La torre de la arrogancia.

Poltica y mercados despus de la tormenta.

Xos Carlos Arias i Antn Costas. Ariel, 2011
Analitza el llibre: Ferran Navins. Economista

1.Introducci.
El llibre que ressenyem consta dun prefaci i vuit captols. En el primer es tracta
de determinar les caracterstiques diferencials de la crisi actual. El segon esta
dedicat a explicar lhegemonia dels mercats financers. El tercer parla del Mite
del mercat. El quart ens endinsa en la paradoxa del pensament pretesament
cientfic de lanlisi econmica dominant o mainstream. El cinqu ens llisona
sobre les bondats de recorre a lexperincia histrica. El sis destria els camins
cap a la reforma financera. El set planteja la discussi sobre la poltica i els
mercats. Finalment, el vuit reflexiona sobre el pacient espanyol.
En aquesta recensi ens centrarem en el comentari dels captols quart i sis,
s a dir, sobre com el pensament, que en el camp de les cincies socials est
marcat per l ideologia, condiciona lacci que sexpressa a travs de la poltica
econmica.
2. El pensament econmic dominant o mainstream.
El mainstream economics o pensament econmic dominant es basa en dues
idees fora: lidea de racionalitat dels agents, basada en la hiptesis
dexpectatives racionals (HER) i lidea de qu els mercats sautoregulen,
basada en la hiptesis de leficincia dels mercats (HEM).
Aquestes dos idees han provocat dos efectes devastadors: la irrealitat de les
hiptesis de treball, que no permeten entendre la realitat, i la inutilitat de la
poltica econmica, ja que sentn que la millor poltica es deixar fer als
mercats.
Lidea bsica de la HER i de la HEM s que en absncia de restriccions, les
forces del mercat tendeixen a ajustar-se de manera eficient cap a lequilibri.
La HEM o la hiptesi que la millor opci s la desregulaci dels mercats, cas
dels mercats financers, no suporta el ms mnim test sobre laugment de la
volatilitat dels mercats i les crisis recurrents en els mercats financers, fins tot al
llarg dels anys de la Gran Moderaci: Se dice que fue Ben Bernanke, actual
gobernador de la Reserva Federal, quien emple por primera vez la expresin
Gran Moderacin para designar, desde un punto de vista econmico, el
perodo que va de 1980 a 2007(p. 51).
Respecte a la HER, els nostres autors assenyalen que noms recull una de les
possibles hiptesis de comportament dels agents econmics: la de plena
racionalitat amb motivacions econmiques, per ignora la de plena racionalitat
amb motivacions no econmiques, la de comportaments irracionals amb
motivacions econmiques, i la de comportaments irracionals i motivacions no
econmiques (Akerlof i Schiller, 2009) (p. 144-145), quan segurament la
hiptesi de plena racionalitat amb motivacions econmiques no s ni realista, ni
la ms usual, ja que si agafem lepisodi de les subprime, com un possible
exemple prou rellevant, noms es pot entendre per la combinaci de
motivacions econmiques amb comportaments irracionals.
Per altra banda, en el mn de les expectatives racionals no existiria incertesa, i
per tant, tampoc risc. En aquest mn linters per cobrir un risc seria nul i els
mercats financers sobrarien (Skidelsky, 2009) (p.146).
La HER parteix dun altre supsit irreal, com s la dels mercats transparents o
de plena informaci per part dels agents individuals, hiptesi que el mateix
Hayek (1943) (pare del corrent ms neolliberal de lanlisi econmica) va
descartar com a descabellada (p.146).
La no existncia dincertesa i la plena informaci dels agents porta com a
conseqncia a lidea que els agents sn capaos danticipar els efectes de la
poltica econmica, per la qual cosa, la recomanaci s la inutilitat de la poltica
econmica (p. 150 i 151). s a dir, tan irreal com dir, per exemple, que amb les
retallades de salaris del sector pblic, aquestes mesures seran irrellevants
perqu tots els treballadors pblics ho hauran anticipat i shauran passat al
sector privat.
