Aprofitament Aigua 03

Aprofitament daigua de
pluja a Catalunya
Annex 1: Anlisi dantecedents

2
Aprofitament
daigua de pluja
a Catalunya

NDEX

ANNEX 1: ESTUDI DANTECEDENTS....................................................................................................... 1
INTRODUCCI ............................................................................................................................................. 3
MARC NORMATIU BSIC............................................................................................................................... 5
NORMATIVA A CATALUNYA........................................................................................................................... 7
NORMATIVA DALTRES PASOS................................................................................................................... 13
Normativa portuguesa ........................................................................................................................ 13
Normativa francesa ............................................................................................................................ 20
Normativa anglesa.............................................................................................................................. 23
Normativa alemanya........................................................................................................................... 29
Normativa americana: estat de Texas................................................................................................ 38
Normativa brasilera ............................................................................................................................ 43
Normativa australiana......................................................................................................................... 46
TREBALLS NO NORMATIUS ......................................................................................................................... 49
Guia Tcnica dAquaespaa .............................................................................................................. 49
Institut Catal del Sl.......................................................................................................................... 50
Bases tcniques per a una ordenana sobre usos de laigua no potable a lmbit domstic i
municipal............................................................................................................................................. 51
APLICATIUS EXISTENTS AL MERCAT ............................................................................................................ 52
CONCLUSIONS.......................................................................................................................................... 54

3
Introducci
Com a punt de partida dels treballs de disseny duna metodologia per al clcul de dispositius
daprofitament daiges pluvials adaptada al territori de Catalunya, sha dut a terme una revisi
dantecedents, mitjanant:
La recopilaci de la documentaci en qu es basa la prctica dels municipis que
utilitzen (i, per tant, dissenyen) sistemes daprofitament daiges pluvials.
Lanlisi del marc legal en qu sha denquadrar lactuaci, ats que aquest imposa una
determinada parametritzaci dalgunes de les variables del sistema.
Lestudi dels informes, articles i publicacions nacionals i internacionals redactats amb la
finalitat de desenvolupar una metodologia de disseny daquets sistemes daprofitament.
La revisi dels aplicatius ja disponibles al mercat amb la mateixa finalitat.
Per tant, el present estudi dantecedents sesquematitza conceptualment en quatre apartats. En
primer lloc sanalitza el cas prctic de Sant Cugat del Valls (que va aprovar lany 2002 la
primera ordenana destalvi daigua del territori espanyol); desprs sanalitza el marc normatiu
estatal, autonmic i local, aix com les experincies daltres pasos; en tercer lloc sanalitzen els
treballs de carcter no normatiu coneguts i, finalment en la quarta part, es fa una revisi dels
aplicatius existents.
La recopilaci i sntesi daquesta informaci ha perms configurar les condicions de contorn
amb qu cal conciliar el treball desenvolupat.

Cas prctic de Sant Cugat del Valls
Sant Cugat del Valls va ser el primer municipi del territori espanyol que public, lany 2002,
una ordenana destalvi daigua. Aquesta norma dabast local, obligava (sota certes
circumstncies i entre daltres mesures destalvi) a construir sistemes daprofitament daigua de
pluja, sistemes aprofitament daiges grises i a reutilitzar laigua sobrant de les piscines en les
noves edificacions i les sotmeses a rehabilitaci i/o reforma integral, o b a canvi ds de la
totalitat o part de la construcci.
Arran daquesta proposta, altres municipis catalans com Salou lany 2003 o El Figar, Sant Just
Desvern i Tei lany 2004 aprovaren tamb les seves ordenances destalvi daigua. La
Diputaci de Barcelona, lany 2005, redact una Ordenana Tipus per tal de facilitar als
municipis la redacci de la seva prpia normativa. Posteriorment, municipis com Madrid (el

4
mateix 2005) o Comunitats Autnomes com Asturies (2006) o Catalunya (2006) aproven les
seves normatives de ms o menys abast, algunes delles abarcant nicament lestalvi daigua,
daltres lecoeficincia en general.
Com a pionera del model destalvi daigua, lany 2008 Sant Cugat reformula la seva ordenana,
introduint altres parmetres de disseny i matisant aspectes que faciliten la seva aplicaci. En
relaci a laprofitament daigua de pluja, la nova ordenana es basa en els segents punts clau:
1. Laigua de pluja es pot utilitzar per al reg de jardins, per a neteges dinteriors i exteriors i
per a qualsevol s adequat a les seves caracterstiques, exceptuant el consum hum.
2. Lobligatoreitat dintroduir sistemes daprofitament quan la superfcie dels espais no
pavimentats susceptibles de ser regats sigui superior a 300 m
2
.
3. Els dispositius demmagatzematge shan de dimensionar en funci de les necessitats,
atenent a un volum mnim de 5 m
3
quan la superfcie de jard estigui compresa entre
300 i 1.000 m
2
, i de 15 m
3
quan aquesta sigui superior a 1.000 m
2
.
4. Cal disposar dun sistema de filtraci i decantaci. El filtre ha de ser com a mxim de
150 micres.
5. Els dipsits han de ser de polister reforat amb fibra de vidre (PRFV en endavant),
soterrats 50 cm del nivell de terra, han de disposar dun sobreeixidor connectat a la
xarxa de clavegueram de dimetre el doble del de la canonada dentrada, un equip de
bombeig per al subministrament del cabal ds a la pressi necessria i un recobriment
dobra que li serveixi de protecci.
6. Es poden utilitzar altres sistemes i materials sempre que es garanteixin les condicions
de qualitat i seguretat.

Al gener del 2009, lAgncia Catalana de lAigua (ACA en endavant), en collaboraci amb
lAjuntament de Sant Cugat del Valls i la Universitat Autnoma de Barcelona (UAB) redacta l
Estudi sobre la percepci social i rgim de funcionament dels sistemes daprofitament
de recursos no potables a Sant Cugat del Valls .
El treball sestructura metodolgicament en la recopilaci del material tcnic disponible dels
sistemes daprofitament de recursos no potables, la realitzaci denquestes als usuaris i
tractament de dades, la interpretaci de resultats i lestabliment de propostes dactuaci.

Pel que fa referncia a les aiges pluvials, es va seleccionar una mostra de 13 habitatges
unifamiliars que shavien beneficiat duna subvenci de lAjuntament per a la installaci de

5
sistemes destalvi daigua (50 % del cost, amb un mxim de 1.200 ); es van visitar totes les
installacions i es van fer entrevistes als seus propietaris. Finalment, lAjuntament va realitzar
tres analtiques complertes de laigua per a valorar-ne la qualitat.
La conclusi principal de les visites i enquestes fou que el nivell de satisfacci dels usuaris
daiges pluvials era molt elevat. Les principals motivacions per a la installaci eren (en ordre
de ms a menys importncia) lestalvi daigua, lestalvi econmic, lautosuficincia i la millora
per a les plantes. A ms, es constat una percepci del cost elevada per a la installaci i petita
per al manteniment, podent-se concloure que la subvenci de lAjuntament actuava com a
incentiu i no com a element decisori per a la installaci.
Assenyalar, finalment, que molts del usuaris van indicar que voldrien tenir un dipsit ms gran i
recollir aigua de ms superfcie i que estarien interessats en altres aplicacions de laigua de
pluja a ms del reg del jard, tals com rentat del cotxe, rentat de roba, etc.
Alguns usuaris van indicar tamb la manca dinformaci i de suport tcnic i assessorament, aix
com problemes en la installaci deguts a la manca dexperincia dinstalladors i constructors.
Malgrat el bon nivell dacceptaci constatat, el treball va permetre detectar punts crtics que
caldria millorar, que serien el correcte dimensionament del sistema, la millora del nivell
dinformaci dels usuaris i la formaci dels installadors i del personal implicat.

Marc normatiu bsic
La Llei estatal 38/1999, de 5 de novembre, dordenaci de ledificaci, estableix els requisits
bsics que han de complir els edificis. Entre aquests requisits es preveuen els relatius a
lhabitabilitat, que tenen com a finalitat garantir la protecci del medi ambient i que comprenen
els relatius a ladequada gesti dels residus, la protecci contra el soroll, lallament trmic i
lestalvi denergia i aigua. Aquesta llei tamb preveu que les administracions competents poden
dictar normes que completin el Codi Tcnic de lEdificaci, que s linstrument previst per
establir el marc normatiu per al compliment dels requisits bsics de ledificaci.

El Codi Tcnic de lEdificaci (CTE en endavant) a qu fa referncia lesmentada Llei (dmbit
estatal) saprov el 18 de mar del 2006 (Reial Decret 314/2006, publicat en el BOE de 28-03-
2006) i, gaireb al mateix temps, el 14 de febrer del 2006, la Generalitat de Catalunya (sobre la
base de la previsi esmentada a la Llei 38/1999 i les seves competncies), aprov el Decret de
criteris ambientals i decoeficincia en els edificis (Decret 21/2006, publicat al DOGC de 16-02-
2006).

6
Pel que fa referncia a laprofitament daigua de pluja als edificis, el CTE no obliga ni aconsella
explcitament la seva installaci; tampoc dna cap recomanaci tcnica en el cas de que es
decideixi la seva implantaci (com a comentari, indicar que el CTE tampoc contempla de forma
explcita la possibilitat de reutilitzaci daiges grises).
Al document bsic de salubritat (HS), a la secci HS4 (subministrament daigua) sexpressa
duna manera molt clara que laigua de la installaci ha de complir amb la legislaci vigent
daigua per al consum hum. Tamb dna directrius en relaci a les pendents de les teulades,
drenatges i buneres.
Tot i no sser tractades duna manera especfica, el CTE preveu situacions que impliquen
lexistncia daigua no potable als edificis. Aix, i com a nics punts de relaci entre el CTE i
laprofitament daiges pluvials als edificis, sassenyalaria:
A la secci HS5 (evacuaci daiges) del document HS sexigeix la connexi de la xarxa de
pluvials a la xarxa pblica de clavegueram (prvia connexi amb la xarxa interior de residuals,
si la xarxa de clavegueram pblica s mixta o duna manera separativa en el cas de que es
disposi de xarxes pbliques de pluvials i de residuals). De fet, sindica que si no existeix xarxa
de clavegueram sutilitzar un sistema devacuaci daiges pluvials al terreny.
Al mateix document HS, secci HS4 (subministrament daigua) sindica que si es disposa
duna installaci per a subministrament daigua no apta per al consum hum, les canonades,
aixetes i dems punts terminals de la installaci han destar convenientment senyalitzats per
tal que puguin ser identificats de forma clara i inequvoca.

El Decret decoeficincia dna un pas ms en relaci a la edificaci sostenible en incorporar
duna manera obligatria els parmetres ambientals i decoeficincia en els edificis de nova
construcci, en els de gran rehabilitaci i en els de reconversi dantiga edificaci. A ms, les
disposicions i requeriments del Decret decoeficincia tenen carcter de mnims de general
compliment a Catalunya, sens perjudici dels majors requeriments i condicionants ambientals
que es continguin a les ordenances municipals.
Dacord amb aquest Decret, els parmetres decoeficincia que han de complir els edificis fan
referncia a quatre conceptes: aigua, energia, materials i sistemes constructius i residus.
Laprofitament de les aiges pluvials sinclou al parmetre de materials i sistemes constructius,
ats que en aquest punt sestableix que en la construcci dun edifici caldr obtenir una
puntuaci global mnima de 10 punts mitjanant la utilitzaci de diverses solucions
constructives. Entre elles, la incorporaci en els edificis de sistemes daprofitament daiges
pluvials dna 5 punts sobre 10. Si el que sinclou s un sistema daprofitament de pluvials
juntament amb un de reciclatge de les aiges grises la puntuaci s de 8 sobre 10.

7
Normativa a Catalunya
Tal i com sha vist en lapartat anterior, a Catalunya no existeix hores dara una normativa
especfica en relaci a laprofitament daiges pluvials, si b existeix cert grau de regulaci que
ve donat a nivell estatal (a travs del CTE), autonmic (a travs del Decret decoeficincia) i
local (ordenances municipals destalvi daigua, OMEs en endavant).
En el moment de redacci del present estudi, hi ha 51 municipis a Catalunya que disposen
dOME, els quals suposen 1.272.732 habitants, un 16,94 % de la poblaci total de Catalunya,
segons dades de lIDESCAT del 2010.
A la Figura 1, que sadjunta a continuaci, es representa la ubicaci daquests municipis. Es pot
comprovar que shan desenvolupat, sobretot, a lentorn de la Regi Metropolitana de
Barcelona, tot i que tamb hi ha casos allats al Pirineu, la plana de Lleida, lEmpord, Osona i
la Costa Daurada. A la Taula 1 de les pgines 9 a 11 es recullen les caracterstiques principals
daquestes 51 ordenances.

Figura 1: Municipis amb ordenana destalvi daigua vigent (2011). Font: Elaboraci prpia

INE MUNICIPI CIC/CCE MBIT UGE PROVINCIA COMARCA
MBIT PLANEJAMENT
TERRITORIAL
POBLACI
IDESCAT 2010
TIPUS ORDENANCES
ANY
ENTRADA
EN VIGOR
DATA PUBLICACI DOGP REVISADA CONSIDERA PLUVIALS USOS AIGUA DE PLUJA CLCUL VOLUM DIPSIT
< 8 habitatages i > 100 m
2
de zona verda o amb piscina de lmina < 30
m
2
(*)
> 8 habitatages i > 300 m
2
m2 (**)
> 150 m
2
construts i < 100 m
2
de zona verda o amb piscina de lmina
< 30 m
2
(*)
> 150 m
2
construts i > 100 m
2
< 30 m
2
(**)
Hotels > 100 m
2
de zona verda o amb piscina de lmina < 30 m
2
(**) Frmula plurifamiliars amb U= Nombre de llits. V mnim = 30 m
3
Edificis d'usos diversos > 100 m
2
de zona verda V mnim = 10 m
3
2 25019 Almacelles CCE LLEIDA - CENTRAL Lleida SEGRI, EL Ponent 6.577 Estalvi d'aigua 2008 BOP Lleida, 11-11-2008 NO S
Reg de parcs i jardins; neteja d'interiors i exteriors i
qualsevol altre s adequat a les seves
caracterstiques, exceptuant el consum hum
En funci necessitats. V per a reg: 400 l d'aigua per 100 m
2
de gespa.
V mnim: 15 m
3
3 08005 Ametlla del Valls CIC ATLL - NORD Barcelona VALLS ORIENTAL, EL Metropolit 8.112 Estalvi d'aigua 2008 BOP Barcelona, 12-04-2008 NO S
V mnim = 15 m
3
4 08252 Barber del Valls CIC ATLL - CENTRE Barcelona VALLS OCCIDENTAL, EL Metropolit 31.688 Estalvi d'aigua 2005 BOP Barcelona, 12-02-2005 NO S
2
de gespa.
V mnim: 15 m
3
5 08020 Begues CIC ATLL - CENTRE Barcelona BAIX LLOBREGAT, EL Metropolit 6.348 Estalvi d'aigua 2009 BOP Barcelona, 02-06-2009 NO S
Reg de parcs i jardins, neteja d'interiors i exteriors,
cisternes d'inodors i qualsevol altre s adequat a
les seves caracterstiques, exceptuant el consum
hum
V = (SC x 0,05) + (SL x 0,02). V mnim= 15 m
3
. V mxim = 40 m
3
.
SC= m
2
de superfcie de coberta; SL= m
2
de superfcie no ocupada.
Increment d'un 10% per a hotels i edificis pblics amb un major
consum
6 25051 Bellver de Cerdanya CCE PIRINEU - LLEIDA Lleida CERDANYA, LA Alt Pirineu i Aran 2.260
Energia solar trmica i aiges
de pluja pel rec de jardins
2006 BOP Lleida, 26-10-2006 NO S Reg de jardins 5 m
3
per habitatge. V mnim = 20 m
3
7 17029 Boadella i les Escaules CIC MUGA - FLUVIA Girona ALT EMPORD, L' Comarques Gironines 255 Estalvi d'aigua 2009 BOP Girona, 20-11-2009 NO S
No indica
8 08034 Calders CIC LLOBREGAT Barcelona BAGES, EL Comarques Centrals 934 Estalvi d'aigua 2005 BOP Barcelona, 14-11-2005 NO S
neteja de vehicles i qualsevol altre s adequat a les
seves caracterstiques, exceptuant el consum
hum
2
de gespa.
V mnim: 10 m
3
i/o 20 l/m
2
superfcie
Unifamiliars allats: 10 m
3
, 15 m
3
, 20 m
3
, 25 m
3
o 30 m
3
, en funci de
la superfcie de parcella
Plurifamiliars: mnim 10 m
3
,

