1er Quatrimestre

QUADERN DE VIATGE

Andrea Marquier Ferré

FPCEE Blanquerna El quadern de vitge és el recull de les experiències viscudes durant el

Educació infantil, Grup K-B primer quatrismestre en la clase de educación visual i plàstica.
GRAU - EDUCACIÓ VISUAL I PLÀSTICA En ell hi torobarem un reportatge fotogrfic de tots els procesos i el
resultat final de tot els treballs pràctics fets a clase.
ÍNDEX
1. Introducció a l’educació visual i plàstica………….……………………..Pàg. 3

BLOC I. Coneixament, Construcció i Equilibri.

2. Com sóc Jo; Auto retrat…………………………………………………………..Pàg. 4
3. L’abre màgic……………………………………………………………………..…… Pàg. 7
4. Objecte personal………………………………………………………….…………Pàg. 9
5. El Bosc Frondos (treball en grup)……………………………………….….Pàg. 11
6. Autors que utilitzen la percepció en les seves obres……………..Pàg. 14
- Cristina Iglesias…………………………………………………….Pàg. 14
- Bob Verschueren………………………………………………….Pàg. 15
- Eva lootz………………………………………………………….……Pàg. 16
- Juan Muñoz………………………………………………….………Pàg. 17
7. El mon docent…………………………………………………………….………...Pàg. 18
- La panera de tresors……………………………………….…….Pàg. 18
- El joc heurístic……………………………………………….……..Pàg. 19

BLOC II. Modelatje.

8. El coneixement del fang…………………………………………….………….Pàg. 20
9. El gelat………………………………………………………………………….………Pàg. 23
10.Autors que utilitzen el volum i les construccions…………..………Pàg. 25
- Richard Serra…………………………………………………….….Pàg. 25
- Jorgue Oteiza……………………………………………………..…Pàg. 26
- Friedensreich Hundertwasser……………………………….Pàg. 27
- Miquel Navarro…………………………………………………….Pàg. 29
11.Educar a través de l’art (vídeo de “Paso doble”)……………………Pàg. 30
12.Valoració global del que he après…………….……………………………Pàg. 32

13.Fonts de documetació…………………………………………………………..Pàg. 33

2
 Introducció l’educació visual i plàstica.

Es creació, motivació, experimentació, decisió.

Una Persona creativa és expressiva perque amb poc recursos pot fer moltes
coses, te moltes idees. Es una persona amb decisió, que arrisca amb les seves
idees i s’ha de saber adaptar a les noves situacions.
Per arribar a ser així s’ha d’educar des de petits.
La matèria d’Educació visual i plàstica té com a finalitat desenvolupar les
capacitats perceptives, expressives i estètiques de l’alumnat i dotar-lo de les
eines que li permetin accedir i transformar la informació en coneixement.
El desenvolupament dels nois i noies es realitza a través de la interacció amb
el seu entorn natural i social.
L’Educació visual i plàstica està vinculada amb el món de les experiències que
tenen el seu origen no únicament en els sentits, sinó també en la interacció
d’aquests amb les arts plàstiques que realitza l’home.
Les arts visuals, el disseny i, en general, totes les representacions visuals
presents a la societat són objecte d’estudi en aquesta matèria.
Observar, reflexionar i tindre un punt critic de l’entorn visual i plàstic ha
d’esdevenir un centre d’interès i d’atracció a partir del qual es pugui
desenvolupar un projecte educatiu que doni resposta a les necessitats de
comprensió i acció al món actual i contribuir a la socialització responsable de
l’alumnat.

3
COM SÓC JO; AUTO RETRAT. (pràctica de paper)

MATERIAL; paper de colors (un de blau i un de rosa), cola de enganxar, fill de

pescar, agulles d’estendre, cera negre i les mans com a eina de tall. Hem escollit
el paper ja que es una de les eines que tenim mes a l’avast i es una eina amb la
qual podem explorar molt be el seu tacte i el seu volum.

Primera part; aprartir de un paper i fent serbir les mans vaig manipular el paper
( arrugant, Pinzant, Foradant, Doblegant) amb la intenció de expresar la meva
personalitat.
Amb un paper rosa D4 vaig fer unes
marques en diagonal i horitzontal
diferenciant quatre parts. Amb les mans
vaig trencar el paper per totes les marques
menys per el mig; de aquesta manera hem
van quedar quatre parts separades unes
de les altres.
En cada part hi he representat una de les
meves personalitats mes caracteristiques.
Amb aquet volum he aconseguit un figura
que defineix la meva personalitat.

Segona part; aconseguida la figura la vaig

enganxar amb cola en un altre paper D4 de color blau cel, aconseguins aixi una
ocupació en el espai
tridimensional,

Tercera part; Aconseguit aquet

figura vaig tenir que plantejar-me
on situar-la de la classe. Aquí vaig
tenir que pensar on penjar la figura
; amb quin tipos de fil penjar-me,
si penjar-me amb fil gruixut o fil
prim etc. Jo vaig triar penjar-me
“volant”; penjada en un cordill de
pescar per indicar transparencia i a
l’hora perqué el treball dones voltes sobre si mateix, i així no es deixes
entrebeure .Aquesta manera de penjar-le resenta que sóc una persona oberta
pero que no mostra tota la seva personalitat a la primera, en definitiva que sóc
una persona oberta peró a la vagada tímida.

4
Quarta part; Concluida la tasca de
penjar-se en un lloc de la clase per
que així tuthom pogués contemplar
els treballs dels altres, vaig tenir que
marcar en el treball les inicials dels
adjectius que mes me defineixen. En
el meu cas vaig marcar;
MADURESA, DETALLISTA, SENSIBLE,
ORGANITZADA.
Cinquena part; Per acabar el que
vam tenir que fer és escollir una
part del nostre cos que
representes el que haviem creat.
Com que no tenia molt clar quina
part del meu cos representava mes, vaig decidir fotografiarme dues parts del
cos, la meva mà i el meu peu.

OPINIÓ PERSONAL.
Después de realitzar aquet treball
he pogut comprovar que amb les
meves mans i amb un paper puc
concentrar les meves
característiques mes rellevants.
Ma aportat uns tranquil·litat i un
auto control que mai havia arribat
a tenir.
En el primer moment que ens van
proposar l’activitat vaig pensar

5
que no m’han sortiria però el que vaig fer es deixar la ment en blanc i intentar aplicar
el conceptes que ens havien dit; (Arrugar, Pinçar, Foradar i Doblegar) i aplicar-los en el
paper D4.
Per tant l’activitat no va estar premeditada des del principi sinó que va na surtin a
mida que anava fent.