En el smmum de lapoteosi triomfant del mainstream podem trobar la
intervenci de Robert Lucas (pare de la HER i premi Nobel deconomia) davant
del plenari de lAmerican Economic Association lany 2003 afirmant: el
problema central de la prevencin de depresiones ha sido de hecho resuelto en
todos sus aspectos para muchas dcadas (p. 148), mentre la Gran Recessi
feia acte daparici noms quatre anys desprs.
Curiosament, la critica encertada sobre la falta de realisme dels supsits de la
HER i de la HEM no sha tingut en compta per part del mainstream, ja que el
grado de realismo de los supuestos de la teora es irrellevante. Se considera
que lo nico importante en una teora es que sea capaz de predecir (p.150), la
qual cosa, manifestament, tampoc ha fet.
Com s possible que davant duna deriva tan poc consistent de la teoria
econmica dominant no shagin aixecat veus dins l Acadmia per denunciar un
estat tan lamentable de la cincia econmica? Com diu Attali (2008) las
posibilidades de prosperar en la carrera acadmica no eran grandes para
aquellos que hacan advertencias sobre los peligros de este enfoque (p.151).
O encara pitjor si hom pensa en comportament acadmics ms deshonests
com s ignorar o marginar el pensament crtic rigors de lAcadmia, cas de
Hyman Minsky (1986), qui ha aportat hiptesis de treball fecundes per explicar,
entre daltres qestions rellevants, la inestabilitat consubstancial als mercats
financers. Aquesta marginaci de Minsky ha significat la ms absoluta
ignorncia per part de les noves generacions deconomistes de qu podia
existir un pensament alternatiu a la teoria dominant i lacceptaci acrtica de
qu la millor opci era la de deixar que els mercats financers sautoregulessin.
Aix, Hodgson (2009) ha demostrat la prctica desaparici de Minsky de les nou
revistes principals del ranking des de 1990 (p. 153). Quin s el cost
doportunitat daquesta ignorncia per un costat i per laltra de la teoria delirant
sobre els mercats financers que sha anat publicant sota el vel de la seva
cientificitat i que sha convertit en la visi dominant fins a la crisi de les
subprime? Com a mnim el cost social s el de la crisi actual.
El vel de cientificitat del mainstream ve de lluny, quan la teoria econmica
dominant pren, en la segona meitat del segle XIX, com a referncia els models
de la Fsica (Mirowski, 2002). Aix s un non sens. El temps histric de la
Fsica, per exemple en una escala de 1.000 milions danys, s immutable. El
Cosmos serveix aleshores perfectament com a centre de gravetat immbil on
s poden contrastar les teories de la Fsica. Les que millor sajusten a la realitat
universal del Cosmos saccepten, les que no es rebutgen. En el camp social el
temps histric inamovible no existeix. En una escala inferior a 100 anys, en el
temps histric social, es pot refutar el capitalisme, crear una realitat social
comunista que res t a veure amb el passat recent, per retornar bsicament al
punt inicial, cas de Rssia. On s el Cosmos social? On s el centre de
gravetat immutable on poder contrastar les teories econmiques i socials?.
Simplement no existeix. El centre de gravetat social simplement el crea la
ideologia. Justament lo que no vol acceptar el mainstream. Aix, Robert Lucas
despacho la General Theory de Keynes como an ideological event. De igual
modo, la reaccin actual (del mainstream) frente a las crticas de Paul Krugman
y otros consiste en sealar que en realidad no actan como cientficos sino
como polticos o idelogos (Mulligan, 2009; Cochrane, 2009) (p.154).
s a dir, excessives ambicions com diu Elster (2009), per una matria
danlisi (lo social) que no s adiu res amb la Fsica, en tot cas, s que lo social,
com a matria viva, canviant i mutant, sav molt ms a ser estudiada des de la
Biologia, defugint del mtode matemtic com a dominant i adoptant en tot cas
un enfocament ms tipolgic (de tipologia de casos i analogies) i de procs
evolutiu (dialctica del canvi, de la mutaci i levoluci). Qu podem dir
aleshores duna pretesa cincia (lEconomia) que neix amb un enfocament
metodolgic basat en la Fsica totalment desubicat per estudiar una realitat
social sempre canviant?
s per pensar-sho b quan, desprs de la Gran Recessi actual, autors com
Wickens (2009) ha afirmado que en realidad la HER no habra fallado, y que
slo habra que llevar a cabo algunas reformas para hacer que sus
predicciones se cumplan. Por ejemplo, cambiar ciertos incentivos financieros.
