CULTURA CLSSICA Els alfabets del mn

ELS ALFABETS DEL MN

Tipologia
Podem classificar els tipus d'escriptura en dos grans classes:
Escriptura conceptual: A travs d'icones o representacions grfiques indica referents concrets, idees
abstractes o paraules. Sn exemples d'escriptura conceptual:
Pictograma: epresentaci grfica, que pot ser realista o b una idealit!aci, que expressa un
concepte concret amb el qual t una relaci ic"nica. #s el cas dels pictogrames egipcis o els asteques.
Ideograma: $lement grfic que representa una idea o concepte abstracte amb el qual dif%cilment es
pot establir una relaci ic"nica. $s pot donar el cas que abans fos un pictograma o que sigui el resultat
d'una combinaci de pictogrames, com ara alguns ideogrames xinesos.
Logograma: $s tracta d'un grafema que representa una paraula o un morfema. un exemple serien els
kanji &aponesos, adaptats dels hanzi xinesos.
'oltes de les lleng(es que )an fet o fan servir un sistema d'escriptura conceptual )o fan mit&an*ant la
combinaci de pictogrames, ideogrames i logogrames. +if%cilment trobarem sistemes pictogrfics, ideogrfics
o logogrfics purs.
,'escriptura cune-forme s un tipus d'escriptura resultat de la deformaci de pictogrames inicials amb una
mena de punx .en llat% cuneus /tasc, cun0/1 per crear signes esquemtics que funcionen com a ideogrames
i logogrames. Amb el temps tamb es va emprar com a escriptura sil2lbica i alfab3tica.
Pictogrames &erogl%fics egipcis 4aulell de 5emdet 6asr,
escrit en pictogrames protoelamites
Base Combinaci Scat.

propi
. anar, vehicle1
bicicleta

menjar
. arrs1
arrs
(cuinat)

elctric
. cervell1
ordinador

paraula
.paraula elctrica1
telfon
4aulell procedent d78r, c. 9:;;<9=;; ae., en
escriptura cune-forme, descriu un lliurament
d'ordi i men&ar a un temple.
>
$xemple de formaci de paraules en xin3s
CULTURA CLSSICA Els alfabets del mn
Escriptura segmentria o on!tica: per mit& de signes expressa sons. $xemples d'aquesta escriptura sn:
Sil"la#ari: cada signe representa una s%l2laba. $xemples de sil2labaris sn l'escriptura lineal ? .grec
mic3nic1, el sil2labari )ittita i el sil2labari xipriota. $ntre les escriptures actuals, podem destacar els
kana &aponesos.
Sil2labari mic3nic o lineal ? .s.@A a.e.1 Sil2labari )itita .s.@ABBB ae.1
Abjad: un tipus d'escriptura segmentria que noms t smbols per a consonants! "es vocals poden
estar escrites amb signes diacrtics o noms a principi de paraula, com passa en l'rab! #$emples
d'abjad s%n l'alifat nabateu, d'on provenen l'rab i l'hebreu!
Nabateu
&om de les
lletres
rab Hebreu Nabateu
&om de les
lletres
rab Hebreu
Alap) ,amad)
?et) 'eem /
Camal 6oon /
+alat) SimDat)
Ee) '$
FaG Pe) /
Hain Sad'e /!
Eet) " # Iop) $ %
4et) & ' es) ( )
Jod) * + S)een ,-/ 0
Kap)
1 2/3
4aG
4 5
9
CULTURA CLSSICA Els alfabets del mn
Abugida: tamb conegut com semi'sil(labari, ja que consta de signes voclics, que noms s'empren
quan la sl(laba no cont cap consonant, i sil(lbics, generalment amb la vocal a! )er a les sl(labes
amb altres vocals s'empren signes diacrtics, com en els abjads *impurs+! ,n e$emple s el
devanagari (p! -.)!
Ala#et: cada signe representa un fonema. $xemples: alfabet grec, alfabet llat%, alfabet fon3tic
internacional .ALB1. 6o sn escriptures perfectes. Per exemple, en catal: ss, sc, * representen MsMN )
no representa cap soN qu representa MDM o MDGM.
