Lesions Esportives Handbol

Elisabet Lopez Martos Lesions Esportives-Handbol
1

LESIONS ESPORTIVES

HANDBOL

Icv vc )c.c.v 2n v_icv

1.1.. ^viv. Ioc.

Ivo: /nc Tivv.

/vov: 1i.vc c: ^vo.
2n vc v_icv

2

Treball de Recerca
2n Batxillerat
IES Mrius Torres
Tutor: ngel Piulats
Autora: Elisabet Lpez
3

AGRAIMENTS:

Agraeixo als entrenadors i monitors del Club B.M. Granollers per la seva
collaboracio en Iacilitar-me les dades per omplir les enquestes.

Tambe agraeixo a les meves companyes de C.A.T.H. i les meves companyes de
lÀssociacio Lleidatana per la seva collaboracio Iacilitant-me les dades sobre la seva
practica esportiva i les seves lesions.
El meu agrament tambe al Fisioterapeuta Andreu Gomez i al Llicenciat en
Ciencies de lÀctivitat Fisica i lÈsport i en làctualitat Director de la Residencia per
esportistes Marius Torres, Sr. Jose M del Rosal (Chema), per la seva bona disposicio a
collaborar amb mi en les entrevistes que els vaig realitzar.

Al meu pare per làjuda per Ier les graIiques i els vincles del treball en Iormat
CD, i per làportacio de la seva experiencia com exjugador d`handbol.

4
- INDEX -

1. INTRODUCCI ......
2. OB1ECTIU I METODOLOGIA .............
3. EL COS HUM I LES LESIONS ........
3.1. Lesions Esportives ...................
3.1.1. Lesions del Teixits Tous ............
3.1.1.1.Sistema Mscular ...................
3.1.1.2. Els Tendons ..........................
3.1.1.3. Acci i Funci dels Msculs .....................
3.1.2. Lesions dels Ossos ..........................
3.1.2.1.El Sistema Ossi .......................
3.1.2.2. Tipus dÒs ................................
3.1.2.3. Articulacions ................................
3.1.2.4. Fractures ................................
4. LESIONS D`HANDBOL .......................................
4.1. Caracterstiques del 1oc d`Handbol ..................................
4.2 Lesions originades per Traumatismes ..................
4.2.1. Lesions Agudes ........................................
4.2.2. Lesions Crniques .....................................
4.3. Tractament de les Lesions de Teixits Tous .................
4.2.1. Tractament immediat a lÈscenari de la Lesi .....................
4.4. Lesions Musculars ......................................
4.5. Lesions de Lligaments ................................
4.6. Lesions Esqueltiques .................................
4.7. Ferides i Hemorrgies ......................................
4.8. Butllofes .................................................
5. ANALISI DE TRES LESIONS CRACTERISTIQUES DE L`HANDBOL
5.1. Esquin ...................................
5.2. Lesi de menisc .......................
5.3. Lesi del Lligament Creuat Anterior.............................
6. ENQUESTES ..............
5
7. GRFICS ...............
8. ENTREVISTES .....................
8.2. Entrevista al Fisioterapeuta de lÈquip de D. H. del
Club B.M. Granollers (Sr. Andreu Gmez) ....................................
9. CONCLUSIONS ..................................................................
10. ANNEX .....................................................................
11. BIBLIOGRAFIA .............................................

6
1. INTRODUCCI

El present treball de recerca esta relacionat amb lèsport de l`handbol i les lesions que
es produeixen amb la seva practica.
Son diversos els motius que m`han Iet triar aquest tema. Per un costat, l`handbol es un
esport que màgrada molt i porto mes de sis anys practicant-lo en diIerents categories i
equips, des del B.M. Granollers Iins a la Associacio Lleidatana passant per diIerents
Seleccions Catalanes i Espanyoles., i patint diIerents lesions degudes a la practica
dàquest esport, aixo ha Iet que hagi tingut un gran interes i motivacio per Ier un treball
dìnvestigacio relacionat amb aquest esport.

Lòbjectiu dàquest treball es Ier un estudi de les lesions esportives que es produeixen
en la practica dàquest esport, en diIerents edats i diIerents nivells de domini del joc.
Aixi com comparar les lesions que es produeixen en l`handbol masculi i Iemeni.
Concretament he Iet un seguiment de les lesions en lètapa dìniciacio a lÈscola
Esportiva del B.M. Granollers (categories Prebenjami, Benjami, Alevi i InIantil) .......
i lètapa dàlt rendiment esportiu en edats cadets i juvenil (C.A.T.H Lleida), i lèquip
Senior Iemeni de 1 Nacional Frubelsa Lleida en el que estic jugant aquest any. La meva
intencio era tambe Ier aquest seguiment a lèquip de D.H. B.M. Granollers en aquest
ultim cas no he pogut Ier-ho.

Aquest treball es Ionamentalment un treball de recerca dìnIormacio, on he recopilat i
sintetitzat les caracteristiques de l`handbol i de les lesions esportives (especiIiques de
lèsport) i la seva prevencio i tractament posterior. I tambe un treball de camp, on la
metodologia utilitzada l`he basada en dos instruments. Enquestes i Entrevistes.

Posteriorment he Iet un tractament de les dades (graIics) i per Iinalitzar he desenvolupat
un estudi mes exhaustiu de tres lesions caracteristiques de l`handbol.

(Index)
7
2. OB1ECTIU I METODOLOGIA

Lòbjectiu dàquest treball es Ier lèstudi de les lesions esportives que es produeixen en
la practica dàquest esport en diIerents edats i diIerents nivells de domini del joc. Aixi
com comparar les lesions que es produeixen en l`handbol masculi i Iemeni.
Concretament en les lesions que es produeixen en lÈscola Esportiva del Club B.M.
Granollers (iniciacio esportiva, masculi Iemeni) i lètapa dàlt rendiment esportiu, equip
Senior Femeni del Frubelsa Lleida.
Una de les hipotesi que m`he plantejat ha sigut que tenint en compte que l`handbol es
un esport en el que sùtilitza, dùna manera important, les mans, la majoria de les
lesions es trobarien precisament a les mans. Un altre hipotesi es que crec que hi ha una
gran diIerencia entre la quantitat i el tipus de lesio, entre l`handbol dìniciacio i
l`handbol dàlt rendiment, aixi com que existeix tambe una gran diIerencia entre les
lesions soIertes per els jugadors masculins i les jugadores Iemenines que practiquen
handbol. Quan a la metodologia ha utilitzat una amplia bibliograIia especiIica sobre
lesions, medicina esportiva i llibres d`handbol, aixi com tambe pagines dìnternet.
Quant al treball de camp la metodologia esta basada en dos instruments:
a) Enquestes dirigides a:
- Jugadors de lÈscola Esportiva BM Granollers
- Jugadores de lÀssociacio Lleidatana
- Jugadores del C.A.T.H. de Lleida
b)Entrevistes a:
- Ex-Fisioterapeuta de Divisio d`Honor.
- Entrenador del Club Handbol Pardines (Director de La Residencia
dèsportistes Marius Torres).
Posteriorment he Iet un tractament de les dades i ha elaborat unes graIiques de cadascun
dels equips que han collaborat en les enquestes. Per elaborar aquestes graIiques he
utilitzat el programa Word Excel.
Per les IotograIies i dibuixos he Iet servir Iotocopies i scaner.
Tot el treball ha estat escrit en el processador de textos Word.
(Index)

8
3. EL COS HUM I LES LESIONS

3.1. Lesions Esportives

Quan practiquem qualsevol activitat esportiva podem patir lesions produdes per un cop
directe, un estirament excessiu o, simplement, per un moviment repetitiu de qualsevol
part del cos. El 80 de les lesions soIertes durant la practica esportiva aIecten als teixits
tous , com els musculs, tendons, lligaments i articulacions. Les Iractures o danys
dòrgans interns solament arriben a un 20.
Quasi totes les lesions es milloren mitjanant el repos, amb o sense immobilitzacio,
segons el cas. L a prevencio de lesions depen en primer lloc dùna correcta condicio
Iisica i dùn bon entrenament. Tambe es important protegir als esportistes amb altres
metodes, com un material adequat a cada esport amb diverses proteccions.
Segons el Dr. Carlos Benitez Franco les causes de les lesions esportives podem
classiIicar-les de la segent manera:

(Index)

3.1.1. Lesions dels Teixits Tous

Son les lesions produdes en els musculs, lligaments i tendons.
9
Molts dels accidents dels esportistes tenen com a conseqencia làparicio dùn
embalum o un hematoma, normalment provoquen una inIlamacio, amb sensacio de
calor de la part aIectada. Els vasos sanguinis danyats per la lesio es dilaten i provoquen
una hemorragia interna. El liquid es va introduint en el teixit originant una inIlamacio i
un increment de la quantitat de globus blancs.

3.1.1.1. Sistema Muscular

El sistema muscular es compon dùnes masses carnoses, anomenades musculs, i les
bandes Iibroses, gracies a les quals sìnsereixen als ossos o en dàltres estructures
anatomiques, anomenades tendons. Al sistema muscular de làparell locomotor
corresponen aproximadament uns 400 musculs (representen aproximadament el 40
del pes total de lòrganisme). (Veure Annex, Fig. Sistema Muscular)
Els musculs somatics es diIerencien dàltres teixits musculars, com els musculs
viscerals i el muscul cardiac, ja que aquests musculs son controlats voluntariament .
Els musculs estan Iormats per Iibres musculars, son cellules llargues i cilindriques,
embolcallades per una membrana anomenada sarcolemma. Interiorment les Iibres
musculars son solcades per un nombre variable de Iilaments longitudinals ,
anomenades mioIibril.les. La capacitat de contraccio del muscul es deguda a aquesta
estructura especial de les mioIibril.les.

Fig.1. Visio tridimensional dùna mioIibril.la, amb la visio dùn sarcomer. Veure
Annex.

(Index)

3.1.1.2. Els Tendons

Els musculs que tenen molta Iora contractil sùneixen o insereixen als ossos mitjanant
un tendo. El tendo es una estructura allargada, Iormada Ionamentalment per Iibres
collagens. Aquestes Iibres sàrrengleren parallelament al llarg del tendo, i cadascuna
10
dèlles sùneix per un extrem a lèstructura en que sìnsereix el muscul i per làltre al
sarcolemma dùna Iibra muscular. Aixi, quan la Iibra muscular es contreu, la Iora de
traccio es transmet a la Iibra tendinosa de collagen a que sùneix, i a traves dèlla
sàssoleix el moviment del segment esqueletic corresponent. (Veure GraIic Tendons i
lligaments). Annex.

