Congrs de competncies bsiques

Barcelona, 26 i 27 de juny de 2003 Conferncia

1
La naturalesa de les competncies clau. Una
perspectiva interdisciplinria i internacional
Alguns resultats del projecte DeSeCo
1
de l'OCDE
Dominique Simone Rychen. Responsable del projecte DeSeCo (Definiton and
Selection of Competencies. OCDE)

Sinopsi
Quines sn les competncies perqu una persona pugui tenir xit a la
vida i viure de manera responsable i perqu la societat pugui enfrontar els
reptes del present i del futur? Quins conceptes i quins models poden ajudar
a definir les competncies i formar la base per a la selecci dun conjunt
restringit de competncies clau? Aquest tipus de preguntes van marcar el
punt de partida del projecte DeSeCo de lOCDE. Aquest estudi, conjuntament
amb lavaluaci a ms gran escala de PISA i ALL, sn les respostes de
l'administraci a linters cada vegada ms gran pels resultats de
l'ensenyament i aprenentatge i pels seus efectes tant a nivell individual com
social. La missi de DeSeCo era ms aviat centrar-se a elaborar un marc
conceptual com de referncia que comprengus les competncies clau que
no pas centrar-se en les preocupacions immediates de com mesurar-les.
Com que els temes a tractar per definir, seleccionar i avaluar les
competncies clau eren complexos, DeSeCo va optar per lenfocament
interdisciplinari i orientat en funci de la poltica educativa. Les mltiples
contribucions de DeSeCo han donat lloc a dos resultats: la definici del
concepte de competncia i competncia clau i la categoritzaci a tres nivells
de les competncies clau. Aquestes tres categories (la interacci en grups
socialment heterogenis, el comportament de forma autnoma i la capacitat de
fer servir eines de forma interactiva) constitueixen leix central del marc
conceptual com de referncia de DeSeCo per a la identificaci,
desenvolupament i avaluaci de les competncies clau.



1
Aquest text ha estat basat en linforme estratgic de lOCDE preparat per Dominique
Simone Rychen i Laura H. Salganik (OCDE, 2002).
Congrs de competncies bsiques
Barcelona, 26 i 27 de juny de 2003 Conferncia
2
1. Introducci
Quines altres competncies, a ms de la lectura, lescriptura i les
habilitats en TIC, sn necessries perqu una persona pugui desenvolupar-
se a la vida amb xit i de forma responsable i perqu la societat pugui
afrontar els reptes del present i del futur? s possible determinar un conjunt
restringit de competncies clau? I si s aix, quins sn els fonaments quant
a normativa, terics i conceptuals, per definir i seleccionar un conjunt
restringit de competncies clau? Aquests sn els tipus de preguntes que van
marcar el punt de partida dun estudi internacional i interdisciplinari, DeSeCo,
posat en marxa i realitzat dins dun context governamental: lOCDE.

Algunes de les reaccions dels acadmics que van participar en la
primera fase del projecte mostren alguns dels temes en joc a lhora de definir,
seleccionar i avaluar les competncies clau en un context internacional. Per
exemple, lantropleg Goody (2001), va qestionar el projecte en refusar la
possibilitat de construir un conjunt restringit de competncies clau que
englobin contextos mltiples. La seva crtica principal es basa a dir que les
cultures, les maneres de viure o la manera de definir i avaluar les habilitats
varien duna societat a una altra, dun grup a un altre i dun temps a un altre. I
un socileg, Perrenoud, va titular la seva contribuci al primer simposi
internacional de DeSeCo Identificaci de competncies clau universals: s
una fantasia tecnocrtica o ms aviat una extensi dels drets humans?.
Sens dubte un ttol que fa pensar.

2. Un programa de treball interdisciplinari i orientat en funci
de la poltica educativa
2.1 La missi i lenfocament de DeSeCo
DeSeCo (Definici i Selecci de Competncies: els fonaments terics i
conceptuals) va iniciar-se a finals de 1997 i es desenvolupa dins del
programa educatiu de lOCDE sota la direcci de Sussa.

Aquest estudi, juntament amb lavaluaci a gran escala, com per
exemple de PISA (Programa per a lAvaluaci Escolar a nivell Internacional) i
Congrs de competncies bsiques
Barcelona, 26 i 27 de juny de 2003 Conferncia
3
ALL (alfabetisme en adults i habilitats per viure), s la resposta a les
preocupacions tant dels governs com del pblic en general sobre fins a quin
punt lensenyament i la formaci que rebem sn de qualitat i adequades. Tots
tres sn tamb la resposta al creixent inters de ladministraci envers els
resultats de les activitats docents, dels processos daprenentatge i els seus
efectes tant a nivell individual com social.

Es va dissenyar DeSeCo per complimentar les avaluacions
comparatives internacionals. En lloc denfocar com shaurien de mesurar o
desenvolupar les competncies, l'estudi es va centrar en assumptes com ara
qu s una competncia, quines competncies sn importants i per qu sn
importants.

Com a conseqncia de la complexitat dels temes en joc a lhora de
definir, seleccionar i avaluar les competncies clau, DeSeCo va optar per un
enfocament interdisciplinari i orientat en funci de la poltica educativa per
afrontar el tema de quines competncies sn importants, necessries o
desitjables des de la perspectiva de com poden contribuir al benestar
personal, econmic i social. Aix, ni la reflexi ni lanlisi de les competncies
clau en el context escolar no sha limitat al millorament de lestudiant, ni a les
habilitats del treballador/a, ni a les exigncies del mn laboral, ni a all que es
pot mesurar actualment en les avaluacions a gran escala.

La missi principal de DeSeCo era la de construir un marc de
referncia conceptual que comprengus molts mbits i que fos rellevant per
al desenvolupament de les competncies clau des de la perspectiva de
l'aprenentatge al llarg de tota la vida, i que a ms a ms avalus aquestes
competncies en un marc internacional.

Shan mantingut vincles estrets al llarg de tot el procs de treball entre
els experts en les avaluacions internacionals i la gent implicada en educaci
perqu sha reconegut que lxit no noms t a veure amb el complex treball
teric i empric, sin que tamb t a veure amb lexistncia del dileg i
Congrs de competncies bsiques
Barcelona, 26 i 27 de juny de 2003 Conferncia
4
d'intercanvis constants entre els especialistes i la gent implicada en educaci
a fi que el procs interactiu tingui lloc.