$voluci de l'ab&ad protosina%tic a l'alfabet grec, a travs de l'ab&ad fenici
O
CULTURA CLSSICA Els alfabets del mn
$ist%ria de l&escriptura
Les primeres escriptures
,'escriptura neix independentment a diverses civilit!acions, probablement a partir de pictogrames. 4 com a primer
Ps la comptabilitat. $ls testimoniatges ms antics sn els taulells mesopotmics .8ruD, OO;; ae1. Ei )a
investigadors que defensen la influ3ncia mesopotmica sobre l'escriptura eg%pcia i la xinesa.
'esopotmia: escriptura sum3ria
A partir del OO;; ae, a Sumer s'escriuen tauletes d'argila amb un sistema semipictogric .9;.;;; ideogrames1
que, cap al 9Q;; ae, esdev escriptura cune'orme. ,a llengua sum3ria, poc coneguda, s de tipus aglutinant .ni
indoeuropea ni sem%tica1. Rrientaci de l'escriptura: per columnes .d'esquerra a dreta1 i de dalt a baix.
S
CULTURA CLSSICA Els alfabets del mn
Rrient 'it& i Tsia 'enor
Adaptaran la t3cnica cune-forme els pobles de l'Rrient 'it& i l'Tsia 'enor: acadis, elamites, assiris, babil"nics,
)urrites, )itites. Uap al Q;; ae, els perses empren un nou sistema cune-forme, de tipus sil2lbic.
/il(labari persa
$gipte: sistema &erogl%fic
+es del O;;; ae fins al S;; de, a $gipte s'empra el sistema &erogl%fic .=.;;; pictogrames1, a partir del qual es
desenvolupen dues escriptures cursives: la dem%tica o corrent, cap al =Q; ae, ms simplificada i per a usos
administratius i econ"mics .sil2labari de 9S signes monoconsonntics i V; biconsonntics1N i la (iertica o sagrada,
gaireb tan antiga com la )erogl*ica .WXYZ[ /sagrat/, \]^_` /tallar/1, reservada des de l'aparici de la dem"tica a
la religi. Rrientaci de l'escriptura: dreta Mesquerra, esquerra Mdreta .bustrofed1.

5erogl%fic egipci.
Q
CULTURA CLSSICA Els alfabets del mn
@ina: escriptura logogrfica
$ls primers carcters de l'escriptura xinesa .S.Q;; signes1 &a apareixen a la dinastia S)ang .>S;; ae1. +es de la
reforma de la dinastia Iin .s. BBB ae1 fins al s. @@, quan )i )a una darrera simplificaci i s'introdueix l'alfabet llat%
.an0s >:Q;1, els carcters xinesos augmenten fins a Q;.;;;, >.Q;; dels quals sn apresos a l'escola bsica.
,'origen pictogrfic d'alguns signes s evident, per" l'escriptura xinesa )a esdevingut sobretot semntico<fon3tica
.logogrfica1.
+es del s.A, existeixen casos d'escriptura sil2lbica, el ms reeixit dels quals va ser el fan-chi'eh .=9 signes1, a
comen*aments del s.@@.
signe silabogrames significat
( 0 muo ang) 1ocupat2
(a 0 muo e3) 1bellesa2
(` 0 muo e4) 1cada2
( 0 muo e) 1no hi ha2
(a 0 muo 5i) 1arrs2
5ap
A partir dels hanzi o carcters xinesos, els &aponesos comencen a adaptar .s. A de1, poc sistemticament i amb
valor fon3tic, els seus kanji .Q.;;; signes, dels quals s'aprenen uns >.V;; a l'escola1. Lins al s. B@ no es
desenvolupen els dos sil2labaris principals: per a la llengua oficial, el katakana o Dana .Sb signes derivats del k'ai-
shu o escriptura xinesa, que a&uden a pronunciar els kanji1N i, per a l'escriptura corrent, el hiragana .ms de O;;
signes, derivats del ts'ao-shu o cursiva xinesa1. Actualment, al 5ap s'empra una escriptura mixta i sovint
complicada, amb kanji i kana .mots estrangers1, hiragana .literatura, premsa, carrer1 i romaji .alfabet llat%1.
