Congrs de competncies bsiques

Barcelona, 26 i 27 de juny de 2003 Conferncia

1
L'aportaci de Catalunya a la identificaci, gradaci i
avaluaci de les competncies bsiques
Jaume Sarramona i Lpez. President del Consell Superior d'Avaluaci del
Sistema Educatiu. Departament d'Ensenyament
1. El perqu de les competncies
Arribat el final del Congrs, no fora prudent que ara pretengus repetir
tot el que ha estat tractat en les conferncies i ponncies. Solament a ttol de
resum em permeto recordar les caracterstiques ms fonamentals de les
competncies bsiques:
Darrere del concepte de competncia hi ha tota una teoria psicopedaggica
que posa lmfasi en el desenvolupament de capacitats ms que en la
simple assimilaci de continguts (encara que aquests sempre sn presents
a lhora de materialitzar els aprenentatges). Aix significa que es tornen a
posar els objectius del currculum per damunt dels continguts, per sense
retornar a un suposat neoconductisme, perqu els objectius a qu fan
referncia les competncies sn de carcter complex, es refereixen a
situacions prpies de la vida quotidiana i no s'esgoten en ells mateixos: sn
la base per continuar aprenent. No caldr insistir que sense continguts no
s possible assolir objectius d'aprenentatge, ja que aquests no s'obtenen en
el buit. Per la consecuci d'objectius complexos demanen continguts de
naturalesa diversa, multidisciplinaris.
Vincular les competncies amb les capacitats suposa destacar el caire
aplicatiu dels aprenentatges. En efecte, sempre sha ents una persona
competent com aquella capa de resoldre els problemes propis del seu
mbit dactuaci (Sarramona, 1996). Aquest mateix concepte implica la idea
que la competncia suposa un domini complet de lactivitat en qesti, per
tant sinclouen habilitats al costat dactituds i delements cognitius. Les
competncies no sn noms habilitats, per aquestes hi sn sempre
presents.
Congrs de competncies bsiques
Barcelona, 26 i 27 de juny de 2003 Conferncia
2
Una altra perspectiva interessant de les competncies s el seu caire
dinmic. Els subjectes desenvolupen les seves competncies de manera
progressiva i aquestes poden ser adquirides en situacions i institucions
formatives de diferent tipus. Aix, les competncies es vinculen amb el
principi daprenentatge al llarg de la vida, sempre pensant que sadquireixen
i desenvolupen en lacci i tamb que es perfeccionen grcies a la mateixa
acci. Precisament perqu les competncies no s'esgoten en una etapa de
la vida, l'escola no s l'nic lloc on s'adquireixen. Per no ens enganyem,
"fora de l'escola no hi ha salvaci", en especial per als alumnes ms
necessitats, de manera que l'escola s fonamental.
Sha de destacar que les competncies tenen un caire transversal o, si es
prefereix, interdisciplinari, respecte a les disciplines acadmiques, perqu
integren aprenentatges de diverses procedncies en un conjunt significatiu
per interpretar i resoldre situacions que, com ja sha assenyalat, sempre
seran de naturalesa complexa. Aix no ha dimpedir, per, que des de
cadascuna de les rees acadmiques o curriculars es determinin
aprenentatges especfics que han de resultar rellevants en ladquisici de
competncies concretes. En tot cas, caldr tenir present la determinaci de
les situacions globals per consolidar i verificar el domini final de les
competncies preteses.
Des d'una altra perspectiva, les competncies signifiquen un punt de
trobada entre la qual i t at i l'equitat. Perqu sota la denominaci de
"competncies bsiques" o "competncies clau" (key competencies,
comptences cls, etc.) s'aplega tot un moviment de preocupaci per
garantir una educaci que doni resposta a les necessitats reals dels nostres
temps i els d'un futur immediat qualitat alhora que es pretn que siguin
aconseguides per tots els alumnes, perqu aix serveixin de base comuna
de tots els ciutadans equitat. Si encara sn pocs els pasos que han
incorporat les competncies bsiques als seus respectius currculums
escolars de nivell obligatori (sabem dels casos de Portugal, la comunitat
francesa de Blgica i el Regne Unit), sens dubte augmentaran en el futur.
