Els serveis de seguretat de l'estat estan molt

interessats en tu
La capacitat demmagatzemar informaci ha anat
creixent a mesura que es desenvolupava la societat de
dominaci. Des de els arxius reials de Sumer fns al
emmagatzemament al nvol em fet un llar cam. er!
ha estat a partir de la d"cada dels #$ en que aquesta
acumulaci sha disparat fns a nivells a%solutament
aclaparadors. &l #$' de la informaci
emmagatzemada actualment sha generat a partir de
($)$. &l ($)( lunivers digital tenia (.*+, &% i es
preveu que el ($($ en tingui -$.$(. /-$.$$$.$$$.$$$
de 0%1 (enlla al "digital universe") (wikipedia
unidades de infromacin.
2quest creixement exponencial de les dades
acumulades va fer emergir la idea de que aquesta
informaci podia ser molt valuosa i generar
considera%les %enefcis3 les compan4ies de mar5eting3
les corporacions fnanceres i les dasegurances van ser
prova%lement les primeres en valorar lacumulaci de
dades i desenvolupar eines per 6extreure7 aquest
valor3 aix al )##( apareix el primer programa per
detectar frau am% targeta de cr"dit a temps real3 i el
)##* es funda 0oogle am% el seu motor de recerca a
la xarxa. 8ores d9ara 0oogle mou (:% d9informaci al
dia3 es fan +.$$$ milions d9accions a ;2<&=>>?3 hi han
m@s de -$$ milions diaris de missatges /($)(1 a
ABCA&D i al mercat de valors dels &E2 es fan ,.$$$
milions d9operacions diFriament... i totes aquestes
xifres estan creixent a %ona velocitat.
SimultFniament a l9inter"s corporatiu /i potser a%ans13
els serveis dintelGlig"ncia dels estats van veure tot el
potencial dinformaci i destrat"gia que podien treure
seguint els passos de les corporacions. La
su%ordinaci dels estats a les corporacions ens pot fer
pensar que les anFlisis de dades dels estats3 de fet3
sn encFrrecs daquestes. C3 per tant3 els estats anirien
a remolc de les corporacions.
(ms avall continua la informaci...)
2 fnals dels an4s #$ es va posar de moda el terme
6mineria de dades73 aquest terme ha estat desplaHat
per el de =ig Data3 malgrat que no volen dir el mateix3
una @s un m"tode de tractament i laltra @s la qualitat
del recurs. La defnici de =ig Data encara no estF
fxada i segons el defnidor varia nota%lement3 per!3
normalment3 es refereix a totes les dades de fonts
6o%ertes7 i tancades que poden ser tractades
mitIanHant m"todes estadstics informFtics3 m"todes
als que tam%@ es refereixen sovint com a 6%ig data7.
=Fsicament es tracta d9esta%lir patrons i fer
prediccions 6fa%les7.
2 l9estat espan4ol3 des de els temps dels ordinadors
=erta /policia1 i Duque de 2humada /guFrdia civil13 allF
cap els an4s #$ ha plogut molt i la informaci3 les
%ases de dades i el maquinari a disposici de les
;orces 2rmades i els <ossos de Seguretat de l9&stat
/;2<S&1 a crescut exponencialment. 2 partir de la
su%stituci de l9o%solet =erta per l9ordinador <lara @s
difcil tro%ar rastres de les inevita%les modifcacions i
ampliacions que sens du%te s9han anat produint.
2questa opacitat @s fns i tot reconeguda3 en un
document del <&S&D&J3 on referintKse a l9>SCJA /en
l9argot dels serveis d9intelGlig"ncia la informaci
procedent de fonts o%ertes1 diuen El propio CNI, al
hacer referencia a sus fuentes de informacin,
destaca principalmente las humanas, seguida de la
informacin obtenida por medios tcnicos, la facilitada
por otros servicios de Inteligencia y en mucha menor
medida la que procede de fuentes abiertas. !n as",
otras informaciones no o#ciales con#rman la
utili$acin cada ve$ en mayor medida de fuentes
abiertas tanto en el CNI, como por el CI%&' (enlla al
document).