amb 5 m
3
ms per cada 100 m
2
d'espais
no edificats
Edificis pblics: V = 10% N + 10% S. N= Ocupants, treballadors o
aforament. S= Superfcie espais exteriors no edificats
Allats en sl no urbanitzable: 35 m
3
fins a 100 m
2
de coberta, amb
increment de 2 m
3
ms per cada 10 m
2
de coberta adicional
10 43038 Cambrils CIC TARRAGONA Tarragona BAIX CAMP, EL Camp de Tarragona 32.422 Estalvi d'aigua 2008 BOP Tarragona, 28-12-2006 S (04-02-2008) S
qualsevol altre s adient a les seves
V = C/17 + J/25. C= m
2
de cobertes susceptibles de recollida d'aigua.
J= m
2
de jardins o zones verdes. V mnim= 1 m
3
per cada 80 m
2
de
parcella
< 8 habitatages i > 100 m
2
m
2
(*)
> 8 habitatages i > 300 m
2
m2 (**)
> 150 m
2
construts i < 100 m
2
< 30 m
2
(*)
> 150 m
2
construts i > 100 m
2
< 30 m
2
(**)
Hotels > 100 m
2
2
(**) Frmula plurifamiliars amb U= Nombre de llits. V mnim = 30 m
3
2
3
< 8 habitatages, < 150 m
2
de coberta i < 100 m
2
de zona verda (a)
> 8 habitatages o > 150 m
2
de coberta o > 100 m
2
de zona verda (b)
Amb piscina (****)
Sense piscina (a)
Amb piscina (****)
Hotels > 100 m
2
de zona verda o amb piscina (***)
Frmula plurifamiliars amb U= Nombre de llits. V mnim = 25 m
3
. V
mxim = 200 m
3
Equipaments > 250 m
2
de zona verda o amb piscina (****)
Frmula plurifamiliars amb U= Nombre d'usuaris simultanis. V mnim =
25 m
3
. V mxim = 200 m
3
Activitats industrials Amb alts requeriments d'aigua per a neteja: sempre
Frmula plurifamiliars amb U= Nombre de treballadors simultanis. V
mnim = 25 m
3
. V mxim = 200 m
3
2
3
< 8 habitatages i > 100m
2
de zona verda o amb piscina (**)
> 8 habitatages i > 300m
2
de zona verda o amb piscina (***)
< 150 m
2
construts i > 100m
2
de zona verda (**)
> 150 m
2
construts i < 100m
2
de zona verda (**)
> 150 m
2
construts i amb piscina (***)
Hotels > 100 m
2
de zona verda o amb piscina (***) Frmula plurifamiliars amb U= Nombre de llits. V mnim = 30 m
3
2
3
Noves urbanitzacions Sempre 5 l/m
2
Entre mitgeres amb pati: preinstallaci del sistema (baixants i registre)
En filera. Pati > 65 m
2
o amb piscina. Si pati < 65 m
2
preinstallaci del
sistema (baixants i registre)
Allada: sempre
Entre mitgeres amb pati: preinstallaci del sistema (baixants i registre)
Allat amb pati: preinstallaci del sistema (baixants i registre)
Industrial Activitats que utilitzen aigua en el seu procs
V = 0,02 m
3
/m
2
de superfcie de terreny. Volums mnims i mxims
definits a l'ordenana en funci del tipus d'edificaci i activitat
Dotacions i serveis Sempre
Hotels: V = 1 m
3
per cada 70 m
2
de pati. V mnim: 2 m
3
. Per a edificis
d'usos diversos o altres activitats es calcular en funci de
l'enjardinament, procs, demanda d'aigua, etc
15 08055 Castellcir CIC TER - TORDERA Barcelona VALLS ORIENTAL, EL Metropolit 664
Jardineria sostinible en els
jardins pblic i privats
2007 BOP Barcelona, 23-01-2007 NO S Reg de parcs i jardins No indica
Habitatges (unifamiliars o plurifamiliars). V = 5*N + 10*Sj/100. N:
nombre d'habitatges. Sj = superfcie del jard, en m
2
. V mnim: 5 m
3
. V
mxim: 50 m
3
s residencial o amb allotjament temporal (hotels, restaurants). V
= 5*N/8 + 10*Sj/100. N: nombre de llits o places de l'establiment. Sj =
superfcie del jard, en m
2
. V mnim: 5 m
3
.V mxim: 90 m
3
s d'allotjament permanent. V = 5*N/4 + 10*Sj/100. N: nombre de
places de l'allotjament. Sj = superfcie del jard, en m
2
. V mnim: 5 m
3
.V
mxim: 90 m
3
Edificis d'usos diversos. V = 5*N + 10*Sj/100. N: nombre d'habitatges.
Sj = superfcie del jard, en m
2
. V mnim: 5 m
3
. V mxim: 50 m
3
Edificis o naus industrials. V = 15 + 5*Ss/500. Ss = superfcie del sostre
edificat, en m
2
. V mnim: 15 m
3
. V mxim: 90 m
3
17 08134 Figar-Montmany CIC TER - TORDERA Barcelona VALLS ORIENTAL, EL Metropolit 1.083 Estalvi d'aigua 2005 BOP Barcelona, 09-03-2005 NO S
Reg de jardins, neteja d'interiors i exteriors,
cisternes dels inodors i qualsevol altre s adequat a
hum
En funci necessitats. V per a reg: 400 l d'aigua diaris per 100 m
2
de
gespa. V per a cisternes: 50 l/dia per habitatge. Dimensionament per
cobrir les necessitats d'un mes sense pluges. V mnim: 1,5 m
3
x
Nombre d'habitatges
18 17066 Figueres CIC MUGA - FLUVIA Girona ALT EMPORD, L' Comarques Gironines 44.255 Estalvi d'aigua 2011 BOP Girona, 06-05-2011 NO S
Reg de parcs i jardins, neteja d'exteriors i qualsevol
altre s adequat a les seves caracterstiques,
exceptuant el consum hum
En funci necessitats. V per a reg: 400 l d'aigua diaris per 100 m
2
de
gespa. V mnim: 5 m
3
en jardins de superfcie de 300 a 1.000 m
2
.V
mnim: 15 m
3
en jardins de superfcie superior a 1.000 m
2.
TAULA 1: CARACTERITZACI ORDENANCES MUNICIPALS. Actualitzada a 30-06-2011
Edificacions i construccions amb espais no pavimentats susceptibles de ser regats de superfcie > 300 m
2
Tot tipus de noves edificacions, incloses grans rehabilitacions i canvis d's
CCE LLEIDA - CENTRAL Lleida SEGRI, EL Ponent
Estalvi d'aigua
V = 2 m
3
per cada 70 m
2
de coberta. V mnim: 2 m
3
. Unifamiliar
Plurifamiliar V = 1 m
3
per cada 70 m
2
de pati. V mnim: 2 m
3
.
Reg de jardins i similars, neteja (paviments,
vehicles), rentadora de roba i les cisternes dels
vters. Es dona preferncia (quan el potencial de
captaci sigui baix) a les cisternes i als jardins.
Reg de parcs i jardins, neteja d'interiors, exteriors,
eines i vehicles aix com cisternes d'inodors i
caracterstiques, exceptuant el consum hum. En
indstries, a ms dels usos anteriors, podran
utilitzar-se com a aigua de procs si llurs
caracterstiques ho permeten
Per a totes les edificacions. En indstries noms es permet la recollida de les aiges de les cobertes
BOP Barcelona 26-10-2010
2009
Habitatges unifamiliars
S
Edificacions i construccions amb espais no pavimentats susceptibles de ser regats > 300 m
2
.