Dins del mateix Estat espanyol hi ha els casos de Castella-La Manxa i
Congrs de competncies bsiques
Barcelona, 26 i 27 de juny de 2003 Conferncia
3
Mrcia, que estan treballant en la confecci d'un currculum propi basat en
competncies, i el cas de Catalunya que, desprs de la seva experincia en
el camp de la identificaci i l'avaluaci de les competncies bsiques, tamb
ha iniciat la determinaci d'un currculum propi que s'hi basa.
Una darrera consideraci en aquest apartat de sntesi. Quina relaci hi ha
entre competncies bsiques i mnims curriculars? En un currculum basat
en competncies, ambds conceptes es poden igualar si entenem per
"mnims" els objectius que volem que assoleixi la totalitat de l'alumnat. En la
reforma educativa parlvem de "disseny curricular bsic" en aquest mateix
sentit, sense entrar ara en la valoraci de si realment era a l'abast de tot
l'alumnat. Si el currculum est estructurat noms sobre la base de
continguts, la diferncia entre "continguts mnims" i "competncies
bsiques" s clara, en la mateixa mesura que les competncies no sn la
simple interioritzaci de continguts.
Si mantenim el qualificatiu de "bsiques" no hi ha dubte que parlem dels
mnims -encara que el significat del concepte tingui connotacions negatives-,
mnims en el sentit de proposar-les per a tothom, per recordem que la funci
de l'escola s la de garantir uns mnims per a tothom alhora que el mxim per a
cadascun dels alumnes. Per tant, un currculum mai no podr limitar-se a les
competncies bsiques, encara que les inclogui. Insistim, en afegir "bsiques"
garantim l'equitat, en mantenir la idea de competncia, garantim la qualitat.
En el currculum general i de cada centre en particular hi haur d'haver
competncies bsiques i d'altres de no tan bsiques perqu cada alumne/a
pugui arribar al lmit de les seves possibilitats. Perqu les competncies tamb
permeten una gradaci, com ho demostren els cinc nivells que estableix el
Programa PISA en la seva avaluaci.
Una realitat que es pot constatar s que el concepte de competncia
sobre cam arreu. Va nixer en el context de la formaci professional i sest
expandint al conjunt del sistema educatiu. Parlem de competncies bsiques
o de "competncies clau" per fer referncia a all que cal esperar duna
Congrs de competncies bsiques
Barcelona, 26 i 27 de juny de 2003 Conferncia
4
escolaritat obligatria i es defineixen com a "competncies professionals" les
que serveixen per determinar quines han de ser les fites que han de guiar la
formaci de les titulacions tcniques i universitries. Per aix no estranyar que
organismes internacionals com lOCDE tingui un projecte didentificaci
daquestes competncies (programa DeSeCo), ni que la mateixa OCDE apliqui
a lavaluaci de sistemes educatius, com el conegut Programa PISA, el criteri
que savaluen competncies i no continguts curriculars encara que en aquest
cas les competncies avaluades no tenen la consideraci de bsiques. Afegim
que tamb les noves titulacions universitries que es pretn que siguin
reconegudes en tota la Uni Europea s'hauran de fonamentar en les
competncies professionals corresponents.
2. L'aportaci de Catalunya a l'estudi de les competncies
bsiques
2.1. La identificaci i gradaci de les competncies
El 1998 el Consell Superior d'Avaluaci va impulsar un estudi
d'identificaci de les competncies bsiques en el marc de la FREREF, al qual
s'afegiren els territoris de les Illes Balears i de les Illes Canries. El resultat
d'aquell estudi fou la identificaci de les competncies bsiques en els mbits
lingstic, matemtic, social, cientfic i laboral
1
. Cal destacar que la incorporaci
d'aquest darrer mbit es justific per la necessitat de recollir un conjunt de
competncies de caire eminentment transversal, algunes de les quals preparen
per a una incorporaci immediata al mn laboral. Amb aquesta denominaci es
volia destacar que eren especialment necessries per als alumnes que no
seguirien estudis de secundria postobligatria, si b moltes d'elles eren
habilitats socials que van dirigides a tot l'alumnat.
