i la
Sharon van estirar-me i van netejar-me novament la brutcia
mentre meixugaven amb les seves jaquetes, fregant-me
activament el pit i les cames, fins a refer-me la circulaci i
retornar-me la conscincia. Desprs ella va marxar a cercar
la furgoneta mentre el senyor Sz, amb les ltimes forces,
acceptava de bon grat lajut duna dona que ens havia vist i
que ja sens apropava amb una tassa de te calent i unes peces
de roba usada per seca.
La resta no va ser difcil; una vegada a la furgoneta,
havem deixat els avis davant la casa del germ del senyor
Sz i nosaltres ens havem separat a lestaci del ferri.
Hores ms tard, resguardat a lapartament, un cop ben
ensabonat, dutxat amb aigua calenta, i donat una ullada a
les rodanxes vermelloses, clapades per tot el cos, relaxat,
pensava el que estarien fent en aquell moment les autoritats
xineses respecte a la desaparici dels dos vellets. Amb els
ulls tancats i un got de licor de cereals a la m, escoltava el
Nessum Dorma de Turandot, quan van trucar a la porta.
Vaig entreobrir els ulls sorprs perqu no esperava cap
visita. Mai ning no mhavia visitat.
Era la Sharon, ja vestida dexecutiva, que em preguntava si
podia entrar.
S, per s una imprudncia li vaig fer saberja que jo
passo per ser un comunista maoista convenut i tu
representes el contrari. No s convenient que ens relacionin,
ja que si ho fan sens ha acabat la feina i lexistncia.
Nosaltres noms podem veurens al vespre, i com ms fosc
millor.
Com els ratpenats?





312

Exactament li vaig respondre, sense escapar-sem el deix
suaument sorneguer de la metgessa.
Ella va entrar al petit rebedor i va observar amb aire
encuriosit i crtic lestana que, suposo, li explicava alguna
cosa de la meva quotidianitat. Li vaig preguntar:
Vols beure alguna cosa?
El mateix que tu. El maotai mest b. Per deixam
primer que tunti amb aquesta pomada desinfectant que the
portat els punts encetats de la pell.
Va llevar-se la jaqueta i, aplicada i concentrada, va
repassar tota la pell, mentre tenia cura que els punts irritats
quedessin ben coberts pel seu ungent.
Ms tard, mentre assaboria la forta beguda xinesa, va
preguntar-me:
Quan hi tornem?
La vaig fitar sorprs. Per un moment havia temut que ella
vingus a cercar sexe, amb el convenciment que si aquest fet
es produa desfaria laliana acabada dencetar. Per no,
aparentment era una altra cosa. A la Sharon, la motivaci
que la impellia a lacci era lodi, una droga que lobligava a
moures en contra dels que havien assassinat a la seva
famlia. I ara havia descobert el sistema per colpejar-los.
Vaig provar de reflexionar:
Sharon, deixam respirar; tinc el cos ple de mcules, fet un
fstic. Daltra banda, no ens conv ser massa ambiciosos ja
que si no anem en compte ens trobaran. Ells avui, ara,
estaran pensant com sels han pogut escapar dos homes vells,
dos avis venerables als qui havien humiliat; trigaran uns
dies en lligar caps, i per b que nosaltres comptem amb el
factor sorpresa i amb els canvis i els moviments de
funcionaris, no ens en podem refiar. Hem daquietar-nos, i tu
hauries dapaivagar el teu odi, que un dia et pot trair. Per la
nostra feina necessitem tenir el cap fred.
S controlar-me va fer ella, mentre enlairava la cara en
tant que els ulls li llampegaven.





313

Ja ho s, per hem de ser molt astuts. Els seus serveis
dinformaci deuen estar buscant-nos, sobretot a mi. No els
podem prendre la gent de les mans eternament.
Precisament ara s un bon moment, perqu hi ha
moviments sospitosos a Canton, i es parla que Lin Biao
podria estar-hi al darrere.
Qu en saps?
Lin Biao ha canviat aquests darrers temps tots els
comandaments militars de Canton i hi ha posat els seus
fidels, el que permet suposar que ha engegat alguna
estratgia per apoderar-se del govern. s probable que es
generi una lluita a dalt de tot entre els seguidors de Mao i
els de Lin.
I de Zhou En Lai, qu sen diu? li vaig preguntar.
Que es quedaria amb el guanyador.
Creus del cert que Mao pot caure?vaig fer dubts.
S, perqu penso que a part duns quants pagesos de
linterior, hi ha poques persones que sel creguin.
Vas molt errada li vaig dir. I si mho permets tho
tornar a repetir: lodi no deixa rumiar b. Mao t un 90% de
seguidors, i de ben segur que em quedo curt, perqu la
majoria del poble creu que ell s el gran benefactor i que els
mals que els han sobrevingut shan derivat de la
incompetncia dels altres. El prestigi del president, mal que
ens pesi, est inclume, i noms els que estan vora seu saben
qu passa realment: com per altra banda ja deus saber, una
cosa ben normal en totes les corts autocrtiques. Estic ben
segur que si ell caigus, els que quedessin donarien la culpa
al seu entorn, no endebades la seva figura s massa gran per
malmetres i a recer della shi guaririen tots els que
poguessin. Ens agradi o no, Mao ja s una part important de
la histria de la Xina.
Sembla que el defenses prou b, tu.
Hi ha molts timoners, per dir-ho simplement, i tots sn
incomparables. Nosaltres, al capdavall, li haurem furtat cent





314

o dos-cents fugitius, vols dir-me qu s aix comparat amb
gaireb sis o set-cents milions de xinesos que mai abans no
havien tingut una fe en el futur com ara?
No va respondrem, va beures el maotai dun glop, es va
alar decidida i va marxar.
Quan la Sharon havia marxat encara vaig restar una
estona rumiant el que mhavia dit. Seria possible un corrent
contra Mao en el si del mateix govern? Qui podia atrevir-se a
atemptar contra un du vivent? Contra lhome que als ulls
dels seus compatriotes, deixats en la misria en el decurs de
milers danys, els havia proms un mn millor i ms just?
Vaig ficar-me al llit i vaig pensar en llegir El mite de la
croada de Franco de Southworth, per vaig adormir-me,
potser perqu estava cansat, potser perqu aquest no era el
llibre ms adient en qu pensar ara, o potser perqu tant se
valia el que Sothworth escrivs dun fet en un mn tan distint
i amb un origen tan distant. El darrer pensament abans de
tancar els ulls va ser, per, que ambds personatges, Franco
i Mao, tenien alguna cosa en com. Segurament la fredor
davant el sofriment dels altres. O la manipulaci i lastcia
instintiva.
*****

En aquesta poca, amb la Sharon havem fet incursions de
tota mena i els havem pres de les mans, de les dels joves
rebels i de les dels gurdies rojos, unes seixanta persones
ms. I tot i els meus esforos en contra, que tant rebutjaven
les meves conviccions, de vegades em sorprenia a mi mateix
imaginant-la nua i expressiva, o tractant dendevinar el tacte
dels seus pits suaus. Aquests pensaments, tot i el meu
tarann distant i cautels, tamb mhavien perms mirar-la
amb uns altres ulls i conixer-la millor. Era forta i tendra
alhora, amb uns ulls tristos i apagats que de cop sencenien
amb unes guspires flamejants per un detall incert, i tamb
irnics, desconeguts, cridaners, que despertaven els meus





315

interrogants envers els seus sentiments ms ntims. Com
aquells moments en qu en discutir un nou pla estava ben al
cas, sense perdre una paraula, fixes en mi les parpelles
inamovibles. Amb una lleialtat irrenunciable. Amb una
confiana absoluta. En aparena incrdula i de tornada de
tot, en el fons cercava alg que lestims per donar-se sense
concessions.
Solament una vegada vaig abraar-la, en acabat dexplicar-
me, excepcionalment entre sanglots, la desaparici del seu
esps i el decs, desprs dinnumerables suplicis vergonyants,
del seu pare, Zheng Libin, a mans del gurdies rojos. Ell, que
havia estat un funcionari important del govern i company de
Mao en la Llarga Marxa, afectat anys en de tuberculosi,
havia mort ignominosament, com tants altres. Un personatge
pblic per el qui ltica i els principis socials del comunisme
eren insubornables. Quant a la mare, les fortes discussions
amb els vells companys de partit i govern, a lobjecte de retre-
li un acomiadament oficial, van acabar amb la seva
resistncia; un envelliment sobtat i la mort
Noms em quedava el meu germ petit i el vaig cercar,
fent-me malveure arreu, tot demanant les dades als serveis
de deportaci social, fins que un amic de temps en del meu
pare em va informar en secret sobre el seu trasps, en un
camp de reeducaci. Arribada al lmit amb el deshonor dels
meus pares tamb havia perdut la meva segona famlia, la
del meu esps,vaig deixar-me trepitjar, jo, una metgessa
prestigiosa, fins lextrem de pidolar menjar pels carrers de
Xangai i dormir en llocs infectes. Per vaig aconseguir
escapolir-me dels enemics, fsics i vitals, barrejada entre els
aldarulls de la jovenalla que es movia per lentorn de la
Revolta Cultural, fins i tot fent cures urgents si calia. I prop
dembogir de fstic, dodi, de soledat, de malsons i dangoixa,
en un moment de lucidesa vaig renixer i vaig decidir
marxar.La fugida, a estones a peu ferm i altres a peu rssec,
des de Xangai a Canton i tot seguit des daqu a Hong Kong





316

em va capgirar, i duna jove i competitiva metgessa vaig
esdevenir un sser dur, indeformable, a estones ms a prop
dels animals que dels humans. El canvi, posterior, de la noia
que va arribar a Hong Kong , eixuta, aspra, mossegada per la
vida i pels animals del bosc, en una executiva de comptes,
solament es pot explicar per la meva voluntat de ferro, el
meu instint de supervivncia, la meva intuci innata, tal
vegada la meva intelligncia, i els innumerables treballs de
tota mena que vaig haver dacceptar. Sempre ms, per, mha
quedat el rerefons duna dona temorosa destimar i prendre
mal.
De fet, sense voler-ho ni ser-ne conscient, jo vaig ser el
primer que li va retornar les nsies de viure, el sentir-se
necessria, el sosteniment mental, i daqu estant, la
revolada de la sensualitat i el consegent neguit dels
sentiments.
I aquell dia, estrenyent-la entre els meus braos, mentre
ella, finalment, en parlar de la seva vida, buscava un
aixopluc instintiu, el mascle que duia dins va enlairar-se en
notar els seus pits tremolosos, la meva pelvis presonera dels
seus malucs ferms, les seves mans prement-me el clatell.
Segur que ella va sentir el meu cos irrefrenable, per no va
separar-se ni es va allunyar, senzillament va quedar-se
indescriptiblement quieta, expectant, com un nad al qui
bressols. I tot seguit va girar-se per guarir-se en un rac,
silent, asseguda a terra amb la cara entre els genolls,
confusa, i alhora certa i esverada, dentendre i entendres.
Mhi vaig apropar i agenollat la vaig estrnyer entre els
meus braos i, en veure-la submisa, amb els ulls tancats i els
llavis tremolosos tot esperant la meva decisi, vaig besar-la
tendrament primer i apassionadament desprs mentre les
nostres mans sendinsaven cobdicioses entre els vestits.
Despullats vam aturar les nostres nsies per mirar-nos als
ulls i acaronar els nostres cossos fins que vam fondrens en
una possessi espurnejant i violenta, suau i inacabable.





317

*****

Un dia va trucar-me en Rob. Feia gaireb mig any que no
sabia res dell, i va sorprendrem que em digus que estava a
Hong Kong i que em volia veure. Vam trobar-nos al Shangri-
La per sopar, rodejats per les vistes del Pic i del Port
Victria. Com en els vells temps. De primer antuvi, el vaig
notar lleugerament fred, un fet raonable si recordava
com vam acabar. I amb el plat principal al davant, va judicar:
S que has treballat de valent aquests darrers mesos.
He anat fent, s.vaig respondre, sense allargar-me.
Fins i tot mhan dit que tens una collaboradora molt
efica que tajuda amb lembolic de la troca xinesa va
continuar ell.
Quina retrica! Veig que ests molt ben informat. Vols dir-
me de qu vols parlar?
Voldrem encarregar-te una feina.
Mel vaig mirar encuriosit, mentre esperava que continus.
Es tracta dun home important, del govern, que vol fugir.
Est a Pequn.
A nosaltres ens agrada treballar en un radi dacci prop de
la regi de HK. A Pequn no hi anem perqu est massa lluny
i la fugida no s fcil. Una vegada ho vam fer per Corea, de
manera molt complicada, i la darrera, fa pocs dies, vam tenir
tants problemes per escapar que no tinc gaires ganes de
repetir-ho.
*****

Dues setmanes abans havem aconseguit fugir de Pequn
amb el matrimoni Sui, per ens seguien de tan a la vora i els
dos cridaven tant latenci per la seva distinci natural, que
el tren on ens encabem no em donava prou confiana, i en
veure pujar una patrulla a Linqing vam baixar sense que ho
notessin, per precipitadament. Amb la Sharon que obria la
marxa i jo al darrera, els Sui quedaven amagats al centre, i





318

tots quatre, sense aixecar els caps, vam descendir per laltra
banda. La pluja no ens deixava veure res i la Sharon va
xiuxiuejar-me que el millor seria aixoplugar-nos dins duns
vagons de fusta que es veien abandonats. De fet tot el pla
shavia destarotat den que ens havien fallat els contactes
amb els que havem coordinat la fugida. No havem sabut res
ms dells i ens temem que havien estat interceptats. Ara, a
gaireb mil sis-cents quilmetres de distncia de Hong Kong,
ens tocava improvisar i, ms que res, trobar un sistema
alternatiu de fugida, lluny de les patrulles que ja devien tenir
la informaci sobre els nostres possibles moviments.
La Sharon va comentar-me:
Lnic sistema que ens queda s fugir pel Gran Canal.
Et veus capa de portar-nos-hi? Hi haur prou aigua?
A la primera pregunta, s. A la segona, no s amb qu
ens trobarem. El Gran Canal est molt deixat i,
probablement, hi haur zones no navegables.
Dacord. No hi pensem ms, com que no tenim una altra
alternativa, posem-nos en marxa.
El Gran Canal de la Xina era una mena de riu artificial
que comunicava Pequn amb Hangzhou. Construt feia uns
dos mil anys, havia estat no solament una obra grandiosa
sin tamb un espectador de la vida xinesa que shavia
desenvolupat al llarg dels seus vora de dos mil quilmetres
de longitud. Les aiges hi confluen dels rius amb els que es
creuava, o amb els que sajuntava, com el riu Groc, el Li, el
Jia i altres. A Linquing, on estvem nosaltres, el riu Wei era
el provedor del tros del canal Huitong.
Vam comprar un smil de gavarra petita pel transport de
llenya i ens vam posar en moviment. Vam sobreviure durant
nou dies en unes condicions infrahumanes; navegvem, ens
amagvem, arrossegvem la barca per terrenys no
navegables i menjvem el que podem. Amb el matrimoni a
punt de defallir, superades les primeres vergonyes i perduda
tota la distinci, vam lluitar, tots junts, per la subsistncia.





319

Fins que un jorn vam sortir pel tros del Gran Canal
Jiangman.
La ciutat de Hangzhou, on sortia el canal, respirava un cert
aire buclic al voltant del Llac de lOest, i una vegada aqu a
la Sharon no li va ser difcil trobar un dels nostres contactes,
que ens va amagar tres dies fins que va poder dur-nos a
Xangai en un cami. Des de la gran ciutat vam agafar el tren
fins a Canton i des daqu un vaixell amic ens va dur a Hong
Kong Vam arribar-hi gaireb dues setmanes desprs dhaver
sortit de Pequn, amb els Sui als ossos i tots ms morts que
vius.
No s el meu millor record, no.

*****

Qui s aquest personatge? vaig preguntar a en Rob.
s un alt funcionari, a nivell de sotssecretari, molt proper
a Zhou En Lai. Us donarem cobertura oficial.
Caram! Voleu embolicar-vos fins al punt de fer-nos visats
falsejats? No vas explicar-me que els teus superiors mhavien
foragitat? Amb mi no tindreu cap problema, per com us ho
fareu amb ella?
A ella li canviarem els cognoms i el lloc de naixement.
Vaig romandre en silenci per endevinar quin seria labast
de la missi, ja que, fins i tot em proposaven que
macompanys la Sharon.
Li vaig preguntar:
Qui sn els vostres agents? Lequip antic?
Aquell equip es va desfer al decidir posar fi a aquesta
feina.
Magradaria enraonar-ho amb la meva companya.
Dacord, parla el que necessitis va fer en Rob.
Li vaig respondre:
Sota quina cobertura la fars entrar?





320

Ja tho he dit, amb un nom fals, com a intrpret de la
missi comercial, no debades all es parla el dialecte de
Shandong i ens consta que ella el parla prou b.
No hi havia gaires ms coses a dir-nos aix que ens vam
separar, amb la meva recana, per, sobre si el control de la
missi estava o no en les meves mans.
Vam convenir telefonar-nos el dia segent, desprs que jo
ho parls amb la Sharon.
*****

Ens havem trobat a lStar, tal com acostumvem a fer-ho si
tenem alguna cosa entre mans. No ho va dubtar ni un
instant. Feia temps que treballvem plegats, ens avenem
molt b, i jo ja mhavia habituat que si volia assegurar lxit
de les missions, lestratgia lhavem de discutir plegats. No
era dona de treballar darrere dun home sin al costat, bra
contra bra.
Desprs daquella primera nit no havia tornat ms al meu
apartament, i sempre mha quedat el dubte de si la visita
havia estat de cortesia o si realment cercava alguna cosa
ms, sobretot recordant les posteriors incidncies. No
solament sexe sin una escalfor amiga, alg que lescolts i
que lestims, com ms tard ho vaig fer tan sovint entre els
boscos i els arrossars. Una nima errtica com la seva
necessitada destima. Amb el temps he acabat comprenent el
que suposa no tenir amics ni parents, i ella estava
absolutament sola, com ho estava jo. Per aix el nostre amor
se sostenia sobretot per la comprensi de les nostres soletats.
Sempre feiem lamor al bosc i a vegades en alguna cabana
abandonada. Quan estavem massa cansats degut a alguna
incursi matusera ens estiravem a foscanit un al costat de
laltre amb la intenci de dormir, i en no trigar ms de dos
minuts jo sentia com ella aixecava la flaada i, tal qual un
missatge misteris, una litrgia mgica que repetia cada nit,
sacomodava desquenes al meu cos. El meu pit contra la seva





321

esquena, les seves natges rodones i suaus, premudes a la
meva pelvis, i el meu sexe somort, arraulit entre la fondalada
dola de les seves cuixes. Llavors magafava la m i passant-
se-la per laixella la premia contra els seus pits, petits i
rodons. A vegades jo entre somnis sentia que la meva m,
com si tingus nima prpia, satansava fins al seu sexe, i la
deixava all descansant com la closca duna valva. Aix ens
quedavem adormits fins que els primers raigs de sol i el cant
desfermat dels ocells ens despertaven i els cossos
impetuosament enetaven la msica meravellosa de lamor
matiner.
Vaig adonar-me que no hi ha res que uneixi ms a una
parella que el compartir el perill latent, o la sensaci de mort
imminent, amb el sexe. En aquest cas els ulls ho diuen tot i
les mans parlen un idioma universal quan, amagats rere uns
matolls, amb les mans enllaades i la respiraci de laltre
sobre el pit, els ulls es troben i la sensaci de seguretat s
immensa. Llavors la comuni amb all que s universal
ajuda a apaivagar la respiraci. I aquesta mateixa sensaci
assoleix que la necessitat del contacte sexual sacreixi.
Quantes vegades desprs de superar un perill indefugible
coronvem lalleujament i lxit dun bon amagatall amb la
follia dun desfogament amors en qu els sentiments i
lemoci ho esmeraven tot, i on la meva boca insaciable
necessitava beure tot el que la seva boca i els seus pits dolos
i el seu sexe sucs com les fruites dels bosc moferien
planerament. Era aleshores, amb els seus gemecs, els seus
llavis humits, les seves mans prement-me lesquena i les
seves cames entrellaades sobre els meus malucs, quan
formaven un anell que memmanillava joiosament lanima, i
que ella es negava possessiva a desfer.

*****






322

Vam atracar al port de Tianjin el cinc o el sis de juny de
1971, no recordo amb exactitud el dia, per recordo b que
era un dissabte. Amb en Rob havem acordat que ens
allotjarem a un hotel de Pequn, des don un tal senyor Zhao
ens trucaria des dun telfon particular per posar-se dacord
amb nosaltres. La Sharon seria el contacte privilegiat grcies
a la seva parla fluida, i un cop identificats fugirem en el
cotxe oficial, de nit, cap al port de Tianjin, on ens esperaria el
vaixell. La distncia entre les dues ciutats en cotxe era
dunes quatre hores.
Jo no estava tranquil del tot ja que hi havia una cosa, un
aspecte, un punt, un no sabia qu, que em neguitejava.
Altrament, ignorava on estava la falla o si nhi havia cap.
Discutem amb en Rob lestratgia a seguir i jo li observava
detalls de poca concentraci, com si no li imports gens ni
mica lxit de la missi. Per dubtava de la meva prpia
desconfiana per la nulla propensi a deixar-me manar
desprs dels darrers mesos de treballar amb total autonomia.
Finalment, abans dabandonar el vaixell, vam fer-nos una
encaixada amb lacostumat:
Sort i a reveure.
Havem acabat daposentar-nos a lhotel, i a lhora
convinguda la Sharon va parlar telefnicament amb el senyor
Zhao. Jo seguia el rpid dileg, amb les acostumades
inflexions tonals del mandar, a ms a ms, barrejades amb
alguns modismes dialectals de Shandong, que em
dificultaven entendre totalment qu deien, fins que, una
vegada finalitzada la conversa, ella em va explicar:
Hem quedat que fugirem aquesta nit a les dotze.
Aix ja ho he ents. Qu ms tha dit? vaig preguntar.
Res ms. Qu mhavia de dir ms?
I per qu tanta xerrameca? Per dir-vos noms aix?
Mha preguntat quants rem, com havem arribat fins
aqu i si ens esperava el vaixell.





323

Novament sentia al meu interior el neguit incmode, que
sacreixia a mesura que avanava el temps, i aix li ho vaig
fer saber:
Sharon, no ho veig clar. La pregunta sobre el vaixell no em
lliga. No s normal. No entenc aquestes preguntes en un
funcionari, un alt crrec, que vol fugir i que aparentment ja
ho ha de tenir tot ms que discutit i lligat. No s qu dir-te,
per aquest mirall trencat de larmari que tenim aqu al
davant em sembla un mal averany. A ms a ms no vull ni
pensar en un altre retorn estordit, novament tan lluny de
HK.
En Rob?
s inimaginable. Si ha estat ell sem desfan les meves
creences en lamistat. Aix no obstant fem una prova, digues
a la centraleta que et connectin amb el nmero que ens acaba
de trucar, a veure qui shi posa. Per abans de telefonar
recorda el que the dit tantes vegades, si tagafen, els dius tot
el que vulguin saber, no thi resisteixis ni et preocupis per
mi. Tant se val el que pensis. Procura viure, no vulguis ser
una herona. En aquest pas som com unes gotes daigua en
loce.
Ella va fitar-me intensament, com si volgus fer-me una
observaci, per va trucar a la telefonista de lhotel a lobjecte
de demanar-lhi la comunicaci amb el nmero que ens havia
telefonat; la van passar amb una operadora i quan la Sharon
li va dir que la disculps si shavia equivocat i que li digus
on estava trucant, laltre li va respondre que estava parlant
amb el Departament Central de la Policia de Pequn.
Amb un bot va posar-se dreta, a linstant que el pany de la
porta saltava amb estrpit i donava pas a una dotzena de
policies xinesos que ens encanonaven i ens empentaven a
terra sense miraments.








