CONCEPTES

1. Deflaci
En economia, la deflaci s una baixada de l'ndex de preus observada sobre un perode prou llarg (diversos trimestres). Quan
es parla de deflaci, sense especificar, es parla implcitament de la variaci a la baixa de l'ndex de Preus al Consum (IPC).
En general, la causa ms habitual d'un procs deflacionista s una caiguda important de la demanda agregada, derivada, per
exemple, de l'esclat d'una bombolla d'actius, una crisi financera o un augment d'incertesa per motius geopoltics.
La deflaci pot portar directament a la depressi i a la desocupaci en massa, en reduir-se la producci i la despesa. L'adopci
de poltiques deflacionistes per a restablir el valor del diner en diferents moments de la histria, aporta nombrosos exemples
en aquest sentit: Depressi dels anys 30.
2. Pla Dawes
Se denomina Plan Dawes al programa establecido en 1924, bajo el auspicio de losEstados Unidos para conseguir que los
aliados vencedores de la Primera Guerra Mundial (sobre todo Gran Bretaa, Francia, y EEUU) consiguieran sus reparaciones de
guerra establecidas en el Tratado de Versalles, mientras a la vez se buscaba estabilizar la economa de Alemania y evitarle
mayores perjuicios como resultado de dichos pagos.Per tal d'estimular la recuperaci econmica d'Alemanya amb l'objecte
que pogus satisfer les reparacions, el pla proposava l'esglaonament de pagaments durant cinc anys, l'estabilitzaci de la
moneda i l'equilibri pressupostari, la concessi d'un emprstit exterior a Alemanya, l'establiment d'un control internacional
dels afers financers alemanys i la determinaci de l'apropiaci de certes rendes. L'informe, fet per Charles
Dawes, vicepresident dels Estats Units, tenia per objectiu reduir la crrega de les reparacions de guerra imposades a Alemanya
i va permetre la recuperaci d'Alemanya i la inversi de capital nord-americ en aquest pas.
3. New Deal 'Nova Oportunitat', utilitzada per Franklin D.Roosevelt com a senyera poltica en les eleccions presidencials nord-
americanes del 1932, les primeres desprs de la gran depressi econmica del 1929. Guanyada l'elecci, hom don el mateix
nom a una srie de lleis federals amb les quals hom aconseguia que el sistema econmic nord-americ, fins aleshores regit
exclusivament per les lleis de l'oferta i la demanda, fos fortament intervingut pel govern federal. El programa del New Deal,
molt ampli, comprn des de solucions d'urgncia -com l'Emergency Banking Relier Act, amb la qual en pocs dies era apuntalat
el sistema bancari- fins a empreses tan a llarg terme com el Tennessee Valley Authority Act (TVA), un extraordinari projecte
agrcola i industrial que encara no s enllestit del tot.
El New Deal van ser un conjunt de mesures poltiques posades en marxa pel partit Demcrata dels Estats Units i pel seu
president,Franklin D. Roosevelt entre 1933 i 1937, per actuar de forma enrgica sobre el que es consideraven les causes de la
crisi provocada pel Crac del 29 de Wall Street. Aquestes mesures es basaven en la teoria de l'intervencionisme de l'estat.
A les eleccions del 1932, Franklin Delano Roosevelt, del partit demcrata, va ser elegit president. El programa, elaborat amb
l'ajuda de tcnics i intellectuals de tot l'Estat, plantejava mesures financeres com ara la devaluaci del dlar, un ajornament
dels pagaments bancaris i la reobertura dels bancs, acompanyada de mesures de control. Altres aspectes destacats foren les
ajudes als petits grangers, la reglamentaci del treball industrial i les grans inversions en obres pbliques. En definitiva, el New
Deal va ser un programa d'intervenci estatal en l'economia, amb mesures especfiques destinades a aconseguir un equilibri
del mercat i la reducci de l'atur.
Els resultats de la poltica del New Deal foren limitats i la profunda crisi econmica de sobreproducci noms es va superar
quan laSegona Guerra Mundial (1939-1945) va permetre a la indstria del pas, sobretot a la d'armament, la venda de grans
partides de material.

4. Taylorisme Sistema d'organitzaci cientfica de la producci aplicada a les grans empreses, amb l'objectiu d'augmentar la
productivitat. Tamb s'anomena sistema Taylor, perqu seguia les teories proposades per l'enginyer F.W.Taylor. La seva
aplicaci va donar lloc a la primera cadena de muntatge, introduda a la fbrica Ford, el 1913, ra per la qual aquest sistema
tamb es coneix per fordisme.
Sistema d'organitzaci del treball, basat en les idees de F.W.Taylor, precursor de la dita organitzaci cientfica del treball, que
consisteix fonamentalment en l'estudi detallat dels processos de treball, que sn descomposts en diverses tasques, el temps
d'execuci de les quals es determina mitjanant cronometratges, i en l'establiment, com a incentiu, del pagament de primes
lligades al rendiment. Amb el taylorisme, que neix i s'estn amb la introducci de les grans cadenes de producci en srie, hom
pretn, d'una banda, d'eliminar temps morts i moviments intils i, d'altra banda, d'aconseguir, com deia Taylor, una "cooperaci
estreta, ntima, personal, entre la direcci i els obrers".
