Retard Mental.

Dificultats lligades al retard

mental i del desenvolupament
MP1014
Criteris diangstics del DSM-IV-TR
A. Capacitat intellectual significativament inferior a la mitjana: un CI
(Coeficient Intellectual) aproximadament de 70 o inferior en un test de CI
administrat individualment (en el cas de nens petits, a l'un judici clnic de
capacitat intellectual significativament inferior a la mitjana).
B. Dficit o alteracions concurrents de l'activitat adaptativa actual (que s
l'eficcia de la persona per satisfer les exigncies plantejades per a la seva
edat i pel seu grup cultural), cura personal, vida domstica, habilitats
socials/interpersonals, utilitzaci de recursos sanitaris, autocontrol, habilitats
acadmiques funcionals, treball, oci, salut i seguretat.
C. Linici s anterior als 18 anys.
1. CONCEPTE DE RETARD MENTAL (RM)
CI =
Edat Mental (EM)
Edat Cronolgica (EC)
x100
LA CORVA NORMAL I EL CI
CI =
Edat Mental (EM)
Edat Cronolgica (EC)
x100
Retard
mental
Nivell dincidncia en la poblaci
RM
moderat,
greu i
profund
0,1%
RM
lleu
2%
Border
-line
retard
at
14%
Intellign
cia mdia
68%
Border
-line
superi
ors
14%
Tale
nts
o SD
mod
erat
2%
Sobredotat
alt
0,1%
Perspectiva
Evoluci del concepte:
Finals del s. XIX: primeres concepcions carcter
endogen i no modificable de la persona.
Actualitat: modificabilitat del problema, depenent
de la quantitat, qualitat i funcionalitat de les
interaccions familiars, educatives i socials a les que
lindividu t accs.
Per tant: actualment domina un optimisme pel que
fa a les expectatives del desenvolupament
intellectual, emocional i social daquests subjectes
Nomenclatura
Etiquetatge dels nens i nenes amb RM:
Algunes etiquetes (en funci de lenfoc psicolgic
dominant de lpoca):
- Idiota
- Imbcil
- Oligofrnic
- Subnormal educable sever / lleuger
- Feble mental
- Disminut
- Retard en el desenvolupament
- Deficient mental
- Immadur evolutiu
- Retard Mental (RM)
- Retard maduratiu
- Subjecte amb necessitats educatives permanents
Qu enteneu com normal?
Penseu que s positiu o negatiu ls detiquetes
diagnstiques?
Avantatges / inconvenients dels
sistemes classificatoris
Avantatges de les etiquetes
diagnstiques:
Ajuden a prendre decisions (clniques i educatives), ja que
expliciten qu podem considerar normal o anormal
Contenen i organitzen la informaci procedent de la investigaci,
la prctica clnica i la prctica educativa en conceptes manejables.
Millora la comprensi dels problemes de lindividu i la seua
possible evoluci.
Permeten agrupar els smptomes en sndromes, de manera que
puguem determinar la seua presncia, persistncia i curs.
Aporta termes reglats, que permeten facilitar la comunicaci entre
professionals, subjectes i familiars.
Ajuda a la planificaci de la intervenci i lelecci del tractament:
farmacolgic, psicopedaggic, combinat, etc.
Avantatges / inconvenients dels
sistemes classificatoris
Desavantatges de les etiquetes
diagnstiques:
Identifica al nen com la font del problema
Ignora els models transaccionals acceptats actualment
Les intervencions no incorporen significativament variables
contextuals
Tenen efectes estigmatitzants, sobretot en lescola
Simplifica el problema del nen/a, ignorant la personalitat,
particularitat, interessos, etc. dels individus
No t en compte aspectes positius de la conducta que puguen
servir com a base del tractament
No tenen en compte diferncies dedat i sexe
No aporten ajudes per seleccionar informadors i instruments de
mesura (ex. DSM-IV): noms diagnstic
Validesa de tractament molt limitada.
Etiquetar s bo?
http://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=
yqASx588hZY
Categorial (clssic) Dimensional (funcional)
Problemtica
detectada en
el nen/a
Diagnosticada a priori: compliment de
smptomes
Exemple: DSM-IV
Valorada tamb a partir daltres factors
(socioeconmics, lingstics, salut...)