Aix, les conclusions i recomanacions
2
que es poden extreure
daquesta recerca interdisciplinria feta en funci de la poltica educativa sn
el resultat de lesfor collaborador realitzat entre els acadmics de diverses
disciplines, els experts en educaci, en treball, en sanitat i en altres rees
rellevants, aix com el de la gent implicada en educaci de les organitzacions
nacionals i internacionals.

2.2 DeSeCo un projecte de recerca de 5 anys
Es va dissenyar el procs de treball de DeSeCo a fi dincloure un
ventall de perspectives sobre el tema de les competncies i a fi diniciar i
mantenir un dileg entre la gent implicada en el mn de leducaci i els
experts tant nacionals com internacionals.

Les contribucions a DeSeCo sn mltiples: informes acadmics amb
un enfocament disciplinar, comentaris dels principals experts de diversos
mbits, informes dels mateixos pasos. Van tenir lloc dos simposis i diverses
reunions entre els experts. Aquestes reunions van permetre una millor entesa
interdisciplinria, aix com entendre millor les necessitats i preocupacions de
ladministraci i dels experts en els sectors deducaci, comer, mn laboral,
sanitat i d'altres. Aquestes contribucions han forjat dos resultats importants: la
definici del concepte de competncia i competncia clau i tres categories,
ms aviat mplies, de competncies clau.

Deixeu-me ressaltar les activitats principals de DeSeCo:

El programa de treball va comenar amb lanlisi dels projectes
relacionats amb els indicadors de competncies duts a terme durant els anys
noranta als pasos de lOCDE (Salganik, Rychen, Moser, Konstant, 1999).
Desprs, com que hi havia certa confusi relacionada amb nocions com ara
Congrs de competncies bsiques
Barcelona, 26 i 27 de juny de 2003 Conferncia
5
competncia, habilitats, titulacions, estndards, competncia lectora, etc., es
va fer evident que calia clarificar qu volia dir competncia. DeSeCo va
comissionar un informe fet per un expert sobre aquest tema (Weinert, 2001).

Una de les activitats principals de DeSeCo era identificar les
competncies clau a nivell teric des de la perspectiva de disciplines diferents
(antropologia, psicologia, cincies econmiques, sociologia i filosofia) i
complimentar aquesta identificaci amb comentaris procedents de
ladministraci i dels representants de les institucions socials i econmiques
principals, inclosos els sindicats i les empreses (Rychen i Salganik, 2001).

Durant el primer simposi
3
celebrat a Neuchtel loctubre de 1999 hi va
haver un debat entre els acadmics i els experts. Les conclusions procedents
daquests primers debats van suposar el primer pas cap a lentesa
interdisciplinria.

Es va organitzar una consulta
4
a cada pas de lOCDE amb lobjectiu
danalitzar les experincies per definir i seleccionar les competncies clau i
els temes que tenien a veure amb lavaluaci de les competncies. Aquesta
activitat va servir de molt per entendre millor les necessitats i les prioritats
educatives dins de lmbit de cada pas.

El febrer de 2002 va tenir lloc un segon simposi internacional
5
a
Gnova. Es va crear un espai perqu la comunitat de recerca, els analistes
de ladministraci, els responsables de la poltica educativa de cada pas, les
persones representatives en mbits socials i els representants de les
organitzacions internacionals poguessin participar en el debat. El simposi va
ser important per consolidar el marc conceptual de referncia de DeSeCo i
per debatre rees de competncies prioritries dins dun context
internacional.

2
Sexposen els resultats en linforme de DeSeCo a lOCDE (octubre 2002). Sampliaran ms
en linforme final (juliol 2003).
3
http://www.statistik.admin.ch/ber15/deseco/deseco-symp99.htm
4
http://www.statistik.admin.ch/stat-ch/ber15/deseco/deseco-country.htm
5
http.//www.statistik.admin.ch/ber15/deseco-int02.htm
Congrs de competncies bsiques
Barcelona, 26 i 27 de juny de 2003 Conferncia
6
Les contribucions al programa DeSeCo i les recerques que van ser
publicades en Defining And Selecting Key Competencies (2001), el volum del
simposi i linforme final (els dos seran publicats lestiu de 2003) sn matria
de referncia per continuar debatent el tema de les competncies clau, la
manera davaluar-les i la manera de desenvolupar-les.

3. Un marc de referncia per a les competncies clau que
abasta molts mbits
3.1 El concepte de competncia
En els debats, i a vegades a la literatura especialitzada, hi ha
tendncia a fer servir les paraules habilitat, titulaci, estndard, competncia
lectora de forma poc clara, i fins i tot a intercanviar-les. Sovint aquestes
subtileses semntiques o conceptuals no sn de primera importncia. Hi ha al
mateix temps definicions mltiples i variades. Ara b, construir una entesa
mtua i un llenguatge coherent exigeix, en gran mesura, fer servir un
llenguatge com i usar conceptes que tinguin sentit. Si no ho fem aix, correm
el risc de, simplement, jugar amb les paraules o de fer-les servir perqu estan
de moda. Aix que el nostre primer esfor va ser definir lexpressi
competncia.

El model bsic de competncia fet servir per DeSeCo s a la vegada
holstic i dinmic perqu integra i relaciona les exigncies, els prerequisits
psicosocials i el context com a elements essencials que mostren rendiment
competent o acci efica.

Es defineix una competncia com lhabilitat de complir les exigncies
complexes amb xit mitjanant la mobilitzaci dels prerequisits psicosocials.
Aix, es posa mfasi en els resultats que lindividu aconsegueix a travs de
lacci, selecci, o forma de comportar-se segons les exigncies, per
exemple, relacionades amb un lloc professional, un paper social o un projecte
personal concret. Aquesta definici funcional o orientada en funci de la
demanda, per, sha de complementar amb la contextualitzaci de
lestructura de competncia interna: cada competncia correspon a la
Congrs de competncies bsiques
Barcelona, 26 i 27 de juny de 2003 Conferncia
7
combinaci dhabilitats prctiques, coneixements (inclosos coneixements
tcits), motivaci, valors tics, actituds, emocions i daltres components
socials i de comportament que conjuntament poden mobilitzar-se perqu
lacci presa en una situaci determinada pugui ser efica.