324

III



Loperatiu havia estat rpidament executat per part dels
xinesos, i en percebre que lhavia encertat desconfiant den
Rob no nhi havia prou, ja era tard. Estava tancat en una
pres i la Sharon havia desaparegut. Em tenien en un
soterrani, amb una sentor de clavegueres insuportable i un
calor ofegs, on noms em donaven arrs bullit i aigua. Havia
de fer les necessitats fisiolgiques en un rac, sense res per
eixugar-me, i havia perdut la noci del temps. Mhavien
interrogat dues vegades, i en ambds casos havia perdut el
sentit a conseqncia dels cops rebuts. Em sentia brut,
magolat i amb la certesa que no men sortiria per ms que
parls. La meva era una execuci anunciada. Em pegaven
per despit i rbia, sabent, ells i jo, que el que els digus no els
interessava ni poc ni massa, perqu ja estava condemnat
abans de comenar. Suposo que ja sabien tot el que em
concernia, excepte la meva nacionalitat, que per molt que els
hi vaig explicar no es van creure ni de lluny que fos
espanyola, i ara em demanaven els noms de les persones que
els havia furtat de les mans, amb el seu domicili actual. A
cops i puntades van treurem noms, que ells ja coneixien prou
b, encara que no els vaig donar cap adrea actual, entre
altres coses perqu jo no en sabia gaireb cap.
No estava segur del temps que portava all dins, sota
aquella tortura infame, quan un mat vaig sentir unes
petjades que sapropaven amb una marcialitat
desacostumada. Van obrir la porta i van agafar-me sense
miraments entre quatre gurdies. El que semblava el
comandant va etzibar-me:
Veurs tu una representaci a laire lliure.
Arrossegat pels mateixos gurdies, van dur-me a una
cambra espaiosa, plena de papers bruts, espargits arreu, i





325

amb uns grans finestrals enreixats; van amorrar-me,
agenollat i amb les mans lligades, a una finestra arran de
terra des don, entreobrint els ulls inflats, vaig veure a sota,
en un smil de pati tancat, un escamot dafusellament davant
duna figura arrupida a la paret. Anava amb el cap afaitat al
zero i tenia tota la cara encetada amb la roba enrogida de
sang; en aquell moment va aixecar el cap i li vaig veure els
ulls com em miraven fixament, i com movia el cap amb un
moviment reflex, negant-ho tot o dient-mho tot: Era la
Sharon!
No sabia si em podia veure b. Tanmateix li vaig
mantenir la mirada, aterrit, ennuegat, per sense vessar una
llgrima perqu sabs que la confortava. Fins que vaig sentir
els trets mortals i desprs el darrer tret de grcia. El cap dels
que mhavien arrossegat de la cella va dir-me amb un
estirabot:
El prxim sers tu.
Per no van matar-me com s evident ni van maltractar-
me ms, almenys fsicament, de forma regular. Den que
em feien un judici pblic en qu se macusava dalta traci,
despionatge a favor de la URSS, i de temptativa dajut als
desviacionistes, procuraven que arribs a la sala del judici
almenys amb la cara en bon estat, i el dia de la meva
presncia davant del jutge sem permetia que em rents i
sem donava roba neta. Per una reacci del subconscient, en
el moment de dutxar-me morinava i em feia de ventre,
netejant-tho, per, rpidament amb el rajol daigua, perqu
no se nadonessin, cosa que no sempre vaig aconseguir, i que
va suposar-me una tortura amb un grau de sadisme afegit.
La de voltes que vaig pensar que acabaria mort! Estaven
convenuts que era un espia americ a sou dels sovitics,
malgrat que jo els repetia una vegada i una altra que no era
cert.
Aquell dia, el que jo suposava com el de la condemna final,
mentre em duien al jutjat, pel temps exterior vaig suposar





326

que devem estar a principis o mitjan de setembre. I com un
somni vaig veure tot el que havia viscut en el darrer any i
mig. Havia perdut un amor, potser dos, o tal vegada tres. I a
ms havia perdut els meus amics de Singapur, per en
aquells moments pensava que havia dencarar la mort com ho
havia fet la Sharon, sense defallir. Tamb vaig pensar en els
pares i en Rob. En aquells moments, que jo considerava com
a finals, noms podia sostenir-me lamor o lodi.
Em van condemnar, com ja era previsible sense escoltar-
me, a lexecuci per afusellament, que hauria defectuar-se en
el perode mxim duna setmana.
Lendem, una vegada mhavien deixat la cassoleta amb
larrs matiner, vaig sentir un tropell inhabitual, portes que
petaven, com de gent afanyosa, i en un primer moment vaig
creure que era perqu em venien a buscar per ajusticiar-me,
per que sobtadament va cessar.
No va transcrrer ni mitja hora que tot aquell aldarull es va
transformar, dimprovs, en un silenci absolut, trencat noms
pel grinyol dun batent.
Encara vaig necessitar uns minuts dins daquell sobtat
silenci per convncer-me que mhavien deixat la porta oberta.
Jo no matrevia a sortir, per com que no sescoltava res
enlloc vaig treure el cap i vaig comprovar, entre les ombres
del soterrani on em tenien recls, que no hi havia ning. Vaig
seguir el recorregut que tant b coneixia de les vegades que
em duien al tuguri on membastardien i estovaven, i
posteriorment per on anvem al judici. Movent-me
dificultosament, ja que tenia les cames inflades de no
caminar i tot jo estava adolorit, vaig constatar que
efectivament tothom havia desaparegut.
Ignorava els motius daquella sobtada absncia, mentre
forava els peus a caminar per les estances i corredors i
pujava els graons interminables, dificultosament, en direcci
a la sala infecta on em deixaven rentar-me. La darrera
pallissa mhavia malms lesquena i tenia les plantes dels





327

peus encetades, aix que vaig observar-me davant dun
mirall, brut i esquerdat, nu de caps a peus; estava tan prim
que les costelles pugnaven per foradar la pell, i els muscles
em sortien com dos bonys afegits al capdamunt de lesquena.
Tenia els genitals morats i inflats i no em podia tocar les
vrtebres ja que mhavien obligat a fer la figura de locell
penjat, que consistia a sostenir-me despullat, amb els canells
lligats a les bigues del sostre amb noms les puntes dels peus
a tocar de terra i, aix penjat, em colpejaven al darrere amb
una tija esqueixada o em donaven descrregues elctriques
als genitals.
Llenats a terra vaig trobar uns trossos de roba que em
vaig ficar i, lentament, tot fregant instintivament les parets
com qui no shi veu i sentint un dolor inaguantable amb cada
moviment, vaig apropar-me a la porta de sortida, totalment
oberta. No sabia on era ni el motiu pel qual tots havien fugit,
noms dedua que estava recls als afores de Pequn, encara
que desconeixia el lloc exacte. Tampoc sabia on dirigir-me.
Esmussat lenginy, em trobava perdut en un lloc desconegut
duna ciutat desconeguda en un temps desconegut. Vaig
temptejar de nou la paret, per trovar un punt on sostenir-me
abans de decidir fugir.
Sense poder embastar un raonament mnimament assenyat
per culpa de la meva feblesa mental, vaig marxar daquella
pres tan de pressa com les cames mho van permetre,
mentre em preguntava qu podia haver succet i on podia
anar, amb el desnim de qui sha perdut i no sap com
orientar-se. Fins i tot dubtava si el que em succea no seria
una bogeria mental meva, o un nou parany per destrossar
encara ms les minses defenses psquiques que em quedaven.
La realitat, per, sem mostrava clara; aquell miserable
casalot de reclusi havia estat preparat a la nostra mida i,
amb la Sharon morta i els gurdies fugits, jo era lnic sser
viu que hi quedava. Les raons daquell desgavell no sabia si





328

mai les arribaria a descobrir, per en aquell moment era el
que menys minquietava.
Sense ms contratemps, a poc a poc, vaig caminar per un
sender de grava, rodejat de grans camps arranats, amb un
desesper evident, ja que els pocs homes i dones que passaven
en bicicleta o motos amb sidecars, i als qui atallava, no
saturaven, i si ho feien no mentenien o fugien espaordits.
Vaig seguir caminant per una vorera, per vaig aturar-me en
veure que sapropava una moto rancallosa que estirava un
carret ple de farratge conduda per un home que venia en
direcci contraria.
En veure els meus gestos i lestat en qu em trobava va
aturar-se i mentre jo, amb els llavis destrossats que
dificultaven el meu deficient dialecte, li deia Tianjin, ell no
mentenia, per en provar dexplicar-li que volia anar cap a
Dalian, lhome va indicar-me la direcci don jo venia; va
semblar-me que era tamb la direcci cap on anava la moto i
amb senyes i paraules li vaig demanar per pujar-hi. Ell va
respondre amb la parla dialectal, mentre sajudava amb
moviments nerviosos dels braos, com si em digus que ell no
anava a Dalian i que ara no podia agafar-me, per que
mestirs al marge i mespers. Com si em digus: posat a
recer i esperat que ara torno. Vaig fer el que va manar-me,
tot confiant que fos el meu bon samarit.
Vaig mal acomodar-me, repenjat en un arbre, fins que vaig
escoltar el soroll que mindicava que la moto sacostava de
nou. Lhome havia deixat la crrega amb el farratge i em feia
gestos vius perqu el segus. Li vaig voler explicar com
mhavien apallissat, i ell va examinar-me commiseratiu,
mentre mexplicava, ell tamb, amb un to de veu peuterrs i
cridaner el que semblava un succs important, mentre
acompanyava les paraules amb uns gestos que volien imitar
el moviment dun avi en caure estimbat. Em va semblar
entendre que havia passat algun fet transcendent amb un
avi connectat amb en Lin Biao, per no sabia qu. Havia





329

caigut algun membre del govern? Havia triomfat un atac den
Lin amb avions? Qui sap si havia caigut el mateix Lin Biao?
Vaig deixar caure uns noms a latzar a veure si nencertava
algun. Havia caigut Mao Zedong? No, va fer amb el cap.
Zhou En Lai? Tampoc, va fer el cap, pacientment. Lin Biao?
S! El cap deia que s. Heus aqu doncs, que era Lin Biao el
que shavia estavellat en un avi, i aix podia explicar la
precipitaci de tots els gurdies per fugir de la guarida on em
tenien presoner. Cansat daquest dileg de sords lhome va
indicar-me amb la m que camins rere seu. Ho vaig fer amb
dificultats, uns cent metres, perqu ranquejava pel dolor i
per les butllofes dels peus rebentades, fins a un punt del
terreny on va demanar-me que lajuds a aixecar una gran
tapa rectangular, dissimulada a terra, mentre massenyalava
que havem de baixar-hi tots dos i la moto. Era un pou prou
ample, duns nou metres quadrats, amb unes escales per
baixar fins a una fondria duns cinc metres, que donava a
un enforcall de corredors foscos i humits, on vam baixar la
moto amb unes cordes.
De sota terra, tot tancat, sescoltaven sorolls danimals
corrent i brolls daigua arreu. Lhome va afermar la moto en
una direcci, va engegar, va encendre els llums i va palmejar-
me el maluc perqu pugs al darrere i magafs fort.
El tnel al que ens enfrontvem tenia un arc circular duns
dos metres de dimetre i era pla a terra, on shi havia fet un
petit rierol daigua i per on les rates corrien arreu. No
semblava una claveguera, ms aviat era un tnel, un smil de
refugi, fet per uns motius que a mi llavors se mescapaven
per que ara s que els conec, com queda explicat al final
daquest relat i, aparentment, duna gran llargada. Vam
arrencar, i jo, agafat al motorista, mesforava per mantenir
els ulls oberts i alliberar-me del sopor que mabsorbia. Abans
de gaire vaig discernir que no em seria impossible romandre
despert, ja que els sotracs de la moto multiplicaven el dolor i
les punxades les sentia per tot el cos. Jo suposava que devia





330

tenir les vertebres lumbars afectades, no trencades, per, i
tamb els ronyons, perqu a la dutxa havia orinat sang.
Probablement vam recrrer cent quilmetres o ms, durant
tres o quatre hores; de fet la moto no podia afanyar-se ms
dentre la brossa i els detritus que shavien fet arreu.
Havia perdut tant el sentit del temps i el de la distncia
que mestava literalment repenjat a lesquena del conductor;
prcticament acubat, entumit, en un estat tan evident de
semi inconscincia per lintens dolor que sentia que en
aturar-nos no podia ni baixar.
Ajudat per lhome vaig sortir a la superfcie per un pou
similar a laltre a respirar aire pur i a descarregar els
ronyons. Shavia fet fosc i, assegut a terra, una mica ms
recuperat, vaig escoltar com el motorista parlava amb alg a
lobjecte que li posessin combustible a la moto, amb una
regadora i una mnega. Una vegada enllestida la crrega
vam seguir el viatge tnel endins. Finalment vam arribar a
un altre pou, don vam sortir a una granja on hi havia una
petita llacuna. Una vegada treta la moto amb unes cordes, el
motorista em va fer un gest perqu el segus, em va portar a
una cabana amb estris de pags i va explicar-me que
mestirs a dormir amb un gest, amb les dues mans a la galta
i els ulls tancats, com si ress. De fet, emprvem el
llenguatge gestual ja que jo no lentenia de res si em
parlava en el seu dialecte i ell tampoc si jo li parlava en
mandar.
Va deixar-me un moment i, en uns minuts, va dur-me una
estora, una manta lleugera despart, un wok amb brots de
soja fregits i una tassa de te.
Vaig despertar-me a lalba, amb el cant dun gall, i
penosament vaig llevar-me i vaig sortir despullat, amb
lintenci dendinsar-me a la llacuna, on vaig compartir
laigua cristallina i freda amb lestol de peixos gats i carpins.
Mhi vaig quedar submergit uns minuts i vaig fer lintent de
nedar per comprovar el dolor de lesquena, objecte dels





331

maltractaments i del viatge, fins a sentir-me alleugerit dins
daquell blsam natural.
Vam trobar-nos a la sortida de laigua, i el pags, en veure
el meu cos tan llastims, es va quedar sorprs sense saber
ben b qu fer. Va indicar-me el meu amagatall amb gestos
vius perqu macuits i em vests, mentre ell em duia un bol
amb un aliment farins a base de llet de civada amb mill, que
em vaig menjar afamat, i una paperina plena darrs barrejat
amb pans pel viatge. Desprs vam apropar-nos a la moto i li
va posar ms combustible, alhora que em mostrava amb
lndex un punt lluny.
De nou vam rodar, ara per per un cam pla a laire lliure,
envoltat de camps darrs. No ens va aturar ning i vam
viatjar unes altres cinc o sis hores, amb interrupcions
diverses, fins que vam arribar a la que semblava ser la
destinaci final daquell bon home. Em va fer nous gestos per
indicar-me que ell girava a lesquerra i que jo havia de seguir
a peu, en dretura, fins a unes grues que fitava enll a
lhoritz, encara lluny, mentre feia amb la m dreta el
moviment duna barca onejant. Vaig comprendre que
estvem ben a la vora dun port per no sabia quin era. Per
descomptat, Dalian era impossible.
Vaig acomiadar-me amb una encaixada i uns repetits zi
jin adu i xixie grcies daquell bon home que mhavia
ajudat sense nimde lucre, del que no en sabia ni el nom, i
que havia posat probablement en perill la seva prpia vida
per auxiliar-me. Tot seguit vaig caminar endavant, pels
marges del cam, amb cura damagar-me si sentia un motor
que sacostava.
Era Tianjin. Men recordava prou b del dia que hi vaig
arribar amb en Rob, per una grua fixa molt alta que shi veia
per damunt de la resta. Aquest era un costum que havia
adquirit a la Xina i que feia desma: agafar sempre uns punts
de referncia a larribada als llocs per inversemblants que
fossin, de fet com ms inversemblants millor. Vaig asseurem





332

en un rac ocult de la carretera, on vaig acabar-me la menja
darrs i pans que em quedava mentre es feia fosc.
Cada espera em suposava dos martiris, primer el provocat
pels dolors externs i segon el produt per la visi del
cruel final de la Sharon. Mai, en tant no em queds un sol
al de vida, no podria oblidar els seus ulls, travessant-me,
fixos, i, ara ho entenia, orgullosos dhaver format part
daquella partida de dracs voladors. Probablement rem uns
perdedors, per havem donat a algunes persones un ajut tan
illimitat que la nostra vida no semblava tenir cap altre
sentit sense aix. Ella, en el darrer instant, en moure el cap,
potser mindicava que no havia dit res, o que no havia
damonar-me, o que jo no havia de patir per un final que
segurament ella desitjava, o al contrari, que el nostre amor
no havia dhaver acabat aix, fins i tot que no prengus
venjana. O, potser, que no lhavia acabat dentendre.
Jo no tenia prou paraules per maleir a en Rob, i vaig
prometrem que hauria de viure prou, costs el que costs,
per trobar-lo i fer-li pagar tot el mal que la seva traci ens
havia fet.
Amb la foscor vaig posar-me de nou en moviment i em vaig
sentir ms recuperat en tenir com a destinaci els llums del
port.
Hi havia uns vaixells amb els homes enfeinats, per no shi
veien gurdies. Per entremig dels farcells vaig veure en un
moll, destribor, una barca gran de pescadors que es
preparava per salpar. Foragitant els dubtes mhi vaig acostar
i hi vaig pujar, sense que els homes, atrafegats amb les arts
de pesca al bell mig de la barca i a la proa, se nadonessin.
Vaig amagar-me fins a sentir el tremolor del motor que
sacompassava al del meu cor i que mindicava que sortem a
alta mar.
Els havia sentit sopar i parlar, fent bromes, i havien passat
unes tres hores quan vaig notar que comenaven la feina;
treballaven dues barques, una al centre amb la llum encesa, i





333

laltra li donava la volta mentre llanava la xarxa. Vaig sortir
amb les mans alades, fent gestos de pau al capit, que en
veurem va comenar a cridar de mala manera tot ordenant
que em subjectessin pel darrere. Els meus gemecs, per, els
van frenar, i en traurem la camisa i les sabates per mostrar-
los el tors i els peus, es van quedar astorats davant daquelles
ferides i taques moradenques que evidenciaven els
maltractes. El patr es va apropar lentament i va ordenar-los
que em deixessin mentre em preguntava don venia i on
pretenia anar. Li vaig explicar el que mhavia succet i si em
podien deixar a lalada de Dalian. Sense ms prembuls,
fent honor a les lleis no escrites dacullida dels homes de
mar, va respondrem que s, i va manar amb un crit sec als
altres que em donessin una tassa de sopa de peix. Em
trobava ms afermat i anims, fins al punt que, prement les
dents per no mostrar els meus dolors, vaig intentar ajudar-
los, mancat de forces per, a hissar la gran xarxa que sortia a
vessar amb els peixos platejats que saltaven sobre coberta,
alhora que ells els anaven distribuint sobre les caixes i
tornaven a laigua els que no volien. Enllestida la feina, a
trenc dalba, el del tim va assenyalar-me lhoritz:
Dalian!
I jo, vigorosament, vaig exclamar:
Du, du. S, dacord, dacord.
Van apropar-me a uns metres de la platja, i vaig nedar
fatigosament fins arribar a una cala daiges planes i
transparents on no hi havia absolutament res. Vaig vorejar-
la amb traa i vaig pujar un cam de terra fins a topar-me
amb un redol, des don es veia la que recordava com una
ciutat acollidora, amunt a lesquerra. Vaig amagar-me,
decidit a esperar tot el dia a que enfosqus. El meu pla era
fugir en tren cap a Manxria ja que les connexions de Dalian
amb aquesta provncia eren molt fluides i daqu passar a
Corea.





334

Era plena nit i no se sentia ni el ms petit soroll quan vaig
decidir endinsar-me a la bella ciutat del nord-est de la Xina.
Vaig travessar el Pont Vell dels Japonesos en direcci a
lEstaci de la Companyia de Trens de Manxria, tan
important que en aquesta ciutat hi tenia un hospital i una
biblioteca. Amagat pels racons vaig travessar per la zona de
Langsuding i pel Pont de Changpan, on tres fanals de quatre
braos llumejaven les voravies; res no es movia ni res no es
veia enlloc; els tramvies no funcionaven a aquella hora i el
singular edifici de lestaci, amb lentrada destil grec amb un
fris aguantat sobre quatre columnes jniques i llises, estava
tancat. No donava la sensaci, vist el silenci total i absolut
que hi havia a ledifici, que hi hagus cap tren abans del
mat. De moment estava perdut; vaig passar pel davant del
Banc de Zhenjing i, torant a la dreta, vaig decidir anar al
moll i intentar fugir per mar. Sempre lelement aqus com el
meu gran aliat. Travessada la barriada dels russos, vaig
dirigir les petjades de baixada a la mar orientat per les llums
de les grues. Com una guineu, amb la cua amagada, donava
voltes, geperut, tot esguardant els grans vaixells mentre
maldava per endevinar, pels moviments del voltant, quin em
seria ms favorable per fugir. Vaig veuren un que tenia tenia
alienats una srie de tractors preparats per la crrega. Hi
havia homes treballant amb les grues, i va saltar-me el
pensament.
Com un llamp, sempre amb els dolors a sobre, vaig passar
pel darrere dun dels tractors i, amb un rpid moviment, vaig
amagar-me estirat dins la cabina, i vaig respirar quan, molt
aviat, vaig sentir el desitjat moviment, la senyal de que
lhissaven, i el sotrac en deixar-lo a bord. Ajupit, no vaig
mourem malgrat que lesquena em feia unes punxades
inaguantables. Ens movem, desprs de sentir ordres i homes
que cridaven i un llarg toc de sirena, avs premonitori que
salpvem.





335

Cada vegada comprenia ms a la Sharon quan em deia que
lodi era una fora que ens podia mantenir en vida. Hauria
dactuar fredament, per, a fi de que no memboirs el
pensament. Hi havia dues imatges, em repetia novament,
que les tindria fixades per sempre, la della mirant-me
arrupida abans de morir afusellada, i la den Rob, donant-nos
la m amb un gest falsament amists, en el moment
dacomiadar-nos dins del vaixell a Tianjin. I les dues estaven
connectades, perqu a ella lhavia perdut i no maturaria fins
a venjar-me dell. Era noms aquest raonament el que em
donava lempenta, la fora contra natura per seguir
endavant.
El vaixell navegava a una velocitat que vaig calcular duns
trenta nusos per hora, i jo mhavia adormit i necessitava
sortir per desentumir-me i alleujar el desgavell de les meves
vsceres, per no matrevia a mourem per por de ser
descobert. Llavors vaig convertir la cabina en una altra pres
latrina com la que havia patit a Pequn. No sabia on anvem,
i no va ser fins lalbada, amb els grinyols dels albatros i la
posici del sol, velat per la pluja, que vaig constatar que ens
dirigem al sud. De no beure ni menjar tenia un dolor intens
al ventre i a lestmac, i les mans se menrampaven.
Veia que de nou shavia fet de nit quan, afligit pel meu
desesper de beure i menjar, vaig escoltar un soroll com si
alg estigus llenant coses a laigua. Vaig treure el cap i
vaig guipar com dos homes llenaven, des duns grans sacs, la
brossa per la borda i com tot seguit els deixaven a terra. Una
vegada tot va restar en silenci, vaig atrevir-me a baixar del
tractor i vaig burxar dins dels sacs per trobar qualsevol cosa
per dur-me a la boca, lluitant aferrissat contra les rates que
corrien al voltant afamades. A terra hi vaig trobar uns brots
de blat germinat, i dins dels sacs uns ossos mal escurats de
pollastre i altres animals desconeguts.
El fstic no em deixava deglutir, per vaig forar la
voluntat i el raonament per imaginar-me com una bstia





336

ms que com una persona, concentrat una vegada ms en la
meva missi venjativa. No vaig deixar res que em delats i
vaig endur-me el que vaig poder entre lenrenou dels budells,
els consegents dolors de ventre i la necessitat daigua.
Dins del tractor estava desesperat, envoltat de les meves
deposicions, amb la boca pestilent pel que havia menjat i els
llavis ressecs per la deshidrataci. Com que sabia duna
prctica xinesa que ho recomanava, ho vaig decidir de cop i
va ser un encert: a lhabitacle hi havia uns cendrers, els vaig
agafar, vaig orinar-hi dins i mho vaig beure. Sense pensar-
mhi, encara calent, dun glop, i ho vaig fer dues vegades.
Vaig retenir les nusees ja que volia tenir el convenciment i
la fora de voluntat per sobreviure i, tamb, perqu hauria de
lluitar fins el final. I entestat en aquesta lluita vaig baixar a
la borda dues vegades ms.
Al quart vespre, en qu ja ni sentia lolor del que hi havia
en aquell habitacle, vaig escoltar uns crits que venien de
lexterior de la nau. Els que cridaven ho feien des duna
llanxa de la bocana dun port, on comenvem a entrar.
Desconeixia on estvem per per les hores de navegaci
suposava que estarem a lalada de Canton o de Hong Kong
Vaig sentir parlar en xins i, tamb, va semblar-me escoltar
les paraules Hanoi i Hong Kong. Vaig afinar loda i va
semblar-me que els de la llanxa parlaven en angls, cosa que
va donar-me esperances que estigussim entrant al port de la
colnia anglesa.
A poc a poc vaig aixecar el cap per situar-me millor i per
constatar que, efectivament, el vaixell entrava amb la proa
enfilada, lentament, a un dels molls de Port Victoria, on ja es
veien unes grues preparades per treballar. Havia de seguir
jugant-mho tot, de manera que, aprofitant lenrenou dels
treballs i la foscor sota la pluja intensa, vaig baixar del meu
amagatall.
Les cames a penes mobeen i necessitava beure i menjar
urgentment; la darrera orinada lhavia feta dintre el tractor,





337

Vaig veure una aixeta i vaig amorrar-mhi i, sotms a unes
punxades i un dolor inaguantables, vaig beure unes gotes
daigua terrosa amb gust de ferro. Seguidament, fent un
esfor per superar les meves dificultats, vaig tractar de
barrejar-me amb els treballadors.
La tripulaci, composta majoritriament de xinesos i
russos, safanyava amb els estris de crrega. Sobre el moll hi
havia una vintena de trilladores preparades per ser
carregades, flanquejades de prop per una furgoneta de la
policia dimmigraci i duna dels de duanes. El vaixell havia
aturat les mquines i noms sescoltaven les bombes daigua.
Vaig sentir com obrien la contraporta de popa on havien
aplegat una plataforma de fusta i vaig decidir baixar directe
a la bodega, i aleshores vaig entendre per qu els tractors els
havien deixat a la borda. A baix, on hi havia alineats uns
grans camions, comenaven a encabir-hi les trilladores. All
hi havia un gran moviment dhomes i mquines que eren
controlats per un vigilant a lentrada.
Va passar quasi a tocar-me un individu de la meva alada.
Sense rumiar-mho dues vegades el vaig arrossegar pel coll i
donant-li un cop al cap amb unes tenalles el vaig deixar
sense coneixement. Tan feble com em sentia vaig marejar-
me, per rpidament vaig prendre-li la roba i el penjoll
didentificaci era holands, de manera que vaig passar
totalment desapercebut amb lequip de feina i la gorra
vermella que tots portaven. Ara procurava caminar
airosament i vaig agafar unes cordes, embullades i grans,
que tots baixaven per sirgar les trilladores i ajudar a pujar-
les, i en un moment que vaig veure una mica distret el policia
de control, ms amonat pel diluvi que ara shavia desfermat
que per altres coses, vaig travessar per davant dell i vaig
descendir, arronsant les espatlles, amb la gorra enfonsada i
el coll de limpermeable alat.
Sense perdre temps per amb els ulls al clatell, vaig deixar-
me caure en un dels coberts on treballaven els estibadors.