(155)
Cmo pudo consolidarse durante dcadas un sistema de conocimiento
construido sobre unos supuestos metodolgicos que ahora se ven como
extraos, casi como de ciencia ficcin, para intentar explicar algo tan complejo
e incierto como los comportamientos humanos? Elster nos ofrece una
respuesta a esta cuestin centrada en algunas caractersticas de la comunidad
acadmica en Economa. (...) Dos fets puntuals ho poden explicar: la
ignorncia pluralista (si mis colegas, que publican en las mejores revistas y
obtienen los mayores reconocimientos, lo dicen, no pueden estar muy lejos de
la verdad) i els mecanismes de mind-binding o de statu quo, entre daltres, el
que fa referncia al sistema de promoci a travs darticles publicats a les
revistes dimpacte on lanlisi crtic al pensament dominant, simplement, s
expulsat per acientfic. (p. 156 i 157).
Es pot esperar un canvi davant duna Acadmia autista que viu aliena a la
tempesta que afecta a la seva disciplina? Segons Buiter (2009) hi ha
arguments per ser escptic a la seva capacitat de adaptar-se a una nova
realitat: El aprendizaje tpico en macroeconoma y economa monetaria
recibido en las universidades anglosajonas en los ltimos treinta aos (social e
individualmente, una dilapidacin de tiempo y recursos) puede retrasar durante
dcadas la investigacin relevante del comportamiento econmico agregado y
la poltica econmica... (160).
Per, segurament el ms punyent s largument llenat per Johnson (2009) i
Bhagwati (2011) sobre el Wall Street-Treasury complex (en la mateixa lnea s
lo apuntat al Documental Inside Job) sobre la influncia del mn de les finances
sobre el que poden dir o no els economistes i la seva escassa capacitat de
resposta crtica per part de lAcadmia, amb lexemple paradigmtic, sobre la
defensa acrtica que sha fet sobre el paper de les agncies davaluaci de
riscos, amb molt poques honroses excepcions, com s el cas de Parnoy (2006)
(p. 161).
Certament, la Gran Moderaci de 1980 a 2007, va servir de centre de gravetat
on contrastar la validesa del mainstream amb tot el seu bagatge incorporat (...)
la independencia de los bancos centrales, la adopcin de objetivos de inflacin
y otras reglas para guiar la poltica monetria, el creciente peso de impuestos
sobre el consumo frente a impuestos sobre la renta, y la conciencia creciente
de los costes de las polticas que distorsionan los mercados de trabajo Chari i
Kehoe (2006) (p. 167), on shi podria afegir les regles fiscals dor que
impedeixen aplicar poltiques fiscals expansives en els moments en qu ms es
necessiten que s al bell mig duna Gran Recessi.
Tot aquest bagatge teric ha estat venut per lAcadmia i comprat per poltics i
institucions clau (Governs, Bancs Centrals, Organismes Internacionals (FMI,
BM, OCDE, CE, etc...) i tamb per la societat, grcies al manteniment del
consum sustentat, malgrat la creixent desigualtat en la distribuci de la renda
que aquesta poltica ha produt, a base de crdit barat i abundant.
La Gran Moderaci va rodar sense masses estridncies durant aquests anys,
per, s evident que la crisi que sha produt a partir de 2008 ha suposat un alt
grau de descrdit social per part dels enfocaments socials ms tecnocrtics i
suposadament cientfics, cas de lEconomia, la qual cosa, es tindria que traduir
per un canvi destil de la gesti poltica-econmica, ms sensible cap a
posicionaments ms poltics, entenen la poltica al servei de la justcia social i el
retorn cap a una Economia Poltica, que en el seu origen va ser considerada
una cincia moral (Sen, 2009a i b) (p.166).
