1 Els nombres complexos

Els nombres complexos son una eina fonamental per a qualsevol enginyer tradicional. Veurem
aqu les seves propietats mes importants, algunes de les seves aplicacions i certs resultats que
emprarem sovint en altres captols.
1.1 Per que els nombres complexos?
La primera vegada que es parla dels nombres complexos s'acostuma a plantejar el problema de
trobar un nombre que multiplicat per si mateix doni una quantitat negativa, per exemple 1:
x2 = 1:
(1.1)
Se sap que cap nombre real, ni positiu ni negatiu, verica aquesta relacio. El que es fa per tal
que (1.1) tingui solucio es introduir la unitat imaginaria, i, que per denicio verica (1.1), es
a dir,
i2 = 1:
(1.2)
Es pot pensar que, si per a cada equacio que no te solucio real hem d'introduir un nou ens
estrany que per denicio n'es la solucio, no acabarem mai. El que passa, pero, es que nomes
amb els nombres reals i la unitat imaginaria ja podem trobar la solucio de qualsevol equacio
polinomica, es a dir, qualsevol equacio de la forma
an xn + an 1 xn 1 +


+ a1 x + a0 = 0;
(1.3)
amb an, an 1, : : : , a1 , a0 nombres reals i n un enter positiu qualsevol. Per exemple, per a n = 2
tenim l'equacio polinomica de segon grau, que s'acostuma a escriure com
ax2 + bx + c = 0:
(1.4)
Tots sabem que les dues possibles solucions de (1.4) s'escriuen com
p
b  b2 4ac
x=
:
(1.5)
2a
Aqu hi apareix l'arrel quadrada de b2 4ac, el discriminant de l'equacio de segon grau. Si
aquest discriminant es positiu, llavors hi ha dos nombres reals,
p2
p
b
b 4ac
b + b2 4ac
i
;
2a
2a
Los autores, 2000; Edicions UPC, 2000

Els nombres complexos

solucio de l'equacio. Si el discriminant es zero sols hi ha un nombre real solucio de l'equacio (es
diu que aquesta solucio te multiplicitat dos):
b
2a :

Si el discriminant es negatiu, es a dir, si b2 4ac < 0, llavors l'arrel quadrada no existeix,
almenys dins dels nombres reals, per la mateixa rao que fa que tot nombre real tingui quadrat
positiu. Per tant, en aquest cas no hi ha cap solucio real de l'equacio de segon grau. Aqu entra
en joc, pero, la unitat imaginaria. L'unic que cal fer es escriure
b2 4ac = (4ac b2 ) = 1
(4ac b2 ) = i2 (4ac b2 ):
Llavors
p p
p
p
b  i2 (4ac b2 )
b  i2 4ac b2
b  i 4ac b2
x=
=
=
;
2a
2a
2a
i, com que suposem 4ac b2 > 0, l'arrel quadrada que hi apareix es un nombre real. Per
tant, la solucio de l'equacio de segon grau en el cas de discriminant
negatiu ve donanda com un
p
nombre real, b=2a, mes/menys un altre nombre real, 4ac b2=(2a), que multiplica la unitat
imaginaria. Les combinacions de nombres reals i la unitat imaginaria s'anomenen nombres
complexos. Un nombre complex qualsevol es, per tant, de la forma
z = A + iB
amb A; B 2 R. Noteu que, a causa de la commutativitat tant de la suma com del producte,
aixo es pot escriure de diverses maneres, com per exemple A + Bi. A s'anomena la part real
del nombre complex z i B n'es la part imaginaria. Sigui, per exemple,
x2 + x + 1 = 0:
(1.6)
La solucio sera
p2
1

1 4
1
1
x =
p2
p2
1
3
1

i3
1

=
=
2p
2p
1

i 3
1
3 i:
=
=

(1.7)
2
2 2
Les dues solucions de (1.6) tenen part real 1=2 i part imaginaria +p3=2 i p3=2, respectivament.
Es pot pensar que tot aixo esta molt be pero que estudiar les solucions d'equacions com (1.1)
o (1.6) te molt poc interes practic. Si, per exemple, estem estudiant un problema de mecanica
i arribem a que la longitud d'una certa peca ha de satisfer l'equacio (1.6), llavors vol dir que
hem fet alguna cosa malament o que el nostre problema mecanic no te solucio, ja que les dues
solucions (1.7) no ens serviran de res: no podem construir una peca que tingui longitud amb
part imaginaria! El cert es que (1.6) no te cap solucio real i sols les solucions reals es poden
assignar a magnituds fsiques.
Resulta, pero, que val la pena estudiar els nombres complexos encara que nomes sigui com
un instrument per arribar a resultats nals reals, quan aquests existeixen, que no es el cas de
(1.6). Mes endavant donarem mes motius per aprendre a treballar amb els nombres complexos,
Los autores, 2000; Edicions UPC, 2000

1.1 Per que els nombres complexos?

pero abans anirem al segle XVI per veure com els nombres complexos van apareixer com una
necessitat per poder trobar solucions reals d'equacions.
Gerolamo Cardano (1501{1576) va ser un metge, enginyer, matematic i jugador (de jocs
d'atzar) del Reneixament italia. Com a enginyer Cardano va inventar el mecanisme anomenat
junta de cardan, que va aplicar amb gran exit al carruatge personal de l'emperador Carles V i que
s'utilitza en els vehicles moderns. Com a matematic va ser el primer a calcular les probabilitats
dels jocs d'atzar de la seva epoca i ho va aplicar a la practica, fet que li va permetre guanyar
els diners per pagar-se els estudis de medicina. Mes important per a nosaltres, pero, es que els
estudis sobre les equacions polinomiques de tercer grau el van portar a intuir la necessitat dels
nombres complexos.
Sigui l'equacio general de tercer grau
ax3 + bx2 + cx + d = 0:
(1.8)
Com que a 6= 0 (en cas contrari l'equacio seria de segon grau) sempre podem dividir per a i
queda
x3 + Bx2 + Cx + D = 0;
(1.9)
on B = b=a, C = c=a i D = d=a. Ara introdum una nova quantitat, , a partir de B :
B = 3:
(1.10)
Amb aixo l'equacio ens queda
x3 + 3x2 + Cx + D = 0
i, sumant i restant diverses peces,
x3 + 3x2 + 32 x + 3 + (C 32 )x + (D 3 ) = 0:
Els quatre primers termes formen un cub perfecte, de manera que
(x + )3 + (C 32 )x + (D 3) = 0:
Ara passem de la variable x a una nova variable y mitjancant
B
y =x+ =x+ :

Ens resulta, en termes de y,

y3 + (C

32 )y + D + 23
Finalment aixo ho podem escriure com
y3 = py + q;
on
p
q

(1.11)

C = 0:

(1.12)

= 32 C = B3 C;
= 23 + C D = 272 B 3 + 13 BC
Los autores, 2000; Edicions UPC, 2000

D:

(1.13)

Els nombres complexos

P
y

Figura 1.1: Discussio de les solucions de y3 = py + q.

Si som capacos de trobar la solucio y de (1.12) aleshores, emprant (1.11), podrem trobar la
solucio de l'equacio original.
L'equacio (1.12) ens diu que hem de trobar la interseccio de la parabola cubica y3 amb
la recta py + q. La gura 1.1 mostra els diferents casos que, essencialment, poden donar-se,
depenent que la recta tingui pendent positiu o negatiu i que q sigui mes o menys gran.
En el cas P tenim p < 0, mentre que en els casos Q i R tenim p > 0. En el cas Q, q es prou
gran o p es prou petita com perque la recta sols talli una vegada la parabola cubica, mentre que
en el cas R la talla tres vegades. E s immediat veure que no pot ser que la recta no talli mai la
parabola cubica, ni tampoc que la talli exactament dues vegades, ni tampoc mes de tres. Quan
Cardano va comencar a estudiar aquest problema es coneixia la solucio per al cas P, descoberta
per Tartaglia. En notacio moderna la solucio es
r
r
1
1 q w;
q+w+
(1.14)
y=
2
2
on
s
3
 2 
1
1
w=
(1.15)
2q + 3p :
Fixem-nos que, com que p < 0, el cub que apareix dins l'arrel quadrada sera positiu, i l'argument de l'arrel quadrada tambe sera positiu, donant un nombre real que posat a (1.14) ens
proporcionara l'unica solucio real del cas P. La contribucio de Cardano va ser veure que aquestes
expressions tambe donen l'unica solucio del cas Q, que en termes de p i q es pot caracteritzar
per la condicio
 2  3
1 p > 0:
1q
p > 0; i
2
3
Cardano es va adonar, pero, que en aquest cas de p > 0, si p es massa gran o q massa petit,
aleshores
 2  3
1
1 p < 0;
2q
3
3

Los autores, 2000; Edicions UPC, 2000

1.2 Formes cartesiana i polar dels nombres complexos

de manera que l'arrel cuadrada que ens dona w no te sentit com a nombre real. Malgrat tot, si
s'utilitza el que avui en dia anomenarem unitat imaginaria per calcular aquesta arrel cuadrada,
s
 3  2
1p
1q ;
w = i
3
2
i se substitueix a (1.14), s'obtenen les tres solucions reals del cas R: les parts imaginaries sen
van en sumar les dues arrels cubiques1 que apareixen a l'expressio per a la solucio y. El fet
important es que l'unica manera d'obtenir les solucions reals d'aquest cas es mitjancant els
nombres complexos. Fins al nal de la seva vida Cardano no va estar mai satisfet amb els
nombres complexos, i es referia a ells com a \tortures mentals". Hem de tenir en compte que
en aquella epoca ni tan sols es tenia massa clar que eren els nombres negatius, i es feien tota
mena d'equilibris, passant termes d'una banda a l'altra, per no haver d'escriure explcitament
un nombre negatiu. Els complexos eren, per tant, una cosa que necessariament havia de semblar
molt extranya als matematics de l'epoca.
Si els nombres complexos sols servissin per expressar solucions reals de les equacions de tercer
grau faria temps que ningu no en parlaria. En realitat, sense els complexos no podrem entendre
les matematiques tal com les coneixem avui en dia. A part de ser un camp fonamental de
la matematica moderna, els nombres complexos tenen moltssimes aplicacions en la formulacio
matematica de problemes d'enginyeria, algunes vegades simplicant les operacions i d'altres
proporcionant l'unica manera en que es poden fer les coses. Els nombres complexos son, en un
cert sentit, mes \naturals" i importants que els reals. Si s'estudia la materia microscopicament,
l'equacio que descriu l'evolucio dels sistemes no es la segona llei de Newton de la mecanica
classica, sino l'equacio de Schrodinger de la mecanica quantica, que conte la unitat imaginaria.
Els nombres complexos son, per tant, un element fonamental de la nostra descripcio de la natura.
1.2 Formes cartesiana i polar dels nombres complexos
Tal com hem dit, un nombre complex es de la forma
z = a + ib;
(1.16)
amb a; b 2 R. Veurem que aquesta es nomes una de les formes de representar un nombre complex,
l'anomenada cartesiana o binomica. El conjunt dels nombres complexos es representa pel
smbol C. Dos nombres complexos en forma cartesiana son iguals si coincideixen les seves parts
real i imaginaria, es a dir, a + bi = c + di si i nomes si a = c i b = d.
Per operar nombres complexos en forma cartesiana sols cal tenir en compte que i2 = 1 i
emprar les regles d'operacions estandard (associativa, commutativa i distributiva). Per exemple,
(3 + 2i) + (11 7i) = (3 + 11) + (2i 7i) = 14 5i
( 2 + i)
(4 + 8i) = 2
4 2
8i + 4
i + i
8i
= 8 16i + 4i 8 = 16 12i
Donat un nombre complex z = a + bi, s'anomena el seu complex conjugat al tambe nombre
complex
z = a bi;
(1.17)
Com veurem mes endavant, un nombre complex te tres arrels cubiques. Els valors de les dues arrels cubiques
de (1.14) s'han de combinar de manera que el seu producte doni p=3. Per a mes detalls vegeu el captol V de
[Usp90], encara que la notacio es una mica diferent de la nostra.
1