Sil2labari &apon3s
=
CULTURA CLSSICA Els alfabets del mn
Am3rica Uentral
$ls sistemes d'escriptura ms complets de l'Am3rica precolombina .els indis americans feien pictogrames i els
inques, /quipus/ o nusos1 sn l'asteca .'3xic central1 i el maia .'3xic meridional, Cuatemala, Eondures, $l
Salvador1. 4ots dos sistemes combinen elements fonogrfics i logogfics, fet ben evident desprs del desxiframent
gaireb total .VQ c1 dels signes maies. $ls primers testimoniatges d'escriptura centreamericans sn del =;; ae.
,ogogrames maies
6lguns pictogrames asteques
$)ecatl Ualli Atl 'alinalli
vent casa aigua )erba
Iuia)uitl Uoatl Bt!cuintli Rllin
vent serp ca moviment
4ecpatl @oc)itl Uuau)tli Uipactli
ganivet flor guila cocodril
b
CULTURA CLSSICA Els alfabets del mn
Ureta: escriptura &erogl%fica i sil2lbica
A Ureta s'empra una escriptura )erogl*ica .>:;;<>b;; ae1 que evoluciona cap a dues cursives: lineal A .fins >SQ;
ae1 i lineal ? .fins >9;; ae1. ,a lineal A .V; signes1, encara no desxifrada, correspondria a la llengua minoica .no
indoeuropea1. ,a lineal B .VV signes1, derivada de la lineal A, correspon &a a una llengua grega .indoeuropea1.
4otes dues sn sil2lbiques, tot i que fan servir logogrames, s'escriuen sobre tauletes d'argila i el seu Ps principal
s la comptabilitat.
V
CULTURA CLSSICA Els alfabets del mn
Les escriptures alfabtiques
,es primeres escriptures alfab3tiques registren lleng(es sem%tiques: evolucionen a partir dels &erogl%fics egipcis,
com les inscripcions protosina*ti+ues .uns O> signes1 i protopalestines .a partir del >Q;; ae1N o b evolucionen
de l'escriptura cune-forme, com els O; signes de l'ala#et d&,garit .S%ria, >Q;;<>9;; ae1.
Alfabet ugar%tic, derivat de l7escriptura cune-forme
,'alfabet fenici
,'alfabet fenici .p. O1 tamb registra una llengua sem%tica. ,es inscripcions ms antigues daten del >9;; ae
.sarc"fag del rei A)iram de ?iblos1, per" les difer3ncies sn insignificants respecte a l'alfabet establert cap al >;;;
ae a ?iblos: 99 signes consonntics, orientats de dreta a esquerra. Iuant a l'origen, els vincles culturals i
comercials de Len%cia amb $gipte, aix% com l'estructura sem%tica comuna de les seves lleng(es, van permetre que
l'alfabet fenici fos adaptat probablement de l'escriptura eg%pcia.
,a paraula /alfabet/, curiosament, prov dels signes aleph i beth .sn els noms )ebreus, perqu3 no conservem els
fenicis1, que corresponien a les formes /bou/ i /casa/ de l'escriptura eg%pcia.
:
CULTURA CLSSICA Els alfabets del mn
,es derivacions de l'alfabet fenici
+esprs del seu establiment, l'escriptura fen%cia, es va difondre pel 'editerrani, per l'Rrient Pr"xim i 'it& i va
arribar fins a l'dndia, de manera que presenta les seg(ents subdivisions- #ranca en*cia, #ranca palestina,
#ranca aramea i ra# meridional .d'on deriva l'escriptura eti"pica, Q;; ae1.
