IN1kCDUCCIC I CCNCL1LS GLNLkALS

PlsLrla: ulsclpllna que esLudla el canvl soclal.

Lconomla: Ls la clencla que esLudla com cobrlm les nosLres necesslLaLs.
Lls 2 grans pares de l'economla son: Adam SmlLh l Alfred Marshall. Lls 2 conslderen que com essers
humans Lenlm unes necesslLaLs. Pl ha 3 formes de saLlsfer aquesLes necesslLaLs:
-Ll comer com a forma d 'lnLercanvl.
-La produccl del que necesslLem.
-La vla [urldlco-pollLlca (negoclacl), la mes uLlllLzada.
Ln un mercaL sempre hl ha dues parLs: l'oferLa l la demanda
La demanda es una funcl de consum del mercaL, per la qual a mesura que Lenlm mes o mes consumlm
mes balx es el valor demandaL.
La funcl de demanda no s'acaba nl quan arrlba al 0. !o eL puc donar 1000 t per beure una algua que ha
beguL un alLra. Ls represenLarla com -1000t.
s pot opteclot poe pel 1 tellotqe
poqoes molt l pels olttes meoys.
L'oferLa es comporLa de forma conLrarla, per un oferenL quan mes oferelx mes valor Le aquesLa oferLa. Ll
valor es la mesura de necesslLaL d'una cosa l el cosL es el que ens ha cosLaL obLenlr el be o servel.
1o fos tellotqes el ptlmet el teqoles , Jespts veos lo posslbllltot Je obteolt oo beoeflcl l jo oo els teqoles.
Lconomla d'escala:LconomlLzar el preu de cosL al augmenLar el nombre de producLes.
Les economles d'escala sempre s'acaben. La ||e| de kend|ments decre|xents de Dav|d k|cardo: dlu que
augmenLanL l'escala de produccl arrlba un punL on el preu del producLe surL mes car. LxlsLelxen 3 raons
per expllcar aquesLa llel:
1) L|e| de recursos escassos: qualsevol recurs augmenLanL la produccl es suscepLlble de Lornar-se
escas.
2) L|e| de cost f|xa que es pot convert|r en var|ab|e. Sorgelx el concepLe de produccl pLlma: Lenlr la
maxlma produccl sense varlar el cosL flxa. Lxemple les 100 places unlverslLarles de Au
3) 1en|m una ||m|tada capac|tat d'abstracc| | adm|n|strac| econm|ca.
unlLaL marglnal: el preu d'un be o servel es deflnelx amb el concepLe d'unlLaL marglnal pel valor sub[ecLlu
que pagarles per ell. er exemple una boLella d'algua en un deserL, la podrles comprar per 1000t l avul en
dla no en pagarles nl 10t.
L|e| de Say: dlu que qualsevol oferLa es crea la seva prpla demanda.
Cuan es produelxen canvla a ll/L parlem de esLrucLures econmlques.
Cuan es produelxen canvls a c/L parlem de con[unLures econmlques.
no LoLes les socleLaLs s'organlLzen econmlcamenL lgual.
La renda es qualsevol parL de la reallLaL que servelx per saLlsfer les nosLres necesslLaLs. La renda o be es
produelx, o be es dlsLrlbuelx. Lls economlsLes nomes mesuren la renda per coses que es puguln
moneLarlLzar, es a dlr, el que espoL comprar l vendre. 1ambe s'ha de poder compLablllLzar el momenL l el
lloc on es produelx. no per Lenlr mes renda vluras mes o mlllor.
2
Les socleLaLs canvlen amb el Lemps l en l 'espal. A conLlnuacl abordarem dlferenLs Leorles per expllcar el
canvl:
1eor|a de|s 4 estad|s: dlu que podem dlvldlr els dlferenLs Llpus de reallLaL per la forma que Lenen de
produlr la ma[or parL de la seva renda. Sorgelx al s xvlll, es pensava que l'home havla passaL per 4 esLadls:
Al s. xlx es va lncorporar un esLadl nou, el lndusLrlal. uespres de la llCM , un alLra mes, el posL lndusLrlal o
flnancer:
AquesLa Leorla expllca el canvl d'una socleLaL a una alLra per una lnnovacl que crea un slsLema de
produccl mes eflclenL. uuranL la hlsLrla es produelx la recerca de l'eflclencla en la produccl( produlr en
menys cosL).
Lls economlsLes classlcs crelen que les crlsls econmlques eren degudes a:
- Causes naLurals: sequeres, lnLenses pluges ...
- uerlvades del mecanlsme de credlL.
Lls economlsLes classlcs crelen que hl havla un equlllbrl en l'oferLa l la demanda, deguL a que en el s xvlll
l'economla va crelxer llnealmenL". er en la revolucl lndusLrlal es van donar compLe que consLanLmenL
es produien clcles econmlcs ( momenLs d' expansl l de crlsls).

A parL la Leorla dels 4 esLadls va fallar deguL a:
-no sempre hl havla una progressl. A vegades es passava de l'agrlculLura a la caa (del 3 al 1).
- no per esLar en un esLadl superlor" la socleLaL havla de Lenlr mlllor quallLaL de vlda.
!a que aquesLa Leorla va fallar cal Lrobar una alLra vallda:
Mater|a||sme h|str|c de kar| Marx
arLelx de que la produccl depen de 3 facLors , necessarls per produlr.
3
1erra
1reball
CaplLal
Segons Marx quan produim, a parLlr d'uns lnpuLs obLenlm uns ouLpuLs. Marx dlu que podem flcar un valor
a cada facLor de produccl l el ouLpuL. La dlferencla es la plusvalua o valor afeglL. una parL d'aquesLa
plusvalua es desLlnara a remunerar els facLors de produccl. La resLa es |'excedent.
Ma d'0bra 30t
- (300) MaLerles prlmes 130t = lusvalua 700t
Maqulnarl 100t
Segons Marx les socleLaLs es classlflquen en la forma que Lenen de reparLlr l'excedenL:
- Soc|etats pr|m|t|ves: Lls excedenLs es dlsLrlbuien per lgual en la socleLaL.
- Soc|etats despt|ques: LxcedenL recau soLa una persona ( faraons).
- Soc|etats es|av|stes: uns senyors acumulaven LoL l'excedenL al ser propleLarls dels 3 facLors de
produccl.
- Soc|etats feuda|s: un senyor podla no ser propleLarl dels facLors de produccl, per fenL servlr la
fora s'apoderava de l'excedenL.
- Soc|etats cap|ta||stes: L'excedenL es dlsLrlbuelx mlL[ananL el mercaL. Pl ha senyors que compren
els 3 facLors de produccl l posLerlormenL acumulen l'excedenL.
Segons Marx, el feL que es puguln comprar els 3 facLors no vol dlr que el mercaL slgul [usL.
er una alLra parL, Adam SmlLh consldera que quan es poL comprar els 3 facLors el mercaL es [usL.
Ln Marx dlu que hl ha aspecLes [urldlcs -pollLlcs que fan que no slgul [usL, [a que hl ha mes Lreballadors
que llocs de Lreball.
Les socleLaLs sense regulacl son 20 80: Ll 20 de la poblacl es queda amb el 80 de la rlquesa, la resLa
de poblacl un 80, es queda amb el 20 de la rlquesa. un exemple d'aquesL feL es el mn.
8epresenLacl graflca de la radlo pareLLo".
4
reu de venLa= 1000t
lacLors produccl
Lxcedent
o opoest qtflc es pot veote poe pooot ms qoooyes meoys qostes. s JeJoelx poe els poe qoooyeo poc so els poe
mooeo el coosom jo poe sbo qosteo tot.
Segons Marx en el caplLallsme els pobres cada vegada sn mes pobres l els rlcs cada cop sn mes rlcs. er
aquesL moLlu Marx crela que el caplLallsme era un slsLema LranslLorl que en poc Lemps enLrarla en crlsls.
ensava que sorglrla un slsLema on la rlquesa es dlvldlrla mlllor.
La seva ldea va fallar en el crac del 1929, amb l'aparlcl de !.M. keynes. keynes va Lrobar la solucl el
problema que planLe[ava Marx, agafar la rlquesa dels rlcs l donar-la als pobres que ho consumelxen LoL.
Alx s'aconseguelx amb l'l8l sl complelx aquesLes 3 caracLerlsLlques:
- Pa de ser un|versa| (LoLhom paga lmposLos).
- Pa de ser [ust (LoLs paguen el maLelx, no hl ha economla submerglda).
- Pa de ser progress|u (qul Le mes paga un superlor).
Amb aquesLa mesura el caplLallsme es poL arreglar lndeflnldamenL.
La Leorla de Marx es va Lrencar al s xx , [a que l'economla no es represenLava nomes per la produccl sln
Lambe per la quallLaL de vlda. va aparelxer una nova escola new economlcs hlsLory" o cllomeLrla, que
esLudlava com a canvlaL la socleLaL mlL[ananL el l8, la renda per caplLa. 1oL alx parLlnL de la renda. Ll
problema va ser que en socleLaLs molL dlferenLs Lenlen una renda per caplLa molL semblanL, per LanL, no
era una bona referencla.
uespres de la llCM , aquesL concepLe enLra en crlsls, [a que Lambe enLra en crlsl l'economla, deguL a:
Apar|c| de |a teor|a de|s [ocs: AquesLa Leorla aparelx a parLlr del 1930 l canvla el concepLe de que per
augmenLar la producLlvlLaL cal augmenLar la cooperacl envers de la compeLlLlvlLaL . Ls basa en la paradoxa
del presoner.
3
aradoxa del presoner: Ls Lroba en una Lenda una dona morLa, una plsLola l 2 negres. Ls Lanca els 2
negres en una cel la l el pollcla lls dlu que:
- Sl un canLa Llndra 0 anys de pres l l'alLra 10. (Ma[or cosL 10 anys).
-Sl nlngun canLa 4 anys de pres per cada un.( Menor cosL 8 anys).
Lls ordlnadors corroboren aquesLa Leorla, fenL varles operaclons aleaLrles arrlben a la conclusl que els
lndlvldus que no compeLlen enLre ells Lenlen penes menors que els que sl que ho felen.
Lconom|a evo|ut|va: arLelx de que en el mn rural hl ha 2 maneres de produlr:
"r" :Ln poca renda obLenlm molLa produccl. rlma l'eflclencla.
"k" : 8usca la eflcacla. Lxemples:
lnverLebraLs: molLs fllls - posslblllLaLs de vlda per lndlvldu - posslblllLaL a exLlncl. r
verLebraLs: pocs fllls + posslblllLaLs de vlda per lndlvldu + posslblllLaLs d'exLlncl. k
8lmbo: nomes era un nombre de Lelefon, Lrucava als supermercaLs per saber la demanda de pa l segons
aquesLa produia mes o menys pa. 1enla pocs beneflcls, per assumla pocs rlscos. r
lord: Acumulava el caplLal, conLrolava LoLs els aspecLes de la produccl l dlsLrlbucl: fela el coLxe,
s'encarregava de l'exploLacl de les maLerles prlmes, la venda...Assumla molL de rlsc, sl venla molL Lenla
uns beneflcls bruLals, per sl no venla Lenla molLes perdues. k
Avul en dla les empreses Lenen un comporLamenL enLremlg.
1eor|a |nst|tuc|ona||sta DC North
A parLlr dels 80, dela que duranL la hlsLrla les socleLaLs busquen formes mes eflclenLs l mes baraLes de
produlr renda gracles a la cooperacl o negoclacl. Ln aquesLes pacLes els va anomenar lnsLlLuclons. Sn els
acords que fa la socleLaL per fer fronL a la produccl.
nosalLres evoluclonem a parLlr del canvl soclal l econmlc. La resLa d'especles produelx l no lnLercanvla.
nosalLres Lenlm formes [urldlco-pollLlques de dlsLrlbucl de la renda.
La prlmera l mes anLlga forma de produlr es produlr flns al marge flslc. 1enlnL en conLe la llel de
rendlmenLs decrelxenLs, es produelx flns el dla que la produccl es lgual al cosL l la produccl no augmenLa.
Marge flslc= v= C-1.
Cuan hl ha un mercaL s'esLablelx un preu de mercaL. Ln aquesL cas la llmlLacl es el valor econmlc que ve
deLermlnada pel preu l el cosL.
SLnSL ML8CA1 LlMl1 CCS1 MA8CL llSlC
AM8 ML8CA1 LlMl1 8Lu MA8CL LCCnCMlC
Ll preu per deflnlcl sol ser mes balx que el cosL.
6
normalmenL quan s'lnsLalla un mercaL nou es produelx una calguda de la produccl d'alLres producLes.
er exemple a Afrlca en la arrlbada dels europeus molLs de producLes auLcLons varen balxar la seva
demanda l per LanL la seva produccl.
er LanL, amb un crelxemenL del mercaL hl ha genL que es queda fora. L'esLaL dona soluclons al mercaL de
les seguenLs formes:
- 8ecollocanL a la poblacl acLlva que s'ha quedaL sense felna.
- Ls necessarl per garanLlr que els pacLes es complelxln, sln s'apllcarla la llel del mes forL.
- 8edlsLrlbulnL la renda.
er aquesL moLlu el mercaL sense esLaL no funclona. Lxemple: els esLaLs d'Afrlca l els de Luropa, on
funclona mlllor el mercaL? Cn funclona mlllor l'esLaL.
Ll problema de l'esLaL es la necesslLaL de soldaLs quan hl ha guerres, per quan no n'hl ha aquesL soldaLs
no produelxen l consumelxen. AnLlgamenL els lmperls s'enfonsaven perque els soldaLs porLaven producLes
mes econmlcs, que enfonsaven el mercaL auLcLon arruinanL a molLs pagesos que com a conLraparLlda
s'alllsLaven.
AquesL slsLema s'arregla gracles al sorglmenL de les socleLaLs feudals l el sorglmenL d'un especulador que
va en conLra del mercaL.
CICLLS LCCNCMICS
uuranL la hlsLrla s'ha succeiL varls clcles econmlcs. Ls crela que aquesL clcles eren deguLs a la volunLaL
dlvlna: mal Lemps, mala colllLa... Adam SmlLh va proposar la 1 causa no cllmaLolglca dlenL que els clcles
es podlen orlglnar per equlvocaclons en la lnversl o en credlL. Conslderava que sl s'acLuava be no sorglrlen
clcles econmlcs.
uavld 8lcardo amb la seva Leorla sobre les economles d'escala l els rendlmenLs decrelxenLs conslderava
que havla d'haver clcles econmlcs. Ls va equlvocar [a que passa molL rapld de la mlcroeconomla a la
macroeconomla. La seva Leorla es donava en l'agrlculLura amb el feudallsme l no en la lndusLrla amb el
caplLallsme, [a que es frena la produccl quan s'enLra en rendlmenLs decrelxenLs.
una Leorla que lnLenLa expllcar els clcles econmlcs es la de 1homas MalLhus, amb el concepLe de Sostre
Ma|tus|" o "sostre de recursos" que suposa apllcar la Leorla de Charles uarwln per expllcar els clcles
econmlcs. Ls basa en que cada socleLaL uLlllLzanL LoLs els recursos que posseelx el seu abasL Le una
llmlLada produccl.
AquesL sosLre es esLable a c/L [a que en aquell momenL la socleLaL avanava molL lenLamenL. Consldera
que les socleLaLs Lenen la Lendencla d'augmenLar la poblacl o el consum per lndlvldu flns arrlbar a aquesL
sosLre MalLusla.
Pl ha 2 formes d'acLuar davanL el sosLre MalLusla:
a)No passar de| sostre Ma|tus|
7
AquesLes socleLaLs Lenen un conLrol prevenLlu. 1enen menys capaclLaL d'esLalvl nl d'evolucl Lecnolglca.
Lxemple Lrlbu amaznlca, on sl Lenen men[a per 20 no delxen que nelxln mes l maLen els bebes.
b)assar de| sostre Ma|tus|
no Lenen un conLrol prevenLlu. 1enen mes capaclLaL d'esLalvl l
d'lnversl, per LanL, ma[ors posslblllLaLs d'evolucl Lecnolglca.
Lxemple: s lll calguda de l'lmperl 8oma, pesLa negra s xlv, on les
famllles Lenlen men[a per 3 eren 3, l els 3 esLaven mal nuLrlLs l
morlen per qualsevol lnfermeLaL. karl Marx va crlLlcar a MalLhus,
dlenL que el problema
era que la renda no esLava
ben dlsLrlbuida. Pl ha vla genL que vlvla amb
el de 10 persones.
Schumpete r parLelx de la |nnovac| l el canvl econmlc a l'organlLzacl .
Cuan hl ha compeLencla o es crea una lnnovacl es produelx un esta|v| soc|a| que crea consum. La genL
poL obLenlr un be per menys valor. Lxemple produlnL coLxes: s'lnvenLa una maqulna per fer coLxes
abaraLlnL aquesL proces en 300t, el preu del coLxe balxara l la genL Llndra mes dlners per consumlr alLres
bens o servels.
Creu que les empreses han d'lnverLlr amb l+u per produlr esLalvl soclal. AquesLa maLelxes empreses que
lnverLelxen amb l+u podran segulr aposLaLanL per aquesLa fllosofla al Lenlr un beneflcl ma[or que d'alLres
que no.
Segons SchumpeLer el canvl en una empresa per una mlllora en la lnnovacl poL afecLar al secLor l a LoLa
l'economla. 1ambe creu que l'esLaL haurla d'lnverLlr amb l+u.
AquesLa Leorla acLualmenL seguelx vlgenL.
1eorla de N|co|a| kondrat|ev: 1 gran Leorla sobre els clcles econmlcs, creu que son llargs l Lenen 2 fases:
Cre|xement | contracc|
va relaclonar cada una de les fases amb esdevenlmenLs soclals, pollLlcs. uuranL el crelxemenL la genL es
comporLa d'una manera: raclonallsme, colors de moda, forma de vesLlr...
uespres la Leorla de Iug|ar Le 4 fases:
1 Cre|xement
2 Cr|s|s
8
SosLre MalLusla
Lvolucl
CapaclLaL d'lnversl
3 Contracc|
4 kecuperac|
Lls econom|stes contemporan|s fan servlr 6. no sempre es donen els 6.
1 Cre|xement S Depress|
2 Lqu|||br| 6 kecuperac|
3 Cr|s|s
4 Contracc|

Lls clcles es comporLen d'una forma slmeLrlca respecLe
el punL d'expansl= crlsls l conLraccl. Cuan mes rapld
slgul el crelxemenL l equlllbrl mes rapld sera la calguda. er LanL, es mlllor pu[ar poc a poc.
nIS1CkIA LCCNCMICA
ILUDALISML
nelx al s vlll-lx, sorgelx a parLlr de la desaparlcl de l'esLaL. Com a prlnclpals caracLerlsLlques podem
desLacar:
- Absencla d'esLaL o un esLaL que es llmlLa el poder del senyor feudal. Cuan els esLaLs es collapsen
aparelx alguna forma de feudallsme, com a Afrlca els senyors de la guerra.
- Ll senyor feudal rep una renda anomenada sosLraccl feudal, el senyor feudal no lnverLelx en la
produccl per n'obLe una renda apllcanL la fora.
- S'esLrucLura en peLlLes unlLaLs de produccl. Sl sn grans exploLaclons es mes dlflcll apllcar la fora.
ues de el punL de vlsLa econmlc, en el feudallsme s'ha de Lenlr en comLe:
La Laxa de sosLraccl: que obLe el senyor de la produccl del camperol, es varlable. 10
Ll volum de sosLraccl: quanLlLaL flxa que el senyor es queda.
CaracLerlsLlques dels camperols:
-no busquen el beneflcl sln la reproduccl ampllada de la unlLaL de produccl. 1raspassar el seu fllls la
maLelxa o una herencla mes gran.
-Sn LerrlblemenL refracLarls, especlallsLes en no pagar lmposLos.
-1endelx a agafar la produccl l mlllorar-la.
9
Ll camperol produlra mes del que ll dlra el senyor per emporLar-se una parL l vendre-la al mercaL
augmenLanL la seva rlquesa. AquesL augmenL es Lradulra en una mlllora de l'allmenLacl de la famllla,
dlsmlnulnL la Laxa de morLallLaL lnfanLll. AugmenLanL la poblacl rural que s'anlra a Lreballar a la cluLaL.
Arrlba un momenL en que la rlquesa del camperol ha augmenLaL LanL que voldra comprar noves Lerres.
AquesLa segona exploLacl no sol ser LanL producLlva. Ll problema va venlr quan es produia mes del que es
consumla. Ll preu del producLe cau en el mercaL l la segona exploLacl no surL renLable( ma[or cosLos que
beneflcls). Cuan passa alx al senyor feudal ll es lgual per molLs camperols s'arruinaran l no podran
manLenlr la seves famllles, que provocara una ma[or morLallLaL
uespres d'aquesL successl de feLs passa a l'lnversa:
AquesL clcle es repeLelx. er LanL, el feudallsme es mou en clcles molL profunds d'expansl l depressl
molL raplda. AquesL comporLamenL succeelx LanL a c/L com a ll/L. Ll feudallsme es un slsLema reslsLenL [a
que sobrevlu a les crlsls per Le un nlvell de crelxemenL molL lenL.
