CATACONYA

LA VIA RIDICULISTA D'ACCS A LA

INDEPENDNCIA























David Duran
Cataconya 2

Cataconya, la via ridiculista d'accs a la independncia fou publicat per edicions La Magrana
(primera edici: octubre de 1996; segona edici: mar de 1997) i fou descatalogat quan RBA
compr La Magrana, quan encara es feien presentacions pbliques del llibre.




Cataconya. La via ridiculista d'accs a la independncia de D. Duran est subjecta a una llicncia de
Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional de Creative Commons







Nota de lautor a ledici digital

El llibre que teniu a les mans va ser publicat lany 1996, quan encara lindependentisme era
molt minoritari i quan, rebent la repressi de lEstat i la incomprensi de la majoria de la
poblaci, els independentistes no estvem per gaires brometes. Cataconya, la via ridiculista
daccs a la independncia plantejava des dun futur hipottic- com els catalans assolem la
independncia a travs duna estratgia nova: la ridiculitzaci de la condici espanyola que ens
era imposada, fins que lEstat acabava expulsant-nos. El llibre, descatalogat quan encara
sestava presentant (per labsorci de leditorial), va tenir repercussions ms enll de lhumor,
generant un debat sobre la necessitat de trobar noves formes de lluita amb laparici de grups
i accions ridiculistes- i sobre les possibilitats reals daconseguir la nostra llibertat nacional,
qestions que, feliment, sn avui de mxima actualitat i fan imprescindible posar de nou
aquesta novella en mans dels lectors.

Aquesta publicaci digital recull la segona edici (de 1997), en uns temps aquells no tan felios
pels independentistes, per als Cataconya va pretendre posar un bri dhumor en la lluita per un
futur lliure, com el que estem a punt daconseguir.

David Duran (Barcelona, 1963). Doctor en Psicologia. Professor de Psicologia de lEducaci. Ha
militat i participat del moviment independentista, des dels anys 80. A ms dels llibres i articles
de la seva feina, s autor de novelles com Cicle Bis, Generaci Z o Lltima vida.

Cataconya 3


A Guillem Agull i a tots els qui
han lluitat i lluiten per la nostra llibertat
Cataconya 4

ndex

0. Abans de passar a la primera pantalla
Apartat 1. Context social a l'aparici de "Nova Lluita"
Apartat 2. Nova Lluita
Apartat 3. Repercussions de la "Proclama de Nova Lluita"
Apartat 4. La primera acci
Apartat 5. El valor pedaggic de l'acci de Londres
Apartat 6. Proliferaci de ridiculades en l'mbit del turisme
Apartat 7. El ridiculisme aposta per l'acci
Apartat 8. Factors que permeteren el desenvolupament de la nova lluita
Apartat 9. Una tardor calenta
Apartat 10. Novembre, l'espectaCULaritat
Apartat 11. Desembre congelat
Apartat 12. El ridiculisme i el poder meditic
Apartat 13. 2001, l'odissea del ridcul
Apartat 14. Culisme i consum
Apartat 15. Falsos descobriments
Apartat 16. L'Estat contra el ridiculisme
Apartat 17. L'Encontre de Sevilla
Apartat 18. Passant de negociar
Apartat 19. Entrada en la recta final
Apartat 20. Acci-reacci o tiro perqu em toca
Apartat 21. Combinaci de diferents tipus d'accions
Apartat 22. L'Espatal, llengua sinttica i de disseny
Apartat 23. Justos per pecadors
Apartat 24. Espanya juga i perd
Apartat 25. La CULminaci
Apartat 26. Fi del conflicte
Cataconya 5


CD-ROM 6 DE LA CONSELLERIA DE CULTURA DE L'ESTAT CATAL

Benvinguts a la Unitat Informativa 27: Cataconya, la via ridiculista d'accs a la
independncia
Cataconya 6

0. Abans de passar a la primera pantalla

Recordeu que el CD-Rom que teniu en pantalla s estrictament expositiu -aporta noms
informaci- i cal, per tant, que com a usuari o usuria que sou adopteu un paper actiu. Si voleu
extreure'n el mxim de profit cal que:

-premeu la icona de pas de pantalla en funci de la vostra velocitat lectora i capacitat de
processament d'informaci. No vulgueu, per, anar massa rpids.

-utilitzeu els desplegaments assenyalats quan us calgui informaci addicional.

-utilitzeu, en canvi, els plegaments d'exemples quan el concepte exposat sigui prou clar i,
per tant, l'exemplificaci esdevingui sobrera.

-anoteu les idees ms importants, a mesura que aneu llegint. Conv, a ms, que
realitzeu un mapa conceptual o resum personalitzat al final de cada apartat.

-podeu escriure notes, comentaris o dubtes als marges del text. Per fer-ho, noms us heu
de situar al punt desitjat i prmer la icona corresponent. Automticament apareixer una nova
pantalla. El que escrigueu ser revisat pel vostre agent cultural, el qual us resoldr els dubtes. Ja
sabeu, a ms, que els comentaris interessants seran incorporats en la propera actualitzaci del
CD-Rom. Noms els interessants.

-en cas de distracci, no dubteu de retrocedir les pantalles necessries. Interrompeu la
sessi quan el vostre grau de fatiga sigui elevat.

-resoleu les qestions d'atenci plantejades en els "mbits d'interacci" que
espordicament aniran apareixent a les pantalles. Contesteu-les amb el mxim de rigor: un
simple error us impedir continuar avanant i us retornar a l'mbit anterior, contratemps
empipador.

El vostre agent cultural us lliurar -si li ho demaneu- les activitats que acompanyen aquesta
unitat: tant les de carcter obligatori com les d'aprofundiment.

Per tal d'assolir els objectius de Cataconya, la via ridiculista d'accs a la independncia cal que
conegueu, almenys, les segents unitats informatives, disponibles tamb en CD-Rom en
qualsevol instituci educativa i cultural de l'Estat catal:

-UI 6: "Introducci a la histria general de Catalunya, de la prehistria a ahir a la tarda".

-UI 14: "Catalunya segle XX: quan encara rem espanyols".

Els objectius que pretn aconseguir la present unitat informativa sn que l'usuari o la usuria,
fins i tot el ms babau, segui capa de:
Cataconya 7


-conixer els fets histrics ms rellevants que possibilitaren la creaci de l'Estat catal.

-saber fer s dels principals instruments de recerca historiogrfica recent (documents,
testimoniatges personals...).

-valorar l'esfor collectiu i el sacrifici que ha suposat la independncia nacional, i tamb
les possibilitats reals de transformar la societat quan amplis sectors s'ho proposen.

Ara s: quan vulgueu, ja podeu passar a la primera pantalla.

Cataconya 8

Apartat 1. Context Social En l'aparici De Nova Lluita

En els anys que tancaren el passat segle XX, a Catalunya es respirava un aire ms contaminat i,
sobretot, un cert clima de fracs de les diferents vies histriques d'alliberament nacional.

Si b altres pasos, dEuropa mateix, aconseguien en aquells dies la independncia, Catalunya
continuava ocupada pels estats vens espanyol i francs. No s arriscat assegurar que si a l'est,
en lloc de mar, hagussim tingut vens, aquests tampoc no shaurien privat docupar tantes
comarques com haguessin pogut.

Per quines eren aquestes vies, aquestes formes d'accs a la independncia, que d'altres
nacions havien utilitzat satisfactriament i que a Catalunya no funcionaven ni amb rodes?

a) L's de la violncia. La lluita armada o la insurrecci popular amb l'objectiu d'aconseguir
l'alliberament nacional, ha estat histricament un dels mecanismes ms recorreguts per a la
creaci de nous estats. D'exemples, en tindrem per parar un tren, si s que pretenem una cosa
tan estpida.

Com ms enrere anem en la histria, ms com s l'element bllic per a la resoluci de
conflictes. Les bufetades sn un mitj efica per fer valer la nostra ra en front de l'enemic. Un
bon mastegot a l'adversari -i si l'enxampem per sorpresa molt millor- pot ser una manera
operativa dabatre'l.

Fins i tot quan la potncia de l'opressor s descaradament major i la victria militar s
objectivament impossible, el cop de puny sempre deixa ms tranquil l'oprimit.

A ms, la majoria de conflictes nacionals han estat engendrats per l's de la violncia.
L'ocupaci espanyola de Catalunya, mitjanant la guerra de 1714, n's un bon exemple. Per
tant, semblaria lgic esperar que el conflicte es resolgus tamb pels mateixos mitjans que fou
creat. s el que alguns socilegs, no pas tots, han anomenat "la naturalitat de la violncia".
Valent-nos dun smil usat per aquests autors direm que el pare pega al fill perqu el seu pare
tamb li va pegar a ell. D'aquesta manera atonyinar esdev natural, encara que el conflicte -
educar el fill- canvi de subjectes i de context.

Tot i aix, a Catalunya no acab de reeixir aquesta via, malgrat que les heroiques temptatives
han estat quasi permanents. Noms cal recordar la presncia de voluntaris catalans, durant el
segle passat, en la legi estrangera (Primera Guerra Mundial); la insurrecci macianista
(dictadura de Primo de Rivera); l'organitzaci de columnes (Guerra Civil); o la creaci
d'organitzacions militars (franquisme i post-franquisme).

Una anlisi extensa d'aquest fracs la podeu trobar en la unitat informativa 14, en l'apartat "El
retorn de Serrallonga". De la multitud de factors que all s'exposen val la pena de recordar els
segents:

Cataconya 9

-L'absncia de gestes piques i de mites -encara que llegendaris- d'alt contingut violent. Ben al
contrari, es feren crrer relats com el d'"El timbaler del Bruc" que reforaren el carcter ms
aviat espantads i/o poruc de molts catalans, en preguntar-nos on carai era el poble quan el
xavalet feia el solo.

-La insistncia persistent en un suposat carcter nacional, basat en la idea del pacte i en
l'esperit i la manera de fer del comerciant ambulant. L'atribut del seny va acabar per construir
un arquetipus de ciutad poc partidari d'agafar cap fusell, llevat que el volgus vendre.

-La manca de l'anomenat "impuls agressiu de la personalitat". Estudis psico-socials, ja de
l'poca, posen de relleu la poca participaci dels catalans -comparat amb d'altres nacionalitats-
en activitats que requereixen aquest component violent, com ara les arts marcials, les diverses
modalitats d'infringir patiment a animals -inclosa la caa i la pesca-, les baralles nocturnes, les
relacions sado-masoquistes o la desapareguda boxa.

La fonamentaci cientfica d'aquests factors no invalida l'existncia d'excepcions, que mereixen
tot el nostre reconeixement, per que en alguns casos poden fins i tot despertar un cert
sentiment de rbia. Un exemple podria ser la determinaci capdavantera de molts catalans
dalliberar, d'Espanya, colnies americanes, en contrast amb l'actitud sotmesa dels que estaven
aqu. s curis que la bandera independentista catalana s'inspirs en la que anteriorment
havien enarborat alguns catalans que ajudaren a alliberar Cuba d'Espanya.

b) Les vies pacfiques d'accs a la independncia tampoc tingueren resultat a Catalunya. Tot i
que a finals del segle XX es donaren alguns casos en el continent europeu mateix que
significaren la demostraci de la possibilitat de resoldre conflictes nacionals sense vessament
de sang, sembla que aix no influenci gens ni mica el contencis Espanya-Catalunya.

Malgrat el mtic carcter pactista dels catalans a qu fiem referncia abans, tot fa pensar que
el punt de la plena sobirania nacional no figurava mai en l'agenda dels negociants catalans a
Madrid. Una anlisi minuciosa i detallada dels milers de converses que tingueren lloc en els
despatxos de Madrid, durant tot el segle passat, mostra clarament com mai cap catal o
catalana parl polticament del tema amb cap espanyol o espanyola. En aquestes converses es
parl de tot, per mai del tema que ens ocupa, o millor dit que ens ocupava.

Algun destacat poltic catal del darrer perode de dominaci espanyola ha justificat aquesta
actitud per la manca de valors democrtics dels espanyols. Aix, en les seves memries, Miquel
Tic -el darrer president autonmic del Principat- escriu:

Ja m'hauria agradat ser president d'una Catalunya independent ja... Per en aquells
moments aix no era possible. Les repbliques bltiques aconseguien la independncia
amb l'exercici del dret d'autodeterminaci. Un dret internacional que la constituci
espanyola no reconeixia i que els espanyols no sabien ben b qu era.

L'esmentada constituci regulava l'Estat de dret espanyol, cosa que ens pot donar una idea de
la seva fondria democrtica. Realment no cobria. Estudis sociolgics de l'poca reforcen la
Cataconya 10

darrera frase de la cita de Tic. Els resultats d'una enquesta advertien que el 42% dels
espanyols creien que l'autodeterminaci era una revista de motor.

La pressi o el suport internacional a la resoluci del conflicte nacional a Catalunya tamb era
ms aviat escs, per no dir nul. La ra fonamental era el desconeixement. Si al mateix opressor
no li comunicvem les nostres nsies de llibertat, com havien d'endevinar-les altres vens als
quals la cosa no els tocava ni de lluny?

Cal reconixer que el recurs ms emprat per a propagar a l'exterior l'existncia de la realitat
catalana va ser els ciutadans conscients que aprofitaven les vacances a l'estranger per explicar a
tort i a dret que d'espanyols no en tenien ni un pl. A finals del segle passat, en determinades
places turstiques, sobretot europees, en determinades places turstiques, sobretot europees,
els guies turstics estalviaven l'explicaci als nostres viatgers conscients, recitant-los alguns
episodis histrics catalans, cridant visques a un conegut equip de futbol i alant els braos
simulant ballar una sardana.

En aquest mbit, a partir de les celebracions olmpiques del 1992, les coses canviaren. Arran de
les olimpades, els nord-americans, per posar un exemple, van saber que Espanya era a Europa
i -el pitjor de tot- que Barcelona era espanyola. De res no servia l'explicaci del catal conscient,
a qu ens referem abans, davant de l'estranger segur del que tants cops havia vist i sentit per
televisi. La majoria de vegades aquests conciutadans nostres eren presos per simples tarats o,
ms trist encara, per vulgars mentiders.

s important tenir en compte que en l'ltima dcada del segle XX, a Catalunya no solament es
constatava el fracs de les vies tradicionals d'alliberament nacional, sin que, per a ms inri, es
palpava un cert augment de l'esperit imperialista espanyol. Tal com tamb es produ per les
mateixes dates del segle anterior amb el regeneracionisme de 1898.

Les causes d'aquest fet sn mltiples i es troben fortament interrelacionades. Per sense que
representi una ordenaci, podem assegurar que un dels factors fou l'esgotament del projecte
socialdemcrata espanyol que, sota el discurs de l'autonomisme (descentralitzaci regional),
jugava un paper de contenci dels brots ms espanyolistes i de reacci centrpeta.

Per altra banda, cal recordar que el Regne d'Espanya estava a punt de retirar-se d'Euskal Herria,
naci que havia ocupat durant dos segles, la qual cosa creava una certa angoixa de
desintegraci d'un imperi que havent tingut colnies a Amrica i frica, ho estava perdent tot.
En aquest context cal entendre la frase de Jaime Batanero, la qual tradum literalment:

No, si a aquest pas Espanya acabar essent la Comunitat Autnoma de Madrid, testicles!

Finalment, el pas definitiu de la societat industrial a la nova societat de la informaci, que
tingu lloc en aquells dies, tamb refor els nims imperials d'alguns. Personatges orgullosos
de la seva condici monolinge, espanyols a ultrana enemics d'aprendre ni tan sols el que ells
anomenaven les altres llenges espanyoles, veien com l'angls s'imposava en l'mbit de les
relacions internacionals, cada cop ms quotidianes. Moviments ciutadans com "En ingls ni
yes" o "Windows no, ventanas s" aconseguiren fora protagonisme. Emparats en aquesta
Cataconya 11

agitaci, l'organitzaci clandestina "" atempt en diverses ocasions contra empreses de
l'mbit de les telecomunicacions.
Cataconya 12

Apartat 2. Nova lluita

En l'escenari somerament dibuixat en l'apartat anterior, uns personatges -s prudent
anomenar-los aix vistos els seus comportaments- es reuniren el 27 d'abril del 2000 al
restaurant L'afartada, un petit negoci regentat per la famlia Planes, als afores de Riudoms,
comarca del Baix Camp.

Els individus en qesti es cruspiren un suculent pat durant el qual ingeriren de forma
combinada importants quantitats de diferents begudes alcohliques. Aquest s el
testimoniatge del propietari del restaurant:

Eren dues parelles -dos homes i dues dones- ms aviat joves, per vaja, ja granadets. El
meu fill i un altre cambrer m'avisaren perqu els fes un toc d'atenci. Pel que es veu,
cridaven, reien, discutien entre ells, trabucaven la beguda... Recordo que quan m'hi vaig
atansar vaig quedar impressionat de com endrapaven, semblaven autntics llops!

Els elements en qesti feren cas oms dels precs del propietari i continuaren amb la seva
activitat escandalosa. Curiosament, hi havia un jove, sempre segons el personal del restaurant,
que prenia notes del que deien els altres.

Qualsevol del restaurant les podia haver pres, tenint en compte com cridaven. El cas s
que diversos clients, a ms del personal, se'm queixaren de forma repetida i, quan vaig
veure que calaven foc a les estovalles, els vaig anar a fer fora.

Desprs d'uns estira-i-arronsa aquells brtols particulars van accedir a marxar per, aix s, no
van voler pagar ni un duro. El senyor Planes va presentar, a la policia espanyola, una denncia
contra aquells individus.

Clar, jo estava molt empipat... el compte pujava a vint mil pessetes, uns cent trenta euros
actuals! S, s, vaig posar una denncia... Els vaig descriure, vaig dir com eren fsicament i
els vaig donar el que un d'ells havia escrit en uns tovallons de paper, per si la lletra servia
per identificar-los.

El que no podia ni sospitar el denunciant era la transcendncia del contingut escrit als
tovallons.

No, no, pobre de mi! Qui s'havia d'imaginar que aquells trinxeraires... Ara, veient com van
anar les coses, no cal dir que m'honora que tal gesta esdevingus al meu restaurant i que
em sento ms que orgulls d'haver-los denunciat. s com haver passat a la histria... De
fet hi he contribut una mica, ni que sigui pagant la factura.

Actualment, els fills de la famlia Planes han fet de L'afartada una cadena de restaurants
mpliament estesa, on tot recordant l'episodi histric, la joventut hi celebra pats distesos.
Sobretot comiats de solters.
Cataconya 13


Per tornem al document lliurat a la policia. El contingut exposava d'una forma sinttica i ms
aviat barroera, les bases del que havia d'esdevenir la nova forma de lluita per aconseguir la
independncia de Catalunya.

Encara avui no es coneix amb total certesa el recorregut exacte d'aquells dos tovallons, tacats i
arrugats, que es conserven en les vitrines de lArxiu Nacional. Probablement algun policia,
intelligent i amb ganes d'ascendir, cregu que el contingut poltic dipositat sobre el paper havia
de ser rigorosament examinat i per aquest motiu els tovallons feren cap a Barcelona.

Desprs de passar unes setmanes ms en mans policials, la Prefectura de policia devia creure
que all podia ser una nova excusa per reprimir l'independentisme convencional i facilit els
documents -qualificats en aquell moments de comunicats clandestins- a la justcia.

En aquells dies les filtracions d'informaci i de documents d'instncies jurdiques a la premsa
sensacionalista espanyola es feia amb una assidutat brbara. D'aquesta forma, un pl
rocambolesca, i sota el titular "Los separatistas pierden los papeles", el contingut dels tovallons
apareixia reprodut ntegrament al rotatiu madrileny Puerta del Sol. El mateix titular ens
indica que l'article, d'un tal Borrego, feia burla de l'assumpte.

La visceralitat anti-catalana d'aquest mitj de comunicaci serv, aquest cop, per donar a
conixer al pblic general les conclusions de l'encontre de L'afartada.

L'endem mateix la premsa barcelonina i valenciana recollia la polmica, responent a les frases
ofensives del tal Borrego i publicant altre cop -de forma ntegra o resumida- el contingut dels
famosos documents. Foren uns periodistes gironins qui comenaren a denominar-los Proclama
de Nova Lluita. L'etiqueta Nova Lluita s, al nostre entendre, del tot desafortunada ja que, en
realitat, no es proposava una nova lluita, sin una nova forma de lluita. Els periodistes, ja se
sap.

Els autors del manifest, per, no van aparixer malgrat la polmica que es cre al seu voltant.
Segurament, com la majoria d'observadors poltics, no haurien donat ni un duro pel manifest.
Assumir llavors la seva autoria hauria significat d'entrada pagar el deute del restaurant.

Val a dir que, anys desprs, nombroses parelles han volgut fer-se passar pels llegendaris "els de
L'afartada". Malgrat la fiabilitat d'algunes investigacions, els estudiosos no han desvetllat
l'autntica identitat d'aquests herois, ja que -com la majoria de la poblaci- s'estimen ms
mantenir-los en l'anonimat, condici ms propensa al mite.

Per coneguem ja d'una vegada el contingut del document, no sense abans advertir que el seu
valor s estrictament histric, en tant que element simblic desencadenant d'un canvi social. El
text, del qual hem eliminat algunes faltes d'ortografia i uns dibuixos de carcter obsc que
l'adornaven, diu aix:

Nosaltres, reunits al voltant d'una taula, sense atorgar-nos ms representaci que la que
tenim i grcies, i davant la mirada poc comprensiva dels que ens envolten,
Cataconya 14


EXPOSEM:

Que ja som al segle XXI i els Pasos Catalans continuen sense la sobirania nacional que li
fou arrabassada per la fora de les armes el 1714. Si no hi posem remei passaran els
segles i continuarem igual.

s per aix, i davant la vergonya internacional que significaria acabar sent l'nica naci
del mn sense estat propi, que proposem una nova estratgia d'alliberament nacional,
basada en el sentit com.

Quan un fill s'independitza dels pares pot ser perqu ell s'emancipa o perqu els pares el
fan fora de casa; quan volem marxar d'un equip de futbol podem plegar pel nostre peu o
provocar que l'entrenador ens xuti el cul; quan una parella es divorcia pot ser per ell o
per ella... No creiem que calguin ms exemples. Ja se'ns veu a venir.

Senzillament, el que proposem s que, ja que els catalans no hem aconseguit de cap
manera sortir d'Espanya, procurem que els espanyols ens en facin fora. La independncia
per expulsi.

Per com? -se'ns dir. Qu podem fer, pobres de nosaltres, perqu els espanyols se'ns
vulguin treure de sobre? La resposta s clara: atacar el fons de la qesti. I no s pas
l'economia. Els espanyols pagarien per tornar al seu passat imperial, com aquell que se'ls
gasta a mantenir una segona residncia. El fons de la qesti s l'orgull que cohesiona la
conscincia nacional espanyola.

Hem de fer que sentin vergonya de ser espanyols fins a l'extrem que hagin de ser ells
mateixos qui ens recordin que els catalans no som espanyols. En un tres i no res ens
donaran la independncia i ells seran els primers en celebrar-ho. Per no els ltims.

Es tracta d'una Nova Lluita que, si ens ho proposem, pot ser fora divertida i no t per
qu causar baixes en cap dels dos bndols.

SOLLICITEM:

Que el poble catal comenci, des d'avui mateix, la tasca de ridiculitzar, davant la
humanitat, la condici espanyola que ens han imposat a la fora. I que no parem fins que
el mateix Estat espanyol ens doni la llibertat que com a naci mereixem, ms que de
sobra, collons!

LA QUAL COSA ESPEREM D'OBTENIR.

Riudoms, 27 d'abril del 2000.



Cataconya 15

Apartat 3. Repercussions de la proclama de nova lluita

En les setmanes posteriors a la publicaci del comunicat de Nova Lluita es produ en la premsa
catalana un debat fora intens. Dia s, dia no, apareixien cartes de lectors i articles de persones
ms o menys qualificades que opinaven sobre l'assumpte.

Com era lgic, els primers pronunciaments provingueren de les mateixes files de
l'independentisme convencional. Aix, un comunicat de premsa del MIC-MIC (Moviment
Independentista Catal-Moviment Independentista de Catalunya), organitzaci on confluen
sectors independentistes molt i molt diversos, puntualitzava:

s en tant que acceptem totes les formes de lluita -i quan diem totes volem dir totes- que
donem la benvinguda a la proposta de Nova Lluita al procs d'alliberament nacional. (...)
Malgrat tot, ens mantenim a l'espera que es clarifiqui aquesta nova estratgia una mica
confusa- i es concreti en actuacions que signifiquin realment un enfrontament amb l'Estat
opressor.

Aquesta clarificaci i concreci, per part de Nova Lluita, no arrib mai. Potser aix -aquest
silenci- adob ms el camp per a les especulacions de tota mena. Pere Colomer, alcalde de
Setrill, feia un extens article d'opini on apareixia obertament favorable a una estratgia
d'aquest tipus. L'alcalde, destacat pel seu catalanisme, deia entre d'altres coses:

(...) no ens costaria gens, amb la imaginaci i el temps de qu disposem, trobar accions
que ridiculitzessin els espanyols. Els catalans, d'una forma o una altra, sempre hem fet
riure. Seria com fer teatre per aconseguir la llibertat. El mn s'adonaria rpid -perqu no
tothom s cret- que fiem l'animal amb aquest objectiu.

L'article de Colomer acabava amb una crida als ciutadans perqu proposessin accions en
aquesta direcci, tot dient que ell es comprometia a pensar-hi des d'aquell mateix instant. En
ambients poltics i medis policials es pens errniament en la seva persona com en un dels
fundadors de Nova Lluita. Avui, aquest extrem ha estat desmentit per la seva vdua, qui tamb
ha donat a conixer l'escassa fidelitat conjugal que gastava Colomer.

A la universitat, el manifest caus tamb cert rebombori. Un mural d'aquells dies, que es pot
contemplar en el Museu Nacional d'Art Contemporani, proposava de forma permanent el
segent interrogant:

Si el meu pare es va fer el boig per deslliurar-se de la mili, i li va anar b, per qu no ho
podem fer els catalans i deslliurar-nos d'Espanya? Eh, tontos?

Hi ha constncia que la pregunta gener hores i hores d'apassionats debats entre els
estudiants, sempre ociosos. I alguns acords devien sortir d'aquelles interminables tertlies
perqu ben aviat aparegueren pintades arreu que deien: "Nova Lluita, qu hi podem perdre?",
"NL, almenys riurem!" o simples eslgans de suport.

Cataconya 16

Per tamb aparegueren detractors, cosa molt legtima i saludable. L'escriptor mallorqu
Segismund Toret, que es caracteritzava per pronunciar-se abans que ning sobre qualsevol
tema, obr la veda. A partir d'un atac sense treva, en un article d'opini que titulava "Sa
xocolata des lloro", altres es veieren prou valents per seguir l'exemple. I s que Toret es
despatxava aix:

Parlam de covards, que no gosen donar sa cara; de mals auxiliars administratius, que no
saben redactar una instncia correctament; i el que s ms terrible: d'impostors. S, he
escrit impostors. Qualque que diu que sa independncia se pot aconseguir sense
patiments no pot merixer altre qualificatiu. Senyors, mos volen vendre sa xocolata des
lloro. Tothom sap que tots es pobles per aconseguir sa llibertat (i alguns per mantenir-la)
han hagut de pagar amb suor, llgrimes i sang. I que jo spiga es nostro pas no est
disposat a pagar un import tan elevat. Jo mateix, per sser sincer, no hi donaria ni una
gota de suor, ni una de plor, ni una de sang. Una de semen potser s.

Les altres preses de posici en la lnia de Toret aprofundiren encara ms en el suposat carcter
falla de la proposta de Nova Lluita. Com diria el filsof espanyol Justo Tocado:

La independncia de Catalunya i el dolor i el patiment sn una mateixa cosa. Dolor, no
noms dels catalans que sofririen la segregaci, sin de la resta d'espanyols que veurien
sense entendre com el parent amat se'n va de la llar comuna.

Per el mateix escrit de Toret serv tamb per desenvolupar arguments a favor del manifest.
Aix, el popular divulgador de la psiquiatria als mitjans de comunicaci, Doctor Feliu Triquell,
aprofit un espai radiofnic de mxima audincia per fer el comentari segent:

Les persones busquem permanentment la felicitat. Tendim a fer aquelles coses que ens
provoquen plaer, sensacions de benestar. I defugim, en conseqncia, de les que van
acompanyades de martiri i desgrcia. Per aix, i deixeu que em posi en un tema de
rabiosa actualitat, no s estrany que la idea aquesta d'independitzar els Pasos Catalans
rient pugui reeixir. Fins i tot l'amic Toret, que tant s'hi oposa, comet un lapsus
interessant d'analitzar: va dir que donaria semen per la llibertat nacional. Aix significa
que hi lluitaria, sempre que aquesta activitat li reports plaer.

Del semen de Toret shi parl ms. Ell mateix aviv la polmica amb un altre article saturat de
narcisisme, que portava per nom: "Sort que noms era una gota, si arrib a ejacular!".

Gradualment, el debat s'an estenent ms enll dels mbits de la premsa i dels cercles
universitaris, limitant-se per a una simple reflexi, ms o menys hipottica, sobre la viabilitat
d'una estratgia encara fora desdibuixada.