3.1.1.3. Acci i Funci dels Msculs

Els ossos, les articulacions i els musculs Iormen un sistema se palanques. Els musculs
tenen la Iuncio dàplicar-hi la Iora, les articulacions actuen com punts de recolzament i
els ossos han de donar suport al pes de la part del cos que calgui moure.
La Iora de contraccio del muscul depen basicament de la quantitat de Iibres musculars
que son estimulades en un moment determinat, pero lèIecte o la conseqencia de la
contraccio muscular, no solament depen de la intensitat de la Iora de contraccio, sino
tambe del tipus de contraccio de que es tracti, de la distancia que separa la part mes
voluminosa del muscul dels punts dìnsercio, de la posicio que va adoptant lòs durant
el moviment i de làccio coordinada dàltres musculs.
Quan el muscul es estimulat, es produeix un increment de la tensio interna, i les Iibres
tendeixen a contraure`s, de manera que la longitud del muscul sèscura, i les insercions
sàpropen. Pero la contraccio sera mes o menys eIectiva segons la resistencia amb que
es trobi la contraccio muscular. Aixi, es generen dos tipus de contraccions: les
contraccions isotoniques i les contraccions isometriques. En les contraccions
isotoniques, la Iora de contraccio del muscul es superior a la resistencia de les diverses
estructures que hom preten de moure, de manera que el muscul sèscura sense
incrementar la seva tensio interna. En les contraccions isometriques, en canvi, la
resistencia en un moviment determinat es superior a la Iora de contraccio. Per tant, el
muscul no sèscura ni la tensio interior sìncrementa. Aixi en ternes generals, les
contraccions isotoniques son les que permeten dèIectuar moviments i les isometriques
les que tenen la Iuncio de contrarestar la Iora de gravetat o dàltres Iorces que
circumstancialment carreguen sobre el cos.
Per altra banda, es important destacar que la majoria dels moviments requereixen una
accio sincronica (coordinada) per part de diversos musculs, que poden actuar com
agonistes o protagonistes (del moviment), o com a antagonistes o sinergics. 'Els
moviments que comprometen diversos segments corporals alhora, com la marxa, la
11
realitzacio dèsports, o la majoria dàctivitats quotidianes, requereixen una coordinacio
en la Iora de contraccio de diversos grups musculars, que es regula automaticament al
sistema nervios central.

(Index)

3.1.2. Lesions dels Ossos

Anteriorment hem comentat que la majoria de lesions es produeixen en els teixits tous,
pero que hi ha un 20 aproximadament de lesions produdes en els ossos o altres tipus
de teixits. Per aixo Iarem un breu repas al nostre sistema ossi.

3.1.2.1.El Sistema Ossi

El sistema ossi es compon dùn conjunt dèstructures mes o menys solides Iormades
basicament per teixit ossi. Cadascuna dàquestes estructures sànomena os. Lèsquelet
huma es compon dùns 208 ossos.
Els ossos, en conjunt, duen a terme basicament tres Iuncions. En primer lloc,
proporcionen una estructura rigida que serveix de carcassa a lòrganisme. Dàltra banda,
conIormen els segments de palanca que permeten el moviment de les diverses parts del
cos. I, a mes, Iaciliten una capa protectora a determinats organs tous que es podrien
lesionar a causa dìmpactes externs, com son el cervell o els pulmons.
Igualment, els ossos eIectuen dàltres Iuncions. Intervenen en el metabolisme organic, ja
que constitueixen el diposit mes important de minerals, com el calci i el IosIor, que
actuen en diverses Iuncions de lòrganisme. Dàltra banda, a lìnterior dels ossos, hi ha
la medulla ossia, lòrgan en que sèsdeve la Iormacio dels elements cellulars
constitutius de la sang.

3.1.2.1.Tipus dòs

Podem diIerenciar diversos tipus dòssos, segons la Iorma i la grandaria:
Els ossos llargs son cilindrics i allargats. Dàquests tipus son els que hi ha a les
extremitats, com el Iemur, la tibia, l`humer o el perone. En tots aquests ossos, hom pot
12
diIerenciar un cos central allargat, anomenat dialisi, i dos extrems, denominats epiIisis,
que Iormen part de les articulacions.
Els ossos plans son prims. Poden tenir una Iorma plana i ampla, o be esser incurvats en
algun extrem. Com a exemples podem citar, els ossos que Iormen el crani, lèsternum,
lòmoplat, els iliacs i les costelles.
Els ossos curts son petits i tenen una Iorma mes o menys cubica o cilindrica. Ho son els
del cap, el tars i les vertebres.

Fig. El sistema ossi (veure annex), es compon dùns 206 ossos que conjunt Iormen
lèsquelet huma. Aquest dibuix en mostra els mes importants. Veure Annex
Fig.5.Part posterior del Sistema Ossi. Veure Annex

Ossos Crani
Ossos Tronc
Extr.Superior
Superior
Extr. InIerior
Maluc
13
3.1.2.3.Articulacions

Una articulacio es la unio de dos ossos, o mes, entre si. La major part de les
articulacions es componen dùn conjunt de teixits mes o menys tous, a mes dels ossos
que s`hi uneixen.
La Iuncio de les articulacions es de proporcionar un grau variable de mobilitat i
estabilitat entre els diversos segments esqueletics que sùneixen a traves dèlles. Com
que les Iuncions de les diverses articulacions son diIerents, hi ha tambe diversos tipus
dèstructures articulars.
Podem classiIicar les articulacions en Iuncio del seu grau de moviment. Aixi, es
ClassiIiquen en sinartrosis, amIiartrosis i diartrosis. (Veure Annex. Fig. Articulacions)
Les sinartrosis o articulacions Iixes son les que gairebe no tenen capacitat de moviment.
La Iuncio dàquest tipus dàrticulacio es de proporcionar una unio solida i estable entre
dos o mes segments ossis que Iormen una capa protectora dels teixits tous. Lèxemple
mes tipic dàquest tipus dàrticulacio es el dels ossos que Iormen la vota cranial.
Les anIiartrosis o articulacions semimobils son les que presenten una mobilitat escassa
els ossos que s`hi vinculen. En aquests casos, els ossos no entren en contacte
directament, sino que sùneixen a traves dùna estructura de teixit cartilaginos i
conjuntiu. Un exemple dàmIiartrosis es el de les articulacions dels vertebrals.
Les diartrosis o articulacions mobils son les que presenten una gamma variada de
moviments. Es tracta de les articulacions mes complexes, gracies a les quals
sàconsegueix la major mobilitat de lèsquelet. Gairebe totes les articulacions de les
extremitats son dàquest tipus. En les articulacions mobils els ossos no entren en
contacte directament. A mes, disposen dùna serie dèstructures capaces de Iacilitar la
mobilitat i garantir lèstabilitat articular. La superIicie dels extrems ossis es recoberta
per una banda de teixit cartilaginos, anomenat cartilag articular. Els extrems ossis es
troben envoltats per la capsula articular, un embolcall Iibros que, com si Ios un tub,
engloba làrticulacio.
De la capsula articular, en surten una serie de bandes Iibroses anomenades lligaments
(son unes bandes Iibroses de Iorma variable, compostes Ionamentalment per Iibres
collagens alineades), destinades a unir les diverses estructures articulars.
A lìnterior de la capsula es crea un compartiment intern o cavitat articular, que conte
una substancia gelatinosa anomenada liquid sinovial, la missio del qual es de lubriIicar
les estructures articulars.
14
(Exemple articulacio del genoll)

(Index)

3.1.2.4.Fractures

Una lesio important que aIecta als ossos son les Iractures. La Iractura ossia consisteix en
el trencament, total o parcial, dùn os o mes. Segons el grau de trencament de lòs les
Iractures es classiIiquen en completes i incompletes.
En les Iractures completes, lòs queda dividit en dos, tres, quatre o mes Iragments
separats. Aquest tipus de Iractura es mes habitual en els ossos llargs.
En les Iractures incompletes, la continutat de lòs no resulta destruda del tot, de
manera que no es Iormen segments ossis o, si sèn Iormen, no se separen. Quan es tracta
de Iissures, es produeix ena perdua parcial de la continutat de lòs o be lèsquerda
travessa lòs, pero les parts no se separen.
La Iractura en branca verda aIecta els ossos llargs dels nens, com el Iemur o la tibia, en
traumatismes molt intensos que superen la gran Ilexibilitat de lòs, pero que no arriben a
patir-lo del tot.
Les Iractures tambe poden esser classiIicades segons lèstat dels teixits que cobreixen
lòs trencat. Si la pell adjacent queda indemne, es tracta dùna Iractura tancada. En
canvi si queda esquinada lòs entra en contacte amb lèxterior de lòrganisme, es tracta
dùna Iractura oberta. Fig.6.GraIic de Iractures. (veure annex)

(Index)
4.LESIONS D`HANDBOL

Per Ier un estudi de les possibles lesions que es produeixen practicant handbol, es
necessari valorar quines son les exigencies del joc.

4.1. Caracterstiques del 1oc d`Handbol
Exigencies del Joc:
El Joc de l`Handbol es desenvolupa en un espai de terreny determinat i unes Iases i
subIases que estan determinades per la possessio o no possessio de la pilota. (Mireu els
graIics segents).
15
TERRENY DE 1OC:

FASES DEL 1OC:

16

17

Els principis generals de l`Handbol els podem resumir en el segent taula:

18

Per altra banda podem concretar els continguts del 1oc en el segent Esquema:

Els gestos de l`handbol cada vegada mes complexos degut a les exigencies tecniques, es
divideixen en tres grups:
Crrer, saltar i llanar.
El joc de l`handbol es caracteritza per una successio dèsIoros intensos amb periodes
de relatives recuperacio. Aquest aspecte intermitent del desenvolupament de làctivitat
del jugador durant el partit no deu Ier oblidar lìntensitat de les accions relativament
prolongades, entre les que els moments de recuperacio son poc nombrosos. 'Por ello el
nivel energetico requerido se situa generalmente alrededor del 85 del VO2 max. (v
(Volumen de Oxigeno Maximo). (Claude Bayer.Tecnica del balonmano.).
Al mateix temps, el jugador d`handbol ha de ser un jugador rapid i potent.
La rapidesa de joc es la conseqencia de les seves qualitats de velocitat.
19
La potencia es el resultat de dos components, la Fora x la Velocitat.
Un estudi realitzat a Alemanya (Claude Bayer. Tecnica del balonmano.), durant el curs
de partits masculins de categoria 1 Nacional, ha diIerenciat les Iormes que presenta
làctivitat del jugador d`handbol. El temps de joc real calculat es de 48 minuts i 12
segons de promig i les mesures s`han de relacionar amb aquesta duracio.

Desplaament corrent sense pilota ...................................................4.151m.
Desplaament corrent sense pilota ...................................................4.224m.

- Esprint 383m.

- A ritme mig 3.127m.

- A ritme lent 604m.

Desplaament corrent amb pilota..................................................... 37m.

- Esprint 11m.

- A ritme mig 26m.