338

Aquest terreny el coneixia prou b per la de vegades que hi
havia fet carregar materials. Mhavia situat mentalment i
coneixia a la perfecci el recorregut per escapolir-me de la
policia. Aix doncs, vaig caminar una bona estona fins
arribar a les carboneres, des don de bon mat comenaria
el gran moviment de vehicles que entrarien a carregar carb.
Assedegat com estava, vaig beure aigua i tot seguit la llet
agra duna ampolla caducada que hi havia en un rac, que
em va fer vomitar. Vaig buidar la bufeta, ofegant el dolor que
sentia i, tot seguit, vaig untar-me ben negre tot el que vaig
poder. Al comenar el primer torn vaig agafar una pala per
alinear-me a fer les primeres piles. Aquest torn va acabar-se
a les deu, i tots junts, bruts en extrem, ens vam encaminar
als coberts de descans.
Abans darribar-hi, amb les cames que em feien figa, vaig
girar per un carrer i, sense dubtar-ho, vaig dirigir-me a la
sortida i vaig saltar, amb un ltim esfor, a lestrep dun dels
camions que sortien, com tants cops havia vist fer. Ni els de
dintre del cami ni els pocs vigilants que hi havia a la
caserna, amagats per laiguat, no van dir-me res. Un cop
travessada la porta vaig baixar a la carrera com feien els
altres, per jo entrebancant-me i caient, defallides les cames,
al mig del fang i els bassals daigua. Desprs, repenjat a les
parets, amb un panteix i dolors intensos al pit i a lesquena,
pas a pas, mirant a terra, afermat en el sentiment de
llibertat, vaig dirigir les meves passes, amb les escasses
forces que em quedaven, a la botiga del meu amic, el senyor
Liu. Sortosament vaig arribar-hi sense contratemps i la seva
esposa, que atenia una clienta, en veurem tan brut i
pestilent no va reconixer-me. En quedar-nos sols, li vaig dir:
N ho senyora Liu. Que no em reconeix?
Ella sem va quedar mirant detingudament i, de sobte,
obrint els ulls com si fos una aparici, amb els palmells de les
mans a la boca, va exclamar:
N ho. Oooh, seny Almand!





339

I justament llavors, vaig comenar a esvanir-me.

*****

Mhavien netejat i untat amb unes pomades que havia
preparat lapotecari; desprs mhavien posat unes
cataplasmes dherbes i mhavien donat regularment un xarop
fosc i amargant. Ara, dos dies ms tard, estava mig ajagut al
llit, guarnit amb un quimono japons de seda negra,
casualment amb un gran drac vermell brodat a lesquena. No
havia anat al meu apartament de lilla ja que el senyor Liu
mhavia explicat que lhavien destrossat completament uns
desconeguts que hi havien entrat, i mhavia insistit que
accepts la seva invitaci de quedar-me a casa seva. No
estava en disposici de discutir. De moment no volia pensar
en res que no fos el que mhavia succet; no volia oblidar res i
rumiava el meu ressentiment i la meva revenja per quan em
trobs b del tot. Noms descarregaria el zenit de la meva
angoixa si podia trobar a qui ens havia trat. A mi i a la
Sharon. I vaig ratificar-me una vegada ms que mhavia de
posar b abans de gaire perqu en Rob no se mesmunys.
El senyor Liu tamb va explicar-me que tota la colnia
shavia fet ress del meu empresonament i judici, amb
titulars dels peridics ms importants, del tipus: Cau Qing
ting i la seva companya, o Un ciutad de Hong Kong era el
Drac Volador, o Jutjat i condemnat a Pequn Qing ting, i:
sia plora la desaparici de Qing ting, que era larticle
escrit i signat per la Kirst, en una collaboraci especial des
del The Straits Times de Singapur. I finalment, la noticia
definitiva que va aclarir-me el per qu de la negligncia dels
meus vigilants de Pequn. Laccidentada fugida i mort den
Lin Biao, la seva dona i el seu fill, anomenat el Tigre, en
estavellar-se lavi en qu fugien a la URSS des de Xangai
per causes no aclarides, per que eren evidents, desprs
dordir un atemptat frustrat en contra de Mao.





340

Vaig romandre un mes llarg tancat en una casa dels Liu al
poblat de Mui Wo, a la petita illa verda de Lantau, don no
van permetrem marxar fins que no vaig trobar-me recuperat
del tot. Arran de tot aquest temps, jo ja havia madurat
diverses estratgies per tornar-me a fer visible, i el primer
pas que vaig donar va ser el dagenciar-me una nova
personalitat per mitj dun amic del senyor Liu, que va fer-
me un passaport fals i usat a nom de John Terry, dorigen
irlands, amb el segell dentrada a Hong Kong de feia tres
mesos.
Un dia, el vell amic Liu va explicar-me:
Ha vingut a la botiga un home que ens ha dit que era de
lambaixada americana, cosa que jo no dubto, per no mhe
deixat entabanar. Ens ha encarit que si sabem alguna cosa
de vost els hi comuniqussim urgentment. Li he explicat
que nosaltres vam llegir que vost havia mort i que no
nhavem sabut res ms.
Senyor Liu, han fet molt per mi i ja s hora que marxi.
No vull comprometrels ms en un assumpte daquesta
envergadura; tot s molt desmesurat i molt greu. Me nhe
danar urgentment abans que em trobin. Segurament han
trobat el cos de la Sharon i volen seguir les meves petjades.
Sisplau, comprim un tiquet davi a Singapur per dem.
Faci-ho a travs duna tercera persona i res danar a cap
agncia de viatges.
El segon pas va consistir en telefonar des duna cabina
pblica a la redacci de lStraits i demanar per la Kirst, i
quan shi va posar li vaig parlar rpid per no donar-li temps a
interromprem:
Kirst, sc jo, calla i escolta. No xisclis ni diguis el meu
nom. Em sents?
Que?.. Sii!
No puc explicar-te res per telfon. Vinc cap a Singapur,
puc anar a casa teva o ests amb alg?





341

La Kirst, amb la veu que no li sortia de lnima, va
respondrem:
Estic sola. Vols que et reculli?
No, tu fes com si res. Ja tho explicar. Arribar dem al
vespre cap a les nou ; esperam a casa teva. Entrar per la
porta del darrere.
Vaig arribar-hi en taxi i vam veurens de seguida, en baixar
i mirar la finestra, i rpidament vaig entrar al jard del
darrere del seu bloc dapartaments. La vaig estrnyer entre
els meus braos sense parlar. Desprs ella va explicar-me
que li semblava una aparici en el sentit ms ampli de la
paraula, primer perqu em creia mort i desprs perqu tot jo,
descarnat, respirava un aire fantasmagric. Asseguts,
mentre prenem un whisky, va explicar-me:
Van donar-nos una nota de premsa amb el teu judici i la
teva mort.
Ja veus que no estic mort, almenys per fora.
Li vaig explicar per sobre alguns dels fets, des de que vaig
comenar a treballar amb la Sharon fins que en Rob va trair-
nos; desprs la mort terrorfica de la Sharon i el meu calvari.
Ho havia dexplicar a alg i ella era, una vegada ms, la
cmplice perfecta.
En acabar la meva exposici, va exclamar:
En Rob el tinc per un bon amic. Ests segur daix que
macabes dexplicar?
No en tinguis cap dubte. Recorda coses que thagi dit de mi
i si tenen doble lectura. Lhas vist ltimament?
S, el vaig veure abans dahir.
Qu s el que et va explicar?
Va observar-me sense parlar i finalment va dir-me,
commoguda, en tant que movia el cap significativament:
Va preguntar-me per larticle que havia escrit sobre tu i
com shavia distribut arreu; tamb em va preguntar si
nestava segura que tu havies mort, i que si no ho estiguessis





342

o si et posaves en contacte amb mi lhavia davisar de
seguida.
La nit, amb aquell silenci extern, semblava morta, i de
sobte hi vaig caure:
He tornat a badar! Vaig telefonar-te al diari perqu sabia
que el telfon de la redacci no tel podien interferir i el de
casa s. De pressa, mira per la finestra i diguem si davant de
casa teva hi ha una furgoneta aparcada amb unes antenes al
sostre.
Ella va aixecar-se i, atansada a la finestra, va observar:
S. I ara madono que ja fa dies que hi s.
Merda! Ens han escoltat. Corre, fugim per la porta
del darrere!
Vam baixar les escales de dos en dos, a tot crrer pel
passads de la planta baixa que sortia al mateix jard per on
jo havia arribat; per aturat de sobte vaig agafar-la pel bra i
li vaig fer:
Kirst, no puc equivocar-me una altra vegada. El que ells
volen s que fugim per caar-nos fora de la ciutat. Ens hem
de separar, tu vs a la redacci i quan hi arribis truca als
teus companys perqu et facin companyia. Ho has de fer de
seguida, perqu amb el que saps corres molt de perill. No
pugis al pis. No testiguis sola ni un minut! Jo s que en Rob
mespera. Haig danar-men a cercar-lo al seu amagatall. Vagi
com vagi, crec que no ens tornarem a veure.
La Kirst va agafar-me la m:
Armand, jo sempre the estimat; quedat i no fugis;
segurament ho podrs explicar.
Li vaig posar un dit als llavis i amb un pet suau li vaig dir
amb la veu rovellada:
Kirst, el meu futur era ahir. En aquella pres vaig deixar-
hi moltes coses, la que ms, la dignitat. I els ulls de la Sharon
els tinc gravats a foc i he de venjar-la. Mhas doblidar. No
tentretinguis i corre cap a la redacci!





343

Vam separar-nos en sentir soroll de botes clavetejades
pujant les escales.
Vaig dirigir-me a lambaixada dels EUA. La porta principal
estava vigilada nit i dia pels marines americans, aix que
vaig donar la volta a ledifici per trobar una altra entrada pel
darrere. Estava perfectament allada dins un mur alt
rematat amb filferros, potser electrificats, i suposava que hi
hauria un sistema dalarma que rodejava tot el permetre.
Acabada la volta, vaig adrear-me a un dels vigilants i li vaig
demanar:
Avisi al senyor Robert Jordan que lArmand Giralt vol
parlar amb ell.
s molt tard per rebre visites va fer el policia mentre em
vigilava curosament.
La meva s dalta prioritat. Estic segur que mest
esperant. Vost avisi al senyor Jordan i veur que quan li
digui el meu nom em rebr.
Desprs de grapejar-me a fons, fins i tot fent-me treure les
sabates, per assegurar-se que no duia cap arma, dos policies
van acompanyar-me, estretament vigilat, a un annex del que,
prpiament, era lambaixada.
Finalment estvem asseguts en Rob i jo en una sala petita,
amb una cmera de televisi que vigilava tots els moviments
que fiem, i on un company den Rob ens havia portat el
sempitern tsai.
Parlava en Rob:
Aix que thas salvat. Ets com un gat. Lhome de les mil
vides. Com tho has fet?
s molt llarg dexplicar li vaig contestar. I tu? Ja
suposava que mesperaries.
La poltica daltura obliga els canvis ms inesperats.
Desprs de lentrevista dels nostres amb en Zhou En Lai a
lobjecte de preparar la gran entrevista del proper any entre
els dos caps destat, tots els nostres plans shan hagut de
reestructurar.





344

Dius reestructurar a trair? Amb la Sharon morta de la
manera ms ignominiosa? I jo maltractat sense poder
defensar-me a ms de jutjat i condemnat a pena de mort?
No et posis dramtic. Agafa-tho com que heu estat uns
peons sacrificats per salvar el rei. Tots ens donen la culpa de
tot a nosaltres. Fins i tot de la caiguda de Lin Biao, i en la
seva mort del tretze de setembre nosaltres no hi hem tingut
res a veure; pel que em diuen els va faltar queros i van
caure a Monglia, on van morir en explotar el Trident que
pilotaven.
No mimporta el que mests dient. Jo no parlo de Lin
Biao, parlo de nosaltres.
Ja tho he dit, vosaltres reu els peons. Com diuen els
xinesos: la feina ben feta s la que sacaba b. Necessitvem
alg que ens fes la feina a la Xina i et vam trobar a tu. Et
tenem a casa i noms jo mhi vaig fixar. Eres lhome perfecte.
Intelligent i dur. Com creus que vam aconseguir que
treballessis per a nosaltres?
Vaig arronsar les espatlles sense saber on volia anar a
parar. I ell va prosseguir, amb la seguretat de qui sabia que
jo no havia de sortir viu daquella estana:
Vam ser nosaltres els que, abans de trobar-nos al club,
vam posar lStlikas en contra teu amb la seguretat, en
conixer-vos a tots dos, que sacabaria com es va acabar;
desprs, pel sistema intern de lambaixada, vam cursar un
detallat escrit al senyor Roth sobre el teu embogit
comunisme, amb les accions en qu tu, suposadament, havies
intervingut; i a ms, a la Jackie se li va remetre una carta
annima a Londres sobre les teves activitats a Europa en pro
del comunisme internacional. Tot per desfer els teus lligams i
tenir-te amb nosaltres.
Ara sobria a la meva ment una llum on saclarien els actes
que tants cops mhavien semblat inversemblants:
lincomprensible canvi del senyor Stlikas, lexcessiva reacci





345

del senyor Roth, i per damunt de tots el comportament,
aleshores inexplicable, de la Jackie.
I la Sharon, per qu? li vaig preguntar, esforant-me per
mantenir el cap fred.
Com diuen els xinesos: no shan de deixar vius els ous de
la serp.
I tot aix noms per treure xinesos que volien fugir? li
vaig preguntar.
Exactament. El que succea, per, era que entre aquest
xinesos que tu ens portaves hi havia una colla de cientfics
curosament seleccionats, especialistes en lenergia de lespai i
en latmica, que ara treballen als EUA.
No mho podia creure, no solament ens havien convertit en
peons, sin que tamb havien subvertit les nostres bones
intencions. Peons i espies. Els ulls de la Sharon! Veient-los i
veient-la no vaig poder aguantar la tensi i, endurint el to,
vaig exclamar:
Mhas utilitzat de la forma ms indecent i cruel, i has
abusat de la nostra amistat des del primer moment.
Va callar, amb un llampec, per, datenci al rerefons dels
ulls, alhora que escoltava el to amb que estava dit el meu
darrer comentari, i va respondrem, sense treurem els ulls
del damunt:
Tots utilitzem a tothom.
Tots no; noms els fills de puta! vaig respondre, perduts
els estreps definitivament.
Amb un moviment instintiu va dur-se la m a laixella per
treure el revlver, per jo ja mhi abalanava com una fera i
el subjectava fortament. Els dos cossos abraats vam caure,
mentre el revlver saltava i es disparava, en estar sense el
pestell de seguretat. Ambds vam aturar-nos un instant per
veure si laltre havia resultat tocat i en veure que no, vam
estirar-nos alhora per agafar larma. Jo hi vaig arribar el
primer per una polsada, i sense pensar-mhi vaig prmer el
gallet.





346

Li vaig disparar dos cops, tan de prop que en disparar-li
vaig girar instintivament la cara per esquivar lesquitx de
sang, mentre en Rob queia a terra amb dos grans forats a
lalada del nas.
Sescoltaven veus alertades que venien pel corredor, i va
obrir violentament la porta el mateix tipus que ens havia dut
el te amb llet, empunyant una arma, alhora que em buscava i
disparava sense ni mirar, per jo, rere la porta, el vaig abatre
al primer tir. Vaig llenar el revlver i amb la cadira vaig
barrar la porta dentrada, i vaig fugir a tot crrer per la
terrassa fins a despenjar-me per una canonada daigua fins
al jard, on hi havia un cotxe negre que fumejava pel tub
descapament. Estava estacionat davant de les escales del
cancell dentrada a lannex. Vaig obrir la porta del conductor
i vaig treurel sense miraments, donant-li amb el cant de la
m un cop sec al clatell que el va fer rodolar, i mentre
masseia ja accelerava a fons en direcci a la porta enreixada
de sortida.
En advertir els gurdies de vigilncia el que sels venia a
sobre, el cotxe condut a tota velocitat ja envestia la reixa i
sortia trontollant al carrer, envoltat duna escruixida
ensordidora de trets, ferro i vidres trencats, amb lalarma de
lambaixada que sonava insistentment, mentre jo, redreat el
rumb via Cavenagh Bridge, desapareixia de Singapur per
sempre ms.

*****

Vaig suposar que tots els companys de la Kirst, amb el
director al capdavant, estarien a la redacci pendents del
telfon tot esperant la meva trucada.
Un company della el va despenjar i vaig sentir-lo cridar:
Kirst s per a tu. Crec que s ell.





347

La vaig imaginar, estremida, com agafava el telfon, i li
vaig parlar, alleugerit pel compliment del deure que mhavia
autoimposat, i vaig penjar abans que ella no em digus res.



IV



Coincidint amb les festes de lany nou xins de 1972, vaig
enviar un paquet a la Kirst. A dins hi havia la clau de
lapartament de Singapur i una carta de comiat, sense
detalls, no fos que la interceptessin els de la CIA, que els
sentia amb lal al clatell, vengatius pels fets de
lamabaixada. I vaig anar-men de Ciutat del Cap, on havia
treballat els darrers mesos, cap a Amrica del Sud, amb el
convenciment que aquella seria lltima vegada que
trepitjaria frica.

Ara tot i estar com estic, cap el final dels meus dies, no puc
fer menys que somriure en rememorar les meves sempre
errades prediccions, des que les tombarelles que encara
donaria la meva vida i els meus actes un dia em tornarien al
continent negre.
Vaig posar-me a treballar als pasos del con sud-americ
amb un altre nom, Francisco Casares. El cop militar ordit per
Pinochet em va sorprendre a Santiago de Xile, on vaig viure
tots els esdeveniments trgics del Palacio de la Moneda des
de lHotel Sheraton Carrera, on mallotjava ja que
precisament es trobava situat en un extrem de la mateixa
plaa on subicava el palau. Des dall vaig veure tota la
destrossa amb el bombardeig, lassalt, i la gran fumarada
final.





348

Ara treballava com a agent tcnic i comercial duna
empresa delectrodomstics, on era molt apreciat pels meus
coneixements. Atent al mnim senyal de perill, era molt curs
amb els qui em parlaven, sempre amb el temor que els meus
perseguidors no em trobessin. Per la meva feina viatjava
sovint a laltra costa, a Mar del Plata, tot volant per sobre els
Andes, amb els cims ms alts tan arran de lavi que
semblava que els podem tocar, i a Buenos Aires hi tenia
bons clients, als quals de vegades convidava a un caf al
Gran Caf Tortoni, a Microcentro, a un pat en alguna de les
suculentes braseries de carn de Corrientes, o als restaurants
dels afores, a la zona del Tigre, el delta del Paran.
Encara que era difcil de reconixer-me car havia
modificat substancialment la meva fesomia deixant-me de
nou els cabells llargs, un bigoti fronds i una barbeta que
amagava la cicatriu de la cara, un any ms tard uns clients
van dir-me que una persona amb qui jo havia coincidit a la
sala despera de la seva empresa els havia preguntat per mi
en confondrem, segons van explicar-me, amb un irlands que
es deia John Terry. Exercitant un autocontrol del que nera
un mestre, vaig mostrar-me moderadament sorprs davant
seu, per vaig recollir rpidament el missatge: mhavien
trobat i no trigarien a venir-me a cercar. De fet era un avs
indirecte de que no mhavien oblidat, i ho vaig tenir
definitivament clar en informar-me els mateixos clients que
aquella persona era un economista nord-americ que
treballava per un organisme oficial de Washington, que
assessorava empreses sud-americanes. Eren les clssiques
oficines tapadora que feien servir en aquells temps els
Serveis dInformaci dels EUA, s a dir, la CIA, per endinsar-
se als pasos dAmrica del Sud, des don un dia es
desenvoluparia lOperaci Cndor.
Vaig plegar de la feina de Xile i vaig marxar a Veneuela
per treballar com a enginyer de manteniment als pous de
petroli de la conca de lOrinoco. All, enmig dun mn selvtic





349

i ferstec, em sentia ms esguardat que en una ciutat
cosmopolita com Santiago, Buenos Aires o Caracas.
Malgrat tot, de tant en tant anava a Caracas en companyia
de lEduardo Palacios, el meu director en cap, on amb la seva
avioneta particular aterrvem al bell mig de la ciutat, en un
curis aeroport noms per avions petits. Aquest Palacios era
un fill de gallecs amb qui tenia una gran confiana i amb qui
compartia el mateix plaer pels llibres. Una vegada arribats a
Caracas cadasc feia la seva vida fins a trobar-nos, a la
tornada, tots dos amb un ampli carregament de llibres que
desprs ens canviarem i comentarem.
Mhavia estat dos anys als pous de lOrinoco i, quan ja em
semblava que els de la CIA mhavien oblidat, un dia que una
comissi de la Shell de Frana va visitar-nos, una de les
persones que la componien, ex agregat comercial a
lambaixada francesa de Pequn, va dir-me que la meva
fesomia li era familiar, que li recordava un personatge que
havia fet diversos treballs especials a la Xina durant els
temps tan complexos de la inacabada Revoluci Cultural.
Naturalment no li vaig preguntar a quins tipus de treballs es
referia, i li vaig respondre que no sabia de qu em parlava
perqu jo mai no havia estat a la Xina.
Per un mes desprs daquest encontre, a la tardor de 1976,
vaig rebre una visita molt especial. Era un senyor de mitjana
edat, no massa alt, prim, amb una panxa prominent i la cara
refilada, ulls vius i inteligents, celles circunfletxes i calb.
Aparentava una bona posici, sem va presentar com Joan
Pujol-Garca.
Va explicar-me que era nascut a Barcelona i que havia
estat membre del contraespionatge angls durant la Segona
Guerra Mundial. Ara vivia plcidament amb la seva famlia
a Caracas, allunyat daquells temps i daquella gent amb qui
havia collaborat. Aix no obstant, coneixia la meva
singladura duna banda pels serveis dinformaci enemics,
dels quals va contar enigmticament:





350

El nostre mn obscur s molt tancat, i, encara que sembli
mentida, tots ens coneixem, sobretot els dels bndols
diferents, i per aix sempre cal escoltar-los per saber el que
succeeix arreu.
Daltra banda el que sabia de mi ho sabia per un
personatge, tamb fugitiu i amagat a Veneuela, del que
noms podia donar-me el seu sobrenom, el padresito,tal com
era conegut entre els ms humils. Va dir-me que ell no en
coneixia cap altre. Dell marribava el segent advertiment:
havia de tocar el dos rpidament perqu mhavien trobat.
I el Sr. Pujol, mentre sacomiadava, va aconsellar-me
que tant ell com lamic desconegut, pensaven que devia
anar-men a Nicaragua a ajudar els sandinistes.
Acabada la sorpresa que va causar-me la visita, vaig
comenar a disposar les meves coses en previsi de que
hauria de marxar a corre-cuita. I efectivament, dos dies ms
tard, en Palacios va notificar-me que lhavien telefonat de
lambaixada dels EUA de Caracas i que havien preguntat per
mi, ja que estaven especialment interessats per uns
esdeveniments passats a Singapur en qu jo hi estava
involucrat i, com que no els va saber respondre, li van dir que
el ms convenient era no dir-me res a lespera que arribessin
dues persones que ja viatjaven des de Washington.
Sense fer-me cap pregunta, el meu company va dir-me:
De la teva vida anterior no en vull saber res. Si vols, en un
minut et preparo la liquidaci i lavioneta, i si agafes rpid
les teves pertinences, quan ells arribin tu ja sers a Caracas.
Ves en compte i que tinguis sort.
Vaig plegar, doncs, daquella feina que mhavia perms
viure subreptciament en una zona del pas, verge i frondosa,
i que a ms mhavia donat la possibilitat de viatjar,
juntament amb el meu amic, el misogin Palacios, pels rius
Orinoco i Amazones, amb sojorns inoblidables entre tribus
allunyades de la civilitzaci on vam viure experincies
niques, com la primera nit que vam beure pulque, aquell





351

cereal que va semblar-me mill fermentat amb enzims salivals
i que va recordar-me els forts licors asitics.
Lpoca a lOrinoco va ser pacfica i enriquidora i,
juntament amb la pau selvtica, vaig rellegir molta
literatura sud-americana, de la qual Vargas Llosa, Garcia
Mrquez i Alejo Carpentier, entre altres, van ser els meus
grans escriptors de referncia.
Desanimat i psicolgicament cansat perqu no em deixaven
viure en pau, vaig decidir sortir a la llum i combatrels des
dels racons on els podia fer ms mal: Cuba, Guatemala, o l
aconsellada Nicaragua.
Finalment doncs, vaig anar-men a la Nicaragua den
Somoza, tal com mhavien recomanat el senyor Pujol i el
misteris amic que atenia al sobrenom, daltra banda tan
habitual a Amrica del Sud, del padresito.
Somoza era un dels grans tirans de lAmrica Central
tutelat pels EUA, aix que un cop arribat a Nicaragua vaig
decidir desaparixer en lanonimat general i vaig llogar-me
com a recollector en una granja dels afores de Granada. Per
la misria, la incultura i lanalfabetisme eren tan
generalitzats, especialment en aquella zona allunyada de
Managua, que, en poc temps, la pretensi de passar
desapercebut va anar-sen en orris, no debades tots em
demanaven consells de qu fer o magafaven com el defensor
de les seves causes davant dels terratinents.
Un dia sem va apropar un nicaragenc, prim com un secall,
mor, atractiu, dulls negres i profunds, que amb un aire
misteris va explicar-me:
Em dic Miguel i hem sentit parlar molt b de tu; ens han
dit que ajudes als pagesos que tho demanen en contra dels
poderosos. Has de saber que t observem dun temps en, i
que sabem per les teves maneres que ets un personatge
valus i culte. A Nicaragua, necessitem nodrir-nos de gent
com tu.
Qui sou? li vaig preguntar, b que ja mho suposava.