La discussi era tan terica i allunyada de la realitat que, en part, tenia fora ra el comunicat
del microscpic partit RpM (Revoluci per Minut):

...comencem a pensar que tot plegat es tracta d'una simple operaci burgesa per
neutralitzar el nostre moviment. Una cortina de fum perqu tot du es perdi en
Cataconya 17

disquisicions absurdes. Molta discussi per a res. Tot s sospits: un manifest en forma
d'instncia; sense cap autoria; filtrat per la justcia espanyola a la premsa groga i que aqu
ha generat noms paraules. Menys bla, bla, bla i ms ta, ta, ta!

I s que realment calien accions. El personal comenava a estar tip de tanta teoria i especulaci.
En un clima on la hiptesi que Nova Lluita era una maniobra de distracci anava prenent cos,
uns joves es reuniren amb el propsit exprs d'organitzar la primera acci. No es podia esperar
ms l'arribada dels secrets promotors.



Cataconya 18

Apartat 4. La primera acci

A la Facultat d'Histria de la Universitat de Barcelona, tingu lloc una primera reuni oberta on
es convocava, a cartell pelat, tots els simpatitzats de Nova Lluita amb un nic punt d'ordre del
dia: "comenar a fotre canya!". Per poc fi que soni.

Del desenvolupament d'aquesta reuni, doblement histrica, en tenim perfecte coneixement
grcies a un enregistrament en vdeo realitzat per un dels assistents, Fidel Puderit. El llavors
jove i avui prestigis periodista, grav la reuni sencera, tot jugant amb una cmera que
acabava d'estrenar aquell dia. Malauradament no podem descartar la hiptesi, sostinguda per
alguns, que Puderit intents sense xit vendre la cinta als serveis secrets espanyols.

Tot i la mala qualitat de la imatge i les permanents icones que es van succeint a la pantalla,
creiem que val la pena d'oferir-vos uns extractes per tal de palesar el carcter autntic -pobre i
improvisat- dels inicis del moviment que ens portaria a la llibertat. Una versi ntegra de la
cinta, que conserva una escena final a mig cam entre l'art i la pornografia, podeu trobar-la al
Museu d'Histria de Catalunya. Mireu-la b:

(Sis individus, incloent-hi el cmera, fent temps asseguts en cercle en una sala.
Probablement esperen, de forma intil, l'arribada de ms assistents. Les dues joves
parlen entre elles i la resta de nois es miren amb cares d'avorriment. Un es grata
insistentment els genitals. Precisament aquest, acaba prenent la paraula).

-B, com ning diu re... Som aqu per parir alguna idea perqu Nova Lluita comenci a fer
alguna cosa ms que xerrar. De fet, potser aix correspondria als pares de la criatura, els
autors de la proclama, per com que els de L'afartada no obren boca...

-Aix s poltica! Jo pensava que la reuni era per preparar el viatge de fi de curs!
Perdoneu, per tinc feina.

(Un indivudu, el de posat ms intellectual, abandona la sessi. Aix que es tanca la porta,
el d'abans recupera la paraula).

-Collonut! Ara ja som els cinc de sempre i podem parlar amb ms confi. Mireu, jo he
pensat que les possibilitats d'acci sn molt mplies, quasi illimitades. Per aix cal
establir criteris clars.

-s clar!

-No, clars! Criteris s plural i acabat en s! No em corregeixis, a mi! Continuo: un criteri
fonamental s l'eticitat.

-La qu?

Cataconya 19

-Eticitat. Les accions han de ser tiques. No hi val tot per ridiculitzar Espanya. I sobretot
no ens hem de riure d'ells, sin de nosaltres en tant que espanyols.

-Ens hem de riure de nosaltres en tant que espanyols... Sona b, per en el fons s riure's
dels espanyols!

-No. No s tic enfotre't d'un altre. S ho s, en canvi, riure't de tu mateix. Per tant no
podem riure'ns dels espanyols, per tampoc serviria de res riure'ns de nosaltres com a
catalans. Conclusi: riure de nosaltres en tant que espanyols; ser tan mals espanyols que
els veritables espanyols se sentin en ridcul i ens facin fora.

-D'acord. Per com?

-Fins aqu no hi he arribat. Encara, vull dir.

-Jo s! M'hi he trencat el coco, paios!

(En aquests moments interv una noia amb un pentinat horrors, i no s cap judici de
valor. El cmera s'autoenfoca la seva prpia cara de la qual veiem la part inferior i fa una
exclamaci barroera que us estalviem).

-Mireu gent, he pensat que si la cosa va de ridiculitzar, la moguda s'hauria de dir
Moviment Ridiculista. RidiCULista, ho capteu?

(Els membres de la reuni no donen senyals d'entendre la faccia fins que la noia no
repeteix la paraula, dempeus i picant-se el pompis. La idea no s ben acollida. Puderit
deixa la cmera sobre la cadira per participar amb les mans lliures en tota mena de
bromes que el grup fa entorn el concepte de cul. La tremenda ventositat que, sense
esfor, es pot sentir a continuaci s'atribueix a la seva persona).

-Veieu com la histria comena a funcionar? Hem allucinat mandonguilles, noms de
pensar en el cul! Proposo doncs que el cul sigui el smbol del moviment del RidCUL que
ens portar a l'alliberament nacional!

-Tot moviment poltic necessita smbols, per un cul s ben...

-Ridcul! Per aix mateix. A ms, el podrem representar amb dues C de Catalan
Countries! Seria un logotip molt prctic de cara a les pintades!

(La noia del pentinat busca un guix per dibuixar l'emblema en una pissarra de l'poca,
per no en troba. Recupera el torn de paraula el jove que intervingu sobre l'tica).

-Molt de cul i molta conya, per encara no has presentat cap acci per fer! I tu, podrit,
deixa de filmar!

Cataconya 20

-Que no ho entens? Si el cul s el nostre smbol, traiem-lo al carrer! Anem a la plaa
Catalunya i mostrem els nostres culs!

Aquella reuni, que esgot la cinta de tres hores, aport amb tota la seva ingenutat un nom
per a designar la nova lluita: el ridiculisme; un smbol: el cul; un emblema: la doble ce (CC); i
una primera actuaci pblica: la convocatria sota l'eslgan "Anem de cul". La reuni no podia
ser ms productiva.

El resultat de la primera acci ridiculista -exposar la natgera en pblic- s difcil de valorar. Per
si es t en compte estrictament la miserable propaganda desplegada pels joves del vdeo es pot
parlar d'un xit apotesic.

Un quiosquer de les rambles, avui jubilat i amb temps per fer-ho, ens relata els fets:

Me'n recordo com si fos ara. Pel que es veu quatre pringats -perqu eren quatre, no
fotem- es van trobar a la plaa Catalunya i es van arriar calotets i calces... hi havia noies
tamb. Com que all ning no els fotia cas, van anar Rambles avall. A mesura que
baixaven s'hi anaven afegint alguns despistats i gent de broma. Molts ho feien per guaitar
els culs de les dones, no t'he d'enganyar!

Per ells anaven explicant que era una protesta i, collons, la gent en aquella poca tenia
tants motius per queixar-se que s'hi anaven sumant com mosques. Quan van passar per
davant del meu quiosc ja neren una cinquantena. Cagundeu, no m'ho vaig pensar, no!
Em vaig arriar els pantalons i em vaig afegir a la comitiva!

Jo, manifestacions i barricades, no. Mira, cadasc s com s... Per punyeta, remenar el
pandero per les Rambles, el lloc on m'he passat tota la puta vida pencant... va ser un tot
un plaer!

(...) No, ja t'he dit que llavors no sabia perqu cony protestaven. Vaig participar per
simpatia. Quan vam arribar al capdavall de les Rambles -on en aquella poca hi havia una
esttua a Colom- ja rem ms de cent amb el cul destapat! Llavors vaig sentir una noia
amb culet pessigable, per de pentinat horrors, que explicava a un periodista el
significat de la protesta.

L'endem em va fer molta patxoca la portada d'un diari on sota el titular de
"RidiCULisme" apareixia una foto amb el meu cul a primer pla. En el meu quiosc fou el
ms venut!

Va ser una experincia de la que guardo molt bon record. L'nic que he de lamentar s
que la meva dona va aprofitar l'assumpte per divorciar-se... per qu carai, era una mala
pcora!

Certament, la notcia corregu com la plvora pels mitjans de comunicaci. Fins i tot el rotatiu
madrileny Puerta del Sol es feia ress del succs amb un text groller i de mal gust que sota la
pregunta "Nos matarn a pedos?" demostrava no comprendre res del moviment ridiculista.
Cataconya 21


Qui tampoc no sabia de qu anava la pellcula era la cadena nord-americana PP-News, que
atribua el curis espectacle a la lluita contra la contaminaci atmosfrica, tema molt
preocupant en aquella poca.

Cataconya 22

Apartat 5. El valor pedaggic de l'acci de Londres

L'xit aconseguit per l'acci "Anem de cul", port a una certa efervescncia, entre ambients
estudiantils, del moviment ridiculista. No era difcil trobar grups d'estudiants ensenyant el cul
en installacions universitries. Cal dir que l'arribada de la calor facilitava el gest, que
comenava a esdevenir un smbol inequvoc de lluita, similar al puny de l'antic moviment
socialista.

Les segents convocatries de "culades", nom amb qu els mitjans de comunicaci batejaren
aquests tipus d'actes, foren molt ms multitudinries. Ben aviat, comenaren a prendre-hi part
alguns culs -personatges volem dir- coneguts de la vida pblica catalana.

Per remarcar el carcter ampli i participatiu que la peculiar desfilada anava adquirint, val a dir
que rpidament es trob el mecanisme per facilitar la incorporaci d'aquells que no tenien la
gosadia d'exhibir llurs natges pel carrer. En aquests casos, la mateixa organitzaci prestava uns
culs de plstic, d'indumentria carnavalesca, que ajustats amb una goma feien tot l'efecte. Per
al mateix temps, i les imatges de l'poca en sn ben explcites, hi havia gent que aprofitava
l'ocasi per posar al descobert ms carn i pl dels precisos.

En aquelles setmanes es van poder veure per les pantalles de televisi els primers ridiculistes
espontanis que animaven un equip de bsquet. Aquest fet, que no pass inadvertit al
comentarista, contribu tamb a impulsar el moviment de la Doble Ce en aquesta etapa
embrionria.

Per tornem al mn universitari. Arxiconeguda s la importncia que els estudiants atorguen
als viatges de fi de curs o de finalitzaci de carrera. La celebraci de l'esfor realitzat durant un
curs universitari b val unes bones vacances. Encara ms si aquest sacrifici no s'ha vist
justament recompensat i el nombre de crdits suspesos s ms que considerable.

Aix doncs, ja sigui per celebrar xits o b fracassos acadmics, tot bon universitari t a punt la
maleta abans que s'acabi el curs. Ja en aquells anys, la propaganda de viatges a les parets de les
facultats catalanes ocupava 3,7 vegades ms d'espai que la informaci prpiament acadmica.

L'incipient moviment que conduiria el nostre poble a la llibertat sab treure bon profit
d'aquesta realitat. Aix, aparegueren pasquins i cartellets amb el nom d'una ciutat, generalment
europea, signats per la Doble Ce.

Tot plegat tingu com a fruit que a finals de juny mateix, es produs a Anglaterra la primera
ridiculada de carcter internacional. Una trentena de joves de la Universitat de Valncia la
protagonitzaren.

El carcter exemplificador i pedaggic que per a l'estratgia ridiculista tingu la gesta, ens
obliga a comentar-la encara que sigui breument. Informaci detallada i profusament illustrada
podeu trobar-la al CD-Rom 12 de La Gran Enciclopdia del Culisme.
Cataconya 23


Per a l'usuari jove, desmemoriat o simplement curtet, hem de recordar que en aquella poca
les ciutats europees estaven literalment infestades d'autombils, que aleshores eren molt ms
grans que els d'ara, infinitament ms contaminants i sense sistemes intelligents a bord. A
Anglaterra -i en altres nacions com Irlanda o Esccia- els cotxes havien de conduir per
l'esquerra, en comptes de per la dreta com en la resta del mn. Per aquest motiu, el lloguer
d'autombils a les antigues Illes Britniques comprenia una assegurana a tot risc.

Tot aix era sabut i ben sabut per aquest grup de ridiculistes que es distriburen per les
diferents companyies de lloguers de turismes de la ciutat de Londres, i els seus voltants, i
produren un total de 138 accidents de trnsit en un sol dia. Aquell 28 de juny fou un veritable
caos circulatori per a la ciutat de Londres.

Bonet, que aconsegu la xifra record de dinou accidents, recorda amb passi aquella jornada:

Jo m'ho vaig passar de puta mare... vaja, i tots! La penya anava molt conscienciada sobre
el que s'havia de fer. Es tractava simplement d'oblidar-te de conduir per l'esquerra, en un
moment determinat. Provocar xocs de poca importncia, sense que ning no prengus
mal. Jo mateix portava un casc dins la maleta que em collocava aix que sortia del Rent a
car. A una companyia que es deia Eivis li vaig estimbar tres carros seguits en poc ms de
dues hores. Desprs em van dir que no en tenien ms... no crec que fra veritat. (...) Molt
b, molt b, ens ho passarem. Era com pujar als autos de xoc!

Els accidents, sempre causats per l'obstinaci dels nostres compatriotes de circular pel carril
contrari, produren quantiosos danys materials, tant en els vehicles llogats com en d'altres que
tingueren la mala fortuna de xocar-hi de cara. El cost econmic dels desperfectes ocasionats al
mobiliari urb (fanals i senyals de trnsit principalment) molest enormement el govern
britnic.

Afortunadament, tal com el ridiculisme havia assumit com a criteri per a les seves accions, no
s'hagu de lamentar cap vctima ni dany personal que no curs una tireta de tafet o una bona
tassa de tilla.

L'endem, els mitjans de comunicaci britnics recollien l'inslit esdeveniment amb total
confusi i sense fer cap mostra del fams humor angls. La desorientaci sobre les causes que
provocaren el paranormal phenomenon foren dissipades quan diversos periodistes intentaren
entrevistar els turistes accidentats. Bonet ho comenta:

Aix tamb estava en el pla. Ens allotjvem tots en el mateix hotel i espervem que, tard
o d'hora, algun periodista ens trucaria per sollicitar una entrevista. El dia abans, en llogar
els cotxes, diem l'hotel on rem, encara que no calgus, justament per deixar-los una
pista. Durant aquell mat van trucar catorze periodistes demanant per alguns de
nosaltres. Els vam citar tots al migdia i els vam esperar a la porta de l'hotel.

En la mateixa porta de l'hotel tingu lloc la fotografia que us reprodum a continuaci i que fu
la volta al mn. Hi podeu veure els nostres trenta-sis paladins, dos d'ells exhibint els culs a la
Cataconya 24

cmera. El simple fet de sostenir una bandera espanyola de cinc metres i una pancarta amb les
paraules Gibraltar Espanol fou ms que suficient perqu la humanitat, all on nhi hagus,
sents una certa repugnncia pels espanyols.

No calgueren comentaris, ni entrevistes, ni rodes de premsa. Es compl all de la imatge i les mil
paraules.

Tanmateix, si els dos culs de la foto encara encenien ms els nims dels conservadors britnics,
per al poble catal significaven, sense cap mena de dubtes, que l'acte tenia tota una altra
intenci i que els objectius que es perseguien no eren sin la noble aspiraci de la
independncia nacional.

La veritable naturalesa de l'acci tampoc no s'escap als medis espanyols amb ms capacitat
d'anlisi poltica. La prova la tenim en el llarg intent d'explicaci que el ministre d'Assumptes
Exteriors fu a l'ambaixador britnic a Madrid. Consta que l'ambaixador li penj el telfon amb
la frase segent:

No em vingui amb "rotllos patateros"... vost s que s ridcul! Avui mateix repatriem la
seva colla de quixots!

I aix fou. Els famosos conductors de la dreta van ser rebuts a l'aeroport per una espontnia
multitud que, enfollida, cridava: "A prendre pel cul!" i aplaudia desesperadament sobre les
prpies natges despullades. La inesperada mostra de suport serv perqu aquells joves
refermessin, com ms endavant es veur, el seu comproms amb l'activisme culista. Bonet no
oblidar mai aquella calorosa acollida:

Va ser una autntica bogeria... com si hagussim guanyat el campionat del mn de jo qu
s! I aix que deies d'aplaudir-se al cul s totalment cert. A una famlia sencera del meu
poble que els qued el cul tan vermell que no pogueren seure en una setmana. Se'ls pos
un cul com un mandril, tu!

Sense saber-ho, aquells intrpids automobilistes, dugueren a terme un veritable exercici de
prctica ridiculista. Una acci on xalaren com a camells, sense fer mal a ning; i en la qual
deixaren la nacionalitat espanyola en una posici tan ridcula que el mateix ministre espanyol
hauria preferit que aquells joves no fossin compatriotes seus.

Les declaracions d'un membre de l'expedici als corresponsals de televisi resumeixen el
resultat de l'acci: "Ha sortit tot tan rod com aix..." i esclaf sense contemplacions el seu
darrere contra l'objectiu de la cmera.
Cataconya 25

mbit d'interacci 1. Control de l'atenci. Marqueu amb el cursor la resposta correcta.

"El timbaler del Bruc" tocava...
-el dos
-els ous
-un tradicional instrument de percussi
-la moral

"" era ...
-una organitzaci clandestina
-una lletra de l'alfabet basc
-l'nic en com entre Catalunya i Espanya
-nyo no ho s

El quiosquer pesat ens diu que al final de les Rambles hi havia una esttua. Per dedicada a qui?
-Al colom, un au que habita la zona
-A Colom, una mariner sense ni fava de geografia
-a Colomer, alcalde de Setrill
-a Colon, pags rom que conreava la terra per colonat

Qu s "Dios es espanol"?
-una mentida com un temple
-el somni del nacional-catolicisme
-un grup de rock de finals de segle
-aix encara no ha sortir


Cataconya 26

Apartat 6. Proliferaci de ridiculades en l'mbit del turisme

Durant la mateixa setmana, els mitjans de comunicaci recolliren els resultats d'unes altres sis
accions de caire similar, practicades per grups d'estudiants, principalment universitaris.

Com a exemple prendrem la fotografia segent, amb protecci de lalteraci electrnica, que
obria l'edici de La France. Al centre i rient, trobem el jove que marx de la reuni
enregistrada en vdeo, on es planific la primera culada. Confiem almenys que l'usuari aplicat el
recordi.

Curiosament, el grup de la foto acab a la gendarmeria, no pas per l'acci que havien planejat
dur a terme -una orinada collectiva des del capdamunt de la Torre Eiffel-, sin pel fet
accidental que a un component nervis li caigus una bandera espanyola, de dalt a baix de
l'emblemtic edifici, mentre feia pip.

La tradicional escassetat de notcies poltiques durant l'estiu, afavoria el tracte extens i
preeminent que els mitjans de comunicaci dispensaven a uns fets que, en una altra poca de
l'any, haurien estat considerats com a simples ancdotes o curiositats, a tot estirar.

s interessant assenyalar, en aquest context, que la classe poltica espanyola s'abstingu en
general de fer valoracions sobre els episodis que s'esdevenien un darrere l'altre i que ocupaven
una part cada cop ms important de l'espectre informatiu.

Era tal la prudncia -o la desorientaci- a l'hora de condemnar o aplaudir el que passava, que
Smith i l'Escola de Brusselles han encunyat el terme "noquejament culista" per referir-se a
aquest "deixar fora de joc" l'adversari, clau -segons els investigadors- de l'xit ridiculista.

Una nota de premsa de la secta ultranacionalista "Dios es espanol", que donava ple suport als
fets de Pars, posa en evidncia com anaven d'errats alguns sectors.

Tot aquest conjunt d'accions, i la de Londres especialment, tingueren un gran impacte en el
desenvolupament de l'activitat ridiculista durant el perode estival. A diferncia de la majoria
de lluites poltiques, la nova forma de lluita independentista va saber trobar vies d'expressi
fins i tot durant les vacances.

Probablement aix entronca amb l'experincia adquirida per una bona part de la poblaci
catalana -i comentada anteriorment- d'utilitzar el turisme per a divulgar la qesti nacional.

Per fer-nos una idea del grau de lliurament a la lluita de molts turistes catalans aquell estiu
gloris del 2000, n'hi ha prou amb donar un cop d'ull a les diferents queixes que per via
diplomtica alguns estats europeus expressaren al govern espanyol. Cpia d'aquests
documents, amablement cedits per Espanya, poden consultar-se actualment a l'Arxiu Nacional
de Catalunya.

Cataconya 27

L'origen de les protestes governamentals era ben divers i avui sabem que les ridiculades eren
protagonitzades per grups ms aviat reduts, per d'un activisme desenfrenat, decidits fins i tot
a sacrificar les prpies vacances per la causa catalana.

El govern alemany mostr el seu enuig per l'augment de grups de "turistes espanyols" que,
desprs d'ingerir importants quantitats de cervesa, abandonaven els establiments sense pagar,
tot cridant "Viva Espana". La mateixa psicosi creada per la premsa germnica port, a finals
d'agost d'aquell any, a un fet discriminatori que indign algunes organitzacions pro drets
humans: els ciutadans amb aspecte del sud d'Europa havien de pagar l'import de la consumici
abans que fos servida.

En termes de gran contundncia es manifest el govern itali en un fax intern que no tingu,
per, transcendncia pblica:

Volem fer constar, una vegada ms, la indignaci pels esdeveniments que durant tot
l'estiu es repeteixen diriament a les nostres places turstiques, per culpa de sbdits
espanyols. El seu govern coneix de sobres, pels mitjans de comunicaci, a qu ens
referim. Visites a conjunts histrics que sn requerides cada dia per milers de turistes de
tot el mn, com el Duomo de Firenze, sn entorpides pel ciutad espanyol de torn que
simula un desmai en el lloc ms inoport i de ms difcil accs per als serveis mdics (...).
Per tot aix sollicitem una intervenci immediata per part de les seves autoritats, sense
la qual ens reservem el dret a emprendre les mesures oportunes, acompanyades d'una
denncia pblica de carcter internacional.

Pressions d'aquesta ndole portaren el Govern espanyol a posar-se en estat d'alerta respecte al
moviment culista i a iniciar consultes jurdiques sobre la possibilitat d'instruir accions legals
contra els ciutadans que hi participaven, cosa que era realment desaconsellable ja que la
majoria de casos es tractaven eren simples accidents o delictes menors.

Com l'Estat podia jutjar una famlia per haver rentat la roba en el lloc destinat als plats en
diversos cmpings europeus, per ms que se sospits que podia estar confabulada amb altres
quaranta famlies ms, denunciades per idntica infracci?

Davant la dificultat, almenys de moment, d'actuar per una via repressiva, el govern espanyol
opt per la prevenci, amb l'objectiu ms que evident d'acontentar els socis europeus.
Aleshores va nixer una improvisada campanya publicitria, que abast diferents mitjans de
comunicaci espanyols i europeus, sota l'eslgan "Fuera de casa, prtate bien". Especialment
desafortunat fou l'espot televisiu.

Aquesta campanya, una autntic malversament de fons pblics, acab sent retirada pels propis
promotors en adonar-se del seu efecte contraproduent. I s que en lmbit europeu no feia
ms que divulgar el ridiculisme; en lespanyol creava rebuig per part de ciutadans que sempre
havien tingut un comportament adequat, en tant que turistes; i en el catal els anuncis
esdevenien una prova indiscutible que el culisme comenava a donar fruits.

Cataconya 28

Parallelament, al nostre pas, mentre els partidaris del moviment per la ridiculitzaci estaven
immersos en tasques de recerca, d'organitzaci i d'execuci d'activitats, els seus detractors en
canvi- es limitaven a omplir els espais meditics amb opinions crtiques dels histrics successos.

Els que abans criticaven el culisme justament perqu es quedaven les paraules, ara des de les
paraules el tornaven a criticar perqu era excessivament activista.

Anselm Molinero, contertuli professional, express aquest estat d'opini en un d'aquells
espais radiofnics de l'poca on tots els convidats, desprs de reconixer que no sabien de qu
anava l'assumpte, es barallaven per parlar:

Fan, fan i fan... Per no expliquen per qu ho fan. No hem vist ni un trist comunicat
assumint les ridiculades i emmarcant-les en un context o objectius poltics. Quatre ratlles,
ni que sigui... Reivindiquen les accions amb el cul, mai millor dit!

Amb el cinisme que el caracteritzava, Toret torn a provocar el cos a cos amb el ridiculisme a
travs d'un article a la revista "Barrinada", vehicle d'expressi dels intellectuals benpensants de
l'poca. Entre d'altres crtiques, Toret es preguntava:

Quin tipus d'estat obtindrem si una lluita d'aquesta mena triomfs? Qualque ridiculista
hi ha pensat? Un estat de pallassos? -Amb perd d'aquests amables professionals-
Haurien d'anar es nostros fills amb un nas vermell de plstic, un cucurutxo a es cap i un
somriure perpetu a sa cara? Volen convertir es nostro pas en un circ? Quin espectacle
volem donar a es mn? Qu volen, que se'ns conegui com CataCULnya?

Ning no tanc els interrogants de Toret, tot i que hauria estat fcil preguntar-li si era realment
ms seris alliberar un pas a cops de puny i puntades de peu. Lamentablement, s'ha de
reconixer que el pobre Toret sempre pix fora de test.


Cataconya 29

Apartat 7. El ridiculisme aposta per l'acci

Mentre els analistes poltics, professionals i amateurs, opinaven apassionadament sobre el
ridiculisme all on fos -fins i tot als forns de pa-, els voluntaris d'aquest moviment anaven, all
que en podrem dir, per feina.

I s que, en veritat, l'organitzaci d'algunes ridiculades era altament laboriosa i requeria uns
nivells de dedicaci que Du n'hi do. No s estrany que tanta feina deixs aquests homes i
dones amb poca esma per a posar-se a discutir.

Sense allunyar-nos encara de l'mbit del turisme s interessant ressenyar dues activitats ms,
que produren fora impacte.

Una fou l'operaci anomenada entre els culistes "Caravana per la independncia", per que
pblicament fou donada a conixer sota l'eslgan "Pongamos una pica en Flandes".
L'organitzaci de l'acci va anar a crrec dels mateixos protagonistes de la gesta britnica, amb
Bonet al capdavant.

Aix, a principis d'agost una caravana de cotxes i motocicletes -tamb ms contaminants i
sorolloses que les actuals- partia de la ciutat de Valncia amb destinaci Brusselles. A mesura
que passava per capitals catalanes, s'hi anaven afegint vehicles. A Perpiny es comptabilitzaren
ms de seixanta cotxes i una vintena de motos.

Tal com mostren les imatges segents, els vehicles lluen tota mena de distintius espanyols,
com les exagerades "E" que cobrien quasi per complet el vidre posterior de l'autombil. Sobre
el sostre, els cotxes traginaven un rtol on podia llegir-se l'eslgan de la campanya -referit a
Flandes- o d'altres desbordants de patriotisme espanyol, com ara "Espana de mis amores". El
toc de color anava a crrec de les banderetes, espanyoles evidentment, que tots els autombils
duien al davant, com si de cotxes oficials es tracts.

La matrcula amb la M de Madrid, que veieu en pantalla, correspon a un cotxe llogat
expressament per a l'ocasi per l'individu que ara ensenya el cul i que, com es pot apreciar,
anava vestit de torero.

L'objectiu de la caravana, fcil d'endevinar, era captar l'atenci dels europeus en un gest
clarament ridiculista, basat en la suposada reivindicaci de la pertinena del territori flamenc a
l'imperi espanyol.

Per a l'usuari que no hagi superat la UI 4 "L'Espanya Imperial, tela marinera", li recordarem que
Carles V heret de la seva via, Maria de Borgonya, uns extensos terrenys als Pasos Baixos, que
donaven per a diversos milers d'urbanitzacions. Aquest senyor era rei -un ofici sortosament en
extinci i consistent a acaparar antidemocrticament el mxim de poder- al mateix temps de
diferents corones, com ara la castellana amb annexos americans, l'aragonesa amb annexos
italians, etc. Els seus successors van acabar perdent part d'aquest patrimoni, empetitiren els
Cataconya 30

dominis de l'Imperi espanyol. Aix, les places de Flandes les perderen, malgrat tot l'or d'Amrica
invertit, pocs anys abans de l'ocupaci militar de Catalunya.

Els nostres protagonistes, coneixedors d'histria i molts d'ells llicenciats, sembla que volien
posar en evidncia la contradicci que els catalans hagussim de suportar la fallera imperial
espanyola i els flamencs no. A ms, la tria de Brusselles d'entre tot el territori flamenc, no era
gens casual.

Brusselles, a part de seu del Govern de la Uni Europea, era una ciutat polvor pel fet que
essent de majoria francfona es trobava dins del flamant Estat flamenc, acabat d'estrenar
justamant aquell any, desprs de la divisi de l'antiga Blgica. Prou embolic tenien ja a l'ex-
Blgica, amb els flamencs, els valons i la minoria alemanya, com perqu a ms un grup de
pertorbats hi ans a reivindicar la sobirania espanyola.