Qu aport d'originalitat aquest estudi d'identificaci de les
competncies bsiques, s a dir, d'aquelles que s'haurien d'aconseguir dins de
l'escolaritat obligatria en els mbits respectius?. Doncs el fet que no fou fruit
exclusiu de l'opini dels especialistes dels mbits curriculars respectius, sin

1
L'estudi en qesti es public en catal en format paper (Departament d'Ensenyament, 2000a) i en
quatre idiomes (catal, castell, angls i francs) en format CD (Consell Superior d'Avaluaci, 2001).
Aquesta darrera publicaci va ser enviada a tots els centres escolars del pas.
Congrs de competncies bsiques
Barcelona, 26 i 27 de juny de 2003 Conferncia
5
que per a la seva elaboraci es van consultar representants d'organismes i
institucions representatives del sistema educatiu mitjanant entrevistes obertes.
Desprs, les primeres versions de competncies identificades es varen validar
quantitativament mitjanant un mostreig suficient i representatiu de la comunitat
educativa. D'aquesta manera, l'estudi apleg alhora validesa tcnica i legitimitat
social. I encara s'obtingu un valor afegit important: fou un precedent de
realitzaci d'estudis compartits en aquest terreny entre diversos territoris de
l'Estat, la qual cosa hauria de facilitar la seva continutat en el futur, tal com s'ha
pogut comprovar.
El Departament d'Ensenyament, per voluntat expressa de la consellera
Sra. Carme-Laura Gil, assum plenament la naturalesa de les competncies
bsiques i, aix, en el programa d'educaci per a la legislatura (Departament
d'Ensenyament, 2000b) es deia que "el Departament d'Ensenyament
determinar les competncies bsiques a assolir en l'ensenyament obligatori i
es concretar quines i en quin grau o nivells s'han d'aconseguir en cada un dels
cicles i etapes". Ja en les Instruccions de comenament del curs 2000-2001 es
digu textualment que:
"... en el marc del seu projecte curricular, els centres han de precisar en
cada cicle els objectius que garanteixen les competncies bsiques, assumir-
los com a objectius de centre i determinar la participaci de cada una de les
rees del currculum en el seu assoliment. Com a objectius de centre, l'atenci
a les competncies bsiques (comprensi lectora, expressi escrita, clcul
elemental, etc.) s responsabilitat de totes les rees i no noms de la llengua o
de les matemtiques.
El pla d'avaluaci dels centres ha d'incloure les estratgies de mesura
dels resultats de l'alumnat en l'assoliment de les competncies bsiques".
(Departament d'Ensenyament, 2000c, pp. 8-9)
D'aquesta manera s'iniciava la incorporaci de les competncies
bsiques en l'activitat curricular dels centres, al mateix temps que el
Departament posava en marxa un programa d'avaluaci generalitzada del
Congrs de competncies bsiques
Barcelona, 26 i 27 de juny de 2003 Conferncia
6
sistema basat en competncies, a ms a ms de l'avaluaci que pogus dur a
terme cada centre en aquest terreny.