10
SosLraccl lndlrecLe: Lls senyors feudals Lenen el dreL de monopoll de cerLs lndusLrles concedlLs pel rel,
per exemple sobre els mollns d'oll, ponLs...Ll rel concedla aquesLa dreL a canvl de que el senyor feudal
s'unls a les forces relals. A parLlr d'aquesL feL, els senyors feudals s'lnvolucren en el crelxemenL econmlc.
Ll senyors feudals paguen expedlclons fora d 'Luropa [a que als mercaLs exLerlors els preus esLan mes alLs.
LxporLaven prlnclpalmenL producLes medlLerranls: oll, vl, llegums... e lmporLaven Leles, or,
ceramlca...Comena alxl el comer en el s xlv enLre Luropa l Asla.
Pl haura guerres enLre els Lurcs l els europeus pel domlnl del comer al MedlLerranl. Lls europeus faran
ruLes alLernaLlves o en el cas d 'Luropa de l'LsL subsLlLulran la lmporLacl de producLes per la
lndusLrlallLzacl d'aquesLs.
com es pot opteclot bovlo qoetto ol MeJltettool, pet el poe els metcoJets optotoo ptlmetomeot pet fet ooo toto
oltetootlvo tecotteot el petlmette JAftlco. Apoesto toto eto molt llotqo l coto. Optotoo pet ooo oltto opcl ooot cop o
Amtlco.
Al 1492( flnal de l'edaL mlL[a, que comena al s v amb la calguda de l'lmperl 8oma), els rels caLllcs creen
un lmperl. er consolldar l demosLrar el seu poder fan:
-L'lmperl Le una maLelxa llengua.
-ConqulsLen Cranada.
- MunLen l'escenografla de Colon quan Amerlca vas ser descoberLa abans.
Lls espanyols l porLuguesos buscanL una alLra ruLa van a para a l'unlc lloc on eren mes pobres que
nosalLres. Pauran de canvlar la floLa desLlnada a l'exporLacl l preparar-la per la lmporLacl de plaLa l or
d'Amerlca.
11
Com a resulLaL d'aquesLa arrlbada d'or l plaLa la poblacl es va enrlqulr molL avlaL l els preus van pu[ar.
AquesL feL l'expllca l. llsher, maLemaLlc del s xx que va formular la Leorla dels preus. ulu que sl dema LoLs
fsslm 10 cops mes rlcs l necesslLesslm les maLelxes mercaderles els preus d'aquesLes pu[arlen per 10. La
Leorla dels preus es basa en aquesLa formula:
= preu, M= massa moneLarla, v=veloclLaL de clrculacl
1= mercaderles
A Lspanya, orLugal e lLalla els preus varen pu[ar sobreLoL dels bens lnelasLlcs( els que es consumelxen
sempre: algua, roba...). Lls salarls Lambe varen pu[ar per no al rlLme de la pu[ada dels preus. AquesL feL es
conelx com el lmporL de SchumpeLer o el lmporL dels pobres:
l lmpott Je 5bompetet es Jeqot o poe poqeo oboos els pteos poe els solotls, pet toot es petJ poJet oJpolsltlo.
Cue va succelr? Cue alguns producLes sorLla mes baraL produlr-los a fora que produlr-los a Lspanya,
orLugal e lLalla. L'lndusLrla es va defora Ln 70-80 anys l'Luropa MedlLerranla va passar de ser la mes rlca a
la mes pobre.
AquesL feL ens ensenya que una lnflacl Lan alLa no es bona [a que afecLa al cosL de produccl l aquell pals
es Lorna poc compeLlLlu per manca d'lndusLrla.
Sorgelx una necesslLaL de conLrolar aquesLa lnflacl, al s xvl aparelx l'esLaL per conLrolar-la.
Aparelx alxl l'esLaL en funclons econmlques l pollLlques, LrencanL l'ordre feudal que es basava en la no
exlsLencla de l'esLaL. Amb el feudallsme hl havla una gran deslgualLaL soclal que s'lnLenLa manLenlr. una
alLra llel es el [usL-preu, el preu no depen del mercaL(oferLa l demanda) sln que el preu es el cosL de
produccl mes un beneflcl moderaL.
er la genL medleval, el conLrarl del preu-[usL era especular. Amb el crlsLlanlsme especular esLava prohlblL
l per LanL no es Lrela beneflcls dels bens l servels.
12
=M x V
1
!usL- preu= cosL de produccl + peLlL beneflcl
un alLra dels prlnclpls es la prevlsl de la usura per la qual es conslderava que els dlners havlen de servlr
com a mlL[a de canvl no per obLenlr beneflcls. AquesLa concepcl es va Lrencar amb el comer.
Sorgelx la necesslLaL d'un nou concepLe per Lrencar la prevlsl d'usura
Lucrum cessans: Ls delxa dlners, per es Le en compLe que el credlLor perd opclons de negocl, per LanL, el
deuLor haura de Lornar els dlners LenlnL en compLe la mlllor oporLunlLaL de negocl que ha perduL el credlLor
(que era l'esglesla). Paura de reLornar el mlllor cosL d'oporLunlLaL que ha perduL el credlLor
Cost d'oportun|tat: ulferencla enLre el reLorn obLlnguL per una lnversl l la mlllor alLernaLlva posslble. Ln
la vlda decldlm que fem l que delxem de fer, el que delxem de fer represenLa el cosL d'oporLunlLaL.
La lnflacl va suposar que a Luropa del sud al s xvl els salarls pugessln molL l que aquelles zones es
Lornessln poc compeLlLlves l sense lndusLrla nl plmes ( Lspanya, orLugal e lLalla). 1ambe l'or l la plaLa es
devaluen.
Luropa del nord Lambe es veura afecLada per la lnflacl. Pauran de:
- Canvlar la seva forma de produccl , la proLo-lndusLrlallLzacl
- Canvlaran el comer [a que ara son mes cars els producLes europeus que els aslaLlcs, no
comerclallLzaran qualsevol producLe. ComerclallLzaran producLes que a Luropa valguln molL:
Le,coLo... Ln deflnlLlva es passa d'un comer d'exporLacl a lmporLacl.
- LnforLlmenL de l'esLaL [a que poL conLrolar la massa moneLarla. Ll problema es que no havla cap
Llpus de pollLlca econmlca flns que aparelx al s xvl el mercanLlllsme
MLkCAN1ILISML
1) Lls mercanLlllsLes sn nac|ona||stes*. 8usquen el crelxemenL econmlc del seu pals. LnLenlen que la
rlquesa del mn es un gran pasLls, sl [o em Llnc un bon Lros soc mes rlc. ConcepLe de economla esLaLlca.
er alLra banda Adam SmlLh conslderava que sl [o soc mes rlc eL poLs fer rlc Lu Lambe. Lconomla dlnamlca.
nacl era lgual a esLaL flns el s xlx.
2) Ll mercanLlllsme es bu||on|sta. Ll bulllonlsme es la docLrlna econmlca que consldera que un pals es
mes rlc quan mes or Le.
3) Lconom|a mora|: Consldera que no sempre acLuem de forma raclonal. er ells es mes lmporLanL l'ordre
soclal que crelxemenL econmlc.
Adam SmlLh dlu que no hl ha morallLaL en l'economla, avul en dla Lambe en Lenlm. Lxemple nlke va balxar
els seus lngressos deguL a que la genL es va assabenLar que havla nlns a les seves fabrlques.
4) Sn mercant|||stes, creuen en el mercaL l descobrelxen el mercaL com a forma per asslgnar al preu,
LrencanL alxl l'anLlga concepcl medleval del [usL-preu.
13
Adam SmlLh creu que l'esLaL Lambe poL afecLar en el preu.
Lls mercanLlllsLes creuen que es poL modlflcar el mercaL mlL[ananL monosodls l monopolls.
Monosodl: MolLs oferenLs un demandanL, conLrarl de monopoll.
3) Sn ant|agrar|stes: Creuen que l'agrlculLura genera menys valor afeglL que el comer l l'lndusLrla. Son
prolndusLrlals.
6) Sn protecc|on|stes: 8eduelxen LanL les lmporLaclons com les exporLaclons. Ara be, recomanen
lmporLar maLerles prlmes l exporLar producLes acabaLs que Lenen mes valor afeglL.
Aranzel mercanLlllsLa, es cobra un Laxa d'enLrada a les lmporLaclons l una Laxa de sorLlda a les exporLaclons.
A[uda a flnanar l'esLaL.
7) Sn restr|ct|us: lnLenLen dlsmlnulr el consum per augmenLar l'esLalvl l la lnversl.
Pl ha 2 Leorles respecLe al consum: 8esLrlcLlva l expanslva que dlu que quan mes es consumelx mes es
produelx.
8) Son pob|ac|on|stes: esLan a favor de l'augmenL de la poblacl per 2 raons:
1. Salarls mes balxos, el pals sera mes compeLlLlu.
2. Mes genL per forma parL de l'exerclL.
Lls mercanLlllsLes recorren a la guerra [a que necesslLen que el mn slgul deslgual l que no LoLs els
paisos Llnguln economles mercanLlllsLes.
9) Son conLrarls el consum sumptuar| ,es a dlr, esLan en conLra de consumlr lnnecessarlamenL.
10) LsLan a favor dels |ntercanv|s des|gua|s. LxporLen producLes en molL valor afeglL e lmporLen producLes
en poc valor afeglL.
A parLlr del mercanLlllsme Luropa comena a lndusLrlallLzar-se, lncremenLanL les manufacLures, que esLan
conLrolades pel gremls. Lls gremls llmlLen el crelxemenL econmlc al llmlLar qulna quanLlLaL es produelx l a
quan es ven.
Alx es Lrencara a s. xvll o s. de ferro, que es un segle de crlsls despres de la lnflacl del s. xvl. Amb la
calguda dels preus es produlra la Llsora del preus.
la referencla als preus relaLlus, en aquella epoca van pu[ar molL els preus del producLes manufacLuraLs l
no LanL els dels producLes agrlcoles . Lls pagesos van perdre poder adqulslLlu l els producLes manufacLuraLs
no es venlen. Alx no va afecLar als arLesans de la cluLaL que Lenlen el mercaL conLrolaL per sl que va
afecLar negaLlvamenL als comerclanLs . uavanL d'alx els comerclanLs produlran a fora de les cluLaLs
producLes de plL[or quallLaL per mes baraLs. AquesL Llpus de produccl s'anomena putt|ng out system" o
s|stema d'|ndstr|a domst|c", descenLrallLzacl. un comerclanL ven a un camperol les maqulnes, elnes l
maLerla prlma l ll compra la produccl acabada. AquesL slsLema fa crelxer les manufacLures a Luropa l romp
amb el slsLema gremlal.
14
Amb el Lemps, aparelxen nous lnvenLs l maqulnarl que provoquen que la produccl domesLlca dels
camperols no slgul la mes econmlca. Sorgelx la necesslLaL de planLes per produlr l comena el putt|ng |n
system " o "proto-|ndustr|a||tzac|", que es la cenLrallLzacl en un gran nau que Le un avanLaLge
compeLlLlu. Ln aquesLes naus hl ha maLerles prlmeres, maqulnarl l van els pagesos a Lreballar cobranL per
producLes acabaLs.
Ln el s xvlll , es produelxen grans avanos Lecnolglcs: la maqulna de vapor, la d'afllar... Sn una
despesa molL cara per LanLs els propleLarls lndusLrlals voldran obLenlr el maxlm rendlmenL d'aquesL. Com
ho fan? CanvlanL la relacl, compranL la fora de Lreball de la ma d'obra. Als Lreballadors no se'ls pagara per
producLes acabaLs sln per Lemps de Lreball alxl els exploLaran. A parelx el factory system" donanL peu a
la revolucl lndusLrlal.
Ln la proLo-lndusLrlallLzacl es passa d'un feudallsme comerclal al caplLallsme mercanLll.
Ieuda||sme comerc|a|: L'acLlvlLaL econmlca esLa proLagonlLzada pels mercaders per no Lenen com a
ob[ecLlu prlnclpal ser rlcs sl no ser nobles.
Al s xvll aparelx el caplLallsme flnancer on els comerclanLs busquen enrlqulr-se mes que ser nobles. Amb
el caplLallsme lndusLrlal els nobles europeus coplen l'esLaL de vlda dels burgesos.
s. xvll-xvlll s. xvlll-xlx
lacLors que van posslblllLar el canvl:
8evolucl Lecnolglca: Maqulna de vapor, nova Lecnologla agrarla...
Canvls ldeolglcs: Ls passa a la raclonallLzacl o mes ben dlL a la modernlLzacl. AquesLa
modernlLzacl es basa en 4 aspecLes:
1. ModernlLzacl pollLlca: lnclou 2 aspecLes: la fl de l'arblLrarleLaL ( on el poder leglslaLlu
prenla les declslons depenenL del confllcLe) l l'aparlcl de un esLaL de dreL, les llels es
fan abans de que succeelxln les coses. Ln deflnlLlva, els lndlvldus sn lllures sl la llel no
dlu el conLrarl.
2. 8urocraLlLzacl: aparlcl d'un slsLema d 'admlnlsLracl pel qual LoLs els cluLadans son
lguals.
13
ILUDALISML
CCMLkCIAL
CAI1ALISML
IINANCLk
CAI1ALISML
INDUS1kIAL
3. ModernlLzacl soclal: 2aspecLes: desaparlcl dels esLamenLs l les deslgualLaLs que
comporLa e lgualLaL d'oporLunlLaLs.
S'enLen per lgualLaL d'oporLunlLaLs que el flll d'un pobre que no es bo en res l el flll
d'un rlc que Lampoc slgul bo en res Llnguln les maLelxes oporLunlLaLs.
4. La modernlLzacl econmlca es produelx l'ascensl del Llberallsme d'Adam SmlLh com
a docLrlna. Ls basa en 3 aspecLes:
Cr|t|ca e| mercant|||sme. L| bu|||on|sme no s |gua| a r|quesa. La rlquesa no ve
deLermlnada per l'acumulacl de meLall sln per la saLlsfaccl de les
necesslLaLs.
Cr|t|ca e| protecc|on|sme, no creuen que la rlquesa del mn slgul com un gran
pasLls, en el qual sl [o Llnc mes parL soc mes rlc que Lu. Sln que sl [o soc mes
rlc, mes rlc eL falg a Lu perque eL comprare mes bens l servels.
Cr|t|ca e|s monopo||s, monosod|s | tot e| que suposa una a|terac| de| preus.
Consldera que el mercaL es la mlllor manera de produlr rlquesa. Amb un
monopoll o monosodls el que es fa es encarl el producLe l redulr el consum.
AposLa per la compeLencla.
Amb el Llberallsme exlsLelx l'especlallLzacl, la produccl es concenLra en aquelles zones que esLan mes
ben doLades. no es produelx Lan sols pel mercaL local, per LanL s'lncremenLa el comer. La Lecnologla
permeL augmenLar la producLlvlLaL l els salarls pugen.
kLVCLUCIC INDUS1kIAL
LA kLVCLUCIC INDUS1kIAL
La revolucl lndusLrlal (8l) es una fase de desenvo|upament de| cap|ta||sme.
8ealmenL, no es una revolucl, per la colncldencla en el Lemps amb les revoluclons europees feu que A.
8lanqul l'anomenes 8l. 8lanqul ho expllca alxl: MenLre que lrana fa una revolucl pollLlca, C8 Lreballa en
el domlnl de la lndusLrla (maqulna de vapor, fllar...). Ln ambdues s'orlglna un gran canvl soclal.
1777. 8evolucl d'lndependencla LuA
1789. 8evolucl francesa
1820. 8evolucl romanLlca 8evoluclons europees
1830. 8evolucl romanLlca ll
1848. 8evoluclons democraLlques.
er LanL s'anomena revolucl lndusLrlal per comparacl amb les revoluclons slmulLanles.
16
La prlnclpal caracLerlsLlca de la revolucl lndusLrlal es l'apllcacl masslva de Lecnologla.
u s kI?
Segons Marx: Ls reforar e| paper de| cap|ta| en e| procs product|u.
L,k,n
Marx dna lmporLancla al caplLal
Ln el caplLallsme, el propleLarl es qul organlLza la produccl. Compra L,n l n'obLe una plusvalua. er LanL
augmenLanL el caplLal Llndra mes poder l lmporLancla.
er qu s'ap||c en nous sectors?
A. Gerschenkron ho expllca en la seva teor|a de| CA1Cn-U (proces de convergencla econmlca) o Leorla
dels avanLaLges l desavanLaLges compeLlLlus:
Un desavantatge d'un pa|s pobre s pot convert|r en un avantatge compet|t|u, perque aquesL pals Le
molLes posslblllLaLs de desenvolupar-se, l la lndusLrla esLara lnLeressada en lnsLallar-s'hl per el balx cosL l la
flexlblllLaL legal que comporLara.
Lx.
C8
lo qtflco teflexo el ll8 Jspooyo l C8
Als ooys 50. A cooso Je poe spooyo
LS eto oo pols pobte, les loJosttles sl
lostolloteo Ato spooyo s ttobo
uo xlc pet soto Je C8.
17
als pobre
C8
Ato lo \loo est eo opoest ptocs. let exemple uA
sopet o C8, s oo cos tot. Ceoetolmeot el pols poe fo
LS el cA1n-ul s poeJo ptopet ol pols tlc.
xlnA

er LanL ser pobre poL ser un avanLaLge compeLlLlu. AquesLes graflques ho reflecLelxen en Lermes
Macroeconmlcs, on els paisos acaben converglnL econmlcamenL fronL els mes rlcs.
Ln Mlcroeconomla, les empreses tamb tenen tendnc|a a converg|r econm|cament.
Abans 8l, hl havla secLors com lll, fusLa, llana... que [a es guanyaven molL be la vlda. 1ambe n'hl havla que
no eren LanL producLlus l beneflclosos com el coLo o la slderurgla. AquesL van ser, per LanL, els que van
converglr econmlcamenL amb els alLres l van fer el CA1CP-u. LspeclalmenL el coL. Aquest fou e| |n|c| de
|a kI.
er qu a| s.kVIII | a Luropa?
MolLs dels avenos usaLs en la 8l [a es conelxlen 100 o mes anys enrere.
D. S. Landes en el lllbre 1he unbound romeLheus" ( Ll promeLeu desencadenaL) ho expllca.
romeLeu: 1lLa que lllura als humans el foc sagraL dels ueus (ra l lnLelllgencla) als humans. Alx lmpllca
que els humans raonessln, Llnguessln curloslLaL l es fessln pregunLes exlsLenclals. er LanL [a no fossln
fellos en la lgnorancla. Lls ueus com a casLlg a romeLeu el lllgaren al volca LLna, alll un volLor cada dla se ll
men[ava les enLranyes, duranL la nlL romeLeu es recuperava, l el dla seguenL Lornava el volLor.
A parLlr del s.kVI |' human|sme rena|xent|sta flca el lndlvldu per sobre de la comunlLaL a Luropa. Ln la
pollLlca afecLa en que els rels passaren a domlnar lndlvldualmenL, excloenL del poder la rellgl l cosLums.
Supremac|a de| poder po||t|c sobre e| re||g|s.
Ln s.kVII | kVIII |a |||ustrac| dna supremac|a a| cone|xement vers la rellgl a Luropa. lou la fl per
exemple del nlhll CbsLaL (permls per la publlcacl d'una obra llLerarla d'un blsbe).
er LanL a Luropa duranL aquesL Lemps s'aparta |'esg|s|a de| poder pollLlc l el raonamenL (alllberacl de
promeLeu) l l'home poL pensar lllure l lndlvldualmenL.
Amb alx comena a acLuar l' |nterre|ac| tecno|g|ca que es la comblnacl de Lecnologla per obLenlr-ne
d'alLra. Amb molLa Lecnologla l molLa lnLerrelacl hl ha un canv| d'era.
18
Ln qu cons|ste|x |a kI?
Landes ho deflnl en els Lres aparLaLs seguenLs:
. Com va dlr Marx, subst|tuc| de treba|| (an|ma|s | persones) per cap|ta| (mqu|nes).
. as d's |ntens|u a s extens|u de |es matr|es pr|meres:
Abans 8l: Les prlmeres mercaderles eren cares, per LanL s'aproflLaven al maxlm.
CaplLallsme: Les prlmeres maLerles sn baraLes l no s'aproflLen LanL. Ln canvl el Lreball l el caplLal
sn cars l sl s'aproflLen al maxlm.