Nombre
* Arrancades 44

* Canvis de ritme 190

* Salts 16

* Repeticions 90

* Driblings 19

* Llanaments a porta 8,8

Aquestes xiIres mostren clarament que es el desplaament corrent sense pilota i a ritme
mig el que domina (3127m.) en un patit, desplaaments amb diIerents canvis de direccio
i ritme, aixi com Ireqents arrancades (Bayer Claud. Tecnica de Balonmano).
'En los esIuerzos de larga duracion, la utilizacion del proceso aerobico es el elemento
Iundamental en la sintesis de ATP (molecula de Adeosin-tri-IosIato), mientras que los
esIuerzos de corta duracion, inIerior a 2 minutos, solicitan la participacion del proceso
anaerobico(Barbany, 1oan Ramn. Fisiologia del esfuer:o).
20
Aquests esIoros Iisics juntament amb el que suposa un esport de collaboracio i
oposicio, amb multiples contactes i xocs, Ia que apareguin moltes lesions.
Les lesions que predominen tan en làmbit en edat escolar com en adults son les
segents: (Index)
4.2. Lesions originades per Traumatismes

Quan les sessions dèxercici Iisic tenen una intensitat superior o una Ireqencia mes
gran a làdequada es produiran lesions:

4.2.1. Lesions Agudes

1. Per COLLISIO ENTRE ESPORTISTES
COLLISIO AMB ELEMENTS DEL TERRRENY DE JOC
(Exemple Lesio Bursitis)
CONTACTE INADEQUAT AMB EL MATERIAL

2. Per MOVIMENTS FORATS INADEQUATS (originen Ionamentalment lesions
articulars).
3. per AUTOTRAUMATISME (Làparell locomotor es converteix en agressor de si
mateix).

4.2.2. Lesions Crniques

1. SEQELES DE LESIONS AGUDES
2. LESIONS DE SOBRECARREGA (les mes tipiques de làctivitat esportiva). Es
produeixen per microtraumatisme repetit: aquell traumatisme que si es produeix
una sola vegada no origina lesio tisular, pero que si es produeix de Iorma
repetida si origina lesio degut al seu caracter acumulatiu.

(Index)

21
4.3. Tractament de les Lesions de Teixits Tous

Aquest grup de lesions inclou:
Lesions musculars i tendinoses
Lesions articulars i lligamentoses
Lesions de parts toves associades a Iractures.
Quan es lesionen els musculs, tendons o lligaments, tambe es lesionen els vasos
sanguinis de la zona, i es produeix una hemorragia que sèsten rapidament en lìnterior
dels teixits vens. El sagnat produeix inIlamacio, la qual origina un augment de la
pressio en els teixits circumdants, produint dolor en els teixits sensibles, i combinat amb
el sagnat, la tumeIaccio i làugment de la pressio, poden aIectar la cicatritzacio. Per
interrompre aquest cicle i aixi estimular la cicatritzacio, es important inhibir i controlar
l`hemorragia de Iorma immediata. Si el tractament inicial de les lesions agudes de parts
toves es Ia correctament, pot ser el Iactor mes important que inIlueixi en la recuperacio.

4.3.1. Tractament Immediat a lÈscenari de la Lesi

1. Valoraci:

El primer de tot, es Ier la valoracio en el lloc, de lèxtensio de la lesio. Despullar
lèsportista el necessari per Ier lèxamen adequat de làrea lesionada, retirant els
embenatges, esparadraps, proteccions, etc.
Despres analitzar la seqencia dels Iets. Escoltar la descripcio del lesionat de com s`ha
produt la lesio i apreciar els simptomes que presenta: presencia d`hemorragia,
inIlamacio, Ierida oberta o dàltres signes anormals.
Es important la valoracio Iuncional simple de làrea lesionada (pot lèsportista realitzar
els moviments normals de la zona amb o sense carrega, sense que aparegui dolor?).
I per ultim examinar la zona periIerica a la lesio, (existeix dolor a les parts toves o a la
part del os?, pot apreciar-se algun deIecte ales parts toves?).

2. Crioterapia (refredament de la lesi):

Quan es produeix una lesio de parts toves es prioritari detenir l`hemorragia, ja que
origina inIlamacio, dolor i diIiculta la cicatritzacio. Per tant, en els casos de lesions de
22
parts toves cal reduir lèxtensio del sagnat mitjanant reIredament rapid, embenatge
compressiu, i elevacio i repos de lèxtremitat lesionada. Aixo Iacilita que les Iuncions
hemostatiques de lòrganisme es desenvolupin amb mes Iacilitat.

El refredament dels teixits produeix:
- un eIecte analgesic local, amb disminucio del dolor. Alerta: perill de que en
sentir-se millor, lèsportista vulgui tornar al terreny de joc, en general, si la lesio
requereix reIredament, sol ser de tal severitat que lèxercici retardara la curacio.
- Un eIecte vasoconstrictor, de Iorma que es redueix el Ilux sanguini a làrea
aIectada, i per tant es produira menys inIlamacio i la curacio sera mes rapida.

Pern que sigui eIica el Ired, cal que penetri en la proIunditat del teixit lesionat (gel,
cold pack bossa de gel reutilitzable i/o instantani). El reIredament sàplicara durant el
temps suIicient per a que sigui eIica. Durant les 2-3 hores posteriors a la lesio cal
mantenir el reIredament de Iorma continua mentre sigui possible. Durant les segents
3-6 hores cal prosseguir el reIredament durant 30 minuts per hora per aconseguir una
millora de dolor.

3. Embenatge compressiu:

Al mateix temps que es reIreda la part tova lesionada caldria aplicar un embenatge
compressiu. La seva Iinalitat es proporcionar una contrapressio a l`hemorragia de
lìnterior de làrea lesionada, Iacilitant les Iuncions hemostatiques de lòrganisme.
Lèmbenatge compressiu compren embenatges elastics aplicats amb cert grau de tensio,
collocant una bossa de gel amb làjuda dùn embenatge elastic, de Iorma que
aconseguissim els eIectes de reIredament i compressio simultaniament. Caldra
mantenir lèmbenatge compressiu en Iinalitzar el reIredament, sempre que la
localitzacio i lèxtensio de la lesio aixi ho permetin. Mes tard es pot canviar per un
embenatge de manteniment.
4. Elevaci:

En elevar la part lesionada es redueix el Ilux sanguini, i la sang expellida es
transportada mes Iacilment, reduint aixi l a tumeIaccio. Una cama lesionada que sèleva
23
es tindra que mantenir en angle de mes de 45 amb el pacient en posicio supina. En els
casos de hemorragia extensa i inIlamacio, la part lesionada es mantindra elevada durant
24-48 hores.

5. Derivaci i reps:

Lèsportista lesionat que sigui ates en el lloc de la lesio (primeres cures) i posteriorment
traslladat el metge per a ser diagnosticat i establir el tractament adient. Per regla general,
tindra que reposar durant 24-48 hores i a la part lesionada no podra ser sotmesa a
carrega.

(Index)

4.4. Lesions Musculars

Els musculs poden lesionar-se per traumatisme directe (impacte o contusio) o per
traumatisme indirecte (sobrecarrega). Les lesions resultants poden classiIicar-se en:
ruptures: poden ser totals o parcials, i a la vegada, per estirament o
compressio.
Hematomes: poden ser extern o intramusculars, amb grans diIerencies quant
al pronostic i tractament.
Les lesions musculars solen ser benignes, pero Ireqentment perjudiquen a lèsportista
ates que un tractament inadequat pot originar grans absencies de làctivitat esportiva.

Factors que contribueixen a la ruptura muscular

1. Muscul mal preparat per4 una manca dèscalIament o un entrenament deIicient.
2. Muscul debilitat per lesions previes, seguides dùna rehabilitacio inadequada.
3. Muscul amb una lesio previa extensa amb Iormacio de teixit cicatricial (menys
elastic que el muscul i per tant mes predisposat a una lesio recidivant).
4. Muscul sobrecarregat i/o Iatigat.
24
5. Musculs tensos que no permeten làmplitud total del moviment articular (esports
que exigeixen Ilexibilitat).
6. Musculs sotmesos a una exposicio perllongada al Ired (son menys contractils).

Smptomes de la ruptura muscular

1. Dolor agut o punxant en el moment de la lesio, que es reprodueix amb la
contraccio del muscul aIectat, generalment el dolor es poc intens si el muscul
esta en repos.
2. En la ruptura parcial el dolor pot inhibir la contraccio muscular, i en la ruptura
total el muscul no es pot contraure (per raons mecaniques).
3. En la ruptura parcial es pot percebre un deIecte a la palpacio de làrea aIectada i
en la ruptura total es pot advertir la lesio a traves de tot el cos muscular: el
muscul pot 'agrupar-se i en Iorma una massa similar a un tumor.
4. Generalment hi ha inIlamacio sobre la zona lesionada.
5. 24 hores despres pot apareixer un hematoma (signes d`hemorragia a lìnterior
del muscul); tambe pot produir-se una contractura muscular.

Actuaci davant la ruptura l`hemorrgia muscular

Cal detenir l`hemorragia independentment de la causa que la origina:
1. Aconsellar repos.
2. ReIredament de làres lesionada durant les primeres 48-72 hores.
3. Embenatge de làrea lesionada.
4. Elevacio de lèxtremitat.
5. Evitar la carrega de lèxtremitat.
Esta totalment contraindicat el massatge al menys en les primeres 72 hores posteriors
a la lesio muscular.

(Index)

25
4.5. Lesions de Lligaments

La lesio de lligaments es produeix quan es Iora làrticulacio mes enlla de la seva
amplitud normal de moviment. Son lesions Ireqents en lèsport i es produeixen amb
mes Ireqencia al turmell, genoll, colze, canell i espatlla.
Estructura de les articulacions

SuperIicies articulars que cobreixen els extrems dels ossos adjacents; no totes
les articulacions tenen la mateixa estructura, pero en general una superIicie
articular es convexa (bola) i làltra es concava (Iosa).
Els extrems oposats dels ossos estan units per la capsula articular, recoberta
per una membrana que segrega liquid sinovial (Iuncio lubriIicant).
En els punts en que la tensio sobre la articulacio es mes gran esta reIorada i
protegida pels lligaments, que tambe limiten el moviment anormal (estabilitat
passiva).
Làrticulacio completa esta rodejada pels musculs i tendons (estabilitat
activa).

Tipus de lesions lligamentoses:

A/ Ruptura parcial: inclou nomes una part de les Iibres del lligament. Correspon a
lèsquin grau I (ruptura dàlgunes Iibres) i a lèsquin de grau menor II (ruptura de
menys de la meitat de les Iibres). En ambdos casos làrticulacio es estable.
B/ Ruptura total: inclou la majoria o totes les Iibres del lligament. Correspon a lèsquin
de grau major II (ruptura de mes del 50 de les Iibres) i a lèsquin de grau III (ruptura
de totes les Iibres). En ambdos casos làrticulacio es inestable.