Se sap que els governs de Flandes i Valnia demanaren explicacions urgents a les autoritats
espanyoles. Desprs, tamb feren el mateix l'Estat francs i l'holands.

Tot i aix, la caravana creu mitja Europa sense gaire pena ni glria i fortament vigilada per
dispositius policials. Sn remarcables els petits incidents que es registraren en diverses
localitats, travessades a altes hores de la matinada. L'estridncia dels clxons i la msica oficial
que presidia la caravana -un tema popular espanyol de l'poca anomenat "Porompompom"-
molest alguns ciutadans que es mostraren poc comprensius i gens acollidors al pas dels
nostres lluitadors.

La nota positiva vingu en all que podrem qualificar de primer precedent de la reacci que el
culisme pretenia provocar en l'Estat espanyol. Aix, Jos Ballestero, diputat i lder del PEE -
Partido de la Espana Entera- efectu unes declaracions en roda de premsa, que pel carcter
histric no tradum, sin que subtitulem:

...el paperina aquell que va sortir l'altre dia per televisi parlant de Carles V i reivindicant
l'espanyolitat de Flandes, i de Npols, i de Siclia, i de mitja ustria i jo qu s ms... no
era un veritable patriota. Se li escapava el riure per sota el nas, que jo ho vaig veure. Tot
plegat s una maniobra separatista que fa mesos que es cou a Valncia i Barcelona... No
ens hem de deixar impressionar, en realitat tots aquests paios no sn espanyols... i ara!

Aquesta darrera frase fou molt celebrada entre els independentistes que veien com riure
comenava a posar nerviosos els espanyolistes i esdevenia una autntica arma d'alliberament
nacional. Amb motiu de l'Onze de Setembre aparegueren samarretes amb la inscripci
"Espanyol? I ara!".

Una altra acci culista, que es dugu a terme aquell estiu, i que illustra la laboriositat i la
complexitat de la tasca desenvolupada pels voluntaris del ridiculisme, tingu tamb per objecte
el turisme, per aquesta vegada en sentit invers. s a dir, no es tractava de viatjar a l'exterior,
sin d'aprofitar per a la noble causa els turistes que ens visitaven.

Cataconya 31

Aquells anys, amb les olimpades relativament recents, Barcelona era fora freqentada per
curiosos d'arreu del mn. Es tractava fonamentalment d'un turisme vid de manifestacions
culturals, devorador de museus, amant de l'art i l'urbanisme.

Ms o menys, l'altra cara del turista de platja que, torrant-se ests sobre la tovallola, no
aixecaria el cul ni per encaixar la m al mateix Dal ressuscitat.

El turista que venia a Barcelona, en general, anava carregat de cmeres de vdeo, de mquines
de fotos i de guies de tota mena. Passejant per la ciutat no era difcil veure un d'aquells turistes
aproximant-se a un vianant barcelon de tota la vida i endinyar-li -amb tota educaci- una
pregunta de l'estil:

-Perd, senyor. Em pot confirmar si aquest edifici s de Bohigas?

A la qual cosa, el barcelon solia respondre amb un somriure corts i una mentida com ara: "Ho
sento, no sc d'aqu", tot encongint les espatlles.

Realment, el nivell d'informaci d'aquests turistes era envejable i la disposici a badar
infinitament major que la de molts catalans que tenien el temps ms que just per anar de casa
a la feina i viceversa.

Aquesta nsia per conixer, del turista cultural, fou tamb aprofitada pels ridiculistes. A mitjan
agost aparegu una guia turstica, que era venuda al carrer per voluntaris culistes. Per poc ms
de tres euros actuals, el visitant curis podia adquirir una guia titulada Barcelona oCULta: el que
no surt a les guies. Noms en angls, se'n vengueren ms de cinc mil exemplars.

Deu dies desprs, el govern espanyol orden a les autoritats autnomes catalanes que
perseguissin la venda d'aquestes guies. Pel que es veu, diverses ambaixades havien expressat
les seves queixes pel malestar que despertava en els turistes la informaci aportada per les
guies.

Un reportatge televisiu mostrava el poc entusiasme amb qu alguns visitants acollien la guia
culista. En la part inferior de la pantalla teniu subtitulades la traducci de les seves declaracions.

Klaus von Pikantt, turista alemany: "Un merda. s indignant... Vaig comprar la guia per
conixer millor els espanyols i ho he aconseguit! Quina cara tan dura... Miri, vaig llegir
all del refresc tpic, no t'estiguis de prendre'l i tal... doncs li vaig dir a un cambrer posa'm
un malparit comtu i el carallot va intentar agredir-me. No rigui, no t grcia...".

Olga Molotova, turista russa: "Al principi no sabem qu passava, la gent reaccionava
estranyament. Per ahir, la meva famlia i jo vam descobrir amb tristesa que el vocabulari
de les ltimes pgines era ple d'incorreccions. Havem estat dient p, pensant que
significava s, i porc, per no. Mare meva, el meu marit fa una setmana que dna les
grcies amb la frase toca'm els ous. Quina vergonya!".

Cataconya 32

Akira Tanoka, turista japons: "Aquesta guia m'ha fet perdre el temps amb beneiteries.
Vaig estar buscant el castell encantat que constantment apareix i desapareix. Pgina
dotze. Desprs de dos dies ininterromputs de recerca, he trobat un rtol en el seu
emplaament que deia Fes-te fotre, el castell ha desaparegut. De rbia, he partit el rtol
d'un cop de taekwondo. No hauria obrat igual vost?".

En el mateix reportatge es recollien imatges d'una crrega policaca contra un grup de turistes
que creien que els mossos d'esquadra -policia de l'autoritat autonmica- els vetava l'entrada a
un amfiteatre rom. Segons la guia, l'amfiteatre es trobava sota mateix de la plaa Sant Jaume i
s'hi accedia a travs del Palau de la Generalitat. El llibre ja advertia del carcter reservat de les
restes arqueolgiques i oferia la contrasenya que calia dir al policia per poder passar: "Sers
cabrons!".

Per no tot eren desgrcies al voltant de "Barcelona oCULta". Una coneguda casa de barrets de
baix les Rambles va fer el seu agost, mai millor dit, arran d'una informaci de la guia. Desenes
de turistes, japonesos en la majoria, hi acudien diriament amb el llibre entre les mans. Mim,
un transvestit de l'poca, recorda l'ancdota:

Venien molts xinets cada dia, i tots trucaven el timbre i preguntaven "Gaud?". La
mestressa, que era molt catalana ella, estava contenta perqu veia que els estrangers
aprenien catal; i catal correcte, no com nosaltres que diem disfrutar... Doncs b, els
empenyia cap a dins i ens ho muntvem de primera. Un dia vam tenir al pis ms de
setanta clients! La majoria marxaven contents i ens feien fotos i tot! Per tamb n'hi
havia de poc agrats, que acostumaven a ser els que portaven nens. Grcies a un
d'aquests ens vam assabentar que la guia explicava que en aquell pis havia viscut Antoni
Gaud i que s'hi conservaven plnols i no s quantes coses ms. Tot mentida podrida.
Cataconya 33

Apartat 8. Factors que permeteren el desenvolupament de la nova lluita

L'agost es va acabar, per el ridiculisme continu, i amb una fora creixent. De la mateixa
manera que en el seu naixement assenyalrem el desconcert i la incomprensi que cre la nova
estratgia en l'adversari com una clau d'xit, analitzarem ara alguns factors que permeteren el
seu creixement generalitzat.

Si b no es pot definir la ridiculitzaci com un moviment poltic fortament estructurat, s podem
parlar ja en aquells moments d'uns certs nivells d'organitzaci, basats en la participaci popular
oberta, de base territorial.

A principis de setembre, amb els bons resultats obtinguts mitjanant les campanyes turstiques,
hi ha constncia de l'existncia d'una seixantena d'assemblees locals i comarcals que aplegaven
els militants culistes de cada zona.

A ms a ms d'inCULcar -transmetre i expandir el missatge culista-, aquestes assemblees
possibilitaven l'aparici de noves idees d'acci que es debatien, es planificaven, es duien a la
prctica i, posteriorment, se'n valoraven els resultats.

Si b la participaci organitzativa era fora reduda, l'activitat prctica es nodria de molts
simpatitzants que collaboraven amb les ridiculades, buscant simplement passar una bona
estona. s de justcia reconixer que no tots els voluntaris ridiculistes tenien clar l'objectiu dels
actes reivindicatius. Com aquell quiosquer de les Rambles, molts s'hi afegien nicament per
divertiment. Sense dubte, aquest s un dels primers factors d'xit del ridiculisme, tal com
oportunament assenyala el socileg mexic Alfonso Domingo Pitorro en l'obra Los del culo al
aire.

La manca d'una direcci formal o d'uns lders pblics, constitueix el segon factor d'xit, segons
han coincidit a remarcar tots els investigadors del procs d'emancipaci catal. Ben al contrari
del que els moviments de transformaci social havien postulat al segle passat, el ridiculisme ha
mostrat com es poden fer lluites d'alliberament sense un nucli dirigent o d'avantguarda.

Encara ms, si haguessin existit aquests lders, el moviment de la Doble Ce no hauria arribat ni a
l'adolescncia. Hi ha proves documentals, avalades per testimoniatges personals, que les forces
d'ocupaci espanyoles tenien ordres d'arrestar tots els dirigents culistes que intervinguessin en
mtings, amb motiu de la commemoraci de l'Onze de Setembre.

Es tractava d'una resposta repressiva que havia de liquidar d'arrel -engarjolant els idelegs- tota
aquesta estranya forma d'intervenci poltica. La mesura sembla que gaudia del vist-i-plau dels
partits representats en el Parlament autonmic, que veien el culisme com un competidor que
podia marcar gols amb unes normes de joc fins a aleshores desconegudes. Una mena de
competncia deslleial.

Casimir Juventany, secretari general del SiS (Som i Serem), partit majoritari de l'autonomisme
principat, fu unes declaracions a la televisi, on trencava l'ambigitat del regionalisme catal
Cataconya 34

respecte al ridiculisme i que per alguns va ser l'ullet a l'autoritat d'ocupaci per engegar el pla
repressiu:

Al principi ens podien haver fet grcia aquesta gent, una mica estrafolria... Per ara no.
Hem de ser ferms. Si volen fer poltica: que donin la cara -no el cul- i que participin en les
eleccions democrtiques. Com ho fem els altres. Si no, que pleguin! I si no pleguen els
hem de fer plegar, perqu si continuem aix vindran els de Madrid i ens faran a tots una
cara nova! I amb ra!

L'operaci policial, amb el nom secret de "CULatazo" (cop de culata), no don resultat pel
simple fet que els dirigents no aparegueren pblicament. I no per precauci o per no s qu,
sin simplement perqu no existien.

La grcia del ridiculisme s que sense representants, coordinadors o d'altres eufemismes usats
en poltica per designar els manaires, el moviment tenia una gran vitalitat i desplegava una
tasca poltica enorme. En el mateix Onze de Setembre, milers de culs airejats desfilaren pels
carrers, fent que les manifestacions independentistes fossin recollides per la majoria de mitjans
de comunicaci del mn, si ms no en l'apartat de curiositats. No s estrany que la
convocatria independentista d'aquell Onze fos l'antiga consigna "Espanya ens fa anar de cul".

El tercer factor que afavor l'expansi de l'estratgia culista rau en l'atomitzaci organitzativa de
carcter geogrfic, a qu ens referem abans. La multitud de petites assemblees conegudes pel
castellanisme de grupsCULS la nostra llengua estava molt contaminada aleshores-, va
possibilitar el descobriment de centenars d'actuacions diferents, d'iniciatives locals no solament
innovadores o originals, sin a ms fortament arrelades al medi i adequades a les condicions de
cada zona. Algunes, les ms significatives, seran comentades en apartats posteriors.

L'existncia d'mbits organitzatius de coordinaci, com ara comits regionals -i no diguem una
direcci nacional-, hauria castrat moltes d'aquestes iniciatives en busca de propostes
unificadores, homogenetzadores i suposadament vlides arreu. Una direcci segur que hauria
creat campanyes generals de forada posada en marxa en tots els pobles, encara que no
s'adiguessin gens amb la seva realitat.

De fet, aquesta autonomia organitzativa extrema permetia la concreci de la lluita ridiculista a
les caracterstiques reals de cada barri o poble, cosa que garantia en gran mesura el bon
resultat de les accions.

Realment els diferents grupsculs no estaven coordinats entre ells? No existia ni tan sols un
trist butllet que informs de les tasques desenvolupades per les diferents assemblees? Es
preguntar l'usuari perspica o el ciutad d'una naci encara ocupada.

Doncs no. No calia. La resposta la trobareu en el fragment del vdeo: "Ridiculitzaci, la via
catalana d'alliberament nacional", en el qual l'historiador Josep-Llus Palau en persona ofereix
una explicaci que pot servir molt b com a resum del que s'ha dit fins ara. A veure si prestem
atenci:

Cataconya 35

Els culistes tenien un objectiu: la independncia; tenien una estratgia nova: la
ridiculitzaci de l'estat ocupant fins que aquest conceds l'objectiu proposat; i tenien una
tctica: l'activisme permanent dels grupsculs.

Per compartir objectiu, estratgia i tctica no era prou per donar la cohesi suficient
que requeria el moviment. Un altre element d'efecte cohesionador i que permet
actuacions d'mbit general o nacional ms o menys coordinades, fou el paper dels
mateixos mitjans de comunicaci. El ress que televisions, rdios o premsa feren de
l'activisme ridiculista -sovint pel seu carcter inslit o curis- serv com a vehicle
d'informaci que arribava a tothom i com a instrument d'avaluaci del resultat de les
prpies actuacions: una bona ridiculada era aquella que arribava a l'enemic a travs dels
seus propis informadors.



Cataconya 36

Apartat 9. Una tardor calenta

La tardor del 2000 signific l'explosi de l'activisme ridiculista, en abandonar l'mbit turstic,
preferentment usat fins aleshores, i diversificar el tipus d'actuacions.

En aquest apartat, comentarem com els mitjans de comunicaci de l'poca recolliren diferents
ridiculades que hem seleccionat, entre centenars, amb el propsit d'illustrar la riquesa i
l'heterogenetat de la nova forma de lluita independentista.

Aix, pel 12 d'Octubre -una festa espanyola en la qual se celebrava la hispanitat i altres valors
poc democrtics- el moviment de la Doble Ce convoc manifestacions a les principals capitals
catalanes, sota la consigna "Espana, imperio de narices".

Els manifestants, en un ambient clarament festiu, exhibien nassos de plstic -vistos per davant-
i culs naturals o sinttics -vistos pel darrere. Les agncies internacionals de notcies recolliren el
fet estrambtic, per posant per primera vegada al descobert l'autntic fons de la reivindicaci.
El corresponsal de "PP News" deia:

No es deixin enredar, no s el que sembla. Aquesta gent, sota l'aparena de nacionalistes
espanyols radicals, en realitat estan participant en una activitat anti-espanyola. Com ho
senten. Tots ells sn catalans -habitants d'una rea que pren com a capital Barcelona-
que pretenen posar a prova el sentit del ridcul de l'Estat espanyol perqu aquest els
concedeixi la independncia. Una nova i estranya forma de segregaci nacional que,
sincerament, no acabo d'entendre i que dubto molt que pugui arribar mai a donar
resultats.

En aquell mateix mes d'octubre, aparegu al mercat un disc compacte amb unes castanyoles en
forma de testicles a la portada i unes lletres grans que deien: "Contribucin catalana a la
msica nacional espanola". Ms avall es podia llegir tamb: "Superacin definitiva del conflicto
lingstico cataln".

L'import redut del CD, contribu sens dubte a augmentar-ne les vendes. Per increble i absurd
que sembli, en aquella poca la gent comprava coses intils, mentre fossin barates. Hi havia fins
i tot establiments dedicats exclusivament a la venda d'aquests objectes, tot a cent pessetes, la
meitat d'un euro actual.

El ress que el disc obtingu en els mitjans de comunicaci li atorg gratutament una
campanya publicitria que mai haurien pogut dissenyar els seus promotors. Els primers en
parlar-ne foren la cadena espanyola de televisi privada Tele Doy:

Vet aqu una nova gracieta de l'autoanomenat moviment per a la ridiculitzaci. En
aquesta ocasi es tracta d'un compacte que ha aparegut aquests dies al mercat.
Presentant-se enganyosament com una antologia de la msica espanyola que es fa a
Catalunya, no cont ms que coses com les que a continuaci sentiran:
Cataconya 37


-Huuuuuuarrrrc! Arrrc! Ehhhhrrrrrrrrrrrrrr... errc!

Ho han sentit b: eructes. Quatre minuts i mig ininterromputs de nauseabunds i
fastigosos rots. Ja poden vosts fer-se una idea de per on va el tema segent que es diu
Instrumentos de viento.

Un cop escoltat el compacte -els escassos, per alhora eterns tretze minuts- es podia
comprendre el seu baix cost econmic. Al concert d'eructes el seguia un de ventositats; a
continuaci, un de sons preparatoris a l'escopinada i finalment -el smmum de la repugnncia-
un esclat de vmits. Tot plegat, extremament repulsiu.

Malgrat aix, hi hagu qui trob elements de valor a la simfonia. El clebre msic angls Fred
Winter, que acabava d'arribar a Madrid per a fer una petita gira, declar:

Aquest CD pot despertar inters internacional per la msica espanyola. Cont algunes
sonoritats interessants i sobretot revoluciona la msica popular en obrir-la a instruments
universals, que ms o menys tothom sap tocar. Aquest disc, democratitza la msica... fa
que tots ens sentim msics. Sabent tocar quatre instruments, ja es poden fer cosetes!

Les paraules de Winter van ser una galleda d'aigua freda en els sectors influents de la cultura
espanyola. Les pressions desencadenades pel que digu, li costaren ms d'un insult i la
cancellaci dels tres concerts que havia de fer a Espanya.

Avui se sap que Winter actu per solidaritat amb la causa catalana -de la mateixa manera que
anys abans ho havia fet amb la irlandesa- i que en realitat pensava que el compacte era la cosa
ms abominable que mai s'havia gravat. Com tothom.

Tot i que els partits espanyols no volien obrir cap polmica entorn a les culades, perqu
entenien que aix feia el joc al ridiculisme, el Partido de la Espana Entera (PEE) intent portar
una proposta al Parlament en la que instava la cambra a retirar el compacte del mercat.

El text, "Vergenza", fou publicat ntegre a Puerta del Sol en un exemplar on des de l'editorial
del rotatiu es recordava als catalans, en to amenaant, que "quien rie ltimo rie mejor".

El CD no fou, per, retirat del mercat i, un cop passat el rebombori, les vendes baixaren en
picat. De fet, el grupscul que el fabricava hagu dempassar-se set-centes cpies quan el
producte perd l'inters comercial dels distribudors.

Com a dada curiosa, hi ha constncia que durant mesos el CD fou utilitzat en discoteques
europees, i tamb espanyoles, com a mad-mix. El mad-mix era una moda de l'poca que
consistia en barrejar melodies dolentes per obtenir sons encara pitjors.

L'mbit esportiu tamb es mostr molt adient per a les accions culistes. Si ja des d'un primer
moment aparegueren culs en suport a la causa independentista entre el pblic dels encontres
esportius, ben aviat comenaren a crrer individus que es llenaven a la gespa en pilota picada.
Cataconya 38


Aquesta prctica, coneguda amb l'anglicisme de streaking, fou profusament utilitzada com a
forma de protesta als anys 70, en plena efervescncia del moviment hippy. A finals de segle,
per, en la lgica del ridiculisme, l'streaking era simplement considerat com a culisme radical.

Fou justament en el mn de lesport on per primer cop alg assum pblicament la condici
ridiculista. En una competici, celebrada aquell mateix mes a Alemanya, Joan Macarulla guany
la medalla d'or dels cent metres esquena, categoria masculina. Un cop al pdium, Macarulla
don quelcom ms que la cara per la nostra llibertat. Avui, Director General de Promoci de
l'Esport, ens recorda la gesta:

En aquella poca, jo era molt jovenet i molt idealista. Formava part del grupsCUL del
Segri i vaig jurar als meus companys que si quedava primer, al pdium m'abaixaria el
banyador. Anys abans, els esportistes del "Black power" havien fet una cosa semblant,
per ms refinada, alant el puny.

Hi havia un austrac, un tal Walheim, que feia molt millor marca que jo. Per tant, sabia
que guanyar era un somni. Per vs per on, el dia de la competici el tal Walheim va tenir
unes indisposicions i jo vaig quedar primer. No s que em vulgui treure mrit a mi mateix,
ja se sap que sempre guanya el millor... Per diguem que vaig tenir una xamba de
campionat.

Aix s que vaig complir la promesa: quan em van donar la medalla, vaig fer mitja volta i
els vaig ensenyar lanatomia foradada. Les imatges van fer la volta al mn i vaig haver
d'explicar a diversos periodistes que aix ho feia perqu m'obligaven a competir en
l'equip espanyol, essent jo ms catal que una barretina. De fet, ja ning m'oblig ms a
formar part de l'equip espanyol. La cosa va estroncar per complet la meva carrera
esportiva.

Per no me'n penedeixo. Si no ho hagus fet, tampoc crec que hagus arribat ms amunt
i ara ning no se'n recordaria de mi. Havent-ho fet, mira: surto en uns quants llibres
d'histria i puc viure de l'esport. No s com vols que t'ho digui...

Aquests fets passaven en els mateixos dies en qu el culisme utilitzava per primera vegada, i no
pas ltima, la xarxa Internet per als seus propsits. Internet era una rudimentria i limitada
xarxa informtica que connectava escassament un centenar de milions de persones.

En les pantalles dels ordinadors, podia llegir-se un manifest, que sota el nom All que vamos o
We go but now -segons la versi idiomtica que es tris- advertia els ciutadans americans de la
imminent "reconquesta" del continent, per part dels espanyols. En l'escrit, fora llarg i ple de
mala bava, s'insistia una i altra vegada en la idea que els espanyols havien descobert Amrica i
que Amrica, doncs, no existiria sense ells. Al mateix temps admetien alguns errors -qualificats
de tcnics- comesos durant la colonitzaci, i s'assegurava que no tornarien a passar en aquesta
propera segona oportunitat.

Cataconya 39

Preguntat el president del govern espanyol sobre l'origen d'aquest text amenaador, contest
amb un contundent: "Pero hombre de Dios, no ve que esto es ridculo?". Certament que nera.
Cataconya 40

Apartat 10. Novembre, l'espectaCULaritat

Si l'octubre havia significat la instauraci d'una tardor calenta on el ridiculisme actuava en
diferents mbits i era assumit pblicament per persones amb noms i cognoms, com el cas de
Macarulla, el novembre signific el mes de l'espectacularitat ridiculista.

A continuaci us oferim unes imatges preses per un vdeo afeccionat de l'poca. Us advertim
que el contingut exposat pot ferir la vostra sensibilitat, si en teniu. Podeu prmer la tecla de
plegament d'exemple, si la vostra conscincia us ho demana. Si no ho feu, desprs no us
queixeu. Aqu les teniu:

La trentena de persones que veieu, joves la majoria, celebraven d'una forma un xic
particular la "festa de la castanya". I diem particular no pas pel carcter privat o reservat
de l'esdeveniment. Com podeu veure l'acci es desenvolupa en un escenari molt
cntric: enmig de la Plana de l'Om, a Manresa.

Els actes sexuals dels joves -les castanyes- foren tolerades per les autoritats que no
reprimiren l'acci, per evitar concedir-li encara ms propaganda.

El comandant en cap de les forces d'ocupaci espanyoles, que es mirava l'esdeveniment
amb tot detall, coment a les cmeres de la televisi autonmica:

-"No tenim ordres de dissoldre'ls. Serien les nostres castanyes contra les d'ells; i
guanyarem nosaltres segur. A ms, no fan pas mal a ning, ms val fer l'amor que no la
guerra! Ens limitem a acordonar la zona per evitar l'accs als infants; i simplement
observem... ndia, aquella titi d'all ja va per la tercera castanya! I mira que porta un
pentinat horrible!".

Els mitjans de comunicaci recolliren extensament l'orgia popular, que dur quasi cinc hores,
durant les quals la indivdua a qu feia referncia lagent no par de cardar. La premsa
espanyola subratll el fet que l'equip sencer de la televisi autonmica s'acabs afegint a la
festa.

L'escomesa fou tal que la mateixa direcci de l'ens televisiu hagu de fer una nota pblica on
aclaria el carcter estrictament personal de la conducta dels seus reporters, un cop finides les
responsabilitats professionals. A ms, lamentava el robatori, entre quiqui i quiqui, d'una part de
l'equip de la unitat mbil i feia una crida als ridiculistes a reposar-lo.

Malgrat l'xit de la "Castanyada popular", pel ress obtingut en l'mbit meditic, tamb es
produren reaccions de crtica, fins i tot entre sectors simpatitzants del moviment per la
ridiculitzaci. Mossn Pallars, escrivia a la revista comarcal Ora et labora":

... aix no s lluitar per la independncia. Aix sn quatre degenerats que amb un "aqu
val tot" aprofiten per llenar-se a pecar desesperadament. Busquen el seu plaer personal,
Cataconya 41

no la nostra llibertat collectiva. De veritat es pensen que Espanya ens donar la
independncia comportant-nos com a animals? Aix no s ridiculisme, aix s
simplement ridcul. Una cosa de bojos, vaja.

El que s que es fu passar per boig, poc dies desprs, va ser Domnec Sanchs. L'home, enfilat
dalt del Miquelet, el campanar de la Catedral de Valncia, amena repetidament de
precipitar-se des dels ms de cinquanta metres d'alada del conegut edifici, al crit "Que salte,
que salte!".

Ni el megfon de l'alcaldessa de la ciutat, ni la germanor all congregada -molts d'ells per la
morbositat de presenciar una mort en viu- no impediren que Sanchs salts, tres hores ms
tard, just quan els periodistes havien desplegat tots els seus estris.

Per el suposat sucida no caigu sobre els matalassos dels bombers. Tal com mostra la
fotografia -reproduda l'endem en tots els diaris-, Sanchs qued penjat amb una corda de
ponting, un estpid esport de risc molt de moda en aquells anys.

Testimonis presencials comenten que en aquells moments de sorpresa, els all reunits optaren
per tres opcions d'exclamaci: Oooooh! -com a decepci-; Bahhh! -com a menyspreu-; i In-de-
pen-dn-ci-a! -com a suport. s lamentable que ning no aplauds o manifests la seva alegria
en veure finalment estalviada una mort tan cretina.

Els crits d'independncia provenien dels companys del grupsCUL de Sanchs. En sentir-los, el
fals sucida s'encar a la paret del campanar i s'arri pantalons i calotets.

Un altre exemple, el tenim el diumenge segent, a Girona, on el ridiculisme mostrava al mn
que estava disposat a utilitzar tots els recursos a l'abast per tal d'aconseguir els seus objectius.
Sota l'eslgan "La llibertat comena a casa", els voluntaris culistes impulsaren una campanya
amb la finalitat d'alliberar tots els animals domstics "empresonats a les nostres llars", segons
resava el manifest avui exposat al Museu d'Histria de Catalunya.

L'acte d'alliberament, que tingu lloc precisament a la plaa de la Independncia, tingu una
mplia resposta popular i gaud d'una excellent cobertura dels mitjans de comunicaci
ineternacionals, especialment dels francesos.

Joana Rovira, ridiculista convenuda, reviu per a nosaltres aquella jornada:

L'acte com a tal va anar molt b. Recordo que la televisi francesa, que agafvem a casa,
digu que els catalans allibervem els animals per deixar en ridcul els espanyols, tan
amics de maltractar-los. Ho deien sobre imatges de curses de braus.

Ara b, en la cosa personal, l'acci tingu un alt cost emocional. Jo per exemple vaig
donar la llibertat al Picat, un gos de raa, i a dos periquitos. El Picat va saber arribar a casa
al cap de tres dies, per els ocells moriren, prcticament als meus morros, devorats pel
gat de la vena.

Cataconya 42

Aquesta, tal com veurem ms endavant, no seria pas la darrera vegada que el ridiculisme
implicaria els animals en la seva lluita. A ells tamb, pobres bestioles, els devem la nostra
llibertat com a poble.

Per per animalades les del grupsCUL de Sants. Aquest nucli, que es mostr molt actiu durant
tot el procs d'emancipaci nacional, inici un tipus d'acci que s'anava repetint cada quinze
dies i que per les seves caracterstiques atreia granment l'atenci dels mitjans de comunicaci i
feia del ridiculisme notcia permanent.

La primera d'aquest seguit d'accions tingu lloc a la neurlgica estaci de la Xarxa Catalana de
Trens (XCT), en aquella poca de RENFE, situada a l'esmentat barri barcelon.

Els fets anaren aix: en una hora punta, i l'estaci plena de gom a gom, un pistoler embogit
dispara sobre diverses persones que automticament es desplomen a l'andana. Els usuaris
abandonen l'estaci enmig d'una desbandada de pnic.