2ix doncs els serveis d9intelGlig"ncia de l9estat /el <JC3
el <C;2S3 els de la 0uardia <ivil i la olicia... 1 no
sem%len estar massa disposats a donarKnos si m@s no
una idea de les seves activitats en la o%tenci
d9informaci de fonts o%ertes i tancades so%re
nosaltres i les nostres activitats3 cosa normal des de la
seva l!gica. er ferKnos una idea haurem de fer servir
fonts aLllades i fragmentaries i compararKnos am%
d9altres paLsos.
Del que si podem tro%ar molta informaci3 i ens dona
una idea del potencial acumulat3 sn les noticies de la
forta incid"ncia del cFncer entre els tre%alladors dels
<D3 especialment el de la policia a l9&scorial i que els
sindicats i alguns serveis m"dics atri%ueixen als
camps el"ctrics i electromagn"tics.
EL P!E" #$%&' !E L'E(E"&%$ % EL )%*%+$E"% !E
L'%*$E"%".
Jo hem tro%at refer"ncies recents so%re els ordinadors
dels dos ministeris /qui en tingui que les comparteixi13
per! s9ha fet al llarg dels m@s de )$ an4s de la
implantaci del ordinador <lara moltes inversions i un
gran esforH d9actualitzaci.
&n el moment dimplantar els + tera%its de <lara /. si
comptem el mirall13 lan4 ($$$3 sem%lava molta
capacitat. &n aquells moments )$A= eren el smmum
de la capacitat3 un valor difcilment assoli%le3 avui en
dia ).$$$ A= no donen cap pro%lema3 de fet ocupa
men4s dun rac5 i un <D pot tenir multitud de rac5s
/)$3 ($3 +$...=1.
&l sistema dhisenda que hist!ricament estava
constituLt per el mtic ordinador Dita /un nic <D13 es
composa ara mateix de . <D3 tots ells duna
capacitat molt superior a lo%solet Dita.
&n un altra ordre de coses3 i per comparar3 el conIunt
de <C2M ;=CM JS2M altres ag"ncies ES23 disposa
duna capacitat sufcient per menIarKse tot internet
sense patir indigesti. &ls estats disposen duna
capacitat prFcticament ilGlimitada
demmagatzemament /l9emmagatzemament cada cop
@s m@s econ!mic13 ara el pro%lema /en vies de
resoluci1 @s el processament de tota aquesta
informaci.
2 tall d9exemple nom@s durant ($)+ el Ninisteri de
Defensa a concertat contractes relacionats am% les
AC< per valor de *,,3,# milions d9euros a CJDD2 /el
principal proveLdor13 )-3,,NO a C=N3 .3+(NO a
<assidian3 :3(*NO a Aecno%it... en total la despesa
supera de molt els ).$$$ milions d9euros. C aquestes
dades sn sols per contractes de m@s de )*.$$$O
/sense CP213 per sota d9aquesta xifra no cal informaci
p%lica3 suposem tam%@ que hi han contractes de m@s
de )*.$$$ dels que no necessiten donar comptes...
Sempre que es dona una mirada a la despesa AC<3 Ia
sigui al Ninisterio de Defensa com a la 0eneralitat de
<atalun4a3 CJDD2 resulta ser la empresa m@s
afavorida en termes econ!mics3 Ia sigui en el control
dels sistemes de Ioc3 del DJC3 d98isenda.... o de les
;orces 2rmades i dels <ossos de Seguretat. Jo sols
aix!3 tam%@ @s el proveLdor estranger m@s important
del cos de Narines dels &E2.
La tend"ncia no variarF al llarg de ($)-3 de fet3 fns
marH3 CJDD2 Ia tenia contractes per valor de -,3*#
milions d9euros... i la maIoria de la contractaci
s9acumula a partir del segon trimestre de l9an43 a
fnals de ($)- la xifra s9haurF incrementat forHa.