352

Som del Frente Sandinista de Liberacin Nacional,
lFSLN, i busquem homes intelligents que ens ajudin a
lluitar contra la tirania de Somoza.

*****

Els nord-americans, desprs que el 1912 es van quedar a
Nicaragua amb lexcusa dajudar el govern conservador per
realment per protegir el seus interessos, no se nanaren fins
el 1933, desgastats per la guerra de cinc anys que els havia
plantejat el general Augusto Csar Sandino.
Aleshores van deixar organitzat lexrcit sota el
comandament dAnastasio Somoza, el qual, un any ms tard,
ordenaria assassinar a Sandino en finalitzar un sopar on se
celebrava la pacificaci del pas. I dos anys ms tard, en unes
eleccions enganyifa, sortiria proclamat president de
Nicaragua.
Aquest Somoza seria liniciador duna mena de nissaga que
manaria al llarg de ms de seixanta anys. Quan el 1956 va
ser assassinat a Len pel poeta Rigoberto Lpez, el van
substituir els seus dos fills: Luis Somoza com a president, i el
seu germ Anastasio com a cap de la Guardia Nacional.
Lany 1963, Luis Somoza va morir dun infart i Anastasio
va agafar la presidncia amb la consegent repressi contra
els manifestants que shi oposaven, repressi que duraria 36
anys, fins al 17 de juliol del 1979, que duna vegada per totes
abandonaria el pas, deixant rere seu un tra infernal de
sang i odi.
Durant aquest temps, concretament lany 1961, Carlos
Fonseca Amador havia fundat el grup de lFSNL, i el 1974
donava el seu cop ms espectacular: lassalt a la casa de
Chema Castillo, arran duna festa oficial, on a canvi de
deixar vius a tots els hostatges va aconseguir lalliberaci
dels presoners poltics.





353

Del 1975 al 1977, coincidint amb la meva estada, la
Guardia Nacional abatria sobre els sandinistes una repressi
terrible, amb milers de camperols empresonats, torturats i
llanats al mar des dels helicpters. Entre el 1978 i el 1979,
per, lFSLN va alar el pas sencer en contra den Somoza i
el va obligar a fugir definitivament.

*****

Qu puc fer, jo? vaig demanar-los.
Necessitem diners i medicaments per lluitar contra el
govern. Ja veus amb quina mena de gentussa hem de lluitar.
Tots els ajuts sn pocs.
No podeu arribar a un acord amb el govern?
En Miguel sem va mirar reflexiu, abans de respondre:
El mxim responsable del que succeeix a Nicaragua s el
govern, amb Somoza al capdavant; el pas est dirigit per un
rgim policac amb els nord-americans com els grans
avaladors. Managua, desprs del terratrmol del 72, no sha
recuperat, i els seixanta milions de dlars que els nord-
americans van donar per recuperar-nos daquesta tragdia,
van desaparixer dins a les butxaques corruptes dels que ens
governen.
Vosaltres esteu planejant una revoluci comunista
marxista, segurament de signe totalitari, i jo no crec en
aquestes revoltes .
El comunisme s la doctrina que necessitem per arribar a
un socialisme igualitari va dir-me en Miguel, que va
proseguir a Nicaragua no tenim un proletariat actiu per
implantar el marxisme, a ms a ms, la nostra gent no est
preparada. El dia que guanyem haurem dequilibrar la
doctrina amb les necessitats. Per ara ens s menester lluitar
contra en Somoza i el seu entorn.
I va acabar, precipitat:





354

Tinguem cura. Fa molta estona que enraonem i s perills.
Ja ens posarem en contacte amb tu. No et facis veure massa
perqu de segur que ja et vigilen.
Amb el comiat den Miguel vaig tenir la sensaci que sobria
una altra etapa important de la meva vida. Alg em
demanava un ajut que jo no sabia quin o com havia de ser,
per lhavia de donar. Vaig pensar en les ironies de la vida.
Havia lluitat contra un rgim cruelment comunista i ara,
aqu, em demanaven que els ajuds a implantar-ne un altre,
que no seria igual, ja que beuria directament de les arrels
marxistes. Dintre de les meves prpies contradiccions, un fet,
per, es mantenia inclume: la lluita contra la tirania, la
lluita contra qualsevol poder autocrtic, que, sota el nom de
lajuda al poble, el trepitjava amb les sempiternes botes de la
injustcia. Per aix havia desistit danar a Cuba, per
lensuperbiment de Castro que fins i tot el portava a actuar
contra alguns dels seus companys de Sierra Maestra, com
tamb havia fet Mao en contra dels seus companys de La
Llarga Marxa, amb la cantarella del seu desviacionisme.
Pel que jo suposava, lideal que els sandinistes tenien de la
Nicaragua del futur era el dun pas equilibrat i harmnic, el
que volia dir amb un treball lliure i retribut segons els
rendiments i en qu sacabaria amb lanalfabetisme, la
misria i la concentraci de la riquesa en unes quantes mans.
En definitiva, la teoria del socialisme de carcter marxista.
Segurament ltica del pensament marxista noms podia
donar-se en pasos com Nicaragua, on es vivia sota una
misria absoluta. Malgrat tot, jo, que era un amant de la
llibertat sense traves, tant temia les dictadures de dretes
com les desquerres; no estava a favor de gent com Franco,
Somoza o Pinochet, per tampoc a favor de gent com Stalin,
Mao o Castro. Amb aquest ltim, per, tot sabent les coses
positives que havia fet, s que ho estaria si hagus obert les
fronteres de bat a bat i hagus deixat marxar lliurement els
opositors, per havia esdevingut un dictador com els primers,





355

b que de signe oposat. Seria lFSNL, si un dia arribava a
guanyar la revoluci, prou lliberal per acceptar una
Nicaragua lliure? O es deixaria influir per Castro i imposaria
a Nicaragua el mateix sistema repressor que Cuba?
Un dia que expressava a en Miguel aquests dubtes, va
contestar-me orgullosament:
Cuba s un referent com a lluita, no com a sistema de
govern. Per abrandar la llibertat, la nostra autntica icona s
el Che.
Van trobar-me feina a Managua dins el ram dels
condicionadors daire, i vaig fer amistat amb lAna, el meu
nou contacte, una noia molt seriosa que treballava a la
biblioteca pblica i que va presentar-me gent del mn de la
cultura. Ells van introduir-me en la literatura de la
revoluci de lAmrica Llatina, i en els escrits del Che i
dels tupamaros, de Lukcs, i daquell Chomsky de qui un dia
men havia parlat la Jackie.
Els llibres ens els passvem els uns als altres, envellits i
tacats; i els fulls, fotocopiats i tan bruts que ja no shi veien
les paraules, una vegada llegits els llenvem esmicolats al
lavabo.
Mai no vaig conixer els santons del sandinisme, com els
Ortega i Cardenal, encara que lAna va explicar-me que ells a
mi s que em coneixien.
Un dia sem va presentar sobtadament en Miguel, dient-me
que havia de conixer uns altres personatges. Vam pujar a
un autombil i, entre la caterva de jeeps de la BECAT
Brigadas Especiales Contra Acciones Terroristas i els taxis
que no respectaven els senyals, vam sortir de lencara
destrossada Managua.
Vam reunir-nos darrere del cementiri, en una barraca en
runes, amb un home de nom Ricardo que, desprs de saludar-
me efusivament com si em conegus de tota la vida, va dir-
me:





356

Has vist els jeeps, oi? Vigila perqu son uns autntics
assassins, gent cruel que no dubtar de matar-te si sospiten
de tu. Has destar molt atent. Poden agafar-te enmig del
carrer i fer-te pujar al jeep a cops de culata i no aparixer
ms.
En Ricardo va explicar-me que necessitaven que me nans
de Managua per cercar ajuts als pasos doccident, ja que
Nicaragua era un pas arrunat, espoliat pels Somoza i els
seus amics i necessitat de lajut de tot el mn. Estvem a
mitjan de 1977, i el pas era de fet un gran desconegut arreu
amb els sandinistes vistos com uns terroristes. Calia que
alg mostrs al mn qui eren i qu volien.
Va sorprendrem que no sabessin res de mi, i vaig haver
dexplicar-los detingudament qui era i qu havia fet, els
meus canvis de nom per fugir de la CIA i per qu estava a
Nicaragua. Noms coneixien la meva singladura a Veneuela
i es van quedar tan estupefactes pel que els vaig contar, com
jo mateix mhavia quedat per la seva manca dinformaci
respecte a mi, i aix que no vaig ser massa explcit sobre la
meva aventura xinesa.
En Ricardo tamb va voler disculpar la revolta xinesa, com
ja havia fet en Miguel prviament, segons ell, perqu el que
Mao havia fet a la Xina no es podia traslladar a cap altre
pas, ja que una revoluci sense proletariat amb una histria
plena dabusos i crueltats, de ms de tres mil anys, no era
fcil de dur a terme sense greus errors econmics i socials.
I va judicar:
La Xina no s el nostre referent. Nosaltres volem una
nova societat, ms justa i ms equilibrada. Pel que respecta a
tu i el que ens has dit, haurem de decidir qu fem; si tens la
CIA al darrere veig difcil que puguis sortir a lestranger. Ja
et direm alguna cosa. Ara acompanyans, ja que has de veure
la persona que de bell antuvi ens ha condut a tu, el
padresito.





357

Amb grans precaucions vam pujar al cotxe i ens vam
desplaar en direcci a les muntanyes que shi veien a prop.
Vam aturar-nos davant dun casalot on ens van rebre uns
joves armats que, sense parlar, ens van precedir fins a una
habitaci. En la penombra shi veia un llit amb un home
cadavric ajagut. La cambra feia pudor a humitat i
medicaments, i lhome respirava sorollosament. A indicaci
den Ricardo, mhi vaig acostar i el vaig mirar per endevinar
les seves faccions sota la frondosa barba:
Du meu, Met!! vaig exclamar, incrdul.
En Met va obrir els ulls i em va esguardar amb una
ganyota que volia ser un somriure estroncat.
Armand... per fi... Vaig localitzar-te a Veneuela..., per
els de la CIA ens vigilaven a tots dos i no podia descobrir-
me... ni descobrir-te, vaig... li faltava laire, que absorbia
amb dificultats.
Per qu no vas dir-me on eres?
Em tenien assetjat... Jo...estava ocult desprs de fugir
de lEquador, on havia lluitat amb la guerrilla... Ja havia
cooperat abans amb els Tupamaros dUruguai, i amb el grup
de Gustavo Gutirrez al Per... per... crueltat... o sigui que
havia danar en compte amb all que feia... llavors... lErnesto
Cardenal, que havia conegut anys en, en una trobada amb
els indis amaznics em va convidar a venir a Nicaragua, i per
aquesta ra vaig deixar-te...el missatge, perqu vinguessis
cap aqu.
Qu li han fet? vaig preguntar als altres en veu alta.
El van agafar els de la BECAT. Tho hem dit abans, una
setmana amb ells s mortal.
Li vaig parlar, apropant-me a ell:
Met, ara podrem lluitar junts. Com en els vells temps. Ja
veus que he seguit el teu consell.
Ell va agafar-me la m i mentre la premia tendrament va
fer:





358

Jo ja estic acabat. Ajudals Armand... he lluitat al Mato
Grosso amb els que practicaven la teologia de lalliberaci...
amb els... i amb els sandinistes... jo, els... no podia seguir
perqu li faltava laire.
Una llgrima meva li va degotar sobre la m i ell sem va
quedar mirant amb un indici de somriure als ulls. I abans
danar-sen per sempre, encara va donar-me el darrer adu i
lltima recomanaci:
Malegra que hagis estat tu la darrera persona en
acomiadar-me. Sempre the considerat el meu millor amic...
i... the estimat com... el meu germ gran. Compte amb...
els... de Seguretat... perqu tenen ulls... i orelles... arreu.
Estrenyent-lo entre els braos men recordava daquell Met
petit a qui defensava de la burleta dels nois grans, den Met
capell que va voler ajudar-me quan jo em trobava perdut,
del desconegut Met de Veneuela que va enviar al catal de
lespionatge angls per avisar-me, i tots eren el mateix, el qui
ara abraava, mort, lluitador per una causa justa. Les
nostres havien estat dues vides paralleles amb
encreuaments puntuals, una marcada per la dolor de lamor
i la misericrdia i laltra per l infern de la violncia. En Met
apareixia com una ombra rere meu en els instants ms crtics
de la meva existncia mentre jo, com un animal, fugia sense
rumb. Altrament constatava, com ho faig ara amb ms ra
encara, que a fora de perdre gent estimada el cor no
sendureix sin que es torna ms sensible, ms assequible a
les necessitats dels altres i a les seves prpies renncies.

*****

Aviat els sandinistes iniciarien una lluita fratricida que els
portaria a separar-se en tres faccions. En Miguel i en Ricardo
havien desaparegut i lAna era lnica que alguna vegada,
entre llibre i llibre, em deia que de moment no tenia res per a
mi. Aquella noia era una capsa tancada. Tan atractiva, tan





359

educada, tan amable, tan aparentment distant. Em semblava
una aristcrata esdevinguda comunista.
Un dia li vaig proposar anar-nos-en al llit i va acceptar
gustosa, per en acabar va dir-me entre plors que mai ms no
matrevs a fer-li una altra proposici daquella mena. Sense
ms explicacions. A mi va sorprendrem que una vegada
transformada laltivesa aparent en un volc en actiu en
treure-li les calces, es mostrs tan penedida, avergonyida i
enfadada desprs del remol amors. Com si hi volgus
tornar, per no. Mai no sabr si no vaig insistir prou o, tal
vegada, com tantes altres lluitadores de la rereguarda
compartia el seu cor amb el dalgun guerriller en la
clandestinitat, de qui no sabia si era viu o mort.
Daltra banda, latmosfera a la capital era irrespirable, i els
qui ens movem entremig de loposici contnuament
parlvem de les lluites de les forces del govern en contra dels
sandinistes, amb algun presoner dimportncia, i amb la
majoria de dissidents exiliats a Mxic barallant-se entre ells.
Jo gaireb no tenia feina a Managua i aquell any, el 1978,
tamb vaig decidir anar-men a Mxic. Que diferent el vaig
trobar a aquell altre que havia vist vint anys abans! La
capital ara era una ciutat gran i neta amb grans edificacions
i cotxes nord-americans que es barrejaven amb els petits
taxis i els carretons de m.
Un cop all vaig trobar els sandinistes dispersos amb
alguns intents dunificaci. Decidit, vaig canviar de
personalitat i vaig retrobar lArmand primerenc, que ara
sovintejava el casal catal, on saplegaven molts exiliats
catalans i on em van donar una feina en el lloc que ms
felicitat podia reportar-me: en una editorial. A Mxic hi vaig
viure dos anys, un de delicis i laltre de complicat. El delicis
ho va ser perqu tocava, olorava i llegia llibres acabats
dimprimir, dels ms moderns als ms clssics. A Mxic es
publicava tot i jo tenia la sort de trobar-me al rovell de lou.
En aquella poca descobriria a Max Frish i a Gay Talese. I





360

rellegiria el Mirall Trencat de Merc Rodoreda, una novella
formidable, madura, cruel, duna gran escriptora. Per les
metzines nicaragenques mhavien atrapat, i a ms des de
Mxic tamb vivia el dia a dia dels altres exiliats, fugits a
Costa Rica.
Lany complicat el vaig tenir quan de nou vaig haver de
fugir dun agent local de la CIA que mhavia localitzat a
Ciutat de Mxic. Aquest individu, gras i fatxenda, va
presentar-se, de sobte, a la meva habitaci de la pensi. En
obrir la porta vaig trobar-me una pistola encanonant-me. Va
regirar-ho tot, desprs demmanillar-me una m als peus del
llit, i es va embutxacar el meu passaport i els diners que va
trobar. I jo, impotent, veia com de la manera ms estpida
podia perdre el que havia aconseguit. Em tenia assegut a
terra amb les cames estirades mentre ell, dret, amb les
cames separades davant meu, botes de tac alt, lamericana
descordada sobre una panxa monumental, el barret blanc de
copa plana decaigut al clatell i la pistola a la seva funda,
shavia posat a comptar els diners amb un esclafit de riure
torat. Vaig esguardar-lo aparentment acovardit, amb la ms
gran de les innocncies que vaig aplegar, abans dengegar-li
una forta puntada als genitals. Agafat dimprovs, va caure
de genolls amb les mans agafades a lentrecuix, xisclant com
un garr me cago en Dios, joputa mentre jo li donava una
brutal talonada a lalada de lorella que el va deixar fora de
combat. Agafades les claus, vaig desemmanillar-me i, amb
els meus papers i diners a la m, vaig fugir rabent.
Havia agafat el primer bus de llarga distncia que havia
trobat i, desprs dun viatge de gaireb dotze hores, noms
amb una maleta de m, vaig arribar a Saucillo, a lestat de
Chiuahua, on vaig contractar-me, i amagar-me, a treballar a
la mina Naica. All, lany 2000 shi trobaria, a dos-cents
metres de profunditat, una de les meravelles subterrnies del
planeta: La Cova de les Espases, amb llistons de cristalls
millenaris de selenita, transparents, de ms de cinc metres





361

dallargada. Durant un any vaig treballar de miner extraent
mineral de plom i plata, totalment ignorat, desaparegut
sense deixar rastres ni pels meus amics mexicans ni pels de
la CIA. No vaig ni acomiadar-me de la feina. Senzillament
vaig desaparixer.
Un any sencer de feina dins duna mina no s fcil de
descriure. Amb uns companys malhumorats, silents, gent
molt humil, i el plom que a poc a poc es fixa a la sang. Ironies
de la vida el remei ms recomanat era la Coca-Cola. Tot
aquest temps, en el fons, va ser un retorn a la meva primera i
insistent fugida i, com laltra vegada, tamb enfonsat en la
foscor. Per laltra vegada havia estat voluntria i aquesta
obligada, i aix ho canviava tot. A baix tot era negre i fosc,
entre aquells trams de llums grogues, i a fora feia molta calor
a lestiu i un fred intens a lhivern. Fins que un dia vaig
decidir posar fi a aquella pres i vaig tornar a Mxic DF.
En el fons, sempre he pensat que all vaig covar la meva
malaltia actual.
*****

Lany 1978 la situaci sesdevindria insostenible perqu
lFSLN, altre cop actiu, encapalava unes insurreccions per
tot el pas que originaven una reacci tremenda de la
Guardia Nacional, i Len, Matagalpa i Managua, entre altres
ciutats, serien bombardejades.
Sacostava el final inexorable de Somoza. El 16 de mar de
1979 es van unificar les tres branques de lFSLN, i el 17 de
juliol Somoza fugia per sempre ms de Nicaragua.

*****

Quan lany 1981 vaig tornar a Nicaragua, ho vaig fer amb
el propsit de posar-me a disposici del govern sandinista i
dajudar-lo en la gran campanya dalfabetitzaci. I una altra
vegada vaig anar a Granada, ara amb destinaci oficial com a





362

professor duna de les escoles on durant dotze hores
alternatives donava classes de gramtica castellana als
camperols i als nens.
Un dia va venir a trobar-me en Ricardo, ara en tasques de
govern, i va explicar-me que em necessitaven a Managua
perqu els ajuds amb els plans destudi de lEscola Naval; en
aquells moments hi havia al pas una gran efervescncia per
laprenentatge a tots nivells i calia aprofitar-ho.
Havem viscut uns anys a velocitat de vertigen, mentre
Nicaragua es desenvolupava amb la illusi duns plans
gratuts de sanitat i deducaci, fins a laccs a la universitat.
Es repartien les terres i les possessions de la famlia Somoza
entre els qui ho necessitaven i el govern pretenia explicar, i
aplicar, amb senzillesa la praxi de leconomia mixta, el
pluralisme poltic i lequidistncia internacional. Per el pas
no sen sortia ni de la pobresa, que el situava com el segon
pas ms pobre del continent, ni dels compromisos
revolucionaris amb aquell comunisme popular que
enllefiscava els esforos del mateix govern. Eren massa
problemes per resoldrels tots alhora, amb un govern format
per homes amb uns grans ideals, per no necessriament
amb els coneixements tcnics adequats.
En el context internacional, la poltica errtica dalguns
prohoms va empitjorar la posici del pas, i els EUA els van
tallar tot lajut, sota la sospita que els diners que els donaven
per reeixir el pas el govern sandinista els destinava a ajudar
els revolucionaris del Salvador.
Amb aquesta sospita el govern dels EUA va aprovar els
primers camps contrarevolucionaris de Florida. La Contra ja
era un fet i els diners que necessitaven els seus components
per organitzar-se els hi va subministrar la CIA, prvia
laprovaci del Congrs.
El 6 de maig de 1984, coincidint que uns escamots de la
CIA dinamitaven els principals ports nicaragencs, jo vaig
desaparixer de Managua.