6lfabet arameu (s!7 ae)
6lfabet rab meridional (899 ae' .99 de)
>;
CULTURA CLSSICA Els alfabets del mn
,'alfabet grec
,'origen sem%tic de l'alfabet grec s indubtable: efghgij \Ykllmnm .o oplXqm1 /escriptura fen%cia/ .Eer"dot1. ,a
primera inscripci coneguda s del s. ABBB ae, per" )i )a especialistes que avancen l'adopci cap al >;;; a.e. $l
prstec s')auria fet a diversos llocs del mn grec i evoluciona amb el temps. Aix%, en grec arcaic el nombre de
lletres s variable i l'orientaci t la forma de bustrofed ./volta de bou/, s a dir, cada l%nia en una direcci
deiferent1.
Al grec clssic, en canvi, trobem un alfabet .oriental de 'ilet o )%nic1, amb 9S lletres i una orientaci esquerra
Mdreta. Bnnovacions pr"pies del grec seran l'anotaci de vocals .irregulars i espordiques a les lleng(es sem%tiques1
i l'afegiment d'algunes consonants ._, r, s1 inexistents en les lleng(es sem%tiques.
6lfabets epicrics grecs
>>
CULTURA CLSSICA Els alfabets del mn
"es derivacions de l'alfabet grec
"'alfabet grec participar en el procs de formaci% de diverses escriptures! 6 l'poca antiga: lleng:es no
hel(lniques d';sia <enor (cari, lici, lidi), les escriptures itliques i el copte (egipci i nubi)! 6 l'poca medieval: el
gtic i l'eslau (cirl(lic)!
6lfabet copte
6lfabet cirl(lic
>9
CULTURA CLSSICA Els alfabets del mn
,'alfabet llat%
,'alfabet llat% s una ms de les nombroses escriptures locals que els etruscs i els itlics prenen, ms o men0s
directament, d'alfabets grecs occidentals. $n el cas de oma, es tracta probablement d'una adaptaci. etrusca de
l'escriptura d'$ubea .t Uumes t Uaere t oma1, feta a mit&an s. ABBB ae.
#voluci% de l2alfabet llat
$ls primers testimoniatges escrits en llat% daten del s. AB ae. ,'alfabet clssic .s. B ae1 el constitueixen definitivament
9O lletres, amb orientaci inicial bustrof3dica i posteriorment .ss. AB<BA ae1 d'esquerra a dreta. +esprs d'una llarga
evoluci .capital t semiuncial u uncial t carolina t )uman%stica1, l'escriptura llatina )a esdevingut una de les ms
universals.
>O
CULTURA CLSSICA Els alfabets del mn
,'alfabet arameu .p. >;1
$ls arameus sn un poble sem%tic establert a S%ria, on van esdevenir mercenaris i comerciants. ,'escriptura
aramea, adoptada de la fen%cia .s. @ ae1, va ser oficial durant ms d'un mil2leni a diversos imperis .babil"nic tard,
assiri, persa1 i la seva llengua s tamb b%blica .escrita als evangelis manuscrits de la 'ar 'orta1. 4 99
consonants i orientaci dreta M esquerra.
,'alifbet )ebreu
4 dues formes diferents. ,a ms antiga deriva de l' escriptura fen%cia .s. B@ ae1 i )a quedat redu-da a l'Ps religis.
,a ms moderna, derivada de l'alfabet arameu .s. BBB ae1, s'anomena hebreu quadrat i s emprada actualment a
Bsrael: t 99 consonants i alguns signes complementaris per a les vocals. ,'orientaci s dreta Mesquerra.
Alifbet )ebreu
>S
CULTURA CLSSICA Els alfabets del mn
"'alifat rab
#ls rabs es constituei$en com a poble entre els ss! =7'>== ae, per no tenen un regne fins al s! = ae (nabateus)!
"'escriptura rab deriva probablement de l'alfabet arameu-nabateu (899 ae), que evolucionar cap als dos tipus
principals del perode islmic (s! >==): cfic (monumental) i nas!i (cursiva)!
? @A consonants, signes voclics i orientaci% dretaBesquerra! Ca estat un alfabet adoptat a ;sia, ;frica i #uropa
per pobles no semtics (persa, afgans, malasi, bantDs)!