Les competncies identificades en aquest primer estudi no estaven
graduades entre primria i secundria, sin que presentaven una estructura
molt vinculada al currculum vigent, fins i tot la taxonomia utilitzada era la del
currculum, i tamb es mantingu la classificaci en conceptes, habilitats i
actituds. Aix, certament, limitava el seu caire transversal per es justific en
aquell moment per mostrar que les competncies no suposaven una alternativa
al currculum vigent sin una nova perspectiva del mateix, desitjable d'sser
aconseguida per tots els alumnes per especialment per aquells que presenten
ms dificultats per assolir el currculum convencional. Tampoc no es volia
trencar el procs d'implantaci de la reforma, que ja suposava una innovaci
important, especialment a secundria. Desprs s'aprofit l'avinentesa de posar
en marxa la Conferncia Nacional d'Educaci 2000-2002, que s'encarregava de
fer un diagnstic exhaustiu del nostre sistema educatiu i de valorar la reforma
educativa una vegada acomplert el calendari d'aplicaci, per destinar una
Secci, coordinada per la professora Joana Noguera, a graduar les
competncies identificades i suggerir criteris generals per a la seva avaluaci
(Consell Superior d'Avaluaci 2002b).
Per restaven alguns mbits on encara no tenem les competncies
identificades: educaci fsica, ensenyaments artstics i tecnologies de la
informaci i la comunicaci (TIC). A inicis de l'any 2002, el Consell Superior
d'Avaluaci de Catalunya inici l'estudi d'identificaci de les competncies
bsiques en les TIC, oferint la participaci de totes les CC.AA. que ho
desitgessin, dins d'una proposta de collaboraci horitzontal entre tots els
organismes responsables de l'avaluaci del sistema educatiu en els territoris
respectius. El resultat ha estat la incorporaci de set CC.AA, a ms de
Catalunya, concretament les segents: Astries, Castella-La Manxa, Illes
Balears, Illes Canries, Mrcia, Pas Basc i Valncia; Arag i La Rioja tamb
varen participar en les fases inicials. L'estudi ha estat coordinat pel professor
Pere Marqus que, desprs d'un any i mig, ha identificat les competncies
bsiques en les TIC, la seva gradaci entre primria i secundria obligatria i
Congrs de competncies bsiques
Barcelona, 26 i 27 de juny de 2003 Conferncia
7
ha ofert recomanaci ons general s per a l a seva aval uaci
(http://www.gencat.net/ense/csda/tic.htm). Ha estat una experincia molt rica de
collaboraci entre territoris, seguint una metodologia bsica comuna, que feia
significatiu el treball per a cadascun d'ells i que alhora ha perms obtenir una
proposta consensuada per a tots. La metodologia emprada ha estat la mateixa
que es va utilitzar en el primer treball d'identificaci de les competncies
(Sarramona, 2000) i, per tant, el resultat queda legitimat tcnicament i social.
Ja el 2003 s'han iniciat els estudis corresponents a les competncies
bsiques en els mbits dels ensenyaments artstics i de l'educaci fsica, sota
la coordinaci de Sebasti Bardolet i Maria Antnia Cardona, respectivament.
En aquests estudis solament han participat els territoris de Illes Balears i Mrcia
i la seva primera fase, la d'identificaci, ja ha estat finalitzada; mancar la fase
de gradaci i d'oferiment de criteris generals d'avaluaci.
Quines diferncies hi ha entre el treball fet a Catalunya sobre la
identificaci de les competncies bsiques i el programa DeSeCo de l'OCDE?
Doncs dues de bsiques, si b al final del cam ens retrobarem. La primera s
la legitimaci social com a lnia de justificaci i la segona el fet que hem partit,
en una primera instncia, de buscar la seva incorporaci al currculum en no
trencar l'estructura existent de les rees o matries. L'OCDE, organisme
internacional que aplega pasos amb currculums ben diferents, ha buscat les
competncies que podrem qualificar de "para" o "extracurriculars". Ara, els
pasos interessants a avanar hauran de concretar les competncies al seu
currculum, i nosaltres haurem de buscar les competncies ms generals o
extracurriculars, les quals seran fites o objectius generals d'etapa, per exemple.
La tasca feta per la Conferncia Nacional d'Educaci en el sentit d'identificar
poques competncies dins de cada mbit (12-15) ja ha avanat en aquesta
direcci.