363

*****

Com ho havia fet cada dia durant els darrers tres anys i
escaig, aquell vespre havia sortit del meu despatx de la
Naval carregat amb llibres i apunts, i de cam a casa mhavia
comprat unes peces de fruita per sopar. Estava assegut a la
taula petita de la cuina, a punt de tallar unes bananes, quan
vaig sentir que tocaven el timbre, aix que vaig dirigir-me a
la porta i en obrir-la una nebulosa de gas de pebre em va
paralitzar.
Unes hores ms tard vaig despertar-me dins duna llanxa
de combat de la marina nord-americana, encara amb els ulls
plorosos i irritats pels gasos que mhavien llanat a la cara,
quan justament arribvem a Miami.
A la cabina on em tenien emmanillat va irrompre un oficial
de la marina que va llegir-me, en veu alta, el document
segent:

John Terry, en nom dels Estats Units dAmrica, queda
arrestat per lassalt a lambaixada de Singapur i per
lassassinat dels agents Robert Jordan i David OHara.


Tants esforos i tantes fugides per acabar amb manilles i
ensarronat pels nord-americans. Vaig sentir-me abatut,
perqu els darrers anys a Nicaragua havia pensat que
mhavien oblidat, com qui oblida un moble vell al canviar de
casa.
Lindividu que mhavia parlat era un marine amb el grau
de tinent, esguardat per dos soldats rasos, vestits tots tres
amb les indumentries especials dels escamots.
De Miami em van dur a un aeroport petit, terra endins, i
dall en helicpter a una base militar, on desprs de caminar
per inacabables corredors, sempre emmanillat, entre dos
gurdies, vam accedir a una sala on hi havia una taula, que





364

em recordava la cella en qu els xinesos mhavien fet els
interrogatoris.
No havien passat ms de deu minuts que van entrar dos
subjectes ms per interrogar-me. Tot igual que a la Xina.
Esperava, per, que no esmercessin els mateixos mtodes que
havien emprat els xinesos durant aquelles sessions
inacabables.
El primer que van fer va ser ordenar una revisi mdica i,
en acabat, van comenar amb les preguntes tpiques de nom,
nacionalitat, residncia, records de Singapur i similars; tot
degudament enregistrat, fins que va entrar un altre agent,
gran com un armari, que es va quedar dret a una cantonada,
mentre sho mirava tot amb un aire amenaador; aix tamb
ho feien els xinesos, malgrat que aquests ja mhaurien
estovat. Dintre estana, per entre el fum del tabac, vaig
comptar fins a cinc persones amb diferents actituds: un
dinquisitiu, laltre interrogant, laltre inquiet, el de ms enll
insegur i el ms jove bocabadat.
Va ser llavors, quan els vaig dir que no respondria a cap
pregunta ms sense la presncia dun advocat, que lltim
que havia entrat i que romania dret, va endurir el semblant i
va exclamar:
Haurem dutilitzar un sistema ms convincent a fi que
ens diguis el que volem escoltar, i deixar-nos estar
dadvocats.
Mel vaig mirar fixament, abans de respondre:
Aquest s el sistema que van utilitzar els xinesos quan em
van agafar, grcies a que vosaltres, els de la CIA, em vau
trair. Encara tinc les marques per tot el cos.
Sense dir-me res ms van sortir tots cinc, i un parell dhores
ms tard va entrar un dells, que va explicar-me amb un deix
neutral:
Nosaltres som militars i el que vost ens ha contat no
sajusta al que ens havien dit. Vist que el seu no s un cas
militar, les nostres ordres sn les de lliurar-lo a la jurisdicci





365

civil. Dem es presentar al jutge perqu li prengui
declaraci i dictamini qu cal fer. Jo no s qu li van fer els
xinesos, ni per qu, ni tampoc s res dels seus problemes amb
la CIA. Nosaltres tenem una ordre de recerca contra vost i
ha estat executada. Les seves cicatrius evidencien que ha
estat torturat, per aqu no sha damonar pel seu fsic. Com
qualsevol detingut, militar o civil, als EUA t uns drets que li
seran respectats escrupolosament.
Amb un avi militar van dur-me al comtat de Nova Jersey
i, vigilat ara per la policia estatal, ja lluny de lrbita militar,
mestava dret davant duna estrada on sasseia un jutge que
escoltava els crrecs que se mimputaven.
Senyor Giralt va recitar el jutge com a conclusi, se
lacusa de falsejar el passaport i de lassalt amb arma de foc a
lambaixada americana de Singapur, amb lagreujant de dos
homicidis voluntaris. Si vost no t cap advocat, espero que
amb el dofici que seguidament anomenarem tingui molta
sort.
Amb ladvocat ens vam conixer ben aviat; era un noi jove,
sense cap experincia en homicidis i esporuguit pel cas i les
connotacions indesxifrables de lentorn. Va fer tot el que va
poder malgrat el meu desnim, que em convertia en un
individu per primera vegada venut abans de comenar, i que
endems no cooperava en la lluita en contra del poders
sistema legislatiu nord-americ.
Al cap i a la fi, amb lallau de proves en contra meu que
va aportar el fiscal, el meu advocat es va veure totalment
desbordat i va perdre el cas davant de la meva total
indiferncia. Quan vaig adonar-me del que havia succet ja
era tard. Per qu ho vaig fer? Ni ara sc capa de respondre
amb una seguretat absoluta. Ho he pensat un munt de voltes
i lexplicaci ms versemblant s que vaig pensar que aix
com lodi mhavia portat dins daquella sala, aquest odi ara
shavia girat en contra meu. I jo actuava inconscientment
com si modis per haver-me deixat agafar. En el rerefons hi





366

havia un procs dauto destrucci. Aquesta podia ser una
causa, i laltra, probablement, perqu per primera vegada no
podia lluitar contra els ardits del dest.
Jo, que sempre havia fugit si un fet em desagradava, ara,
constrenyit, escoltava la sentncia definitiva: havia estat
condemnat a la pena capital.



V



rem a finals del mil nou-cents noranta-dos quan van
avisar-me que un lletrat mestava esperant a la sala on els
advocats sentrevistaven amb els reclusos. Ell era qui havia
presentat un altre recurs al governador i al jutjat per pidolar
la reobertura de la causa per defectes de forma, i qui volia
assumir la meva possible defensa.
Duns anys en jo estava al corredor de la mort a la pres
de lEstat de Pensylvania, una vegada perduts els judicis i les
apellacions posteriors a les corts federal i suprema que el
meu advocat dofici shavia entestat a fer.
El corredor de la mort era una zona del no-res on thi podies
passar un temps inacabable sense saber el moment en qu
arribaria el teu final definitiu. El tracte amb els vigilants era
dists, si no fos perqu un fantasma enfosquit, barreja de
vesnia i adormiment, rodejava tot el que shi feia. Els que
estvem all dins, quan coincidem, noms una vegada al dia,
prcticament no parlvem de la causa que ens hi havia
portat. Tamb la majoria compartem la desconfiana
absoluta vers els recursos que es presentaven i que no
trobaven un cam expedit.
Tal vegada els amics ms autntics de la meva vida els vaig
fer all, amics de la propera mort, perqu ja no calia fingir i





367

cada un era com realment era i sentia. Els primers dies que
mhi van deixar, la sensaci doblit i dacabament era
aclaparadora; em sentia com un mort en vida; fins i tot als
ulls del pobre advocat que mhavia mal defensat i que
prcticament mhavia negligit mentre veia les traves que li
posaven als recursos que imaginava. Fins que un dia li vaig
dir que no calia que torns ms.
Ladvocat havia treballat ms del que sabia, si tenim en
compte que, tal com jo mho plantejava, la causa estava
perduda abans de comenar pels condicionants poltics, els
policacs corporatius, els socials i els meditics que lhavien
envoltat.
Per no tenia diners per pagar-me un altre advocat ms
reconegut a la recerca de la glria, ni nims per convncer-lo,
tot sabent que es podria aprofitar de tot el rebombori i la
publicitat que havia generat el judici, amb les cmeres de
televisi fixes en la meva cara absent i els milers de flaixos
disparats incansables mentre jo accedia a la sala de judicis.
Durant la vista, malgrat intuir que perdria, dentrada vaig
declarar-me innocent i vaig mantenir-me ferm amb les
meves conviccions, sense amagar cap fet, per increble que els
pogus semblar als del jurat, que mescoltaven incrduls, com
si de labisme del passat un fantasma hagus sorgit per
explicar-los uns fets remots, inescrutables, succets en uns
pasos per alguns dells ignots, per tanmateix coneguts per
uns altres. No debades coincidien amb la desfeta de la guerra
del Vietnam on molts havien perdut pares, germans i fills.
Per el punt, als seus ulls gravssim, en qu se sostenia el
fiscal va ser que latac a lambaixada de Singapur tenia les
mateixes connotacions que altres atacs terroristes que
shavien succet abans o desprs a les ambaixades nord-
americanes dOrient Mitj; s a dir, que no havia estat un
atac simple, sin una invasi a la sobirania dels EUA, des del
punt de vista que les ambaixades americanes eren territoris
propis dels EUA als pasos on estaven. Era evident doncs que





368

jo, el presumpte acusat, havia coms un acte terrorista que
havia costat la vida als dos agents de la CIA.
En realitat se mestava jutjant com a un terrorista
internacional.
El judici sallargava dues setmanes i el meu advocat
gaireb no havia presentat testimonis favorables, ja que la
majoria daquests havien estat rebutjats pel president de la
sala com a atemptatoris a les institucions estatals, ja fora la
CIA o la Secretaria dEstat.
La Kirst mhavia vingut a veure el dia anterior de linici del
judici oferint-se com a testimoni de la defensa, per ladvocat
no li va saber fer les preguntes adients i el jutge li va dir que
no eren definitries si no en tenia cap prova real. Era noms
la seva paraula contra la dun govern en representaci del
poble americ, com sobrerament shavien encarregat de
divulgar des de la fiscalia.
La Kirst, que shavia casat amb un company de feina i tenia
dues nenes i que al trobar-nos novament va dir-me que mai
no havia oblidat la darrera nit que ara sestava jutjant, es va
mostrar molt aguerrida i tanmateix temorosa pel meu estat
dnim totalment enfonsat. Vaig ser perfectament conscient
de com es quedava de decebuda en trobar-me tan fred i
conformat, enfrontat a la meva idea que la vida ja no em
podia donar res ms. A aquestes alades, a cavall del mig
segle de vida, jo em sentia un home cansat, rancunis i
desarrelat, que havia viscut moments bons i dolents. El fet
que els que em jutjaven no volguessin escoltar la veritat no
mafectava ni poc ni massa, ja que sabia prou b que ni el
meu advocat ni jo mai no podrem vncer la maquinria de
lEstat ni lluitar contra la pressi dels mass media. En
conclusi, vaig rumiar que no tenia cap ganes de tornar a
comenar.

*****






369

En aquestes doncs, un dia va presentar-se aquest nou
advocat, i el director de la pres, un bon home, va aconsellar-
me que lescolts ja que em volia veure, que en definitiva
shavia presentat amb un perms especial ems pel
governador i que fent-ho no hi perdria res. Tamb va
informar-me que jo podia decidir el millor cam i que, al
capdavall, pitjor del que ho tenia ara no ho podia tenir. Aix
que li vaig fer cas i vaig disposar-me a escoltar el que aquest
nou lletrat volgus explicar-me.
La sala on vam trobar-nos era allargada amb una taula al
mig. A una banda hi havia dos policies i dret, a un extrem, el
qui es postulava com el meu advocat. Tenia com a
caracterstica diferencial respecte als altres que estvem a la
sala el seu impecable vestit blau amb la camisa blanca i
corbata groga. Li vaig notar de bon principi un aire familiar,
en els ulls, negres i profunds, o en algun moviment que va fer
amb les mans en saludar-me.
Era una persona de color, de nou un advocat jove, de no
ms de vint-i-sis o vint-i-set anys, alt i atltic, emmarcant
unes faccions atractives, que afegides a les mans amb els dits
prims i llargs, on llua una aliana de matrimoni, li donaven
un aire distingit i segur de si mateix. Va parlar amb un
angls suaument novaiorqus i una veu ben timbrada:
Senyor Giralt, el meu nom s Irving G. Abool i
magradaria que maccepts com el seu advocat.
Mel vaig mirar amb cortesia, malgrat que no amagava un
cert aire dincredulitat davant la seva jovenesa, i en el fons
amb un deix sospits, ja que podria ser un nou parany ordit
per la CIA. No entenia qu hi feia all i li vaig dir:
Senyor Abool, el meu cas va tancar-se fa quatre anys, set
si comptem el primer judici. Un temps extremadament llarg
al corredor de la mort, i quan sembla que tot sha enllestit
vost apareix avui postulant-se per ser el meu advocat. Es
pot saber qu ha canviat ara perqu vost demani defensar-
me? Als ulls del gran pblic, jo sc un de tants empresonats





370

que esperen lhora final i ja ning no parla de mi. En poques
paraules, mhe convertit en un home invisible, sc un deixat
de la societat, he desaparegut abans de desaparixer per
sempre...
Va interromprem:
Diguem que vull redimir un antic deute i un error recent.
Aquest darrer any lhe passat a Lesotho, a frica del Sud, on
van hospitalitzar-me per una greu malaltia, i no he sabut res
daquest cas fins fa uns dies, que vaig tornar als EUA.
Sense escoltar el que ell em deia, vaig respondre:
Jo no el reconec com el meu deutor i, daltra banda, no
necessito cap nou advocat; no el puc pagar i tal com estic
ara ja mest b.
Per ell va insistir:
No mha de pagar res. Deixim defensar-lo. Els darrers
dies he estudiat amb molta cura el seu cas i considero que
encara tenim alguna possibilitat.
Una possibilitat de qu? li vaig fer, mentre deixava
brollar tota la rbia De que em donin una injecci letal ms
suau? O que masseguin a la cadira elctrica lany que ve en
comptes daquest? Acabem duna vegada amb aquesta
comdia que shan muntat. Per qu ho vol fer? Jo no el conec
de res i vost a mi no em deu res.
Aleshores, lIrving G. Abool, advocat, mirant-me de cara, va
aseverar:
Li dec la vida, la meva mare es deia Ashina Abulu i vost
s el meu pare. Els meus cognoms apleguen la G. de Giralt,
com vost, i Abool, el nom americanitzat de la meva famlia.
Una bomba al mig de la taula no hauria causat un impacte
tan contundent. Els policies, que sho escoltaven desma, van
quedar-se literalment estupefactes, i jo mel vaig mirar de fit
a fit sense respirar.
Amb les mans i peus encadenats vaig acotar el cap per
amagar la brillantor dels ulls, en tant que rememorava mil
imatges desades en les profunditats del subconscient i que





371

ara retornaven fresques i punyents. Desprs vaig aixecar-me
lentament, repenjat a la taula i, ara s, mentre els gurdies
em manaven que massegus, vaig veurem reflectit en
aquells ulls foscos i en aquells gestos naturals, gentics, del
meu pare i de mi mateix.
La gola em va tremolar abans dexclamar:
LAshina era la teva mare!
S. Mai no el va oblidar i sempre ens va parlar de qui era i
de com era, encarint-nos a trobar-lo per retornar-li encara
que fos una petita part del que vost havia fet per tots
nosaltres. Vost va ser el miracle de la seva vida i per vost
va ser el seu darrer sospir. Igual que el de la meva germana,
de qui al sal de casa tinc el quadre homenatge que ella va
pintar, recordant-lo a vost, i que mai no va voler vendre: un
oli amb uns fons vermells i marrons on, repenjat al llindar
duna cabana de palla, hi ha un home blanc amb un vestit
color de vori, descal, la camisa fora dels pantalons i amb un
barret de palla. Dues cicatrius li travessen la cara i t uns
ulls negres, profunds, fixos en els de lespectador, mentre
amb la seva m dreta entoma lenlairada dun nen. El ttol
s: El meu du.
Mhavia quedat en blanc, i en arrencar a parlar vaig
encertar a exclamar:
La teva germana Nmgoo! Com la podria oblidar? I sense
transici, li vaig preguntar: viuen tots?
No, precisament la Nmgoo va morir a Los Angeles, i el
petit del quadre s lEddy, el seu fill, que ara viu amb el seu
padrastre. La nostra mare i els meus germans petits van
morir a lfrica, excepte en Dingo, que va venir amb
nosaltres, i va estudiar la carrera de metge per ajudar al
Tercer Mn. Per aix hi va tornar, per va desaparixer prop
de la frontera amb Zimbabwe. s difcil sostraures a les
necessitats primries del meu continent; tamb a la seva
crida. Sobretot si shi ha nascut i hom creu que pot ajudar als





372

que viuen all i que tenen una esperana de vida de no
ms de trenta o quaranta anys.
Quan va morir la teva mare?
Fa set anys. Ella va guardar gaireb tots els diners que
vost li va deixar i ens els va lliurar a nosaltres perqu
vingussim a Amrica. Amb aquests diners vam viatjar els
tres germans que quedvem sans, amb el nen de la Nmgoo.
Encara guardo la seva cartera amb les inicials A.G. Malgrat
els nostres esforos, els altres nois no els vam poder salvar; el
darrer va morir uns anys desprs que nosaltres estigussim
aqu.
On viveu els primers temps?
Primer tots vivem a Nova York, la Nmgoo va marxar a la
costa oest i anys desprs, ja aclamada com una gran pintora,
va traslladar-se a viure a Los Angeles, on es va casar. Per
aquesta ra no vam saber res daquest judici.
On van anar els teus germans i la teva mare quan van
marxar de la costa de Nambia? A Luderitz?
No, acompanyats pel Pare Jacques, que tothora ens
tingu cura, van vorejar, amb una caravana de nmades, el
riu Orange pel desert de Kalahary fins arribar a Kimberley,
a Sudfrica, on sen van sortir grcies als diners que vost els
havia deixat i al treball que envolta tot el mn dels diamants.
El primer que vaig embarcar cap als EUA, el 1978, des de
Port Elizabeth amb uns amics de la mare, vaig ser jo, i de
seguida van venir la meva germana amb el seu nen i el meu
germ Dingo. Els primers temps, b i tenir diners, van ser
molt durs perqu la meva germana tenia el nen petit i
havem de fer torns per tenir-ne cura, per de seguida van
acollir-nos unes famlies catliques. Sota la seva tutela ens
vam separar, en Dingo va restar a Nova York on fa acabar
estudiant medicina, a la Nmgoo la van enviar a San Diego i
amb el temps va esdevenir una pintora qualificada, i jo vaig
anar a viure amb una famlia de Tilton, Nou Hampshire, on
hi vaig fer la primria i vaig acabar els estudis al Bishop





373

Brady High School de Concord. Els dos ltims anys, desprs
de plegar, ajudava a les pistes desqu durant la temporada
dhivern, i en arribar el bon temps feia de cambrer. Una
vegada graduat vaig entrar a la Universitat de Columbia,
grcies a una beca per les meves condicions atltiques, tot i
que jo volia anar a la de Boston, per no van admetrem.
La mare, malgrat la nostra insistncia, ja no va arribar a
venir. Ella es va quedar fins al final amb el darrer germ
que encara era viu i que havia emmalaltit de malria. I del
Pare Jacques, desprs que duna forma o una altra tots ens
vam dispersar, lltim que vaig saber-ne va ser que havia
tornat al Congo.
*****

Sens havia acabat el temps i vam acordar, absolutament
venudes les meves objeccions, que lIrving tornaria tan bon
punt ho tingus tot enllestit per la meva defensa.
Vam tornar a parlar una setmana desprs i jo li vaig
explicar tota la veritable histria, sense ometre absolutament
res, ni dels meus pensaments, ni dels meus sentiments, ni
dels meus actes, i sobretot dels perqus de tots ells. Dues
setmanes desprs va tornar amb les notes pertinentment
estudiades i va explicar-me com va convncer al jutge que
havia de reobrir el cas.
*****

Senyor Abool li va preguntar el jutge, diguim el que
pretn amb la seva sollicitud de reobrir aquest judici. Per
treure al seu defensat del corredor de la mort haig de parlar
amb el governador, i primer vull saber qu s el que vost es
porta entre mans.
Senyoria, en el primer judici van cometres greus defectes
de forma ja que no van escoltar-se tots els testimonis de la
defensa. El meu client va ser condemnat per un delicte que
no va cometre. Puc demostrar que la nit que ell va anar a la





374

nostra ambaixada de Singapur anava desarmat, i va disparar
als dos agents de la CIA amb les armes daquests.
Puc saber com ho demostrar, aix?
Aportar testimonis de la defensa als quals no sels va
citar o no sels va escoltar adequadament durant el primer
judici, en especial dos de nous i molt importants: citar a qui
aleshores era Secretari dEstat i tamb a qui era
lambaixador a Singapur en el temps dels fets; encara ms,
vull citar el Govern dels EUA com a testimoni necessari, a
lobjecte que aporti al judici la cinta interna de lambaixada,
on confio que shi veur`exactament qu va succeir; i tamb
vull citar el senyor Clarence Kelley, que en aquell moment
era agent especial de la CIA i per tant responsable directe de
les tasques que lacusat va dur a terme en territori xins, que
al final desencadenarien els actes de Singapur.
Est segur daix que diu? La darrera vegada els
organismes oficials van negar la seva collaboraci.
Senyoria, permetim reobrir el judici i li portar tants
testimonis de la defensa que els semblar un judici diferent.
Amb el jutge Anderson de lEstat de Pensylvania, lIrving
shi avenia molt b, i el jutge li tenia una gran estima den
que lhavia tingut com a estudiant de dret penal a la
Universitat de Columbia i lin coneixia el seu rigor, lesperit
combatiu i la serietat a lhora de preparar els casos. Un gran
estudiant i un gran esportista.
El jutge, per, no va poder estar-se de fer la pregunta
segent:
Puc saber quin s realment el seu inters en aquest cas,
on t ms a perdre que a guanyar?
El senyor Armand Giralt s el meu pare.
Encara no recuperat de la sorpresa, el jutge li va dir:
I fins ara no se nha adonat? Espero que els sentiments no
li enfosqueixin el raonament.
Senyoria, quan el van jutjar el 1985 jo vivia a Vermont i
no vaig assabentar-men; desprs, durant els meus estudis a





375

la Universitat ning en parlava, era un cas tancat i jo no en
sabia res. Aquest darrer any he restat a Sudfrica, on vaig
contraure la malria seguida duna disenteria que em va
aflevir greument. Espero haver arribat a temps per guanyar
el cas amb la fora de la veritat i no tan sols amb la dels
sentiments.
Confiem que ho faci amb la fora de la rava reflexionar
en veu alta el jutge.