6
 L’ARBRE MÀGIC.

MATERIAL: Amb un paper D4 i fens servir les

mans, i sobretot sense fer ús de cap estri que
enganxi hem de buscar l’equilibri del paper. En
aquesta pràctica hem de jugar un altre vegada
amb l’ocupació en l’espai, els diversos punts de
vista que te la figura, jugar amb els volums (dins i
fora la figura) i la relació amb els diferents espais.

Primera part; Per aquesta pràctica el que he tingut

que fer un altre cop es utilitzar les mans com a
eina de tall i buscar l’equilibri en el paper per
formar una estructura aparti dels plecs. Era molt important no fer servir cap eina que
fes que el paper s’enganxés, el paper per si sol se tenia que aguantar en l’espai.

Segona part; Conseqüentment el que vaig tenir que fer es observar detingudament la
figura i mirar els diferents puts de vista que podia tenir. Feta aquesta observació el
que vaig fer es intentar relacionar els diferents espais. En el meu cas com que
prèviament tenia una piràmide el que vaig fer es introduir unes circumferències en les
diferents cares de la piràmide. De aquesta manera vaig observar que en comptes de
una piràmide, o edifici el que era , era un arbre amb fulles.

Tercera part; Obtinguda la figura el següent

exercici que varem tenir que fer era introduir
un homenet en la composició. Tenim que jugar
amb la perspectiva i decidir a on li agradaria
estar ha aquet petit homenet. Jo vaig decidir
posar-lo dins les circumferències o a sobre,
com si estigues enfilat en les branques de
l’arbre.
Consolida aquesta tasca ja podíem posar-li nom
a l’obra; L’arbre màgic.

7
Quarta part; Podem classificar aquesta part com el joc de les llums i les Hombres. El
que vam fer va ser tancar totes les llums que hi havia a la classe hi ham una llanterna
jugar a buscar Hombres en la nostre figura. El que va passar va ser que buscar
Hombres sense cap fons tupi’t era molt difícil, però
amb un fons els resultats eren esplèndids. Jugar ha
buscar Hombres es una activitat molt imaginativa i
esplèndida, dona molt que imaginar.

OPINIO PERSONAL: Desprès de realitzar aquesta tasca

constructiva el que he fet es reflexionar sobre les
coses que m’han aportat als meus coneixements, i he
arribat a la conclusió que aparti de un simple paper es
poden fer moltes coses, un simple paper pot aportar
emocions que mai podries pensar que les podries arribar a tenir. Es molt obi que
aquesta tasca no la pot fer un nen de petita edat però la pràctica de les Hombres es un
bon exercici a aplicar ja que es fàcil i divertit i desperta molts sentits.
En quant a les dificultats que m’han sorgit a mi a l’hora de realitzar aquesta activitat
puc dir que no ha sigut difícil ja que me deixat portar i no he premeditat l’activitat sinó
que he anat buscant els punts de equilibri de la figura perquè es mantingues dreta.

8
L’objecte personal

MATERIAL: Amb aquest treball el material

necessari i indispensable era un objecte
personal. El que vaig portar jo va ser un
pinta de cabell. Vaig escollir aquest objecte
per la simple raó de que sóc una persona
molt cuida dosa del cabell que li molesta
molt que se li enredi, i per això vaig on vagi
sempre porta a sobre un pinta de cabell.
Altres materials utilitzats per la fabricació de
aquest objecte van ser; una cartolina de
color blau cel, paper groc de cel·lofana i
paper de seda també de color blau cel.
Primera part;
Abans de compensar a formar l’escultura, el
que vam tenir que fer va se escriure una redacció, un petit text fen la descripció
de l’objecte que havíem portat en representació nostre.
“ Objecte poc pesant, poc Voluminós. Té la forma de un rectangle
aprocsiamdament; encara que en un dels seus extrems es ovalat.
Té una textura fina en la part rectangular i punxeguda amb unes pues
arrodonides en la part ovalada. Te una tonalitat de colors pastels, en concret
blau cel i groc tirant a claret. Els materials expressen una textura freda encara
que la tonalitat de l’objecte visualitzi un objecte càlid.”
Segona part;
Desprès de fer la redacció, la feina proposada va ser la lectura del propi text i la
selecció de adjectius, paraules que descriguessin mes l’objecte. Seguidament
vam passar a la realització de l’escultura.
Aparti dels adjectius vaig intentar fer una estructura concorde amb el text i que
intentes transmetre les
característiques del meu objecte.
Podríem dir que els adjectius de
rectangular i ovalat estan
representats amb la forma del
objecte, o sigui el pot on esta situat
el raspall. La finor
La he representat amb la textura de
la cartolina, la sensació de una cosa
punxant la he volgut transmetre
amb el paper de cel·lofana i el tema
de la sensació de un objecte fred la
he transmesa també amb el paper

9
de cel·lofana i la sensació de càlid amb la utilització de colors i textures mes
aviat càlides com el paper de seda i el color blau cel.

OPINIO PERSONAL;
Personalment, vaig trobar que aquet treball era un treball fàcil però a l’hora
molt efectiu per realitzar a classe. Aquest exercici ajuda a la integració dels
nenes a l’aula, ajuda a que els nens coneguin els objectes que els envolten, i
com es en aquet cas l’ús de un objecte personal ajuda als nens a conèixer uns
als altres.
A l’hora de realitzar el treball sem van presentar molts de dubtes, no sabia ben
be com situar el meu objecte en un entorn, no sabia com posar-lo, quins
materials utilitzar. Al final però gràcies algunes ajudes de les meves companyes
vaig decidir posar el raspall en el seu habitat normal.