2.2. El programa d'avaluaci de les competncies bsiques
Parallelament al procs d'identificaci descrit, el Departament
d'Ensenyament prengu la decisi de desenvolupar un programa d'avaluaci
de les competncies bsiques de tot l'alumnat de Catalunya en dos cursos de
Congrs de competncies bsiques
Barcelona, 26 i 27 de juny de 2003 Conferncia
8
l'educaci obligatria: quart de l'ensenyament primari i segon de l'ESO, que en
general corresponen als 10 i 14 anys, respectivament. La decisi d'aplicar les
proves a aquestes edats es justifica pel fet de no vincular-les al final de les
respectives etapes, ja que aix podria comportar una imatge de sanci externa
dels aprenentatges aconseguits pels alumnes i centres, i tamb pel fet de
deixar visualitzar que segons els resultats obtinguts encara restaven dos anys
per intentar les recuperacions necessries. En el futur, naturalment, es podrien
ampliar les edats d'aplicaci.
Per materialitzar el programa d'avaluaci de les competncies bsiques
es cre una comissi integrada per tcnics de la Direcci General d'Ordenaci,
del Servei d'Inspecci i del Consell Superior d'Avaluaci, si b cada organisme
tenia un paper especfic. A finals del curs 2000-2001 s'aplicaren les proves
corresponents a l'ensenyament primari en els mbits lingstic, matemtic i
socionatural, i el curs segent es fu el mateix amb les proves de secundria,
amb la incorporaci de la llengua anglesa -a ms del catal i castell- i
d'algunes proves vinculades a les TIC. Aquest darrer curs s'han ampliat les
proves amb la incorporaci de la msica a les de primria. El procs d'aplicaci
s ben conegut per tothom perqu l'han realitzat tots els centres de Catalunya.
Aquestes avaluacions constitueixen un exemple de sntesi entre
l'avaluaci interna, l'externa i la del sistema. Es tracta d'una avaluaci interna
perqu les proves sn aplicades i corregides pels mateixos centres, d'acord
amb unes normes generals donades pel Departament; no serveixen per
qualificar els alumnes ni es fan pblics els resultats del centre ni de l'alumnat en
qesti. Es tracta tamb d'una avaluaci externa perqu la Inspecci educativa,
coneixedora dels resultats de cada centre, els t presents en el moment de
realitzar les seves visites dins el programa general d'avaluaci dels centres.
L'avaluaci del sistema ve donada perqu el Consell Superior d'Avaluaci,
mitjanant agents externs, s'encarrega d'aplicar les proves a una mostra
representativa dels centres de Catalunya i amb els resultats obtinguts estableix
uns parmetres referencials per al conjunt dels centres. En aquest cas, i com a
novetat respecte a un altre tipus d'avaluacions, els parmetres esmentats es
donen en funci de criteris d'hbitat i nivell socioeconmic dels centres, la qual
Congrs de competncies bsiques
Barcelona, 26 i 27 de juny de 2003 Conferncia
9
cosa els permet una comparaci ms ajustada al seu context. Com es pot
constatar, es tracta d'un tipus d'avaluaci ben diferent de la generalitzada en
pasos com el Regne Unit, els EE.UU, Canad, Austrlia i altres, on es fan
pblics els resultats dels centres i les proves serveixen per a la qualificaci dels
alumnes.
L'aplicaci d'aquestes proves de competncies bsiques no ha estat
exempta d'algun problema d'ajustament, provocat tant per la dificultat de
concretar les competncies bsiques a les edats assenyalades com per la
dificultat que suposa traduir les competncies en proves d'aplicaci general i de
correcci homologada. Una altra qesti, sempre susceptible de debat, s el
criteri a partir del qual es considera que una competncia est assolida,
solament cal recordar la referncia feta abans al seu carcter dinmic,
complex, transversal i el propsit que siguin a l'abast de tots els alumnes que
no tinguin una mancana greu. En el nostre cas, a ms, es tractava de
competncies bsiques aplicades a alumnes que no havien completat l'etapa,
sense oblidar que a l'inici no es comptava amb la gradaci que ara ja tenim per
a primria i secundria. Aix explica que la decisi presa hagi estat de
considerar assolida una competncia quan l'alumne/a era capa de resoldre
correctament unes dues terceres parts dels tems que la integraven. Aquest
criteri sembla raonable atesos tots els antecedents esmentats, sense perdre de
vista que si avalussim el final de l'etapa el percentatge d'encerts exigits
s'hauria d'aproximar molt ms a la totalitat dels tems. s cert, per, que la
variabilitat del nombre d'tems en les proves per avaluar les competncies ha
complicat el manteniment d'aquest criteri d'assoliment.