Los autores, 2000; Edicions UPC, 2000

Els nombres complexos

que mante la part real i canvia el signe de la part imaginaria. A vegades el complex conjugat
es representa tambe per z . La propietat fonamental es que el producte d'un complex pel seu
conjugat es un nombre real no negatiu:
z z = (a + ib)
(a ib) = (a2 aib + iba + ( ib)( ib) = a2 + b2  0:
(1.18)
L'arrel quadrada positiva d'aquesta quantitat s'anomena el modul del complex z, i es representa
per jzj:
p
p
jzj = + zz = + a2 + b2 :
(1.19)
Per exemple
p
p
j2 3ij = + 22 + ( 3)2 = + 13:
Fixem-nos que z i z tenen el mateix modul que z:
jzj = jzj = j zj:
Una manera de representar gracament un nombre complex es en l'anomenat pla d'Argand,
o simplement pla complex: el complex z = a + ib es representa pel punt (a; b) del pla, tal com
mostra la gura 1.2. La mateixa gura tambe mostra que el complex conjugat s'obte fent una
re exio sobre l'eix de les X , que s'anomena eix real. L'eix de les Y s'anomena eix imaginari.
eix imaginari

z=a+ib

-b

eix real

_
z=a-ib

Figura 1.2: Un complex i el seu conjugat en el pla complex.

El complex conjugat es important per fer divisions de nombres complexos. El problema de
la divisio es com fer desapareixer la unitat imaginaria del denominador, i aixo es pot solucionar
multiplicant numerador i denominador pel complex conjugat del denominador i emprant (1.18).
Per exemple,
7 + 2 i = 7 + 2i
1 i
1+i
1+i 1 i
(7
= +( 21)i)(2 +112 i) = 7 2i2 7i + 2 = 5 2 9i
= 52 92 i:
Los autores, 2000; Edicions UPC, 2000

1.2 Formes cartesiana i polar dels nombres complexos

En particular,

1=1

i
i

i
=
i i
1 = i:
Per elevar un nombre complex en forma cartesiana a una certa potencia entera positiva hom
pot emprar el binomi de Newton per calcular la suma de productes de potencies i utilitzar
despres
i = i
2
i = 1
i3 = i2
i = i
i4 = i3
i = i
i = 1
i5 = i4
i = 1
i = i
i6 = 1
...
Per exemple, com que (A + B )3 = A3 + 3A2 B + 3AB 2 + B 3, tindrem
(2 5i)3 = 23 + 3
22 ( 5i) + 3
2( 5i)2 + ( 5i)3
= 8 60i + 150i2 125i3 = 8 60i 150 + 125i
= 142 + 65i:
Treballant una mica mes, aixo tambe funciona per al calcul de potencies enteres negatives. Per
exemple,
(2 + 3i) 4 = (2 +13i)4
= 24 + 4
23 (3i) + 6
22 (31 i)2 + 4
2(3i)3 + (3i)4
= 16 + 96i 2161 216i + 81
i
= 119 1 120i = ( 119)1192 ++(120120)
2
119 + i 120 ;
= 28561
28561

on hem emprat (A + B )4 = A4 + 4A3 B + 6A2 B 2 + 4AB 3 + B 4.

Podeu automatitzar operacions molt pesades emprant un programa de manipulacio simbolica com MapleV, que esta, o hauria d'estar, disponible a tots els PC de la UPC. En aquest
programa la unitat imaginaria es representa per I. La sessio seguent mostra algunes operacions
tpiques. Noteu que el modul es calcula amb la funcio abs, i que heu d'emprar evalf si voleu
obtenir resultats aproximats en coma otant en lloc d'expressions racionals exactes.
>
>

(1+3*I)^7;

(I+4)^(-5);

2456 + 1992 I
404
1121
1419857 1419857 I
Los autores, 2000; Edicions UPC, 2000

Els nombres complexos

>

(I-8*(4-I)^6)/(I+11)^7;

>

evalf(%);

>

50129804835 + 84837139695 I
50283885376336 50283885376336

abs(I+11*(5-I)^2);

:0009969357869 + :001687163573 I

29 97
Es poden fer moltes altres coses amb nombres complexos, com calcular arrels quadrades
o exponencials o logaritmes, pero la forma cartesiana no es la mes adient per fer aquestes
operacions. En el que resta de seccio i a la seguent introdurem dues altres representacions
dels complexos (en realitat son la mateixa amb notacio diferent), que permeten treballar mes
rapidament per a qualsevol cosa que no sigui una suma.
Una vegada es tenen els complexos representats com a punts del pla, no es necessari emprar coordenades cartesianes per localitzar-los. Es pot utilitzar coordenades polars, donat
l'argument, o angle que formen el segment que uneix el punt que representa el complex amb
l'origen i el semieix real positiu, i el modul, o distancia del punt a l'origen. Aquests valors es
representen, respectivament, per  i , i apareixen descrits a la gura 1.4. De manera compacta,
un nombre complex es representa, llavors, en forma polar, com
z =  :
L'angle  esta denit llevat de multiples de 2. E s el mateix dir que l'argument d'un complex
es =7 que =7+2 = 15=7, o que =7 4 = 27=7. Per conveni, pero, s'acostuma a donar
un argument que pertanyi a [0; 2). Fixem-nos que si dos nombres complexos tenen el mateix
modul i la diferencia d'arguments es un multiple de 2, aleshores els correspon el mateix punt
en el pla complex i, per tant, son de fet el mateix complex. Tenim aix que la regla per comparar
dos nombres complexos en forma polar es que  = r si i nomes si  = r i  =  + 2k, amb
k 2 Z un enter qualsevol. Veurem que aquest detall es important a l'hora de calcular arrels i
logaritmes.
Si tenim dos nombres complexos z1 = a1 + ib1 i z2 = a2 + ib2 i calculem el modul de la seva
diferencia,
jz1 z2 j = ja1 + ib1 (a2 + ib2)j = j(a1 a2 ) + i(b1 b2)j
p

= (a1 a2 )2 + (b1 b2)2 = (a2 a1)2 + (b2 b1 )2 ;

veiem que aixo representa la distancia entre els dos punts corresponents a z1 i z2 sobre el pla
complex:
d(z1 ; z2 ) = d(z2 ; z1 ) = jz1 z2 j = jz2 z1 j:
(1.20)
Aquest resultat permet expressar certes relacions geometriques sobre el pla de forma molt compacta en termes de nombres complexos. Per exemple, sigui
jz (3 + i)j = 2:
Si entenem aixo com una equacio per a z, el que ens diu es que hem de cercar tots els punts
del pla complex tals que la seva distancia al punt 3 + i sigui 2. L'equacio considerada es, per
Los autores, 2000; Edicions UPC, 2000

1.2 Formes cartesiana i polar dels nombres complexos

tant, l'equacio d'una circumferencia de radi 2 i centre 3+ i. En coordenades (x; y) en el pla, que
serien la part real i imaginaria de z = x + iy, aixo seria
p
(x 3)2 + (y 1)2 = 2;
o
(x 3)2 + (y 1)2 = 4:
Tot aixo apareix representat a la gura 1.3.

z -( 3+ i )
y

3+ i

5+ i

x
3-i

Figura 1.3: Interpretacio geometrica de l'equacio jz (3 + i)j = 2.

La relacio de la forma polar amb la representacio cartesiana z = a + ib es, a partir de la
gura 1.4,
p
 = + a2 + b2 = jz j;
(1.21)
(1.22)
tan  = ab :
S'ha de tenir en compte, pero, que un nombre complex a + ib i el seu oposat a ib donen
angles amb la mateixa tangent, i s'ha de mirar el signe d'a o de b per veure si tenim l'angle en
un quadrant o un altre. Per exemple, si
z = 1 i;
tenim
tan  = 11 = 1;
i hi ha dos angles que tenen la tangent igual a 1: 135 i 315 . Com que la part imaginaria es
negativa (i la real positiva) l'angle es 315 . Agafar 135 correspondria al nombre complex
w = 1 + i = z:
Los autores, 2000; Edicions UPC, 2000

10

Els nombres complexos

cos

z=a+ib

sin

Figura 1.4: Relacio entre les representacions polar i cartesiana.

p
Els dos nombres complexos apareixen a la gura 1.5. Com que jzj = 12 + ( 1)2 = 2, la
representacio polar de 1 i sera
p
p
z = 2315 = 2 :
De la gura 1.4 tambe es dedueix com passar de la forma polar a la cartesiana. Hom te
p

7
4

-1+i

315
135

1-i

Figura 1.5: Dos nombres complexos amb arguments que donen una mateixa tangent de l'argument.
a
b

=  cos ;
=  sin ;

de manera que
 =  cos  + i sin :

(1.23)
Aquesta relacio es la que s'ha d'emprar si es vol sumar dos nombres donats en forma polar:
primer es passen a forma cartesiana, se sumen i, si es vol, es pot retornar el resultat a forma
Los autores, 2000; Edicions UPC, 2000

1.2 Formes cartesiana i polar dels nombres complexos

11

polar. Per exemple,

3=4 + 8=3 = (3cos 4 + i3sin 4 ) + (8cos 3 + i8sin 3 )
p 


p
1
1
1
= 3 p2 + i3 p2 + 8 2 + i8 23 = p32 + 4 + i p32 + 4 3
=

s


2 
p 2
p3 + 4 + p3 + 4 3

 10:930:976  10:9355:92 :

p3

p3

arctan p23 +4
2
+4

La forma polar es especialment util per multiplicar i dividir i per calcular potencies i arrels.
Comencem veient com es multipliquen nombres complexos en forma polar. O bviament, haurem
de passar-los a forma cartesiana perque es aquesta l'unica en que sabem com multiplicar. El
resultat nal, pero, s'expressa en forma polar i es molt senzill. Donats z1 = 1 i z2 = 2
tindrem
z1
z2 = (1 cos 1 + i1 sin 1 )
(2 cos 2 + i2 sin 2 )
= 12 (cos 1 cos 2 + i cos 1 sin 2 + i sin 1 cos 2 sin 1 sin 2)
= 12 ((cos 1 cos 2 sin 1 sin 2 ) + i(cos 1 sin 2 + sin 1 cos 2))
= 12 (cos(1 + 2) + i sin(1 + 2)) :
El que hem obtingut es un nombre complex en forma polar amb modul 12 i argument 1 + 2.
Per tant,
1
2 = (1 2 )( + ) ;
(1.24)
es a dir, per multiplicar dos nombres complexos en forma polar s'han de multiplicar els moduls
i sumar els arguments. Per exemple
3
2 = 6 + = 62 = 60 = 6:
Podem pensar tambe que, quan un nombre complex multiplica a un altre, el que fa es dilatar-li
el modul per un factor igual al modul del primer, i fer-lo girar un angle igual a l'argument del
primer. Per exemple, multiplicar per i es no canviar el modul, ja que i te modul 1, i girar 90 ,
ja que i te argument =2. Aix
i
7 =7 + =7 :
En canvi, multiplicar per 2 es doblar el modul i girar 180 :
2
4 = 8 + = 8 :
La divisio es simplement la multiplicacio per l'invers. Donat z =  , el seu invers z 1 = ~~
sera tal que