Per facilitar el debat de competncia cal indicar que en el projecte de
DeSeCo les expressions competncia i habilitat no es fan servir com a
sinnims. Lexpressi competncia (un concepte holstic) es refereix a un
sistema complex dacci que engloba coneixement i components tant
cognitius com no cognitius, mentre que lexpressi habilitat sempra per
definir lhabilitat per realitzar una acci motriu i/o una acci cognitiva, en gran
mesura referides a habilitats cognitives.

3.2 Qu s una competncia clau?
A DeSeCo fem servir la paraula clau com a sinnim de essencial o
important i DeSeCo, dacord amb les decisions preses en la poltica
educativa i conseqent amb la definici funcional de competncia, considera
que les competncies sn importants per fer front amb xit a les exigncies
complexes i als reptes que es produeixen en un ampli ventall dactivitats
socials.

Fomentat en la revisi dinformes existents dins de lrea de
competncia i en les opinions dels experts procedents d'mbits mltiples, el
concepte de competncia clau desenvolupat per DeSeCo es basa en tres
criteris importants, s a dir, que les competncies:

Contribueixen a obtenir resultats dalt valor tant a nivell personal com a
nivell social per tenir xit a la vida (s a dir, ocupar un lloc de treball til;
gaudir dingressos suficients i d'una comoditat econmica, de seguretat
personal i salut personal; de drets i deures poltics) en una societat que
funciona b (s a dir, una societat en la qual hi ha productivitat, cohesi
social i un sentit de solidaritat, pau, sostenibilitat econmica).

Congrs de competncies bsiques
Barcelona, 26 i 27 de juny de 2003 Conferncia
8
Sn aplicables a un ampli ventall de contextos i mbits rellevants (aix
inclou el sector econmic, la vida poltica, lrea social, la sanitat, lmbit
de la famlia, l'mbit de les relacions tant pbliques com personals).

Sn importants per a totes les persones perqu puguin fer front a les
exigncies complexes amb xit.

Aquest enfocament s conseqent amb el comproms dels pasos de
l'OCDE,
6
un comproms que implica augmentar les oportunitats en diversos
mbits de la vida, millorar les condicions de vida de la societat en general i
invertir en competncies per a tothom com a manera daconseguir aquests
objectius.

3.3 Un marc de referncia comuna normalitzat no exclou la diversitat
s evident que relacionar les competncies clau amb tenir xit a la
vida i amb una societat que funciona correctament presenta unes preguntes
fonamentals, com per exemple: Qu fa que una vida tingui xit? Quina
societat volem? A quin desenvolupament social i econmic fem referncia?

Com ja sha comentat abans, DeSeCo va rebre crtiques i preguntes
relacionades amb la construcci dun conjunt de competncies clau amb
validesa i valor internacional (vegeu Perrenoud, 2001; Carson, 2001; Goody,
2001). Sens dubte, all que valoren les societats i, dins daquestes societats,
all que les persones, grups i institucions reconeixen com a important,
necessari i desitjable influeix en com es defineixen i com sescullen les
competncies clau. Malgrat aix, com van argumentar Delors i Draxler (2001)
sha de tenir en compte que hi ha coses que compartim: la creaci de les
Nacions Unides i les seves diverses missions i activitats parteixen de la
premissa que existeixen uns principis universals. Vam collocar el debat de
les competncies clau dins dun marc ampli, holstic, que seguia la normativa,
un marc proporcionat per una srie de convencions i d'acords internacionals

6
Per exemple, en la reuni dels ministres deducaci celebrada a Pars els dies 3-4 d'abril de
2001, invertint en competncies per a tothom (comunicat). OECD (2001b).

Congrs de competncies bsiques
Barcelona, 26 i 27 de juny de 2003 Conferncia
9
com ara la Declaraci Universal dels Drets Humans, la Declaraci del Medi
Ambient de Rio, la Declaraci Mundial del Dret a lEducaci per a Tothom,
que descriuen alguns objectius universalment acceptats. Per exemple, la
Declaraci Mundial del Dret a lEducaci per a Tothom ja va deixar ben clares
el 1990 algunes de les fites en educaci que sn rellevants per a tothom en
totes les societats. Les possibilitats dadquirir nous coneixements dins dun
context educatiu haurien dajudar la persona a sobreviure, a desenvolupar
les seves capacitats plenament, a viure i treballar de forma digna, a participar
plenament en el desenvolupament, a millorar les seves vides qualitativament,
a prendre decisions amb conscincia, i a continuar aprenent (Article 1). Aix
que es pot basar i guiar el debat que t a veure amb les competncies clau i
la seva definici i selecci en els principis bsics dels drets humans, els
valors democrtics i els objectius ms amplis de desenvolupament sostenible.

3.4 Fonaments terics i conceptuals
A DeSeCo hem dirigit els nostres esforos a identificar no noms la
naturalesa de les exigncies i reptes als quals les persones i la societat en
general han denfrontar-se, sin tamb als models terics o arguments que
poden formar els fonaments de la construcci dun conjunt de competncies
clau.

Hi ha dos elements clau: primer, especificar el nivell de complexitat
mental que exigeix la vida moderna, basat en un model evolutiu de la
complexitat de la ment (Kegan 2001: 194) i, segon, una categoritzaci a tres
nivells de les competncies clau que ajuden a tenir xit en la vida i a formar
una societat que funcioni b.

Entenem la complexitat mental exigida a travs dun concepte de
reflexivitat (en el sentit duna manera de viure de la persona que s reflexiva i
holstica) i expressem la nostra concepci de les competncies clau dins de
tres categories de competncies clau bastant mplies: la interacci en grups
socialment heterogenis, la capacitat dactuar de forma autnoma i l'habilitat
de fer servir les eines de forma interactiva.
Congrs de competncies bsiques
Barcelona, 26 i 27 de juny de 2003 Conferncia
10
Fer front a exigncies complexes requereix un enfocament reflexiu i holistic
envers la vida
Les caracterstiques de la societat davui en dia sn cada vegada ms
complexes i interdependents i posen a prova, de maneres molt diverses, els
pasos, comunitats, institucions, organitzacions i, com a resultat, tamb la
persona mateixa, la seva ment.

