ROMA

a) ARQUITECTURA
- Civil (baslica, vila, termes, amfiteatre, teatre, circ)
- Religiosa (temples)
- Enginyeria (aqeducte, viaducte, vies i ponts) + materials i elements
b) PINTURA
- Retrat
- Tipologies imperials
c) MOSAIC
- Tcniques pictriques
- Estils

CULTURA ROMANA



Com a imperi, Roma imposa la seva cultura als territoris que conquereix. Es basa,
doncs, en la unificaci de tots els seus territoris i un gran temor als Dus.
Els lmits del territori rom estaven delimitats pels rius Rin i Danubi.
Es diu que la cultura romana s una combinaci de diferents civilitzacions, ja que
reuneix i adopta trets daltres cultures.
ARQUITECTURA ROMANA
Larquitectura romana s molt ms rica que la grega respecte a la varietat dedificis,
estils i materials.
MATERIALS: pedra, metall, rajol, materials duni (ciment, utilitzant motlles).
ELEMENTS: columna, pilar, mur, arquitrau, arc, volta, cpula.
arc volta cpula


MONARQUIA s. VII aC. s. VI aC.
REPBLICA s. VI aC. s. I aC.
IMPERI s. I aC. s. V dC.
Es feien QUARTERONS en la pedra per treure pes, fet que evidencia la capacitat enginyera
romana.






ARCS DE TRIOMF
Els arcs de triomf eren elements decoratius que pretenien commemorar victries. Podien ser
de dos tipus:
SIMPLES o TRIPLES





TEMPLES
Sedificaven sobre un pdium (NO crepis) i noms hi ha escales a davant, a lentrada. s molt
important lespai interior, ja que sutilitza per fer culte als Dus.
No hi ha un ideal de bellesa.
EL TEMPLE ROM
Hi ha temples de planta rectangular i temples de planta circular (noms el Pante de Roma).
Els temples es troben en un basament alt que noms dna accs al centre per unes escales
que hi ha a la part de davant (llei de frontalitat). No es pot entrar per cap altre costat.
A lentrada pot haver-hi un nmero parell o imparell de columnes, ja que els romans no
seguien un cnon. I no donaven importncia a lesttica de ledifici, sin a la funcionalitat.
Als laterals de lentrada tamb hi ha algunes columnes (2 o 3), de manera que quedi un porxo
davant de lentrada.
El temple tamb pot presentar columnes als laterals i al darrere, per aquestes estan
adosades a les parets aix tamb refora la llei de frontalitat.
arquitrau

arc

columna
Lespai interior del temple s nic, no est compartimentat, ja que la finalitat era ser utilitzat.
En lespai allargat hi havia voltes de can, ja que predominava larc de mig punt o de volta.
Els temples romans normalment no tenien orientaci solar.






LES COLUMNES ROMANES
A Roma no es busca lesttica, per aix no hi ha ordres, tot i aix tenen uns models de
columnes. Tipus:
- columna drica sassemblen a les columnes gregues per
- columna jnica no sn iguals, ja que es barregen trets de
- columna corinti diferents columnes formes abarrocades
Hi ha tamb nous tipus de columnes, diferents a les gregues:
- columna toscana
- columna composta
ELS ENTAULAMENTS
Sutilitza la teulada a dues aigues.
Larquitrau, el fris i la cornissa no tenen relaci amb la columna, poden ser com es vulgui.
Dins els temples hi ha una coberta plana, que pot presentar una cpula, tot i que des de
lexteriror es veu una teulada a dues aigues aix tamb es feia en les esglsies de lE.Mitja.


BASLICA
La baslica romana era un edifici amb una funci comercial i on shi impartia justcia. La baslica
romana va ser el model que van copiar els cristians per les seves esglsies.
Hi havia una nica entrada, la planta era rectangular i lespai intern estava dividit en 3 naos,
mitjanant columnes. Aquestes acabaven amb una forma de semi-cercle, espais coneguts amb
el nom dabsis. Per tant, la baslica romana acaba amb tres absis oposats a lentrada.
La nau principal s un espai ms ample que les naus laterals. Per aix, labsis del centre s ms
gran que els altres dos. Aquest absis del mig tamb sanomena capelera.
En labsis principal shi impartia la justcia (tribunal justicial) i hi havia un tribunal comercial.
En el cristianisme, es va adaptar la baslica per representar el cos de Jess, de manera que
labsis principal representava el cap i lentrada, els peus. Aix, al llarg dels anys la planta va
adquirir una forma de creu.