~~ = 1;
de manera que
(~)+~ = 1 = 10 :
Igualant modul i argument tindrem
~ = 1;
 + ~ = 0;
1

7
4

7
4


4


4


4

5
6

5
4

Los autores, 2000; Edicions UPC, 2000

12

Els nombres complexos

d'on

= 1 ;
~ = ;

~

es a dir,

1=

( )

 

(1.25)

Per tant, l'invers s'obte invertint el modul i canviant el signe de l'argument. La divisio es molt
senzilla. Si z1 = 1 i z2 = 2 tindrem
 
 
z1
1
1
= z1 (z ) = 
= 1
:
(1.26)
1

11 
2

z2

2

2

1 2

Per tant, per dividir complexos en forma polar es divideixen els moduls i es resten els arguments:
!
r !
(pp2)27 = pp2
2 :
=
3 13
( 3)14
3 27 14
El calcul de potencies enteres es tambe molt mes senzill que en forma binomica, ja que una
potencia entera no es res mes que un nombre determinat de multiplicacions:
n)

( ) = 



 =
n

Per exemple
i tambe

( 2)


5

6

n)







= ( 2)6


6
5

++


+
n)

=8

6
5

= (n)n :

(1.27)

 
 
1
1
1
1
3
= 811 :
=  4 = (34 ) = 81 = 81
3
Ara estudiarem com es poden calcular arrels de nombres complexos. Veurem en primer lloc
per que no es convenient atacar el problema en la formulacio cartesiana.
Suposem, per exemple, que tenim z = 7+3i i que volem calcular-ne l'arrel, o arrels, cubiques.
Cercarem un complex w = a + bi tal que w3 = z, es a dir,
(a + bi)3 = 7 + 3i;
d'on
a3 + 3a2 bi 3ab2 ib3 = 7 + 3i:
Igualant parts reals i imaginaries ens queda un sistema de dues equacions de grau 3 en les
variables a i b que, en general, es forca difcil de solucionar:
a3 3b2 a = 7;
3a2 b b3 = 3:
El problema es fa cada vegada mes complicat si anem augmentant l'ordre de les arrels que volem
calcular.



6


6

4
6

2
3

Los autores, 2000; Edicions UPC, 2000

2
3

4
3

1.2 Formes cartesiana i polar dels nombres complexos

13

Anem ara a la forma polar. El fet que la multiplicacio sigui tan senzilla en aquesta representacio fara que el problema del calcul de les arrels tingui una solucio elemental. Sigui z = 
i suposem que volem calcular les seves arrels n-esimes. Cerquem per tant un w = ~~ tal que


~~ n =  ;
es a dir,
(~n)n~ =  :
Igualant moduls i arguments, aquests darrers llevat de multiples de 2, tindrem
~n = ;
n~ =  + 2k; k 2 Z;
o, el que es el mateix,
p
~ = ;
 2k
~ =
+ n ; k 2 Z:
n
En principi, sembla que tenim innites arrels n-esimes corresponents als innits possibles arguments que apareixen. Per exemple, per a k  0 tenim

~0 = ; si k = 0;
n
 2
~1 =
+ ; si k = 1;
n n
 4
+ ; si k = 2;
~2 =
n n
...
 2(n 1)
~n 1 =
+ n ; si k = n 1;
n
 2n 
~n =
+ n = n + 2; si k = n;
n
...
Fixem-nos, pero, que quan k = n obtenim un argument, ~n, que difereix en 2 de l'argument
~0 i, per tant, representa el mateix nombre complex. De la mateixa manera k = n + 1 dona el
mateix nombre complex que k = 1, k = n + 2 el mateix que k = 2, : : : Si anem pels negatius
tenim, per a k = 1,
 2  2(n 1)
= +
2;
~ =
n

que proporciona el mateix nombre complex que k = n 1. Es veu tambe que k = 2 i

k = n 2 corresponen al mateix nombre complex, etc. Per tant, no tenim innits nombres
complexos que son arrels n-esimes d'un donat  , sino sols n, corresponents, per exemple, als
valors k = 0; 1; 2; : : : ; n 1. Les n arrels diferents son, per tant,
( p) ; ( p) + ; ( p) +2 ; : : : ; ( p) +(n 1) :
(1.28)
Totes tenen el mateix modul, p, i l'argument difereix entre dues de consecutives o entre la
darrera i la primera per 2n . Aix, les dues arrels quadrades de qualsevol nombre complex tenen
n


n


n

2


n

2

Los autores, 2000; Edicions UPC, 2000


n

2

14

Els nombres complexos

una separacio angular de 180 ; les tres arrels cubiques estan sobre els vertexs d'un triangle
equilater, separades 120 ; les quatre arrels quartes sobre els vertexs d'un quadrat, amb 90 de
separacio angular, etc.
Sigui per exemple z = 1 i i calculem les seves quatre arrels quartes. Primer hem de
passar-ho a forma polar:
p
p
 = 12 + ( 1)2 = 2;
tan  = 11 = 1;
i com que z esta en el quart quadrant sera  = 74 :
p
z= 2 :
7
4

p
Tenint en compte que p2 = p2, les quatre arrels quartes de 1 i son, en forma polar,
p
2 ;
p
p
2 + = 2 ;
p
p
2 + = 2 ;
p
p
2 + = 2 :
Com a segon exemple anem a calcular les arrels cubiques de i. La forma polar es
i=1 :
Les arrels cubiques tenen totes modul p1 = 1 i son
1 = 190 = i;
p
1 + = 1 = 1210 = 23 i 21 ;
p
1 +2 = 1 = 1330 = 23 i 12 ;
i apareixen representades a la gura 1.6.
Amb MapleV podeu treballar amb complexos en forma polar carregant la llibreria polar
amb readlib i representant el nombre complex mitjancant
4

7
16

7
16

7
16

7
16

3
2

15
16
23
16
31
16

3
2


2


2


2

2
3

7
6

2
3

11
6

polar(modul,argument )

Noteu que l'argument s'ha de donar necessariament en radians. Podeu passar de radians a graus
mitjancant la funcio convert. Per passar de forma polar a forma cartesiana cal emprar evalc:
>

readlib(polar);

proc(r::algebraic ; th ::algebraic ) : : : end

>

polar(3,Pi)+polar(2,Pi/4);

>

evalc(%);

polar(3; ) + polar(2; 41 )
p

3+ 2+I 2
Los autores, 2000; Edicions UPC, 2000

1.2 Formes cartesiana i polar dels nombres complexos

210

15

90 o

1 330o

-i

Figura 1.6:
>

polar(%);

i i les seves tres arrels cubiques.

p
p 2
polar( ( 3 + 2) + 2; arctan( 2p ) + )
q

>

>

convert(47*degrees,radians);

evalf(%);

3+ 2

47 
180
:8203047485

>

>

convert(Pi/7,degrees);

evalf(%);

180 degrees
7

25:71428571 degrees
Amb MapleV es poden calcular arrels n-esimes sense haver de passar a forma polar, amb
la funcio root(z,n), o simplement amb sqrt(z) si simplement voleu arrels quadrades, seguit
amb una aplicacio de evalc. S'ha de tenir en compte, pero, que MapleV sols retorna una de
les arrels, la que donaria un valor positiu si l'argument fos real i positiu. Aquest valor es el que
s'anomena valor principal o branca principal de l'arrel. De totes maneres, podeu obtenir
les altres girant 2n tantes vegades com calgui:
>

evalc(sqrt(3+I));

Los autores, 2000; Edicions UPC, 2000

16

Els nombres complexos

>
>
>

evalc(root(4,4));

1 q6 + 2 p10 + 1 I q 6 + 2 p10
2
2
p

evalc(root(-8,3));

1+I 3

r1:=evalc(root(8,3));

r1
>

r2:=evalc(r1*polar(1,2*Pi/3));

r2
>

:= 1 + I 3

r3:=evalc(r2*polar(1,2*Pi/3));

r3
>

:= 2

evalc(r3*polar(1,2*Pi/3));

:= 1

2
Hem vist que la forma polar facilita molt totes les operacions, excepte la suma. Les regles
d'operacio en forma polar, encara que senzilles, i la mateixa notacio, amb un subndex que
representa l'argument, son poc naturals i a vegades pot ser difcil distingir el subndex de la
resta d'elements tipogracs d'una expressio donada. A la seccio seguent introdurem una nova
representacio que mante tots els avantatges operacionals de la forma polar pero amb una notacio natural en que les regles de calcul es dedueixen de les regles conegudes d'operacio amb
exponencials.
1.3 Formula d'Euler i forma exponencial
Si a es un nombre real, tots sabem com calcular-ne l'exponencial, ea , almenys amb una calculadora cientca. Que pot signicar, pero, quelcom com ei ? Fixem-nos que si volem calcular,
per exemple, e , el que hem de fer es multiplicar e per si mateix set vegades i treure l'arrel
quarta del resultat (amb la notacio donada, se suposa que volem l'arrel quarta real positiva
de les quatre possibles). E s evident, en canvi, que no te sentit multiplicar e per si mateix \i"
vegades. Haurem de donar per tant una denicio nova per calcular l'exponencial d'un nombre
imaginari i, en general, d'un nombre complex. La nova denicio, pero, no pot ser una cosa
arbitraria: voldrem que mantingui les bones propietats de l'exponencial, que es dedueixen totes
del fet que l'exponencial de la suma es el producte d'exponencials, i a mes voldrem que quan
el nombre complex no tingui part imaginaria la seva exponencial coincideixi amb l'exponencial
coneguda del nombre real corresponent.
El resultat fonamental es que, si z = a + ib, l'unica manera de denir-ne l'exponencial que
mante les dues condicions que hem esmentat es
ea+ib = ea (cos b + i sin b);
(1.29)
on l'exponencial de la dreta es l'exponencial real coneguda. Fixem-nos que, si z es real, z = a,
tenim, com que b = 0,
ea = ea (cos 0 + i sin0) = ea ;
7
4