Les persones i les societats senfronten amb diversos temes globals i
problemes, com ara:
- una gran desigualtat doportunitats a escala global
- els canvis rpids en lmbit social i tecnolgic
- la globalitzaci tant de leconomia com de la cultura
- la creixent diversitat tant individual com social, la competitivitat i la
liberalitzaci
- els canvis a gran escala dels valors, la inestabilitat de les normes
- la desorganitzaci de les comunitats i la inestabilitat poltica
- els conflictes i pobresa en totes les seves manifestacions
- la desestabilitzaci del medi
- les noves formes de comunicaci i alienaci

Sestudien les competncies clau tenint en compte aquests reptes tan
diversos i amplis amb diversos efectes i manifestacions en tots els mbits de
vida.

s mpliament acceptat que les habilitats bsiques o tradicionals sn
importants per no sn suficients si considerem les exigncies i reptes tan
complexos de la vida davui en dia i aix inclou les habilitats relacionades
amb els coneixements o la societat de la informaci. Per exemple, Callieri
(2001) va reconixer des de la perspectiva empresarial que "les capacitats
creatives i interpretatives seran cada vegada ms importants en el mercat
laboral actual".

Quan revisem les llistes proposades pels acadmics per a les habilitats
i competncies, veiem que una gran part dall que identifiquem com a
Congrs de competncies bsiques
Barcelona, 26 i 27 de juny de 2003 Conferncia
11
competncies clau o fites en el procs daprenentatge va molt ms enll de
simplement recordar coneixements apresos, pensament abstracte i ser
socialment integrat. Sn molts els experts que reconeixen que lhabilitat per
gestionar la novetat, el canvi, la diversitat i lhabilitat per fer front, duna forma
responsable, a les exigncies de la vida moderna s igual si es manifesten
en el lloc de treball, en el camp poltic, dins de la famlia o en altres rees de
la vida demana un desenvolupament de complexitat mental ms gran, el
qual implica un pensament ms crtic i un enfocament ms reflexiu i holstic
de la vida per part de la persona.

Aquesta noci de reflexi, malgrat el fet de fer servir diverses
expressions, s com un fil conductor en les diverses contribucions realitzades
per part dels acadmics i experts (vegeu Kegan 2001; Canto-Sperber i Dupuy
2001; Perrenoud 2001; Haste 2001; Callieri 2001) per a DeSeCo. Sha
mantingut aquest nivell ms gran de complexitat mental (una disposici crtica
i un enfocament reflexiu / integratiu / holstic envers la vida) com una
caracterstica central i transversal de les competncies clau ja identificades.

Tres categories mplies de les competncies clau com a base conceptual
A ms de la conceptualitzaci de la reflexi com el nivell desitjable de
complexitat mental, hem introdut tres categories bastant mplies de
competncies clau: la interacci en grups socialment heterogenis, la capacitat
dactuar de forma autnoma i lhabilitat per fer servir les eines de forma
efectiva. Aquestes categories sn interdependents per tamb sn
abstraccions conceptualment distintes. Aquesta categoritzaci proporciona
una base conceptual per a les competncies clau. A partir de lanlisi de les
diverses llistes de competncies clau que es van presentar en els informes
dels pasos involucrats i en els informes dels experts sobre el criteri establert,
definit, conceptual i normatiu, hem pogut identificar una srie de
competncies clau que pensem que sn rellevants avui en dia.

Congrs de competncies bsiques
Barcelona, 26 i 27 de juny de 2003 Conferncia
12
3.5 Les competncies clau dins duna categoritzaci a tres nivells
La interacci dins duns grups socialment heterogenis
En aquesta categoria lmfasi es basa en la interacci amb laltre,
laltre diferent. Els ssers humans depenen dels vincles amb els altres al llarg
de les seves vides per poder sobreviure materialment i psicolgicament, aix
com per tenir un sentit d'ells mateixos, un sentit didentitat i un sentit social. El
fet de viure i participar en una societat multicultural i el fet de fer front a la
creixent diversitat individual i social exigeix que la persona sigui capa
dinteractuar i coexistir amb gent que no necessriament parla la mateixa
llengua (literalment o metafricament) o que no comparteix la mateixa
memria histrica. Aquestes competncies socials i interpersonals sn duna
rellevncia important per crear capital social. Shan identificat les segents
competncies clau:

La capacitat de relacionar-se b amb altres persones
Aquesta competncia clau permet que les persones inicin, mantinguin
i gestionin les relacions personals.

La capacitat de cooperar, treballar en equip
Aquesta competncia clau permet que les persones pugin treballar
juntes per aconseguir una fita comuna.

La capacitat de gestionar els conflictes i resoldrels
Aquesta competncia clau implica que les persones entenen que el
conflicte s un aspecte intrnsec en les relacions personals i que sha
denfocar la seva gesti i resoluci de forma constructiva.

Actuar de forma autnoma
Hi ha dues idees centrals i interrelacionades a l'hora dactuar de forma
autnoma: el desenvolupament de la identitat personal i la prctica de
lautonomia relativa en el moment de decidir, escollir i actuar dins dun context
donat. El concepte es refereix a la capacitat de les persones per
desenvolupar i expressar un sentit delles mateixes, per exercir els seus drets
Congrs de competncies bsiques
Barcelona, 26 i 27 de juny de 2003 Conferncia
13
i acceptar responsabilitats en els diferents mbits de la vida. La prctica
dautonomia exigeix una orientaci general cap al futur, ser conscient de
l'entorn ms proper i tenir un nivell de comprensi daquest entorn que
inclogui com funciona i com un mateix shi integra. El fet dactuar duna forma
autnoma no vol dir funcionar en allament social. En lloc daix significa que
les persones gestionen les seves vides amb sentit perqu controlen les seves
condicions de vida en les seves condicions laborals i que a ms participen de
forma activa i responsable en les seves vides. S'han identificat les segents
competncies clau:

La capacitat d'exercir els seus drets i la capacitat de prendre
responsabilitats
Aquesta competncia clau atorga a les persones el poder de mostrar-
se com a individus als quals sha de tenir en compte. Els possibilita escollir de
forma responsable com a ciutadans i ciutadanes, com a integrants duna
famlia, com a treballador/es, com a consumidor/es, etc.

