1

Matria Fonamental
3era Avaluaci







Aina Baixauli Fita
1 de Batxillerat
Llengua Catalana


2
























S
!"#$ &' ()*+", * -()#$.*/ 0"1 123*. 4
15()*+", 0"1 123*. 4
EL LEXIC PATRIN0NIAL 0 BEREBITARI S
EL S0BSTRAT PRER0NA S
LES LLENu0ES S0PERSTRAT S
LES LLENu0ES ABSTRAT S
!"#$ 67' *,!)(08..*/ $ 1$ 1*!")$!8)$ * $1 .(#",!$)* 0" !"3! 9
11",+8$ ()$1 * 11",+8$ ":.)*!$' 1$ 1*!")$!8)$ 9
1": )"+1": 0" 1$ 11",+8$ ":.)*!$' )"!;)*.$ * 1$ +)$#<!*.$ 9
1$ 1*!")$!8)$ 9
"1: +2,")": 1*!")$)*: .1<::*.: =
BEFINICI0 7
P0ESIA I N0SICA 7
LA P0ESIA EPICA 7
LA P0ESIA LRICA 8
LA P0ESIA BRANATICA 8
"1: 11(.: .(#8,: &
INTR0B0CCI0 9
!"#$ 6>' ,$*3"#",! 0" 1": 1*!")$!8)": )(#<,!*?8":@ "1: !)(A$0(): &
15"0$! #*!B$,$ &
L'EBAT NIT}ANA 9
EL FE0BALISNE 1u
"1 ,$*3"#",! 0" 1": 11",+C": )(#<,*?8": 6D
BEL LLAT A LES BIvERSES LLENu0ES R0NANIQ0ES 1u
ELS PRINERS TEXT0S EN LLENu0A CATALANA 11
"1 ,$*3"#",! 0" 1": 1*!")$!8)": )(#<,*?8": .(# $ )"-1"3 0" 1$ :(.*"!$! 66
EL NAIXENENT BE L'EPICA, LA LRICA I EL R0NAN 11
LA P0ESIA EPICA 12
EL R0NAN 1S
!"#$ 6E' 1": ?8$!)" +)$,: .);,*?8": 69
1$ F*:!()*(+)$-*$ 69
Q0E ES 0NA CR0NICA. 16
ELS 0RuENS BE LA BIST0RI0uRAFIA CATALANA 17
1": ?8$!)" +)$,: .);,*?8": 6=
LA P0ESIA EPICA I L'0RIuEN BE LES CR0NIQ0ES CATALANES 17
LIBRE BELS FETS 0 CR0NICA BE }A0NE I 18
LIBRE BEL REI EN PERE 0 CR0NICA BE BERNAT BESCL0T. 18
CR0NICA BE RAN0N N0NTANER 19
CR0NICA BE PERE EL CERIN0NI0S 2u
0N CANvI BE NENTALITAT 21
!"#$ 64' 15"G(18.*/ 0" 1$ H)(:$ $1: :"+1": 3*** * 3*G 76
11*A)" 0" 1": A2:!*": 0" )$#(, 11811 76
EP0CA 21
$1!)": ":.)*H!(): *#H()!$,!: 77
FRANCESC EIXINENIS 22
ANSELN T0RNEBA 22
ISABEL BE vILLENA 2S
8,$ ,(G$ #",!$1*!$!' 15F8#$,*:#" 7>
4
0N N0N Q0E CANvIA: LA CRISI BEL PENSANENT NEBIEvAL 2S
ITALIA: BRESS0L BE L'B0NANISNE 24
EL TRECENT0 ITALIA 24
EL B0LCE STIL N00v0 24
15F8#$,*:#" $ 1$ .()(,$ 05$)$+/ 74
CANALS B'INTR0B0CCI0 2S
!"#$ 69' 1$ H(":*$ 0"1: :"+1": 3*G * 3G 7=
*,!)(08..*/ 7=
ELS CANvIS BE LA BIST0RIA 27
H("!": .81!": 7=
A0SIAS NARC 27
}0AN R0S BE C0RELLA 27
":.(1$ :$!*)*.$ G$1",.*$,$ 7I
}A0NE R0Iu 28
!"#$ 6=' 1$ H)(:$ $1 :"+1" 3G 7I
"1: ()J+",: 0" 1$ ,(G"1K1$ 7I
LES PRINERES N0vELLES 28
1$ ,(G"1K1$ #"0*"G$1 7I
1$ -*..*/ ", H)(:$ ", .$!$1< 7I
EL NAIXENENT BE LA FICCI0 LITERARIA EN CATALA SEuLE Xv 28
LES LLEuENBES RELIuI0SES I LA NARRATIvA N0RAL 29
LES N0vELLES SENTINENTALS: 29
LLIBRES BE CAvALLERIA 29
N0vELLES CAvALLERESQ0ES Su
1$ F*:!;)*$ 0" B$.(A 3$1$AJ, >D
"1 .8)*$1 " +C"1-$ >D
ESTR0CT0RA I ARu0NENT Su
LES B0NES: EL N0T0R BE L'ACCI0: S1
0NA NENTALITAT A CAvALL BE B0ES IBE0L0uIES: S1
!*)$,! 1( A1$,. >7
LES AvENT0RES BEL NILL0R CAvALLER BEL N0N: S2
0N REFLEX BEL CANvI BE NENTALITAT SS











S
!"#$ &! #$%&'( ! #$%&'()* +,- ./0)(
1. L'or|gen de| |x|c

1.1 l lxlc pottlmoolol o beteJltotl
Anomenem lxic el conjunt dels mots que ha tengut una llengua, els
que t, els que es creen i els que shi incorporen.

1.2 l sobsttot ptetom
Quan els romans varen conquerir la Pennsula Ibrica, lhabitaven
tribus celtes i ibriques; aquestes darreres eren les que ocupaven
prcticament tot el litoral mediterrani. La llengua que parlaven els celtes i
la que parlaven els ibers varen anar sent assimilades pel llat i varen acabar
desapareixent: son anomenades llenges substrat.

1.J les lleoqoes sopetsttot
Anomenam llenges superstrat les llenges que shan introdut en el
territorial duna altra llengua en aquest cas, el catal- quan aquesta ja
estava evolucionada, encara no completament formada, i han deixat traces
en diversos aspectes fontics i gramaticals, no sols del lxic.

1.4 les lleoqoes oJsttot
Sanomenen llenges adstrat les llenges que han influt en una altra
en alguns aspectes a causa dhaver-hi estat en relaci o per la necessitat
dadoptar neologismes per anomenar coses o conceptes nous.



6
!"#$ &'! #$%&'()**+, - .- .+%/&-%)&- + -.
!"#$%&'() +$ &$,&

1. L|engua ora| | ||engua escr|ta: |a ||teratura
Els humans ben aviat aprenem una habilitat per comunicar-nos el
llenguatge. Ara b, abans de saber parlar els humans comunicam amb els
plors, amb la veu amb els gestos i amb la mirada les necessitats bsiques
com la gana, el malestar, lalegria, per no podem comunicar conceptes ms
complexos del coneixement hum.
2. Les reg|es de |a ||engua escr|ta: retr|ca | |a gramt|ca
Les llenges que regeixen ls de la llengua ja es varen comenar a
establir en temps de la Grcia clssica del segle V a.C i es varen reunir en el
que avui coneixem com a retrica, que tenia com a fonament poltic prctic:
aprendre a parlar be per persuadir a la gent, per convncer-la.

Es deia que qui dominava un llenguatge, era molt ms poders.
Aristtil va distingir dues arts en ls de la parla: la retrica, que es lart del
discurs oratori, i la potica, que s lart de la creaci literria. Tamb a
Roma va tenir gran importncia loratria poltica i Cicer mateix va escriure
un tractat sobre lestil oratori (De oratore)
3. La ||teratura
La literatura prov del llat littera que significa lletra, i arribarem
a la conclusi que la literatura s tot all que es pot escriure amb lletres. Es
comunicaci i s art, la literatura no admet una definici concreta.


7
4. L|s gneres ||terar|s c|ss|cs

4.1 ueflolcl
Els gneres literaris sn les categories que serveixen per classificar
les obres literries segons la forma i el contingut que presenten. Va ser
Aristtil qui va definir els tres grans gneres que explicam en aquest
apartat i dels quals deriven els principals gneres literaris acceptats
actualment: la poesia pica, la poesia lrica i la poesia dramtica, seguint la
cronologia en qu es varen anar creant.

4.2 loeslo l moslco
s important de destacar que la poesia no ha nascut per ser llegida,
sin per ser recitada o cantada, sobretot a l'poca del naixement de les
literatures. Recordem un personatge mtic, el cantor Orfeu, que encantava
els animals amb les seves melodies. Doncs b, la msica i el cant alegraven
els moments de reps dels herois, com podem llegir a la Ilada i a l'Odissea.

4.J lo poeslo plco
s la primera manifestaci literria de totes les cultures, si ms no
de les cultures de les quals som hereus. Aquest gnere potic explica
gestes heroiques, que poden ser histriques o llegendries, tot i que
generalment estan inspirades en fets reals.

L'pica de la qual som ms directament hereus s l'homrica, la
Ilada i l'Odissea, que els aedes grecs varen anar gestant entre els segles
IX i VII a.C. Recollint una incursi amb molts elements llegendaris que els
grecs varen fer a Troia i la tornada d'un dels herois principals, Ulisses, a la
seva ptria.


8
4.4 lo poeslo lltlco
Anomenada aix perqu sacompanya amb el s duna lira, va nixer a
Grcia desprs de ledat heroica. Ms recent que lpica, representa la
descoberta i la conquista de la personalitat humana, de lhome com a individu
que ja no contempla i descriu un mn que li s extern, sin el seu esperit: el
cant expressa les passions, el sentiments i els pensament del poeta.

4.5 lo poeslo Jtomtlco
Cap al final del VI a.C. prenen dignitat literria al mn grec les
formes de la poesia dramtica, que els antics van classificar de tragdia,
comdia, drama satric i mim.

!"#$%&'( *"+,-%./0123
En una poca molt antiga, els santuaris grecs, es feien unes danses
sagrades que representaven mmicament les gestes atribudes als dus o les
seves aventures mitolgiques. Aqu hi havia un primer esbs daquesta
imitaci de la vida en la qual Aristtil reconeix una de les caracterstiques
del drama.

!"#$%&' 4% -3 0"3$5413
La tragdia va ser una creaci caracterstica de la democrcia
atenesa. Trobam a les tragdies els conflictes interns de lestructura social
de lpoca.

!"#$%&' 4% -3 2+.5413
Aristtil diu que ve de komos (poblet, vila). La comdia era el cant del
icones, nom de la festa dionisaca en qu els participants anaven disfressats
danimals.

9
6+&2-7'18
Totes les formes teatrals nascudes a Grcia tenen una base comuna:
la representaci duna vivncia, trgica, cmica o satrica, feta per uns
actors. Situada en un passat mtic o retrat duna realitat quotidiana una
idealitzada i laltra caricaturada, per totes dues transfigurades grcies a
lart s la vida mateixa, la vida en tots els seus aspectes, que es fa
matria de poesia en acci. La poesia no s noms un fet literari, sin una
visi nova de la vida.
6. L|s ||ocs comuns
6.1 lottoJoccl
Els llocs comuns responen a la designaci en grec topoi que significa
lloc Els topoi sn els temes ms utilitzats pels escriptors, creats pels
clssics grecollatins.

!"#$ &'( )*+,-.-/0 1- 2-3
!"#$%&#'%$( *+,-.#"/'$(0 12( 3%+4&5+%(
1. L'edat m|t[ana

1.1 leJot mltjooo
Ledat mitjana s un perode de la histria molt extens que comprn
uns deu segles, des del segle V fins al XV.

Lany 476 va caure lImperi Rom dOccident perqu els pobles
germnics que lhavien ocupar van prendre el poder poltic i militar a lltim
emperador rom, Rmul Augstul, i van convertir tot aquell territori en un
conjunt de regnes germnics. Els germnics noms van aconseguir la
reconstrucci daquell gran imperi amb Carlemany, rei dels francs, pels volts
de lany 814. Desprs dunificar lEuropa central i de coronar-se emperador
1u
de la cristiandat, els seus nets es van tornar a repartir el territori i aix van
comenar a nixer els pasos del centre dEuropa com els coneixem avui.

1.2 l feoJollsme
En aquest marc de crisi econmica i poltica sha de situar el
naixement duna nova estructura social: el feudalisme, un sistema de
relacions socials molt complex que inicialment es va comenar a implantar a
partir del segle X al regne dels francs, governat per Carles el Calb. El rei
repart les terres entre els cavallers-nobles que lhavien ajudat durant les
campanyes militars i aquests nobles aviat aconseguiren del rei el dret
dimpartir justcia a les seves terres, de cobrar-hi impostos i dexplotar-les
sense la intervenci del rei.

Els nobles es van convertir en senyors absoluts de les seves
possessions (feus) i els pagesos shi van avenir sempre que aix signific que
el senyor els protegiria davant dels invasors.

Aquesta nova societat estava estructurada jerrquicament i hi tenia
un pes preponderant la religi cristiana, ja que lEsglsia exercia el seu
poder espiritual sobre els reis de tota la cristiandat. Hi havia tres classes
socials molt diferenciades i rarament es podia ascendir de luna a laltra.

2. L| na|xement de |es ||enges romn|ques

2.1 uel llotl o les Jlvetses lleoqoes tomolpoes
Entre els segles V i VIII el llat estava ests per tota lEuropa del
sud i anava evolucionant de manera diferent a cada un dels pasos que
sanaven formant, unes diferncies que depenien dels pobles preromans que
11
havien ocupat cada zona i dels pobles germnics que envaen aquestes
terres.

Aquesta evoluci va comportar que pels volts del segle VIII sanessin
configurant les llenges romniques actuals, de manera que la gent del poble
ja no parlava llat, sin catal, castell, francs s lpoca del naixement
de les llenges romniques. Aix si, noms es feien servir oralment, perqu
tots els textos escrits encara sescrivien en llat.

2.2 ls ptlmets textos eo lleoqoo cotolooo
El primer text escrit estrictament en catal que es coneix data la
primera meitat del segle XII. Es tracta dun fragment en prosa molt breu
sense cap finalitat literria: s una traducci del llat del codi de lleis
visigtic perqu arribs al poble en la seva llengua: el catal.

Per el primer gran document en llengua catalana que sha conservat
pertany a lmbit religis: Les Homilies dOrgany. Es tracta de sis sermons
(homilies) , un dels quals s incomplet, trobats a la parrquia dOrgany (Alt
Urgell), que daten del final del segle XII i que devia escriure un capell com
a glosses o comentaris dalguns fragments dels textos litrgics de la missa.

Les Homilies dOrgany es pot considerar un text amb un caire
literari, de manera que les podem considerar la primera manifestaci
escrita de la literatura catalana.

3. L| na|xement de |es ||teratures romn|ques com a ref|ex de |a soc|etat
J.1 l oolxemeot Je lplco, lo lltlco l el tomoo
Recordem que tota la literatura europea de lalta edat mitjana es feia
en llat i se centrava en lmbit religis. Amb tot, entre els segles XI i XII
12
neixen parallelament dos gneres literaris en llenges romniques que
reflecteixen perfectament el mn medieval, per idealitzat: lpica i la
lrica.

Lpica i la lrica sn dos gneres escrits en vers que, molt abans de
ser traslladats al paper, els joglars ja recitaven a les corts dels grans
senyors feudals o a les places dels pobles i de les viles. La get, que no sabia
llegar, coneixia poemes o fragments de memria.

Una mica ms tard, entre els segles XII i XIII, va nixer un altre
gnere literari en llengua romnica: el roman. La gran diferencia del roman
amb la lrica i lpica s que s un gnere escrit per ser llegit, no recitat, i
que si b va nixer en vers, aviat es va escriure en prosa. Gran canvi, un
canvi dobjectiu, la literatura va ser escrita per ser llegida no per ser
recitada.

J.2 lo poeslo plco
Des de sempre tots el pobles han necessitat explicar la seva histria.
Els pobles de lEuropa de ledat mitjana ho van comenar a fer en llenges
romniques per mitj de la poesia pica, que es va transmetre en forma de
canons de gesta.

Les canons de gesta sn llargs poemes pics annims que canten o
recitats pels joglars de tot Europa, amb la particularitat que els joglars,
com que ja sen sabien largument, si no recordaven algun fragment del
poema, improvisaven. Les melodies amb les quals sacompanyaven eren ben
conegudes per la gent del poble i pels cavallers de la noblesa feudal, i aix
en facilitava el record.
1S

9:5;123 $%"./&123 1 %- 23&03" 4%- <1+ 614
Els fets que es narren a les canons de gesta solen tenir una base
real i els protagonistes sn personatges histrics, per sovint sen fa una
reinterpretaci imaginria.

En el Cantar del Mio Cid (1140), compost seguint les normes de lpica
germnica, lnic poema pic sencer que sha conservat en llengua castellana,
sembla que va ser escrit noms quaranta anys desprs de la mort de
Rodrigo Daz de Vivar, el Cid, i prcticament, o sigui que una de les
caracterstiques daquest poema pic s la veracitat.

9:5;123 ="3&2%'3
En canvi, les chansons de gestes franceses arriben a crear tot un
univers de ficci que va ser una resposta a all que volia sentir el poble
sobre la seva histria real. Dentre aquestes chansons cal destacar la ms
antiga i alhora la ms bonica, la Chanson de Roland, escrita tres-cents anys
desprs dels fets que shi narren, entre el 1087 i el 1905, la qual cosa
explica, segurament, que hi hagi molta desviaci imaginria daquella derrota
a lexrcit de Carlemany a la batalla de Roncesvalls.

J.J l tomoo
Els mateixos joglars del segle XII que feien arribar a Catalunya les
canons de gesta franceses i que cantaven poemes trobadorescos provenal
sembla que tamb divulgaven uns relats extrets dunes novelles franceses,
romans, que circulaven pel nord de Frana i que explicaven la histria dun
rei bret llegendari: Arts.

14
Matria de Bretanya eren histories de cavallers meravellosos, que
eren casi sobrehumans, elements reals i mgics.

Es tracta duns relats molt diferents dels de la poesia pica i no
tracten de fets reals, sin imaginaris. Per comenar el rei Arts no va
existir mai, ni cap dels personatges que configuren tot aquest univers de
ficci de Camelot i la taula rodona. Alg els va inventar i amb els segles el
poble els va atribuir un carcter histric, a len revs del que havia passat a
Rolan i amb el Cid.

El creador daquestes primers romans en francs, va ser Chrtien de
Troyes, del qual no se sap prcticament res. Va reunir unes quantes
llegendes cltiques sobre la histria de la Bretanya i en va inventar la
continuaci. Aix comenava el que sha anomenat matria de Bretanya,
perqu Chrtien de Troyes va ser imitat, copiat i seguit durant els segles,
de manera que la llegenda artrica ha influt moltes de les novelles de tota
lhistoria de la literatura.

J.4 lo poeslo ttoboJotesco
>- "%=1&3.%&0 4% -:3.+" 2+. 3 $5&%'1 4% -3 ;+%'13 0"+,34+"%'23
Ledat mitjana va ser una poca molt fosca. Lpica reflecteix la vida
al front, les matances, la brutalitat dunes guerres intils, la mort gaireb
com un fet quotidi i necessari, la poca delicadesa de costums duns homes
que naixien i ja eren destinats a matar i morir joves. Les dones no existien.

El roman, en canvi, presenta una societat una mica ,s refinada i
inventa lideal cavalleresc dels bons costums, de bondat, la delicadesa, la
bona educaci. Aqu la dama sovint s lobjectiu final de les gestes dun bon
1S
cavaller, per no noms com un premi sexual, sin que tamb com una
resposta damor.
?&3 "%-3218 4% @3''3--30$%
En aquest marc va ser fcil per als amants fer una transposici de les
relaciones feudals de vassallatge que imperaven en lmbit social de ledat
mitjana a les relaciones amoroses: la imatge del senyor feudal inabastable,
intocable, protector, la va assumir la dama, que va passar a ser superior al
seu amant, distant i amb les idees molt clares sobre el codi de les lleis
damor.

>- 0"+,34+" 1 -3 .A'123
Per entendre la poesia trobadoresca sha de tenir molt clar que
sempre era cantada.

El trobador, que era un elit ja shi dediquessin professionalment o no
eren sempre persones cultes i escrivien canons. No escrivia un poema per
ser llegit ni recitat; componia un poema perqu alg el cants davant duna
cort amb dames i cavallers que esperaven sentir aquelles canons. Sovint ell
mateix acompanya el poema escrit amb les notacions musicals amb qu havia
de ser cantat.

Tot i que shan trobat algunes composicions amb les notacions
musicals, durant els segles XIII i XIV es va dur a terme una reforma del
sistema musical i actualment s molt difcil de saber amb precisi la durada
i el to de les notes daquestes composicions.

Els trobadors vivien a les mateixes corts sobretot occitanes, per
viatjaven per tot Europa- on sescoltava la seva obra, els senyors feudals
16
eren els mecenes daquesta literatura cortesana: pagaven els trobadors i els
joglars i sovint ells mateixos escrivien poesia trobadoresca.

J.5 l poemo ttoboJotesc esctlt
93 --%&$73 1 -:%'01-
Formalment, els poemes lrics que componien els trobadors no tenien
res a veure amb els llargussims poemes pics, de mtrica irregular i rima
assonant. Per comenar, prcticament tota la poesia trobadoresca va ser
escrita en llengua provenal. Trobadors francesos, italians i catalans van
escriure en provenal perqu en aquell moment havia passat a ser la llengua
de cultura a les corts dOccitnia.

Aviat entre els trobadors es van distingir tres tendncies
estilstiques:
a) El trobar lu, una poesia dexpressi senzilla, directa i emotiva que
van conrear Jaufr Rudel i Bernat de Ventadorn.
b) El trobar clus, difcil dentendre, dexpressi hermtica,
representat sobretot per Marcabr.
c) El trobar ric, una poesia ampullosa, molt carregada de figures
retriques, conreada per Arnaut Daniel.

!"#$ &'( )*+ ,-./0* 10.2+ 30425,-*+
1. La n|stor|ograf|a
1.1 Oo es ooo ctolco?
Els inicis de la literatura de cada llengua reflecteixen la necessitat
de la gent de recordar en la llengua prpia els fets ms importants de la
seva formaci com a poble. La fixaci dels fets considerats histrics rep el
17
nom dhistoriografia; les seves formes ms simples sn les crniques (prosa)
i les canons de gesta (vers, poesia pica).

A gaireb totes les societats primitives hi ha unes manifestacions
populars que glossen les gestes dels herois i les gestes ms importants de la
gent. Per aix no s estrany que les crniques recullin tamb aquestes
llegendes per fer ms verdica i documentada lexposici dels fets: la poesia
i la histria es confonen al moment dexplicar els orgens de cada societat.
Podem parlar de tres formes dhistoriografia primitiva:
Crniques cancelleresques
Poesia pica
Crniques amb elements pics i llegendaris
1.2 ls otlqeos Je lo blstotloqtoflo cotolooo
Va tenir orgens al monestir de Ripoll sota lhegemonia de labat Oliba.
El monestir de Ripoll va ser, des de la fundaci (final del segle X) i durant
dos segles, un centre de dues grans cultures de lpoca, la visigtica i la
grecoarbica.

La crnica llatina ms important de lpoca s el Gesta comitum
barchinonesium, escrita al scriptorium de Ripoll, que tracta dels fets
histrics de Catalunya des dels orgens fins al 1299.

2. Les uatre Grans Crn|ques
2.1 lo poeslo plco l lotlqeo Je les ctolpoes cotolooes
En catal es conservem quatre grans crniques, que constitueixen la
primera manifestaci important de lesperit de Catalunya en el camp
literari. A partir del segle XIII, al costat de les compilacions en llat de
caire erudit, es van comenar a escriure en catal unes crniques que
recullen fets histrics contemporanis a la seva escriptura. No es pot dir que
18
la historiografia llatina origins la catalana: sn dos corrents diferents i
parallels, per amb una finalitat patritica comuna.

En totes les literatures les manifestacions potiques han estat
anteriors a les manifestacions en prosa i la literatura catalana no ns una
excepci.

93 ;+%'13 5;123 1 -%' 2"B&1C7%'
En catal no shan conservat canons de gesta ni altres composicions
ms breus que explicaven notcies contempornies i que divulgaven els
joglars anomenats recontadors de noves, i ens movem, doncs, en el terreny
de la hiptesi: sembla que es poden distingir versos i tcniques de la poesia
pica enmig de les crniques catalanes que shan conservat, tot i que no
tenguin ja la forma de poesia: sn les anomenades prosificacions, i es
detecten sobretot per les assonncies repetides.

2.2 llbte Jels fets o ctolco Je Ioome l
D303 1 370+"
Cronolgicament, fins i tot anterior a lobra de Ramon Llull, la primera
crnica que es va escriure va ser la de Jaume I: sembla que la va redactar
entre el 1240 i 1274, per la versi que sen conserva prov duns manuscrits
del 1343 i del 1380.

2.J llbte Jel tel o lete o ctolco Je 8etoot uesclot.
D303 1 370+"
Aquesta crnica va ser escrita entre 1283 i el 1288. Segons Miquel
Coll i Alentorn, el nom de Desclot amaga el nom real de Bernat Escriv, un
personatge de la cort, potser amb un crrec administratiu, que procedia de
un lloc anomenat es Clot i que va morir el 1289, per no en sabem res ms,
19
perqu noms tenim la referncia de la primera lnia de la crnica: Ac
comena lo llibre quen Desclot dict e escriv...

6+&01&$70
Comena la crnica amb el matrimoni de Ramon Berenguer IV i
Peronella dArag, ascendia i descendia dAlfons I, el regnat de Pere I el
Catlic i sobretot, el regnat de Jaume I.

El nucli principal de lobra correspon al regnat de Pere el Gran daqu
el ttol-, breu per transcendental: aquest rei ns el protagonista i els
grans temes sn la intervenci dels reis de la Corona dArag a Itlia, la
invasi de Catalunya per part dels francesos i com el comte-rei lallibera.

2.4 ctolco Je komoo Mootooet
D303 1 370+"
Ramon Muntaner va nixer a lany 1265 i va participar a la conquista
de Menorca quan noms tenia 20 anys, desprs prengu part en la lluita
contra els francesos a Siclia. Va viure uns quants de anys a Mallorca i quan
es va retirar visqu a Valncia. All va redactar la crnica. Va acabar
redactant entre 1325-1328. Va morir e Eivissa l'any 1336.

>- ;"+@14%&213-1'.% 3 -3 E1'0B"13
Les glries que va aconseguir el Casal de Barcelona en temps de
Muntaner, tant en la guerra com en la pau, el cronista les interpreta com
una intervenci de la providncia. Aix t una explicaci que va molt lligada
amb les qestions poltiques del moment: en les lluites pel domini dels
territoris italians la Santa Seu va anar sistemticament contra Catalunya i
ho va fer sobretot amb larma ms especifica del seu poder, que era
lexcomuni.
2u

2.5 ctolco Je lete el cetlmools
F70+"
En Pere va regnar entre els anys 1336-1387. Durant aquest perode
va fomentar un intens moviment cultural i va ordenar l'arxiu reial i va crear
un cos de copistes i un altre de traductors. Aix comenar l'Humanisme.

Pere va promoure un intens moviment cultural que duia lempremta de
la seva personalitat i va ser un gran organitzador: va ordenar larxiu reial i
va crear un cos de copistes i un altre de traductors i s a travs daquestes
traduccions que es va introduir lHumanisme a la Corona dArag.

s la ms tardana de les crniques Redactada 1359-1372. No va ser
escrita pel rei sin per escrivans de la Cancelleria. Ell va crear un grup
delit.

?& "%1 1 7&3 ;3''18G -3 @%"1030 E1'0B"123
Per la passi ms gran de Pere III va ser la histria, entesa com a
lli per a prnceps i nobles i contrria a la tendncia de veure la realitat
deformada per la fantasia: va voler evocar la histria a travs de lestricte
testimoniatge dels documents oficials quan es tractava dels fets passats no
presenciats personalment.

Per aix Pere va promoure 3 obres histriques rellevants, una
d'histria universal, una altra sobre els seus antecessors i la ms
interessant, la crnica sobre el seu regnat.

21
Amb la redacci daquesta crnica, doncs, volia aconseguir dos
propsits: afermar la monarquia o sigui, prestigiar-la davant la burgesia i el
poble, i deixar una obra que justifics la seva actuaci com a rei.

2.6 uo coovl Je meotolltot
Cronolgicament, la crnica de Pere III s lltima de les quatre
grans crniques catalanes que es van escriure entre els segles XIII i XIV.
No hem doblidar que parallelament a la redacci daquestes crniques
encara hi havia trobadors que escrivien la seva obra en provenal, divulgada
per tot Europa, i escriptors com Ramon Llull, Arnau de Vilanova, Francesc
Eiximenis i Isabel de Villena molt compromesos amb la realitat religiosa del
moment.

Per al segle XIV una nova mentalitat, la del lHumanisme, va irrompre
a la realitat cultural catalana, i tota la literatura sen va fer ress.
Dissortadament, per lempresa historicoliterria iniciada per aquests
quatre cronistes no va tenir una continutat important durant el segle XV, i
realment ens sembla una llstima, perqu per molts documents que ens
nhagin quedat, el testimoni directe dun Joan I o dun Mart lHum sobre
els fets que van envoltar tota aquella poca hauria estat magnfic.

!"#$ &'( )*"+,)-./0 1" )$ 23,4$
!"# #%&"%# '((( ( '()
1. L||bre De Les 8st|es De kamon L|u||
1.1 poco
Llull (1232-1316) va escriure per demostrar la veritat del
cristianisme, que el port a estudiar llenges que no eren la seva. Va
escriure sobretot en llat i rab, i va inventar la combinatria. Va fer
22
evolucionar la llengua catalana des de la llengua trobadoresca fins al catal
medieval (ell incorpor la terminologia cientfica), de manera que
esdevindria model de prosa literria per als cronistes i fins a la prosa de la
Cancelleria ja fregant lHumanisme.
2. A|tres escr|ptors |mportants

2.1 ltoocesc lxlmeols

Francesc va nixer a Girona abans del 1327. Va anar a estudiar a les
universitats ms famoses d Europa i se va fer francisc. Va viure a Valncia
i va morir com a bisbe d Elna el 1409.
Eiximenis va defensar en les seves obres els valors cristians i es va
propasar explicar els fonaments del cristianisme. Fa servir recursos de
caire popular amb una prosa planera en contrasta amb la prosa llatinitzant
dels humanistas i de la Cancelleria. La gran obra d Eiximenis s una
enciclopdia del saber cristi i temes com la teologia , la moral i la poltica
sanomena Lo Cresti.

2.2 Aoselm 1otmeJo

Turmeda va nixer a Ciutat de Mallorca entre el 1352 i el 1355. Es va
convertir a lislam i va anar a viure a Tunis on va morir el 1423.

Anselm Turmeda s un reflex clar de la crisi de l Esglsia al segle
XIV. Va arribar a ser un personatge tan important que els reis de la Corona
dArag i el papa van intentar fer-lo al cristianisme.

El llibre de bons amonestaments s lobra ms coneguda dAnselm
Turmeda ja que es tracta dun conjunt de consells morals en vers, amb
2S
versos de rima fcil. Aquest llibre va tenir una gran difusi a les escoles de
lpoca.

2.J lsobel Je vllleoo

Va nixer a Valncia el 1430 i va ser monja i abadessa del convent de
la trinitat daquesta ciutat, va morir el 1490.

Isabel era una dona duna gran cultura i ella va escribir un llibre
anomenat vita christi, on narra la vida de Jesucris amb la finalitat de
fomentar la pietat de les monges del seu convent. Va ser escrit amb un
catal molt acurat.

Lautora t una veritable conscincia de feminitat en un ambient on
predominava la misognia, es la figura ms important de la literatura
catalana medieval, es considera com la primera dona que va escriure en
catal.
3. Una nova menta||tat: L'human|sme

J.1 uo mo poe coovlo. lo ctlsl Jel peosomeot meJlevol

Els segles XIII i XIV presenten una crisi de valors que anuncia la
cloenda duna estapa de la histria (lEdat Mitjana); es tracta de
lhumanisme un corrent ideolgic que inpregn una nova etapa histrica: El
renaixament. Lhumanisme va ser un canvi de filosofia en canvi el
renaixement va ser una etapa histrica. La literatura catalana se correa en
el reinaxament, per el renaixament es quan sinicia la decadencia a les
lletres catalanes.

24
El teocentrisme va quedant arraconat per una nova manera
denfrontar-se al mn i dentendre lantropocentrisme, que col.loca lsser
hum com a eix de totes les coses.
No ens trobam al davant dun pensament que nega lexistncia de Du, sin
al davant duna nova actitud.

J.2 ltllo. btessol Je lbomoolsme
A Itlia era ms fcil que enlloc superar la mentalitat medieval.
Lestructura feudal i la realitat social de la cavalleria no hi van tenir mai
arrelament. A les ciutats shi movia la classe que, a partir daleshores,
prengu les regnes del mn: La burgesia. Aquesta classe impos els seus
gustos i les seves inquietuds amb el seu racionalisme. Canvia la societat, els
diners eren importants.
J.J l tteceoto ltoll
Aquest canvi de mentalitat, cristallitz a Itlia al segle XIV i origin
el corrent que es coneix amb el nom dHumanisme. La literatura comena a
ser considerada una realitat artstica i amb un valor immens.

La invenci de la impremta va donar un fort impuls a la mentalitat,
que es va anar expandint per tot Europa i que va tenir la gran eclosi en el
moviment que va rebre el nom de Renaixement.

J.4 l Jolce stll ooovo

Dante va batejar aquesta nova manera de concebre la creaci potica
amb el qualificatiu de dolce stil nuovo , aplegant sota aquesta vel tots els
autors que feien poesia apartant de lestil trobadoresc.

D3&0% F-1$E1%"1 HIJKLMINJIO
2S
Considerat un dels ms grans literaris italians, va convertir la figura
de Beatriu en leix central de la seva obra. El conjunt de la seva producci
literria es pot dividir en tres apartats la seva obra potica, la doctrinal i la
Divina Comdia.

P"3&2%'2 *%0"3"23 HINQRMINSLO
Fill duna antiga famlia toscana exiliada a Aviny es va enamorar,
segons conta, duna allota, Laura, noms de veure-la a lEsglsia de Santa
Clara. Va ser la font de la seva inspiraci, inaugura la poesia intimista, en la
que explica lamor que sentia per ella i mostra el seu estat de tristesa i
considera desgraciat perqu no es correspongut.

Linfluencia de Petrarca es va concretar en el codi damor: els seus
imitadors converteixen lamant en presoner que pateix molt perqu ha estat
ferit amb una sageta.

T1+@3&&1 U+223221+ HININMINSLO
La seva obra darrera italiana, li Corbaccio, s una stira contra una
vdua que shavia burlat de lamor de lautor i constitueix una diatriba contra
les dones. Bernat Metge en va prendre passatges sencers per a Lo somni.

4. L'human|sme a |a corona d'Arag
4.1 coools JlottoJoccl
No deixa de sorprende que al final del segle XIV ja hi hagui
Humanisme a la Corona dArag, grasis als estrets contactes poltics amb
Itali i tamb per lestreta relaci amb la cort papal dAviny.

26
La influncia dels autors italians es manifesta noms en el camp de la
prosa; la poesia seguia encara els models trobadorescos.

93 23&2%--%"13 "%13-
Varen ser els cancellers i els escrivans els primers traductors
seriosos dobres clssiques al catal a partir dels textos originals. Ja que
eran parts dels funcionaris i dominaven tres llenges; el catal, laragons i
el llat.

Grcies al contacte amb Itlia, comenaren a redactar els seus
escrits imitant lelegncia duna prosa que els fascinava, amb una ampliaci
del perode sintctic, amb la utilitzaci freqent dhiprbatons i amb la
incorporaci de cultismes lxics. Aix crearen un estil depurat que es va
imposar com a model de llengua i va substituir el model lul.li.

93 2+"0 ;3;3- 4:F@1&V+
La influncia italiana a partir daquest canal va arribar per un autor
aragons, Juan Fernndez de Heredia, ambaixador de la cort papal i
traductor dobres dhistoriadors grecs.

*%0"3"23W D3&0% 1 ,+223221+
Petrarca va exercir una forta influncia en els primers humanistes
catalans; a partit de dobres que mostren lesperit de dubte que va
caracteritzar lactitud humanista. Lhumanisme entr amb contacte amb
Dante, de qui Petrarca havi rebut lnsia daconseguir la glria (lanhel dels
artistes del Reinaximent).


27
!"#$ &'( )$ *+",-$ ."), ,"/)", 0-1 - 01
1. Introducc|
1.1 ls coovls Je lo blsttlo
El final de ledat mitjana a Catalunya va ser un dels moments histrics
ms importants per al nostre pas. Pere III el Cerimonis, lautor de la
darrera de les crniques catalanes que es conserven, va tenir dos fill, Joan
I i Mart lHum, per tots dos van morir sense descendncia.

oetes Cu|tes
Aosls Motc
Va nixer a Valencia al 1397 en el si duna famlia de poetes i
cavallers. De jove es va dedicar a lactivitat militar i a lany 1425 es retir.
Desprs es dedic a escriv. Les seves poesies les utilitats com un
instrument de confessi i els seus poemes, que eren flexius, expressaven
les seves dubtes entre decidir-se per un amor carnal o espiritual. T un
llenguatge mancat i la seva poesia es difcil. Va morir a lany 1459.

Iooo kols Je cotello
Va nixer a Gandia al 1435 i era fill duna famlia noble. Va escriure
obres de tema religis per es ms conegut per les seves obres profanes en
poesia i en prosa.
Poesia: s bastant breu comparant-la amb la seva prosa. La seva poesia
representa la crisi de lesperit cavalleresc. Ell utilitza el decasllab
ausiasmarqui i les seves poesies tenien un to dintimitat. El tema principal
es lamor.
Prosa: Obra principal anomenada Tragdia de Caldesa que era el nom de la
dama a la que va amar. A part de aquesta obra, les dems son inspirades en
histories mitolgiques gregues, que tracten damors trgics. Una de les
millors Histria de Lender i Hero.
28
Lsco|a Sat|r|ca Va|enc|ana
Ioome kolq(1400-1478)
Va ser el pretensor daquesta corrent. Una nica
obra LEspill (1456) narra la vida del protagonista duna forma realista.

!"#$ &'! !" $%&'" "! '()!( *+
1. L|s or|gens de |a nove||a
1.1les ptlmetes oovelles
Lluci de Samsata va ser el primer en fer literatura per evadir-se,
presentada com a histria, a la seva obra les histories son veritables. Les
primeres obres estan escrites en grec, expliquen histries damor i
aventures, recorden un passat que creien ms gloris, sn les novelles
idealistes gregues, ens permet viure coses que no sn realitat. La
caracterstica principal sn la lluita entre els bons i els dolents, els bons sn
els protagonistes que sexposen < les pitjors desgracies causades pels
dolents.
2. La nove||a med|eva|
Les primeres mostres de ficci novellesca en llengua romnica sn
els romans francesos, recull una llegenda medieval de tradici bretona: el
rei Arts i els cavallers de la Taula Rodona.
Aquestes novelles de cavallers i la novella idealista grega es van
fondre en una, la novella bizantina, relacionades amb la literatura rab,
contes i novelles breus amb caracterstiques especials: herois duna gran
bellesa fsica empesos a la fatalitat per culpa de la mgia i dels genis
malignes, en un ambient de luxe, sensualitat i seducci.
3. La f|cc| en prosa en cata|
J.1 l oolxemeot Je lo flccl lltettlo eo cotol seqle xv
El naixement de la prosa de ficci en catal i amb plena conscincia
artstica va ser al segle XV. El tret principal que caracteritza tota la ficci
29
novellesca del final del segle XIV i XV s influenciada per lhumanisme: el
gust per la prosa llatinitzant, ls d elements mitolgics i una revisi de
lamor corts. El mn interior dels protagonistes s el centre de la histria,
i lacci afecta aquest mn interior i el fa canviar. Neixen els personatges
rodons, no lineals, sn humans per primer cop, es semblen a els de la
realitat.

J.2 les lleqeoJes tellqloses l lo oottotlvo motol
Sn un gnere de procedncia popular, per el que sn annims. Hi ha
dos tipus: Llegendes religioses, difoses oralment, sn vides de sants,
colleccions de miracles i narracions sobre la vida de Crist, amb un inters
narratiu important. Novelles exemplars, estan present a totes les
literatures romniques, no sn religioses, sin narracions curtes que
proposen un exemple moral: lhumiliat, el perd, lhonra, ...

J.J les oovelles seotlmeotols.
Narracions allegorico-sentimentals: versions diferents dun mateix
problema amors que es resol per mitja duna allegoria. La ms repetida s
la de la Cort de Venus o del du Amor , on es debaten temes amorosos per
trobar-ne la soluci. Dues tcniques:
Cartes damor en prosa per explicar els dubtes amorosos.
Noves rimades expliques la histria i introdueixen les cartes
Sn un pont entre el mn medieval i el mn modern. Tirant lo Blanc ser
qui confirmar aquest canvi de mentalitat.

J.4 lllbtes Je covolletlo
Llegenda artrica: hi ha un ideal cavalleresc, es caracteritza pels
elements meravellosos i inversemblants, situa la acci en terres llunyanes i
extiques en un temps intemporal.
Su

J.5 Novelles covolletespoes
Tracten el mite del rei Artric per sense elements meravellosos: els
protagonistes sn forts i valents, per dins la mesura humana, el lloc on
passa lacci sn localitzables i el temps s una poca immediata a la que es
van escriure.
4. La n|str|a De Iacob ka|ab|n
s una novella dautor annim basada en uns fets i en uns personatges
reials, on hi ha elements de la novella cavalleresca i la sentimental. s una
histria damor, de tema oriental.

La contextualitzaci es real, per la histria no, fa una refosa entre
la histria reial i la ficci. s una novella daventures amoroses que
comparteix caracterstiques amb Curial e Gelfa i Tirant lo Blanc.
En aquesta histria shan canviat els paper, els bons sn els turcs i els
dolents els cristians. El pblic occidental sidentifica amb el protagonista
oriental, en aquell temps els occidentals estaven enfrontats amb els
oriental, s molt important perqu lautor aconsegueix que el lector
sidentifiqui amb lenemic, ho aconsegueix atribuint-li totes les
caracterstiques del bon cristi al cavaller oriental. Lestil es planer, molt
simple a lhora de descriure fets importants.

S. L| Cur|a| L Ge|fa
s una novella annima, potser la va escriure un notari vinculat a la
cort. s una novella total: cavalleresca, sentimental, daventures, moresca i
psicolgica.

5.1 sttoctoto l otqomeot
S1
!"#$%& (%#)&%
Comena presentant a Curial , que entra al servei dun senyor molt ric.
Desprs duns quants anys atreu latenci de la germana del marqus, la
Gelfa, una allota de quinze anys que li dona diners perqu arribi a ser un
cavaller digne del seu amor. Curial senamora de la filla de la duquessa, per
t que ser fidel a Gelfa i la deixa.
!"#$%& *&+,-
La Gelfa dona una altra oportunitat a Curial, per li posa una donzella
, Festa perqu li vigili. Martchen a Mel, lluiten contra els cavallers del rei
de Frana i guanyen. Gelfa es dona conta de que Curial segueix estimant a
la filla de la duquessa i deixa de donar-li diners.
!"#$%& .&%/&%
El venen a un cavaller de Tunis, on conec a la filla del Frare, qui
senamora de Curial. Ella li diu que el seu pare t un gran tresor. El busca i
amb ell torna a Montferrat en busca de la Gelfa. Considerat el millor
cavaller , li fan demanar un desig i ell rega que tothom cridi merc perqu
la Gelfa el perdoni. La novella acaba amb la celebraci de les noces de
Pars.

5.2 les Jooes. el motot Je loccl.
La Gelfa s un personatge que no evoluciona, per permet que Curial
comenci la seva vida cavalleresca, sense la Gelfa hauria estat un no ning.
Una altra important s Laquesis, provoca la gelosia i el menyspreu envers ell.
La ms sensual i decisiva de la novella s Cmar, hi podem veure la
influencia de la sensualitat dels contes de Les mil i una nits.

5.J uoo meotolltot o covoll Je Joes lJeoloqles.
Es ficci amb petits elements amb una base real. Tot el que passa a
Curial no saparta de la lgica, i quan ho fa s justificat com a somni, visi o
S2
tcnica literria. Esta influenciada per la tradici clssica i per la tradici
catalana de Llull. s una obra ideolgica molt medieval, la relaci amorosa
entre Curial i Gelfa s un reflex de lamor corts trobadoresc.
6. 1|rant Lo 8|anc
Considerada una de les millors novelles que shan escrit mai. Va ser
escrita per Joan Martorell i Martin Joan de Galba. Es veuen diferencies
entre una part i laltra de Tirant, aix que hi ha dues mans, per no se sap
molt b com va passar dun a laltre. Joan Martorell va nixer a Gandia a
lany 1413 o 1414, fill duna famlia de la noblesa mitjana valenciana. s el
model de cavaller renaixentista, volia ser perfecte quan lpoca de la
cavalleria ja estava en crisis. No es va casar ni va tenir mai fills, va morir a
lany 1468.

6.1 les oveototes Jel mlllot covollet Jel mo.
Amb plena consciencia descriptor, ens dona una data de composici: 2
de gener de 1460. Es divideix en quatre-cents vuitanta-set captols. Als
trenta nou primers el protagonista s Guillem de Varoic, un cavaller que ha
salvat tota Anglaterra de latac del rei de la Gran Canria. Es la base duna
prosificaci francesa que Martorell va descobrir quan era a Anglaterra,
esta lligat amb la matria de Bretanya. Al captol trenta vuit Guillem esta
llegint a la seva ermita quan passa un gentilhome bret en Tirant. Amb
aix ens dona sa magnitud de la complexitat del argument de Tirant.

Tirant sen va a Anglaterra, aquesta part es contada per flashbacks,
el relat acaba dient que Tirant ha esta proclamat el millor cavaller. Desprs
sen va a Siclia i a Rodes per defensar les terres cristianes de la invasi
dels musulmans i dels genovesos. A Siclia passa la primera histria
sentimental. Tirant coneix a la princesa Carmesina i senamora. Hi ha ms
SS
histries sentimentals, Tirant obt moltes victries, torna a Constantinoble,
es casa amb Carmesina, al poc temps mor de pulmonia i Carmesina mor de
tristesa.

6.2 uo teflex Jel coovl Je meotolltot
s el model perfecte de novella total. Martorell excelleix en la
descripci de batalles, guerres, costums socials, relacions sentimentals,
evoluci psicolgica dels personatges. s el millor cavaller grcies a les
idees de bon estrateg. Les batalles sn ms reals i sense exageracions. En
les histries damor dona una visi de les relacions sentimentals molt
diferent, amb una mentalitat molt oberta, prpia de la burgesia. Els
personatges sn molt humans i sincers. El protagonista no sen escapa del to
irnic, ja que s la manera dhumanitzar-lo.