Los autores, 2000; Edicions UPC, 2000

1.3 Formula d'Euler i forma exponencial

17

de manera que la nova exponencial coincideix amb la vella quan s'aplica a nombres reals. Vegem
que passa amb l'exponencial de la suma. Si z1 = a + ib i z2 = c + id tindrem
ez +z = ea+ib+c+id = e(a+c)+i(b+d) = ea+c (cos(b + d) + i sin(b + d))
= ea ec (cos b cos d sin b sin d + i(sin b cos d + sin d cos b))
= ea ec(cos b + i sin b)(cos d + i sin d) = ea+ib ec+id
= ez ez ;
tal com volem.
Un cas especial de (1.29), conegut com la formula d'Euler, es quan z = i. Ens resulta
ei = e0+i = e0 (cos  + i sin )
= cos  + i sin :
(1.30)
Alguns casos particulars en son


ei = cos + i sin = i;
2
2
ei = cos  + i sin  = 1;
1


1
ei = cos + i sin = p + i p :
4
4 2
2
1


2


4

Fixem-nos especialment en la bellesa de la segona d'aquestes identitats,

ei = 1;
que combina en una formula els quatre nombres fonamentals 1, i,  i e.
Vegem ara com (1.29), i mes concretament (1.30), permeten donar una nova representacio
dels nombres complexos que fa que totes les operacions, excepte la suma, s'expressin de forma
simple i natural. La relacio entre la forma polar i la forma cartesiana ens permet escriure
 =  cos  + i sin  = (cos  + i sin )
i, emprant (1.30),
 = ei :
(1.31)
L'expressio de la dreta s'anomena forma exponencial del nombre complex  , i te els mateixos
elements que la forma polar, amb la diferencia que l'argument, en lloc d'apareixer com un
subndex, es presenta dins d'una funcio matematicament i tipogracament molt clara com es
la funcio exponencial. Fixem-nos que les regles per igualar dos nombres complexos en forma
exponencial son les mateixes que en forma polar, es a dir, si
1 ei = 2 ei
llavors 1 = 2 i 1 = 2 + 2k, k 2 Z.
A banda de la notacio mes natural, el punt fort de la representacio exponencial es que totes
les regles d'operacio es dedueixen de les regles conegudes per operar exponencials. Per exemple,
per a la multiplicacio, si
z1 = 1 ei i z2 = 2 ei ;
tindrem
z1 z2 = 1 ei 2 ei = 1 2 ei( + ) ;
1

Los autores, 2000; Edicions UPC, 2000

18

Els nombres complexos

per exemple, es multipliquen els moduls i se sumen els arguments, que es el que havem vist en
forma polar. Si z = ei llavors

n
 n
z n = ei = n ei = n ein ;
tambe d'acord amb el resultat obtingut en forma polar. Finalment, si z = ei , les arrels n-esimes
son
pz = p ei( +k ) ; k = 0; 1; : : : ; n 1:
(1.32)
Sigui, per exemple, z = 1 + ip3. Tindrem
n


n

2

= ( 1)2 + ( 3)2 = 4 = 2;
p
p
tan  = 13 = 3;
i com que el complex esta en el segon quadrant, sera  = 23 = 120 , de manera que


z = 2ei 3 :
2

Llavors
z5

5

= 25 ei5 = 32ei


4

4

i
= 32e = 32 cos 3 + i sin 3 = 32
p
= 16 i16 3;
mentre que les arrels quadrades son
p i( +k)
2e
; k = 0; 1;
es a dir,
p
p i
1
2e = p2 + i p32 ;
p
p i
1
2e = p2 i p32 :
= 2ei

2
3

2
3

10
3

4
3

1
2

3
2


3


3

4
3

Com a darrera manipulacio amb els nombres complexos en forma exponencial, vegem com
calcular logaritmes. Donat
z = ei
volem cercar w tal que w = log z, es a dir,
ew = z = ei :
Resulta convenient posar w en forma cartesiana, w = a + ib. Tindrem
ea+ib = ei
Los autores, 2000; Edicions UPC, 2000

1.3 Formula d'Euler i forma exponencial

19

ea eib = ei :

Tenim aqu dos nombres complexos en forma exponencial. Per tant,

ea = 
b =  + 2k; k 2 Z:
Ens resulta aix
log z = log  + i( + 2k); k 2 Z:
(1.33)
Fixem-nos que ara els multiples valors apareixen a la part imaginaria de log z, i no a l'argument
com passava amb les arrels. Per tant, cada valor de k dona un valor diferent del logaritme: un
nombre complex te innits logaritmes, tots amb la mateixa part real i amb parts imaginaries
que difereixen en multiples de 2. El valor particular del logaritme corresponent a posar k = 0
s'anomena branca principal o valor principal del logaritme complex, perque es el que dona
el mateix valor que el logaritme real quan s'aplica a un nombre real positiu. Efectivament, si
z = x > 0 tenim  = x i  = 0 i llavors, si agafem k = 0,
log x = log x + i(0 + 2
0) = log x:
Si no es diu res se suposa que es treballa amb aquesta branca principal i, per tant,
log z = log  + i:
(1.34)
Fixem-nos tambe que la branca principal es dedueix de nou directament de la representacio
exponencial i de les propietats del logaritme:


i
log e = log  + log ei = log  + i:
Alguns casos particulars son
log i = log 1 + i 2 = i 2 ;
log( 1) = log 1 + i = i;
p
log(1 + i) = log 2 + i 4 = 12 log 2 + i 4 :
El logaritme complex permet denir l'exponencial d'un nombre complex amb base complexa
qualsevol, de la mateixa manera que es fa, de fet, amb els nombres reals:
z w = elog z = ew log z :
(1.35)
Aquesta expressio te, de fet, innits valors, corresponents als innits valors del logaritme. Si
suposem, pero, que agafem la branca principal, un exemple forca espectacular es
ii = ei log i = ei
i = e :
Amb MapleV podeu combinar les diferents representacions com vulgueu. L'exponencial
s'introdueix amb exp(). Si voleu escriure el nombre e, en la darrera versio de MapleV s'ha
d'emprar exp(1). Si calculeu logaritmes i arrels, recordeu que es el valor principal el que
s'utilitza:
w


2

>


2

A:=evalc(3*exp(I*Pi/4)-I^51);

A :=

3 p2 + I ( 3 p2 + 1)
2
2

Los autores, 2000; Edicions UPC, 2000

20

Els nombres complexos

>

Re(A);Im(A);

>

evalc(log(7+I));

>

>

>

evalc(I^exp(1));

evalc(I^(I^I));

3 p2
2
p
3 2+1
2
1
1
2 ln(50) + I arctan( 7 )
cos( 21 e ) + I sin( 12 e )
cos( 12 e(

1=2 ) ) + I sin( 1 e( 1=2 ) )

B:=evalc(log((3+I)/sqrt(I+4)));

1 ln(( 3 %2 + 1 %1)2 + ( 1 %2 3 %1)2 )

2 34 0 34
34
34
1 %2 3 %11
34
34 C
+ I arctan B
@3
1 %1A
%2
+
34
q 34
p p
%1 := q 8 + 2 17 17
p p
%2 := 8 + 2 17 17

B :=

>

evalf(B);

:4429892104 + :1992612227 I

1.4 Una aplicacio a la teoria de circuits

Com una primera aplicacio de les manipulacions amb nombres complexos veurem com calcular
part de la solucio dels circuits de corrent altern sotmesos a fonts de tensio sinusodal. En aquesta
seccio, i en totes les que tractin de problemes electrics, emprarem j per referir-nos a la unitat
imaginaria, per tal d'evitar confusions amb la intensitat de corrent, que es la que anomenarem
amb el smbol i.
Comencarem amb el circuit de la gura 1.7. Hi tenim una font de tensio sinusodal que
subministra un voltatge
v(t) = V0 cos !t;
(1.36)
una resistencia R i una bobina amb inductancia L, tot col
locat en serie. Com que sols tenim una
xarxa, les lleis de Kirchho ens diuen que sols cal imposar que al llarg d'aquesta xarxa la suma
de variacions de voltatge sigui zero. Escollim un sentit arbitrari per la intensitat, per exemple
l'horari, i comencem a donar la volta, per exemple tambe en sentit horari. Quan travessem la
font de tensio la variacio de voltatge es v; quan travessem la resistencia, com que ho fem en
el mateix sentit que la intensitat, la variacio de voltatge es iR; nalment, quan travessem la
Los autores, 2000; Edicions UPC, 2000

1.4 Una aplicacio a la teoria de circuits

21

v(t)

i(t)
L

Figura 1.7: Un circuit RL amb font de tensio.

inductancia, com que tambe ho fem en el mateix sentit que la intensitat, la variacio de voltatge
es
di
L :
dt
Tenim, per tant,
di
(1.37)
v Ri L = 0:
dt
Aixo es el que s'anomena una equacio diferencial, i no veurem com trobar-ne la solucio en
general ns d'aqu un parell de temes. Els nombres complexos ens permeten, pero, trobar un
tipus especial de solucio d'aquesta equacio, el que s'anomena la solucio estacionaria o en regim
estacionari, que es normalment la que mes interessa coneixer a la practica. El que volem es,
donada v(t) per (1.36), trobar una i(t) que posada a (1.37) satisfaci l'equacio. El cam que
intentarem per solucionar el problema es basa en dos fets fonamentals:
 L'equacio (1.37) no conte cap unitat imaginaria (recordeu que la unitat imaginaria ara
l'anomenarem j !). Aixo implica que si v es real, llavors i tambe ho sera, i si v es imaginari,
i tambe. Mes generalment, si v fos complex, llavors i(t) tambe ho seria, naturalment, pero
amb la particularitat que la part real de i seria la solucio corresponent a la part real de v,
i la part imaginaria de i seria la solucio corresponent a la part imaginaria de v. En altres
paraules, l'equacio (1.37) no barreja part reals i imaginaries.
 Les exponencials, reals o complexes, quan es deriven continuen donant exponencials.
Tenint en compte aixo considerarem, en lloc del voltatge real (1.36), el voltatge complex
v(t) = V0 ej!t = V0 cos !t + jV0 sin !t:
(1.38)
Llavors cercarem una solucio tambe complexa per a la intensitat:
i(t) = Iej!t = I cos !t + jI sin !t:
(1.39)
Veurem que, a diferencia de V0 , en general I sera complexa. El fet important, com hem dit, es
que l'equacio (1.37) no barreja parts reals i imaginaries i, per tant, la part real de i(t) sera la
solucio quan el voltatge es la part real de v(t), es a dir, V0 cos !t, mentre que la part imaginaria
de i(t) sera la solucio quan el voltatge es la part imaginaria de v(t), es a dir, V0 sin !t. La
Los autores, 2000; Edicions UPC, 2000

22

Els nombres complexos

introduccio dels nombres complexos ens soluciona aix d'un sol cop el mateix circuit amb dos
voltatges diferents! Si posem (1.38) i (1.39) a (1.37) i fem la derivada de l'exponencial complexa,
tindrem
V0 ej!t RIej!t Lj!Iej!t = 0:
Com que l'exponencial continua sent exponencial despres de derivar, ens ha quedat una exponencial en tots els termes que podem simplicar, i ens resulta
V0 RI LI!j = 0;
d'on obtenim I que, tal com havem anunciat, es complexa:
I=

V0
:
R + L!j

(1.40)

Anant llavors a (1.39) obtenim per a la intensitat i(t)

i(t) =

V0
V
ej!t = p 2 02 2 j' ej!t ;
R + L!j
R +L ! e L

on hem expressat R + L!j en forma exponencial:

p

R + L!j = R2 + L2 !2 ej'L ;

(1.41)

amb
'L = arctan

L!
;
R

(1.42)

on emprem el subndex L per indicar que aquesta fase esta associada a un circuit amb inductancia. Finalment, posant totes les exponencials juntes resulta
i(t) =

p 2 V0 2 2 ej(!t
R +L !

