Professional Documents
Culture Documents
El Soldadet de Plom
El Soldadet de Plom
El Soldadet de Plom
"És la noia ideal per a mi", va pensar el soldadet de plom, convençut de que
a la ballarina li faltava una cama com a ell. Aquella nit, quan ja tots a casa
se n'havien anat a dormir, els joguets van començar a divertir-se. El
trencanous feia cabrioles mentre la resta de joguets ballaven i corrien per
tot arreu.
El nen va córrer cap a la finestra, però des del tercer pis no s'arribava a
veure res.
- Puc baixar a buscar el meu soldadet? - va preguntar el nen a la criada.
Però ella s'hi va negar, ja que estava plovent a bots i barrals. La criada va
tancar la finestra i el nen va haver de resignar-se a perdre la seva joguina.
A fora, uns nens del carrer jugaven sota la pluja. Van ser ells els que van
trobar el soldadet de plom boca terrosa, amb el fusell clavat entre les
llombades.
- Fem-li un vaixell de paper! - va cridar un dels nens. Plovia tant fort que
s'havia format un petit riu per les vores dels carrers. El nois van fer un
vaixell amb un diari vell, hi van posar el soldadet i el van fer navegar. El
soldadet es mantenia rígid mentre el vaixell de paper es deixava endur pel
corrent. Aviat es va ficar en una claveguera i per allà va seguir navegant.
"On aniré a parar?" va pensar el soldadet. "El culpable de tot això es el follet
dolent. Es clar que no m'importaria si estigués amb mi la bonica ballarina."
En aquest moment, va aparèixer una rata enorme.
- Atura't! - va cridar amb veu estrident - Paga'm el peatge.
Però el soldadet de plom no podia fer res per aturar-se. El vaixell de paper
va seguir navegant per la claveguera fins que va arribar al canal. Però ja
estava tant mullat que no podia seguir surant i va començar a naufragar. Al
final, el paper es va desfer completament i el rígid soldadet de plom es va
enfonsar a l'aigua. Just abans d'arribar al fons, un peix gran se'l va
empassar.
- Que fosc que està aquí a dins! - va dir el soldadet de plom - Molt més fosc
que a la caixa de joguines. El peix, amb el soldadet a L'estómac, va nedar
per tot el canal fins arribar al mar. El soldadet de plom trobava a faltar
l'habitació dels nens, les joguines, el castell de cartró i sobretot a la seva
bonica ballarina.
"Crec que no els tornaré a veure mai més", va sospirar amb tristesa. El
soldadet de plom no tenia cap idea de on es trobava. D'altra banda, la sort
va voler que uns pescadors passessin per allà i atrapessin el peix amb la
seva xarxa.