Aprofitant el caos i dissimuladament, l'agressor i les vctimes -aparentment acabades de pelar-
fugen tamb de l'escenari. Minuts desprs, policia, ambulncies i periodistes arriben a la zona.
Desenes de testimonis presencials donen fe del tiroteig i dels pobres desgraciats que han vist
palmar. Hores ms tard, la policia -amb suport del departament cientfic- reconeix no haver
trobat ni rastre de l'assass ni, ms estrany encara, dels cadvers.

Els que haurien d'estar morts, ho estan per de riure, tot seguint les notcies per rdio i
televisi. El de la pistola, de salva evidentment, ja planeja la propera acci.

El grupsCUL de Sants actu posteriorment a llocs molt diversos, sempre plens de gent: al parc
d'atraccions del Tibidabo, a un popular hipermercat, a una sala de cinema, a un centre
comercial, a una coneguda discoteca, a l'aeroport... No sempre les accions tingueren xit. Per
exemple a Port Aventura, la gent cregu que formaven part del show per als visitants i
aplaudiren calorosament la representaci.

Si b s evident que els culistes de Sants s'ho passaven d'all ms b amb aquests saraus,
haurem de preguntar-nos com s'ho prenia l'espectador, que s'hi veia accidentalment
embolicat. Salvador Roig aporta la seva vivncia:

Mira, jo era al zoolgic amb la dona i els nens. Espervem que comencs l'espectacle dels
dofins i de sobte vam sentir crits, corredisses i trets de pistola. No ens ho vam mirar gaire
i vam fotre el camp corrents, com tothom. Ara, el poc que vaig veure, molt b. Molt
professional. Al paio que tenem a prop li sortia sang i tot, suposo que d'aquesta artificial
o de pellcula. I nhi va haver un que va caure a la piscina. Vaja, una bona representaci,
tu.

Quan rem al carrer, alg li va dir a la dona que tot plegat era cosa dels ridiculistes. I res,
all ens tens fins que va venir la bfia, per collaborar. Els vam enredar sense estar-nos de
res. La meva filla gran els va dir que un portava una metralladora gegant. Que anessin
amb compte!
Cataconya 43


(...) No, pels nanos no vaig patir gens. Ans al contrari: s'ho van passar d'all ms b. Has
de pensar que en aquella poca, ells veien molta violncia a la tele. Sobretot a
l'espanyola. I a ms, van comprendre que aquells senyors feien teatre per la nostra
llibertat.

Realment, aquestes accions -per poca simpatia que avui ens puguin despertar- van tenir
aleshores una gran efectivitat. L'Estat espanyol feia un ridcul intern i extern espants davant
d'aquests fets violents, que forosament havia d'atendre -destinant recursos materials i
humans-, per que mai no tenien el final que la policia hauria desitjat. Els informes de les
investigacions -que poden consultar-se a l'Arxiu Nacional- quedaren sempre sense tancar, amb
la frase: "Acci ridiculista atribuda a l'Escamot Pim-pam-pum".


Cataconya 44

mbit d'interacci 2. Control de l'atenci. Marqueu amb el cursor la resposta correcta.

Qu s el "noquejament culista"?
-una tcnica futbolstica d'aturament de la pilota
-batre l'adversari amb una ventositat
-un factor clau de l'xit ridiculista
-fer "noc-noc" amb lanus

Amb quin nom fou coneguda pblicament la "Caravana per la independncia?
-Espana de mis amores
-Pongamos una pica en Flandes
-Pongamos que hablo de Madrid
-Bonanza

Els factors d'xit del moviment ridiculista foren:
-noquejament, divertiment, absncia de lders i atomitzaci organitzativa
-atomitzaci organitzativa, absncia de lders, divertiment i noquejament
-absncia de lders, noquejament, atomitzaci organitzativa i divertiment
-qualsevol de les anteriors, home

Qui escrigu la frase "Aix no s ridiculisme. Aix s simplement ridcul. Una cosa de bojos, vaja"?:
-Mossn Saltarn
-Alfonso Domingo Pitorro
-Mossn Pallars
-Fred Winter



Cataconya 45

Apartat 11. Desembre congelat

L'ltim mes de l'any, paradoxalment el de l'entrada de l'hivern i l'arribada del fred, va mantenir
la mateixa tnica in crescendo en l'escalfor del clima poltic. Per ser exactes, les coses es
comenaven a posar molt i molt calentes. Els ambients poltics de Madrid es mostraven
preocupats pels esdeveniments que s'anaven repetint a l'est del que ells s'obstinaven a
considerar territori espanyol.

El mateix u de desembre, com buscant un cop d'efecte, el president del govern espanyol,
Aurelio Jimnez, convoc els representants de les comunitats autnomes de les Illes, Pas
Valenci i Principat en una reuni de carcter urgent, a Madrid.

La notcia fou acompanyada del reconeixement d'una trobada de caracterstiques similars
celebrada el mes abans. Pels evidents escassos resultats de la reuni anterior i per tal de
revestir l'actual de la mxima aparena extraordinria, s'anunci que en aquesta ocasi la
trobada seria presidida pel rei d'Espanya en persona.

La roda de premsa posterior deix entreveure que la cimera hispano-catalana no havia
obtingut grans resultats. El president espanyol s'expressava amb aquestes paraules que us
subtitulem:

Com saben, la matria a tractar ha estat l'actual focus de rebelli humorstica de carcter
poltic que es viu en aquestes comunitats autnomes. (...) He de transmetre al conjunt
del poble espanyol un missatge de serenitat i pacincia davant les tristes notcies que ens
arriben cada dia; i sobretot insistir una vegada ms que els "graciosos" no aconseguiran
res amb aquests mtodes. Mtodes a ms, que, lluny de posar en ridcul Espanya, els
mostra a ells com uns veritables pallassos.

Avui coneixem, almenys parcialment, el desenvolupament d'aquella reuni a travs de les
memries de Tic. El president autonmic el recull aix:

(...) aquella estirada d'orelles va ser un fracs. La premissa de la qual partia Espanya era
falsa. Jimnez creia que nosaltres controlvem el ridiculisme, i aix no era pas veritat.
Pretenia que desmobilitzssim la societat civil a canvi d'unes contrapartides, algunes prou
interessants. Per nosaltres no podem assumir aquesta responsabilitat. Ells no ho
entenien.

Quan insistien una i altra vegada a recordar-nos les culades, va haver un moment que a
mi se m'escap el riure. Van interpretar la meva rialla com un gest de suport a la
ridiculitzaci i, automticament, van aixecar la sessi. Llavors vaig comprendre que, a
partir d'aquell dia, davant dels espanyols no podrem ni somriure.

De la criminalitzaci de l'humor que apunta Tic ens ocuparem ms endavant. De moment
hem de dir que el govern espanyol, sabent-se sol en la lluita contra el ridiculisme, "estimul" la
Cataconya 46

creaci de la plataforma "Espana Seria" que convoc el dia 6, festa de la Constituci Espanyola,
una concentraci al Parque del Retiro, sota la consigna "No haces ninguna gracia". Malgrat els
autobusos arribats de diferents punts de l'Estat, la congregaci apleg poc ms de mil persones.

Mentre, les ridiculades s'anaven multiplicant a Catalunya. Prova d'aix fou l'extensi en l's del
bottombra. Anys enrere, i en reacci al wonderbra, la indstria de la moda havia presentat el
bottombra, un calotet o calceta aerodinmica amb uns coixinets a la part del darrere que
remarcaven la forma del cul del seu portador o portadora. L'invent, que havia passat
desapercebut, fou rellanat al mercat catal i obtingu, en ple auge del ridiculisme, una gran
acollida.

El fred de l'hivern, poc engrescador d'anar ensenyant el cul pel carrer, i les ganes de molts
catalans i catalanes de dur un smbol que els identifiqus amb la nova lluita independentista, va
fer que els bottombra es venguessin com xurros. Ja no calia dur cap pin a la solapa.

Sense dubte, aquesta comoditat d'identificar els ridiculistes pel carrer va permetre que aquest
moviment s'estengus en fer-se ms pblic i, sobretot, en possibilitar que els seus membres es
coneguessin amb ms facilitat. Era com descobrir que el ve de sota casa tamb era
independentista en veure el cul que se li havia posat d'un dia per l'altre.

s justament en aquests dies on t l'origen la popular i barroera dita: "Ets independentista o
t'has cagat?".

Per no tothom tenia por del fred. Els Allots de Menorca, ho posaren de relleu. s conegut el
boom que havia experimentat el fet casteller a la darrera dcada del segle passat. La
retransmissi televisiva de les diades castelleres; l'aplicaci de la informtica a la construcci
d'aquestes torres humanes; ls dequips de protecci dels gladiadors culturals; o l'aparici
d'espnsors, com ara marques de tabac que l'anxaneta mostrava en coronar el castell havien
produt una millora tant quantitativa com qualitativa d'aquesta manifestaci tan sentida del
nostre folklore.

La formaci de colles en noves zones -com els Collegues de la Seu, els Ximples de Borriana o els
Matats de Vinars- n's un exemple. Com tamb ho s la consecuci de castells com la torre de
deu i sa mare (de l'anxaneta), el cinc de deu o el pilar de nou amb folre i manilles, que avui ens
poden semblar construccions corrents, per que aleshores representaren fites insuperables.

Doncs b, en la retransmissi televisiva de la diada castellera de Santa Brbara, els Allots de
Menorca carregaren un castell en el qual els seus components, que prviament s'havien
descordat intencionadament els pantalons, s'anaren quedant en una mena de tanga, a mesura
que pujaven els components de sobre.

L'anxaneta, un cop dalt, abaix els pantalons de l'aixecador i s'arri els seus, just abans de fer
l'aleta. La plaa s'inund d'aplaudiments.

Cataconya 47

Un cop descarregat el castell, foren molts els afeccionats que mostraren el seu suport als Allots
culistes, abaixant-se tamb els propis pantalons, amb la seguretat que les cmeres de televisi
es farien ress del succs. I aix fou.

La imatge d'aquelles natges premudes, fent fora i mantenint l'equilibri, foren vistes per ulls de
tot el planeta. El diari nord-americ "The Backyard", especialitzat en temes internacionals,
cops tota la transcendncia de l'esdeveniment:

Si ells han decidit donar suport a l'estratgia ridiculista d'alliberament nacional, els
espanyols ja han begut oli. Perqu les torres humanes representen l'expressi ms
profunda de la manera de ser del poble catal. Simbolitzen l'esfor, l'empeny persistent i
el sentit de sacrifici collectiu per arribar a assolir una fita. I pot ser que la independncia
de Catalonia sigui aquesta nova fita.

La connexi del ridiculisme amb les manifestacions de cultura tradicional no es limita
nicament als castellers. En aquell mateix mes, sense anar ms lluny, la construcci dels
pessebres nadalencs fou tamb hbilment aprofitada pels culistes.

Hi havia una figura del pessebre, la que ms agrada als infants, que aquesta vegada atreia
l'atenci tamb de molts grans, en veure en ella una representaci simblica de la lluita
ridiculista, si ms no de forma esttica. Ens referim, bviament, al caganer.

Una vegada ms el moviment ridiculista no improvisava. Diversos grupsCULs havien preparat
a conscincia una autntica campanya de promoci d'aquesta figura, mai millor qualificada,
smbol de bona sort.

Des de principis de desembre aparegueren anuncis, en la premsa i la rdio, que insistien en el
carcter popular d'aquest personatge i el presentaven com un emblema de la nova forma de
lluita. La campanya "Caguem-la, fem el ridcul!" anava acompanyada del disseny i producci de
diversos models de caganers.

Val a dir que la indstria de la joguina, vei rpidament el tema com un fil d'or i aix fu que
se'n multipliqus l'oferta. Encara grcies d'aix, perqu la producci dels grupsculs es vei
desbordada per la demanda dels grans centres comercials, tal com ho explica Glria Montllor,
aleshores cap de vendes d'uns importants magatzems:

Aquell any la venda dels "caganers" va ser increble. Tocvem un centenar de tipus
diferents de caganer. Mitja planta zero estava dedicada al tema. Els ms venuts eren els
oficials -fabricats per les empreses ridiculistes- que eren aquells de plstic, mida natural
i rebentats de preu. No es podien desinflar i la gent se'ls enduia carregats a l'esquena.
Per aix no era inconvenient, i ca, la majoria dels clients els volien sense embolicar.

Era molt tpic aquells dies veure persones traginant caganers amunt i avall. El seu cost, tamb
ridcul, permetia que molts militants abandonessin el seu pags arrupit en els llocs ms
inversemblants; essent fcil trobar caganers orfes a qualsevol xamfr, portal d'escala o dins
d'un vag de metro.
Cataconya 48


Per tal que l'usuari poc imaginatiu es faci una idea del que diem, aqu reprodum una curiosa
nota interna de la Prefectura de la Gurdia Urbana de Tarragona:

Davant la proliferaci de maniquins, ninots inflables i altres reproduccions a mida natural
del "Caganer" del pessebre abandonats arreu, es demana a totes les unitats que extremin
la vigilncia per evitar a tot preu la possible aparici de desaprensius que defequin en
plena via pblica, ara que tenim els excrements dels gossos prcticament controlats.

Aquell hivern del 2000 va representar una trompada molt forta per al negoci creat entorn de
l'arbre de Nadal. En moltes llars catalanes el caganer gegant era engalanat amb boles, tot
creant aix l'atmosfera festiva precisa i donant, a ms, un punt agradablement reivindicatiu.

Cataconya 49

Apartat 12. El ridiculisme i el poder meditic

Als darrers dies del 00, l'activitat febril i sense lmits del moviment per a la ridiculitzaci havia
aconseguit monopolitzar l'atenci informativa, no noms dels mitjans de comunicaci
nacionals, sin tamb dels espanyols i, ocasionalment, dels d'arreu del mn.

Les agncies de notcies tenien problemes per recollir i servir la immensa quantitat d'accions
que el ridiculisme protagonitzava cada dia. Sovint, els mitjans de comunicaci espanyols oferien
informaci de carcter reactiu a les ridiculades, sense haver tingut temps material de donar-les
prviament a conixer. De manera que els espectadors, per exemple, s'assabentaven de la
resposta que una acci ridiculista havia provocat sense conixer els precedents.

Aquest fenomen no s exclusiu de la via catalana d'accs a la independncia. Els amplis estudis
del teric de la comunicaci H.W. Dunn, recollits al CD-Rom Abilities of Ridiculism moviment
mostren com el fet es produeix en tot conflicte social on el poder controla els mitjans de
comunicaci i en fa s en funci dels seus interessos, intentant restringir-hi l'accs dels
dissidents.

Com a illustraci de la teoria en el mateix perode histric, noms cal recordar la informaci
que els catalans rebem, a travs dels mitjans de comunicaci espanyols, sobre el conflicte
espanyol a Euskal Herria. Era com, per posar un exemple, que ens oferissin les reaccions a un
comunicat del Moviment Basc que mai no ens donaven a conixer.

En el cas del ridiculisme aquest fenomen clssic esdev ms patent pel tret caracterstic,
comentat en apartats anteriors, de l'absncia d'un nucli dirigent o de representaci pblica del
conjunt del moviment. En realitat, el moviment de la Doble Ce no tenia ni una trista oficina de
premsa o servidor meditic. Ning no s'encarregava de puntualitzar la informaci, d'ampliar-la,
de complementar-la... ni de res.

Lluny, per, de constituir un element advers, aquest fenomen tingu sovint conseqncies
altament positives per a la Doble Ce. Sovint, la contrainformaci espanyola servia per ampliar
encara ms l'abast de les accions culistes.

Heus ac un exemple. El 28 de desembre, dia dels Innocents, es registraren centenars de
ridiculades a tots els pobles i viles de Catalunya. Curiosament, el Grupscul de Trrega
aconsegu, mitjanant unes connexions familiars llargues d'explicar, que periodistes alemanys
s'empassessin un muntatge molt ben preparat i amb moltes hores d'assaig teatral.

Sota la frase "Alternatius o sonats" el reportatge alemany explicava com els targarins, farts de
veure com era d'injust el mn i impotents de canviar-lo, havien decidit capgirar-lo. I la soluci
per a ells era caminar fent la vertical, cosa que oferia una visi de l'entorn fsic i social
indiscutiblement diferent i alternativa de l'habitual.

Cataconya 50

El reportatge, a ms de fotos de la gent del poble, oferia uns comentaris del suposat alcalde -
prohibint caminar en la posici tradicional en tot el terme municipal- i una metgessa que
insistia en els efectes positius que aquesta prctica reportava per a la salut, posant com a
exemple la major irrigaci del cervell.

Doncs b, desprs de ser distribut a diversos mitjans europeus, l'article en qesti arrib
setmanes ms tard a orelles espanyoles. De fet, un comentarista de rdio va comenar a
renegar contra el que qualific de "clowns i titellaires que volen arrunar-nos davant d'Europa".
Poc acostumats a consultar les fonts informatives, i menys encara si eren escrites en alemany o
francs com s el cas, els comentaristes i creadors d'opini espanyols comenaren a carregar
contra la deambulaci vertical, com si es tracts d'un fet generalitzat a Catalunya. Per ells, tots
els catalans caminaven cap per avall.

Per acabar de provar l'abast de la teoria de Dunn, hem triat una mostra de poblaci espanyola
que en aquella poca era major d'edat i amb estudis superiors. Els resultats canten: el 85%
d'ells recorda haver sentit parlar per rdio o televisi de la deambulaci vertical; d'aquests, el
55% reconeix haver cregut que tots els catalans -o la majoria- caminaven amb les mans.

L'exemple posa en evidncia, com una minscula acci ridiculista, protagonitzada per poc ms
de trenta persones, aconsegu un impacte en la poblaci espanyola absolutament desmesurat,
precisament grcies a l'impagable ajut rebut per part de l'adversari mateix.

A aquest context de confusi se sum la partiCULar, i destaquem aquestes tres lletres, festa de
celebraci del cap d'any.

Recerques actuals assenyalen Marc Sicart com l'artfex de la idea. En un article publicat a la
revista valenciana "Barraca", el periodista cientfic feia una explicaci mplia -i un xic pesadeta-
de com els estats adopten les diferents hores. Un dibuix del globus terrestre illustrava
l'explicaci del desplaament de l'hora, dels fusos horaris, a travs dels meridians.

A ms, el cientfic coment que l'Estat espanyol fixava l'hora en referncia al meridi de
Greenwich, a excepci de l'ex-colnia de Canries avui membre de la Uni d'Estats Africans.

L'article acabava amb una nota pretesament simptica -l'nic de valor- que deia que Barcelona
es trobava a 2 graus i 20 minuts a l'est del meridi, mentre que Madrid estava a 4 graus i 30
minuts a l'oest. La diferncia entre una i altra ciutat era, doncs, de 6 graus i 50 minuts, que en
temps corresponia a uns 28 minuts. s a dir, que en realitat, els catalans anem una mitja hora
per davant dels espanyols.

Aquesta frivolitat s'estengu com la plvora entre el moviment ridiculista. Segurament mai
abans, un escrit de divulgaci cientfica, no havia tingut tanta incidncia en l'opini pblica. El
fragment de l'article de Sicart corria pels mdems, els faxos i fins i tot en forma d'octaveta.

Una setmana desprs, una enquesta feta per la cadena de televisi espanyola Antenn,
indicava que a la pregunta "Quina hora s?" tres de cada deu catalans responien amb la
Cataconya 51

sorneguera contra-pregunta: "Hora catalana o espanyola?". Lamentable fou l'agressi que pat
un entrevistador d'aquest canal a la poblaci de Sant Pol de Mar.

El comentari de Sicart, provoc encara ms polmica a les planes d'opini de la premsa escrita
dedicades ja, des de feia uns quants mesos, quasi per complet al ridiculisme. Si b la majoria
d'articles apellaven el sentit com i argumentaven que ms a l'est es trobava Hongria i no per
aix deixaven de compartir-hi l'hora, en podem trobar algun que es pren a pit la qesti. s el
cas d'aquesta carta al director:

Mitja hora s mitja hora!

Ara ja entenc la ra que explica la histrica escassa entesa entre els espanyols i nosaltres.
Vivim en temps diferents, no estem sincronitzats. Abans pensvem que en algunes coses
anvem per endavant, per ara ja sabem que hi anem en tot. Vint-i-vuit minuts, per ser
exactes. Entre aquest retard general i la manca de puntualitat d'alguns, no m'estranya
que perdin els trens de la histria. Es veu de mitja hora lluny.

Valeri Arts, rellotger i per sobre de tot independentista.

Tal com diem abans, el tema de l'hora catalana tingu el seu correlat prctic el 31 de
desembre, quan a les dotze de la nit tenia lloc la tradicional celebraci de l'entrada de l'any
nou.

La crida dels voluntaris ridiculistes a donar la benvinguda a l'any 2001 a les dotze en punt, hora
catalana, cre una gran expectaci en els mitjans de comunicaci europeus que desplegaren
una important xarxa de corresponsals per recollir l'inslit esdeveniment, en una jornada on
normalment no hi ha notcies poltiques remarcables.

Nombrosos grupsculs organitzaren celebracions populars, en les quals les dotze campanades
sonaren a les 23:32, hora espanyola. Consta que un centenar d'ajuntaments es sumaren a la
proposta ridiculista, per acord de ple, i avanaren els rellotges dels campanars.

Fins i tot la televisi pblica autonmica, en el programa especial de cap d'any, realitz una
mena d'assaig de les campanades, mitja hora abans. L'humorista encarregat, tal com veieu a les
imatges, s'empass dotze olives farcides i desitj bon any nou a un caganer gegant. Era la
contribuci -tmida si voleu- de l'autoritat autonmica a la causa independentista.

Cataconya 52

Apartat 13. 2001, l'odissea del ridcul

L'entrada del 2001 tingu lloc en una clima poltic realment enrarit. La celebraci del cap d'any
havia creat crispaci en ambients poltics espanyols. En realitat, no els havia fet gens ni mica de
grcia. El mateix President del Govern s'hi va referir en roda de premsa:

(...) no s que vulgui minimitzar l'assumpte, s que l'assumpte s mnim. Han estat pocs
els ciutadans que han seguit la consigna dels graciosos. Tot fa pensar que els senyors que
actuen aix acabaran allant-se i convertint-se en el que realment sn: una secta amb
celebracions prpies.

Menys diplomtiques foren les declaracions amenaadores, de Sergio Ciruelo, dirigent de la
plataforma "Espana Seria":

Si t'avances l'hora, et morirs abans.

Aquest clima d'irritaci, contrastava amb la calma de la majoria de la poblaci espanyola, que
malgrat els intents d'alguns sectors poltics i meditics per enfrontar-los amb el ridiculisme i
amb els catalans en general, responien com aquest ve de Don Benito, a Extremadura:

Al principi em va semblar molt malament, perqu em pensava que els catalans volien
festejar l'entrada d'any a dos quarts de dotze, en lloc de les dotze en punt com marca la
tradici. Per desprs vaig veure que no, que ho fan a les dotze, com tothom, noms que
al seu horari. Em sembla b. Aqu, a pocs quilmetres, els paisans portuguesos ho
celebren, no mitja hora, una hora desprs que nosaltres!

A ms, deixi'm que li digui que tinc famlia a Vilafranca del Peneds, prop de Barcelona. I
amb la cosa aquesta els vaig poder trucar, per felicitar-los l'any, amb ms tranquillitat
que altres vegades quan en els dos llocs estvem en ple sarau. Per cert, puc aprofitar per
saludar-los?

A Catalunya, l'enrenou de l'hora fou viscut d'una forma divertida. Les dades mostren com molts
catalans, davant la natural confusi, havien optat per celebrar dos cops l'entrada d'any, cosa
que havia disparat la venda de ram i, sobretot, la de cava.

L'anomenada hora catalana, coneguda popularment com l'hora del cul, no desaparegu
desprs del dia del cap d'any, com fins i tot molts ridiculistes havien pronosticat. Els joves, i en
general els sectors ms compromesos amb la Doble Ce, continuaren traient partit de la
diferncia horria.

Aquest fet comport un considerable desordre social, que contribua a crear una estat d'opini
favorable a una resoluci rpida al contencis Espanya-Catalunya. Com a mostra de la
desorganitzaci de qu parlem us oferim un fragment d'una circular que el Departament
d'Ensenyament de l'autoritat autonmica envi a tots els centres escolars del Principat:
Cataconya 53


Davant de la situaci de caos organitzatiu -produda per elements externs al sistema
educatiu que vulneren la convenci horria- que ha dut molts centres a interrompre la
normalitat en la tasca docent (per alumnes i/o professorat que actuen a deshora)
demanem que, si s'escau, la direcci pacti amb el Consell Escolar l's horari que regir el
Centre, el qual ha de ser aprovat per consens.

Aix molts centres de primria i secundria convingueren a funcionar en referncia a l'hora del
cul, s a dir, que comenaven i acabaven mitja hora abans.

Malgrat tot, en la majoria de centres fou impossible trobar el consens. Hi ha proves que els
mateixos partidaris del culisme dificultaren l'acord, amb un intent ms que evident de mantenir
la situaci de desconcert. Aix pass en la majoria d'universitats del pas. Era freqent, aquells
dies, que mitja classe marxs a meitat de la sessi, al crit de "ja s hora!". O b, que ho fes el
professor o la professora.

Una altra prova de l'extensi de l'hora culista, la tenim en aquest fragment de conversa
telefnica, on sentireu la veu de la secretria d'una reconeguda metgessa gironina:

...miri, la doctora l'atendr el proper dijous, a dos quarts de cinc de la tarda... S, s, per
descomptat hora catalana! No ens arribi mitja hora tard, vost!

A part del moviment per a la ridiculitzaci, els principals beneficiaris de la brometa de Sicart
foren les persones tardaneres o poc puntuals que tingueren durant aquell perode una excusa
potent per atribuir la seva falta a l'embolic amb la doble hora.

El conjunt de fets relatats sintticament -i molts altres que bviament no podem referenciar-
feren que molts cientfics socials acudissin a Catalunya per intentar descobrir realment qu
passava.

Aquest s el cas de Peer Christiansen, psiquiatre social noruec, membre de la Fundaci
Husqvarna per a la Salut Mental. Christiansen, que avui resideix a Vallromanes, comarca del
Valls Oriental, ens ho explica:

Vaig arribar a Catalunya el gener del 2001. Molts investigadors d'arreu del mn ens
sentirem atrets pel que passava aqu. Havem conegut per la premsa o la televisi
l'existncia de fenmens socials incomprensibles per a nosaltres. A partir de l'octubre del
2000 rebem informaci exhaustiva de conductes individuals i collectives d'un alt grau
d'inadaptaci, de transgressi o simplement sense sentit. Per totes semblaven tenir un
denominador com i, presumiblement, una mateixa etiologia.

(...) Quan feia uns dies que era aqu, vaig comprendre que les hiptesis de la meva
Fundaci, sobre una simptomatologia psiquitrica de carcter collectiu, no s'aguantaven
de cap de les maneres. Estvem completament equivocats. Era evident que els
ridiculistes com a tals no estaven sonats, encara que n'hi hagus algun que s. El trasbals
Cataconya 54

social que patia -o que gaudia- Catalunya era de carcter estrictament poltic. Era una
revolta social en tota regla.

En realitat, hauria d'haver renunciat a la beca i haver tornat al meu pas. Per l'ocasi de
ser present en un procs de canvi social on per primera vegada la gent no feia servir la
fora, sin l'humor, em va seduir. Aix s que vaig ser jo qui es va fer el boig, i aqu em
vaig quedar. A ms -si puc ser sincer- el clima mediterrani s molt agradable. Vaig
conixer l'Ernest, la meva parella, i m'he plantat aqu per sempre. Sc un catal ms.

(...) Quina feina realitzvem els investigadors internacionals? Era molt variada. Recordo
que un psicleg social quebequs i jo vam fer un treball conjunt de buidatge de les cartes
dels nens als reis mags en dues poblacions d'alt nivell d'activitat ridiculista. Pensvem que
ens podria donar pistes dels desigs ms profunds dels infants de les famlies culistes.
Trobrem, efectivament, que els nens imitaven les conductes dels adults i escrivien cartes
amb contingut inadaptat on feien peticions absurdes -com ara tractors grocs-;
inadequades -com ara pizzes, especificant els components-; o b limitant-se nicament a
insultar a ses majestats sense miraments -com ara, monarquia per a ta tia!

Va ser una sort per a mi, i pel centenar de cientfics que estigueren aqu, viure un procs
de transformaci social de carcter estructural -com s la consecuci d'un estat
independent- a travs d'una via tan singular com la catalana. Una sort i un fart de riure,
tot s'ha de dir!


Cataconya 55

Apartat 14. Culisme i consum

Si gener s per excellncia el mes de les rebaixes, s a dir de l'adquisici compulsiva de
productes a baix preu amb independncia de la qualitat o fins i tot de la funcionalitat que
tinguin, el moviment per a la ridiculitzaci -un cop ms- havia de treure'n partit.

La venda per correu, molt estesa en aquella poca, precedent de l'actual sistema de compra-
venda telemtica, fou el procediment triat pel grupscul de Granollers.

Els ridiculistes tingueren molta cura d'evitar problemes amb la llei de protecci del consum,
que tot just comenava a actuar contra la publicitat i venda de productes enganyosos o de
eficcia dubtosa. No es tractava de vendre productes-miracle, sin ms aviat d'articles
prpiament ridculs.