Exemple: entrevista nen/pares/grup aula
Principal eina Tests (ex. intelligncia) i entrevistes
estructurades
Entrevistes semi-estructurades; escales de
conducta i inventaris de conducta (ex. CCC-2)
Avantatges Inconvenients Avantatges Inconvenients
Emprades en
investigaci i prctica
educativa
Tests costosos
dadministrar
(temps i diners)
Avaluen dimensions tant
internes com externes
(contextos) del nen/a
No aporten dades per
establir una lnia base
(edat dinici, duraci...)
Faciliten la
identificaci de la
etiqueta diagnstica
tems relatius en
funci de ledat, el
gnere i la cultura
Empren diversos subjectes
per triangular la informaci
Cada avaluador/a pot
tindre un concepte distint
o subjectiu de
normalitat
Alta fiabilitat
inter- jutges
Fiabilitat pot
variar depenent
de qui contesta
(pare, nen...)
Comparen la severitat del
trastorn del nen amb el seu
grup diguals
La fiabilitat de la
informaci entre
informants sols ser
reduda (per determinar
una avaluaci)
Versions per a nens i
adults (ex. WPSSI,
WISC-R, WAIS)
No hi ha
informaci sobre
famlia o escola
Biaixos culturals pel que fa
a les taules normatives de
barem
Informatitzades
(administraci i
puntuaci)
Noms
diagnostiquen la
presncia o
absncia del
problema
Perspectives
Actualment: convivncia de lavaluaci i
intervenci tant social com educativa.
1. Model Psicomtric: el CI com a indicador orientatiu ms
com per obtindre informaci sobre el subjecte
2. Models conductuals: avaluaci i intervenci clnica en lmbit
acadmic
3. Models evolutius (actuals): determinar quines rees del
desenvolupament, habilitats adaptatives i recursos
presents/absents tant en el subjecte mateix, com en el seu
entorn educatiu (incloent la famlia)
Perspectiva Psicomtrica
Alfred Binet (model Psicomtric) :
Primers instruments de mesura i classificaci
de la poblaci respecte la dimensi
intelligncia
Nomenclatura que emprava:
Subnormal sever
Subnormal educable
(precursors de les categories
actuals: Deficincia mental
profunda, severa, moderada o lleugera)
Perspectiva Psicomtrica
-Basada en la medici, barem i estandarditzaci de tests dirigits
a mesurar variables en els subjectes. El ms conegut: el
comportament Intelligent
- Actualment, el CI s un indicador i un predictor vlid i fiable de
la conducta en general, i acadmica, dun individu
- Frmula del Coeficient Intellectual (CI):
CI =
Edat Mental (EM)
Edat Cronolgica (EC)
x100
Perspectiva Psicomtrica
Com sobt un CI?
1. Estimar com es distribueix per edats (cronolgiques) el
domini de la capacitat X en una poblaci.
2. Determinar el grau concret de domini deixe recurs per part
de lindividu.
3. Establir una correspondncia entre el seu nivell per edat
cronolgica (EC) i el seu nivell medi (EM), en funci del seu
grup de referncia.
Denominaci Rang de CI
Lleu Entre 70 i 55
Moderat Entre 55 i 40
Greu Entre 40 i 20
Profund Menys de 20
Nivells de retard mental en
funci del CI
Clcul del CI
Com sobt un CI?
1. Una xiqueta t 5 anys i mig (EC). Li passen una prova
dintelligncia, i obtenen que la seua edat mental
(EM) s de 3 anys i mig. Quin s el seu CI?
2. Un xiquet t una edat mental (EM) de 2 anys i un CI
de 20. Quina s la seua Edat Cronolgica?
3. Una xiqueta t una edat cronolgica de 8 anys. Li
passen una prova, i obtenen un CI de 30. Quina s la
seua Edat Mental?
Nivells de retard mental en
funci del CI
LLEU O LLEUGER (CI: 55-70)
Nivell de funcionament:
- Habilitats de comunicaci i socials: normals desenvolupades en
Educaci Infantil
- Dficits sensorials mnims
- Habilitats acadmiques: poden arribar a cursar ESO (entre els 15
i 20 anys)
- Habilitats laborals: suficients per auto-mantindres a ells
mateixos
- Autonomia: poden necessitar un guia per donar assistncia i
supervisi a la seua vida quotidiana, per solen viure de forma
satisfactria en societat.