La capacitat de formar i portar a terme plans de vida i projectes
personals
Aquesta competncia clau permet que les persones conceptualitzin i
realitzin els objectius que donen sentit a les seves vides i que a ms siguin
conseqents amb els seus propis valors.

La capacitat dactuar dins de la gran perspectiva / el context ms
gran
Aquesta competncia clau implica que les persones entenguin com
funciona el context ms gran i quin lloc hi ocupen, quins sn els temes en
joc, quines sn les possibles conseqncies de les seves accions i que
siguin capaces de tenir en compte aquests factors a l'hora dactuar.

Fer servir les eines de forma interactiva.
Sempra la paraula eina en el sentit ms ampli. Engloba els
instruments que sn rellevants a lhora de complir moltes exigncies
Congrs de competncies bsiques
Barcelona, 26 i 27 de juny de 2003 Conferncia
14
quotidianes i professionals, incloent el llenguatge, la informaci i els
coneixements (implica el contingut del pla destudis escolar tradicional), a
ms dentitats fsiques (com ara ordinadors i mquines). Per fer servir una
eina de forma interactiva sha dassumir que existeix una familiaritat amb
leina, per que, a ms a ms, leina pot fer canviar la forma amb la qual es
pot interactuar amb el mn. Tot aix comporta que ens enfrontem al nostre
mn a travs deines cognitives, socials i fsiques. Aquests enfrontaments
constitueixen la manera com entenem el mn i com ens fem competents amb
la interacci. Aix doncs, una eina no s simplement un mediador passiu sin
que ms aviat esdev (un instrument) instrumental perqu hi hagi un dileg
actiu entre la persona i el seu entorn. Shan identificat les segents
competncies clau:

La capacitat de fer servir de forma interactiva el llenguatge i els
smbols
Aquesta competncia clau es refereix a ls efectiu del llenguatge i els
smbols de diverses formes i en diverses situacions per tal daconseguir els
objectius de comunicar-se amb els altres i de desenvolupar coneixements i
capacitats.

La capacitat de fer servir de forma interactiva els coneixements i la
informaci
Aquesta competncia clau es refereix a l's efectiu de la informaci i
els coneixements. Permet que les persones gestionin els coneixements i la
informaci i que siguin capaces de fer-los servir com a base per entendre
opcions, formar opinions, prendre decisions i emprendre accions.

La capacitat de fer servir de forma interactiva la (nova) tecnologia
Aquesta competncia clau es refereix no noms a les habilitats
tcniques que calen per fer servir una tecnologia concreta -per exemple,
Internet- sin tamb a ser conscient de les noves formes dinteracci
possibles amb ls de la tecnologia. Aquesta competncia permet que les
Congrs de competncies bsiques
Barcelona, 26 i 27 de juny de 2003 Conferncia
15
persones adaptin el seu comportament en la vida quotidiana a tot all que
comporta aquest nou mitj.

La hiptesi s que, si una persona ha de complir amb les mltiples
exigncies i objectius amb xit, cal que sigui capa de mobilitzar, dins dun
context concret, aquests tipus de competncies. Sha d'emfatitzar que
aquestes competncies clau estan interrelacionades i que, per aix mateix,
sn importants en conjunt ms que separadament. Aquesta concepci
presenta uns reptes importants per al desenvolupament i l'avaluaci de les
competncies clau.

Vet aqu, doncs, que shan construt les tres categories de
competncies clau. Les competncies clau identificades dins d'aquestes
mateixes categories shan construt de forma prou general o, com a mnim,
prou abstracta per tal que siguin potencialment vlides en molts mbits
socials i territorials. Duna banda, el fet de definir competncies clau de forma
general o abstracta de cap manera exclou el fet que els factors socioculturals
tenen molt a veure amb la producci i el desenvolupament de les
competncies clau (Canto-Sperber i Dupuy, 2001). Daltra banda com ja ho
van dir Murnane i Levy (2001) en la seva contribuci a DeSeCO, la
globalitzaci del comer i la difusi a nivell internacional de la tecnologia sn
forces fortes que empenyen cap a un conjunt global de competncies clau.

3.6 Reptes per al desenvolupament i avaluaci de les competncies clau
Malgrat el fet que DeSeCO ha proporcionat unes respostes amb un
ampli ventall de possibles aplicacions, l'estudi fa sorgir noves preguntes i
deixa entreveure els reptes importants que encara shan de superar.

Sobretot el tema del desenvolupament de les competncies clau i la
seva avaluaci -temes que DeSeCo no tenia com a objectius- encara no han
estat abordats de forma sistemtica ni prou profunda. Certament, moltes
qestions relacionades amb aquests temes van mes enll del projecte de
DeSeCo. Per exemple, DeSeCo no ha analitzat com les persones
construeixen i mantenen les seves capacitats en uns determinats entorns. A
Congrs de competncies bsiques
Barcelona, 26 i 27 de juny de 2003 Conferncia
16
ms, dins del marc de DeSeCo no es contempla lespecificaci dels elements
de contingut necessaris per dissenyar programes daprenentatge o plans
destudi. Aix que les competncies esmentades ms amunt no sn de cap
manera un resultat final, sense problemes, i a punt per utilitzar. Encara cal
explorar com les competncies clau abstractes actuen en contextos
socioeconmics especfics i en grups especfics.

El mateix val per a les avaluacions: DeSeCo no ha desenvolupat
marcs davaluaci que siguin especfics per a cada mbit, ni instruments per
avaluar competncies clau, ni tampoc ha estudiat les metodologies
adequades per tal davaluar aquests sistemes complexos.

Aix que pel que fa a la pregunta crucial del desenvolupament i
l'avaluaci de les competncies clau, noms es poden fer unes poques
declaracions generalitzades basades en el treball de DeSeCo per discutir i
reflexionar.

Invertir en competncies per a tothom
Els pasos haurien de concentrar-se i invertir en competncies clau
que contribueixin a un benestar personal, social i econmic per a tothom. Ara
b, les competncies clau no poden substituir els coneixements especfics
dun mbit o els coneixements especfics del mn laboral, ni les habilitats
bsiques. Aquestes sn necessries, i sovint constitueixen bns importants i
recursos per fer front a les exigncies de contextos i situacions especfiques.