*****

Els mitjans de difusi immediatament es van fer ress del
cas, vistes les connotacions poltiques i familiars que shavien
descobert, tot esbombant les opinions ms diverses sobre les
dades que shavien dit en el primer judici i que ara eren de
nou motius dopini. Els diaris sensacionalistes parlaven de
mi com del fams terrorista de Singapur, i els ms seriosos
manomenaven lespia asitic. Fins i tot la cadena ABC em va
dedicar un Late talk show on, sota lespectacular ttol:
Assass? Terrorista? o Espia?, van debatre diverses
personalitats de la poltica i el periodisme intentant
disseccionar la meva vida, a partir dextractes del primer
judici o dels diaris dun decenni abans, de Hong Kong i
Singapur; parlaven del Drac Volador com dun misteris
personatge fruit de limaginari popular i deien que no estava
clarament demostrat que fos jo.
La Sala on shavia de celebrar el judici el dijous 13 de febrer
de 1992 era plena com un ou,. Els equips de la fiscalia i de la
defensa shavien passat els darrers quinze dies escollint els
membres del nou jurat i avui era el jorn de la primera vista.
LIrving havia escollit molt b les paraules dentrada i al
seu torn, per resumir les seves intencions, va explicar als
membres del jurat que demostraria ...que el senyor Armand
Giralt, no solament no ha estat un terrorista ni un assass,





376

sin que s innocent daquests crrecs, i que, a ms a ms, s
un heroi a qui molts ssers humans li deuen la vida....
La defensa, durant tres dies, va estar presentant testimonis
que meren favorables. La Kirst va parlar del que jo havia fet
a la Xina primer collaborant amb en Rob i ms tard fent
equip amb la Sharon, de com en Rob ens havia entabanat i
de la darrera nit que vaig fugir del seu pis. Desprs va
parlar el senyor Liu, un vell venerable, que va explicar com
era jo com a persona abans danar a Singapur i desprs, quan
vaig tornar a Hong Kong, i com ajudava a fugir a la gent de
la Xina sense agafar mai els diners que volien donar-me i,
finalment, de quina manera havia fugit de Pequn i com ell i
la seva esposa van tenir-me cura. Tamb van parlar els
germans Sz, que vivien a Chicago; i el senyor Zhang, que
ara vivia jubilat a Montreal; i la seriosa Clare, la filla
daquest ltim, que no solament va parlar de mi, sin tamb
de la seva amiga Sharon i de com la van executar. Tamb va
testimoniar el senyor Stlikas, que va explicar lengany den
Rob; i la Jackie, ara senyora Rusell, que guardava la carta
que va rebre den Rob, malgrat que al ser annima, a menys
que es trobs la mquina amb que shavia escrit, no va ser
admesa com a prova de crrec. Lambaixador Roth no va
declarar perqu havia traspassat feia uns anys.
Del govern dels EUA no ens van donar cap ajut, noms van
fer-nos saber que les cintes de lantiga ambaixada de
Singapur havien desaparegut durant el trasllat a ledifici
actual i que no podien aportar res de nou. Per la seva part, el
jutge Anderson no va estimar convenient citar com a
testimonis de la defensa les persones de lAdministraci que
lIrving li va demanar, ja que va considerar que podrien fer-
se preguntes atemptatries a la seguretat de lEstat.
Com a conseqncia del judici, havia emergit un nou
personatge que als membres del jurat, als periodistes i
sobretot a mi mateix, ens costava avaluar, i s que el que feia
un temps sels havia presentat com un indesitjable, ara





377

quedava envoltat duna ptina dheroi. El prets terrorista i
assass, jutjat i condemnat uns anys abans, ressorgia ara,
grcies a lIrving, com un personatge que shavia jugat la
vida per salvar-ne unes altres, primer a Nambia, per lhonor
duna nena, desprs a Indonsia, en un vaixell mixt de
crrega i passatge, i ms tard a la Xina, de les urpes de la
Revoluci Cultural.
Alhora, havien estat emocionants tant el testimoni de la
Kirst com el de la Jackie, tot explicant les seves impressions
sobre els fets de Singapur.
Primer el de la Kirst, rememorant aquella nit:
Tal i com mhavia aconsellat lArmand, jo estava a la
redacci acompanyada pel director del diari i tots els meus
companys. Estvem expectants i aleshores el telfon va sonar
bruscament. El meu cap el va despenjar i va cridar:
Kirst, crec que s ell.
Ning no badava boca mentre jo agafava el telfon i el
connectava a laltaveu general perqu el pogussim escoltar
ntidament. La seva veu ens va arribar sense inflexions:
Aqu sha resolt la histria. He entrat a lambaixada
americana i, abans que ells em matessin a mi, he matat a en
Rob i a un altre agent. I encara un descobriment final que
ens aclareix per qu tot va anar com va anar: tot lafer amb
lStlikas, la posici del pare de la Jackie i malauradament
tamb la della mateixa, va estar ordida pels de la CIA, per
tenir-me agafat a mi i possibilitar que, barrejats amb els
altres, els tragus del pas cientfics xinesos de gran vlua.Va
penjar abans que jo li digus res i no en vaig saber res ms
fins a la primavera del 1972, que vaig rebre un paquet, datat
vint dies abans a Ciutat del Cap; a dintre hi havia una clau i
una carta.
LIrving li va demanar:
Ens la pot llegir sisplau?
Naturalment va respondre ella.






378

Estimada Kirst:
En aquest paquet hi trobars la clau del meu apartament.
El contracte ven el primer de juny. Agafa tot el que hi trobis
i que et pugui fer servei; el que resti ho llences. Quedat tots
els llibres. Per raons bvies aquests jo ja no els podr gaudir
ms. La CIA ha donat una ordre internacional de recerca i
captura ja que per aquesta mena de gent tot el que va succeir
a Singapur s imperdonable. Em sento perseguit i mhaig de
moure contnuament. Potser desprs de lentrevista Nixon-
Mao restaran ms tranquils, per tinc poderoses raons per
dubtar-ho. Et felicito pel premi que et van donar al millor
reportatge publicat en la premsa escrita durant lany 71 i per
la gosadia dexplicar-ho gaireb tot a lStraits. Vs amb
compte, per, perqu ells sn perversos.
Taconsello que cremis aquesta carta, a fi que mai no els
donis motius per acusar-te damagar-los proves.
Una abraada ben forta.
Armand

Tot seguit lIrving li va dir:
Ja veig que no va cremar la carta...
Afortunadament no vaig seguir el consell del senyor
Giralt i la vaig amagar. Com a amiga i com a periodista no
podia destruir un document daquesta naturalesa.
LIrving, apropant-se al jutge, lin va mostrar el paper:
Senyoria, aquesta s la carta que ens ha llegit la
testimoni.
El fiscal, en el seu torn, li va preguntar:
Pot dir-nos quins eren els seus sentiments per lacusat?
Jo nestava enamorada den que el vaig conixer i aqu
va fitar a la Jackie i tamb al seu propi marit, que li donava
suport i que seguia la seva declaraci des de la sala, abans de
prosseguir:
Per no noms per aix, tot i sabent els perills a que
mexposava, vaig guardar la carta.





379


Seguidament va arribar el testimoni de la Jackie, on va
explicar, com en un somni, un instant inesborrable de la seva
existncia que va transformar la seva vida:
Vivia amb el meu marit, el doctor Rusell, a la casa que
encara tenim a Regents Park, i aquell mat de primers de
novembre, estava esmorzant mentre llegia a la cuina
lexemplar del The Straits Times publicat el 23 de novembre
de 1971 que mhavia rems la Kirst. A doble pgina i signat
per la mateixa Kirst, hi havia la histria completa de Qing
ting amb el final sagnant a Singapur. Tal com ms tard vaig
saber, el director de la publicaci shavia negat a censurar-la,
excepte les referncies a la CIA, malgrat tota la pressi de
lambaixador nord-americ, del govern i de leditor. La vaig
llegir duna tirada i, sota els efectes dun mareig
insuportable, vaig temptejar larmari on desava les meves
pastilles i men vaig prendre dues.

*****

A aquestes alades, shavia desfermat una guerra dialctica
no solament dins de la sala de judicis sin tamb en els
mitjans de comunicaci, que indiferents a les meves
circumstncies i donant cadascun dells el pinso que el seu
pblic demanava, shavien arrenglerat en dos bndols, amb
importants creadors dopini que em defensaven o
matacaven segons els seus interessos econmics o socials,
amb laportaci de dades des de cada bndol que sexplicaven
duna manera esbiaixada.
El judici estava prcticament acabat i com a niques
proves tangibles de la defensa hi havien: la pistola den Rob,
on van quedar marcades, junt amb les dell, les meves
empremtes, la carta a la Kirst, que no es considerava una
prova concloent ja que estava signada per mi, i la carta
que la Jackie havia rebut, on se macusava de ser





380

comunista, amb una signatura illegible, que el jutge tampoc
va admetre sense la mquina amb la que havia estat escrita.
Per una nit, lIrving va rebre una visita inesperada a casa
seva; era un tal senyor Krauss, el vell cap de seguretat de
lambaixada dels EUA a Singapur a la dcada dels setanta,
que soferia a parlar de la cinta que no noms havia vist sin
que sabia qui en tenia una cpia. Novament lIrving va parlar
amb el jutge que, assumint el gir favorable que per lacusat
podia comportar laportaci duna prova daquella magnitud,
amb la prvia acceptaci del fiscal, va acceptar el nou
testimoni i va donar via lliure per la demanda al
departament governamental dafers pel sud-est asitic, a fi
que els lliurs la cinta sense dilaci.
I la cinta finalment va ser projectada a la sala del judici.
A la pantalla es visualitzava el moment en qu jo arribava
a la porta principal i demanava parlar amb en Rob, quan em
franquejaven el pas, lescorcoll a que em sotmetien, la meva
caminada per un llarg passads, sempre escortat per dos
gurdies de seguretat, i seguidament com en Rob i jo ens
assiem i comenvem a parlar; desprs es veia que ens
servien el te, les paraules que intercanvivem, la seva
confessi, la disputa amb la pujada de tensi consegent, i
com siniciava la baralla amb el salt del revlver den Rob, i
els meus trets arrauxats contra ell i el seu ajudant, a qui es
veia uns segons abans, entrant a lhabitacle empunyant la
seva arma i com comenava a disparar abans que ho fes jo.
La cinta havia estat un testimoni de crrec tan
determinant que si a alg li quedava cap dubte, amb la seva
visi li va desaparixer, fins a lextrem que el mateix
ministeri fiscal va retirar la demanda i els crrecs contra mi.
El jurat va acceptar la meva innocncia de tots els crrecs,
i el jutge va declarar que shavia demostrat que ni havia
existit un assalt a lambaixada, ni hi havia hagut cap
homicidi, ni tampoc havia estat un atac terrorista.





381

Noms una pregunta va quedar sense respondre: per qu
vaig anar tot sol a lambaixada? Per no me lhavien fet i va
quedar ignorada.
I desprs que vaig deslliurar-me dels micrfons, de les
fotografies i de les preguntes dels periodistes, vaig abraar-
me amb la Kirst i la Jackie.
Ara, enllestida aquella farsa, el meu engany majscul a un
gran pas, considerava que havia tancat un cercle vital;
mhavia revenjat i mhavien absolt; havia sortit en llibertat,
deslliurat per sempre ms dels qui una vegada mhavien
perseguit arreu del mn i, definitivament, havia
recuperat la meva personalitat com a Armand Giralt.
Per en contra daquesta senzilla consideraci, lIrving,
avergonyit pel descrdit de la CIA i del govern, encara els va
posar un plet pels danys i perjudicis que mhavien causat
durant tots els anys de persecuci,pels set anys que em van
tenir a la pres amb una acusaci falsa, i a ms a ms per
locultaci duna prova tan concloent i definitiva com era la
cinta. I tamb el va guanyar i el govern dels EUA va haver de
donar-me una indemnitzaci dun mili de dlars.
Vaig quedar-me a viure en una petita casa amb jard que
havia llogat a Cobble Hill, a Brooklyn, un barri modest i
tranquil, ple de botigues familiars, restaurants italians i
algunes, comptades, llibreries, amb el pensament de retirar-
me i gaudir de la fortuna dipositada al banc. No ho vaig
poder fer, per, perqu dintre meu un neguit em demanava
alguna cosa ms. Pressionat per aquesta lluita interna, uns
mesos ms tard, sense voler reflexionar-hi ms, vaig anar-
men a Nicaragua.
All hi volia trobar els meus vells amics sandinistes, per a
larribada vaig sentir que tot era diferent de com jo ho havia
deixat, i lany noranta tres, amb el govern de Violeta
Chamorro, la majoria daquests amics ja no hi eren, i dels que
hi quedaven, uns collaboraven amb el nou govern moderat,
altres estaven a loposici i uns altres senzillament estaven





382

aposentats. Aix que, un cop acceptat el meu retir vaig tornar
a contracor a Nova York, i el dia que lIrving va divorciar-se,
davant la seva insistncia perqu me nans a viure amb ell a
lextrem oposat de Brooklyn, al carrer 145 de Queens, vaig
agafar les meves coses i me nhi vaig anar.



VI



Sacabava el segle, els pares ja feia uns anys que havien
traspassat, i els darrers temps els havia viscut amb la
tranquillitat de qui est en pau amb ell mateix. Noms tenia
dos amics, ambds llibreters, un que regentava una petita
llibreteria papereria al mateix carrer on vivem nosaltres, i
laltre una botiga de llibres, vdeos i msica al carrer dotze de
Manhatan. Com sempre, els llibres seguien sent el meu gran
suport, el microscopi que em permetia veure i comprendre les
emocions en profunditat.
Per ja no em venia tan de gust llegir-ne de nous com
rellegir els que sempre mhavien acompanyat i que, a poc a
poc, mhavia anat comprant novament. Marcel Proust,
Homer, Joyce, Thomas Mann, Garca Mrquez, Virginia
Wolf, Henry James, Conrad, Dostoievski.., al cap i a la fi els
que jo considerava els meus clssics de capalera i els que,
per molt que els rellegs, sempre em descobrien coses noves.
Tamb vaig descobrir que el meu fill era un personatge
extraordinari, comproms amb les organitzacions dadvocats
sense fronteres i amb les causes penals a lEstat de Nova
Jersey on sovint hi estaven involucrades persones de
diferents nacionalitats, la majoria dfrica, per. De fet,
aquest tarann li va provocar el seu divorci ja que, casat amb
una noia tpica nord-americana, ella ja no va admetre que ell





383

ignors la primera vegada que els mitjans li van penjar
leptet de defensor dels negres. Parlant amb propietat,
aquest ttol anava errat, perqu la seva nica causa no era
aquesta defensa, sin la cura del Tercer Mn en general,
latenci per la situaci africana en particular i la defensa
dels desvalguts i la gent de malviure. Aix, als EUA
defensava a tots els encausats que procedien de pasos
empobrits i que no tenien diners per pagar-se un advocat.
Les paraules de que tothom t dret a una defensa justa, ell
les aplicava no solament a la justcia, sin tamb a la
perspectiva de que tothom havia de tenir dret a la llibertat de
pensament.
La seva icona era Nelson Mandela, fins i tot molt abans de
llegir el llibre escrit a la pres. I com feu Mandela, la lluita
contra lapartheid constituiria una de les seves motivacions
principals. De fet, la seva tesi de final de carrera havia estat
la segent: De Lumumba a Luther King, un comproms per
la llibertat.
I respecte a mi, ell va reconixer en lhome que jo havia
estat, amb tots els meus clarobscurs, un defensor de la
llibertat prpia i de la dels altres, sent conscient del que
mhi jugava en tot moment, no cedint mai a les prebendes
dels que me la podien comprar.
Amb aquelles llargues passejades fins a dalt del meu
enyorat pont de Brooklyn des don ms duna tardor havem
vist sobre el riu Hudson sobresortint en una gran
semicircumferncia multicolor entre la muni de gratacels
lArc de Sant Mart, grcies a les inacabables xerrades
nocturnes havem aprs a estimar-nos, i jo havia apaivagat
els meus rampells de violncia sota la influncia positiva i
suau dell.
Per per damunt de tot, madmirava el seu abocament
envers els greus problemes que abassegaven la que seria
lfrica del segle XXI, enfrontada a les seves plagues
histriques, com la misria, la fam, la guerra, el





384

bandolerisme, la pobresa, la sequera i la sida; i els menjars i
els medicaments en males condicions que els arribaven dels
pasos desenvolupats.
Amb ell vaig tornar a frica del Sud, ara amb Mandela al
poder, on de nou vaig viure als pobles fronterers amb
Nambia els problemes de la gernaci, dels vituperis racistes
i els de les malalties acarnissades, com les plagues bbliques.
Hi havia molta gent de bona voluntat que hi lluitava, amb la
confiana que dun continent malms en sortiria un altre
diferent, amb un gran futur. No obstant aix, la
sobrepoblaci era tan immensa i lengany i la corrupci tan
estesos que aquest futur, si no se li tenia respecte a la gent i
en especial als nens, sendevinava depriment.
Tot estava econmicament contaminat, comenant pels
governants, i la lluita dels que hi anvem a ajudar acabava
tenint noms un carcter testimonial. Ens esforvem, tot i
saber que lestafa estava a lordre del dia i que no es mouria
res sense lacci corrupta per endavant.
A lHospital de Leshoto, on lIrving shavia curat
miraculosament de la malria i on ara formava part del
consell dadministraci, es desesperaven perqu els diners
que els enviaven darreu arribaven sostrets en un vuitanta o
noranta per cent, o senzillament no arribaven, perduts dins
loligarquia poltica de cada pas. La seva lluita vers els
pasos rics consistia a convncer-los que lajut que els
donaven els era necessari, no solament en diners, sin en
inversions, on lesfor personal fos retribut. Per qui volia
invertir en uns pasos on la malversaci i la corrupci
estaven a lordre del dia?
El trfic darmes, el de diamants, el de petroli, tot estava
contaminat pel control internacional del diner brut. La
deixadesa i la incultura en algunes zones era tan
impressionant que la lluita contra la sida no abastava a
curar el deu per cent dels infectats, i a ms no refrenava els
qui anaven emmalaltint contnuament. Labec per no cedir,





385

esbombat arreu amb rtols i consells: A, dabstinncia, B, de
be careful tingues cura i C, de cond, era un fre que
comenava a ser ents, encara que estava molt allunyat de
lxit definitiu. Si es convivia un temps entre les capes socials
inferiors, els estralls de la malaltia sevidenciaven a tot
arreu, perqu les vacunes no els arribaven.
Nosaltres, especialment ell, vivem entre Nova York i
Leshoto, i de tant en tant tamb a la Repblica
Centreafricana de Rwanda, tot i el desgavell que comportava
moures per aquest ltim pas, on ens encarregvem de
distribuir els medicaments i aliments que ens arribaven a
travs de les ONG a les que pertanyia lIrving. Fins i tot els
comprvem al mercat negre amb els nostres diners. Hi vam
deixar tota la nostra fortuna, la furtada als EUA, per era
una tasca gratificant, arriscada, damor al prosme, en la que
ens assetjaven continuament tota mena de perills, encara
que els resultats ho compensaven de sobres.
En veure el tarann seductor i emprenedor de lIrving, els
seus companys, poltics de Nova York, prcticament lhavien
convenut per endinsar-se en el mn enrevessat de la
poltica, per un dia va explicar-me que havia trobat un amic
que li havia dit que en Dingo estava a Rwanda i que volia
anar a la seva recerca, costs el que costs, fins a dur-lo a
casa.
I enfrontat a les meves traves, com un dia jo vaig enfrontar-
me a les dels meus pares per anar-men a Israel, va dir-me:
He viscut els ltims deu anys intentant cercar-lo, perqu
en el fons sempre he tingut lesperana que no era mort, i ara
que lhe trobat no el vull tornar a perdre. No pots dir-me que
s perills desprs dels riscos als que tu thas enfrontat en la
teva vida, i dels riscos als quals tamb jo mhe hagut de
sotmetre, all i aqu, per salvar vides humanes.
Per Rwanda passa per uns moments crucials desprs de
latac mortal als destacaments belgues de les forces de les
Nacions Unides. Estem a finals del mes dabril del 94, els





386

cascos blaus ja han marxat i han deixat sense protecci la
poblaci civil, i lescenari dels innumerables assassinats
tnics entre els hutus i els tutsis s dramtic. Tu ho saps
molt b perqu ens ho van dir els de la Creu Roja
Internacional, i a ms a ms, ho ha corroborat el secretari
general de lONU, Boutros Gali. A tot aix hi has dafegir les
dificultats per arribar-hi vaig argumentar.
Hi arribar a travs de Tanznia i Burundi. Aquest amic
de qui the parlat sen torna dimmediat, i jo men vaig amb
ell.
La decisi ja havia estat presa i a mi noms minformava,
un deure que considerava que em devia com a pare, i per
damunt daix, com a un amic que el sabria entendre.
Va poder arribar-hi i all que hi va veure el va deixar tocat
per sempre. Lextermini, de fet el genocidi, tutsi a mans del
hutus era esferedor, i a Kibuye, on havia arribat, es parlava
de centenars de milers de morts i daltres tants fugits als
pasos vens com el Zaire. Lespiral de violncia havia tingut
un ress meditic enorme pels fets que havien succet a
lEscola Tcnica Oficial ETO de Kibaly, on prop de dos mil
tutsis de totes les edats i condicions havien estat assassinats
pels hutus.
Fugint contnuament dels uns i dels altres, no va trobar el
seu germ fins a finals de juliol, amb lentrada del Front
Patritic Rwands FPR a Kigaly. En Dingo, va escapar
miraculosament daquell infern, per durant el temps que va
romandre a Kigaly, va veures obligat a malviure, ocult, lluny
dels interahamwe, les bandes de milicians hutus que
empresonaven i obligaven als presoners blancs o als negres
daltres tnies a tenir relacions sexuals amb dones infectades
amb la sida com una variant maleda de maltractament. I
desprs va tornar amb el contingent etop, formant part de l
Organitzaci de Metges pels Drets Humans, lMOHR.
LIrving va explicar-me que en localitzar-lo, esllanguit com
una ombra, ja estava greument malalt. Ara que finalment





387

lhavia trobat, va haver daguantar impotent la seva prdua
enmig daquell desori de mort i misria, mancat de qualsevol
ajut primari.
Lembruix i la tragdia dfrica escanya els qui lestimen
fins al darrer sospir, i en Dingo havia deixat tot el confort
del gran pas americ per donar-se al continent on havia
nascut.
LIrving shavia integrat al Tribunal Internacional pels
crims de Rwanda, a Arusha, i no va tornar fins a finals de
1996, i ho va fer per la meva insistncia, tot dient-li que si
Rwanda, Uganda o frica el volien, jo tamb el volia amb mi.
El vaig recollir a laeroport i ja vaig percebre que lhome que
havia tornat no era el mateix que el que se nhavia anat. Els
ulls se li havien apagat, tenia unes taques a la cara, i tot ell
respirava un aire trgic. Vaig provar danimar-lo a
emprendre el nou projecte de vida que sobria davant dell.
Havia dexplicar al mn acomodat els fets que havia vist,
denunciant els pasos que havien abandonat Rwanda a la
seva sort, com Frana, Alemanya o els EUA, i havia de
seguir lluitant des duna ciutat tan poderosa com Nova York
per tal que aquesta veritat, juntament amb la del tenebrs
genocidi rwands, sescamps arreu. I que si el govern
autosuficient del president Clinton, amb la senyora Albright
com a cap dexteriors, se li llenava al coll, la premsa lliure
ho denunciaria sense limitacions.
Tinc massa fresc el record den Dingo va explicar-me i
les terribles tragdies que he vist sn massa colpidores per
integrar-me immaculat en un mn en qu all que ha de
viure un afric no importa ni molt ni poc, senzillament no
importa gens.
Finalment, els fets es van precipitar, i un vespre, en acabat
de sopar, va explicar-me que estava malalt i que els metges li
havien donat uns mesos de vida. La sida havia entrat a casa.
No li vaig preguntar ni el com ni el per qu, per deixar-lo,
lliure de pressions, que em digus el que considerava que





388

mhavia de dir. Noms va contar-me que la vida li havia jugat
una mala passada i que a Rwanda hi havia deixat alguna
cosa ms que un germ. Tamb hi havia deixat un gran
amor.
Jo ja li havia notat un aire diferent les darreres setmanes,
malgrat que ni de bon tros havia imaginat una notcia
daquesta magnitud. Aquell vespre vam enraonar sense fre;
lIrving va parlar-me altra vegada del que havia estat la seva
vida, de les seves reminiscncies, dels que havien estat els
seus ideals, del seu somni per trobar-me i de com durant
molts anys havia estat cercant a en Dingo, infructuosament,
fins el darrer moment en qu lhavia trobat. I tamb de la
dona que havia conegut a Rwanda i que li havia contagiat el
virus.
Ella era una infermera dun dels convents, una de les joves
tutsis que havia estat violada pels hutus, i que va salvar-se
miraculosament de la mort fsica amagada durant tretze
dies en una fosa sptica per no de la mort psicolgica ni de
la seqela posterior. La va conixer a Kigaly durant els
primers judicis, com un testimoni de crrec i, tal com li havia
succet amb en Dingo, ja no va poder deixar frica en veure
com ella sapagava lentament com una dola espelma. I van
ser els seus braos els que li donarien el consol final, com
abans ho havien fet amb el seu propi germ.
En definitiva, frica mhavia donat una famlia i ara se me
lenduia, tancant aquell cercle mgic que anys en shavia
comenat a dibuixar al Congo.
LIrving encara va dir-me que el seu somni respecte a mi
shavia complert amb escreix i que els darrers temps viscuts
plegats, sense cap desavinena, havien estat els ms
satisfactoris de la seva vida i el ms gran que li havia succet.
Mentre em mirava, endolcida la veu, va parlar-me:
En acabar els estudis al Saint Mary, vaig pensar que amb
lingrs a la Universitat la nostra integraci als EUA
esdevenia absoluta, i que mai ms no tornarem a mirar





389

enrere, per la mort de la mare i el viatge que vam fer a
lfrica desprs de tants anys, per tenir-ne cura en els ltims
dies de vida, ens va obrir els ulls al veritable sentit de la
nostra existncia. Les jornades que la Nmgoo, en Dingo i jo
vam estar a Kimberley ens retornarien les velles essncies i
ens deixarien marcats de per vida. Va ser tanta la tragdia
humana que veurem, desprs dhaver viscut tants anys als
EUA, que desprs daquells dies la Nmgoo ja no va tornar a
ser la mateixa, com si una vergonya estranya lassetgs, i
anys ms tard moriria de pena. En Dingo, acabada la carrera
de metge, sen tornaria per oferir-se en cos i nima, i jo, anys
desprs, plantaria la llavor del meu divorci i donaria un tomb
radical a la meva existncia. Per cert, mai no tho havia dit,
per la Nmgoo va explicar-me que va sentir-vos el vespre que
tu i la mare em vau concebre. Ja saps, coses de dones que
sempre acaben sabent coses que nosaltres no sabem, i
donant-nos ms del que nosaltres els hi donem. Ella mai no
toblidaria i jo sempre vaig saber que thavia estimat ms com
a home que com a pare.
No volia escoltar el que em deia per distreurem, i sense
donar-me per venut li vaig insistir, pres duna angoixa
creixent:
Estem a punt dencetar el segle XXI i a aquest virus ja sel
t molt controlat. Tal vegada haurem de consultar un altre
metge per trobar un segon diagnstic.
Ja ho he fet. No tho havia volgut dir abans fins a estar-ne
segur del tot. El diagnstic s coincident. Em queden uns
mesos de vida. Mhe quedat sense defenses. El primer
refredat que agafi acabar amb la meva existncia.
Mel vaig esguardar, mentre maldava per endevinar si el
que em deia tan tranquil era el que de veres pensava. I el
vaig veure segur de si mateix, autosuficient en les seves
conviccions, com sempre ho havia estat den que jo el
coneixia.