10
Els Bosc Frondos. (Treball en grup)

MATERIAL: Várem decidir utilizar el paper de cel.lofana de diferent colors per

representar els diferents sorolls, colors, formes que poden fer les fulles dels abres.
Vam utilitzar els tamborets ja que era el únic material de classe que s’asemblava mes
ha un abre, les potes representen les branques i la celofana les fulles.EL Paper de plata
té un color brillant, té un tacte llis, però és molt moldejable, és un material el qual pots
donar forma que l’adopta correctament. El vam utilitzar per representar un pont que
travessava un riu. També el vam utilitzar per embolicar els tubs que vam utilitzar per
representar els trons, llamps que poden caure un dia qualsevol. El bosc dins del nostre
treball, podríem parlar de diferents perspectives. Una d’elles eren las tres dimensions
exposades sobre la taula, i una altre podria ser el joc que vam voler demostra amb el
reflexa de les ombres fetes per el projector. D’aquesta manera podíem treballar tant
les tres dimensions com les ombres. La imatge del bosc, representava la formulació
d’una història el qual és indefinida ja que nosaltres només vam exposar una simple
imatge. Amb el Mocador vam treballar les diferents textures i colors. Dins del
montatje representava un riu que transcoria atrabes de tot el paisatje. Amb el paper
verd vam treballar les diferents textures i colors. Dins del montatje representava la
gespa la herva . Vam utilitzar dos tipus de CORDES; -les cordes de tela de colors , les
quals les vem utilitzar per fer formes de flors. Aquestes eren suaus i calides i de
diferents colors, i - Les cordes d’esparc que les vem utilitzar per penjar les fotografies
dels objectes de cadascuna . Aquestes les vem penjar dels tamburets com si fossin um
mobil. Eren marrons i dures. Els ninots, els personatges de dintre de la nostra història
eren una senyora de faldilla llarga, una noia jove, una noia que va en barca i un
l’anèc. Aquests personatges els vem introduir dins l’escena per crear una història que
més endavant explicariem als nens. Són personatges de plastelina fràgils que els vem
trobar a la classe. L’anèc és un ninot de joguina i és de plàstic dur, el vem possar
nedant al riu al costat de la barca.

L’ESTRUCTURA;
El passat dimarts día 6 d’octubre vam
fer el nostre primer treball en grup.
Una cosa a destacar durant la
realització de la tasca va ser el treball
en equip. En cap moment no hi va
haver problema de desacord, totes
varem gaudir realitzant el treball.
L’objectiu del treball era conèixer els
diferents materials de la classe i poder
experimentar amb ells, així construint
una estructura. Varem treballar el
tacte, les textures, els colors, la
percepció, l’equilibri i les ombres.
Durant la classe anterior vam treballar
amb quatre objectes personals (un

11
escarabat, una pedra, una peluix i un raspall) els quals els vam utilitzar en el
treball.
La base de l’estructura estava formada per quatre tamborets i un projector
amb una imatge principal, un bosc.
A partir de aquí vam voler
transmetre una historia oberta
jugant amb l’espai bidimensional
de una taula complementat amb
les ombres projectades.
Seguidament hi vam afegir
complements: petxines,
homenets... .

Vam posar-nos d’acord a l’hora de

posar la nostre estructura per el tema
del projector, ja que des de un bon
principi volíem jugar amb una imatge real i les ombres des tamborets. Per aquesta raó
vam decidir situar l’escultura davant el projector. Aquet va ser el nostre espai dins de
la classe.

La nostra escultura estava formada de quatre tamborets col·locats en parelles de

diferents maneres.

Hi havien dos que estaven l’un sobre l’altre i els altres dos que estaven col·locats boca
abaix paral·lelament , aquests tamborets
tenien dos potes tapades per un tub
embolicat de paper de plata que
representaven els llamps .

Els quatre tamborets estaven decorats

amb retalls de paper de cel·lofana dels
colors treballats en tota l’estructura
(grog,vermell,verd i blau) . La finalitat d’
aquest treball era la construcció de
l’estructura i el coneixement dels nens
amb l’entorn, els materials i objectes de
l’aula.

12
OPINIO PERSONAL;

Una activitat molt apropiada per integrar als nens a l’aula en els primers dies de classe.
Personalment una activitat en la que vaig disfrutar moltíssim en la seva realització.
Amb ella vaig imaginar, vaig inventar tota una historia amb un rerefons molt
imaginatiu. Hem va agradar el fet de treballar en grup, unes amb les altres ens vam
ajudar, vam opinar i finalment vam crear una escultura molt diferent a la resta.

13
 Autors que utilitzen la percepció a les seves obres.

Cristina Iglesias Fernández Berrido;

Va nèixer el 1956 a Sant Sebastian. Es
mou dins de una família molt
creativa, cada un dels seus germans
són compositors, escriptors,
guionistes i cineasta. Del 1977 fins al
1979 va estar a Barcelona estudiant
la carrera de velles arts, dedicant-se
molt més a la escultura y la gravació.
Cal remarcar que va començar
estudiant la carrera de ciències
Químiques.
Podem classificar a aquesta escultora com una dona que va canviar el concepte de la escultura,
sobretot en l’àmbit de las instal·lacions.
Les seves obres reflueixen un vocabulari estètic basat en l’ús de diferents materials; utilitza el
formigó, la resina, el ferro i sobretot molts elements vegetals.
És una escultora que utilitza la tècnica del Baix relleu, el tapis i la serigrafia.
Té un gran interès per els espais i les relacions de aquets, l’arquitectura, la literatura, la
geografia i el contrast de textures i materials. De fet textualment ella va dir que; “ Quiero
buscarme un lugar alrededor del arte desde el que poder hablar”.
Les seves obres estan influenciades i motivades per la cultura Británica, especialment de la
corrent “ nueva escultura Británica”. Els autors que la representa’ns són: Tony Cragg i Anish
Kapoor.
Cristina Iglesias és una escultora reconeguda a nivell internacional, la cual va guanyar el Premi
Nacional de les arts plàstiques.

OPINIO PERSONAL:
Aquesta autora es molt significativa per les mesves tasques, ja que utilitza materials
vegetals per la construcció de les seves obres, i a mes un dels seus grans objectius a
l’hora de elavorar les seves obres, es la utilització dels espais i la relació de aquets.
Com es pot veure, en els meus treballs de “Com sóc jo” i “L’arbre màgic” el que he
intentat es relacionar els espais apartir de forats i obertures. El joc de percepciò
tambe es un fet important i recalcaple en les seves obres com en els meus treballs.

14
Bob Verschueren;
Artista Belga va néixer el 23 de Octubre del 1945. que viu i treballa a Brussel·les actualment.
Bob Verschueren es un artista autodidacta, amb un gran humor, amor i respecte, s’ha
convertit en un escultor << de la>> efímera i un constructor de somnis.
Podem dir que va abandonar la pintura a l’any 1978 per dedicar-se a la escultura i des de
llavors realitza les seves obres, les seves escultures a partir de elements de la naturalesa; el
vent, les branques, les fulles, la pinassa, la molsa, la sorra, les algues marines... .
Podem definir la visió del artista com una ment que a l’hora de treballar amb un element de la
naturalesa ho fa com si no la coneixes, com si mai els seus ulls la avés captat. Aparti de aquí
l’artista el que fa es observarles, estudiar la seva forma, la seva textura per poder-la
representar.