Per a superfcies inferiors: projecte de
xerojardineria
Edificacions i construccions amb espais no pavimentats susceptibles de ser regats de superfcie > 1.000 m
2
Edificacions i construccions amb superfcie no ocupada > 150 m
2
Edificacions i construccions amb espais no pavimentats susceptibles de ser regats de superfcie > 1.000 m
2
2
MBIT APLICACI SISTEMES PLUVIALS
1
9
Estalvi d'aigua
08054
ATLL - SUD Barcelona
Metropolit
MBIT D'APLICACI ORDENANA
08044 Capellades 5.498
17033 Caldes de Malavella
Tot tipus de noves edificacions, incloses rehabilitacions integrals i canvis d's
Tot tipus de noves edificacions, incloses rehabilitacions integrals i canvis d's. Qualsevol edifici
pblic de titularitat municipal amb installacions destinades al consum d'aigua
CIC
CIC
Reg de parcs i jardins; neteja d'interiors i exteriors,
les seves caracterstiques
S 25014 Alfs 337 BOP Lleida, 18-10-2008 Estalvi d'aigua 2008
Habitatges plurifamiliars
V = C/17 + U*G + J*P/25. V mnim: 25 m
3.
C= m
2
de cobertes
susceptibles de recollida d'aigua. U= nombre d'usuaris (normalment 5
per habitatge). G= factor d'aiges grises (1, sense reutilitzaci d'aiges
grises i 0,5 amb reutilitzaci).J= m
2
de jardins o zones verdes. P= factor
de precipitaci (1 per a precipitacions anuals mitjanes inferiors a 600
mm, 0,5 per a precipitacions entre 600 i 900 mm i 0,25 per a
precipitacions superiors a 900 mm).
V = 1 m
3
per cada 17 m
2
de coberta. Increments (definitis a
l'ordenana) en funci de superfcie de solar i precipitaci anual. V
mnim: 20 m
3
. V mxim: 60 m
3
per zones amb precipitaci > 600
mm/any i 90 m
3
per a zones amb precipitacions inferiors.
NO
Qualsevol actuaci d'edificaci, pblica o privada
Totes les actuacions edificadores amb superfcie enjardinada
Edificacions i construccions en parcelles amb espais no edificats ni pavimentats susceptibles de ser regats de superfcie > 200 m
2
V = C/17 + U*G + J*P/25. V mnim: 25 m
3.
C= m
2
de cobertes
2
precipitacions superiors a 900 mm).
V = 1 m
3
per cada 17 m
2
mnim: 20 m
3
. V mxim: 60 m
3
mm/any i 90 m
3
2008
2010 BOP Girona, 09-11-2010
BOP Barcelona, 06-12-2008
NO
cisternes d'inodors i qualsevol altre s adient a les
seves caracterstiques
Qualsevol s adequat a les seves caracterstiques,
exceptuant el consum hum
6.920
S
S
NO
Edificacions i construccions noves de ms de 150 m
2
construts i ms de 100 m
2
de sl lliure d'edificaci
Edificacions i construccions amb superfcie susceptible de ser regada > 100 m
2
Estalvi d'aigua
2008
NO
V = C/17 + U*G + J/50. V mnim: 25 m
3.
V mxim: 100 m
3
. C= m
2
de
cobertes susceptibles de recollida d'aigua. U= nombre d'usuaris
(normalment 3 per habitatge). G= factor d'aiges grises (1, sense
reutilitzaci d'aiges grises i 0,5 amb reutilitzaci).J= m
2
de jardins o
zones verdes.
V = 1 m
3
per cada 17 m
2
de coberta ms 1 m
3
per cada 50 m
2
de jard
(si en t). V mnim: 15 m
3
. V mxim: 60 m
3.
NO
V = 1 m
3
per cada 17 m
2
l'ordenana) en funci de superfcie de solar. V mnim: 15 m
3
. V
mxim: 60 m
3
per zones amb precipitaci > 600 mm/any .
S 08046 Cardedeu
pblic amb installacions destinades al consum d'aigua
ATLL - NORD Barcelona VALLS ORIENTAL, EL Metropolit
Rectificada (25-
07-2009)
16.897 Estalvi d'aigua
S
V = C/17 + U*G + J*P/25. V mnim: 20 m
3.
C= m
2
de cobertes
2
de precipitaci (0,5 per a precipitacions entre 600 i 900 mm).
Xarxa de reg, si n'hi ha, i dipsits d'inodors
Edificis d'obra nova, on s'hi facin obres de gran rehabilitaci o hi hagi un canvi d'activitat.
Qualsevol edifici pblic de titularitat municipal amb installacions destinades al consum d'aigua
08051 Castellar del Valls 23.129 BOP Barcelona, 09-07-2008
Castellbisbal 12.223 Estalvi d'aigua
CIC
14
CIC ATLL - SUD Barcelona BAIX LLOBREGAT, EL
2010
A tots els jardins
S
Tot tipus de noves edificacions, incloses activitats que requereixen nova llicncia, perms o
autoritzaci ambiental
4.114
NO 2010
Promocions > 10 habitatges
12
Estalvi d'aigua 08069 Collbat
CIC ATLL - CENTRE Barcelona VALLS OCCIDENTAL, EL
13
11
16
CIC
Metropolit
Metropolit
VALLS OCCIDENTAL, EL
LLOBREGAT Barcelona
Comarques Gironines SELVA, LA Girona TER - TORDERA
ANOIA, L' Comarques Centrals
MBIT PLANEJAMENT
TERRITORIAL
POBLACI
IDESCAT 2010
TIPUS ORDENANCES
ANY
ENTRADA
EN VIGOR
MBIT APLICACI SISTEMES PLUVIALS MBIT D'APLICACI ORDENANA
19 17069 Fontanals de Cerdanya CCE PIRINEU - LLEIDA Girona CERDANYA, LA Alt Pirineu i Aran 457
Installaci de plaques d'energia
solar i aprofitament de les
aiges de pluja
2006 BOP Girona, 28-12-2006 NO S Reg de jardins 5 m
3
3
Habitatges plurifamiliars > 100 m
2
2
(*)
V = C/17 + U*G + J*P/25. V mnim: 20 m
3.
C= m
2
de cobertes
2
> 150 m
2
construts i < 100 m
2
< 30 m
2
(**)
> 150 m
2
construts i > 100 m
2
< 30 m
2
(***)
Hotels > 100 m
2
2
(***) Frmula plurifamiliars amb U= Nombre de llits. V mnim = 20 m
3
2
3
Equipaments > 100 m
2
2
(***) V mnim = 10 m
3
21 08091 Gelida CIC ATLL - SUD Barcelona ALT PENEDS, L' Metropolit 6.945 Estalvi d'aigua 2009 BOP Barcelona 22-01-2009 NO S
Reg de jardins, neteja d'interiors i exteriors i
qualsevol altre s adient a les seves
caracterstiques. En cap cas hauran de tenir un s
que comporti un risc o perill per a la salut i mai
seran utilitzades per al consum hum
V = C/17 + U + J/25. V mnim: 15 m
3.
C= m
2
de cobertes susceptibles
de recollida d'aigua. U= nombre d'usuaris (normalment 4 per habitatge).
J= m
2
de jardins o zones verdes
Habitatges plurifamiliars > 100m
2
de zona verda o amb piscina amb superfcie < 30 m
2
(*)
V = C/17 + U*G + J*P/25. V mnim: 20 m
3.
C= m
2
de cobertes
2
precipitacions superiors a 900 mm)
Allats amb > 150 m
2
construits i < 100 m
2
de zona verda o amb
piscina amb superfcie < 30 m
2
(**)
Allats amb > 150 m
2
construits i > 100 m
2
de zona verda o amb
piscina amb superfcie < 30 m
2
(***)
En filera. Fins a 16 m
3
/mes de consum per a 5 persones per habitatge
(**). A partir de 16 m
3
/mes per a 6 persones (***)
Parcelles en sl urb amb superfcie > 300 m
2
, destinades a s
residencial que estiguin edificades (**)
Hotels > 100 m
2
de zona verda o amb piscina de superfcie < 30 m
2
3
2
3
Equipaments > 100 m
2
de zona verda o amb piscina de superfcie < 30 m
2
(***) V mnim = 10 m
3
> 150 m
2
2
de zona verda o amb piscina amb
superfcie < 30 m
2
(**)
> 150 m
2
2
superfcie < 30 m
2
(***)
2
de zona verda o amb piscina amb superfcies
< 30 m
2
(**)
>8 habitatages i > 100m
2
< 30 m
2
(***)
Hotels i installacions de gran consum > 100 m
2
2
3
Edificacions noves d'usos diversos > 100 m
2
de zona verda No s'especifica
Habitatges plurifamiliars > 100 m
2
de zona verda i/o amb piscina
V = C/17 + U*G + J*P/25. V mnim: 25 m
3.
C= m
2
de cobertes
2
Habitatges unifamiliars Si disposen d'espais lliures de parcella destinats a jard i/o piscina
V = 1 m
3
per cada 17 m
2
mnim: 20 m
3
. V mxim: 60 m
3
mm/any i 90 m
3
per a zones amb precipitacions inferiors
3
V mnim = 10 m
3
Unifamiliars allats amb superfcie parcella < 500 m
2
. V mnim: 15 m
3
Unifamiliars allats amb superfcie parcella entre 500 m
2
i 750 m
2
. V
mnim: 25 m
3
Unifamiliars allats amb superfcie parcella > 750 m
2
. V mnim: 50 m
3
Unifamiliars adossats o en filera. V mnim: 5 m
3
/habitatge
Plurifamiliars. V mnim: 5 m
3
per cada 100 m
2
d'espais no edificats
Edificis industrials. V mnim: 15 m
3
27 08124 Mollet del Valls CIC ATLL - NORD Barcelona VALLS ORIENTAL, EL Metropolit 52.459 Estalvi d'aigua 2008 BOP Barcelona, 02-10-2008 NO S Reg de jardins
V= Sj x (K1- (K2 x R)) si R> 0,667. V= St x K3 si R<=0,667. R=St/Sj.
St= m
2
de superfcie de recollida (teulades, terrasses i superfcies
impermeables no transitades per vehicles ni per persones). Sj= m
2
de
superfcie susceptible de ser regada. K1= 285,56 l/m
2
. K2= 127,27
l/m
2
. K3= 299,5 l/m
2
. V mnim= 5 m
3
> 150 m
2
2
superfcie < 30 m
2
(**)
> 150 m
2
2
superfcie < 30 m
2
(***)
2
< 30 m
2
(**)
>8 habitatages i > 100m
2
< 30 m
2
(***)
Hotels i installacions de gran consum > 100 m
2
2
3
2
de zona verda No s'especifica
Unifamiliars. V = 1 m
3
per cada 17 m
2
de coberta. Increments (definitis
a l'ordenana) en funci de superfcie de solar. V mnim: 15 m
3
. V
mxim: 70 m
3
V = C/17 + U*G + J*P/25. V mnim: 20 m
3.
C= m
2
de cobertes
2
de precipitaci = 1
Hotels Jard > 100 m
2
3
Edificis d'usos diversos Jard > 600 m
2
V mnim = 10 m
3
Equipaments Jard > 100 m
2
V mnim = 10 m
3
30 25175 Prats i Sansor CCE PIRINEU - LLEIDA Lleida CERDANYA, LA Alt Pirineu i Aran 245
2007 BOP Lleida, 17-03-2007 NO S Reg de jardins 5 m
3
3
31 08180 Ripollet CIC ATLL - CENTRE Barcelona VALLS OCCIDENTAL, EL Metropolit 37.151 Estalvi d'aigua 2005 BOP Barcelona, 18-05-2005 NO S
Reg de parcs i jardins, neteja d'interiors i exteriors i
No s'especifica
32 25913 Riu de Cerdanya CCE PIRINEU - LLEIDA Lleida CERDANYA, LA Alt Pirineu i Aran 111
2007 BOP Lleida, 02-01-2007 S (31-07-2007) S Reg de jardins 5 m
3
3
Unifamiliars Situats en illes qualificades amb clau J
V = 1 m
3
per cada 17 m
2
mnim: 10 m
3
. V mxim: 60 m
3
mm/any i 90 m
3
< 20 habitatges i > 100 m
2
de zona verda
> 20 habitatges i > 300 m
2
de zona verda
Hotels > 100 m
2
de zona verda Frmula plurifamiliars amb U= Nombre de llits. V mnim = 30 m
3
> 100 m
2
construts i > 100m
2
de zona verda o sl lliure d'edificaci
08107
NO
Estalvi d'aigua 2009
Si disposen d'espais lliures de parcella destinats a jard
28
29
33
26
25
24
22
23
BOP Barcelona, 08-08-2007 2007
NO S
seves caracterstiques V = 1 m
3
per cada 17 m
2
mnim: 15 m
3
. V mxim: 60 m
3
mm/any i 90 m
3
S
S
Edificis d'usos diversos
Entre mitgeres i amb faana inferior als 8 m: V = 1 m
3
per cada 17 m
2
de coberta; V mnim = 10 m
3
i V mxim= 90 m
3
. Per a allats o entre
mitgeres amb faana superior als 8 m: V = 1 m
3
per cada 17 m
2
de
coberta; increments (definits a l'ordenana) en funci de superfcie del
solar; V mnim= 20 m
3
i V mxim = 90 m
3
V = C/17 + U*G + J/25. V mnim: 25 m
3.
C= m
2
de cobertes
susceptibles de recollida d'aigua. U= nombre d'usuaris (a l'ordenana
s'especifica en funci del nombre de dormitoris). G= factor d'aiges
grises (1, sense reutilitzaci d'aiges grises i 0,5 amb reutilitzaci).J=
m
2
Entre mitgeres i amb faana inferior als 8 m: V = 1 m
3
per cada 17 m
2
de coberta; V mnim = 10 m
3
i V mxim= 90 m
3
. Per a allats o entre
mitgeres amb faana superior als 8 m: V = 1 m
3
per cada 17 m
2
de
coberta; increments (definits a l'ordenana) en funci de superfcie del
solar; V mnim= 20 m
3
i V mxim = 90 m
3
08096 Granollers
Edificis unifamiliars
Edificis plurifamiliars
Edificacions i construccions noves o sotmeses a gran rehabilitaci que facin s d'aigua corrent,
amb independncia de l's a qu es destinin. Installacions de gran consum, piscines i zones
verdes
08102
18.114 Estalvi d'aigua Franqueses del Valls BOP Barcelona, 10-06-2008 NO CIC Metropolit
Totes les actuacions edificadores amb superfcie enjardinada Qualsevol actuaci d'edificaci, pblica o privada
V = 1 m
3
per cada 17 m
2
mnim: 15 m
3
. V mxim: 60 m
3
mm/any i 90 m
3
S
08086 20 2008
39.149 CIC LLOBREGAT Barcelona ANOIA, L' BOP Barcelona 26-02-2009
Lli d'Amunt 14.356 Estalvi d'aigua NO
2008 BOP Barcelona, 05-07-2008 VALLS ORIENTAL, EL
Igualada
17103 Maanet de la Selva 7.020 S Estalvi d'aigua 2006 BOP Girona, 08-11-2006 NO
Comarques Gironines
NO
S: s especfica de pluvials
Reg dels jardins i, opcionalment amb carcter
voluntari, a altres usos com cisternes d'inodors i
neteja d'interiors i exteriors. En cap cas ha de tenir
un s que comporti un risc o perill per a la salut i
mai ser utilitzada per al consum hum
NO BOP Barcelona, 23-12-2005
Edificis de nova construcci o reforma integral no destinats a habitatge amb sl lliure
d'edificaci > 500 m
2
Edificis de nova construcci o reforma integral destinats a equipaments amb sl lliure
d'edificaci > 500 m
2
Habitatges unifamiliars o plurifamiliars de nova construcci o reforma integral amb >=100 m
2
edificats i sl lliure d'edificaci >=500 m
2
Edificis plurifamiliars
Jard o hort > 100 m
2
V = C/17 + U*G + J/25. V mnim: 25 m
3
. C= m
2
de cobertes
susceptibles de recollida d'aigua. U= nombre d'usuaris (a l'ordenana
s'especifica en funci del nombre de dormitoris). G= factor d'aiges
grises (1, sense reutilitzaci d'aiges grises i 0,5 amb reutilitzaci).J=
m
2
V = 0,016 x Sj. Sj= superfcie lliure d'ocupaci, superior a 600 m
2
. Si
0<Sj<40 m
2
: V=2 m
3
. Si 41<Sj<150 m
2
: V=4 m
3
. Si 151<Sj<600 m
2
:
V=10 m
3
. Volum mnim: per permetre el reg del jard quatre vegades de
forma autnoma, prenent com a consum mnim 5 l/m
2
de jard.
Edificacions amb superfcie de zona verda enjardinada > 50 m
2
en el cas d's privat o 100 m
2
si l's s comunitari
Tot tipus de noves edificacions, incloses rehabilitacions i reforms integrals, tant de titularitat
pblica com privada
Edificacions i construccions amb superfcie susceptible de ser regada > 100 m
2
hum
El mateix que la ordenana 08138 Moi
Qualsevol actuaci d'edificaci, pblica o privada Totes les actuacions edificadores amb superfcie enjardinada
Edificacions i construccions noves o sotmeses a gran rehabilitaci que facin s d'aigua corrent,
amb independncia de l's a qu es destinin. Installacions de gran consum, piscines i zones
verdes
S
S
Habitatges
dena 3.442 CIC LLOBREGAT Estalvi d'aigua 2010
5.713
Incorporaci de sistemes
d'aprofitament de les aiges
pluvials en els edificis
08156 Xarxa de reg, si n'hi ha, i els dipsits dels inodors 14.190 Palau-solit i Plegamans S (05-04-2010) BOP Barcelona, 10-06-2009
2005
08143
2
08183 Roda de Ter 6.118 Estalvi d'aigua 2005 BOP Barcelona, 25-04-2006 Comarques Centrals
Totes les actuacions edificadores amb superfcie enjardinada Qualsevol actuaci d'edificaci, pblica o privada
Barcelona OSONA
V = C/17 + U*G + J*P/25. V mnim: 25 m
3.
C= m
2
de cobertes
2
S
Plurifamiliars
NO
BAGES, EL
2009 Estalvi d'aigua
ATLL - NORD Barcelona VALLS ORIENTAL, EL
Comarques Centrals
CIC ATLL - NORD Barcelona
Metropolit CIC ATLL - NORD Barcelona VALLS ORIENTAL, EL
Metropolit
SELVA, LA
LLOBREGAT CIC Comarques Centrals Barcelona
CIC TER - TORDERA Girona
Barcelona ANOIA, L' Comarques Centrals
Metropolit VALLS OCCIDENTAL, EL Barcelona ATLL - NORD CIC
CIC TER - TORDERA
MBIT PLANEJAMENT
TERRITORIAL
POBLACI
IDESCAT 2010
TIPUS ORDENANCES
ANY
ENTRADA
EN VIGOR
MBIT APLICACI SISTEMES PLUVIALS MBIT D'APLICACI ORDENANA
2
3
34 08184 Rub CIC ATLL - CENTRE Barcelona VALLS OCCIDENTAL, EL Metropolit 73.591 Estalvi d'aigua 2010 BOP Barcelona, 01-07-2010 NO S
2
de gespa.
V mnim: 5 m
3
en jardins de superfcie de 250 a 600 m
2.
V mnim: 10
m
3
2
. V mnim: 15 m
3
en
jardins de superfcie superior a 1.000 m
2
.
2
de zona verda (a)
>= 8 habitatages i > 300m
2
de zona verda
> 150 m
2
2
de zona verda (a)
> 150 m
2
2
de zona verda
Equipaments > 100 m
2
de zona verda
Usos industrials, comercials o serveis > 100 m
2
d'espais no pavimentats susceptibles de ser regats
Hotels > 100 m
2
de zona verda
Establiments de rentats de vehicles i processos de neteja Consum d'aigua >= 3.000 m
3
/any (c)
36 08194 Sant Adri de Bess CIC ATLL - CENTRE Barcelona BARCELONS, EL Metropolit 34.104 Estalvi d'aigua 2007 BOP Barcelona, 14-07-2007 NO NO
37 08205 Sant Cugat del Valls CIC ATLL - CENTRE Barcelona VALLS OCCIDENTAL, EL Metropolit 81.745 Estalvi d'aigua 2002 BOP Barcelona, 31-10-2002 S (12-04-2008) S
2
de gespa.
V mnim: 5 m
3
2.
V mnim: 15
m
3
2
.
38 17160 Sant Feliu de Guxols CIC TER - TORDERA Girona BAIX EMPORD, EL Comarques Gironines 21.975 Estalvi d'aigua 2006 BOP Girona, 14-12-2006 NO S
cisternes de vters i qualsevol altre s adequat a
hum
En funci necessitats. V per a reg: 400 l d'aigua al dia per 100 m
2
de
gespa. V mnim: 15 m
3
(pot reduir-se a 10 m
3
per unifamiliars amb
superfcie de jard < 120 m
2
). Per a hotels i altres installacions de gran
consum Vmnim: 20 m
3
39 08217 Sant Joan Desp CIC ATLL - CENTRE Barcelona BAIX LLOBREGAT, EL Metropolit 32.338
Eficincia energtica, estalvi
d'aigua, contenidors i recollida
selectiva, vegetaci i energia
solar
2005 BOP Barcelona, 11-08-2005
S (pendent
d'aprovaci
definitiva).
Aprovaci inicial:
05-06-2010
S
Reg de jardins i similars, neteja (paviments,
vehicles), la rentadora i les cisternes dels WC
No s'especifica
Edificis industrials. V mnim: 15 m
3
41 08245 Santa Coloma de Gramenet CIC ATLL - CENTRE Barcelona BARCELONS, EL Metropolit 120.060
Incorporaci de sistemes de
captaci d'energia solar, estalvi
energtic i racionalitzaci dels
usos de l'aigua en els edificis
2005 BOP Barcelona, 25-06-2005 NO NO
42 08270 Sitges CIC ATLL - SUD Barcelona GARRAF Metropolit 28.130
Ecoeficincia energtica i
mesures d'estalvi i s racional
de l'aigua
2006 BOP Barcelona, 24-05-2006 NO S
recarrega de cisternes dels inodors i qualsevol altre
s, exceptuant el consum hum
Garantir la recollida efectiva de 150 l/m
2
de superfcie. V mnim: 10 m
3
43 08281 Tei CIC ATLL - NORD Barcelona MARESME, EL Metropolit 6.081 Estalvi d'aigua 2004 BOP Barcelona, 05-05-2004 S (18-07-2008) S
2
de gespa.
V mnim: 15 m
3
> 150 m
2
construits i amb zona verda o amb piscina amb superfcie <
30 m
2
(**)
Edificis plurifamiliars > 100m
2
de zona verda o amb piscina amb superfcies < 30 m
2
(**)
2
de zona verda
45 08283 Tona CIC TER - TORDERA Barcelona OSONA Comarques Centrals 7.984 Estalvi d'aigua 2005 BOP Barcelona, 14-06-2005 S (16-12-2010) S
2
de gespa.
V mnim: 15 m
3
Unifamiliars. V = 1 m
3
per cada 17 m
2
de coberta. Increments (definitis
a l'ordenana) en funci de superfcie de solar i precipitaci anual. V
mnim: 20 m
3
. V mxim: 60 m
3
mm/any i 90 m
3
Hotels. Frmula plurifamiliars amb U= Nombre de llits. V mnim = 30
m
3
Edificis d'usos diversos. V mnim: 10 m
3
Vivendes. V mnim: 15 m
3
per pati, hort o jard amb superfcie entre
100 i 200 m
2
. V mnim: 35 m
3
per pati, hort o jard amb superfcie
superior a 200 m
2
Indstries i establiments de pblica concurrncia. V=Vs+Vj. Vs= Nx0,2
essent N el nombre de treballadors o aforament autoritzat de
l'establiment. Vj= Sjx0,1essent Sj la superfcie enjardinada en m
2
. V
mnim: 15 m
3
. V mxim: 240 m
3
48 08296 Vallromanes CIC ATLL - NORD Barcelona VALLS ORIENTAL, EL Metropolit 2.367 Estalvi d'aigua 2008 BOP Barcelona, 28-06-2008 NO S
2
de gespa.
V mnim: 5 m
3
49 43163 Vendrell, el CIC TARRAGONA Tarragona BAIX PENEDS, EL Camp de Tarragona 36.068 Estalvi d'aigua 2005 BOP Tarragona, 15-11-2005 S (21-02-2009) S
neteja de vehicles i qualsevol altre s adequat a les
seves caracterstiques, exceptuant el consum
hum
V mnim: 8 m
3
per a superfcie no edificada entre 200 i 600 m
2
. V
mnim: 10 m
3
per a superfcie no edificada superior a 600 m
2
.
50 08298 Vic CIC TER - TORDERA Barcelona OSONA Comarques Centrals 40.422 Estalvi d'aigua 2005 BOP Barcelona (07-11-2005) S (27-03-2009) S
V=C/17+J/50 si C=400. V=23+J/50 si C>400. C= m
2
de cobertes
susceptibles de recollida d'aigua de pluja. J= m
2
de jardins o zones
verdes. Vmnim: 15 m
3
. Vmxim: 60 m
3
2
de zona verda (a)
>= 8 habitatages i > 300m
2
de zona verda
> 150 m
2
2
de zona verda (a)
> 150 m
2
2
de zona verda
Hotels > 100 m
2
de zona verda Frmula plurifamiliars amb U= Nombre de llits. V mnim = 30 m
3
2
3
Suma 1.272.732
Tota Catalunya 7.512.381
% 16,94
(*) Han d'incorporar un sistema per a l'aprofitament d'aigua de pluja o un sistema per a la reutilitzaci d'aigua sobrant de piscines
(**) Han d'incorporar un sistema per a l'aprofitament d'aigua de pluja o un sistema per a la reutilitzaci d'aigua sobrant de piscines o un sistema de reutilitzaci d'aiges grises
(***) Han d'incorporar un sistema de reutilitzaci d'aiges grises i un dels dos sistemes segents: un sistema per a l'aprofitament d'aigua de pluja o un sistema per a la reutilitzaci d'aigua sobrant de piscines
(****) Han d'incorporar un sistema de reutilitzaci d'aiges grises i els dos sistemes segents: un sistema per a l'aprofitament d'aigua de pluja i un sistema per a la reutilitzaci d'aigua sobrant de piscines
(a) Han d'incorporar un sistema de reutilitzaci d'aiges grises o un sistema per a l'aprofitament d'aigua de pluja
(b) Han d'incorporar un sistema de reutilitzaci d'aiges grises i un sistema per a l'aprofitament d'aigua de pluja
(c) Han d'incorporar un sistema de reciclatge d'aigua en les seves installacions o sistemes per a l'aprofitament d'aigua de pluja
44
Torredembarra
Estalvi d'aigua 2010 BOP Barcelona, 24-03-2010
Vacarisses CIC ATLL - SUD Barcelona VALLS OCCIDENTAL, EL
2
2
BOP Tarragona, 21-07-2006
47
Rectificada (16-
03-2007)
de titularitat municipal amb installacions destinades al consum d'aigua
46
Edificacions i construccions amb espais no edificats ni pavimentats susceptibles de ser regats o netejats, de superfcie > 200 m
2
Metropolit
Camp de Tarragona
cisternes de vters i qualsevol altre s adequat a
hum
2
51
7.774 Edificaci sostenible 2007 BOP Barcelona, 08-11-2007
08291 S Pati, hort o jard amb superfcie >= 100 m
2
Reg de parcs i jardins, neteja (paviments,
vehicles), la rentadora i les cisternes dels WC
No s'especifica. El determinar el projectista S
Tots aquells edifcis de nova construcci o en rehabilitaci, de quasevol activitat, en els que hi
hagi consum d'aigua corrent. Qualsevl edifici pblic de titularitat municipal que disposi
d'installacions destinades al consum d'aigua
Plurifamiliars
Unifamiliars
S
V = C/17 + U*G + J/50. V mnim: 25 m
3
. C= m
2
de cobertes
susceptibles de recollida d'aigua. U= nombre d'usuaris (en funci de la
superfcie edificada: 5, 4 o 3). G= factor d'aiges grises (1, sense
2
de jardins o
zones verdes.
V = 1 m
3
per cada 17 m
2
l'ordenana) en funci de superfcie de solar. V mnim: 10 m
3
. V
mxim: 60 m
3
6.017
Edificaci sostenible i qualitat
ambiental
Totes les obres de reforma que tinguin la consideraci d'obra major u obra menor o les obres de
nova construcci
Tot tipus de noves edificacions. En reformes, rehabilitacions i ampliacions amb particularitats
08307 Vilanova i la Geltr 66.532 Estalvi d'aigua Metropolit CIC ATLL - SUD Barcelona GARRAF
NO
2008
2006 NO
BOP Barcelona, 29-07-2008 NO
2006
NO
207.338 Tot tipus de noves edificacions, incloses les sotmeses a gran rehabilitaci
Tots els edifcis dins de l'mbit de l'ordenana S
2
El mateix que la ordenana
Edificacions i construccions amb espais no edificats ni pavimentats susceptibles de ser regats de superfcie > 1000 m
2
Edificacions o construccions noves, rehabilitacions o canvi d's
35 08187 Sabadell
43153
08282 Tiana
Plurifamiliars. V = C/17 + U*G + J*P/25. V mnim: 25 m
3.
C= m
2
de
cobertes susceptibles de recollida d'aigua. U= nombre d'usuaris
(normalment 5 per habitatge). G= factor d'aiges grises (1, sense
2
de jardins o
zones verdes. P= factor de precipitaci (1 per a precipitacions anuals
mitjanes inferiors a 600 mm, 0,5 per a precipitacions entre 600 i 900
mm i 0,25 per a precipitacions superiors a 900 mm)
Edificacions i construccions amb espais no pavimentats susceptibles de ser regats > 300 m
2
S
Plurifamiliars
Unifamiliars
Superfcie construda amb projecci en planta >= 100 m
2
Tot tipus de noves edificacions, incloses rehabilitacions integrals i canvis d's Edificacions i construccions amb espais no pavimentats susceptibles de ser regats de superfcie > 250 m
2
seves caracterstiques, exceptuant per a l's de
boca
En funci necessitats. V mnim: 5 m
3
en jardins de superfcie de 300 a
1.000 m
2
. V mnim: 15 m
3
2
.
S: s especfica de pluvials 40 08221 Sant Just Desvern 15.923
Incorporaci de sistemes
d'aprofitament de les aiges
pluvials en els edificis
Tots els edifcis amb consum d'aigua destinada a usos que no necessitin potabilitat
Reg dels jardins i, opcionalment amb carcter
voluntari, a altres usos com cisternes d'inodors i
neteja d'interiors i exteriors. En cap cas ha de tenir
un s que comporti un risc o perill per a la salut i
mai ser utilitzada per al consum hum
V = 0,02 x Sj. Sj= superfcie lliure d'ocupaci. Volum mnim: per
permetre el reg del jard quatre vegades de forma autnoma, prenent
com a consum mnim 5 l/m
2
de jard Edificis de nova construcci o reforma integral no destinats a habitatge amb sl lliure
d'edificaci > 500 m
2
Edificis de nova construcci o reforma integral destinats a equipaments amb sl lliure
d'edificaci > 500 m
2
2004 BOP Barcelona, 26-10-2004 NO
Habitatges unifamiliars o plurifamiliars de nova construcci o reforma integral amb >=100 m
2
edificats i sl lliure d'edificaci >=500 m
2
Edificacions o construccions noves, rehabilitacions en grau mitj o alt o canvi d's de la totalitat
de l'edifici, tant de titularitat pblica com privada
Urbanitzaci de sl i edificaci, tant la nova com la rehabilitaci o reforma integral o canvi d's
de la totalitat de l'edifici, de titularitat pblica i privada
TARRAGONA CIC
CIC ATLL - SUD
ATLL - CENTRE CIC
TARRAGONS, EL Tarragona
Metropolit
Metropolit BAIX LLOBREGAT, EL Barcelona
Barcelona VALLS OCCIDENTAL, EL
CIC ATLL - CENTRE Barcelona MARESME, EL Metropolit