Per tant, la crisi econmica sembla reclamar del pensament econmic el retorn
cap a hiptesis ms realistes, almanco aix semblaria que s el qu tindria que
passar si hom segueix el plantejament de Thomas Kuhn, qui va assenyalar
que: el malestar con las historias o enfoques que los cientficos y estudiosos
utilizan para explicar cmo funciona el mundo real acostumbra a ser el punto
de arranque de las crisis cientficas (p. 142).







3. El retorn de la poltica?
La Gran Recessi ha deixat en evidncia lidea banal de cercar poltiques que
siguin ptimes duna manera permanent, fet ja denunciat per Hirschman (1971):
la bsqueda ininterrumpida de polticas e instituciones permanentemente
ptimas que caracterizan buena parte de las ciencias sociales, est a menudo
mal encarrilada. En diversas situaciones acaso se pueda definir la optimalidad
con respecto a la amplitud y frecuencia de reversiones peridicamente
necesarias de polticas y cambios en las instituciones (p. 281).
En realitat es tracta de cercar un cam ms modest per establir les relacions
entre poltica i mercats, almenys en qestions centrals, com les que comentem
tot seguit:
Inflaci (p. 246-251).
Un dels mites construts en aquests darrers trenta anys s el de la bondat de
fixar un objectiu dinflaci proper a zero (2%), per tal dassegurar lestabilitat de
preus. Justament la crisi ha perms reobrir el debat sobre lobjectiu dinflaci,
fins i tot, en institucions tant significatives com el FMI (Blanchard et al., 2010).
O deconomistes de reconegut prestigi com Bradford DeLong, Gregory Mankiw
o Kenneth Rogoff , defensant objectius ms laxes dinflaci entre un 4% o un
6%, per tal de: aliviar la bomba de la deuda (ja que aix) nos ayudara
desarrollar el proceso de desapalancamiento (p.250).
Els nuclis durs de resistncia davant daquestes veus crtiques es localitzen en
els Bancs Centrals, i alguns governs, cas dAlemanya i les institucions
europees, en qualsevol cas, la controvrsia est servida, i fins i tot, sha trencat
el consens abans vigent en organismes internacionals com el Consens de
Washington, o amb la manifestaci de veus discrepants dins el G-20 amb
plantejaments anticrisi divergents entre els EUA i la UE. En todo caso, parece
que el objetivo de una inflacin estable y permanente baja, prxima a cero, est
dejando de tener el valor totmico que se le ha atribuido durante los ltimos
treinta aos (p. 253).
La independncia de la banca central (p. 253-258).
Sobre aquest tema, el llibre recull tres crtiques interessants:
Primera: si el Banc Central (que s la instituci que regula la Poltica Monetria)
t definit un estatus d independncia del Tresor (que implementa la Poltica
Fiscal) i del Parlament (que s qui fixa els grans objectius de la poltica
econmica), en canvi no sn independents els objectius destabilitat de preus,
creixement econmic i ocupaci. Llavors com poden ser independents
organismes que tenen que coordinar y assegurar la consistncia interna
general del conjunt de la poltica econmica?. (Blinder, 1999; i Bibow, 2004).
Segona: sha argumentat que si el Banc Central presenta un biaix molt fort de
relacions amb la comunitat finacera (City, Wall Street, Frankfurt), cap la
possibilitat de que les seves decisions siguin capturades per la influncia
daquells, ja que degut a la seva suposada independncia, no existeixen
elements de contrapoder on confrontar i contrarestar la lluita tan poderosa
dinteressos. Si as fuese, la apariencia de pura definicin tcnica de la poltica
monetaria en realidad podra ocultar sesgos perversos en favor de intereses
muy concretos (p. 255)
Tercera: lidea del propi dficit democrtic dels bancs centrals. Se trata del
vaco de legitimidad que rodea a la propia idea de que una parte de la poltica
no venga determinada por las preferencias ciudadanas, sino por la eficacia y la
solvencia tcnicas (p.255)
A ms a ms, amb la crisi, tota aquesta suposada independncia ha volat pels
aires amb la submissi de la Reserva Federal als criteris i necessitats de
lAdministraci Bush i Obama, o del BCE amb la subordinaci a les necessitats
de salvaguardar la viabilitat de la banca europea donant-li barra lliure per ms
de un bili deuros, amb la diferncia que mentre la Reserva Federal, deixa la
barra lliura al Tresor o a la Banca privada al 0,01, el BCE ho deixa al 1% a la
banca privada i aquesta als Tresors al 5% o 10% depenen de les primes de
risc, s a dir, tot plegat 500 vegades o 1000 vegades ms car per part del
contribuent europeu si es compara amb lo qu paga un ciutad americ, s a
dir, lobjectiu del 2% dinflaci s innegociable per inflar el deute 500 o 1000
vegades el seu valor a cost del contribuent no s un problema dinflaci del
deute que tingui que preocupar el ms mnim al BCE.