C=N va fer un %on negoci el ($)+3 i aquest negoci
estava relacionat en la seva totalitat en el actuacions
en softQare i manteniment de la plataforma 8>SA
/funcionament del <D1 del Ninisteri3 casi ): milions
en el tema... un pessiguet menor se l9emporta 8eQlett
ac5ard prFcticament sols un mili3 per! entre els
conceptes hi ha el manteniment de sistemes Cntegrit4
Superdome de <entre de rocessament de Dades
/<D1 que solen tenir una capacitat de * tera%its /molt
llun4 dels + teras de cada ordinador 6clara71.
2m% les dades de que disposem podem suposar que
la pot"ncia d9emmagatzemament i processament dels
Ninisteris de l9Cnterior i Defensa sn molt
considera%les3 malgrat que la dedicaci al seguiment i
explotaci de les dades so%re els ciutadans no la
puguem quantifcar.
&s pot espigolar entre la munior de dades so%re la
contractaci p%lica en els segRents enllaHos (enlla
am, contratacin del estado- infodefensa).
EL+ #)%*%+$E"%+' E+$.* )L$ %*$E"E++.$+
E* L. $E/. /%!.... % .&0))0LE* )L$.
%*1").&%2 +3"E ELL..
2 les %ases de dades actuals3 s9acumulen milions de
dades so%re la teva vida... un capital d9informaci com
aquest no pot deixar de ser explotat3 aix que3 igual
que telef!nica te la seva flial que ven informaci
tractada am% metodologia de la =ig Data3 en el cas de
les dades a disposici de les ;2<S& /;orces 2rmades i
<ossos de Seguretat de l9&stat13 no hi ha cap du%te de
que s9estF avanHant /potser fns i m@s rFpid que en el
sector privat1 en aquesta direcci.
&n un primer mirada /per! segur que en son moltes
m@s1 les dades que tots sa%em que l9estat3 i
especialment la poli te /o disposa fFcilment d9elles1
snS
KLes dades personals de detinguts3 implicats3
condemnats i en %usca i captura /sexe3 petIades
dactilars /les dels )$ dits13 costums3 ideologia3 raHa...
fns a m@s de .$ items3 incloent temes a%solutament
d9opini dels farcidors de la %ase a aquesta %ase en
diuen &D>L la de la olicia i CJA> la de la 0uardia
<ivil.
KLes dades d92DJ de moltes de les persones del ftxer
anterior i una %ona part de 6desconegudes7.
K&ls (. milions de permisos de conduir i dades dels
m@s de +$ milions de vehicles. Cnfraccions3 multes3
p"rdues de punts...
KLa %ase de dades del DJC /DJC;CL13 imatge de la cara3
petIades dactilars del dit ndex....a l9estat hi ha unes
+*N de persones de m@s de ). an4s.
KLa %ase de dades so%re menors 6d9inter"s7 policial i
els seus familiars.
KLa dels passaports3 recordem que els passaports
tendeixen a tota la E& a ser %iom"trics.
KLa %ase d9estrangeria on es recullen les dades so%re
tots els estrangers resident i la seva situaci3 en diuen
2D&TAD2 /dades duns : milions de persones1.
K&l Sistema dCnformaci de Schengen /SCD&J&13 el
visat Schengen cont@ dades %iom"triques dels )$ dits
de les mans i de la cara3 cada an4 sexpedeixen )+
milions de visats als paLsos de l&spai Schengen.
KLes dades de les :: milions de lnies de tel"fon m!%ils
/incloent la situaci1 i les de les )#N de fxes3 total ,-
milions3 cal recordar que les operadores han de
guardar dos an4s aquestes dades3 encara que hi ha
una sent"ncia del Ari%unal Superior &uropeu que
tom%a aquesta directiva..
K&ls dos an4s d9activitats a internet des de cada C que
les operadores estan o%ligades a guardar /algunes en
guarden m@s13 correus electr!nics3 visites3 compres3
chats....
KDades so%re la propietat o el lloguer d9ha%itatges /uns
(: milions1.
KDegistre de les -.:$$.$$$ armes de foc legals i dades
so%re les +$$.$$$ ilGlegals estimades.
KLes dades del cens.