13
Normativa daltres Pasos
En aquest apartat es resumeixen les directrius relatives a la normativa daltres pasos i regions,
en particular les de Portugal, Frana, Anglaterra, Alemanya, EEUU (Estat de Texas), Brasil i
Australia.
Potser la normativa dAnglaterra s la referncia ms allunyada del cas destudi, ats que es
tracta duna regi amb un rgim pluviomtric que t poc a veure amb el de Catalunya (si b es
podrien trobar similituds en els valors totals de pluja acumulada anual). Des daquest punt de
vista, serien ms properes les experincies de Texas o Australia on, laigua de pluja sutilitza
com a aigua de boca.
A Espanya, existeix un grup de treball en el s de lassociaci Aquaespaa. A Alemanya i
Anglaterra es coneix lexistncia dassociacions dens (generalment fabricants i constructors)
involucrats amb laprofitament daiges pluvials
1
.
Els conceptes bsics extrets de cada normativa son fruit del contingut daquestes, si b sha
intentat estructurar la informaci de totes set en base als segents eixos: directrius dutilitzaci
de laigua de pluja, criteris de dimensionament, components del sistema, manteniment, qualitat
i aspectes econmics.

Nor mat i va por t uguesa
LAssociaci Nacional per a la Qualitat en les Installacions dEdificacions (ANQIP) va publicar
lany 2009 una especificaci tcnica per als Sistemes dAprofitament dAiges Pluvials en
Edificis (CTA 0701). Es tracta duna ETA (Especificaci Tcnica ANQIP) que estableix els
criteris per a la construcci de sistemes daprofitament daigua pluvial de les teulades dedificis
per a usos no potables. Es defineix una validesa per a aquesta primera versi de la ETA de 5
anys (del 23-01-09 al 23-01-14).
LETA estableix les definicions bsiques dels termes de referncia i indica que els sistemes
daprofitament hauran de respectar la legislaci, reglamentaci i normativa nacional i europea
aplicable a aquestes installacions o a qualsevol dels seus components, respectant tamb les
que fan referncia a sorolls i vibracions. Sindica que els sistemes han de ser objecte dun

1
De la mateixa manera que a Catalunya hi ha la comissi tcnica de treball en el s dAquaespaa, a Anglaterra hi
ha la UKRHA i a Alemanya hi trobem la FBR.

14
projecte tcnic, lelaboraci del qual haur de respectar els requisits de lOrdenana N 701-
H/2008 de 29 de juliol, relativa als projectes dobra.

Directrius dutilitzaci
LETA estableix que laigua de pluja pot tenir els segents usos:
Descrrega dinodors
Rentat de roba
Rentat de paviments, cotxes, etc.
Reg de zones verdes
Usos industrials
amb les condicions de qualitat (per a cada s) que la prpia guia especifica.

Dimensionament del sistema
LETA indica que els estudis de pluviometria per al dimensionament del sistema hauran
dutilitzar dades de fonts oficials, essent desitjable disposar de sries histriques de precipitaci
corresponents a perodes no inferiors a 10 anys. Els valors dintensitats mximes podran ser
utilitzats per al clcul de la capacitat hidrulica del filtratge. Per ltim (pel que fa referncia a la
pluja de projecte) sindica que els perodes de retorn es fixaran dacord amb les condicions
locals, si b es recomana el valor de 5 anys.
Com a superfcie de recollida es recomana no utilitzar aquelles que es troben en contacte amb
polluci (zones de contacte amb animals, mquines, etc).
El volum de pluja aprofitable es calcula com:
V
a
= C x P x A x
f

On
V
a
: volum anual daigua de pluja aprofitable (en litres)
C: s el coeficient descolament de la coberta.
P: precipitaci mitja acumulada anual (mm)
A: rea de captaci (m
2
)

f
: eficincia hidrulica del filtratge

15
Per al coeficient C es recomana un valor de 0,8 per a superfcies impermeables; 0,6 per a
cobertes planes amb graveta; 0,5 per a cobertes verdes extensives que permeten plantar
arbres i arbusts- i 0,3 per a cobertes verdes intensives amb flors i herbes-.
Pel que fa referncia a leficincia hidrulica del filtre, es recomana un valor de 0,9, a menys
que les caracterstiques del sistema recomanen utilitzar un altre valor.
Amb la formulaci anterior es defineix el recurs anual disponible. Per una altre banda, la guia
presenta, a ttol indicatiu per al clcul del sistema, valors de consums per tipus de dispositiu
dutilitzaci. Aquests consums van ser estimats a partir de dispositius classificats pel sistema
ANQUIP de Certificat dEficincia Hdrica de Productes com de categoria A, ats que no es
considera coherent dimensionar dispositius daprofitament daigua de pluja amb dispositius de
consum no eficient.
Per al dimensionament del volum demmagatzematge lETA distingeix:
Habitatges unifamiliars situats en zones amb pluviositat anual entre 500 i 800 mm i
consums de tipus domstic, poc variables al llarg de lany.
En aquest cas sutilitzar el Mtode Abreviat Alemany, que recomana com a volum til
(recordar que aquest s ms petit que el volum total, que inclou volums morts
2
) el que
satisfaci els dos indicadors
-25 a 50 l/m
2
teulada
-800 a 1000 l per habitant.
Aix, per a una famlia de quatre persones i un rea de captaci de 100 m
2
de teulada,
aquest mtode dna un valor en lentorn de 4 m
3
.

Per a blocs residencials o en edificis administratius, comercials, de serveis o industrials,
amb una estructura de consums relativament uniforme al llarg del temps, es poden
utilitzar mtodes simplificats com el Mtode dAzevedo Netto (mtode brasiler), el
Mtode Prctic Angls, el Mtode Simplificat Alemany o el Mtode Espanyol.
El Mtode Simplificat Alemany est basat en el volum daigua aprofitable (V
a
) calculat
segons lindicat al comenament daquest apartat. Per una altre banda, tamb sha
indicat que amb les dades proporcionades es podia calcular el consum estimat (C
e
).
Aquest mtode indica que el volum demmagatzematge (en litres) ser el ms petit
daquests dos valors (V
a
o C
e
) multiplicat per 0,06. s a dir:

2
Volum mort s aquell que no es pot aprofitar per a consum, per situar-se per sota de la cota dextracci daigua
(aquesta no es localitza al fons del dipsit per evitar larrossegament de sediments cap al sistema de distribuci).

16
V
u
= Mn (V
a
o C
e
) x 0,06
Aquesta formulaci es basa, per tant, en un perode de reserva de 3 setmanes.
El Mtode Brasiler, aplicat als 3 mesos destiatge de Portugal, dna uns volums
prcticament el doble dels obtinguts mitjanant el Mtode Simplificat Alemany i es
consideren excessius. El Mtode Angls (que, igual que el brasiler, noms es basa en
els valors de precipitaci, essent el valor final independent del consum) i lEspanyol
donen resultats ms similars al Mtode Simplificat Alemany.
El Mtode Espanyol pondera precipitacions i consums, al igual que el Mtode Alemany,
per considera el valor mig i un perode de reserva de 30 dies. Aix, el volum til haur
de ser, com a mnim:
V
u
= [(V
a
+ C
e
)/2] *(30/365)
En general, el Mtode Alemany i el Mtode Espanyol donen resultats del mateix ordre
de magnitud.

Per a sistemes de dimensi ms gran o quan lestructura de consums no s uniforme al
llarg del temps (situaci rellevant quan es considera el reg despais verds), sutilitzaran
mtodes tradicionals doptimitzaci de volums, a travs de cmputs mensuals (o diaris) i
amb el coneixement tant de les precipitacions locals com del diagrama de consums.

Amb independncia del mtode utilitzat, no sadmeten perodes de reserva superiors a 30 dies.

Components del sistema
Els elements descrits a lespecificaci tcnica son:
Desviament de les primeres aiges
Cisternes demmagatzematge i filtres
Xarxa de canonades
Bombament
Connexions suplementries
Es recomana la installaci dun dispositiu automtic per al desviament de les primeres aiges.
El volum daquestes aiges es pot calcular amb criteris de temps o dalada de precipitaci.

17
Si el criteri s el temps, shaur de desviar com a volum mnim el corresponent als primers 10
minuts de precipitaci. Pel que fa referncia a lalada de precipitaci, el valor a utilitzar pot
variar entre 0,5 i 8,5 mm en funci de les condicions locals. Si no es disposa de dades,
sadoptar un valor de 2 mm de precipitaci, podent adoptar-se valors inferiors en casos
justificats. Per tant, el volum a desviar ser:
V
d
= P x A
On
V
d
: volum a desviar (en litres).
P: alada de precipitaci (en mm). En general 2 mm.
A: rea de captaci (en m
2
).

La norma portuguesa estableix que els dipsits hauran de ser coberts, ventilats i permetre la
inspecci, respectant totes les normes de seguretat. Sinstallaran protegits de la llum i del calor
i tots els seus forats estaran dotats de dispositius anti-rosegadors i anti-mosquits.
Les cisternes localitzades en ubicacions de baixes temperatures sinstallaran de manera que
seviti la congelaci de la massa daigua. En aquest casos, les canonades hauran de disposar
tamb dallament. Si les cisternes es localitzen a lexterior de ledifici hauran de ser,
preferentment, enterrades per tal daprofitar la protecci geotrmica del sl (a una fondria
mnima d1 m).
Les cisternes disposaran de sobreeixidor (amb sif), buidat de fons i filtre. Les aiges
provinents del sobreeixidor, del filtre i del dispositiu de desviament de les primeres aiges,
podran ser evacuades a la xarxa daiges pluvials, infiltrades al terreny o abocades a un curs
natural, sempre que no existeixi possibilitat de contaminaci.
Es collocar un dispositiu per a reduir la turbulncia i la velocitat dentrada de laigua a la
cisterna. Laspiraci del sistema de bombament haur de realitzar-se tamb a baixa velocitat i,
si s possible, entre 10 i 15 cm per sota del nivell de laigua del tanc (per evitar laspiraci de
flotants i sediments).
Les cisternes hauran de ser dun material resistent des dun punt de vista estructural, no pors i
que no provoqui reaccions qumiques amb laigua. Si el material s fibra de vidre, PEAD o un
altre plstic, es respectaran les instruccions del fabricant, per a evitar deformacions
estructurals. Per a installacions soterrades haur devitar-se la flotaci i tenir present les
crregues de trfic.

18
Per a grans dimensions, les cisternes es construiran per celles per tal de facilitar el
manteniment. La comunicaci entre aquestes disposar de vlvules de seccionament.
Sinstallar un dispositiu de tancament a lentrada de la installaci, de manera que el sistema
pugui ser desconnectat en el cas de contaminaci a lrea de captaci. La connexi del
dispositiu es realitzar quan es pugui assegurar la manca de perillositat.

Pel que fa referncia a la xarxa de canonades, el dimensionament de la xarxa daigua no
potable es realitzar de manera anloga a la xarxa daigua potable i per als mateixos nivells de
confort.
Les canonades i els seus accessoris hauran didentificar-se duna manera molt clara. Es
suggereix la utilitzaci de cinta adhesiva acolorida, preferiblement amb un text com Aigua no
potable o Aigua de pluja o similar. Els dispositius de reg o rentat (tant interiors com exteriors)
hauran destar senyalitzats amb simbologia adequada i es recomana que disposin de clau de
seguretat per tal devitar usos inadequats.
Linstallador haur de proporcionar plnols finals del sistema construt i si lEntitat Gestora el
demana, sinstallar un dispositiu de mesura de cabal en la connexi de la cisterna a la xarxa
de consum.

En quant als equips de bombament, hauran destar tecnolgicament dotats de funcions que
permetin la gesti de laigua pluvial duna forma responsable i eficient. s aconsellable anar a
equips domstics, per la simplificaci tcnica que proporciona a linstallador i a lusuari final.
Les bombes installades a lexterior hauran de respectar els nivells de soroll establerts per llei i
estar protegides de la calor, del fred i de la pluja. Les bombes submergibles hauran de ser
fcilment extrables i disposaran dun dispositiu de succi que eviti lentrada de flotants i de
sediments.
s responsabilitat del projectista i del provedor de lequip leficient dimensionament del
sistema. El seu manteniment haur de realitzar-se en consonncia amb les especificacions
tcniques del producte.

Finalment, es recomana que tots els sistemes daprofitament daigua no potable disposin dun
sistema suplementari dentrada daigua potable per tal de garantir el subministrament quan a la
cisterna no es disposi daigua suficient per a les funcions definides. Es recomana la installaci

19
de sistemes que, de forma automtica i segura, gestionin i portin a terme la commutaci del
sistema de provement.
Sevitaran sempre les connexions creuades.
Lentrada daigua potable al sistema haur de regular-se en funci dels usos no potables
previstos i no en consonncia amb el volum de la cisterna, per tal de minimitzar el consum
daigua potable.