No es extrao, por tanto, que haya surgido un rpido consenso sobre la
necesidad de que los bancos centrales cumplan con su funcin de prestamistas
de ltimo recurso con mayores dosis de flexibilidad (p.266).
Poltica fiscal (p. 261-265).
Abans de la crisi es donava per descomptat que la poltica fiscal era negligible
per influir en el cicle econmic, sin contraproduent pels efectes retardataris en
qu es deixen sentir els seus efectes, que poden arribar a ser procclics per la
seva lentitud. Per contra all que es pensava per part del mainstream, el xoc
dinversions pbliques implementades a partir de 2009 han servit per alleugerar
la caiguda de lactivitat econmica. Dac que en moments determinats del cicle
econmic la poltica fiscal passa a ser una prioritat. s per aix que la poltica
fiscal t que ser: (...) contingente, no dogmtica Skidelsky (2009) (p.262).
Aix, les regles que fixen uns objectius de dficit, shaurien dinterpretar al llarg
del cicle econmic, en lnea amb lo plantejat per Dixit (2006), de tal manera
que: (...) los incumplimientos de la norma de dficit (...) en algunos ejercicios
presupuestarios se compensen con los resultados virtuosos de otros. El
resultado es que al cabo del ciclo las cuentas puedan estar razonablemente
equilibradas, pero mientras tanto, y eso es lo decisivo, la herramienta fiscal
habr sido utilizada, con toda su fuerza y determinacin, para combatir las
tendencias al sobrecalentamiento o a la recesin que se pueden producir (p.
263).
Igualment, mereix una profunda reconsideraci la poltica impositiva regressiva
que sha imposat al llarg de la Gran Moderaci, amb uns efectes nefastos sobre
la desigualtat en la distribuci de rendes (OCDE, 2011), que ha alimentat la
bombolla especulativa des del punt de vista de loferta de recursos financers
procedents de la immensa borsa de excedents lquids que ha generat la poltica
fiscal regressiva en les rendes del capital, i des del punt de vista de la
demanda, per les creixents necessitats de finanament per part dmplies
capes de la societat que han vist minvats els seus ingressos a mercs de les
poltiques de desreregulaci dels mercats de treball i per lafebliment de lEstat
de benestar que aquestes mateixes poltiques regressives han acabat
provocant.
Avui, la crisi i les necessitats de apellar a la solidaritat fiscal i de una major
justcia distributiva fa que ja no es pugui defensar amb la mateixa impunitat en
qu es feia abans de la crisi, que: (...) la mejor frmula impositiva es la mnima.
Eso llev a la desaparicin de diversos impuestos, como el de sucesiones o el
del patrimonio. Consideramos, sin embargo, que esa tendencia ha tocado
fondo (p. 264).
Regulaci financera (p. 266-268).
Si una cosa ha deixat ben clar la crisi s que els mercats financers sn
incapaos dautorregular-se, aix com, que la intervenci dels bancs centrals
com a prestamistes de darrer recurs s imprescindible per assegurar la
sostenibilitat del sistema financer (Strauss-Kahn, 2010). (266)
Igualment, sha reforat lidea de qu el paper de supervisi i fiscalitzaci dels
bancs centrals sobre la banca privada s essencial, per la qual cosa, la
supervisin necesita ser intrusiva, adaptativa, escptica pero proactiva,
comprehensiva y conclusiva (Vials et al., 2010). Vemos pues, que las
lecciones de la crisis respecto a las polticas macroeconmicas apuntan en la
direccin de buscar mayores espacios y autonoma de accin para la poltica
(p. 267)
Un nou New Deal? (p. 282-298).