OPINIO PERSONAL:
Bob Verschueren, es representatiu per les els meus treballs, per la utilització de
elements naturals i per la manera de com els veu ell. Manera que fa que es
converteixi en un escultor important de còneixer. Com ja he dit utilitza matèries
primeres, pero la visió d’elles es totalment diferents, ell les veu i les tracta de manera
com si no les coneixès, aparatir de aquí l’artista el que fa es observar, estudiar les
formes, les seves textures i així poder-les representar en les sebes escultures.

15
 Eva Lootz;
Nascuda en Viena a l’any 1940, viu i treballa a
Madrid des de el 1965. Va començar estudiant
Belles arts a Vienta a part de Musicología,
Cinematografía i Filosofía. Podem dir que la seva
carrera artística se desenvolupa principalment a
la comunitat Espanyola. Al 1994 va rebre el
Premi Nacional de Belles arts plàstiques.
La podrem reconèixer molt mes per la elaboració
escultòrica, sempre ha treballat amb diferents
llenguatges artístics com la instal·lació, el dibuix,
el gravat, la fotografia el soroll i el vídeo.
La obra de Eva Lootz se caracteritza per una
preocupació central entre el material i el llenguatge. Els materials que mes utilitza Lootz són: el
cotó, la terra, les llavors normalment recobertes, elements líquids. Amb la utilització de tots
aquets materials aquesta meravellosa escultora el que pretén transmetre es una reflexió
amplia i detallada pretenent remuntar-se a l’ origen de la depreciació de la matèria respecte a
la idea, una pèrdua que en la majoria de les cultures va en relació a la degradació del valor que
li donen a la dona. Dins de aquesta reflexió el que fa es estudiar els processos de extracció i
tractament de minerals i matèries primeres, les repercussions socioculturals, les petjades en el
paisatge i l’ idioma.
Podem trobar les seves obres principalment al Museu d’art Contemporani de Barcelona i al
Museu Nacional Centro de Arte Reina Sofía. Dentre d’altres.

OPINIO PERSONAL:
Eva lootz, utilitza tambè la percepció en els sebes obres, però tambe utilitza els
elements de la natura com a material i podem dir que darera les seves obres hi ha una
refexió amplia sobre la societat. Amb ella podem veure que radera de una escultura,
un pintura o qualsvol representació artística, podem trobar una gran revindicació, gran
reflexió que ens pot aportar molt en les nostres vides cotidianes.

16
Juan Muñoz;
Va néixer a Madrid a l’any 1953. Es el segon fill de una família de nou membres. Juan Muñoz va
realitzar els seus estudis a Anglaterra i a Estats units on va conèixer a la seva dona, amb la qual
va tenir dos fills.
Els seus treballs estan exposats normalment en tot el continent Europeu però també els
podem localitzar en diferents llocs del mon.
A l’any 2000 va guanyar el Premi Nacional de arts Plàstiques.
Juan Muñoz va morí de un parada cardíaca als 48 anys passant les seves vacances d’estiu a
Eivissa el 28 de agost de 2001.
Al començament de la seva trajectòria escultòrica podem dir que va començar treballant
produint obres de caràcter “narratiu”, trencant així els límits de la escultura tradicional (petites
escultures, situades en espais oberts o tancats).
El que ell crea en les seves obres es la sensació de implicació, intenta que el espectador ho
deixi de ser i passi a formar part de la seva obra. Fent que així l’espectador participi en
l’espectacle.
Per a formar les seves estructures el que fa servir, el material que utilitza són figures de
tamany real, de un color gris plom o color cera. Amb aquestes figures el que guanya es passar
desapercebut , universalitat per la seva falta de particulització. Algunes de les figures
exposades ens poden arribar a incomodar. Els materials utilitzats en les seves obres
normalment són el paper maché, la resina i el bronze.
OPINIO PERSONAL:
Escultor molt significatiu per a entendre el concepte te implicació de l’espectador en les sebes
obres. Juan Muñoz, el que intentaba amb les sebes obres es fer que a l’hora de obsevar les
seves obres, l’espectador es sentís integrat, es sentís par d’ella. Juan Muñoz, ma servit per
entendre que dins el concepte de art, no existeixen limits, pots experimentar, pots jugar amb
tot allò que teinguis a l’abast, per tal d’expressar allò que portes dins teu.

17
 El món docent.
o LA PANERA DE TRESORS

La panera dels tresors és una proposta de joc adreçada als infants de 6 a 10/12
mesos. Ja que en aquesta edat poden estar asseguts, però encara no es desplacen
gaire del lloc.

És una activitat d’exploració. Per fer-la

cal omplir una panera de vímet amb
objectes d’ús quotidià escollits amb la
finalitat de proporcionar estímul i
experiència als cinc sentits de l’infant: la
descoberta i el desenvolupament del
tacte, el gust, l’olfacte, l’oïda, la vista i
del sentit del moviment del cos.
Es tracta d’un recull especial de materials, no de joguines, que podem trobar per
casa, confeccionar, recuperar dels comerços o bé comprar. Altres materials no
donarien a l’infant referències tan precises de superfície, pes, temperatura, forma,
color, olor, so, consistència, etc.

Amb la panera dels tresors l’infant aprèn sol i per ell mateix. L’adult, amb la seva
presència i atenció, li dóna seguretat i confiança.

18
o EL JOC HEURÍSTIC:

El joc heurístic, és una activitat en la que un grup

reduït de nens, que tenen entre els 12 i 24 mesos
d’edat, explora objectes no catalogats de didàctics i
els combina lliurement. En acabar l’exploració, i amb
l’ajuda de l’adult, els recull tot classificant-los.

El joc heurístic és una activitat que:

- Exercita i enriqueix les capacitats dels infants, físiques, mentals, emocionals

i socials.
- Afavoreix el treball en grup.
- Dóna l’oportunitat a l’educadora de conèixer millor cada un dels nens.
El domini de la mobilitat de tot el cos, és la gran conquesta del segon any de vida.
L’infant arriba allà on desitja i desitja allò que veu. Tot l’interessa i té necessitat de
tocar-ho tot.
La seva habilitat manual i la capacitat de manipulació han augmentat
considerablement i això fa que el nen s’interessi per les relacions entre els objectes. El
joc heurístic dona llibertat de moviment.