Un entorn favorable
Ladquisici i el manteniment de les competncies no sn noms un
esfor personal, sin que tamb requereixen lexistncia de material
favorable, d'un entorn institucional i social favorable i, per tant, dels
contextos socioeconmics adequats. Sha de reconixer que la inversi en
les competncies individuals constitueix noms una de les estratgies per
generar el desenvolupament socioeconmic sostenible i el millorament en les
condicions de vida a nivell mundial. Les poltiques econmiques i socials
Congrs de competncies bsiques
Barcelona, 26 i 27 de juny de 2003 Conferncia
17
relacionades amb la producci i distribuci dels bns i serveis encara sn
temes clau.

Desenvolupament de les competncies dins de la famlia, lescola i altres
entorns
Es desenvolupa una competncia mitjanant lacci i interacci en
contextos educatius tant formals com informals. Lescola s una instituci
important per proporcionar oportunitats per aprendre i ensenyar. Ara b,
existeixen altres institucions que juguen un paper a lhora de formar les
competncies necessries i la disposici mental subjacent: la famlia, el lloc
de treball, els mitjans de comunicaci, les organitzacions religioses i culturals,
etc. Encara sha dinvestigar ms per explorar els papers especfics que
aquestes institucions juguen o poden jugar a lhora de millorar el
desenvolupament de les competncies clau per a tothom.

Estratgies i mtodes pedaggics
Quins canvis quant a processos daprenentatge i pedagogia sha de
fer perqu les persones assumeixin aquestes competncies? Com van dir
Delors i Draxler (2001: 216): Ara, de moment, vivim en una paradoxa: els
objectius marcats per lensenyament estan constituts per un ampli ventall de
caracterstiques humanstiques i tiques que no es veuen o, com a mnim, no
de forma adequada, en all que sensenya, com sensenya o com
sorganitzen els centres educatius.

Oates (2001) va dir en la seva contribuci que les estratgies
escollides durant els processos daprenentatge afecten de manera qualitativa
els resultats obtinguts i posa de manifest algunes estratgies efectives que
augmenten tant la motivaci com lautonomia durant els processos
daprenentatge. Com es va dir en linforme destratgia de DeSeCo, shauria
dexplorar ms en grups diferents i en diferents etapes de la vida la qesti
de les estratgies pedaggiques efectives i els mtodes emprats des de la
perspectiva dels processos daprenentatge al llarg tota la vida.


Congrs de competncies bsiques
Barcelona, 26 i 27 de juny de 2003 Conferncia
18
Avaluaci de la naturalesa complexa de les competncies clau
Hi ha diversos aspectes de les competncies clau que presentaran
grans reptes a l'hora dintentar avaluar-les i mesurar-les. Cal que les
avaluacions del futur senfoquin envers la complexitat i la crtica perqu sn
aquestes les dimensions que estan relacionades amb les competncies clau
identificades per DeSeCo.

Les avaluacions haurien de reconixer que existeixen mltiples i
interrelacionades competncies clau que funcionen conjuntament i que, a
ms, busquen integrar i relacionar dimensions cognitives i no cognitives. A
ms, calen ms estudis per especificar els vincles conceptuals tant a nivell
micro com a nivell macro entre les competncies clau i els resultats
desitjats, que incloguin leconomia sense que aquesta els limiti.

Seguint les conceptualizacions ms recents de competncia lectora i
no les nocions tradicionals de competncia lectora i analfabetisme, pel fet
davaluar la competncia no es tracta de comprovar si una persona t o no t
una determinada competncia, sin de decidir quin nivell t una persona si
mesurem el nivell de competncia en una escala de baix a dalt. Aquesta
escala hauria dincloure un ampli ventall de nivells per tal que pugui reflectir
el fet que les competncies clau impliquen una complexitat mental dun nivell
ms alt, dins de la qual les persones prenen les seves decisions i actuen
dacord amb el pensament crtic i amb un enfocament reflectiu / integratiu /
holstic.

Sha de tenir un enfocament ben obert envers les metodologies
davaluaci per tal de fer justcia a la naturalesa de les competncies clau en
funci de la demanda i el context, per tal de mesurar-les de forma vlida i
fiable, per tal dinterpretar el significat dels resultats. Es pot obtenir informaci
rellevant de mltiples fonts, una de les quals (per no lnica) pot incloure la
recollida dinformaci a travs de les avaluacions a gran escala.

Per aix DeSeCo reconeix que hi ha la necessitat dun substancis i
sostingut procs de recerca i d'activitats de desenvolupament i una
Congrs de competncies bsiques
Barcelona, 26 i 27 de juny de 2003 Conferncia
19
collaboraci contnua en aquest mbit tan complex. Cal un esfor important
en la recerca per poder ampliar la cobertura des de les matries a les
competncies clau (s a dir, la capacitat de cooperar o gestionar i resoldre els
conflictes). Cal tamb augmentar labast dels instruments davaluaci
relacionats amb els coneixements (s a dir, els coneixements tcits i les
habilitats cognitives (s a dir, les habilitats de pensament crtic) i els
components tant socials com de comportament (s a dir, orientaci de
valors). DeSeCo ha marcat en la planificaci de recerca per al futur (OCDE,
2002) altres qestions que no estan relacionades amb lavaluaci, per que
necessiten ms aprofundiment.

3.7 Per concloure: Qu ofereix DeSeCo?

DeSeCo ha anat ms enll de simplement fer preguntes: ha dissenyat
un cam cap a una comprensi comuna de les competncies clau i cap a una
manera daplicar-les amb sentit. A ms, ha proporcionat les eines
conceptuals per continuar investigant de forma coordinada i collaborativa.

Ha aconseguit la seva fita de proposar un marc dins del qual es pot
reflexionar sobre les competncies clau, un marc basat no noms en la teoria
actual procedent de diverses disciplines acadmiques sin tamb en les
realitats prctiques del mn modern.

Un marc de referncia daquestes caracterstiques serveix per a molts
propsits.

Primer, constitueix una base per a un debat com, coherent i
internacional sobre els temes de competncies clau.

Segon, proporciona una base per situar els marcs davaluaci en
funci dels diferents mbits i per situar els resultats emprics relacionats amb
els resultats en els processos d'ensenyament i aprenentatge dins dun
context normatiu i conceptual ms ampli. A ms, proporciona una base per
fer ms explcit all que realment hom mesura i all que no. Daquesta
Congrs de competncies bsiques
Barcelona, 26 i 27 de juny de 2003 Conferncia
20
manera es protegeix contra el risc d'interpretar amb excs all que ha estat
mesurat fins ara.