Smptomes que suggereixen una lesi de lligaments:

1. Sagnat que origina equinocci, inIlamacio i dolor al voltant de làrticulacio
aIectada.
2. Sagnat que provoca hemartrosi (en el cas dels lligaments intraarticulars, per
exemple lligaments creuats del genoll).
26
3. Dolor en moure o carregar lèxtremitat.
4. Inestabilitat de làrticulacio (segons lèxtensio de la lesio).

Conducta a seguir:

1. Aplicar Ired a làrticulacio (crioterapia local).
2. Immobilitzar làrticulacio mitjanant un embenatge elastic.
3. Elevar lèxtremitat.
4. Aconsellar repos i no carregar làrea lesionada.
(Index)

4.6. Lesions Esqueltiques: Fractures.

Les lesions esqueletiques son relativament Ireqents en lèsport, especialment en
esports de contacte i en alguns individuals. La Iractura cal considerar-la com una lesio
greu en potencia, ja que pot aIectar les parts toves circumdants per desplaament
(tendons, lligaments, musculs, vasos sanguinis i pell).
Podem produir-se per traumatisme directe (per exemple un cop a la cama) o per
traumatisme indirecte (per exemple un peu es queda 'travat i provoca una caiguda
violenta amb Iractura de la cama).
Quan els extrems Iracturats travessen la pell, estem davant una fractura oberta (amb
gran risc dìnIeccio), si la pell no es lesiona es tracta dùna fractura tancada o simple.
(Vinculo a Fig. Tipus de Iractures).

Smptomes que suggereixen que s`ha produt una fractura

1. InIlamacio i equimosi progressiva de làrea lesionada per lesio de les parts toves
i dels petits vasos sanguinis.
2. dolor al voltant de la zona lesionada desencadenats pel moviment o la carrega de
lèxtremitat.
3. DeIormitat i mobilitat de lòs Iracturat.

27
Conducta a seguir:

1. Cobrir la lesio amb gasses esterils i benes o roba neta, previa aplicacio dùna
solucio antiseptica iodada (per exemple Betadine).
2. Immobilitzar lèxtremitat, incloent una articulacio per sobre i per sota de la
Iractura. Improvisacio: mocadors nets, cinturons, corretges, robes de vestir i
equip esportiu. No importa lèstetica pero si es essencial la immobilitzacio per a
prevenir el dolor i lesions conseqents.
3. Elevar lèxtremitat lesionada.
4. Trasllat a l`hospital per a examen radiologic i tractament.

(Index)

4.7. Ferides i Hemorrgies

Les Ierides son molt Ireqents en esports de contacte i en aquells amb risc de caiguda
sobre superIicie dura. El mecanisme de produccio determina la seva naturalesa i
extensio. Algunes poden aIectar solament les capes externes de la pell, i dàltres son
mes proIundes i aIecten tendons, musculs, vasos sanguinis i nervis. La seva cicatritzacio
es retarda per la presencia de bruticia i inIeccio, sagnat, separacio de les vores de la
Ierida i alteracions del teixit lesionat. El tractament te com a objectiu prioritari eliminar
aquest Iactors i aconseguir una correcta cicatritzacio.
Una hemorragia es la sortida de material hematic Iora de làrbre vascular, ja es tracti
dàrteries, venes, capillars o del cor. Qualsevol Ierida pot originar una hemorragia, tant
interna com externa. Per tant, hemorragia es el simptoma principal dùna Ierida i, amb
major o menor intensitat, esta sempre present.
Les Ierides leus provoquen hemorragies internes que no son abundants. Hemorragia,
generalment dòrigen venos o capillar, tendeix a detenir-se espontaniament, gracies a
mecanismes naturals de lorganisme. Si no Ios aixi o si es tracta hemorragies mes
intenses, cal collocar un aposit sobre la Ierida i eIectuar una compressio manual
continua durant uns 5- 10 minuts. Si la Ierida es troba en una extremitat lèlevarem a
una nivell superior al del cor (aixi disminuira el Ilux sanguini de la zona).
Posteriorment, i sense retirar làposit (per evitar que es desprengui el cola sanguini i es
reprodueixi l`hemorragia), aplicarem un embenatge compressiu no massa apretat.
28
Si la Ierida es mes proIunda o aIecta una arteria la hemorragia generalment es abundant
i cal controlar-la rapidament per evitar complicacions. Despres de localitzar làrteria que
irriga la zona lesionada per palpacio Iarem una compressio de la mateixa contra el pla
ossi subjacent.
Per detenir hemorragia cal elevar la part lesionada, amb el jugador en decubit supi o
lateral. En la majoria de Ierides en una extremitat, aquesta mesura es suIicient per
detenir-la.
Aplicar pressio directa. Amb una ma a cada costat de la Ierida pressionarem les vores
mentre mantenim elevada lèxtremitat, amb ajuda dùna tercera persona. El millor
sistema per a detenir hemorragia es la compressio, ja sigui diIusa (amb gasses,
compreses, etc.) o localitzada (amb un dit sobre un vas sanguini, taponant amb gasses
en la Ierida, Ient compressio).
Aplicar un embenatge compressiu. Cal mantenir en posicio correcta les vores de la
Ierida i, que calgui, es pot embenar amb un mocador net per augmentar la pressio sobre
la zona. Lèmbenatge es mantindra un maxim de 10-20 minuts. Si ha estat necessari
aquesta mesura per detenir hemorragia, cal consultar sempre el metge.
En cap circumstancia Iarem servir un torniquet.
La neteja de la Ierides molt important.
Les Ierides superIicials que s`han contaminat amb bruticia han de netejar-se
acuradament en un termini de 6 hores per evitar la inIeccio. Es important eliminar la
bruticia, especialment en les abrasions. Netejarem amb aigua i sabo i un raspall suau.
Posteriorment netegem amb aigua sola o serum Iisiologic, i tapem la Ierida amb gasses
esterils Iixades amb embenatge.
Les Ierides proIundes inclouen la pell, el teixit conectiu subjacent i possiblement tambe
tendons, musculs, vasos sanguinis i nervis. Cal que siguin netejades i seran saturades
pel metge en un maxim de 6 hores les que son proIundes, sagnen proIusament o quan
les vores no quedin en oposicio immediata.
Cal evitar el tetanus assegurant-nos que el pacient esta correctament vacunat. ProIilaxi
antitetanica. En qualsevol cas, sera el metge qui determini la conducta a seguir.

Hemorrgies nasals:

Causades per la ruptura dùn o mes vasos sanguinis del nas, generalment apareixen com
a conseqencia dùn traumatisme (Ireqents en esports de contacte), de que lìndividu
29
es Iurgui el nas, o es soni de Iorma exagerada. En ocasions no existeix causa
determinada aparent. Generalment son banals, pero poden ser greus per la seva quantia,
duracio, caracter recidivant o estat Iisic del pacient.

La majoria cedeixen espontaniament sense tractament, pero en cas contrari cal
comprimir la zona sagnant, mantenint el cap subjecte endavant (per evitar que
hemorragia passi desapercebuda en passar la sang cap a la Iaringe i ser deglutida). La
compressio externa (pinar les aletes nasals amb el polze i lìndex) durant uns 10 minuts
detindra l`hemorragia en el 90 del casos. En cas de no ser aixi, podem recorrer al
taponament interior de les Ioses nasals, amb un tampo de gases o coto Iluix impregnat
de aigua oxigenada. Mantenir-lo durant una hora aproximadament, i no oblidar
retirar-lo.

(Index)

4.8. Butllofes

Son lesions produdes per aixecament epidermic liqes. Segons el contingut i extensio
(diametre) les classiIiquem en pustules (contingut purulent), vesicules (diametre menor
de 5 mm) o butlloIes (diametre major de 5 mm).
La seva localitzacio es circumscrita i limitada: per tant, la seva inIluencia es local, pero
pot ser molt important en regions molt Iuncionals (peus, mans esports amb
instruments).
Als peus generalment sòrigina per agents Iisics (Ired, calor, Irec). Les mes Ireqents
son per Irec o Iriccio, rescalIament dels teixits, augment de temperatura que origina la
butlloIa.

Tractament local (butlloIa no inIectada)

Quan comena a Iormar-se cal interrompre lèxercici per impedir el proces dìrritacio.
La zona es pot protegir amb un encoixinat evitant el Irec (evitar les arrugues), i de la
pressio amb una pea dèscuma plastica amb el centre perIorat.
Quan s`ha Iormat la butlloIa, cal mantenir-la intacta ja que actuara de barrera contra les
inIeccions. La punxarem amb una agulla esteril i en ambient aseptic a nivell de les
30
vores, i buidarem el contingut (disminucio de la pressio i per tant del dolor). No s`ha de
trencar expressament les butlloIes (quan es trenca es converteix en una Ierida oberta
dolorosa).
Si la butlloIa trenca espontaniament, cal netejar-la amb aigua i sabo o solucio
antiseptica. Taparem la Ierida amb un embenatge esteril no adhesiu, protegint-la amb un
aposit especial que actuara com a pell artiIicial (Segon Skin).
Una vegada cicatritzada la Ierida es recomanable evitar Irecs i Iriccions durant la
practica esportiva encoixinant previament la zona.
Cal corregir la causa que l`ha originat (calat inadequat, mitjons sintetics, costures, etc.)

(Index)

5. ANLISI DE TRES LESIONS CARACTERISTIQUES DE L`HANDBOL

En edat escolar hi ha menys lesions i gairebe totes degudes al propi creixement. En
canvi, en els joves i adults podem destacar una serie de lesions menys habituals en la
inIantesa:

5.1. Lesi Esquin

L'esquin consisteix en la ruptura, la desinsercio o lèsquinament dels lligaments
articulars o la capsula sinovial que cobreix làrticulacio.
Podem diIerenciar-la respecte a una na simple torada de turmell sense trencament
parcial de lligaments o esquin, perque al cap de pocs moments els dolor va cedint de
mica en mica i amb l'aplicacio d'un embenatge elastic ens permetra reprendre làctivitat.
Per tal de reduir el dolor i la inIlamacio de la zona, si disposem de la possibilitat, podem
aplicar Ired a la zona aIectada, ja que el Ired actua reduint la circulacio sanguinia i
calmant el dolor. Hem de Ier aplicacions de gel en tandes d'uns 10 minuts i descansant
per tal que la sang pugui arribar a la zona i aquesta no es congeli.

