La situaci dels Estats Units al segle XX

Comunitats religioses i immigraci

Quan la gent duna cultura es trasllada a una altra, sovint ha danar deixant caure una
capa rere una altra. Aix va ser cert fins a un cert punt pel que fa als europeus que van
arribar als Estats Units, i en especial pel que fa a aquells camperols que van canviar la
seva manera de viure rural per una ciutat estatunidenca. Per aix no va amenaar els
immigrants, sin que molts dells van conservar un bon nombre dels seus costums
tradicionals.
Lheterogenetat de nacionalitats va crear noves sectes a partir dantigues, a lhora que
creava esglsies completament noves. Com a conseqncia de la diversitat de
nacionalitats immigrants sha anat creant una multitud de sectes menors.
Malgrat la diversitat privativa de sectes dels Estats Units, no es tracta dun fenomen
tan sociolgicament significatiu com el fet que els Estats Units es troben dividits en
tres grans comunitats religioses: els protestants, els catlics i els jueus. LEsglsia va
quedar commocionada davant del mn urb. En la seva histria no es podria trobar res
que la prepars per enfrontar-se als problemes que ara li queien al damunt amb la
urbanitzaci.
A la dcada de 1820 es faria el pas principal per restringir la immigraci. s evident que
la llei de 1924 prenia les mesures necessries per assegurar una forta reducci en el
nombre dimmigrants; al pas no en podien entrar ms de cent cinquanta mil per any.
A pesar de loposici dalguns estatunidencs de mentalitat lliberal i de les nacionalitats
discriminades, ls dels orgens nacionals com a punt de partida per enfrontar-se al
problema de la immigraci va continuar sent la poltica estatunidenca durant uns
quaranta anys. Amb posterioritat, el 1965, el Congrs va abandonar per complet
aquesta poltica i la va substituir per una altra que obria les portes dels Estats Units a
immigrants de qualsevol pas que tinguessin familiars o poguessin proporcionar als
Estats Units una especialitzaci necessria.
Tensi social
La confrontaci exterior va tenir repercussions dins de la naci, sobretot les mltiples
commocions dels anys 1949-1950: la bomba atmica sovitica, la caiguda de la Xina i la
Guerra de Corea. Vistes com la culminaci danys de triomfs comunistes, aquestes
catstrofes demostraven clarament que els esforos estatunidencs havien dhaver
estat sabotejats per forces sinistres, per espies i per tradors. Aleshores va comenar la
recerca de culpables.
La primera vctima, i la ms bvia, va ser el Partit Comunista. El juliol de 1948 els
dirigents daquest partit van ser declarats culpables dintentar enderrocar el govern.
El febrer de 1950, el senador Joseph McCarthy va pronunciar el primer duna srie de
discursos que van elevar el pnic a nivells mxims. McCarthy advertia duna batalla
total i definitiva entre lateisme comunista i el cristianisme i assegurava que tenia
llistes detallades dactivistes comunistes del Departament dEstat i daltres llocs.


L'autor

Tennesse Williams

Thomas Lanier Williams, conegut arreu amb el nom artstic de Tennessee Williams , va
nixer a Columbus Mississip el 26 de mar de 1911. Va ser un novellista i sobretot
dramaturg, les seves obres de teatre van adquirir un ress extraordinari grcies a les
versions cinematogrfiques que se'n van fer.
Va adoptar el nom de Tennessee desprs de linstitut, quan va decidir ser escriptor
professional. Per aquella poca, havia rebutjat la seva poesia lrica primerenca i els
contes gtics per una nova mena dimatge literria.
Williams va nixer en una rectoria episcopal, a Columbus, Mississipi. Durant els seus
primers anys, va ser molt mimat pel seu avi, la seva via, la seva mare i la seva
germana Rose. El Pas del Delta, prop de Clarksdale, Mississip, en el qual Williams va
passar la seva infncia, esdevindria el seu fictici Pas dels Dos Rius. La calor, les
tempestes, les inundacions daquella regi, la divisi social entre classes, la imatgeria
acolorida i els ritmes de la parla ajudarien a configurar els seus escenaris i dilegs.
Alguna gent daquell poble proporcionarien noms i detalls per als personatges que
posteriorment crearia per a les seves obres i histries: cognoms com els Cutreres,
Bobos, Wingfields, i noms com Brick, Blanche i Baby Doll.
No hi va haver cap personatge ms important per a Williams que els membres de la
seva prpia famlia, els quals va immortalitzar a les seves obres.
Va estudiar en les Universitats de Missouri, Iowa i a la Washington University de Saint
Louis.
La seva actitud despreocupada, que li va procurar fama i fortuna com a dramaturg de
sexe i violncia, va ser en realitat una rebelli contra la seva educaci puritana. En
profunditat, va ser un escriptor intensament seris que va veure la seva creativitat
com un do i lescriptura com una vocaci.
La seva homo sexualitat obertament confessada, l'indu a convertir a la dona en figura
central de la major part del seu teatre. Per la illusi ha d'enfrontar-se amb la realitat,
i llavors es produeix una violenta crisi que es desencadena davant la presncia ms o
menys interessada de l'home. La frustraci, la poesia irrealista, la tendresa i la crueltat,
sn els puntals psicoanaltics de les passions que viuen els personatges de les seves
millors obres. Tennesse Williams estava fascinat pel mn de les gitanes de Barcelona.
En les seves obres s'hi observa una sexualitat desbordada, amb molta feminitat.
Va obtenir, en dues ocasions, el premi Pulitzer (1947 i 1954), per dues de les seves
peces de major tirada universal: Un tramvia anomenat desig (A Streetcar Named
Desire) i La gata sobre el terrat de zenc (A Cat on hot Tin Roof).
Tennessee Williams va morir a Nova York el 25 de febrer de 1983.


