GERTRUDIS ( 1927)

s un llibre de poemes publicat el 19 de mar de 1927. s el primer llibre de Foix i la

primera illustraci de Joan Mir per al llibre dun poeta.
s una obra inscrita en lesperit de modernitat de Lamic de les Arts.
Aquest llibre recull textos publicats a Trossos, La Revista i LAmic de les Arts.

Un dietari sentimental. Gertrudis en les proses del llibre , s la personificaci de la
dona en abstracte i , ms exactament , la dona com a antagonista de lhome. Daqu
que la identifiqui amb el color vermell , s a dir, amb el color del desig, de la passi, de
la violncia .O del sexe. I que la simbolitzi amb unes mitges. O amb unes trenes.
Anem per proses:
A la prosa 1: el vestit de Gertrudis s carmes, en la 2: el poeta demana que una flor
vermella sigui el testimoni del pas de la noia. En la 5 i en la 11 , unes cortines
vermelles el separen del seu objectiu, de la noia, que sha amagat darrere.
Per altra banda, sembla que, sota el nom de Gertrudis conviuen dues dones , en
principi, diferents que, ms que entrar en contradicci , sn conseqncia luna de
laltra i que, a vegades, fins arriben a confondres. Una, ms real i ms quotidiana, que
sost amb el poeta les relacions prpies dadolescncia. O de la joventut.
I una altra, ms literria, que resulta distant i inassequible i que, en molts daspectes,
podria coincidir amb la domma trobadoresca o potser la femme fatale.
En efecte, el llibre enregistra, amb tota puntualitat, els alts i baixos sentimentals de
dos adolescents, un dels quals , els qui narra i , per consegent , qui els selecciona i
interpreta, s un tipus introvertit, tmid, indecs i , al capdavall, indefens.
Per aquest fet, les relacions poden ser un joc, ple dalegria i dingenutat. O al contrari,
un teixit de gelosies, oblits, frustracions, ruptures i reconciliacions.
Per exemple, en les proses 1 i 9, el poeta, devorat per les gelosies, reals o imaginries,
tant se val, creu que Gertrudis t un amant. en percebre de lluny el meu rival que
mesperava, immbil, a la platja, he dubtat si era ell o el meu cavall o Gertrudis.
A vegades com en la prosa 10, Gertrudis trenca les relacions. I el deixa. O s ell qui la
mata i , per tant , qui les trenca i resta en una amarga solitud. s el que conta a la
prosa 3 al poble noms hi som jo i el meu cavall que errem de nit i de dia pel laberint
de les meues ombres.
Malgrat tot, el poeta i Gertrudis, desprs de les ruptures , solen signar la pau:
et vaig sorprendre quan el teu nou amant et donava un estoig magnfic. No era,
per, un estoig; era un llibre; no era tampoc el teu amant ans jo mateix que et regalava
una capsa de tubs daquarella amb les colors de l iris.
s a dir, no amb un sol color , el vermell, sin amb tot el un ventall de colors que sn,
simblicament, lanunci de la bonana desprs de la tempesta.
De tota manera, per al poeta, Gertrudis constitueix, a meitat de cam de la realitat i la
literatura, un ideal que situa en llocs elevats i plens de connotacions sacres.
Aix, Gertrudis resulta inassolible per la seua condici sagrada i, alhora, per la prpia
condici del poeta.

El llibre est constitut per quatre seccions:
Primera secci: Diari de 1918 ( fragments)
En aquesta secci es recull dotze poemes on apareix el personatge de Gertrudis,nom i
mite central i inaugural femen de lobra de Foix.