Tercer, aquest marc t la capacitat de centrar-se i de crear ms
iniciatives productives en el futur, iniciatives relacionades amb les
competncies clau, sobretot el desenvolupament duna estratgia extensa per
a la recollida i lanlisi de la informaci, que inclouria: una decisi de quines
competncies shan davaluar tant a mitj termini com a llarg termini, el
desenvolupament d'instruments davaluaci i una planificaci coherent i
analtica per desenvolupar indicadors que tinguin rellevncia per a
ladministraci.

Quart, ms enll de les avaluacions, els indicadors i els resultats de
DeSeCo poden proporcionar aportacions de gran valor per als debats, poden
aportar informaci sobre quines competncies hom hauria de prioritzar a
lhora de desenvolupar i revisar els plans destudi i els programes de
formaci i tamb de prioritzar els debats i programes que ressalten les
competncies clau per a tothom.

Finalment, DeSeCo ha establert una xarxa dinvestigadors als quals
interessa el tema de les competncies clau, una xarxa que pot contribuir -des
de perspectives diferents- a la recerca substanciosa i sostinguda en l'mbit de
les competncies clau.











Congrs de competncies bsiques
Barcelona, 26 i 27 de juny de 2003 Conferncia
21
4. Bibliografia

Binkley, M., Sternberg, R., Jones, S., & Nohara, D. (1999). An Overarching
Framework for Understanding and Assessing Lifeskills. In Frameworks:
Working Drafts. Briefing materials for Adult Literacy and Lifeskills Survey
National Study Managers meeting, Luxembourg.
Callieri C. (2001). The Knowledge Economy: A Business Perspective. In D. S.
Rychen & L. H. Salganik (Eds.), Defining and Selecting Key Competencies
(pp. 228-231). Gttingen, Germany: Hogrefe & Huber.
Canto-Sperber, M, & Dupuy, J.-P. (2001). Competencies for the Good Life
and the Good Society. In D. S. Rychen & L. H. Salganik (Eds.), Defining and
Selecting Key Competencies (pp. 6792). Gttingen, Germany: Hogrefe &
Huber.
Carson, J. (2001). Defining and Selecting Competencies: Historical
Reflections on the Case of IQ. In D. S. Rychen & L. H. Salganik (Eds.),
Defining and Selecting Key Competencies (pp. 3244). Gttingen, Germany:
Hogrefe & Huber.
Delors, J., & Draxler, A. (2001). From Unity of Purpose to Diversity of
Expression and Needs: A Perspective from UNESCO. In D. S. Rychen & L. H.
Salganik (Eds.), Defining and Selecting Key Competencies (pp. 214221).
Gttingen, Germany: Hogrefe & Huber.
DeSeCo Project Web Site. (2002). Retrieved August 30, 2002 from
www.deseco.admin.ch.
European Commission (2001), Communication from the Commission, Making
a European Area of Lifelong Learning a Reality, COM(2001)678 final,
Brussels.
Farrugia, J.-P. (2001).Competency Management as an Investment: A
Business Perspective. In D. S. Rychen & L. H. Salganik (Eds.), Defining and
Selecting Key Competencies (pp. 93120). Gttingen, Germany: Hogrefe &
Huber.
Fratczak-Rudnicka, B., & Torney-Purta, J. (2001, October). Competencies for
Civil and Political Life in Democracy. In Additional DeSeCo Expert Papers,
briefing materials prepared for DeSeCos 2
nd
International Symposium.
Neuchtel, Switzerland: Swiss Federal Statistical Office.
Gilomen, H. Rychen, D.S. and Salganik, L.H. (2001). Concluding Remarks. In
D. S. Rychen & L. H. Salganik (Eds.), Defining and Selecting Key
Competencies (pp. 247251). Gttingen, Germany: Hogrefe & Huber.
Gonczi, A. (2002). Teaching and Learning of the Key Competencies.
Presentation at DeSeCos 2
nd
International Symposium. Neuchtel,
Switzerland: Swiss Federal Statistical Office.
Goody, J. (2001). Competencies and Education: Contextual Diversity. In D. S.
Rychen & L. H. Salganik (Eds.), Defining and Selecting Key Competencies
(pp. 175190). Gttingen, Germany: Hogrefe & Huber.
Harris, B. (2001). Are All Key Competencies Measurable? An Education
Congrs de competncies bsiques
Barcelona, 26 i 27 de juny de 2003 Conferncia
22
Perspective. In D. S. Rychen & L. H. Salganik (Eds.), Defining and Selecting
Key Competencies (pp. 222-227). Gttingen, Germany: Hogrefe & Huber.
Haste, H. (2001). Ambiguity, Autonomy, and Agency: Psychological
Challenges to New Competence. In D. S. Rychen & L. H. Salganik (Eds.),
Defining and Selecting Key Competencies (pp. 93120). Gttingen, Germany:
Hogrefe & Huber.
Keating, D. P. (2001, November). Definition and Selection of Competencies
from a human development perspective. In Additional DeSeCo Expert Papers,
briefing materials prepared for DeSeCos 2
nd
International Symposium.
Neuchtel, Switzerland: Swiss Federal Statistical Office.
Kegan, R. (2001). Competencies as Working Epistemologies: Ways We Want
Adults to Know. In D. S. Rychen & L. H. Salganik (Eds.), Defining and
Selecting Key Competencies (pp. 192204). Gttingen, Germany: Hogrefe &
Huber.
Levy F., & Murnane, R. J. (2001). Key Competencies Critical to Economic
Success. In D. S. Rychen & L. H. Salganik (Eds.), Defining and Selecting Key
Competencies (pp. 151174). Gttingen, Germany: Hogrefe & Huber.
Oates, T. (2001, December). Key Skills/Key Competencies avoiding the
pitfalls of current initiatives. In Additional DeSeCo Expert Papers, briefing
materials prepared for DeSeCos 2
nd
International Symposium. Neuchtel,
Switzerland: Swiss Federal Statistical Office.
Organisation for Economic Co-operation and Development. (1999). Measuring
Student Knowledge and Skills: A New Framework for Assessment. Paris:
Author.
Organisation for Economic Co-operation and Development. (2001a). The
Well-being of Nations. The Role of Human and Social Capital. Paris: Author.
Organisation for Economic Co-operation and Development. (2001b). Meeting
of the OECD Education Ministers, Paris, 3-4 April 2001; Investing in
Competencies for all (communiqu):
http://www.oecd.org/pdf/M00008000/M00008906.pdf.
Organisation for Economic Co-operation and Development. (2002). Definition
and Selection of Competencies (DeSeCo): Theoretical and Conceptual
Foundations: Strategy Paper:
http://www.statistik.admin.ch/stat_ch/ber15/deseco/deseco_strategy_paper_fi
nal.pdf
Ouane, A. (2002). Defining and Selecting Key Competencies in Lifelong
Learning. Presentation at DeSeCos 2
nd
International Symposium. Neuchtel,
Switzerland: Swiss Federal Statistical Office.
Perrenoud, P. (2001). The Key to Social Fields: Competencies of an
Autonomous Actor. In D. S. Rychen & L. H. Salganik (Eds.), Defining and
Selecting Key Competencies (pp. 121150). Gttingen, Germany: Hogrefe &
Huber.
Ridgeway, C. (2001). Joining and Functioning in Groups, Self-concept and
Emotion Management. In D. S. Rychen & L. H. Salganik (Eds.), Defining and
Congrs de competncies bsiques
Barcelona, 26 i 27 de juny de 2003 Conferncia
23
Selecting Key Competencies (pp. 205211). Gttingen, Germany: Hogrefe &
Huber.
Ritchie, L. (2001). Key Competencies for Whom? A Labor Perspective. In D.
S. Rychen & L. H. Salganik (Eds.), Defining and Selecting Key Competencies
(pp. 236240). Gttingen, Germany: Hogrefe & Huber.
Rychen, D. S. (2001). Introduction. In D. S. Rychen & L. H. Salganik (Eds.),
Defining and Selecting Key Competencies (pp. 115). Gttingen, Germany:
Hogrefe & Huber.
Rychen, D. S. & Salganik, L. H. (Eds.). (2001). Defining and Selecting Key
Competencies. Gttingen, Germany: Hogrefe & Huber.
Rychen, D.S. and Salganik, L.H. (forthcoming). Key Competencies for a
Successful Life and a Well-functioning Society: A Frame of Reference for
Modern Democratic Societies (Tentative title, DeSeCo Project Final Report).
Gttingen, Germany. Hogrefe & Huber.
Rychen, D.S. and Salganik, L.H. (forthcoming). Proceedings: DeSeCo
Symposium on Definition and Selection of Key Competencies, February 11
13, 2002. Neuchatel, Swiss Federal Statistical Office.
Salganik, L. H. (2001). Competencies for Life: A Conceptual and Empirical
Challenge. In D. S. Rychen & L. H. Salganik (Eds.), Defining and Selecting
Key Competencies (pp. 1732). Gttingen, Germany: Hogrefe & Huber.
Salganik, L. H, Rychen D. S., Moser U., Konstant J. (1999), Projects on
Competencies in the OECD Context: Analysis of Theoretical and Conceptual
Foundations, SFSO, OECD, ESSI, Neuchtel.
Stein, S. Equipped for the Future Content Standards: What Adults Need to
Know and Be Able to Do in the 21
st
Century. (2000). Washington, D.C.:
National Institute for Literacy.
Swiss Federal Statistical Office. (2001). Additional DeSeCo Expert Opinions.
Briefing materials prepared for DeSeCos 2
nd
International Symposium.
Neuchtel, Switzerland: Various Authors:
http://www.statistik.admin.ch/stat_ch/ber15/deseco/deseco_report.htm
Swiss Federal Statistical Office. (2001). Country Contribution Process:
Summary and Country Reports. Briefing materials prepared for DeSeCos 2
nd

