Estils Musicals Aaron Cabaas

Eduard Resina 2n CAV

1

Can: Saharabbey Road, del concert de Vetusta Morla el 25 dAbril de 2009
(Festes de la Primavera de lHospitalet de Llobregat)
Aspectes Contextuals
Vetusta Morla s un grup que va sorgir a Alcobendes, a finals de 1997. Desprs de 9
anys tocant a sales de concerts del circuit alternatiu de Madrid, finalment decideixen
muntar la seva prpia productora discogrfica Pequeo Salto Mortal (de carcter
molt artesanal i independent) i editen el 2008 el seu primer disc de llarga durada, Un
dia en el Mundo, ttol tamb del seu primer single.
No hi ha un tipus de pblic que defineixi estrictament els seguidors daquesta banda, ja
que han aparegut en un moment on la sonoritat entre els diferents grups que conviuen en
el mercat de la msica queda molt difosa per les productores, que busquen finalment un
producte per vendre. I ms en el cas daquells grups que es mouen pels terrenys del pop-
rock, paradigma de les vendes massives a espanya.
Ara b, Vetusta Morla, mostra una actitud molt propera a la no-integraci en els mercats
majoritaris, i el fet de portar dotze anys sobrevivint tocant a sales alternatives de Madrid
sha de considerar un principi a la no mercantilitzaci fcil.
La seva msica presenta una sonoritat de pop-rock per amb uns arranjaments molt
el laborats i unes lletres de missatge abstracte i lliure interpretaci, que no arriba a tots
els pblics, o si ms no de la mateixa manera. No s un pop-rock totalment accesible,
ldic i efmer en la lnia de El Canto del Loco o els ltims treballs de La Oreja de Van
Gogh.
En tot cas, el seu pblic majoritari prov del sector del pop-rock independent (anomenat
popularment Indie), el qual s habitual de festivals com el de Benicssim o el Primavera
Sound.
El seu context artstic comprn (bviament) el musical, i alguna aportaci escenogrfica
puntual, com ls dun barril de Percussi Tribal al tema La Cuadratura del Crculo.
A ms dels elements indispensables en els concerts nocturns com s la il luminaci.
Una caracterstica especial daquest grup s que compta amb dos percussionistes, i per
tant la distribuci dels instruments a lescenari s una mica diferent que la resta de
bandes pop-rock: Bateria i Timbals estn situtats a darrere encarats (entre si) i
obliquament cap al pblic.
La tendncia esttica que presenta Vetusta Morla ve determinada per la seva actitud
independent i de no assimilaci (de moment) per part de la megaindstria musical
estatal, conservant aix el seu carcter alternatiu.
Per tant sels vincula a lIndie-Rock, subgnere derivat del Rock surgit a Anglaterra i
Estats Units a meitats dels anys 80 com una evoluci certament ms sofisticada dels
sons ms bruts i estridents i els temes ms accelerats del Punk (Ramones, The Clash,
The Buzzcocks, etc). Tamb van contribur a aquesta progressi els grups del Post-Punk
ms immediat (principis dels 80) com Joy Division, The Cure o Jesus & Mary Chain.
Estils Musicals Aaron Cabaas
Eduard Resina 2n CAV
2

Elements del Llenguatge Musical
El tema Saharabbey Road contempla una estructura molt complexa que comprn,
dividida en vuit segments, fins a cinc parts totalment diferents, interrelacionades en gran
part pels motius de la melodia i per la sonoritat del ritme que interpreta la batera.
Est interpretat pels instruments tpics duna banda de pop-rock: batera, baix, guitarres
rtmica i solista i una veu masculina; als que sels afegeix un segon percussionista
(natural del grup) i una secci de vent-metall (especial per aquest tema). Alterna
tonalitat major i menor, el qu li dona aquest carcter de melangia que t tot el tema,
contrastat amb altres moments ms alegres (que arriben cap al final). La veu solista t
una tessitura dacord amb la tonalitat del tema.
Es tracta dun mig temps i t un ritme quaternari bastant constant, tot i no ser executat
de manera regular (en alguns moments el batera fa alguna petita variaci en
lexecuci).
El tema comena amb una intro de guitarra acstica que repeteix un mateix motiu cinc
vegades consecutives fins que apareix la veu solista. Mentre t lloc lexecuci dels
acords de guitarra, un bombo marca tres vegades tres comenaments de comps.
Aquests acords varien lescala a ms agut i ms greu mentre la veu canta. Quan aquesta
interpreta quatre frasses de la lletra, un redoble de batera introdueix els altres
instruments, i comena la segent frase musical.
En aquest segment, que serveix de pont entre la intro i la primera estrofa, entren les
guitarres rtmica i solista efectuant cadasquna un motiu sonor. La guitarra rtmica ms
aviat executa cinc notes (que van dagut a greu i puja en lltim punteig) les quals
allarga per completar la frase fins que entra un altre cop la veu. Mentre, la guitarra
solista si que fa un punteig molt ms el laborat basat en la reiteraci sistemtica de tres
notes.
En la primera estrofa de la can, el motiu rtmic de la batera es mant, i a ms sinclou
fugament un element de sonoritat similar al triangle, que ja no torna a sonar ms en
aquest fragment. El baix marca una lnia constant, sempre amb el mateix motiu de cinc
notes (primer puja de la primera a la segona, desprs torna a la inicial i puja en les dues
notes segents) que va repetint cclicament.
En aquest segment torna la guitarra acstica per interpretar el mateix arpegi de la
introducci per en un to ms agut. Cap al final, la guitarra solista apareix breument per,
amb un punteig, introdur la tornada, que entra a continuaci.
En la tornada, la guitarra acstica (que fa de rtmica) repeteix el mateix motiu, mentre
que la guitarra elctrica fa arpegis en escala descendent, i desprs dun comps en
silenci, acaba el segment amb 4 notes agudes (de la primera a la segona puja i desprs
descendeix), que funciona com a motiu per introdur el segent segment de la can.
Estils Musicals Aaron Cabaas
Eduard Resina 2n CAV
3