Heus ac una pgina de la revista-mostrari de propaganda de les mercaderies que, tot i
comercialitzar-se nicament en el mercat estatal, es feia creure que anava dirigit a la Uni
Europea, per molestar ms els espanyols. Per aquest motiu es feia referncia el nmero de
patent -avui se sap que fals- de l'agncia de marques d'Alacant.

Productes d'Espanya, us ofereix:

-Mala llet "Cullons". Si la llet espanyola s coneguda arreu per les seves propietats
superiors, qu hem de dir de la nostra mala llet! Si esteu massa content, si us falta una
mica de trria, de mala bava, de rbia... En definitiva, si us sentiu massa bon jan, s que
aneu curts de mala llet!

Unes gotes de mala llet "Cullons" en comenar el dia, dissoltes en els cereals de
l'esmorzar, sn suficients perqu mantingueu durant tota la jornada aquell mal geni que
us cal. Amb "Cullons", que tremoli la famlia i els del penquis. S'ha acabat de fer el
passerell!

"Cullons" es serveix en flascons de 30 ml pel ridcul preu de 1.200 ptes. I si no quedeu
content, ens torneu el flasc!

-Tingui estrs com tothom, home! No sigui babau!

Avui l'estrs est de moda. Els homes i les dones importants pateixen, sense excepci,
estrs. Si vost no est estressat, ni que sigui una mica, s que s un no ning. s que no
compta.

Si aquest s el seu cas, no plori, ja tenim la soluci. Posi's nervis d'una vegada i
sollicitins el Vdeo estressant "stia, quins nervis!". El seu contingut repetitiu i triturador
li excitar el sistema nervis fins a portar-lo a nivells similars als dels alts executius, amb
possibilitats fins i tot de desenvolupar importants trastorns psico-somtics.
Cataconya 56


Pot graduar els efectes acostant-se ms o menys a la pantalla. No s recomanable l's
collectiu ja que pot derivar en agressions mtues.

El Vdeo estressant "stia, quins nervis!" t una durada de 15 minuts i un preu ridcul de
3.500 ptes.

-Posi'm un... Ai vs, ara no s qu prendre. No tinc set.

No faci ms el pmfil d'aquesta manera. Si la seva vida professional o social l'obliga a
prendre una copa o un refresc de tant en tant, prepari's per endavant. Pndoles "7 & 7" li
obrir un potent desig de mam, i far que el seu acompanyant o acompanyanta pensi,
amb admiraci: "caram, quina esponja!".

Pndoles "7 & 7" es serveixen en cmodes capsetes de 25 comprimits, per noms 500
ptes. Cal prendre la pndola en el trajecte cap al bar. En cas d'intoxicaci no consulteu el
metge, submergiu-vos directament en la banyera.

-Has de fer un forat... quina mandra, oi?

Si has de fer un forat a la paret, al terra, al moble, al cintur, al formatge... on sigui que
vulguis, no t'hi matis. Ja sabem que el bricolatge no s el teu fort. Deixa'ns a nosaltres les
feines desagradables.

Tenim forats de tota mena i dimensions. Te'ls enviem a casa, i te nindiquem el permetre
amb un cordill. No perdis el temps amb el filaberqu, ni la pala, ni el ganivet, ni el
blacdquer... El forat que tens al cap, te'l venem nosaltres!

Tot tipus de forats pel ridcul preu de 400 ptes ms despeses d'enviament. No servim
pous de petroli.

El que interessa del cas s que el grupscul reb multitud de comandes provinents de tots els
punts de la geografia espanyola. Els ridiculistes les contestaren una a una amb la carta bilinge
segent:

Distingit senyor/a,

Ens plau comunicar-vos que el producte que ens solliciteu no existeix. Forma part de la
campanya que el Poble Catal duu a terme per aconseguir la independncia. En aquest
sentit us encoratgem que, exercint la solidaritat internacional, pressioneu el govern
perqu ens expulsi del vostre estat.

Aprofitem a ms l'avinentesa per demanar-vos -ja en el terreny personal- que no us
deixeu enredar tan fcilment i alhora us desitgem un feli any 2001.

Cataconya 57

La campanya de venda per correu tingu bons resultats. A ms de la protesta d'algun client
enutjat, el govern espanyol reb una carta contundent del president de l'associaci del ram.
L'escrit, exposat al Museu Nacional, exagerava molt les coses dient que l'actuaci dels
"graciosos" podria cremar el mercat europeu, ja que els seus ciutadans veurien sense dificultat
la poca credibilitat dels productes espanyols. Avui sabem que el president de l'Associaci de
Venda per Correu era un reusenc simpatitzant amb la causa culista.

En un altre ordre de coses, per en el mateix mes, salt a la premsa la notcia que, en diversos
pobles gironins, es dugueren a terme iniciatives variades tendents totes elles a la implantaci
de fauna local extingida.

Com a exemple prendrem les imatges segents d'una concorreguda roda de premsa celebrada
a Salt:

Ridiculista calb: ...per tant, entenem que fem un acte de justcia recuperant a les nostres
llars la companyia d'un animal domstic, simptic, que els nens aprecien, per que
noms coneixen dhaver-los vist a la tele o dhaver tocat en usar l'ordinador.

Periodista diari basc: Podria deixar-se d'endevinalles i dir-nos ja d'una vegada a quina
espcie d'animal es refereix concretament?

Ridiculista calb: S, ens referim al ratol com. (Cert rebombori a la sala). La prctica
desaparici d'aquest entranyable rosegador fa que els gats catalans hagin de dependre
de pinsos estpids, elaborats per multinacionals i comercialitzats nicament en espanyol.

Periodista madrileny: No ens faran creure que per estalviar-se el menjar dels gats
ompliran el poble de rates?

Ridiculista amb barba: De rates, no, de ratolins! No manipuli la informaci, sisplau. A ms
el ratol s un agent ecolgic que fa desaparixer les restes orgniques no volgudes i ens
obliga com a persones a tenir les cases ms netes i endreades.

Periodista francs: Escolti, qu hi ha en realitat darrera de tot aix?

Ridiculista amb barba: M'agrada que em faci aquesta pregunta...

bviament, el periodista francs es referia al rerafons de l'acci, presumiblement a l'objectiu
del moviment per a la ridiculitzaci. Per els membres del grupscul fan veure que no entenen
la pregunta -o potser realment no la van entendre- i interpreten la qesti en sentit literal.

A continuaci, el de la barba s'aixeca i retira uns plafons de suro situats darrere la taula. Aix
posa al descobert una srie de gbies -fins ara amagades- que contenen uns centenars de
ratolins.

Seguidament els voluntaris culistes obren les gbies i piquen als barrots perqu les bestioles en
surtin disparades. Els periodistes s'enfilen a les cadires i la sala s'omple de ratolins i de crits. La
Cataconya 58

veu que sentireu -per que desafortunadament no podeu veure en imatge- correspon al
reporter de Madrid:

-Esteu grillats! Si depengus de mi us donava la independncia avui mateix, malparits!
Que vingui el flautista d'Hamelin!

Cataconya 59

Apartat 15: Falsos descobriments

La histria de la humanitat s farcida de descobriments erronis, imprecisions de tota mena,
desencerts exagerats o simplement enganys sostinguts, que tingueren, per, la capacitat de
capgirar el curs dels esdeveniments.

Prova del que diem pot ser, per posar un exemple evident fins i tot per l'usuari ms talls, el
"descobriment" d'Amrica. No hi ha res ms lluny d'un descobriment que, per desorientaci
espacial o desconeixement geogrfic, arribar a un lloc que ja existeix, confonent-lo per un altre,
i tenir la barra de dir que l'has descobert. Penseu-hi un moment.

Us hem demanat que hi penseu un moment. Sigueu una mica obedients, ostres.

Tanmateix s innegable que aquest descobriment, per fals que fos, modific per complet el
desenvolupament no solament de l'Imperi espanyol, sin de la humanitat sencera. A ning no
se li escapa que avui el mn seria diferent, probablement millor, si Colom hagus naufragat
enmig de l'Atlntic.

La potncia de transformaci social dels descobriments, els de fira inclosos, era tamb
coneguda pel moviment ridiculista. Segurament per aix n'aparegueren uns quants al llarg del
procs d'emancipaci nacional que, si b no aconseguiren enganyar prcticament ning, s que
crearen un sentiment de paradoxa, primer, i de vergonya, desprs, entre la comunitat cientfica
espanyola.

A mitjan gener, el bileg empordans Llus Brians divulg el descobriment d'una nova espcie
d'amfibi. El fet despert l'inters immediat de cientfics de tot el mn ja que, a Europa, no
s'havien catalogat noves espcies d'amfibi des del segle XIX.

En les primeres declaracions pbliques, enregistrades per la televisi sussa, Brians es
mostrava summament cautels:

Ens ha estat fcil comprovar que l'exemplar capturat correspon sense dubte a una
espcie realment nova, ja que t unes caracterstiques completament diferents de les
conegudes fins a l'actualitat. El nom que li hem donat s "Granota-prncep" i, em
permetran que de moment no reveli el lloc exacte on l'hem trobada per tal de no posar
en perill la possible existncia d'altres exemplars, davant l'afluncia de curiosos i frescos
de tota mena. En breu els oferir imatges de la "Granota-prncep".

Pocs dies desprs, Brians fu arribar a les principals universitats europees i americanes, i
tamb als mitjans de comunicaci, un vdeo que tractava d'acomplir l'expectaci que les seves
paraules havien despertat.

En el vdeo, que es conserva com a curiositat a l'Arxiu Nacional, podia veure's el cientfic en
presncia d'un gripau, d'aparena tan vulgar com voluminosa, que en rebre un pet del mateix
Cataconya 60

Brians es convertia en un prncep de companyia de teatre amateur. El figurat prncep deia,
mirant fixament la cmera: "Croac, croac" i "Viva Espana!".

El truc emprat, un simple canvi d'imatge, era tan matusser que qualsevol criatura amb un vdeo
domstic sense editor el podia haver fet millor. Aquesta actitud de no tenir el detall de fer una
falsificaci mnimament elaborada disgust sobretot les televisions, que es veieren en
l'obligaci d'emetre les imatges per tal de desmentir la notcia que, amb passi, havien divulgat
dies abans.

En el moment calent, dues cadenes internacionals anunciaren la voluntat de querellar-se
contra Brians per falsedat informativa i violaci del codi deontolgic. Per ho deixaren crrer
en saber que l'infractor no actuava amb finalitat de lucre ni per mrits professionals. En realitat,
Brians no era ni bileg, era un taxista aix s, amant dels animals. L'acci tenia un evident
carcter poltic.

A qui no se li escap el mbil poltic de l'episodi fou a les autoritats espanyoles. La Casa Reial
tramet una missiva al President autonmic del Principat. I s aquesta reacci el que dna valor
histric a aquest fet tan poca-solta. Aqu teniu un fragment:

Acceptem, no sense atonia i incomprensi, que una part de la poblaci de la comunitat
autnoma que presidiu empri l'humor com a forma d'expressi poltica. Tanmateix ens
veiem amb l'obligaci de demanar-vos que des de la vostra responsabilitat institucional
vetlleu, posant-hi tots els mitjans, per fer valer el pacte constitucional de respecte a la
Corona i a la Casa Reial.

Era evident que el cap d'Estat, mxima representaci del rgim constitucional espanyol,
advertia els perills del moviment per a la ridiculitzaci i provava d'aturar-los a travs dels
ressorts institucionals. Per primer cop, la Doble Ce havia tocat el cor de l'Estat.

I el millor de tot s que, tal com explica Tic en les seves memries, el president autonmic, en
conversa telefnica, hagu de reconixer: "Qu vol que hi faci jo, Majestat!".

Un altre descobriment grotesc, poques setmanes desprs de l'anterior, tingu lloc al terme
municipal d'Esterri de Cards. Si els jaciments arqueolgics trobats pocs anys abans al Pallars
Juss allotjaven les restes d'ous de dinosaure ms importants d'Europa, ara a l'altre Pallars, el
Sobir, un equip d'arquelegs havia ensopegat amb les pintures rupestres ms inslites del
mn.

En un mural, pintat al sostre d'una cova, podia veure's el fresc que us reprodum a continuaci.
El vestigi prehistric, en un excellent estat de conservaci, reprodua una estampa quotidiana
de la vida dels primers pobladors catalans. Pep Botella, espeleleg i arqueleg vocacional, ens
comenta la pintura:

Com podeu veure es tracta d'una famlia, probablement extensa, composada de mare,
pare, oncle gras i dos fills. Tots els membres apareixen asseguts al voltant d'una taula. No
costa endevinar l'activitat que els reuneix: estan fent una partida de monopoli. L'ampli
Cataconya 61

somriure de l'oncle ens indica que s ell qui va guanyant, malgrat les trampes del pare, el
qual podem veure amagant bitllets sota la taula. s remarcable, per, la quantitat
d'hotels que ha aconseguit la mare. Els fills en canvi, com s normal, no rasquen bola.

El fet que juguin al monopoli amb places i carrers de Barcelona -i no pas de Madrid-,
indica el carcter nacional dels primers catalans, i tamb l'inters per l'economia.

Al fons del retrat pot veure's un aparell de televisi -segurament el primer televisor
catal. Tot i estar apagat podrem apostar que s en blanc i negre. s lloable aquest segon
terme de la tele que permet la interrelaci familiar, encara que sigui al voltant d'un joc de
taula.

Tot i la informaci que la pintura ens dna sobre la vida dels nostres remots avantpassats
-moltes d'aquestes dades desconegudes fins avui-, la contemplaci del mural ens obre
nous interrogants, com ara: Qui va guanyar finalment la partida? L'oncle, era el germ del
pare o de la mare? Els programes de la tele eren ms brria que els d'ara?

Llstima que les proves del Carboni 14 dataven l'origen de la troballa en poc ms d'una
setmana d'antiguitat. A pesar d'aix foren moltes les persones que, assabentades per la
premsa, visitaren les coves i fotografiaren profusament el mural, amb gran satisfacci.

En un mateix ordre de coses, tingu certa transcendncia un altre descobriment, aquest en
l'mbit de la investigaci literria. Robert Carcoma -especialista elisabeti- publicava a la revista
"Lletraferit" el resultat d'una recerca de diversos anys, les conclusions de la qual posaven en
evidncia que William Shakespeare havia copiat totes les seves clebres comdies d'un tal
Valeriano Gutirrez, escriptor espanyol immigrat a Anglaterra, on mor de sfilis en el ms
complet anonimat.

El descobriment s'havia fet grcies a la relaci epistolar que Gutirrez havia mantingut amb els
seus parents de la pennsula. La major part de les cartes s'havien conservat durant aquests
segles en l'interior d'una capsa de galetes. Una de les missives, datada al setembre de 1595,
deia en castell antic i florit:

(...) estic ara posant fi a una altra obra. L'he titulada "El mercader de Valncia". El senyor
Chespir (sic), l'amable cavaller que t per b mantenir-me, ja m'ha dit que li lliuri l'original
per provar de publicar-lo. De tota manera, com en les obres anteriors, ja m'ha avanat
que no em faci gaires illusions, que aqu la gent no sap castell i que el que escric, amb
franquesa, no t massa grcia.

Tot i aix, jo insisteixo amb l'esperana que algun dia arribar a escriure amb
desimboltura. Ja estic pensant en una altra, el ttol de la qual ser "Les alegres casades de
Terol". I s que mentre aquest beneit em mantingui sense treballar, noms escrivint, qu
ms puc demanar?

Carcoma insinuava, a ms, que si Shakespeare havia copiat -si b en adaptaci lliure- les
comdies de Gutirrez, s'obria la possibilitat tamb que la poesia, les tragdies o les mateixes
Cataconya 62

obres histriques atribudes fins ara a l'autor bisexual, fossin en realitat produccions d'altres
literats, hbilment "adquirides" pel qestionat geni.

El Ministeri de Cultura espanyol hagu de demanar disculpes al govern britnic intentant
subratllar que tot plegat era, evidentment, ridcul.
Cataconya 63

mbit d'interacci 3. Control de l'atenci. Marqueu amb el cursor la resposta correcta.

El primer castell culista fou carregat per la colla:
-les Bsties d'Amposta
-els Tarambanes de la Seu
-els Allots de Menorca
-els Mossos d'Esquadra

La coneguda popularment com "hora del cul" era:
-l'estona dedicada a anar de ventre
-el moment d'ensenyar el cul, smbol del ridiculisme
-l'hora catalana, segons la Doble Ce
-les pet en punt

Mala llet "Cullons" es comercialitzava:
-en cmodes flascons de 30 millilitres
-en garrafes de 8 litres
-en tetrabrick
-de cap manera, era un producte ridiculista

Es produren diverses accions tendents a repoblar la fauna local extingida. Quins animalons volien recuperar a Salt?
-girafes de sol
-passos de zebra
-ratolins comuns
-gats hidrulics




Cataconya 64

Apartat 16: L'Estat contra el ridiculisme

Dir que el govern espanyol estava greument preocupat per la capacitat mobilitzadora del
moviment per a la ridiculitzaci no hauria de sobtar l'usuari mnimament atent a la Unitat. Per
si de cas, oferim un petit reps de la postura del Regne d'Espanya davant del moviment de la
Doble Ce.

Com ja s'ha dit, els inicis del ridiculisme desconcertaren absolutament -amb l'esmentat
concepte de "noquejament culista"- les autoritats espanyoles, les quals es veieren incapaces
d'explicar-se qu estava passant i de fer una mnima previsi de desenvolupament que
permets planificar l'actuaci de l'Estat.

Foren, com es recordar, les pressions internacionals rebudes a partir de les mltiples
ridiculitzacions perpetrades durant l'estiu a diferents pasos europeus, el que port l'Estat a
prendre's seriosament el fenomen social que anava prenent cos a Catalunya.

Veient dificultats per actuar en l'mbit jurdic, l'Estat opt per una campanya publicitria
nefasta. La perspectiva dels anys ha pogut fer pensar que la campanya la van idear els
ridiculistes mateixos, per les proves mostren que els seus dissenyadors s'havien inspirat en el
"passaport de bona conducta" dels israelians. El mateix govern la retir, en veure que noms
servia per promocionar ms encara els culistes.

En un clima de divisi interna del marc parlamentari espanyol, aguditzat per les declaracions
d'alts dirigents del PEE -que encertadament qestionaven l'espanyolitat dels catalans- el govern
opt per la via de la repressi.

Aquesta via que es concret en fets coneguts com les pressions per retirar "Barcelona oCULta";
el "CULatazo"; la cancellaci dels concerts de Winter; l'expulsi de Macarulla de l'Equip de
nataci espanyol; les detencions arbitrries contra persones que vestien bottombra; els
segrestos i destrosses de caganers gegants per part d'agents de pais; les denncies
desmesurades contra ciutadans que es regien per l'hora del cul; i tamb la presncia cada cop
major, en les ridiculades, d'agents de les forces d'ocupaci que actuaven com a espies o
provocadors.

Per la via repressiva no estava donant resultats efectius per als espanyols. Ben al contrari, el
moviment ridiculista creixia dia a dia i sacostava a l'obtenci de la majoria social necessria per
a l'assoliment de la independncia nacional.

A ms, els culistes estaven desenvolupant estratgies davant la infiltraci, la vigilncia
permanent i els intents repressius amb qu les autoritats d'ocupaci fustigaven constantment
la Doble Ce.

Cataconya 65

Una prova d'aix pot ser l'ancdota que ens explica un televenedor, antic membre el Grupscul
d'Igualada, que prefereix que no diguem el seu nom, per s all de "Igualada pot ser igualada,
per mai superada". Queda dit.

Feia temps que tant a les reunions de grupscul com a les ridiculades venia un poli de la
secreta. Un infiltrat o "morales", com els anomenvem llavors. El paio no se'n perdia ni
una. Quan vam confirmar les sospites, fent servir uns contactes, vam fer un encontre
sense ell, per tal de convertir-lo en un culista radical. En el moviment tenem molt clar
que havem de treure profit de l'adversari per als nostres objectius. Aix s que vam
preparar les coses amb molta cura.

En una reuni amanida, el frem participar en la preparaci d'un acte ridiculista que
pretenia demostrar al mn sencer que nosaltres -els suposadament espanyols-
estimvem els braus. No hi feia res que la Fiesta nacional fos una tortura pblica, en un
combat desigual entre homenets covardament armats i un brau que indefectiblement hi
deixava la pell sense comprendre qu havia fet perqu els inhumans de la plaa
acumulessin tanta rbia contra ell.

Com que una imatge val ms que mil paraules, per demostrar l'estimaci entre espanyols
i braus, res millor que convocar la premsa a un acte pblic on un "espanyol" faria l'amor
amb un brau. En la reuni trucada, tots acollrem l'estpida iniciativa amb gran
entusiasme i, sabent que era una enganyifa, tots els barons all presents ens brindrem
voluntriament a realitzar l'acte sexual amb la bstia.

Per noms tenem un brau disponible, i no era qesti que els quinze ens el passssim
per la pedra. Aix s que vam acordar que en el moment de la culada sortejarem el
privilegi de protagonitzar l'acci. Al final de la reuni, es record a tots els assistents que
el dia de l'acte -sexual en aquest cas- ning no oblids de dur un cond a la cartera,
perqu qualsevol de nosaltres podia ser l'afortunat.

El dia anunciat, i davant de la presncia dels reporters i del brau, vam fer el sorteig, tal
com havem convingut. Evidentment toc el nmero dotze, que s el que tenia el policia
de pais. Com veieu, tot estava preparat. L'home es qued blanc, mentre tots el
felicitvem per la sort que havia tingut i li confessvem l'enveja que ens feia noms de
pensar com es faria de fams donant pel cul a l'animal.

-Fes-ho tu, que et fa ms grcia! -em digu en un intent desesperat de cedir-me la
fortuna i estalviar-se l'honor.

-I ara! Els altres, que tampoc no han tingut sort, s'enfadarien amb mi! S'ha de saber
perdre. Algun dia guanyar, com tu!

El que va guanyar aquell paio devia ser la burla i l'escarni de la caserna on servia, on
segons vam saber van ampliar la seva fotografia porno dels diaris a dimensions
gegantines.

Cataconya 66

Tot plegat va ser una manera intelligent d'utilitzar l'adversari per als nostres interessos -
va fer una cosa que cap de nosaltres s'hauria atrevit a fer- i de pas, una forma de
desempallegar-nos d'ell, en tant que enemic infiltrat. Mai ms el vam tornar a veure.

No puc acabar sense dir, fent honor a la veritat, que la penetraci no es consum, ja que
el funcionari mai arrib a l'erecci. Per tant, totes les especulacions sobre la llengua que
espordicament mostrava el brau no sn ms que fantasies.

Per Espanya no solament actu contra el ridiculisme per vies policials o repressives. A partir
sobretot de la popularitzaci de les accions del Grupscul de Sants, el clebre "Escamot Pim-
pam-pum", que posava en el ms espants dels ridculs la capacitat operativa dels cossos i
forces de seguretat de l'Estat, el Govern espanyol encet una via poltica de resoluci del que
Aurelio Jimnez havia definit com "rebelli humorstica que assola l'est peninsular".

Com ja se sap -o s'hauria de saber- la via poltica combin dos tipus d'actuacions ben
diferenciades. Per una banda, la celebraci d'uns encontres, de carcter reservat, entre el cap
del govern espanyol i els representants de les comunitats autnomes afectades pel ridiculisme.
Els encontres, als quals ens hem referit en apartats anteriors, no s'ajustaran a les expectatives
de la part espanyola, que creia -errniament- que els partits catalans ostentaven el control del
moviment per a la ridiculitzaci.

Aquesta lnia d'actuaci institucional, que qued suspesa en escapar-se-li el riure a Tic, fou
represa quan la Casa Reial espanyola sollicit als governs autnoms que continguessin els
ridiculistes i fessin per salvar la corona de les seves actuacions.

Per altra banda, el govern facilit -i s delicat precisar fins a on- l'aparici de la plataforma anti-
ridiculista Espana Seria, la qual aglutin els sectors ms reticents i belligerants amb la causa
independentista catalana. Espana Seria convoc desenes de mobilitzacions contra els
"graciosos" i gener diferents iniciatives contra la Doble Ce, com ara les concentracions de
desgreuge "Un minut de seriositat" o l'intent de popularitzar l's de la corbata negra.

Macario Ciruelo, mxim representant d'aquesta organitzaci, ens parla de les vinculacions amb
el Govern. Podeu sentir la versi original en espanyol de Salamanca -sempre aconsellable- o b
llegir la subtitulaci:

Clar que hi estava implicat, el govern. Ara ja es pot dir. Els espanyols no sabem com
reaccionar davant de la mofa constant dels catalans. La nostra plataforma va ser un
intent desesperat de contrarestar la imatge que el mn s'estava fent d'Espanya, grcies
als "graciosos", valgui la redundncia. Era com dir a la humanitat que no tots els
espanyols estvem tocats del bolet, que hi havia gent formal en qui es podia confiar i
invertir.

La nostra tasca era molt difcil. Crec, amb el cor a la m, que l'Estat catal ens hauria
d'estar agrat i pagar-nos unes vacances a Benidorm. Dins de la plataforma hi havia molta
gent que volia actuar fora de la legalitat. Ja m'entn. Quan alg es passa el dia rient-se de
Cataconya 67

tu, al final et vnen ganes de trencar-li la cara. A mi mateix, en ms d'una ocasi, m'havia
passat pel barret agafar un avi, anar a Catalunya i atonyinar uns quants graciosos.

Per la veritat s que -malgrat el suport de la premsa- rem quatre gats. I aix et tallava
molt. Els ridiculistes tenien molta fora perqu les seves mogudes eren divertides i la gent
s'hi apuntava per xalar. Les nostres, en canvi, havien de ser serioses i, francament, el
personal no estava per enterraments.

A ms, dins la plataforma, tot i ser pocs, hi havia moltes tensions. Marciano estava a favor
de riure'ns dels catalans. Pagar amb la mateixa moneda. Per fer aix hauria incrementat
encara ms el sentiment independentista catal, perqu a Catalunya s'hauria viscut com
una agressi. Nosaltres no rem catalans. Els ridiculistes es reien dels espanyols perqu
podien, perqu en teoria tamb eren espanyols. Si els considervem espanyols, no els
podem impedir que se'n fotessin d'ells mateixos. Nosaltres, per, no podem utilitzar el
riure.

El sector majoritari, controlat pel PEE, estava per combatre l'humor, per fer culte a la
seriositat i mostrar que riure perqu s no porta mai enlloc. La histria ens ha aclarit que
aix no s veritat.

Cataconya 68

Apartat 17: L'Encontre de Sevilla

El clima d'alerta davant la possible prdua del control del contencis Espanya-Catalunya a partir
de l'xit i la constant expansi que experimentava el moviment per a la ridiculitzaci, port el
govern espanyol a la recerca d'unes lnies clares d'actuaci que el fessin sortir de la dinmica
improvisada i desorientada en qu es movia en els mesos anteriors i que li permetessin
recuperar la iniciativa en el conflicte.

Amb aquest objectiu, el 18 de febrer tingueren lloc a Sevilla unes jornades d'alt nivell, on
tcnics i poltics analitzaren plegats el ridiculisme i les seves causes, tot buscant criteris
d'actuaci que possibilitessin la seva contenci i posterior eradicaci.

Els mitjans de comunicaci mantingueren una gran discreci sobre l'assumpte i tan sols feren
pblic el que acabem de dir, acompanyat d'unes declaracions de Jimnez, de contingut
tranquillitzador:

Reunions d'aquest tipus no sn coses de l'altre mn. De fet, aquestes jornades serviran
per a preparar la reuni semestral del Grup de Trevi, la propera edici de la qual es
dedicar a tractar en profunditat el fenomen dels graciosos. Per acabar, i perqu vegin
que a Madrid tamb tenim sentit de l'humor, els explicar un acudit: era un tipus que
anava pel carrer...

Per a l'ususari que no spiga qu era el Grup de Trevi -que sempre hi ha despistats- li
recordarem que fou creat a Luxemburg, l'any 1976, amb l'objectiu de fomentar la collaboraci
dels estats de la Uni Europea en afers de seguretat i terrorisme. El Regne d'Espanya, amb
Catalunya al seu si, particip en qualitat d'observador al 79; i al 86 amb l'ingrs a la CEE, en
form part amb veu i vot. Ben aviat an adquirint protagonisme en ser l'estat amb ms
problemes de "terrorisme", causats per la usurpaci dels drets de les nacions atrapades al seu
interior.

Tornant a les jornades de Sevilla, una investigaci molt recent de l'historiador J.L. Palau aporta
algunes dades del seu desenvolupament i principals acords. Dades que han trencat
l'hermetisme que avui encara envolta aquell encontre.

A continuaci us oferim unes imatges excepcionals corresponents a una entrevista que l'equip
de collaboradors de Palau mantingu amb Charles Tonn, poc abans de morir. Observeu els
detalls i en especial el cobrellit amb els colors de la bandera americana:

-Senyor Tonn, vost particip, en qualitat d'expert en contrainsurgncia, en les jornades
de Sevilla, al 2001, sobre el fenomen del ridiculisme...