International Symposium. Neuchtel, Switzerland: Various Authors. (CCP
Reports):
http://www.statistik.admin.ch/stat_ch/ber15/deseco/deseco_country.htm
Swiss Federal Statistical Office. DeSeCo Background Paper. Neuchtel,
Switzerland Author:
http://www.statistik.admin.ch/stat_ch/ber15/deseco/deseco-background-
paper02.pdf
Trier U.P. (2001). Defining Educational Goals: A Window to the Future. In D.
S. Rychen & L. H. Salganik (Eds.), Defining and Selecting Key Competencies
(pp. 241-246). Gttingen, Germany: Hogrefe & Huber.
Trier, U. P. (2001b). Twelve Countries Contributing to DeSeCo A Summary
Report. In Country Contribution Process, briefing materials prepared for
Congrs de competncies bsiques
Barcelona, 26 i 27 de juny de 2003 Conferncia
24
DeSeCos 2
nd
International Symposium. Neuchtel, Switzerland: Swiss
Federal Statistical Office:
http://www.statistik.admin.ch/stat_ch/ber15/deseco/ccp-bac1.pdf
Weinert, F. E. (2001). Concept of Competence: A Conceptual Clarification. In
D. S. Rychen & L. H. Salganik (Eds.), Defining and Selecting Key
Competencies (pp. 4566). Gttingen, Germany: Hogrefe & Huber.
World Bank. (2002). Lifelong Learning in the Global Knowledge Economy,
Working Draft. Briefing paper for Education Lifelong Learning and the
Knowledge Economic. A conference organized by The Baden-Wrttemberg
Foundation for Development-Cooperation in cooperation with The World Bank
Group and The German State of Baden-Wrttemberg. Stuttgart, 9-10 October
2002:
http://www1.worldbank.org/education/pdf/Lifelong%20Learning_GKE.pdf.

Simposis internacionals:

DeSeCo Symposium, Neuchtel, October 13-15, 1999:
http://www.statistik.admin.ch/stat_ch/ber15/deseco/deseco_symp99.htm

DeSeCo Symposium, Geneva, February 11-13, 2002:
http://www.statistik.admin.ch/stat_ch/ber15/deseco/deseco_int02.htm


Ms informaci:

DeSeCo Secretariat
Dominique Simone Rychen
Program Manager
Swiss Federal Statistical Office
Espace de l'Europe 10
CH-2010 Neuchtel
Phone +41 (0)32 713 61 60
Email dominique.rychen@bfs.admin.ch
Internet www.deseco.admin.ch