'L ) :

Si separem en part real i part imaginaria tindrem

i(t) =

p 2 V0 2 2 (cos(!t 'L ) + j sin(!t 'L)) ;

R +L !

de manera que:
 si v(t) = V0 cos !t llavors

i(t) =

p 2 V0 2 2 cos(!t 'L):
R +L !

i(t) =

p 2 V0 2 2 sin(!t 'L):
R +L !

 si v(t) = V0 sin !t llavors

Los autores, 2000; Edicions UPC, 2000

(1.43)

1.4 Una aplicacio a la teoria de circuits

23

v(t)

i(t)
q(t)

Figura 1.8: Un circuit RC amb font de tensio.

Observant aquestes solucions, es diu que la intensitat te un retard de 'L en la fase respecte al
voltatge. Si R = 0, aquest retard es de arctan(+1) = =2.
Com a segon exemple considerarem el circuit de la gura 1.8, que es el mateix que el de la
gura 1.7 pero en lloc d'una bobina hi tenim un condensador.
La diferencia de voltatge entre la placa esquerra i la dreta del condensador es
q
;
(1.44)
C
on q es la carrega de l'armadura esquerra, de manera que, amb el sentit donat de la intensitat,
dq :
i=
(1.45)
dt
Aplicant la llei de Kirchho a l'unica malla tenim
q
(1.46)
v iR + = 0:
C
En aquesta darrera equacio tenim dues funcions de t, q(t) i i(t), a mes del voltatge de la font
v(t) = V0 cos !t. Emprant (1.45) podrem eliminar una de les variables i obtenir una equacio per
l'altra. Si directament substitum i obtenim una equacio per a q(t):
dq q
v + R + = 0:
(1.47)
dt C
El mes habitual, pero, es intentar obtenir una equacio per a i(t). A partir de (1.45) no podem
eliminar q, ja que l'haurem de posar com una integral de i. El que farem es derivar (1.46) una
vegada, de manera que ja ens surti la derivada de q(t):
dv R di + 1 dq = 0:
dt dt C dt
Emprant ara (1.45) ens queda
dv R di i = 0
dt dt C
o, arreglant termes,
dv
di
(1.48)
RC + i = C :
dt
dt
Los autores, 2000; Edicions UPC, 2000

24

Els nombres complexos

Ara ja tenim el problema preparat per tractar-lo igual que el primer circuit. Posem
v(t) = V0 ej!t i i(t) = Iej!t :
Substituint a (1.48) s'obte
I=

j!V0 C
RC!j + 1

La intensitat complexa sera, per tant,

V0
i(t) =
R j 1

!C

ej!t =

=R

V0
1 :
j !C

(1.49)

V0
ej!t ;


2
1 ej'C
R2 + !C

on hem introdut la fase

1
1
= arctan !C
=
arctan
R
!RC
que es sempre negativa. Finalment queda aix
V0
i(t) = q
ej (!t ' ) :


2
1
R2 + !C
Separant part real i imaginaria tenim que
 Si v(t) = V0 cos !t llavors
V0
i(t) = q

2 cos(!t 'C ):
1
2
R + !C
'C

(1.50)
(1.51)
(1.52)

 Si v(t) = V0 sin !t llavors

i(t) =

V0

1
2
R2 + !C

sin(!t

'C ):

Si la bobina feia retardar la fase de la intensitat respecte a la del voltatge de la font, el condensador fa que s'adelanti, ja que 'C es negativa. En el cas particular que R = 0 es te un avanc de
fase de =2.
El darrer exemple que veurem abans de generalitzar es el del circuit RLC de la gura 1.9.
Els dos circuits anteriors s'obtenen com a cas particular d'aquest.
La llei de Kirchho ens dona
di q
v iR L + = 0;
dt C
on q_ = i. Derivant i eliminant q_ en termes de i queda, despres d'arreglar els termes,
di
dv
d2 i
(1.53)
LC 2 + RC + i = C :
dt
dt
dt
Introduint de nou les magnituds complexes v(t) = V0ej!t i i(t) = Iej!t i substituint resulta
I=

CV0!j
LC!2 + RC!j

= R+j

V0
L!

Los autores, 2000; Edicions UPC, 2000

1
:

!C

(1.54)

1.4 Una aplicacio a la teoria de circuits

25

v(t)

i(t)

C
q(t)

Figura 1.9: Un circuit RLC amb font de tensio.

Si escrivim el denominador en forma exponencial tenim
s



1
2
R + j L!
= R + L!
C!

on la fase es

C!

2

ej'LC ;

(1.55)

L!

(1.56)
= arctan R
Depenent dels valors dels parametres del circuit i de la frequencia ! aquesta fase pot ser negativa
o positiva. Anant a i(t) ens queda
'LC

i(t) =

R2 +

V0
L!

C! :

1
2

ej (!t

'LC ) :

(1.57)

C!

Quan se separa la part real de la imaginaria s'obte que la intensitat te una amplitud
q

R2 +

V0
L!

1
2

C!

i un retard2 de fase 'LC respecte al voltatge de la font. Si triem ! de manera que

1 =0
L!
!C
obtindrem la frequencia crtica o de ressonancia del circuit RLC :
1
!c = p :
LC

(1.58)

En aquest cas tenim que 'LC = 0 i la intensitat esta en fase amb el voltatge de la font:
V
i(t) = 0 ej!t :
R
Amb tot el que hem vist ja podem generalitzar a un circuit general del tipus que es mostra
a la gura 1.10, on la caixa conte resistencies, condensadors i bobines.
2

De fet, un avanc de fase si 'LC < 0.

Los autores, 2000; Edicions UPC, 2000

26

Els nombres complexos

i(t)

v(t)

i(t)

Figura 1.10: Un circuit general amb font de tensio.

Treballant amb les magnituds complexes, la relacio entre la intensitat i el voltatge sera del
tipus
v(t) V0 j!t
= e ;
(1.59)
i(t) =

Z
Z
on Z es un nombre complex anomenat la impedancia complexa del circuit.


Z = R + j L!

C!

Per exemple,

per al circuit de la gura 1.9. Aquest nombre complex es pot escriure en forma exponencial,
Z = Zej' ;
(1.60)
on hem designat per Z el modul de la impedancia complexa:
p
Z = jZj = ZZ :
Z s'anomena simplement la impedancia del circuit. En termes de la impedancia i de la fase la
intensitat s'escriu com
V
i(t) = 0 ej (!t ') :
(1.61)
Z
Si observem la primera part de l'equacio (1.59), veiem que la relacio entre la intensitat i el
voltatge per a un circuit de corrent altern amb font de tensio sinusodal es la mateixa que hi
ha entre el voltatge i la intensitat en un circuit de corrent continu amb la caixa substituida per
una resistencia, fent la traduccio Z $ R. D'aqu es pot deduir que les impedancies complexes
es combinen igual que les resistencies quan estan en serie o en paral
lel. Per tant, si tenim dues
impedancies complexes Z1 i Z2 en serie, les podrem substituir per una sola impedancia complexa
equivalent
Z = Z1 + Z2 ;
mentre que si estan en paral
lel la impedancia equivalent s'obtindra amb
1= 1 + 1:
Z Z1 Z2
Los autores, 2000; Edicions UPC, 2000

1.4 Una aplicacio a la teoria de circuits

27

Aixo vol dir que si tenim una caixa molt complicada, amb molts elements en serie i en paral
lel, la
podrem reduir a una sola impedancia equivalent i llavors aplicar (1.59) per obtenir la intensitat.
Els blocs fonamentals que constitueixen la caixa son resistencies, bobines i condensadors, i les
impedancies complexes d'aquests blocs son, d'acord amb els resultats que hem obtingut en els
exemples,
 Resistencia R,
Z = R:
(1.62)
 Inductancia L,
Z = L!j:
(1.63)
 Condensador C ,
1 = 1 :
Z= j
(1.64)
C! jC!
Sigui, per exemple, el circuit de la gura 1.11. Se'ns demana que calculem l'amplitud i el
desfasament de i(t) respecte al voltatge v(t) = 10cos 200t (tot en unitats S.I.).
10 mH
100 F

i(t)
3
10 cos 200 t

7 mH
4

Figura 1.11: Un circuit mes complicat amb font de tensio.

Les diferentes caixes son resistencies, condensadors o bobines segons indiquin les unitats. La
impedancia complexa equivalent dels dos elements en paral
lel es calcula mitjancant
1 =1+
1
1 + 1 = 1 1 j;
=
3
Zp 3 j 200
10
10
3 2j 3 2
de manera que
1
36  1 + 1 j  :
Zp = 1 1 =
3 2 j 13 3 2
Posant aquesta impedancia equivalent, ens queden quatre elements en serie, de manera que sols
hem de sumar les seves impedancies complexes:


1
36
1
1
3
Z =
+
j
j
6 + j 200
7
10 + 4
13
3
2
200


100


10




18
7
12
= 13 + 4 + j 13 50 + 5
 4; 9 47; 2j:
Los autores, 2000; Edicions UPC, 2000

28

La impedancia es, per tant,

expressat en ohms, i la fase es

Els nombres complexos

Z=

(4; 9)2 + ( 47; 2)2  47; 4

47; 2  1; 47;
4; 9
que son uns 84 graus. La intensitat sera, en ampers,
10 cos(200t ( 1; 47))  0; 21cos(200t + 1; 47):
i(t) =
47; 4
' = arctan

1.5 Arrels de polinomis

Hem comencat el tema de nombres complexos parlant de les arrels de polinomis i ara ho reprendrem amb mes detall. Hem vist que qualsevol nombre complex z te n arrels n-esimes. Podem
pensar que les arrels son solucions de l'equacio polinomica de grau n
xn = z;
o
xn z = 0:
Aixo es una equacio polinomica molt particular, en que sols hi ha el terme de grau mes alt i el
terme independent, i hem vist que te n solucions complexes diferentes. L'unic cas en que aixo
no es aix es quan z = 0, ja que llavors les n arrels tenen totes modul zero i, per tant, son totes
0; es diu, en aquest cas, que x = 0 es una solucio amb multiplicitat n de
xn = 0:
Ara ens podem preguntar que passa amb l'equacio polinomica general de grau n
an xn + an 1 xn 1 +


+ a1 x + a0 = 0:
(1.65)
on podem pensar que els ai, i = 0; 1; : : : ; n son nombres complexos, encara que a la majoria
d'aplicacions seran nombres reals. Te aquesta equacio n arrels complexes i, si es aix, quines
propietats tenen aquestes arrels? Es poden calcular aquestes arrels amb formules tancades
semblants a les de Cardano per al cas de n = 3? Una primera resposta a aquesta pregunta la
dona el teorema seguent:
Teorema 1.1 (teorema fonamental de l'algebra) Tota equacio polinomica de grau n  1
te, al menys, una arrel complexa.