Manteniment
Independentment de les intervencions excepcionals de reparaci, lespecificaci tcnica
defineix la freqncia mnima de manteniment dels diferents components de la installaci.

Component Mesura Freqncia
Filtre Inspecci / Neteja Semestral / Semestral
Desviament primeres aiges Inspecci / Neteja Semestral / Anual o
semestral
Canonades Inspecci / Neteja Semestral / Semestral
Dispositius desinfecci Inspecci / Manteniment Mensual / Anual
Bombes Inspecci / Manteniment Semestral / Anual
Dipsit Inspecci / Neteja i
higienitzaci
Anual / Cada 10 anys
Accessoris Inspecci Anual
Taula 2. Operacions de manteniment per als sistemes daprofitament daiges pluvials segons la normativa
portuguesa. Font: Especificao Tcnica ANQIP 0701

Es recomana que les operacions semestrals es realitzin coincidint amb el comenament i la
finalitzaci de les poques de pluja.
Les inspeccions poden ser realitzades per lusuari, si b es recomana que les relatives a
bombes i sistemes de tractament siguin realitzades per tcnics especialitzats.
Quan en aquestes operacions sutilitzin productes nocius sevitar el seu abocament a llera o a
xarxa de clavegueram si no sassegura abans la compatibilitat amb els sistemes de tractament
existents. En el cas de que sigui necessari, es realitzar un pretractament.

20
Qualitat
En els sistemes dissenyats dacord amb la present especificaci tcnica ja t lloc un tractament
bsic: una filtraci i una sedimentaci.
Laigua destinada a reg pot no tenir cap tractament.
Laigua destinada a inodors no necessitar tractament si compleix les normes de qualitat
daigua balneria, en els termes establerts per la legislaci nacional i les directives europees. Si
no es compleix aquest requisit, ser necessria la desinfecci de laigua de pluja mitjanant
llum ultraviolada, clor o un altre procs adequat. Si sutilitzen compostos de clor, es recomana
que el clor residual lliure se situ entre 0,2 i 0,6 mg/l.
Per a rentat de roba, noms es pot utilitzar aiges sense tractament si la temperatura de rentat
s, com a mnim, de 55C.
Per als usos industrials, els requeriments de qualitat hauran de ser analitzats en cada cas
particular.
En funci dels materials de ledificaci, pot ser necessria una correcci de pH.
En zones amb abundncia de pollen, haur de dissenyar-se un sistema per a recollida de
flotants.
Si laigua ha de ser desinfectada, el sistema de desinfecci sinstallar desprs del sistema de
bombament, abans de lentrada daigua a la xarxa no potable.
Per a zones amb ms contaminaci (rees de trfic) shauran de considerar tractaments
suplementaris (floculaci, etc).
Es recomana una control de la qualitat de laigua de la cisterna cada 6 mesos.

Nor mat i va f r anc esa
El Diari Oficial de la Repblica Francesa publica, el 29 dagost de 2008, lOrdre de 21 dagost
del mateix any, relativa a la captaci de les aiges pluvials i la seva utilitzaci a linterior i
exterior dels edificis.
Lordre fa referncia a les condicions dutilitzaci daigua de pluja recuperada de les teulades
inaccessibles, amb les segents definicions:
Aigua de pluja: s laigua de pluja sense o amb tractament parcial. Sexclou tota laigua
destinada a consum hum, encara que aquesta estigui produda amb laigua de pluja com a
recurs.

21
Teulada inaccessible: coberta dun edifici no accessible al pblic, excepte per operacions de
reparaci i de manteniment.
Equips de recuperaci daigua de pluja: aquells que fan referncia a la recollida, tractament,
emmagatzematge i distribuci de laigua, aix com a la senyalitzaci adequada.
Aixeta: s el punt on laigua de pluja s accessible a lusuari.

LOrdre estableix 5 directrius per a la utilitzaci daigua de pluja:
Laigua de pluja recollida a les teulades inaccessibles pot ser utilitzada per a tots els usos
domstics exteriors a lhabitatge. El reg despais verds accessibles al pblic haur de
realitzar-se fora de les hores dafluncia de persones.
A linterior dels edificis laigua de pluja pot ser utilitzada (excepte quan la teulada inaccessible
sigui damiant-ciment o de plom) nicament per a vters i el rentat dels terres.
Sautoritza la utilitzaci daigua de pluja a ttol experimental per al rentat de roba sota la
reserva de tenir que disposar sistemes de tractament de laigua adaptats.
La utilitzaci daigua de pluja est prohibida a linterior de centres de salut, centres socials i
medico-socials, residencies geritriques, gabinets mdics, dentals, laboratoris danlisi
biolgic i mdic, establiments de transfusions de sang , escoles bressol i parvularis.
Sautoritza ls professional i industrial de laigua de pluja, a excepci dels que requereixen
ls daigua destinada a consum hum.

LOrdre no dna cap indicaci per al dimensionament del sistema daprofitament daigua de
pluja.

Els equips han destar concebuts per tal de minimitzar el risc de contaminaci.
Els tancs hauran destar a pressi atmosfrica, i les parets interiors hauran de ser inerts a
laigua de pluja. Els dipsits seran tancats i fcilment registrables amb un accs securitzat per
evitar caigudes i possibles ofegaments i protegits contra tota contaminaci dorigen extern. Els
elements de ventilaci hauran de disposar de malles anti-mosquit amb un pas mxim d1 mm.

22
Tots els punts hauran de ser fcilment netejables i la totalitat del dipsit ha de poder-se buidar.
En cap cas safegir cap producte descongelant al dipsit.
Lentrada daigua al dipsit demmagatzematge es realitzar per la part baixa daquest. La
canonada del sobreeixidor estar dimensionada per absorbir la totalitat del cabal dentrada,
estar protegida contra lentrada dinsectes i petits animals i, en el cas de que es connecti amb
una xarxa de clavegueram, disposar de vlvula antiretorn.
Qualsevol connexi amb la xarxa de subministrament daigua potable est prohibida. En les
proximitats de cada aixeta daigua no potable sinstallar la senyalitzaci corresponent.

En el cas de que la installaci contempli la possibilitat de que laigua de pluja entri a linterior
de ledificaci, seran necessries mesures addicionals:
s necessria la installaci dun filtre aiges amunt del dipsit, igual o inferior a 1 mm.
Els tancs no seran translcids i estaran protegits front pujades importants de
temperatura.
Les canonades de distribuci daigua o potable a linterior de ledifici seran de materials
no corrosius i estaran marcades duna forma explicita amb un pictograma Aigua no
potable a les entrades i sortides de vlvules, passa-murs, etc.
Si es connecta la xarxa interior daigua no potable a la xarxa collectiva de sanejament,
ser necessari disposar dun sistema davaluaci del volum daigua de pluja utilitzat.
A la mateixa estncia habitable de la casa no podr haver aixetes dels dos tipus daigua
(potable i de pluja), exceptuant bodegues, soterranis i altres estncies annexes. Les
aixetes daigua de pluja hauran de portar una clau per obrir que no formi part del mateix
cos de laixeta (mecanisme de seguretat).
En cas dutilitzar colorant per a diferenciar les aiges, aquest haur de tenir qualitat
alimentria.

Manteniment
La propietat (tant si es tracta duna persona fsica com jurdica) duna installaci de distribuci
daigua de pluja a linterior dedificis est sotmesa a les obligacions de manteniment segents:
Els equips de recuperaci daigua de pluja hauran de ser mantinguts duna manera
peridica, en particular el que fa referncia al buidat dels residus de la filtraci.

23
La propietat verificar semestralment la neteja dels equips de recuperaci daigua,
lexistncia de la senyalitzaci prevista a larticle anterior i, arribat el cas, el bon
funcionament del sistema de desconnexi entre la xarxa daigua potable i la xarxa de
distribuci daigua de pluja.
Es procedir, anualment, a la neteja dels filtres, al buidat, neteja i desinfecci del tanc
demmagatzematge i a la comprovaci del funcionament de comportes i aixetes del
sistema.
Sestableix mantenir al dia un carnet sanitari on sespecifiqui, sobretot:
Nom i adrea de la persona (fsica o jurdica) encarregada del manteniment.
Plnol amb tot lequipament dutilitzaci daigua de pluja.
Fitxa de posada en servei, amb les conformitats dels aparells amb la legislaci vigent.
Data i abast de les operacions de manteniment realitzades.
Llistat mensual dels volums daigua de pluja utilitzats a ledifici si aquest est connectat
a la xarxa de clavegueram.

Nor mat i va angl esa
BSI British Standards s lentitat de normalitzaci del Regne Unit i lany 2009 va publicar la guia
BS 8515:2009, que fa referncia als sistemes de recollida daigua de pluja. Es tracta duna guia
ds i recomanacions per no constitueix un element normatiu legal. El seu compliment, per
tant, no eximeix de les obligacions legals relacionades.

La guia sorgeix de la necessitat de disposar duns estndards que facin que els sistemes
dissenyats siguin els adients. Es remarca que, a ms a ms duna alternativa per al
subministrament pblic, laprofitament daigua de pluja pot ajudar al control descolaments en
temps de pluja. Estableix tres topologies de sistemes daprofitament: dipsit
demmagatzematge i bombament fins al punt de consum; dipsit i distribuci per gravetat i,
finalment, un sistema mixt de bombament i distribuci per gravetat. Per a cadascun daquestes
tres tipologies bsiques hi ha variacions relatives a la ubicaci dels dipsits (interns o externs),
si son simples o concatenats, si son comunitaris, prefabricats, etc.
La guia t aplicaci per als usos domstics de laigua de pluja (tant a lmbit residencial com
comercial, industrial i pblic) que no requereixen qualitat potable: rentadora, WC i aigua per a

24
neteges en jardins. No saplica als usos domstics potables: aigua per la cuina, rentamans,
bany, dutxa i rentaplats.

Ats que la capacitat ptima demmagatzematge s funci de la demanda i de la disponibilitat
daigua, s necessari valorar el volum i la intensitat de la pluja, les dimensions i tipus de la
superfcie de recollida i el nmero i tipus daplicacions, tant actuals com futures. La guia dna
tamb recomanacions de dimensions si es vol afegir una capacitat extra per a control
davingudes.
La guia britnica indica tres nivells de clcul dels sistemes. Un primer nivell, el ms senzill, que
consisteix en laplicaci dun bac i que no necessita clculs. Saplica per a usos residencials i
dna, per a cada zona geogrfica en la que ha estat dividit el territori, el volum de dipsit en
funci de la superfcie de teulada.

Figura 2. bac incls en la normativa anglesa. Cada lnia correspon a una zona climtica i el component de la
demanda sintrodueix definint diferents bacs en funci de locupaci de lhabitatge. Font: British Standards.

Un segon mtode, una aproximaci intermdia, utilitza una formulaci senzilla per a resultats
una mica ms acurats que els obtinguts amb el mtode anterior. Aquest mtode estableix que
la capacitat del dipsit ser el ms petit de dos valors: el 5% de la pluja anual efectiva o el 5%
de la demanda anual dusos no potables
3
. Ambds valors es calculen com:

3
El 5% del valor anual equival a considerar 18 dies (de demanda o de pluja).

25
5% de la pluja anual efectiva
Y
R
= A x e x h x x 0,05
on
Y
R
s la pluja anual efectiva
4
(en l)
A, la superfcie de recollida (m
2
)
e, el coeficient de rendiment (%)
h, la alada de pluja (en mm)
la eficincia del filtre.
El 5% de la demanda anual daigua no potable es calcula mitjanant lexpressi:
D
N
= P
d
x n x 365 x 0,05
on
D
N
s la demanda anual daigua no potable
5

P
D
s el consum diari per persona daigua no potable (savalua a lentorn de 50 l/hab/dia)
n, el nmero de persones

Finalment, la guia estableix un tercer mtode detallat on es t en compte la variaci de la
demanda al llarg de lany.
Com a directrius daplicaci, laproximaci simplificada no pot ser utilitzada per a usos
comercials i no hi ha possibilitat de fer consideracions relatives a la demanda (s fixa).
Laproximaci intermdia pot ser utilitzada per a usos comercials i industrials, com ara escoles i
oficines. Per a sistemes ms grans, s necessari analitzar la dimensi del sistema per tal
dassegurar una soluci que tingui en compte el cost-benefici.

Els components bsics del sistema recollits a la guia son:

4
Com a valor per a leficincia del filtre es considera normalment 0,9 (per a sistemes dissenyats per a control
davingudes, leficincia durant la pluja extrema haur de ser determinada duna forma ms acurada). En general, la
combinaci dels parmetres de coeficient de rendiment (e) i eficincia del filtre () es valora entre 0,7 i 0,8.
5
Generalment sestableix en 50 lpd (que inclourien el consum de la descrrega dinodors i de les rentadores).

26
Superfcie de recollida
Filtraci i tractament
Emmagatzematge
Sobreeixidor i drenatge
Bombament i distribuci

Per a definir la superfcie de recollida daigua s necessari tenir en compte dos aspectes. En
primer lloc, el material i les caracterstiques de drenatge; en segon lloc els nivells de polluci i
el risc de que la contaminaci entri al sistema.
La guia permet la recollida daigua procedent de superfcies pavimentades, si b sindica duna
manera inequvoca que, en aquests casos, noms es podr utilitzar si sha realitzat un estudi
especfic del risc.

Sindica la necessitat dinstallar un filtre aiges amunt de lentrada daigua al dipsit. Aquest
haur de ser: resistent a laigua i a la humitat, fcilment accessible per a manteniment, amb una
eficincia al menys del 90% i amb una mida mxima de partcula de 1,25 mm, indicant que
tamb es podria collocar un filtre addicional a la sortida del dipsit demmagatzematge. Quan
sigui factible, es recomana la installaci dun punt dextracci de flotants, localitzat entre 100
mm i 150 mm per sota de la superfcie de laigua.

Com a mnim el sistema disposar dun tanc demmagatzematge, que es pot installar soterrat o
a la superfcie. Habitualment seran prefabricats, indicant com a materials adients el formig,
polister reforat amb fibra de vidre, polietil o polipropil i acer revestit amb materials no
corrosius. El dipsit shaur dinstallar damunt una superfcie permeable o estructures de tipus
geocelles. Els tancs hauran de tenir ventilaci i ubicar-se de manera que no sassoleixin les
temperatures per al creixement de la legionella.
Els dipsits installats en superfcie hauran dsser opacs i amb allament, per evitar problemes
de congelaci, escalfament i creixement dalgues. Aquest tipus s particularment rentable per a
rehabilitacions. Els soterrats proporcionen protecci a la congelaci, conserven la temperatura
a lestiu i restringeixen el creixement dalgues per la manca de llum. Hauran destar calculats
enfront la flotaci i amb rigidesa suficient per suportar les terres i les crregues de trnsit.

27
Tots els dipsits hauran de tenir un sobreeixidor per tal devacuar laigua en excs. La
capacitat de la sortida sempre ser igual o ms gran que la de la canonada dentrada i
disposar duna vlvula antiretorn si es connecta amb alguna xarxa de desgus.

Per a la distribuci fins al punt de consum ser necessari probablement un sistema de
bombament, podent sser les bombes dinstallaci en sec o submergibles. Lequip de
bombament ser escollit de manera que es minimitzi el consum denergia i el soroll, que no es
produeixin cavitacions i que laire no sintrodueixi en el sistema.

Manteniment
La guia recomana que laccs als tancs demmagatzematge seviti sempre que sigui possible.
Quan sigui inevitable, es realitzar sota la vigilncia de personal entrenat i sempre amb les
proteccions personals necessries per a espais confinats.
El manteniment es realitzar dacord amb les especificacions dels fabricants dels equips
installats. En absncia de recomanacions la guia presenta un programa de manteniment. La
freqncia daquest programa s una guia inicial que haur de ser modificada en funci de
lexperincia que es vagi adquirint en loperaci del sistema.

Component del sistema Mesura Realitzaci Freqncia
Bruneres i baixants Inspecci/Manteniment
Comprovaci de labsncia dobstacles i
neteja, en cas necessari
Anual
Filtre
Inspecci/Manteniment Control de lestat i neteja, en cas
necessari
Anual
Inspecci Control de labsncia de fuites i brutcia
i comprovaci de lestabilitat i el
correcta estat de la coberta
Anual Dipsits
Manteniment Buidat i neteja 10 anys
Bombament Inspecci/Manteniment Comprovaci dabsncia de fuites i
corrosi i posada en marxa de prova
Anual
Realimentaci Inspecci Comprovaci del funcionament correcte
i absncia de fuites
Anual
Control del sistema Inspecci/Manteniment Comprovaci del funcionament
correcte, inclosa lalarma
Anual

28
Indicador nivell
dompliment
Inspecci Comprovaci de que la indicaci
correspon realment amb el nivell
daigua al dipsit
Anual
Cablejat Inspecci Comprovaci visual de que els cables
tenen lallament en bon estat
Anual
Canalitzacions Inspecci Comprovaci de labsncia de fuites, de
lestanquetat del sistema i de lestat de
neteja dels sobreeixidors
Anual
Identificaci Inspecci Comprovaci de que les indicacions
datenci i la identificaci de les
canonades s la correcta i es troba al
seu emplaament
Anual
Suportaci Inspecci/Manteniment Ajust on sigui necessari Anual
Lmpades UV Inspecci Neteja i recanvi, si sescau 6 mesos
Taula 3. Operacions de manteniment per als sistemes daprofitament daiges pluvials segons la normativa anglesa.
Font: British Standards

Qualitat
La guia indica que no son necessries analtiques freqents de laigua de pluja per s haurien
de realitzar-se controls quan es duguin a terme les tasques de manteniment. s important
realitzar aquest control per tal de de trobar possibles causes de funcionament insatisfactori del
sistema o de malalties associades a ls de laigua.
La guia dna uns valors de referncia per a parmetres bacteriolgics (Escherichia coli,
Intestinal enterococci, legionella i coliforms totals), aix com per a altres parmetres generals
(oxigen dissol, slids suspesos, color, terbolesa, pH, clor residual i brom residual) de manera
que seria convenient complir tant per reduir el risc sanitari com per assegurar lptim
funcionament del sistema.