. as d'una econom|a orgn|ca a una econom|a |norgn|ca:
Lco. Crganlca: Les fonLs d'energla provenen del sl, per LanL l'aproflLamenL del caplLal l
Lreball esLa supedlLaL a el cllma (sol, venL, plu[a)
Lco. lnorganlca: Les fonLs d'energla no provenen del sl, ara es especlalmenL el carb. er LanL el
caplLal l Lreball esLan supedlLaLs al carb.
S. ollard parla d'aquesLa supedlLacl al carb en el seu lllbre La conqulsLa paclflca:
Abans 8l l'economla basada en mercaLs locals l dlssemlnaLs per Luropa.
8l lmposa a Luropa la locallLzacl de la lndusLrla on hl ha carb.
o els mopes sobsetvo lo cooceottocl Je loJosttlo oo bl bo cotb eo lo kl. les oolpoes excepcloos so el ootJ Jltllo, oo bl ottlbovo el cotb pet
mot Jes Je ltooo o Coovo, cotolooyo o soso lo foto Jel 1et l llobteqot eolloc Je cotb l el lols 8osc, poe ol set possetJot Je mloetol Je fetto l
est excls Je poqot lmpostos o costello, cometclovo omb Colles. xpottoot el seo mloetol l lmpottoot cotb.
Conseqnc|es de |a kI
Ln un prlnclpl es crela que era poslLlva perque proporclona bens de consum a la classe mlL[ana l balxa.
1ambe provoca canvls de menLallLaL, com prlvaclLaL l lnLlmlLaL l canvls de relaclons famlllars.
19
er aparegue Lambe la pobresa, concenLrada en les cluLaLs en barrls pobres. ( A ManchesLer 1 de cada 3
dones algun cop es prosLlLuia perque no arrlbava a fl de mes.) 1oLa aquesLa mlserla es descoberLa pels
escrlpLors brlLanlcs, com Lngels o ulckens.
n| ha per tant dues v|s|ons de |a kI, |a pos|t|va | |a negat|va
V|s|ons de |es conseqnc|es de |a kI per a|guns h|stor|adors:
. 1. S. Ashton: La 8l augmenLa la poblacl l el l8 per caplLa, per LanL el saldo es poslLlu.
. L. nobsbawn: Ll l8 per caplLa no es necessarlamenL mlllor quallLaL de vlda, [a que LoL esLa moneLlLzaL l
LoL s'ha de comprar, per LanL la vlda es molL mes cara.
. L. . 1hompson: 8l poLser ha augmenLaL l8 per caplLa, poL ser ha mllloraL el nlvell de vlda maLerlal per
els europeus esLan mes LrlsLos en fer la 8l. Ln les seves canons, conLes l hlsLorles es noLa. Caldrla busca el
que va JeseocoJeoot o ltometeo, promes pels lllusLradors.
Canv|s provocats per |a revo|uc| |ndustr|a|:
- AgrlculLura
- uemografla
- 1ransporL
- 8anca l mn flnancer
MCDLkNI12ACIC AGkkIA:
Ls basa en 3 punLs:
1)L| pas d'una agr|cu|tura d'autoconsum | po||conreu a una agr|cu|tura espec|a||tzada | comerc|a|.
Abans es pracLlcava el pollconreu per Lal de dlverslflcar els rlscos l la poblacl per falLa de dlners produia
el que necesslLava envers d'anar al mercaL. Amb el caplLallsme es decanLa cap a una agrlculLura
especlallLzada l comerclal deguL a la moneLlLzacl. Lls esLaLs comencen a emeLre l a cobrar monedes. Alx
es deguL a que el s. xvll els preus balxen l l'esLaL necesslLa dlners envers especles.
Al s xvlll sera lnflaclonarl l els preus pu[aran? erque? x k la genL Le mes pasLa?
A flnals del s. xvll els lmposLos [a no es pagaven en especles sln en monedes. Lls pagesos el que faran
sera especlallLzar-se en un producLe que el produelxln amb menys cosLos per vendrel al mercaL l pagar alxl
els lmposLos.
2) L| pas d'una agr|cu|tura extens|va a una |ntens|va
20
Ls mlllora la producLlvlLaL en l'agrlculLura uLlllLzanL maqulnarla nova. Abans la producLlvlLaL
s'lncremenLava augmenLaL la Lerra o el Lreball, ara s'lncremenLa amb el caplLal.

1ambe canvlen els producLes conreaLs amb la remolaLxa l la paLaLa l els pagesos s'enrlqulran mes en la
seva produccl
3) La f| en |'escassetat de fert|||tzants o |'s mass|u d '|nputs |ndustr|a|s en |'agr|cu|tura
Abans de la revolucl lndusLrlal exlsLla un equlllbrl en ferLlllLzanLs. Sl Lens molLes Lerres el 60-70 es
dedlcava a la pasLura, sl Lens poques Lerres has de Lenlr 1/3 parL al guareL. Amb la revolucl lndusLrlal
arrlba a Luropa el guano(femLa d'ocell ferLlllLzada). AquesL ferLlllLzanL permeL redulr les Lerres del guareL a
Luropa, especlalmenL a les Lerres humldes.
Al produlr ferro queden superfosfaLs que van be per produlr ferLlllLzanLs.
Al produlr mobles l roba es produelxen nlLraLs(ferLlllLzanLs).
Ls necesslLa consLrulr l aparelx el secLor servels segons Parvey.
1lpus de crelxemenLs dlns els secLors:
-LfecLes forward: el crelxemenL d'un secLor provoca el crelxemenL d'alLres secLors. (PorlLzonLal)
-LfecLes backward el crelxemenL d'un secLor acLlva el crelxemenL dlns el maLelx secLor.(verLlcal).
21
CAI1AL=kCDUC1IVI1A1
4)Augment de |a product|v|tat per act|u agrar| com a resu|tat de|s 3 anter|ors
AquesL feL posslblllLa l'augmenL de la ma d'obra en els alLres secLors. Abans el 70 de la poblacl eren
pagesos l ara no es necesslLen LanLs.
S)Canv| en |es formes trad|c|ona|s d'accs a |a terra
Abans 8l Luropa reparLla la renda agrarla enLre LoLa la poblacl. Segons L..1hompson hl havla una
economla moral de mulLlLud. Les persones desafavorldes podlen passar a rasLellar, [a que esLava prohlblL
flns al s.xlx als camperols.
Amb el caplLallsme es passa dels openflelds (camps comparLlLs per mlnlmlLzar cosLos de sega llaurar) a les
enclosures (camps LancaLs). Amb alx s'acaba la reserva per la comunlLaL l crelx el lndlvlduallsme. Les
persones desafavorldes han d'ocupar els cluLaLs en condlclons de vlda precarles. Amb la 8l la genL es mes
rlca per mes lnfell
MCDLkNI12ACIC DLMCGkIICA:
Ls produelxen 3 grans canvls:
1rans|c| demogrf|ca: Ls produelxen mes allmenLs , feL que provoca un descens de la morLallLaL, sobreLoL
de la morLallLaL lnfanLll. L'esperana de vlda no s'allarga molL.
La naLallLaL depen de la culLura, un exemple: a Afrlca(molLs nens males condlclons) l a CccldenL(pocs nens
mlllors condlclons)lglca nlnguna. Les dones Lenen els maLelxos fllls, per aquesL Lenen mes posslblllLaLs de
fer-se adulLs. Al s. xvlll es produelx el baby boom" LenlnL alxl mes ma d'obra
Ll baby boom passa a LoLs els paisos en algun momenL. A C8 succel colncldlnL amb la 8l, per LanL genera
molL ma d'obra per a la lndusLrlallLzacl.
22
2 gran canv|: Canvl en el clcle vlLal, despres de la revolucl lndusLrlal la genL no nelx l es mor de la
maLelxa manera d'abans. Sl la genL es mor a una edaL dlferenL es que es moren per causes dlferenLs. Abans
les malalLl es maLaven a molLa genL.
Mottolltot
La genL morla mes en els mesos d'esLlu perque hl havla mes rlsc d'lnfeccl bacLerlana. Ara conLrarlamenL
les morLs, al provenlr ma[orlLarlamenL de problemes cardloresplraLorls es generallLzen al hlvern
3 canv|: SMAM( slngle mean age marrlage), l'edaL mlL[ana d'acces al maLrlmonl. Abans de la revolucl
lndusLrlal era de 21 anys en les dones l 23 homes, despres 24 l 26 respecLlvamenL. AquesL feL suposa que la
genL esLalvl duranL mes anys al casar-se mes Lard. Luropa es va fer mes rlca al augmenLar SMAM LenlnL mes
capaclLaL d'lnversl l crelxemenL.
4 canv|: Canvl en la zona de poblamenL, hl ha haguL una llLorallLzacl dels conLlnenLs, la genL a passaL a
vlure a prop de la cosLa.
S Canv| de la dedlcacl acLlva mascullna, abans l'home era l'unlc que Lreballava ara la dona Lambe
formara parL de la poblacl acLlva l canvlaran les proporclons dedlcades a cada secLor:
Agr|cu|tura Indstr|a Serve|s
Abans kI 70 13 13
Desprs kI 30 30 40
Soc|etat actua| 13 23 60
1kANSICkMACICNS IINANCLkLS LN LA MCDLkNI12ACIC
Aparlcl de la banca moderna. Abans de la revolucl lndusLrlal hl havla 2 Llpus de bancs els cenLrals o
relals l els bancs comerclanLs o locals.
8ancs cenLrals: nelxen per donar llquldes als esLaLs moderns. Sn mulLlples companyles l l'esLaL que
s'assoclen, per exemple el banc de San Carlos creaL per Carles lll, son empreses prlvades.
8ancs comerclanLs: ropleLaL d'un sol comerclanL. uesenvolupaven 4 funclons:
Canvl de dlvlses(funcl prlnclpal) .
Ll descompLe comerclal, descompLe en lleLres.
Lmlssl de moneda fora de paLr
lnLermedlacl flnancera: Agafar el dlner dels cllenLs l lnverLlr-los per obLenlr beneflcls.
23
Ll paLr moneLarl es el canvl de moneda d'un pals. Lxemple: 2 monedes d'or sn 3 de plaLa. Cuan hl ha
menys moneda clrculanL que mercaderles es crea deflacl. Creem moneda quan delxem producLes a credlL.
PlsLrla de Law per expllcar que es el dlner flduclarl:
Law era un escoces rlc que [ugava el poker. Lra molL fams a arls l quan perdla parLldes de poker escrlvla
en un paper el que devla a la persona que havla guanyaL. La genL Lenla fe(flduclarl) en aquells papers.
Lls bancs comerclanLs abans de la revolucl lndusLrlal nl guarden dlners nl donen credlL nl a c/1 nl ll/1. no
donen credlL pels"censuals"nomes es poden fer sobre els lmmobles?
Les grans empreses Lenen punLes de calxa:
1enen molLa dlferencla enLre els saldos negaLlus l els poslLlus, sorgelx la necesslLaL de que algu les flnancl.
L'esLaL [unLamenL amb el mn prlvaL crea bancs d'esLalvl, nelxen a lrana l es dluen credlL"
AquesL credlLs eL dluen que porLls els dlners al banc l ells eL remuneraran, es a dlr, eL flcaran un lnLeres. A
parL eL donaran un lnLeres. SobreLoL fan 2 coses:
1) CapLacl d'acLlus: credlLs de 3 Llpus:
CredlLs hlpoLecarls
CredlLs a lnversos
CredlLs a lnsLlLuclons.
2) CapLacl de passlus:
asslu a la vlsLa: que es fa en lllbreLes.
asslu a Lermlnl: dlners que poLs reLlrar passaL un Lermlnl de Lemps.
Lls c/c o lllbreLes: Abans la c/C no esLaven remuneraLs per Lenlen Lalonarls per un valor una mlca
superlor als dlners a la vlsLa(Llpus LargeLes de credlL) LllbreLa: dlners a la vlsLa remuneraLs.
L'ulLlma Lransformacl va ser canvlar el Llpus d'empresa. Abans de la revolucl lndusLrlal havla 3 Llpus
d'empresa:
! lndlvldual
! ColecLlva
! LncomandlLa
24
Lxemple adapLaL a l'epoca: udl: 1
plco: maLrlcules
2plco: a[udes...
AquesL Llpus d'empresa la responsablllLaL es llllmlLada, aparelx la necesslLaL de la responsablllLaL llmlLada
l aparelxen les SA. llns la rev. lndusLrlal aquesL Llpus d'assoclacl empresarlal eren declarades per el
parlamenL.
1kANICkMACICNS LN LLS 1kANSCk1S
Conslderem que 2 mercaLs esLan lnLegraLs quan una mercaderla Le un preu correlaclonaL a un mercaL
respecLe a un alLre.
Lxemple sl el mercaL de 8arcelona l alma esLlguessln lnLegraLs:

La dlferencla es el cosL de LransporL. Cuan s' a[unLen mercaLs es produelx una especlallLzacl, es queda en
el mercaL qul produelx mlllor o mes baraL. Al augmenLar l'especlallLzacl balxen els preus l augmenLa el
consum.
AquesLa lnLegracl es produelx gracles a 2 LransporLs : el ferrocarrll l els valxells de vapor.
Canals de navegacl fluvlal: sn l'lnLenL de crear mercaLs esLaLals a[unLanL rlus per connecLar cluLaLs. Ls
creen al s. xvlll l es fan servlr flns a prlnclpls del s. xlx. 1ambe es creen vles en vagons peLlLs esLlraLs per
mules. AquesL 2 slsLemes Lenlen 2 lnconvenlenLs:
-odlen porLar una quanLlLaL llmlLada de mercaderles, [a que es desplaaven amb mules.
-Lls canals no servlen per zones munLanyoses l a AnglaLerra l Cales la zona lndusLrlal era munLanya.
ueguL a aquesL moLlus es busca un slsLema per comunlcar aquesLes zones l aparelx alxl el ferrocarrll de
vapor, que Llndra molL d'exlL a Lspanya, AnglaLerra l Cales(zones lndusLrlals munLanyoses)l a zones on no hl
havla canals de navegacl com 8ussla l lLalla.
Ll nalxemenL del ferrocarrll al 1820 va lmpllcar poder LransporLar mes mercaderles l de forma mes raplda
l econmlca que en mula, aquesL feL lmpllca l'expansl del ferrocarrll.
Ll ferrocarrll Le 3 grans slsLemes de consLruccl:
S|stema ang|s o de |||ure ad[ud|cac|:
Ls basa en l'ad[udlcacl de l'esLaL a una companyla prlvada per Lal de que es puguln expropla les flnques
enLre A l 8 l les vles slguln recLes. La companyla s'encarrega de LoL: de fer la vla, del ferrocarrll, dels cosLos
de manLenlmenL...
AquesL slsLema va funclonar flns el 1830. Ll problema va ser:
23
- La dependencla de l'esLaL per fer la vla.
-Pavla cluLaLs que esLaven a prop l esLaven mal comunlcades.
A 8
S|stema francs o de concess|:
L'esLaL elabora un planol per on han d'anar els Lrens. uespres l'esLaL reparLelx les vles enLre les dlferenLs
companyles que Llndran llnles molL renLables l llnles menys renLables.
ler graflc d'un mapa
AquesL slsLema Le un problema que esLa soLmes a la paradoxa de n|rschman, que consldera que LoLes les
lnfraesLrucLures Lenen una Lendencla de produlr perdues. AquesL feL es deguL a cosLos de manLenlmenL o
amorLlLzaclons molL alLs:
LnLre el 1860-70 enLren en crlsl LoLes les empreses ferrovlarles deguL als cosLos d'amorLlLzacl l
manLenlmenL. L'esLaL es planLe[a separa els cosLos.

S|stema a|emany o pruss| s|stema de nac|ona||tzac| | concess|:
L'esLaL elabora una mapa de vles ferrovlarles. L'esLaL o una empresa pagada per l'esLaL consLruelx la vla,
posLerlormenL aquesLa lnfraesLrucLura passa a ser publlca l un cop esLa a mans de l'esLaL aquesL fa una
concessl a una empresa que s'encarrega del servel l a una alLre empresa fa la concessl del manLenlmenL.
ulverslflcanL alxl els cosLos de consLruccl, servel l manLenlmenL. u'aquesLa forma les empreses sn esLan
mes especlallLzades l aconseguelxen un mlllor esLalvl soclal.
26
AquesL slsLema es va manLenlr a AnglaLerra flns el 1980, quan MargareL 1acher a AnglaLerra va conslderar
que la consLruccl vla prlvada serla mes eflclenL. Ll problema va ser que aquesLes companyles no podlen
Lenlr perdues, en canvl l'admlnlsLracl publlca sl. Alx va suposar que l'empresa prlvada hagues de reLallar
cosLos passanL AnglaLerra a Lenlr la mlllor a la plL[or xarxa ferrovlarla. Com a consequencla es produiren
molLs d'accldenLs. La solucl va ser pu[ar el preu del blLlleL, flnalmenL AnglaLerra es va quedar en la plL[or
xarxa ferrovlarla l la mes cara.
kevo|uc| transport mar|t|m
L'aparlcl del ferrocarrll va connecLar el comer conLlnenLal l l'aparlcl dels valxells de vapor va connecLar
el comer mundlal.
Abans la navegacl es fela amb el slsLema Lrlangular o LancaL on un valxell surL d'un porL amb una
mercaderla l Lorna amb una alLre.
1lpus de valxells:
Cllppers: valxells de vela, molL raplds l peLlLs, per LanL, en capaclLaL llmlLada per LransporLar mercaderles.
SLeamboaL: Aparelxen el 1840 sn mes grans que els cllppers porLen veles l una maqulna de vapor a
coberLa per no perdre l'espal de la bodega. necesslLen pales per moure el valxell. Ls un slsLema poc
eflclenL, la maqulna de vapor es posava en funclonamenL quan fela poc venL.
akeboaLs: Aparelx al 1870, consLruiL en meLalls, valxell de grans dlmenslons amb un gran maqulna de
vapor a nlvell del mar. Ls poL LransporLar mes mercaderles l surL mes econmlc el comer.
Va|xe|| S|stema de navegac|
Capac|tat per
transportar
mercader|es
kend|b|||tat
CLILkS veles 8odega peLlLa valxells raplds. oc
eflclenL
S1LAM8CA1 veles+ maqulna de vapor a
coberLa amb pales
8odega gran oc eflclenL, en venL
funclona en veles l
sln amb la maqulna
de vapor
AkL8CA1 Maqulna de vapor 8odega geganL MolL eflclenL
Ll problema es que sn mes cars l es necesslLen mes mercaderles per ompllr-ho per Lal de que vlaLge
surLl renLable. Cada dla que esLa amarraL Le unes despeses. Lls propleLarls dels valxells conLracLen
companyles d'assegurances per cobrlr els cosLos. AquesLes companyles d'assegurances conLracLen a
companyles de reassegurances, per fer fronL a aquesL cosLos Londres es fa amb un 70 de les
asseguradores. Ls passa a un mercaL oberL, on no sempre es fan els maLelxos vlaLges comerclanLs.
S'lnLegren molL rapld els mercaLs lnLerconLlnenLals.
27
AquesLa revolucl de LransporL varen Lenlr una repercussl mlgraLrla. llns el 1830 a uSA nomes l anava
classe mlL[a-alLa(en caplLal l formacl), [a que el blLlleL era car. Amb els pakeboaLs s'abaraLelx el blLlleL l
vlaLgen els pobres(poc caplLal l poca formacl).
A uSA els salarls sn mes alLs l la genL Le mes poder adqulslLlu, la mesura que adopLen els esLaLs d'Luropa
per frenar aquesLa mlgracl es crear l'esLaL del benesLar.
MCDLLS D'INDUS1kIALI12ACIC
Ll prlmer pals que s'lndusLrlallLza es Cran 8reLanya. uespres hl ha cercles d'lndusLrlallLzacl: llrsL Comers,
laLe [orners 2 l 3: que aproflLen les errades dels flrsL comers per no repeLlr-les.
A Lspanya l lLalla fracassara la revolucl lndusLrlal.
A lrana l Alemanya sn bons exemples de la revolucl lndusLrlal.
kLVCLUCIC INDUS1kIAL IkANCLSA
Pagues poguL ser plonera en la revolucl lndusLrlal, per davanL de Cran 8reLanya [a que LecnolglcamenL
era superlor, Lenla mes mercaL exLerlor, mes arLesanla l el puLLlng ouL sysLem esLava mes avanaL.
er les organlLzaclons lnsLlLuclonals a lrana eren mes conservadores. La monarqula absoluLa de Luls xv l
xvl no era favorable a l'lnlclaLlva prlvada. A parL en la revolucl pollLlca del 1879? es creen 2 problemes:
a)L'|mposs|b|||tat d'acumu|ac| de cap|ta| |ndustr|a|: AquesLa lncapaclLaL d'acumulacl de caplLal es
deguda a 3 vles:
1. V|a d|recta: que va suposar que a lrana no hl hagues grans propleLarls, [a que les
propleLaLs agrarles es van reparLlr enLre el camperolaL.