Poden combinar el material de maneres molt diverses, tot i fent descobertes:

Ficar i treure, omplir i buidar, tapar i destapar, obrir i tancar, encaixar,
abocar…..

El joc heurístic ha estat pensat, com a resposta a la demanda creixent

d’activitat per part de l’infant i la voluntat de l’educador de respectar el ritme
individual d’acció en un grup d’infants del segon any de vida.

El coneixement de la realitat que adquireix l’infant a partir de la pròpia

activitat, una activitat sorgida del seu interès, queda per sempre més
enregistrat en el cervell i constitueix la base per a nous aprenentatges.

19
 Coneixement del fang.

Primera part;
Solsamènt començar la classe el que varem fer es
conèixer el fang en el seu estat pur, en el seu estat
natural. En definitiva varem conèixer el fang en
pols. Varem tocar el fang en pols i vam estar
sentint les seves diferents textures, l’olor que te el
fang en aquell estat, el seu volum, la seva forma,
el seu color.
Segona part;
Desprès de experimentar l’estat del fang
en pols el que varem experimentar va ser
el fang en pols més una mica d’aigua. El
que vam fer va ser afegir aigua de mica en
mica i anar moldejar el fang amb les
mans, fent així que es convertís en una
mena de pasta. El que vam aconseguir va
ser fang líquid. Vam comprovar diferents
estats del fang, vam percebre diferents
sensacions; sec i mullat, fred i calent,
fang sense aigua i fang amb aigua... .
Amb aquest trasteig varem poder
moldejar el fang de diverses maneres,
vam poder arrodonir-lo, pessigar-lo, pressionar-
lo.... varem poder experimentar diferents
maneres de treball aparti de un sol material.
Tercera part;
Tot seguit el que vam fer es dibuixar sobre el
paper blau que vam posar per recobrir la taula
de la classe. Varem dibuixar, varem posar la
nostre emprèn-te, varem fer petites escultures
fetes de fang i materials recoberts de fang, com
els tubs de paper de bater.

20
 Això ho vam fer cada un de nosaltres en el seu
tros de taula, cada companya de classe va
experimentar amb el fang.
Quarta part;
Al acabar amb la feina personal el que vam fer,
va ser reunir-nos tota la gent de la taula i
formar una estructura que tingués volum.
Entre totes el que varem fer es aixecar per el
mig el paper, donar-li volum i així en les
“faldes de la muntanya” quedessin els treballs
que havíem fet.

OPINIO PERSONAL;
Per fer fang, esta clar que prèviament s’ha de tenir uns coneixements, s’ha de conèixer i
experimentar des de un bon principi.
Personalment crec que aquesta pràctica m’ha aportat molt de coneixements; saber quin es
l’estat pur de una matèria, quin tacte té en diferents circumstancies, quin color te, quina
forma te, quin volum, quins tipus poden haver-hi... es important saber-ho abans de començar
a treballar amb aquest
material.
L’experimentació del fang amb
pols hem va agradar molt, hem
va recordar a temps en rere
quan jo estava a l’escola i ens
ensenyaven que era el fang. Tot
plegat hem va agradar molt,
hem va aportar coneixements
que quasi no recordava i vaig
desfruitar com feia temps que
no ho feia.
Si ho enfoquem de cares als
nens caldria dir que el
coneixement de aquestes matèries, tan sigui el fang, la pintura, amb un mirall, amb una
llanterna, amb les ombres, amb el paper, amb aliments... es important desenvolupar-ho des
de ven petits.
Com ho vam poder comprovar amb el vídeo de experimentació de Managut Oloyela, deixar
experimentar a un nadó que quasi no sap ni aguantar-se dret, es importantíssim, cal deixar-lo
que toquin, que se’l posin a la boca, que el pugui arrugar, estripar, que puguin sentir
comprendre, diferenciar, mirar, sentir els diferents sorolls... ja que un nadó ha de començar
ha entendre i saber que es tot allò que el rodeja. Es procés lent i que requereix una certa

21
paciència, però a la llarga s’agraeix, ja que esta comprovat que la manipulació de aquets
materials ja ha tingut una prèvia educació.
Amb un altre Power poind varem veure més fotografies de la experimentació amb el fang, i el
coneixement d’ell. Amb aquesta presentació varem conèixer els diferents tipus de fang, sec,
amb pols, líquid, postos, llimós, dur i diferents colors de fang, negre, vermell, blanc, amb
pedres. A partir de aquí ens van poder explicar diferents tècniques com enganxar un tros de
fang amb un altre, que la millor tècnica es la utilització de la barbotina (fang moll més fang sec)
i un dels grans problemes de treballar amb el fang es que el fang quan s’asseca es contrau i si
hi ha algun objecte pel mig s’esquerda.
En aquesta presetació tambe vam conèixer diferents activitats que es fan amb el fang, algunes
d’elles van ser la transformació de la cara amb el fang, la elaboració de animals fantastics
apartir del fang, elaboració de homes (en aquesta activitat varem poder veure l’evolució de fer
un cos humà en diferents edats).
Totes aquestes fotografies, m’han aportat molts recursos i coneixements que potser els sabia
però no els recordava ja que pot ser que a l’escola els havia treballat però des de un altre punt
de vista.

22
El gelat.

MATERIAL;
Per fer aquesta activitat el que vaig fer
servir diferents estris de fang, com pals,
xeringues, ralladors, “amassadors”,i
llistons de fusta. Per decorar el gelat, i
perquè fos mes atractiu vaig fer servir
una ploma, un mocador i una palleta. A
l’hora d’exposar el treball a la vitrina,
vaig utilitzar una rodona de paper rossa
per que ressaltes molt mes el treball.

Primera part;
Abans de començar a fer la feina el que
vam fer es escoltar una classe teòrica de
les diferents maneres de utilitzar el fang,
primer perquè no es trenqui i segon per
saber com l’hem de tractar avanç de
començar a formar l’estructura. També
varem aprendre i veure la gama de tipus
de fang que tenim al nostre abast ( en
pols, fang tou, fang amb pedretes, sec,
moll, pastos, viscós, diferents colors).