En tot cas, l'experincia acumulada permetr ajustar progressivament el
procs i, alhora que s'amplien els mbits avaluats, es podran revisar els tems
proposats i el seu nombre. Resulta indubtable que el programa d'avaluaci de
les competncies bsiques ajuda a installar en els centres la cultura de
l'avaluaci institucional, amb el benefici que aix comporta de revisi de les
activitats docents. Aquesta avaluaci, doncs, constitueix una referncia i un
estmul per als centres, i no una justificaci per ella mateixa.
Congrs de competncies bsiques
Barcelona, 26 i 27 de juny de 2003 Conferncia
10
Els resultats sorgits de l'avaluaci de les competncies bsiques es
posen en relaci amb els obtinguts en altres programes d'avaluaci per
constatar quins sn els punts forts i febles del nostre sistema educatiu i que
serveixen de base per donar orientacions envers la seva millora. Els resultats
sn coneguts per tota la comunitat educativa, ja que es fan pblics a la web del
Departament d'Ensenyament, a ms de donar lloc a publicacions especfiques
(Departament d'Ensenyament, 2001 i 2003). Una sntesi de conclusions
obtingudes, per, podria ser la segent:
Proves de 4rt de primria:
s notori el nivell de domini oral de la llengua, tant de la catalana com de
la castellana, amb resultats semblants en totes dues. En el cas de la
llengua escrita, en canvi, en aquesta edat el nivell de domini s superior
en catal.
s destacable el nivell de domini de les competncies vinculades a
l'mbit integrat com a socionatural.
El nivell de domini menys aconseguit correspon a les competncies de
l'mbit matemtic.
s destacable el fet que, globalment, els millors resultats
correspongueren a les escoles situades en poblacions petites, menors
de mil habitants.
Comparats els resultats del 2001 amb els obtinguts el 2002, s'adverteix
una millora en les competncies avaluades de tots els mbits i submbits, amb
molt poques excepcions, la qual cosa demostra que el sol fet d'aplicar les
proves produeix un efecte positiu en la revisi que fan els centres de la seva
planificaci i prctica docent.
Confiem que a comenaments de prxim curs es podran fer pblics els
resultats de la segona aplicaci amb mostra de les competncies bsiques de
Congrs de competncies bsiques
Barcelona, 26 i 27 de juny de 2003 Conferncia
11
10 anys, si b ja podem avanar que en les competncies repetides hi ha en
general un aven i que en les TIC els resultats sn molt bons.
Proves de 2n d'ESO:
Comparativament, els millors resultats corresponen a l'mbit social i
cientfic, la qual cosa coincideix amb els obtinguts per Catalunya en el
projecte PISA.
En l'mbit lingstic es donen millors resultats en castell que en catal i
s la producci correcta del text escrit la que planteja ms dificultats.
Les matemtiques tenen en conjunt un resultat baix. Al costat d'un bon
domini en la interpretaci de grfics es dna un domini menor en
l'aplicaci quotidiana dels clculs i en geometria.
Els resultats d'angls tamb han estat ms baixos dels esperats, si b
cal tenir en consideraci que l'expressi escrita fou avaluada mitjanant
una activitat molt oberta que suposava un nivell de dificultat superior al
d'una competncia bsica.
Es donen sensibles diferncies segons les dimensions de la poblaci on
est ubicat el centre. Les poblacions superiors a 100.000 habitants
obtenen millors resultats que les ms petites.