2. V|a f|nancera: els francesos no se'n flen dels bancs deguL a 2 crlsls que han soferL
3. V|a f|sca|: no hl havla dlners [a que es desLlnaven a remunerar l'exerclL de napole.
28
LA1L ICkNLkS 2
IIkS1 CCMLkS
LA1L ICkNLkS 3
Lxpllcacl de les 2 crlsls flnanceres:
- MolLs de francesos posseien papers de Law( papers flduclarls), es van enfonsar 2 valxells que
LransporLaven molLs papers de Law l la resLa de credlLors francesos ll varen demanar els dlners
d'aquesL papers flduclarls per Law els havla lnverLlL l no els Lenla. AquesL feL va lmpllcar que els
francesos no es flessln de la moneda flduclarla.
- Crlsl de la ca|xa d'ecompte: L'esLaL frances va crear un banc cenLrallLzaL on s'emeLlen lleLres. Ls va
crear una calxa de saldos a cada regl, de manera que per exemple un cllenL de Marsella pugues
pagar al comerclanL de arls. AquesLa Lransaccl Lardava x dles en reallLzar-se, duranL aquesL x dles
els dlners esLaven en el parals. AquesL banc esLaLal aproflLava els dlners quan esLaven en el parals
per fer fronL a les seves despeses. llns que un dla el slsLema va fallar l l'esLaL no Lenla llquldes per
Lornar els comerclanLs els seus dlners que havlen esLaL al parals.
b)L|s francesos tampoc es f|en de |es ||etres per |a cr|s|s de| "ass|gnees", que eren LlLols de deuLe publlc
que va asslgnar l'esLaL per poder cosLe[ar les guerres. er ser flables esLaven flnanaLs per un LerrlLorl d'un
noble que ll havlen LallaL el cap. uanLon va crear aquesL LlLols de deuLe publlc. assaL uns anys una serle
d'esdevenlmenLs varen posar en evldencla aquesL slsLema corrompln-lo:
- 2 persones Lenlen el maLelx LerrlLorl asslgnaL, quan havla ser d'un.
- uanLon va crear un asslgnees que vallen menys que les Lerres que els recolzaven, en 4 dles es va fer
rlc, Lambe va afavorlr els seus amlcs.
AquesL feLs reLardaren que els francesos es flessln dels organlsmes flnancers. napole va fer 3 coses per
canvlar aquesLa menLallLaL:
! Crear el franc frances com a moneda flduclarla, per amb una dlferencla que es podla canvlar en
qualsevol momenL en el banc per or
! Crear el paLr d'or: pel qual els blLlleLs es poden converLlr en una quanLlLaL flxe d'or. Ls crea el banc
cenLral, que emeL els blLlleLs LenlnL en compLe les reserves d'or.
! Crea un slsLema bancarl a[unLaL els comerclanLs de les cluLaLs en bancs que puguln flnanar l'
lndusLrlallLzacl.
un cop Lenlr moneda l bancs, napole creara un slsLema lndusLrlal basaL en 2 pllars:
LL u88AnlSML
LA MCuA
urbanlsme: Apllcara una pollLlca d'obres publlques en la qual les empreses prlvades com a condlcl
lndlspensable hauran d'uLlllLzar maLerlal frances, per exemple, el slsLema de concessl en els ferrocarrlls.
A parL napole fara una revolucl en la consLruccl enderrocanL LoLs els cenLres hlsLrlcs l creanL alxl
noves cluLaLs. Ln les quals es creara una especulacl dels Lerrenys l les consLrucLores es faran rlques.
Moda: Pausman, mlnlsLre econmlc frances, crea una lndusLrla de bens de consum a parLlr de la moda, que
es crea a parLlr dels seguenLs feLs:
29
Ll casamenL de napole amb Lugenla de MonLl[o que porLa vesLlLs molLs carregaLs en complemenLs, feLs
de seda, que es canvlen cada any l que no es podlen fer a la fabrlca. MarcanL alxl un esLll que es posara de
moda. lrana alxl s'oposara a la compeLencla anglesa que fela els vesLlLs a les fabrlques.
1ambe s'lnvenLara la cosmeLlca l droguerla. Ll lnlcl va ser gracles a que Alexandre 8our[ols ,propleLarl
d'una fabrlca d'arrs,es va aparellar amb Sara 8ernaL, una acLrlu. AquesL ll va donar a l'acLrlu pos d'amor l
fang per una funcl l es va posar de moda que les dones es maqulllessln per sorLlr.
un amlc de napole, AugusL Cuerlaln fabrlca un perfum per l'Lugenla anomenaL oll lmperlal, que
porLaran Lambe lsabel(relna d'Lspanya) l la relna d'AnglaLerra l es fara una llnea per alLres dames d'Luropa.
llllam ColgaLe va lnvenLar l'lndusLrla denLlfrlca
arls marca l'lndusLrla de cosmeLlcs, droguerla, els denLlfrlcs l LexLll. roduelx mes car l marca la moda,
cosa que no fa AnglaLerra.
uespres de crear aquesLa oferLa de bens de consum es necessarl crear la demanda, els francesos hauran
de mlllorar el seu poder adqulslLlu que normalmenL es mlllora balxanL els preus o augmenLanL els salarls.
er a napole no l'lnLeressava nlnguna d'aquesLes proposLes, opLara per abaraLlr el preu d'aquesL bens,
agrupanL comerclanLs per Lal de que aquesL fessln la compra en comu aproflLanL alxl les economles
d'escala.
Amb aquesLes mesures lrana es converLelx amb una poLencla mundlal.
kLVCLUCIC INDUS1kIAL ALLMANA
Alemanya abans de la revolucl lndusLrlal esLava dlvldlda en mes de 90 unlLaLs pollLlques, que posseien el
seu propl esLaL, banc, moneda l a parL Lenlen duanes. AquesL slsLema pollLlc consLlLuiL per mlnl esLaLs amb
duanes lmposslblllLa la creacl d'una demanda, recolzada per la revolucl lndusLrlal.
Sorgelx la necesslLaL d'unlflcar Alemanya l aparelx el naclonallsme romanLlc o hlsLorlclsLa pel qual els
membres d'una nacl Lenen algunes caracLerlsLlques culLurals: un home no es lo que vol ser sl no lo que
es"( sl nelxes a Alemanya eLs alemany). AquesLa unlflcacl es fa a Lraves d'una serle de mesures:
! llvereln: creacl d'un gran mercaL comu amb volum per albergar fabrlques, comena al 1834 l es
basa en l'abollcl de les duanes lnLeresLaLals alemanyes.
! Al 1848 es crea una moneda unlca.
! ConsLruccl ollLlca:Al 1848 russla que era l'esLaL mes gran anlra absorblnL els alLres de forma
progresslva, flns el 1871, despres de la guerra franco-prusslana que s'accelerara aquesL proces.
un cop esLa consLlLuida la nova Alemanya cal consLrulr un slsLema econmlc l desenvolupaL. AquesL
proces es dura a Lerme en la prlvaLlLzacl de les fabrlques publlques, que sn comprades pels bancs que les
venen a una coallcl formada pels anLlcs dlrlgenLs dels esLaLs mes la noblesa ([unkers).
La solucl es la creacl de carLels, agrupaclons horlLzonLals d'empreses, que poden ser de LlLularlLaL
lndependenL per la gesLl es comparLlda. Amb els carLels es reparLelxen els mercaLs, es posen preus...
30
1ambe es fan dumplngs: vendre en un mercaL soLa el preu de cosL l recuperar-ho en un mercaL que
Llnguls capLlu. roLecclonlsme compeLlLlu.
n roducLes(q) reu lngres CosL de
produccl
8eneflcl
uemanda 100 13
roduccl a)100 16 1600 13(1300) 100
b)300 16mercaL
lnLern/ 8
mercaL
exLern
1600/3200 9(900/3600) 600-400=
200
C que es
vendra a
l'exLerlor,
mercaLs de l8 l
Cb
400 8 3200 9(3600) -400
2 opclons: a l b. Ln la b es Le mes beneflcl al produlr mes s'aproflLen les economles d'escala l el cosL de
produccl es lnferlor. Ll producLe s'ha de vendre al mercaL exLerlor [a que la demanda lnLerlor es
lnsuflclenL. Cue en aquesL cas el preu esLa per soLa el cosL per no Le perque.
Cracles als dumplngs l als carLels Alemanya va passar del 1873 al 1914 a converLlr-se en la segona
poLencla europea amb una economla carLerlLzada" .
kLVCLUCIC INDUS1kIAL A USA
Abans del 1870 exporLar producLes d'Lu a uSA era molL car,uSA esLara aillada l les fabrlques no Llndran
compeLencla. CaracLerlsLlques de l'economla nord-amerlcana:
1)Ls desenvo|uparan mercats progresslus amb un crelxemenL consLanL l en la maLelxa magnlLud de
l'oferLa l la demanda.
2)AquesL crelxemenL es produelx per |'arr|bada de cap|ta| gratut mlL[ananL l'emlgracl europea. llns a
1863 arrlben classes mlLges doLades de caplLal flslc (dlners) l huma. LnLre 1830-60 uSA doble el seu l8.
3)Lfecte frontera, es dona quan en una quanLlLaL de recursos sense exploLar, alx fa que es produelxln 2
feLs:
- La lnversl es desLlnara unlcamenL a aquelles acLlvlLaLs que produelxln un alL beneflcl.
- La demanda de Lreball era molL alLa l els salarls seran molL alLs.
A uSA surL mes renLable flcar una maqulna abans que un Lreballador [a que els salarls eren molL alLs
respecLe Luropa, aquesL feL fara que uSA slgul plonera amb l+u.
4)roducte de |a mecan|tzac| s |'estandard|tzac|: que lmpllca produlr en massa l, per LanL, mes baraL.
Lxemple: les maqulnes de coslr l les plsLoles porLaven algunes peces lguals.
31
1oLes aquesLes caracLerlsLlques es poden resumlr en que la demanda lnLerna es capa d'absorblr
qualsevol crelxemenL de l'oferLa. uSA no necesslLa exporLar flns a prlnclpls del s. xx.
CAUSLS DL LA IGM:
- uumplngs l carLels que fa Alemanya.
- LlulLa per LerrlLorls
- LlulLa enLre paisos lnLercanvlsLes l proLecclonlsLes.
2 consequencles de la lCM:
Lu perd la seva hegemonla econmlca mundlal enfronL uSA. Als dos bandols les despeses de la guerra
sn d'uns 12.000 mlllons. Lu anlra perdenL la seva lndusLrla com a causa de la lCM l la llCM.
Als efecLes de la lCM es van agreu[ar amb el LracLaL de versalles on es va decldlr que Alemanya havla de
Lorna el cosL de la guerra als paisos allaLs(12.000 mlllons de marcs).
keynes dlu que es una burrada, [a que dlu que es lmposslble que Alemanya Lornl aquesLa deuLe l, a mes,
alx suposara que aquesL paisos perdln la seva lndusLrla( l8 l C8).
Alemanya va Lornar aquesL deuLe en marcs l especles(producLes manufacLuraLs). AquesL feL es va Lradulr
en que aquesL paisos que reblen marcs nomes podlen lnverLlr aquesLa moneda en el pals on clrculava,
Alemanya, per LanL, Alemanya crelxla econmlcamenL. A Alemanya nomes enLrava caplLal flslc, aquesLa
enLrada va derlvar en una pu[ada consLanL dels preus flns arrlbar a la hlperlnflacl mes alLa de la hlsLrla la
h|per|nf|ac| a|emanya de| desembre de| 1923. AquesLa hlperlnflacl va suposar que la genL Lornes al
slsLema de llnLercanvl [a que nlngu necesslLava mes dlners.
= preu, M= massa moneLarla, v=veloclLaL de clrculacl
1= mercaderles
Al 1924 varen fer una moneda emparenLada al dlar, anullanL-se LoLes les monedes alemanyes. AquesL
feL va lmpllcar 3 feLs:
1. Les empreses que s'havlen consLlLuiL amb el caplLal dels paisos allaLs Llnguessln perdues.
2. Lls alemanys van perdre LoLs els seus esLalvls l l'economla alemanya depenla dels banquers nord-
amerlcans [ueus.
3. Alemanya no podla exporLar l va pu[ar l'aLur.
Lls alemanys no crelen en la democracla [a que aquesLa els havla porLaL a la perdua dels seus esLalvls l
l'aLur per molLs Lreballadors
Les repercusslons del LracLaL de versalles per C8 l l8 suposaran que Alemanya produelxl molL de
producLes per a ells, enfonsanL alxl parL de la seva lndusLrla. l8 l C8 Llndran una balana negaLlva que
l'lnLenLaran arreglar: C8, la lllure pu[ara creanL lnflacl(els producLes que exporLl seran mes cars, per LanL
32
=M x V
1
vendra poc l comprara molL) l a l8 hl haura deflacl (els producLes seran mes baraLs que els de la
compeLencla, venenL molL l compren poc). AquesLes mesures van lncllnar la balana comerclal exLerlor, [a
que es mllloren les exporLaclons, per va generar un malesLar soclal [a que els proleLarls Llndran menys
capaclLaL adqulslLlva( C8 pugen els preus l a l8 balxen els salarls) conLrarlamenL, com sempre passa, els
propleLarls s'enrlqulran. A parL suposara el decllvl lndusLrlal de C8 que vlvla de les exporLaclons de les
seves colnles, prlnclpalmenL la lndla.
CkAC DLL 29
uSA dlrlglda per P. Poover, el plL[or presldenL que aquesL pals ha LlnguL, es va dedlcar a vlure de la
vlcLrla l de la deuLe anglesa. Al 1922 el que donava mes beneflcl era Lenlr deuLe angles, que sera compraL
pels bancs. osLerlormenL LoLhom comprara acclons d'aquesL bancs [a que produien molLs de beneflcls.
assara el maLelx que ha passaL a qul a LS amb els plsos, les fases de la crlsls:
1. lase: MANIA- LoLhom compra
2. lase: NIC - quan el negocl no pu[a, es manLe el valor de les acclons.
3. lase: CkAC
Ll que va passa va ser que els lnLeressos van pu[ar l la genL demanava credlLs amb les acclons del banc
com aval. Ll beneflcl de l'lnLeres era el maLelx que el de les acclons, alx lmpllcara que les acclons no pugln.
un cap de seLmana de la Lardor(les crlsls sempre comencen en la Lardor), que es quan la genL Lorna de
vacances de l'esLlu l no Lenen dlners, aquesL volen vendre les acclons per poder Lenlr dlners l consumlr.
Alx va suposar que les acclons el dlmecres no pugessln, el dl[ous varen comenar a balxar l els dlvendres hl
ha una balxada bruLal, [a que la genL veura que esLan balxanL les seves acclons l les voldra vendre.
Ll dllluns, la resLa de propleLarls de les alLres acclons les voldran vendre abans de que balxln mes,
provocanL que les acclons encara balxln mes desembocanL a la calguda del slsLema borsarl, la genL no
podra pagar els credlLs, LradulnL-se en la calguda del slsLema bancarl que suposara la calguda de LoLs els
secLors econmlcs, creanL una calguda dels preus l aLur. Ls crea la uAClC, per la qual sl no poLs pagar el
credlL ll dones les acclons al banc.
Segons el Poover , l'esLaL no ha d'lnLervenlr [a que l'esLaL s'auLoregula l es recupera ell maLelx, redulnL el
deflclL publlc.
Arrlba a la presldencla en 8oosevelL l apllca el NLW DLAL" l'esLaL comprara el deflclL publlc subsLlLulnL el
consum prlvaL. Ls reacLlvara l'economla per mlL[a d'obres publlques. L'ldea es que es l'esLaL recuperl els
dlners d'aquesLa lnversl al cap de 3 -4 anys. Lo unlc per[udlclal de la pollLlca de 8oosevelL va ser que va
Lancar les lmporLaclons fenL que la crlsls repercuLls Lambe a nlvell mundlal.
AlLres paisos varen apllca el felxlsme, que es basa en:
L'auLarqula: no comprar res a fora del pals.
ConLrol dels canvls.
33
A Alemanya no hl ha coL, aquesL maLerlal fou subsLlLuiL pel nll. Ln l'auLarqula Alemanya no exporLava l
produia molL, el que va fer per
SubsLlLulr el consum prlvaL pel publlc, revlLallLzanL l'lndusLrla alemanya. L'esLaL alemany paga amb els
MLlA: pel qual els Lreballadors alemanys Lreballen una serle de hores a dla per l'esLaL, descanvlanL aquesL
Lreball al cap de 10 anys per un wolsvagen (l'escarabaL). Alemanya pagava a Suecla amb or flns el 1939,
que s'acaba el seu or l ha d'envalr olnla.
GULkkA DL SUCCLSIC A USA
Ls guanyada pel nord l uSA apllcara un slsLema econmlc amb un alL consum lnLerlor gracles a uns salarls
molL alLs. uespres de la guerra clvll el LrusL sera l'agrupacl empresarlal. Ll LrusL es una agrupacl verLlcal
on hl ha una empresa maLrlu que conLrola un subgrup d'empreses que lnLegren un secLor econmlc.
Lxemple: La lord conLrola l'empresa de produccl de vldre,la de fusLa , la dels pneumaLlcs...Ln el LrusL
aquesLa empresa lnLenLa Lenlr un monopoll. Ll problema es que amb aquesLes assoclaclons els preus pugen
l balxa el consum.
uSA apllcara llels anLlLrusL: la mes coneguda es la es SnLkMAN AC1:
I|xa com a de||cte mo|t greu consp|ra per a|terar e|s preus de |es coses.
roh|be|x e|s monopo||s, les companyles que Lenen monopolls sn obllgades a dlvldlr-se en 2, per
exemple: coca cola l pepsl cola.
1oLes aquesLes llels seran porLades per la vla penal. AquesLes llels al s xlx seran complemenLades per la
llel de CLA1CN AC1, que lmpllca amb responsablllLaL paLrlmonlal als admlnlsLradors de les empreses, les
persones que alLeren els preus o el mercaL responen en LoLs els seus bens que sn embargables.
!unLamenL amb aquesLes llels es forma unes noves llels laborals basaLs en un slndlcallsme de l'empresa. A
uSA els slndlcaLs a dlferencla d'Lu no sn de classes , sln de cada empresa l no de cada secLor.. AquesL
slndlcaLs s'agrupen en 3 nlvells:
1. Lmpresa
2. LsLaLal
3. lederal
Cada cop que una empresa Lenla un slndlcaL soclallsLa, comunlsLa o anarqulsLa lmmedlaLamenL la premsa
declarava un bolcoL, obllganL a l'empresa a Lanca o fer un slndlcaL de l'empresa. Lls empresarls Lambe esLan
d'acord amb aquesL slsLema [a que alxl els salarls no balxen l es seguelx consumlnL.
L'economla d'uSA es Lancada encara l es basa en que els Lreballadors guanyln molL per poder consumlr.
Les empreses compeLelxen enLre elles amb l+u consLanL, amb l'energla l maLerles prlmes baraLes.
kLVCLUCIC INDUS1kIAL A IAC
34
Abans de la revolucl lndusLrlal, a l'era 1okugawa, !ap era un pals endarrerlL amb una economla Lancada
sense cap porL. !ap era una socleLaL LeocraLlca basada en esLamenLs, el cap era l'emperador que Le una
funcl rellglosa, el que mana l Le el poder es el Shogun (general) que conLrola el pals. Lls dalmlos conLrolen
el 70de les Lerres del !ap l s'encarreguen de recapLar lmposLos. Lls samurals a[uden als dalmlos l Lenen 2
funclons: recapLadors d'lmposLos l [uLges. Lls soldaLs sn els camperols que Lenen el 3 de la Lerra.
1enlen un slsLema feudal mes forL que Lu, els lmposLos sn el 30. Ll camperolaL era pobre, per LanL no
podla comprar l era lmposslble crear alxl la revolucl lndusLrla
Al s xlx va canvlar deguL a que el shogunaL vol ellmlnar la casLa dels samurals l recapLar ells els lmposLos.
uavanL alx els samurals reacclonen creanL el slnLolsme que propugna suprlmlr el shogunaL l que
l'emperador conLroll el govern.