Segona part;
Desprès d’escoltar i saber com havíem
de tractar el fang, ens vam posar a fer el
nostre gelat. Primer de tot el que vaig
fer es rentar la copa, la base que havíem
portat de casa per a fer el nostre gelat.
Desprès ja hem vaig posar mans a l’obra
i vaig començar posant una base sòlida
de fang negre, per així posar a sobre les
voles de gelat. Pensant amb els gelat
que em prenc a l’estiu vaig recrear els
gustos de xocolata negre, xocolata amb
llet i “estratachela “. Per formar les

23
voles el que vaig fer es agafar els diferents tipus de fang, fer voles simples i
col·locar-les a la base. Un cop a la base amb l’ajuda d’una espàtula donava la
forma i la textura i cremositat de un gelat. Un cop fetes les voles vaig posar els
diferents complement de les voles.

Tercera part;
Finalitzada la creació del meu gelat,
vaig passar a la decoració. Vaig
introduir al treball una palleta amb
una adoració, una ploma, i un
mocador. Gràcies a aquets
complements el treball va agafar
molta més gracia i realitat.

OPINIO PERSONAL;
Gana, calor, imaginació i records varen ser totes les sensacions que se me van
passar per el cap a l’hora de fer aquet treball. Un dels treballs més originals que
hem fet durant aquet temps,ja que es converteix en un treball molt realista
que desperta la gana de molts.
Davant de l’obertura de possibilitats de fer tot tipus de gelats, totes vam fer
diferents creacions, cosa molt sorprenent des del meu punt de vista. Serà per
aquesta raó que al començar a fer el gelat, no s’havia molt be com fer-lo, com
enfocar , crear i moldejar tots aquells conceptes que havia adquirit per
representar un gelat. Amb una amplia varietat de colors i textures vaig tenir un
gran problema de combinació per poder transmetre la sensació que allò era
realment un gelat.
Realitzat aquet treball vaig disfruitant moltíssim, vaig estar molt concentrada
realitzat aquesta tasca tan apetitiva.

24
 Autors que utilitzen el volum i les construccions en les seves obres.

Richard Serra:

(n. San Francisco, Estats Units, 2 de

novembre de 1939) és un escultor
minimalista nord-americà conegut per
treballar amb grans peces d’acer tallat.
Va estudiar Literatura a la Universitat
de Berkeley, entre 1957 i 1961.
Posteriorment va estudiar Art a la
Universitat de Yale. Mentre vivia a la
costa oest, es mantenia treballant en
una acerería, activitat que va influir en
el seu treball.

El treball més d’hora de Serra era

completament abstracte; fet de plom
fos llançat contra la paret d’un estudi o d’un espai de l’exposició, era un clar exemple del process art.
Tanmateix, és més conegut per les seves construccions minimalistes de grans corrons i de fulles de
l’acer tallin. Molts d’aquests trossos són autosuficients i accentuen el pes i la naturalesa dels
materials. Rotllos del plom es dissenyen per cedir en un cert termini. Les seves escultures d’acer en
exteriors, porten un procés inicial d’oxidació, però després de 8 a 10 anys, aquest color es manté
relativament estable.

OPINIO PERSONAL:

Gràcies a Richard Serra, me introduit en el concepte de Volum i contrucció.

He pogut entendre i veure que signifiquen les grans construcción i que amb molt
pocs recursos i materials molt simples i senzills, pots expresar i fer tot allò que dus
dins la teva ment.

Personalment he trobat que Richard Serra, treballa amb un material complicat de

moldejar, per aquesta raò m’ha semblat molt interessant.

25
 Jorgue Oteiza;

Jorge Oteiza (Orio, 1908 - Sant Sebastià, 2003), és un artista del segle
XX, fonamental per al poble basc. D’acord a la seva autobiografia va
iniciar la seva activitat artística a Sant Sebastià en els anys 20, en
contacte amb els joves que desenvolupaven l’avantguarda artística a la
seva ciutat. Les primeres obres escultòriques d’Oteiza estan fortament
influenciades pel cubisme i el primitivisme.

Per tal d’investigar l’estètica de l’escultura precolombina el 1933 viatja

a Sud-amèrica (Bolívia, Colòmbia, Argentina, Xile) on esta fins el 1949
sortejant la guerra civil espanyola. En aquest període escriu dos textos
fonamentals per a la comprensió del seu projecte artístic: Carta als
Artistes d’Amèrica (1944) i La interpretació estètica de l’estatuària
megalítica americana (1952). En tornar a Espanya treballa el fris del apostolario de la Basílica de Nostra
Senyora d’Arantzazu (1949-51) obra de l’arquitecte Francisco Javier Sáez de Oiza. En aquesta gran obra
Oteiza posa en pràctica bona part de les idees apuntades en els textos americans. L’església espanyola
davant la sospita de la probable càrrega política del fris prohibeix els treballs retardant la seva conclusió al
1968. A través de l’experimentació personal inaugura el que denomina el seu “Propòsit Experimental”
(1955), títol amb el que es presenta a la Biennal de Sao Paulo (1957) on obté el premi extraordinari
d’escultura.

El 1959 per entendre que havia arribat a la seva fase conclusiva decideix abandonar l’activitat escultòrica.
En aquests cinc anys d’activitat Oteiza realitza una operació de gran transcendència en situar la seva obra
en el camí de la tradició geomètrica europea, reivindicant el neo-plasticisme i el constructivisme soviètic.
La recuperació de les estètiques geomètriques europees i la seva influència en la cultura basca, generen les
bases del que s’anomena la “escola de l’escultura basca”, és a Eduardo Chillida seu representant més
preuat en el mercat de l’art. Durant els 60 i 70 Oteiza investiga la llengua basca i les manifestacions
populars del seu poble. El 1963 publica Quosusque tàndem ...! Assaig d’interpretació de l’ànima basca. La
defensa de la cultura popular basca i la seva identitat, llavors amenaçada pel règim feixista (1939-1975) fa
que des de posicions d’avantguarda la mateixa s’apreciï amb gran valor i possibilitats expressives. El 1969
Oteiza funda la “Escola de Deba” per tal de posar en pràctica aquestes idees. Els treballs crítics i teòrics
també es completen amb la poesia: Existeix Déu al nord-oest (1990) o Itziar elegia i altres poemes (1991).
Oteiza és un artista pont entre el període de les avantguardes i la generació de la postguerra arribant a la
seva influencien en sectors artístics, culturals i polítics del poble basc fins a finals del s.XX. Es va mantenir
distant i crític amb els reconeixements oficials mantenint la seva particular posició ideològica i política. El
1992 va donar el seu llegat al poble basc. Després de la seva mort, a la primavera del 2003, va obrir les
seves portes al públic la Jorge Oteiza Fundazioa a la localitat de Altzuza.