6lifat rab
>Q
CULTURA CLSSICA Els alfabets del mn
,es escriptures de l'dndia
$xisteix una escriptura proto*ndica .9Q;; ae1, corresponent a la civilit!aci de Earappa i 'o)en&odaro .vall de
l'Bndo1. 4 uns 9Q; signes sense desxifrar encara .podria registrar una llengua drav%dica1.
,es escriptures modernes deriven de l'ala#et arameu: la kharosti .9Q; ae < s. A de1 i la brahmi .anterior al s. BBB1,
que t O9 signes consonntics i S voclics, orientats d'esquerra a dreta, i una gran varietat d'escriptures locals a
l'dndia i Tsia central i 4%bet, entre les quals sobresurt la devanagari .snscrit, )indi1.
Abugida devanagari
>=
CULTURA CLSSICA Els alfabets del mn
$ls alfabets eslaus
$l primer alfabet eslau va ser una creaci original de Uiril .s. B@1, com a eina per a l'evangelit!aci dels pobles
eslaus: sn els S; signes glagoltics .de glagol: /mot/1. 's recent s l'alfabet cirllic .s. @1, incertament atribu-t
a Uiril. 4 SO signes que deriven de lletres gregues .9S1, glagol%tiques i d'altres signes. A partir del >;Q; .separaci
de l'esglsia romana i ortodoxa1, els pobles eslaus )an de triar entre l'alfabet cir%l2lic i el llat%. Abans d'arribar als O;
signes actuals, l'alfabet rus va simplificar dos cops .s. @ABBB i s. @@1 l'alfabet cir%l2lic.
"'escriptura germnica
#l fut!ar o alfabet rnic (s! == ' s! 7>==) s una creaci% prpia dels pobles germnics, amb aportacions de
l'alfabet llat! ?enia entre -. i @E signes amb forma lineal, orientats de manera variable (dreta, esquerra,
capgirats)! "'etapa ms rica s la de les runes escandinaves (ss! >==='7=)!
Funes escandinaves
>b
CULTURA CLSSICA Els alfabets del mn
,'alfabet ib3ric
A partir dels ss. AB<A ae es van fer servir a la Pen%nsula Bb3rica diversos alfabets: el enici, el grec )%nic i
l7escriptura tartesso/i#!rica .s. BA ae1, que emprava un sistema mixt, sil2lbic i alfab3tic, de 9b signes, orientaci
dual .dreta M esquerra al sud, esquerra M dreta al nord<est1 i petites variants fon3tiques .diferenciaci entre oclusives
sordes i sonores al nord<est1. ,es inscripcions ib3riques actualment es poden llegir, malgrat que no coneixem
totalment el significat dels mots ni l'origen de la llengua ib3rica.
/emi'sil(labari ibric nord'oriental
>V
CULTURA CLSSICA Els alfabets del mn
"ls nous alfabets
6mb els pas dels segles no han dei$at d'apari$er nous alfabets, codis de signes i sistemes d'e$pressi% escrits o
visuals: la ta#uigrafia ()ep5s, s! 7>==: G99 smbolsH )itman, s! 7=7: .8 lletres), el tel$graf (<orse: aparell, -AG@H
codi, -AGA), l'escriptura per a cecs (Iraille, -A9J'-A8@), l'%&A o 6lfabet Kontic =nternacional ()ass5, -AA.), el
codi de signes per a sords, els sen5als de trnsit, etc!!!
#ls elements amb els quals produLm o fi$em l'escriptura tamb han evolucionat radicalment: la impremta (7ina, s!
>===H M:tenberg, -EE9), la mquina d'escriure (-A.N) o el processador electrnic de te$tos (an5s -JE9)!
6lfabet Kontic =nternacional (http:BBOOO!langsci!ucl!ac!uPBipaB=)6QchartQR@ASR@J@998!pdf)
'(s informaci
http:BBOOO!ancientscrip ts!comBOsQregions!html
http:BBOOO!proel!orgBinde$!phpTpagina0alfabetos
>: