1

APUNTS DE

TREBALL SOCIAL

COMUNITARI


















Ferran Corts Izquierdo
Juliol de 2007

2

En aquest document recullo la sistematitzaci dels continguts de
lassignatura Treball Social Comunitari que simparteix a
lEnsenyament de Treball Social de la Universitat de Barcelona que
vaig elaborar el Juliol de 2007 per a presentar-me a una plaa de
professor contractat permanent daquesta universitat.

Cal destacar que aquest document no hagus estat possible sense el
mestratge i la col.laboraci del meu company dassignatura Manel
Barbero.

3

1era PART: CONTEXT SOCIAL,
ORGANITZATIU I PROFESSIONAL DE LES
PRCTIQUES ACTUALS DEL TREBALL
COMUNITARI



Per entendre les prctiques actuals de treball comunitari i poder
contribuir a lextensi i millora daquest tipus dintervenci social,
tamb s necessari situar, en primer lloc, la gnesi daquesta
disciplina en un moment dimportants canvis socials produts a finals
del segle XIX pels efectes de la revoluci industrial, els moviments
socials obrers, la lluita pels drets de les dones, etc. En segon lloc,
podrem constatar que tamb els temps actuals sn moments de grans
canvis i que el treball comunitari pot contribuir a la promoci i
consolidaci de noves formes dorganitzaci social que permetin
afrontar els reptes socials actuals. En tercer lloc s tamb important
situar als actors que han de protagonitzar aquests processos
dorganitzaci comunitria que podem impulsar els treballadors
socials. En quart lloc cal fer un diagnstic de les prctiques actuals del
treball comunitari per poder analitzar les necessitats formatives que t
aquest sector del mercat laboral.


Captol 1. Evoluci histrica del treball social comunitari :
Captol 2. Canvis socials en els darrers anys que justifiquen la
necessitat de promoure la democrcia participativa i el treball
comunitari
Captol 3. Caracterstiques dels diversos actors socials presents a la
comunitat
Captol 4. Una mirada general a les experincies de desenvolupament
comunitari dels darrers 10 anys

4

Captol 1. Evoluci histrica del treball social
comunitari :

Per a una millor comprensi de la naturalesa del Treball
Comunitari, proposem fer un recorregut histric a travs del qual
incorporem les diferents contribucions filosfiques, teriques i
prctiques que han ajudat a la seva configuraci seguint lesquema
que proposen Lillo i Rossell (2001).

1. Antecedents al treball comunitari:

Cal situar els antecedents del treball comunitari en la emergncia de
moviments socials que plantejaven propostes per a reformar la
societat.

1.1. Els pobles cooperadors de Robert Owen.

R. Owen (1771-1858), mxima figura del socialisme utpic, tenia
la convicci que les condicions ambientals, lentorn social de lindividu,
configuraven el seu carcter i per aix calia transformar el seu medi
ambient per a posar-lo al servei de les persones. Per a posar en
prctica les seves idees va intentar construir nous pobles de
cooperadors (en els que shi va implicar personalment), en
contraposici a les ciutats fabrils dels capitalistes privats.
Esperava que dintre de les comunitats owenites es desenvoluparia
inevitablement un sentit de comunitat de propsits, de germandat i
dobligacions mtues, que saniria estenent, de tal manera que
aquestes comunitats acabarien substituint la competncia capitalista,
considerada per Owen com la causa radical del desacord i de
lenfonsament de la comunitat. Malgrat que les seves experincies no
van tenir xit, les seves idees van tenir fora influncia en les naixent
5
organitzacions sindicals i en sorgiment del moviment cooperativista
britnic.

1.2. El moviment dels settlement (assentaments)

El primer settlement (assentament) fou fundat per un capell,
Barnett i la seva esposa, a un barri marginal de Londres. Es tractava
dun establiment o centre residencial (tamb es pot traduir com
assentament), on joves graduats a Oxford i Cambidge poguessin
viure en comunitat i dedicar els millors anys de la seva vida a conviure
amb els desheretats del barri i a millorar la seva situaci material,
cultural i moral.
Aquest establiment, doncs, estava destinat a leducaci i el
desenvolupament cultural dels pobres, per tamb permetia que
persones benestants (els voluntaris) prenguessin conscincia de les
condicions de vida dels pobres i de la necessitat urgent de promoure
reformes socials. Al principi, actuaven intervenint en cada cas
individualment (com feien les visitadores de la C.O.S) per de seguida
es van adonar que es podia reforar ms a la persona en un entorn
grupal, on pogus compartir un objectiu com i el treball cooperatiu.
Aquesta experincia tamb es va traslladar a EEUU de la m de
Jane Adams que va fundar el Hull House a Xicago el 1889. Com als
assentaments anglesos, les treballadores socials vivien i treballaven
entre la gent pobre a la que consideraven els seus vens. Era
important reduir la distncia social entre el que ajudava i els que
necessitaven ajuda. Les activitats de Hull House abastaven el servei
social personal, el treball amb grups i amb el venat, principalment
amb activitats educatives i doci (classes de musica, esport,
exposicions, etc), millores urbanstiques i en lhabitatge el treball del
canvi estructural en la forma de reformes socials (millora de les
condicions laboral, lluita contra lexplotaci infantil, tribunals juvenils).
6
Adams i el moviment de lAssentament van defensar la idea de
que els problemes socials eren generats per les condicions de la
societat i no tenien res que veure amb la personalitat de lindividu.
Adems, es considerava que el treball del canvi social shavia de basar
en el coneixement cientfic de les condicions estructurals que generen
els problemes socials Per aix van estudiar amb el suport de la
Universitat de Xicago temes com les conseqncies socials de la
urbanitzaci, els estils de vida socioculturals dels immigrants i els
factors econmics que afectaven la seva comunitat. La seva principal
obra Hull House Maps and Papers marca el naixement intellectual
de lEscola de Sociologia de Xicago. (Soidan, 2003)
Els principis bsics del treball comunitari troben en Jane Adams i
en el moviment de lAssentament, entre altres, la seva forma
dexpressi. Els supsits bsics daquest plantejament estan
subjacents en el fet que els problemes socials sn generats en primer
lloc en la societat degut a les seves condicions estructurals. El treball
del canvi ha danar, doncs, dirigit a conixer i intervenir sobre
aquestes condicions socials.
Les persones que senfronten als problemes socials estan
fonamentalment capacitades per fer alguna cosa per a millorar la
situaci per sovint necessiten recolzament en els diferents moment
del procs de canvi. Aquest suport el proporcionaven aquestes
pioneres del treball comunitari que van comenar a desenvolupar
algunes prctiques professionals pel canvi. Encara que la
sistematitzaci de models i mtodes professionals va haver desperar
una mica ms, cap als anys 30 del segle XX, amb autors com Steiner.

1.3. Els Consells de benestar de la Comunitat

Aquests Consells es van entendr a algunes ciutats dEUA (Pittsburg,
Milwaukee, St. Louis, Cincinnati, Xicago, etc) a partir de 1908. Els
seus objectius eren la coordinaci de les activitats de benestar social i
7
la cooperaci entre les agncies socials pbliques i privades, la
elevaci i el manteniment de nivells de servei, el desenvolupament del
liderat de la comunitat en la promoci de la salut i dels benestar i la
planificaci social

2. La consolidaci de lorganitzaci comunitria i el
desenvolupament comunitari com a mtode
dintervenci social.


Durant els anys 30, a EUA, amb una base dexperincies
prvies, es fan avanos importants en la sistematitzaci terica de
lorganitzaci comunitria de la m dautors com Robert P. Lane i
J.F. Steiner que defineix el mtode dorganitzaci de la comunitat
com una manera organitzada de treballar que tendeix a resoldre els
conflictes i a crear les possibilitats dun progrs consistent, ajudant a
lajust social de la comunitat conforme canviaven les condicions
existents. Tal com recull Sancho (2005), Steiner (1930)
1
dna
compte duna certa efervescncia de lorganitzaci comunitria durant
aquests anys a EEUU:

La comunitat sha convertit en un terme per a conjugar, i
lorganitzaci comunitria ha guanyat reconeixement com un element
essencial per a redondejar qualsevol programa de millora social i
cvica que es preui. Alguns centres socials intenten estendre la seva
influncia convertint-se en centres comunitaris. Algunes federacions
dagncies socials assumeixen el ms eufnic nom de consells
comunitaris. Les mquines de financiaci dagncies socials guanyen
prestigi i enforteixen la seva capacitat de recerca de fons rebatejant-
los com comunitries. Estudis socials es retitulen com estudis
comunitaris sense quasi canvis tcnics o de contingut. A mesura que
lorganitzaci comunitria es va aposentant com a disciplina, els seus

1
Steiner,J. (1930) Communiyy Organizations:Myth or Reality. Social Forces. Vol. 8 N 3
8
objectius es van confonent cada vegada ms pels esforos de
diferents agncies per a que es visualitzin els seus programes dintre
dels objectius del moviment comunitari

A mitjans de la dcada dels cinquanta, les NNUU comenta a
promoure programes de desenvolupament comunitari de carcter
nacional a sia i frica que suposen la creaci i limpuls de centres
educatius, promoci dindstries rurals, foment del cooperativisme,
extensi agrcola i sanejament rural. El 1956, un grup dexperts de les
NNUU sistematitzen totes aquestes experincies en el document
Desenvolupament de la comunitat i serveis connexes en el que es
dona la primera definici oficial del desenvolupament de la comunitat
com aquells processos en els que els esforos duna poblaci es
sumen als del seu govern per a millorar les condicions econmiques,
socials i culturals de les comunitats, integrar aquestes en la vida del
pas i permetrels contribuir plenament al progrs nacional


3. La introducci del treball comunitari a Espaa

Durant el franquisme, les condicions poltiques feien molt difcil
limpuls dexperincies de desenvolupament comunitari. En els anys
seixanta arriben les idees sobre el desenvolupament de la comunitat
de les NNUU i alguns sectors sinteressen per aquestes idees i alguns
programes de Caritas incorporen tmidament aquests plantejaments.
A finals dels seixanta, grcies a activitats de formaci dexperts com
Marco Marcissin simpulsen projectes datenci comunitria en els
barris de Barcelona, que sobretot sestenen per Espanya durant la
dcada dels setanta en un context desperana i de canvi socio-poltic.
Aquest van ser uns moments en els que els treballadors socials
(normalment contractats per Caritas) treballaven en els barris
conjuntament amb els lders venals, sindicals, poltics, capellans
9
progrs, cristians de base, etc per tal dassolir la democrcia i, ms
concretament, uns serveis de benestar inexistents (transport, serveis
socials, ambulatoris de salut, etc.).
A partir dels anys vuitanta, hi ha una expansi i consolidaci de la
professi del treball social en parallel a la implementaci del sistema
de benestar pblic i, ms concretament, el sistema de serveis socials.
Les prctiques de la major part dels treballadors socials, per,
desenvolupen prctiques de treball individual i familiar, deixant de
banda el treball comunitari. Aix s degut a varis factors:

La consolidaci duna estructura organitzativa dels serveis socials
burocratitzada que fomenta la gesti administrada dels problemes
socials.
Predomini al mn professional i acadmic duna comprensi del
treball social que focalitza la responsabilitat dels problemes socials
en els individus que la pateixen.
Prdua del dinamisme de la vida associativa en els barris



10
Captol 2. Canvis socials que justifiquen la
necessitat de promoure el treball comunitari


La nostra realitat social es troba en un accelerat procs de canvi que
ens demana noves formes de fer poltica, noves estratgies
dintervenci social i nous posicionaments ciutadans. Veiem, a grans
trets, alguns daquests canvis socials que ens serveixen per justificar
la necessitat de promoure la democrcia participativa i el treball
comunitari.

1. La reconfiguraci de lEstat del Benestar:

El fet clau s que lEstat Protector havia funcionat pressuposant
un model socio-econmic de plena ocupaci, de demanda social
moderada i creixement econmic que generava excedents. La crisi
econmica (1973-1985) va desmentir aquests supsits.
La necessitat de redefinir lEstat de Benestar tamb es sustenta en
la convicci de la ineficcia de la poltica social no noms per no
reduir substancialment les situacions de major necessitat social sin
fins i tot per distribuir la renda de manera favorable a les classes
mitges i mitges-altes (efecte Mateo). Els Serveis socials en sentit
ampli actuen de manera sectorial i parcellada, i no es planifica a
mig i llarg termini. LEstat assistencial es limita a fer front com pot a
lincrement de demandes socials atenent noms les demandes
immediates i individuals i gestionant de manera cada vegada ms
burocrtica prestacions redudes i buides de contingut cientfic. Sense
possibilitat datendre (Marchioni, 2003):

Les demandes collectives
Intervenir sobre les causes de les demandes
Manca de temps, espai i rgans de coordinaci i dintervenci
compartida
11
Manca dintervencions preventives
Enorme dificultat per a implicar correctament a la poblaci en
processos educatius i participatius, absolutament necessaris per
invertir tendncies negatives i per a assolir resultats
permanents.

En aquest context ja fa anys que es va gestant un cert canvi de
lEstat del Benestar al que sanomena Societat del Benestar.
Aix es concreta en un procs paulatiu de desestatalitzaci de la
provisi del benestar social que suposa una cert trasps daquestes
responsabilitats al mercat, la famlia i la comunitat (Adelantado, 1999)


2. Lemergncia de noves formes de govern: la
governana

Avui sentn la convicci per part dalguns sectors de lesquerra i
del comunitarisme lliberal de que el model democrtic representatiu
exclou el potencial participatiu de la poblaci, que podria contribuir a
una major qualitat, eficincia i legitimaci de les poltiques pbliques,
aix com una major articulaci entre ciutadania i societat poltica.
La crisi del model de govern tradicional afavoreix lemergncia
de noves formes de govern ms flexibles i preocupades per la
participaci dels actors socials implicats en una situaci social
determinada: governana i xarxes participatives
La governana, o govern en xarxa, que (sobretot en les seves
dimensions participativa i de proximitat) emergeix com un nou
paradigma de regulaci collectiva alternatiu tant al govern tradicional
com al mercat, reflecteix una adaptaci operativa i normativa de les
formes de govern per fer front duna manera ms efica i democrtica
als nous elements de complexitat social. Veiem el nucli conceptual
daquest nou paradigma (Gom, R., 2002):
12

La governana implica el reconeixement, lacceptaci i la
integraci de la complexitat com un element intrnsec al poder
poltic. Aquesta complexitat est motivada, en primer lloc, per
la diversitat implcita de mltiples actors amb recursos
necessaris que, a ms, incorporen una multiplicitat de valors,
objectius i preferncies al procs poltic; en segon lloc, per la
incertesa que provoca el canvi permanent, lerosi de les
certeses cognitives i la inestabilitat del coneixement. Governar
ha de ser concebut com un procs daprenentatge social en el
qual molts actors aporten els seus coneixements, les seves
prpies percepcions de la realitat, i intenten arribar a definicions
compartides dels problemes.
La governana implica un sistema de govern a travs de la
participaci dactors diversos dins el marc de xarxes plurals. Per
a construir aquestes xarxes cal superar la triple dinmica de
fragmentaci de responsabilitats i capacitats de govern:
govern multimbit (tenint en compte diferents mbits
institucionals comparteixen moltes rees competencials),
tranversalitat com a sistema organitzatiu del sector pblic que
interrelaciona diferents rees temtiques, departaments i
organitzacions pbliques en el marc de projectes compartits, i
participaci social, per incorporar a la societat civil a les
tasques de govern.
La governana comporta una nova posici dels poders
pblics en els processos de govern, ladopci de nous rols i la
utilitzaci de nous instruments de govern

En definitiva, el concepte de governana apunta cap a la creaci
duna estructura o dun ordre que no pot ser imposat externament
sin que s el resultat de la interacci entre la multiplicitat
dactors que participen en el govern i que sn influenciables
13
mtuament. Lantic paradigma segons el qual les capacitats de govern
eren dels poders pblics i les necessitats, de la societat, actualment es
veu desbordat per una nova realitat en la qual les necessitats i les
capacitats de govern es dilueixen tant en lesfera pblica com en la
privada.
En aquest escenari el concepte dautoritat no est tant lligat a la
capacitat dimposar decisions i regular el comportament, des de dalt,
de la resta dactors, sin a la capacitat dinfluncia i de liderat sobre el
conjunt de la xarxa, de crear els marcs necessaris per a lintercanvi i
la cooperaci entre actors diversos, de convncer el conjunt dactors
dels beneficis collectius que es deriven de la participaci en la xarxa i
doferir els incentius necessaris perqu shi impliquin.

3. Creixement important del lassociacionisme

Durant les dues darreres dcades del segle XX sha produt un gir
histric en lassociacionisme espanyol, que es plasma tant en la
creaci dassociacions i en la participaci associativa, com en la seva
institucionalitzaci en la vida pblica (lleis de voluntariat,
dassociacions, etc.). Davant daquest fet es plantegen diferents
interpretacions o discursos (Ario,A, 2004):

- Lhoritz utpic: Es parla duna nova era de la participaci i
profunditzaci de la democrcia. Sostenen que, en un context
de crisis del sistema de representaci partitocrtica (partits
poltics, sindicats, associacions de vens, crtica de la burocrcia,
etc.), aquest creixement associatiu expressaria una recerca
dalternatives al desencant i lapatia poltiques, mitjanant
formes de participaci no convencional. En els moviments i
associacions renaixeria una ciutadania poltica activa.
- Perspectiva critica en defensa de la producci pblica del
benestar: que veu una relaci sospitosa entre lascens de
14
lassociacionisme i la crisis de lEstat del Benestar. El discurs
voluntarista, laltruisme ingenu dalgunes persones i la ideologia
neocomunitarista, serviran de coortada pel desmentalament de
lEstat del Benestar, amb les conseqncies que daix es
deriven: la precaritzaci de serveis, la generaci deconomies
subtarranees o leliminaci de llocs de treball.
- Perspectiva integrada: en el creixement de lassociacionisme
es posa de manifest la creixent institucionalitzaci junt a i
complementari a lEstat i al Mercat. El benestar t cada vegada
una producci ms plural i la contraposici entre una esfera
pblica i una privada no s suficient, existeix un tercer espai
definit pel rebuig tant de la lgica mercantil com de la lgica
impersonal, burocrtica i opaca que satribueix a lEstat. El
tercer sector seria lespai propi de la societat civil, on es cultiva
el capital social que dna fortalesa a una societat.

Avui, les associacions afavoreixen una certa tendncia a
lorganitzaci social (plataformes, coordinadores,etc), la demanda
despais de participaci ciutadana (consells, foros, etc.), la presncia
duna creixent impregnaci del vocabulari associatiu amb motius de
solidaritat i responsabilitat comunitria (una sociabilitat compassiva),
la vitalitat dun sentit de lautonomia i de la crtica poltica i tenen una
certa influncia en la transformaci de les preferncies dels individus.
Per hem de tenir en compte que aquest mn associatiu es molt
heterogeni i es troba internament fragmentat i atomitzat. Aix fa que
sigui dubts poder parlar de 3er sector perqu no t suficient
articulaci i coherncia. Adems la pluralitat de motius dels associats,
lescassa participaci interna i labsncia de projecte poltic en moltes
entitats fa difcilment imaginable el mn associatiu en la seva totalitat
com una alternativa a la participaci poltica clssica.
Sense una mobilitzaci de la ciutadania i lacci de lestat qualsevol
intent de millora de la satisfacci de les necessitats de la majoria de
15
les persones es topar amb lhostilitat dels interessos dels poders
econmics que defensen objectius sectorials. Ja que normalment
tindran el poder suficient com per frenar les poltiques progressistes,
el poder de lestat ha de ser utilitzat per combatre-les. Per aix no
passar sense la mobilitzaci efectiva dels moviments socials dintre de
la societat civil. (Zubero, 1996)


4. Crisi de les institucions tradicionals i creixement de
lindividualisme negatiu:

Tot el conjunt de la vida social s atrevessat per una espcies de
desinstitucionalitzaci entesa com una desvinculaci respecte
els marcs objectius que estructuraven la vida dels subjectes: la
famlia, el treball, lhabitat i la comunitat religiosa, entre altres.
Les transformacions del model familiar, la precarietet i la mobilitat
laboral, la deslocalitzaci i dispersi de les activitats de la vida
quotidiana i la disminuci del paper aglutinador de la esglsia, han fet
entrar en crisis els mecanismes articuladors convencionals, quan
encara no shan ests els nous models didentitat collectiva i cohesi
social que estem experimentant a travs del treball comunitari.
En la nostra societat predomina la concepci econmica del ser
hum que el considera com una persona egoista que persegueix el seu
propi inters, quedant excls qualsevol comportament altruista.
Aquest tipus denfoc, dominant a lhora danalitzar el comportament
individual, reb el nom de elecci racional: Es considera que una
persona s racional si elegeix aquelles accions que maximitxen el seu
inters privat. Aix es justifiquen determinades formes de vida,
convertint-se en normals. Els individus aprenem aix que tota acci
centrada en un mateix s natural i, en canvi, no ho s el procedir
altruista. El nostre sistema de vida, doncs, ha entronitzat els principis
de la competncia i de legoisme, considerant que aquests sn els que
garanteixen els bons resultats individuals i socials. El problema s que
16
sn aquests mateixos principis els que poden portar-nos a la
catstrofe, ja que aquesta persona purament econmica resulta ser a
la prctica un imbcil social (ho podem veure amb lexemple del
medi ambient).
La lgica de la competncia i de legoisme est, de fet,
fomentant els comportaments segons el model del gorra analitzat
per Olson: quan una persona compti amb la possibilitat de beneficiar-
se de lacci collectiva dels dems sense assumir els costos derivats
de la seva prpia participaci en la mateixa, ho far. En qualsevol cas
ens trobem en que els interessos individuals poden fer fracassar
lacci com. Llavors podem parlar duna situaci dirresponsabilitat
moral generalitzada, duna autntica parlisis moral. El
desenvolupament de la nostra capacitat cientfica, tcnica i econmica
no ha anat acompanyada amb el desenvolupament de la nostra
capacitat moral (Zubero, 1996)


5. Augment de la vulnerabilitat de les classes
populars

Laugment de la vulnerabilitat de les classes populars s un efecte de
la caiguda de la condici salarial (el contracte indefinit perd la seva
hegemonia). La desocupaci i la precarietat laboral sinscriuen en la
dinmica actual de la modernitzaci. Per tamb cal destacar altres
processos parallels:

Creixement espectacular de la immigraci econmica al nostre
pas. En 7-8 anys passem del 2 al 14 % (?) de poblaci.
Envelliment de la poblaci (ms del 16 % de la poblaci ms de
65 anys)
Canvis a les famlies i increment llars monoparentals (canvis en
latenci dels menors i dels vells)
17
Avanos mdics: ms supervivncia de persones amb greus
afeccions.
Augment dels accidents de trfic
Noves formes denfermetat (Sida, alzeheimer,)
Increment toxicomanies










18
Captol 3. Caracterstiques dels diversos actors
socials presents a la comunitat


Per anar delimitant els condicionants de la tasca dorganitzaci
comunitria tamb cal identificar les caracterstiques dels actors
socials que participen en aquests processos aix com el paper que
desenvolupen en aquests en funci de lamplitud i/o complexitat del
procs comunitari (Corts i Llobet, 2006)


1. Els poltics

En general, per especialment en els processos de
desenvolupament local, podem afirmar que la implicaci dels
representants poltics per limpuls del treball comunitari sempre s
necessria en la mesura que laposta del treball comunitari ha de
partir de la convicci de la necessitat de promocionar una democrcia
participativa que no exclogui el potencial participatiu dels
professionals i de la poblaci. Tenint en compte que una major
articulaci entre ciutadania, professionals i poltics podria contribuir a
una major qualitat, eficincia i legitimaci de les poltiques pbliques.
Sense entrar a fons en la complexitat que comporta
desenvolupar en la prctica aquesta nova manera de fer poltica (que
hem anomenat governana en el tema anterior), ens interessa
destacar que per a que aquest canvi de poltiques sigui possible es
tenen que finanar i recolzar accions professionals que impulsin
processos dorganitzaci comunitria i construir els instruments i
canals que afavoreixin el dret a la participaci ciutadana.




19
2. Els responsables organitzatius.

Per a poder construir una relaci de confiana entre els
professionals i els poltics, i abordar amb xit el replantejament de la
intervenci social s clan el paper dels responsables organitzatius per
utilitzar i transmetre la informaci de forma assertiva, aix com
explicar i justificar les decisions de lequip als crrecs de
comandament (tcnics i poltics). Aquesta confiana tamb li permetr
tenir cert marge de maniobra per a reorganitzar el servei per a que els
treballadors socials i educadors socials puguin comptabilitzar latenci
individual i familiar amb el treball comunitari i per a mobilitzar els
recursos necessaris per a fer viables els projectes de
desenvolupament comunitari.



3. Els professionals


Ens darrers anys (primera dcada del s.XXI), sha anat
consolidant la tendncia dincorporar nous professionals amb formaci
universitria en cincies socials i humanes amb lencrrec dassumir
lorganitzaci i dinamitzaci del procs comunitari
2
. Per estem
convenuts que si es vol avanar de manera sostenible en la millora
del benestar dun collectiu i/o territori des duna perspectiva
comunitria tamb sha de comptar amb els diferents
professionals/funcionaris que estan intervenint en la comunitat
reconeixent el seu saber tcnico-cientfic i els seus coneixements
entorn a les situacions socials problemtiques que es volen millorar
(Marchioni, 1999)


2
Daquesta manera sembla que savana en una certa tendncia especialitzadora,
encara que lluny de pasos com Inglaterra on el Treball Comunitari s una professi
reconeguda que demanda formaci especfica.
20
Per a poder incorporar aquests professionals en els processos
comunitaris s imprescindible abordar un canvi organitzatiu de les
burocrcies pbliques que permeti i fomenti una remodelaci dun
sistema de benestar pensat per la tasca assistencial i/o gesti
administrada dels problemes socials. Aix implica qestions com el
reconeixement explcit del treball comunitari, lespecificaci dun
temps per a dur-lo a terme, la formaci dels professionals, etc., per
sense oblidar que tamb sn imprescindibles la motivaci i esfor dels
propis professionals per a replantejar la seva tasca (Corts, Alemany,
LLobet i Ainsa, 2004)
3
.


4. Els ciutadans organitzats.

Daltra banda, s imprescindible comptar amb la implicaci de
les associacions, entitats i grups que van des de les xarxes
comunitries dautoajuda fins a les entitats de gesti de serveis o els
grups de pressi, ja que sn el punt de partida clan en un procs
dorganitzaci comunitria, en la mesura que indiquen la capacitat que
una comunitat ha tingut dauto-organitzar-se fins aquell moment i
tenint en compte que tamb tenen una responsabilitat (creixent) en la
provisi del benestar.
Haurem de distingir entre diferents tipus de ciutadans:

4.1. Els interlocutors habituals/instituts de ladministraci
pblica:

Associacions de Vens i associacions de comerciants. Les
associacions de vens van tenir un paper important durant la transici
poltica, especialment en els barris populars. Desde llavors juguen un

3
Como hemos podido constatar n la experiencia de investigaccin que hemos
desarrollado conjuntamente con 3 equipos de servicios sociales de atencin
primaria y que relatamos en este captulo.
21
paper de representaci dels interessos venals, malgrat que avui poca
gent participa en aquestes associacions, malgrat algunes excepcions.
Malgrat la seva feblesa organitzativa segueixen sent associacions molt
importants en un procs de desenvolupament comunitari perqu
soviet sn les niques associacions que tenen una visi general del
barri.

4.2. Els proactius:

Grups de persones que poden actuar desde diverses
associacions ( una AAVV, una parrquia, un esplai, una AMPA, una
associaci de dones, una associaci dimmigrants) o sense el marc
duna entitat formalitzada que sorganitzen per tirar endavant
projectes que acostumen a ser dun indiscutible inters pblic (millorar
la convivncia intercultural, una radio de barri, la festa major, una
escola de pares i mares, un banc del temps, etc.). No acostumen a ser
gaire visibles perqu no utilitzen estratgies conflictivistes (que
atrauen ms els mitjans de comunicaci)

4.3. Els mobilitzats: Nous moviments socials: feminista,
pacifista i ecologista.

El moviment feminista s un moviment social antic que va
tenir un moment lgid i de visualitzaci pblica en la transici i que
desde llavors diversos grups de dones amb plantejaments diversos
mantenen viva la flama: desde collectius de dones professionals,
centres destudi i formaci, fins a grups de dones en barris que
pateixen foros processos dexclusi (ex. Congrs en el barri de la
Mina). Mentre que el moviment pacifista es visualitza a travs
daccions com el Referndum OTAN, moviments en contra de diverses
guerres i darrerament contra la guerra dIraq. Tamb el moviment
ecologista t una influncia social creixent. Des de la antiga
22
campanya Nuclear, no grcies a linici de la transici shan impulsat
iniciatives dxit com la recent mobilitzaci a lEbre per evitar el
transvasament de lEbre.
Probablement sigui a travs daquests moviments que es
produeixen les ms exitoses mobilitzacions i els que ms influeixen en
lagenda pblica.

4.4. Els ciutadans afectats:

Caldria distingir entre els que defensen interessos generals (o
generalitzables) i entre els que noms defensen interessos particulars
no generalitzables
Com ja hem plantejat, el repte fonamental del Treball Social
Comunitari ha de ser la tasca de mobilitzaci i organitzaci dels
ciutadans no organitzats, especialment, els collectius en situaci de
vulnerabilitat social (joves en conflicte, dones sense reconeixement
pblic, immigrants sense papers, gent gran desaprofitada, etc.). Per
per desgrcia, la mobilitzaci collectiva de ciutadans afectats que t
ms protagonisme en els mitjans de comunicaci s dunaltra caire:
els afectats ho sn per quasi tot i els motius dafectaci noms fan
que crixer.
No hi ha dubte que s raonable defensar-se collectivament
quan ens afecten infrastructures contaminats o activitats econmiques
incompatibles amb els usos residencials, per no per protestar per a la
installaci duna residncia de gent gran o duna escola (perqu quan
els nens surten al pati fan molt soroll). Ja no diguem quan aquest
servei pblic (que, en general, ning qestiona com a tal) es tracta
duna pres, centres dacollida dimmigrants, centres de desintoxicaci
de toxicmans, etc.



23

4.5. Els grups socials negatius:

Per lorganitzaci ciutadana encara pot ser ms perjudicial.
Encara s ms preocupant el creixement dels grups i/o organitzacions
que defensen valors que defensen i practiquen el feixisme, la
xenofbia, la intolerncia, la violncia, etc. Aquestes manifestacions
salimenten de la por i administren la incapacitat social dencarar el
futur amb esperana i voluntat de canvi.























24


Captol 4 Experincies de desenvolupament
comunitari a principis del segle XXI

En els dos primers captols daquesta 1era part del projecte
docent hem donat compte del context histric i social en el que hem
de situar les experincies de desenvolupament comunitari actuals.
Desprs hem presentat els actors protagonistes daquests processos.
Ara ja podem fer un reps de les experincies comunitries conegudes
pel relator i aix poder desenvolupar una aproximaci a lmbit laboral
en el que shauran dimplementar els aprenentatges de lassignatura
de Treball Social Comunitari

1. El desenvolupament comunitari com un dels
mecanismes de participaci ciutadana

Per abordar lanlisi des prctiques innovadores en participaci
ciutadana (majoritriament desde el mn local) podem distingir entre
sistema de participaci, procs de participaci i moment de
participaci.
En els darrers anys, els governs locals han desenvolupat en
alguna mesura sistemes estables que permeten certs nivells de
participaci poltica: reglaments de participaci ciutadana, consells
de ciutat, sector o territoris, la utilitzaci de noves tecnologies que
permeten interactivitat. Tenint en compte que els espais per
excellncia del sistema participatiu estable sn els consells consultius,
siguin de ciutat, territori o sector
4
.
Els processos participatius no formen normalment part del sistema
estable, encara que algun dells poden tenir la vocaci de convertir-se

4
En la nova llei de serveis socials, encara en trmit parlamentari a mitjans del
2007, sestableixen nous mecanismes de participaci ciudadana com els consells
consultius en cada un dels centres de serveis socials.
25
en sistema, com per exemple els plans de desenvolupament
comunitari. Podem identificar bsicament processos de quatre tipus:

Processos de carcter ambiental: diagnstics ambientals,
agendes 21 locals,)
Pressupostos participatius
Processos civico-educatius: pactes pel civisme, projectes
educatius de barri o ciutat, etc
Processos de carcter comunitari: plans integrals i plans
comunitaris en barris i processos per a collectius especfics:
immigraci, joves o dones, per exemple)

A continuaci fem una aproximaci als processos comunitaris
diferenciant els processos dabast ampli (normalment local) i el
dabast ms concret (centrats en un collectiu i/o una problemtica
determinada) que es poden impulsar desde els diferents mbits
professionals del treball social


2. Processos dorganitzaci comunitria per la millora
del benestar social duna localitat: els plans de
desenvolupament comunitari


Per a donar comptar de les experincies actuals de treball
comunitari s molt important donar compte de lemergncia i
desenvolupament dels plans de desenvolupament comunitari en el
nostre pas.

2.1. Antecedents i objectius

Al llarg de la segona meitat de la dcada de 1990 i la primera
meitat de la 1era dcada del segle XXI, ha tingut lloc a Catalunya
26
lextensi de plans i processos comunitaris en diferents barris. Es
tracta, en general, destratgies dirigides als entorns ms deteriorats
de les ciutats, als barris pitjor condicionats, als ms marginals o,
simplement als ms perifrics i que acumulen major concentraci de
poblaci popular i dficit datenci social, ja sigui en lmbit de
lhabitatge, leducaci, la salut, locupaci o de larticulaci de la
convivncia ciutadana i ls de lespai pblic.
Podem entendre els plans comunitaris com un procs de
mobilitzaci collectiva en el qual uns actors socials (poltics,
tcnics i/o ciutadans) prenen conscincia de lexistncia
dinteressos comuns i sorganitzen en una plataforma de treball com
entorn el disseny i lexecuci dun pla de desenvolupament social
local. Aquests processos socials, doncs, tenen una dimensi
relacional (cal promoure el dileg i el treball en com entre els
diversos actors socials implicats en el benestar del territori) per
tamb una dimensi substantiva, uns continguts concrets que no
tenen a veure noms amb la participaci sin amb leducaci, la salut,
el desenvolupament econmic, lurbanisme, lhabitatge, o qualsevol
altre aspecte que es refereixi a condicions, relacions i recursos per a la
qualitat de vida de la gent de la localitat
Aquesta transformaci local que es vol impulsar a travs dun
pla comunitari es fonamenta en una visi alhora integral i
integradora. La visi integral ens indica que tant els problemes
(dficits, amenaces, etc.) que pateix una comunitat com els recursos
amb qu pot comptar per fer front a aquests problemes, no poden ser
vistos de manera parcial o sectoritzada. La visi integradora ens posa
de relleu que vol promoure un pla que impliqui a tota la comunitat i
que vol ser un procs incloent que lluiti contra lexclusi social
(Rebollo, 2003)
Per tal de donar compte de lemergncia dels plans comunitaris
a Catalunya en els darrers 10 anys ens hem de referir al Pla General
de Desenvolupament Social, Econmic i Comunitari (PDSEC) que es va
27
impulsar el 1997 des del Departament de Benestar Social de la
Generalitat de Catalunya. A travs daquest Pla, que va prendre com a
punt de referncia el model francs (contractes de ciutat en el marc
de poltiques de ciutat de carcter multifactorial), les experincies del
Quebec i les orientacions de Marco Marchioni, sha ofert un cert suport
econmic i tcnic a aquest tipus de processos dorganitzaci
comunitria i, com a conseqncia daquest fet ha reunit la major part
dels plans comunitaris catalans en aquest marc programtic.
No hi ha dubte que aquest suport econmic i tcnic que ofereix
aquest programa ha estimulat la generaci i el manteniment de
processos dorganitzaci comunitria en localitats de vries comarques
catalanes. En aquests moments comptabilitzem uns 70 plans
comunitaris arreu de Catalunya (veure enlla dossier electrnic), que,
sobretot es situen en barris perifrics de la regi metropolitana de
Barcelona amb important proporci dhabitatge de protecci oficial de
lpoca del desarrolisme franquista dels anys 60. Per cal dir que
aquest suport econmic no ha estat gaire important i que el suport
tcnic tampoc ha estat gaire significatiu en el desenvolupament dels
plans comunitaris, i com a conseqncia dels pocs recursos destinats,
la potncia transformadora daquests plans ha estat molt limitada.
Per la informaci de que disposem (sobre uns 25 plans
comunitaris) i el contrast amb experts del treball comunitari, podem
dir que la majoria daquests plans han construt plataformes ms o
menys mplies entre les associacions del territori que han afavorit en
certa mesura el treball com entre aquestes associacions amb el
suport dalguns tcnics de ladministraci pblica. Val a dir per, que,
sovint, aquest espai noms ha servit per ordenar el repartiment de les
subvencions pbliques entre les associacions, en alguns casos
aquestes plataformes.
En alguns casos, que sn els que ms responen al perfil idea
que hem dibuixat al principi, aquestes plataformes, adems dimplicar
a les associacions actives del territori (de vens, de temps lliure,
28
culturals, esportives, prestadores de serveis socials,...), tamb han
aconseguit implicar a la majoria de serveis pblics del benestar
(serveis socials, escoles, centres de salut, serveis docupaci, policia
comunitria,...)
5
. En aquestes experincies shan aconseguit millores
importants en la coherncia de la intervenci social desenvolupada per
aquests serveis i han perms construir espais molt enriquidors pels
professionals ja que han pogut contrastar diferents experincies,
inquietuds,etc., sentir-se ms implicats amb la realitat que volen
transformar, renovar la illusi per la seva tasca.
Per el que, per desgrcia, encara ha estat menys habitual, ha
estat que, adems de fer avanar amb xit estratgies de modificaci
del dispositiu institucional per coordinar i reorganitzar els recursos
existents (pblics i privats) per afavorir el benestar social, en els plans
comunitaris es desenvolupin abordatges collectius que afavoreixin
que els habitants del barri sorganitzin entorn a la resoluci dels seus
problemes. Encara que, darrerament, sha de reconixer esforos de
varis plans que van en aquesta direcci, sobretot a travs de
laplicaci de metodologies dinvestigaci-acci-participativa que
afavoreixen que els ciutadans es converteixin en subjectes de les
accions de millora que es proposen (Corts, 2004).

2.2. Lemergncia duna professi poc desenvolupada a
Catalunya: el treballador comunitari.

Tenint en compte la complexitat de la tasca de dinamitzar i
organitzar un pla comunitari es consolida la tendncia a preveure la
dotaci dun o varis professionals per a dur a terme aquesta tasca.
Penso que ja hi ha suficients evidncies per afirmar que el
desenvolupament dels plans comunitaris, a Catalunya, est obrint un
nou espai per una professi poc desenvolupada en el nostre pas: el

5
Per exemple, Pla Comunitari de Trinitat Nova, Pla comunitari de Roquetes o el Pla
de dinamitzaci comunitria de St. Roc (Badalona)
29
treballador o dinamitzador comunitari. Es tracta dun espai
professional obert que reclama persones amb formaci tcnica, amb
capacitats i habilitats en la dinamitzaci de grups i amb disponibilitat
dimplicar-se emocionalment en els processos de transformaci social.


3. El treball comunitari desde els diferents mbits
dintervenci del treball social

Per tal didentificar les prctiques de treball comunitari que
desenvolupen els treballadors socials tamb s molt til fer un reps
de la seva incidncia i extensi en els diferents mbits dintervenci
del treball social.

3.1. Els mbits dintervenci del treball social

La tasca del treballador social est condicionada de manera
important per lespai desde el que sactua i pels objectius
institucionals. Segons Zamanillo i Gaitn (1992) els espais dexercici
del treball social sn:

Serveis Socials en sentit estricte, datenci primria o
especialitzada.
Serveis educatius
Serveis de salut
Serveis de justcia
Serveis relacionats amb el sector laboral: sindicats, mtues,
cooperatives, serveis dinserci laboral, etc.
Sector dhabitatge
Exercici lliure
Administraci, gerncia i planificaci de serveis de benestar
social
30
Docncia i investigaci

Fem un breu reps sobre el tipus de prctiques de treball
comunitari que es desenvolupen desde els diferents mbits
dintervenci del treball social

3.2. El Treball Comunitari en la xarxa de serveis socials:

El Treball comunitari com a estratgia dinnovaci dels serveis
socials:

El marc estructural i organitzatiu del sistema de serveis socials a
Catalunya peca duna gran abstracci pel que fa als seus preceptes
ms generals. Aquesta imprecisi, alhora que resulta un fre per
avanar de forma coherent i unitria, tamb permet disposar dun
ampli marc de llibertat per reinterpretar i actuar des de lespai local
en una perspectiva tcnica de treball comunitari. De fet, els
anomenats principis rectors de la llei de serveis socials
6
no noms
autoritzen lexercici del treball comunitari des dels serveis socials,
sin que el prescriuen.

Daltra banda, lestructuraci del sistema en dos nivells,
afavoreix que el treball comunitari tingui una especial rellevncia en el
nivell datenci primria
7
, tenint en compte que sn uns serveis
polivalents configurats en base al territori i situa ladministraci local
com la mxima responsable dimpulsar, fer possible, i fins i tot
prescriure les intervencions collectives. Per malgrat les possibilitats
que ofereix el sistema de serveis socials per al treball comunitari, s
pot dir que lorganitzaci del sistema est muntada per treballar

6
Els principis de globalitat, integraci, descentralitzaci i desconcentraci,
participaci, i prevenci.
7
No s per casualitat que en altres CCAA, els serveis socials datenci primria
sanomenin servicios comunitarios
31
individualment. Ms aviat saposta per solucions assistencialistes i
sectorials que no pas per frmules de desenvolupament local,
integrals i participatives (Pelegr, 1998)
Sembla clar que els treballadors socials, en general, necessiten
encara una millor preparaci tcnica i una major implicaci en aquest
repte dabordar el treball comunitari i que tamb s evident que, tal
com es mostra en el quadre 13, les administracions pbliques han
dafavorir ms la intervenci collectiva.

Quadre 14: Condicions poltiques i organitzatives que faciliten la
promoci de processos comunitaris des dels serveis socials:





Aposta poltica:

Encrrec i/o recolzament institucional del procs comunitari
(politic-gerencial).
Aposta institucional per la participaci, reconeixement
protagonisme ciutadans.
Creaci i/o articulaci drgans participatius mixtes (administraci/
ciutadans).
Implicaci estructura municipal: diferents nivells, diferents sectors.
Treball transversal y interinstitucional
Reconeixement pressupostari del treball comunitari.


Aspectes del marc organitzatiu dels serveis socials:

Flexibilitat organitzativa.
Respecte als temps del procs.
Flexibilitat horria, reorganitzaci dels temps i de les tasques dels
professionals en funci de lorganitzaci comunitria.
Disponibilitat despais interns de reflexi.
Formaci en metodologies participatives i/o treball comunitari als
professionals i ciutadans.
Reconeixement i valoraci significativa de la tasca dels
professionals.

Font: LLobet, Corts, Alemany i Ainsa (2004)

32
El Treball Comunitari ja apareix en els foros del Treball Social
com un dels temes estrella capaos de produir una millora dels serveis
socials del futur immediat en el procs delaboraci del llibre Blanc es
planteja que el Treball Comunitari s un dels temes prioritaris a
tractar. Aquest impuls els darrers anys del treball comunitari es
manifesta tmidament en algunes experincies que explicarem a
continuaci

Experincies des dels serveis socials datenci primria:

Participaci en els plans comunitaris: Participen quasi sempre
en els plans comunitaris en els barris en els que estan
implementats amb diferents nivells de participaci. En alguns
casos, pocs, han estat els impulsors dels plans comunitaris
(el Pla de dinamtzaci comunitria del Pomar, el Pla
comunitari de Verdum, i el Pla comunitari de St. Antoni) per
en tots ells han deixat dexercir el liderat de lexperincia. En
la major part dels plans comunitaris participen en els espais
de treball professionals (quan nhi ha) i a vegades
simpliquen en alguns dels projectes
La dinamitzaci de projectes adreats a collectius especfics
i/o per respondre a situacions concretes: Tenint en compte el
nivell administratiu dels serveis socials, la disponibilitat dels
professionals i lobjecte del treball social, s pertinent
acotar/prioritzar les intervencions comunitries centrades en
els collectius amb situaci de vulnerabilitat, estiguin o no
emmarcades en un pla comunitari. Sense ser exhaustius
podem destacar experincies de dinamitzaci de joves (casal,
futbol, etc.) projectes de refor del voluntariat, Bancs del
temps, grups de dones, grups de preparaci per la jubilaci,
dinamitzaci de gent gran.

33



Experincies des dels serveis socials especialitzats:

La veritat s que ho coneixem menys. Per a destacar la tasca
de dinamitzaci comunitria en espais residencials (residncies de
gent gran, infantils i juvenils, de disminuts) o centres de dia, que sn
espais de convivncia que necessiten de caliu comunitari en el seu
interior i capacitat de relacionar-se amb les persones que viuen a fra
(les famlies, principalment, per tamb els vens en general).

3.3. El Treball comunitari en els serveis educatius:

El TC a lescola:

Podem identificar dos nivells daplicaci del TC desde lescola. Un
primer nivell de dinamitzaci de la prpia escola entesa com una
comunitat educativa constituda per docents, alumnes i els seus pares.
I un segon nivell en el que sentn lacci comunitria com un conjunt
daccions socioeducatives que van dirigides a la comunitat escolar
amb el suport de serveis i recursos comunitaris, partint dobjectius
compartits i amb la finalitat de possibilitar canvis que influeixin de
forma positiva en lentorn educatiu (Taranilla, C., 2006)
Laportaci del treballador social a aquesta tasca es pot
canalitzar a travs de lEquip dAtenci psicopedaggica (EAP). Desde
aquest lloc, sobretot es pot promoure la dinamitzaci de la participaci
en el marc de lescola, donar suport a les associacions de pares i
mares (AMPA). Tamb pot facilitar la relaci entre els mestres i els
professionals de lrea de salut i dels serveis socials.

El TC, la dinamitzaci lleure i lorientaci juvenil:
34

Tamb podem incloure en lmbit educatiu a la tasca de
dinamitzaci dactivitats de lleure per a nens i joves i la tasca
dorientaci juvenil. Encara que aquest s clarament el terreny dels
educadors, tamb pot ser espai de treball per alguns de vosaltres amb
perfil educatiu (monitors desplai, etc.). En aquest mbit sestan
desenvolupant diverses activitats educatives amb perspectiva
comunitria com crear una rdio, un casal autogestionat, etc.


3.4. La dinamitzaci comunitria en salut

En coherncia amb la reformulaci del concepte de salut, les
accions i intervencions prpies de latenci primria comprenen, no
noms els aspectes curatius, sin tamb i de manera fonamental, les
activitats de prevenci i promoci de la salut. La forma ms
natural i efectiva de dur a terme aquestes accions s a travs de
leducaci de la salut. Tant leducaci com la promoci de salut
contemplen la participaci activa dels individus i de la comunitat com
element estratgic fonamental.
Es pot dir que en lactualitat el discurs de lacci comunitria i la
participaci com a estratgies pel desenvolupament de la promoci
de la salut sha incorporat en els planificadors, els professionals de la
salut i fins i tot en els poltics, per amb visions i prctiques diferents
(Codern, 2006):

Enfoc utilitarista de la participaci ciutadana: els ciutadans
collaboren en programes de salut desde un mbit extern a ells i
la seva participaci sembla ser noms un instrument per a
facilitar lexecuci del programa i millorar les seves possibilitats
de tenir xit. En aquesta lnia utilitarista trobem programes en
els que els ciutadans collaboren en la realitzaci dactivitats de
35
salut com informar sobre la importncia de relacions sexuals
segures, recollida de jeringuilles en un territori, etc.
Empoderament o capacitaci dels ciutadans: La participaci
comunitria s una eina a travs de la qual la comunitat va
adquirint responsabilitats en el diagnstic, en el disseny
destratgies i desenvolupament de programes. Per tant,
lobjectiu de lacci comunitria s la capacitaci de la comunitat
i de lindividu per a poder transformar la realitat en la que viuen.
En aquesta lnia estarien els programes on es contempla la
participaci en tot el procs de diagnstic de salut, disseny
dactivitats i avaluaci.

Projectes impulsats de les rees bsiques de salut:

Impuls de grups de voluntariat
Dinamitzaci grups dajuda mtua . Exemple Sta. Coloma en el
que la TS de lABS impulsa un grup de suport de cuidadors que
desprs es converteix en una associaci de cuidadors.
Campanyes de sensibilitzaci hbits saludables (sida,
drogodependncies, sexe segur, etc.)
Projectes de promoci de salut (per exemple els remeis de lvia
a Roquetes)
Diagnstic de salut amb participaci de la comunitat. Exemple
Pla Comunitari de Roquetes

3.5. El Treball comunitari des dels serveis de justcia

Es tracta de serveis poc territorialitzats i molt centrats en el
tractament de les persones penades i les seves famlies. No coneixo
experincies de treball comunitari impulsades desde aquests serveis
per si que alguns professionals de justcia juvenil com els DAM
treballen amb perspectiva comunitria.
36

3.6. El Treball Comunitari en el sector laboral: sindicats,
mtues, cooperatives, serveis dinserci laboral, etc.

Quan es promouen processos de desenvolupament social en
zones pobres, la dimensi de promoci econmica i millora de les
possibilitats docupaci s important. Aquests tipus daccions reclamen
inversions especials important (plans integrals, plans de barris,
subvencions europees,...) Alguns plans comunitaris ho treballen per
tenen poca capacitat dinversi.

3.7. El Treball Comunitari en el sector de lhabitatge

En alguns projectes de reallotjament de famlies gitanes que vivien en
barraques shan desenvolupat amb perspectiva comunitria. De fet,
aquests projectes depenen de la mateixa direcci general que ha
impulsat els plans comunitaris, tenint en compte que assumeixen la
gesti de lhabitatge de protecci oficial a travs dAdigsa.

3.8. Lexercici lliure del treball comunitari

En els darrers anys han sorgit vries associacions de professionals,
cooperatives o societats limitades que ofereixen els seus serveis per
ajudar a limpuls de processos comunitaris (EDAS, DC, VINCLE, etc).
En aquesta lnia sofereixen per realitzar diagnstics participatius,
activitats formatives, assessorament tcnic, etc. Els seus principals
clients sn les prpies administracions, que tendeixen a externalitzar
els nous serveis que ofereixen, en el marc del procs de
reconfiguraci de lEstat del Benestar del que ja hem parlat.



37

3.9. Administraci, gerncia i planificaci de serveis de
benestar social

Desde aquests espais no es pot fer prpiament Treball
Comunitari per si que es pot ajudar a avanar cap a la transversalitat
de les intervencions socials i facilitar que els professionals de base
puguin desenvolupar aquest tipus dintervenci.

3.10. El paper de la docncia i la investigaci per lextensi i la
millora del treball comunitari

Nosaltres pensem que Dresde la Universitat sha de contribuir a
sistematitzar coneixements tils per lexercici professional a travs del
desenvolupament de recerca-acci conjuntament amb professionals
de base (exemple de projecte de recerca-acci desenvolupat pel
nostre grup de recerca i ja citat en aquest document).

38



2ona PART: EL TREBALL SOCIAL
COMUNITARI, ELS SEUS OBJECTIUS I
REPTES PROFESSIONALS



En aquesta primera part desenvoluparem una aproximaci
general al treball social comunitari. Es tracta de compartir la nostra
comprensi del treball comunitari a partir del que hem pogut aprendre
dels seus actors clssics, didentificar els seus objectius i beneficis i
diniciar una reflexi (que encara hem de desenvolupar ms) entorn
els dilemes tics als que safronta el professional en la intervenci
comunitria.



3.1Captol 5. Treball Social i Treball Comunitari


Captol 6. Delimitaci del Treball Comunitari


Captol 7. Estratgies i models dorganitzaci comunitria.


Captol 8. Una nova comprensi de la comunitat til pel treball social


Captol 9. Objectius i beneficis del Treball Comunitari


Captol 10. El comproms tic, el perfil i el rol del treballador
comunitari




Con formato: Numeracin y vietas
39
Captol 5. Treball Social i Treball Comunitari

En primer lloc volem situar el treball comunitari com una de les
maneres de fer treball social, entenent que la diferenciaci entre les
diverses operacions metodolgiques del treball social s compatible
amb la defensa de la unitat del treball social com a disciplina cientfica
i com a professi.

1. L. Lobjecte del Treball Social.:

Per comenar considerem important recollir les qestions
essencials que permeten delimitar lobjecte del treball social i el seu
abordatge especfic dels problemes socials.

1.1. La participaci de les poblacions en el seu procs de canvi:

En general, tots els clsicsclssics del tTreball sSocial
sintonitzenconectenconnecten amb laaquesta idea de que el paper del
treballador social en els processos de desenvolupament social ha de
ser el de dinamitzar les relacions entre les persones i els grups
duna comunitat, per tal de facilitar un procs de millora de la
seva situaci. Lavaluaci en aquest sentit dobjectiu-procs ens
remet a la qualitat de les experincies dels subjectes implicats, de les
relacions, dels dilegs, de la mobilitzaci personal o
col.lectivacollectiva, la qualitat de les metodologies, de les activitats,
dels desenvolupaments, etc... Calen processos (experincies) lo
suficientment riquecs i duradersduradores perqu es produeixinhi
hagin canvis significatius en la vida de les persones, famlies, grups o
institucions socials. El treballador social utilitza certs mtodes per
ajudar a iniciar, alimentar i desenvolupar aquest procs, aix com per
facilitar que aquest procs sigui concientconscient, deliberat i comprs
(Barbero, 2001)
40
Per tal que aquests processos de desenvolupament siguin
experincies significatives, s imprescindible que hi participin i
shi impliquin els subjectes destinataris del procs. Considerem que
experincies de diferents tipus (aprenentatge, relaci, dialegdileg,
debat, movilitzacimobilitzaci, organitzaci, etc...) sn significatives
en la mesura que les poblacions destinatries es comprometen amb la
seva situaci, els seus, la societat, etc... Per tal que aquestes
experincies siguin positives per enfortir els individus i els grups, les
relacions socials, la recuperaci-accs de bens socials (treball,
habilitats, formaci,...) etc.,... es necessari cal que aquestes
experincies no es basin en la prescripci, ja que els objectius del
treball social no poden ser assolits mitjanant una donaci sin que
han de ser conquerits pels subjectes implicats en la seva situaci.
Per, sovint, sargumenta que hi ha moltes dificultats per
labordatge col.lectiucollectiu amb les poblacions marginades,
justament per la seva falta de concinciaconscincia i didentificaci
col.lectivacollectiva. Per tal dassolir la implicaci individual i
lorganitzaci col.lectivacollectiva, cal que aflori la
concinciaconscincia de necessitat i la creena en la possibilitat de la
soluci (Barbero, 2001).:

Lacci contra les mancances requereix que del treball social vagi
anar a trobar les poblacions destinatries. De la mateixa manera
que les necessitats socioculturals poden creixercrixer a mesura
que les satisfem (lexercici/fruci iment dalguna cosa en fa
crixercrixer la la seva necessitat o la confirma), sovint el
sentiment de privaci pot disminuir a mesura que creix la privaci
8
.

Cal generar el sentiment de necessitat, propiciar el clima personal
o col.lectiucollectiu que permeti que una mancana objectiva es

8
Lanomenat efecte Mateo salimenta, entre altres mecanismes, de la modestia
del sentiment de necessitat dels ms marginats i de lexplosi de les necessitats
de les classes benestants.
41
converteixi en una necessitat. Estimular la concinciaconscincia de
necessitat i el descontentament per la situaci s un eix
fonamental de lacci. El motor de tot projecte col.lectiucollectiu,
per exemple, s provocar un descontentament que sigui
canalizablecanalitzable en forma de resposta esperanada, que es
percebi una posiblepossible soluci (no es viu com a problema all
que no t soluci). Com diu M. G.Ross (1967):

La organizacin de la comunidad surge en torno de problemas que
preocupan; la primera motivacin del proceso es sentir el problema,
tener conciencia del problema, la preocupacin por el problema. No se
trata de enredar a la gente sino de poner en marcha un proceso por el
cual las personas se ven libres para hablar, identificar necesidades,
asociarse a otros (...) No se trata de estimular un descontento con
todo (malestar); el descontento debe ser enfocado, canalizado en
organizacin, planificacin, accin respecto problemas concretos.

1.2. La preocupaci per les relacions socials:

Com es desprn de les mateixes consideracions que identifiquen
el treball social amb la tasca de facilitar un procs, lobjectiu i a la
vegada instrument daquest procs s lactivaci de les relacions
socials. Justament, la font despecificitat del treball prov del seu
inters per les relacions socials presents en les situacions personals o
col.lectivescollectives que atnatn, aquelles relacionades amb
fenmens socials com la pobresa, la marginaci, lexclusi, etc...
(Barbero, 2001).
Sovint sha expressat com com a objectiu del tTreball sSocial
el desenvolupament dajustaments mutus entre subjecte/s i
entorn social. Sobretot, esencarrega de preocupa per conixer i
modificar, si s el cas, laes relacions de les poblacions i persones
destinatries amb el seu propi grup i amb els altresdems (el propi
42
Sservei Ssocial, els bens disponibles, altres serveis, la comunitat,
lescola, el treball, etc.). Les interaccions socials que importen al
tTreball sSocial sn aquelles que sn explicatives dels problemes que
pateixen les persones i poblacions subjectes del Ttreball sSocial i
aquelles que poden contribuir a superar-los. El tTreball sSocial
socupa de problemes molt variats, per en la mesura que van
acompanyats de vulnerabilitat social i malestar social (com a oposat
al benestar social). Malestar personal (sentiment o posici
desavntatjosadesavantatjosa per lindividu) i malestar social (la
asimetria dels grups socials que s causa i consequnciaconseqncia
de desigualtat i dinjusticiaddinjustcia) (Zamanillo i Gaitn, 1992).
Com diu Zamanillo, el treball social, a travs de la seva mirada
psicosocial, es preocupa simultneamentsimultniament de la gnesi
estructural dels problemes socials i de la vivncia personal
daquests. La primera mirada haur de reforar la convicci de que
cal una responsabilitzaci del conjunt de la societat (que hauria de
ser directament proporcional a la quantitat de poder que sacumuli)
per avanar cap a la igualtat social. En la segona mirada haurem de
reconixer lindividu com a subjecte autnom, nic, diferent i ple de
potencialitats, amo dels seus actes i protagonista de la seva vida,
actor i no receptor dels assumptes que lafecten.

1.3. Una activitat generalista per que tendeix a
redurreduir/sel.leccionarseleccionar les
situacions/problemes:

El tTreball sSocial ha segui ha seguit una tradici que subratlla la
complexitat dels fenmens socials amb quels que senfronta
(pobresa, marginaci, exclusi, etc.) i sha definit com una activitat
globalitzadora, transversal i generalista. Per en la seva proposta
terica i metodolgica tendeix a reduir/seleccionar les
situacions/problemes (Barbero, 2001):
43
El treball social es mou en el unel nivell de lo nivell microsocial. :
El tTreball social t un referent essencial en lacci, en la vida
quotidiana i relacional que es desenvolupa en el barri, aix com en
ddaltres espais socials (el treball, lescola, la relaci amb
institucions, la famlia, els amics, etc.) fonamentals per comprendre
els problemes dexclusi i les accions en la seva contra ddaquesta.
El treballador social apareix com a mediador/catalitzador en nivells
concrets de les relacions socials (el nivell microsocial i les poltiques
sobre el terreny). (Bachmann i Simonin, 1982s).
Les situacions-problemes que afronta el treball social tenen un
perfil molt concret. No es tracta, per exemple, del problema de la
xenofobiaxenofbia que tamb ens implica sin de situar-se i actuar
sense prejudicis i amb acceptaci de les diferncies davant un
conflicte concret entre un grup de vens que sorganitzen per
queixar-se ddun grup de dominicans que fan molt soroll aper la nit,
etc.....
Labordatge prctic de situacions complexes implica sempre una
selecci i una reducci dels punts dabordatgeactuaci. En el
tractament de casos si ens trobem una situaci familiar en la queen
qu hi ha problemes en la parella, alcoholisme de lhome, manca de
feina , desatenci dels fills, problemes dels fills a lescola, deutes,
etc... No podem abordar tots els aspectes de la problemtica sin que
hem destablir una prioritzaci. Tenint en compte que cal consensuar
el pla dintervenci amb la famlia i cal implicar-la en el procs, s
lgic que comencem per la necessitat que el client viu com a ms
punyent.
Tamb en el treball comunitari, quan ens apropem a la gent dun
barri marginat per conixer quines necessitats tenen, ens podem
trobar desbordats per problemes de diferent tipus (atur, manca de
formaci, inseguretat ciutadana, manca dactivitats culturals,
conflictes entre diferents grups de joves). A lhora de decidir amb la
gent que cal fer shaur de prioritzar all que per a ells s ms
44
important i en quins aspectesal voltant del qual que estan dacord
aen implicar-se. Si, per exemple, els joves demanen que es faci un
taller de disk-jockey discjquei i estan dacord aen implicar-se en
montar-lo muntar-lo, pot ser una bona manera d anar guanyant
confiana per poder, ms tard, parlar de drogues, formaci, treball,
etc...
DesdeDes de el treball social ens adonem que aquesta
sel.lecciselecci/reducci a la vegada que possibilita la nostra
intervenci, limita les possibilitats dincidir en les estructures que
produeixen les desigualtats. Per aix cal intervenir incidir desdedes de
lacci poltica. En general, cal situar el treball social en lrbita de
la poltica social reformista, encara que hi ha hagut intents de situar el
treball social en una rbita revolucionria (com el moviment de la
reconceptualitzacin).
La mateixa concinciaconscincia de les nostres limitacions ens
ha fet posar laccent en la necessitat dintegrar els esforos i
accions que les diferents agncies socials i institucions realitzen per
separat. En la intervenci dun territori cal integrar els esforos dels
professionals que treballen als serveis socialsServeis Socials
dAatenci Pprimria, lescola, els ambulatoris, les ONGs, per
tamb els activistes associatius, els vens del barri, etc... En aquest
sentit, els plans integrals que desdedes de fa uns anys es realitzen a
alguns barris catalans sn experincies molt interessants, perqu a
dems doperativitzar aquest repte de la integraci daccions
professionals, faciliten la participaci ciutadana, animen la
responsabilitzaci ciutadana davant els problemes socials , i, en
definitiva, enceten un cam de millora de les relacions socials.

2. Enfoc global i perspectiva sistmica ecolgica

Volem destacar que malgrat que histricament sha manifestat certa
dicotomia Treball individual vs Treball Comunitari, aquest s un debat
45
absurd ja que cal entendre el Treball Social com un enfoc global
sempre i quan mantinguem i alimentem la seva vocaci
interdisciplinria. Com veurem, la perspectiva sistmica i ecolgica
ens ajuda a entendre i intervenir sobre la realitat so a partir dun
model comunitari.

2.1. El debat sobre la unitat

En general desde el Treball Social ens identifiquem amb un
enfoc global i interactiu centrat en la persona i en medi social.
Com explica Zamanillo (1999) el Treball Social vol abordar Tota
situaci de carncia o necessitat del sser hum, a nivell individual,
familiar, grupal o comunitari, que impedeixi o dificulti tant el
desenvolupament de les potencialitats de lhome en relaci a si mateix
i al seu entorn com el desenvolupament de lentorn social de cara a la
consecuci del benestar social. Tenint en compte que el Treball Social
mant la seva unitat tant quan tracta problemes amb mtodes
dabordatge personals com quan ho fa amb mtodes dabordatge
collectius.
Aquesta unitat del treball social tamb es manifesta en la
manera de plantejar la intervenci social. Des del treball social, els
processos dinserci noms poden desencadenar-se, iniciar-se o
motivar-se si es considera a la dinamitzaci personal i social com
una condici fonamental.. No es tracta de resultats que es produeixen
al final, sin durant el procs. s en el propi procs on simbriquen els
instruments i els resultats (el seu inici i desenvolupament ja sn
indicadors del canvi personal i social. Dit duna altra manera,
podem entendre el Treball Social com un repte per a promoure
processos personals o collectius dinserci social a travs destablir un
conjunt doportunitats per a que tinguin lloc experincies
significatives.
46
Per malgrat aquests plantejaments plurals i globals sobre la
identitat de lobjecte del Treball Social, observem tamb que al llarg
de la histria del treball social segons els models dintervenci les
prctiques professionals shan fossilitzat de diverses maneres.
Aix els serveis/professionals orientats pels models de la
perspectiva psicodinmica, psicosocial, conductual i cognitiva
han estat ms centrats en la intervenci individual per afavorir la
capacitaci de les persones, per a que aquestes afrontin les dificultats
i avancin en el seu propi desenvolupament personal i social.
Mentre que els models crtics han estat ms orientats a
promoure el treball comunitari, o sigui la transformaci de les causes
del medi social que sn fonts dobstacles pel desenvolupament hum i
la qualitat de vida de les persones i del conjunt de la societat.
(Barranco, 2004). Aquesta perspectiva crtica es nodreix de les
diverses corrents sociolgiques crtiques i interpretatives
9
, les
pedaggiques de Paulo Freire, i les prpies idees i prctiques
sistematitzades del treball social
10
. Entre aquests model hi ha
diferncies, si b aquests comparteixen una orientaci cap a la
transformaci de la societat, el comproms per estar al costat de les
poblacions oprimides i enpobrides dirigit cap a la transformaci dels
processos i les estructures socials de dominaci i dexplotaci, les
relacions professionals basades en el dileg entre treballadors socials i
ciutadania. (Barranco, 2004).
Com veureu, el nostre discurs (compartit per la majoria dautors
i practicants del treball comunitari salimenta en bona mesura
daquests plantejaments de la perspectiva crtica, per tamb
incorpora la mirada sistmica-ecolgica que refora molt aquesta
mirada global en la mesura que sorienten ms cap a la intervenci

9
Aix el Treball Social amb base a aquestes corrents concedeix especial importncia
a la interacci humana, la construcci de la realitat a travs de les vivncies de les
prpies persones.
10
Les aportacions de Jane Addams, una de les pioneres del Treball Comunitari a
EEUU vinculada a lescola de Xicago (anys 20-20 del segle passat), les aportacions
del moviment de reconceptualizaci anys 60-70 a America LLatina, etc.
47
amb la persona, amb les xarxes socials i la naturalesa, per a potenciar
els processos de capacitaci personal i el desenvolupament. En els
models sistmics es considera lusuari-client com un subjecte implicat
en el conjunt de sistemes que lengloben i en els quals participa. El TS
es preocupa per refer les relacions individu-sistema i sistema-individu
(ex: el TS es preocupa per motivar els pares perqu portin el seu fill a
lescola i tamb per sensibilitzar a lescola per tal que tinguin en
compte les dificultats del nen).




2.2. La perspectiva ecolgica i sistmica, xarxes socials i
sistemes de recolzament comunitari.:

En els darrers anys, en un context de crisis de lEstat del
bBbenestar i quan es fa evident que les respostes institucionals
generades, sovint de formade manera estereotipada i impersonal, no
sn adequades ni suficients per donar respostes als problemes que la
societat planteja, prenen fora les iniciatives que, orientades per una
perspectiva ecolgica, aposten per afavorir les respostes generades
per la mateixa comunitat. Diverses veus en el marc del treball social
defensen que aquesta perspectiva, que es fonamenta en la teoria de
sistemes i en lanlisi de xarxes, ofereix un marc teric molt adequat
per reorientar les prctiques de treball social en un sentit ms
comunitari.
Lanlisi de xarxes ha vingut anat creant un aparell
metodolgic i tcnic que constitueix la base ddun nou paradigma
interdisciplinarinterdisciplinari, consolidat i expandit en les Ccincies
sSocials. Per no noms significa un dels avanos ms importants en
la investigaci en cCincies sSocials, sin que la seva utilitat
sexstn tamb al camp de la intervenci social. Per impulsar una
48
participaci transformadora s fonamental el coneixement de les
relacions entre els actors, lestructura de la xarxa que configuren, aix
com el funcionament d'aquesta.e la mateixa.
Des de la perspectiva ecolgica-sistmica, doncs, el treball amb
xarxes va molt ms enll de saber identificar, analitzar i mitjanediar
mitjanar en les xarxes personals i comunitries, sin que suposa una
perspectiva de treball, una visi oberta i cooperant amb els recursos
naturals i una creena de les capacitats dels sistemes de recolzament
de les persones, els grups i les comunitats. (Villalba, 2000).
Navarro (2004) tamb defensa un model de treball social que es
fonamenti en les aportacions de la perspectiva ecolgica i de la
intervenci enamb xarxes socials, per adverteix que per tal queper a
que aquesta intervenci enamb les xarxes comunitries sigui possible
cal que es produeixi un canvi de posicionament dels professionals que
han de ser capaos de renunciar a ser ells els que tenen el saber i el
poder per transferir aquest poder a la comunitat i per aper ser
capaos ddaprendre ddaquestaella. Pensa que, en la mesura que els
professionals simpliquin en iniciatives
ddautorganitzaciautoorganitzaci comunitria, podran avanar cap a
prctiques professionals que ajudin eals ciutadans i eals grups i
col.lectiucollectius a veures a si mateixos dduna manera
innovadoranovedosa en les consequnciesconseqncies dels seu
actuar, en la seva relaci amb els altres, en la recerca de sentit en del
present i en els seus projectes de futur.
Aquest marc ecolgic ddanlisis i reflexi, doncs, defineix un
nou tipus de relaci entre els tres pols: professionals, -comunitat i -
coneixement. La relaci es torna ms complexa en el sentit que la
comunitat passa a ser font essencial del coneixement per al
professional i aix obliga a definir una novau paperfunci per al
treballador social i leducador social, que demanada un cert
comproms emocional del professional que, almenys en part, haur
ddidentificar-se amb la comunitat natural amb qula que est
49
treballant, per tal de poder contribuir a lenfortiment i creixement de
les comunitats. Aix, els treballadors socials potser podran recuperar
aquella ilusionantillusionant idea del treball social com a catalitzador i
facilitador de processos de canvi social. (Ullan de la Fuente, 1990).


3. El TC com una de les estratgies metodolgiques
utilitzades pel Treball Social per abordar les
situacions socials.

En Treball Social es considera el Treball Comunitari com una de
les tres estratgies dabordatge de les situacions socials. La tradici en
Treball Social ha sigut parlar de 3 mtodes, per en aquesta trilogia
classificatria no s fcil establir quins sn els lmits de cada
metodologia, especialment la diferenciaci entre treball de grup i
treball comunitari. Ja que la nostra intervenci com a treballadors es
dna en un continuum: Individu famlia grup instituci
comunitat societat. Es tracta dinstncies molt interdependents,
dificilment delimitables i que adems sinclouen:











Desde una mirada sistmica/ecolgica, en la intervenci
individual/familiar cal tenir en compte la dimensi collectiva per a ser
capaos de reconstruir les xarxes a travs de les quals els individus i
50
les famlies reben diferents tipus de suport: suport tangible o
instrumental (ja sigui en ajuda directa de bns, diners o serveis),
suport informacional (com a guia cognitiva per a resoldre problemes) i
el suport emocional (enfortir el sentiment de pertinena i ser estimat).
Per, daltra banda, en la intervenci collectiva no podem oblidar la
dimensi individual. Si b s veritat que es tracta duna intervenci
que vol donar resposta a situacions socials collectives, tamb ho s
que es poden obtenir molts beneficis individuals a travs de la
participaci en un procs comunitari (increment de les relacions,
augment del sentiment de pertinena social, trobar ms sentit a la
prpia vida, aprendre a escoltar a laltre i a expressar les nostres
opinions, etc.)
En lactualitat, el Treball Social tendeix a identificar-se ms amb el
que seria un mtode de carcter genric o una estructura bsica
del procediment que no hem de considerar com un procs lineal sin
com formes danar fent quelcom en un procs encavalcat i inter-
retroactiu. Aquest conjunt de processos ents com un tot integrat
doperacions es pot desglossar en diferents etapes:

Coneixement problemes de les poblacions destinatries i de les
deficincies de les intervencions socials.
Interpretaci de la problemtica (avaluaci preliminar o
diagnstica)
Pla dintervenci amb les poblacions (consensuat amb aquestes
poblacions)
Posada en prctica de lacci projectada (execuci)
Avaluaci: reflexi sobre lacci que ens ajudi a redefinir lacci.

El treballador social com un expert capa de dissenyar objectius i
processos de canvi, o transformaci duna situaci personal o
collectiva, tenint en compte i sabent buscar les dades significatives
que defineixen un context o entorn de partida; com un professional
51
capa dobservar els processos dintervenci i de corregir, en el futur,
aquests aspectes que no resultin satisfactoris.
Per la tradicional trilogia classificatria del Treball Social en
Treball Social individual i familiar, Treball Social amb grups, i
Treball Social comunitari, ens ajuda a identificar en la teoria del
treball social tres grans estratgies dabordatge de situacions socials
amb caracterstiques diferenciables. Veiem, a continuaci, el quadre 1
que expressa aquestes diferencies segons els tipus de relacions que
aquests tres abordatges emfatitzen (Barbero, 2003):

a) En el T.S.I es fa un abordatge individual de situacions socials
personals que es concentra en les relacions bidireccionals
individu-societat. Els reptes professionals daquest abordatge es
troben relacionats amb lestabliment dunes relacions de qualitat
professional-client que permetin realitzar un anlisi acertat i
com de les situacions, la implicaci/mobilitzaci del subjecte en
un projecte de millora, la mediaci professional en la
reconstrucci de lesfera social del subjecte i en laccs a lajuda
o recursos institucionals (Barbero, 2001)
b) En el T.S.G s un abordatge de situacions personals en entorns
grupals. Lindividu apareix com a subjecte protagonista dunes
relacions intragrupals (interpersonals i grupals) que es
converteixen en experincia social significativa (emocional,
educativa) (Barbero, 2001). Es desenvolupen grups
socioterapetics o socioeducatius que tenen la finalitat de
beneficiar els participants en lentorn i aix noms tindr
secundriament una projecci en lentorn.

Quadre 1: Tipus de relacions i abordatges metodolgics



Societat
52









c)T.S.Comunitari b) T.S. Grup a) T.S. Individual
Font: Barbero, 2002


c) El TSC s un abordatge de situacions socials collectives
mitjanant el desenvolupament de processos organitzatius. El
seu nucli central s la tasca de constituci (creaci) i
manteniment (sosteniment) dun grup (grup informal,
associaci, coordinadora, comit, etc.) al voltant dun projecte
collectiu de millora. El grup esdev una estratgia per
redensificar la vida social, per dinamitzar la comunitat, per
fomentar la participaci/implicaci dels individus en la societat
construint una societat democrtica de baix a dalt, per
transformar la societat,

Caldria tenir en compte que no totes les actuacions realitzades pels
treballadors socials tenen que ser necessriament enquadrades en un
daquests tres abordatges metodolgics, sin que hi ha un repertori
com al conjunt dels abordatges, com per exemple:

La tasca de connectar, donar suport o demanar ajuda a
persones que ofereixen o poden oferir suport a persones en
situaci precria.
Grup Individu
Grup
53
La planificaci i direcci de projectes
La coordinaci interprofesional i la participaci en accions
integrals
La relaci amb els grups ja existents, amb les organitzacions i
associacions de la comunitat
Les accions per afavorir el canvi en la prpia organitzaci









Captol 6. Delimitaci del Treball Comunitari


A continuaci volem aportar una comprensi del Treball
Comunitari com una prctica organitzativa que realitzen els
professionals de lmbit de la intervenci social entorn a certs
objectius collectius.

1. Les dimensions presents en una acci collectiva

Podem definir lacci collectiva com un procs de mobilitzaci
social en el qual uns actors socials
11
prenen conscincia de
lexistncia duns interessos comuns i sorganitzen com un grup per
tal del.laborar i dur a terme un projecte de desenvolupament
social

Quadre 2: Definici acci collectiva

11
Treballarem amb dues classificacions de tipus dactors, entenent que es tracta de
subjectes constructors de la societat:
- Segons el nivell darticulaci: individual, grupal, organitzaci
- Segons el rol social: poltic, tcnic i ciutad
54











Font: Elaboraci prpia
Aquesta definici, esquematitzada en el quadre 2, ens permet
identificar els tres processos que estan presents en les accions
comunitries (Dumas i Sguier, 1997):

Procs de conscienciaci (Freire): Identificaci de lactor o
actors, permeten la identificaci collectiva dels membres del grup o
intergrup. Necessitat de construir una comprensi comuna dels
problemes i de les solucions. Els processos dorganitzaci comunitria
com escoles daprenentatge de la participaci social. El treball
comunitari com un procs educatiu.

Procs de mobilitzaci (Alinsky): Construcci dina relaci de
forces i negociaci sobre els reptes collectius i socials amb els actors
institucionals. Es refereix al poder acumulat en el procs i a la
capacitat que tenen les persones per a resoldre els problemes ms
enll dels seus sols interessos. En aquest sentit es molt pertinent
recordar la meravellosa definici que fa H. Arendt (1998)
12
de poder
identificant-ho amb la potentia llatina:


12
Arendt.H (1998). La condici humana, Paids, Barcelona
Uns actors socials
prenen concincia
I sorganitzen
Com un grup
Projecte desenvolupament social
55
s el que sorgeix entre els homes quan actuen junts i
desapareix en el moment que es dispersen. El poder s lenergia que
mant aquest espai tot ell fet de possibilitats, on les paraules no estan
buides i els fets no sn brutals, on les paraules no sutilitzen per
amagar intencions sin per descobrir realitats i els actes no susen per
violar i destruir sin per establir relacions i crear noves realitats

En el TC, doncs, es tracta de fomentar lempowerment o
empoderament de les poblacions mitjanant lorganitzaci.

Procs dorganitzaci (Henderson i Thomas i Twelvetress):
Refor dels vincles de cooperaci interns i externs. Es refereix als
aspectes ms econmics des del punt de vista de lacci, a
leconomia de lacci (la seva racionalitat interna), amb les seves
expectatives deficcia. La construcci de noves formes de conscincia
I de mobilitzaci es produeix a travs de la implicaci/participaci en
processos socials. I aquesta noms s possible quan estem
organitzats. Quan un grup latent, una fracci de la poblaci amb
interessos comuns s capa de transformar-se en un grup organitzat,
podr ser capa de promoure els seus interessos. En tot grup
constitut hi ha tres pols de funcionament:

Continguts: projecte de desenvolupament social
Relacions: animaci, motivaci
Formalitzaci dels procediments organitzatius


2. El Treball comunitari com una prctica
organitzativa per a promoure un projecte de
desenvolupament social

Hendersson i Thomas (1992) consideren que la tasca ms
fonamental pels treballadors comunitaris s ajuntar la gent i ajudar-la
56
a crear i mantenir una organitzaci que aconseguir els seus
objectius. Totes les altres tasques sn, sota el seu punt de vista,
secundries a aquelles dorganitzar a la gent dintre dalguna forma de
collectiu estable. Veiem ms mpliament les tasques dun TC per a
promoure i desenvolupar aquests processos organitzatius segons
aquests autors:

1. Entrar al barri
2. Descobrir el barri
3. Definir objectius i rol propi
4. Prendre contacte, reunir a la gent
5. Formar i establir estructures collectives, organitzar la tasca
6. Ajudar a definir objectius, clarificar-los, establir prioritats.
7. Mantenir lorganitzaci activa
8. Tenir cura de les relacions
9. Apartar-se i concloure

Per en aquest abordatge de situacions collectives que anomenem
treball comunitari, tamb sn molt importants les operacions de
construcci de coneixements i la planificaci de lacci per dotar de
racionalitat i rigor a lacci comunitria que estem impulsant, tal com
veiem en el quadre 3. Tenint en compte que s essencial convertir
aquestes operacions en oportunitat dacci de les poblacions per tal de
facilitar la seva identificaci i implicaci en el procs comunitari. Aix
vol dir que aquestes han de poder participar en tots els moments del
procs metodolgic de la intervenci social (preguntar a la classe):

Estudi de la situaci social collectiva
Avaluaci preliminar
Establiment dun projecte dintervenci
Execuci prctica del projecte
Avaluaci de noves dades de la situaci
57

En el TC volem estendre les formes de fer sistemtiques de la
planificaci racional i estratgica. Es tracta, doncs, de difondre els
procediments i metodologies que permetin realitzar accions
cientficament orientades fent un esfor per transferir els
coneixements tcnics a les poblacions. Aix es podr constituir un nou
subjecte (una organitzaci) i posar les bases per a que actu com si
fos un actor racional. Entenent que una actuaci ben pensada i ben
duta a terme s un instrument inestimable per aconseguir rpidament
certs objectius o assolir-los millor.


Quadre 3: Les tasques del Treball Comunitari


Font: Barbero i Corts (2005)


Desenvolupa
-ment Social
Inmersi en
lespai social d
intervenci
Constituir
el grup/s
Elaboraci del
projecte
comunitari
Definir el
projecte
professional o
d influncia
Mantenir
el grup/s
Aplicaci del
projecte
comunitari
Avaluacind
el projecte
comunitari
ACCI COMUNITARIA
PROMOURE I ACOMPANYAR LACCI ENTRADA
58
3. Un procs organitzatiu en lmbit de la intervenci
social i un espai de dileg interdisciplinari


Per tal que un procs organitzatiu sigui propi del Treball Comunitari
ha de tenir lloc en lespai de prctiques que coneixem com mbit de
la intervenci social

3.1. Prctiques organitzatives desenvolupades pels
professionals de la intervenci social

Podem definir el Treball Comunitari com un conjunt de coneixements
en el marc duna disciplina o com una tasca dorganitzaci comunitria
que desenvolupen els professionals en lmbit de la intervenci social.
Aquest t les segents caracterstiques:

Lobjecte dintervenci: labordatge de situacions socials
problemtiques per tal dafavorir la millora del benestar social
(salut, educaci, treball, habitatge, lleure,.). La lluita contra
lexclusi social per afavorir la integraci social. Construir
relacions o interaccions socials integradores que possibilitin el
desenvolupament de la personalitat dels individus i de collectius
i que, en definitiva, persegueixen el desenvolupament social.
Prctiques organitzatives realitzades per professionals de la
intervenci social.
Es tracta de processos organitzatius que impliquen tant a
poblacions destinatries de la intervenci social com agents
socials que conformen la situaci social que es considera
problema o que poden contribuir a canviar-la.

3.2. El Treball comunitari com un espai de trobada
interdisciplinari.

59
Considerar el Treball Comunitari com un abordatge del
Treball Social s histricament correcte donat que s una professi
multiforme i molt inclusiva. Tant s aix que el propi concepte de
Treball Social es resisteix a referir-se de manera unvoca a lexercici
duna sola de les professions de la intervenci social (en el nostre cas
es resisteix a referir noms a lexercici dels Diplomats en Treball
Social) i tendeix a evocar un mbit ms ampli de prctiques. A mesura
que shan anat instituint altres professions de la intervenci social, els
mtodes shan anat configurant com patrimoni que elles tamb
consideren valus i til. En el cas del Treball Comunitari, diversos
camps disciplinaris adems del treball social hi han anat aportant
teories, activitats i prctiques: psicologia social comunitria, salut
comunitria i educaci/pedagogia comunitria (car i Llena, 2006).
Per aix podem considerar el treball comunitari com un espai de
trobada interdisciplinari, malgrat que encara hi ha molt a fer per
apropar les teories i experincies daquests camps disciplinars que
sovint han tendit a ignorar-se.
Fent una adaptaci de la classificaci que proposa Ander-Egg
(1997) podem distingir
13
entre diversos desenvolupaments
metodolgics en lmbit de la intervenci comunitria (i de la
intervenci social en general):

Ttreball social. : Ens referim a les formes dactuaci professional
que es designen amb aquesta denominaci i que estan orientades
per teories prpies daquesta disciplina.
Ddesenvolupament de la comunitat. E: els diferenciem dels
mtodes de treball social perqu si b s veritat que el treball
comunitari s un dels abordatges metodolgics del treball social,
cal reconixer que tamb hi ha hagut un desenvolupament
metodolgic i prctic important ddaquest tipus de processos fora

13
Fent una adaptaci de la classificaci que proposa Ander- Egg (1997) en el llibre
Metodologia de la accin social, pg..60-62, ICSA.
60
de lmbit del treball social En aquest captol que ja sacaba hem
recollit, bsicament, aportacions que caldria situar en aquesta
metodologia de treball comunitari.
Eeducaci dadults. : Cal entendre la metodologia de la
intervenci socio-pedaggica com una forma dintervenci que
integra tasques daprenentatge tecnolgic amb laprenentatge
de la vida cvica i social. En les seves formulacions ms
progressistes (educaci popular) s tamb una forma de
conscienctiaciitzaci de la realitat que es vol traduir en una
praxispraxi de transformaci (Freire).
Aanimaci o promoci sociocultural. : Es tracta de generar
processos de participaci per tal que la gent expressi la seva prpia
cultura.

Iinvestigaci-acci participativa.: Apareix quasicasi
paral.lelamentparallelament als plantejaments de leducaci
popular i amb un estil metodolgic i objectiu estratgic semblant,
ja que tamb sexpressa una clara intencionalitat poltica al servei
dels sectors populars. La IAPap apareix i es desenvolupa com a
reacci a la decepci respecte de la investigaci tradicional, que es
fa extensiva a les cincies socials com a tals, en el sentit que no
sempre podensn, en gran part intils per a resoldre els grans
problemes de la societat. En aquest sentit, la Investigaci -Aacci -
Pparticipativa (IAP)
14
(re)apareix com un instrument potent amb
vista acara a lorientaci de noves prctiques socials que
afavoreixin el dileg entre poblacions i professionals, per tal de
desvetllar situacions socials, construir comprensions comunes,
elaborar projectes unitaris i mobilitzacions conjuntes.

14
Cal tenir en compte que el concepte IAP emergeix als anys seixanta60, com una
de les derivacions dels plantejament de K. Lewin (1946), el fundador del terme
investigaci-acci, en el marc del procs (revolucionari) de reconceptualitzacin
del treball social a America Lllatina, encara que repb l'impuls definitiu a la
segona dcada dels anys setanta70.
61

En alguns pasos com GB, labordatge metodolgic del Treball
Comunitari s font didentitat professional. Aix fa que en aquest pas
el Treballador Comunitari sigui un professional diferenciat de
lassistent social que requereix duns estudis diferents. Per
Twelvetrees (1988) la funci del treballador comunitari s molt
diferent de la del assistent social a qui identifica, de manera
reductora, amb lexercici de Treball social de casos Els assistents
socials estan preparats, en gran part, per a concentrar-se en els
problemes i les necessitats personals dels individus, i no per a utilitzar
la seva capacitat organitzativa per solucionar problemes "comunitaris
en contraposici als problemes personals (). Els usuaris/clients
dels assistents socials poden unir-se a grups instrumentals, per
noms ho fan si existeix en ells aquesta motivaci comunitria ms
mplia o si es pot desenvolupar, per no si la motivaci principal per
entrar en el grup s satisfer les seves necessitats personals.
Aquesta tendncia cap a lespecialitzaci sassenyala, tamb, per
les organitzacions que desenvolupen la intervenci social. Algunes
desenvolupen el treball comunitari com a funci primria (les
organitzacions comunitries que gestionen i dinamitzen els plans
comunitaris, per exemple) i daltres com a funci secundria (els
serveis socials, les rees de salut, lescola, etc.).

4. Una prctica organitzativa que es desenvolupa en
diferents nivells

Tradicionalment sha atribut al TC un inters singular pel
desenvolupament local. Aquesta comprensi est present en la
majoria dels professionals de la intervenci i en els autors del TC. Per
aix, normalment es pensa en el barri o en la localitat ms o menys
redudes com els espais naturals del seu desenvolupament. Per
comprendre el TC com una prctica organitzativa ens permet entendre
62
que s una tasca que es pot desenvolupar en nivells molt diversos.
Sense oblidar que la localitat (nivell meso) s un espai referent pel
Treball Comunitari tamb hem de considerar espais dintervenci ms
concrets (nivell micro) i ms amplis (nivell macro) De fet ja al 1922,
Steiner assenyalava que el concepte dorganitzaci comunitria es
podia aplicar a un nivell macro :

El fet s que lorganitzaci comunitria est desenvolupant
rpidament un significat ms tcnic, que el porta ms enll de lmbit
de la comunitat en un sentit restrictiu per acabar assenyalant un
significat actual de lorganitzaci comunitria que s prcticament
sinnim de lorganitzaci i coordinaci de les forces socials, siguin
aquestes a nivell de comunitat rural, ciutat, comptat, estat o naci

63
64
Captol 7 Estratgies i models dorganitzaci
comunitria.


El Treball comunitari no s una acci tcnica neutre sin que
est connectada a determinades comprensions de la societat de les
persones i/o que limpulsen, aix com tamb a determinats interessos
institucionals. Diversos autors que han construt coneixement en
aquesta transdisciplina que anomenem Treball Comunitari han
assajat temptatives de diferenciar entre diferents maneres
dintervenir a la comunitat.


1. Treball amb la Comunitat vs Treball per la
Comunitat:

El TC sha de diferenciar de la planificaci social i/o
desenvolupament de projectes que no incorporin la participaci de les
poblacions En aquesta lnia, Murray Ross (1967) diu que limportant
s que la gent identifiqui i actu sobre els propis problemes. No s tant
important una reforma particular sin el procs de capacitaci
collectiva per afrontar els problemes.
Ross ens ajuda a diferenciar el que ell anomena Organitzaci
Comunitria daltres abordatges dintervenci social en funci de
lescala del temps, lescala dels objectius i lescala del mtode, com
podem veure en el quadre 4. Hi ha moltes formes de plantejar la
resoluci prctica duna problemtica social que no depn en absolut
de les caracterstiques daquesta problemtica sin dopcions
professionals i/o institucionals.



65
Quadre 4: Variabilitat en els abordatges (A partir de M. G. Ross
(1967)


ALTRES
INTERVENCIONS


ORGANITZACIN
COMUNITRIA

Temps lmit estricte
(urgncia o emergncia,
etc.).

Escala temps

Temps suficient (l acci es
redrea si es necessari mentre
no hi hagi consens)


Reforma molt especfica.
Una consecuci concreta.


Escala
objectius

Procs de capacitaci,
aprenentatge, terpia social.
Iniciaci dun procs mitjanant
el qual la comunitat es
cohesiona, capacita, etc. Es
tracta de resultats que sn
subproductes: s aprn fent.

Prescripci o la imposici
mitjanant la propaganda,
el marketing, la passi
poltica, etc. Persuadir,
coaccionar, adular a la
gent per a que adopti
idees, plans, tcniques,
etc.


Escala mtode

Lautodeterminaci, pla de
participaci. El treballador
comunitari anima en el procs d
identificaci de necessitats,
busca implicaci de la gent en
totes i cada una de las
fases/moments del procs. La
participaci dels ms pobres
requereix temps

Font: Barbero i Corts, 2005

El Treball amb la Comunitat s una prctica que persegueix
accions participatives. Cal tenir en compte que facilitar la participaci
vol dir cedir poder, per part dels poltics i dels tcnics cap als
ciutadans. Per aix no vol que el repartiment de poder sempre sigui
66
un joc de suma zero en el que si un guanya, laltre perd. Tamb es
poden construir situacions en les que si un guanya, laltre tamb
guanya.

2. Estratgies dintervenci social (Dumas i Sguier,
1997)

Des duna perspectiva ms actual, Dumas i Sguier (1997)
diferencia entre diferents estratgies dintervenci social en funci
del tipus dactors que pretenem relacionar perqu formin una
plataforma dacci comuna:

Estratgies basades en la modificaci del dispositiu institucional
Estratgies de sosteniment dels abordatges collectius

Aquestes dues estratgies sn ben diferents per no es tractaria de
comprendre-les com contradictries entre si. Ms aviat interessa
veure-les com opcions dintervenci legtimes que, adems, poden ser
complementries. Sovint el treballador social ha de treure el mxim
partit de la seva posici intermediria (entre poblaci i administraci,
entre la interacci cara a cara i lo burocrtic, etc) i tracta darticular
en un mateix registre abdos registres dintervenci.
Desenvolupades per separat les dues estratgies fomenten la
creaci de noves organitzacions, per la diferncia recau en que en
lestratgia destinada a modificar els dispositius institucionals
senforteix i redensifica la vida professional/institucional (organitzaci
s poder) mentre que en lestratgia dabordatge collectiu
enforteix la poblaci a travs de les associacions i organitzacions de
poblacions, tal com es mostra en el quadre 5.



67
Quadre 5: Comparaci de dues estratgies de intervenci diferents.
(A partir de B. Dumas y M. Sguier, 1997)



ESTRATEGIES BASADES EN LA
MODIFICACI DEL DISPOSITIU
INSTITUCIONAL


ESTRATEGIES DE SOSTENIMENT
DELS ABORDATGES COLECTIUS

La intervenci sorgeix
fonamentalment dels actors
professionals de xarxes
dorganitzaci o instncies
institucionals

Aquests actors professionals o
militants sn externs a la situaci
problemtica objecte de la seva
intervenci

La intervenci prima la dimensi
de la oferta institucional i
professional, pretendre modificar-
les.


Laccent es posa en la instauraci
de dispositius partenarials, la
elaboraci i posada en marxa de
programes.

La intervenci es recolza en el
camp de les competncies
institucionals i les habilitats
professionals (direcci, equip
danimaci,)


La intervenci busca mobilitzar els
recursos existents en lentorn,
coordinar-los i reorientar-los.


La intervenci estableix els
enllaos en el medis d inserci:
persones, grups, organitzacions


La intervenci prima la mobilitzaci
dels actors-poblacions afectades per
la situaci problemtica: persones,
grups, organitzacions dhabitants,
etc.

Els intervinients procuren que els
actors directament implicats
esdevinguin subjectes de la seva
acci.

La intervenci prima lexpressi de la
demanda social i procura estructurar-
la en el sentit de les solucions a
buscar per afrontar la situaci
problemtica.

Laccent posa laccent sobre
lelaboraci /posta en marxa de
projectes de grups y organitzacions
collectives dhabitants.

La intervenci prima els mecanismes
de liderat interns al medi:
individuals, de grups, y
dorganitzacions (collectiu
dhabitants, rol dinstncies
representatives).

La intervenci afavoreix la
mobilitzaci i l organitzaci de les
potencialitats internes de la poblaci.

Els recolzaments interns sn buscats:
persones recurs, recolzaments
professionals i dorganitzaci.

Font: Versi resumida Barbero i Corts, 2005

68
Abdues estratgies poden confluir, per, sovint, no ho fan.
Lestratgia de modificaci del dispositiu institucional desenvolupada
de manera allada pot tenir bons resultats, per produeix un
enfortiment de tipus tecnocrtic (planificacions ambicioses amb
integraci daccions) que substituiria la participaci/organitzaci de
les poblacions. (Barbero, Corts, 2005)


3. Estratgies consensuals vs estratgies que no
descarten el conflicte:

El posicionament poltic i objectius dels participants en un procs
dorganitzaci comunitria condueix al plantejament de relacions
diferents amb el poder establert.

3.1. Estratgies consensuals:

La prioritat s afavorir un clima de col.laboracicollaboraci que
possibiliti la negociaci dun projecte com entre els diversosferents
agents i actors socials que actenactuen en un territori determinat:
els poltics, els responsables dels serveis pblics, els professionals dels
serveis, els representants de les entitats, els ciutadans, etc....
Mdard distingeix entre dues tendncies en funci de la
importncia que es dna a la participaci de les poblacions
destinatries de les intervencionsintervencio, dnsistinci que
coincideix amb la separaci que abans hem fet entre labordatge del
desenvolupament comunitari en un sentit ampli i en un sentit
restringit (en el que desenvolupament comunitari s sinnim
dorganitzaci comunitria):

a) El desenvolupament comunitari com a tcnica auxiliar de la
planificaci que assumeixjuga un paper de corretja de
transmisitransmissi i en el quale es prioritza ms lobtenci
69
dels resultats previstos que desencadenar un procs de
participaci. .. En la nostra opini, aquesta tendncia o model
dintervenci s coincident amb el model de planificaci social que
defineix A. Twelvetress (1988)
15
o el model de la poltica social i la
programaci social tal com el defineixen Henderson i Thomas
(1992), descrit com una manera dintervenir racionalista i
tecnocrtica en que es posa lmfasi en la importncia dels
aspectes tcnics i analtics de les intervencions i es dna menys
importncia als aspectes interpersonals i socio-emocionals. Tamb
es podria situar el model dede la l'ONU en aquesta tendncia, per
no tant per la definici formal sin per les prctiques de
desenvolupament comunitari que shan propiciat en eal Tterc3er
mn sota aquest paraiguesparaiguaes conceptual. Podrem dir
que s una estratgia que posa laccent en la dimensi territorial,
i que centra posant el seu intersinters prioritari en el repte tcnic
de la integraci de les intervencions socials que es despleguen des
de diferents sectors (serveis socialsServeis Socials, educaci,
sanitat, urbanisme, etc...) i des de diferents administracions
publiques i corporacions privades (creaci destructures de
partenariat). En definitiva, s un plantejament que vol millorar
leficcia i eficienciaeficincia de les actuacions de les burocrcies
pblico--privades.

b) Lorganitzaci comunitria com a tcnica dintegraci on
mitjanant la qual es busca la participaci per la participaci, i
es dna, consegentment, onant ms importncia al procs que
a lobtenci de resultats. Per a nosaltres En la nostra opini
aquesta tendncia s identificable amb el model de
desenvolupament comunitari amben el que sidentifiquen tant A.
Twelvetress com Henderson i Thomas, que aposten per una

15
El qual diferencia entre el model de planificaci social, el model de
desenvolupament comunitari i el model dacci col.lectivacollectiva.
70
prctica professional no directiva, facilitadora de la participaci dels
grups de la comunitat. Daltra banda, no hi ha dubte que cal
situar lorigen daquesta tendncia en les aportacions de M.
Ross, que, de fet, s el que consolida el terme organitzaci
comunitria en el seu llibre del mateix nom, tot un clssic sobre la
intervenci comunitria. Sembla clar que aquest plantejament
sobretot es preocupa especialmentde per la dimensi relacional-
cultural de lacci comunitria.

En general, doncs, es tracta duna estratgia que permet
desenvolupar els recursos socials sense violentar lestructura
social, sistemassistemes de rols i assignaci de recursos existents.
La participaci t un contingut ms psicosocial i tcnic que poltic i
es tendeix a facilitar la coordinaci inter-persones i inter-grups,
ajudar a definir objectius comuns i facilitar la readaptaci i el canvi
de les pautes adaptatives presents en una direcci donada
(Snchez, 1990).
Aquesta s una concepcomprensi de l que s un procs de
desenvolupament o organitzaci comunitria, que ens interessa en
la mesura que cont lessncia del treball social: que les persones
es mobilitzin i simpliquin en un procs de millora de la seva
situaci. Daltra banda, es tracta dun abordatge de lacci
comunitria que s compatible amb lexercici institucionalitzat del
treball social.

3.2. Estratgies que no descarten el conflicte:

La tctica del conflicte:

Una aproximaci conflictiva en la quale sentn lorganitzaci
comunitria com una tcnica de qestionament per aper
reorganitzar la comunitat, per en oposici a les institucions que
71
encarnen la societat global. Es posa laccent en lexistncia
dinteressos diferents i sopta per la confrontaci com a estratgia
per defensar els interessos dels grups ms dbils, allunyats dels
espais de poder institucionalitzats.
Es tracta, doncs, duna estrategiaestratgia que parteix de la
idea que el poder (i altres recursos :econmics, estatus social,
informaci i assignaci de valors, autoestima, veu social, liderat,
etc.) s limitat i, en consequnciaconseqncia, la potenciaci del
conjunt de persones exigeix la seva cessi per part de les lits
controladores (a escala nivell macropoltica, en el marc
d'organitzacions intermitges intermdies o altres sistemes socials), ja
que no hi haur poder i recursos per a tots. Si enl tenen uns, no enho
tindran ddd'altres, , que seran, finalment,resultaran marginats. La
participaci real de les majories comunitries seria aqu un element
bsic amb un contingut poltic central (Snchez, A., 1990).
Tradicionalment, sha atribuitatribut la paternitat daquesta
estratgia a Saul Alinsky, unaltra un altre dels considerats clssics
de lacci comunitria. Alinsky (1976) considera el conflicte com un
ingredient de la societat i de les estratgies dintegraci social. Acusa
a les prctiques del Treball Social doblidar lalienaci, les relacions de
fora, els sistemes dopressi i anclar la seva acci en la terpia de
ladaptaci. Proposa la mobilitzaci collectiva en els barris (a lestil
de la mobilitzaci sindical en les fbriques) com a mitj daconseguir
fer sentir les reivindicacions i negociar una resoluci.
No hi ha dubte que aquest model ddacci col.lectivacollectiva,
tradicionalment classificat com a model dacci poltica
16
s difcil que
puogui ser adoptat des dduna prctica professional institucionalitzada
en el marc de la poltica social com s el treball social. Per no hi ha
dubte que moltes de les idees que es defensen des ddaquest model,

16
Segons la clssica classificaci de models dorganitzaci comunitria de Rothman
que repasarem a continuaci
72
poden ser molt tils per animar un procs que afavoreixi un major
comproms sociopoltic del treball social.




Estratgia concienciant:

Aquesta estratgia ha estat definida com una aproximaci en la
quale els grups dacci persegueixen la transformaci de les
mentalitats duna determinada poblaci donada, correlativament a
la de les estructures socioeconmiques. Aquest ha estat un model de
dinamitzaci comunitria inspirat en els plantejaments de P. Freire,
que, sobretot, ha tingut molta influncia en el desenvolupament de la
IInvestigaci -Aacci -Pparticipativa (IAP), especialment posada en
prctica a AmericaAmrica llatina a partir dels anys 60.
Freire (1983) defensa el que ell anomena una educaci
autntica, que comena amb la superaci de la concepci bancria de
leducaci, ja que aquesta s reflexereflex de lestructura de poder i
reprodueix lopressi. Per aix sha de deixar ddentendre la relaci
educador/educant com una relaci unidireccional, paternalista i
autoritria en la que leducador es limita a dipositar, transferir,
transmetre valors i coneixements a leducantleducand, ja
queperqu, aix, en la mesura que simposa la passivitat, safavoreix
ladaptaci dels oprimits en lestructura que els oprimeix, enlloc
comptes de possibilitar la seva transformaci i que puoguin
transformar-se en ssers per si mateixosa si.
Per tal ddaproximar-se a leducaci autntica, segons Freire,
cal que hi hagi dileg entre leducador i leducantleducand. Aix
implica que el primer, sense continguts programtics a priori, ha de
dialogar amb la gent sobre la seva visi de la realitat per tal ddanar
identificant els temes que per a ells sn significatius en tant que
73
perqu conectenconnecten amb les seves necessitats i desitjos.
Aquesta primera forma de dileg i de participaci representaes tracta
dduna una investigaci sobre el pensament-llenguatge que tenen
entorn de entorn de la realitat, sobre la percepci/visi del mn,
idees, valors i esperances, per tal de reconixer i descobrir
lobjectivitat de la situaci i la concinciaconscincia que es t
d'aquesta situaci mateixa.e la situaci. Ens parla de Pedagogia del
Oprimit perqu converteix el tema de lopressi i les seves causes en
objecte de reflexi de les persones que la sofreixen. Defineix una
estratgia pedaggica que serveixi als oprimits per a realitzar una
lectura autnoma de la realitat i descobrir-se protagonistes de la
histria.
En definitiva, Freire defensa que lacci cultural no s
transferncia del saber, ni imposici de res a laltre sin que s
cercarecerca en com de la superaci de les contradiccions. Es tracta,
doncs, quede que els educands siguin actius i que, grcies a lacci-
reflexi aprenguin a llegir la realitat per tal que puoguin veures
capaos de transformar-la.
Aquest s un model de desenvolupament comunitari que, en
bona part, pot recollir les aportacions dels models anteriors i en el
quale dipositem moltes esperances de renovaci del treball social
17
. La
seva gran virtudvirtut s que planteja el repte de la transformaci
social en clau constructiva i que, en aquesta mesura, conectaconnecta
amb lessncia del treball social. En el darrer captol donarem compte
dduna de les tradicions metodologiquesmetodolgiques
ddintervenci comunitria, la investigaci-acci-
participativainvestigaci acci participativainvestigaci-acci-
participativa, que podem situar en aquest model conscienciant.



17
De fet, les idees de Freire ja van desencadenar un procs de renovaci del treball
social aeals anys 60 a America Llatina amb un moviment anomenat
reconceptualitzacin per que no va quatllar a Europa.
74
4. Models dorganitzaci comunitria.

J. Rothamn (1970) sistematitza les diferents prctiques i enfocs
terics del Treball Comunitari mitjanant la segent classificaci en
tres models o formes dorganitzaci de la comunitat segons variables
de prctica seleccionades. Des dun punt de vista analtic aquests
models shan de considerar com tipus ideals i, com a tals, no poden
trobar-se en estat pur en la prctica concreta dintervenci
comunitria , sin sobreposats ja que no sn totalment incompatibles
entre ells.

4.1. Desenvolupament local

Sha vingut anomenant desenvolupament comunitari que es
defineix com un procs dissenyat per a crear condicions de progrs
social i econmic pel conjunt duna comunitat amb la seva participaci
activa i amb la mxima rellevncia possible de la iniciativa de la
comunitat (ONU, 1959). Lacci comunitria defineix com objectius
fonamentals; capacitar a la comunitat, integrar-la y propiciar
lautoajuda, tots ells objectius de procs.
Aquests objectius suposen la existncia duna comunitat anmica
formada per subgrups que poden tenir interessos comuns o, almenys,
reconciliables i requereixen una estratgia de participaci dels poder
fctics i de la poblaci. Aquesta participaci requereix que els
diferents grups de la comunitat construeixin una comprensi comuna
sobre la situaci que els preocupa i cerquen solucions consensuades a
aquests problemes

4.2. La Teoria de Planificaci Social

En aquesta prctica del Treball Social, confia en la investigaci i les
competncies tecnolgiques que sapliquen en un nombre dactivitats
75
molt mplies i sistemtiques per a dissenyar plans que han de
preveure les condicions futures duna situaci social. Aquesta
aproximaci requereix dels professionals competncia en un ampli
ventall dhabilitats tcniques. Els que es dediquen a la planificaci
persegueixen uns resultats lgics, racionals i beneficiosos,
suposadament, per les persones afectades. Els objectius de la
intervenci es caracteritzen per ser objectius de tasca, no es fixen
objectius de procs, assolits a travs del procs de participaci, com
s el desenvolupament de capacitats en la poblaci, com en els altres
dos models.
Per aconseguir aquests resultats sutilitzen com a guia
estructures i processos formals. Resulta central en aquest model de
planificaci social el disseny de poltiques i de plans social, aix com la
implementaci dels mateixos. Per aix el tcnic o expert en aquest
tipus dintervenci desenvolupa els rols de recolector i analitzador de
dades (investigador), proveedor i facilitador de programes. Aquests
papers exigeixen del tcnic gran capacitat per a manipular grans
organitzacions burocrtiques i per a guiar aquest procs de canvi.
Sovint aquest s lnic llenguatge que sentn des de ladministraci
pblica.

4.3. El model dacci social

Aquest model pressuposa lexistncia de segments de la
poblaci en situaci de desigualtats socials importants i discriminades
respecte de laccs al poder, als bens i als serveis. Per aix els
objectius del model sn: redistribuir el poder i els recursos, intuir
canvis institucionals bsics que permetin actuacions ms coherents
amb la justcia social i la democrcia.
Tenint en compte que el segment de la poblaci implicat ocupa
una posici doprimit en lestructura de poder, sha de presionar els
opressors i, si poden, vencels per a canviar les relacions de poder
76
existents. A la poblaci afectada se la considera vctima daquesta
situaci. Les estratgies dacci tracten daccentuar el conflicte i
dorganitzar a la gent implicada per a realitzar accions contra els
objectius contraris als propis. Inicialment, doncs, sha dutilitzar el
conflicte, la confrontaci i lacci directa, per desprs entrar en una
negociaci amb el poder establert. Per a conseguir aquests canvis, els
professionals desenvolupen el rol dactivista comproms, agitador,
mediador, negociador o guerriller, segons ho requereixi el procs
dacci a realitzar.

Quadre 6: Sntesis estratgies i models dorganitzaci comunitria


Estratgies conflicte










Estratgies institucionals










Estratgies abordatge collectiu
Model
acci
poltica
77
Treball per la comunitat







Treball amb la comunitat
Estratgies consens
Font: Elaboraci prpia

Model
desenvo-
lupamet
local
Model
planifica-
ci social
78
79
Captol 8. Una nova comprensi de la
comunitat til pel treball social


En aquest captol fem un esfor per deconstruir el concepte de
comunitat per a tornar-ne a construir un de nou per a donar millor
compte de les noves comunitats i intentar establir quin s ls ms
adequat del concepte de comunitat en el Treball Social, tractant
devitar els errors i prejudicis a que aboca el seu s inadequat.






1. La comunitat no s un parads perdut:

El terme comunitat no s unvoc, sin que pot ser ents de
moltes maneres. Es refereix a un concepte ambigu, que de fet s
indigne de ser un concepte Tant s aix que la comunitat pot acabar
sent lo que cada autor vol que sigui. Malgrat tot s til donar compte,
en un primer moment duna definici descriptiva i bastant neutra,
semblant a la que trobarem en un diccionari: una comunitat s un
conjunt dindividus que tenen com a mnim un tret com, pot ser el
territori on viuen (comunitat de vens duna escala, comunitat
europea, etc.), pot ser un tret cultural (comunitat cristiana, comunitat
islmica,etc.), pot ser un comportament (comunitat heterosexual,
comunitat homosexual, comunitat bisexual,etc.). Des daquesta
perspectiva la comunitat s un concepte descriptiu, classificador de la
poblaci, que t una certa utilitat pels planificadors i els estudiosos
(Rueda, J.M, 1998)
Per s interessant reflexionar al voltant de com sutilitza
aquest concepte i el seu transfons ideolgic, que va molt ms enll
del que aquesta primera definici es descriu. No hem doblidar les
influncies constants de la ideologia en el desenvolupament de les
cincies socials. El concepte de comunitat t referents pretrits
irrecuperables a causa de la marxa de la histria. Encara que s
80
molt dubts que existissin societats purament comunitries
18
, la
idea de comunitat (entesa com una comunitat geogrfica) es refereix
a les formes de vida en els agrupaments socials preindustrials, tant
primitius com agraris, on predominaven les relacions
personalitzades, cara a cara, fonamentades en la reciprocitat
horitzontal. Es tractava de comunitats homogenees socioculturalment,
molt estables i tancades en si mateixes (Canals, 1991).
Autors tant significatius per la Sociologia com Durkheim (amb
la seva diferenciaci entre solidaritat mecnica i solidaritat orgnica) o
Tnnies (amb la seva dicotomia comunitat/associaci), ms enll de
les seves intencions analtiques, afavoreixen latribuci al concepte de
comunitat de qualitats morals que convertiran a aquesta en el
remei mgic per curar tots els mals derivats de la fragmentaci de
les societats industrialitzades, en un element purificador de totes les
disfuncions socials.
19

Aix ajuda a explicar el perqu la comunitat ha estat i s tant
utilitzada com a motor ideolgic per tots aquells que han intentat i
intenten introduir reformes i canvis en les nostres institucions. Els
socialistes utpics, els marxistes, els anarquistes, el moviments
cristians progressistes, els hipiies (per posar uns exemples coneguts i
propers) han perseguit sens gaire xit (tenint en compte que s quasi
impossible trobar la comunitat i lo comunitari en la nostra realitat
present) aquest ideal comunitari.
En una societat desigual i plena dinjusticies no s qesti de
menysprear els motors ideolgics que mobilitzin accions per a superar

18
Es tracta ms aviat duna idealitzaci de la societat rural com a resposta als
perills de fragmentaci social que emergien en el pas a la societat moderna.
19
En tot cas, queda clar que no s acceptable la proposta de Tnnies, que dota a la
comunitat duna existncia permanent i estructurada. Ms interessant s la
proposta de Turner que parla de situaci de Communitas, concepte oposat al
destructura, com a situaci excepcional en la que la quotidianitat sinterromp i les
normes i estructures salteren (com a la festa, com per exemple el Carnaval que s
la festa de les festes), que es caracteritza per una aparent desaparici temporal de
les barreres, jerarquies i normes socials. Aquestes situacions de communitas tamb
sn prpies de moments histrics de canvi. En el nostre passat recent, la transici
poltica fou un periode amb abundants momemts de communitas.

81
aquestes situacions, com les impulsades des del treball comunitari.
Tenint en compte la promoci de formes dactuaci comunitria en
determinades poblacions s un horitz ideal que sha doperativitzar
promovent relacions personals i entre grups en un medi social
fragmentat, per tal de generar activitats que permetin superar els
efectes indesitjables daquesta mateixa fragmentaci, donant el
protagonisme de la soluci dels seus problemes a les poblacions
afectades.

2. La comunitat no s un territori:

Per un costat, veiem que una manera habitual dentendre la
comunitat s identificar-la amb la poblaci que viu en un determinat
mbit local. Aquesta comprensi es fonamenta en el fet que la
localitat s un espai on es desenvolupa part de la vida quotidiana i
segueix tenint cert paper en la configuraci de la identitat social dels
individus. Aquesta relaci comunitat-territori tamb est molt
reforada per la territorialitzaci de ladministraci pblica. Per hem
de tenir en compte que avui els nostres barris no tenen gaire a veure
amb les comunitats agrries primitives i ens hem de preguntar en
quina mesura la localitat s capa darticular interessos comuns.
Sobretot s important evitar que ls del concepte de
comunitat per referir-nos a una localitat ens oculti el fet que, al
marge que es puguin identificar alguns interessos comuns, en la
comunitat local tamb hi ha conflictes per accedir als recursos
bsics, relacions de dominaci i, per tant, interessos contraposats. El
carcter mtic al que evoca el concepte de comunitat permet
locultaci (per ex: Desmentalament de lestat del benestar quan es
planteja la derivaci de la provisi del benestar cap a la comunitat.
Tamb cal tenir en compte que aquest imaginari de la comunitat
juga a favor dels que tenen veu que esdevenen portaveus del
programa de la Comunitat.
82
Una comprensi adequada del concepte de comunitat ens ha de
portar a evitar el seu s quan hi hagi conceptes ms precisos per
definir el collectiu a que ens referim. Per exemple podem utilitzar
conceptes com poblaci, territori (si ens volem referir al barri millor
parlar de barri que no utilitzar leufemisme de comunitat), grup,
associaci (a vegades parlem de fenmens grupals o associatius sota
leptet de comunitat).


3. La comunitat com a espai cultural i dinteressos
comuns:

La definici que fa Alinsky (1976) amb la comunitat
dinteressos
20
i la que fa Porzecansky (1983)
21
amb la comunitat
subcultural permet aproximar-nos molt millor a les comunitats
actuals que no la identificaci amb un territori.
Ens sembla que el que defineix la comunitat s la construcci
mental (i per tant subjectiva) dels individus, que fa que al compartir
un repertori de smbols, es defineixen unes fronteres que els separen
daltres individus. Unes fronteres construdes simblicament algunes
vegades a partir de vincles relacionals forts i altres a partir de vincles
dbils que permeten delimitar un espai social que ofereix un acord en
quant a normes i comportament acceptat aix com les facilitats de
confiana necessries per a generar els intercanvis de relacions,
informacions, etc. que tant valor suposen pels individus. Dintre
daquestes fronteres, mltiples i sobreposades s on lindividu crea la
seva identitat individual i social, on es defineix una part molt

20
Alinsky ens diu que per organitzar una comunitat, lorganitzador ha de
comprendre que, en la societat extremadament mvil i urbanitzada en que vivim,
una comunitat significa comunitat dinteressos i no comunitat fsica.
21
Prozecansky ens diu que la comunitat real s lmbit cubcultural en el qual s
factible una repercusi participativa si saplica el procediment dOrganitzaci i
Desenvolupament de la Comunitat.
83
important del diferent accs a recursos i oportunitats que tenen els
individus (Sancho, 2005).
En resum, com hem vist la comunitat pot ser un concepte
equvoc per comprendre la realitat social duna localitat, per en canvi
ens serveix per donar compte de lexistncia de formes
dorganitzaci collectiva basades amb una identitat com.
Tamb ens serveix com a motor ideolgic que ens mobilitza a
superar els efectes indesitjables de les fractures socials.


4. Una reconceptualitzaci del concepte de comunitat

Malgrat que en reiterades ocasions sha ests a la comunitat el
seu certificat de defunci, aquesta ha estat recentment reactivada i
reinventada per les racionalitats poltiques contempornies. Les
actuals comunitats, que assumeixen nous trets que les diferencien de
les velles comunitats, avui sn un terreny priviliejat per la construcci
de sentit i identitat. En el quadre 7 podem identificar les diferncies
entre la nova i la vella manera de comprendre la comunitat.
Ens sembla, doncs, que tenint en compte que les actuals
comunitats estan molt vives, ms val redefinir aquest concepte per
readequar-lo a les seves caracterstiques actuals que posar massa
laccent en lobsolescncia de la definici original del concepte de
Tnnies. De fet, hem pogut comprovar que als joves actuals aquest
concepte els remet directament a les noves comunitats i que cada
vegada estan ms lluny de la vella comprensi daquest concepte.







84


Quadre 7 : Comparaci Vella comunitat i Noves comunitats


Vella comunitat (pre-socials)


Noves comunitats (post-socials)

Adscripci compulsiva i per tota la
vida

Adscripci voluntria

Memria collectiva que es
remuntava al passat lluny i
simagina que continuar eternament


No permanncia i evanescncia

Comunalitat del territori i necessitat
de co-presncia


No coincidncia entre lmits
geogrfics i lmits sociolgics de
comunitat i no necessitat de co-
presncia.


Els seus membres noms pertanyien
a una comunitat


Els seus membres poden pertnyer a
la vegada a diverses comunitats. En
cada una delles els individus
despleguen i escenifiquen part del
que son

Totalitat orgnica sense divisions
interiors i parts constituients

Arxiplag de parts sense tot, sense
lmit exterior.

Font: Basat en de Marinis, P. (2005)
22



5. Una comprensi que situa millor la intervenci
comunitria

Una comprensi adequada de lespai dintervenci: Permet orientar
millor aquesta intervenci perqu:


22
De Marinis, P. (2005) 16 comentarios sobre la(s) sociologa(s) y la(s) comunidad(es) a
Papeles del CEIC n 15. CEIC (Centro de Estudios sobre la Identidad Colectiva), Universidad
del Pas Vasco, http://www.ehu.es/CEIC/ papeles/15.pdf
85
Les estratgies organitzatives no seran sempre de tipus
unitarista o consensualista. Tamb es treballar per la
constituci de nous subjectes collectius que no tenen perqu
descartar les estratgies conflictivistes.
Es prendr conscincia que larticulaci de grups i accions pot
buscar-se i donar-se en espais diversos ms enll de la localitat.
Ens adonarem de lexistncia de multiplicitat de punts de vista.
Tenint en compte que les identitats, les visions, les idees estan
lligades a les posicions que ocupen les persones. Des del Treball
Comunitari haurem de contribuir a que hi hagi dileg entre els
diferents actors que protagonitzen un procs comunitari.. Tamb
haurem de considerar que aquesta pluralitat de punts de vista
tamb s interna a cada un dels actors (poltics, tcnics i
ciutadans) tenint en compte que tenim diverses cosmovisions,
diferents experincies davant els fenmens socials, diverses
relacions socials, ...

6. La xarxa social com a instrument per a lestudi i la
construcci de la comunitat:

El concepte de xarxa social s molt til per a conixer com
sestructuren les relacions en una comunitat i ens dna pistes sobre
com hem dintervenir per reforar-les.

6.1. La xarxa social com a instrument i com a metfora:

Darrerament s habitual que es defineixi la comunitat a travs
del concepte de xarxa. Per exemple, en aquesta definici prou
coneguda de lInstitute for Social Work (1992) en que es descriu la
comunitat com una Xarxa o xarxes de relacions entre persones que
interaccionen entre si per parentesc, interessos comuns, proximitat
geogrfica, amistat, treball o la prestaci o recepci de serveis o
86
combinaci diverses daquests elements. Tamb Silvia Navarro (2004)
defineix la comunitat com un Sistema de vinculaci, o com relacions
constitutives duna xarxa social que contribueix a la determinaci de la
integraci i el recolzament social
No hi ha dubte que, com explica lcidament Sancho (2005), la
manera com analitzem el concepte de comunitat est en funci de
com lentenem, per hem devitar la tendncia a confondre el que
sestudia amb els mtodes destudi. Estudiarem la comunitat
mitjanant lajuda bsica de la teoria de les xarxes socials, per cal
evitar confondre la comunitat amb les xarxes socials.
La xarxa social s una denominaci tcnica (tal com es fa en la
darrera definici que hem vist) que permet aproximar-nos a la
comunitat, posant de relleu les interaccions entre els actors socials,
aproximant-nos molt millor a com succeeixen les coses en la vida real
de la gent.
La definici de lanlisi de xarxes resideix en el supsit de que
els sentiments de la gent, el que pensa i el que fa t lorigen i es
manifesta en les pautes de les relacions situacionals que es donen
entre els actors oposant-se daquesta manera a la idea de que les
caracterstiques o atributs dels actors individuals estan a la base o sn
causa del comportament i, per tant, de lestructura social.
Com expliquen Romero i Molina (1998) s til imaginar-se la
xarxa social com el teixit de la interacci humana. Aquesta idea s
molt utilitzada per expressar en paraules intelligibles en que
consisteix aix de construir i reconstruir xarxes. Ens imaginem els
individus i els grups teixint vincles amb els altres. Traslladant un
concepte de la Qumica tamb ens podem imaginar la xarxa com la
cristallitzaci de les relacions humanes.
Les xarxes socials poden definir-se com un conjunt ben
delimitat dactors-individus, grups, organitzacions, societats
globals, etc vinculats uns als altres a travs duna relaci o un
conjunt de relacions socials. Les caracterstiques daquestes
87
relacions o lligams poden ser utilitzats per interpretar els
comportaments socials de les persones implicades.

Alguns dels conceptes fonamentals en lanlisi de les xarxes
socials sn:

Els actors socials: sn les entitats socials dels vincles de les
xarxes socials que sn de diversos tipus: individus, empreses,
unitats collectives socials, departaments en una empresa, agencies
de servei pblic,...
Els lligams relacionals: Vincles entre els actors que poden ser de
diversos tipus: personals (amistat, respecte, consell, etc.),
transferncies de recursos (bens, diner, informaci, etc), relacions
formals o organitzacionals, etc
Grups: Conjunt de tots els actors sobre els que es medeixen els
lligams. Sempre sn un conjunt finit.

Les observacions i lectures de les xarxes les fem a partir delegir el
tipus dactors que volem relacionar i els tipus de vincles que volem
descriure. La nostra tria estar en funci del tema que ens interessi,
des duns objectius determinats.

6.2. De les xarxes socials personals a les xarxes socials
comunitries

No ens s possible llegir totes les xarxes a la vegada. A
continuaci ens centrarem en dos tipus dabordatge en lanlisis de
xarxes, el que es fixa en les xarxes socials personals i el que es fixa
en les xarxes socials comunitries.

Les xarxes socials personals ens identifiquen les relacions
que un individu configura en el seu voltant, lentramat de vincles
88
socials al voltant duna persona. La xarxa social t sempre a un
individu com centre, i aix fa daquesta un instrument molt concret
que ens permet observar que cada individu pot tenir vries xarxes,
ms o menys sobreposades, en funci dels diversos mbits en els que
transcorre simultniament la seva vida social. Daquesta manera ens
podem representar la multiplicitat de rols que caracteritzen lhome
modern, diferenciant entre les xarxes socials ms mplies (amb
vincles dbils) i les xarxes ms denses, primries i afectives (Canals,
1991)
Les diferents xarxes socials personals de diferents individus
poden tenir mltiples interconexions
23
o no tenir-ne cap. Quasi
sempre, les xarxes personals desborden els lmits del territori. La
qualitat i la quantitat de les relacions de les persones avui en dia sn
relativament independents del territori. Avui, el treball, sovint separat
fsicament de la nostra residncia, s fonamental en la configuraci de
la nostra identitat social. s cada dia ms habitual que dos individus
molt prxims en lespai (cada nit el sento roncar) no tinguin cap punt
de contacte entre les seves xarxes personals. Per a la persona, la
xarxa social correspon al nucli interpersonal que li ofereix els
indicadors en els quals es basa el seu autoreconeixement i la seva
autoimatge. s a dir, s el conjunt de persones a partir del qual es va
construint la identitat (Romero i Molina, 1998)
La xarxa social s un instrument molt til pel treball social, per
la comprensi de la situaci social dels subjectes destinataris de les
nostres intervencions (que com ja hem dit no es pot explicar noms
referint-nos a les caracterstiques o atributs daquests subjectes sin
que hem de conixer les seves relacions). Fixeu-vos que ms enll
dels indicadors econmics, unes de les majors pobreses que pot sofrir
un individu s lescassedat de la seva xarxa social o el carcter

23
Fixeu-nos que sovint quan ens comuniquem ens dediquem a posar-nos al dia
sobre les informacions de diferent tipus que circulen per les nostres xarxes. Com
ms interconnectades estiguin les xarxes entre dos interlocutors ms coses tindran
que parlar...
89
excessivament tancat daquesta, fet que impedeix la recepci
dinformaci necessria per el.laborar adaptacions eficients al medi.
veiem, doncs, que aquest abordatge ens permet superar loposici
entre lo individual i lo comunitari i podem entendre lindividu en el
seu context socio-cultural. Per tamb cara a la intervenci, tenint en
compte que les relacions socials sn lobjecte de la nostre
intervenci, ja que podem entendre el treball social com una tasca al
servei de reconstruir (reparar) xarxes o construir noves xarxes
socials. Romero i Molina (1998) ho expliquen molt b:

Las redes sociales constituyen el tejido de la interacciin humana de
manera tal que adems de definir la dinmica de la sociedad, puede
resultar una propuesta de acciones estratgicas para enfrentar y
gestionar los riesgos de toda indole a que se ven expuestos los
sectores ms vulnerables con acciones que pueden derivarse de
modelos de intervencin en lo social, tales como el modelo asistencial,
el modelo socioeducativo y el modelo teraputico

Villalba (2000), des duna perspectiva ecolgica sistmica ens
parla de xarxes socials comunitries. Mentre que les xarxes
socials personals sn enteses com lentramat de vincles socials al
voltant duna persona, les xarxes socials comunitries sentenen
com lentramat de xarxes intersectants, mtuament influents,
que comparteixen un temps, un espai, una histria, uns
contextos, uns interessos, unes experincies.
Ens podem imaginar un territori determinat com una xarxa de
xarxes..., sense oblidar la interdependncia existent entre les xarxes
personals i les comunitries (separades en un esfor analtic) aix com
amb les xarxes ms mplies. Lestructura de les xarxes en lo micro i
en lo macro t semblances i connexions entre si. En cert sentit s una
estructura hologramtica, s a dir que en cada part est el tot de les
relacions. El tot dels tipus de relacions ho trobem tant en el nivell
90
macro com en el micro, i es relacionen entre si, perqu han estat
format en una mateixa cultura relacional. Si hi ha populisme en un
tipus destats nacionals s perqu tamb nhi ha en els barris, a les
escoles, i a les famlies. (Villasante, T.R, 2000)
Considerar la comunitat com una xarxa de xarxes amb un
sistema dajuda natural, tant espontani i global com organitzat per
collectius i necessitats, i saber analitzar les seves descomposicions,
sobrecrregues, rigideses, inestabilitats, conflictes, llacunes, permet
als treballadors socials proposar estratgies que potencin les xarxes
on aquestes existeixin, enfortir-les i desenvolupar-les quan es vegi
necessari i deixar-les soles quan aquestes estiguin funcionant b.
En aquesta linea, i fent un esfor per concretar ms la proposta,
podem apropar-nos, tal com fa Villalba, a les xarxes socials de
suport dun territori identificant:

el context histric i socio-cultural del territori
el tamany i la composici del sistema de suport per sectors i
collectius de poblaci (infncia, gent gran, dones, joves,
discapacitats,...)
la densitat, s a dir el grau de connexi, coordinaci i accions
conjuntes entre els elements daquest sistema
la dispersi, s a dir, la proximitat fsica i ladequaci de les
accions dels grups i organitzacions dirigides a la comunitat
lintercanvi i la participaci social en els grups i les organitzacions
els tipus de suport que ofereixen

A destacar que en aquest procs didentificar les xarxes de suport
dun territori, el ms important s com els ciutadans les veuen. Aix
obliga a fer investigacions participatives que retornin lautoritat,
la veu i el poder a les organitzacions comunitries per a valorar les
necessitats, capacitats i dificultats del seu territori, intentant acostar-
nos als diferents punts de vista. Aquest s el plantejament que es fa
91
de la investigaci-acci-participativa del que ja parlarem ms
mpliament. Desde aquest plantejament sutilitza la tcnica del
mapeo, sociograma o mapa de relacions en el que es visualitzen, com
en el quadre 8, les caracterstiques de les organitzacions i les relacions
entre elles. Aquest mapa ens explicita els conjunts dacci que
sn aquestes relacions construdes en la vida quotidiana que serveixen
per a que circuli la informaci construint sentits dinclusi o
dexclusi (Nosaltres/ells,) (Villasante, T.R, 2000)

Quadre 8: Mapa de les relacions entre els actors socials en un barri





Poltics Professionals base Collectius no organizats

Responsables organizatius Representants associacions
Font: Corts i LLobet, 2006

92
Des de lptica de la intervenci social, aquesta perspectiva
adquireix tota la seva potencialitat en tant que parteix del supsit que
s ms fcil introduir canvis en les relacions existents que no pas en
les identitats de les institucions, dels grups socials o de les persones,
sota la hiptesis que, en modificar la posici que en la xarxa social
ocupen persones i grups, es modificar tamb la seva identitat, les
seves estratgies i les seves prctiques (Mart i Rebollo, 2002).
En el moment del diagnstic, per identificar els diferents entorns
presents en un espai determinat, mostrar els recursos existents i el
seu posicionament en relaci amb una problemtica determinada.
Per ms enll daquesta lectura esttica (el mapa social no deixa de
ser una pura descripci) s tamb un instrument de mobilitzaci
grupal: ens permet definir qui som: nosaltres, els que estem
organitzats, els nostres, la base social amb qui podem comptar, a qui
hem de persuadir (els indiferents) i a qui hem dallar (els oponents),
des de la base que avanar en el conflicte no consisteix a vncer els
oponents, sin construir acords amb els altres.











93

Captol 9. Objectius i beneficis del Treball
Comunitari


En aquest captol volem emfatitzar la importncia que el treball
comunitari afavoreixi processos que siguin significatius pels seus
participants i analitzar quins beneficis collectius i personals es poden
obtenir com a resultat de les experincies organitzatives que promou
el Treball Comunitari.

1. El desenvolupament social com un objectiu de
procs:

En el tema 1 ja hem avanat que el treball comunitari vol
potenciar experincies organitzatives que impliquin a les poblacions.
Ara, aprofundirem una mica ms sobre aquesta qesti en la lnia de
Murray Ross (que, com recordareu defensava que lorganitzaci
comunitria havia destar al servei de la potenciaci personal i
collectiva de les poblacions destinatries) aproximant-nos a Hiernaux
(1989) i al seu plantejament de com abordar el desenvolupament
social des del treball comunitari. Ell diu aix:

Desenvolupament social pot designar dues coses, en principi
diferents: a) la dinamitzaci social en el sentit dactivar les relacions i
interaccions socials (individuals, interindividuals, intragrupals i
intergrupals) i b) la promoci social, entesa com a millora o producci
de benestar dentitats definides (collectivitats globals, grups,
individus,...). El vincle entre aquestes polaritats noms es produeix
quan la dinamitzaci social es concebuda i duta a terme com a
condici de la promoci social

94
Nosaltres compartim aquesta visi de que els processos de
desenvolupament social noms poden desencadenar-se, iniciar-se,
motivar-se i arribar a realitzar-se si es considera a la dinamitzaci
personal i social com una condici fonamental.
En aquesta forma de comprendre els objectius del Treball
Comunitari com objectius de procs, els resultats importants es
produeixen durant i pel procs. Es en el propi procs on simbriquen
els instruments i els resultats (el seu inici i el seu desenvolupament ja
sn indicadors del canvi social que perseguim). Lavaluaci en aquest
sentit dobjectiu de procs ens remet a la qualitat de les experincies
dels subjectes implicats, de les relacions, dels dilegs, de la
mobilitzaci collectiva, de la qualitat de les metodologies, de les
activitats,etc. (Barbero, 2003).
Laposta per afavorir el desenvolupament social a travs dun
procs participatiu tamb es basa en la convicci de que les situacions
socials i problemes complexes shan dafrontar mitjanant processos
(experincies) lo suficientment rics i durarers que permetin canvis
significatius en diversos aspectes de la vida de les persones,
collectivitats, grups o institucions socials. Ni el desenvolupament de la
personalitat ni el desenvolupament de relacions socials, ni la integraci
social, etc no sassoleix mitjanant accions allades (un consell, una
festa, loferta dun programa dactivitats, etc.). Tots aquests objectius
necessiten de processos importants (experincies personals o
collectives) que la Intervenci Social ha de promoure o dinamitzar i,
en els quals, aquelles intervencions prenen significat.
Per a les poblacions destinatries, els processos que posa en
marxa la intervenci social han de ser experincies significatives
que tinguin com a resultat el seu enfortiment personal i social (millores
en cohesi social, relacions, autoimatge, confiana, enfortiment
emocional, autonomia,...), de recuperaci accs a bens socials
(habilitats, formaci, etc.) que permetin lexercici ple de la ciutadania.
95
Aquestes experincies (significatives) poden ser daprenentatge,
relaci, festa, dileg, debat, mobilitzaci, organitzaci,... Per per a
que siguin positives no poden basar-se en la prescripci24 o tenir com
a eix fonamental la recepci datencions, serveis o activitats: les
persones considerem significatiu sentir-nos tils, implicar-nos, ser
protagonistes de les decisions, ser protagonistes del nostre mn social,
etc. Quan parlem dexperincies significatives tamb es vol assenyalar
el carcter de conquesta dels objectius de la intervenci social, que no
poden ser una donaci: sn els subjectes qui poden integrar en la seva
vida i de manera genuna els beneficis variats dun procs, etc.
(Barbero, 2003)


2. Beneficis de lorganitzaci comunitria:

El carcter estructurant dels grups i de les experincies organitzatives
es remarca pel conjunt de relacions que simpliquen en els processos
grupals (interpersonals, grupals, intergrupals). Com ja hem dit,
aquestes accions comunitries poden tenir un impacte significatiu i
produir beneficis importants, tant a nivell collectiu com personal, en
diverses dimensions de la realitat: cultural-simblica, relacional,
educativa i poltica (Barbero i Corts, 2005)

2.1. En la dimensi cultural/simblica

El conjunt de relacions construdes a travs del procs
organitzatiu delimiten un espai social per a la construcci
dinterpretacions comunes de les problemtiques, de les
necessitats, dels projectes dintervenci, Lacci comunitria

24
J. Mcknight assenyala els supsits del procs inhabilitant de la persona: 1/el
professional defineix la necessitat, 2/defineix la soluci,3/codifica el problema en un
llenguatge incomprensible pel ciutad,4/defineix els resultats (otorgant-se el poder
de decidir si la seva ajuda s efectiva.
96
afavoreix la trobada cultural i el canvi de la perspectiva dun mateix.
El treball en grup, doncs, esdev un instrument per afavorir un procs
de canvi de certs a priori, imatges, resistncies,
Les experincies organitzatives obren espais socials i sn
instrument de creaci didentitats collectives i grupals. Els actes
collectius proporcionen als membres del grup una imatge positiva de
si mateixos i permeten que es construeixi un projecte amb el que
identificar-se. Aquesta participaci en lacci comunitria tamb t un
efecte realitzador de la persona, ens anima a creure que podem
canviar les coses, i dna ms sentit a la nostra vida.
Les accions per donar resposta situacions concretes
(aparentment limitades i circumscrites en el temps i lespai) permeten
a les persones agrupades prendre conscincia dels aspectes collectius
dels problemes, de que altres persones i altres grups viuen situacions i
experincies semblants. En la mesura de que poden connectar, de
forma casi natural, els problemes amb la seva dimensi social, tamb
poden prendre conscincia dels vincles local/global (linters de les
relacions entre experincies comunitries), de la naturalesa poltica de
les decisions de les administracions sobre els recursos, del repartiment
del poder.

2.2. En la dimensi relacional

La recreaci de relacions i dileg incrementa la xarxa social
de les persones i grups i permet disminuir lallament individual i
collectiu. A travs dels processos comunitaris hem de construir llocs
de trobada o convivncia, establir programes llargs que permetin fer
amics, mantenir xarxes de recolzament professional de referncia, etc.
Es tracta dafavorir que la gent pugui dissertar del plaer de lamistat,
de la valoraci dels altres, laltruisme, la relaci, etc.
Els processos organitzats reedifiquen el teixit social dels
territoris, multipliquen en la vida quotidiana les possibilitats de
97
participaci (per exemple, el cas dorganitzaci dun AMPA com un
espai per possibilitar la participaci dels pares i les mares a lescola) i
donen estabilitat a la vida collectiva.
La participaci en processos comunitries ens facilita la presa de
conscincia de les preocupacions i interessos que vinculen a uns i
altres grups locals, aix com del poder que representa lagrupament en
relaci als individus allats. Aquesta conscincia permet lincrement
daccions de solidaritat amb els dems que fan possible rebre donant
(organitzant serveis, activitats, mobilitzacions, campanyes, etc.)

2.3. En la dimensi educativa

La participaci en processos organitzatius s una oportunitat
per laprenentatge dhabilitats praxeolgiques (dexpressi,
responsabilitat, intercanvi dinformaci, dinvestigaci, prctica
concreta de la planificaci i de les habilitats organitzatives, etc). Es
tracta daprenentatges prctics per resoldre situacions. No hi ha dubte
que la superaci dels problemes incrementen la capacitat de la gent
per tractar altres problemes. Campfens (1997) ens explica que el
desenvolupament comunitari afavoreix l aprenentatge social en la
mesura que incorpora el coneixement universal dels experts
professionals amb el coneixement popular i lexperincia viscuda dels
vens.
Els processos dorganitzaci de les poblacions permet fer front a
la modstia i la timidesa de les classes populars en la mesura que
contribueixen a que adquireixin la confiana necessria per la reclamar
la seva participaci en la presa de decisions.

2.4. En la dimensi poltica

A travs dun procs dorganitzaci comunitria es crea un
subjecte collectiu que pot relacionar-se amb altres subjectes
98
collectius (collaboraci, conflicte, negociaci, etc.). Aix saconsegueix
veu, interlocuci, possibilitats de negociaci, de protesta. Es
refora lautonomia i la participaci. Com diu Alinsky, lobjectiu de
lorganitzador des del moment que entra en una comunitat s tractar
daixecar el poder de base, lorganitzaci. Sense estructura de poder,
sense organitzaci no es pot atacar cap problema fonamental.
Les experincies comunitries possibiliten la participaci en la
gesti quotidiana dels projectes, un increment efectiu de lautonomia
de les poblacions destinatries front la prescripci professional.
Daltra banda, el grup disfruta de garanties que li permeten
assumir riscos que un individu en solitari no podria assumir (la
importncia del treball en equip per la innovaci professional).


99
Captol 10. El comproms tic, el perfil i el rol
del treballador comunitari


Lxit de les prctiques organitzatives requereix de qualitats,
disposicions, actituds i estils relacionals del treballador social o
organitzador. Aquest posicionament del professional enfront el seu
objecte dintervenci es construeix a partir duna determinada
comprensi de la societat (dimensi social), una determinada relaci
amb el poder institucional (dimensi poltica) i una opci ideolgica i
moral (dimensi tica).
Deixant lanlisi de la dimensi social i poltica per la 3era part
daquest projecte docent, en aquest apartat reflexionarem entorn dels
dilemes tics que han dinterpellar al professional en la seva
intervenci comunitria. Tamb explicitarem quines caracterstiques
personals i professionals ens sembla que han de tenir els professionals
i identificarem la varietat de rols i funcions que pot exercir el
professional en els processos organitzatius tenint en compte la previsi
de la intensitat de la seva intervenci.

1. El comproms tic del professional


En el marc duna societat postmoderna en la que predomina cert
relativisme moral, considerem necessari defensar que els valors tics
han de guiar la conducta del treballador comunitari i orientar la
intervenci comunitria en el seu conjunt en la mesura que identifica
les caracterstiques de la comunitat i el mn en el que volem viure
i de les persones amb les que val la pena conviure (Snchez, A.,
2007).



100
1.1. La necessitat de guia moral de lacci comunitria

La intervenci comunitria necessita una tica social realitzable
que pugui servir de guia moral de lacci comunitria. Aquesta tica es
construeix sobre dos pilars: els valors tics socials que expressen les
qualitats de la comunitat ideal i les conseqncies reals que per a la
comunitat i pels seus membres tenen les accions realitzades. I implica
una dimensi alternativa, el que hauria de ser (els valors o ideals) a
partir de la qual es jutja la realitat (el que s) o les accions realitzades.
En la prctica, el professional haur delegir entre objectius
desitjables (o indesitjables) per no en el mateix grau i promoure
alguns valors especialment desitjables, renunciant a daltres menys
importants. Pot ser, per exemple, que mantenir la confidencialitat (i la
confiana que s el valor de fons) en una informaci impliqui violar el
dret del barri o dels seus representants poltics a estar informat.
El codi deontolgic del treball social ens pot oferir certa base
per situar la tica professional del treballador comunitari per no s
suficient perqu est fonamentalment pensat pel treball individual i
familiar. Podem identificar dues situacions que tendeixen a generar
dificultats tiques en lacci comunitria. Una, lambigitat o incertesa
respecte dels actors, valors, opcions i conseqncies previsibles. Dos,
de divergncia o conflicte entre aquests elements: entre actors o
valors, entre conseqncies contraposades (positives per uns i
negatives pels altres). Les primeres situacions produeixen problemes
danomia tica i per superar-la cal identificar i clarificar els valors i rols
dels actors, les alternatives dacci existents i les conseqncies
previsibles de cada alternativa. Mentre que els problemes de
divergncia i conflicte requereixen intermediaci entre actors, aclarint
valors i prioritats i tractant de buscar un consens o aportant valors i
opcions no contemplades pels actors en conflicte.


101

1.2. Qestions tiques freqents en la intervenci comunitria

Per analitzar els temes bsics i qestions tiques freqents en la
intervenci comunitria s til utilitzar un esquema bsic de lacci
professional per tal dordenar els ingredients de lacci tica
professional

Quadre 9. Dimensi tica de lacci professional (Snchez, A., 2007)

Part subjectiva: Part objectiva


Font : Snchez, A. (2007)

Tal com ens suggereix el quadre 9, en primer lloc, cal considerar
la subjectivitat de linterventor, o sigui, els seus valors i el seu
entorn sociomoral concret. Al professional se li suposa llibertat
del.lecci i acci (autonomia professional), conscincia moral,
intencions (benfiques, en principi) i poder tcnic. Revisem breument
Professional

Destinatari 1

Conseqn-
cies

Responsabili
-tat

Destinatari 2


Context
102
aquests elements subjectius de lacci social moral (Snchez, A.,
2007):

El professional ha de tenir autonomia professional per a que
se li pugui exigir responsabilitats per la seva acci professional.
Per com en tot procs social, la llibertat del professional topa
amb la llibertat dels altres (siguin aquests clients o colegues) i
amb les restriccions (econmiques, ideolgiques, organitzatives,
etc.). Podem parlar, doncs, de diversos graus de llibertat
possibles que matisaran, per no anullaran, la responsabilitat
final del professional.
La conscincia moral hauria de poder ajudar a distingir el b i
el mal malgrat que aix sovint s difcil en les situacions de
treball comunitari que sn complexes i polivalents. Quan els
judicis tics socials es produeixen en un equip multipersonal,
aix encara es fa ms difcil.
Els professionals acostumen a tenir intencions altruistes o
benfiques pels destinataris de les seves intervencions, encara
que tamb poden tenir altres intencions (latents) ms egoistes
(prestigi, ascens en la prpia organitzaci,etc.). Tenint en
compte que lempatia per laltre i el sentiment dindignaci moral
per la injustcia sn els desencadenants de lacte tic.
El professional t un poder tcnic derivat de les seves
destreses tcniques (i secundriament dels seus coneixements
aplicables) i de la seva posici o estatus social. Aquest plus de
poder tcnic que la societat li atribueix genera una
responsabilitat addicional: quan ms poder real tingui
linterventor, ms responsabilitat acumular en ls daquest
poder.

Per tal com es destaca en lesquema anterior, cal identificar la
regi objectiva de lacte tic social analitzant la relaci professional,
103
lacci en relaci a les poblacions destinatries. Aix els significats tics
tenen una naturalesa ms social i objectiva al incloure el punt de vista
daltres actors i les conseqncies de lacci del professional sobre els
actors i els seus contextos vitals:

El professional mant una relaci professional, no personal
amb laltre basada en la confiana. Mentre que en la intervenci
individual queden molt clars els efectes negatius i problemes
tics de la extralimitaci de la relaci cap a lo personal, en
treball comunitari costa ms de veure. Depn quins contextos
reclamen una alta implicaci personal del professional i, en tot
cas, tamb es poden identificar elements positius en establir
relacions clides i properes amb les poblacions que volem
potenciar.
El destinatari s social, no individual, i existeixen altres actors
socials (grups, institucions, associacions, etc.) interessats en la
intervenci i en les seves conseqncies. Aquests diversos
actors i destinataris acostumen a estar interrelacionats, de
manera que els efectes de les accions dirigides a uns afecten
tamb a altres. La pluralitat i diversitat de valors i relacions
multiplica tant els espais dambigitat (sobre els valors i
interessos de cada actor) com la possibilitat de divergncies o
conflictes entre els valors dels actors i la dimensi poltica de
lacci comunitria (sovint lligada a la lluita pel poder i els
recursos) que plantejar a linterventor la qesti de la seva
neutralitat o comproms partidista.
La complexitat dels assumptes socials, la pluralitat dactors i
valors i la menor familiaritat amb les tcniques interventores i
els seus efectes creen espais dambigitat i opcionalitat molt
superiors als que existeixen en lacci individual. A lha de
prioritzar alguna de les opcions cal valorar no noms la seva
bondat tica sin tamb la seva viabilitat estratgica.
104

1.3. Qualitats, disposicions i estils del treballador comunitari:

La reflexi sobre els temes i qestions que impliquen una
valoraci tica ens obliga a pensar en els valors que han dinspirar la
intervenci del professional i en les qualitats morals que aquest ha de
tenir per a poder desenvolupar aquesta tasca. Aix no vol dir que els
treballadors socials haguem de ser un exemple de virtut ni que
haguem de ser uns herois que sacrifiquem la nostra vida pel b de la
societat. Per si que tinguem certa conscincia moral que ens ajudi a
discriminar, en la mesura del possible, entre el que est b i el que
est malament i que posem el nostre poder tcnic (pels nostres
coneixements i destreses i pel reconeixement social daquestes) al
servei de la millora del desenvolupament hum i de promoci de la
justcia social.
Una de les principals preocupacions que sovint interpella,
sobretot, als estudiants de treball social (projectes de professional) i
als professionals novells s: fins a quin punt tinc autoritat moral per a
promoure determinats valors si jo no sc (prou) capa de dur-los a
terme? Estar a lalada duna tasca tant noble com la que em
proposo? Tindr suficient vocaci professional?
Aquesta s una reflexi necessria que tamb ens ajuda a
reflexionar sobre les actituds personals que sn necessries per a
lexercici professional. Acceptant que tots plegats hem de poder
tolerar-nos certs marges dincoherncia (no sempre s fcil ajustar en
un patr com a la multiplicitats de jo que sovint conviuen i es
manifesten en nosaltres mateixos) hem de procurar ser coherents amb
el que prediquem.
Dalguna manera podrem dir que els primers receptors del
missatge que volem entendre hem de ser nosaltres mateixos i volem
canviar alguna cosa ens hem dimplicar personalment. Noms a travs
de relacions de proximitat serem capaos de fer emergir les
105
potencialitats humanes. Si som capaos dempatitzar, de posar-nos en
el lloc dels altres, podrem ajudar als altres a assolir aquesta qualitat
humana
El Treballador Social, doncs, vol implicar a la gent perqu ell s
una persona implicada. Sindigna davant de la injustcia i el patiment
hum i vol compartir aquest sentiment amb els altres. Busca que la
gent tingui un projecte propi perqu ell tamb t una idea sobre com
es podria avanar cap a una societat ms justa. Tenint en compte que
lacci del professional semmarca en un determinat context
institucional que fa un encrrec determinat al professional i que tamb
haurem de treballar amb la nostra instituci per a fer convergir els
nostres projectes.
Si volem estendre el potencial de lorganitzaci comunitria
sembla lgic que costaria entendre que el treballador comunitari no
fos, a la vegada que organitzador, membre daltres organitzacions o
que, al llarg de la seva vida no hagus participat com un ms en
experincies organitzatives (Barbero i Corts, 2005). Tenint en compte
que les experincies organitzatives sn una font essencial de la seva
capacitaci com organitzador (aprenentatge i adquisici dhabilitats i
destreses) sens fa difcil imaginar un bon organitzador que no les hagi
adquirit en experincies prvies. Adems hem de tenir en compte que
s important que linterventor obtingui la seva seguretat prpia fra de
la situaci dintervenci per ser capa de donar el suficient
protagonisme al grup.
Les experincies organitzatives prvies del professional es poden
donar en dos espais diferenciats:

Prctiques dequip en el seu entorn professional: Si el
Treballador Social est allat en la seva organitzaci, difcilment
podr impulsar prctiques innovadores i estar supeditat a les
dinmiques i processos administratius, el poder de les
jerarquies,.. El mite de lheroi innovador. All que es proposa per
106
les poblacions destinatries (que s enfortir-se mediant
lorganitzaci) ha de ser considerat com essencial pels propis
professionals.
Altres prctiques organitzatives com a ciutad: La participaci en
organitzacions de joves, venals, sindicals, poltiques, en
moviments socials, com a membres actius dalguna ONG, ;
ofereix una bona base de partida per a la comprensi i el
desenvolupament del Treball Comunitari.


2. El perfil i el rol del treballador comunitari

El desenvolupament de Treball Comunitari s una tasca
complexa que mobilitza variades habilitats, destreses i coneixements
de lagent que assumeix el rol dorganitzador.

2.1. La polivalncia del Treballador comunitari

El Treballador Comunitari (TC) ha de ser promotor del procs de
constituci dun grup motor, ser dinamitzador i animador del grup i de
les seves trobades, assistir-lo en la elaboraci del projecte collectiu,
acompanyar-lo en una acci viable que es desenvolupa en un
determinat context socio-poltic . Pel a poder acomplir aquesta funci
ha de ser un professional amb una gran polivalncia (una persona amb
recursos) i ambivalncia.
Diem que ha de ser un professional polivalent donat que haur
destendre variades habilitats o sabers al llarg del procs. En aquest
sentit, una mplia formaci tcnica del treballador social s fonamental
(tcniques dinvestigaci, danlisis, de planificaci, dorganitzaci,
dinteracci, comunicaci, etc.). Per tamb sn fonamentals altres
habilitats relacionals i comunicatives que, sovint, tenen ms a veure
107
amb qualitats o experincies personals que amb una estricte formaci
cientfica.
s difcil que un TC compti amb totes les qualitats i sabers tils, i
s precisament per aix que cada un, en definitiva, utilitza les seves
potencialitats de manera singular, posant en valor els seus propis
recursos en el si del procs, traient el millor partit de si mateix, de les
seves experincies i coneixements, explotant la seva creativitat en el
recolzament de lacci.
Tampoc cal pensar que la funci danimaci del grup no ha de
quedar noms reservada al professional sin que s una funci
compartida ja que s larticulaci dels rols realitzats per tots els
participants del grup el que pemeter avanar al grup. La
responsabilitat s llavors collectiva, incls si lanimador professional t
un protagonisme especial en alguns moments de la vida del grup
(Gillet, 2006).

2.2. Els rols que pot desenvolupar un professional:

Brown (1988) assenyala que el ms com s que a linici dun
grup nou el treballador social sigui bastant actiu i directiu, apareixent
com una persona central fins que sestableix lestructura del grup.
Llavors el TC assumeix el rol dincitador del procs, dagitador, de
promotor, destimulador: pren la iniciativa davant una situaci donada,
estimula el sentiment de necessitat i el descontentament, i suggereix
possibilitats de soluci. Estimula la motivaci de les persones per a
organitzar un grup per tal de realitzar els seus objectius i tasques.
A partir de lorganitzaci del grup, en principi, els membres del
grup acostumen a assumir ms responsabilitats i es produeix un canvi
decisiu cap a lobjectiu de que els membres del grup prenguin
progressivament la responsabilitat cap a la posici autnoma. En
general, els autors del Treball Social Comunitari coincideixen a ser
favorables a la no-directivitat (una actitud afavoridora de que la
108
responsabilitat en la presa de decisions sigui del grup), per aix no
vol dir que els interventors no hagin de ser, especialment en els
primers moments de vida dun grup, ms directius si aix pot resultar
ms efica (Barbero i Corts, 2005).
En lexercici del seu paper que tendeix a ser no-directiu, el TC,
acostuma a exercir un paper danimador, reforant les relacions
interpersonals, fent un esfor per a que les sessions siguin agradables,
subratllant els interessos comuns, valorant el que sest fent, etc.
Normalment tamb exercir dacompanyant en el procs dorganitzaci
(organitzador) del grup, suggerint, criticant i valorant des de dintre del
grup. Generalment la participaci necessita impuls i direcci constant.
Promour lestabliment de formats assamblearis, grupals o relacionals
que estructurin la situaci i les interaccions, proposar temes i eixos
de discussi o calendaris, el repartiment de responsabilitats entre els
membres del grup,
Per tal de donar suport a lactivitat del grup, el TC tamb pot
exercir dinformador (dades sobre el territori, normatives per la
demanda de subvencions,), dassessor (com obrir un compte al
banc, com portar la comptabilitat, interpretaci cartes administratives,
com conduir una reuni, o de facilitador, facilitant recursos materials i
tcnics (administratius, lloc de reuni, diners, recursos humans, ). En
altres ocasions, assumint un paper ms directiu, podr actuar de guia
o estratega, ajudant al grup a escollir la direcci de lacci, ajudant al
grup a valorar les prpies forces, laprofitament oportunista de les
circumstncies, la publicitat de lacci, el menor cost de temps,
Tamb acostumar a exercir de comunicador, ajudant al grup
en la seva comunicaci interna i externa. Pel que fa a la relaci amb
les administracions o altres grups de la comunitat, en algunes
ocasions, especialment en situacions de conflicte, podr actuar com a
mediador i intermediador. A vegades, tamb podr actuar com abogat
defensor, en la mesura que el TC pot tenir alguna influncia en la
presa de decisions municipal, etc.
109
Per el TC, sempre ha de tenir present que ha dactuar com a
formador i capacitador, amb la seva acci ha de transferir
tecnologia, que el grup sapropi del saber per tal de ser ms autnom.
Una de les principals preocupacions de linterventor s ajudar als
ciutadans a adquirir competncia i capacitat en: a) tasques tcniques
(escriure una carta, portar els comptes, preparar lordre del dia,
realitzar les actes, distribuir circulars, utilitzar lordinador, realitzar una
enquesta, realitzar una sollicitud, dissenyar un projecte, utilitzar els
mitjans de comunicaci, preparar un comunicat de premsa, organitzar
un boicot, fer contrapropostes a un pla urbanstic,) b) Tasques
relacionals (relacions amb les administracions, relacions amb la
premsa, conduir una reuni, compartir el treball, preocupar-se del
reclutament, et.)

3. La intensitat de la intervenci i la retirada
professional:

Els rols del treballador social i la intensitat del seu exercici
variaran segons el moment del grup (els grups passen per diverses
fases), segons les fase de treball en que es troba i els objectius
daquesta etapa, segons lescenari (quina s la implicaci de la seva
instituci?), segons els seus marges de maniobra, segons els seus
interessos, etc. Com orientaci general podem establir que la
presncia del TC ha de ser (Lopez de Ceballos, 1989):

Ni exterior al grup, en la posici directiva de lexpert:





110
Ni totalment incorporats al grup, perqu aix noms feria que reforar-
lo de manera no crtica:






Sin entrant i sortint,per catalitzar duna manera dinmica el
distanciament crtic i ajudant a avanar metodolgicament:






Quan el TC no treballa per la plena autonomia del grup, deixa de
realitzar Treball Comunitari. Sha devitar els grups captius o la
patrimonialitzaci de grups, que incrementa el poder dels tcnics.
Aquesta s una actitud totalment contrria als objectius del treball
comunitari que consisteix, sense dubte, en incrementar el poder de la
poblaci, en estendre i defensar la democrcia a travs de la
participaci. Per aix el TC sempre ha de tenir en compte que la seva
intervenci t com a horitz la retirada. Cal trobar el moment oport
per a fer-ho: un allunyament prematur pot ser viscut com un aband i
comprometre totes les adquisicions pacientment acumulades. Pel
contrari, una retirada massa tardana pot reforar la dependncia dels
grups i frenar lavan cap a la seva autonomia i lautoorganitzaci.
(Barbero i Corts, 2005)



111

3era PART: ORIENTACIONS
METODOLGIQUES PER IMPULSAR EL
TREBALL COMUNITARI


Una vegada contextualitzada lacci comunitria a nivell teric i
epistemolgic, en aquesta segona part el nostre repte s presentar un
conjunt dorientacions metodolgiques per a guiar lacci comunitria
pensades i desenvolupades desde el treball social per tamb
enriquides per les aportacions daltres disciplines com la pedagogia
social, la psicologia comunitria o la sociologia aplicada, que
comparteixen amb nosaltres el repte dabordar situacions socials
collectives mitjanant lorganitzaci i lacci collectiva.


Captol 11. Immersi en lespai social en el que intervenir


Captol 12. Definici del projecte professional (dintervenci) i
lactuaci estratgica.


Captol 13: Constituci i dinamitzaci del grup motor


Captol 14. Formalitzaci de lorganitzaci collectiva i les seves
estratgies de comunicaci amb el seu entorn

Captol 15. Construcci del diagnstic collectiu


Captol 16. El projecte i lacci collectiva




112
113

Captol 11. Immersi en lespai social en el que
intervenir


En primer lloc volem apropar a les propostes que els autors del
Treball Comunitari realitzen per desenvolupar un coneixement
sistemtic de la situaci i recollir dades en parallel a linici de la prpia
acci.


1. Una epistemologia implicativa per a canviar la
realitat

Per epistemologia entenem una reflexi sistemtica sobre les
relacions que guarden les prctiques concretes i el mtode cientfic.
Quan parlem de epistemologia de la implicaci estem posant lmfasi
en les oportunitats de coneixement i de bon fer que ofereix la
implicaci. Cal argumentar el perqu ens sembla que s pertinent i
necessari apostar per una epistemologia de la implicaci en Treball
Comunitari (Barbero i Corts, 2005)

1.1. Comprendre que la implicaci s una oportunitat per
conixer millor

Com diu Stenhouse (1996) citant a Mao Tse Tung Si vols saber
sobre una realitat has de participar en la lluita per canviar-la perqu a
travs de la participaci personal en aquesta lluita podrs descobrir
lessncia daquesta realitat i comprendre-la. A lacci ms creble shi
accedeix des duna construcci cooperativa de coneixement amb altres
actors. A la seva vegada, laccs a aquest coneixement til per a
lacci s tant ms possible quan ms comproms amb la
transformaci de la situaci estigui el treballador comunitari i quan
114
ms creble sigui pels dems. Acostuma a ser en el transcurs de lacci
quan es recullen les informacions ms significatives. Hem dentendre
el procs de coneixement com un procs dinmic en el que hi ha una
disposici continua a extreure conclusions del que es va fent i a
reflexionar sobre la situaci.

1.2. Desenvolupar un procs dinvestigaci-acci:

Ens sembla que cal forar la intervenci en el sentit de convertir-
la en oportunitat de construir coneixement aix com convertir la
construcci del coneixement en veritable intervenci. El procs
dintervenci no hauria de ser vist com una seqncia doperacions
que es desenvolupen una darrera laltre, sin com una estructura
doperacions que es sobreposen i que es pressuposen entre si: cada
operaci forma part del conjunt, per en cada operaci es reflexen
totes les dems.

1.3. Apreciar el valor dels coneixements i de les interpretacions
dels dems i de la connexi que es pot establir entre ells.

El nostre lloc com a treballadors socials es troba en un lloc amb
mltiples interseccions: el culte i el menys culte, el coneixement
vulgar i el cientfic, lo professional i lo poltic, lactivisme i lo reflexiu, lo
administratiu i lo creatiu, lo planificat i loportunisme, lo integrat i lo
marginat, la distancia i la implicncia, lo utpic i lo possible, etc. Per
aix podem fer un paper de pont, de mediaci o intermediaci, de
persona vincle, que permeti articular els diferents punts de vista en
una situaci determinada.



115
1.4. Realitzar una immersi en la realitat per a conixer i
establir relacions:

Ens sembla necessari entendre la fase de coneixement, en part,
com una immersi en la realitat i adonar-nos que el tipus de relacions
que establim en el moment de conixer tamb sn coneixements
directament operatius des del treball comunitari. Aix doncs, el repte
de construir coneixement ms adequat corre en parallel al de
construir les millors relacions i els dos processos es retroalimenten.


2. Estratgia de coneixement i establiment de
contactes

La tasca destablir contactes, doncs, s una de les primeres
prioritats del treballador comunitari en el moment dentrada en lespai
social en el que vol desenvolupar la seva acci. En aquesta lnia,
Henderson i Thomas ens proposen que saprofiti loperaci de
construcci de coneixements per a desenvolupar una extensa
campanya de contactes: el procs de recollir informaci s la millor
oportunitat per posar-se en contacte amb molta gent.

s necessari posar-se en contacte amb tota classe de persones
perqu:

En qualsevol moment del procs dorganitzaci i acci collectiva,
el treballador comunitari necessita de la aliana, el recolzament i
lajuda mtua de quantes ms persones millor, tenint en compte
que el nivell dimplicaci daquestes en el procs ser diferent
(per cal valorar tot tipus de participaci). Si no es treballa des
del principi aquesta bona voluntat de la gent, llavors quan faci
falta es trobi indiferncia, resistncies o, fins i tot, oposici. Les
116
seves propostes i missatges seran tant millor compresos com
millors i ms clides siguin les relacions que hagi pogut establir.
Saber qui t predisposici i temps per participar en el procs
que es vol posar en marxa
Conixer els recursos del barri que poden utilitzar-se, les
connexions i informaci necessria per desenvolupar amb xit
una possible acci futura.
Conixer diferents idees i maneres dinterpretar els problemes.
Es tracta dapropar-se als diferents punts de vista duna
situaci determinada per tal de construir una interpretaci
intersubjectiva que permeti abordar la complexitat daquesta
situaci i que doni pistes al treballador comunitari sobre quins
poden ser els interessos comuns dels diferents actors que poden
possibilitar un procs de treball com per tamb quines sn les
divergncies i/o conflictes que caldr afrontar per tal de fer
avanar el procs amb xit.

Per dur a terme aquesta estratgia destabliment de contactes,
Henderson y Thomas, com es pot veure en el quadre 10, plantegen
que cal tenir en compte que ens hem de presentar als grups locals, a
les institucions que treballen en el barri i presentar el teu treball a la
teva instituci.
Tot aix cal fer-ho sortint dels nostres espais de poder, acudint a
lespai dels dems, demostrant que volem un tracte igualitari. s el
moment de patejar les institucions, el carrer, els parcs, els locals de
les associacions, les parrquies, els bars, les places, els centres de
salut, les escoles, els centres cvics, els serveis socials,etc.
En definitiva, doncs, lentrada s un moment descoltar per
aproximar-nos al discurs original que la gent t sobre les seves
realitats i lestat de coses des del que shaur diniciar les tasques
organitzatives. Com diu Alinsky (1976) es fa ms organitzaci amb
les orelles que amb la llengua
117
Quadre 10. Estratgia de coneixement i establiment de contactes (a
partir de P. Henderson y D. N. Thomas, 1992)


QU FER

PER A QUE FER-HO

1.Presentar-se als
grups locals


Trencar barreres per a reconixer i ser reconegut pels
ciutadans
Conixer persones clan: lders grups locals,
associacions, xarxes informals
Comenar a fer-se una idea de les necessitats,
recursos, problemes, possibilitats, etc.
Assegurar que el teu paper s ben ents


2. Presentar-se
institucions que
treballen al barri

Gest raonable, corts, dapropament
Presentar-se a altres professionals per explicar les
teves intencions, programa, mtodes de treball, etc.


3.Presentar el teu
treball a la teva
instituci


Donar-se a conixer el projecte a la prpia instituci
Parlar amb els responsables i percebre com valoren
els lmits del propi treball
Presentar-se al personal administratiu


Font: Barbero i Corts, 2005 (versi resumida)


3. Delimitar lespai social a conixer


Quan es parla del anlisis de la realitat o de construcci del
coneixement en Treball Comunitari es sol pensar pensar en lanlisi
dun barri o localitat. Nosaltres tamb, sobretot, ens centrarem en la
tasca de immersi del treballador comunitari en un espai territorial,
encara que al final del tema veurem que pot ser pertinent situar altres
espais de referncia.
118
En primer lloc, cal tenir en compte que lencrrec de la
instituci que ens contracte predelimita el nostre espai dintervenci,
sigui un espai territorial o unaltra espai social. Per hi ha delimitacions
institucionals que no es corresponen de manera suficient amb les
identificacions de la gent. Pot ser que en el que es considera un mateix
barri hi hagi diferents zones amb identitats marcades i amb certa lluita
per la identitat. O que els espais de relaci i venatge es desenvolupin
a cavall entre zones administratives.
Morris i Hess (1978) ens plantegen que la manera ms
sensata de localitzar el venatge s preguntar-li a la gent a on est,
perqu la gent passa molt temps en fixar els seus lmits. Els grups
juvenils els seus terrenys. La gent gran busca les cares noves. Els
nens busquen camins segurs entre la casa i lescola. La gent passeja
els gossos pel barri, i sobretot el barri t un nom
Per l anlisi de la realitat que pot realitzar un treballador
comunitari pot anar ms enll de les demarcacions geogrfiques i
tamb pot pensar en realitzar el coneixement dun collectiu especfic i
la situaci que els afecta (les famlies pobres, els emigrants duna
zona, els disminuts psquics, els afectats per una malaltia
degenerativa,...) o centrar-se en lespai de relaci en el marc duna
instituci (una escola, un hospital, una residncia de gent gran, una
pres,...)
Adems sha de tenir en compte que encara que ens situem en
una localitat, ens pot interessar aprofundir en una problemtica
concreta (la situaci dels joves, de la gent gran,....) desprs dhaver
realitzar un diagnstic general o no.


4. Laproximaci al barri o al perfil del territori.


Com ja hem dit, quan un treballador comunitari es situa en
lespai social en el que desenvolupar el seu treball, necessita dun
119
perode en el que prioritzar el desenvolupament del coneixement i la
recollida dinformaci. Lobjectiu daquesta recollida dinformaci s
reconixer les necessitats de la localitat i el potencial amb el que es
pot comptar per a lacci, per tal de tenir una base (el diagnstic)
sobre el que reflexionar sobre les lnies dacci que poden ser ms
adequades. Per com tamb hem vist aquest procs va acompanyat
de la tasca destablir relacions. En aquesta mesura, doncs, el moment
de coneixement es solapa amb el moment de lacci.
Caldr tenir molt en compte que es tracta diniciar un procs
de coneixement inicial per orientar lacci per que en funci de les
relacions de complicitat que siguem capaos destablir des del principi,
podr ser molt pertinent incloure en la tasca de coneixement a altres
actors per tal davanar en un diagnstic comunitari que ja serveixi per
avanar en el procs implicatiu.. Aix vol dir que aquest coneixement
inicial del treballador comunitari es pot entendre com una exploraci
til per identificar les persones que podran participar amb nosaltres en
lel.laboraci del diagnstic comunitari i per poder aclarir el projecte
dinvestigaci participatiu a conduir un cop estigui constitut el grup
dinvestigaci.
Per elaborar una monografia general del barri sn
necessries informacions diverses, com podeu veure en el quadre 11,
tant de tipus quantitatiu com qualitatiu. Serveix de poc conixer les
estadstiques sobre lhabitatge sin coneixem les opinions de la gent
sobre el seu estat. Es poden utilitzar tcniques diverses: la recollida de
dades secundries i fonts documentals, enquestes, entrevistes, grups
de discussi, observaci directa,etc.
Per adems de tenir en compte linters dincorporar a l
investigaci a altres actors labans possible, haurem devitar excessiva
informaci. Cal prioritzar la informaci que ens ser til per lacci.



120
Quadre 11. Pauta per a construir una aproximaci barri

La histria: origen barri, esdeveniment importants memria histrica del barri

Lentorn fsic: lmits administratius, espais pblics, mitjans de comunicaci,
condicions habitatge

Els habitants: caracterstiques sociodemogrfiques de la poblaci, les condicions de
vida, els problemes que preocupen als ciutadans i/o als professionals

Les estructures collectives : serveis pblics, teixit econmic i associatiu i les
xarxes informals de suport

Mitjans de comunicaci i difusi de la informaci dins el barri: cartells,
revistes, rdio, TV, internet

Persones amb poder i liderats: lders, dirigents i responsables

Espais trobada: Relacions formals i informals.

Font: Basat en Barbero i Corts, 2005


5. La interpretaci de cara a lacci: el diagnstic
professional

La construcci dun bon coneixement s imprescindible per
justificar el projecte professional (ser la primera part del projecte
escrit) per aconseguir els recursos necessaris per dur-lo a terme, per
difondre dades als vens i professionals dels serveis i estendre la
conscincia sobre les problemtiques, etc.
En la intervenci social, els coneixements es posen en relaci en
una forma dinterpretaci de cara a lacci que denominem
diagnstic, que s la culminaci del coneixement que s til a la
intervenci i el punt de partida dels nostres projectes dacci. La
121
construcci del diagnstic en Treball Comunitari pot orientar-se per les
operacions que es recullen a continuaci:

1. Descriure la situaci general i precisar la naturalesa dels problemes:
Precisar factors positius (oportunitats i potencialitats) i factors
negatius (amenaces i debilitats) a partir del testimoni de la gent i
respectant la seva manera de dir les coses.
2. Definici, delimitaci i mesura dels problemes detectats: Qu es
consideren problemes i quina s la seva dimensi i extensi?
3. Intentar realitzar una explicaci: Es tracta de realitzar hiptesis
explicatives sobre els aspectes que interaccionen en la situaci
4. Precisar les possibilitats demprendre una acci: Quines altres
formes de realitat podrien ser? Quina disponibilitat tenen els diversos
actors per a mobilitzar-se per a donar resposta als problemes?
5. Fixar objectius i prioritats de la intervenci : Escollir un lloc, un grup
o un problema particular, definir que podem fer per a contribuir a
crear noves estructures collectives tenint en compte el context
institucional, la nostra experincia, valors, competncies, etc.














122

123
Captol 12. Definici del projecte professional
(dintervenci) i lactuaci estratgica.

Els peus en el fang, el cap a les estrelles

Un estudiant


1. El projecte dintervenci emergeix de la reflexi:

Com ja hem vist, en la immersi en el barri, adems destablir
contactes, sha danar construint la prpia comprensi del context en
el que sha de situar la nostra intervenci a partir de la recollida i
sistematitzaci duna srie de dades que permetin fer una descripci
general de la situaci social del barri (veure document dades per a
construir una aproximaci del barri) i anar identificant les principals
problemtiques sobre les que sha de focalitzar la nostra intervenci.
Per cal fer un esfor de reflexi per tal de cercar dexplicacions a
aquestes situacions problemtiques i identificar algunes possibles
causes daquestes, i, aix, avanar cap a la construcci d un diagnstic
de la situaci.
Aquest diagnstic ens permetr plantejar-nos diverses
possibilitats dintervenci sobre la situaci (pronstic) entre les que
haurem de prioritzar les que tinguin ms possibilitats dxit per tal
danar definint els objectius de la intervenci Per hem de tenir en
compte que les nostres formes dacci no ens les inventem cada dia,
no es deriven o desprenen dels coneixements de manera automtica,
sin que tenen una estreta relaci amb les formes de fer ja establertes
a la professi (rutines, costums, formes de fer esperades o institudes
en lmbit, etc.).
Per aix, en parallel al treball dimmersi al barri, el treballador
comunitari ha de pensar i repensar les caracterstiques de la seva
intervenci. Per avanar en aquest procs, el professional ha de fer
124
explcita la seva comprensi de la intervenci, ha destudiar la teoria i
consultar als autors del treball comunitari, i, en el cas que disposi
dexperincies anteriors, haur de pensar en els aprenentatges de les
avaluacions anteriors. (Barbero i Corts, 2005)
Com a fruit daquest doble procs de reflexi, el treballador
comunitari podr identificar finalment el tipus dactivitat o de tasques
que val la pena emprendre, els seus objectius, les estratgies a seguir,
el seu rol en el barri i en la seva instituci, etc., i fer-ho de manera
realista per, a la vegada, innovadora.


2 El projecte dintervenci com un projecte
dinfluncia


Un projecte dintervenci comunitria s una proposta
organitzativa per tal dafavorir un procs participatiu que aporti una
experincia significativa als seus participants i que permeti augmentar
la capacitat de la gent a defensar els seus drets com a ciutadans. Per
per a nosaltres, treballadors socials, la participaci no s una finalitat
en si mateixa sin un mitj per aconseguir una societat ms justa,
solidria i democrtica.
El projecte professional s, doncs tamb, un projecte
dinfluncia que dna compte del tipus de societat que volem, quin
tipus de valors volem desenvolupar, quin tipus de situacions
problemtiques volem que es tractin (no oblidem el comproms del TS
amb els exclosos), quin tipus dhabilitats i aprenentatges volem
afavorir, etc. El TC no s una experincia organitzativa qualsevol sin
que pretn desenvolupar la societat promovent la solidaritat, la
convivncia, el benestar de tots, la inclusi social, etc.
Per aix hem de considerar que no totes les iniciatives dacci
ciutadanes poden tenir la mateixa consideraci positiva. Cal evitar el
queixisme universal (tot va malament, no aprenem res, no han fet res
125
per nosaltres, els poltics sn tots uns corruptes i mentiders, no hi ha
futur, etc.; i canalitzar el descontent en un projecte creatiu, propositiu.
Per hem de ser conscients que sovint lorganitzaci ciutadana
espontnia catalitza com a projectes en negatiu rebutjant els
collectius ms dbils (estrangers, persones sense llar, immigrants,
etc.) o proposant solucions simplificadores (ms policia). En
aquests casos partir des don est la gent vol dir estendre estratgies
per intentar reconvertir en positiu unes primeres reaccions i emocions
poc raonables.
Aquest projecte dinfluncia del professional no es pot imposar a
la resta dactors sin que sha dentendre com una proposta que faciliti
el dileg i intercanvi entre aquests per a construir un projecte
collectiu. Tal com ens explica C. De Robertis i H. Pascal (1994), en un
procs dorganitzaci comunitria cal diferenciar entre els objectius del
treballador comunitari per al grup, dels objectius dels membres per al
grup i dels que desprs el.laborar el mateix grup en les primeres
etapes de vida. Aquests tres nivells dobjectius sovint sn
complementaris per a vegades tamb poden ser antagnics i
rarament sn idntics.
Al llarg de lacci comunitria, doncs, es produir un dileg
entre els projectes (escrits o no) dels diferents actors i sanir
produint una apropiaci dels diversos projectes existents o dalgun
dells que donar com a resultat un projecte collectiu, el projecte
comunitari o projecte com. Podem considerar aquest projecte com
lelement entorn del qual un grup pot constituir-se, un procs planificat
dinteraccions entre collaboradors que funcionen segons lgiques
diferents i com una acci especfica, fundada en un diagnstic,
desenvolupada per un grup amb lobjectiu dobtenir uns resultats
avaluables (Gillet, 2006).
Tamb defensem la idea que el projecte professional ha de ser
suficientment explcit per a la gesti de lacci professional i per aclarir
la relaci amb la resta dactors socials presents i/o influents en la
126
situaci problemtica que es vol transformar. Aix implica sovint la
necessitat de posar-lo per escrit, encara que hem de tenir en compte
tamb que la presentaci per escrit daquest projecte a altres actors
shaur de valorar en funci de la seva convenincia. Podem destacar
varis beneficis que es desprenen del fet del.laborar un bon projecte
per escrit:

Per convncer a la prpia instituci de la importncia demprendre
una determinada intervenci cal comptar amb un projecte
suficientment el.laborat. Sovint ens reclamaran el projecte per
escrit per tal valorar la pertinena o no de la proposta. Adems cal
tenir en compte que si estem en una entitat privada la presentaci
del projecte per escrit acostuma a ser un requisit per a accedir a
una subvenci pblica.
Per tenir un referent que orienti les seves relacions amb els agents
actuals o futurs de lacci comunitria i amb els collectius
destinataris de la seva intervenci.
Per a mobilitzar a la gent cap a lorganitzaci cal que hi hagi descontent i
esperana en les possibilitats de soluci. Per aix sovint cal visibilitzar
algunes possibilitats de soluci. En aquestes situacions caldr valorar quin
tipus de document conv presentar a la ciutadania ja que la presentaci del
mateix projecte que hem presentat a les institucions podria donar la
impressi que el projecte collectiu ja est definit. La diferncia entre el
projecte professional i el projecte collectiu sovint no es fcil de veure ni tant
sols entre els mateixos professionals i encara menys pels ciutadans.

3. Lel.laboraci del projecte.

Sovint en la intervenci social i en lactivitat associativa es defineixen
les finalitats de manera difusa, hi ha tendncia a la improvisaci sobre
la marxa, concentraci de tasques en uns pocs, la inrcia o la rutina
com pautes de treball. En canvi, la planificaci en els processos
127
dintervenci s un sistema que ajuda a fer efectives les decisions
preses, realitzar el pla el.legit i assolir els objectius formulats.
El.laborar un projecte, sigui el previ del professional o el
collectiu com a resultant del procs, s un procs laboris que
requereix contestar-se moltes coses. Normalment, en primer lloc,
haurem dhaver completat lanlisi de la realitat com a resultat del
procs dimmersi que hem fet en el barri. Tamb requereix la
capacitat de posar per escrit aspectes que no shan arribat a explicitar
anteriorment, creativitat professional, etc. Disposar de guions o
pautes per la el.laboraci de projectes pot ser de gran utilitat,
per aquests hauran de ser modificats en el sentit de particularitzar-
los per a que recullin aspectes essencials de la comprensi de la
intervenci que el treballador social va el.laborant. Per tal de construir
un document til per a la intervenci (Barbero i Corts, 2005).
Per tal de procedir a destacar algunes orientacions a tenir en
compte per elaborar un projecte pensem que s til partir del model
de les 9 qestions tal com fan Cebreros i cia, ja que s un esquema
molt til per adonar-nos de lestructura lgica que ha de tenir un
projecte. Partint daquest esquema bsic, incorporarem informacions i
orientacions extretes daltres guies per elaborar projectes,
especialment de la guia per la presentaci de projectes al Programa
Europeu de Lluita contra la Pobresa i una de les guies pel disseny i
elaboraci de projectes presentada per Ander-Egg (1989)


4. La negociaci i el debat del projecte amb lequip i
lentitat propis:

Avui les administracions pbliques i, especialment, les locals, estan
ms predisposades a afavorir processos participatius (Barbero i Corts,
2005):

128
Per guanyar legitimitat (per la participaci t el preu de prdua de
poder poltic i aix no es fcil)
Per millora de leficcia en la provisi del benestar social. Les noves
necessitats socials podran ser afrontades pel poder poltic si aquest
aconsegueix la implicaci i participaci dels ciutadans.

Aquesta s una oportunitat que hem daprofitar per aix no vol dir
que fer avanar un projecte dintervenci comunitria sigui fcil. Per a
aconseguir-ho sovint cal preveure processos dadaptaci gradual a
travs del treball de lequip professional que permeti anar construint
una paraula com. El treball en equip pot permetre que en la base de
lorganitzaci sarribi a un consens didees sobre el que s i el que
significa el treball social per a aquella organitzaci i la necessitat
dimpulsar un determinat procs dorganitzaci comunitria per a
capacitar a la comunitat per a respondre a una determinada situaci
social problemtica (Barbero, 1996)
Per a concienciar de la necessitat dimpulsar el treball comunitari
des de lmbit de la intervenci social tamb es poden organitzar
espais formatius que es plantegin estimular una renovaci de les
prctiques professionals. Per exemple, es pot destacar lexperincia del
grup Bastida de Treball Social de la UB amb el programa de formaci-
acci per a impulsar el treball comunitari en els serveis socials del Prat
del Llobregat.
En tot cas, com explica Twelvetress (1988), el treballador social ha
de tenir una estratgia per guanyar voluntats i recolzaments de
lentitat ja que no acostuma a ser suficient presentar el projecte i
esperar que per si sol sobri pas. Cal plantejar-sho com un repte
estratgic i tenir en compte que per a influir en una organitzaci per a
que sinteressi per una determinada qesti has destablir una aliana,
comenant amb els teus colegues ms propers, i gradualment
convertint ms gent de dintre i de fora de lorganitzaci. Igual que
129
en una campanya organitzada shan dutilitzar b les tctiques,
preparant b largumentaci i informes per escrit quan calgui.

5. Lactuar estratgic.

Lacci s una aposta que implica risc i incertesa perqu lacci
escapa de les intencions de qui les realitza en la mesura que entra en
un univers dinteraccions i, finalment, en un entorn que sapodera
della. No s possible, per tant, preveure les conseqncies duna acci
a llarg termini. Per hem dafrontar aquesta incertesa amb plena
conscincia del risc i amb el recurs de lestratgia. Morin (2001) ens
explica molt b perqu hem dapostar per lestratgia:

Lestratgia ha de prevaldre sobre el programa. El programa estableix
una seqncia daccions que han de ser executades sense variacions
en un entorn estable, per quan hi ha modificaci de les condicions
exteriors, el programa es bloqueja. Lestratgia, al contrari, elabora un
gui dacci examinant les certeses i les incerteses de la situaci, les
probabilitats i les improbabilitats. El gui pot i ha de modificar-se
segons la informaci recollida, latzar, contratemps o oportunitats que
apareixen en el cam. Dintre de lestratgia podem utilitzar seqncies
curtes programades, per per a tot all que sefectu en un entorn
inestable i incert simposa lestratgia.

Lestratgia tracta de connectar disseny i realitat social buscant
de fer viable la soluci tcnicament correcta en les condicions
comunitries existents. Lestratgia marcar una lnia general
dactuaci, en la que sencaixen o inserten les diferents accions o
tcniques dintervenci usades i orientar sobre com usar els
recursos, capacitats i energia tant del propi interventor com de la
comunitat (Snchez, 2007).
130
En el pensament actual sextn la idea, doncs, de que un
projecte ha danar acompanyat de la certesa de que el que acaba
imposant-se s lactuar estratgic que intenta treure el millor partit de
la trobada entre els desenvolupaments ideals (all planejat) i les
possibilitats que ofereixen les situacions concretes. Enfront de la
planificaci total o esttica es contraposa la planificaci dinmica,
amb capacitat de flexibilitzar els processos dacci incorporant els
actors presents en la situaci que es vol canviar (Lpez Cabanes y
Chacn, 1997)
En aquesta mateixa lnia, Jean-Claude Gillet (2006) distingeix
entre programa i projecte. Per aquest autor la noci de programa
indica la idea de catleg, de llista, dun ordre predeterminat, de
quelcom que est escrit prviament. En canvi, entn el projecte com
lelement entorn del qual un grup pot constituir-se, un procs planificat
dinteraccions entre collaboradors que funcionen segons lgiques
diferents i com una acci especfica, fundada en un diagnstic,
desenvolupada per un grup amb lobjectiu dobtenir uns resultats
avaluables. Mentre el programa sembla generalitzable, sigui quin sigui
el lloc en el que sestableix, un projecte ha de ser especfic i adaptat a
les condicions i el context local. El programa s uniforme, el projecte
s variat i canviant, ja que s el resultat de la confrontaci dels seus
actors potencials, de la seva interacci en cada etapa del procs, de
les seves interrelacions en la intelligncia que cal aplicar per
solucionar el problema plantejat.
Mentre el programa dna mostra de tcnica i clcul (lart
dadaptar el canvi per a que no sigui gaire canviant), unes vegades
aprop duna certa filosofia de la gesti i altres duna certa intenci
militant buscant un mn fet, completament constitut, el projecte
suposa una tensi, una crisis de sortida imprevisible, per en la que el
projecte pot servir de referncia (com un mapa que ens orienta en la
navegaci...). Lxit del projecte queda sotms a latzar de la
131
meteorologia, dels vents i de les tempestes, aix com de la major o
menor habilitat del mariner.
Aquest actuar estratgic ens situa en el repte de definir el nostre rol
dialcticament al llarg del procs i demana capacitat de treballar amb
la incertesa. El projecte professional es converteix en un lloc
darticulaci de transaccions, dependent dels acords i desacords, dels
llocs de construcci de les identitats dels jocs dadaptaci entre
identitat per un mateix i identitat pels dems (Gillet, 2006).






132
133
Captol 13: Constituci i dinamitzaci del grup
motor

En aquest captol es tracta de presentar un seguit dorientacions
metodolgiques que ajudin al professional a sostenir al grup inicial,
mantenir-lo actiu, assistir-lo en les seves necessitats i orientar les
seves formes de funcionar.

1. La promoci de lacci collectiva


A vegades pot produir-se que la iniciativa de promoure una acci
collectiva sorgeixi dels habitants. Si el treballador social o comunitari
ha passat cert temps creant contactes, si ja ha treballat amb els grups
locals o amb professionals daltres organitzacions, i s conegut com a
persona predisposada a collaborar en lorganitzaci comunitria, pot
ser que el convidin a discutir els problemes del barri o que li demanin
ajuda per a constituir una associaci o per a sollicitar una subvenci.
El tipus de problemes que li comunicaran estar determinat per la
manera en que percebran les seves responsabilitats i competncies,
per tamb pel crdit que, segons ells, els hi proporcioni la instituci a
la que pertany (Barbero i Corts, 2005)
Per sovint el treballador social, com a resultat del procs
dimmersi en lespai social dintervenci, est convenut de que
existeix un problema i que aquesta convicci pot ser compartida per
algunes persones per a les que es poden trobar objectius comuns,
malgrat que no es doni entre la gent la vivncia dun estat de
necessitat o no cregui en la possibilitat de soluci. En aquesta situaci
el treballador social haur dadoptar una actitud proactiva i apropar-se
a la gent per a facilitar que les mancances objectives es converteixin
en necessitat subjectiva i sembrar la insatisfacci davant aquestes
situacions.
134
No es tracta dafavorir un descontent genric que provoqui
frustraci o inacci sin que es vol afavorir amb informaci una
insatisfacci que estimuli una acci viable i esperanada (Ross, 1967).
Com planteja Freire (1983), la conscincia crtica y la prpia acci
transformadora sn elements sincrnics dun procs de desvetllament
de la situaci (treure el vel que oculta la realitat). Es tracta, doncs,
que el TC esdevingui un catalitzador que es serveix de la seva prpia
visi del mn per inspirar als altres (Henderson i Thomas, 1992)
Per a crear un ambient favorable a lacci collectiva (per tamb
per estendre un procs collectiu en marxa) poden ser tils varis
instruments o activitats com la realitzaci duna enquesta, una
campanya de recollida de signatures, lorganitzaci dactivitats
formatives i de debat (una jornada, una conferncia, una visita a un
projecte, etc.) o duna exposici sobre la histria del barri, la
realitzaci d una obra de teatre-acci
25
o dun vdeo que faci visibles
els problemes del barri (habitatges en mal estat, brutcia dels carrers,
etc.), lorganitzaci duna setmana cultural o una festa, etc.
En la dinamitzaci de qualsevol activitat hem de tenir en compte
tres qestions importants:

Laspecte ldic: que la gent s diverteixi
Laspecte emocional: que la gent es senti acollida, respectada,
valorada,etc.
Laspecte organitzatiu: que hi hagi una proposta concreta de
participaci (anar ms enll de lhaurem de fer alguna cosa






25
Per exemple, en la festa major del barri de St. Antoni de Barcelona, els
professionals dels serveis socials del barri van organitzar una obra de teatre-acci
amb lobjectiu de sensibilitzar i obrir el debat entorn a la situaci dels cuidadors de
persones dependents.
135
2. La constituci del grup motor (o inicialment
promotor)

La tasca de constituci dun grup no hauria de ser vista com a
separada del desenvolupament de les operacions dentrada per part
del treballador social. En aquell primer moment el professional ha
tingut conixer a moltes persones, algunes de les quals podran
collaborar amb nosaltres (Barbero i Corts, 2005)
Una vegada creat el clima apropiat, en la majoria dels casos, el
treballador social tindr la iniciativa de convocar una reuni per a
constituir un grup promotor amb la complicitat, si pot ser, de
representants dels grups locals i/o ciutadans afectats per les
problemtiques que es volen abordar. En el cas que es vulgui
promoure un intergrup que reuneixi a diversos actors implicats en la
provisi de benestar en la comunitat, cal tenir en compte que la
visualitzaci externa de qui lidera un procs acostuma a condicionar en
gran mesura les implicacions dels altres.
Tenint en compte les dificultats que apareixen en aquests
processos quan lidera un sol tipus dactor social i que els moments de
gestaci dun procs comunitari sn especialment implicatius, sn molt
recomanables els esforos de constituir grups promotors mixtes, ja
que aix es visualitza des del principi all que es vol construir al llarg
del procs: un espai de treball que integri els esforos dels poltics,
dels tcnics i dels ciutadans.
Cal tenir en compte, doncs, que els moments inicials sn molt
important perqu les persones que simpliquen en els seus inicis tenen
una tendncia a desenvolupar una identificaci forta amb el grup i amb
el projecte. Per aix s tant important facilitar la participaci en
aquests primers moments. Adems, el funcionament dels moments
inicials deixa un senyal important en els estils de funcionament del
grup
136
En la convocatria de la primera reuni del grup promotor, sha
de seleccionar a persones amb les que sovint ja hem tingut contactes
previs (en lexploraci inicial o en la coordinaci de treball anterior,
etc.), convenals sobre linters de la convocatria i demanar que
proposin altres persones que podrien estar interessades en participar
en aquesta reuni. En la primera trobada del grup que ha de poder
convertir-se en el motor del procs comunitari sha de poder comenar
a enfortir la voluntat dactuar de tots els membres i procurar que
aquests vagin assumint compromisos i responsabilitats pel
desenvolupament exits dels moviments segents del grup.
Per ajudar al grup a ser autnom es necessari estimular la seva
capacitat per a fer-se seu el projecte, interioritzar-lo, viurel i dur-lo
a terme. Aquesta autonomia dels grups es pot treballar de moltes
maneres: amb lactitud del dinamitzador, amb la superaci dels
moments de crisis, amb labordatge de situacions espontnies, no
planificades, etc. (Planas i Prat, 2004)

3. La dinamitzaci del grup

La influncia i la presncia del treballador comunitari en els
moments inicials dun grup sn especialment intenses i tenen com a
eix fonamental lacompanyament i guia als membres en unes tasques
que encara no dominen, estimular la confiana, reforar les illusions,
aportar recursos, etc. Veiem, a continuaci, les funcions ms
importants que ha de desenvolupar el professional en la seva tasca
dorganitzaci i dinamitzaci dun grup dacci social (Barbero i Corts,
2005; Cembranos i Medina, 2003)




137
3.1. Vetllar pels processos interns del grup i donar suport als
membres

Per ajudar al grup a constituir-se com a tal, el treballador
comunitari ha de ser un bon observador dels comportaments que es
produeixen en el grup i comprendre com sestan estructurant les
relacions, sigui per potenciar-les o per modificar-les. Aix podr
detectar si hi ha persones que es queden allades, els subgrups que es
configuren i la distribuci de rols entre els membres del grup. Hi ha
persones que faciliten la tasca del grup (dna idees, fa propostes,
informa, critica,) daltres que tenen un paper important en els
manteniment de la cohesi, de la moral i de la seguretat del grup
(lestimulador, el mediador de conflictes, el protector) i acostuma a
haver-hi alguns membres del grup que exerceixen un paper de liderat
(Barbero i Corts, 2005)
Aquests coneixements permetran reforar les potencialitats de
cada un dels membres i ajudar-los a trobar el seu lloc en el grup.
Tenint en compte que les persones tamb participem en els grups per
a satisfer interessos i necessitats individuals com obrir noves
possibilitats destablir relacions socials, rebre afecte dels altres, ser
reconegut com alg que pot aportar coses per a la millora de la
societat, etc. No oblidem que la significaci social s una de les
motivacions ms poderoses per a la participaci social i que aix no s
necessriament negatiu sempre i quan no es privi als altres daquesta
satisfacci o sobstaculitzi el treball del grup.
Lobservaci dels comportaments del grup permetr tamb
estimular la funci de liderat en benefici dels interessos del grup,
entenent la funci de liderat com el conjunt dinstruccions dacci que
el grup necessita per tirar endavant la seva tasca. Entendre el liderat
com a una funci necessria pel grup ens permet tenir en compte que
no s necessari ni tampoc pertinent dipositar aquesta responsabilitat
noms en una persona. Podem identificar capacitat de liderat en els
138
membres del grup centrades en diferents dimensions de lacci
comunitria.
Algunes persones prenen la iniciativa a lhora de sistematitzar i
posar per escrit el que pensa el grup, daltres lideren les iniciatives que
ajuden a crear un caliu hum en el grup (celebrar una festa, anar a
prendre una cervesa desprs de la reuni, preocupar-se pels
problemes de salut dels membres, etc.) i daltres estan molt
predisposades a exercir com a relacions pbliques del grup.
Si b tamb s veritat que no totes les persones tenen aquesta
capacitat de liderat i que sovint una o dues persones destaquen en
lexercici daquesta funci (que sn els que identificaren com a lders
del grup) s important reconixer i reforar aquesta capacitat en un
nombre ms ampli de persones. Sense oblidar que el mateix
professional exerceix un cert liderat organitzatiu que ha de poder anar
cedint als membres del grup al llarg del procs.
Per tamb podem adonar-nos que hi ha persones que busquen
la satisfacci de necessitats individuals en detriment de la tasca i el
clima afectiu del grup buscant notorietat i prestigi de manera
desproporcionada, volent imposar la seva voluntat, invadint el grup
amb els seus problemes personals, etc. En aquests casos el
professional haur dintervenir per a reconduir aquesta situaci i trobar
un cert equilibri entre la possibilitat de que els membres del grup
cobreixin algunes necessitats individuals a travs del grup i les
necessitats del mateix grup de que els seus membres deixin una mica
de costat els seus interessos individuals per a construir-se com a un
subjecte amb identitat collectiva que pensa en els seus interessos i
actua de forma conseqent per a obtenir-los.

3.2. Afavorir una dinmica grupal positiva

El professional ha de vetllar per a que les persones es sentin
acollides en el grup i es construeixi un ambient relacional agradable
139
que faciliti la identificaci daquestes amb el grup. Per afavorir la
cohesi i la pertinena al grup pot ser adient promoure activitats de
tipus emocional com organitzar una festa en una diada especial (la
castanyada, Nadal, solstici destiu, etc.) i/o utilitzar la msica per a
donar caliu (cantar junts, per exemple, s una activitat clida que t
un poder envolvent especial generador de vincle comunitari)
Per aconseguir que la conversa progressi adequadament, el
treballador social ha de moderar les paraules, tallant als que parlen
massa i ajudant a prendre la paraula als que tenen ms dificultat per a
fer-ho. Estimulant, sobretot, lescolta intelligent, que s una
estratgia mental activa que es centra ms en extreure i elaborar a
partir del que diu laltre persona, que en esperar a veure que em
donen o anar noms a la cacera de lerrada (Cembranos i Medina,
2003).
Per aix s fonamental que predomini en el grup les formes
dinteracci que ajuden a construir una acci collectiva, o sigui, la
interacci additiva, que permet sumar aportacions i, especialment,
la multiplicaci cooperativa, en la que es fan aportacions
encadenades ms riques que la simple suma daquestes.
26
A travs
dafavorir aquest tipus dinteraccions, el grup pot aconseguir ms que
la suma del que obtindrien els seus membres per separat.

3.3. Orientar al grup i facilitar les seves relacions externes

Els objectius del grup que, al principi, semblaven raonablement
clars a mesura que passa el temps apareixen confusos, complexes i
vagues. En aquest moment, el treballador social t un rol fonamental
per evitar que el temps de confusi sallargui ms temps del necessari.
Tamb cal vetllar per a que els ritmes de treball siguin adequats i que

26
Basat en la classificaci de les interaccions a partir de lea forma darticular els
continguts que saporten que fan Cmbranos i Medina (2003) i en la que es
diferencia entre interacci nula, blica, competitiva, aditiva i multiplicaci
cooperativa.
140
les accions del grup tinguin un benefici tangible a curt termini
(pedagogia de lxit). En algunes ocasions el professional haur
dadvertir al grup de les dificultats que poden aparixer si es pren
determinada decisi
27
.
El treballador social ha dajudar al grup a presentar-se a
lexterior organitzant una trobada amb els representants de les
diverses administracions i en algun acte pblic davant de la poblaci
en general. Podem aprofitar algun aconteixement important en la vida
del barri per a garantir una difusi mplia de lacte (una fira dentitats,
la festa major, etc.).
Tamb s important garantir el carcter obert del grup per evitar
el seu enquistament i que puguin ser vistos com a sectes. Per aix cal
estimular el reclutament de nous membres, tenint en compte que el
creixement dun grup ha danar acompanyat dun procs de
desdoblament i articulaci de subgrups i comissions. Per atraure
novament gent al procs collectiu caldr promoure estratgies de
comunicaci, com ja veurem en el proper captol.

3.4. Aportar recursos per lorganitzaci

Sovint el professional pot ajudar al grup a aconseguir els
recursos necessaris per a la seva organitzaci. Disposar dun lloc de
reuni pot facilitar molt l estructuraci preco. La disponibilitat de
recursos com telfon, un ordinador o una fotocopiadora poden ser
ajudar molt a alguns grups, aix com de disposar duna petita quantitat
de diners per a publicitat, enviar cartes, etc. Laportaci dels recursos
necessaris per a poder realitzar la tasca voluntria permet

27
Per exemple, caldr tenir en compte que si sinicia una campanya de denuncia
desde lAMPA duna escola per a denunciar les males condicions de la infraestructura
duna escola pblica, aquesta acci pot incidir negativament en la valoraci
daquesta escola en el barri i, en conseqncia, en el nivell de matriculaci de
lescola.
141
desenvolupar millor la tasca i implica un reconeixement pblic de la
importncia que es dna a aquesta tasca.


4. La tasca dafavorir el pensament de grup

La perspectiva cognitiva aplicada al coneixement dels grups ens
ajuda a prendre atenci a la tasca dafavorir el pensament del grup.
Tal com ens expliquen Cembranos i Medina (2003) s til adonar-nos
que no existeix un tipus de pensament sin varis ja que al fer-ho
permet dirigir cada tipus de pensament segons els objectius que el
grup es proposi en cada moment del seu procs de treball. Per
exemple, en lexploraci i creaci dactivitats el grup t que arriscar i
deixar lliure la fantasia i per aix caldr frenar les critiques que
sorgeixin. En canvi, en el moment en el desenvolupament i
operativitzaci de les idees escollides shaur de frenar la fantasia i
tractar de posar els peus en el terra.
Quan es deixa un espai clar per a cada tipus de pensament i se li
respecta la seva lgica, aquesta sautoestimula i desenvolupa millor les
seves potencialitats. En una sessi creativa el grup aprofita les idees
dels altres per a provocar noves idees, aquestes a la vegada
provoquen altres i el grup s capa de realitzar exploracions
impensables en el context duna discussi normal, en la que tots els
tipus de pensament es barregen i sinterfereixen. Els principals tipus
de pensament que el grup pot utilitzar sn:

El pensament creatiu: La seva funci s posar idees on no nhi
ha, augmentar les idees que hi ha, explorar idees novedoses,
recollir les idees del grup.
El pensament crtic: Serveix per detectar errors, carncies i
dificultats. La seva lgica permet buscar critiques sense
142
preocupar-se per les solucions i sense haver de defensar-se de
les critiques.
El pensament operatiu: La seva funci s desenvolupar,
moldejar i fer viables les idees. La seva lgica permet
operativitzar les idees abans de saber si valdran o no.
El pensament posicional: Permet valorar les idees, es
posiciona davant elles i la presa de decisions. La seva lgica
permet posicionar-se sense argumentar.
El pensament revelador: La seva funci s explorar i validar el
sentit de les idees. La seva lgica demana distingir lessencial i el
complementari, les coherncies i les incoherncies.






143

Captol 14. Formalitzaci de lorganitzaci
collectiva i les seves estratgies de
comunicaci amb el seu entorn



A partir del grup promotor, que acostuma a mantenir certs graus
dinformalitat, es va configurant, quan el procs t xit i saconsegueix
ampliar els participants en lexperincia, una estructura organitzativa
amb tasques precises que permet desenvolupar amb eficcia els
plantejaments que es van construint en el procs collectiu.


1. Lorganitzaci de les reunions

La reuni s la unitat fonamental de la conducta dun grup
dacci social ja que s sobretot en el marc daquest espai que el grup
construeix el pensament collectiu i on es dissenya el que sha de fer i
es comunica el que sha fet en el perode entre reunions en nom del
grup. Tenint en compte la importncia de les reunions per a guiar
adequadament el treball del grup s fonamental que la persona o
persones que assumeixen la coordinaci i dinamitzaci del grup cuidin
adequadament la preparaci i el desenvolupament de la reuni. Per
ajudar a que es pugui fer b aquesta tasca recollim un seguit
dorientacions per afavorir que les reunions tinguin xit (Barbero i
Corts, 2005).

1.1. La preparaci de la reuni:

Per a preparar una reuni adequadament cal preveure que les
condicions de la reuni siguin el ms adequades possibles. Cal
considerar que el tamany del grup determina el tipus de tasca que el
grup pot realitzar. Si el que volem s organitzar una reuni informativa
144
podem convocar un nombre ampli de persones per aquelles reunions
que demanen una mplia participaci dels membres del grup cal que
siguin desenvolupades amb un nombre significativament menor (a ttol
orientativament, no ms de 12 persones). Per a garantir una
disposici ambiental que faciliti una interacci grupal adequada
haurem de tenir en compte que el lloc fsic sadapti a les condicions del
grup i que la disposici de taules i cadires sigui prioritriament en
cercle en els grups petits i en forma de U quan sutilitza pissarra o un
altre estmul visual (diapositives, audiovisuals, etc.) que ens serveixi
com a suport tcnic a una presentaci.
Una altre qesti fonamental a cuidar s la convocatria a la
reuni. s convenient comprovar que la comunicaci sha rebut i
conixer si cada una de les persones convocades vindran o no a la
reuni. A vegades ser necessari motivar personalment lassistncia i
participaci de les persones a la reuni, explicant el perqu s
important dur-la a terme o linters que aquesta determinada persona
hi assisteixi. Tamb caldr assegurar-se que la gent coneix el
contingut principal que es tractar a la reuni enviant lordre del dia
conjuntament amb lacta de la reuni anterior. Aix com preveure si
enviar prviament alguns documents informatius pot ajudar al treball
del grup.

1.2. Lenquadrament de la reuni

En els moments inicials duna reuni, el treballador comunitari
ha de facilitar la trobada i intercanvi entre la gent. Sobretot en les
primeres reunions i assemblees s important realitzar una acollida
clida i promoure un ambient relaxat que ajudi a disminuir la
intimidaci i la por en els participants. Per a trencar el gel poden ser
tils certes intervencions com acollir individualment a cada persona i
presentar-la a altres persones, proposar la presentaci dels membres
145
al principi de la reuni i evitar introduir la reuni amb presentacions
llargues i donar de seguida la paraula a la gent.
En la seva presentaci inicial el dinamitzador ha dajudar a
clarificar que es el que es vol fer, perqu es vol fer i per a que servir.
Tenint en compte que tamb pot ser molt til posar en com els
objectius i les expectatives respecte a la reuni i el seu contingut. El
temps dedicat a acordar i clarificar els objectius de treball no ser
mai temps perdut.
Tamb s molt til que sexpliqui com es desenvolupar la
reuni. Lordre del dia indica quins sn els temes a tractar i lordre
amb que es tractaran. A vegades pot ser convenient posar-se dacord
sobre lordre de prioritat dels punts a tractar. s convenient establir
una previsi de la duraci de la reuni i quan temps volem destinar
a cada tema, procurant que el temps destinat a cada tema sigui
proporcional a la seva complexitat i importncia Cal que quedi clar qui
fa els papers de coordinador, secretari i moderador de la reuni.
Tamb s necessari aclarir com es regular la participaci, si pot ser
espontnia o cal demanar la paraula al moderador. De la mateixa
manera ser important establir com es prendran les decisions.

1.3. El desenvolupament i tancament de la reuni

La reuni es desenvolupar seguint la seqncia temtica
establerta en lordre del dia. s convenient acabar cada tema amb una
sntesi, acordant responsabilitats i establint la forma de seguiment i
continuaci de les qestions establertes durant la reuni. Tamb s
necessari establir al final de la reuni quan ser la propera reuni i
acordar un esbs del seu ordre del dia.



146
2. Lestructura organitzativa i la constituci duna
associaci

Com explica Baldock (1974) la democrcia efectiva requereix de
diferents estructures en diferents moments i que lestructura que
sadopti sha dadaptar a la funci a desenvolupar. La vida del grup no
ha danar a remolc de lorganitzaci, sin al revs: s lorganitzaci la
que ha de ser un reflexa del que el grup es proposa viure i realitzar.
En el moment de decidir tamb haurem de tenir en compte que
lorganitzaci ha de ser gestionable per part dels seus membres
(Barbero i Corts, 2005).
Si el procs collectiu t xit aconseguirem que shi vagi
incorporant nova gent. A partir dunes 12 persones, el treball amb
grup es fa ms dificults i decreixen les possibilitats de participaci
dels membres. Si tenim prou persones amb ganes de participar s
convenient desdoblar el grup i crear diverses comissions de treball que
seran coordinades pel grup motor. Per ser important tamb
mantenir amb certa freqncia (almenys una o dues vegades a lany)
les trobades generals o assemblees, ja que aquestes donen compte del
suport social i legitimitat del procs, permeten mantenir la identitat
collectiva dels participants i augmentar el nivell de participaci en la
presa de decisions.
Definir lestructura organitzativa permet disposar duna
normativa de funcionament que ajuda a aclarir responsabilitats
especfiques i facilita el control democrtic sobre els lders. Aquest
procs organitzatiu no implica necessriament formalitzar el grup ja
que no sempre s pertinent ni necessari que el collectiu es constitueixi
com una associaci amb personalitat jurdica (que dota al collectiu de
capacitat per obrir un compte bancari, de contractar personal, de rebre
una subvenci pblica, etc). Per en el cas que decidim fer aquest pas
caldr definir aquesta normativa que denominarem estatuts com
un requisit per a la constituci de lassociaci.
147
Bsicament, els estatuts duna associaci estableixen qui som
(identitat del collectiu), qu volem (els objectius) i com ens
organitzem (estructura organitzativa). Podem definir els estatuts duna
forma rutinria i pragmtica i copiar quasi literalment el model
destatuts. Per s ms recomanable aprofitar aquesta tasca com una
oportunitat dexplicitar el projecte collectiu. Els estatuts shan
daprovar en una assemblea constituent en la que tamb sha delegir
la primera junta directiva (com a mnim president, secretari i tresorer)
Els estatuts sn tils per lorganitzaci perqu serveixen
darmadura pel funcionament en la mesura que legitima el
procediment i defineix els rgans de participaci i gesti del procs
(assemblea i junta directiva). Lexplicitaci de les normes de
funcionament protegeix lorganitzaci davant dels conflictes.


3. La presa de decisions

Una de les ocasions en que es manifesten les possibilitats de
participaci en una organitzaci s en la presa de decisions. El poder
es manifesta de manera molt efectiva quan s han de prendre
decisions sobre les actuacions a realitzar per persones o sobre com
shan dutilitzar determinats recursos econmics. Per aix la forma de
prendre decisions es pot considerar com un indicador bsic dels estils
de direcci en les organitzacions, entenent que la presncia de majors
graus de participaci s inversament proporcional als graus
dautoritarisme.
En aquest sentit, sovint safirma que lobertura despais de
participaci a la ciutadania implica que els poltics i els tcnics han de
cedir poder. Aix s veritat ja que aquests perden la capacitat de
prendre determinades decisions sense comptar amb la ciutadania i
aix no s fcil quan els poltics i els tcnics es senten especialment
legitimats per a decidir (per haver estat elegits o pel seu saber) Per
148
s excessivament restrictiu considerar un procs participatiu com un
joc de suma zero en els que per a que uns guanyin s necessari que
els altres perdin. Tamb podem tendir a construir situacions en un
territori concreten les que si un guanya laltre tamb guanya. Si els
diferents actors dun territori treballen junts poden augmentar la seva
prpia capacitat per a transformar-se.
Un procs de presa de decisions que sigui participatiu ha
dacomplir, almenys, tres condicions (Barbero i Corts, 2005):

Formular el problema de forma clara i precisa per tal que sigui
comprs pels membres del grup i considerat com un problema
que ha de ser tractat pel grup.
Recopilar i elaborar les informacions relatives al problema i a les
seves possibles solucions. Considerant que la informaci ha de
ser el ms complerta possible, realista i tenir en compte les
possibles limitacions que poden constrenyir els desitjos del grup.
Elegir la decisi considerada millor pel conjunt del grup.. La
decisi presa ha de tenir una formulaci molt explcita i clara i
lacord del grup ha de quedar ben confirmat, si pot ser arribant a
un consens, i cada persona ha de tenir la oportunitat de
pronunciar-se. La decisi haur de recollir-se de manera formal
en lacta de la reuni o assemblea.


4. Les estratgies de comunicaci de lorganitzaci


Un grup es pot constituir i adquirir fora grcies a la seva
capacitat de comunicaci interna, o sigui, de les relacions entre els
seus membres i de la seva capacitat per a construir plataformes
intragrupals. En bona mesura, la identitat del grup es construeix
entorn del desenvolupament duna paraula com sobre els temes i
projectes que locupen. Per aix el grup ha destablir processos
149
dintercanvi dinformaci entre els seus membres. Tenint en compte
que, com ja hem dit, en la comunicaci es sost lexistncia de
possibilitats de democrcia i de participaci.
Per ell grup tamb s una realitat externa que existeix amb
interrelaci amb altres grups i/o institucions socials. La seva fora i la
seva imatge est directament vinculada amb la seva comunicaci
externa, o sigui, el reconeixement que rep, els intercanvis i relacions
que estableix, laudincia que obt, la seva capacitat per fer-se
present en lespai pblic, etc. La identitat cap a fra del grup existeix
en la mesura que s reconegut com a subjecte o interlocutor dun
espai social determinat.
Destaquem algunes qestions bsiques a tenir en compte pel
Treballador Comunitari per reforar la informaci i la comunicaci
interna i externa del procs comunitari:

Per comunicar, el professional sha de poder acostar a
lexperincia de la gent. Parlar-nos de les coses que els hi
interessen i amb un llenguatge senzill lliure de subterfugis
tcnics que emmascaren el seu missatge.
Cal conixer com circula la informaci en el territori. Per
exemple, pot ser molt til saber com sentera la gent de que
alguna persona ha mort.
Cal guanyar-nos la confiana de les persones enlla, aquelles
persones que sn nusos de la xarxa relacional del territori i que
juguen un paper clau en la distribuci de la informaci que
circula pel barri.
La informaci ha darribar a espais prxims a la vida quotidiana
de la gent. Podem fer arribar un butllet, un cartell o un manifest
a travs dels foros de pa, els bars, els ambulatoris, el mercat,
etc.
No es suficient saber com distribuirem la informaci sin cal tenir
lenergia i capacitat per a construir materials tils que permetin
150
transportar aquestes informacions. En aquest sentit s important
documentar els processos i dotar al procs de mecanismes per a
reflexionar sobre si mateix (reflexivitat de 2on nivell).
Conixer teories de comunicaci i tcniques de propaganda,
publicitat i marketing.
Potenciar la comunicaci a travs de llenguatges artstics com
el teatre, la msica, el cinema, la fotografia, etc. Avui es
desenvolupen propostes artstiques anomenades comunitries
que posen laccent en entendre lart com un instrument per a
crear relacions creatives entre persones i collectius que generin
certa capacitat de transformaci social.

























151
Captol 15. Construcci del diagnstic collectiu


En aquest captol es tracta de donar compte dels mitjans i
activitats que el professional pot utilitzar per afavorir que la gent pugui
apropiar-se de coneixements i destreses professionals per lelaboraci
del diagnstic duna situaci, tractant dincrementar les seves
possibilitats dautodeterminaci. Entenent que la construcci de
coneixement que pretenem s un acte collectiu en el que simpliquen
tots els subjectes i que t com a base una relaci de dileg entorn als
problemes concrets que saborden (investigaci, interpretaci,
el.laboraci del projecte, acci, reflexi sobre lacci, etc.)

1. El diagnstic com i la investigaci participativa:

Com ja sabeu, lacci comunitria t com a eix el
desenvolupament dun projecte com que afronti un conjunt de
necessitats o que faci efectives les potencialitats efectives en un espai
social determinat. Per tal que aquest projecte com sobri pas s
necessari construir una comprensi/interpretaci com de la situaci
que saborda, convertint les diferents operacions duna intervenci
sistemtica i racional en oportunitat de debat i acci conjunta.

1.1. La necessitat de construir una comprensi comuna.

La realitzaci dun diagnstic comunitari s una acci molt
apropiada per afavorir aquest procs de construcci duna paraula
com, per no s la nica manera dafavorir aquest procs. La
comprensi comuna tamb es pot assolir a travs del disseny dun
projecte, en el seu desenvolupament, o en la seva avaluaci (Barbero i
Corts, 2005).
152
Cal aclarir que la construcci del coneixement de la que parlem
en aquest tema no s la mateixa que la que desenvolupa el treballador
comunitari quan inicia la seva intervenci en el moment dimmersi en
el territori. Ara es tracta de construir un coneixement entorn a certes
situacions ja delimitades com objecte duna possible acci comunitria
(encara que poden ser situacions de tipus molt general), amb grups
mixtes de poblaci i tcnics com a protagonistes.
Es tracta de fer un esfor per constituir una mirada no sesgada
per un mfasis inadequat en els dficits o les necessitats. Una mirada
capa de subratllar les potencialitats, els recursos inherents a la
situaci, els processos de producci de noves relacions, les activitats ja
exitoses, etc, s essencial en la construcci dun diagnstic que obri la
situaci a lacci. Per exemple, un barri molt modest de la perifria
duna ciutat es percebr de manera molt diferent si la nostra mirada
posa de relleu, en primer lloc, la taxa de desocupaci, labsentisme
escolar i la taxa de drogodependncies, o si es posa laccent en
lactivisme associatiu, les importants xarxes de suport mutu,
lexistncia despais verds ben cuidats,...

1.2. El diagnstic com acci desencadenant del projecte
dorganitzaci comunitria:

La Investigaci/Acci/Participativa (IAP) s una metodologia
dintervenci comunitria que aposta per iniciar el procs
dorganitzaci comunitria mitjanant la realitzaci dun estudi de les
situacions problemtiques que preocupen. La IAP es pot definir com
un mtode destudi i acci que busca obtenir resultats fiables i tils
per a millorar situacions collectives basant la investigaci en la
participaci dels collectius a investigar (Alberich, 2000).
Segons aquesta orientaci metodolgica, el procs dinvestigaci
dota el procs de rigor i permet impulsar el procs participatiu ms
enll dels agents i els actors socials instituts en el barri i arribar, aix,
153
als ciutadans no organitzats. Perqu quan s'opta per encarregar
lestudi als tcnics, es fa difcil que aquest diagnstic sigui compartit
per la resta dels actors socials implicats en el procs i, per tant, que
pugui servir com a punt de partida de lacci comunitria. Mentre que
quan es du a terme un simple debat sobre la situaci del barri per
agilitar el procs de diagnstic, difcilment sarriba a la poblaci no
organitzada i sacostuma a ratificar la percepci dominant sobre les
problemtiques socials.
Tal com planteja Marchioni (1999), que defineix una forma
singular daplicar la metodologia IAP, el diagnstic comunitari
(com i compartit pels tres actors del procs: poblaci, tcnics i
administracions) s lelement que permet que els diversos actors sen
sentin protagonistes i, en conseqncia, les seves possibilitats
dimplicaci/participaci daquests siguin majors.
Per cal tenir en compte que el coneixement diagnstic i la
construcci del projecte no sn independents, com tampoc ho sn els
problemes i les solucions, les necessitats i els recursos, etc. Ben al
contrari, la situaci a conixer s una situaci per a lacci i el
coneixement a construir s un coneixement per actuar que es
construeix, en part, en i des de la mateixa acci.
Cal evitar lerror dimaginar-se el diagnstic aturat en el temps.
No hi ha dubte que conixer el medi en el que sha dintervenir s
imprescindible per a dissenyar un pla dacci ajustat a la realitat. Per
encara que s cert que s convenient saber primer, per actuar
desprs, tamb s cert que desprs dactuar i moures s quan millor
es pot conixer una realitat. Com ja hem dit al principi daquesta 3era
part del temari: Per conixer una realitat cal intentar canviar-la.



154
2. El disseny participatiu de la investigaci-acci i
lautodiagnstic:

En una investigaci participativa, el repte s articular a les
successives operacions duna investigaci els mitjans tcnics que
permetin que les persones no expertes puguin participar en cada una
daquestes operacions.

2.1. La constituci del grup dinvestigaci-acci-participativa
(GIAP)

Per procedir a la realitzaci dun diagnstic participatiu, en
primer lloc, shaur de constituir un grup dinvestigaci-acci-
participativa (GIAP), en el que hi participin professionals dels
serveis, membres de les entitats i, si pot ser, algun ciutad no
organitzat. No hi ha dubte que la realitzaci duna investigaci
participativa pot ser un bon pretext estratgic per a formar un grup
que desprs derivi cap a un grup dacci comunitria prpiament dit
(entorn a un projecte de desenvolupament social).
Es tracta que aquest grup, que hauria destar composat per 6-8
persones, assumeixi la tasca de grup motor del procs que es vol
promoure i que, en aquest primer moment, es faci crrec de les
activitats prpies duna investigaci amb el suport dun expert-
investigador.
El GIAP haur dincloure a persones motivades per la tasca a
emprendre, per tamb amb una certa disponibilitat i capacitat per a
poder-la dur a terme. Aquest grup no ha de ser representatiu dels
serveis i/o grups organitzats implicats en el procs, ja que tamb
conv constituir un grup ms ampli on tothom que vulgui hi estigui
representat, la Comissi de seguiment, que s la que ha de garantir la
contrastaci i aprovaci del diagnstic amb el conjunt dactors
implicats en el procs.
155
En el si duna acci comunitria les persones que intervenen en
la investigaci sn a la vegada subjectes i objectes de la investigaci.
Subjectes perqu sn els qui, conjuntament al treballador comunitari
i/o els experts desenvolupen una exploraci de la realitat en la que
pensen intervenir, i objectes en tant que aquesta realitat no els s
externa ja que formen part della: explorar aquesta realitat tamb s
explorar-se a si mateixos.
El repte de conduir una investigaci participativa s important i
difcil (cal dominar el mtode i ls de les tcniques dinvestigaci, de
les tcniques que permeten la participaci) Cal trobar un equilibri difcil
entre la necessitat dassumir un cert grau de directivitat per garantir el
rigor de la investigaci, i lobjectiu de promoure una veritable
implicaci de la gent en el procs dinvestigaci/estudi i diagnstic de
les situacions que els afecten.

2.2. El disseny de la investigaci i la realitzaci de
lautodiagnstic

El desenvolupament duna investigaci participativa suposa un
desenvolupament flexible i una construcci al llarg del procs liderat
pel GIAP, per aix no vol dir que lexpert no tingui un disseny previ.
Les etapes duna investigaci sn ben conegudes per vosaltres: la
construcci de la problemtica, la determinaci duns dubtes
consistents, el plantejament de les hiptesis que donin una resposta
provisional a aquests dubtes, el disseny de lestratgia i tcniques a
utilitzar per contrastar les hiptesis, el treball de camp per a recollir
les dades i el seu anlisi per acabar elaborant les conclusions (Barbero
i Corts, 2005).
Proposar el desenvolupament duna investigaci porta implcit
que existeixen una srie de smptomes i/o problemes socials sobre
els que val la pena conixer ms. Cal aclarir que s el que el grup vol
fer amb la investigaci, quins sn els temes que centren la
156
investigaci, els objectius que pretn, els resultats que esperem
obtenir, etc. Normalment, els grups defineixen ja des del principi, una
acci per la qual necessiten realitzar una investigaci.
La finalitat de la investigaci en lacci comunitria s afavorir la
transformaci social, comenant pels propis membres que la porten a
terme. Per aix, en el desenvolupament duna investigaci
participativa es sol comenar fent una aproximaci a la definici de la
situaci que realitzen els propis protagonistes de la investigaci.
Aquest autodiagnstic t ja un carcter de dada i de treball de camp,
per serveix tamb per explicitar les interpretacions que es realitzen
de partida.
Per a dur a terme aquest autodiagnstic hem dutilitzar algunes
estratgies que ens ajudin als participants a posar en com la seva
visi de la situaci del barri, dels seus problemes i els dficits dels
serveis del benestar per a donar-hi resposta. Per a dur a terme
aquesta tasca hem dorganitzar moments participatius, que
normalment anomenem tallers, en els quals podem utilitzar tcniques
com, per exemple, el debat grupal, el DAFO o lautoanlisis.
Tamb ens pot ser molt til fer un mapa dactors i relacions del
territori, mapa social o sociograma. No hi ha dubte que identificar i
ubicar els diferents entorns presents en una comunitat t un valor de
diagnstic important. Per adems el mapa social tamb ens serveix
com a instrument de mobilitzaci grupal i per identificar quines
relacions cal potenciar per tal de provocar dinmiques transformadores
(Pindado,F.; Rebollo,O.;Mart,J. 2002)


3. El desenvolupament participatiu del treball de
camp, lanlisi de les dades i la difusi de linforme

Una vegada dissenyada la investigaci, que parteix de les
inquietuds i preocupacions del grup i dels temes generadors presents
en ells, cal fer el treball de camp per a contrastar les hiptesis i anar
157
ms enll dels discursos que estan establerts en els espais
institucionals (als serveis del benestar i a les entitats venals i de
serveis) i organitzar espais per a que la gent pugui interpretar les
informacions recollides.

3.1. Lestratgia i desenvolupament del treball de camp

Per desenvolupar la recollida dinformacions daquells que no
estan treballant amb nosaltres en la realitzaci del diagnstic, pot ser
til utilitzar tcniques de la metodologia quantitativa (especialment la
relaboraci de dades secundries) en la mesura que ens permeti
establir les caracterstiques objectives de lespai social en el que es
produeixen les preocupacions, opinions i interpretacions de les
persones (per exemple dades estadstiques per mesurar la incidncia
de determinat fenomen)
Per lestratgia dinvestigaci que ms aviat haurem de primar
labordatge qualitatiu (subjectiu) ja que a travs de la realitzaci
dentrevistes individuals i grupals, els grups de discussi i/o
lobservaci participant ens aproxima a les percepcions i opinions
de la gent. El repte que els membres del grup participin en el treball
de camp.
Per ms enll daquestes tcniques quantitatives i qualitatives,
que solen actuar de suport als processos participatius per no sn
prpiament tcniques participatives, cal generar espais de trobada que
permetin estimular la reflexi i el debat dels diferents actors del barri.
A travs de lorganitzaci de reunions o tallers de barri, que sn
reunions ms estructurades i guiades pels professionals. En el quadre
12 podem observar una proposta concreta de disseny dun diagnstic
en la que Mart (2005) sespecifica quines tcniques es van utilitzar en
diferents moments del procs dinvestigaci-acci realitzat el curs
2003-2004 a la zona Ponent de Tarragona.

158

Quadre 12. Dimensions del diagnstic i tcniques utilitzades en una
investigaci participativa (a ttol dexemple)



Actors

Dimensi
referencial
(qu s el
que hi ha?)

Dimensi
reflexiva (Com
ho veiem?)

Dimensi
performativa
(Qu podem fer?)

Ciutadania no
organitzada


Grups de discussi
Fitxes en centres
educatius
Tallers de barri

Tallers de barri

Bases associatives


Dades
estadstiques
secundries
Entrevistes grupals
Tallers de barri
Reunions dels grups
comunitaris
Tallers de barri
Representants
associatius i lders
Informals



Entrevistes

Entrevistes
Tallers de barri
Reunions dels nuclis
Tallers de barri

Serveis pblics


Estudi
documental
Tallers comit
tcnic
Reunions dels
nuclis
Tallers del comit
tcnic
Reunions dels
nuclis

Administraci
Interlocuci amb
lAjuntament
Interlocuci amb
lAjuntament

Font: Mart, J. (2005)

3.2. La interpretaci collectiva i la difusi de linforme del
diagnstic comunitari

Malgrat la dificultat dabordar el repte de la participaci en
aquesta operaci (pel difcil que s), cal no renunciar-hi tenint en
compte que aquest anlisi s especialment concienciador, ja que
permet identificar algun dels mecanismes de producci/reproducci de
la societat i les possibilitats que tenim per provocar canvis. Tamb
caldr generar moments participatius per a facilitar la participaci en
la la interpretaci de les informacions que hem recollit en el treball de
camp. Per a facilitar aquesta tasca pot ser molt til la tcnica del
159
fluxograma ja que ajuda a classificar temticament les informacions
que hem recollit dels diferents actors socials consultats i connectar-les
a travs de relacions causa-efecte.
Un informe dinvestigaci que reculli les conclusions ms
importants hauran de servir de base per una difusi mplia: entrega
als agents importants de lespai social que sha investigat
(professionals, administracions, associacions, etc.), organitzaci de
debats pblics i de tallers participatius, etc. Els resultats de la
investigaci, que normalment anomenarem com diagnstic comunitari,
seran la base per rellanar lacci entorn del projecte comunitari. La
seva publicaci i/o difusi s una gran ocasi per estendre lacci
comunitria a nous actors, incorporar nous membres a lorganitzaci i
per aconseguir nous recolzaments o adhesions al procs.



















160






161
Captol 16. El projecte i lacci collectiva



Lacci collectiva est dirigida a millorar les situacions socials
que ens preocupen. Veiem a continuaci algunes orientacions que
poden ser tils per a dissenyar i impulsar projectes de
desenvolupament social a travs dun procs participatiu.



1. Construir la paraula com a travs de la planificaci
de lacci collectiva

No hi ha dubte que la realitzaci participativa dun diagnstic,
com hem vist, s una oportunitat per a construir una paraula com.
Per aquesta comprensi comuna entre els participants dun procs
comunitari com a fruit del debat del debat i de la participaci no ha de
ser vista com efecte del desenvolupament de una sola de les
operacions del procediment dintervenci sin que es pot desenvolupar
duna manera molt variada i al llarg de qualsevol daquestes
operacions. I per suposat tamb lel.laboraci del projecte s una
ocasi molt propicia per a construir aquesta paraula com.
Com ja hem dit, hem dentendre les operacions del procediment
professional com a sobreposades en la mesura que les caracterstiques
de lacci prpia i les de coneixement de lo extern es barregen i que el
desenvolupament de cada operaci s una oportunitat pel
desenvolupament de les restant (duna apreciaci inicial en poden
sortir vries propostes, alguna delles ja est prou clara per tal de
concretar-se com un projecte, per alguna altra necessita un estudi
per tal de poder definir millor lacci.
De fet, no sha doblidar que en el mn de les accions
comunitries el que preval s la intenci dacci fins i tot quan
sinvestiga (aix queda especialment clar quan apostem per la
metodologia IAP). Aquesta vocaci per actuar provocar tamb que els
162
graus de desenvolupament del projecte sigui divers: hi haur grups
que necessitaran de projectes ben establerts i sistematitzats, per
daltres funcionaran sense tal sistematitzaci. En sentit estricte, aix
no vol dir que no tinguin projecte, per, aquests tenen un alt risc de
ser poc clars i que el grup caigui en la confusi.
Henderson i Thomas (1992) adverteixen del perill de
minusvalorar la planificaci i destaquen la importncia de definir els
objectius del grup, per tamb els mitjans i els mtodes a travs dels
quals es vol aconseguir (per exemple, un grup es pot unir al voltant de
millorar les possibilitats daccs dels joves a una vivenda, per hi ha
gent que pot rebutjar el squaterisme com un mitj per assolir aquest
objectiu). No hi ha dubte que en la constituci dintergrups encara es
fa ms imprescindible la planificaci participada tenint que s una
acci en la que simpliquen diferents actors.
Daltra banda, cal tenir en compte que la participaci en
lelaboraci del projecte permet que els actors sapropin del sentit i
caracterstiques dels seus propis actes i dels aconteixements socials.
En definitiva, la participaci s el vehicle pel seu procs dalliberaci i
realitzaci en la mesura que es converteixen en subjectes conscients.
Tamb cal assenyalar que la participaci en la concreci i/o
lestabliment del conjunt dactivitats i/o de les maneres de realitzar-les
que constituiran lacci collectiva es pot realitzar en els diferents
nivells de planificaci (Pla, Programa o Projecte). Daltra banda, hem
de tenir en compte que lmbit operatiu daplicaci de la metodologia
de la Planificaci no es redueix a lestabliment del projecte de
desenvolupament social sin que tamb sn objecte de la planificaci
qestions molt importants per lxit del procs dacci com: el treball i
el funcionament del grup, el tractament de la informaci, la recerca de
nous recursos, la difusi, la coordinaci amb altres xarxes, etc.
Tenint en compte que, com ens explica Gillet (2006) citant a
Ardoino, els projectes poden permetre gestar nous hbits, noves
163
formes de pensar i dactuar, aix com inversions personals en un
procediment collectiu que t les segents funcions subjacents :

Una funci de significaci que es recolza en el sentit
Una funci de negociaci, de mediaci que sobra a la diversitat
Una funci poltica amb un comproms social i una
responsabilitzaci
Una funci didctica, daplicaci de coneixements terics i
processals apuntant cap una acci


2. Lel.laboraci del projecte collectiu

El que ara ens interessa tractar sn els mtodes i les tcniques que
poden servir al treballador comunitari per fer efectiva aquesta
participaci i afavorir lelaboraci i lacord del grup.

2.1 El disseny de la planificaci participativa

Encara que ja hem vist que els processos dorganitzaci comunitria
poden desenvolupar-se de maneres molt diverses, no hi ha dubte que
lelaboraci del diagnstic s una oportunitat magnfica per posar en
marxa un procs que tendeixi a convertir aquestes dades i aquestes
conclusions en referent dun procs de definici collectiva dels
objectius a establir, de les accions a emprendre, de les estratgies a
establir, de les novetats organitzatives que siguin necessries, etc.
En el cas que partim dun diagnstic comunitari previ, el grup motor
haur dorganitzar i animar el tipus de frum, assemblea general,
comissi de seguiment o jornades de debat que consideri ms
oportuns per comunicar aquests resultats i convertir-los en estmul del
debat i disseny de les accions que resultin ms adequades, utilitzant
tot tipus de mitjans danimaci: s de mitjans informatius (suport
164
audiovisual, exposicions de fotos, muntatges, pellcules, pannells
estadstics, etc), la realitzaci de tallers, etc.
La definici dels objectius i el disseny de les alternatives dacci
constitueix un aconteixement qualitatiu de gran importncia, ja que s
el moment en que el grup pren les regnes de la seva realitat, ja no es
tracta de criticar-la sin de dissenyar-la, buscar lespai en el que fer
coses o construir noves realitats. El grup motor i el treballador
comunitari feran servir tcniques que activin la creativitat amagada de
la gent i aix vncer les dificultats psicolgiques i culturals que
acostumen a trobar-se les novetats per obrir-se pas. Ls daquestes
tcniques i la utilitzaci de formes senzilles de programaci
dintervencions, com el model de les nou qestions explicat en el
quadre 13, t resultats sorprenents en la implicaci de la gent en el
desenvolupament de projectes. Destaquem algunes daquestes
tcniques:

El Brainstorming
La tcnica del passat dem: 1er aspecte de la realitat que es vol
canviar. 2on pensar individualment solucions sense lmits 3er
Posada en com 4art selaboren noves idees a la vista de les
anteriors (associaci, combinaci, desenvolupament,etc) 5 es
graduen les idees segons la seva viabilitat a curt, mig i llarg
termini.
La tcnica de lautoanlisi: Tamb s una tcnica que combina la
reflexi individual i grupal i en la que sacaben escollint les
propostes per tal destablir prioritats dacci.
Mtode DAFO
Diagrama dIshikawa
Etc.




165



Quadre 13. Una manera de realitzar una definici participativa del
projecte comunitari: el model de les nou qestions



1. QUE es va a fer: la naturalesa del projecte i la seva denominaci

2. PERQU es va a fer: fonamentar lacci a partir de les necessitats i les
possibilitats detectades en el diagnstic.

3. PER A QU es va actuar: els objectius que es pretenen assolir amb lacci a
emprendre.

4. A QUI es dirigeix lacci: quins sn els destinataris de lacci

5. COM es va a fer: les activitats i tasques a utilitzar per assolir els objectius.
Tamb la metodologia a utilitzar, lorganitzaci ms convenient per posar el
projecte en marxa i la manera que es pensa avaluar.

6. AMB QUI es compta: quins sn els recursos humans necessaris (equip de
coordinaci, equips de recolzament, collaboradors,...), com es relacionaran i
com es distribuiran les responsabilitats.

7. AMB QUE es comptar: els recursos materials i econmics necessaris i quins
sn els que ja estan disponibles

8. QUAN es dur a terme: el calendari

9. ON es va a fer: labast del projecte i els espais en els que es va a intervenir.

Font: Barbero i Corts, 2005

En aquesta fase de lacci comunitria del que es tracta , primer, s
establir els objectius del grup en relaci a lespai social que es vol
transformar i, desprs, el projecte dacci del grup (la programaci de
tasques concretes a realitzar). En el cas dun intergrup, aquest
projecte s especialment complicat delaborar, en la mesura que shan
dentrelligar les diferents sensibilitats dels actors.




166
2.2. Una proposta de desenvolupament en un barri: els tallers
per decidir el futur (Norynberg, 2001)

En aquest plantejament, que sl.lustra a partir dun exemple, es
vincula diverses operacions del procediment dintervenci social. En
aquest cas, el procs de definici dels objectius a partir de la percepci
immediata de necessitats per part del grup acaba alimentant un
projecte que novament recorre a formes dinvestigaci per a confirmar
la necessitat. Aquests tallers poden ser adequats en linici duna acci
comunitria o es podrien aplicar en moments ms avanats de lacci.
Els tallers del futur sn una tcnica dinmica que permet passar
de lexpressi de les dificultats i del malestar a una fase dutopia
creativa per a destapar projectes concrets.

a) La fase de preparaci: Reunions preparatries amb els
professionals, les persones que treballen en el barri i els habitants.
Qu fer junts per viure millor en el barri. El barri es mou.
b) La fase de la crtica: Qu ens impedeix viure millor en el barri?.
La gent respon individualment i de manera annima amb frases curtes
que sn enganxades en un mural que desprs seran discutides i
classificades.
c) La fase de la imaginaci: En un primer moment es tracta de
transformar el negatiu en positiu. Per ex: Lafirmaci negativa No hi
ha espai trobada intercultural es substitueix per lafirmaci positiva
Si hi ha un lloc de trobada intercultural. En un segon moment es
parteix de les frases positives per a pensar individualment situacions
ideals i sagrupen totes les visions personals.En un tercer moment el
grup descriu la situaci ideal que desitgen. Seguint lexemple: creaci
casal del barri equipat de varies sales per practicar diverses activitats i
com a lloc de trobada per les associacions, per guardar els nens, per
fer exposicions,...
167
d) La fase de construcci: Es tracta descollir prioritats i tornar al
principi de realitat. Pas a la concreci utilitzant la metodologia de
projecte. En el cas del Casal per a tot el mn es va plantejar fer una
enquesta participativa per sondejar linters existent, per recollir
propostes i captar nova gent per collaborar en el projecte. Desprs es
va concretar les activitats a realitzar en el casal, com arreglar uns
locals, el funcionament de lestructura, la comunicaci, lorganitzaci
del grup,...