KLes histories la%orals de tot aquell que alguna vegada
hagi tre%allat en %lanc.
KDades de la seguretat social3 nom%re de visites3 de
quina especialitat i on s9han efectuat3 ingressos
hospitalaris3 %aixes /de moment l9historial clnic
sem%la estar fora del seu a%ast3 per! no en tingueu la
seguretat1.
K&videntment les dades fscals de totes les persones
6fsiques7.
K<ontractes de serveis3 electricitat3 gas3 aigua i els
seus consums....
KLes ftxes de pernoctacions en allotIaments hotelers
/el ($)+ (*:.#N1.
Les dades que sacumularan en el nou ftxer que vol
constituir el Ninisterio d&conomia am% tots les dades
fnanceres de totes les dades %ancFries de tots els
ha%itants del pas3 ftxer al que tindrF acc@s la policia i
el <JC.
<al tam%@ afegir les dades o%tingudes mitIanHant la
intervenci de tel"fons am% el sistema SCA&L (+%$EL
wikipedia)3 el sistema SCA&L3 a m@s de la conversa
registra data3 hora3 durada3 identifcaci CN&C3 nmeros
de tel"fon3 tipus dinfo continguda /text3 Fudio...1
identitat dels titulars dels tel"fons... el sector de les
comunicacions avalua el nom%re total dintervencions
el ($)( en un mili3 en aquest cas queden
enregistrades les conversacions i el contingut dels
missatges. Aan el tri%unal Suprem com l2g"ncia de
rotecci de Dades considera SCA&L totalment legtim i
constitucional.
<rec que tots tenim m@s o men4s clar que qualsevol
sicari del poder am% autoritzaci /o sense3 per
exemple tenim el cas de les fotos del DJC dels Iutges
pel dret a decidir1 prement un %oto i donat el teu DJC3
o alguna altra identifcaci3 pot o%tenir totes3 o %ona
part d9aquestes dades...
er! des de l9estat /i les corporacions1 volen anar una
mica m@s endavant3 igual que van els estats punters
/els que ofereixen un millor servei1 i explotar les dades
en conIunt3 com si d9un tre%all de mar5eting es
tract@s. N@s enllF de tenir un persona %en classifcada
/ftxada1 acumular dades no te cap utilitat3 nom@s el
tractament d9aquestes dades les valoritza i permet
emprarKles per fer prediccions3 per localitzar nodes de
relaci3 per identifcar al mon real les ci%eridentitats...
.L )%*%+$E"% !E !E1E*+. L'%*$E"E++. L.
)E$!L4%. !E L. 3%4 !.$..
Nalgrat l9hermetisme referent a eines3 instruments3
estructures... el Ninisterio ha produLt una %ona
quantitat de literatura3 pon"ncies3 estudis3 informes...
so%re el tema
&n l9informe m@s complet 6=ig Data en los entornos de
defensa 4 seguridad7 editat per lCnstituto &spaUol de
&studios &strat@gicos /C&&&1 (enlla al document) es
marquen )( grans usos per les metodologies =ig DataS
).KDetecci dintrusi fsica en grans espais o
infrastructures o%ertes.
(.K<omputaci so%re informaci encriptada.
+.K2nFlisi automFtic de vulnera%ilitat de la xarxa
/maquinari i trFfc de dades1.
-.K<riminologia computacional.
:.KEs fraudulent de recursos corporatius iVo sensi%les.
..K2nFlisi de vdeo en temps real V recerca i
recuperaci rFpida en lli%reries de vdeo.
,.KCntelGlig"ncia visual en mFquines.
*.KCdentifcar anomalies3 patrons i comportaments en
grans volums de dades.
#.K2nFlisi de text /estructurat i no estructurat1 com
recolzament a la presa de decisions en temps real en
entorns intensius de dades.
)$.K<onsci"ncia situacional.
)).KAraducci automFtica a gran escala /en nom%re
d9idiomes i en volum1.
)(.Kredicci d9esdeveniments.