OPINIO PERSONAL:

Jorgue Oteiza, ma serbit per veure com un escoltor de grans coneixemnts, a causa dels
problemas socials del país, reflexiona i canbia de pensament continuament. Oteiza
reflectaeix el seu petiment en les seves obres.

Les obres de Oteiza sòn per el meu gust molt geomètriques, rectes i singulars.

26
 Friedensreich Hundertwasser

Friedrich Stowasser (15 de desembre de 1928 a Viena - 19 febrer 2000 en

un punt sense determinar a l’oceà Pacífic, prop de Nova Zelanda), és més
conegut pel nom de Friedensreich Hundertwasser (en una creació seva
s’autodenomina “Friedensreich Regentag Dunkelbunt Hundertwasser”)
va ser un artista austríac de molts talents, és un dels néts del conegut
filòleg Josep Maria Stowasser. Les seves àrees de coneixement van ser la
pintura i escultura fent alguns dissenys d’edificis.

Friedrich Stowasser neix en una família mig jueva per part de la seva
mare a Viena i en les seves primeres etapes d’educació assisteix a classes
a l’escola Montessori de Viena el 1936. Per salvar a la família de
l’Holocaust la mare de Hundertwasser el va allistar a la joventut
hitleriana. Quan els soldats de la SS passaven revisió per casa,
Hundertwasser obria la porta amb l’uniforme nazi, adornat amb les medalles del seu pare (mort quan el seu fill
tenia un any d’edat) de la primera guerra mundial. Hundertwasser va assistir breument a les classes de la
Facultat de Belles Arts de Viena el 1948 i va començar la seva pròpia producció a finals dels anys 1940s.

Les característiques originals de Hundertwasser són l’expressió del shockg en l’art pictòric, la filosofia del
ambientalisme environmental, el disseny de façanes, segells postals, banderes i vestits (entre d’altres àrees).
Els temes comuns en aquest treball són el rebuig a les línies rectes, colors brillants, formes orgàniques, una
reconciliació dels humans amb la natura, i un fort individualisme. De vegades els seus dissenys arquitectònics
s’assemblen als de l’arquitecte català Antoni Gaudí en les seves formes biomórficas.Es va inspira pels treballs
d’Egon Schiele des de molt jove, i el seu estil sovint és comparat amb el de Gustav Klimt. La seva inspiració eren
les espirals, i va arribar a anomenar a la línia recta com la “eina del diable”. El va denominar a la seva teoria de
l’art “transautomatismo”, basant la seva teoria en el subrealistas automàtic.

Pel que va adquirir notorietat Hundertwasser

va ser per les seves pintures de múltiples
colors, avui en dia és molt conegut pels seus
dissenys arquitectònics revolucionaris, que
solen incorporar característiques naturals als
paisatges, mitjançant l’ús de formes
irregulars en els edificis que dissenya. Els
anomenats: Hundertwasserhaus, són
apartaments de baix cost a Viena, tenen les
característiques de ser de pisos ondulants (
“un pis ondulat és una melodia per als peus”),
una teulada recobert de terra i vegetació, i
grans arbres creixent a les habitacions , amb
els seus llimbs estenent-se per les finestres.
No va cobrar per el disseny de les
Hundertwasserhaus.

Va sentir que l’arquitectura estàndard no podia denominar

com a art, i va declarar que el disseny de qualsevol edifici
hauria d’estar influenciat per l’estètica de cada un dels
seus habitats.

El seu treball s’ha emprat en l’elaboració de banderes,

segells, monedes, pòsters, escoles, esglésies, lavabos
públics i ha estat adoptat a Nova Zelanda en el disseny
d’edificis. La seva bandera més famosa és la Bandera
d’koru; ell disseny segells per a les illes de Cap Verd i per a
les Nacions Unides, l’administració postal de Geneva.

27
OPINIO PERSONAL:

Fins al momento Friedensreich Hundertwasser ha sigut un dels artistas que mès ma cridat
l’atenció. Deu ser per la seba originalitat, per la seva selleció de colors i materials i per la
finalitat de les seves construccions que s’ha converit en un artista molt interesant per el meu
gust.

El fet que sigui un artista semblant a Antoni Gaudí i que recaregui i decori les seves obres
amb aquesta facinació fa que la meva atenció s’inpacienti en conèixer i saber molt més per
aquet autor.

En relació als nens, aquet autor es divertit de estudiar ja que

apora moltes activitats a l’aula i es un recurs agradable de
portar. En unes diapositives que ens van pasar ha classe vam
poder observar una activitat on els nens imitaven les
construcción arquitectòniques de Friedensreich
Hundertwasser, imitaven tan els colors i materials que
utilitzava, com el tema de la vegetació dens de els
havitatges. Els resultats de aquesta activitat van ser molt
sorprenents, els nens van elaborar unes construcións molt
creatives i divertides.

28
 Miquel Navarro
Miquel Navarro és un pintor i escultor espanyol. Neix a Mislata
(València), Espanya, el 1946. A més segueix vivint al mateix barri on
va néixer. Des del seu estudi de la Moreria ha projectat el seu art cap
als cinc continents.

Realitza la seva formació artística a l’Escola de Belles Arts de

Sant Carles de la ciutat de València.
El 1973 va exposar la seva primera ‘Ciutat’ amb fang. Posteriorment
va començar a utilitzar el ferro, ja que li permetia realitzar escultures
més grans i resistents. El 1980 va realitzar la seva primera exposició
a Nova York, posteriorment el van seguir París, Berlín, Califòrnia,
Mèxic, Florència, entre altres llocs. També el 1989 va fer
l’escenografia per a dues obres de teatre.
El gener de 2008 va ser elegit acadèmic de número de la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando,
ocupant la vacant deixada, per defunció, de Juan de Ávalos.
La candidatura de l’artista valencià va ser presentada pels acadèmics Francisco Calvo Serraller, José Luis
Sánchez i Julio López.
L’IVAM ha estat objecte l’any 2005 d’una important donació per part de l’artista Miquel Navarro arran
d’una exposició que va realitzar el museu dedicada
a la seva obra.
El llegat compta amb més de cinc-centes obres
d’aquest artista, i representatives de cada un dels
períodes de la seva carrera.
OPINIO PERSONAL:
Escultor que ma servit com a introducció a
la utilització del fang. Moltes de les seves
obres me recorden a maquetes de un
arquitecte, i ciutats futurístiques. Es un
escultor molt detallista i perfeccionista per
el meu gust. Juga molt amb la mateixa
tonalitat de colors en les seves construccions.