3. LAplicaci estratgica del projecte collectiu


No hi ha dubte que el.laborar el projecte i participar en la
construcci del diagnstic collectiu ja sn formes dacci i mobilitzaci
del grup. En la mesura que aix es materialitza, el projecte dinfluncia
del treballador comunitari es va fent realitat. Recordem que els seus
objectius sn fer ms densa la vida social mitjanant la generaci de
subjectes collectius (grups) i incrementar la capacitat dautonomia
dels collectius i sectors socials destinataris.
Per ara es tracta de parlar del moment dexecuci o daplicaci
del projecte de desenvolupament social que sha anat construint a
travs dun procs de construcci collectiva. Aquests projectes poden
ser molt variats, aix com el tipus dacci/mobilitzaci que sadopta o
lestil de relaci amb altres agents socials (institucions, altres grups,
etc. En definitiva, el treballador comunitari haur dorientar el grup en
el seu actuar estratgic per assolir els seus objectius.
En funci de les caracterstiques del procs, els actors que hi
participin, les estratgies de relacions institucionals, la dimensi
transformadora que es vulgui emprendre, etc, el projecte de millora
que es vol impulsar a travs de lacci comunitria tindr ms o menys
garantitzada la seva viabilitat un cop finalitzada loperaci de la
planificaci. Encara que sigui una classificaci massa simplista, ens pot
168
ser til diferenciar entre les accions en el marc duna estratgia
consensual i les que es desenvolupen a travs destratgies
conflictivistes, entenent que en aquestes la pressi es desenvolupa per
forar una negociaci i arribar a un comproms

3.1. El desenvolupament dun projecte de desenvolupament
social a travs duna estratgia consensual

En el cas dels plans de desenvolupament comunitari (PDC),
sovint lintergrup ja disposa, almenys, de bona part dels recursos
necessaris per tal de desenvolupar els projectes. Aquesta viabilitat es
veu afavorida pel fet que, en part, es tracta de reordenar i integrar els
recursos ja existents. No hi ha dubte que si les entitats (pbliques i/o
privades) que disposen de recursos per a lacci social han estat
implicades en el procs des del comenament ser ms fcil que es
comprometin en el desenvolupament de nous projectes.
La participaci de les administracions i dels tcnics dels serveis
acostuma a decantar les propostes cap a plantejaments pragmtics
que puguin ser assumibles des de les administracions perqu sn
compatibles amb les seves lnies dacci. Aquest suport de les
administracions pbliques que donen suport al procs comunitari es
pot concretar en una subvenci econmica o travs de la cessi de
recursos en espcies (un local, un ordinador, la disponibilitat de temps
dun professional,...). Quan els recursos interns no sn suficients (mai
ho sn si som ambiciosos) , es desenvolupen estratgies per tal de
presentar els projectes en la convocatria de lIRPF, en algun
programa europeu, el suport de lobra social dalguna caixa, el suport
dalguna fundaci,...
Normalment, el moment del desenvolupament del projecte de
millora significa un punt dinflexi en el procs dorganitzaci
comunitria tenint en compte que lacci a desenvolupar es fa ms
complexa i aix obliga a una certa formalitzaci de lorganitzaci del
169
procs. En aquest moment del procs cal poder comptabilitzar el
manteniment del procs participatiu amb una organitzaci que faci
viable laplicaci de lacci.Encara que es compti amb suport de
persones que ofereixin temps de manera voluntria, sovint s
necessari dotar-se duna certa estructura professional per poder donar
continutat i rigor a lacci.
En la provisi dels recursos professionals necessaris es pot optar
per aprofitar els professionals dels serveis pblics i reorganitzar les
seves responsabilitats professionals i/o procedir a la contractaci de
nous professionals. A lhora de procedir a la selecci dels professionals
hem pogut observar dues tendncies diferents: fer una aposta per
professionals experts que siguin externs al procs o apostar per
professionalitzar persones implicades en el procs, encara que disposin
dunes credencials i experincia professional menor que daltres
persones.

3.2. Les estratgies per impulsar un procs de millora que topa
amb resistncies institucionals:

Ara ms aviat ens situem en grups locals que plantegen
propostes que entren en contradicci o no sajusten a les prioritats de
les poltiques institucionals (la remodelaci urbanstica, la protecci
ambiental,...).
Recollim, en primer lloc, algunes orientacions estratgiques d
Henderson i Thomas (1992):

Les preses de posici dels grups locals han destar ben
estructurades, argumentades i tenir el suport de persones
significatives.
Per tal dexercir pressi shan delaborar estratgies que permetin
establir relacions de confiana entre el grup i les personalitats
poltiques influents. En la mesura que aquestes estratgies
170
institucionals tinguin xit podria constituir-se una plataforma de
partenariat que canalitzi una acci comuna.
s molt important el moment en que saborden els problemes.
Especialment important en temes durbanisme i habitatge.
En general, la negociaci s, per un grup, no noms una de les
accions ms significatives, sin una en la que s ms vulnerable.
Les administracions pbliques mantenen el poder sobre les
associacions en cinc dominis: el control dels recursos, el control de
les agendes, el coneixement expert, la definici de problemes i
laccs a la informaci.
Preparar-se i practicar poden, en certa manera, donar confiana i
competncia als lders dun grup o duna delegaci.
Per tal dencarar correctament una negociaci cal tenir en compte
que s necessari: 1) Formular exigncies 2) Modular les amenaces
3) Ser raonablement obstinat: un acord s possible si hi ha
veritables concessions.
Aparixer com raonable o moderat pot ser til a vegades, sobretot
quan es suposa que linterlocutor salegrar de la teva falta de
moderaci per desacreditar les reivindicacions, el procs, al grup o
als seus interlocutors.

Encara ms centrat en lestratgia conflictivista, Sal Alinsky (1976)
tamb dna algunes orientacions sobre lactuar estratgic per
aconseguir alg dalg que t un poder sobre all que vols aconseguir
(una administraci, una empresa,....) quan planteja les regles per les
tctiques del conflicte, de les que recordem un resum:

El poder no s noms el que tens sin el que ladversari penses que
tens
No surtis de lexperincia de la teva gent i surt del camp de
lexperincia de ladversari.
Posa ladversari davant el seu propi evangeli.
171
Que la gent disfruti i que laplicaci de la tctica no sigui massa
llarga.
Mantenir la pressi sobre ladversari, que ha destar suficientment
focalitzat, aprofitant els aconteixements.
Latac no pot tenir xit ms que tenint una soluci alternativa i
efica


4. Avaluar i redefinir el projecte collectiu

Lavaluaci s un instrument fonamental en lactuar estratgic
propi de lacci comunitria ( i de tota acci que vol promoure canvis
socials). s tracta duna forma dobservaci i anlisi sistemtic del
funcionament duna acci comunitria, del seu disseny i dels seus
resultats per tal de poder valorar en quina mesura shan assolit els
seus objectius i, aix, poder promoure redefinicions a ajustos que
convinguin en les futures accions.

4.1. Una forma dobservaci i anlisi sistemtic que impedeix
lalienaci de lacci als seus participants

Lavaluaci s una forma dinvestigar lacci i com ja vam veure
per la producci de diagnstic, la investigaci, complint certes
caracterstiques, pot convertir-se en oportunitat de participaci de la
gent i en instrument priviliejat de conscienciaci. La avaluaci, tal com
lentenem, s un instrument que impedeix lalienaci de lacci als
participants de lacci comunitria: al produir apropiacions
intellectuals de les experincies realitzades, al permetre una
conscincia difana de les accions realitzades i dels resultats produts,
al convertir en aprenentatges significatius les experincies dacci, etc.
(Barbero i Corts, 2005)

172
4.2. Els parmetres de lavaluaci

Lavaluaci no ha de centrar-se noms a valorar si shan
aconseguit els objectius dels projectes de millora, sin que, sobretot,
ha de valorar la riquesa del procs en el seu conjunt. No es tracta
dorganitzar noms una avaluaci basada en els resultats finals, sin
que cal dur a terme una avaluaci centrada en el procs i a
promoure aprenentatges (avaluaci formativa).
Caldr establir un sistema davaluaci per tal que la comunitat
pugui avaluar de manera contnua el seu procs, el seu recorregut, les
dificultats, els xits i fracassos. Aquesta avaluaci peridica (ms o
menys espaiada en el temps) shaur de fer amb diferents nivells de
profunditat i rigor des de tots els espais de gesti i participaci del
procs, i, de manera sistemtica, hauria de donar compte de diferents
qestions.
Per avaluar el desenvolupament del procs shaur danalitzar
qestions com levoluci de la funci de cada un dels protagonistes (a
nosaltres ens interessa especialment avaluar el paper dels
professionals), la coordinaci entre els diferents grups, el
funcionament i la participaci en les reunions, el sistema dinformaci,
el nivell de participaci de la poblaci obtingut,...
A banda de donar compte dels resultats obtinguts en el projecte
de millora, tamb haurem de poder valorar altres resultats,
especialment els que donen compte en quina mesura el procs
participatiu ha enfortit la comunitat, fent-la ms autnoma i capa de
respondre als seus problemes. Per poder avaluar aix ens haurem de
fixar en si el procs ha afavorit lenfortiment dels grups i associacions
existents, la creaci de nous grups i associacions i lemergncia i la
formaci de nous lders de la comunitat. Ms enll duna mesura
quantitativa, daquest procs ser important copsar si sest produint
una crrega o una descrrega denergies, si el procs tendeix a
implicar noves persones i grups o si, en canvi, predomina la tendncia
173
a la no-implicaci (Villasante, 2000). Tamb haurem de valorar si sha
pogut construir un projecte com que connects els interessos, els
objectius i les accions dels diferents grups i serveis de la comunitat.
Tamb sha de calibrar la qesti que ja hem destacat
insistentment com a fonamental per al treballador social: en quina
mesura sha aconseguit la integraci de les poblacions ms febles
en el procs. En altres paraules, fins a quin punt les poblacions
destinatries han deixat de ser noms objecte de les intervencions per
passar a ser-ne tamb subjectes protagonistes daquestes.
Els treballadors socials hem d'afavorir lorganitzaci dels
collectius ms vulnerables, partint de la base que la seva manca
dorganitzaci i de participaci en la societat t molt a veure amb la
seva posici social desavantatjosa. No hem doblidar que aquests
collectius han de ser lobjecte dintervenci preferent del treball social
i que, en tot cas, el treball social amb la xarxa social de suport
institucionalitzada en el barri ens interessa, sobretot, en la mesura que
ens serveixi per mobilitzar els recursos de la comunitat encaminats a
millorar la situaci daquests collectius.
El reps daquests parmetres ens fa explcit que es tracta de
realitzar una reflexi crtica de lacci guiada pels propis valors que
suposem a les accions comunitries: redensificaci de la vida social
(nous subjectes collectius, noves relacions entre subjectes), millora
autoestima collectiva, aprendre a participar, millora de les possibilitats
dautodeterminaci de les poblacions (enpoderament).
El que plantegem, doncs, es desenvolupar avaluacions
qualitatives que siguin toves, no positivistes, per sistemtiques, que
contribueixin a laprenentatge (formatives), que afavoreixin la
construcci de criteris i interpretacions comuns entre els subjectes
collectius del projecte (els grups, les estructures organitzatives de
lacci comunitria i els equips professionals), centrada en els
processos (com metodologies que guien lacci comunitria i com
experincies significatives.
174

4.3. Instruments i tcniques pel desenvolupament
davaluacions participatives i formatives

Per acabar, presentem una srie dinstruments i tcniques que
permeten desenvolupar avaluacions participatives i formatives
(Barbero i Corts, 2005):

El relat de lacci comunitria:

El relat pot ser un element essencial per la difusi, el contrast de
lexperincia i lextensi daprenentatges en el si de lmbit de la
intervenci social, per tamb pot ser instrument facilitador de lanlisi
de lexperincia per part del grup de la seva acci comunitria (o dels
diferents agents en el si de les estructures organitzatives duna acci
comunitria.
El relat permet al treballador comunitari entroncar la teoria amb
una situaci humana concreta, posar a prova els coneixements i
contrastar-los amb leficcia de les accions. Tamb pot ajudar a
centrar la reflexi i el debat del grup, generar opinions comuns
(lectura del relat/reflexi individual-treball de debat i de reflexi en
grup-registre de les reflexions que ajuden a completar-lo, etc.). Cal
que el relat vagi ms enll que la simple descripci de les accions ja
que ha dincorporar la reflexi, la interpretaci i la construcci de
coneixement.
Els elements del relat, doncs, sn:

Descriptiu: observaci no valorativa de com es presenta
lambient fsic i hum, de com es desenvolupa lacci en el temps
i quines transformacions es donen en la situaci mentre es
desenvolupa.
175
Interpretatiu: sinterpreta la part descriptiva sense distorsionar-
la mitjanant un marc de referncia cientfic global. s linici de
la prctica terica.
Avaluatiu/valoratiu: No s el mateix que la interpretaci. Aqu
entren els principis tics i ideolgics de la professi i en funci
daquests es revisen els objectius de la nova intervenci.

El diari de camp:

Es tracta dun instrument intermig entre els episodis molt
concrets-limitats i el relat de perodes (etapes processals) de la
histria duna acci i/o intervenci comunitria. Pot ser eina de
registre de descripcions, interpretacions i valoracions molt til per
desprs construir el relat.

Lautoanlisi:

Es tracta duna anlisi i reflexi de grup centrada en una
problemtica o tema (organitzatiu, de funcionament) i entorn a la
descripci/delimitaci de problemes, la interpretaci/inferncia de les
seves causes i la proposta de possibles solucions. Aquest anlisi, en el
que es va alternant successivament la reflexi individual i collectiva,
s un instrument til en les estratgies culturals-formatives
(elaboraci de comprensions i aprenentatges dequip/grup).

El quadern davaluaci (un tipus de qestionari molt obert):

Un quadern davaluaci que no desdigui un enfoc qualitatiu

pot contenir apartats del segent tipus:

Anlisi devolucions o canvis
176
Preguntes obertes per enfocadores daspectes a descriure,
interpretar o valorar.

La interpellaci avaluativa:

Entrevista per completar dades, completar I aclarir aspectes que
han pogut aparixer en el qestionari.

Larxiu del Pla Comunitari:

Marchioni considera fonamental la documentaci sistemtica de
cara a lavaluaci i, en general, de cara a comptar amb una informaci
transparent i pblica del procs. Un bon instrument per a produir
aquesta informaci sistemtica s lArxiu del Pla Comunitari que
sorganitza de la segent manera:

Un arxiu general cronolgic:

Copia material a carpetes monotemtiques. Aix podrem conixer
i verificar en un moment determinat lactivitat del pla en cada mbit o
en cada intervenci i conixer la situaci existent, el treball realitzat,
els contactes i acords establerts, els programes duts a terme,...
Un arxiu pels informes peridics, els pressupostos i els estats de
comptes, que donen una visi ms sinttica del procs i faciliten la
documentaci bsica per qualsevol document, instruments informatius,
memries oficials, etc.

177




Bibliografia citada:


ADELANTADO i al. (1999) Les relacions entre poltica social i
estructura social. Revista Internacional de Sociologia n 22.
Instituto de estudios sociales avanzados.
AGUILAR, M.J. (2002). Novedades metodolgicas en intervencin
social, Buenos Aires, Lumen-Humanitas
ALBERICH T. (2000): Perspectivas de la investigacin social en
Villasante, T.R.; Montas, M.; Mart, J. (coordinadores) (2000): La
investigacin social participativa. Construyendo ciudadana/1.
Barcelona, El Viejo Topo.
ALINSKY, S. (1976): Manuel de lanimateur social. Una action
directe non violente. Paris, Editorial du Seuil.
ANDER-EGG, E. (2000) Metodologia y Prctica de la Animacin
Sociocultural. Madrid: Editorial CCS
--- (1997): Metodologias de accin social. Madrid: Instituto de
Ciencias Sociales Aplicadas, 1997.
ARENDT, H. (1998): La condicin humana. Barcelona, Paids.
ARIO, A.: Asociacionismo, ciudadana y bienestar social a : Papers
n 74. UAB
BACHMANN,C. i SIMONIN, J. (1982): Changer au quotidien: une
introduction au travail social. Paris, tudes Vivantes-Social
BALDOCK, P. (1974): Community Work and Social Work, London,
Routledge & Kegan Paul.
BEZ, T. (1998) Trabajo Social Comunitario, en: VV.AA.
Organizaciones de bienestar, Zaragoza: Mira Editores.
BARBERO, J.M (2003): El mtodo en Trabajo Social en Fernndez,
T.; Alemn, C. (coords): Introduccin al Trabajo Social, Madrid,
Alianza Editorial.
178
--- (2003): Proyecto docente de Trabajo Social Comunitario.
Material fotocopiat.
--- (2002): El Trabajo Social en Espaa; Zaragoza, Mira Editores.
.--- (1996): Viure el treball social, collecci Acci-Investigaci en
Poltica Social, Ajuntament de Girona.
--- CORTS, F (2005).: Trabajo Comunitario, organizacin y
desarrollo social, Madrid, Alianza Editorial.
BARRANCO, C. (2004) Los modelos de intervencin en Trabajo Social
desde las Perspectivas Paradigmticas de las Ciencias Sociels.
Introduccin a los modelos crticos: nfasis en lo comunitario y en la
calidad de vida Revista de Servicios Sociales y Poltica Social
nm. 66, Madrid: Consejo General de DTS.
BATTEN, T.R. (1974): Las comunidades y su desarrollo, Mxico,
FCE.
BERNOUX, JEAN-FRANOIS (2005): Mettre en oeuvre le
dveloppement social territorial. Metodologie, outils, pratiques.
Paris, Dunod.
BROWN, A. (1988): Treball de grup, Barcelona, Editorial Prtic.
CAMPFENS, H. (1997) en: Campfens, H. edited by (1997):
Community Development around the world. Practice, theory,
research, training. Toronto, University of Toronto Press.
CANALS J. (1991): "Comunidad y redes sociales: de las metforas a
los conceptos operativos" a: Servicios Sociales y Poltica Social
num.23, Madrid, Consejo General de DTS.
CANALS,J. (1997): Buscando al trabajo comunitario entre community
y communitas, Servicios Sociales y Poltica Social nm. 40.
Madrid, Consejo General de Colegios Oficiales de DTS.
CEMBRANOS, F.; MEDINA, J.A. (2003) Grupos inteligentes. Teoria y
prctica del trabajo en equipo. Madrid, Educacin Popular.
CEMBRANOS, F.; MONTESINOS, D.; BUSTELO, M. (1988): La
Animacin Sociocultural: una propuesta metodolgica, Madrid,
Editorial Popular.
179
CORTS, F. (2003): Una aproximaci als plans comunitaris: una
manera dorganitzar la comunitat per a promoure processos de
desenvolupament social a: Revista de Treball Social n 172.
Col.legi Oficial de Diplomats en Treball Social i Assistents socials de
Catalunya.
--- LLOBET,M. (2006). La accin comunitaria desde el trabajo social a:
CAR,X.; LLENA,A.(coord.). Miradas y dilogos en torno a la
accin comunitaria. Barcelona, Gra.
--- ALEMANY,R.; LLOBET,M.; AINSA,C. (2004) Investigaccin en
Trabajo Social Comunitario: el impulso de experiencias comunitarias
desde tres equipos de servicios sociales de atencin primaria.
Servicios sociales y Poltica Social nm. 67, Madrid, Consejo
General de Colegios Oficiales de Diplomados en Trabajo Social.
DE MARINIS,P. (2005). 16 comentarios sobre la(s) sociologia(s) y la(s)
comunidad(es) en; Papeles del CEIC n 15, CEIC (Centro de Estudios
sobre la Identidad Colectiva), Universidad del Pais Vasco,
http://www.whu.es/CEIC/papeles/15.pdf
DE ROBERTIS, C; PASCAL, H. (1994): La intervencin colectiva en
Trabajo Social. La accin con grupos y comunidades, Buenos
Aires, El ateneo.
DIAZ HERRAIZ, E. (2003) Los mbitos profesionales del Trabajo
Social a : Fernndez,T.;Alemn;C. Introduccin al Trabajo
Social. Alianza Editorial
DUMAS, B.; SEGUIER, M. (1997): Construire des actions
collectives. Dvelopper les solidarits. Lyon, Chronique Sociale.
FERNNDEZ, T.; ALEMN, C. (2003): Introduccin al Trabajo
Social, Madrid, Alianza Editorial.
FREIRE, P (1983): Pedagoga del oprimido, Madrid, Siglo XXI
FREIRE, P. (1969): El rol del trabajador social en el proceso de
cambio en: Hoy en el Trabajo Social nm.16/17, Buenos Aires,
Ecro.
180
GARCIA H.,G.;RAMIREZ N.,J.M. : Imagen i comunicacin en temas
sociales. Consejo General Diplomados en Trabajo Social. Libros
Certeza
GILLET, J.C. (2006): La animacin en la comunidad. Un modelo
de animacin socioeducativa. Barcelona, Gra.
HENDERSON,P. ;THOMAS,D.N.(1992): Savoir-faire en
dveloppement social local, France, Bayard ditions.
HIERNAUX,J. P. (1989): Tendencias del desarrollo social local en
Europa, ponencia presentada en Encuentro Internacional sobre
poltica social, Vitoria.
LILLO, N.; ROSELL, E. (2001): Manual para el Trabajo Social
Comunitario, Madrid, Narcea.
LPEZ CABANES, M.; CHACN, F.: Intervencin psicosocial y
servicios sociales: un enfoque participativo. Madrid: Sntesis,
1997.
LPEZ DE CEBALLOS, P. (1987): Un mtodo de investigacin-
accin participativa, Madrid, Editorial Popular, S.A.
LLOBET, M. CORTS, F, ALEMANY, R Y AINSA, C. (2004)
Investigaccin en Trabajo Social Comunitario: la construccin de
prcticas participativas en: Rev. Servicios Sociales y Poltica
Social n 66 Consejo General de Colegios Oficiales de Diplomados en
Trabajo Social, Madrid.
MARCHIONI, M (1999): Comunidad, participacin y desarrollo.
Teora y metodologa de la intervencin comunitaria. Madrid,
Editorial Popular.
--- (2001): Comunidad y cambio social, Madrid, Editorial Popular.
--- (2003) La accin social en y con la comunidad. Zaragoza: Ed.
Certeza.
MART, J. (2005): Diagnsticos comunitarios y participacin local a:
Mart,J.; Pascual,J.; Rebollo, O. (coords.) (2004): Participacin y
desarrollo comunitario en el medio urbano, Madrid, Iepala.
- - - (2000): La Investigacin-Accin participativa. Estructura y fases
181
en Villasante, T.R.; Montas, M.; Mart, J. (coordinadores) (2000): La
investigacin social participativa. Construyendo ciudadana/1.
Barcelona, El Viejo Topo.
MARTN, P. (2001): Mapas sociales: mtodo y ejemplos prcticos en
Villasante T.R; Montas, M; Martn, P. (2001): Prcticas locales de
creatividad social. Construyendo ciudadana/2. Barcelona, El
Viejo Topo.
MORIN, E. (2001). Los sietes saberes necesarios para la educacin del
futuro. Barcelona, Paids.
MORRIS,D. HESS,K. (1978): El poder del vecindario. El nuevo
localismo. Barcelona, Gustavo Gili, SA.
NAVARRO, S. (2004) Redes sociales y construccin comunitaria.
Creando (con)textos para una accin ecolgica. Madrid, CCs.
NORYNBERG, P.(2001): Faire la ville autrement. Barret-sur-Meouge
(France), editions Yves Michel.
ONU (1959): Developement communitaire et les services
sociaux dans les regions urbanes. Bristol.
PELEGRI, X. (1998): El treball comunitari en el sistema catal de
serveis socials en 2 Jornada dels serveis socials dAtenci
Primria, Barcelona 19 y 20 de Novembre de 1998.
PLANAS,F.; PRAT,N. (2004): St. Roc: Generando vnculos
comunitarios para la transformacin de un barrio en desventaja.
Servicios Sociales y Poltica Social, 67. Madrid. Consejo General de
Colegios Oficiales de DTS.
PINDADO,F.; REBOLLO,O.; MART,J. (2002): Eines per a la participaci
ciutadana.Bases, Mtodes i tcniques. Diputaci de
Barcelona.www.diba.es/flordemaig/participacio
PORZECANSKI, T.(1983): Desarrollo de la comunidad y
subculturas, Buenos Aires, Humanitas.
REBOLLO, O. (2001): La participacin en el mbito social en
Marchioni, M. (coord.) (2001): Comunidad y Cambio Social. Teora
y praxis de la accin comunitaria, Madrid, Editorial Popular.
182
RED, N. De la (1987): "La animacin comunitaria: apuntes
metodolgicos. Documentacin Social, n 69, Madriod: Critas
Espaola.
ROSS, M. G. (1967): Organizacin comunitaria, Madrid,
Euramrica.
ROTHMAN, J. (1981) Strategies of Community Organizations. Itaasca,
Peacock Pub.
--- (1970) Three models of community organization practice, Social
Work, 9/2.
RUBIO, MJ.; VARAS,J. (1997) El anlisis de la realidad en la
intervencin social. Mtodos y tcnicas de investigacin social.
Madrid, Editorial CCS.
RUEDA, J.M. (1998): Comunitat, Participaci i Benestar social,
Barcelona, Diputaci de Barcelona.
SANCHEZ, A (2007): Manual de Psicologia Comunitaria, Ed. Pirmide.
--- (1990) Participacin social y comunitaria a: Revista de Treball
Social n 117. Col.legi Oficial DTS i AS de Catalunya. Barcelona
SANCHEZ, M. (2000): La Participacin. Metodologa y prctica,
Madrid, Editorial Popular.
SOYDAN, H. (2003) La historia de la ideas en el trabajo social.
Consejo General Diplomados en Trabajo Social i Asistentes Sociales.
Valencia, Tirant lo blanch.
STALWICK, H. (1997) en: Campfens, H. edited by (1997):
Community Development around the world. Practice, theory,
research, training. Toronto, University of Toronto Press.
STEINER, J. (1930) Communiyy Organizations: Myth or Reality. Social
Forces. Vol. 8 N 3
--- (1922): Community Organization: A Study o fits Rise and Recent
Tendencies. Journal of Social Forces. Vol. 1. N 1.
STENHOUSE, L. (seleccin de textos: J.Rudduck y D.Hopkins) (1996):
La investigacin como base de la enseanza, Madrid, Morata.
183
TARANILLA, C. (2006) Educacin escolar y accin comunitaria a:
car,X. Llena, A. (2006) Miradas y dilogos en torno a la accin
comunitaria, Gra, Barcelona.

TRILLA, J. (2000): Pedagogia del grup i del projecte. Una
aproximaci a lobra de Joaquim Franch. Barcelona,
Eumo/Edicions 62.
TWELVETREES, A. (1988): Treball de Comunitat, Barcelona, Editorial
Prtic S.A.
UCAR, X.; LLENA, A. (2006): Accin comunitaria: miradas y dilogos
interdisciplinares a: UCAR, X.;LLENA, A. (2006) (coord.) Miradas y
dilogos en torno a la accin comunitaria. Barcelona, Gra.
ULLAN, A.M. (1990): Autoeficacia y poder comunitario: conceptos
para el anlisis, diseo y evaluacin de intervenciones en el mbito del
trabajo y la educacin social, Revista de Treball Social nm.118,
Barcelona, Collegi Oficial DTS i A.S de Catalunya.
VILLALBA, C. (2000) Dimensiones individuales y comunitarias de las
redes sociales. Aproximacin al anlisis de los sistemas de apoyo
comunitario a: Relaciones humanas. Nuevas tecnologas.
Conferencias y ponencias del 3er Congreso de Escuelas Universitarias
de Trabajo Social. Barcelona: Mira, 2000.
VILLASANTE, T. R. (2001) Procesos para la creatividad social. A:
Villasante, T. R.; Montas, M.; Martn, P. (coord.). Prcticas
locales de creatividad social. Construyendo ciudadania, 2. El
Viejo Topo.
--- MONTAS, M. (2000): Algunos cambios de enfoque en las
ciencias sociales en Villasante, T.R.; Montas, M.; Mart, J.
(coordinadores) (2000): La investigacin social participativa.
Construyendo ciudadana/1. Barcelona, El Viejo Topo.
VVAA (2004) Libro Blanco Ttulo de Grado en Trabajo Social.
Agencia Nacional de Evaluacin de la Calidad y Acreditacin.
www.aneca.es/activin/docs/libroblanco_trbjsocial_def.pdf
184
ZAMANILLO,T.; GAITN,L. (1992): Para comprender el Trabajo
Social, Estella, EVD.
ZUBERO, I. (1996): Movimientos sociales y alternativas de
sociedad. Madrid:HOAC.

185

Index


1era PART: CONTEXT SOCIAL, ORGANITZATIU I
PROFESSIONAL DE LES PRCTIQUES ACTUALS DEL TREBALL
COMUNITARI ........................................................................... 3

Captol 1. Evoluci histrica del treball social comunitari : ............................ 4
1. Antecedents al treball comunitari: ............................................................... 4
2. La consolidaci de lorganitzaci comunitria i el desenvolupament
comunitari com a mtode dintervenci social. .............................................. 7
3. La introducci del treball comunitari a Espaa ......................................... 8
Captol 2. Canvis socials que justifiquen la necessitat de promoure el
treball comunitari ................................................................................................... 10
1. La reconfiguraci de lEstat del Benestar: ................................................ 10
2. Lemergncia de noves formes de govern: la governana .................... 11
3. Creixement important del lassociacionisme ............................................ 13
4. Crisi de les institucions tradicionals i creixement de lindividualisme
negatiu: ................................................................................................................ 15
5. Augment de la vulnerabilitat de les classes populars ............................. 16
Captol 3. Caracterstiques dels diversos actors socials presents a la
comunitat ................................................................................................................. 18
1. Els poltics ........................................................................................................ 18
2. Els responsables organitzatius. ................................................................... 19
3. Els professionals ............................................................................................. 19
4. Els ciutadans organitzats. ............................................................................ 20
Captol 4 Experincies de desenvolupament comunitari a principis del segle
XXI ............................................................................................................................. 24
1. El desenvolupament comunitari com un dels mecanismes de
participaci ciutadana ........................................................................................ 24
2. Processos dorganitzaci comunitria per la millora del benestar social
duna localitat: els plans de desenvolupament comunitari ........................ 25
3. El treball comunitari desde els diferents mbits dintervenci del
treball social ......................................................................................................... 29

2ona PART: EL TREBALL SOCIAL COMUNITARI, ELS SEUS
OBJECTIUS I REPTES PROFESSIONALS .................................. 38

Captol 5. Treball Social i Treball Comunitari ................................................... 39
1. Lobjecte del Treball Social. ......................................................................... 39
2. Enfoc global i perspectiva sistmica ecolgica ......................................... 44
3. El TC com una de les estratgies metodolgiques utilitzades pel
Treball Social per abordar les situacions socials. ......................................... 49
Captol 6. Delimitaci del Treball Comunitari ................................................... 53
1. Les dimensions presents en una acci collectiva ................................... 53
2. El Treball comunitari com una prctica organitzativa per a promoure
un projecte de desenvolupament social ......................................................... 55
3. Un procs organitzatiu en lmbit de la intervenci social i un espai de
dileg interdisciplinari ........................................................................................ 58
4. Una prctica organitzativa que es desenvolupa en diferents nivells ... 61
186
Captol 7 Estratgies i models dorganitzaci comunitria. ........................... 64
1. Treball amb la Comunitat vs Treball per la Comunitat: ......................... 64
2. Estratgies dintervenci social (Dumas i Sguier, 1997).................... 66
3. Estratgies consensuals vs estratgies que no descarten el conflicte:
................................................................................................................................ 68
4. Models dorganitzaci comunitria. ............................................................ 74
Captol 8. Una nova comprensi de la comunitat til pel treball social ...... 79
1. La comunitat no s un parads perdut: ..................................................... 79
2. La comunitat no s un territori: .................................................................. 81
3. La comunitat com a espai cultural i dinteressos comuns: .................... 82
4. Una reconceptualitzaci del concepte de comunitat ............................... 83
5. Una comprensi que situa millor la intervenci comunitria ................ 84
6. La xarxa social com a instrument per a lestudi i la construcci de la
comunitat: ............................................................................................................ 85
Captol 9. Objectius i beneficis del Treball Comunitari ................................... 93
1. El desenvolupament social com un objectiu de procs: ..................... 93
2. Beneficis de lorganitzaci comunitria: .................................................... 95
Captol 10. El comproms tic, el perfil i el rol del treballador comunitari . 99
1. El comproms tic del professional ............................................................. 99
2. El perfil i el rol del treballador comunitari .............................................. 106
3. La intensitat de la intervenci i la retirada professional: .................... 109

3era PART: ORIENTACIONS METODOLGIQUES PER IMPULSAR
EL TREBALL COMUNITARI .................................................... 111

Captol 11. Immersi en lespai social en el que intervenir ......................... 113
1. Una epistemologia implicativa per a canviar la realitat ....................... 113
2. Estratgia de coneixement i establiment de contactes ........................ 115
3. Delimitar lespai social a conixer ............................................................ 117
4. Laproximaci al barri o al perfil del territori. ........................................ 118
5. La interpretaci de cara a lacci: el diagnstic professional .............. 120
Captol 12. Definici del projecte professional (dintervenci) i lactuaci
estratgica. ............................................................................................................ 123
1. El projecte dintervenci emergeix de la reflexi: ................................. 123
2 El projecte dintervenci com un projecte dinfluncia .......................... 124
3. Lel.laboraci del projecte. ......................................................................... 126
4. La negociaci i el debat del projecte amb lequip i lentitat propis: .. 127
5. Lactuar estratgic. ...................................................................................... 129
Captol 13: Constituci i dinamitzaci del grup motor ................................ 133
1. La promoci de lacci collectiva ............................................................. 133
2. La constituci del grup motor (o inicialment promotor) ...................... 135
3. La dinamitzaci del grup ............................................................................ 136
4. La tasca dafavorir el pensament de grup .............................................. 141
Captol 14. Formalitzaci de lorganitzaci collectiva i les seves estratgies
de comunicaci amb el seu entorn ................................................................... 143
1. Lorganitzaci de les reunions ................................................................... 143
2. Lestructura organitzativa i la constituci duna associaci ................. 146
3. La presa de decisions .................................................................................. 147
4. Les estratgies de comunicaci de lorganitzaci .................................. 148
Captol 15. Construcci del diagnstic collectiu ............................................ 151
1. El diagnstic com i la investigaci participativa: ................................ 151
2. El disseny participatiu de la investigaci-acci i lautodiagnstic: .. 154
187
3. El desenvolupament participatiu del treball de camp, lanlisi de les
dades i la difusi de linforme ........................................................................ 156
Captol 16. El projecte i lacci collectiva ....................................................... 161
1. Construir la paraula com a travs de la planificaci de lacci
collectiva ........................................................................................................... 161
2. Lel.laboraci del projecte collectiu ......................................................... 163
3. LAplicaci estratgica del projecte collectiu ......................................... 167
4. Avaluar i redefinir el projecte collectiu ................................................... 171

Bibliografia citada: ............................................................................................... 177