AquesL slnLolsme es veu mes despres de que al 1834 uSA bombardeges 1oklo l va amenaar en
bombarde[ar una alLra cop 1oklo l el palau de l'emperador sl !ap no obrla les seves fronLeres a la
exporLacl u'uSA
AquesL feL va suposar una forLa agressl. Al 1868 moren l'emperador l el shogun l pu[a el poder MaLsuhlLo
que lnLenLa reforma !ap l converLlr-lo en un pals occldenLal passanL per la era Mul[l (lllusLracl).MaLsuhlLo
ll lleva la Lerra els dalmlos l balxara els lmposLos l els cobrara amb dlners l no amb especles provocanL el pas
a una agrlculLura especlallLzada l moneLarla l els samurals passen a ser funclonarls. Lls dalmlos es
converLelxen en empresarls l creen bancs creanL bancs en la mesura que els camperols demanen les coses.
ues de el 1868-1912 es van mllloranL les condlclons dels agrlculLors per fer exporLaclons mes renLables al
1912 comena l'era Shaw, amb un nou emperador aparelxen grans fabrlques l la revolucl lndusLrlal.
Aparelxen els za|batsu consLlLuiLs per un banc, una asseguradora l despres un con[unL d'empreses que
cobrelxen LoLes les acLlvlLaLs producLlves. Les empreses del zalbaLsu collaboren enLre elles. La companyla
de Seguros paga a l'empresa que Le perdues l sl la companyla asseguradora Le perdues paga l'esLaL. Pavla 6
zalbaLsus:
MlLsul- Lmpresa: SCn(uSA)
MlLsublshl
SumlLono-Lmpresa: nLC, Mazda
Sanwa
33
luyo
ual-chl
Al 1933 els zalbaLsu evoluclonen en kelreLsu que no seran famlllars seran SA l no Lenen el recolzamenL de
l'esLaL. Ll SCn sera conLrolaL per caplLal amerlca l s'auLorlLza que el model de zalbaLsu s'exporLes Lambe a
Corea, s'anomena Chaebol l sn 3:
Samsung
LC
Pyundal
!ap paga les guerres d'uSA( com a deuLe de la llCM), per exemple la de Corea l AfganlsLan. Al 1992 uSA
exlgelx una democracla l al modernlLzacl de !ap
Al 1992 cau el gen l els [oves han agafaL la concepcl que la modernlLzacl l democracla produelxen crlsls
econmlca.
LCCNCMIA MUNDIAL DLSkLS DL LA IIGM
Al 1944 els paisos occldenLals es van reunlr a un balnearl angles anomenaL 8reLLon oods, es va convldar
Lambe els mlllors economlsLes per dlscuLlr com funclonarla el caplLallsme despres de la llCM. Ls va decldlr:
1 USA a[uda a |a reconstrucc| europea amb e| LA MAkSnAL , per Lal de que no passes el maLelx que
despres de la lCM( despres de la lCM l com a causa de la pollLlca que se ll va lmposar a Alemanya va venlr
la llCM). Ln 10 anys es recuperar els paisos europeus menys LS que Lrlgara 20 anys.
Al prlnclpl el pla Marshal va conslsLlr en que els paisos europeus recuperessln la seva capaclLaL producLlva
mlL[ananL l'aporLacl de caplLal (flslc, maqulnarla...). AquesLa pollLlca Lambe ll lnLeressava a uSA per no
caure en una crlsls posL-belllca l alxl els soldaLs en acabar a guerra Lenlen Lreball.
A parLlr del 1930 canvlaran les a[udes uSA exporLara armes [a que comena la guerra freda que produlra
una carrera armamenLlsLlca enLre la u8SS l uSA.
2 Ls creen organ|smes per contro|ar |'econom|a mund|a|:
! 8IkD: o banc mund|a|:es un banc lnLernaclonal que s'encarrega de la reconsLruccl l
desenvolupamenL dels paisos. Ll que fa es capLar quoLes dels paisos rlcs per donar credlLs als paisos
pobres. Ln la pracLlca nomes a[uda als paisos desenvolupaLs o en vles de desenvolupamenL [a que
els pobres no Lenen bancs l nomes donava credlLs als paisos procaplLallsLes.
! IMI: Cue veLlla per l'esLablllLaL econmlca. llns el 1970 el dlar marcava el paLr d'or, que podla
crelxer o decrelxer llluremenL l LoLes les demes dlvlses podlen revalorlLzar-se o devaluar-se un 10
com a molL, despres acLuava aquesL organlsme frenanL aquesL canvl.. AcLualmenL LoLes les dlvlses
es Lroben en lllure floLacl l el lMl nomes lnLerve quan hl ha compres o vendes masslves d'una
dlvlsa.
36
Ll lMl Lenla que Lenlr monedes de LoLs els paisos l va acabar LenlnL mes dlners l poLesLaL que el 8l8u,
quan havla de ser el conLrarl. Cuan el lMl acLua en un pals dlcLa l'economla, per exemple a sud-amerlca
despres d'lnLervenlr el lMl l per Lornar el deuLe publlc, el lMl va suprlmlr cosLos llevanL funclonarls: aquesL
paisos es varen quedar sense pracLlcamenL esLaL (es van quedar sense pollcla, soldaLs... alxl lls va als
carLels...)
Ls va crear el GA11: organlsme encarregaL del comer. Ll CA11 va crear una pollLlca de lllure mercaL
evlLanL la creacl d'aranzels l que els paisos no fessln dumplng. Ln deflnlLlva el CA11 a[uda a mlllorar les
relaclons comerclanLs enLre paisos mlL[ananL les rondes CA11,de manera que s'ellmlnen els aranzels l que
LoLs els paisos surLln beneflclaLs.
Ara be, aquesL organlsme nomes conLrola els organlsmes pobres , els paisos europeus l rlcs fan el que
volen [a que les voLaclons sn dlrecLamenL proporclonals a la rlquesa d'un pals, per LanL, els pobres surLen
perdenL l guanyanL els rlcs.
keynes per un alLra parL crela que s'havla de buscar l'equlllbrl en l'economla mundlal amb una balana
equlllbrada (d'exporLar l lmporLar per lgual). La seva ldea no va ser accepLada.
Al 1949 es va crear la pollLlca de desenvolupamenL. Ll presldenL 1ruman va declarar la llulLa conLra la fam
al mn. Ln el seu dlscurs 1ruman dlu que el mn Le recursos suflclenLs perque nlngu passl gana l que sl hl ha
paisos que passen gana les consequencles soclals serlen preocupanLs. Segons ell hl haura 3 Llpus de paisos:
11: aisos desenvolupaLs
12: aisos en vles de desenvolupamenL
13: aisos subdesenvolupaLs
Alxl parelx que els paisos rlcs no sn culpables de que hl hagl paisos pobres sl no que els paisos
subdesenvolupaLs son ells els culpables de ser-ho.
Als paisos L2 se'ls ha d'a[udar en pollLlques de desenvolupamenL. Als L3 se'ls ha de fer pollLlques d'a[uda
per solvenLar les emergencles(fam). S'apllca la pollLlca de lCCu lC8 LACL, on s'agafen els excedenLs
allmenLarls del paisos L1 l es colloquen al L2 l L3.
Ll prlmer efecLe del lCCu lC8 LACL, va ser que els mercaLs locals dels L2 que reblen aquesLa a[uda
varen caure, produlnL la ruina pels producLors allmenLarls. els L3 va ser poslLlu, per es va Lradulr en un
descens de la morLallLaL(amb el men[ar l els mlssloners) l un baby boom, deguL a que hl havla mes genL l no
havla anLlconcepLlus. AquesL feLs ocaslonaren que la poblacl crelxes per damunL de la dlsponlblllLaL de
recursos allmenLarls (superen el sosLre malLusla). Suposara que aquesL paisos no Llndran capaclLaL per
esLalvlar l posLerlormenL lnverLlr, apllcanL pollLlques [usL en el momenL l no a ll/L.
Aparelx Wa|ter W. kostow, que havla esLudlaL l'evolucl dels paisos en la revolucl lndusLrlal l va escrlure
un manlfesL no comunlsLa". ulu que sl als L3 no se'ls dona una pollLlca de desenvolupamenL es canvlaran
al comunlsme l la u8SS guanyara la guerra freda. Creu en apllcar el 1AkL Cl" els L2, el Lake of conslsLelx en
la creacl de fabrlques per Lal de reacLlvar l'economla dels paisos. SuposadamenL aquesL paisos Lenen un
self susLalned growLh (crelxemenL auLososLlnguL), per realmenL Llndran un susLalned growLh (crelxemenL
sosLlnguL)
37
8osLow dlu que el caplLallsme es basa en crelxer no lmporLa com, creu que una vegada que els L2 l L3
Llnguln fabrlques ( Lake off) aquesL augmenLara. A parLlr d'alx es varen crear fabrlques. AquesL paisos van
vendre deuLe publlc que sera compraL per Lu l uSA. er en 10 anys la ma[or parL d'aquesLes fabrlques van
fer falllda perque aquesL paisos no esLaven preparaLs nl soclalmenL nl pollLlcamenL nl Lenlen les
lnfraesLrucLures necessarles. Lo unlc que queden sn les mlnes l l'exLraccl de peLroll, els quals varen balxar
el preus acabanL d'enfonsar els L2 lndusLrles. AquesL pla d'en 8osLow va fer mes pobres als paisos que
produien maLerles prlmeres l va enrlqulr els paisos d'occldenL.
A parL havlen de Lornar la deuLe a Lu l uSA l ara les seves maLerles prlmes vallen menys. Ll resulLaL flnal
d'aquesLa pollLlca lCCu lC8 LACL va ser que mes genL passava gana. La gana va balxar a xlna l la lndla?
que eren els que s'apunLaren el bloc sovleLlc.
S|stemes monetar|s
Moneda: Cualsevol cosa lnLercanvlable que servelx per mesurar el valor de les coses.
Iormes que pot adoptar |a moneda
. Moneda de compte: no exlsLelx flslcamenL, per represenLa el valor de les coses. MolL lmporLanL en
epoques de moneda d'or l plaLa perque varlava les monedes flslques varlaven la quanLlLaL de meLall que
porLaven l aquesLes servlen de referencla.
Lx: CaLalunya 1 lllura caLalana = 12 sols = 20 dlners. Cap exlsLla flslcamenL.
. Moneda efect|va: Ls la resLa de moneda, n'hl ha de dos Llpus:
- 8eal: 1e valor lnLrlnsec (val exacLamenL el valor del maLerlal que esLa feLa)
- llduclarla: 1e valor exLrlnsec. val la fe que Lenlm en l'emlssor de la moneda. uos Llpus:
. MeLalllca o xavalla
. no meLalllca
38
1|pus de moneda
8ase moneLarla: Con[unL de moneda flduclarla exlsLenL flslcamenL en un pals. nomes exlsLelx el 3
aproxlmadamenL de la moneda d'un pals.
1111'1t Ll LsLaL ll permeL crear un banc
Lls dlners flslcs mal podran sorLlr de la calxa odra donar credlL per 9
vegades el caplLal
10.000t
Massa moneLarla clrculanL: 1oLal de dlners exlsLenLs.
S|stemes monetar|s
. aLr blmeLalllc: llns el segle xlx. ConslsLelx en monedes de dos o mes meLalls, per exemple or l plaLa. La
parlLaL de monedes d'or l plaLa depen de l'exlsLencla de meLall.
er a que una moneda slgul moneda en u paLr blmeLalllca cal:
. CapaclLaL lllberLadora llllmlLada: osslblllLaL de alllberamenL de deuLes amb aquesLa moneda per
gran que slgul.
. Lllure converLlblllLaL dlns el propl paLr: osslblllLaL de canvl d'una moneda d'or per 13 de plaLa.
Pa de Lenlr canvl.
. LllberLaL d'endeuLamenL: osslblllLaL d'anar a una CLCA ( lloc on es fabrlcava la moneda) l
porLar meLall del paLr l que hem donln moneda.
A parLlr del segle xlx canvla el slsLema per la llel de C8LSPAM:
La moneda dolenLa expulsa la bona de qualsevol mercaL.
. Moneda dolenLa: Moneda sobrevalorada
. Moneda bona: Moneda lnfravalorada
39
Lx:
arls 1 kg d'or = 13 kg de plaLa
Londres 1 kg d'or = 14 kg de plaLa (expansl del lmperl augmenLa or)

A8lS
laLa Cr
LCnu8LS
aLr or: 1860 fl del slsLema blmeLalllc. Ll paLr or esLa basaL en el pacLe del LracLaL enLre Cobden (C8) l
Chevaller (lrana), en el que els monedes d'un pals ha de Lenlr converLlblllLaL flxa en or. S'hl unlren els
alLres paisos que es van compromeLre a no emeLre moneda que no Llnguessln en or.
Lx:
1oLal or Londres 10gr = 10 lllures 1oLal or a arls 10gr = 10 lrancs
un londlnenc va a comprar pa a arls per 2 lllures
10 gr or 8 lllures 10 gr = 10 lrancs + 2
Ara un arlsenc fa la operacl conLrarla, a Londres per no podran converLlr els francs perque no Lenen or
per recolzar-los, els esLrlparan
10 gr or 8 lllures 10 gr = 10 lrancs
llnalmenL un Londlnenc va a arls amb el 2 grams d'or l se'ls gasLa
8gr = 8 lllures 12 gr = 12 lrancs
er LanL amb aquesL slsLema augmenL de massa moneLarla clrculanL augmenL de preus, l al conLrarl
deflacl. un pals amb preus alLs no sera compeLlLlu. Llavors el pals no compeLlLlu comprara al de preus
balxos l comenara de nou el clcle
Alx sn regulaclons auLomaLlques del paLr or.
roblema: un pals amb preus alLs Le la poblacl aLurada keynes aLaca el paLr or
SlsLema soclalmenL ln[usL
40
Ll or es expulsaL de
arls
La plaLa es expulsada de
Londres
SlsLema de dlvlsa (bandera) o paLr dlar: uespres de la 1a CM. 8asaL en agafar de referencla una moneda
forLa l esLable, generalmenL dlar. Ls compLa LoL el que Le un pals en dlars l la moneda val lo que val el
pals.
Lx:
- Lspanya val 1000 dlars l Le en clrculacl 300 pesseLes (massa moneLarla clrculanL), cada pesseLa val 2
dlars.
- Sl valgues 2000 dlars amb la maLelxa MMC cada pesseLa valdrla 4 dlars
- Sl valgues 2000 dlars l clrculessln 1000 pLs, aquesLa valdrla 2 dlars.
COMPLEMENTO APUNTES
MERCANTILISME
s.XVI " Creixement
s.XVII " Crisi, desenvolupament del mercantilisme a Europa.
s.XVIII " Creixement
Perqu creix i decreix?
Hi ha fases de creixement i decreixement perqu el feudalisme encara perdura al
marc del temps.
Elements propis de letapa:
Creixement s. XVI: el creixement provoca inflaci per que simporta moneda. Tenim
diners i aliments. Fer felios als sbdits.
Decreixement s.XVII: la moneda circulant augmenta i hi ha molta inflaci. Les
rendes ja no poden pagar els productes, no poden comprar.
Crisi de les manufactures del sud dEuropa que es tornen NO competitives per
laugment dels salaris.
Tamb hi haur un creixement excessiu de les terres conreades a lhaver-hi molta
poblaci. Socupen terres marginals de baixa productivitat i els camperols sarrunen.
Hi haur diferenciaci social del camperolat. Molts dels camperols arrunats es posaran
a treballar al mn manufacturer.
La crisi del segle XVII la pateixen tots els estrats socials, sobretot el mn agrari per
que els preus estan molt baixos. Com que el camperolat s el 80% de la poblaci, el
80% no pot comprar. I surten perjudicats els mercaders i comerciants europeus.
41
Els comerciants hauran de produir ms barat per poder vendre, per el mn industrial
encara est sotms als gremis. Estan subscrits als oficis. Els s dictat quant produir,
com fer-ho, a quin preu, tal.
Aspecte positiu dels gremis: en temps de crisi, moltes manufactures no han de
tancar per que el gremi les mant durant la crisi.
Aspecte negatiu dels gremis: es produeix insuficient oferta per a tota la
demanda.
Els mercaders hauran de buscar una via alternativa als gremis per tal de poder
produir ms barat sense el control del gremi.
Comenaran a aparixer escrits contra gremis ja que frenen el creixement econmic.
PUTTING OUT SYSTEM:
Via alternativa de produir per tal descapar-se dels gremis.
Es tracta danar a produir a les zones rurals, on no hi ha el control dels gremis.
Putting out system, Verlaags System, Sistema manufacturer rural, Sistema Domstic.
En alguns sectors, els comerciants agafen famlies camperoles, venen la maquinria i
la matria primera, i els comerciants els compren el producte.
El Putting Out System sintensifica durant el segle XVII i els gremis entren en crisi.
SEGLE XVIII
Creixement
La crisi ja sha superat i Europa ara ja no vol productes barats, sin MOLTS productes.
El sistema gremial i el Putting Out System ser incapa de produir-ho.
Els comerciants volen molta producci. Comenar una petita revoluci tecnolgica
grcies a la Revoluci Cientfica del segle XVII i la invenci de la impremta i
lhumanisme del s.XVI.
Seran mquines per estalviar treball i augmentar la rapidesa de producci. I ser
possible produir molt per que hi haur diners i demanda.
Problema: les mquines ja no seran tan barates i no es podr fabricar a casa del
pags, i es crea el Putting-in System
42
PUTTING-IN SYSTEM (PROTO-INDSTRIA)
Consisteix en qu un mercader lloga o compra una nau i hi posa les mquines que sn
cares. Cedeix ls de les mquines als treballadors (camperols). Encara no tindran
salari, sin que sels ven la matria primera i sels comprar el producte acabat.
Produiran ms.
Problema: com que el comerciant no s el patr de ning, durant el temps de collita
no samortitzaven les mquines. I el comerciant els comenar a pagar per dia
treballat.
FACTORY SYSTEM:
s el segent pas. Un patr amb capital que paga tot el necessari per produir i al
treballador. Llavors ja no s un sistema de comerciants feudals sin que som al
capitalisme.
Lanomenada Revoluci Industrial.
Aqu es veu clarament que no s una revoluci, sin que s un procs
dindustrialitzaci.
Tot el canvi en la producci del s.XVII al s.XVIII tamb hi ha canvis poltics i culturals.
Liberalisme poltic i social: (Adam Smith) enfrontat al mercantilisme. Diu que els
aranzels i el proteccionisme sn dolents.
A mesura que poc a poc la producci a Europa deixa destar en mans del senyor o
dindustrials amb fbrica, passem del feudalisme al capitalisme. Passem de la
sostracci a produir molt i barato i qui posa el capital es queda la plusvlua.
TEORIES DE LA TRANSICI DEL FEUDALISME AL CAPITALISME
Teoria endgena (M. Dobb)
El feudalisme no s un perode destancament ni econmic ni tecnolgic, i va arribar
un moment que el creixement econmic pujava i el feudalisme samagava a poc a
poc.
M. Dobb diu que el capitalisme pot ser dins dun sol pas.
Teoria exgena (P. Sweezy)
El feudalisme no hagus evolucionat al capitalisme sense la fora de factors exteriors.
Colonialisme, construcci duna economia-mn, descobriment dAmrica, aven de
producte de tot el mn a Europa...
43
s a dir, s necessari que uns explotin a altres pasos. Aix s el capitalisme.
DIVISI DE LA TRANSICI:
Canvi institucional:
Transformaci de tipus poltic: canvia la manera dentendre el poder i els
estats. Ja no aniran a preservar el poder del rei, sin que lEstat s lobjecte de
la poltica i considerar els ciutadans duna altra manera, amb drets. Mirar per
tots els ciutadans, els daqu i els de fora.
Establiment d'un sistema que afavoreix la igualtat d'oportunitats: La
mobilitat descendent i el problema de la gent mediocre. Un individu fill dun
tonto privilegiat tingui les mateixes oportunitats de descendir socialment que
els castes i fills tontos dun pobre.
Lascens social, al capitalisme, es dna nicament amb lenriquiment ja no s
important el lloc on sha nascut, es valora la riquesa.
El capitalisme hi ha ms sistemes rgids que afavoreixen la mobilitat social.
Els processos de burocratitzaci: implica que els individus deixen de ser
tractats per lestat de manera personalitzada. s un aven. Comencen a ser
tractats en funci de circumstncies objectives. Som un nmero.
Aqu al mediterrani no funciona del tot, per que ens coneixem molt.
CANVIS DE CAIRE ECONMIC DE LA TRANSICI DEL MERCANTILISME AL
CAPITALISME.
Transformacions en l'agricultura: abans, certs agricultors podien alimentar
10 persones. Es necessitava que el 70% fos agricultors. Ara, un agricultor s
capa dalimentar 20-40 persones, i noms cal un 5% de persones que shi
dediquin. A lhaver-hi transformacions agrries, la gent pot dedicar-se a altres
oficis, sobretot serveis. s un canvi a bo.
Revoluci tecnolgica: no s que ens faci produir ms, sin que s per un
canvi social. Fa que la manera ms bona de produir s que les mquines siguin
molt ms cares. Augmenta desigualtats, per que noms seran productius els
que tinguin molts diners i puguin comprar la mquina cara i la gran fbrica.