390

Aquella nit, inoblidable per sempre ms, en quedar-me sol,
desprs de molts anys, vaig tornar a plorar amb llgrimes
ardents contra aquell du desconegut que se memportava el
meu ltim amor.
Mentre el meu fill va restar a casa, vaig tenir cura que no li
manqus res, i a lhospital no em vaig separar dell fins el
darrer minut. Irnicament va traspassar el Dia dAcci de
Grcies de lany 1998.
******

Havia provat de seguir el seu exemple envers frica, per jo
ja no era el mateix i els darrers esdeveniments mhavien
deixat un psit de desnim molt difcil de superar. Estava
cansat mentalment i fsicament per avanar sense el seu
suport en una tasca tan ingent.
El llibre de Milan Kundera La insostenible lleugeresa de
lsser sem presentava absolutament clar i real. El vaig
comprendre objectivament el primer cop que el vaig llegir i el
comprenia ara que jo nera el subjecte. Tots ens influm duna
manera o duna altra, per sent, com som, ssers humans,
tan febles, marxem sense deixar res evident. Al darrere dun
home pblicament transcendent hi ha un esperit feble i
aclaparat per les seves prpies limitacions que noms ell
coneix. Milions dssers humans han creuat un dia o altre el
mateix sender, i cent anys sn suficients per quedar oblidats.
La memria de la persona sesborra en el temps, tal vegada
endolcida per un record, que fins i tot s inexacte, com un
lleuger buf esvat.
Mirava enlaire, les estrelles pampalluguejaven amb una
llum que, tal vegada, ja era morta i que arribava a la Terra
travessat lespai, adreant-nos una celstia milers danys
desprs de la seva desaparici. Si pogus mirar ms lluny
ms grans serien les magnituds, milions destels i milions de
galxies movent-se contnuament. Distncies indesxifrables
en un infinit incomprensible. De ben segur, milers de mns





391

habitats per ssers estranys amb caps cilndrics on shi
encavirien quatre ulls, dos a dalt i dos a baix, i mans amb sis
o set dits i peus de granota. I com ms gran mho imaginava
tot, ms petit em sentia jo. Era aix quan el pensament
marrabassava lnima.
L11 de setembre de 2001 ser per sempre ms una data
inesborrable. Des del meu apartament vaig veure la
gran fumera desfermada per latac a les torres bessones i
vaig sofrir durant hores la pluja cendrosa irrespirable.
Desprs, per la televisi, vaig veure repetides un munt de
vegades les imatges, amb els detalls colpidors,
incomprensibles, dels dos avions estavellant-se contra uns
edificis emblemtics que ens semblaven indestructibles. Mai
no mhauria imaginat una tragdia tan gran i tan propera. A
travs de les imatges veia fugir a peu a milers de persones
pels carrers dels voltants de les torres extintes i per
linoblidable pont de Brooklyn, encegades, cobertes de cendra
i sang, bramant, plorant o xisclant, espaordides per la
tragdia, com fantasmes sortits dun nvol de mort, amb
mascaretes, gases i mocadors a les boques, amb les ments en
blanc, buits dels amics perduts per sempre, rfenes dels
familiars desapareguts. I ms tard vaig copsar lesfor i
lafany dels voluntaris donant els primers auxilis amb
lexemple pstum dels centenars de bombers i policies morts.
Daquest terror va eixir un poble sencer posset per la
malaltia de lhorror, on shi veien els seus homes i les seves
dones mentre circulen arreu, errtics, amb els smptomes de
la incomprensi i la depressi als ulls. No solament havien
mort, literalment desaparegudes, milers de persones, sin
que nhavien quedat altres tantes malmeses de per vida, per
la pols letal i pels gasos mortfers; i psicolgicament ferides
moltssimes ms.
*****






392

Transcorreguts quatre anys del trgic esdeveniment, jo
tampoc no em sentia b i ja no passejava amb la mateixa
illusi ni amb la mateixa desimboltura dabans. Ara em
quedava tancat a lapartament, llegint o escoltant msica, i
noms sortia, amb cura de no caure pel meu debilitament
sobtat, a comprar diaris i queviures, o portava la roba a
rentar. Molt de tant en tant passejava per Central Park i
agafava el metro que em deixava a Greenwich Vilatge, ja que
tot i el temps transcorregut, encara no em veia amb cor de
visitar la reeixida Zona Zero, i dall, tot caminant,
matansava a la llibreria del carrer dotze oest amb la
cinquena.
El meu amic llibreter ja no hi era, i lencarregada, una noia
porto-riquenya, em va explicar que ni tan sols havia sentit
parlar dell. Potser, com tants novaiorquesos en aquests
temps, no tenia ganes denraonar. Ni de rememorar. Al
final, per no rellegir sempre els meus clssics, vaig acabar
adquirint els llibres dels autors moderns americans ms per
vici que per convicci. De John Irving, de Philip Roth, de
Paul Auster, de Charles Baxter... i especialment de Philip K.
Dick, de qui ms duna vegada nhavia llegit algun duna
tirada fins a la sortida del sol. Alguns dels seus relats
mhavien emocionat tant que vaig convertir-me en un
acrrim kadickmanac com nhi havia tants a Nova York.
Heus aqu lexemple de lescriptor transgressor i imaginatiu
que, mort en la misria, no va poder gaudir de lxit que li
arribaria posteriorment, sobretot en el moment en qu
algunes de les seves novelles van ser adaptades al
cinema.
Ms sol que mai, encambrat a lapartament de Queens, em
concentrava en el record del terrible esdeveniment a Nova
York i a uns altres records tan inversemblants i allunyats
que no em semblaven propis.
Veia poca gent i gaireb no parlava amb ning. Escoltava
Verdi, Puccini, Mascagni, i tractava de teclejar a lordinador,





393

fatigosament, amb uns dits que quasi no em responien, les
meves reflexions. Havia lliscat per la vida i, en girar la vista
enrere, temia confondre realitats i somnis. La violncia
aliena ja no mafectava i pel que feia a laltra, la que tots
portem a dins, la que a mi tant mhavia afectat o mhavia
colpit, la tenia apaivagada i em sentia reconciliat amb mi
mateix. Aix doncs, em vaig deixar vncer duna vegada per
totes per aquesta pau interior.
Per combatre la solitud, sobretot en saber la inapellable
malaltia que mhavien diagnosticat al Mount Sinai Hospital,
vaig decidir fer el que tantes vegades lIrving mhavia
demanat: dictar donades les dificultats descriure o teclejar
per la progressiva debilitat i rigidesa de mans i braos les
meves vivncies, evitant el que jo tant havia defugit dels
escriptors que contaven la seva vida dacord a com volien que
hagus sigut i no a com realment havia estat.
Ho vaig endrear desma amb el convenciment de que no em
recordaria de moltes coses, per amb la sorpresa que a
mesura que tibava, en estirar el fil dun record men sortien
uns altres denganxats, i un rere laltre vaig reconstruir la
vivncia oblidada. El meu cervell, com si lobertura dels
successius calaixos on guardava les meves vivncies
separadament provoqus el moviment del que hi restava a
dins, havia deixat anar els petits i grans records, amb
acotacions fabuloses, inaudites, sobre fets mig oblidats.
Abans demprendre aquesta tasca, jo pensava que em
sortiria un amuntegament dodi i negror, per un cop
acabada, vaig escoltar sorprs que no solament la violncia
sin tamb lamor havien estat presents en moltes etapes de
la meva vida. Lamor dels pares, de la Roser, de la Dolors, de
lIngrid, de la Marta, de lAshina, de la Nmgoo, de la Jackie,
de la Kirst, de la Sharon; sense oblidar-me den Met i,
naturalment, de lIrving.

*****





394

Fa uns mesos, el dia de Sant Joan de 2006, mentre deixava
lhospital a lUpper East Side de Manhattan, definitivament
perdudes les esperances, vaig decidir acomiadar-me del que
fins ara havia estat el meu pas, amagat i emocionat entre el
pblic que assistia al Metropolitan Opera House per gaudir
de El llac del cignes.
Desprs vaig atansar-me a una de les sales multicinema,
tres carrers ms amunt del MET, on vaig veure lestrena de
Superman Returns barrejat entre tots aquells menjadors de
crispetes amb Coca-Cola, molts dells disfressats de lheroi
blau i vermell mentre jo, malalt, absent a les aventures que
em venien volant en 3D, vaig refermar-me en la decisi
danar-men daquest pas per sempre ms.
Volia tornar a casa. Volia trobar els meus vells amics de
Badalona i veure el Pont de Petroli, el Carrer del Mar, la
Rambla, amb lesttua de Roca i Pi, i la Creu de Montigal; i
al Masnou, la petita platja, on a la vora de les vies del tren i
prop de la riera dAlella, sota lestaci, anys en mamagava
per llegir entre les barques dels pescadors aquelles obres de
ficci que tant van emocionar-me.

*****

Per en arribar a Barcelona he hagut danar de lhospital a
casa i de casa a lhospital, i he hagut dacceptar decebut que
no em ser possible fer res de tot aix degut al meu estat
actual.
*****

Han passat deu mesos des de que vaig tornar. En Tano
Badia, un bon amic, ha transcrit tot el que he explicat aqu, i
un altre bon amic metge, en Robert Gratecors, majudar en
el tram final. Recls en la cadira de rodes, gaireb sense
forces per respirar artificialment, veig com el temps sacaba.
La traqueotomia ser el penltim pas.





395

*****

Donar tots els llibres i aquest manuscrit a la biblioteca del
Masnou. Avui, tot comenant lestiu de lany 2007, hi
adjuntar una meva ltima carta.

*****

Ahir vaig tenir una visi de dues ciutats, o un somni delles,
o, potser, ho vaig veure per televisi. En una, Pequn ara en
diuen Beijin, es donava la noticia que shavien descobert uns
llargs tnels que conduen fora de la ciutat els mateixos que
jo havia travessat amb la moto del bon samarit,
conjecturant els tcnics del govern actual que segurament es
van construir per ordre del govern de Mao, per tal de fugir de
la ciutat, ell i els prohoms del seu entorn, en cas dun atac
atmic dels EUA o de la URSS. Laltra ciutat era Dalian, que
un dia tamb vaig conixer, on en un gran espai hi havia una
multitud passejant per damunt duna plaa nova, per no era
una plaa senzilla, des que tenia la forma dun gran llibre
obert on shi accedia per un hipottic punt de lectura i, tot
seguint pel plec, la gentada sasseia sobre els marges
exteriors esglaonats de les pgines. Al final, ultrapassat el
marge superior, unes escales baixaven al moll on, fregant
laigua, hi havia el conjunt escultric dunes figures fetes de
bronze en format natural. Formaven una banda de quatre
msics, esculpits sota la mgia i el moviment duna msica
imaginria; un saxofonista, un trompetista, un guitarrista i,
davant de tots, la Marta. Era ella, amb el gest pur, els ulls
tancats, etria, angelical, tocant el viol, tal com ho feia quan
era una nena, o com una tarda clida dun diumenge a Horta.









396









































397










1-FETS SOCIALS I POLTICS:



Lothar von Trotha. Lothar von Trotha. Lothar von Trotha. Lothar von Trotha.(1848-1920). General alemany que va
dirigir el genocidi de les tribus de Namibia. Loctubre de
1904 von Trotha determina un pla per enllestir la guerra
amb els herero, i la Batalla de Walerberg marcar el
final quan els alemanys enverinen els pous del Kalhari
en una linea longitudinal, una gorja mortal, duns 125
kms amb lordre de matar tot aquell que volgus sortir,
sigus home, dona o criatura. Labril del 1905 acab
tamb amb els numa.
David Livingstone. David Livingstone. David Livingstone. David Livingstone.(1813-1873). Metge i missioner dorigen
escocs. Les seves proeses africanes, descobrint pobles,
cascades, rius i llacs foren llegendries. Fou el primer
explorador europeu en travessar el Kalahari el 1852. El
1866 sel va donar per desaparegut i sis anys ms tard el
va trobar a Ujiji, Henry Stanley. Desprs de tants anys
de recerca, en el primer encontre es feu famosa la seva
salutaci: El Doctor Livingstone, suposo.
Independncia de Singapur Independncia de Singapur Independncia de Singapur Independncia de Singapur. El 9 dagost del 1965.
Thomas Stanford Raffles Thomas Stanford Raffles Thomas Stanford Raffles Thomas Stanford Raffles. (1781-1826).Creador del Singapur
modern quan va establir, el 1819, un campament britnic
en el que llavors era una illa pantanosa de no ms de 600
metres quadrats.





398

Lee Kuan Yew. Lee Kuan Yew. Lee Kuan Yew. Lee Kuan Yew. Primer Ministre de Singapur del 1959 al
1990. Actualment Senior Minister.
Sukarno Sukarno Sukarno Sukarno.(1901-1970). President de la Repblica dIndonsia
entre 1945 i 1966. Dictador deposat per Suharto.
Suharto Suharto Suharto Suharto.(1921-2008).President dIndonsia entre 1967 i 1998.
Dictador i gran responsable del genocidi indonesi.
Dalai Lama Dalai Lama Dalai Lama Dalai Lama.(1935-).El seu nom s Tenzyn Gyatzo. Fuig de
la invasi xinesa del Tibet el 1959, a travs de
lHimalaya, en un viatge mtic.
Bokassa Bokassa Bokassa Bokassa.(1921-1996).Terrorfic dictador afric acusat de
canibalisme.
Ferdinand Marcos Ferdinand Marcos Ferdinand Marcos Ferdinand Marcos.(1917-1989). Dictador de Filipines.
Imelda Marcos Imelda Marcos Imelda Marcos Imelda Marcos.(1929-). Casada amb lanterior.
F.D.Roosveelt F.D.Roosveelt F.D.Roosveelt F.D.Roosveelt.(1882-1945). President dels EUA durant la 2
Guerra Mundial.
Stavros Stavros Stavros Stavros Niarchos Niarchos Niarchos Niarchos.(1909-1995). Armador grec.
A.Onassis A.Onassis A.Onassis A.Onassis.(1906-1975). Armador grec.
G.Papadopoulos G.Papadopoulos G.Papadopoulos G.Papadopoulos.(1919-1999). Cap de la Dictadura dels
coronels a Grcia.
A.Papandreu A.Papandreu A.Papandreu A.Papandreu.(1919-1996).Poltic socialista grec. Oposat als
coronels.
Melina Mercouri Melina Mercouri Melina Mercouri Melina Mercouri.(1921-1994).Poltica i actriu grega. dem.
Mikis Theodorakis Mikis Theodorakis Mikis Theodorakis Mikis Theodorakis.(1925).Poltic i msic grec. dem.
Alekos Panagulis Alekos Panagulis Alekos Panagulis Alekos Panagulis.(1939-1976). Poltic i poeta grec. dem.
Bombardeig de Barcelona Bombardeig de Barcelona Bombardeig de Barcelona Bombardeig de Barcelona. Del 16 al 18 de mar de 1938 els
avions Savoia italians, procedents de la base de Palma de
Mallorca, van descarregar durant 41 hores 44 tones de
bombes sobre Barcelona, Badalona i altres ciutats de
Catalunya.
Congrs Eucarstic de Barcelona Congrs Eucarstic de Barcelona Congrs Eucarstic de Barcelona Congrs Eucarstic de Barcelona. Lany 1952.
Desplegament de la senyera durant el Congrs Desplegament de la senyera durant el Congrs Desplegament de la senyera durant el Congrs Desplegament de la senyera durant el Congrs. El dotze
dabril del 1952.
Antonio Juan Creix Antonio Juan Creix Antonio Juan Creix Antonio Juan Creix.(1914-1985). Execrable inspector en cap
de la VI Brigada Social de la Policia de Barcelona, que,
amb el seu germ Vicente, es va fer tristement clebre,





399

pels seus maltractes als detinguts poltics, en les
dependencies de la Jefatura Superior de Policia de la Via
Laietana de Barcelona, durant lpoca franquista.
Independncia dIsrael Independncia dIsrael Independncia dIsrael Independncia dIsrael. Passa per Theodor Herzl, creador del
sionisme a finals del segle XIX, fins la declaraci Balfour
el 1918, i la declaraci de la independncia el 14 de maig
del 1948. Aix ho conta Josep Pla: el 1916 Anglaterra no
disposa dalcohol de llenya per la fabricaci dexplosius.
Lloyd George convoca el professor Weizmann, de la
Universitat de Manchester i li demana que els ajudi a
resoldre el problema. Weizmann respon que se nocupar.
Mr George t tanta pressa que Weizmann es posa a
treballar de seguida, nit i dia. Algunes setmanes desprs
Anglaterra pot disposar de tota lAcetona que necessita.
Quan li ho volen pagar, Weizmann contesta: Jo no vull
res per a mi, per s que voldria que fessin alguna cosa
pel meu poble. Llavors explica que s sionista i aspira
que el seu poble pugui retrobar la ptria originria.
Daqu sesdev la famosa carta escrita per Balfour a
Lord Lionel de Rotchsild on li diu: Tinc el plaer de
comunicar-vos, de la part de S.M., la segent declaraci
de simpatia per les aspiracions sionistes... el Govern
veur favorablement lestabliment a Palestina dun fogar
nacional pel poble jueu.
Leonardo Boff Leonardo Boff Leonardo Boff Leonardo Boff.(1938.) Teleg i filsof brasiler. Fou un dels
fundadors de la Teologia de lAlliberaci.
Leonidas Proao Leonidas Proao Leonidas Proao Leonidas Proao.(1910-1988). Teleg i filsof equatori.
Hernn Corts.(1485 Hernn Corts.(1485 Hernn Corts.(1485 Hernn Corts.(1485- -- -1547) 1547) 1547) 1547) Conquereix Mxic entre 1519 i
1521.
Batalla de lEbre Batalla de lEbre Batalla de lEbre Batalla de lEbre. El juliol i el novembre del 1938.
Armstrong Armstrong Armstrong Armstrong. LApolo XI arriba a la lluna el 16 de juliol del 1969.
Joan XXIII Joan XXIII Joan XXIII Joan XXIII.(1881-1963). El seu nom era Angelo Giuseppe
Roncalli. Fou lmpulsor del Concili Vatic.
John F. Kennedy John F. Kennedy John F. Kennedy John F. Kennedy.(1917-1962). Assassinat a Dallas.
Robert Kennedy Robert Kennedy Robert Kennedy Robert Kennedy.(1925-1968). Assassinat a Los Angeles.





400

Martin Luther King Martin Luther King Martin Luther King Martin Luther King.(1929-1968). Assassinat a Memphis.
Dani el Roig Dani el Roig Dani el Roig Dani el Roig.(1945-). El seu nom era Daniel Cohn-Bendit.
Actualment milita al partit ecologista francs.
Lord Lord Lord Lord Mountbatten Mountbatten Mountbatten Mountbatten (Louis de Battenberg) (1900-1979). Coman-
dant suprem dels aliats al sud-est asitic. Rep a Singapur
la capitulaci del Jap. Assassinat per un escamot de lIRA
el 1979.
Bombardeig sobre Dresden Bombardeig sobre Dresden Bombardeig sobre Dresden Bombardeig sobre Dresden. El 13 i 15 de febrer del 1945.
Bomba atmica sobre Hiroshima Bomba atmica sobre Hiroshima Bomba atmica sobre Hiroshima Bomba atmica sobre Hiroshima. El 6 dagost del 1945.
Fets de maig del 68 Fets de maig del 68 Fets de maig del 68 Fets de maig del 68. Pars 1968.
Robespierre Robespierre Robespierre Robespierre.(1758-1794). Poltic, primer monrquic i desprs
revolucionari francs, que instaurar el perode del
terror durant la Revoluci Francesa.
Marat Marat Marat Marat.(1743-1793). Periodista i collaborador de lanterior.
Fulgencio Batista Fulgencio Batista Fulgencio Batista Fulgencio Batista.(1910-1973). Dictador cub entre 1952 i
1958, amb el suport dels EUA.
Fidel Castr Fidel Castr Fidel Castr Fidel Castro oo o.( 1926-). Advocat. Entra triomfalment a La
Habana lu de gener del 1959.
Ernesto Ernesto Ernesto Ernesto Che Guevara Che Guevara Che Guevara Che Guevara.(1928-1967). Metge. Mor a mans de
lexrcit bolivi, i esdev un mite pels joves darreu.
Camilo Cienfuegos Camilo Cienfuegos Camilo Cienfuegos Camilo Cienfuegos.(1932-1959). Cap de lEstat Major de
lExrcit cub. Hom creu que va ser assassinat per ordre
de Fidel Castro.
Alament de Pinochet Alament de Pinochet Alament de Pinochet Alament de Pinochet . Lonze de setembre del 1973.
Joan Pujol Joan Pujol Joan Pujol Joan Pujol- -- -Garca Garca Garca Garca.(1912-1988). Nascut a Barcelona i mort a
Veneuela. Fams agent doble, amb el sobrenom de
Garbo, durant la II Guerra Mundial.
J JJ J.Stalin .Stalin .Stalin .Stalin.(1879-1953). Sanguinari dictador de la URSS. Mor el
1953.
W. Churchill W. Churchill W. Churchill W. Churchill.(1874-1965). Periodista i poltic angls.
Francisco Franco Francisco Franco Francisco Franco Francisco Franco.(1892-1975). Dictador dEspanya del 1939
al 1975.
Revolta Cultural Xinesa Revolta Cultural Xinesa Revolta Cultural Xinesa Revolta Cultural Xinesa. Entre 1966 i 1976.
Mao Ze Dong Mao Ze Dong Mao Ze Dong Mao Ze Dong.(1893-1976). Dictador de la Xina. Mor el catorze
de maig del 1976.





401

Zhou En Lai Zhou En Lai Zhou En Lai Zhou En Lai.(1898-1976). Primer ministre xins des de 1949.
Durant un temps fou ministre dassumptes exteriors.
Lin Biao Lin Biao Lin Biao Lin Biao.(1907-1971). Sestavella a Monglia el tretze de
setembre del 1971 quan fugia a Moscou amb la seva
famlia desprs dun atemptat frustrat contra Mao.
Henry Kissinger Henry Kissinger Henry Kissinger Henry Kissinger.(1923-). Assistent especial dafers exteriors
i conseller de seguretat de Nixon quan promou la
trobada amb Mao. Ms tard Secretari dEstat del 1973 al
1977. Personatge tenebrs. Se lacusa entre daltres
dorganitzar el derrocament dAllende, del cop dEstat a
Uruguai, de loperaci Cndor i de bombardejar
secretament Laos i Cambotja.
Clarence M. Kelly Clarence M. Kelly Clarence M. Kelly Clarence M. Kelly.(1911-1997). Agent de la CIA i de lFBI.
Gran Canal de la Xina Gran Canal de la Xina Gran Canal de la Xina Gran Canal de la Xina. El Jing Hang. T una longitud
superior als 1700 quilmetres. Es va construir per
comunicar Pequn amb Hangzhou. s el ms vell i ms
llarg del mn.
Reuni Mao i Nixon a Pequn Reuni Mao i Nixon a Pequn Reuni Mao i Nixon a Pequn Reuni Mao i Nixon a Pequn. El 21 de febrer del 1972 fou el
primer dia dun viatge histric a la Xina, que es tancaria
una setmana ms tard amb el comunicat de Xangai en
qu ambds pasos normalitzaven les relacions. A Nixon
lacompanyava Kissinger i lasistent daquest, Winston
Lord, i a Mao el seu primer ministre Zou En Lai i una
sola intrpret, la seva personal, Tang Wensheng (Nancy
pels americans).
Violeta Chamorro Violeta Chamorro Violeta Chamorro Violeta Chamorro.(1929-). Primer es va integrar en la Junta
de Reconstruccin Nacional quan Somoza va marxar , i
quatre anys desprs va ser elegida presidenta del pas,
que va governar entre 1990 i 1997. En aquest temps va
retornar propietats embargades i no va perdre el contacte
amb els sandinistes.
Daniel Ortega Daniel Ortega Daniel Ortega Daniel Ortega.(1945-). Un dels caps del FSLN. President de
Nicaragua des del 2007.
Ernesto Cardenal Ernesto Cardenal Ernesto Cardenal Ernesto Cardenal.(1925-). Poeta, revolucionari i sacerdot
nicaragenc.