Aquest redimensionament per rebaixar el pes dels mercats i recuperar lmbit
de lacci poltica noms es podr fer a travs de reforar el paper dels Estats.
En paraules de Tony Judt: Con las tensiones derivadas de la globalizacin y
las crisis que la acompaan, el Estado tendr que actuar cada vez ms para
resolver conflictos. Al ser la nica institucin que se encuentra entre los
individuos y los actores no estatales, como los bancos y las corporaciones
internacionales, la nica instancia reguladora que ocupa el espacio entre los
rganos transcionales y los intereses locales, es probable que el Estado
territorial acreciente su importancia poltica Judt (2010) (p. 282).
De totes maneres el llibre alerta sobre una srie dobstacles que soposen a
aquest renaixement de la poltica i aquest reforament dels poders pblics i que
sn:
la veu encara dominant dels economistes dels mainstream, que per
exemple han portat la veu cantant en les propostes de la darrera reforma
laboral, cas del manifest dels 100 economistas. De hecho en muchos
sectores de la academia y de la poltica va ganando adeptos la
pretensin de restaurar el orden precedente (p. 283)
la visi imposada des dAlemanya sobre la cultura de la estabilidad
macroeconmica (p. 284)
la prevalena de lescala de valors a favor de l individualisme en
detriment dels valors socials de democrcia participativa. Frente a la
situacin de la dcada de los sesenta, en la que la idea de vita activa
haba sido poderosa, en los setenta se registra una visible retirada al
mbito de lo privado, de la vita contemplativa (p.285).
la influncia negativa de les idees dominants en el camp de les Cincies
Poltiques infludes pel paradigma de la Public Choice o teoria de la
Elecci Pblica del premi Nobel James Buchanan, que aporta una visi
catastrofista de la poltica. Esta concepcin no slo se ha extendido
como un rastro de plvora en la mentalidad de los economistas; tambin
ha incidido con mucha fuerza en otras ciencias sociales, y en particular
en la teora poltica (p.289). Tampoc a vegades ajuda molt a lluitar
contra aquesta visi nefasta de la poltica lactuaci dels propis
administradors pblics, tal com ja constatava Keynes: Por encima de
todo, la ineptitud de los administradores pblicos inclina decididamente
al hombre prctico a favor del laissez-faire, sentimiento que de ningn
modo ha desaparecido Keynes (1972) (p .291).
la marginaci que pateixen les poltiques digualtat a tenor de la creena
en les virtuts del mercat, ja que (...) las luchas redistributivas se
consideran frecuentemente como una dilapidacin de esfuerzos de la
sociedad y como una distraccin de los objetivos generales de eficiencia
y crecimiento econmico. Desde esta visin, la redistribucin se ve como
un juego de suma cero. Aquesta visi, constituy un elemento
fundamental del Washington Consensus. Los intentos de desmontar
porciones importantes del Estado de bienestar y el verificable aumento
de la desigualdad en muchos pases durante la llamada Gran
Moderacin tienen que ver, desde luego, con ello. (p. 292). Aquesta
creixent desigualtat est en les antpodes de lidea de la justcia que
defensa Sen (2009). Pero con ser trascendente, ese ensayo apenas ha
tenido hasta ahora incidencia en la orientacin de los debates en curso
(p. 293).
Per tant, (...) la desconfianza social hacia la poltica, ausencia de una
renovada teora del Estado y escasa renovacin doctrinal en materia de
distribucin, le resta a la izquierda poltica buena parte de su capacidad
para afrontar con confianza la continuada batalla que se anuncia entre
poltica y mercados (...) Pero, en cualquier caso, es imprscindible dejar atrs
dos de los grandes axiomas o, si se prefiere, simples prejuicios, que han
marcado decisivamente toda la lnea de razonamiento hasta ahora
dominante. El primero, la idea de la plena racionalidad de los mercados. El
segundo, la idea de perversin intrnseca de la poltica (p. 298).

Ferran Navins
Economista.