Aquest s en principi instrumental i desprs esdev idntic al segon (per se li afegeix
una petita variaci que consisteix en una mena de so defecte sinttic), que fa identicar-
lo amb la segona estrofa de la can. Seguidament entra la tornada, que esdev idntica
a lanterior.

Termina amb la guitarra solista fent el punteig amb aquelles quatre notes, i aquest motiu
identificable ens permet establir una estructura connexa, tamb el motiu sonric de la
batera, que fa un fills, reconeixible al llarg del tema, per introdur la segent frase.

I a continuaci ve el solo. Una guitarra interpreta sis notes que comencen en agut per
descendir i tornar finalment a agut repetint la primera. Aquest frasseig es repeteix 6
cops incorporant alguna improvisaci, per poder sorprendre desprs amb latac de la
segent nota dinici de frasse.

La veu del cantant safegeix en un parell docasions puntuals imitant el so de la guitarra.
Poc desprs la guitarra solista fa una petita variaci que consisteix en interpretar el
primer frasseig per duna manera ms sofisticada, desenvolupant ms les escales en
comptes dallargar les notes. La veu reprodueix ara un element motvic reconeixible en
el propi tema, que sonricament ens remet a un cor. El solo acaba amb una nota que
sallarga fins a introdur un altre cop la tornada.

Aquesta s idntica a les anteriors, tret del final, qu es repeteix tres vegades,
incorporant com a element ornamental la veu que durant la part final del solo ha fet una
mena de cor; alhora que un altre so defecte sinttic. La batera acompanya el final de
frase amb repetits cops a la caixa.

Sintrodueix aleshores lltim fragment del tema, mitjanant un emmudiment de tots els
instruments menys la veu, que canta la primera frase de text del segent comps.
Aquest nou fragment s diferent a la resta, i hi contempla un canvi de sonoritat en la
batera, ja que canvia la seva execuci. Safegeixen a ms nous instruments com un vent
metall (un clarinet o una trompeta) que interpreta una nova lnia meldica, aix com
tamb un orgue hammond que fa petits acompanyaments (basats en notes llargues) de
fons que creen una atmosfera, i les palmellades que uniformement acompanyen el ritme.

La secci de vent metall repeteix deu vegades el mateix motiu i la veu solista canta les
ltimes frases de text de la can, fins que, quan acaba, entren unes veus a cor que
interpreten un frasseig que va alternant les dues lnies meldiques durant tot el llarg
final (quasi un ter de la can).

Des de linici daquesta ressoluci del tema musical, al comps nmero quinze, es
produeix un canvi en el motiu sonor de la batera, que recupera el qu portava durant
tota la can; a la vegada que saccenta aquest joc de rpliques entre els instruments de
vent-metall (que ja interpreten lnies ms sofisticades) i les veus a cor.
Estils Musicals Aaron Cabaas
Eduard Resina 2n CAV
4

Aquest joc de rpliques no s pur, ja que mbdues lnies meldiques continuen el seu
frasseig musical luna per sota de laltra, quan laltra t el protagonisme.

Per ltim observem que al final de la can safegeixen veus espontnies que fan una
mena de crits i que, per tant, no canten sin que tenen una funci ms aviat expressiva
en clau de to festiu; i que els instruments de vent-metall generen improvisacions
basades en pujades i baixades descala i intermitncies entre dues notes. La can
termina amb un fade out.

Nota: Quan la fan en directe, el cantant de Vetusta Morla atorga una lnea de cors als
nois (suposadament veus greus) i una altra a les noies (tons aguts), i fa una mena de
confrontaci musical alternant les dues veus corals.

