LARTICLE

DOPINI
Larticle dopini
Largumentaci s una prctica
discursiva que t com a finalitat expressar la
prpia opini amb arguments i raons sobre
qualsevol situaci, fet esdeveniment o
circumstncia, a fi de convncer linterlocutor
(lector, oient, contrincant) perqu canvie dopini
i savinga a la nostra.
Els textos argumentatius escrits ms
corrents sn la carta al director, leditorial dun
peridic o larticle dopini.
CARACTERSTIQUES DEL TEXT ARGUMENTATIU
En el text argumentatiu lemissor simplica manifestant les
seues opinions, per la qual cosa recorre a expressar-se
en primera persona.

Per a introduir els diferents arguments susen marcadors
dorde, ordinals o altres marques de jerarquitzaci, com
ara en primer lloc, duna banda, daltra banda, per
acabar, en conclusi, etc.

Per a expressar loposici sempren nexes oracionals
adversatius, com ara no obstant aix, per, sin,
tanmateix, encara que, etc; o b noms introduts per
locucions, per exemple malgrat, a pesar de, tot i, etc; aix
com verbs que indiquen oposici: oposar-se, dissentir, i
perfrasis com ara estar en contra, no estar dacord, no
veure-ho clar, etc.

Per a expressar la causa susen nexes
oracionals causals, com ara perqu, ja que,
etc.; o b noms introduts per locucions, per
exemple amb motiu de, a causa de, grcies a,
etc; aix com verbs que indiquen causa: produir,
provocar, fer, suscitar, originar, ocasionar,
motivar, determinar, etc.

Per a expressar la conseqncia sutilitzen
nexes oracionals consecutius: per tant, aix,
doncs, etc.; o b noms introduts per locucions
adverbials com ara en conclusi, aix s que,
per aix, cosa que, ats que, etc.
LESTIL DELS TEXTOS ARGUMENTATIUS
La Modalitzaci.

o Mostra la subjectivitat de lautor mitjanant:
Lxic valoratiu:
La pellcula va ser molt llarga / La pellcula va ser inacabable
T lhbit de fumar / t el vici de fumar

Recursos grfics: subratllats, cometes, cursives, etc.
El president de lempresa va mostrar la seua bona gesti
acomiadant 200 empleats.

s de verbs dopini: crec, pense, em sembla, mopose,
etc.

CLASSES DARGUMENTS
Apellaci a largumet dautoritat: lemissor cita una autoritat en la
matria en qu basa els seus coneixements, que el destinatari
accepta perqu no la pot qestionar.
Apellaci a largument de quantitat: lemissor fa referncia a la
gran quantitat de persones que pensen igual o el gran nombre de
vegades que ocorre el mateix fet.
Apellaci a largument del model: lemissor invoca un model
inqestionable, la conducta del qual cal imitar.
Apellaci a largument del benefici: lemissor justifica la seua
posici adduint els inqestionables beneficis que comporta
mantindre-la.
En alguns casos,linterlocutor prepara el cam de largumentaci
principal incloent un relat allegric en la seua exposici per tal de
predisposar laltre favorablement a la seua tesi.
Linterlocutor tamb pot recrrer a usar la ironia, jocs de paraules
i la interrogaci retrica, que consisteix a formular una pregunta
de la qual no sespera resposta; servix noms per a centrar latenci
i fixar linters del receptor.

ESTRUCTURA
Lestructura del text argumentatiu consta generalment de tres parts:

a) Introducci: s la
part en qu lemissor
enuncia el tema, opina i
dna la seua opini
(tesi) a favor o en
contra.

b) Fets i arguments:
lemissor exposa els
fets i aporta un
argument principal i
altres de secundaris, si
s el cas, per donar
suport a les seues
afirmacions.


c) Conclusi: s la part
en qu lemissor
recapitula i sintetitza la
idea principal. En els
textos escrits la
conclusi sexpressa
habitualment en lltim
pargraf.
Sequera?
De vegades utilitzem sense adonar-nos-en paraules i expressions de
forma incorrecta. No sol ser greu, en tota comunicaci humana
apareixen errors i interferncies que no acostumen a ser percebuts o,
en el millor dels casos, sn obviats. El problema sorgeix quan emprem
els termes equivocats sense adonar-nos-en i perpetuem aix una visi
falsa i distorsionada de la realitat.
Una daquestes paraules s la sequera pertina. Tots els estius en
parlem, per si ens atenim a la definici del diccionari trobarem que la
sequera s temps sec de llarga durada. s a dir, el ms normal del
mn a la pennsula ibrica, on el clima mediterrani s predominant i es
caracteritza pels estius llargs, secs i calorosos.
Aix s que ara la paraula lapliquem quan hi ha restriccions daigua, tant
si s al camp com a les ciutats. Aix, doncs, no fem sin pervertir la
realitat. Si hi ha manca daigua i les reserves dels pantans sn baixes,
potser shaur de pensar al revs: no s que hi haja poca aigua, s que
hi ha massa gent i se sobreexploten uns recursos que sn ms que
limitats en un clima com el mediterrani. Hi ha sequera on hi ha un
increment de poblaci ms que considerable durant lestiu a les zones
de costa? Hi ha sequera o massa camps de golf? Hi ha sequera o
sintenta sobreexplotar el camp a cpia de regar la mxima extensi
possible? Potser, si ho preguntem als beduns, ells no consideren que
nhi haja, de sequera, al desert del Shara. Ara b, posem-hi uns quants
camps de golf, unes quantes urbanitzacions amb piscines individuals i
uns quants camps de regadiu i probablement es comenar aleshores a
dir que la sequera ha aparegut al desert

FERNANDO CARRASCO NIGRA-MACCONO
www.elpais.es 25/08/2006 (adaptaci)

Ttol

Introducci del fet
Cos
Argumentatiu
Conclusi
FAENA PER A CASA
Heu
dargumentar
sobre la
prohibici de
fumar a tots els
espais pblics i
privats (bars,
restaurants,
parcs, portes
escoles i
hospitals....)

Heu de tenir
en compte els
connectors
ARGUMENTACI SOBRE LA
PROHIBICI DEL TABAC
ENTREGA PROPER ...