Causes
Lèsquin es degut a una distensio excessiva dels lligaments i altres estructures que
mantenen estable làrticulacio. Lòrigen de lèsquin pot ser un moviment molt sobtat o
31
un traumatisme, com es el cas dùna caiguda o una ensopegada, que Iora làrticulacio a
un moviment que no es capa dèIectuar.
Segons el grau de la distensio, pot tenir lloc un esquin dàlgunes Iibres dels elements
de contencio articular, un trencament total o be la desinsercio de lòs.
En casos mes greus de trencament, amb immobilitat e inestabilitat articular maniIesta,
s'ha d'eIectuar una immobilitzacio. Aquesta ha de ser de tipus compressiu, que eviti per
complet el moviment de l'articulacio aIectada. Com a mesura immediata i com en el cas
anterior, procurarem aplicar Ired a la zona aIectada per tal de reduir la inIlamacio i el
dolor. Tambe s'ha de tenir en compte l'aplicacio d'una pomada antiinIlamatoria (Opcio
no gaire recomanada si la lesio es proIunda, ja que el seu eIecte no arriba mes enlla de
la capa de pell mes superIicial). I vigilant que no hi hagi Ierida oberta a la pell.
Freqncia i localitzaci.

Lèsquin es un trastorn molt Ireqent en l`handbol adult-jove, ja que es un esport de
oposicio on el salt i els moviments laterals son Ionamentals. En canvi, es poc habitual
durant la inIantesa, perque els lligaments articulars dels inIants son molt Ilexibles i
resisteixen moviments amplis, i durant tambe es poc habitual durant la vellesa, perque
en les persones grans els ossos son mes rigids i es Iracturen abans que es produeixi
aquesta lesio.
La localitzacio mes habitual, en l`handbol, son les articulacions del turmell discorrent
entre perone i el astragal. La seva principal Iuncio es impedir que el peu rellisqui cap
endavant en la relacio amb la tibia. En el 70 dels casos, aproximadament, de lesions
lligamentoses de làrticulacio del turmell, es lesiona unicament aquest lligament. En el
20 aproximat del casos, la lesio es combinada amb esquin del lligament perone-
astragali i el que discorre entre el perone i el calcacni. El mecanisme de la lesio sol esser
la supinacio-rotacio interna del peu.
Vinculo. Fig. Esquin Turmell. (Veure Annex).

Smptomes i evoluci.

Els simptoma mes important es el dolor, que es presenta immediatament i en general es
intens i impedeix de moure làrticulacio del turmell.
32
Habitualment, minva quan ja ha passat el primer moment. Aixo no obstant, al cap de
poc temps, sèsdeve una reaccio inIlamatoria en la zona aIectada i el dolor reapareix,
mes intens que de bon comenament. A partir dàqui, sovint el dolor es continu, no es
calma amb el repos i sèxacerba per qualsevol moviment. Dàltra banda, làrticulacio
sìnIlama, i la pell sènvermellis i esdeve calenta.
Normalment, i amb el tractament adequat, la lesio comena a cicatritzar al cap dùna
setmana d`haver-se produt, i els simptomes desapareixen progressivament.

Diagnosi.

La diagnosi sèstableix a partir de lòbservacio dels simptomes i antecedents
traumatics, i es conIirma amb lèxploracio Iisica i les radiograIies.
Com que lèxploracio Iisica es dolorosa, es possible que hom anestesi la zona aIectada.
A traves de lèxamen, es pot comprovar que làrticulacio es capa dèIectuar mes
moviments del que es habitual.
La radiograIia permet de descartar altres lesions que podrien haver estat causades pel
traumatisme, com ara una luxacio o una Iractura ossia. Malgrat que hom no hi pot
observar la lesio dels lligaments, que son transparents als raigs X, de vegades hi ha
signes que posen de maniIest lèsquin.

Tractament.

El tractament depen de grau de lèsquin, es a dir si es un esquin total amb inestabilitat
total o un esquin parcial amb estabilitat preservada, que decideix el metge basant-se en
les proves dèstabilitat de làrticulacio.
El jugador quan sospiti dùna lesio lligamentosa hauria dìnterrompre làctivitat
esportiva. Aplicar immediatament Ired, despres un embenatge compressiu i per ultim
lèlevacio.
Dàltra banda cal mantenir en repos absolut làrticulacio aIectada per aIavorir una
rapida cicatritzacio i la recuperacio dels teixits lesionats. Quan lèsquin es lleu, amb
aquestes mesures n`hi ha prou. Quan no es possible de garantir un repos eIectiu, hom
recorre a la immobilitzacio de la zona lesionada mitjanant làplicacio dèmbenats,
Ierules o guix. En general la immobilitzacio es mante una setmana o dues.
33
Quan la lesio es greu, es pot recorrer a una intervencio quirurgica que recuperi els
elements danyats.
Important com actuaci al lloc de la lesi:
Despres d'haver aplicat el Ired si comprovem que el dolor no disminueix i el moviment
de l'articulacio i el seu recolzament a terra no es possible, hem de practicar a la zona un
embenatge compressiu. Aquesta immobilitzacio la realitzarem amb una bena, i ha d'anar
des de la part just a sota del genoll Iins a l'arrel dels dits (com es mostra en el dibuix 1 ).
Deixarem els dits de Iorma visible per tal d'observar si l'embenatge esta molt aprestat e
impedeix la circulacio sanguinia. La bena la posarem sempre des dels peus Iins a sota
del genoll, sempre de Iorma ascendent.
Si no disposem de bena per realitzar la immobilitzacio, podem Ier servir alguna de les
coses que portem a sobre. Podem Ier servir una tovallola, aguantant-lo amb un
imperdible, esparadrap o una bena (com mostren els dibuixos 2 i 3, 4 i 5).
Un cop realitzada la immobilitzacio hem de traslladar-lo a l`hospital mes proper

A. Comprovar sempre la compressio de l'embenatge per tal que no actu com a torniquet
e impedeixi la circulacio i observar: - Hi ha edema? Canvi de color als dits? Canvis de
temperatura a la zona?
B. L'esquin de turmell si no se li concedeix la importancia necessaria en el seu
tractament, pot derivar en seqeles importants per al Iuncionament de l'articulacio. Per
aixo, si creiem que pot ser mes que un cop o torada, immobilitzar-lo, Ired local,
34
analgesics (segons intensitat del dolor) i traslladar-lo on hi hagi un metge sense tocar res
mes.

(Index)

5.2. Lesi de menisc.

El menisc es un cartilag situat en lìnterior de làrticulacio
del genoll (entre el Iemur i la tibia). Te una Iorma
semillunar i la seva principal Iuncio es la de augmentar la
proIunditat de la superIicie relativament plana de la part
superior de la tibia.
En el genoll hi ha dos meniscs (intern i extern), que actuen
com a un coixinet entre el Iemur i la tibia dissipant la Iora
del pes corporal. El menisc tambe aporta estabilitat a
làrticulacio del genoll. Si no hi es el menisc, el Iemur, amb
Iorma rodona podria relliscar mes lliurement sobre la
superIicie plana de la tibia.
El menisc pot trencar-se de diIerents Iormes. Pot tallar-se pel seu costat intern
(trencament en 'maneta de cub). Tambe pot trencar-se per la seva 'asta posterior, es
a dir el sànomena 'rascada del bec del lloro (trencament que jo mateixa vaig tenir,
concretament al menisc intern del genoll dret), o pot ser una ruptura degenerativa en
multiples direccions.

Dibuix de els dos meniscs (en vermell l'interno)
35
El menisc es un fibrocartilag que te funcions importants dintre del
genoll (amortiguacio de las carregues, proteccio del cartilag articular, congruencia articular, lubricacio articular,
estabilitat articular).
Perque es produeixi un esquin de menisc en pacients joves la lesio ha de ser greu.
Quan s'esquina el menisc, un tros de cartilag es mou anormalment en l'articulacio
produint un encallament de moviments i un inIlament. Normalment l'inIlament sorgeix
inicialment pero a vegades persisteix quan es produeix un esquin de menisc.

Opcions de Tractament
Si l'esquin es molt petit, els simptomes milloren i es te una molestia ocasional, pero no
hi ha inestabilitat, el pacient pot ser tractat amb un programa d'exercicis incloent els de
motricitat. Si els simptomes persisteixen el menisc pot ser reparat o tret parcialment
artroscopicament. La major part del menisc no te circulacio de sang i per tant no es pot
guarir per si mateix. Per a reparar el menisc es poden utilitzar punts o tatxes absorbents.
Utilitzant les noves tatxes absorbent es pot realitzar tot el treball sense necessitat de mes
talls al genoll.
En els casos en els quals el menisc no pot ser reparat el teixit esquinat es remou amb
l'objecte de preservar la major part de la Iuncio del cartilag. L'artroscopia es realitza
sense ingressar al pacient. Normalment es Ian tres talls al genoll. El pacient comena a
usar peses i comena a moure el genoll al mes aviat possible despres de la intervencio.
36
Camera dàrtroscopia
punts dàcces per realitzar làrtroscopia

Noves Tcniques
En ocasions, quan la lesio es neta, relativament recent i periIerica, es pot cosir . Hi ha
varis sistemes de sutura (veure graIics):
Sutura amb arp
Sutura convencional
37
Sutura amb grapes
Sutura amb punts convencionals de fora a dintre
Aquesta sutura s la que el Dr. Perramon me va practicar en el meu menisc.

En alguns casos, quan la major part del menisc mig o lateral ha estat remogut, s'ha
comenat a realitzar un trasplantament de menisc. El menisc es trasplanta d'un cadaver
despres d'amidar-lo apropiadament amb noves mesures i estudis.
Trasplantament de menisc intern

(Index)
38

5.3. Lesions del Lligament Creuat Anterior
El lligament anterior creuat LCA es important per a l'estabilitzacio del genoll. Aquest
esta localitzat proIundament dintre de l'entroncament del genoll. L' LCA ajuda a
controlar la distancia en que la tibia es mou en relacio amb el Iemur. Les lesions del
LCA son molt Ireqents i la majoria de les vegades estan relacionades amb els esports.
Els esports que necessiten que el peu estigui Iix i que el cos canvi de direccio
rapidament com el basquet son en els quals aquest tipus de lesio es produeix amb mes
Ireqencia.
Dibuix de lligaments
LCA (lligament creuat anterior -en vermell-) y LCA (visi posterior)
Normalment la lesio al LCA ocorre quan es produeix una hiperextensio sobtada o una
rotacio Iorada. El mecanisme pot ser diIerent en certa manera depenent de l'activitat o
tipus d'esport. L'esqui i el Iutbol son esports en els quals les lesions al LCA ocorren amb
Ireqencia. L'atleta sentira un "esclat" al genoll acompanyat d'un dolor sobtat. Pot ser
que l'atleta caigui o no al sol. Els esquiadors normalment cauen. No obstant aixo, un
jugador de Iutbol o de basquet que pari i giri sobtadament quan va corrent pot soIrir un
lesio del LCA i sovint pot seguir caminant. A mes de l'esclat, sovint el genoll s'inIla. No
es estrany que al produir-se una lesio d'aquestes s'originin lesions en diIerents
estructures del genoll.