Altres
La norma anglesa aborda tamb el dimensionament de dipsits daprofitament daiges pluvials
quan la motivaci daquests s el control de cabals punta en tempestes (Integrated stormwater
control), objectiu que no es contempla per als dipsits dimensionats amb la metodologia del
present treball.

29
Nor mat i va al emanya
La norma alemanya DIN 1989-1, relativa a la Planificaci, installaci, servei i manteniment de
sistemes dutilitzaci daigua de pluja, va entrar en vigor a labril del 2002. La srie de normes
DIN 1989, que fan referncia als sistemes dutilitzaci daigua pluvial, consta de quatre parts:
La primera part, ja esmentada, que fa referncia a la planificaci, installaci, servei i
manteniment. Est vigent.
La segona part fa referncia a filtres, i es troba en procs delaboraci.
La tercera part (acumulador daigua pluvial) s hores dara un projecte i,
La quarta part, relativa a components de control i supervisi, est tamb en procs
delaboraci.

Al captol 1 de la norma (camp daplicaci) sindica que s vlida per a llars, establiments
comercials i industrials i installacions pbliques en les quals laigua de pluja sutilitza per a
inodors, refrigeraci, sistemes de rentat i neteja i per al rec de parcs i jardins.
Dacord amb el decret daigua potable vigent en aquest pas, als llars haur dexistir la
possibilitat dutilitzar aigua potable per al rentat de la bugada (no noms peces de vestir sin
tamb tovalloles i draps de cuina, ats que poden estar en contacte amb el cos hum duna
manera no provisional i amb aliments i productes de primera necessitat). Garantida aquesta
connexi, es deixa a decisi del consumidor la possibilitat dexistncia duna altre escomesa
amb aigua de qualitat inferior.

Aquesta normativa inclou tres procediments per al clcul del dipsit: procediment abreviat,
procediment simplificat i procediment diferenciat.

Procediment abreviat. Sutilitzar per a sistemes petits amb un esquema de consum regular
(p.e. habitatges d1 o 2 famlies). No es necessiten clculs.
Les condicions per a la seva aplicaci sn:
-Alades de precipitaci anual de 500 a 800 mm.
-Utilitzaci domstica durant tot lany.

30
-Nmero de persones i s constant.
-Teulada com a nica superfcie de recollida.
Aquest mtode recomana com a volum til el que satisfaci els dos indicadors:
-25 a 50 l/m
2
teulada
-800 a 1000 l per habitant.
Aix, per a una famlia de quatre persones i un rea de captaci de 100 m
2
de teulada, aquest
mtode dna un valor en lentorn de 4 m
3
.

Procediment simplificat. Lobjectiu s obtenir resultats ms acurats que amb el mtode
anterior i la installaci sense gran esfor. s aplicable, per exemple, per a habitatges de
vries famlies, edificis de lAdministraci i oficines, etc.

Amb aquest mtode es calcula la necessitat anual daigua de servei i la pluviometria anual
eficient i es determina com a volum til suficient el 6% del ms petit dels dos valors anteriors.
s a dir:
V
u
= Mn (BW
a
o E
R
) x 0,06
on
BW
a
: volum anual daigua de pluja aprofitable (en litres)
E
R
: necessitat anual daigua (en litres)
Aquesta formulaci es basa, per tant, en un perode de reserva de 3 setmanes.

La quantitat daigua de pluja que tericament es pot emmagatzemar en 1 any es calcula com:
E
R
= A
A
x e x h
N
x
on
E
R
: volum anual daigua de pluja aprofitable (en litres/any)
A
A
: rea de captaci (m
2
)
e: coeficient de rendiment de la recollida (en %)
h
N
: alada de precipitaci en l/m
2
o mm
: eficincia hidrulica del filtratge

31

El valor per a A
A
s la superfcie de la casa, amb independncia de la forma i de la inclinaci de
la teulada. En el cas d'altres superfcies es t en compte la superfcie sobre la qual plou.
El coeficient de rendiment (e) depn de la posici, la inclinaci, l'alineaci i la naturalesa de la
superfcie de recollida. La norma inclou la segent taula:

Naturalesa e (%)
Teulada dura inclinada
(a)
0,8
Teulada plana sense graveta 0,8
Teulada plana amb graveta 0,6
Teulada verda intensiva 0,3
Teulada verda extensiva 0,5
Superfcie empedrada 0,5
Revestiment asfltic 0,8
(a)
Diferncies en funci de la capacitat d'absorci i aspror
Taula 4. Coeficients de rendiment. Font: Norma DIN 1989-1:2002-04

Pel que fa referncia a les alades de precipitaci, per a realitzar un estudi exacte shan
dutilitzar les precipitacions locals validades per lautoritat competent (Servei meteorolgic
alemany i Oficina central de desenvolupaments i aplicacions hidrometeorolgiques). Els valors
de la pluja a Alemanya estan compresos entre 500 mm i 1.600 mm (o l/m
2
).
Respecte a lltim parmetre de la formula (: eficincia hidrulica del filtratge), sindica que
shauran de tenir en compte les indicacions del fabricant. En els sistemes sotmesos a un
manteniment regular, s'aconsegueix normalment un grau d'efectivitat filtrant de 0,9.

Les necessitats daigua BW
a
es calculen a partir dels valors de microdemanda donats a la
norma per a inodors, jardins i installacions esportives.
La necessitat domstica es valora com la suma de la component ds per a inodors i de la
component per a espais verds i jardins. Per a mbits comercials i industrials hauran de calcular-
se segons les seves aplicacions.
Per a usos de les persones:

32
BWa = P
d
x n x 365
on
BWa: necessitat anual daigua de servei
P
d
: necessitat diria per persona
n: nmero de persones
Per a reg despais verds i jardins:
BWa = A
BEW
x BSa
on
BWa: necessitat anual daigua de servei
A
BEW
: superfcie de reg
BSa: necessitat anual especfica

Procediment diferenciat. Lobjectiu s aconseguir una aproximaci ms exacta a les
condicions reals del servei, especialment en els sistemes de gran dimensi.
Per a grans sistemes, especialment amb plans de consum individuals, shaur de realitzar una
optimitzaci del dimensionament del dipsit. Noms un model de dipsit amb la simulaci de la
situaci local de precipitacions i la corba caracterstica de consum, permet determinar la
dimensi ptima.
Sutilitzaran dades diries de demandes i de precipitacions. Aquestes tindran una llargria
mnima de 5-10 anys. Com ms gran sigui el temps simulat, ms exacte ser el reflex de la
realitat mitjanant els resultats.

Els elements descrits a la especificaci tcnica sn:
Recollida daigua
Preparaci (filtraci i sedimentaci)
Dipsit demmagatzematge
Bombament
Sistema de canonades

33
Realimentaci
Per a la recollida daigua, i sota un punt de vista quantitatiu, la norma recomana per a usos
domstics la utilitzaci de totes les superfcies de recollida disponibles i que siguin adequades
des dun punt de vista qualitatiu (que sexplicar a continuaci). Dins lmbit comercial,
industrial i pblic recomana calcular el volum de dipsit i la superfcie de recollida ptims en
funci de la necessitat.
Des dun punt de vista qualitatiu sutilitzaran, en principi, superfcies amb crrega mnima
(teulades). Shauran de valorar els materials de les teulades, en funci dels usos posteriors de
laigua. Aix:
A les teulades verdes generalment apareix una coloraci marr de laigua.
A les teulades asfltiques pot ser aparegui una coloraci groga de laigua de pluja.
A les teulades de ciment de fibra amb amiant a llarg termini es desprenen fibres.
A les teulades noves de coure i zinc poden aparixer elevades concentracions de metall
a laigua de pluja.
A totes les superfcies aspres sacumulen substncies slides durant les poques de
sequera que es desprenen amb les pluges.
Per a installacions comercials i industrials, aix com en les pbliques, pot ser necessari utilitzar
superfcies que continguin ms impureses (superfcies amb trfic, per exemple) ats lelevada
necessitat daigua de servei. En aquests casos, shaur de projectar un tractament de laigua
de pluja ms intens.

La preparaci de laigua de pluja fa referncia a les mesures per a millora de la seva qualitat
que poden consistir en processos biolgics, qumics, fsics o en una combinaci daquests. En
general ser suficient un filtre defecte mecnic a lentrada del dipsit i una sedimentaci en
aquest. No ser necessari desinfectar laigua de servei ni separar les primeres escolaments de
les teulades. Els recollidors de fulles seques no es consideren filtres dacord amb aquesta
norma i no es consideren rellevants en la preparaci de laigua pluvial per al seu s posterior.
El filtres es poden installar a les canonades baixants de les pluvials o en un lloc central davant
el dipsit. Existeix una gran varietat al mercat; es poden dividir en dos grups, en funci del tipus
de fabricaci:
Sistemes amb separaci de substncies fora del filtre
Sistemes amb retenci de substncies dins del filtre.

34
En la planificaci i installaci del filtre shaur de tenir en compte:
Lelecci del filtre es far dacord a la seva potncia de neteja
Sescollir la grandria i la potncia hidrulica en funci del lloc de muntatge. Les
prdues daigua al filtre hauran de ser inexistents (o mnimes).
A les installacions soterrades, la diferncia dalada entre lentrada i la sortida ser
mnima.
El sistema de filtratge no suposar una disminuci de secci transversal a lentrada.
Tindr un by-pass per assegurar el desgus de laigua de pluja en casos de fallida en
el funcionament.
Si el filtre es localitza per sota del nivell de reflux de la canonada de desgus, tindr
un sistema anti-retorn.
El sistema de filtres sinstallar de forma que sigui fcil laccs per a inspecci i
neteja.
Si el filtre disposa de separaci de materials aliens mitjanant aigua, aquesta shaur
de desviar a una canalitzaci o infiltrar-se en el terreny.
Els filtres muntats no perjudicaran la potncia hidrulica del sistema.
En quant a la sedimentaci que es produeix al dipsit, aquest treballa com un reactor de
mescla dispersa. La quantitat sedimentada sol ser molt petita i dependr del disseny i la
collocaci de lentrada i el sobreeixidor, aix com la presa daigua. El sediment no t efectes
negatius en la qualitat de laigua si es realitza un manteniment correcte. Com a criteris de
disseny, cal considerar:
Lentrada daigua no produir la dispersi del sediment acumulat al fons del dipsit.
La presa daigua sajustar de forma que no saspiri cap material slid, que es
garanteixi una velocitat daspiraci reduda, que no sorgeixin corrents pertorbadores i
que es projecti en un lloc on la sedimentaci estigui prcticament exclosa.
Si sutilitza ms dun dipsit, es collocaran en srie. Lentrada i el sobreeixidor es
collocaran al primer i la presa daigua a lltim.

Els dipsits poden ser aeris o subterranis. El lloc dinstallaci haur de garantir que laigua
emmagatzemada estigui protegida de la calor intensa, les gelades i la llum directa.

35
Els materials utilitzats no han de tenir efectes nocius en el contingut de laigua. Es consideren
materials adequats el formig, els plstics i lacer (sempre que sigui resistent a la corrosi o
que, en el seu defecte, estigui protegit en front aquesta).
Sutilitzaran sempre dipsits normalitzats. Els prefabricats ja estan sotmesos al control de
fbrica per hauran de ser revisats in situ abans del muntatge per a evitar possibles danys. Els
dipsits de formig in situ estaran sotmesos a control de muntatge i estanquetat dacord amb
les normes alemanyes. La norma tamb especifica les crregues de trfic que shauran de
tenir en compte als clculs , la norma a considerar per a la cimentaci i ompliment del dipsit,
aix com els dimetres mnims de les obertures, per tal de garantir la correcta inspecci i
manteniment.

El sistema de bombament daigua des del dipsit fins als punts de consum haur de garantir la
seguretat del sistema; la norma indica que s preferible utilitzar bombes centrfugues. Aquestes
es poden installar dins o fora del dipsit.
Si la bomba sinstalla fora del dipsit haur de ser autoaspirant; la canonada daspiraci es
collocar en continu ascens en direcci a la bomba. Lestncia per a la installaci haur
destar protegida en front gelades i ben ventilada; shaur de tenir cura amb la insonoritzaci.
Si la bomba sinstalla a linterior del dipsit, shaur de mantenir un nivell mnim daigua perqu
la bomba funcioni correctament. No ha daspirar ni sediments ni flotants i sassegurar la
possibilitat dextracci per tal de garantir la realitzaci de les operacions de manteniment.
En funci dels requeriments hidrulics i els requisits de seguretat del subministrament es
decidir si sinstalla una bomba o un sistema de bombes mltiples; en habitatges duna o dues
famlies una sola bomba acostuma a ser suficient.

Les canonades del sistema pluvial (entrada, ventilaci, sobreeixidor, presa daigua, buidat)
hauran de complir els requisits generals de la norma DIN EN 476 de canals de desgus.
Les canonades de ventilaci i purga shan de collocar de forma que laigua superficial, les
fulles seques, les escombraries i els petis animals no puguin entrar al dipsit.
Les canonades de sobreeiximent i buidatge han dequipar-se amb sifons per tal devitar
lentrada danimals i gasos de les clavegueres.
Les canonades de presa daigua es collocaran de manera que no saspirin els flotants ni els
sediments. La presa daigua pot ser flotant o mitjanant una canonada fixa.

36
Finalment, indicar que la norma alemanya especifica que els sistemes daprofitament daigua
pluvial han de disposar de realimentaci, per garantir la seguretat del servei en el cas que no
saconsegueixi el volum mnim daigua del dipsit.
Si la seguretat del servei ha de ser constant (per exemple en installacions pbliques), el
sistema disposar dun dipsit intermig de manera que pugui funcionar independentment del
dipsit daigua pluvial.
La qualitat de laigua de realimentaci ser ladequada per a ls a qu est destinada (no
sespecifica que hagi de ser potable).

Manteniment
Mitjanant la inspecci i el manteniment qualificat dels sistemes daprofitament daigua pluvial
sincrementa la seguretat del servei i funcionament, es perllonga la durada i es minimitzen els
danys estructurals i les reparacions imprevistes.
Els treballs dinspecci i manteniment shauran de realitzar per part de lusuari o per un
especialista amb la freqncia i el mtode que es recull a la taula segent:

Teulada Inspecci
Comprovaci de labsncia dobstacles,
lestanquetat, neteja captador
dimpureses i, en cas necessari,
comprovaci calefacci
6 mesos
Canaletes i baixants Inspecci
Comprovaci estanquetat, neteja,
fixaci, calefacci (en cas necessari),
pintura protectora. Netejar filtres
6 mesos
Inspecci Control de lestat 1 any
(a)

Filtre
Manteniment Neteja 1 any
Inspecci
Comprovaci de la neteja, estanquetat i
estabilitat
1 any
Dipsits
Manteniment
Buidat, neteja de superfcies interiors i, si
sescau, extracci del sediment
10 anys

37
Inspecci
Examen visual de funcionament i
estanquetat
6 mesos
Bomba daigua de servei
Manteniment Posada en marxa de proba 1 any
Realimentaci / Sortida lliure Inspecci
Comprovaci de la distncia de seguretat
de la vlvula dentrada i del sobreeixidor
amb lentrada totalment oberta
1 any
Inspecci
Observaci dun cicle de commutaci del
sistema de la bomba
6 mesos
Control del sistema
Manteniment Posada en marxa de proba 1 any
Indicador nivell dompliment Inspecci
Comprovaci de lompliment del dipsit
amb la indicaci de nivell corresponent
1 any
Canalitzacions Inspecci
Comprovaci de lestat, estanquetat,
fixaci i corrosi exterior en totes les
canonades visibles
1 any
Inspecci
Comprovaci del funcionament i
estanquetat dels comptadors daigua
1 any
Comptador daigua
Manteniment
Les comptadors shan de substituir cada
6 anys segons les normes de calibratge
vigents
6 anys
Dispositiu bloqueig reflux Inspecci Comprovaci del tancament hermtic 1 any
Inspecci
Tancament de servei. En cas necessari,
accionar el tancament demergncia
1 mes
Vlvules de retenci
Manteniment Neteja i comprovaci destanquetat 6 mesos
Sifons Inspecci
Comprovaci de neteja, nivell daigua i
estanquetat
6 mesos
Inspecci
Comprovaci de funcionament,
estanquetat i corrosi exterior
1 mes
Sistema elevador de
desgus
Manteniment
Comprovaci destanquetat,
funcionament, control de la commutaci
de nivell, comprovar alades dajust del
nivell de connexi, desconnexi i alarma i
control destanquetat del dispositiu de
bloqueig de reflux
3 mesos
(b)
6 mesos
(c)
1 any
(d)

Aixetes dextracci Inspecci
Comprovaci estanquetat i possibles
canvis de laigua en quant a olor, color i
substncies flotants
1 any

38
Dispositius de descrrega
daigua (inodors)
Inspecci
Comprovaci del procs de descrrega i,
en cas necessari, correcci del volum
daigua de descrrega
1 any
Identificaci Inspecci
Comprovaci de la identificaci de totes
les canonades i punts de presa daigua
1 any
(a)
segons les condicions de lindret i les indicacions del fabricant
(b)
en comeros
(c)
en habitatges de vries famlies
(d)
en habitatges unifamiliars
Taula 5. Mesures dinspecci i manteniment. Font: Norma DIN 1989-1:2002-04

Nor mat i va amer i c ana: est at de Tex as
The Texas Water Development Board publica lany 2005 la tercera edici del Manual
daprofitament daigua de pluja (The Texas manual on Rainwater Harvesting). Com el seu nom
indica, es tracta duna guia per a aquest tipus daprofitament que no t carcter normatiu per
que permet orientar la installaci per tal de maximitzar la seva funcionalitat.
Ats que lestat de Texas t una pluviometria molt baixa, laplicaci daquests sistemes est
molt generalitzada, contemplant fins i tot una srie dincentius fiscals per a la seva implantaci.
Per a la Comissi de Desenvolupament de lAigua, la utilitzaci de sistemes daprofitament
daigua de pluja (fins i tot per al consum de boca) t molts avantatges:
Laigua de pluja s gratuta; lnic cost s el derivat de la seva recollida i s.
El punt de consum es troba molt a prop de la font de subministrament. Aquesta sinergia
natural redueix la infraestructura (distribuci, tractament, etc.)
Laigua de pluja s una molt bona alternativa a laigua fretica, quan aquesta no s suficient
i, a ms, pot contribuir a lincrement dels recursos subterranis (mitjanant aplicaci al terreny).
La nulla duresa de laigua de pluja fa que el seu s sigui molt recomanable per als
electrodomstics, allargant-ne la vida til.
Laigua de pluja est lliure de sodi, aspecte molt important per a persones amb dieta pobra
en sodi (recordar que aquesta guia contempla la possibilitat ds per a consum hum).
Laigua de pluja s la ms apropiada per al reg.