TRANSFORMACIONS DE L'AGRICULTURA:
Pas d'una agricultura d'autoconsum i policonreu a una agricultura
especialitzada i comercial:
Primer era una agricultura basa de en conrear una mica de tot (policonreu) per la
famlia i lautoconsum per dues raons:
El policonreu permet diversificar riscos. Si un any falla una cosa, tens laltra.
Especialitzar-se seria un risc molt alt.
Els pagesos intenten produir el que necessita la famlia per que no poden anar
al mercat a comprar.
44
Aix canvia a partir del segle XVII amb la monetaritzaci. Els estats, els senyors... per
combatre la deflaci, no volen un sac de blat que val 10 i dem 8. Vol almenys 10
monedes. Al senyor se lha de pagar amb moneda.
Llavors els pagesos han danar al mercat a guanyar moneda, i per tindre moneda
canvien i adapten el conreu a all que estigui ms ben pagat. Adaptar-se a les
conjuntures del mercat. Especialitzar-se.
(Monetaritzar"Senyors volen moneda"especialitzar amb productes barats i venda
cara"pago impostos amb moneda).
El pas d'una agricultura de creixement extensiu a una agricultura de
creixement intensiu:
Fins al segle XVIII (poca medieval i moderna a Europa) tots els creixements agraris a
Europa es feien posant-hi ms treball, ms m dobra, rotar terres o reduir la
ramaderia per conrear ms tros.
El segle XVIII es canvia el sistema de creixement intensiu. Amb el mateix treball i
factor terra es produeix ms.
Com ho fem? Y= F(N,L,K)E
Mateix treball
Mateixa terra
Augmento capital per ms producci, milloro la mquina, canvio arades, poso abono,
selecci de llavors.
Tamb es pot fer canviant la E: Estratgia dalternar collites.
La superaci d'un sistema amb limitaci de fems mitjanant l's d'imputs
industrials:
Fins al segle XVIII noms es podia incrementar el conreu amb fems i guarets. A partir
del segle XVIII es descobreix jaciments de guano (caca docells) i es comena a portar
a Europa i sincrementa la producci ficant guano i no et cal tindre caques o cavalls
que shi caguin. Substituir el guaret i es podr augmentar la producci.
A ms, al segle XIX el guano es substituir pels imputs industrials com els fosfats.
Sobtenen fabricant ferros, les restes de la fbrica siderrgica.
s a dir: ms agricultura, ms bens de consum, ms teixits, cuir, cermica, fusta, ms
indstria qumica i siderometallrgica = ms agricultura.
Tamb saugmenta la construcci i treballadors de coll blanc (serveis).
Augment de la productivitat de l'agricultura:
43
A mesura que lagricultura sintegra en el mercat, deixa de convertir-se en
estrictament camperola (que busca la reproducci ampliada de la producci, la casa), i
passen a voler fer una explotaci capitalista, cap al mercat.
Es compren terres (+N), augment del treball (+L) i treure suc del capital (+K).
Capitalisme: maximitzaci dels factors de producci.
Al tenir eines, el pags pot treballar i produir ms.
Canvi en les formes d'accs a la renda de la terra:
Abans del capitalisme, les formes daccs a la renda de la terra estaven controlades i
limitades socialment.
Controls: assegurar-se que tothom t accs a la mnima part de la terra, dret a
rastolls per viudes i orfes, comunals ds collectiu i usos i costums de bon pags (em
deixa xafar lalfals per girar la mquina).
Aix canvia quan un burgs compra la terra, tanca el camp i no deixa rastollar. No li
importen els comunals. Noms vol el diner.
Posaran a la venda els comunals i els compra el senyor. El pags que necessitava els
comunals per sobreviure, ja no pot anar-hi.
MARX en diu: acumulaci primitiva de capital. El burgs que compra la terra s don
surt el capital per a les indstries i fbriques que comenaran. (Junkers dAlemanya.
Landlords dAnglaterra).
REVOLUCI INDUSTRIAL:
Segons molts, la Revoluci Industrial s una Revoluci Tecnolgica. Aplicaci massiva
de tecnologia.
Jov: la Revoluci Industrial s una fase de desenvolupament del
capitalisme. Es dna a Europa entre 1750 i 1850.
Una cosa clara s que la Revoluci industrial NO s una revoluci. s una fase de
desenvolupament del capitalisme. No s un nom que descriu el procs sin que s una
assimilaci del que passa a Europa. Revoluci Francesa (1789), Napole (1815),
Revolucions liberals (1820,1830) Revolucions democrtiques (1848) i Revoluci EEUU
(1777).
Els historiadors dels temps contemporanis (Adolf Blanqui), francs, observa que a
Anglaterra es crea innovacions tecnolgiques i mercaderes, i tamb un canvi social.
Frana feia anar la guillotina (Revoluci). Anglaterra millorava la indstria i tamb
provocava conseqncies com les Revolucions liberals i canvis socials, i tamb
lanomena Revoluci. Revoluci de les mquines. Les mquines han canviat la
societat.
46
Perqu es dna la Revoluci tecnolgica?
KARL MARX ho associa amb que la Revoluci Industrial s una fase noms de
desenvolupament del capitalisme. Marx: si un procs de producci LKN, si donem
fora a la K de capital i deixem de donar fora a la L de treballador, el treballador perd
el poder, i acaba guanyant lamo de la fbrica que s qui posa el capital.
En el capitalisme es tractar de fer ms important la tecnologia, intentar posar una
mquina i lempresari tindr ms poder.
Capital social: lagenda de contactes. Les relacions que cada un tenim. Bons
contactes.
Perqu es produeix a Europa entre 1750 i 1850?
Estudi de D.S.Landes deia que a partir de segle XVI i segle XVIII havem
desencadenat a Prometeu (qui dna intelligncia). A partir de que lhome vol saber
ms coses, Dus encadenen a Prometeu perqu no sho preguntin.
A partir de Segle XVI a Europa deslliguem a Prometeu per la lluita pel poder entre
lEstat renaixentista i el Papa. Enric VII diu: fora papa. Xoc de labsolutisme de lEstat i
el del papa. I a Europa el papa perd el poder. Es posa, a ms, lhome al centre de
lunivers. Lhome s la mesura exacta.
Landes ve a dir que a partir de segle XVI i XVIII ja deslliguem a Prometeu. Cap bisbe
o papa mha de privar de res. El que defineix a Europa no s que hem sigut cristians,
sin que un dia vam deixar de ser cristians. Religi, apartat que fas nosa.
A Xina, segle XV, tornen a lligar a Prometeu tancant-se, no comerciar. No agafar idees
de fora. Tradicional. Dinastia Quing.
A Europa, el que va donar lxit va ser la deslligada de Prometeu de durant dos
segles, i per aix es dna la Revoluci Industrial.
Perqu en determinats sectors?
Ho va explicar Alexander Gerschenkron (s qui tamb fa la classificaci entre pasos
desenvolupats i pasos endarrerits. Creador de la idea del retardament econmic.)
Teoria del CATCH-UP (Gerschenkron)
Qu mesura un pas ms desenvolupat que un altre?
Ger: salaris superiors, ms impostos per lestat, estat ms potent, ms recursos, ms
PIB/cpita.
Esp: salaris inferiors, impostos per lestat pobres, estat menys fort, no tants recursos,
menys PIB/cpita.
Aix tamb sn avantatges competitius, perqu una empresa sinstallar a Espanya
buscant salaris baixos, moneda dbil i estat dbil.
47
Gaireb Espanya es queda a tocar dAlemanya que anava per sobre. Aix s la teoria
del Catch-up.
Sectors:
Acabat el segle XVII, la llana i el cuir (sectors tradicionals) seran els que tindran ms
beneficis.
El cot, el ferro, la fusta i la qumica seran els que menys.
El que fot s que el sector de la llana tingui ms benefici que el cot. Seran els que
hauran digualar amb tecnologia els sectors tradicionals. El cot, el ferro i la fusta
voldran igualar la tecnologia, i ser on Gerschenkron i Landes veuen que saplicar el
maquinisme, la Revoluci Tecnolgica.
LA REVOLUCI TECNOLGICA:
Substituci de treball per capital (Marx). Treball hum per mquines
Pas d'un s intensiu dels recursos naturals i matries primeres a un s
extensiu. s el primer cop que el creixement es fa cap a una extensi de ls
de les matries primeres. Perqu? Per que abans de la Revoluci Industrial sn
cares, i es maximitzen al mxim (s intensiu). Al capitalisme sen fa un s
extensiu. Si shan de maximitzar tots els factors, si hem de sacrificar algun
factor ser les matries primeres. Estalviem en treball, en capital, i prescindim
destalvi de matries primeres per que s el recurs ms barat.
Pas d'una economia orgnica a inorgnica.
Orgnica: s aquella economia on totes les fonts denergia venen del Sol. El
problema s que s un sistema no planificable, no es pot maximitzar la
producci.
A partir de la Revoluci Industrial es passa a una economia Inorgnica, que
prov del sl (minerals, carb, petroli, urani...). Pots planificar-la i maximitzar-
la ja que no depens del Sol, pluja, vent.
Implicar que a tot Europa es concentri la indstria on hi hagi carb.
(excepcions: Catalunya amb la fora del Ter i Llobregat, i Pas Basc i Tor-Mil
que el carb ve per mar).
El resultat del pas s un canvi en la geografia econmica europea. Passem de produir
pels mercats locals, esbarriats, a competir per un mercat urb molt especialitzat i
concentrat, i es desindustrialitzen altres zones dEuropa.
Hi haur una Europa urbana i industrial noms on hi ha carb.
Europa agrria on no hi ha carb.
Conseqncies de la Revoluci Industrial i Tecnolgica:
Els primers historiadors romntics (Fohlen, Blanqui) en fan un balan positiu. Diuen
que permet accedir a la producci en massa. Accs als productes.
48
Michelet parla de que hi ha millores en la higiene.
Juntament amb la Revoluci Industrial, es creen els barris obrers als sortints de les
ciutats. Els expulsats de la terra sn els que van a viure als marges de les ciutats. Els
rics descobreixen la pobresa, es fa visible. Aquesta s una visi negativa de la
Revoluci Industrial.
A.Toynbee diu que la Revoluci Industrial es pot definir com una fase de creixement
de poblaci i daugment de la renda per cpita. Per tant, s positiva.
P. Mantoux: per a ell les conseqncies ms importants s laparici dun proletariat
desprotegit creat pel capitalisme salvatge, i aix podria portar a una subversi dels
burgesos. Una revoluci.
A partir de la 2a meitat del segle XX torna a haver-hi una polmica per que els
comunistes no atrapin Europa i no shi imposi el comunisme. Davant aquest perill el
que faran s canviar el capitalisme a Europa: intentar redistribuir la renda i evitar
conflictes de classes.
Tamb hi ha un intent de crear un estat del benestar. Aquest intent deixa de banda
els partits conservadors, i aquests sho carreguen dient que el capitalisme sense estat
del benestar no s tan greu.
Ashton: conservador. Parteix duna idea clau: pasos que van fer la Revoluci
Industrial i capitalisme salvatge, i pasos que no.
Els que s, sn els que avui en dia millor viuen els treballadors. Els que no es va fer,
viuen pitjor.
Ashton culpa als francesos de la Revoluci.
Cinc grans problemes que diu Ashton sobre la Rev. Industrial:
1.Hi ha atur. Alguns que no tenen renda. Perqu? Per que els capitals que havien
dhaver muntat indstria van anar cap a la guerra. Lestat, doncs, no ha dagafar
diners de la inversi per la guerra. Ashton reclamar una baixada dimpostos. Lestat
ha de quedar redut a poc. Que les escoles i les coses que ha de fer lestat ho faci la
iniciativa privada. Les far millors.
2.La gent, treballadors, van patir una forta inflaci que van posar els preus ms alts
que els salaris. Soluci: que lobjectiu principal dels governs sigui la lluita contra la
inflaci. Que lestat no tingui mai dficit (crtica a la poltica keynesiana).
3.Els treballadors, si van passar gana, s per que lestat protegia els agricultors amb
una poltica de preus agraris mnims. Soluci: no protegir mai cap sector econmic.
Ha dhaver-hi lliure mercat, per que abaixin els preus i tothom tingui accs.
4.El bloqueig continental de Napole i les guerres van impedir que la indstria
britnica pogus exportar els seus productes a Europa i provocar crisis peridiques
de sobreproducci. Soluci: la indstria sempre tindr ms capacitat de produir que el
mercat dabsorbir. s a dir, divisi internacional del treball. No tots els pasos seran
49
industrials, alguns seran agrcoles o de serveis. Els occidentals han de tindre garantida
la divisi del treball. A Anglaterra que es fabriquin productes industrials i la ndia ja
far els productes agrcoles.
5.Les guerres absorbien molta m dobra cap a la guerra, i els empresaris havien
dagafar dones i nens per reemplaar els treballadors que no hi ha. Quan acaba la
guerra tornen a ser ocupats, per el que passava s que ja tenia dones i nens i
lempresari podia pagar poc a aquests nens i dones. Llavors lhome tamb cobrar poc
si vol treballar.
Soluci: qualsevol intervenci en el treball s negativa. Lestat no pot treure la gent
treballadora per portar-los a la guerra. No hi ha dhaver subsidis datur, ni de malaltia,
ni de jubilaci.
Qui ho va reflexionar?
Hobsbawm: encara que Ashton tingus ra, sequivoca en que durant les guerres i
Napole no va ser un perode negatiu, sin que va ser el que ms temps va
industrialitzar-se.
S que ha augmentat la renda per cpita dels anglesos, per no vol dir que augments
el nivell de vida. La dieta va ser: patata i pasta. Els europeus eren els ms baixos.
Lestat del benestar, subsidis... han millorat els nivells de vida dels europeus.
Thomson: es dedica a recollir les canons i contes que es canten i es conten.
Conclusi: al capitalisme, els treballadors sn molt ms tristos que al segle XVIII
dabans de comenar la revoluci industrial. El capitalisme ens ha fet ms tristos.
Potser porta ms nivell de vida, per no ms qualitat de vida.
REVOLUCI DEMOGRFICA:
s conseqncia de les transformacions agrries de la transici del feudalisme al
capitalisme, i s clar que si no hi ha ms aliments, no pot haver-hi ms gent.
Transici demogrfica: s un procs en el qual es passa daltes taxes de natalitat i
mortalitat a baixes taxes de natalitat i mortalitat mantenint al principi i el final del
procs creixements vegetatius similars.
A Anglaterra no noms es mant la natalitat, sin que augmenta per tindre ms fills a
collocar a la fbrica.
Canvi en el cicle vital: hi ha un canvi destacionalitzaci de les defuncions. Durant
lpoca pre-industrial moren els nens a lestiu per les malalties vriques. Desprs de la
transici moren els vells. Problemes cardiorespiratoris desprs de lhivern.
Tamb i ha una desestacionalitzaci dels naixements. Es tindran els fills a la
primavera i a la tardor, per no tindrels als mesos de collita i lalletament sigui abans
de la calor. Tamb que estiguin deslletats abans de la sega.
30
Canvi del model matrimonial: des del segle XVI a Europa, augmenta lSMAM.
Passem dSMAMs de 21 dones 23 homes, a durant la Revoluci Industrial de 24 dones
i 27 homes.
Canvi en el poblament: hi ha hagut una litoralitzaci, la poblaci ha anat de les
zones continentals a les litorals perqu la indstria i els serveis shi colloquen per a
un millor transport.
Tamb sha urbanitzat a costa de la poblaci rural no agrcola. Els sabaters i els
botiguers van del poble a la ciutat.
Canvi d'activitat de la poblaci: sha passat de que les dones i els nens treballin
sense cobrar a que els paguin.
La major part de les transformacions es basen en ms especialitzaci, ms comer i
ms tecnologia.
PAPER DE LES TRANSFORMACIONS AGRRIES DINS LA REVOLUCI
INDUSTRIAL I EL CAPITALISME
L'agricultura, segons M. BERG, compleix 4 grans missions en el
desenvolupament del capitalisme:
Producci d'excedents alimentaris: possibilita la creaci de m dobra.
Ofereix un mercat necessari on collocar la producci: per que si el 80% es
dedica a lagricultura, sha de vendre productes als agricultors per tirar endavant la
Revoluci Industrial. Durant el segle XVIII i part del XIX lagricultura ser un element
dinamitzador de la indstria.
Creaci del capital industrial: Marx parlava de lacumulaci primitiva de capital:
per que exists el capitalisme havia dhaver-hi capital. Don el traem? Dels beneficis
de lagricultura, que sacumular i es transferir al mn industrial per crear capital.
Com?
Per la via de la inversi directa: un gran propietari muntar una industri. Ha
estalviat i crea.
Via financera: important a Frana. Els bancs recullen lestalvi del mn rural i se
ninverteix en indstria. Per aix cal que els beneficis de la indstria siguin
superiors als agraris.
Via fiscal: important a Itlia i Espanya. La transferncia de capital cap a la
indstria la fa lestat. Agafa impostos del mn rural i ho gasta en subvenci pel
mn industrial. Sobretot es dna en el procs final de la Revoluci Industrial i
pels pasos amb fort endarreriment industrial. Lestat intenta fer un catch-up
muntant indstria.
Creaci de productivitat per actiu: si un treballador fa pocs diners, un empresari
capitalista cridar ms treballadors. s a dir, sutilitza molta gent per produir aliments
i poca gent ser pel mn industrial. Per tant, es necessitava que un actiu treballant fes
31
molt i tingus un salari alt i molta producci. Aix s expulsar m dobra de
lagricultura i posar-la a la indstria.
Lagricultura acaba donant tots els factors de producci (y=f(N,L,K)) per donar-se la
Revoluci Industrial i Capitalisme.
Revoluci verda:
Veient que el Capitalisme i la Revoluci Industrial sha pogut donar grcies a les
millores agrcoles, als anys 70 sintenta fer la Revoluci Verda. Que primer els pasos
del Tercer Mn facin la Revoluci Agrria per que sels desenvolupi el Capitalisme.
Per com ms produen, ms baixaven els preus dels productes agraris, i no va
funcionar per desenvolupar el tercer mn.
PAPER DELS TRANSPORTS. REVOLUCI DELS TRANSPORTS:
La funci que t s buscar la integraci entre mercats. Dos mercats estan integrats
quan els dos sn una alternativa per consumir el producte.
Exemple: a Valladolid es produeix blat. Lleida produeix blat. Barcelona vol blat. Lleida
i BCN estaven integrats, per que es correlacionaven els seus preus.
Un dia van fer ferrocarril Valladolid-BCN. El blat a BCN cau de preu, i BCN, com que
Valladolid produa ms que Lleida, el preu anava en funci de les collites de Valladolid.
Per tant, la Revoluci dels Transports fa caure els productors deficients, i afavoreix al
gran productor.
La integraci de mercats comena el S. XVIII amb la Revoluci Agrria per donar
sortida a la producci. Els primers llocs on es fa seran zones on sigui fcil construir
vies de comunicaci (canals de navegaci a lEuropa atlntica). El problema dels
canals era que no sintegraven amb les zones de muntanya. Els muntanyosos copiaran
un sistema miner: el ferrocarril. Ferrocarril: una manera dintegrar mercats que no
tenien possibilitat de posar canals de navegaci.
Sistemes de construcci del ferrocarril:
Sistema angls o de lliure adjudicaci: es basa en que cada vegada que
una companyia privada volia unir 2 ciutats necessitava declaraci de lestat. La
companyia privada ho far tot, perqu ser declarada obra pblica. Problema:
les companyies privades noms construen en zones rentables, i quedaven llocs
sense comunicar.
Sistema francs o de concessi: lestat fa un pla ideal de ferrocarrils, amb
vies molt rentables i vies que ning vol. Dues empreses franceses sho
parteixen, amb lo bo i lo dolent.
El problema s que, al cap de 30 anys de funcionar hi ha la Paradoxa de
Hirshman. Diu: totes les obres pbliques tendeixen a produir prdues per que
els costos de manteniment tendeixen a igualar els costos damortitzaci. Si
32
passa molta gent, samortitza molt per necessita molt manteniment. Si no
passa ning, no cal mantenir res per ning ho amortitza.
A Europa, ferrocarrils gens transitats fracassen i les que passaven molts trens
tamb fracassen. Dcades (1870-1880) entren en fallida.
Sistema de nacionalitzaci i concessi: finalment es decideix canviar de
sistema. Lestat adjudica que una empresa privada o pblica que construeixi la
catenria i la via. Lobra passa a ser nacionalitzada. Desprs, lestat sencarrega
del manteniment de la infraestructura. Lestat concedeix permisos a empreses
privades (AVE, AVANT, RENFE) per utilitzar-les. Lestat dna perms per que les
facin anar.
el problema s que lestat no es queda benefici. I Margaret Tatcher fa que les
empreses privades siguin les encarregades de mantenir. Llavors, al voler-se fer
rica lempresa privada, el client del tren havia de pagar ms. Havia de pagar el
benefici. Aix Margaret Tatcher diu que no, i les vies passen a ser pitjor
mantingudes.