Comparacions Significatives

Vetusta Morla semmarca dins les coordenades de lIndie Rock i per tant els
antecedents musicals dels quals deriva provenen daquesta vessant del rock sorgida a
mitjans dels vuitanta.
Ara b, no s correcte fer una assignaci tan estrictament determinada doncs el pop-rock
(en termes molt generals) dels ltims anys ha difs molt les fronteres de les sonoritats
(potser per culpa del carcter homogenetzador de la comercialitat duta a terme per les
productores) daquests estils; fent que els criteris per assignar a un grup un determinat
tipus de corrent estilstic o moviment musical depengui ja ms de les circumstncies en
les qu es desenvolupi una msica i no tant en la seva sonoritat. Alguns grups o artistes
podrien tenir una sonoritat propera a Vetusta Morla, per estn impulsats des duna
gran productora musical, el qu els hi treu ladjectiu dindependents o alternatius.
En quant al missatge, s evident que tots els grups de Rock Alternatiu reclamen, amb
una certa contradicci, una actitud nihilista davant la vida, i en ocasions visions
nostlgiques de vivncies personals, a travs de lletres que porten a una reflexi
intel lectual dels successos derivats de la prpia quotidianetat, amagada dins de
temtiques aparentment banals.
En aquest sentit s interessant esmentar alguns grups dIndie estatal, que tenen els seus
orgens durant la primera meitat dels 90, doncs aquesta s una caracterstica bastant
com en tots ells: En les lletres de Vetusta Morla, i tamb en les de pioners de lIndie,
com Los Planetas, El Nio Gusano o Sr Chinarro es combinen surrealisme i
costumbrisme. Les metfores, els dobles sentits, els jocs de paraules i les imatges
quotidianes es barregen sistemticament i conviuen amb melodies lriques que evoquen
una sensaci de melangia.
No s aquesta lnica lnea que adopten els grups daquest moviment, doncs tamb
incorporen temes rtmicament ms immediats amb sonoritats ms ldiques i esponnies.
Estils Musicals Aaron Cabaas
Eduard Resina 2n CAV
5

Vetusta Morla tamb t fortes arrels que el vinculen a una sonoritat pop i, no en va, en
els directes versionen Ticket To Ride de The Beatles. Moltes bandes de Rock
Independent es declaren abanderats dun so totalment despreocupat i ldic, que podra
referenciar a grups com el quartet de Liverpool o daltres dels 60 amb un so edulcorat.
El cert per, s que deixant a banda els vincles que uneixen Vetusta Morla amb els seus
predecessors de lIndie estatal, les seves canons resulten novedoses (tant en laspecte
musical com en el discursiu) respecte als grups que han anat sorgint a espanya a lltima
dcada.
Concreci
Realment he agafat un tema musical dun grup indie, per que no s representatiu (o
almenys a grans trets) daquest estil. Si que s cert que t una musicalitat, unes
harmonies i en definitiva una composici a nivell global bastant ms el laborada que
altres grups de pop-rock a ls.
Potser el ms representatiu a nivell de rock independent s la lletra, amb un missatge
difs i encriptat que genera mltiples interpretacions al tractar-se dun text abstracte.
Tamb es pot reconixer aquest carcter melanclic i lric (tot i qu desprs faci un gir
cap a una sonoritat ms alegre i festiva).

Vetusta Morla es diferencia daltres grups de nova fornada de lIndie espanyol com La
Buena Vida, Los Nios Mutantes o Lori Meyers, en que ofereixen una proposta en
ocasions molt ms el laborada i madura, amb composicions com aquesta Saharabbey
Road, duna sonoritat molt barroca amb bastants instruments i una estructura complexa
de sonoritats que varien freqentement (encara que els motius mel ldics semblen estar
extrets de les mateixes quatre notes). Aquest s per, el seu tema ms el laborat
instrumentalment, i el que fan servir per acabar els seus concerts.










Estils Musicals Aaron Cabaas
Eduard Resina 2n CAV
6

ANNEX (Lletra de Saharabbey Road, can num. 11 del CD):
Se lo llev la tormenta y el tiempo,
nada se pudo salvar,
slo qued una chispa de luz,
suspira por volver a empezar.

Bebe la sal y respira las llamas,
nada nos puede tocar,
pon en tu tumba que no es el final,
tu rastro no se puede borrar.

Los das estn contados,
no hay ms que temer,
tan slo seremos libres
cuando no haya ms que perder.

Ceniza de fnix, perfil de coral,
torcido, herido,
pon cada latido y celebra
que nuestra historia continuar.

Los das estn contados,
no hay ms que temer,
tan slo seremos libres
cuando no haya ms que perder.

Los das estn contados,
no hay ms que temer,
tan slo seremos libres
cuando no haya ms que perder,
si no hay nada ms que perder,
si no hay nada ms que perder ...

Se lo llev la tormenta y el tiempo,
nada se pudo salvar,
slo qued una chispa de luz
y es hora de volver a empezar.

Lalalalalalalala ...
Lalalalalalalala ...
Lalalalalalalala ...
Lalalalalalalala ...