402

Nelson Man Nelson Man Nelson Man Nelson Mandela dela dela dela.(1918-). Advocat, poltic i probablement
terrorista. Elegit president de la Repblica de Sudfrica
el 1994 desprs de romandre 27 anys a la pres.
Genocidi a Rwanda Genocidi a Rwanda Genocidi a Rwanda Genocidi a Rwanda. Des de labril al juliol del 1994. Lonze
dabril els belgues van deixar lEcole Technique Officielle
(ETO) a la seva sort i el dotze els hutus van matar als
1500 tutsis que samagaven a lesglsia.
Tribunal Internacional pels Crims a Rwanda Tribunal Internacional pels Crims a Rwanda Tribunal Internacional pels Crims a Rwanda Tribunal Internacional pels Crims a Rwanda. Judicis entre
1996 i 2006, primer a Rwanda i desprs a Arusha,
Tanznia.
Atac terrorista a les Atac terrorista a les Atac terrorista a les Atac terrorista a les torres bessones torres bessones torres bessones torres bessones. Lonze de setembre del
2001.


2-PINTURA



Diego Rivera Diego Rivera Diego Rivera Diego Rivera.(1886-1957). El seu primer mural a Mxic el
pinta el 1922. Es diu que es volia nacionalitzar grec.
Frida Kahlo Frida Kahlo Frida Kahlo Frida Kahlo.(1907-1954). Pinta Las dos fridas el 1941.
Rufino Tamayo Rufino Tamayo Rufino Tamayo Rufino Tamayo. (1899-1991). Creador de la mixografa.
Orozco Orozco Orozco Orozco. (1883-1949). Pinta Las ltimas fuerzas espaolas
evacuando con horror el Castillo de San Juan de Ula el
1915.
Miquel ngel Miquel ngel Miquel ngel Miquel ngel.(1475-1564). Esculpeix el David entre 1501 i
1504. Pinta la Capilla Sixtina.
Masaccio Masaccio Masaccio Masaccio.(1401-1428). Entre 1425 i 1428 pinta La Trinitat a
lesglsia Santa Maria Novella de Florncia. Un cert
misticisme.
Leonardo Da Vinci Leonardo Da Vinci Leonardo Da Vinci Leonardo Da Vinci.(1452-1519). Pinta La Gioconda entre el
1503 i el 1506.
Rafael Rafael Rafael Rafael.(1483-1520).Dibuixant, arquitecte i pintor. La coronaci
de la Verge la pinta entre el 1501 i el 1503





403

Pablo Picasso Pablo Picasso Pablo Picasso Pablo Picasso.(1881-1973). Liniciador del cubisme amb Les
senyoretes dAviny.
Antoni Tpies Antoni Tpies Antoni Tpies Antoni Tpies.(1923-2012). Integra el moviment Dau el Set.
Artista matric.
Antonio Saura Antonio Saura Antonio Saura Antonio Saura.(1930-1998). Integra el moviment El Paso.
Rembrand Rembrand Rembrand Rembrand.(1606-1669). Probablement La ronda de nit amaga
un assassinat; shi veu la flama del tret dun mosquet, i el
que sembla una conspiraci.
Vermeer Vermeer Vermeer Vermeer.(1632-1675). Molt detallista. La noia llegint una
carta la pinta cap el 1657.
Rotkho Rotkho Rotkho Rotkho.(1903-1970). Un dels creadors de lexpressionisme
abstracte.
Pollock Pollock Pollock Pollock.( 1912-1956). El gran representant de lexpressionisme
abstracte. Pinta a base dautomatisme psquic pur.
De Kooning. De Kooning. De Kooning. De Kooning.(1904-1997). Tamb expressionista abstracte. A la
seva pintura se lanomena com a action painting.
Turner. Turner. Turner. Turner.( 1775-1851). Romntic, simblic i subjectiu. Pinta La
batalla de Trafalgar el 1822.
Gainsborough. Gainsborough. Gainsborough. Gainsborough. (1727-1788). Gran pintor de paisatges sense
figures.
Andy Warhol Andy Warhol Andy Warhol Andy Warhol. (1928-1987). Artista plstic americ creador del
pop-art.


3-MSICA:



Maria Callas Maria Callas Maria Callas Maria Callas.(1923-1977). La seva Traviata sota la direcci
de Kraus, orquestrada el 1958, est considerada la millor
gravaci daquesta pera.
G.Rossini G.Rossini G.Rossini G.Rossini. (1792-1868). Compon Guillem Tell el 1829.
Pau Casals Pau Casals Pau Casals Pau Casals.(1876-1973). Enregistra Les sis suits per
violoncel de Bach entre 1936 i 1939.





404

Jaqueline du Pr Jaqueline du Pr Jaqueline du Pr Jaqueline du Pr.(1945-1987). Una de les ms grans
concertistes de violoncel del segle XX.
A.Vivaldi A.Vivaldi A.Vivaldi A.Vivaldi.(1678-1741). Sel considera el creador del
llenguatge modern del concert. Connecta amb el segon
barroc grcies a Bach.
C.Monteverdi C.Monteverdi C.Monteverdi C.Monteverdi.(1567-1643). Compon Orfeo el 1604, de fet la
primera pera, tal com sentn avui dia, en qu lobertura
s una part musical important.
A.Corelli A.Corelli A.Corelli A.Corelli.(1653-1713). Gran violinista. Descobreix el viol.
Representant per excellncia del concerto grosso
malgrat que linventor del concert en tres parts s
Albinoni.
T.Albinoni T.Albinoni T.Albinoni T.Albinoni.(1671-1751).El conegut Adagio dAlbinoni no es
seu sin de Remo Giazzoto, que el va compondre el segle
XX sobre un comps de clavicordi dAlbinoni.
G.B.Pergoles G.B.Pergoles G.B.Pergoles G.B.Pergolesi ii i. (1710-1736). Compon lStabat Mater el
1736.
F.J.Haydn F.J.Haydn F.J.Haydn F.J.Haydn. (1732-1809). Compon el Concert per violoncel i
orquestra n 1 en do major el 1761. Bona persona,
admirador i amic de Mozart.
G.Mahler G.Mahler G.Mahler G.Mahler.(1860-1911). Acaba la Simfonia n 5 el 1901. El
quart moviment, lAdagietto, lutilitzar Luchino
Visconti com a msica de fons al film Mort a Vencia.
F.Chopin F.Chopin F.Chopin F.Chopin.(1810-1849). Compon el Nocturn op 9 n 1 el 1830.
H.Berlioz H.Berlioz H.Berlioz H.Berlioz.(1803-1869). Compon la Simfonia fantstica el
1830. Creador del concert amb gran orquestra.
L.Beethoven L.Beethoven L.Beethoven L.Beethoven.(1770-1827). Compon Les primeres sonates per
violoncel el 1796.
J.S.Bach J.S.Bach J.S.Bach J.S.Bach.(1685-1750). Compon Les sis suits per violoncel
cap el 1725. s el gran representant del barroc. Dna a
conixer Albinoni i Vivaldi al pblic del segle XVIII.
F.Mendelson F.Mendelson F.Mendelson F.Mendelson.(1809-1847).Pianista, compositor i director
dorquestra. Redescobreix Bach pel pblic del segle XIX.
L.Bocherini L.Bocherini L.Bocherini L.Bocherini. (1743-1805). Violoncellista a la cort madrilenya
del Carlos III. Compon el Minuet del Quintet de corda





405

el 1775. Sel pot escoltar de fons a la pellcula El quintet
de la mort.
Charles Gounod Charles Gounod Charles Gounod Charles Gounod.( 1818-1933). Compon la famosa Ave Maria
el 1859, sobre el primer preludi del Clave ben temperat
de Bach
Domenico Modugno Domenico Modugno Domenico Modugno Domenico Modugno.(1928-1994). Canta Vecchio frack el 1955
i Nel Blu Dipinto Di Blu ( Volare) el 1958.
Hair Hair Hair Hair. Musical estrenat a Broadway el 1957.
Bob Dylan Bob Dylan Bob Dylan Bob Dylan.(1941). Cantautor, msic i poeta.
The Beatles The Beatles The Beatles The Beatles. Probablement formen el grup definitiu el 1960.
Nessum Dorma Nessum Dorma Nessum Dorma Nessum Dorma. De lpera Turandot de Puccini.
P.I.Tchaikovski P.I.Tchaikovski P.I.Tchaikovski P.I.Tchaikovski. (1840-1893). Estrena El llac dels cignes el
1875.


4-ALTRES:



Pocahontas Pocahontas Pocahontas Pocahontas.(1595-1617). Personatge histric. El primer que
en va escriure va ser John Davis el 1803. El 1924 va fer-
se una pellcula muda i el 1995 la de dibuixos animats
dels estudis Disney. Shan fet diversos llibres i cmics
sobre la seva vida.
Flash Gordon Flash Gordon Flash Gordon Flash Gordon. Un tebeo de la postguerra. Altres tebeos de
lpoca: El Guerrero del Antifaz, Roberto Alcazar y Pedrin,
El Capitn Trueno, i Hazaas Blicas.
El Diario de Barcelona El Diario de Barcelona El Diario de Barcelona El Diario de Barcelona. (1792-1994). El segon ms antic
dEuropa. Desaparegut.
Joaquin M de Nadal Joaquin M de Nadal Joaquin M de Nadal Joaquin M de Nadal. Periodista i escriptor. Sel coneixia com
El cronista oficial de la ciudad.
U.Boccioni U.Boccioni U.Boccioni U.Boccioni. (1882-1916). Pare de lescultura futurista.
Presenta Les formes niques de continutat en lespai
el 1913.





406

The Times The Times The Times The Times. Fundat el 1785 com The Daily Universal Register.
Canvia el nom pel definitiu The Times el 1788.
The Observer The Observer The Observer The Observer. Peridic setmanal angls.
Paris Match Paris Match Paris Match Paris Match. Revista setmanal francesa des del 1949.
Wulon Wulon Wulon Wulongyie gyie gyie gyie. Licor fermentat de 50B, fet darrs, blat, blat de
moro i gluten darrs.
Maotai Maotai Maotai Maotai. Licor destilat de 53B, procedent de la fermentaci de
la melca i el blat.
Singapore Sling Singapore Sling Singapore Sling Singapore Sling. Cctel inventat pel camarer del Long Bar
del Raffles, Ngian Tong Boon, lany 1915.


5-CINEMA


Casablanca Casablanca Casablanca Casablanca. Mtica pellcula, considerada un gran clssic.
Dirigida per Michael Curtiz el 1942 i interpretada per
Humphrey Bogart i Ingrid Bergman.
Duel al sol Duel al sol Duel al sol Duel al sol. Pellcula dirigida per King Vidor el 1946 amb
Gregory Peck, Jennifer Jones, Lionel Barrymore i Lillian
Gish.
El signe del Zorro El signe del Zorro El signe del Zorro El signe del Zorro. Pellcula dirigida per Robert Mamoulian el
1940 i interpretada per Tyrone Power i Linda Darnell.
Anys abans nhavia fet una versi Douglas Fairbanks. En
la de Mamoulian, el paper despadatx secundari
linterpretava Basil Rathbone, un gran actor, especialista
del Hollywood clssic de les lluites amb espases.
El Pont de Waterloo El Pont de Waterloo El Pont de Waterloo El Pont de Waterloo. Pellcula dirigida el 1940 per Mervyn Le
Roy i interpretada per Robert Taylor i Vivien Leigh.
Cantant sota la pluja Cantant sota la pluja Cantant sota la pluja Cantant sota la pluja. Pellcula dirigida el 1952 per Stanley
Donen i Gene Kelly. Interpretada pel mateix Gene Kelly.
El tercer home El tercer home El tercer home El tercer home. Pellcula dirigida el 1949 per Carol Reed i
interpretada per Orson Wells i Alida Valli.
Superman Returns Superman Returns Superman Returns Superman Returns. Pellcula dirigida per Brian Singer el 2006
i interpretada per Brandon Routh.





407



6-AUTORS i LLIBRES:



Yukio Mishima Yukio Mishima Yukio Mishima Yukio Mishima.(1925-1970). Publica Confessions duna
mscara, novella autobiogrfica, el 1949.
Homer Homer Homer Homer. Poeta grec. Preludi/antecessor dels nostres
novellistes. Cec. Viu aproximadament 1000 anys a.C.
Cantava pels pobles les gestes i llegendes dels
avantpassats. Aquests relats sobre el mn de la Ilada i
lOdisea van ser recopilats i escrits per ordre de Pricles
500 anys desprs de la seva mort.
Zane Grey Zane Grey Zane Grey Zane Grey.(1872-1939) Fams novellista americ especialitzat
en el Far West. Escriuria entre altres: El conductor de
ramats, Arizona Jim i Els genets de lArc de Sant Mart.
El Rosari El Rosari El Rosari El Rosari. Novella anglesa escrita en comenar el segle XX per
Florence L. Barclay . Traduda a lespanyol per M Luz
Morales, que va ser directora de La Vanguardia Espaola,
on desprs seria crtica de teatre i cinema.
Josep M de Sagarra Josep M de Sagarra Josep M de Sagarra Josep M de Sagarra.(1894-1961). Publica lemblemtica Vida
Privada el 1932.
J.Vicens Vives J.Vicens Vives J.Vicens Vives J.Vicens Vives.(1910-1960). Publica Histria de les remences en
el segle XV el 1945.
Ferran Soldevila Ferran Soldevila Ferran Soldevila Ferran Soldevila.(1894-1971) Publica La Histria de
Catalunya el 1934.
Stefan Zweig Stefan Zweig Stefan Zweig Stefan Zweig.(1881-1942) Publica La impacincia del cor el
1939.
Agust de Hipona Agust de Hipona Agust de Hipona Agust de Hipona (Sant Agust). (354-430). Escriu Les
Confessions entre el 397 i 400.
Stendhal Stendhal Stendhal Stendhal. (1783-1842). Publica El roig i el negre el 1830.
Honor de Balzac Honor de Balzac Honor de Balzac Honor de Balzac. (1799-1850). Publica Eugnia Grandet el
1833.
L.Tolstoi L.Tolstoi L.Tolstoi L.Tolstoi. (1928-1910). Publica Ana Karenina el 1867.





408

R.L.Stevenson R.L.Stevenson R.L.Stevenson R.L.Stevenson.(1856-1942).Publica Lilla del tresor el 1883.
Jules Verne Jules Verne Jules Verne Jules Verne. (1823-1897). Escriu llibres de viatges: De la terra
a la lluna, Viatge al centre de la terra, Vint mil lleges en
viatge submar, etctera.
Carlos Fuentes Carlos Fuentes Carlos Fuentes Carlos Fuentes.(1928). Publica Les bones intencions el 1959.
Rosala de Castro Rosala de Castro Rosala de Castro Rosala de Castro. (1837-1885). Publica Follas Novas el 1880.
F.Dostoievsky F.Dostoievsky F.Dostoievsky F.Dostoievsky.(1821-1881). Publica Crim i cstig el 1866.
Martin Heidegger Martin Heidegger Martin Heidegger Martin Heidegger.(1889-1976). Publica sser i Temps el
1927.
Joan Salvat Papasseit Joan Salvat Papasseit Joan Salvat Papasseit Joan Salvat Papasseit.(1894-1924). Publica El poema de la
rosa als llavis el 1923.
Vicent Andrs E Vicent Andrs E Vicent Andrs E Vicent Andrs Estells stells stells stells.(1924-1993 ). Publica Les pedres de
lmfora el 1974.
Vctor Catal Vctor Catal Vctor Catal Vctor Catal. Pseudnim de Caterina Arderiu. (1869-1966).
Publica Solitud el 1905.
Prudenci Bertrana Prudenci Bertrana Prudenci Bertrana Prudenci Bertrana.(1867-1941). Publica Josafat el 1906.
Merc Rodoreda Merc Rodoreda Merc Rodoreda Merc Rodoreda.( 1908-1983).Publica Mirall Trencat el 1974.
Ovidi Ovidi Ovidi Ovidi. (43 a.C- 17d.C). Escriu Lart destimar (Ars Amandi).
Hermann Hesse Hermann Hesse Hermann Hesse Hermann Hesse. (1877-1962). Publica Siddhartha el 1922.
Simone de Beauvoir Simone de Beauvoir Simone de Beauvoir Simone de Beauvoir.(1908-1986). Publica La convidada el
1943.
J.P.Sartre J.P.Sartre J.P.Sartre J.P.Sartre.(1905-1980). Publica Lsser i el no res el 1943.
Joseph C Joseph C Joseph C Joseph Conrad onrad onrad onrad.(1857-1924). Publica El Cor de les Tenebres el
1886.
Rudyard Kipling Rudyard Kipling Rudyard Kipling Rudyard Kipling.(1865-1936). Premi Nobel de literatura el
1907. Escriptor angls nascut a Bombay.
Marcel Proust Marcel Proust Marcel Proust Marcel Proust.(1871-1922). Publica A la recerca del temps
perdut el 1904.
John Ruskin John Ruskin John Ruskin John Ruskin.(1819-1900). Escriu la seva primera obra,
Pintors Moderns(1843-1860), en qu defensa la obra
paisatgista de Turner.
Thomas Mann Thomas Mann Thomas Mann Thomas Mann.(1875-1955). Publica La Muntanya Mgica el
1924 i Doctor Faustus el 1947.
Max Frisch Max Frisch Max Frisch Max Frisch.(1911-1991). La seva novella ms emblemtica,
No sc Stiller, la publica el 1957.





409

Nikos Kazantzakis Nikos Kazantzakis Nikos Kazantzakis Nikos Kazantzakis.(1883-1957). Publica Alexis Zorbas el
1945.
Josep Trueta Josep Trueta Josep Trueta Josep Trueta.( 1897-1977) Publica The Spirit of Catalonia el
1941.
J.D.Salinger J.D.Salinger J.D.Salinger J.D.Salinger. Publica El vigilant en el camp de sgol el 1951.
Henry James Henry James Henry James Henry James.( 1843-1916).Publica Els ambaixadors el 1903.
Aldous Huxley Aldous Huxley Aldous Huxley Aldous Huxley.(1894-1963).Publica Un mn feli, el 1932, i
Contrapunt, el 1928.
H.G.Wells H.G.Wells H.G.Wells H.G.Wells.(1866-1946). Publica La guerra dels mons el 1898.
Juan Mars Juan Mars Juan Mars Juan Mars.(1933-).Publica ltimas tardes con Teresa el
1966.
Mary Mccarthy Mary Mccarthy Mary Mccarthy Mary Mccarthy.(1912-1989).Publica El grup el 1962.
L.Durrell L.Durrell L.Durrell L.Durrell.(1912-1990). Publica El quartet dAlexandria entre
el 1957 i el 1960.
Virginia Wolf Virginia Wolf Virginia Wolf Virginia Wolf.(1903-1944). Publica Mrs. Daloway el 1925,
Orlando el 1928, i Les Ones el 1931.
S. Freud S. Freud S. Freud S. Freud.(1856-1939). Publica La interpretaci dels somnis el
1900.
C.G.Jung C.G.Jung C.G.Jung C.G.Jung.(1875-1961). Fundador de lEscola de Psicologia
Analtica.
George Gordon Byron George Gordon Byron George Gordon Byron George Gordon Byron. (1788-1824).Publica Childe Harold el
1812 i El Corsari el 1814. Paradigma de poeta romntic,
personatge desptic, per. Mal pare, fugitiu dAnglaterra,
reconegut amant de Lady Oxford, Lady Catalina, la seva
germanastra Augusta, la Claire (germana de Mary
Shelley) etc. La mort accidental a Viarggio del seu amic,
tamb poeta, Shelley, latordeix. Lluitar en el bndol
itali contra els austracs i ms tard amb els grecs contra
els turcs, on morir miserablement.
Mary Shelley Mary Shelley Mary Shelley Mary Shelley. ( 1797-1851). Publica Frankenstein el 1818.
H.R.Southworth H.R.Southworth H.R.Southworth H.R.Southworth.(1908-1999). Publica El mite de la creuada
de Franco el 1963.
Robert Payne Robert Payne Robert Payne Robert Payne. (1911-1983). Publica Mao Tse-Tung el 1950.
M.Vargas Llos M.Vargas Llos M.Vargas Llos M.Vargas Llosa aa a.(1936.). Publica La Ciutat i els gossos el
1963.





410

G.Garca Marquez G.Garca Marquez G.Garca Marquez G.Garca Marquez.(1927.). Publica Cent anys de solitud el
1967.
Alejo Carpentier Alejo Carpentier Alejo Carpentier Alejo Carpentier. (1904-1980).Publica El segle de les llums el
1962.
G.Lukaks G.Lukaks G.Lukaks G.Lukaks.( 1885-1971).Publica La peculiaritat de lesttica el
1963.
N NN N.Chomsky .Chomsky .Chomsky .Chomsky.(1928-). Publica Lingstica cartesiana el 1966.
H.Marcuse H.Marcuse H.Marcuse H.Marcuse.(1893-1979).Publica Lhome unidimensional el
1964.
Milan Kundera Milan Kundera Milan Kundera Milan Kundera.(1929). Publica Linsuportable lleugeresa de
lsser el 1984.
E.Hemingway E.Hemingway E.Hemingway E.Hemingway.(1899-1961). Publica Adu a les armes el 1929.
J. Kerouac J. Kerouac J. Kerouac J. Kerouac.( 1922-1969). Publica El gran Sud el 1962.
Philip K. Dick Philip K. Dick Philip K. Dick Philip K. Dick. (1928-1982). Escriu entre altres novelles:
Somien els androides amb ovelles elctriques? (Blade
Runner), Podem recordar-ho per vost a lengrs
(Desafiament Total), Minority Report (id), Segona
varietat (Screamers), Impostor (Linfiltrat) etc. (Entre
parntesi hi ha el ttol de ladaptaci cinematogrfica).
Charles Baxter Charles Baxter Charles Baxter Charles Baxter.(1947.). Publica El fest de lamor el 1947.
John Irving John Irving John Irving John Irving.(1942.). Publica El mn segons Garp el 1978 i
Una dona difcil el 1998.
Paul Auster Paul Auster Paul Auster Paul Auster.(1947.).Publica La trilogia de Nova York el
1987 i Leviatan el 1992.
Philip Roth Philip Roth Philip Roth Philip Roth.(1933.). Publica Pastoral Americana el 1997.
Gay Talese Gay Talese Gay Talese Gay Talese.(1932.). Publica The kingdom and the power el
1969.



























Este libro est autopublicado en EntreEscritores.com red social de obras inditas donde los
escritores pueden ser publicados por una editorial con el apoyo de los lectores.
Comparte tu opinin con el autor y cientos de lectores:
http://bit.ly/NoTornar





411
































.








412







Este libro fue distribuido por cortesa de:
Para obtener tu propio acceso a lecturas y libros electrnicos ilimitados GRATIS
hoy mismo, visita:
http://espanol.Free-eBooks.net
Comparte este libro con todos y cada uno de tus amigos de forma automtica,
mediante la seleccin de cualquiera de las opciones de abajo:
Para mostrar tu agradecimiento al autor y ayudar a otros para tener
agradables experiencias de lectura y encontrar informacin valiosa,
estaremos muy agradecidos si
"publicas un comentario para este libro aqu".
INFORMACIN DE LOS DERECHOS DEL AUTOR
Free-eBooks.net respeta la propiedad intelectual de otros. Cuando los propietarios de los derechos de un libro envan su trabajo a Free-eBooks.net, nos estn dando permiso para distribuir dicho
material. A menos que se indique lo contrario en este libro, este permiso no se transmite a los dems. Por lo tanto, la redistribucin de este libro sn el permiso del propietario de los derechos, puede
constituir una infraccin a las leyes de propiedad intelectual. Si usted cree que su trabajo se ha utilizado de una manera que constituya una violacin a los derechos de autor, por favor, siga nuestras
Recomendaciones y Procedimiento de Reclamos de Violacin a Derechos de Autor como se ve en nuestras Condiciones de Servicio aqu:
http://espanol.free-ebooks.net/tos.html