Nivells de retard mental en
funci del CI
MODERAT O ADIESTRABLE (CI: 40-55)
Nivell de funcionament:
- Habilitats de comunicaci i socials: normals desenvolupades
entre els 6 i 8 anys
- Habilitats acadmiques: no solen progressar ms enll del primer
cicle de primria
- Habilitats laborals: poden adquirir habilitats laborals i socials
adequades, amb la correcta intervenci i supervisi (sols tasques
fcils i repetitives)
- Autonomia: poden aprendre a curar dells mateixos amb els
recolzaments necessaris, i sadapten a la vida social amb certa
supervisi.
Nivells de retard mental en
funci del CI
GREU O SEVER (CI: 20-40)
Nivell de funcionament:
- Habilitats de comunicaci i socials: aprenen a parlar durant
letapa escolar (primria)
- Habilitats acadmiques: limitades per tal de beneficiar-se de
laprenentatge escolar
- Habilitats laborals: tasques simples amb supervisi (en ledat
adulta)
- Autonomia: tindre cura dells mateixos durant letapa escolar
(primria), i sadapten b a la vida en famlies o residncies.
Nivells de retard mental en
funci del CI
PROFUND (CI: menys de 20)
Nivell de funcionament:
- Dficits sensorials en la infantesa i problemes neurolgics
(majoria dels cassos)
- Habilitats motrius i comunicaci: poden millorar amb
entrenament
- Habilitats laborals: tasques simples de forma supervisada
- Autonomia: les habilitats per tindre cura dells mateixos milloren
amb la intervenci, i requereixen recolzament fix i continu.
Perspectiva Psicomtrica
Crtiques a aquesta perspectiva
1. La variabilitat de nivells de domini que tenen els distints
subjectes de la mateixa edat envers la mateixa capacitat o
recurs.
2. Problemes de validesa i fiabilitat de les proves emprades per
mesurar eixes capacitats.
3. Problema de considerar noms determinades habilitats
intellectuals, i no unes altres.
4. Arbitrarietat dels punts de tall. Per exemple: entre 4 i 5 anys
(sense dividir en mesos)
5. La assumpci de una distribuci normal (estadsticament) de
eixa dimensi en la poblaci estudiada. Podrien haver altres
factors de tipus contextual.
Factors causals associats
1. De tipus biolgic / biognetic:
a) Cromosomopaties (Sndrome de Down,
X-Fragil) caracterstiques fsiques
tpiques + RM
SNDROME DE DOWN X-FRGIL
Sndrome de Down
Vdeo TV2:
http://www.rtve.es/alacarta/videos/para-todos-
la-2/para-todos-2-sindrome-down/1064418/
CONCEPTE
El Sndrome de Down s una alteraci
gentica o congnita que es produeix en
el moment mateix de la concepci.
Aquesta sndrome s una anomalia
ocasionada per la presncia d'un
cromosoma extra del parell 21 en les
cllules de l'organisme. Per aix se li
anomena tamb trisomia 21.
La freqncia d'aparici
de la Sndrome de Down
oscilla al voltant d'1 per
cada 700 o 1000
naixements.
El risc varia depenent de
ledat de la mare
FREQNCIA
Causes ms freqents:
-Edat dels pares
- Factors hereditaris
- Factors ambientals (malalties i trastorns durant l'embars, exposici
a radiacions o agents qumics).
ETIOLOGIA
TRETS FSICS
- Cara plana
- Pl laci i fi
-Plegament palmar nic
- Ulls oblics
-Poca tonicitat muscular
-Nas petit i pla
- Mans petites amb dits curts
Desequilibris hormonals i immunolgics
El 40-50% de nens
i nenes sofreix
cardiopaties
congnites
SMPTOMES FISIOLGICS
Freqents problemes
de natura
gastrointestinal
Major risc de sofrir infermetats com
leucmia i Alzheimer
Trastorns visuals (60%), i auditives
(hipoacsies)
Desenvolupament cognitiu:
- Lentitud per processar i codificar la
informaci.
- Problemes de memria a curt i llarg
termini.
- Desorientaci espacial i temporal.
- Dificultat en la planificaci d'estratgies.
- Es distreuen amb facilitat.
Desenvolupament de la comunicaci:
- Falta de fludesa verbal.
- El nivell de llenguatge comprensiu s
superior al del llenguatge expressiu.
- Dificultats auditives, respiratries,
fonadores, articulatries i d'estructuraci
lgica.
- Entenen la informaci de forma literal
CARACTERSTIQUES
Desenvolupament psicomotor:
Hipotonia generalitzada.
Problemes de coordinaci.
Hiperflexibilitat.