39
Els sistemes daprofitament contribueixin a reduir la punta de les avingudes degudes a les
precipitacions, ats el seu carcter de dispositiu de regulaci.
Aquest sistema ajuda, tamb, a reduir les puntes de consum, diferint en el temps lampliaci
de plantes de tractament.
Laprofitament daigua de pluja redueix la factura de laigua al consumidor.
Encara que existeixen moltes aplicacions, la guia est orientada a donar les directrius bsiques
per al disseny de sistemes daprofitament per a zones residencials i usos comercials de petita
dimensi.

La guia proposa com a criteri bsic de dimensionament que el tanc demmagatzematge tingui la
capacitat dacumular una quarta part de la demanda anual. Aix significa que sigui capa de
retenir laigua per a abastir la demanda de tres mesos sense aportaci.
Aquest dimensionament es considera apropiat si laigua de pluja s lnica font de provement.
Tanmateix, en els altres casos pot donar lloc a un sobredimensionat del sistema i es recomana
fer el clcul mitjanant un balan mensual (V entrada V sortida = V emmagatzemat), per tal
de determinar el volum ptim dacord amb la garantia que es vulgui dotar al sistema. La unitat
temporal de clcul s el mes i la mateixa guia dna, per a 14 ciutats de Texas, els valors
mensuals de precipitaci editats pel National Climate Data Center (per a cada mes:
pluviometria mnima, mxima, la mitja i la mitjana). Daltra banda, per a la determinaci de la
demanda, la prpia guia tamb dna els consums a linterior dels edificis. Pel que fa referncia
a la demanda exterior dels edificis, a la guia es contempla el reg de jardins i petis horts. Es
recomana per als primers casos sempre la plantaci despcies autctones i aquelles que no
suposin un gran consum daigua i, per al clcul de les necessitats, sindica que es pot
desenvolupar un model, tenint en compte les dades devapotranspiraci potencial disponibles
en Texas Evapotranspiration website o poden ser calculades mitjanant un model climtic.

A ms del dimensionament, la guia defineix els components del sistema daprofitament daigua
de pluja. Aquest components bsics sn:
Superfcie de recollida
Canaletes i baixants

40
Filtres anti fulles i de desviament de les primeres aiges (first-flush diverters)
Tanc demmagatzematge
Sistema dentrega
Tractament/purificaci, per a consum de boca

La superfcie de recollida fa referncia a la projecci en planta de la teulada de ledificaci.
Sadjunta una figura del manual en la que es pot comprovar que els tres casos disposen de la
mateixa superfcie de recollida (bviament sha de garantir que tots els punts disposin de
canaletes per a la recollida).

Figura 3. Determinaci de la superfcie de recollida per a diferents edificacions.
Font: The Texas Manual on Rainwater Harvesting (TWDB, 2005).

Leficincia de la recollida savalua entre el 70% i el 90%.
Com a materials aptes per a la superfcie de recollida es presenta el metall, en particular un
producte aliatge dacer amb recobriment del 55% dalumini i 45% de zinc, molt utilitzat degut a
la seva baixa rugositat i que correspon al producte registrat sota el nom de Galvalume
.
Les teulades de teula dargila i/o ciment tamb son aptes per a recollida daigua de sistemes
potables o no potables. s important remarcar les prdues degudes a les caracterstiques
poroses del material (savaluen en un 10%). Per tal de reduir les prdues es proposa el pintat
de la teulada, si b es pot incorporar una certa toxicitat amb el segellat o la pintura. Tanmateix,
la superfcie aix impermeabilitzada es considera ms segura sempre que es garanteixi que el
segellat o la pintura sigui especial per a prevenir el creixement bacteri.
Les teulades asfltiques no son apropiades per a sistemes potables per s poden ser
utilitzades per a usos de reg. Es consideren tamb un 10% de prdues per ineficincia del flux.

41
I ja, com altres possibles materials, la guia indica les teulades de fusta, quitr i graveta, que no
son molt utilitzats a Texas i que saconsellen noms per a usos de reg de jardins. La suavitat de
la pissarra fa que sigui un material idoni per a sistemes potables.

Respecte a les canaletes i baixants, sindica que hauran de ser de PVC, vinil, alumini o acer
galvanitzat. No sadmeten sistemes amb plom, degut a que la lleugera acidesa de laigua de
pluja pot dissoldre el plom i produir contaminaci.

La guia tamb preveu la installaci de pantalles antifulles (en els sistemes amb presncia
darbres), filtres i sistemes per a rebuig de les primeres aiges, installats aquests ltims en la
prpia canonada daigua . El manual indica que no hi ha molt consens respecte a la quantitat
daigua a rebutjar per contaminaci, per que es pot assumir 38 l per cada 90 m
2
de superfcie
de teulada. Els dispositius prefabricats (first flush diverters) que es presenten a la guia
impliquen que, si sinstallen en una canonada de 3, recullen 1l daigua per cada 22 cm de
longitud de canonada. Aquesta longitud disminueix a mesura que sincrementa el dimetre de
la canonada on sinstalla el dispositiu.
Aiges amunt del tanc demmagatzematge es recomana la installaci dun filtre, essent el
sistema proposat al manual un filtre prefabricat. Es tracta duna caixa de fibra de vidre que pot
contenir un o dos filtres de cistella de 30 micres (i que recomana utilitzar per a captacions de
135 i 270 m
2
, respectivament). Les caixes amb els filtres sinstallen aiges amunt dels dipsits,
en un lloc fcilment accessible per a la seva neteja.

I desprs del filtre, sinstallar el tanc demmagatzematge. El manual estableix uns requisits
bsics:
Els tancs hauran de ser opacs, per tal devitar la proliferaci dalgues.
Per a sistemes potables, el tanc demmagatzematge no hauria dhaver estat mai utilitzat per
a emmagatzemar materials txics.
Els tancs han de ser coberts, amb pantalles de ventilaci, per a evitar la reproducci de
mosquits.
Els utilitzats per a sistemes potables hauran de ser accessibles per a la seva neteja.
Els dipsits shauran dubicar el ms propers possible al punt de consum, a la major cota
possible (per a reduir bombaments) i estar protegits de la insolaci. Texas no disposa de regles
per a la protecci especfica contra la contaminaci per es recomana allunyar-los destables i

42
punts de tractament daigua residual. Tamb es recomana ubicar-los al costat de camins o
carreteres per facilitar laccessibilitat amb un cami. Una altra consideraci s el fet de que el
tanc haur dinstallar-se damunt un llit de grava o una llosa de formig. Sevitar la localitzaci
en punts on pugui afectar lerosi per escolament.
Pel que fa als materials del dipsit, el manual contempla la fibra de vidre, polipropil, fusta,
metall, formig i fibrociment.

Aiges avall del tanc, i amb la finalitat dabastir la demanda a la pressi requerida, el manual
planteja dues possibilitats: o un tanc pressuritzat o disposar duna bomba que funcioni a
demanda, soluci ms fcil.

Respecte al sistema de tractament i desinfecci, si ls s el reg amb les pantalles antifulles i el
desviament de 38 l de pluja per cada 90 m
2
de teulada s suficient. Si es planteja el reg per
degoteig ser necessari, per, una filtraci addicional per retenir sediments que puguin obturar
els aparells. Per a sistemes potables, a ms de les pantalles antifulles i del filtre a lentrada del
dipsit, s necessari un tractament en front patgens que pot consistir en filtres de cartutx i llum
ultraviolada (s el sistema ms ests i requereix un canvi regular dels cartutxos i una
substituci de les lmpades a les 10.000 hores de funcionament) , oz, filtraci amb membrana
(osmosi) i cloraci (la guia dna els valors de temps de contacte necessaris per a la correcta
desinfecci).

Parmetres econmics
La guia proporciona tamb una relaci de preus unitaris per tal de poder avaluar el cost de
primera installaci del sistema daprofitament daiges pluvials, mitjanant la suma dels costos
de tots els elements descrits amb anterioritat. Tamb sinclou el cost doperaci, pel que fa
referncia a la substituci delements del sistema.
Per una altra banda, incentius fiscals i exempcions del pagament de taxes de la propietat
animen a la installaci de sistemes daprofitament daiges pluvials, aix com frmules com el
pagament de lequipament mitjanant lestalvi en factures de serveis pblics.

43
Nor mat i va br asi l er a
Al setembre de 2007, lAssociaci Brasilera de Normes Tcniques (ABNT) public la seva
Norma ABNT NBR 15527, relativa a la Captaci daigua de pluja en teulades drees urbanes
per a usos no potables. Aquesta Norma entr en vigor loctubre de 2007.

La Norma saplica a usos daigua no potables als que laigua de pluja, amb un tractament
adequat, es pot destinar: descrregues dinodors, reg de jardins, rentat de vehicles, neteja de
carrers i patis i usos industrials.
El volum de pluja aprofitable es calcula com:

V
a
= C x P x A x
f

On
V
a
: volum anual, mensual o diari daigua de pluja aprofitable (en litres)
C: s el coeficient descolament de la coberta.
P: precipitaci mitja acumulada anual, mensual o diria (mm)
A: rea de captaci (m
2
)

f
: eficincia hidrulica del sistema, tenint en compte el filtratge i el sistema de desviament de
les primeres aiges (si aquest s utilitzat).
La Norma no indica valors de referncia per a C ni per a
f
.
El volum til del dipsit demmagatzematge ha de ser calculat en base a criteris tcnics,
econmics i ambientals, tenint en compte les bones prctiques denginyeria. Es podr utilitzar
qualsevol dels mtodes establert a la mateixa guia (Annex 1) o qualsevol altre degudament
justificat.

Els elements descrits a la Norma sn:
Desviament de les primeres aiges

44
Dipsit demmagatzematge
Xarxa de canonades
Bombament

Es recomana la installaci dun dispositiu automtic per al desviament de les primeres aiges.
Si no es disposa de dades per al seu dimensionament, es recomana el rebuig dels 2 mm de
pluja inicials.

Respecte als dipsits, seran independents dels daigua potable i es protegir laigua de la
incidncia directa de la llum, de la calor i de lentrada danimals per les canonades.
La presa de laigua es realitzar prxima a la superfcie; es recomana una distncia de 15 cm.
En el cas de que el sistema permeti lentrada daigua potable al dipsit sassegurar, mitjanant
els dispositius pertinents, la impossibilitat de connexions creuades.
Laigua de pluja no aprofitable pot ser evacuada a la xarxa daiges pluvials, a la via pblica, o
infiltrada al terreny total o parcialment (sempre que no existeixi possibilitat de contaminaci del
fretic), a criteri de lautoritat local competent.
Els dipsits shauran de netejar i desinfectar amb hipoclorit sdic, com a mnim, 1 vegada a
lany.

Pel que fa referncia a la xarxa de canonades, haur de ser dissenyada dacord amb la
normativa corresponent a installaci de canonades en la edificaci (ABNT NBR 5626).
Les canonades i els seus accessoris hauran de diferenciar-se duna manera molt clara dels de
laigua potable. Els punts de consum han de ser ds restringit i identificats amb placa
dadvertncia amb la inscripci Aigua no potable i identificaci grfica.
El sistema de distribuci daigua de pluja ha de ser independent del sistema daigua potable.
No es permeten les connexions creuades, dacord amb lesmentada Norma ABNT NBR 5626.

En quant als equips de bombament, hauran de tenir-se en compte les recomanacions per a
turbulncies, velocitats mnimes i selecci del conjunt motor-bomba.

45
Al costat del bombament es pot installar un equip de dosificaci automtica dun derivat clorat.
En aquest cas, conv enviar laigua a un dipsit intermig per tal de que el temps de contacte
sigui, com a mnim, de 30 minuts.

Manteniment
Haur de realitzar-se un manteniment de tot el sistema daprofitament dacord amb la segent
taula:
Component Freqncia
Inspecci mensual Filtre
Neteja trimestral
Desviament primeres aiges Neteja mensual
Canonades Semestral
Dispositius desinfecci Mensual
Bombes Mensual
Dipsit Neteja i desinfecci anual
Taula 6. Mesures dinspecci i manteniment. Font: Norma ABNT NBR 15527:2007

Quan a lrea de captaci sutilitzin productes nocius per a la salut, es desconnectar el
sistema de pluvials. La reconnexi es realitzar noms desprs de la neteja adequada,
assegurant-se que no hi ha riscos de contaminaci.

Qualitat
Els patrons de qualitat seran definits pel projectista, dacord amb la utilitzaci prevista. Per als
casos ms restrictius sutilitzar la taula segent:

46
Parmetre Anlisi Valor
Coliforms totals Semestral Absncia en 100 ml
Coliforms termotolerants Semestral Absncia en 100 ml
Cor residual lliure (a) Mensual 0,5 a 3,0 mg/l
Terbolesa Mensual < 2,0 uT, per a usos menys restrictius.
< 5,0 uT (b)
Color aparent Mensual < 15 uH (c)
Shaur de preveure correcci de pH per
a protecci de canonades
Mensual pH de 6,0 a 8,0 en el cas de canonades
dacer al carb o galvanitzades
(a) Si sutilitzen compostos de clor per a desinfecci
(b) Unitats de terbolesa
(c) Unitat Hazen
Taula 7. Mesures dinspecci i manteniment. Font: Norma ABNT NBR 15527:2007

Per a la desinfecci, a criteri del projectista, es poden utilitzar derivats del clor, llum ultraviolada,
oz o altres. En aplicacions on es necessita un residual desinfectant, haur dutilitzar-se un
derivat del clor.
Quan sutilitza clor residual lliure, la concentraci ha destar entre 0,5 i 3,0 mg/l.

Nor mat i va aust r al i ana
El enHealth Council s lorganisme que lidera a Austrlia els temes de salut ambiental. De la
mateixa manera, estableix prioritats, coordina poltiques i programes nacionals i proporciona un
vincle fonamental entre els frums internacionals i les parts interessades en Salut Ambiental en
aquest pas. Tamb s lorganisme responsable de la implantaci de la Estratgia Nacional de
Salut Ambiental.
Al 2004, el enHealth Council publica la segona edici del manual ds de tancs daigua de pluja
(Guidance on use of rainwater tanks). La revisi es va portar a terme degut al fort increment en
ls de tancs daiges pluvials tant en zones rurals com urbanes.

La monografia presenta una descripci dels diferents elements de la installaci i proporciona
una directriu per al manteniment dels sistemes de tancs domstics, per tal de maximitzar la
qualitat de laigua dels tancs. s important ressaltar que la guia no contempla cap s que no

47
sigui laigua de boca, la preparaci del menjar, el bany, el WC, la rentadora i el reg de jardins.
Aquesta utilitzaci concorda amb la percepci de la poblaci de que laigua de pluja s segura
per al consum hum (a lEstat ms sec del pas -South Australia-, el 51% dels llars disposen de
sistema de captaci daigua de pluja i un 36% utilitzen el sistema com a font principal de
provement per al consum).