LA VILLA
La villa s una casa a entorn dun pati interior, que recorda a un claustre gtic o romnic.
A les villes hi vivien els patricis, la classe benestant.
El pati interior sanomenava atri, i hi havia un dipsit daigua semblant a una piscina
(impluvium), on queia laigua de la pluja per un forat al sostre (compluvium).




Tamb disposava dun menjador (triclinium), degut a qu menjaven en sofs (triclini) i una
cuina (cuina).
TERMES
Les termes eren uns edificis pblics destinats als banys en piscines daigua. Nhi havien 3:
- frigidarium (aigua freda)
- tepidarium (aigua tbia)
- caldarium (aigua calenta)
TEATRE
Era un espai a laire lliure amb forma semicircular on shi
representaven drames, comdies i tragdies. Al mig hi havia un
escenari i darrere una paret amb espais amagats. Davant
lescenari, que quedava abaix, hi havia les grades (vomitoria),
que tenien diferents accessos i passadissos.
LAMFITEATRE
Lamfiteatre era un espai circular amb les grades als costats amb passadissos i espais, i al mig
un espai darena. Shi feien lluites de gladiadors i lluites de bsties.
Alguns amfiteatres tenien canals daigua i innundaven larena per fer jocs daigua
naumquies. Sota larena hi havies sales on es guardaven les eines i les bsties.
El ms important s el Colosseu o Amfiteatre Flavi.


EL CIRC
El circ era un edifici a laire lliure de planta rectangular amb un podi elevat (spina). Les
cantonades estaven arrodonides i les grades se situaven al voltant de tota lestructura.
En el circ es feien curses de cavalls i carros. Entre cursa i cursa hi havia espectacles, molts cops
fets per persones amb enanisme.


ESCULTURA ROMANA

MSCARES FUNERRIES O RETRATS
Els romans van agafar dels etruscs la tradadici de fer mscares funerries amb motlles de
cera, per mantenir el record dels trets daquella persona.
A Roma hi ha escultures de bustos, que mai hi havia hagut a Grcia.

TIPOLOGIA IMPERIAL
A partir del segle I aC., poca dels emperadors, els retrats daquests eren de quan havien
arribat al poder: joves. Si arribaven ms tard al poder, sels suavitzaven les fraccions per
transmetre fora, joventut i energia.
Esttues de cos sencer dun emperador: retrat fsic + cos (no s seu, motlle estndard)
- cum imperium (amb cuirassa, bast; tot el poder)
- pontifex (amb tnica que li cobreix el cap; poder religis)
- du (quan lemperador duu una tnica, per est seminuu i porta una liga i una corona)
cum imperium pontifex du










EL MOSAIC
(Es recupera en el modernisme i en les vidrieres gtiques amb vidre de les esglsies).
T com a caracterstica principal el color i, per aix, forma part de les tcniques pictriques.
El mosaic rom est format per peces pintades en forma de cub tesselles. Aquestes
senganxen sobre una base de ciment fresc llit.
Els mosaics es poden trobar en sostres, terres i parets (tant exteriors com interiors).
Tipus de mosaic:
1. Opus tessellatum o tessellat (format per tesselles)
2. Opus vermiculatum o bord (les peces estan resseguides amb tesselles negres, en
funci de les figures dibuixades).
3. Opus sectile o en parts (no hi ha tesselles. Es busquen pedres del color que es
necessita i es tallen a la mida i saplanen)
4. Opus signinum (no hi ha tesselles. Es fan llits base amb el ciment i es colloquen les
sobres de pedres escamades i saplana).
opus tessellatum opus vermiculatum opus sectile




opus signium