-Aix s, jove. Ja no tinc raons per amagar-ho. Ben aviat tindr una conversa similar amb
Du i aix pot ser un bon exercici d'assaig. A ms, el conflicte del ridiculisme es resolgu
ja fa anys, en favor dels catalans. No veig doncs raons per no parlar-ne.
Cataconya 69


-Pot dir-nos qui particip en aquelles jornades?

-Com pot imaginar, no tinc aqu l'agenda. Li hauria de dir de memria i, com que el cap ja
em comena a fer figa, segur que em deixaria alg. I aix sempre sap greu...

-Faci un esfor...

-B, si deixa un bitllet gran sobre la taula, li dir que hi havia alts crrecs de
l'administraci espanyola.

-Tingui, un de deu li va b?

-Doncs hi havia alts crrecs de l'administraci espanyola.

-No pot ser ms especfic, pel mateix preu?

-Saben una cosa, joves? Em cauen b. Guardi el bitllet, que feia broma. Sn una mica
estpids vosts per ser... qu m'han dit que eren?

-Historiadors especialitzats en processos socials de...

-quei, quei... All hi eren la plana major del Ministeri de Justcia, Interior i Defensa;
destacats membres del CESID, els serveis especials; del GAIOE, el gabinet dels serveis
especials de la gurdia civil; i alguns personatges ms de l'espectre poltic. Com veuen la
cosa anava de deb.

-De fora, hi van prendre part ms persones, a ms de vost?

-Oh i tant! Hi havia representants de l'Estat francs, que estaven patint tamb
directament l'acci del ridiculisme en la zona de Perpiny. Recordo el Jean Pierre
Tountoun -al cel sigui- number one del SDECE, els serveis secrets francesos.

-I a ms a ms d'espanyols i francesos?

-Desprs hi havia un poti-poti que els espanyols anomenaven experts convidats. La
majoria no desvetllaren la identitat, per motius de seguretat. Per jo coneixia uns quants.

-Com ara?

-Gent de guant blanc com els nois de la CIA -especialitzats en temes relacionats amb
terrorisme- i gent de guant negre, esquitxat de vermell, com jo mateix o altres collegues
experts en contrainsurgncia i en terrorisme d'estat.

-Qu pot dir-nos del desenvolupament de les jornades?

Cataconya 70

-B, amb la invitaci ja se'ns va fer arribar un informe secret com a documentaci bsica.
Tot i que jo tenia alguna informaci sobre la Doble Ce, he de reconixer que l'informe em
va fer acabar dinteressar-mhi. El conflicte tenia unes formes d'expressi ben diferents a
les conegudes fins aleshores. Era un repte i noms per aix vaig acceptar anar a Sevilla.

-Noms per aix?

-No, noms per aix no. A ms, tamb m'agraden molt les dones de lEuropa del Sud.

-Tornem a les jornades, si us plau...

-En la primera sessi Ainscow, dels serveis secrets britnics, ja va dir que l'informe lhavia
fet riure molt i que segregar aix un pas tenia molt mrit i elegncia. Que noms per aix
Espanya s'havia de rendir immediatament i concedir als ridiculistes els seus objectius, per
ms injustos que fossin. Un militar espanyol va treure un sabre i el va clavar a la taula.

-Carai, que fort!

-No, no cregui, aquelles taules eren de nyigui-nyogui. Vost i tot, ho hauria fet!

-Qu ms va passar?

-Al plenari del primer dia, desprs d'hores i hores de discussions en mltiples grups, un
dels mxims dels Escuadrones de Guatemala va expressar l'nica cosa amb sentit que es
va dir en tot el dia.

-Qu, qu?

-Desprs de reconixer que no havia obert boca perqu no s'havia llegit la documentaci,
l'home va suggerir als amfitrions espanyols que el cncer del ridiculisme estava ja massa
ests i que si Espanya havia acabat negociant la sobirania basca amb una organitzaci
armada -en lloc d'aniquilar el poble basc, com ell hauria fet- ara no tindria ms remei que
negociar amb la Doble Ce, organitzaci que als ulls del mn era ms simptica.

-Alg va treure el sabre?

-No,i ara... Hi havia els precedents europeus recents d'Irlanda del Nord i sobretot d'Euskal
Herria. Aix s que els dos dies restants ens vam dedicar a polir una proposta de
negociaci que Espanya portaria al Grup de Trevi. Parlant de polir, jo em vaig polir sis
ampolles de xers i tres senyoretes...

-Que no es troba b, senyor Tonn? Senyor Tonn... contesti! Senyor Tonn, senyor Tonn...
Premeu el bot que vinguin els metges!

Cataconya 71

Tal com us havem dit, malgrat que l'equip mdic de l'hospital es person en un obrir i tancar
d'ulls mai millor dit-, Charles Tonn perd la vida en aquest instant de l'entrevista. El metge de
color vei l'equip d'investigadors tan afectat que els digu:

-Nois, tranquils. Com a mnim l'heu acompanyat en els ltims minuts. Aquest home no
rebia visites de ning. No tenia famlia i a ms, ara que no em sent, es veu que era un fill
de puta de molt de pes.

Cataconya 72

Apartat 18: Passant de negociar

De l'encontre de Sevilla va sortir una proposta de negociaci amb el moviment ridiculista per
tal de resoldre el conflicte -de reconegut i indiscutible carcter poltic- que es vivia a Catalunya.
L'Estat tenia un pla -de ms de sis-centes pgines- que recollia l'estratgia de negociaci, amb
un munt de passos i fases.

Molts estudiosos i analistes, entre ells Smith i l'Escola de Brusselles, mantenen que d'aquests
encontres sort tamb el que ells anomenen "Paquet de Mesures Alternatives", a les quals ens
referirem ms endavant, pensades per un possible escenari sorgit del fracs de la via
negociada.

Tot i aix, hi ha unanimitat a assenyalar que en aquest "paquet" Espanya descartava qualsevol
atac militar a Catalunya, contrriament al que havia fet en vicissituds histriques similars. Cal
tenir en compte que els territoris catalans representaven un percentatge molt elevat de la seva
riquesa i que bona part dels sectors econmics estratgics, com ara el turisme, es trobaven
aqu.

A principis de mar del 2001, amb la voluntat que l'Estat recupers la iniciativa en el conflicte,
les autoritats espanyoles van fer -pels canals institucionals habituals- diverses ofertes de
negociaci al moviment ridiculista.

Per la voluntat de l'Estat d'iniciar una fase de converses poltiques, no obtenia resposta per
part del ridiculisme.

La situaci poltica era realment complexa i paradoxal. Per una banda, el govern espanyol,
seguint les recomanacions de les jornades de Sevilla i del Grup de Trevi, havia fet una laboriosa
tasca de consens en el seu marc parlamentari, aconseguint finalment el suport del PEE, i es
mostrava disposat a negociar amb el ridiculisme. Per, per altra banda, el moviment catal no
responia a les ofertes de dileg.

Als observadors poltics els costava entendre com un estadi -el de l'inici de converses- que per a
moltes organitzacions d'alliberament nacional esdevenia una victria poltica en si mateixa, era
tan poc valorada pels ridiculistes.

Borrego, escrivia al diari Puerta del Sol:

Si es confirmen els rumors que fa dies que el govern ha llanat sondes per a negociar
amb el graciosos sense condicions, i que aquests ni tan sols han contestat, ens trobarem
en una nova acci de ridiculitzaci. Qu ms ridcul que Espanya reconegui aquest
moviment de poca-soltes com a representats legtims de la voluntat de no s qui, que
estigui disposada a asseure's amb ells en una taula de tu a tu, i que a sobre aquests
pallassos passin olmpicament de l'oferta? Fins on ens humiliaran? Quins pebrots!

Cataconya 73

En l'poca, ni l'analista ms pintant era capa d'explicar-se la postura ridiculista de fer el sord a
la proposta espanyola de dileg. Veus assenyades, com la de Toret, s'afanyaren a recordar que
era el primer cop en la histria que Espanya actuava aix. Que cada vegada que la naci
catalana havia provat d'alliberar-se, Espanya havia fet s de la fora. Per aix, la majoria
d'observadors, apostaven per aprofitar l'ocasi, abans que els espanyols s'hi repensessin.

Com a nota curiosa direm que durant el perode de l'oferta, els mitjans de comunicaci ms
addictes al rgim es referien al moviment de la Doble Ce amb un llenguatge menys agressiu,
anomenant-los "els simptics", "els de la broma" i preguntant-se qui havia dit que els catalans
eren eixuts i tibats.

Per a mostrar fins a quin punt hi havia realment condicions per al dileg entre l'Estat espanyol i
el ridiculisme, aqu teniu un fax -que per error no fou qualificat de secret i es conserv als arxius
de l'antiga Generalitat- que Tic envi a Jimnez:

Et reitero el posicionament del ventall de grups poltics parlamentaris balears, valencians
i catalans d'afavorir un procs de negociaci poltica entre l'Estat i els interlocutors del
moviment ridiculista que posi fi al caos i a la ingovernabilitat que viuen les nostres
comunitats autnomes.

Tanmateix et faig present l'acord que quan el procs sigui prou madur i es comencin a
prendre decisions ja sigui en relaci a major cotes d'autogovern, a la creaci d'un Estat
lliure associat, o a la plena sobirania dels pobles de parla catalana, conv que hi estiguem
presents per jugar els papers que ens pertoquin, en tant que representats
democrticament elegits.

L'acceptaci per part dels partits poltics catalans de cedir la representaci del poble catal al
moviment ridiculista, posa en evidncia la fortalesa del conflicte.

Juventany, llavors secretari general de Som i Serem (SiS) que sempre mantingu posicions molt
crtiques amb el ridiculisme, ens ho explica avui:

La situaci que es vivia a Catalunya era tan catica, tan manicomial m'atreviria a dir, que
no hi havia ms remei que trobar una soluci rpida que poss fi a aquell estat
demencial. La negociaci poltica podia ser una via i els partits, per responsabilitat
histrica, no havem d'entorpir el cam. El conflicte ens superava i bona part de les bases
dels partits -no noms les de SiS- combregaven amb el ridiculisme.

A ms, qu collons, aquella bogeria de broma en broma tenia possibilitats reals
d'aconseguir all que tots abans donvem per impossible!

Doncs b, si tot estava a punt per a l'inici de les converses poltiques, per qu diantre no
s'iniciaren? Per qu el ridiculisme no acceptava negociar amb Espanya la independncia de
Catalunya? Per qu?

Cataconya 74

La resposta, que amb seguretat ja coneix l'usuari inductiu, s tan simple com que el moviment
per a la ridiculitzaci no comptava amb interlocutors vlids per a la negociaci. Vlids, en el
doble sentit de qualificats i representatius.

Per negociar era necessria l'existncia d'una representaci amb capacitat de presa de
decisions i de direcci. D'entrada caldria, ben segur, aturar les ridiculades mentre duraven les
converses. Qui tenia la capacitat de demanar al moviment per a la ridiculitzaci -en ple auge-
que s'aturs, amb mnimes garanties de tenir xit?

Un grup d'oportunistes -reunit a Berga amb la intenci d'erigir-se com a Comit de Portaveus
del Ridiculisme- s'adon que ning no podia fer-ho. Ni ells. Si quan demanessin al conjunt del
moviment que aturs l'activisme, aquest no ho feia, automticament se'ls veuria el llaut i
quedarien desqualificats com a interlocutors davant d'Espanya.

Aquells dies molts haurien pagat per l'aparici dels llegendaris signants del manifest de
L'afartada, pares de tot aquest sarau.

Aix doncs, la inexistncia d'una direcci del moviment, impossibilitava el ridiculisme d'acceptar
aquesta via. Tanmateix, alguns analistes intentaren trobar explicacions alternatives al fet. El
filsof Justo Tocado deia, en una conferncia a la Universitat de Santander:

s cert que qualsevol grup de dissidncia poltica -clandest o no- hauria saltat d'alegria en
veure que l'enemic, en aquest cas un estat de dret del primer mn, el reconeix i li ofereix
una soluci pactada a les seves demandes. Per que els ridiculistes no ho facin no crec
que hgim d'interpretar-ho com un acte d'insolncia, com opinen alguns.

Ms aviat, em fa l'efecte, amb totes les precaucions per la novetat d'aquest fenomen
social, que el que passa s que la dinmica dels graciosos, aquesta espiral de riure, no la
poden aturar ni ells. Per negociar cal parar mquines. Quan es negocia amb una guerrilla
-i s que la comparaci s odiosa- se li exigeix un alto-el-foc.

Els graciosos no poden parar. La prpia dinmica, que es va retroalimentant, els impedeix
de fer-ho. s com si en una classe o en una biblioteca, uns nens comencen a riure i els
diem que parin: encara riuran ms.

Per altra banda, el tipus de lluita dels ridiculistes s divertida, al cap i la fi. I en una
societat on l'oci i l'entreteniment es paguen, haver trobat frmules de passar-ho b de
franc t el seu inters. No podem negar-ho. Si mentre dura el conflicte els catalans, els
mallorquins i els valencians es diverteixen, per qu han de voler solucionar-lo? Som els
espanyols els que hem de trobar una manera pacfica de posar fi a aquest escndol
grotesc.

Tanmateix, la manca d'una direcci de la Doble Ce, que li imped negociar, no pot considerar-se
en absolut un element negatiu. Si nhagus disposat i hagus acceptat un procs de soluci
pactada, no s aventurat assegurar que els espanyols ens haurien ensarronat un cop ms i que
Catalunya seria avui, com a molt, un estat federat a Espanya.
Cataconya 75


El fracs de la soluci negociada don pas a les mesures del paquet alternatiu, a qu ens hem
referit abans, algunes d'elles perillosament prximes a la "guerra bruta".
Cataconya 76

Apartat 19. Entrada en la recta final

Mentre es produa el debat pblic entorn a la possible negociaci, els ridiculistes continuaven
anant per feina, aix s, reforats en veure que la seva lluita comenava a donar resultats
tangibles i que ja es podia veure el final del tnel.

No es pot amagar que hi havia qui pensava que en el trosset de tnel que quedava per recrrer
podia venir de cara un tren d'alta velocitat i fer-nos farinetes. Molts catalans creien que les
coses havien anat massa lluny i que l'Estat, desprs de la carabassa a la negociaci, exerciria
una repressi brutal sobre Catalunya.

En aquest context, l'escriptor Toret, s'ofer com a mediador en el conflicte. Encara s hora que
alg li contesti.

Una innocent ridiculada que tingu lloc el 2 de mar, en plena plaa Catalunya de la Ciutat
Comtal, obr l'esperada etapa de repressi espanyola. scar Snchez, cambrer de tota la vida,
relata l'esdeveniment:

Me'n recordo com si fos ara. Cada dia, a tres de vuit, hora del cul, travessava la plaa per
anar a pencar. Vaig veure aquella mena de cosa i de primeres vaig creure que era algun
muntatge publicitari dels grans magatzems que hi ha al davant. Per no hi havia cap
propaganda de res... Em vaig aturar un moment. Uns quants curiosos com jo, tamb
guaitaven. Una noia, amb un pentinat horrible -per horrible de deb-, estava
convenuda que all era una nau espacial, un OVNI.

Jo sempre he cregut en els extraterrestres, per em semblava un pl exagerat que
haguessin anat a aterrar justament all al mig. Per xafarderia m'hi vaig quedar, a veure
qu passava. A quarts de nou, hi havia un centenar de persones al voltant de la nau. Vaig
trucar a l'encarregat per explicar-li el meu retard, i tamb va venir.

No va passar mitja hora que la gurdia urbana va acordonar la zona. Com que la nau
anava traient fum com una cafetera, tamb van venir dos camions de bombers. Un
periodista em va fer explicar qu havia passat. Vaig dir-li el mateix que a vosaltres. Hi
havia molta expectaci. Molta.

De lluny, perqu ja no deixaven acostar-se, vaig veure com els polis inspeccionaven els
voltants de la nau. Es van endur un paio -no s si anava torrat o era aix per naturalesa-
que ens advertia a crits sobre l'arribada de la fi del mn.

La plaa es va anar omplint de gent. Una quinzena de persones amb maletes metlliques
van entrar a la zona d'accs restringit. Els de les teles s'havien installat en cmodes
cadires sobre els furgons. Les unitats mbils de la rdio retransmetien el succs en
directe. Jo no havia esmorzat i estava mig desmaiat.

Cataconya 77

Llavors, ja eren les dotze del migdia, es va obrir l'escotilla i va aparixer el fams tipus de
la cara verda, dient all que tothom ja coneix: Venim de l'espai i volem colonitzar-vos. Fa
massa anys que esteu colonitzats per Espanya i ja us toca un canvi d'amo.

La policia s'endugu emmanillat el paio de verd i una pila de gent -jo tamb m'hi vaig
afegir- vam comenar a cridar: In-de-pen-dn-ci-a!

L'interessant del cas ve ara. El jutge decret pres preventiva per al jove culista. El fet, que
agaf de sorpresa la comunitat ridiculista i la poblaci en general, fou en principi atribut a
l'enuig del magistrat en veure que el jove, encara de verd, noms li responia fent "Bip-bip".

El fals extraterrestre, que mesos desprs es sab que era un gracienc -que no gracis-
anomenat Gustau Matutano, pass tres setmanes a la pres mentre esperava el judici. Durant
aquest perode, Matutano mantingu la moral alta, com mostren les imatges segents de la
televisi italiana on el veiem al pati, envoltat de reclusos pintats de verd. Grcies a ell, el mn
penitenciari, sempre tan trist, s'incorpor amb empenta a la ridiculitzaci.

El judici de Matutano aixec una gran expectaci. La sala era plena de periodistes d'arreu del
mn i de simpatitzants culistes que, com alguns membres del jurat popular, s'havien maquillat
solidriament de verd per a l'ocasi.

Els nims amb qu els ridiculistes enfrontaven el judici es fan patents en les declaracions als
mitjans de comunicaci que feu la defensa, just abans d'entrar a la sala:

Res, aquest judici ser un passeig. Hem fet un peritatge complet que mostra que el nostre
client est en plenes facultats mentals i que actuava emmarcat en una lluita poltica
d'expressi pacfica i d'inters social i cultural. En una societat democrtica cadasc
protesta com li sembla millor, sempre que no molesti els altres, com s el cas.

Encara ms, pensem demanar una indemnitzaci pels dies que el jove ha estat a la
garjola i jo mateix m'he preparat uns acudits sobre extraterrestres per fer la vista ms...
ridcula.

La sessi, breu i contundent, acab en uns minuts amb la condemna de Matutano a 33 anys de
pres per pertnyer, en condici de dirigent, a una banda de malfactors amb l'objectiu de
segregar una part del territori "nacional". La gent va quedar tan astorada que alguns aplaudiren
pensant que el jutge tamb era ridiculista.

Per no, el jutge no era ridiculista i Matutano ingress de nou a la pres. El mn sencer es fu
ress de la condemna. Una condemna que jurdicament s'aguantava poc i per desmesurada
posava de relleu la seva ndole descaradament poltica. I aix ho reconeixia el mateix Jimnez,
en roda de premsa:

Spiga tothom que el Govern est disposat a posar fi una vegada per totes, i fent s de
tots els instruments de qu disposa, amb aquesta rebelli que atempta contra la
Cataconya 78

seguretat i la integritat territorial de l'Estat. Hem intentat solucionar-ho a les bones i ells
no han volgut: ara que s'atenguin a les conseqncies.

Els dies segents aparegueren gran quantitat de notcies en els mitjans de comunicaci que, a
partir d'estudis i enquestes, insistien en els perills i les repercussions negatives que el
ridiculisme comportava.

L'economia, segons aquests estudis, era una de les grans vctimes. Les Borses de Barcelona i
Valncia es veien afectades per la inestabilitat poltica; els inversors estrangers es retiraven
pensant que podria ser difcil fer negocis amb desequilibrats mentals; i el nombre d'aturats a
Catalunya es comenava a disparar, encara que aix no ans acompanyat de malestar social ja
que molts desocupats omplien el temps lliure amb les activitats ridiculistes.

Molts tcnics, per, s'encarregaren de desmentir o denunciar el carcter falla d'aquests
informes. Per d'on sortien? Es preguntar, ni que sigui un usuari d'aquest CD-Rom.

Tota aquesta argumentaci contra el ridiculisme formava part del "Paquet de Mesures
Alternatives" que l'Estat havia previst en cas que fracasss la via negociada. Es tractava ara de
crear un corrent d'opini pblica contrari al ridiculisme que legitims accions repressives
potents, com la desorbitada sentncia al fals extraterrestre i altres que vindrien desprs.

Per davant l'onada repressiva que s'acostava el moviment per a la ridiculitzaci no s'acovard,
ans al contrari desenvolup tot un seguit d'accions que podrem situar dins l'mbit de la
desobedincia civil amb l'estil, aix s, de la Doble Ce.

La policia espanyola express reiteradament el seu malestar en sentir-se diana de l'hostilitat
manifesta d'una extensa massa social. Un enregistrament cedit per Lloren Polleta, llavors
psicleg de la Prefectura de la Policia espanyola de Lleida, ens mostra com un agent -la identitat
del qual reservem- vivia l'agitaci ridiculista.

Polleta, alert les autoritats policials de l'aparici d'un quadre psicopatolgic que sofrien una
part important dels agents destinats a Catalunya, anomenat "Sndrome del cul". Sentiu el
fragment de cinta corresponent a una sessi de psicoterpia:

-Doctor, aix s de bojos. Els culistes em tenen amargat... Avui, per exemple. Hem rebut
tres trucades de robatori. Au, vs corrent, arriba all i troba't el gracis de torn que vol
posar una denncia perqu li han entrat a casa i li han robat la pasta... Per no les peles:
la pasta i el raspall de dents! Doncs tres casos, i ja sn divuit! I noms som a dimecres! Pel
cap de setmana en tindrem cinc-cents! I sabrem per la tele que en tot Catalunya, en una
setmana, han estat robats milers de raspalls de dents! I la setmana passada eren els
iogurts de la nevera i la que ve seran els preservatius de la tauleta de nit!

-Calmi's, i segui sisplau...

-I arribes a comissaria i ple de gent que diu que li han robat el carnet d'identitat, que lin
facis un de nou. I tu que saps que els ridiculistes s'han posat d'acord per fer aquesta
Cataconya 79

gracieta... perqu m'ho ha dit el meu ve, que no sap que sc funcionari! Avui he dit a una
iaia, tota simptica.. dic "qu? Aqu a tocar els collons?" i em diu, "no s'ho prengui com
una cosa personal, jove, aix va contra Espanya, no contra vost". No va contra meu, no
va contra meu! Em tornaran boig, cagund...!

-Segui sisplau... i calmi's!

-Desprs sortim a patrullar i com que tenim ordre de demanar la documentaci a tothom
que ens sembli que s de fora, doncs cada vegada que veiem un negre, baixem del cotxe.
No som racistes nosaltres, complim ordres. Doncs avui mateix, cinc negres! Demanem els
papers i ens adonem que sn paios d'aqu que van pintats, tu! Molt gracis. Molt ridcul,
que diuen ells! I no els pots dir res, perqu tothom t dret a pintar-se com li roti... s una
merda, qualsevol dia faig una barbaritat!

-Calmi's! I no cridi...

-Un dia agafar l'arma, anir a un supermercat i far una escabetxada!

-No digui ximpleries, home! Per qu no demana que el canvin una temporada al torn de
nit?

-Al torn de nit? I un coll! En (Piiiiii) surt a patrullar de nit i diu que encara s pitjor. s ple
de ridiculistes que es fan passar per somnmbuls i amb aquesta excusa fan el que els
passa pels nassos. Tots porten, al pit del pijama, un certificat mdic que et prega que no
els despertis.

-Parlant de despertar-se, ha tingut ms malsons de culs?

Cataconya 80

Apartat 20. Acci-reacci o tiro perqu em toca

El mes d'abril fou una veritable pugna entre l'Estat espanyol i el moviment popular per a la
ridiculitzaci. Les forces d'ocupaci reberen, a la fi, ordres expresses d'actuar de forma
expeditiva i contundent contra les ridiculades i aix fu que centenars de voluntaris visitessin,
ells i les seves grcies, les comissaries.

Una de les detencions en massa ms sonades tingu lloc a Badalona, el diumenge 22 d'abril.
Mig miler de persones es reuniren sota la ridcula consigna "Engrandim el forat de la capa
d'oz!".

Les autoritats espanyoles havien sollicitat al govern autnom que no autoritzs la
concentraci, perqu anava en contra de la normativa europea sobre el control de l'oz. El
Departament de Governaci de la Generalitat digu que ells no prohibien res, que en tot cas
convidaven el govern espanyol a vigilar el desenvolupament de la concentraci, per tal d'evitar
que es produs cap prctica que infrings la legalitat. Una maniobra molt intelligent la de
mantenir-se al marge de l'exercici repressiu contra el ridiculisme.

La concentraci, de la qual us oferim imatges de televisi de l'poca, transcorregu sense
incidents i envoltada d'un fort dispositiu policial. Tot correcte fins que desprs d'un mting,
durant el qual es felicit l'estaci de Badalona perqu era el punt on s'havia registrat el nivell
ms alt d'oz, els assistents desenfundaren un esprai d'escuma d'afaitar que, segons els
altaveus, contenia un alt ndex de Clorofluorcarbons (CFC), producte expressament prohibit per
la normativa europea.

En el moment en qu els assistents comenaren a establir una innocent batalla d'escuma, la
policia espanyola acordon la zona, amb ordres de detenir tot sser vivent d'aparena humana
que tingus un esprai entre mans.

Les forces d'ordre -s un dir- practicaren un total de 287 detencions, 68 de les quals
corresponien a menors d'edat i 6, a maniquins coberts d'escuma. S'acusava a tothom de delicte
ecolgic.

Al cap dunes hores, quan totes les agncies de notcies havien recollit el que es qualificava de
la detenci ms important efectuada en poca de pau a Catalunya, les autoritats espanyoles
posaren en llibertat tots els ridiculistes, fent pblica la nota de premsa segent:

... els hem posat a tots en llibertat sense crrecs, desprs de comprovar que havien fet s
d'un aerosol que no contenia -a diferncia del que ells mateixos havien anunciat- el
contaminant CFC. Volem creure que aquestes persones s'han brindat a una lamentable
operaci publicitria d'una -fins ara- quasi desconeguda marca d'escuma d'afaitar, que
certament no cont CFC, per que t una olor poc agradable i un disseny no gaire
atractiu.

Cataconya 81

Tot i aix, alguns voluntaris culistes denunciaren a la premsa les amenaces de qu foren objecte
durant l'estada a comissaria. Frases com: "Ja us afaitarem, ja..." o "L'escuma la traurs per la
boca" o "Et fotr una patada al cul que fars un altre forat a la copa d'oz!", es veu que foren
constants.

Una altra detenci massiva tingu lloc a la Fira de lEsprrec de Gav, on una cinquantena de
ridiculistes competien, a pilota picada, per veure qui tenia lesprrec ms llarg.

Per com ja hem dit, el moviment de la Doble Ce no es deixava impressionar pel desplegament
de mesures repressives. Ben al contrari, tal com alguns terics del ridiculisme asseguren, aix
don una certa emoci a aquesta modalitat de lluita ja de per si prou atractiva. Als motors de
l'activisme ridiculista -el divertiment i la possibilitat cada cop ms evident d'xit-, s'hi afegia ara
el fet de ser una mena d'esport de risc, on podies rebre un clatellot amb una facilitat espantosa.

s en aquest desafiament a la repressi, on cal emmarcar l'aparici d'un tipus d'accions
ridiculistes, prximes al que podrem anomenar la broma macabra. Malgrat el carcter
desagradable i la desaprovaci que segur que generaran en els usuaris sensibles, val la pena
deixar-ne constncia d'alguna per l'elevada efectivitat que tingueren.

Diverses fonts acadmiques atorguen a un redut grupscul de Ma l'autoria d'una d'aquestes
bromes de mal gust consistent en la publicaci, als diaris, d'esqueles ridcules. Fixeu-vos en la
segent:

Joana Prez i Mataties. Ha mort cristianament el dia 12 d'abril del 2001 a l'edat de 32
anys. ACS. Els seus afligits: esps, Ibraim; filla, Vanessa; pares i famlia tota ho fan saber a
llurs amics i coneguts. L'acte religis d'enterrament ser avui, dia 13, a les 16 h a l'Esglsia
de Sant Pere de Gelida. No s'hi invita particularment.

Qu tenia de ridcula l'esquela? Joana Prez, viva i amb un excellent estat de salut, ens ho
explica:

Va ser horrors. Una mala passada. Era un dissabte al mat, quarts de deu, quan ma mare
va telefonar. L'Ibraim va agafar l'aparell. La pobre dona estava mig plorant, preguntant
qu havia passat. Clar, el meu home no sabia de qu li parlava. Al final li va explicar que el
pare havia llegit la meva esquela al diari... s'havia mig desmaiat i tot, l'home.

"No dona, si la Joana est b, deu ser un error!", no parava de repetir-li l'Ibraim. Jo em
vaig atansar al telfon, encuriosida en sentir parlar de mi. "T, posa't-hi, els teus pares es
pensen que ets morta!"