Filmografia
1945. The Glass Menagerie.
1947. A Streetcar Named Desire.
1947. Summer and Smoke.
1951. The Rose Tatto.
1953. Camino real.
1955. Cat on a Hot Tin Roof.
1957. Orpheus Descending.
1958. Suddenly Last Summer.
1959. Sweet Birg of Youth.
1960. Period of Adjustement.
1961. The Night of the Iguana.
1964. The Milk Train Doesn't Stop Here
Anymore.
1968. The Seven Descents of Myrtle.
1972. Small Craft Warnings





Anlisi de l'obra
L'obra est ambientada en una comunitat siciliana duna petita poblaci nord-americana no
gaire lluny de Nova Orleans. La obra est desenvolupada a mitjans del segle XX, als anys
50. Tot succeir al voltant de la casa de Serafina, la protagonista.
Tot comena amb una gran notcia: la Serafina Delle Rose est embarassada. Poc desprs
s'assabenta de que el seu marit, en Rosario, ha mort i com a conseqncia perd al nad. La
Serafina est plenament enamorada del seu marit i per aix, a partir d'aquest moment, no s
capa d'aixecar el cap i viu tancada a casa amb la intenci de guardar-li dol al difunt. Allada del
mn, la Serafina creu que tothom est pendent d'ella i encara s'enfonsa ms. A causa del seu
patiment, tampoc deixa viure tranquillament a la seva filla, que est enamorada d'un jove
mariner. Tot canvia quan coneix a l'Alvaro Mangiacavallo. La Serafina es sent atreta per
L'Alvaro, que li recorda molt al seu marit, per no vol deixar-se anar, perqu es sent obligada a
guardar-li dol al seu marit. Al final, desprs d'intentar.-se enganyar a ella mateixa, accepta que
Rosario li ha estat infidel i es deixa portar per la passi que sent cap a Mangiacavallo, que la
far tornar a viure lliure com abans i a deixar el seu passat enrere.

Els personatges
Principals:
Serafina de la Rosa
s el personatge interpretat per Clara
Segura i s la protagonista de lobra.
Serafina t nom d'ngel, cosa que lliga
amb la seva personalitat, ja que s una
dona molt forta i angelical.
Tot i haver molt de vermell en la seva
vida, sobretot en la seva roba, que reflexa
el foc i la passi, s una dona que
reprimeix la seva sexualitat des del moment en el que mor el seu marit.