Els intents de demostracio d'aquest teorema es remonten a D'Alembert (1746), pero va ser
Gauss el primer a donar-ne diverses demostracions matematicament correctes. Nosaltres no
entrarem en detalls, pero podeu consultar una demostracio, que segueix una de les originals de
Gauss, a l'apendix I de [Usp90]; un tractament mes modern, que requereix els metodes de la
teoria de funcions de variable complexa, pot trobar-se a [Chu96].
En realitat, el que mes ens interessara a nosaltres es un resultat que se segueix del teorema
fonamental de l'algebra. Aquest ens assegura que (1.65) te una arrel complexa, diguem-ne 1.
Sabem llavors que el polinomi
P (x) = an xn + an 1 xn 1 +


+ a1 x + a0
Los autores, 2000; Edicions UPC, 2000

1.5 Arrels de polinomis

29

sera divisible per x 1. El resultat de la divisio sera un polinomi de grau n 1:

an xn + an 1 xn 1 +


+ a1 x + a0 = (x 1 )
(bn 1 xn 1 + bn 2 xn 2 +


+ b1 x + b0 ):
Pero ara podem aplicar el Teorema Fonamental a aquest polinomi de grau n 1, que tindra com
a mnim una arrel complexa 2 . Aleshores podrem dividir
Q(x) = bn 1 xn 1 + bn 2 xn 2 +


+ b1 x + b0
per x 2 , obtenint com a quocient un polinomi de grau n 2:
bn 1 xn 1 + bn 2 xn 2 +


+ b1 x + b0 = (x 2 )
(cn 2 xn 2 +


+ c1 x + c0 )
i, per tant,
a=n xn + an 1 xn 1 +


+ a1 x + a0
= (x 1)
(x 2)
(cn 2 xn 2 + bn 3 xn 3 +


+ c1 x + c0 ):
Aquest proces segueix ns que arribem a un polinomi que te grau 1, que sera la darrera vegada
que podrem aplicar el Teorema Fonamental:
a=n xn + an 1 xn 1 +


+ a1 x + a0
= (x 1)
(x 2)
(x 3 )


(x n 1)
(w1 x + w0):
Aquest darrer polinomi w1 x + w0 te una arrel
w
x = 0  n
w

i, per tant,

Ens queda aix

w
w1 x + w0 = w1 (x + 0 ) = w1 (x n ):
w1
an xn + an 1 xn 1 +


+ a1 x + a0
= w1
(x 1)
(x 2)


(x n 1)
(x n):

El coecient del terme de grau n del polinomi de l'esquerra es an, mentre que si multipliquessim
tots els polinomis de la dreta el terme xn quedaria multiplicat per w1. Veiem aix que, de fet,
w1 = an i obtenim
an xn + an 1 xn 1 +


+ a1 x + a0
= an
(x 1 )
(x 2 )


(x n 1)
(x n):
(1.66)
Aixo ens diu que 1 , 2 , : : : , n 1 , n son totes arrels de P (x). Per tant,
Corol
lari 1.2 (corol
lari del teorema fonamental) Tot polinomi de grau n te exactament n
arrels complexes.

Aquest resultat no ens assegura, pero, que aquestes arrels siguin totes diferents, ni ens
diu com calcular-les. L'expressio (1.66) s'anomena la descomposicio de P (x) en arrels
complexes, i es una eina fonamental en moltes aplicacions.
Los autores, 2000; Edicions UPC, 2000

30

Els nombres complexos

Si una mateixa arrel apareix k vegades en la descomposicio (1.66) es diu que te multiplicitat
k. Aix, per exemple,
2x8 6x7 8x6 + 44x5 70x4 + 106x3 108x2 + 56x 48 = 2(x + 3)(x + i)2 (x i)2 (x 2)3
ens diu que 3 te multiplicitat 1, i i i tenen multiplicitat 2 i 2 te multiplicitat 3.
Respecte a com calcular les arrels de P (x), Galois va demostrar que, en general, no hi ha
formules tancades, es a dir, en termes de radicals i les operacions elementals, que permetin
obtenir les arrels si el grau del polinomi es mes gran que quatre. Per tant, hi ha formules per a
n = 4, que son una mica mes complicades que les de Cardano per a n = 3, pero no n'hi ha per
a n = 5. Aixo ho podeu veure amb una sessio de MapleV:
>

solve(x^4+x-1,x);

RootOf( Z 4 +
>

1)

allvalues(%);
v
u
u
Iu
u
u
t

p (1=3)
6%2 %1(2=3) 288%2
+
72
6 %1 ;
s
(2=3)
%1(1=3) %1 (1=3) 48
%1
v
u
(2=3) 288%2 + 72 p6 %1(1=3)
1 p6 %2 1 I u
u 6%2 %1
s
;
12
12 u
(2=3) 48
u
%1
t
%1(1=3)
%1(1=3)
v
u
(2=3) + 288%2 + 72 p6 %1(1=3)
p
1 6%2 + 1 u
6%2%1
u
s
;
12
12 u
(2=3) 48
u
%1
(1
=
3)
t
%1
%1(1=3)
v
u
(2=3) + 288%2 + 72 p6 %1(1=3)
p
1 6%2 1 u
u 6%2%1
s
12
12 u
(2=3)
u
t
%1(1=3) %1 (1=3) 48
%1
p
%1 := s
108 + 12 849
(2=3) 48
%1
%2 :=
%1(1=3)

1 p6 %2 + 1
12
12

>

solve(x^5+2*x^3-1,x);

RootOf( Z 5 + 2
>

Z3

1)

allvalues(%);

:4773712253 :6494741385 I; :4773712253 + :6494741385 I;

:1107927971 1:444680298 I; :1107927971 + 1:444680298 I; :7331568565

Los autores, 2000; Edicions UPC, 2000

1.5 Arrels de polinomis

31

Encara que per al polinomi de grau 4 MapleV no respon immediatament de manera satisfactoria, si s'insisteix amb allvalues nalment ens dona les quatre arrels en forma exacta en
termes de radicals. En canvi, amb una equacio de grau 5, en general, la insistencia sols produeix
una solucio aproximada, obtinguda per metodes numerics iteratius.
Si ens xem en les solucions dels dos exemples anteriors, veurem que sempre que apareix
una arrel complexa tambe hi apareix la seva complexa conjugada. Aixo no es una casualitat:
Lema 1.3 Si tots els coecients de P (x) son reals i  n'es una arrel complexa, llavors  tambe

es una arrel.

Aixo es facil de demostrar. Si  es arrel de P (x) = anxn + an 1 xn 1 +


+ a1x + a0, vol
dir que
an n + an 1 n 1 +


+ a1  + a0 = 0:
Si prenem el complex conjugat de tota aquesta igualtat ens quedara
an  n + an 1  n 1 +


+ a1  + a0 = 0 = 0;
i com que els coecients son reals
an  n + an 1  n 1 +


+ a1  + a0 = 0;
igualtat que ens diu que  tambe es arrel de P (x), com volem demostrar. Si algun dels coecients
es complex, el darrer pas no es correcte i no es dedueix el resultat. Per exemple, si considereu
el polinomi de grau 2
x2 + (1 i)x = 0;
que no te tots els coecients reals, les seves arrels son 0 i 1 + i, pero 1 i no n'es arrel.
El fet que un polinomi amb coecients reals hagi de satisfer aquest lligam delimita els diferents
casos que poden donar-se, que son particularment senzills per a grau baix. Aix, un polinomi de
grau 3 amb coecients reals ha de tenir necessariament una arrel real, com a mnim, ja que si
les tres fossin complexes n'hi hauria una de complexa la conjugada de la qual no seria arrel; pel
mateix motiu, aquest polinomi no pot tenir dues arrels reals, tal com ja havem vist en discutir
les formules de Cardano. Per a un polinomi de grau quatre amb coecients reals, els unics casos
que poden donar-se son
1. Quatre arrels reals.
2. Dues arrels reals i un parell d'arrels complexes conjugades.
3. Dos parells d'arrels complexes conjugades.
En general, un polinomi de grau senar amb coecients reals sempre ha de tenir com a mnim
una arrel real i el nombre total d'arrels reals ha de ser senar, mentre que si el polinomi es de
grau parell llavors el nombre d'arrels reals ha de ser tambe parell (en el \nombre d'arrels" es te
en compte, en tots els casos, la multiplicitat).
Acabarem aquesta seccio donant unes relacions satisfetes per les arrels de qualsevol polinomi,
encara que no les puguem calcular exactament.
Lema 1.4 Si 1 , 2 , : : : , n son les arrels del polinomi
P (x) = an xn + an 1 xn 1 +


+ a1 x + a0 ;

Los autores, 2000; Edicions UPC, 2000

32

Els nombres complexos

aleshores

1
2


n 1
n
1 + 2 +


+ n 1 + n

= ( 1)n aa0 ;
n
an 1
= an :

(1.67)
(1.68)

La demostracio es molt simple, partint de la descomposicio en arrels (1.66):

an xn + an 1 xn 1 +


+ a1 x + a0
= an
(x 1 )
(x 2 )


(x n 1)
(x n):
El terme d'ordre zero del membre de la dreta de la igualtat s'obte multiplicant an per tots
els termes independents dels polinomis, que son 1, 2 , : : : , n. Igualant-ho al terme
independent del membre de l'esquerra resulta
a0 = an
( 1 )
( 2 )


( n )
i d'aqu s'obte (1.67). El resultat referent a la suma de les arrels s'obte comparant els coecients
que multipliquen a xn 1. A l'esquerra es an 1, mentre que a la dreta apareix un xn 1 cada
vegada que multipliquem n 1 de les x per un terme independent; aixo podem fer-ho de n
maneres diferents, escollint cada vegada un terme independent i diferent. Queda aix
an 1 xn 1 = an (xn 1 ( n ) + xn 1 ( n 1 ) + : : : + xn 1 ( 2 ) + xn 1 ( 1 ));
i d'aqu surt (1.68). Poden obtenir-se altres relacions comparant els altres termes, que impliquen
sumes de productes dos a dos, tres a tres, : : : , de les arrels, pero no son tan interessants.
De (1.68) es dedueix un resultat que es important en el tractament digital de senyals:
Lema 1.5 Les arrels n-esimes de la unitat, n > 1, sumen zero.
Per a la demostracio sols cal considerar l'equacio
xn 1 = 0;
les n solucions de la qual son les n arrels n-esimes de la unitat. Tenim aqu an = 1 i an 1 = 0 i,
aplicant (1.68),
0
1 + 2 +


+ n 1 + n =
1 = 0;
que es el que volem veure. En realitat, el resultat es cert per a qualsevol nombre complex, no
necessariament 1.
1.6 Funcions trigonometriques i hiperboliques
Hem vist la relacio fonamental entre funcions trigonometriques i exponencials complexes, la
identitat d'Euler
eix = cos x + i sin x;
(1.69)
i com s'aplica, per exemple, a la representacio exponencial de nombres complexos i a la teoria
de circuits de corrent altern. Vegem-ne ara mes utilitats.
Los autores, 2000; Edicions UPC, 2000