39

Rotura de LCA Aspecto normal de un LCA

Les lesions del LCA, LCM i de menisc es un trio de lesions normal. Activitats que
demanin moviments giratoris del genoll, com el retorar-lo, parar i correr sobtadament i
esports en els quals se salta, no son recomanables despres d'una lesio del LCA per risc
de danyar el cartilag. La comunitat ortopedica ha arribat a la conclusio en aquests
darrers anys que la inestabilitat del genoll a llarg termini pot ocasionar una artritis
primerenca. De totes maneres hi ha algunes activitats que es poden practicar amb un
genoll que te un LCA Iluix. Aquestes activitats son els esports "en linia" com el
ciclisme, el patinatge i la natacio.
Dibuix del LCA trencat
Opcions de Tractament
NO QUIRURGIQUES (remeis tradicionals), es poden utilitzar per a alleujar un
trencament parcial del LCA quan el genoll esta encara estable per a que el pacient
reprengui les seves activitats. Quan el pacient vulgui practicar activitats en linia es
recomana un programa de rehabilitacio per a enIortir i augmentar el moviment del
genoll. Tambe en algunes ocasions el pacient es pot millorar utilitzant un aparell
ortopedic especial.
QUIRURGIQUES, si el pacient pensa reprendre esports mes durs, com els esmentats
anteriorment, o te inestabilitat en el genoll Iins i tot quan no els practica, la
reconstruccio del LCA s'ha de considerar seriosament. La intervencio quirurgica es
realitza sense necessitat que el pacient sigui ingressat, utilitzant un artroscopi. Els
40
exercicis amb peses i de motricitat es comencen immediatament despres de la cirurgia.
La terapia Iisica comena tambe poc despres amb l'objecte d'ajudar en la rehabilitacio.
Tcniques quirrgiques
Existeixen diverses tecniques quirurgiques per a reparar una lesio del LCA. La majoria
d'aquestes son tecniques reconstructores en les quals un tros de tendo o lligament es
utilitzat per a reemplaar un ACL esquinat. Fa anys es cosia el LCA amb punts, pero
en la majoria dels casos es van obtenir uns resultats molt pobres. S'han aconseguit
millors resultats despres d'una reconstruccio completa.
Existeixen tambe diverses opcions d'empelts en la reconstruccio del LCA, sent les
segents les mes utilitzades:
Tendo de la Rotula (autoinjert). Aixo implica el treure part del tendo de la
rotula del pacient, tendo que es troba adjacent a la rotula i un tros de l'os de la
tibia. Aquesta tecnica esta en us des de Ia diversos anys i es probablement el
tipus de reconstruccio que mes s'usa. Aquesta opcio es probablement la millor
per als esportistes. Es Ia un tall just sota la rotula per a obtenir les peces per a
l'empelt. La resta del treball en el genoll es realitza amb un artroscopi.
Tendons de la Corba. Es poden tambe utilitzar tendons de corba per a la
reconstruccio. Aquesta pot ser una bona opcio per a les persones que
anteriorment hagin tingut problemes de rotula i no siguin bones candidates per
a un empelt de rotula.
Aloinjert. Els teixits per aquestes reconstruccions s'obtenen d'un cadaver.
Aquesta es una bona opcio per als pacients que necessiten cirurgia del LCA
per segona vegada i el seu tendo de rotula ha estat usat previament. L'aloinjert
es pot utilitzar tambe en els casos en els quals diversos lligaments han estat
lesionats. L'avantatge d'aquesta opcio es que al no haver-hi necessitat
d'obtenir teixits del pacient les molesties despres de la cirurgia son menors. El
desavantatge es que alguns dels estudis indiquen que aquest tipus d'empelt es
distes i Iracassa amb mes Ireqencia que un autoinjert, i encara que rarament,
hi ha la possibilitat de transmetre malalties quan s'utilitza un teixit d'empelt
d'un donant.
41

Tractaments Nous
Un nou tractament del LCA, anomenat "contraccio del LCA", ha comenat a utilitzar-
se. Aquesta tecnica utilitza un metode de contraccio per calor per a tibar un LCA que
hagi estat esquinat parcialment. Aixo no s'aplica quan el LCA ha estat esquinat
completament. La cirurgia es realitza artroscopicament. Aquesta es una tecnica nova pel
que els resultats a llarg termini no son encara coneguts. Si els resultats d'aquesta tecnica
Iossin positius, el gran avantatge de la mateixa seria que en alguns esquinos del LCA
la tecnica reconstructora no seria necessaria i la rehabilitacio postoperatoria seria molt
mes rapida.
Pronstic
La reconstruccio del LCA es un procediment molt comu i de molt exit. La majoria dels
pacients poden tornar a practicar els esports despres d'una rehabilitacio acurada.

(Index)

6. ENQUESTES

Per portar a terme el treball de camp, he realitzat unes enquestes a diIerents equips de
diIerents categories i clubs, triant un equip de cadascuna dèlles, es a dir,
PREBENJAMINS, BENJAMINS, ALEVINS, INFANTILS, del Club Balonmano
Granollers. Aquestes enquestes les he donades als seus monitors /entrenadors per que
Iessin un seguiment de les lesions en els seus equips.
Aquesta enquesta tambe l`he Iet amb els equips Iemenins segents: INFANTIL i
JUVENIL de lÀssociacio Lleidatana. Aixi com tambe a les jugadores del C.A.T. H. de
Lleida i a lèquip senior Femeni de 1 Nacional tambe de lÀssociacio Lleidatana. Volia
tambe passar aquestes enquestes a lèquip nacional Junior Femeni i a lèquip de D.H.
Masculi del Balonmano Granollers pero no he pogut ja que les vegades que he anat a la
concentracio de la Seleccio Espanyola, les seleccionadores no han donat el vist i plau
42
recomanant-me Ier-ho mes endavant, i amb respecta a lèquip de D.H. del Balonmano
Granollers, no he tingut temps per Ier-les.

7. GRFICS

RESULTAT DE LES ENQUESTES GRAFICS CATEGORIA PREBENJAMI
(ESCOLA ESPORTIVA B.M. GRANOLLERS)
0
0,2
0,4
0,6
0,8
1
1
LESIONS
Prebenjamins (6 i 7 anys)
Lligaments
Ossies
Musculars
Articulars
Altres (cop al nas)

PERCENTATGE DE LESIONATS AL LLARG DE LA SEVA TRAJECTORIA
ESPORTIVA

% Lesionats
8%
92%
Lesionats
No lesionats

43

RESULTAT DE LES ENQUESTES GRAFICS CATEGORIA BENJAMI

0
0,5
1
1,5
2
1
LESIONS
BENJAMINS (8-9 anys)
Lligaments
Ossies
Musculars
Articulars
Altres (ferides))

ESPORTIVA

% Lesionats
20%
80%
Lesionats
No lesionats

44

RESULTAT DE LES ENQUESTES GRAFICS CATEGORIA ALEVI

0
0,5
1
1,5
2
1
LESIONS
ALEVINS (10-11 anys)
Lligaments
Ossies
Musculars
Articulars
Altres (ferides))

ESPORTIVA

% Lesionats
25%
75%
Lesionats
No lesionats

45

RESULTAT DE LES ENQUESTES GRAFICS CATEGORIA INFANTIL

0
0,5
1
1,5
2
1
LESIONS
INFANTILS (12-13 anys)
Lligaments
Ossies
Musculars
Articulars
Altres (ferides))

ESPORTIVA

% Lesionats
21%
79%
Lesionats
No lesionats

46
RESULTAT DE LES ENQUESTES GRAFICS CATEGORIA CADET FEMENI
(ASSOCIACIO LLEIDATANA)
0
2
4
6
8
10
12
14
1
LESIONS
CADET FEMEN LLEIDA (14-15 anys)
Lligaments
Ossies
Musculars
Articulars
Altres (ferides))

ESPORTIVA
% Lesionats
64%
36%
Lesionats
No lesionats

Es un equip Iormat per jugadores de 14 i 15 anys que entrenen a un nivell mig, perque
ja esta integrat com a esport Iederatiu no com a esport escolar, i la majoria ja porta
jugant una mitjana de dos anys.
Entrenen 3 dies a la setmana, la durada de les sessions es 1`30h.

47

RESULTAT DE LES ENQUESTES GRAFICS CATEGORIA JUVENIL FEMENI
(ASSOCIACIO LLEIDATANA)
0
1
2
3
4
5
6
7
1
LESIONS
JUVENIL FEMEN LLEIDA (16-17 anys)
Lligaments
Ossies
Musculars
Articulars
Altres (ferides))

ESPORTIVA

% Lesionats
92%
8%
Lesionats
No lesionats

Es signiIicatiu el nombre tant alt de lesionades en aquest equip i aquesta categoria..
Totes les jugadores han patit algun tipus de lesio., destacant les de lligaments i les
articulars (tant de lèxtremitat superior com de la inIerior).

48
RESULTAT DE LES ENQUESTES GRAFICS CATEGORIA CADET I JUVENIL
FEMENI (C.A.T.H. de Lleida)
0
1
2
3
4
5
6
1
LESIONS
C.A.T.H. FEMEN LLEIDA (14-17 anys)
Lligaments
Ossies
Musculars
Articulars
Altres (ferides))

ESPORTIVA
% Lesionats
10%
90%
Lesionats
No lesionats

El C.A.T.H. esta Iormat per jugadores entre 14 i 17 anys de diIerents equips
seleccionades per ser membres del centre dàlta TecniIicacio d`handbol. Estan internes
durant tota la setmana en la residencia Marius Torres de Lleida.
Entrenen 4 dies a la setmana de 1 a 2 hores, el divendres entrena cadascuna amb el seu
equip i juga partit el cap de setmana.
Entrenen a un nivell adequat a la seva categoria, son entrenaments bastant individuals
per millorar la tecnica personal i millorar Iisicament..