<om que el nostre inter"s estF centrat a la vida
quotidiana3 repassarem els temes el -3 # i )( que
estan m@s lligats a m"todes nous dexplotaci de fonts
tradicionals m@s endavant mirarem des%rinar els
temes compresos al . i el ,3 Ia que aquests sem%len
ser els temes de m@s futur3 el control social en temps
real mitIanHant m"todes de visi artifcial.
$ot fent transparents als s5,dits de sa ma6estat7
De nou ens tro%em am% que les dades p%liques son
escasses3 sols tenim les dades que es trasllueixen de
les activitats normals de les ;2<S& i les d9alguns
proIectes fnanHats per &uropa /sols alguns
naturalment1 que sense ser transparents sn
translcids...
2ix3 per exemple en linforme so%re =ig Data i defensa
a%ans esmentat es dona compte dun programa
desenvolupat per les ag"ncies dels &E2 i
comercialitzat per C=N3 el <>LCJ? i no es fa esment
de diversos programes que sestan desenvolupant per
part de l2g"ncia de Defensa &uropea i per part de la
>A2J3 am% participaci de lexercit espan4ol.
&l cas de <>LCJ?3 es tracta segurament duna de les
aplicacions m@s esteses dintelGlig"ncia policial3
emprat en els &E2 i en m@s de (: paLsos de la >A2J3
es de sospitar que la policia espan4ola en disposa.
&l programa permet el seu us des de dispositius
m!%ils3 gestiona ases de dades i pot identifcar
sospitosos mitIans elles3 entre daltres te una aplicaci
de reconeixement facial i dela%oraci de mapes de
delictes... &l seu tret m@s suggeridor @s la possi%ilitat
danFlisi de xarxes3 am% la possi%ilitat de desco%rir
organitzacions formal e informals3 su% organitzacions i
identifcar els nuclis centrals3 els mem%res claus i els
patrons de relaci entre ells (video so,re &PL%*8)
er! @s que l&stat &span4ol participa3 com mnim3 en
el proIecte >S&NCJAC de la &D2 Iunt am% ;ranHa i
CtFlia3 lacr!nim del proIecte vol dir 6>perational
Semantic Cntelligence Cnfrastructure7. &l sistema
permet analitzar informaci en espan4ol3 franc"s3
angl"s3 italiF i en alguns casos en Fra% clFssic i pot
analitzar tot tipus de missatge escrit o sonor. &s tracta
duna versi europea3 m@s sofsticada3 del mtic
6carnivore7 dels &E2. &span4a aporta ).*:..$$$O3 un
+$' del cost /Peure document1 (aprovaci del
pro6ecte +E)%*$%).
La Eni &uropea te tam%@ el proIecte CJD&<A3 que
pret@n monitoritzar i fer un seguiment de continguts
multimedia en temps real. Ae per un apart aplicaci en
les imatges de videovigilFncia3 per! tam%@ en lanFlisi
en continu de lunivers Qe% /pFgines3 forums3 xarxes
socials...1. &l proIecte ens costarF com a mnim ))
milions. &ls socis que participen sn les polis dCrlanda
del Jord i ol!nia i tot un seguit duniversitats i
empreses. &ntre les universitats hi ha la <arlos CCC de
Nadrid que es dedicarF al tema de observaci, an(lisi
i detecci d)activitats criminals i amenaces en entorns
virtuals comple*os.(p9gina del pro6ecte %*!E&$)
<om a%ans3 la manca dinformaci pot ser sempre
voreIada mitIanHant informaci contractual3 daquesta
manera podem dir que durant el ($)+ el ministerio es
va gastar /com mnim1 (..$$.$$$O en 6guerra
electr!nica7 uns ( milions per CJDD2 i .$$.$$$O per
0NP.
De tota manera per el Ninisterio de Defensa la guerra
electr!nica es centra m@s en temes dintercepci de
comunicacions convencionals i es centre molt en el
6rograma Santiago7 que @s un programa
6em%lemFtic7 dintercepci de comunicacions.
&n aquest marc cal inserir els articles en pu%licacions
especialitzades3 i pu%licacions mongrFfques diverses3
per aquest cam tam%@ podem copsar cap on van o a
on estan.