BIOGRAFIES
1.... Franklin D. Roosevelt Roosevelt, Franklin Delano (1882-1945) Poltic nord americ: Governador de l'estat de Nova
York (1929-32), fu cara a la depressi del 1929 amb mesures econmiques intervencionistes. Elegit president dels Estats Units
(1932), fou reelegit ininterrompudament fins a la seva mort.
De mentalitat liberal, impuls la reactivaci de l'economia nord-americana mitjanant un programa legislatiu de control i
intervenci en l'economia del pas per part del govern federal, que es coneix amb el nom de New Deal i que incloa mesures de
reforma bancria, impuls al crdit, poltica social i lluita contra l'atur. Aquest programa, que establ les bases del capitalisme
nord-americ modern, no fou totalment aprovat pel Congrs, i algunes de les mesures ja aprovades foren considerades
anticonstitucionals i anullades pel Tribunal Suprem. A les eleccions presidencials del 1936 aconsegu un triomf rotund, que
signific l'aprovaci popular de la seva poltica. Refor el poder federal, per fracass en el seu intent de reorganitzar el
Tribunal Suprem. Practic una poltica exterior de bonvenatge, especialment amb les repbliques llatinoamericanes, i
reconegu l'URSS. En desencadenar-se la Segona Guerra Mundial, mantingu inicialment la neutralitat dels EUA, b que ajud
les democrcies i sobretot el Regne Unit (Lend-Lease Act, del 1941). L'entrada en guerra dels EUA, provocada per l'atac japons
a Pearl Harbor, comport un augment de l'activitat de Roosevelt, especialment en el camp diplomtic (entrevistes amb
Churchill, Chiang Kai-shek i Stalin). Oposant-se als plans de guerra britnics, evit la ruptura amb l'URSS. Impuls la creaci de
les Nacions Unides. Mor poc abans de la fi de la guerra, desprs d'haver estat elegit president per quarta vegada consecutiva.
2...Henry Ford
Henry Ford (Dearborn, Michigan, 30 de juliol de 1863
[1]
7 de maig de 1947)
[2]
va ser el fundador de la Ford Motor Company i
s considerat com el creador de la classe mitjana dins la societat nord-americana i pare de les cadenes de producci modernes,
utilitzades per a la producci en massa d'autombils.
La introducci del Ford Z en el mercat automobilstic va suposar una revoluci en el transport i en la indstria dels Estats Units.
Va ser un inventor prolfic que arrib al nombre de 161 patents registrades en aquell pas. Com a nic propietari de
lacompanyia Ford, es convert en una de les persones conegudes ms riques del mn.
A ell se li atribueix el Fordisme, sistema que va desenvolupar entre finals de la dcada dels 30 i principis dels 70 i que va crear a
travs de la fabricaci d'un gran nombre d'autombils de baix cost mitjanant la producci en cadena donant lloc a un episodi
clau de la histria de la indstria i l'automobilisme conegut com El Cas Ford. Aquest sistema portava aparellada la utilitzaci de
maquinria especialitzada i un nombre elevat de treballadors en plantilla, amb salaris elevats. Encara que Ford tenia una
educaci bastant pobre, tenia una visi global, amb el consumismecom a clau de la pau. El seu comproms amb la reducci de
costos aconsegu una gran quantitat d'invents tcnics i de negoci, incloent un sistema de franquciaque va establir amb un
concessionari en cada ciutat de Nord Amrica i en les principals ciutats dels sis continents.
3. John M. Keynes
John Maynard Keynes, Bar Keynes de Tilton CB (Cambridge, 5 de juny de1883 - Sussex, 21 d'abril de 1946) fou
un economista i professor britnic de notorietat mundial. Les seves idees tingueren un gran impacte en el pensament i
la poltica econmica. s particularment recordat per apostar per una poltica governamental intervencionista, amb la qual el
govern, utilitzant mesures fiscals i monetries, ajudaria a mitigar els efectes adversos dels cicles econmics. s reconegut com
el pare de la macroeconomia moderna i les seves idees generaren una escola econmica keynesiana.
Segons Keynes, els mercats no s'equilibren automticament i aix justifica el recurs a poltiques econmiques conjunturals.
El keynesianisme, la nova economia keynesiana, el neokeynesianisme o el postkeynesianisme ms intervencionista sn
conceptes i corrents de pensament d'actualitat i procedents de l'obra de Keynes.
Considerat com un dels ms importants terics de l'economia del segle XX, Keynes, en tant que conseller oficial o oficis de
nombrosos homes poltics, va ser un dels actors principals dels acords de Bretton Woods. Tamb s l'autor d'un conegut llibre
sobre el Tractat de Versalles titulat "Les Conseqncies Econmiques de la Pau" publicat el 1919, aix com la publicaci
d'articles a diversos diaris.
La seva primera obra terica va ser el Tractat sobre la moneda, per la seva obra major s sense discussi la Teoria general de
l'ocupaci, de l'inters i de la moneda (1936), que va permetre omplir una manca proveint sobretot als nous liberals
anglesos una teoria econmica adaptada, apta per qestionar la llei de Say, a subratllar els lmits del laissez-faire des de la fi
del segle XIX, i a implementar les eines conceptuals necessries per a la posada en marxa de poltiques econmiques
alternatives.