49
RESULTAT DE LES ENQUESTES GRAFICS CATEGORIA SENIOR FEMENI
(FRUBELSA LLEIDA)
0
5
10
15
20
25
30
35
1
LESIONS
FRUBELSA SENIOR FEMEN (17-26 anys)
Lligaments
Ossies
Musculars
Articulars
Altres (ferides))

ESPORTIVA
% Lesionats
100%
0%
Lesionats
No lesionats

Aquest equip esta Iormat per jugadores majors de 18 anys (amb alguna excepcio)
membres del segon equip del club Lleida, juguen en la segona categoria mes alta.
Entrenen 4 dies a la setmana amb una durada de 1`30 cada sessio a un nivell alt perque
la lliga ho demana, juguen partit el cap de setmana.
Com sòbserva a la graIica totes les jugadores han soIert alguna lesio al llarg de la seva
vida esportiva (algunes mes cops que altres)

50

8. ENTREVISTES

8.1. Entrevista al ex-fisioterapeuta de lÈquip de D. H. del s
Club B.M. Granollers (Sr. Andreu Gmez)

Com et dius?
Andreu Gomez
Quina es la teva proIessio?
Soc Diplomat Fisioterapeuta
Havies estat contractat pel Balonmano Granollers?
Si , fa dos temporades que ho vaig deixar.
En que consistia el teu treball?
El meu treball era bsicament prevenir lesions. I per fer-ho, observava tots els
entrenaments, els feia massatges de control de musculatura i tamb escoltava als
jugadors.
Quants dies treballaves amb el club?
Entre 6 i 7 dies a la setmana. Normalment viatjava amb lèquip.
Quines lesions consideres que son les mes comuns en la practica de l`handbol?
Una lesi molt tpica s la lesi dels abductors. Aquest msculs es caregen molt ja
que l`handbol s un esport molt anaerbic, hi ha molts desplaaments i els
isquiotibials no ho suporten.
Tots els jugadors es lesionaven durant una temporada?
Tots els jugadors com a mnim es lesionaven un cop per temporada. Lo normal era
que es lesionessin dos o tres cops per temporada.
Quines lesiones predominaven?
Vaig fer un estudi i en una temporada dues lesions van ser de lligaments, vint
musculars, disset articulars i tres de ferides i contusions.
Creus que hi diIerencies entre les lesions dìnIantils i dàdults?
En general hi ha diferencies. L`handbol dels professionals s un nivell ms alt, ms
al lmit. Els nois molt joves no tenen lesions molt importants i s`hi en tenen sn
degudes al propi creixement.
51
I entre jugadors i jugadores, hi ha diIerencies?
Generalment sn les mateixes lesions, per poden haver-hi, de fet, tenen diferent
fibra muscular.
Que recomanaries a un jugador/a per la prevencio de lesions?
Tots els jugadors s`han de ficar al cap que han de fer un bon escalfament i uns
bons estiraments.
El mscul s com una ~esponja, sàdapta a tot tipus de moviments i a lèspai de
joc, i si acaben lèntrenament i no estirem aquesta esponja, amb el moviment que
hem fet, queda com bloquejada. Hem de tornar el mscul a la seva posici i a la
seva elasticitat normal, per aix continuar la vida diria i prevenir un munt de
lesions.
Que ha de Ier un entrenador davant dùna lesio?
El principal s lòbservaci, abans de res s`ha dòbservar. I desprs ha dàplicar
gel a la lesi, el fred s bsic.
Les Iractures, les tendinopaties i la capsulitis, son lesions Ireqents?
Les fractures no sn gens freqents.
La tendinopatia si que es freqent sobretot en la gen alta, tenen els bessons molt
alts. I al que es dona sempre per un traumatisme extern, s la capsulitis, sempre en
les articulacions. Les articulacions sn com una capseta on hi ha lligaments,
tendons, membranes...la seva defensa s la inflamaci, la inflamaci repercuteix en
tots els tendons, en les membranes i es bloqueja. Aquest bloqueig s un sistema de
seguretat, làrticulaci es bloqueja per no empitjorar. Perqu la capsulitis es
desinfli i desaparegui cal gel, crema antiinflamatria i reps durant dos o tres dies.
I a partir del tercer dia mobilitat lleugera i calor per anar recuperant els teixits
que han quedat bloquejats.

8.2. entrevista a Chema del Rozal (Director Tcnic del Club Handbol Pardines i
Director de la Residncia de Esportistes Mrius Torres.
Aquesta entrevista lhe gravada amb MP3 i si clicleu a sobre de lìcone la podreu
escoltar.

52

9. CONCLUSIONS
Es interessant observar, com en equips dìniciacio a l`handbol no hi han hagut gaires
lesions:
Solament un 8 i un 20 en els Prebenjamins i Benjamins respectivament.
Tambe un 25 en els Alevins i un 21 en els InIantils Masculins. Per
augmentar de Iorma exponencial en les segents categories, es a dir, a la
categoria cadet Iemeni un 64, les juvenils Iemenines un 92 de lesions i
90 de les jugadores del CATH, per augmentar el maxim a la categoria
senior Iemenina amb un 100.
Sembla ser que a mesura que van creixent augmenta el de lesions (Cosa
bastant logica).
Hi ha molta diIerencia entre el numero de lesions dels nois i de les noies pero
hi ha que tenir en compte que son de diIerents edats i segurament es lèdat i el
nivell dèxigencia el que determina el major numero de lesions.
Pode3n dir que a edats dìniciacio sembla ser que les lesions mes Ireqents
son les produdes per cops al nas, al genoll... mentre e que a mesura que
avancen de edat les lesions son mes de lligaments i articulars.
Mirant les enquestes de les juvenils i seniors podem dir que hi ha una gran
diIerencia entre les lesions de grans i petits, tant en quan a la quantitat com en
el tipus de lesio. Aixo es logic, ja que el joc es mes competitiu i amb molta
mes Iora.
Ha diIerencies entre les lesions dels nois i de les noies pero no poden dir que
el genere sigui la causa determinant dàquesta diIerencia, jo diria que es mes
deguda a lèdat.
En els nois les lesions mes Ireqents sembla ser a les cames (segon el
Iisioterapeuta), mes Ireqents lesions musculars. En les noies tambe son
abundants a les cames pero amb mes Ireqencia les de lligaments i articulars.
Els jugadors proIessionals sembla ser (opinio del Iisioterapeuta), que al menys
pateixen una o dues lesions per temporada. Aixi mateix i segon el
Iisioterapeuta Andreu Gome3z en lèsport dèlit, les lesions que s`han produt
en major quantitat son a les cames (inIlamacio dàbductors, esquin de
turmell i d lligaments del genoll, algun trencament de menisc) pero tambe es
53
cert, que es produeixen lesions a làrticulacio del colze i de lèspatlla
(luxacions) i a les articulacions dels dits de les ma.
En opinio de Chema del Rosal (Entrenador i Llicenciat I.N.E.F), les lesions
mes comuns son els esquin de turmells i les capsulitis als dits. Respecte a les
Iemenines diu que hi ha estudis que destaquen les lesions als genolls com
molt mes alta en noies que en nois.
Tambe destaca que prevenir les lesions es important Ier un bon escalIament i
tenir un alt nivell de condicio Iisica sobre tot de Iora muscular 'equilibri
muscular.
Respecte a les hipotesis inicials poden dir:
En lètapa dìniciacio (6 a 13 anys) les lesions que predominen no son a les
mans, pero si son lesions que, juntament amb els cops (al nas, al genoll, etc.)
si son Ireqents.
En lètapa dàlt rendiment esportiu, la major quantitat de lesions greus es
produeixen a les extremitats inIeriors. (Lèsquin es una lesio que es produeix
amb molta Ireqencia i no solament practicant l`handbol sino amb la practica
dàltres esports).
Respecte a la hipotesi de si les lesions son diIerents en lètapa dìniciacio que
en làlt rendiment, veiem que si. Hi ha molta diIerencia, tant en la quantitat
com en el tipus de lesio.
No podem dir si hi ha diIerencies entre les lesions que pateixen els nois o les
noies ja que no podem comparar equips del mateix nivell de practica ni de la
mateixa edat.
No he valorat les causes de les lesions, en les enquestes, perque els propis
entrenadors i jugadors-es, en molts casos no sabien que posar-hi, es a dir, no
podien dir quina era la causa que havia provocat la lesio.
De totes maneres algunes de les jugadores, concretament les del CATH van
dir que les causes de les lesions poden ser diIerents com no realitzar medis
preventius, com podria ser un mal escalIament, no utilitzar proteccions o no
realitzar estiraments al Iinalitzar la practica esportiva o tambe pot ser per
causa dàltres Iactors, com el simple Iet de la practica esportiva de lèsport en
qestio, condicions ambientals (mal estat de la pista de joc, etc.), una
alimentacio inadequada o degudes a una Ialta de condicio Iisica, moltes altres
54
causes. Les noies de lèquip senior Iemeni del Frubelsa Lleida que juga a la
categoria de Primera Nacional van dir que La majoria de les lesions que han
tingut les jugadores dàquest equip han estat a causa de la practica del joc,
pero tambe hi han agut casos que ha estat per un mal escalIament, una gran
minoria ha sigut per no utilitzar proteccions, per una deIiciencia Iisica y
tecnica (en aquesta categoria es necessari una bona condicio Iisica perque es
juga a mes intensitat i es necessita tenir mes Iora) i algunes tambe han estat
per causa de no realitzar estiraments.

CONSELLS PER LA PREVENCI DE LESIONS
Per la prevencio de possibles lesions es important:
1. Mantenir una higiene corporal per part de cada un dels jugadors-es (els pares
'juguen un paper Ionamental).
2. Que el material esportiu i les installacions siguin els adequats (pilotes de
diIerent tamany i duresa, en Iuncio de lèdat dels jugadors, camps i porteries
amb dimensions proporcionals a cada edat, vestuaris i dutxes nets i en bon estat,
etc.)
3. Una adequada vestimenta i un bon calat (anti-lliscant, no massa alt, etc.)
4. Una programacio dàctivitats adequada per a cada nivell amb unes sessions ben
programades.
- A/ Un bon ESCALFAMENT. (Articulo de Angeles Lopez. Veure Annex)
- B/ Una PART PRINCIPAL de la sessio dèntrenament, amb uns exercicis
motivants i adequats a cada edat i a cada nivell de condicio Iisica.
- C/ Una 'VOLTA A LA CALMA (part Iinal de la sessio dèntrenament) amb
exercicis dèstiraments.
5. Tambe es important Ier una ALIMENTACIO EQUILIBRADA i durant
làctivitat Iacilitar als jugadors la rehidratacio (beure aigua)
Respecte al que s`ha de Ier quan es produeix una lesio.
1. VALORACIO del tipus i extensio de la lesio.
2. REFREDAMENT de la zona aIectada per disminui la inIlamacio.
3. IMMOBILITZAR làrticulacio o membre aIectat Ient un embenatge compressiu.
4. TRANSPORTAR al jugador/a, el mes rapid possible, al centre medic mes
proxim.

55

10. ANNEX

56

PREBEN1AMINS BM GRANOLLERS

BEN1AMI SPORTING

57

ALEVI- A

INFANTIL ATLETIC

58

1UVENIL FEMENI ASSOCIACI LEIDETANA

(Fotografia no actualitzada)

SENIOR FEMENI 1 NACIONAL LLEIDA
59

60
Fig. Sistema Muscular
Musculs Cara
Musculs Coll
Musculs Tronc
Musculs Ex. Superior
Musculs Ex. InIerior
Musculs
Esquena
Tornar
Elisabet lopez Martos Lesions Esportives-Handbol
61

Fig. Fractures ssies (general)

Tornar
E
l
i
s
a
b
e
t

l
o
p
e
z

M
a
r
t
o
s

L
e
s
i
o
n
s

E
s
p
o
r
t
i
v
e
s
-
H
a
n
d
b
o
l

6
2

F
i
g
.