En conjunt, els resultats generals confirmen els obtinguts per l'alumnat
catal en la darrera avaluaci del programa PISA (Consell Superior
d'Avaluaci, 2002a, pp. 72-76).
Aquestes avaluacions organitzades pel Departament d'Ensenyament,
com s lgic suposar, no abasten la totalitat de les competncies de cada mbit
i resulten molt limitades pel que fa a la possibilitat d'avaluar tot el camp de les
competncies ms estrictament actitudinals i que podrem qualificar com a
Congrs de competncies bsiques
Barcelona, 26 i 27 de juny de 2003 Conferncia
12
morals o socials. Per tant, no poden suplir les avaluacions ms mplies i
personalitzades que han de dur a terme els centres dins de les seves activitats
ordinries. Tota avaluaci generalitzada de resultats obligadament quantificats
ser sempre limitada des d'una perspectiva pedaggica, per pot ser molt til
com a marc referencial dels centres, els quals hauran de fer sempre les seves
prpies avaluacions.
3. Pensant en el futur
El cam iniciat a Catalunya per a la incorporaci del concepte de
competncies bsiques en l'ensenyament obligatori est plenament en la lnia
dels corrents internacionals. No es tracta d'un afegit ms al sempre
excessivament carregat currculum escolar, sin d'una nova orientaci,
precisament per la constataci que el currculum no pot continuar creixent
indefinidament. D'altra banda, tampoc no ha de sorprendre que en el sistema
educatiu es proposin peridicament canvis que vagin en la lnia d'adaptar-lo
millor a les necessitats socials de cada moment. Canvis que han de mirar
sempre endavant i no enyorar temps passats, quan les necessitats i el context
eren uns altres.
Voldrem pensar que aquestes mateixes conviccions sn les que han
motivat que el Ministeri d'Educaci, Cultura i Esport hagi incorporat el terme
"competncies bsiques" a la recent "Llei de qualitat de l'educaci", en un
apartat que fa referncia a "l'avaluaci general de diagnstic", on es diu
textualment, tant en el cas de l'educaci primria com de la secundria, que:
"Les administracions educatives (...) realitzaran una avaluaci general de
diagnstic, que tindr com a finalitat comprovar el grau d'adquisici de les
competncies bsiques d'aquest nivell educatiu. Aquesta prova no tindr
efectes acadmics i tindr carcter informatiu i orientador per als centres, el
professorat, les famlies i els alumnes" (art. 17 i 29).
La proposta del Ministeri s idntica en la lletra al que Catalunya est
fent des de fa tres anys amb el programa d'avaluaci de les competncies
Congrs de competncies bsiques
Barcelona, 26 i 27 de juny de 2003 Conferncia
13
bsiques, si b tot el que les competncies bsiques signifiquen de renovaci
curricular i pedaggica s'allunya clarament dels criteris que han marcat els
canvis curriculars ministerials, que han volgut tornar a posar l'mfasi en els
continguts ms acadmics, els quals s'han ampliat considerablement. No es
tracta tant d'enfrontar continguts amb competncies, car ja hem assenyalat que
les competncies no es poden donar en el buit, sin de defensar el seu
carcter aplicatiu i contextualitzat. Ats que la llei fa referncia a les
"administracions educatives", confiem que podrem continuar fent el nostre propi
diagnstic en aquest terreny, en tot cas compartint amb d'altres territoris
l'experincia, com ja hem fet en el procs d'identificaci, al mateix temps que
volem que s'obrin camins de cooperaci en el marc de la Uni Europea, fita a la
qual hem de dirigir les propostes de revisi de la nostra educaci si realment
creiem en els principis que han inspirat la creaci d'aquesta Uni.
