UD1.

- ntroducci als
Sistemes Operatius

Alfonso Prez.
Septiembre 2014
Sistema nformtic
PROGRAMES D'APLCAC
(Procesadors de text, BB.DD, Fulles clcul,.)
TRADUCTORS EDTORS NTRPRETS D'ORDRES
SSTEMA OPERATU
HARDWARE
U1 U2 Un
PROGRAMES
DEL SISTEMA
Sistema Operatiu

Conjunt de programes que controlen

directament els recursos hardware (CPU,
MM, perifrics d'E/S) i software de
l'ordinador, proporcionant una mquina
virtual o extesa ms fcil d'utilitzar que el
hardware subjacent, i ms eficient.
Sistema operatiu
Objectius:

Facilitar l's de l'ordinador.

ncrementar la productivitat:

Del Hardware optimizant la utilitzaci dels

recursos.

Dels usuaris.
1.- Qu s un Sistema Operatiu?

Externament, s un
entorn per a executar
programes: nterfaz
Programes - HW

nternament, s un
administrador dels
recursos HW i SW del
S..
PROGRAMA
SSTEMA OPERATU
HARDWARE
Modes d'execuci del software
Programes d'aplicaci de l'usuari
ntrpret de comands
Eines del sistema
Llibreries
Nucli del sistema operatiu
HARDWARE
Mode Usuari
Mode Nucli
o
Supervisor
2.- Funcions bsiques del S.O.

Gesti o administraci eficient dels

recursos del sistema:
La misi del sistema operatiu s asegurar un repart ordenat i controlat dels
procesadors, memorias i dispositius de E/S entre els diferents programes
que compiten per ells.

Sistema Operativo como m!uina

e"tendida:
El SOP oferix a l'usuari i al programador una mquina ms sencilla de lo que
realment s, ocultant-li les caracterstiques fsiques del hardware.
Funcions del S.O. ()

A#stracci: els S.O. implementen recursos (virtuales) de alt nivell a

partir dels recursos de ms baix nivell (fsicos). La mquina fsica es
transforma en una mquina virtual. Amb el llenguatge de comands del
S. O. (s$ell, nterfase externa) se invoquen eixos servicis.
Exemple: comands LEER / ESCRBR un fitxer des de disc dur:
- posicionar el cabezal de lect/esc al sector corresponent.
- posar en marxa el motor del disc.
- establir els parmetres adeqats: mode de grabaci, espai de
.............separaci entre sectors, etc. 13 parmetres.
- llegir un bloc de dades i transferir-ho a la memria.
- comprovar que no hi ha errors de lectura/escritura.
- tornar a llegir/escriure un altre bloc de dades.
- al acabar, parar el motor del disc.
El controlador retorna 23 valors: codis d'estat i error.
3.-
Evoluci Histrica
Evoluci Histrica.
3.1.- Los primeros sistemas:
Absncia de Sistema Operatiu Mquina desnuda.
Desarrollo de programas: en binario, octal y hexadecimal.
Arranque del programa: [PC] DR 1 instruccin.
Obtencin resultados: leyendo el contenido de registros del procesador y la
memoria.
%&'&(&) El procesamiento serie&
Al aparecer los dispositivos de E/S (tarjetas, cintas, etc.) se crearon
bibliotecas de funciones comunes para gestionarlos. Como cada dispositivo
tiene sus caractersticas, deban programarse cuidadosamente. Para evitar
que esto fuera responsabilidad del programador, se disearon rutinas
especiales para cada dispositivo: el mane*ador de dispositivo +driver,&
Se usa un programa car-ador que da la orden de transferir la informacin
de cinta a memoria e inicia la ejecucin del nuevo programa.
Evolucin histrica
%&(&) El monitor residente

Operadors humans, feian la crrega del programa,

compilaci, execuci i volcat per impressora del
contingut de memria i registres.

Els treballs s'agrupaven en lots (batch) segons les seues

necessitats d'execuci. Ex: compilador FORTRAN.

El monitor resident introdueix el secuenciament

automtic de treballs, transferint el control d'un programa
al prxim, que se'l tornar al monitor i aix sucesivament.
El monitor resident: Distribuci en memria
Vectors de interrupci
Drivers dels dispositius
Carregador dels treballs
ntrpret de les targetes de control
rea dels programes
d'usuari
MONTOR
REGSTRE
LMT
MAN MEMORY
3.2.- SSTEMES ON-LNE

La CPU est molt de temps ociosa per la lentitut dels

dispositius de E/S mecnics (targetes, lectores de targ.)
La CPU depn de la velocitat de la lectora i la impressora
SSTEMES OFF-LNE

Es reemplacen per cintes (sn ms rpides).