A
r
t
i
c
u
l
a
c
i

G
e
n
o
l
l
:

63

Fig. Miofibrilla (Mscul Esqueltic)

Fig. MioIibrilla. Sarcomero

TORNAR

64
Fig. Msculs Extremitat Inferior:

Tornar a Fig. S. Muscular

65

Fig. Msculs de la cara:


66

Fig. Msculs Extremitat Superior:


67

Fig. Msculs del coll:


68

Fig. Msculs del Tronc:


69

Fig. Mscul esqueltic:

70

Fig. Msculs Tronc Esquena:


71

Fig. Msculs Esquena i Coll:


E
l
i
s
a
b
e
t

l
o
p
e
z

M
a
r
t
o
s

L
e
s
i
o
n
s

E
s
p
o
r
t
i
v
e
s
-
H
a
n
d
b
o
l

7
2

F
i
g
.

E
s
q
u
e
l
e
t
:

T
o
r
n
a
r

E
l
i
s
a
b
e
t

l
o
p
e
z

M
a
r
t
o
s

L
e
s
i
o
n
s

E
s
p
o
r
t
i
v
e
s
-
H
a
n
d
b
o
l

7
3

F
i
g
.

A
r
t
i
c
u
l
a
c
i
o
n
s

T
i
p
u
s
:

E
l
i
s
a
b
e
t

l
o
p
e
z

M
a
r
t
o
s

L
e
s
i
o
n
s

E
s
p
o
r
t
i
v
e
s
-
H
a
n
d
b
o
l

7
4

F
i
g
.

L
e
s
i

B
u
r
s
i
t
i
s

I
n
f
r
a
r
r
o
t
u
l
i
a
n
a
:

T
O
R
N
A
R

A

L
e
s
i
o
n
s

A
g
u
d
e
s

75

Fig. Esquin de turmell:

Tornar
E
l
i
s
a
b
e
t

l
o
p
e
z

M
a
r
t
o
s

L
e
s
i
o
n
s

E
s
p
o
r
t
i
v
e
s
-
H
a
n
d
b
o
l

7
6

F
i
g
.

L
u
x
a
c
i

i

p
e
u

p
l
a
.

77

Fig. Fractures ssies:

78

TORNAR

79

Fig. Columna vertebral. Malformacions:

80

Fig. MalIormacions Columna
81

Fig. Lesi Fractura Escafoides:

82
Fig. Ossos del Crani:

Tornar
83
Fig. Ossos del Maluc

Tornar
84
Fig. Ossos del tronc. Caixa torcica.

Tornar
85
Fig. Ossos del Tronc Columna Vertebral.

86
Fig. Ossos de lèxtremitat inferior.

Tornar
87
Fig. Secci dùn os llarg.

E
l
i
s
a
b
e
t

l
o
p
e
z

M
a
r
t
o
s

L
e
s
i
o
n
s

E
s
p
o
r
t
i
v
e
s
-
H
a
n
d
b
o
l

8
8

F
i
g
.

L
e
s
i

T
e
n
d
i
n
i
t
i
s

d
e
l

c
o
l
z
e
:

E
l
i
s
a
b
e
t

l
o
p
e
z

M
a
r
t
o
s

L
e
s
i
o
n
s

E
s
p
o
r
t
i
v
e
s
-
H
a
n
d
b
o
l

8
9

F
i
g
.

T
e
n
d
o
n
s

i

L
l
i
g
a
m
e
n
t
s
.
T
o
r
n
a
r

90

Fig. Ossos Extremitat Superior:

Tornar
91
EN BALONMANO
Un calentamiento adecuado reduce hasta
un 50% las lesiones

NGELES LPEZ
Tan importante como el deporte son los ejercicios de calentamiento, sobre todo si
se pretende evitar lesiones. sta es la conclusin a la que ha llegado un grupo de
investigadores tras probar un programa estructurado de calentamiento en un grupo
de jvenes deportistas y reducir con l un 50% el nmero de heridas.
Las lesiones en el deporte constituyen entre el 10% y el 19% de todas las
heridas agudas tratadas en urgencias. La mayor tasa de fracturas o contusiones de
rodilla y tobillo se da entre los adolescentes que practican deportes en los que con
frecuencia hay movimientos giratorios como el baloncesto, el ftbol o el
balonmano. Una de las ms graves y tambin frecuente es la lesin del ligamento
cruzado anterior que puede requerir de ciruga, una rehabilitacin larga y presenta
un riesgo elevado de secuelas.
Para comprobar la eficacia de los ejercicios de calentamiento a la hora de prevenir
este tipo de lesiones, investigadores de la Universidad de Educacin Fsica y
Deportes de Oslo (Noruega) han realizado un estudio, publicado en la revista
'British Medical Journal', con jugadores de diferentes equipos de balonmano a lo
largo de una temporada. La mayora de los participantes eran chicas, las que ms
lesiones sufren en este deporte.
Se establecieron dos grupos. El primero estaba formado por 879 jvenes entre 15 y
17 aos a los que slo se les realiz un seguimiento (grupo control). El segundo,
constituido por 958 participantes con caractersticas similares al anterior, realiz un
programa de calentamiento previo a los partidos y entrenamientos.
Los ejercicios de calentamiento fueron diseados para prevenir heridas en los
jvenes atletas al mejorar el control de la rodilla y el tobillo durante los
movimientos de pivotaje, en la carrera, en el salto y durante la cada.
El programa, dividido en cuatro grupos distintos de actividades con una dificultad
gradual, consista en ejercicios con el baln que incluan el empleo de
colchonetas y tablas de equilibrio para favorecer el calentamiento, el equilibrio
y la fuerza.
Se pidi a los entrenadores de los jvenes que formaban el grupo de intervencin
que deban comenzar con 15 sesiones de calentamiento consecutivas para seguir
luego con una por semana, siempre antes de cada entrenamiento o partido.
Tras ocho meses de seguimiento, los investigadores detectaron 167 heridas en el
grupo control frente a 95 en el grupo de intervencin. Setenta y seis jugadores que
no haban practicado calentamiento presentaron lesiones de rodilla o tobillo, frente
a 46 jvenes del grupo del programa de ejercicios de calentamiento.
Los autores del estudio estiman que se precisa tratar de 11 a 59 jugadores para
prevenir una lesin. "Nuestro estudio es el primer ensayo controlado entre
adolescentes con una muestra de tamao suficiente para mostrar que las heridas
de rodilla o tobillo pueden reducirse un 50% y las lesiones graves todava ms",
explican los investigadores.
92
"No sabemos si estos resultados se pueden generalizar a otros grupos de edad y
otros deportes como el ftbol, el baloncesto o el voleibol. Sin embargo, estos
deportes tienen una alta incidencia y similar patrn de heridas de rodilla y tobillo y
los mecanismos de lesin son tambin comparables. Parece razonable asumir que
el programa de prevencin podra modificarse para estos deportes", concluyen los
autores.

Tornar
93
BIBLIOGRAFIA

- Ronald P. PIeiIIer / Brent C. Mangus . Las Lesiones deportivas. Ed. Paidotribo.

- ALVARO; Jordi. ~La condicin biolgica del jugador de balonmano". Revista
Apunts: medicina de l'esport. XXVI/101. Sept. 1989.

- SEIRU.LO VARGAS, Francisco. ~Preparacin fisica aplicada a los deportes
colectivos: Balonmano". Apuntes Curso Nacional Entrenadores de Balonmano.

- SEIRU.LO VARGAS, Francisco. Preparacin fisica aplicada s deportes
colectivos. Balonmano. Ed. LEA 1994.

- RUIZ; Carlos. Lesiones, prevencin y rehabilitacin. Ed. UNISPORT

- HINRICHS, Hans-Uwe. Lesiones Deportivas. Ed. Hispano Europea-1999.

- American College oI Sports Medicine. Manual de consulta para el control y la
prescripcin de ejercicio, Ed.Paidotribo-2000.

- LA TOURELL, Maggie. Principios de Kinesiologia. Ed. Arkano Books-2003.

- BAYER, Claud. 1ecnica del Balonmano. La formacin del jugador. Ed.
Paidotribo.

WEBGRAFIA

http://www.euskalnet.net/lmpipaon/lesiones/lesiones/lesiones.htm

http://www.tuotromedico.com/indicelesiones.htm

http://www.gorinkai.com/lesiones/deIault.htm

http://www.healthsystem.virginia.edu/UVAHealth/adultorthopaedicssp/sports.cIm

http://www.mirodilla.com/anatomia.htm

http://es.geocities.com/madridsantiago/enlacelesiones.htm

http://www.uaa.mx/sitios/umd/lesion.htm

94
http://www.nacom.es/Saludalia/websaludalia/vivirsano/doc/ejercicio/doc/prevencion
lesiones.htm

http://www.traumazamora.org/inIopaciente/esguince/esguince.html

http://www.traumazamora.org/inIopaciente/meniscos/meniscos.html

http://www.eIdeportes.com/eId44/lesion.htm

http://www.promosport.net/medicina.asp?cod1

http://www.entrenadoronline.com.ar/lesiones.html

http://www.guiadelesiones.com/

http://www.gssiweb-sp.com/reIlib/reIs/135/4-
2000.cIm?pid98&CFID3183527&CFTOKEN97064538

http://www.portalIitness.com/articulos/Iisiologia/Iisiogym/lesiones.htm

http://webs.ono.com/usr000/nutridepor/paginanueva28.htm

http://www.Iemede.es/

http://www.Iemede.es/

Links de BaIonmano
Associacio LIeidatana: Pagina WEB del Club d'Handbol de la Associaci lleidatana
BM GranoIIers: Pagina WEB del Club Balonmano Granollers
ASOBAL: Sitio Oficial de la Liga Allianz-ASOBAL de Balonmano.
Rfebm.com: Sitio Oficial de la Real Federacin Espaola de Balonmano.
Aebm.com: Sitio Oficial de la Asociacin de Entrenadores de Balonmano.
AndaIuca: Sitio de la Federacin Andaluza de Balonmano.
Len: Sitio Oficial de la Delegacin Provincial de Balonmano de Len.
FchandboI.com: Sitio de la Federacin Catalana de Balonmano. (Cataln)
Fbmpa.com: Sitio de la Federacin de Balonmano del Principado de Asturias.
FVBM: Sitio de la Federacin Vizcana de Balonmano.
BaIonmanopIaya.com: Sitio sobre el balonmano de playa, deporte del verano

TORNAR A INDEX

Lesions Esportives Handbol

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Lesions Esportives Handbol

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Elisabet Lopez Martos Lesions Esportives-Handbol

You might also like