Per la feina en relaci amb les competncies bsiques no s'esgota en
la seva identificaci, gradaci i avaluaci, sin que la dimensi ms important
s la seva implantaci en els processos d'ensenyament - aprenentatge a les
aules i als centres escolars. Per tant, les passes ms immediates haurien de
ser l'elaboraci de propostes didctiques per a la seva consecuci en tots els
nivells educatius i en cadascun dels alumnes. L'elaboraci d'un currculum
bsic catal, que parteixi de les competncies bsiques que ja tenim
identificades, haur d'incloure aquestes orientacions, a banda de la tasca
especfica que correspon dur a terme a cada centre i a cada docent del
sistema. En aquest sentit, ja tenim els antecedents de les propostes sorgides
arran de les avaluacions generals de les competncies i que acompanyaven la
publicaci dels resultats. A ttol d'exemple, en podrem recordar alguna
corresponent al primer cicle d'ESO (Departament d'Ensenyament, 2003):
"S'ha d'intensificar el treball en la producci de textos escrits i continuar
amb l'expressi i la comprensi oral i escrita, incorporant-hi tasques de ms
elaboraci i complexitat".
"Cal potenciar un enfocament de la matemtica ms enll de la realitzaci
d'exercicis d'aplicaci mecnica de procediments i una metodologia que
Congrs de competncies bsiques
Barcelona, 26 i 27 de juny de 2003 Conferncia
14
impliqui una immersi de l'alumnat en situacions diverses, complexes,
coordinades amb altres rees (i, si cal, treballades des d'altres rees):
l'aprenentatge matemtic ser ms significatiu com ms s'acosti als
problemes quotidians".
L'anlisi de totes i cadascuna de les competncies bsiques proporciona
una oportunitat de revisi de les actuacions pedaggiques realitzades en cada
rea i en el conjunt de la docncia del centre. El caire multidisciplinari de moltes
de les competncies obliga a una coordinaci d'actuacions docents que estan
en la lnia del sempre demanat treball en equip, que ha de ser una constant en
totes les escoles. Coordinaci d'actuacions docents que s totalment allunyada
de la concepci del currculum com un conjunt de compartiments estancs entre
les diverses rees i matries.
La introducci plena de les competncies bsiques en el sistema, en els
centres i en les aules, per tant, ha de ser motiu per impulsar un nou moviment
de renovaci i progrs pedaggic, amb plena conscincia que en aquest camp,
com tamb en d'altres, qui s'atura retrocedeix, perqu la dinmica dels temps
ens obliguen a una permanent revisi i actualitzaci dels nostres plantejaments
educatius.
4. Bibliografia esmentada
Consell Superior d'Avaluaci del Sistema Educatiu (2002a): Sistema
d'Indicadors d'Ensenyament de Catalunya, Departament d'Ensenyament,
Generalitat de Catalunya.
Consell Superior d'Avaluaci del Sistema Educatiu (2002b): Conferncia
Nacional d'Educaci 2002-2002. Debat sobre el sistema educatiu catal.
Conclusions i propostes. Departament d'Ensenyament, Generalitat de
Catalunya.
Departament d'Ensenyament (2000a): Identificaci de les competncies
bsiques en l'ensenyament obligatori. Generalitat de Catalunya.
Departament d'Ensenyament (2000b): Educaci 2000-2004. Generalitat de
Catalunya.
Departament d'Ensenyament (2000c): Instruccions curs 2000-2001, Generalitat
de Catalunya.
Congrs de competncies bsiques
Barcelona, 26 i 27 de juny de 2003 Conferncia
15
Departament d'Ensenyament (2001): Competncies bsiques. Educaci
primria. Cicle mitj. Sntesi de resultats. Generalitat de Catalunya.
Departament d'Ensenyament (2003): Competncies bsiques. Educaci
Secundria Obligatria. Primer cicle. Sntesi de resultats. Generalitat de
Catalunya.
Sarramona, J. (1996): "Formaci i competitivitat", Consell Escolar de
Catalunya: Formaci i treball, Generalitat de Catalunya, documents n. 4, pp. 10-
15.
Sarramona, J. (2000): "Competencias bsicas al trmino de la escolaridad
obligatoria", Revista de Educacin, n. 322, pp. 255-288.