DIAGNSTIC
El diagnstic es pot realitzar en el
moment del seu naixement o entre la
setmana 9 i la 14 de gestaci a partir de
proves prenatals com:
- Ecografies: engruiximent del plec nucal o
longitud del fmur
- Tiple Screening: prova en sang als
embrions
- Amniocentesis ( sobt una mostra del
lquid amnitic, don s possible obtindre
cllules fetals per al seu estudi)
X - frgil
Trets fsics: cara allargada, front prominent,
ment pronunciat, grans orelles.
Retard mental.
Hiperactivitat.
Problemes datenci.
Contacte visual escs.
Parla reiterativa.
Articulacions hiperextensibles.
Baix to muscular
Factors causals associats
1. De tipus biolgic / biognetic:
b) Altres: infeccions i intoxicacions durant
lembars, contacte amb agents infecciosos
durant el part, addiccions de la mare
(alcohol, drogues), tumors, altres afectacions
del SNC
c) Perinatals: fetus prematurs i de baix pes.
Factors causals associats
2. De tipus ambiental:
-Famlia: Pobresa, nivell de renda, condicions
i qualitat de vida, nmero de fills, ordre dels
fills, diferncies dedat
- Escola: qualitat/quantitat de recursos
psicopedaggics (assisteix o absentisme)
- Barri: caracterstiques
Ms que factors causals, agreugen el retard
quan hi ha causes biogentiques (major
nivell de risc)
Factors causals associats
3. De tipus psicolgic:
-Famlia: nivell educatiu dels pares, estil educatiu,
nivell d'estrs en lambient, recursos emocionals
de la famlia per fer front a l'estrs, estil de
resoluci de conflictes, ...
- Interaccions personals: maltractaments
(psicolgics, emocionals), cstigs, abusos, privaci,
abandonament, negligncia.
Ms que factors causals, tamb agreugen el retard
quan hi ha causes biogentiques (major nivell de
risc)
Caracterstiques dels subjectes amb RM
- No hi ha homogenetat: perfils dhabilitats distint
- Les diferncies ms grans (davant = condicions
biogeniques): degudes a factors exgens (programa
destimulaci primerenca, estil educatiu dels pares).
El carcter incapacitant no resideix en la condici biogentica,
sin en la manera en que lentorn respon a les NEE derivades
deixa condici.
- La potncia de la intervenci s inversament
proporcional al temps que el subjecte sest comportant
deixa manera (o lentorn)
Caracterstiques dels subjectes amb RM
REES ON ES MANIFESTA EL RM
1. Desenvolupament cognitiu
2. Desenvolupament lingstic
3. Desenvolupament fsic
4. Desenvolupament social i emocional
5. Desenvolupament en la famlia
Caracterstiques dels subjectes amb RM
1. Desenvolupament cognitiu
Nivell cognitiu baix: CI
Dficit en la capacitat per a aprendre.
Quantitat de informaci que es pot processar. Ex. Frases llargues.
Persistir i poder solucionar problemes. Ex. Clcul mental (tornar diners)
Emprar diverses estratgies per solucionar problemes. Ex. Mediar en un
conflicte.
Dficit en metacognici i memria (identificar com aprn i avaluar el procs
daprenentatge (planificar, avaluar i organitzar la informaci). Ex. Preguntar-
se: ho he comprs b?
Dficit datenci.
Per dirigir-la: dificultat per centrar-se en la tasca
Per mantndre-la: dificultat per continuar parant atenci en una tasca datenci sostinguda
Per parar atenci selectiva: reconixer senyals, direccions, tasques per a una nova activitat.
Dficit de generalitzaci (o transferncia daprenentatges): de llocs, maneres
de fer coses, ...
Denominaci Rang de CI % Incidncia
Lleu Entre 50-55 i 70 80
Moderat Entre 35-40 i 50-55 12
Greu Entre 20-25 i 35-40 7
Profund Menys de 20 - 25 1
TESTS
Prenent com a base els tests de
Quocient Intellectual (CI) estndards,
els nens amb SD freqentment sn
classificats amb nivells de retard
mental feble (lleu), fins i tot cert
percentatge es troba en el grup de CI
normal-baix.
Caracterstiques dels subjectes amb RM
2. Desenvolupament lingstic
Articulaci (per trets gentics: tamany de la llengua,
musculatura facial, alteracions drgans fonatoris i
aparell respiratori)
Retard evolutiu del ritme al que sadquiereix el
llenguatge. Ex. Primeres paraules.
Vocabulari limitat.