2ix per exemple al document 6Dedes sociales fuentes
de >SCJA7 del Cnstituto Eniversitario de Cnvestigacin
so%re Seguridad Cnterior es diu +esde un punto de
vista m,s operativo, las -edes &ociales pueden llegar
a movili$ar r,pidamente a grandes cantidades de
personas, con los problemas de seguridad que ello
puede generar, asociados a toda concentracin
masiva. Es por ello por lo que conviene atender sus
contenidos, con ob.eto #nalmente de garanti$ar la
seguridad de todos los ciudadanos. /or otro lado, a
travs de las -edes, los ciudadanos se avisan con
rapide$ tambin contra acciones que puedan estar
llevando a cabo las %%CC de seguridad. Esto signi#ca
que las operaciones en calle alcan$an un nuevo nivel
del concepto de p!blicas'. Entre ellas est, el riesgo
de grabaciones de v"deo que pueden ser subidas al
instante a 0ou1ube e*poniendo p!blicamente a los
operativos. /or otro lado, se han estado utili$ando con
frecuencia para di#cultar desahucios o para impedir la
identi#cacin de inmigrantes7. (enlla al document)
Aenen molt clar per! que les xarxes son una eina de
do%le us3 a la pu%licaci de la guardia <ivil
6<i%eramenazas 4 redes sociales7 diuen dvert"amos
de la utili$acin de la -ed, y de los 2edios &ociales,
para el adoctrinamiento y la radicali$acin. 3a parte
positiva es que todos los contenidos en -ed quedan
en la misma, en muchos casos con car,cter abierto.
/or tanto es posible rastrear informacin, monitori$ar
4ebs, palabras clave, entidades, de inters para los
servicios de seguridad de los Estados, respetando la
legalidad y la privacidad en base a las normativas de
cada uno de ellos' (enlla al document).
C tam%@ tenen molt clares les eines que han de fer
servir3 com diuen dos mem%res de la 0uardia <ivil a
6Sensores inteligentes la nueva frontera de la accion
operativa7S 5emos de dotar a nuestros agentes de
dispositivos tecnolgicos que les permitan
realizar rpidas consultas contra el Big Data de
la Guardia Civil de aquellos elementos necesarios
para su investigacin, con respuestas en tiempo real,
haciendo uso de dispositivos tecnolgicos que
automaticen la adquisicin de datos es un reto que ha
de afrontarse sin demora' (enlla al document)3 al
men4s nominalment la 0uardia <ivil3 segons aquest
text disposa deines =ig Data operatives...
&n la mateixa lnia de sa%er cap on van estF el
seguiment de les Iornades que es van cele%rant3
organitzades per diferents institucions dedicades a la
seguretat3 per exemple un seminari so%re =ig Data
cele%rat el +$ de maig de ($)+ (presentacions de
les 6ornades ,ig data i defensa)3 el <ongr@s so%re
seguretat ciutadana en entorns des mart cit4 (enlla
al congrs) i les Wornadas de <i%erdefensa del m@s
da%ril de ($)-3 a lenllaH que segueix hi ha penIades
les presentacions i els videos3 especial inter"s te el de
les xarxes A>D (presentacions i v:deos de les
6ornades de ci,erdefensa).
&n resum3 malgrat que ens manquen dades3 podem dir
que l&stat &span4ol7 @s una instituci participativa a
nivell &uropeu en ci%ercriminologia i que te els ulls
posats en internet i les xarxes socials...
C aix! nom@s per les estructures estrictament del
govern central3 daltres estructures com les de les
autonomies3 especialment el Nossos d&squadra sn
fns i tot m@s opaques.
./%+ . *./E4.*$+.
2ra no caiguem en la por i la parFlisi3 si %e
quantitativament el control @s cada cop m@s gran3
tam%@3 qualitativament les nostres possi%ilitats de
defugirKlo sn tam%@ m@s grans3 sentit com3
prud"ncia i emprar prudentment els mitIans
tecnol!gics ens permetran anar superant la era del =ig
Data.
+.L0$ % .LE4"%.