M'hi vaig posar, per la mare encara no em creia: "De veritat que ets tu, filla? De deb no
t'has mort?". M'ho va explicar de nou i vaig intentar calmar-la, dient-li que de Joana Prez
n'hi havia moltes... "S per Mataties de segon, no!". Realment tot era molt confs. Va
haver un moment que em vaig pessigar i tot, per veure si era viva.

Cataconya 82

Quan parlava amb el pare, l'Ibraim ja havia anat i tornat de comprar el diari. Ell es
pensava, m'ho va dir desprs, que els meus pares devien haver llegit malament l'esquela i
els podria dir: "qu no veuen que diu Joan Prez?" i acabar-ho tot amb una sospir sobre
els vells patidors.

Quan vaig veure la cara de l'Ibraim, vaig dir als pares que els aniria a visitar. Aix que vaig
penjar l'auricular, vaig agafar el diari. Se'm va posar la pell de gallina. S, s, era jo. I tant
que era jo! Segons all, l'havia palmada.

"I jo sense saber-ho!", vaig dir a l'Ibraim per trencar el silenci. Desprs de l'ensurt, perqu
a mi tot plegat em va impressionar molt, vam comenar a rumiar qu havem de fer.
Perqu tela, saps? Jo llavors era regidora de l'Ajuntament i estava segura que en aquells
moments mig poble nestaria al corrent!

Em vaig posar a plorar, no s si de rbia o d'impotncia. Qu feia: posar-me a trucar a
tothom per dir-los que no m'havia mort? Fer-me veure, passejant-me pels carrers com
una nima en pena? I a les quatre de la tarda, l'enterrament! Ol! En alguns moments
ms m'hauria estimat morir-me de deb abans de l'enterrament i almenys no quedar
malament amb tothom!

Vaig intentar parlar amb l'alcalde, per com que era dissabte no el vaig localitzar. Me'n
recordo que la Carme, la seva dona, em digu: "...molt b. Que no t'has mort. No pateixis
que, aix que arribi, li ho dir!".

L'Ibraim va fer gestions telefniques a la redacci del diari. Desprs de passar-lo d'un a un
altre i de fer unes indagacions mitjanant l'agncia de publicitat, la directora finalment li
digu que l'esquela l'havia pagada el familiar Pere Prez i Mataties. Evidentment, la
identitat era falsa perqu jo no tinc cap germ. "Una broma pesada", va concloure la
senyora, excusant-se molt amablement.

Desprs vam anar tots dos a veure el mossn. L'home ens havia estat trucant, per
comunicvem. Havia conegut la notcia al carrer i no tenia res preparat: "Passeu tant de
missa que, jo em deia, aquests es moren i ni avisen!". El capell tractava de treure ferro a
l'assumpte exhibint un nivell professional d'humor negre. Em va arribar a dir que, la
meva, era la primera resurrecci que li havia tocat. Es notava que era un expert de la
consolaci.

Segons ell, el millor que es podia fer era presentar-se una mica abans de l'hora i anar
informant als que anessin arribant. Quan marxvem, va dir: "Ai fillets, els ridiculistes! Sort
que queden quatre dies i tindrem la independncia!"

No havem pensat en el ridiculisme. Ms aviat creiem que la putadeta era obra d'algun
ciutad molest amb la meva gesti municipal. Jo simpatitzava amb el grupscul i
m'estranyava que fos cosa d'ells.

Cataconya 83

A dos quarts de quatre se'm dissiparen tots els dubtes. Els primers en arribar foren
periodistes que havien estat alertats per la Doble Ce de la celebraci d'un enterrament
ridcul.

I tan ridcul! A les quatre en punt -en aquesta mena d'actes tothom s puntual- vaig
improvisar a les escales de l'esglsia una mena d'explicaci-mting. La majoria dels
presents s'alegraren de veure'm -viva vull dir-, i m'expressaren en forma de contra-condol
la seva alegria per la falsedat del trasps. Noms un senyor, gran i sord com una tpia,
em digu que m'acompanyava en el sentiment.

Quasi mitja hora ms tard, vaig repetir l'explicaci a una dotzena de despistats que
anaven a l'hora espanyola. La gent quedava tan parada, que una vena va dir-me: "Au, no
t'amonis nena, un altre dia ser!"

(...) No, no guardo cap rancnia. Potser m'hauria emprenyat ms si l'acci s'hagus
planificat des de Gelida mateix, per fent-se des de fora... Mira, em va tocar! De vegades
em fa grcia pensar que vaig contribuir, amb la meva mort falsa, a la llibertat del pas. Em
sento com una mrtir de plstic.

El cert s que els enterraments ridculs foren imitats per altres grupsculs fins a l'extrem que la
majoria de diaris, primer de Catalunya i desprs d'Espanya, van haver de deixar de publicar
esqueles. Les comptades esqueles d'aquest perode, que podem veure en les hemeroteques,
tingueren un elevat cost ja que l'agncia publicitria havia d'investigar, i en poques hores,
l'existncia real del finat.

El ridiculisme no respectava ni el mort ni el que el vetlla.
Cataconya 84

mbit d'interacci 4. Control de l'atenci. Marqueu amb el cursor la resposta correcta.

Marciano propos a la plataforma Espana Seria una tctica per fer front la Doble Ce basada a riure's dels catalans. Per
qu no triomf?
-s veritat, per qu no?
-els acudits sobre catalans estaven molt vistos
-els espanyols no eren catalans i a Catalunya s'hauria viscut com una agressi
-qu sabia Marciano de tctiques!

Qui era Charles Tonn?
-un premi nobel d'educaci fsica
-l'inventor d'un ball ridcul (no ridiculista) molt de moda al voltant de 1920
-loncle de la noia del pentinat horrible
-un fill de puta de molt de pes, segons el seu metge

En el judici a Matutano, el fals extraterrestre, els simpatitzants ridiculistes mostraren la seva solidaritat...
-amb una espelma a la m
-maquillant-se de verd
-ensenyant el cul al magistrat
-menjant patates fregides i altres productes d'aperitiu

El pare de Joana Prez i Mataties es desmai en llegir el diari del dia 12 d'abril del 2001. Per qu carai?
-tenia baixa la pressi
-era gran i estava cascadet
-en veure l'esquela de sa filla
-en llegir un article de Toret


Cataconya 85

Apartat 21: Combinaci de diferents tipus d'accions

Aquest bloc de ridiculisme macabre no acaba amb les accions fnebres. Accions que, sembla
mentida que els morts tinguin tanta fora, generaren enrgiques pressions al govern perqu
busqus mesures de soluci al conflicte catal.

Tenim constncia d'altres esdeveniments tragicmics, com ara la interferncia, des d'un lloc
desconegut, dels micrfons de bord dels avions que aterraven a l'aeroport de Palma, el 19
d'abril. En el moment que la tripulaci anunciava l'arribada i l'imminent aterratge, un ridiculista
interferia el missatge i, fent-se passar pel capit, recomanava als passatgers que resessin un
parenostre pel tren d'aterratge espatllat. Malgrat el desmentiment de les hostesses de vol, les
escenes de pnic foren considerables.

Pnic tamb davant dels centenars de falsos cadvers que aparegueren a pobles i ciutats.
Ninots o maniquins fets amb molt detall que representaven persones que havien mort per
causes extraordinriament diverses: destrossats per un objecte caigut d'un quart pis,
atropellats per un vehicle que s'havia donat a la fuga, de sobredosis amb la xeringa al terra i el
bra fent botifarra, o penjats en un pont de l'autopista.

Crid molt l'atenci als mitjans de comunicaci, els falsos cadvers trossejats que apareixien en
bosses d'escombraries, en llocs cntrics, acompanyats d'una nota on es podia llegir, per
exemple: "el fill de puta del meu marit em pegava".

Aquesta mena d'actuacions, contribuen a crear, ms del que ens pugui semblar a primer cop
d'ull, un clima de caos en la societat catalana. Els ciutadans, molts d'ells moguts per estricte
morbositat, cal reconixer-ho, esperaven pacients l'arribada del forense que havia de fer
l'aixecament. Des del lamentable fet de l'Aqurium -on un policia patej un anci que havia
mort d'un infart pensant que era un ninot-, els jutges es mostraren molt estrictes en els
aspectes formals.

Malgrat algunes veus crtiques, com l'article del doctor Triquell "Amb la mort no s'hi juga", el
cert s que aquest tipus d'actuacions ttriques o macabres potenciaren la participaci -i doncs
la integraci- en el ridiculisme de persones amb amputacions fsiques. La lnia V del metro de
Barcelona es paralitz durant tot el mat del 20 d'abril, en la recerca desesperada del bra d'una
dona suposadament accidentada, en veure's atrapada amb la porta del vag.

L'escenificaci teatral, plena de crits i sang, es tancava amb la retirada de la manca en la llitera
d'una ambulncia, que tamb formava part del happening, desprs d'una recerca dantesca i
intil de l'extremitat arrabassada.

La Corporaci Metropolitana del Transport arrib a la conclusi que el bra devia haver quedat
dins del vag i que algun passatger desaprensiu sel devia haver endut. Les agncies de notcies
demanaren la collaboraci ciutadana per localitzar el membre amputat i la gent estava
pendent de veure algun desgraciat amb un bra sota el bra. Finalment, i en vista que
Cataconya 86

l'ambulncia que havia assistit l'accidentada no l'havia ingressada en cap hospital del pas, es
descobr el veritable mbil poltic del cas.

s important que l'usuari- sobretot aquell amb menys capacitat d'abstracci- no es quedi amb
la idea, falsa completament, que el ridiculisme s'havia tenyit d'humor negre. No s aix en
absolut. Les accions a qu acabem de fer referncia serien comparables a dues gotes d'orina en
un litre d'aigua: ni es noten. (Degustaci no recomanada). Cal, doncs, concebre-les
emmarcardes en un context d'agitaci social ridiculista que travessava tots i cadascun dels
mbits de la vida catalana.

Com a dada per illustrar el que diem, a finals d'abril del 2001, se sap que la majoria de la
poblaci de Catalunya -tot i ser conscient de la seva absurditat- seguia l'hora culista, com a
mostra d'aprovaci i suport a la ridiculitzaci.

Amb l'objectiu de fer un contrapunt als fets ttrics anteriorment esmentats, volem deixar
constncia d'altres accions que buscant l'atenci meditica per ridcules, esdevingueren
aportacions valuoses a la nostra cultura nacional.

Aquest s el cas del espot televisiu que segent, creat amb una inequvoca intenci ridiculista,
serv tanmateix per descobrir un dels plats avui ja tpics de la gastronomia catalana. S'hi pot
reconixer el fams cuiner Joan Pelagats, en el paper de xef del restaurant.

-Hola, Joan! Com ests? Feia anys que no venia pel teu restaurant!

-Molt b! Estic molt b! I content de veure't per aqu!

-Qu et sembla si em fas aquell plat que m'agrada tant...

-T'ests referint a cargols a la llauna?

-S, Joan, cargols!

(Cargols!?- exclamen els clients que sn a les taules menjant).

-Es nota que fa temps que no vens per aqu... Ara ja ning no demana cargols a la llauna!

-No, Joan?

-No! Mira totes les taules... pots veure el que tenen a plat? Tothom menja llimacs. Llimacs
al pot!

(Tots els clients fan "sssuppp", empassant-se amb felicitat i golafreria el corresponent
llimac).

-Recordes el temps que passaves amb l'escuradents traient el cargol de la closca?

Cataconya 87

-S, alguns s'hi resistien!

-Recordes l'estona que perdies separant la part de dalt?

-S, Joan, ho recordo...

-Recordes totes les closques fent-te nosa al plat, i no sabies quina estava buida i quina
no?

-Ecs...

-Doncs ara, amb els llimacs, tot aix sn records del passat! Un llimac s exactament el
mateix que un cargol, per sense la maleda closca! I saps el temps que guanyes menjant
llimacs, en comptes de cargols?

-No, per m'ho puc imaginar: segurament quan encara em quedessin per treure de
l'emprenyadora closca ms de mig plat de cargols, Joan, amb els llimacs ja hauria fet el
caf i estaria a punt de tornar a la feina!

-Exactament, veig que ets un paio intelligent! I ara digue'm, qu voldrs dinar?

-Llimacs! Vull llimacs com tots aquests senyors, Joan! I rpid!

Veu en off: Deixa els cargols per als qui vulguin perdre el temps i passa't als llimacs.
Sssuppp!

Ja que acabem de veure un anunci televisiu, ens detindrem uns instants ms en aquest mitj de
comunicaci de masses. En aquells moments les autoritats autonmiques comenaven a picar
l'ullet al ridiculisme i aix tingu conseqncies importants en la televisi autnomica, TeleCat.

Analitzem quins foren aquests canvis. Pel que fa a programaci, es constat un notable
augment en la contractaci de sries estrangeres d'humor, com ara les britniques De qu vas,
gamars?", "Posat'hi fulles" o l'australiana "Em cago en tots els cangurs".

La producci prpia d'humor tamb experiment un augment espectacular. En els temps que
corrien, els televidents no estaven per drames. Sries de gran audincia eren "Ai s'hi vinc!" i
"Que et bombin!".

Especial acceptaci obtingu la novetat televisiva "Qu fa l'Abel?". A travs del servei de
teletext el telespectador podia connectar a qualsevol hora del dia -repetim: a qualsevol hora
del dia- amb la cmera que enregistrava en imatge i so la vida del tarragon Abel Aguilar.

Les imatges que ara veieu corresponen a l'Abel, a les 19:45 del 22-4-01. Podeu veure'l llegint
plcidament una revista d'actualitat, assegut a la tassa del wter del seu domicili. Mitja
Catalunya comentava, amb reprovaci, les prctiques una mica excntriques de la vida sexual
de l'Abel.
Cataconya 88


Els canvis de programaci inclogueren tamb concursos, en clau clarament ridiculista, com
"CULtura espanola" que noms pel ttol ens indica el grau de complicitat amb la Doble Ce.
Vegeu sin aquest fragment i pareu atenci al llenguatge, del que parlarem ms endavant:

-Buenas nuxes amigus. Banvanidus a... Cultura espanyola! Son dos cuartos de nueve y
tenemos en directo al primer concursante. Hola, cmo vos dices?

-Me digo Xavier.

-Y de cognombre?

-Curcat.

-Bien Francesc Canela. T'importa que ta diga Pepe? Primera pregunta: Cual es la capital
d'Espanya?

-(Pensa o simula pensar)... Albacete?

-No! Home, no! Eliminad! Que se lo lleven de la mia vista! Dilapidacinnnn!

Val a dir que Xavier Curcat, que result lleument ferit per les pedres que llenava el pblic del
plat, havia guanyat la setmana anterior amb el nom de Pilar Mestres.

Altres programes de producci prpia en aquesta lnia eren el show "Apa aqu!", que exhibia
suposades habilitats extraordinries, la majoria d'elles barroers trucs de televisi. En imatge
veieu una actuaci de Bartomeu Jurez, conegut com "el Caradura de Sueca", que partia un
taula de 20 centmetres de gruix amb un cop sec de cara. El pblic cridava "Apa aqu!" desprs
de cada exhibici.

Una mica ms endavant, TeleCat oferiria un espai informatiu on es recollia preferentment
notcies culistes. El presentador llua una samarreta imperi i apareixia en pantalla amb
l'exclamaci "Ep, cullegues!".

Cataconya 89

Apartat 22. L'Espatal, llengua sinttica i de disseny

L'usuari observador deu haver notat abans, en un dels fragments televisius, l's d'un hbrid
lingstic entre catal i espanyol. Aquesta fou una acci ms del moviment per a la
ridiculitzaci, que tot i no tenir xit prctic, com era d'esperar, s que va crear una important
expectaci internacional.

Diverses institucions i personalitats significades en la lingstica catalana proposaren, en
confabulaci amb el moviment ridiculista, la creaci d'un nou codi lingstic, producte de la
sntesi entre les dues llenges en contacte.

LAcadmia de la Lengua Espatalana -que era el nom que rebia el nou idioma- public un petit
diccionari i una rudimentria gramtica. En la introducci asseguraven, en la seva penosa
modalitat lingstica, que la proposta es feia per superar el conflicte lingstic a Espanya, a
travs de la consecuci d'una veritable llengua comuna. I que per tant, no solament els catalans
haurien d'aprendre la nova llengua, sin que els espanyols tamb haurien de fer-ho.

Espanya noms sobreviur com a naci -mantenien burlescos- si tots els espanyols
parlem en la mateixa llengua. I aix no pot fer-se amb la renncia de ning: ni els
catalans podem deixar de parlar catal, ni els espanyols, espanyol.

(...) Si aconseguim fer funcionar l'espatal, a ms de salvar la naci espanyola -que no s
poc-, mostrarem al mn sencer que s possible anar sumant llenges en contacte i que,
fent-ho, es pot arribar a la vertadera llengua universal. No al xurro de l'esperanto:
Zamenhof va voler crrer massa. Les coses s'han de fer des de baix i sense presses.

Perqu l'usuari es faci una idea de les caracterstiques de l'espatal, ms que avorrir amb les
prescripcions sobre l'mbit fontic, morfolgic o sintctic que proposava la nova Acadmia, us
oferim una selecci lexical perqu la compareu amb el catal:

acudido/acheta/amaril/barrecha/bocadill/bolete/bolquero/bresolo/burchar/codonyo/ch
ivarrio/chul/chupahilos/cujones/disbauja/enchegar/escanyolido/esclecha/escurzn/esde
venimiento/
gasap/gronchador/lamineria/llogar/maldecabeza/malgrado/malparido/mied/panyuel/pl
egar/prejudicio/pront/quitz/rebomborio/ramenar/rusco/samarreta/suco/titaflucha/vaic
hel/visva!

Alguns intellectuals espanyolistes acolliren inicialment la idea de l'espatal amb molt
d'entusiasme. Per l'eufria dur just fins que s'assabentaren que els espatalistes demanaven
que catal i espanyol es fonguessin en un sol idioma, que seria el veritable idioma d'Espanya.
Ah, no. Ells estaven perqu Espanya tingus una llengua comuna, per aquesta havia de ser
com sempre la seva, l'espanyola. Ho express molt b Gonzalo Zapatero a l'article "Ni hablar".

Cataconya 90

En la polmica establerta amb l'espatalista Maria Llusa Solar, quedaren molt clares les
posicions:

Que vegi la comunitat internacional que els catalans estem disposats a substituir la nostra
llengua, el catal, per la nova parla proposada i aix tenir un idioma com entre totes les
persones que vivim a l'Estat espanyol. Per que es vegi tamb que els espanyols no estan
disposats a fer el mateix esfor, un esfor que salvaria la ptria que tant els exalta. En
realitat, sn ells els que es carreguen el futur d'Espanya. No ens volen a Espanya.

Per no totes les accions ridiculistes eren tan intellectuals com la que acabem de ressenyar.
Precisament una polmica que tingu un desenvolupament parallel, tamb d'abast
internacional, esclat quan la recent fundada Federaci Espanyola d'Escopinatge, que tenia
segons deia amb ms de sis-cents socis, tots ells catalans, va sollicitar al Comit Olmpic
Internacional que aquest esport forms part dels propers Jocs Olmpics.

Segons el president de la federaci, l'escopinatge era un dels esports ms antics i populars de la
humanitat; fcil de practicar; barat -tant en equip com en installacions-; ecolgic i sa.

A la Vila-joiosa, a la Marina Baixa, tingu lloc el primer Campionat d'Espanya d'Escopinatge.
Televisions d'arreu del mn, incloses les japoneses, van retransmetre via satllit l'encontre
esportiu. Moltes d'elles no ho feien pas en la secci d'esports, sin en la de curiositats o en la
d'actualitat poltica, perqu a pocs se'ls escapava que darrere d'aquella marranada hi havia, no
la m, sin la gargamella dels ridiculistes.

El campionat comprenia diverses modalitats, quina d'elles ms repugnant. La ms vistosa va
resultar ser la de tir fix, consistent en clavar el gargall al bell mig d'una diana situada a vuit
metres, en un exercici on els participants exhibien una punteria esgarrifosa.

Si el llanament d'alada -ja podeu imaginar per qu- no tingu cap grcia, el de longitud -en
canvi- caus veritable sensaci. Mireu sin aquestes imatges en les que el terrassenc Muoz
situa la flema a tretze metres i vint-i-vuit centmetres.

Finalment hi hagu una exhibici d'escopinatge artstic on guany la joveneta que teniu en
pantalla, amb aquesta impressionant salivada que li penja acolorida amb cacau. Per l'amor de
Du, quin fstic!

Per als usuaris interessats en veure les connexions de la ridiculitzaci amb el calendari
tradicional i popular, us direm que els carnavals d'aquell any se suspengueren prcticament
arreu. s evident que els mxims promotors del Carnestoltes estaven massa implicats en el
ridiculisme i veien poques possibilitats de capitalitzar per a la Doble Ce unes festes ja de per si
prou esbojarrades, com indica el lema "per carnaval, tot s'hi val".

El ban de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltr, que pot llegir-se ntegre al Museu d'Histria de
Catalunya, deia entre altres coses:

Cataconya 91

(...) i s que, francament, fa quasi un any que estem de Carnaval! Val? I tots i totes sabem
que per ara no vindr la Quaresma. Esma! Perqu necessitem nims per emprendre el
final d'una lluita que ens pot portar -poca conya- a la llibertat com a naci. O!

Aix s que enguany descansem -i no volem dir que no es pugui fornicar- i agafem forces
per acabar el carnaval nacional. L'any que ve, Sa Majestat Carnestoltes ens agrair no
haver de compartir regnat amb ning!

En idntics termes es manifest el president de l'entitat sitgetana "El Prat del Retir", nima
d'aquest carnaval d'atracci internacional, que declarava a la televisi espanyola:

Als Pasos Catalans estem vivint uns carnavals perpetus. Ens va b prendre'ns justament
aquests dies per fer un respir. Ara, la setmana que ve, tornem-hi!

En canvi, el que s se celebr fou la festivitat de Sant Josep, amb les falles, on un ninot d'un cul
gegantesc es salv de la crem; aix com la diada de Sant Jordi, que des de feia uns anys havia
esdevingut, per iniciativa catalana, la festa internacional del llibre. Per aquest motiu i per
l'actualitat del ridiculisme, aquell 23 d'abril Catalunya es convert en el punt de mira dels
mitjans de comunicaci d'arreu del mn. Els ridiculistes ho sabien.

La jornada havia estat preparada amb molta cura, tal com feu notar per als seus televidents
aquesta enviada especial de la televisi sueca. Ms val que no us feu els suecs i que llegiu els
subttols:

Som al centre de la ciutat de Barcelona. La tradici catalana diu que avui s el dia de la
cultura, el dia que la gent es regala un llibre i una rosa. Per aquest costum tan arrelat
aqu, tamb s'ha vist alterat per l'onada de bogeria poltica que sacseja el pas.

Si shi fixen b al meu darrere, observaran com la majoria dels ciutadans que passegen
pel carrer no ho fan amb la corresponent rosa, sin amb una carxofa. Aquesta s una de
les accions impulsades pels anomenats ridiculistes, per al dia d'avui.

I no s pas l'nica. Aquest cartell que els mostro -escrit en espatal, un idioma
recentment inventat- convida els ciutadans a comprar llibres d'aquest moviment, que
com saben pretn posar en evidncia Espanya, fins que aquesta es retiri dels territoris
catalans, ocupats des de fa tres segles.

Un dels llibres recomanats -i sembla que el ms venut en la diada d'avui- s precisament
el que duu aquesta senyora... permeti'm sisplau... Porta per ttol "Llibre blanc del
Ridiculisme", i com poden veure -no s si la cmera ho agafa prou b- tot l'interior del
llibre s en blanc. Direm que la lletra es concentra a la coverta... Un llibre barat i de fcil i
rpida lectura! Tingui senyora, grcies. Ja ho veuen, aix estan les coses, aqu!

Cataconya 92

Apartat 23: Justos per pecadors

En qualsevol conflicte, sigui del tipus que sigui, sempre s'hi veuen involucrats tercers aliens a les
parts en litigi, que en reben conseqncies de forma ms o menys indirecta. Sn els qui
passaven per all... els qui estaven en un lloc i un moment equivocats. En el cas dels conflictes
socials d'expressi violenta, les vctimes innocents paguen amb la pell.

Tot i que el contencis entre l'Estat espanyol i el moviment popular de ridiculitzaci no tenia
aquest carcter bllic, la repressi exercida per Espanya, en un intent desesperat de fer-se amb
el control, afect persones i collectius situats a la perifria del conflicte. A tots ells, volem
dedicar les pantalles del present apartat.

s possible que algun usari amant de buscar els tres peus al gat desconfi de la innocncia -o no
implicaci en el ridiculisme- de la simple mostra de casos que presentarem. Cal que spiga,
aquest perepunyetes, que des del dia de la Independncia, moltes persones que no havien fet
res per la ridiculitzaci, es feren passar per intrpids voluntaris culistes. Per qu doncs els
referenciats a continuaci haurien volgut mantenir-se al marge? No els seria avui ms cmode
reconixer la seva militncia culista i passar a la histria com a mrtirs?

Imma Vidalota (locutora de rdio): Des de feia un any tenia un programa radiofnic titulat
"Dispari la pregunta". Era una frmula ja clssica en la qual els oients expressen interrogants
que d'altres responen. Un programa molt cmode per a mi, perqu no m'havia de preparar res
de res. Simplement demanava el nom i deixava fer la pregunta o la resposta. Cada cop, per,
eren ms els ridiculistes que trucaven i deixaven anar preguntes del tot estpides, que d'altres
contestaven seguint el rotllo. Per exemple, trucava una senyora i preguntava quant pesava un
quilo d'arrs i a continuaci la tira d'oients responien amb arguments de capsigrany: aix
depn de la quantitat de grans; o si s mascle tant i si s femella tant; s'ha d'anar amb compte
perqu hi ha arrossos amb anorxia...

Qualsevol que hagus sentit el programa hauria pensat que els catalans estvem torrats. El cas
s que jo no en tenia la culpa. Jo em limitava a deixar que la gent parls... fins que la policia em
detingu sota el crrec de promoure el ridiculisme. Vaig passar quasi dos mesos a la garjola.

Maite Oll (professora d'ensenyament secundari): Feia pocs anys que s'havia generalitzat el
Nou Ensenyament Secundari i encara s'editaven materials didctics innovadors. En una
editorial, avui desapareguda, vaig publicar un Crdit Variable per al primer cicle de l'ESO. Duia
per ttol "Com ms riguem, ms aprendrem!" i feia s de l'humor per a la construcci
d'aprenentatges de les rees lingstiques i de les cincies socials. Avui, l'edici actualitzada, s
fora emprada pels educadors de Catalunya, per llavors el govern espanyol n'imped la difusi,
allegant que incitava la jovenalla a incorporar-se al moviment ridiculista. Em van obrir un
expedient administratiu.

Ximo Berlanga (ex-menjaflams): M'havia preparat per batre el meu propi rcord i figurar al
Guiness com a mxim endrapador de flams. Estic segur que ho hauria aconseguit: estava molt
Cataconya 93

preparat psicolgicament, que encara que no ho sembli s el que ms compta. M'hauria cascat
els 375 flams, sin hagus estat pels quatre polis de pais que van trepitjar l'ltima dotzena que
em permetia el pas a la histria. Dels nervis se'm va tallar la digesti i em van haver d'ingressar
a l'hospital en estat de coma.

Sergio Dlmata (deprimit): El mn s una merda i jo sc un covard. Noms una vegada en la
meva porca vida vaig tenir collons per sucidar-me. Havia fet una carta de comiat, cagant-me en
tot i en tothom. Per quan estava penjat pel coll, en plena plaa Eivissa de l'Hospitalet, va venir
la policia i se m'endugu, acusant-me de ridiculista. Ser possible! Si a mi me la bufava la
independncia de Catalunya i la mare que ho va parir tot! Em van prendre la llibertat de plegar
de viure, que s el dret personal ms gran que tenim.

Visente (humorista i cantant): Abans de tot all del culisme jo era una persona coneguda. Havia
enregistrat cassettes on amb el meu estil -parlant amb castell amb accent i girs catalans- havia
obtingut fora xit. Feia gires per pobles d'Espanya... no era per fer-me d'or, per m'anava b.
Quan el ridiculisme es va posar de moda em vaig quedar sense feina. s curis que
l'anomenada "rebelli de l'humor" em deixs a mi a l'atur. Clar com tothom feia de pallasso!
Quin desastre! La culpa va ser dels espanyols que em titllaren d'agent de l'espatalisme. Pobre
de mi, jo que mai havia explicat un acudit de poltica!

Carlota Benaprs (ex-alcaldessa de Talarn): Va ser increble, el 2 de maig em detingueren,
juntament amb vint-i-dos vens del municipi acusats de fer una inscripci de dimensions
gegantines en un vessant d'una muntanya del terme. Deien que havem escrit "Espana servir
hasta morir" amb la finalitat que els estrangers que passessin en avi es trenquessin el pit de
riure. Els vaig dir que aquella pintada colossal l'havien fet els militars de l'acadmia espanyola
de Talarn, els seus. Que anys enrere en el mateix lloc n'havia una altra que deia "Franco,
Franco". Per no em creien.