29
Educar a través de l’art. Vídeo de Miquel Barcelo i Josef Nadj “Paso doble”
La passada classe varem poder veure un petit fragment de la pel·lícula de paso
doble de Miquel Barcelo i Josef Nadj, on atrabes de el fang (escenari de fang)
muntaven un espectacle teatral, fent una obre escultòrica. Amb aquesta
estructura varen jugar amb el soroll de les diferents materials, amb les
diferents textures, amb els diferents colors del fang, amb diferents objectes i
eines, parts del cos, en definitiva varen jugar amb tot allò que tenien a l’abast
per poder fer de l’art un espectacle.
Aquesta pel·lícula va ser presentada per primer cop al festival de Avigon.

30
OPINIO PERSONAL:
Ganes de fer el mateix, ganes de trencar, arrancar, torcejar, impactar, rascar, glopejar
tot això i mes son coses que sem van passar pel cal quan vaig veure aquet vídeo. Em
van venir unes ganes tremendes de fer el mateix que fenien aquets dos grans artistes.
Un dels fets que poder destacaria més era com van jugar amb el concepte de
elegància, els dos escultors varen sortir a l’escenari entregats saben que amb el treball
que anaven a fer quedarien embrutats. El soroll, el joc de sorolls va ser una cosa que
hem va impactar moltíssim. A sigut una experiència que m’ha agradat moltíssim encara
que l’agüí vist a través de un vídeo i un projector.

31
Valoració global del que he après.

Durant aquesta primera etapa de espai i volum, construcció i modelatge he

après i he recordat conceptes i moments que poder no recordava o no sabía.

Amb el primer bloc de espais, volums he après el concepte de percepció. He

apès a tuilitzar diferents materials com el paper, la cartolina, el paper de
cel.lofana i el paper de seda. Amb aquets materials he apres ha arrugar-los, a
pinçar-los, a foredar-los i doblegar-los. He après que amb un simple material,
com es el paper es poden fer moltes coses i una de les activitats mes
ressaltants i que m’ha agradat més a sigut el de les ombres, un mon molt
imaginatiu i fantàstic que la nostre ment crea amb el joc de la llum.
Hi ha activitats que integren, incorporen i faciliten la comoditat de les persones
en un espai, això es el que he après amb dues de les activitats realitzades a
classe. Podem utilitzar l’educació visual i plàstica per a fer moltes coses però en
aquet cas en servirà com a mitja integrador i de coneixement de les coses que
ens envolten.

Amb el segon bloc de construcció i modelatge he après i cal dir que m’ha
agradat molt que un nen encara que sigui nadó ha de sentir i provar el tacte del
fang, el de la pintura, el del paper, el del reflexa de un mirall... Cal deixar
experimentar amb allò que ens envolta, hem de conèixer els materials que
tenim al nostre voltant.
En aquet bloc també he pogut conèixer diferent materials que no coneixia com
son els diferents tipus de fang. En ell l’apartat que mes m’ha sorprès i m’ha
agradat ha sigut el veure en les diapositives, en els diferents vídeos la posada
en pràctica de l’experimentació amb diferents estats de fang en nadons i en
gent ja adulta.

Conceptes i activitats que m’han despertat la curiositat i el record de un temps

passat. Tots aquets conceptes, activitats, pràctiques m’han aportat un munt de
recursos per l’aula que el dia que sigui mestra de un grup d’educació infantil els
duré a la pràctica.

32
 FONTS DE DOCUMENTACIÓ
Introducció a l’educació visual i plàstica:
Moreno Gómez, Francisco Manuel; Fernández Izquierdo, Juan
Carlos; Berrocal Capdevila, Marta; Segurado Cortés, Belén; Fosati
Parreño, Amparo; Gonzàlez Ramos, Josep M. La educación visual y
plástica hoy. Barcelona: Graó, 2001. 2 edició. ISBN 8478272518 .
http://www.lmi.ub.es/evisual/
Fulletò de Educar a través de l’art.

BLOC I. Coneixament, Construcció i Equilibri.

Com sóc Jo; Auto retrat, abre màgic,Objecte personal,El Bosc Frondos
Tota l’informació de l’explicació de les activitats l’he extret de les
clases impartides per la professora Georgina Vila, a les seves classes
de educación visual i plàstica.
Autors que utilitzen la percepció en les seves obres:
Cristina Iglesias;
http://www.biografiasyvidas.com/biografia/i/iglesias_cristina.htm
Bob Verschueren;
http://www.diverdi.com/tienda/detalle.aspx?id=40188
Eva lootz;
http://es.wikipedia.org/wiki/Eva_Lootz
Juan Muñoz;
http://es.wikipedia.org/wiki/Juan_Mu%C3%B1oz_(escultor)
El mon docent:
http://elsangels.com/index2.php?option=content&do_pdf=1&id=48
- La panera de tresors;
http://www.xtec.es/~ccols/panera/panera.htm
- El joc heurística;
http://www.xtec.es/entitats/perimetre/3jornades/teruca.htm

33
BLOC II. Modelatje.

El coneixement del fang, El gelat:

Tota l’informació de l’explicació de les activitats l’he extret de les
clases impartides per la professora Georgina Vila, a les seves classes
de educación visual i plàstica.
Autors que utilitzen el volum i les construccions:
- Richard Serra;
http://es.wikipedia.org/wiki/Richard_Serra
- Jorgue Oteiza;
http://www.biografiasyvidas.com/biografia/o/oteiza.htm
- Friedensreich Hundertwasser;
http://es.wikipedia.org/wiki/Friedensreich_Hundertwasser
- Miquel Navarro;
http://www.miquelnavarro.com/
http://es.wikipedia.org/wiki/Miquel_Navarro
Educar a través de l’art (vídeo de “Paso doble”)
http://www.mallorcaweb.com/noticias/2007/02/paso-doble-
barcelo-nadja/
http://www.miquelbarcelo.info/obras_min_ok.php?Cat=59&Tipo_
obra=Performance&Menu=sub5
http://www.elmundoeldia.com/2007/02/19/cultura/1171839600.h
tml

34