La CPU noms depn de la velocitat de les cintes.
3.3.- Buffering

Permiteix solapar les operacions de E/S d'un treball amb

les seues prpies operacions de cmput.

UNTAT
D'ENTRADA
BUFFER
LECTURA
CPU
BUFFER
ESCRTURA
UNTAT
D'EXDA
3.4.- SPOOLNG

SPOOL (Simultaneous Peripheral Operations On-Line).

s intensiu de discs per a solapar les operacions de E/S i

execucions de varis treballs alhora.

El S.O. mant una Taula (pool de treballs) que indica la posici de

les imatges de les targetes al disc.

Al executar un treball, les E/S s'efecten des de disc.

Esta llista permiteix seleccionar el proper treball a executar

planificaci de treballs.
3.5.- Multiprogramaci

Tcnica que millora la utilitzaci de la CPU mitjanant la planificaci

de treballs.

.oncepte: Mantenir varis programes simultniament a memria, i

anar alternant la seua execuci a la CPU de la segent manera:

El S.O. tria un procs i lo posa en execuci, fins que dit procs

efecte una operaci de E/S o una sincronitzaci.

Mentres eixe procs est fent E/S, el S.O. tria un altre i el posa a
executar a la CPU, executant-se ara este.

Quan el primer procs acaba la E/S, el controlador enva una

interrupci a la CPU, per tal de indicar-li que ja pot continuar.
3.5.- Multiprogramaci ()

Cuando un proceso se bloquea al esperar por la E/S o una sincronizacin,
ejecutamos en la CPU instrucciones de otro proceso.
Los procesos entrelazan su ejecucin: concurrencia.
La CPU y la E/S trabajan a la vez: se terminan ms trabajos por unidad de
tiempo.
Multiprogramacin ()

El objetivo de la multiprogramacin es incrementar la utilizacin de la

CPU y por tanto el rendimiento del sistema, posibilitando adems la
comparticin por varios usuarios Sistema de tiempo compartido.

En un sistema monoprocesador ser necesario que el S.O. gestione

la memoria y el procesador de forma adecuada.
3.6.- Sistemes de Temps Compartit

Sma. interactiu (on-line): proporciona comunicaci Usuari

Sistema. L'usuari dona instruccions al S.O. i rep resposta.

El contrari: Sma. per lots (batch): no hi ha interacci.

Sma. de Temps Compartit = Sma. interactiu + multiprogramat

Les interaccions sn curtes poc temps de CPU per usuari.

El S.O. canvia rpidament d'un usuari al segent cadasc t la

impresi de poseer el seu ordinador.
3.7.- Multiprocessadors. Sistemes de Temps Real

Sma. Multiprocessador: t varies CPU's que poden compartir

memria i perifrics, aumentant la potncia de clcul i la seguretat
(tolerncia a fallades).
El S.O. ha de resoldre la comunicaci i sincronitzaci entre els
processadors.

Sma. de Temps Real: tenen requisits de temps molt precisos i rgids

El sma. funciona correctament si retorna el resultat correcte en el
pla de temps demanat.
Aplicacions: smes. de control, robtica, .
4.- Components del sistema

Gesti de processos.

Gesti de memria.

Gesti de l'enmagatzament secundari.

Sistema d'Entrada/Eixida.

Gesti de fitxers.

Sistema de protecci.
4.1.- Gesti de Processos
El S.O. es responsabilitza de:

La creaci i eliminaci de processos usuari i del sma.

La suspensi i reanudaci de processos.

Exemple: $ vi prog.pas (l'usuari crea un procs a travs del shell UNX)
Proporciona mecanismes per a:

Sincronitzaci entre processos.

Comunicaci entre processos.

Maneig de interbloquejos.
4.2.- Gesti de Memria
Memria = gran vector de paraules o bytes, cadasc amb
la seua direcci.
Lectura i escritura sn les niques operacions permitides.
El S.O. es responsabilitza de:

Registrar qu parts de memria estn usant-se i per qui.

Asignar i recuperar espai de memria a mida qu es

necessite.
4.3.- Sistema de E/S
El S.O. s'ocupa de:

Les operacions primitives de lectura, escritura i

direccionament.

La gesti d'errors i les particularitats dels diversos

dispositius.