Gramatical: s de un nombre limitat i ms simple de
construccions gramaticals.
Pragmtica i comunicaci no verbal: massa proximitat a
linterlocutor, s infreqent de gestos (ex. Somriure) o
contacte ocular....
Caracterstiques dels subjectes amb RM
3. Desenvolupament fsic
Menor pes
Menor estatura
Habilitats motrius ms pobres (gruixudes i fines)
Problemes de salut. Ex. Problemes estructurals del
cor, major sensibilitat a infeccions respiratries,
dificultats visuals i auditives...
Caracterstiques dels subjectes amb RM
4. Desenvolupament social i emocional
- Grau dacceptaci / rebuig en el grup de referncia. Ex.
Rebutjat/ignorat, i fins i tot, Bullying
- Conseqncies del rebuig entre iguals: baixa
autoestima, falta de motivaci, dificultats acadmiques,
frustraci...
- Conductes desadaptatives: autolessions, agressions...
- Conductes immadures: plor fcil, baixa tolerncia a la
frustraci, realitzaci de conductes socialment
inadequades...
Caracterstiques dels subjectes amb RM
5. Desenvolupament en la famlia
Temps que triga la famlia en dur a terme lavaluaci
i la intervenci
Tipus de reacci: positiu (acceptaci i comproms)
vs. Negatiu (resistncia i negaci; por a all
desconegut; idees errnies, rebuig familiar...)
Ajudes del nexe familiar: intra-familiar (iaios,
germans,...; economia, temps disponible) i extra-
familiar (existncia dassociacions o xarxes de mares i
pares amb situacions similars).
ESTRATGIES
METODOLGIQUES
- Utilitzar estmuls afectius
- Donar instruccions clares i detallades
- Emprar frases curtes
- Activitats simples, ms acotades i
adaptades
- Utilitzar suports grfics simples
- Parlar-los ms a poc a poc
INTERVENCIen funci de les rees ms afectades.
ATENCI
Simplicitat de l'ambient de treball.
Instruccions verbals clares i concises.
Incloure suports grfics simples.
Nivell d'exigncia d'acord amb possibilitats.
Ampli repertori d'activitats atencionals.
Reforar cada esfor i assoliment.
INTERVENCIen funci de les rees ms afectades.
PERCEPCI
Emprar el major nombre possible
de vies (sensorials)
Seleccionar, reconixer i
emprar estmuls adequats.
Activitats motivadores:
sistemtiques, seqencialitzades.
Verbalitzaci sobre lactivitat.
INTERVENCIen funci de les rees ms afectades.
MEMRIA
Treballar estratgies de reconeixement previ.
Treballar memria immediata abans de la seqencial.
Exercicis de repetici.
Estmuls visuals.
Multi-sensorialitat i organitzaci de la informaci.
INTERVENCIen funci de les rees ms afectades.
LLENGUATGE
Comenar quan abans, millor.
Implicar a la famlia i a altres persones del voltant.
Seguir les pautes de desenvolupament dun xiquet normal.
Es treballar el nivell semntic, sintctic expressiu i comprensiu.
Aprendre a llegir, per a aprendre a parlar.
Aprendre a parlar, per aprendre a pensar.
Personalitzar a partir dall proper al xiquet.
INTERVENCIen funci de les rees ms afectades.
PSICOMOTRICITAT
Imprescindible comenar-la des del naixement.
Treballar-la respecte a ell mateix.
Treballar-la respecte a lentorn.
Emprar el joc com a principal ferramenta.
Exercici fsic habitual.
Oferir temps de descans entre activitats.
INTERVENCIen funci de les rees ms afectades.
LGIC-MATEMTICA
Partir de la vida quotidiana.
Metodologia prctica, progressiva i constant.
s fonamental el desenvolupament perceptiu.
Percebre relacions entre objectes.
Jocs lliures jocs estructurats.
Aplicaci prctica aplicaci simblica.
Exercicis de desenvolupament de la lgica i el raonament.
Materials didctics especfics.
INTERVENCIen funci de les rees ms afectades.
AFECTIVA I SOCIAL
Utilitzar estmuls afectius.
Fomentar hbits dauto-cura.
Autonomia en el seu medi ambient.
Sentit de la responsabilitat, col laboraci i respecte.
Auto-concepte i auto-imatge positiva.
Educaci afectiu-sexual.
Treball i reforament positiu.
Enlla a lAssociaci Sndrome de Down de Castell:
http://www.downcastellon.com/