1.6 Funcions trigonometriques i hiperboliques

33

Si considerem (1.69) amb el signe de x canviat i emprem la coneguda simetria del sinus i del
cosinus, tindrem
e ix = cos( x) + i sin( x) = cos x i sin x:
(1.70)
Sumant i restant (1.69) i (1.70) obtenim el parell de relacions
ix
ix
cos x = e +2 e ;
(1.71)
ix
ix
sin x = e 2ie :
(1.72)

Fixem-nos que els membres de l'esquerra son nombres reals i, per tant, les parts imaginaries
de les expressions de la dreta son nul
les. Aquest parell d'expressions, que ens donen les funcions trigonometriques basiques en termes d'exponencials complexes, son importants per diversos
motius. Un d'ells es que permeten simplicar moltes de les operacions amb funcions trigonometriques pel fet que les exponencials tenen mes bones propietats. Un exemple tpic es el
calcul d'integrals de la forma
Z
eax sin bx dx:
Sabem que aixo es la part imaginaria de la integral R eaxeibx dx i aquesta darrera es facil de
calcular:
Z
Z
1 e(a+ib)x
ax
ibx
e e dx =
e(a+ib)x dx =
a + ib
a ib ax
= a2 + b2 e (cos bx + i sin bx)
ax
= a2e+ b2 [(a cos bx + b sin bx) + i(a sin bx b cos bx)] ;

de manera que no solament obtenim la integral que buscavem identicant la part imaginaria
Z

eax
eax sin bx dx = 2 2 (a sin bx b cos bx);
a +b

sino que identicant la part real calculem, de propina,

Z

eax
eax cos bx dx = 2 2 (a cos bx + b sin bx):
a +b

Un altre exemple es el calcul de les formules dels angles multiples, que es pot fer a partir de
(1.69). Per exemple
cos 3x + i sin3x = ei3x = eix
3 = (cos x + i sin x)3
= cos3 x + 3cos2 x(i sin x) + 3cos x(i sin x)2 + (i sin x)3
= cos3 x + 3i cos2 x sin x 3cos x sin2 x i sin3 x:
Comparant part reals i imaginaries s'obtenen les identitats
cos 3x = cos3 x 3cos x sin2 x;
sin3x = sin3 x + 3cos2 x sin x:
Los autores, 2000; Edicions UPC, 2000

34

Els nombres complexos

La segona rao per la qual la relacio entre les exponencials complexes i les funcions trigonometriques es important es que permet denir funcions trigonometriques de nombres complexos. En
efecte, si a (1.71) o (1.72), en lloc de considerar x real hi posem un nombre complex z, tindrem
iz
iz
cos z = e +2 e ;
(1.73)
iz
iz
sin z = e 2ie :
(1.74)

Aix, per exemple, es poden calcular coses tan curioses com

1
i
i
i
i
cos i = e +2 e = e 2+ e = 21e + 2e ;
o com
i( i) e i( i)
ei e e i e 1 ie i
=
= 2 2e :
sin( i) = e
2i
2i
Les equacions (1.71) i (1.72) tambe permeten relacionar les funcions trigonometriques amb
un altre grup de funcions importants, conegudes com les funcions hiperboliques. Aquestes es deneixen a partir d'exponencials com les de (1.71) i (1.72) pero suprimint les unitats imaginaries,
i s'anomenen cosinus hiperbolic (cosh) i sinus hiperbolic (sinh):
x
x
cosh x = e +2 e ;
(1.75)
x
x
sinh x = e 2 e :
(1.76)

No son mes que combinacions d'exponencials reals, pero aquestes combinacions son tals que hi
confereixen propietats formals molt semblants a les de les funcions trigonometriques. Aix, per
exemple,
(1.77)
cosh2 x sinh2 x = 41 (e2x + e 2x + 2) 41 (e2x + e 2x 2) = 1;
que s'ha de comparar amb cos2 x + sin2 x = 1. Les funcions hiperboliques apareixen de forma
natural en molts problemes relacionats amb la conduccio de la calor, l'electrostatica o les estructures elastiques.
Si sumem i restem (1.75) i (1.76) obtenim les expressions paral
leles a (1.71) i (1.72):
ex = cosh x + sinh x;
(1.78)
x
e
= cosh x sinh x:
(1.79)
D'aquestes expressions es poden deduir formules per a les funcions hiperboliques amb argument
multiple d'un argument donat. Ara cal, pero, treballar una mica mes ja que no es disposa d'una
part imaginaria d'on poder treure informacio. Tenim, per exemple,
cosh 2x + sinh2x = e2x = (ex )2 = (cosh x + sinh x)2
= cosh2 x + sinh2 x + 2cosh x sinh x;
cosh 2x sinh2x = e 2x = (e x )2 = (cosh x sinh x)2
= cosh2 x + sinh2 x 2cosh x sinh x:
Los autores, 2000; Edicions UPC, 2000

1.6 Funcions trigonometriques i hiperboliques

35

Sumant i restant obtenim

cosh2x = cosh2 x + sinh2 x;
(1.80)
sinh2x = 2sinh x cosh x;
(1.81)
que es poden comparar amb cos2x = cos2 x sin2 x, sin2x = 2sin x cos x.
Igual que hem fet per les funcions trigonometriques, podem denir funcions hiperboliques de
nombres complexos, simplement canviant la variable real x per la variable complexa z a (1.75)
i (1.76):
z
z
cosh z = e +2 e ;
(1.82)
z
z
sinh z = e 2 e :
(1.83)

Aix podem calcular

cosh(

i) =

o tambe

i

+e
2

i)

= 1 +2( 1) = 1;

i
i
1) + i sin( 1)) = i sin1:
sinh i = e 2 e = (cos 1 + i sin1) (cos(
2
De la similitud de les relacions denitories de les funcions trigonometriques i hiperboliques en
termes d'exponencials complexes o reals s'intueix que, de fet, hauran d'estar fortament lligades,
tal com es veu en el parell de calculs concrets precedents. Aix, per exemple,
i(ix)

i(ix)

sin ix = e 2ie
= e 2i e = i e 2 e
= i sinh x;
(1.84)
ix
ix
(1.85)
cosh ix = e +2 e = cos x;
i d'altres relacions semblants. Aquests resultats son valids tambe si el real x se substitueix per
un complex z qualsevol.
Les graques de les funcions hiperboliques de variable real sinh x, cosh x i, tambe, de la
tangent hiperbolica, tanh x, denida com
sinh x = ex e x ;
tanh x = cosh
(1.86)
x ex + e x
apareixen a la gura 1.12. D'aquestes graques es veu que les funcions sinh x i tanh x tindran
funcio inversa, ja que son injectives en tot el seu domini, mentre que cosh x no en tindra, perque
x i x tenen la mateixa imatge. Anem a fer els calculs explcits. Per calcular la funcio inversa
de sinh x escrivim sinh x = y i l'objectiu es obtenir x com a funcio de y. Posant la denicio de
sinh x en termes d'exponencials,
ex e x
2 = y;
multiplicant per ex i arreglant termes queda
(ex )2 2yex 1 = 0:
Los autores, 2000; Edicions UPC, 2000

36

Els nombres complexos

1
x

Figura 1.12: Les tres funcions hiperboliques. El sinus hiperbolic i la tangent hiperbolica tenen
simetria senar, mentre que el cosinus hiperbolic te simetria parella i assoleix un mnim a x = 0.
La tangent hiperbolica te asmptotes horitzontals a 1 quan x ! 1. Aixo es degut a que
cosh x  sinh x si x >> 1 mentre que cosh x  sinh x si x << 1.
Aixo es una equacio de segon grau en la variable ex, amb solucio
p
p
2
y  (2y)2 + 4
x
e =
=
y  y 2 + 1:
2
Fixem-nos que el signe \ " no te sentit, ja que ens donaria un valor negatiu per a ex, cosa que
es impossible si x es real. Per tant, l'unica solucio es
p
ex = y + y 2 + 1 ;
i d'aqu treiem3 x


p
x = log y + y2 + 1 :
La funcio inversa de sinh x, que anomenarem arcsinh x, te, per tant, una expressio explcita
donanda per


p
(1.87)
arcsinh x = log x + x2 + 1 :
De la mateixa manera es demostra que
r
(1.88)
arctanh x = log 11 + xx = 12 log 11 + xx :
3

Com que estem amb nombres reals sols hi ha un possible valor del logaritme, la branca principal.

Los autores, 2000; Edicions UPC, 2000

1.6 Funcions trigonometriques i hiperboliques

37

Aquesta expressio te sentit ja que x sols pot prendre valors a ( 1; 1), que es el conjunt d'imatges
de la tangent hiperbolica amb argument real.
Si intentem fer el mateix tipus de calcul amb el cosinus hiperbolic, en algun lloc trobarem
problemes ja que la funcio inversa no pot existir. De y = cosh x s'obte rapidament
(ex )2 2yex + 1 = 0;
d'on
p
ex = y  y 2 1 ;
i ara no podem eliminar un dels dos signes ja que els dos donen un valor positiu per a ex. Els
dos signes corresponen a les dues branques de la \funcio" inversa de cosh x:


arccosh +(x) = log x + x2 1 ;



p
arccosh (x) = log x x2 1 :

(1.89)
(1.90)

Quan s'escriu arccosh x se suposa que ens referim a arccosh +(x), que s'anomena branca principal,
de la mateixa manera que quan escrivim simplement px se suposa que vol dir +px.
Com un nou exercici de manipulacio de nombres complexos, podem intentar obtenir expressions explcites per a les funcions inverses de les funcions trigonometriques, seguint el mateix
metode que per a les funcions hiperboliques, pero aquesta vegada emprant exponencials complexes. En realitat sabem que aquestes funcions inverses no existiran com a tals, ja que cap de
les funcions trigonometriques no es injectiva. Sigui, per exemple, la tangent. Escrivim
sin x = 1 eix e ix :
y = tan x =
cos x i eix + e ix
Amb les tecniques habituals s'arriba immediatament a
1 + iy ;
(1.91)
e2ix =
1 iy
d'on, emprant el logaritme complex amb les seves innites branques per allar 2ix,


 1 + iy 

2ix = log  1 iy  + i arg 11 + iy
+ 2ki; k 2 Z:
(1.92)
iy
L'equacio (1.91) ens diu, pero, que


 1 + iy 


 1 iy  = 1;
de manera que el primer terme del membre de la dreta de (1.92) es zero, i dividint per 2i queda
una expressio real:
1 1 + iy + k; k 2 Z:
x = arg
(1.93)
2 1 iy
Tal com era d'esperar donada la graca de la tangent, tenim innites branques per a la seva
funcio inversa. El que veiem, pero, es que aquestes branques apareixen pel mateix motiu que
apareixen les del logaritme complex. Les branques corresponents a k = 1, k = 0 i k = 1 estan
representades a la gura 1.13. S'anomena branca principal de l'arctangent a la mateixa branca
Los autores, 2000; Edicions UPC, 2000

38

Els nombres complexos

4
x

Figura 1.13: Tres de les branques de l'arctangent. La del mig, que pren valors entre
+=2, s'anomena branca principal.