lvaro Mangiacavallo
s el personatge que interpreta Bruno Oro.
T nom de novella romntica, de seductor.
lvaro s un camioner que transporta
pltans, mostra d'un smbol fllic. Pretn
seduir a Serafina, per no s bon seductor i desprs de fer el pattic, Serafina
l'utilitzar. Tot i ser un mamarratxo, t punts cmics que li donen un punt d'humor a
l'obra.
Rosa De La Rose
s el personatge interpretat per Marta Oss.
s la filla de Serafina i Rosario. Rosa s una adolescent que vol disfrutar de la vida i
comenar a fer vida d'adulta. A causa de la mort del seu pare, la seva mare la vol tenir
controlada tot el dia i ella es rebella contra ella.
Secundaris:
Rosario
No apareix fsicament a l'obra.
s el marit de Serafina i mor al principi de l'obra. Tot i no aparixer fsicament a l'obra,
hi s present en molts moments. Representa un home hispano-llat, molt mascle. Era
camioner i transportava pltans ( torna a aparixer el smbol fllic).
Al pit hi tenia tatuada una rosa. El ttol de l'obra fa una allusi directe a aquest
tatuatge, fent un refor de la sexualitat.
Cabr i venes
El boc s un animal trgic. Hi ha una
relaci certa, encara que les raons
encara sn mal definides, entre la
tragdia (literalment, cant del boc) i
aquest animal que li ha donat nom. Sant
i div per a uns, satnic per als altres, el
cabr s efectivament lanimal trgic,
que simbolitza la fora de l impuls vital, alhora geners i fcilment corruptible.
Serafina t unes venes que parlen en itali i que representen el cor de la tragdia.
Elles sn les que marquen a Serafina per la maledicncia social.
Bruixa
Apareix una bruixa amb una campaneta fent-la sonar durant lobra, que simbolitza la
mort i el dest. Recorda el dest com un cam cap a la mort. Tennessee Williams era
estoic i pensava que sempre portem la mort al voltant.
Tamb hi ha un parallelisme entre les dones que canten i la bruixa.

Altres personatges sn: Estelle Hohengarten ( Alcia Gonzlez La), Assunta (Montse
Esteve), Jack (David Marc) o el venedor (Pepo Blasco).

Referents culturals

LA ROSA
Notable per la seva bellesa, la seva forma i el seu perfum, la rosa s la flor simblica ms
emprada a Occident. La rosa s, a la iconografia cristiana, la copa que recull la sang de Crist, la
transfiguraci de les gotes daquesta sang o b el smbol de les nafres de Crist.
La rosa, per la seva relaci amb la sang vessada, sovint sembla el smbol dun renaixement
mstic. La rosa i el color rosa constitueixen un smbol de regeneraci pel fet del parentesc
semntic del llat rosa amb ros, la pluja amb la rosada. La rosa sha convertit en un smbol de
lamor i encara ms del do de lamor, de lamor pur.

LA LLETANIA
Splica, consistent en una srie de peticions o dinvocacions breus, a les quals hom respon
cada vegada amb un refrany (al ms sovint, tingueu pietat, escolteu-nos, etc.). Molt
abundants en les litrgies orientals, les darreres reformes litrgiques les han introdudes a la
missa romana (pregria dels fidels). A Occident, sn conegudes tamb la lletania dels sants i
lanomenada lletania lauretana, o de la Mare de Du, que hom recita al final del rosari. Pel seu
caire suplicatori, les lletanies han anat sempre lligades amb processons de rogatives.





LA TRAGDIA
Smbol de desig sexual, la cabra fa una aparici significativa per encarnar la situaci emocional
de Serafina en diferents moments en qu pivota lacci, per exemple quan lamant de Rosario,
Estelle Hohengarten, apareix per encarregar una camisa de seda.
Desprs dhaver establert una connexi auditiva entre la cabra i els crits salvatges dels nens,
Williams introdueix aquests sons infantils gaireb com a amplificaci coral en moments
posteriors, quan alguna cosa remou la passi salvatge de Serafina per Rosario. La connexi
entre nens i cabra s ms que senzillament auditiva. Per a Williams, el seu significat s recproc
i complementari; i com a dispositius lrics simbolitzen o representen duna manera tangible els
impulsos lrics i bacanals que Williams veu encarnats en els seus sicilians en lestat cristall
ms pur.