Vam passar hores de por, sentint crits de les habitacions del costat -que desprs vam saber que
eren simulats- fins que no van comprovar que el que diem era cert i ens van posar en llibertat
a altes hores de la matinada. Vam posar una denncia per detenci illegal, per l'ensurt no ens
el traur ning. Em consola pensar que a l'esplanada on hi havia la inscripci militar avui hi ha
un circuit internacional de motocrs.

Mireia Ullastre (filla de Marcel Ullastre): El meu pare mor a conseqncia de l'enfrontament
entre Espanya i el ridiculisme. No guardem rancnia a cap de les dues parts. Per hem de dir
que de res ens consol que el govern poss el seu nom al satllit catal.

Al 2001 el pare vivia al Centre d'Astronautes de Colnia. Feia una pila d'anys que es preparava
per a una missi espacial de gran envergadura: la construcci de l'estaci Alfa. Tothom sap com
s de dura la preparaci dels astronautes. Quan faltaven escasses setmanes pel llanament -
com es fa en aquests casos- es va fer pblica l'operaci i es donaren a conixer els tres
tripulants. Automticament, algun periodista pos en relleu l'origen catal del meu pare i en
poques hores aparegueren desenes de notcies que el vinculaven amb el ridiculisme i descrivien
possibles accions que faria un cop fora de l'atmosfera terrestre.

Cataconya 94

En diversos mitjans internacionals s'arrib a dir que la Doble Ce havia infiltrat el meu pare anys
abans, amb el propsit de fer un acte ridiculista d'escala universal. Qualsevol acci ridiculista,
per simblica que fos, podia ser interpretada per possibles ens extraterrestres, com una burla o
declaraci de guerra. Fins i tot alguns diaris sensacionalistes i ignorants del tema asseguraven
que, en realitat, el que el meu pare pretenia era cagar-se en el cosmos.

El govern espanyol pression l'ESA, l'Agncia Espacial Europea. Ho sabem segur. No volien
crrer riscs. El director de l'Agncia substitu el meu pare pel francs Michel Pichon. Les
paraules que estroncaren anys i anys de dedicaci i patiment foren: "No s si ets de la puta
merda del ridiculisme, ni m'importa... per spigues que em fot molt dir-te que no hi vas".

El pare va passar uns dies terribles, els pitjors de la seva vida. Ell no tenia res a veure amb la
poltica, ni amb res. Noms vivia per a l'espai. I de cop li havien pres el somni de la seva vida. Va
ser un cop durssim, per a ell.

El dia del llanament, vam anar tots a veure-ho. La mare i jo vam notar que el pare tornava a
estar molt nervis. Per vam pensar que era comprensible... Un parell d'hores abans, ens va dir
que havia aconseguit que li deixessin veure el llanament des d'una situaci privilegiada. Un
detall de l'Agncia. Per que no ho digussim a ning. Que ens veurem desprs.

Desprs, el vam veure, com tothom, en les imatges ralentides de les televisions. S'havia lligat
amb un cable a l'exterior del coet. Ni que sigui per uns instants va veure el seu somni realitzat.

El que ms rbia em fa, s que molts van seguir pensant que se nhavia sortit amb la seva,
protagonitzant una acci que el convertia en un immolat del ridiculisme.

Salvadora Albornoz (fundadora de la secta destructiva "Exemple Mari"): Em van empresonar
per ridiculista, a mi, una missatgera de Du. Quanta ignorncia. Simplement per dir la veritat
per la tele: que la Verge se m'apareixia a travs de l'ordinador i em dictava els principis de la fe.
Que les dones ens hem de mantenir verges fins a la mort i que si volem tenir fills hem de ser
fecundades per inseminaci artificial. I si alg no em creu, guardo les imatges de la Verge tretes
per la impressora.

Cataconya 95

Apartat 24: Espanya juga i perd

En el "Paquet de Mesures Alternatives", elaborat pel govern espanyol contra el ridiculisme,
figurava no solament la lluita ideolgica a travs de contra-argumentacions difoses pels mitjans
de comunicaci i la repressi directa contra els activistes de la Doble Ce, sin tamb mesures
ms perilloses com la promoci d'una confrontaci civil dins la mateixa comunitat nacional
catalana.

Segons alguns politlegs, i avui es disposa de dades que ho avalen, l'Estat espanyol intent com
a darrera mesura -davant la ineficcia de la repressi policial- buscar la fractura social a
Catalunya i crear un enfrontament entre dependentistes -partidaris de continuar dins
d'Espanya- i el moviment ridiculista.

En un error que pagaria, l'Estat prov de reclutar l'aliat dependentista entre la poblaci
immigrada a Catalunya. Diversos membres del govern espanyol i destacats lders del PEE es
desplaaren a Catalunya i mantingueren reunions informals amb entitats culturals que
agrupaven antics immigrats de diferents regions espanyoles. En aquests contactes, encara avui
negats pels promotors, els emissaris espanyols prometien certs privilegis als seus interlocutors,
com ara la defensa dels seus drets lingstics i culturals que hipotticament s'havien de veure
amenaats en una Catalunya independent.

Jos Cerecedo, president en aquella poca de la Federaci de Cases Regionals d'Andalusia,
rememora una de les converses:

Encara avui em costa creure el que ens van arribar a dir. Fixa't b, ens demanaven que
ens sublevssim contra el ridiculisme. L'exrcit espanyol ens facilitaria suport logstic,
bsicament armament lleuger i assessorament militar. Quan els combats prenguessin
certa envergadura, ells facilitarien l'arribada a Catalunya de personal civil defensor de la
unitat d'Espanya. Finalment, i actuant a ulls del mn com a defensors dels pobres
catalans, farien intervenir l'exrcit espanyol i s'acabaria la pellcula. "Res -deia aquell
bac- en cosa de tres setmanes els recordem als catalans qui mana aqu".

En veure el nostre rebuig, els representats espanyols ens digueren que no havem de
patir, que actuarem assegurats, ja que si el pla poltico-militar fallava, cosa segons ells
molt improbable, l'Estat ens garantia la creaci de zones on la minoria espanyola -
nosaltres, segons ells- mantindria la dependncia al Regne d'Espanya a travs d'un
estatus de comunitat autnoma dins de l'Estat catal. Una mena de reserves.

Estava clar que ens volien utilitzar de carn de can per als seus interessos, que no eren
pas els nostres. "Aneu a prendre pel sac!", els vam dir.

Espanya no tenia en compte que aquest contingent de poblaci immigrada, assentada a
Catalunya principalment en les dcades del 50, 60 i 70 del segle passat, havia realitzat un
Cataconya 96

procs irreversible d'integraci a la realitat catalana i que moltssims d'ells participaven de ple
en el moviment per a la ridiculitzaci.

Per les pressions sobre la comunitat d'antics immigrants foren tan patents que finalment, i
desprs de diverses assemblees amb transcendncia meditica, la Coordinadora Catalana
d'Associacions Culturals Peninsulars, feu pblica la nota de premsa segent:

Davant de les temptatives informals del Govern del Regne d'Espanya sobre les diferents
entitats culturals andaluses, extremenyes, murcianes, aragoneses i castellanes, en
referncia al procs d'alliberament nacional catal, la Coordinadora Catalana
d'Associacions Peninsulars vol manifestar a l'opini pblica:

1. Que res ni ning aconseguir que aparegui un enfrontament entre el Poble Catal -ja
sigui d'origen immigrat o no. Queda clar?

2. Que Catalunya, naci histricament oberta a l'arribada de moltes comunitats, ens ha
acollit com a fills propis, i en tant que catalans i catalanes ens hi sentim plenament
integrats, sense que ning no ens hagi demanat mai renunciar als nostres orgens ni drets
personals.

3. Que la ra per la qual molts de nosaltres, o dels nostres pares, hagueren de desplaar-
se dels territoris d'origen fou la mala gesti econmica del mateix Estat espanyol, ms
interessat en gastar els pempis en ocupar a la fora Catalunya, Galcia o Euskal Herria que
en desenvolupar les condicions de vida del poble espanyol.

4. Que molts de nosaltres participem activament en el moviment per a la ridiculitzaci, en
tant que via perqu Catalunya vegi reconeguts els seus drets legtims com a poble.

5. Que estem segurs que la consecuci de la independncia de Catalunya, a la que
contribuirem amb totes les nostres grcies, significar un pas cap un mn ms just i en
concret cap a una societat catalana ms alegre i solidria. Au!

6. Que esperem que l'Estat espanyol no cometi nous errors histrics i acompanyi aquest
procs pacfic i exemplar d'alliberament nacional, permetent que Espanya i Catalunya
siguin bons vens, cosa que agrairem especialment tots aquells que guardem vincles
familiars i sentimentals en territori espanyol.

El comunicat fou una bufetada al govern espanyol que resson per tots els racons de la terra.
L'ltima carta espanyola en el conflicte havia fracassat estrepitosament. Espanya havia coms
un error d'anlisi enorme. No tingu en compte que el ridiculisme havia aconseguit una majoria
social, a partir d'anar sumant els sectors populars desitjosos d'una transformaci autntica de
la societat. Una suma forjada a travs d'una prctica alliberadora -i divertida- que no excloa
ning i on tothom, des la base i sense dirigents, podia aportar la seva.

Pocs dies desprs, l'Associaci Africana a Catalunya, que defensava els drets dels immigrats tant
dels pasos del Magreb com de l'frica negra, feia pblic un comunicat similar a l'anterior, on a
Cataconya 97

ms criticava durament l'Estat espanyol per l'exercici d'una poltica considerada racista i
limitadora.

Els dos comunicats, i el-. de Galiza X Catalunya, tingueren un efecte precipitador dels
esdeveniments en el procs d'emancipaci nacional catal. De la mateixa manera que l'Estat
havia vist com l'ltim tret li sortia per la culata, el moviment per la ridiculitzaci i el conjunt de
la societat catalana veien com, malgrat els intents, a Catalunya no es produiria un
enfrontament civil -com havia passat a Irlanda del Nord o a l'antiga Iugoslvia, anys abans.

Sectors preocupats per una confrontaci d'aquest tipus, perderen definitivament les seves
reserves i safegiren al sidral amb el convenciment que la cosa estava guanyada.

No es pot negar, per, que entre els catalans existia una minoria dependentista, i que fins i tot
hi havia elements molt residuals disposats a utilitzar la fora per defensar l'espanyolitat de
Catalunya. Cap procs de canvi social es produeix per consens absolut. Tanmateix, Espanya
sabia que aquest sector, vinculat a l'exrcit i a ideologies autoritries, era incapa d'articular un
contrapoder poltic mnimament operatiu.

Els ms radicals d'aquesta opci, ni tan sols s'havien organitzat a Espana Seria, perqu no
havien acabat d'entendre la ridiculitzaci. Tot era massa complicat per a ells. El cas de Pere
Barcel -que es feia dir Pedro- s paradigmtic:

Quan va passar aix de la independncia de Catalunya i tot el merder, jo tenia dinou anys
i era un fatxa total. Vull dir que sempre anava carregat d'emblemes espanyols i nazis i
tal... Hi havia gent que es pensava que jo vestia aix perqu era ridiculista, per no, no, jo
m'ho creia. De fet, encara avui sento una mica d'admiraci per Franco, Hitler i Fellini.

Els de la colla m'havien fotut ms d'un puro per assistir a actes ridiculistes. Jo qu sabia!
Jo veia penya manifestant-se per exigir que els lloros i les cotorres parlessin en espanyol i
m'hi afegia. Per Espanya, el que calgus! No buscava tants dobles sentits. Realment, tot
va anar massa rpid!

Cataconya 98

Apartat 25: La CULminaci

El mes de juny, a Catalunya es vivia en un clima d'absoluta transgressi. Per alguns era un
escenari d'acudit i per altres una mena de psiquitric-naci. Sense dubte, la revoluci ridiculista
havia triomfat.

Aquestes imatges preses el 12 de juny per un conegut canal de televisi nord-americ, mostren
un exemple de com els ciutadans d'arreu de Catalunya havien incorporat el ridiculisme a la seva
vida quotidiana. La cadena havia triat l'emplaament a l'atzar.

L'usuari, mnimament viatjat, pot reconixer la plaa Doctor Robert de Sabadell. Alg hi ha
abandonat un grup de gallines que semblen no molestar la parella que pren el sol en plena via
pblica, nus de pl a pl. Al fons de la imatge, un jove camina amb els pantalons retallats,
deixant veure el cul. Una senyora, d'edat ms que avanada, es dirigeix a la cmera amb unes
falses orelles d'ase exageradament grans. Enfilats sobre el quiosc, dos individus mostren als
reporters una pancarta improvisada amb la llegenda "Hola, Cocacola es espanola!".

Estampes, si voleu deplorables com aquestes, eren comunes arreu i a tota hora. Hem de
recordar que el somnambulisme ridiculista s'havia apoderat de la nit i que en molts pobles i
ciutats no hi havia qui claps.

Per a l'usuari que encara no s'hagi fet crrec del trasbals que patia Catalunya, ens s
veritablement difcil aportar-li ms informaci descriptiva. Per farem el darrer intent amb
aquesta frase. Era com si... kkf fdfsh f gjtutpf fffglkj!

Davant d'aquesta situaci completament insostenible moltes empreses van avanar el perode
de vacances, segures que all no podia durar gaire i que en breu es recuperaria la normalitat.

Algunes empreses del sector pblic van aprofitar l'estat de caos i la gran quantitat de voluntaris
que deambulaven pels carrers per a fer tota mena de simulacres d'extinci i salvaments. Es
desallotjaven institucions, transports, etc., tal com es faria en cas de catstrofe real. Una
operaci de simulacre com el desallotjament de les poblacions venes a les desaparegudes
centrals nuclears de Cofrents es va realitzar amb la collaboraci total dels vens. Els de
Protecci Civil allucinaven.

En aquest escenari de caos, el 14 de juny es produ un fet de gran transcendncia poltica. Els
governs autnoms catalans van decidir dissoldre les cmeres i incorporar-se de fet a la
ridiculitzaci. La resoluci que aprovaren i feren pblica era en si mateixa ridcula.

(...) decidim solemnement dissoldre els Parlaments autnoms fins un altre avs en vista
que la situaci poltica i social que viu el pas nimpedeix la governabilitat. Els fets que es
produeixen permanentment impossibiliten que puguem garantir el ms mnim dels
ordres pblics. Per aix pleguem, convenuts que s el millor que podem fer.

Cataconya 99

Finalment, exigim a Espanya, que s qui ha creat el problema, que el resolgui de forma
immediata. Noms hi ha una sortida possible a la crisi i tothom sap quina s.

Molts ajuntaments s'havien avanat a aquesta postura institucional desafiant, i la resta ho feren
en conixer la paralitzaci dels governs autnoms. Una collecci de curiosos bans municipals
es conserva a l'Arxiu Nacional.

Oberta la crisi, centenars d'observadors, curiosos i sobretot gent de b amb nim solidari
arribaren a Catalunya de tots els racons del planeta. En pocs dies, aparegueren com a bolets
falsos encontres internacionals d'ndole ridiculista: Jornades d'Estudi de la presa de pl;
Trobada Mundial de Fantics del color groc; Certamen internacional de Practicants de
l'Antropofgia... i un sense fi d'estupideses gegantines.

El suport de la solidaritat internacional es fu notar, i molt, en aquest ltim tram del procs
d'alliberament nacional. Els mitjans de comunicaci destacaven la presncia de famosos, com
l'actor nord-americ Schwartz que es despla expressament a Valncia per promocionar una
refresc ridiculista fet a base d'orins.

Molest profundament al Govern espanyol l'organitzaci de viatges de suport actiu a la causa
culista de diverses ONG espanyoles, que foren molt ben rebudes per la poblaci catalana.

En canvi commocion l'opini pblica el comportament dels espectadors de lencontre esportiu
entre el Futbol Club Barcelona i el Reial Madrid, ltim partit de la Lliga espanyola (competici
esportiva en la qual participaven els equips catalans). Els comentaristes no podien explicar-se
que malgrat que el derby es feia en hora catalana, el pblic ocups les grades amb ms de vint
minuts de retard.

El que pass aquell vespre al Camp Nou pot reviure's al Museu d'Histria de Catalunya a travs
d'ulleres virtuals que mostren, amb imatge i so originals, l'ambient de l'epopeia. Per deixem
que l'arbitre, el collegiat Prez Casamayor de Gngora, ens ho expliqui:

Jo vaig ordenar que comencssim, per tot plegat era desconcertant. Inslit. Els jutges de
lnia em van dir que la lliga espanyola ja no interessava ning. Per vaja, el partit b
s'havia de jugar. Els responsables i els jugadors del Bara s que hi eren.

Quan feia ms de vint minuts que shavia iniciat el partit, va comenar a entrar la gent.
Vaig sospirar, perqu veure el Camp Nou prcticament buit feia pena. Suposo que per als
jugadors tamb va ser una bona notcia.

Per la cosa va durar poc. El pblic donava l'esquena -per ho dic literalment- al terreny
de joc. En una clara ocasi de gol del Bara ning no va dir res. Aix devia desmotivar
enormement els jugadors. Per el que realment va tocar les pilotes va ser quan tot d'una
els espectadors s'alaren i cridaren gol perqu s, amb la pilota al centre del camp. All no
era normal.

Cataconya 100

A la mitja part em vaig reunir amb les directives i vaig proposar suspendre el partit. Tant
de bo ho hagus fet. La segona part va ser pitjor. Per la pantalla gegant van posar una
pellcula antiga i dolentssima. Un western. Era increble, el club se sumava a aquella
demncia. De sobte, un jugador del Bara va fer un gol, per en prpia porteria. A la
graderia va aparixer un mosaic amb el dibuix d'un cul. "Ah, s? -vaig dir-me- a prendre
pel cul!". I vaig suspendre el partit.

El suport social majoritari al ridiculisme, anava emplaant persones, collectius i institucions a
pronunciar-se sobre el conflicte. La bondat tant dels objectius, com en general de la forma de
lluita, feia que, que en efecte domin, les preses de posici fossin favorables.

Una de les institucions de gran influncia en la comunitat nacional catalana era l'Esglsia
Catlica. Tot i que una part important dels seus funcionaris i associats havien participat
activament en la Doble Ce, no hi hagu un acte ridiculista institucional fins al 14 de juny, amb
l'edici d'un "Full Parroquial" monogrfic.

Val a dir que la Conferncia Episcopal Catalana nega encara avui l'autoria del Full i l'atribueix a
persones vinculades a l'Esglsia, aix s, empeses per la bona voluntat i la desorientaci
d'aquells dies. Demana doncs, l'autoritat eclesistica, que es relativitzi aquest document
histric, emmarcant-lo en el seu context i recordant que, bviament, no tingu cap tipus de
conseqncies a posteriori.

Sabent que l'usuari tindr en compte aquestes consideracions, reprodum a continuaci uns
pargrafs de l'esmentat "Full parroquial", pel seu valor testimonial:

... vivim en temps de canvi. I l'Esglsia ha d'ajustar-se a la seva poca, ha d'immergir-se en
la seva societat, bategar amb ella, compartir-ne problemes i anhels.

Si b la fe s inamovible, i s el que eternament ha illuminat els camins de la humanitat,
les formes de l'Esglsia s'han d'actualitzar. De la mateixa manera que hem rebutjat la
pena de mort o hem acceptat les misses telemtiques, ara b podrem prestar una mica
d'atenci al vestuari, abandonat durant segles, de les figures que adorem.

Comencem pel bon Crist. Fixeu-vos en el dibuix assistit per ordinador que us presentem.
Per ventura no estaria amb ms consonncia amb els temps que corren, si el vestim
amb indumentria de ciclista de muntanya i li substitum els tpics calotets passats de
moda -i sense gaire fonament histric- per uns CULots, infinitament ms cmodes i
elegants?

Del ridiculisme no se'n salv ni Crist. Els que s se salvaren, per desprs d'uns dies
d'hospitalitzaci, foren la vintena de persones que resultaren intoxicades per la ingesta de
productes nocius en la Mostra CULinria de Borriana.

Cataconya 101

Apartat 26. Fi del conflicte

Durant el mes de juny, el Govern espanyol havia realitzat mltiples reunions extraordinries
d'anlisi dels fets que se succeen al territori catal. Es treballava sota pressi internacional, ja
que els centres de poder de Pars, Berln i Washington demanaven una rpida soluci a la crisi.

A ms l'Estat espanyol tenia la certesa que totes les dades de qu disposava indicaven una
derrota total de les posicions dependentistes en un hipottic referndum d'autodeterminaci a
Catalunya. En aquestes coordenades, les autoritats espanyoles optaren finalment per una
soluci, en un exercici de difcil consens entre les forces parlamentries i els poders fctics,
principalment l'estament militar.

En una compareixena televisiva, retransmesa via satllit a tot el mn, el cap d'Estat espanyol,
anunciava el que podia ser el punt final a la inestabilitat poltica creada arran del contencis
Espanya-Catalunya. Amb un aspecte cansat, el monarca llegia:

L'actitud prou coneguda de la majoria del poble catal, ens obliga -mal que ens pesi- a
entendre que per voluntat prpia, profusament expressada, els catalans no mereixen ser
reconeguts com a sbdits espanyols. M'entristeix com a representant del Regne
d'Espanya deixar al marge del nostre projecte nacional unes terres que tantes coses
havien aportat al nostre patrimoni com. Per els pobles del mn b saben que no tenim
altre remei.

Per aquest motiu, i en consonncia amb el carcter profundament democrtic d'Espanya,
el govern convocar per al proper 22 de juny una consulta als espanyols a fi que la
sobirania popular refrendi la postura de l'Estat d'accedir a les aspiracions segregacionistes
catalanes.

Vull aclarir que la decisi ser exclusivament espanyola, ja que els ciutadans de les
comunitats autnomes catalanes ja han deixat prou patent llur posicionament, i que es
far en termes que permetin una distensi en el contencis.

Els observadors internacionals interpretaren el missatge de forma unnime: si b Espanya
acceptava la derrota, volia presentar-se a l'opini pblica com que era ella qui en definitiva
retirava el "privilegi" de la ciutadania espanyola als catalans. I donava, ni que fos
simblicament, l'ltima paraula al poble espanyol.

Menys clara quedava l'allusi als "termes que permetin la distensi", amb qu s'havia de fer el
referndum. L'endem mateix el President del Govern espanyol tancava les especulacions
sobre aquest extrem.

Coneixedors que el poble espanyol no es complicaria la vida i donaria suport al fets que ja
semblaven consumats, l'accs de Catalunya a la independncia, la pregunta del sufragi es
Cataconya 102

redactava de forma "salada", com diria Jimnez, amb una voluntat d'utilitzar tamb l'arma dels
ridiculistes -l'humor- i de fer menys traumtica la decisi.

Vegeu sin una reproducci traduda de la papereta electoral:

Desprs de la sufocaci que ens han fet passar els catalans, veig b la postura adoptada
pel nostre Estat de permetre que ells s'ho confitin?

-Jo s

-Jo no

-A mi, plim

Malgrat l'inters que havia aixecat el referndum d'autodeterminaci espanyola, prcticament
no hi hagu campanya poltica en un o altre sentit. Semblava que el vot estava decidit. Tan sols
reductes ultranacionalistes enganxaren cartells sollicitant el "no" al referndum, argumentant
que els catalans havien de ser expulsats d'Espanya, com antigament es fu amb moros i jueus.

Fermn Santacana, reconegut militant de "", express molt b aquest corrent d'opini en
aquestes imatges d'una televisi japonesa:

No estem en contra que els catalans constitueixin el seu estat propi. Al revs, ho
aprovem. Per no els donarem ni un sol pam del territori espanyol per fer-ho. Que ho
facin a la Conxinxina.

A Catalunya no tothom veia clara la victria del s. Potser per aix, algun desaprensiu cal foc,
una vegada ms, al recent re-inaugurat Gran Teatre del Liceu. L'insensible reivindic l'incendi a
una emissoria de rdio al crit: "Entre tots l'alarem i entre pocs el cremarem!".

Malgrat les declaracions dels responsables de seguretat de limmoble fnix, carregant contra el
suposat pirman despietat, a ning li escap que aquest fet podia decantar molt vots indecisos,
per la demaggia que els sectors espanyolistes havien fet sobre el pagament de la
reconstrucci de l'emblemtic edifici, desprs del darrer incendi al gener del 94.

La jornada electoral del 22 de juny transcorregu sense incidents remarcables i amb un
desplegament inusitat de mitjans de comunicaci internacionals.

Es registraren, com s'escau en aquestes ocasions, diferents ancdotes. Potser la ms rellevant
tingu lloc a la Secci 2 de Cogolludo, a la demarcaci de Guadalajara, on diversos membres de
la mesa electoral foren hospitalitzats amb ferides produdes en el transcurs d'una baralla
motivada pel repartiment d'un considerable gruix de bitllets trobats dins d'un sobre, dipositat a
l'urna. Ms tard es sab que els bitllets eren ms falsos que moneda fraccionria expedida a
Sevilla.

Cataconya 103

Pocs minuts desprs del tancament de les meses electorals ja es coneixia els resultats de
l'escrutini, grcies a les urnes informatitzades.

La participaci, contrriament al que havien indicat els sondeigs, no havia estat gaire alta. Tan
sols el 66,97% dels espanyols amb dret a vot havien participat en els comicis. D'aquests un
increble 3,08% corresponien a ciutadans que havien burlat les barreres informtiques per
expressar la seva gracieta particular, tot convertint el vot en nul.

Dels vots vlids emesos, un 71,01% aprovaven el criteri de l'Estat, un 22,76% manifestaven "A
mi, plim" i tan sols el 6,23% del votants estaven en contra de la independncia de Catalunya.

Informaci detallada dels resultats, acompanyada de tota mena d'anlisis sociopoltiques
podeu trobar-les al Museu d'Histria. Aqu noms assenyalem que de la Franja de Ponent no
vot ning, cosa que tingu repercussions poltiques immediates.

A Catalunya l'explosi d'alegria esclat com una bomba atmica. En una celebraci sense
precedents, la poblaci catalana es llen al carrer per compartir un estat de joia collectiva,
que a ms d'un li cost un coma etlic.

La novellista Mnica Alb ha plasmat molt b l'ambient festiu d'aquells dies a l'obra "Quin Sant
Joan, el del 01!":

Era com si la celebraci de la Festa Nacional dels Pasos Catalans, amb l'arribada de
l'estiu, coincids amb la victria eterna del Bara; amb totes les entrades d'any de cop;
amb totes les festes majors; amb estar enamorat; i a sobre que ens hagus tocat la rifa a
cadascun de nosaltres!

Per tornem a la mateixa nit del Referndum. En un missatge televisiu, el cap d'Estat espanyol -
que aquella setmana es guany el sou- apareixia amb uniforme militar per felicitar el
comportament exemplar del poble espanyol que, segons ell, havia sabut estar a l'alada de les
circumstncies. Referint-se a nosaltres digu:

Des d'ara mateix, Espanya reconeix l'existncia de l'Estat del Poble Catal format per les
ex-comunitats autnomes del Principat de Catalunya, Pas Valenci i Illes Balears. A ms
afegim la Franja d'Arag, per la manifesta voluntat dels seus ciutadans, expressada
novament en referndum, de formar-ne part. De tot aquest territori, i sabent que el
moviment ridiculista d'alliberament nacional no en tindr queixa, en direm, senzillament,
Cataconya.

El Regne d'Espanya resta a l'espera que el Poble Catal designi els seus representants
poltics i legals per tal de negociar entre ambds estats aspectes referits a acords en
matria econmica, collaboraci tcnico-cientfica i de defensa; compartiment de
recursos energtics i naturals, com tamb les condicions de retorn a Espanya, amb
compensaci, dels ciutadans que ho desitgin. Com a primer pas decretem una amnistia
per a tots els presos poltics ridiculistes.

Cataconya 104

Aix mateix, Espanya pren el comproms internacional de retirar de Cataconya tots els
efectius militars i policials, aix que les autoritats catalanes ho sollicitin, i es reitera en la
voluntat de vetllar pel manteniment de les relaciones de venatge cordial que ambds
pobles desitgen.

Durant la mateixa setmana, al si de l'ONU, i minuts abans que es reconegus l'Estat catal i es
felicits el poble de Cataconya per dur a terme un procs independentista sense vessar cap
gota de sang, el representant de l'Estat francs feia pblica la decisi de retornar als catalans els
territoris de la Catalunya Nord presos -injustament, digu- pel Tractat dels Pirineus. "No
voldrem -manifestava dolgut- haver de passar pel mateix calvari que els amics espanyols".

Tot seguit, el seu homnim andorr feia pblica la voluntat dincorporar-se al nou estat. Al
capdavall bromej sense cap grcia- la diferncia entre un cul i un bon formatge est en el
nombre de forats.

Aix s com el nostre pas aconsegu el reconeixement internacional, d'identitat i de peculiar
forma de lluita; un estat, que no s res de l'altre mn per que s el nostre; i una presidenta de
repblica, amb un pentinat horrible. Del perode de dominaci espanyola noms ens queda
aquest estpid nom de Cataconya, que legalment podrem deixar d'utilitzar a partir del 2100.
No est malament!


FI DE LA UNITAT INFORMATIVA