Planificaci de les operacions per a maximizar el

rendiment, incloent tcniques de buffering.
4.4.- Gesti de Fitxers
Fitxer: colecci de dades relacionades entre s i agrupades
baix un nom com.
El S.O. s'encarrega de:

La creaci i eliminaci de fitxers.

La creaci i eliminaci de directoris.

Proporcionar primitives per a manejar fitxers i directoris.

Establir la relaci entre fitxers i dispositius

d'enmagatzament.

La cpia de seguretat dels fitxers a un medi no voltil.

4.5.- Sistema de Protecci

Mecanisme per a controlar l'accs de programes, processos i

usuaris als recursos del S..

Assegurar que noms poden manejar els recursos aquells

processos que tingan autoritzaci del S.O.

Exemples:

Al direccionar memria ha d'assegurar que noms es puga executar un

procs al seu espai de direccionament.

Ha d'assegurar que cap procs obtinga el control de la CPU sense

alliberar-la ms tard.

No deu permetre que els usuaris efectuen les seues prpies operacions
de E/S.
/&0&) Int1rpret d2ordres

nterfaz Usuari Sistema Operatiu

s el programa en execuci quan comena un treball o un

usuari es conecta a un sistema de temps compartit.

S'encarrega de llegir, interpretar i executar les ordres dels

usuaris.

Ex: Shell (UNX). Command.com (MS-DOS), Windows, OS/2.

No forma part del S.O.; s un programa del sistema.

Ex: Korn-Shell(ksh), C-Shell(csh), Bourne Again Shell(bash) a

UNX.
5.-Estructura del sistema
5.1.-Sistemes Monoltics

El sistema operatiu s'escriu com una colecci de procediments, cadasc

dels quals pot cridar als dems cada vegada que aix el requerisca.

Per a construir el S.O. es compilen tots els procediments i es monten

produnt un nic fitxer objecte.

No hi ha ocultaci de informaci: cada procediment s visible per a la resta

de procediments.

SSTEMES MONOLTCS: FUNCONAMENT
1- Les crides al sma. (peticions de servici)
s'efectuen colocant els parmetres als
registres o la pila del processador, i desprs
executant una instrucci especial (TRAP)
coneguda com crida al nucli o crida al
supervisor.
2- Esta inst. provoca que la CPU pase de mode
usuari a mode supervisor, transferint el
control al S.O.
3- El S.O. examina els parmetres per a
determinar quina crida al sma. deu
executar-se.
4- Se busca a una taula a on est el
procediment requerit i se'l crida.
5- Al acabar el procediment es torna el control al
programa usuari.
SMES. MONOLTCS (Estructura del S.O.)
El S.O. est format per:

Un programa principal que crida al procediment desitjat.

Un conjunt de procediments de servici ( per cada crida possible).

Un conjunt de procediments auxiliars per a ayudar als proc. servici

5.2.- Aproximaci per Nivells

Generalitzaci dels 3 nivells anteriors.

Nivell = encapsulaci de dades i les operacions

permeses sobre eixes dades.

Un nivell k noms pot usar les rutines dels nivells

inferiors.

Facilita la depuraci i verificaci del sma. (per inducci).

Exemple: - suposem que el HW funciona correctament.
- podem depurar el 1er. nivell, perqu noms usa el HW.
- si depurant el nivell k detectem un error, sabem que el error
deu trobarse a eixe nivell, perqu els inferiors ja funcionen b.
5.3.- Mquines virtuals.

Descripci: crea rpliques (mquines virtuals) de la mquina real,

permitint que a cada mquina virtual sexecute un S. O. distint.

Es creada pel monitor de la mquina virtual.

No suposa un augment de nivell perqu les cpies sn id!ntiques al "#.

Si desitgem servicis de mquina extesa deurem posar un S.O. local.

5.4.- Model Client-Servidor

La tendncia s llevar codi del S.O., traslladant codi a nivells

superiors i deixant un nucli mnim.

La majoria de funcions es fan en mode usuari.

Per a demanar un servici, un procs usuari (client) enva la petici a

un procs servidor, que fa el treball i li torna la resposta.
Model Client Servidor (): Avantatges

El nucli noms s'encarrega de la comunicaci client server, per pas de

missatges.

Tots els servidors s'executen en mode usuari no tenen accs directe al

HW. Si nhi ha un error en un servidor, la resta del sma. pot continuar.

Adaptable a sistemes distri#uits: el client no necessita saber si el

missatge es gestiona de forma local, en sa mquina, o si s'envia per una
red a un server en una mquina remota.
Esquema general del S.O.
Esquema general del S.O.