La ltima gran transformaci ser martima.
Primera meitat segle XIX: integraci de mercats nacionals.
Segona meitat segle XIX: integraci de mercats internacionals via martima.
Sintegra grcies al comer triangular o comer tancat. BCN-frica negrets-
Carolina
Es far amb clippers: fragata catalana: vaixell a vela petit i lleuger, poca tripulaci,
barat de fer, per amb capacitat de crrega molt limitada. Per sortir rentable shavia
de fer amb productes de molt valor afegit.
Steamboats:
Es tractava de portar matries primeres massivament a Europa, i els Steamboats (de
fusta ms grans i a vela) seran un primer intent. Tamb portaven una mquina de
vapor a la coberta del vaixell. La hlice era unes pales al costat del vaixell, per era
una fora ineficient per que en calia molta.
Steamers:
Anys 40. Arriba la massificaci. Sn molt ms grans. s fan dacer. Desapareix la
construcci naval a pasos sense carb per que no es podr fer acer, com ara els
Clippers a Catalunya.
Els Steamers tenien molta capacitat de crrega, cars de construir. Poden tindre la
mquina de vapor i la hlice sota el nivell de flotaci. Fins i tot nhi havia 3 o 4 per
vaixell.
Primera lnia regular Europa-Amrica: Cunard line.
El problema dels Steamers era que costava molt omplir-los. Al port es perdien
molts diners. A part de tindre el vaixell assegurat per si senfonsava, l'assegurana
33
tamb cobria que el vaixell sestigus parat. Les companyies petites d'assegurances
tamb asseguraven les assegurances.
La Lloyds de Londres reassegurava el 70% de les assegurances mundials. La Lloyds,
per no pagar als vaixells parats, portava agents als ports per que es tingus la
mercaderia preparada. Per els agents de la Lloyds trobaven mercaderies a molt lluny
del mn. I s aix com sacaba el comer triangular i comena el comer obert. Els
vaixells van on hi ha mercaderies disponibles.
Conseqncies socials dels Steamers:
Canvi en el flux migratori mundial: a partir dels Steamers i del comer
obert, canvien els moviments migratoris. Fins 1860 les classes mitjanes
dEuropa emigraven per arribar als EEUU amb capital i fer negocis. EEUU
duplicar el seu PIB cada 10 anys.
A partir de 1860 els EEUU somple de pobres. Polacs, italians, suecs, grecs,
russos, turcs... ser una olla barrejada, Melting Pot.
Lany 1920 els EEUU tanquen laixeta de la immigraci. Cada cop es van
endurint les lleis dimmigraci.
Imperialisme:Un altre canvi molt important s que comena a ser molt barat
transportar mercaderies dun lloc a laltre, i podem transportar tamb molt
barat matries primeres del 3r al 1r mn. Fins llavors, limperialisme servia per
comercialitzar amb la colnia, per a partir dara es converteix en una font
subministradora de matries primeres barates per la metrpoli, i que la
metrpoli tingui el monopoli dun producte. Limperialisme es far necessari per
muntar el capitalisme. Ser una imposici a la colnia a conrear o extreure un
sol producte per a una sola companyia de la metrpoli.
REFORMA FINANCERA:
Una moneda s la representaci d'un valor.
Condicions d'una moneda:
No es pugui falsificar (no poden ser pedres del riu)
Ha de ser transportable (el menhir de lOblix no val)
Ha de ser convertible (el somriure dun nen podria ser-ho per no podem
equivaldre el dun nen a molts somriures dadults).
Ha de ser divisible.
Des de lantiguitat s'utilitzaven metalls com a moneda, o plomes, perles, sal, fulles de
tabac... al Berlin de lany 45: cigarrets Winston.
PATR MONETARI:
A Europa, a partir de Carlemany, es crea un patr monetari. Eren un conjunt de
monedes que tenen relaci entre elles. Diferents metalls en relaci.
Condicions a complir del patr monetari:
34
Convertibilitat dins del patr: pots agafar la moneda del patr i canviar-la
per una altra del patr. 5 monedes d1 s una moneda de 5.
Llibertat d'encunyament: vol dir que si portes un tros de metall de les
monedes del patr, obligatriament te lhan de convertir en les monedes. Vas a
la CECA, lloc dencunyament, i et dona el valor en la moneda.
Capacitat lliberatria illimitada: puc pagar qualsevol deute (alliberar el
deute) pagant amb una moneda del patr. Si al David li dec 10 monedes d1C
per que sho ha petat a la ruleta, puc donar-li un bitllet de 10C per saldar el
deute.
Tipus de moneda amb patr metllic:
Moneda de compte: s una moneda que noms serveix per comptar per no
existeix fsicament. Ex. La lliura catalana: una quantitat establerta de plata.
Ex.: actualment fem servir la pesseta de moneda de compte.
Efectiu: dins de lefectiu:
! Moneda real: la que realment s moneda i que t un valor intrnsec. Val
el que val la prpia moneda. una dor val lor que porta.
! Moneda fiduciria: (fe) no val res tericament. Li donem un valor per la
fe religiosa que tenim envers lemissor de la moneda.
# La del patr, metllica.
# Xavalla, no metllica. No esta subjecta a les lleis del patr (no t
llibertat dencunyament ni capacitat lliberatria dalliberar-se.)
Fins al segle XIX no trobem massa moneda fiduciria, sin moneda real que t un
valor intrnsec amb or o plata. Per leconomia quotidiana, monedes de plata. Per
transaccions internacionals, les dor.
Rtio natural dexistncia dels dos metalls:
1 moneda dor* = 157 monedes de plata.
1 gram dor* = 157 grams de plata.
*: or de 18 quilats.
A part de lor i la plata hi havia la xavalla de bronze que no entrava dins el patr
monetari.
A partir de segle XII a Europa comencen a circular pagars i lletres de canvi (moneda
fiduciria (dones fe a qui tho firma)), per transaccions comercials entre ciutats, per
tenen abast molt limitat fins a la Revoluci Industrial.
Aquest sistema del patr amb els dos metalls (anomenat sistema Carolingi) entra en
crisi a partir de la llei de Gresham: en un mercat monetari la moneda dolenta
(sobrevalorada) expulsa sempre la moneda bona (la infravalorada).
Com?
A cada pas el canvi era diferent.
Pars: 1 or = 157 plata. Londres: 1 or = 16 plata.
33
Si un catal comena a traficar, far caure tota la plata de Londres. La plata a Londres
est sobrevalorada i sacabar quedant sense si ve un catal i trafica entre Pars i
Londres.
CAU EL SISTEMA DELS DOS METALLS I LA SEVA CORRESPONDNCIA.
Posaran noms un patr, el patr or. Un sol metall. Sacaba la lliure convertibilitat
entre metalls. A ms a ms, enlloc de fer monedes en valor real, es va comenar a fer
monedes de valor fiduciari, bitllets.
Law:
Law era un comerciant escocs. Sestableix a Pars, segle XVIII. Era garrepa i jugava
a poker. Feia pagars als seus provedors. I com que era garrepa, doblegava el paper
i feia pagars en un tros de paper de mida "bitllet. Es van fer tant famosos i tant
corrents, i eren fiables, que fins i tot lestat francs acceptava pagars de Law pels
impostos. A partir de llavors comena a circular bitllets com a moneda fiduciria.
Comena a crrer el rumor que shavien enfonsat els vaixells i havia perdut al poker, i
Law no tenia prou or i plata per pagar els pagars i sha descapar. Frana desconfiar
dels pagars.
Tractat Chevalier:
Any 1860. Salien Frana i Anglaterra. Tamb acorden mesures econmiques:
# Lliurecanvisme entre els dos pasos.
# Comprometres en equivaldre les seves monedes en or i no devaluar les
monedes.
A aquest "patr or shi acaben sumant tots els pasos dEuropa. Aquest patr
equilibrava les balances dels pasos.
El sistema patr or el va criticar Keynes: si hi hagus democrcia, els pobres no
voldrien seguir tan pobres.
El patr or acaba durant la guerra mundial, per que els pasos van haver de vendre
lor per comprar armes i van haver de suspendre la paritat entre moneda i or.
Sistema de divisa:
A partir de la segona Guerra Mundial, sadopta el sistema de divises. Compta amb una
moneda de referncia, el dlar, una moneda que encara era convertible, i per que la
majoria de pasos estaven endeutats amb els EEUU, i per que el dlar era una moneda
fiable.
Divisa: PIB ($)/quantitat de moneda del pas (ptes.) reflex del que val un pas.
36
A partir de 1945, suneixen els pasos per veure quin sistema monetari funcionaria
donat que calia muntar-ne un de nou. Es decideix el patr dlar. Totes les monedes
del mn tindran valor respecte el dlar i el dlar respecte a la plata.
Els pasos pobres faran trampes devaluant la moneda emetent-ne ms. Els
interessava per poder exportar. Si els preus del pas sn baixos degut a la devaluaci,
vindr lameric per que s un pas competitiu i podr exportar.
Els EEUU no podien devaluar per que tenia canvi fixe amb plata i es tornaran poc
competitius. En canvi, Europa ser cada cop ms competitiva.
A partir de 1970, comena la guerra de Vietnam. s molt cara i els EEUU necessita
exportar per pagar-la. Richard Nixon "el capullo (president EEUU) va dir: el dlar
deixar de tindre paritat amb la plata. Fi del patr dlar. Any 70. A partir de llavors
les divises entren en un sistema de lliure fluctuaci. Una divisa puja i baixa segons
loferta i la demanda de la moneda. Si tothom comprs una divisa, pujaria molt i
laltra senfonsaria.
La moneda a nivell nacional:
# Base monetria (moneda circulant, lquid monetari, M
0
): els diners que
existeixen creats realment pel banc central. Els que tenim i que posa en
circulaci el BCE.
# Oferta monetria (M
1
) s la Base Monetria + diners en comptes corrents,
xecs, talons... (ha de ser igual al PIB dun pas).
# ________________ (M
2
): s la Base Monetria + Oferta Monetria +
Dipsits a mig termini.
Com canvien i es creen els bancs?
Fins a la Revoluci Industrial hi havia:
Bancs comercials (bancs de negocis a GB i EEUU)
s un banc dun comerciant, de qui importava i exportava a tot Europa. A part de
comerciar tenien un banc.
"Banc"Itali"Banca"Mostrador.
Els bancs comercials es dedicaven a tres grans operatives:
Canvi de moneda: era el negoci principal. El banquer cobrava una comissi. Per
comprar a Lleida, el de Balaguer havia de canviar de moneda.
Descomptes de lletres/descomptes comercials: descomptar lletres als
comerciants de la ciutat. Al no haver-hi fraccionaments, per pagar un carro et
signo 12 lletres, a una cada mes. El venedor del carro anava al banc comercial
a cobrar-les. A ms, el banc comercial anava a un gran comercial que
anticipava amb una petita comissi tot limport dels descomptes, anticipava els
diners. Aquesta operativa feia guanyar diners al comerciant.
37
Intermediaci financera: comprar lletres o accions a nom dun client. El client
donava diners i deia: compram lletres.
Bancs centrals: els feia els governs de cada pas, normalment eren bancs per
accions.
Missi que tenien: donar crdits als propis governs.
Eren bancs privats: lestat ajuntava grans comerciants que compressin accions del
banc.
Aquests bancs tamb compraven deute pblic.
Qu no feien els bancs?
No donaven crdits, ni a curt, mig ni llarg termini. Per que la nica forma de crdit
eren els censals: crdits perpetus per bns immobles
A partir de la Revoluci Industrial:
Canvia per que les empreses es fan molt ms cares, ms complexes, amb ms
mquines, i feien falta crdits per comprar a mig termini (crdits amortitzables a 5/10
anys).
A ms les empreses necessiten alg que els solucioni els problemes de liquiditat i doni
sortida a les puntes de caixa: moments quan es cobra i lempresa t molts diners.
A partir daqu surten les caixes, que es diuen aix per a que les empreses grans i
rentables tinguin una segona caixa per pagar durant problemes de lquid.
Es tractar dajuntar grans comerciants per que puguin fer de caixa.
Hi ha moments que els comerciants no tenen diners. Els treuen de: la gent del carrer.
Donen la possibilitat dobrir llibretes destalvis i cada algun temps et donaven un
inters. A Anglaterra es diuen Savers Bank, una caixa per guardar diners.
Daci: s un concepte que noms hi s a Europa, a Espanya no. Sacaba el crdit al
moment que ja no pots pagar el deute. Et prenen les possessions per el crdit
sacaba.
Empreses:
Empresa collectiva: t ms dun soci. Ruy Bonaplata Farr fbrica de filats.
Empresa comanditria: un o ms socis posen els diners i un altre porta la gesti
de lempresa: Jov Colell i CIA. (Collell el gestor). Problema: Si el gerent fot el
camp, el Jov la lia, sempre ha dhaver-hi el gestor, qui administra. Si no s
aix, embarguen al Jov.
Lany 1855 es fa una reforma bancria que permet crear empreses tipus SA i bancs
destalvis. Empreses de responsabilitat LIMITADA.
38
Ex. Es necessiten 100.000 euros. Som 4 persones. El fulanito que ens administra fot
el camp. Cadasc noms perdr els 25.000 que ha posat, per que la responsabilitat
dels accionistes est limitada al capital aportat (25). Si cau el BBVA, si marxa el
directori, perdo el valor de les accions que tinc comprades i prou.
Avui en dia els bancs:
La banca s mixta/universal. s la que fa tot el que feia lantiga banca comercial + la
nova operativa prpia dels bancs destalvis (BBVA, BSCH): canvi de moneda,
descompte de lletres, intermediaci financera, i les coses noves de la banca destalvis
com ara obrir llibretes o comptes corrents, crdits a curt termini i crdits al consum.
INDUSTRIALITZACI EUROPEA:
Cercles d'industrialitzaci: vol dir que hi hauria un nucli inicial dindustrialitzaci
(Anglaterra i Blgica) que sn els primers que van industrialitzar-se. Els altres pasos
es difuminen en cercles.
First comers: els primers a arribar, per atrapar a Anglaterra i Blgica no van
tindre massa feina. No els costa el Catch-Up. Seran Frana, Holanda i Espanya.
Late Soiners: per fer el Catch-up van haver de fer trampes i tot. Seran
Polnia, Alemanya, Sucia, Itlia, Hongria.
Insuficients: Finlndia, Grcia, Portugal.
El fet de ser ms endarrerits o comenar ms tard no vol dir estar destinat al fracs,
sin que la pobresa duns pot ser m dobra per un altre i aquesta ser una avantatge i
una manera de crixer del pas pobre.
Industrialitzaci anglesa
Eric J. Hobsbawm: la industrialitzaci anglesa va progressar per:
Consens social: una aliana entre les classes mitjanes/altes i el proletariat per
poder "posar la 4 a la Revoluci Industrial. Les Trade Unids i la concessi de
sindicats fan que, al poder-se parlar empresari-treballador, triomfs la revoluci
industrial encara ms. A lhaver-hi comunicaci no hi ha conflictes.
Consens poltic: les institucions poltiques es posen dacord per crear unes
poltiques econmiques favorables a la Industrialitzaci. Ex. Tipus dinters:
posar interessos baixos per fomentar la industria. El parlament ho fixava i
anava b en funci dels beneficis de lempresari.
Anglaterra a ms a ms t un imperi i lexplota. Industria e Imperio. Alimenta
la indstria i no de manera dextracci sin dintercanvi: venent i comprant
entre metrpoli i colnia.
39
Revoluci Industrial a Frana:
A principis de Segle XII, Frana tenia ms manufactures, ms poblaci, ms mercat
interior, ms producci agrria, s on es fa la Revoluci cientfica... per en canvi qui
fa la Revoluci Industrial s Blgica i Anglaterra.
Perqu?
Per que a Frana:
No hi ha consens social: si hi ha enormes desigualtats entre rics i pobres no hi
haur consum per que uns ja tenen i els altres no poden).
No hi ha consens poltic: el contrari, es protegeixen els gremis, interessos alts...
Frana no t un model colonial per alimentar la indstria.
A ms a ms, Frana t uns handicaps al segle XVII que endarreriran la Revoluci:
Frana ser lltim pas europeu a que hi aparegui la moneda fiduciria per
culpa dels pagars de Law.
A partir de 1773 els francesos no es creuran la banca per la crisi de la Caisse
dEcompte. Lestat es quedava part dels comptes.
El 1789 les terres dels nobles i dels grans propietaris sn ocupades per
camperols, i Frana es queda sense grans propietaris per finanar la Revoluci
Industrial. No podran muntar indstries.
El 1791: la Crisi dels Assigners, un ttol de deute pblic creat per lEstat per
finanar les guerres que des de 1789 hi havia a la Repblica Francesa. Aquests
ttols deien que si lEstat no tho podia tornar, et podies quedar un trosset de
terra o de casa de nobles i esglsia que el ttol de deute pblic porta assignat.
Per el que va passar que lEstat va assignar mateixos trossos de terra ja
ocupades per camperols. Danton, un supercorrupte, es quedava assignats que
valien molt poc i que portaven un castell assignat. El que far la crisi dels
assignats s que els francesos no es creuran els ttols de deute pblic.
Resumint: Frana no t res per comenar-la.
Napole III, el 1848 ho intentar solucionar. Totes les condicions per fer possible:
Crear una moneda fiduciria fiable. Que es cregui. El Franc Francs. I que sigui
convertible en or. Agafar el patr or i pots anar al banc i canviar en qualsevol
moment.
Crear un sistema financer, reunint els principals comerciants de cada ciutat en
caixes destalvis que all es diran CRDITS per que concedeixen crdits a les
indstries. Per formar-es. A ms, si la indstria t prdues, el crdit el paga
lestat i si t beneficis lempresari.
Crear una indstria. Enlloc de fer-la de bns de consum, ser pesada
(siderometallrgica, i construcci). Licitar grans obres pbliques amb
condicions per fer-les molt favorables. La condici de que tots els materials
emprats han destar fets a Frana.
A les ciutats com Pars senderroca tot. Es fa carrers amples que no es puguin fer
barricades ni revolucions. A ms es creen grans fortunes que sespecula on hi haur
les grans crulles. Tot gros i b. Presumiran fent la 1a Expo Universal el 1855.
Alemanya a la Revoluci Industrial:
60
La fa molt ms tard que Frana. Alemanya, abans de fer-la, sha de construir com a
pas. Des del segle XVII est dividida en uns 90 estats. Estan dividits religiosament,
socialment, amb loest una Alemanya urbana i la de lest rural on mana la petita
aristocrcia liberal. LAlemanya de loest locupa Napole i es trona liberal,
democrtica mentre lest s monrquica absoluta i conserva el vell ordre.
Lany 1815 al congrs de Viena es diu a Prssia per unificar Alemanya per estaran en
contra les societats urbanes i liberals de loest.
La unificaci dAlemanya fa uns passos que va seguir la UE.
1815-1820: Prssia fa pactes bilaterals entre altres estats dAlemanya. Es vol unir per
que un producte, a lhaver-hi molts petits estats, podia trobar-se fins a 70 duanes.
Cal unificar el pas per desenvolupar un mercat interior.
Primer pas: 1815-1820: no posar impostos a les duanes.
A partir de 1820 es fan pactes multilaterals. Prssia annexiona petits estats del
voltant i crea pactes. Per els estats del centre, al viure de les duanes, no ho volen, i
els de loest tampoc per que sn democrtics i no volen ser absorbits per Prssia.
1848: comena el llverein, un sol mercat, una sola moneda, el Marc Imperial. Els
pasos que han quedat fora seran annexionats per la via militar.
1870: desprs duna guerra amb ustria, Europa accepta que Alemanya sigui
independent i sobir.
Finalment hi ha un ens poltic nic. Una uni poltica.
Cal comenar a construir una economia nacional. Ser labsorci per part de lestat
Prussi de totes les propietats dels antics estats, que eren els petits bancs centrals de
cada estat. Prssia els nacionalitza i paga la indemnitzaci a lantiga casa que
governava i singressava al banc.
Hi havia fbriques als estats que servien per proveir als estats. Sn molt equipades,
eficients, preparades, per produen molt car. Lestat prussi posa a la venda
aquestes fbriques i les compra els bancs privatitzats. I en compren moltes. I en t
moltes que fabriquen el mateix a lhaver-hi hagut tants estats.
No hi haur competncia per que es crea el crtel: organitzaci horitzontal de les
empreses i cap mana sobre laltra. Sorganitzen per no fer-se competncia. Per que
sobrevisqui el crtel cal impedir lentrada de competncia estrangera.
Dumping: vendre en un mercat sota el preu de cost i recuperar-ho en un mercat que
tinguis captiu. Proteccionisme competitiu.