El muntatge de l'obra

Carlota Subirs
Carlota Subirs va nixer a Barcelona el
1974. s considerada una de les
directores escniques ms importants
del teatre catal actual.
s llicenciada en Direcci Escnica i
Dramatrgia, amb el Premi
Extraordinari de l' Institut del Teatre
1997.
Tamb s llicenciada en Filologia
Italiana per la Universitat de Barcelona (2001). Aix mateix, ha rebut formaci en
dansa, piano i harmonia.
Per ella, el teatre s una experincia viva que desapareix com la vida mateixa.
Recentment, ha estat aprenent sobre una metodologia de treball diferent i d'uns punts
de vista que posen en primer pla d'una manera molt explcita la idea que en les arts
escniques treballen, materialment, amb cossos en l'espai. A part d'aquesta matria
tangible de treball, hi ha la intangible: el concepte, la paraula, la llum, el so, etc.
Desprs d'haver estat allunyada dels escenaris durant un temps, Carlota Subirs s'ha
tornat a endinsar en l'estudi del teatre presentant l'obra de La Rosa Tatuada.
"Sexual Healing"- Marvin Gaye
Marvin Gaye, nascut el 2 d'Abril de 1939 a Washington D.C. va ser un msic i cantant
de soul i un dels components fonamentals de l'estil Motown Sound.
Va ser criat entre msica gospel i missatges evanglics. Des de ben petit era una
persona problemtica amb una gran passi per les noies i per les baralles entre andes,
aix com poc inters pels estudis.
Als quinze anys ja cantava a l'esglsia del seu pare i en un grup, els Rainbows. Va
guanyar un concurs de talents sent noms un adolescent. Va complir amb el servei
militar d'aviaci, d' on va ser expulsat per problemes psquics.
Va ser bateria de diversos grups, per desprs d'aquesta etapa va descobrir que volia
ser cantant de Jazz i va comenar a cantar en grups dedicats a aquesta msica.

Treballant dur, va arribar al cim de l'xit i va tenir la oportunitat de collaborar amb la
cantant Tammi Terrell, amb la que va tenir una
aventura que va provocar el seu divorci amb
Anna Gordy.

El 1970, Tammi Terrell va morir d'un tumor
cerebral i Marvin va entrar en una depressi de
la qual es va recuperar centrant el seu treball en
la poltica i ens els problemes socials. Va
continuar produint els seus propis discos,
independentment de la companyia discogrfica
amb la que treballava. Va tenir la oportunitat de
treballar i collaborar amb molts artistes
famosos.
Ms tard, torna a patir un imprevist i la seva
dona l'abandona amb el seu millor amic. Tot i
aix, continua component canons i tirant la seva vida endavant.
Desprs de tenir una etapa autodestructiva, refugiant-se en l'alcohol i les drogues,
torna a crixer la seva fama. El 1983, adorant pel pblic fa un tema molt criticat,
Sexual Healing. Lamentablement, el dia 1 d'Abril de 1984 i en el seu millor moment
artstic, el seu pare el mata disparant-li un tir desprs d'una discussi.
El treball musical de l'obra adquireix un protagonisme important en el muntatge, amb
peces que van des de les cantigues d'amor medievals fins al pop nord-americ.
Una d'aquestes canons s la de Sexual Healing.
Escenografia
Lescenografia de La rosa tatuada proposa un clar contrast entre la casa de Serafina,
realista i construda com un petit nucli escenogrfic, i el gran espai buit de la Sala Gran
del TNC, abstracte i metfora de lespai celeste amb qu dialoga contnuament lobra.
Es tracta d'un cub que gira constantment en el qual es van projectant imatges al llarg
de l'obra. Tamb hi apareix una illuminaci molt poc intensa i que en alguna ocasi
canvia de color. D'aquesta manera s'aconsegueix situar a l'espectador dins del context
espaial i social, cosa que s difcil.
Labsncia duna escenografia construda que ocupi tot lespai escnic fa ms
important el vestuari dels personatges, que resulta especialment important a lhora de
treballar la plasticitat de la proposta escnica. Lopci de vestuari ha respectat lpoca
en qu se situa lobra.






Activitat Opcional 2.
La Rosa prpura de El Caire
Aquesta s una pellcula de Woody Allen on destaca molt la manipulaci d'un marit
masclista cap a la seva dona. Ell decideix per ella, sobre el que fa.
Tenen en com la separaci amb un marit amb el que han passat molt de temps, per
coma diferncia, en l'obra Serafina no s capa d'aixecar el cap i tirar endavant
desprs de morir Rosario. Creu que n'est completament enamorada i que li ha de
guardar dol per sempre. En canvi, la dona de la pellcula descansa en pau quan
abandona al seu marit. T nous reptes i objectius. Tot i aix, les dues sn capaces de
tornar a sentir molt per un altre home.
Tamb es pot observar la confiana que Serafina tenia en Rosario, que no podria
creure que li fos infidel. La dona de la pellcula no confia en el seu marit, ja que la
maltracta. S'escapa quan pot i el menteix.
s una obra amb tragdia i tocs de romanticisme.