=2

que correspon a la branca principal del logaritme complex, es a dir, k = 0. La branca principal
de l'arctangent pren, per tant, valors entre =2 i +=2 i ve donada explcitament per
:
(1.94)
arctan x = 21 arg 11 + ix
ix
Si efectuem el mateix tipus de calcul amb el cosinus, obtenim
p
x = arg(y  i 1 y2 ) + 2k; k 2 Z;
on ara, a mes de tenir la multiplicitat deguda al logaritme, en tenim una deguda a l'arrel. La
branca principal d'arccos x es deneix com la que agafa valors entre 0 i , i aixo correspon a
posar k = 0 i agafar el signe \+" a l'expressio anterior:
p
arccos x = arg(x + i 1 x2):
(1.95)
Amb el sinus arribem a
p
x = arg(iy  1 y2 ) + 2k; k 2 Z:
La branca principal es de nou la que s'obte amb k = 0 i el signe \+", i agafa valors entre =2
i +=2:
p
arcsin x = arg(ix + 1 x2):
(1.96)
El fet important que cal recordar de tots aquests calculs amb les funcions trigonometriques
inverses es que les branques principals de arcsin x i arctan x agafen valors entre =2 i +=2,
mentre que la branca principal de arccos x pren els seus valors entre 0 i .
Los autores, 2000; Edicions UPC, 2000

1.7 Descomposicions en fraccions simples

39

1.7 Descomposicions en fraccions simples

S'anomena fraccio racional a un quocient de polinomis en una determinada variable. Aix
3x2 + x + 1
x5 + x2 + 7
es una fraccio racional de la variable x, mentre que
x + sin x
i e
x2 + 1
no ho son. La forma general d'una funcio racional en la variable x es, per tant,
bm xm + bm 1 xm 1 +


+ b1 x + b0
;
(1.97)
an xn + an 1 xn 1 +


+ a1 x + a0
on n i m son enters no negatius i se suposa que an 6= 0 i bm 6= 0. Normalment es divideix el
numerador i el denominador per an, de manera que el terme de grau mes gran del denominador
te coecient unitat. Si n  m es diu que la fraccio racional es propia, i si n > m es diu que
es estrictament propia. Les fraccions racionals tenen un paper fonamental en l'estudi de les
equacions diferencials pel metode de la transformada de Laplace i, en general, en tota la teoria
de control.
Fent la divisio de polinomis sempre es posible expressar una fraccio racional qualsevol com un
polinomi mes una fraccio racional estrictament propia amb el mateix denominador que l'original.
Per exemple
1 ; x3 2x + 3 = 1 x2 + 2x 3 :
x5 + x4 + 2
3 x+1+
=
x
x2 + x + 1
x2 + x + 1
x3 + x2
x3 + x2
Amb MapleV podeu emprar quo i rem per obtenir el polinomi quocient i el reste, que es el
numerador de la fraccio racional estrictament propia. Per exemple,
x+1
x 1

>
>

quo(x^5+x^4+2,x^2+x+1,x);
rem(x^5+x^4+2,x^2+x+1,x);

x3

x+1

S'anomena fraccio simple sobre els reals, o simplement fraccio simple, a una fraccio
racional de la forma
A
(1.98)
(x )p ;

on i A son reals i p es un enter positiu, o de la forma

Bx + C
(1.99)
2
(x + bx + c)q ;
on x2 + bx + c no te arrels reals, B , C , b i c son reals i q es un enter positiu. El resultat fonamental
d'aquesta seccio es que tota fraccio racional amb coecients reals te una descomposicio unica en
fraccions simples sobre els reals.
Suposant que tots els coecients ai, i = 1; : : : ; n, del denominador de (1.97) son reals, el
polinomi
P (x) = an xn + an 1 xn 1 +


+ a1 x + a0
Los autores, 2000; Edicions UPC, 2000

40

Els nombres complexos

tindra arrels reals de diverses multiplicitats i arrels complexes conjugades tambe de diverses
multiplicitats. Si es una arrel real de multiplicitat r, dona lloc a r fraccions simples del tipus
(1.98):
x

A1

A2
Ar
+
+






+
2
(x )
(x )r ;

(1.100)

on A1 , A2 , : : : , Ar son r nombres reals que s'hauran de determinar. Si   i son un parell

d'arrels complexes conjugades de multiplicitat s, donen lloc a s fraccions simples del tipus (1.98):
B1 x + C1
B2 x + C2
Bs x + Cs
+
+






+
(1.101)
2
2
2
2
x + bx + c (x + bx + c)
(x + bx + c)s ;
on hem posat b = 2 i c = 2 +  2 , de manera que
(x ( + i ))(x ( i )) = x2 2x + 2 +  2;
i on tots els coecients B i C son reals. Aixo s'ha de fer per a totes les arrels de P (x), sumar totes
les expansions i igualar-ho a la fraccio racional original. S'obte llavors un sistema compatible
determinat amb tantes equacions com coecients desconeguts. E s convenient fer an = 1 per
evitar errors, ja que aix sols cal igualar els numeradors de la fraccio original i de la que resulta
de sumar totes les fraccions simples.
Sigui per exemple
x+1
:
(1.102)
4
x x3 x + 1

El denominador x4
1. Tenim

x3 x +1 te arrels +1 amb multiplicitat 2 i

i llavors

1 + i p3
2 2

!!

1
2

3
2

!!

1=2  ip3=2 amb multiplicitat

= x2 + x + 1

x+1
x4 x3 x + 1
+D
= x A 1 + (x B 1)2 + xCx
2 +x+1
2
2
2
= A(x 1)(x + x + 1)(x + B1)(2x(x2++x x++1)1)+ (x 1) (Cx + D)
3
2
= (A + C )x + (B + D x24C )xx3+ (Bx ++1C 2D)x A + B + D :

Igualant els numeradors obtenim el sistema de quatre equacions

A+C = 0
B + D 2C = 0
B + C 2D = 1
A + B + D = 1;
amb solucio A = 1=3, B = 2=3, C = 1=3 i D = 0, de manera que la descomposicio en fraccions
simples es
x+1
= 31 x 1 1 + 23 (x 1 1)2 + 13 x2 +xx + 1 :
x4 x3 x + 1
Los autores, 2000; Edicions UPC, 2000

1.7 Descomposicions en fraccions simples

41

Hem de saber fer descomposicions en fraccions simples amb una certa agilitat, sobretot
quan el grau de P (x) es mes petit o igual que quatre, pero el que es mes important es
entendre els tipus de termes que ens poden sortir a la descomposicio. El calcul exacte dels
coecients el pot fer un programa d'algebra simbolica. Amb MapleV la instruccio clau es
convert, amb l'opcio parfrac. Per efectuar la descomposicio que hem vist farem
>

convert((x+1)/(x^4-x^3-x+1),parfrac,x);

2 1
1 1 +1 x
2
3 (x 1) 3 x 1 3 x2 + x + 1
MapleV tracta correctament els casos en que an 6= 1, pero recordeu que si ho feu a ma
heu d'anar amb cura:
>

convert((x+2)/(2*x^3-8*x^2),parfrac,x);

1 1 3 1+ 3 1
4 x2 16 x 16 x 4
En realitat, emprar l'ordinador es l'unica solucio quan les arrels de P (x) s'han de calcular
numericament. Amb MapleV es pot fer afegint-hi el parametre real:4
>

convert((x-2)/(x^5+x+1),parfrac,x,real);

1
+ :7142857148 x
1:050041314 x + :7548776662
+ :4285714282
2
x + x + 1:
:2390055989 + :3357556037 x
+ x2 1:754877666 x + 1:324717957
MapleV no te cap problema per descompondre les fraccions racionals de grau elevat que
ens podem trobar quan estudiem sistemes complicats a la practica:5
>

convert((2.03*x-3.76)/(x^9+1.3*x^6-11.43*x^4+3.1*x^2+x+12.56),
parfrac,x,real);

1
x + 1:073065030
:05159587010 + :004028324123 x
x2 + 2:662017032 x + 2:629278876
+ :07102136165 x
+ x2 +:1421811210
:06016839026 x + :8799693079
+ :008199520381 x
+ x:202813009177
1:211662993 x + 2:992385016
:04727983314 + :03168333524 x
+ x2 2:583587460 x + 1:690604222
Hem parlat de descomposicions en fraccions simples en els reals. Tambe es possible, i a
vegades util, fer descomposicions en fraccions simples en els nombres complexos. En aquest cas
totes les fraccions simples son de la forma
:1068758919

(x

)p

(1.103)

En la versio de MapleV amb que estem treballant, si no hi afegiu aquest parametre, en aquest exemple concret
el programa deixa un polinomi de grau 3 sense descompondre. Aixo pot canviar, pero, en altres versions.
5
Per exemple, l'estudi del mecanisme de control d'una de les etapes impulsores del coet Saturn V, que va
portar l'home a la Lluna, donava lloc a una funcio racional amb un denominador de grau 27.
4

Los autores, 2000; Edicions UPC, 2000

42

Els nombres complexos

amb A i ara en general complexos i p un enter positiu. Cada arrel de P (x) de multiplicitat r
produeix r termes d'aquest tipus:
x

A1

A2
Ar
+
+






+
2
(x )
(x )r :

(1.104)

S'ha de tenir en compte que ara una arrel complexa i la seva arrel complexa conjugada es
tracten separadament. O bviament, si la fraccio racional original era amb coecients reals,
si s'efectua la descomposicio en fraccions racionals simples sobre els complexos i despres
es combinen les fraccions simples provinents d'arrels complexes conjugades, totes les parts
imaginaries es cancel
len i resulta l'expansio en fraccions simples sobre els reals (1.101). En
MapleV, per aconseguir una descomposicio en fraccions simples sobre els nombres complexos
s'ha d'emprar el parametre fullparfrac en lloc de parfrac. Per exemple, per obtenir la
descomposicio sobre els nombres complexos de la fraccio racional (1.102) fariem
>

convert((x+1)/(x^4-x^3-x+1),fullparfrac,x);
0

1  + 21
9
9C
A

2 1
1 1 +
2
3 (x 1) 3 x 1 =%1 x 
%1 := RootOf( Z 2 + Z + 1)
MapleV no fa tota la feina ja que ens deixa un sumatori en forma indicada sobre les
arrels de x2 + x + 1, que anomena , pero almenys ens diu quins son els coecients de cada
terme. L'alternativa es emprar parfrac pero amb el parametre addicional complex, que ens
proporciona un resultat numeric:
BX
@

>

convert((x+1)/(x^4-x^ 3-x+1),parfrac,x,complex);

:1666666666 :09622504484 I
:1666666666 + :09622504484 I
+
x + :5000000000 + :8660254038 I x + :5000000000 :8660254038 I
+ :6666666667 (x 11:)2 :3333333333 x 1 1:

Si la fraccio racional original te coecients complexos, sols la descomposicio sobre els
nombres complexos te sentit. Per exemple,
>

convert((x+I)/(x^2+I*x+1),fullparfrac,x);
X

=%1

3 1I
5 5
x

%1 := RootOf( Z 2 + I Z + 1)

Los autores, 2000; Edicions UPC, 2000