Em costa 6 euros fer cotxes alemanys. A GB, els cotxes alemanys es vendran a 4
euros (en perdo 2 per que em costa 6), i a Alemanya els venc per 8 (recupero 2 euros
de lo que perdo a GB).
61
INDUSTRIALITZACI D'EEUU i JAP:
El desenvolupament econmic dambds pasos es basa en:
Allament econmic respecte Europa: processos de desenvolupament molt
autnoms basats en el mercat interior.
EEUU:
CONSTRUCCI DUN MERCAT PROGRESSIU: s aquell en que loferta, la
producci, tenen nivells de creixement sostingut, per que mai arriba a assolir
els nivells de demanda. La demanda va per endavant, es demana molt, i tot i
produir molt, mai sassoleix a cobrir-la. s per que al segle XIX hi arriba molt
capital. Quin?
! Capital fsic (cntims, diners). El porten o b immigrants per que fins a
1870 hi emigra classe mitjana-alta. s un capital que arriba als EEUU de
manera gratuta.
! Capital hum. A Europa per obtenir un treballador lhem de gestar,
formal i treballar-lo. I a EEUU ja arriba format per treballar, preparat. I
als EEUU els costa 0.
Per tant a EEUU, la demanda s alta i la capacitat de producci i inversi s
molt alta. Creixements anuals del 10% en aquella poca.
EFECTE FRONTERA: s quan en un pas hi ha una gran quantitat de recursos
sense explotar. Aix produeix:
! Moltes oportunitats de negocis: a lhaver-hi molts recursos sense
explotar, els nivells de rendiment de cada negoci que es fa s molt alt,
per que invertirs en negocis que rendeixin molt. Pots escollir, i triars
lalt rendiment.
! Nivells salarials molt alts: es pot escollir, o no fer res i anar a matar
indis, o treballar fort pagant-te molt. I el cap tha de pagar molt per
retindret a la fbrica i no que ten vagis a fer de Lucky Luke a matar
indis a les praderes nordamericanes.
Els efectes dhaver-hi sous alts s que com que els treballadors cobren
molt, gasten tamb molt. Per tamb salaris alts implica un nivell de
mecanitzaci molt alt, per que surt ms a compte posar una mquina.
Aix far que els EEUU siguin capdavanters en mecanitzaci.
ESTANDARDITACI: derivat de la mecanitzaci, la estandarditzaci es dna
quan les mquines no personalitzen la producci, fan productes iguals. Per tant,
als EEUU la mecanitzaci es basar en fer productes que puguin fer moltes
coses. Coses estndards, que amb un sol clau puguis fer des de revlvers fins a
mquines de cosir. Sn eficients, produeixen barato i per a tot.
Amb aquestes caracterstiques ja podem interpretar que leconomia nordamericana
ser una economia endgena, per els EEUU solament.
La NICA EXCEPCI seran les plantacions del sud, que produen per lexportaci.
Sucre, TABACO, cot...
62
Aquestes elits agroexportadores demanaven lliurecanvisme i integraci dels EEUU en
el mercat mundial. Per tenen interessos incompatibles amb els productors del nord
que demanen proteccionisme, allament, salaris alts per mantenir demanda interna
alta...
I comenar una guerra civil a Nordamrica, basada en els interessos contraris del
nord i del sud.
Robert Fogel (premi Nobel), s un historiador i observava que la comptabilitat de les
plantacions exportadores del sud de cot, tabac... no eren rentables si noms es
dedicaven a solament la plantaci.
S que eren rentables si aquestes plantacions buscaven un sistema de reproducci
ampliada: es fessin ms plantacions. I s que el negoci no noms era vendre tabac,
sin vendre esclaus i crear noves plantacions per fer-les rentables.
La guerra tamb s una disputa per loest dels EEUU. No hi havia res. Com colonitzar-
lo? En plantacions o en pagesos per abastir el nord amb productes que fa el pags?
Esclaus o pagesos lliures?
Europa shi va posar entremig ja que volien els interessos que el sud (esclavista)
demanava. A Europa li anava b que es produs matria primera i productes en gran
quantitat tipus tabac, sucre, cot barats.
La guerra la guanya el nord i adopten una economia allacionista. En aquells moments
EEUU noms un 15% del que consumia era de fora, i era petroli que el compraven per
no gastar el seu. Aconsegueixen ser autosuficients.
Doctrina Monroe: Amrica pels nord-americans. Realment seria "Sudamrica pels
americans. Per que Sudamrica s com el seu pati de darrere, el "backyard, per si fa
falta alguna cosa, el rebost.
s una economia no autrquica, per si basada en linterior.
A partir de la Guerra Civil, per, es produeix un canvi substancial: arriben grans
quantitats dimmigrants a EEUU, per ja no eren rics, ara sn pobres. Italians, suecs,
polacs, turcs... canvi en la orientaci dels immigrants.
Aix planteja una crisi en el model salarial, per que la primera reacci dels empresaris
seria baixar els salaris. I tamb implicava acabar amb el negoci dels empresaris I
sajunten treballadors i empreses que protegeixin els treballadors i la seva capacitat
adquisitiva (salaris alts) i continuaci de la demanda alta.
Aquests sindicats, dominats per treballadors anglosaxons (de la primera fornada
dimmigrants), senfronten als sindicats de la segona onada. Els anglosaxons formen a
lestil World Trade Unions, per de cara a lempresa, sectorials, noms per defensar els
treballadors i la producci duna sola empresa. (a lestil controladors aeris).
Aquests sindicats dempresa compten amb els empresaris tamb. I poden fer boicots.
Quan en una fbrica domina un sindicat de classe, la resta dempreses i sindicats
dempreses opten per fer un boicot amb mitjans de comunicaci per que els
63
consumidors no hi comprin. I sallarga el boicot fins que no marxen els sindicats de
classe de lempresa boicotejada.
El sistema poltic que es desenvolupa llavors, desprs de la Guerra Civil, s amb dos
grans partits:
Republicans: proteccionistes, allacionistes, industrialistes... que defensen
negres, treballadors... (U.S.Grant, T.Roosvelt).
Demcrates.
Els republicans afavoriran la creaci de grans imperis industrials que seran anomenats
Trusts:
Trust:
Forma dorganitzaci empresarial que s vertical. El que intenta es tenir les fbriques
que necessita en cada un dels passos de producci. El Trust, en alguns dels passos de
la producci intenta tindre el monopoli, de tal manera que, o desapareix la
competncia, o li ha de comprar el producte molt ms car.
1890: Llei Sherman, antitrust. Aquesta llei prohibeix que qualsevol empresa tingui el
monopoli dun sol producte o pas de producci. Sobligar a dividir-la.
Coca cola tenia el monopoli de les begudes carbniques. El govern lobliga a dividir-se.
Amb la Pepsi.
Si alg sospita que dos empreses shan posat dacord que el seu producte valgui el
mateix (crtel), poden tancar i anar a pres. s un delicte molt greu als EEUU i si
sobserva i sacusa, sacaba tot. s anar en contra del consumidor i de la competncia.
Llei Cleyton: jurisprudncia de benefici i lici. Els delictes els gestionen els gestors. Tu
no hi pintes res.
Per sortejar aquestes lleis, els EEUU es fan els HOLDINGS.
HOLDING: forma dorganitzaci empresarial formada per una matriu dempreses en
la qual una delles s lempresa principal i la resta depenen della. Jo tinc JovSA, i
noms tinc el 51% de les accions. Aquesta empresa es dedica a fer guixos, i JovSA
t CholloSA, TrancoSA, TroloSA, MontoSA. I JovSA t noms el 50% de les accions
de CholloSA, tal tal tal... i entre elles es van tenint accions. I encara nhi ha ms
dimplicades. I JovSA controla aquest Holding que t les funcions dividides.
A partir de la 2a G.M. als EEUU es capgira el sistema per que els EEUU, en lloc de ser
un pas amb alta rendibilitat dels negocis comena a ser un pas on baixa la
competitivitat. Com es financen llavors? Establint bon o deute de lestat. De la
credibilitat dels EEUU. Des de lany 50 gasten ms del que ingressen. Ho igualen
emetent bons, que els compra qualsevol, per que els interessos daquests bons sn
gaireb 0. i en compren, per que la gent hi creu. Per prcticament no ho recupera.
Els EEUU estan obligats a mantenir-se com a hegemonia mundial.
64
JAP:
Durant ledat moderna, Jap s un pas basat en rgim teocrtic, que el poder el t la
religi. Lemperador s un Du. Prcticament no t cap poder poltic ni capacitat
executiva. La t el Shogun (cap de lexrcit).
El Shogunat s heretable i controlat per un clan. Des del s.V es barallen diferents
clans pel Shogunat. Quan capturen lemperador, el clan ja s el Shogunat.
Per sota hi ha els grans senyors feudals, o Dimios (150 en tot el Jap). Aquests, a
diferncia dels europeus, no tenen propietat de la terra, sin que administren terres i
ho fan pel Shogun, cedeix la terra per que es treballi.
Cada un dels dimios s un clan, i salia en altres dimios per formar un clan gros.
Sota els dimios hi ha els treballadors, els Samurais. El cobrador dimpostos i
administrador de justcia dun dimio.
TERRA: 25% Shogun, 70% Dimios, resta: samurais, camperols lliures i comerciants.
El sistema aguanta grcies als impostos elevats. Per mantenir el sistema
dEmperador Shogunat Dimio Samurais es destina un 50% del que guanyen en
produir. Qu vol dir? Camperols molt pobres i per tant poca capacitat dadquisici.
A meitat del segle XVII Jap estanca el comer europeu per no contaminar-nos de
cultura occidental. Noms un port, Nagasaki, pels holandesos.
Tot aquest sistema es comena a trencar a principis del segle XIX per falta de guerres
de clans. El Shogun del clan Tokugaba, al no haver-hi guerres, suprimeix els samurais
com a casta social i passaran a ser resta del poble.
Aix provoca lenuig dels samurais i dels dimios, per far que comenci el Sintoisme,
una corrent poltica, religiosa, filosfica, que demana la supressi del Shogun i que
lemperador passi a tenir les funcions poltiques i executives.
El Sintoisme es refora a partir de lapertura comercial de lincident del comodoro
Perry (1854). Una flota damericans es situa a la Badia de Tokio i amenaa de
bombardejar el Palau de lEmperador si el Shogun no obra el comer. I el Shogun sha
de resignar.
Llavors el Sintoisme cada cop es torna ms antishogun, molt nacionalista i
conservador.
El 1868 mor, en un sol mes, el Shogun i lEmperador, i arriba demperador Mitsuhito
que ja no anomena nou Shogun. Mutsuhito ha estudiat amb britnics, i vol fer un estil
de illustraci dEuropa, i instaura una nova era, la era de la Illustraci, Meij.
La Revoluci Meij implica:
Supressi del Shogunat. Per el mateix emperador tamb declara labolici dels
senyors feudals al Jap. Es resol amb una guerra civil el 1868, ltima guerra
63
samurai. Senfronten tropes de lemperador contra samurais amb espaseta. Per
tant, es transforma definitivament lestructura de lestat.
Emperador " estat central centralitzat " funcionaris provinents de sectors
samurais.
Nacionalitzaci de les terres, i els dimios es transformen en Tai-kun. Als
dimios sels pren la terra per sels indemnitza molt b.
Emperador 90% de terres, en liberalitza i se la queden els samurais, i la resta
els pagesos productors.
Baixa el nivell fiscal del 50% dels guanys al 30%, i enlloc de pagar en espcie,
en diners.
Els pagesos comenaran a tindre diners per exportar i orienten leconomia cap al
mercat. Augmenta la producci.
Ara cal muntar un sector industrial mitjanant lestat i empreses mixtes finanades
per bancs que formen els dimios amb els diners de lexpropiaci de terres. Tamb
creen una companyia d'assegurances. Si hi ha prdues, les pagar lestat.
I es crear una gran estructura dindstries de bns de consum.
Els aibatsus (Holdings).
Horitzontals: sn els ms comuns. Tenen companyies de tot. Diaris, cotxes, txtil,
naval, pesada... qui treballa en aquest sector, ho compra tot del clan que t aquest
zaibatsu. Tenen de tot. Entre les empreses de aibatsu es fan corporadors, cooperen.
Es venen el que necessiten entre elles amb rebaixeta.
Aquests zaibatsus voldran ajut de lestat per obtenir matria primera de fora.
(emperador Hirohito). Anuncia un nom, un canvi dera, era TAISHO, un pas endavant.
Cada cop es transforma ms en dictadura militar, i fan una espcie dautarquia.
Jap perd la guerra i els nord-americans establiran un birregnat.
McArthur, casi tipus Hitler, vol desmuntar els aibatsus. En desmuntar uns vint.
Lenfrontament acabar a partir de la guerra de Corea, per que la guerra de Corea els
nord-americans sadonen que s molt cara, i per que sha dindustriar tot el sud de
Corea per evitar instaurar el comunisme amb aibatsus molt ms rgids que el Jap.
Els Chaebols.
1r lloc: Jap es compromet a pagar una part de les intervencions nord-americanes
fora de Nord-Amrica. Ex. Afganistan.
A canvi, els aibatsus, 1956, faran keiretsus, enlloc de controlats per famlies ser per
accions (Holdings). A ms, agafen una petita part del zaibatsu Mitsui tot i estar
controlat per japonesos, el capital s americ i diran un keiretsus per accions que es
dir Sony.
Any 1992, bombolla immobiliria a Jap. Cauen els bancs que sostenien els keiretsus,
shan de trossejar.
66
SEGONA REVOLUCI INDUSTRIAL:
Anys 1870-1914.
Revoluci demogrfica:
Fi de la Transici Demogrfica a la zona Atlntica i inici de la Transici
demogrfica en la zona mediterrnia. Lltim s Espanya.
Migraci massiva europea transcontinental. Marxem a tot arreu, a Amrica,
Nordamrica, Canad, Argentina, Arglia, Sudfrica, New ealand, Austrlia.
Agricultura:
Crisi de lagricultura tradicional camperola (no saboleixen per). s crisi de
1873, originada per que comena a arribar massivament el blat rus i nord-
americ amb Pakeboats.
Aparici del sector agroindustrial (apareix la conserva). Llaunes a la guerra.
s massiu dels superfosfats. I per tant, augment de la productivitat per
superfcie.
Tecnologia:
Substituci de lenergia basada en productes slids (carb) per lelectricitat.
Dos fases: abans de 1880, la substituci es fa mitjanant turbines elctriques. Per
obliga que sinstalli a conques fluvials. La fase de desprs de 1880 es descobreix
lenergia trifsica. Mitjanant lnies dalta tensi es pot portar llum fins lluny. T un
efecte social i poltic molt important ja que pots posar la fbrica on vulguis. Vora
les ciutats, polgons, lloc amb conscincia de classe..
Transports:
Substituci del ferrocarril per la carretera com a sistema principal dintegraci
de mercats regionals. s a dir, transport curt i mig dest, es fa per carretera
(motor dexplosi i camions de vapor).
Laparici de les telecomunicacions. Ja no viatgen les persones, viatja la
informaci. Amb dos sistemes: telfon i rdio.
Sistema financer:
Internacionalitzaci dels cicles econmics. A partir de 1873 i crisi finisecular,
tenen crisi i surten della al mateix temps tots els pasos.
A partir de 1914 (fi 2a Rev. Ind), la substituci del patr or i de la lliura pel
patr dlar.
CONSEQNCIES DE LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL:
67
Els europeus no eren conscients de com podien destruir.
Les conseqncies a llarg termini s que Europa perd lhegemonia. Limpacte
econmic s enorme. Lhegemonia passa als EEUU.
A Europa, per, sha avanat molt amb la redistribuci de la renda.
A cada bndol, la guerra costa 12000 M . Els occidentals financen la guerra
demanant prstecs als EEUU (deute pblic i privat).
Acabada la guerra, els aliats (occ.) sels acudeix que Alemanya ha de pagar el deute
que tenen als EEUU.
Un jove economista, J.M.Keynes diu que no li cal pagar perqu:
No pot. No t 12000 M en productes per exportar i pagar el deute ni diners.
Encara que pogus pagar, no seria bo que ho pagus als aliats. Per que seria un
diner que no invertirien els aliats.
Tu ets un pags alemany. Ha vingut el Kayser. Sha emportat el fill. Lhan
matat a Rssia. Aquest ha de pagar el deute? s injust Ho ha de pagar
Alemanya, no els alemanys. I els ciutadans no tenen la culpa. I ni que fossin els
alemanys, els fills, nts no han de pagar el deute tampoc.
Alemanya comena a produir molt i a emetre moneda per pagar. Superinflaci. Es
perden tots els estalvis. Un caf val 16000000000 marcs.
Amb la moneda per terra, el 1924 sinstaura una nova moneda, el Reichs Mark.
Convertible en or i el dlar.
Hi haur una forta taxa datur per que amb aquesta moneda no s possible exportar.
Tamb baixa la demanda interna.
Gran Bretanya, a partir de la Primera Guerra Mundial, posa la lliura molt alta. Els
anglesos poden comprar molt amb una sola lliura. Ara b, no es pot vendre a fora.
Per s amb els hinds, que s la colnia. s un mercat captiu. A ndia no es fan
camises, noms pot comprar-ho a Gran Bretanya. Gran Bretanya, al tenir un mercat
assegurat, senvellir la indstria i entrar en una crisi industrial que encara arrossega
ara.
Frana posar el franc molt barat. No comprar molt, per tindr facilitat per exportar
molt. Productes agraris, vi, i productes de luxe.
A EEUU, del 1950 al 1970 els arribar molts productes a cost 0, procedents de deutes
de la guerra. Aix far que baixin els salaris a la resta del mn.
Compra accions de bancs de deute angls. Qui t ms beneficis, enlloc de produir,
invertir i comprar accions. Crac 29.
Roosevelt: New Deal. Ning obt crdits (apalancament econmic) i les empreses
no poden vendre els estocs. I qu fa? NIRA: s un pla per reconstruir els EEUU. Agafa
68
els aturats i els fa construir obres pbliques sense cobrar salari, sin donant-los
campament, menjador, escola, roba... construiran instituts, enllumenat...
A ms, Roosevelt augmenta el dficit pblic venent bons de lestat a 10 anys.
Tamb garanteix que no senfonsin els salaris, i els delegats sindicals no es poden
despatxar. Aix senforteixen els sindicats, garanteixen salaris, i aguanta el mercat
interior. Tamb fa lescola gratuta per que els consumidors dediquin a gastar.
Reforma el sistema bancari. Els EEUU no podr donar crdits per comprar accions.
El problema del New Deal s que posa proteccionisme del sector agrari. Mentre costos
augmentaven, benefici baixava. Roosevelt posava preu mnim als productes per
beneficiar als pagesos. Els europeus responen posant tamb mesures proteccionistes.
I les fbriques europees, a lexportar coses als EEUU, shi acumulen estocs. Ning
compra res de ning. Es fa cada cop ms petit el comer internacional. Aquesta crisi
nordamericana contagia a Europa i el mn. Vol dir que hi ha gent a latur si la
producci no t sortida.
Alemanya, per exemple, al ser molt exportadora, en surt molt perjudicada. T molta
producci acumulada. A ms tenien ara una moneda amb patr dlar, no podien
devaluar. I tamb per por a la devaluaci del 1923.
Myrdal, als pasos escandinaus, saplica una gran redistribuci de la renda, i entre ells
consumeixen. Sn els que ms aviat surten del crac del 29. A ms, sn provedors de
lAlemanya feixista.
El descontent alemany ajuda a posar el feixisme al capdamunt. Sescolta als que ms
criden. I fan una nova poltica econmica diferent a totes, la feixista. Es basa en:
Fortalesa monetria: moneda forta que permeti comprar molt als altres llocs.
Autarquia: ideologia econmica basada en fer un pas autosuficient, suprimint al
mxim les importacions i les exportacions. Produir el que el pas pot necessitar.
Produir el pel mercat interior.
Control de canvis: implica que quan una fbrica alemanya vol comprar a
lestranger, la fbrica havia de donar a lestat limport de la compra. Lempresa
sueca no els cobra, sin que els fa un val Mefa (val per comprar a Alemanya
per aquell import. Ho feien per desincentivar les compres i vendes amb fora. Si
el que es feia era comprar a Alemanya, es comprava en or i divisa ingressant a
lestat i desprs es donava a lempresa.
Estalvi obligatori: Alemanya t sobreproducci. Lexcs de producci lha de
comprar lestat. I ho compra amb diners del treballador. El treballador curra 2
hores al dia per lestat a canvi de que els donen un Volkswagen. Et donaran un
cotxe.
Les fbriques es posen a treballar al mxim i aconsegueix ple empleat. Per
Alemanya no podia mantenir el ritme sense comprar a fora, i Hitler comena a
vendre les reserves doro. Quan sacaba lor havia denvair pasos com Polnia
per aguantar.
69