La guia indica que el dimensionament del sistema s funci de la demanda, del recurs (pluja
mitjana i superfcie de recollida) i de la seguretat exigida al subministrament (garantia).
Pel que fa a la demanda, es considera un valor entre 100-200 l/personadia. Quant al recurs,
per una banda es considera com a superfcie de recollida la projecci plana de la teulada, amb
dimensions que oscillen entre 100-150 m
2
per a petites vivendes, entre 150 i 200 m
2
per a
mitjanes i de 200 m
2
o ms per a cases grans. Els valors de pluviometria sobtenen del Bureau
of Meteorology. Finalment, lltim parmetre (la seguretat o garantia del subministrament) es
recomana estigui entre el 90 i el 99% si laigua de pluja s lnica font de provement. Aquesta
garantia pot disminuir si es disposa de fonts alternatives.
La guia inclou noms el clcul del volum demmagatzematge en funci del recurs com:
V = A x (P
a
-B) x S
teulada

V: volum (en litres)
A: s un parmetre deficincia en la recollida, amb valors recomanables entre 0,80 i 0,85.
P
a
: pluja anual (en mm)
B: son les prdues associades a labsorci i neteja de superfcies i savalua en 2 mm per mes
(24 mm a lany, en la frmula anterior).
S
teulada:
superfcie de captaci (m
2
)

A la guia es presenta una taula de valors de volum per a lassumpci duna eficincia del 80%.
Per exemple, per a una superfcie de recollida de 100 m
2
i una precipitaci anual de 600 mm, el
volum mxim del tanc seria de 46 m
3
. Destacar que amb aquesta frmula sest interpretant
que la demanda s sempre superior al recurs (que s el factor de disseny).
Si laigua de pluja s lnica font de provement, la guia planteja el clcul anterior per de forma
mensual i mitjanant un model de balan que permeti definir el comportament en perodes
secs.

48
La installaci recomanada s la que minimitza el risc de contaminaci. Per tant, es prefereix la
installaci a nivell de superfcie que la soterrada, ats que amb aquesta ltima sincrementa la
probabilitat de contaminaci (per escolament, aiges subterrnies, material fecal hum o
animal, sls.... ). Els elements descrits a la guia sn:
Teulada
Canaletes i baixants
Tanc demmagatzematge
By-pass o sobreeixidor
Desinfecci
Abans de la installaci dels tancs shaur de comprovar a la teulada:
Si existeix vegetaci. En cas positiu shaur deliminar.
Si existeix alguna xemeneia destufes de combusti Shauria devitar que aquesta zona de
teulada forms part de la superfcie de captaci.
dem per a zones amb canonades de sortida daires condicionats, escalfadors solars, serveis
daigua calenta, etc.
Les superfcies de plom sense recobriment shaurien de pintar.
Existncia de superfcies de fusta tractada: shaur de segellar la zona o b eliminar-la com
a superfcie de recollida.
Amb respecte a les canaletes i baixants, sindica que els dimetres han de ser suficients per a
portar tota laigua de pluja, fins i tot per a pluges fortes i que s molt necessari el seu
manteniment i neteja. Les baixants haurien dintroduir laigua al tanc directament per la seva
part superior, evitant colzes i canvis de direcci.
Respecte als dipsits, el material ms utilitzat s lacer galvanitzat. Encara que no es tracta
dun material inherentment resistent a la corrosi, existeixen productes registrats (Zincalume
,
Aquaplate
) que incrementen aquesta resistncia. s important tenir en compte que la corrosi

inicial genera un film que recobreix la superfcie del tanc i que aporta protecci a la futura
corrosi, pel que cal tenir-ho present en les tasques de manteniment, per tal de no eliminar
aquest film.
Els tancs de formig i fibrociment poden ser utilitzats per es recomanen per a installacions
soterrades. Tamb existeixen al mercat tancs prefabricats de fibra de vidre que disposen dun

49
recobriment interior de garantia alimentria. Tamb sestan desenvolupant tancs de diferents
plstics (polietil, per exemple) que compleixen amb els estndards de s alimentari.
La installaci daprofitament daigua de pluja disposar dun by-pass de manera que es vehiculi
laigua sobrant cap al jard o la xarxa de clavegueram, evitant sempre els fonaments dels tancs,
edificis u altres estructures.
Els tancs han de disposar duna coberta impermeable i es disposar duna malla per a la
recollida de brossa a lentrada i una altra a la sortida. El sobreeixidor haur tamb destar
protegit per una malla anti-mosquits. Els tancs han dsser opacs per tal devitar el creixement
dalgues.
La guia indica duna manera inequvoca que mai es pot connectar el sistema amb una altra font
de provement.
Abans del seu consum, laigua haur de ser desinfectada mitjanant cloraci, llum ultraviolada
o ebullici.
Riscos sanitaris
La guia identifica duna manera molt exhaustiva els riscos per a la salut, tant pel que fa
referncia als contaminants microbians, com qumics, per lacumulaci de sediments i materials
utilitzats (tanc i canonades). Labsncia de gustos i olors s un smptoma de la qualitat de
laigua.
Els riscos per a la salut poden ser minimitzats mitjanant accions preventives (que es
desenvolupen a lentorn de les operacions de manteniment) i, en el cas de que la contaminaci
tingui lloc, mitjanant mesures correctives. Com a guia, es resumeixen en una taula les
mesures preventives i correctives a aplicar per als diferents escenaris de contaminaci.
En el present treball no saprofundir en aquest punt ats que la metodologia a desenvolupar
no contempla ls de laigua de pluja com a aigua de boca.

Treballs no normatius
Gui a Tc ni c a dAquaespaa
Si b no es tracta dun treball normatiu, la Comissi Tcnica daiges pluvials dAquaespaa ha
editat recentment la Guia tcnica de aprovechamiento de aguas pluviales en edificios
(Aquaespaa, 2011), un recull de recomanacions tcniques per a laprofitament daiges
pluvials que abarca des del disseny i els equips/installacions necessaris, fins al seu muntatge i
manteniment.

50
Aquesta Guia pretn donar a conixer aquestes tecnologies, al mateix temps que unifica criteris
i estableix recomanacions per al disseny, installaci i s dels sistemes daprofitament daiges
pluvials.
El present treball sha fet de forma coordinada amb la Comissi Tcnica esmentada i amplia
labast de la Guia Tcnica (Aquaespaa, 2011), establint un criteri de clcul del volum dels
dipsits demmagatzematge i aprofitament daiges pluvials.

I nst i t ut Cat al del Sl
LInstitut Catal del Sl (Incasl en endavant) va realitzar lestudi Aprofitament daiges
pluvials en sectors urbanstics mitjanant la recollida i emmagatzematge de lescorrentiu
superficial , doctubre de 2009. Per a la realitzaci daquest treball es tenen en compte la
totalitat de les variables que intervenen al procs: la pluja i la seva distribuci temporal, la
dimensi de lespai demmagatzematge i les necessitats o demanda daigua. Aquestes
variables es relacionen a lentorn duna garantia de subministrament. Indicar que la superfcie
de recollida s la superfcie del terreny (escorrentia superficial) i que lestudi planteja basses a
cel obert.
Lestudi es basa en un model de balan hdric desenvolupat en un full de clcul i t com a base
de partida les pluges mensuals publicades per lInstitut Nacional de Meteorologia i les dades
devapotranspiraci anual publicades tamb pel Departament de Medi Ambient i Habitatge.
Com lestudi devoluci de dipsits en un any meteorolgic mig t una validesa limitada
(donada la clara variaci temporal de la variable) es van incorporar al model sries
pluviomtriques de 50 anys, introduint la variabilitat aleatria dels parmetres mitjanant un
generador de nombres aleatoris (simulaci de Monte-Carlo), atenent unes determinades
caracterstiques estadstiques.
Aquest model es va aplicar a diferents actuacions de lIncasl distribudes pel territori, des
dOlot (amb una precipitaci anual mitja de 1035 mm) fins a Lleida (amb 383 mm de
precipitaci anual). Per a la simulaci, es va haver dabordar la definici del coeficient
descolament per a xfecs que no son extremals, problemtica que no apareix al cas destudi
ats que no es planteja laprofitament de laigua que circula per superfcie.
Respecte a la definici de la demanda, a lestudi no sespecifiquen els usos de laigua
emmagatzemada, ra per la que sestableixen unes demandes estndard.
Com a resultat del treball, es t que per a una demanda per a tot el territori de 0,050 l/s/Ha,
aquesta es podria satisfer amb una garantia del 90% si el volum demmagatzematge fos de 150
m
3
/Ha.

51
Per a dotacions de 0,075 l/s/Ha el volum de dipsit estndard seria de 200 m
3
/Ha i noms al
Pirineu i la Catalunya Central es podrien obtenir garanties del 90%, essent la mnima del 60% a
la zona del Pla de Lleida.
Finalment, i amb dotacions de 0,100 l/s/Ha de consum i volums de 250 m
3
/Ha, una satisfacci
de la demanda del 90% tan sols saconsegueix als Pirineus. Al Pla de Lleida aquesta garantia
s del 40%.
Fent la conversi del resultats de lestudi a unitats prpies de recollida daigua de pluja com a
sostre edificat, lestudi de lIncasl dona com a resultat uns volums de dipsits
demmagatzematge de de 1m
3
/ 66 m
2
de teulada, 1m
3
/ 50m
2
de teulada i 1m
3
/ 40 m
2
de
teulada per a les dotacions respectives destudi (0,050, 0,075 i 0,100 l/s/Ha).

Bases t c ni ques per a una or denan a sobr e usos de l ai gua no pot abl e a
l mbi t domst i c i muni c i pal
Es tracta dun treball de tesina de mster desenvolupat per Alexander Prada, sota la direcci de
lEntitat del Medi Ambient de lrea Metropolitana de Barcelona.
La finalitat del treball s definir els aspectes tcnics per a lelaboraci duna ordenana que
reguli la captaci, tractament i posterior s daiges no potables a lrea Metropolitana de
Barcelona.
Les hiptesi de partida daquest treball sn:
1. Com a recurs, es considera la pluja de lobservatori de Pompeu Fabra, dades
considerades representatives de lrea Metropolitana.
2. Les dades de pluja son dades diries, en un perode de 6 anys: 2004 a 2009. Es tracta
dun perode amb anys de sequera (2006 i 2007) i amb anys pluviosos (2004 i 2008).
3. Es consideren dues superfcies de captaci: teulada de 100 m
2
teulada de 200 m
2
.
4. Respecte a la demanda es consideren dos escenaris: demanda de reg i demanda de
reg+neteja exteriors i interiors+recrrega de sanitaris.
5. Es consideren 4 superfcies de reg: 50, 100, 300 i 1000 m
2
.

La optimitzaci de la inversi sobt amb un volum de 5 m
3
quan laigua sutilitza per a reg i
altres usos i de 10 m
3
quan sutilitza noms per a reg. El temps de permanncia de laigua al
dipsit oscilla entre 3 i 15 dies per a demanda de reg, neteja i sanitaris i entre 6 i 28 dies per a

52
la demanda exclusiva de reg, valors que el autor considera acceptables des dun punt de vista
sanitari, no requerint mesures de tractament de laigua.

Aplicatius existents al mercat
Ats que el dimensionament dels dispositius daprofitament daigua de pluja tenen com a clcul
ms significatiu el relatiu al volum demmagatzematge i que aquest es regeix per la llei de
continutat:
V
entrant
V
sortint
= V
emmagatzemat

el clcul daquests sistemes es pot realitzar mitjanant un senzill full de clcul excel.
Aquesta s la ra per la qual, tant a les normatives revisades als punts anteriors com en tots
els estudis de volum, s el propi autor qui desenvolupa el full de clcul a la seva mida. La
diferncia entre els aplicatius i, per tant, la garantia dxit o fracs del resultat, radica en la
elecci correcta de les dades dentrada al model de clcul (elecci de lespai temporal, les
dades de pluja, coeficients reductors, simulaci de la demanda...).
El Grup dArquitectura i Tecnologia (GAT) de la Universitat Politcnica de Catalunya ha
desenvolupat un aplicatiu propi (el PLOU); no s un producte registrat.
Existeix tamb un programa comercial (de distribuci gratuta) anomenat RainCycle, que
permet el clcul hidrulic i econmic de sistemes daprofitament daigua pluvial. s un full de
clcul excel que es pot descarregar al web:
http://www.sudsolutions.co.uk/purchase_raincycle.htm.
Les dades dentrada per al clcul dimensional del dipsit sn el recurs (pluja, rea de recollida i
filtre dentrada) i la demanda.
Com a dades de pluja, el RainCycle permet la introducci manual o b seleccionar una de les
10 regions en que ha estat dividit el Regne Unit, amb la qual cosa es carreguen
automticament les 12 dades mensuals de pluja caracterstica. Sadjunta una imatge daquesta
metodologia.

53

Figura 4. Zonificaci UK per a lentrada de dades mensuals al programa RainCycle. Font: Programa RainCycle

En la introducci manual de dades es poden carregar en una base de dades fins a 20 pluges
mensuals caracterstiques (associades a zones diferents). En la introducci manual lavantatge
s que, a ms a ms de dades mensuals, el programa permet la utilitzaci de dades diries.
Com a punt feble, indicar que el programa no admet sries de dades, de forma que encara que
es pugui alimentar amb dades diries sempre es tindran que reduir les dades disponibles a una
srie dun any representatiu. El mxim que permet el programa s utilitzar tres anys
representatius, nomenats pluja mitjana, pluja mitjana superior i pluja mitjana inferior, per tal
dincorporar les dades dany sec i any humit.
En quant a la superfcie de recollida, el programa demana la superfcie de teulada (en m
2
) i dos
parmetres: el coeficient descolament i el volum (en l) del desviament de les primeres aiges.
Per al coeficient descolament es poden introduir tres valors: el valor esperat, el mxim i el
mnim, proporcionant el programa un rang de valors en funci del tipus de superfcie:

Naturalesa e
Teulada inclinada amb teula 0,75-0,9
Teulada plana amb superfcie llisa 0,5-0,6
Teulada plana amb graveta o turba fina (< 150 mm) 0,4-0,5
Taula 8. Coeficients de rendiment. Font: Programa RainCycle

El programa no dna valors de referncia per al desviament de les primeres aiges.

54
Finalment, respecte al filtre, el programa demana el rendiment, indicant que un valor habitual s
del 90%. El programa permet introduir tres eficincies: coeficient de rendiment esperat (de 0 a
1) i coeficients mxim i mnim.
Quant a la demanda, el RainCycle permet la introducci manual de les dades mensuals o
diries, disposant tamb duna eina de clcul a partir de les dades de consum. Indicar que el
programa cataloga dusos freqents els inodors i les rentadores (les dades dentrada per al
clcul sn, per als primers, el volum de descrrega i el nmero dusos per persona al dia i, per
a les rentadores, el mateixos: volum de crrega i usos diaris). Com a demandes no freqents
es considera el reg i la neteja de vehicles (la dada dentrada s el volum diari). El programa
tamb permet la definici del que es nomena altres usos.
Una altre avantatge del RainCycle s que realitza el clcul de rendiment econmic de la
installaci, permetent loptimitzaci de costos. Aquesta subrutina requereix de la introducci de
tots els valors econmics: cost de construcci, doperaci electricitat-, manteniment, taxa de
descompte, etc.

Conclusions
Tal i com es recull al present Annex, la metodologia per al clcul de sistemes daprofitament
daigua pluvial varia molt en funci de lmbit daplicaci.
Es presenta a continuaci una taula resum en la que sindiquen els parmetres que poden tenir
una incidncia important en el disseny de sistemes daprofitament daiges pluvials.

Portugal Frana Anglaterra Alemanya Texas Brasil Austrlia
Clima Mediterrani amb influncia atlntica Atlntic Atlntic Atlntic Sec (rid) Molt variable Sec (rid)
Usos permesos
Descrrega d'inodors, rentat de roba, rentat
de paviments i cotxes, reg de zones verdes
i usos industrials
Usos domstics exteriors.
Interiors: inodors i rentat de
terres
Usos domstics que no
requereixin qualitat d'aigua
potable
Inodors, refrigeraci, sistemes
de rentat i neteja, reg de parcs
i jardins
Tots, incls s de boca
Descrrega d'inodors, reg de jardins,
rentat de vehicles, neteja de carrers i
usos industrials
Aigua de boca, preparaci de
menjar, bany, WC, rentadora,
reg de jardins
Inclou frmula de clcul? S NO S S
S. Es dimensiona amb la demanda: 3
mesos sense aportaci
S S
Valors de pluja Precipitaci mitjana anual ---- Precipitaci mitjana anual Precipitaci mitjana anual Valors de precipitaci mensuals
Dades de precipitaci anuals,
mensuals o diaris
Precipitaci mitjana anual
Inclou first-flush divertes? S NO NO NO S S NO
Indica caracterstiques dels filtres?
Es recomana adoptar una eficincia del
90%
S: inferior a 1 mm
S: inferior a 1,25 mm i
eficincia > 90%
NO NO NO NO
Caracteritza demanda? S NO S S S NO NO
Dna directrius de qualitat?
Sense tractament per a reg. Resta: qualitat
d'aigua balneria
NO S NO S S S
TAULA 9: COMPARATIVA DADES BSIQUES NORMATIVES ANALITZADES

Aprofitament Aigua 03

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Aprofitament Aigua 03

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Aprofitament daigua de

) que incrementen aquesta resistncia. s important tenir en compte que la corrosi

You might also like