31A TEMPORADA

Orquestra
Simfnica de
Rdio Sucia
DI JOUS 23 D' OCTUBRE DE 2014, 20. 30H
L'AUDI TORI
Beethoven, Mahler
Daniel Harding
director
Paul Lewis
piano
Concert inaugural
SUMARI
5 EL CONCERT D'AVUI
7 PROGRAMA
8 BI OGRAFI ES
14 COMENTARI
17 LA MSI CA QUE VA VENI R DEL NORD D' EUROPA
19 I BERCAMERA RECOMANA
20 RESMEN BI OGRAF AS CASTELLANO
21 ENGLI SH SUMMARY BI OGRAPHI ES
22 ABONATS
29 PROPER CONCERT
30 COL LABORADORS I PATROCI NADORS
Vinon existeix des de 1941.
Quan l'any 1974 es va ampliar la botiga del Passeig de Grcia varem decidir
annexionar-hi l'espai que havia estat l'estudi de Ramon Casas. Calia
conservar-lo per mostrar els treballs d'aquells personatges de la cultura que
rarament eren acceptats en galeries comercials. Ms de 300 artistes,
dissenyadors, arquitectes ho han fet els ltims 40 anys.
Si vol assegurar-se de rebre la informaci de les noves exposicions pot
subscriure's a la nostra newsletter entrant a www.vincon.com
Passeig de Grcia, 96 Barcelona.
Telfon 93 215 60 50
Mail info@vincon.com
5
Per tal dafavorir la concentraci dels msics i gaudir millor
de la interpretaci que ens oferiran, Ibercamera agrair el
mxim silenci i recolliment; els preguem tamb que compro-
vin que els seus telfons mbils i altres dispositius electr-
nics estiguin desconnectats.
Una prova efectuada en aquesta sala de concerts demostra
que una simple tos, mesurada instrumentalment, equival a
la intensitat duna nota mezzoforte emesa per una trompa.
Aquest mateix so, palliat amb un mocador, s equiparable a
un lleuger pianissimo.
Con el n de favorecer la concentracin de los msicos y dis-
frutar mejor de la interpretacin que nos ofrecern, Iberca-
mera agradecer el mximo silencio y recogimiento; les ro-
gamos tambin que comprueben que sus telfonos mviles y
otros dispositivos electrnicos estn desconectados.
Una prueba efectuada en esta sala de conciertos demuestra
que una simple tos, medida instrumentalmente, equivale a
la intensidad de una nota mezzoforte emitida por una trom-
pa. Este mismo sonido, paliado con un pauelo, es equipara-
ble a un ligero pianissimo.
In order to ensure musicians concentration and to better
enjoy their performance, Ibercamera would like to ask you to
remain silent; please we would like to remind you that mobi-
le phones and any other electronic devices must be switched
of during the concert.
Please note that sound tests performed in this concert hall
show that a mere cough is equivalent to a mezzoforte note
played by a horn. This same cough alleviated by a handker-
chief is equivalent to a pianissimo.
AV S I MPORTANT
AVI SO I MPORTANTE
I MPORTANT NOTE
En aquest concert inaugural
de la 31a Temporada, Ibercamera
ha aconseguit dos objectius llargament
desitjats: la presentaci de l'extraordinria
Orquestra de Rdio Sucia i la del seu
director titular, Daniel Harding,
que malgrat la seva joventut gaudeix
duna excepcional trajectria.
La Primera Simfonia de Mahler
servir per mostrar-nos la personalitat,
qualitat instrumental i la transparncia
del so daquesta gran orquestra.
Paul Lewis ens ha ofert versions
memorables de les Sonates de Beethoven.
La seva amistat i habitual collaboraci
amb el Mestre Harding sn tota
una garantia per a la interpretaci
del precis Tercer Concert.
EL CONCERT D'AVUI
7
PROGRAMA
Ludwig van Beethoven (1770-1827)
Concert per a piano nm. 3, en do menor, op. 37 (1800)
durada aprox. 33
Allegro con brio
Largo
Rondo. Allegro-Presto
Gustav Mahler (1860-1911)
Simfonia nm. 1, en re major, op. 66, Tit (1884-1888)
durada aprox. 55
Langsam. Schleppend
Krftig bewegt, doch nicht zu schnell
Feierlich und gemessen, ohne zu schleppen
Strmisch bewegt
9
Fundada el 1936, l'Orquestra Simfnica de
Rdio Sucia va impulsar la seva reputaci en
l'mbit internacional sota la direcci de Ser-
giu Celibidache (1965-1971). Celibidache va
ser succet per Herbert Blomstedt, actual Di-
rector Honorc, el qual va dirigir l'orquestra
entre 1977 i 1982. El 1984, als 25 anys d'edat,
Esa-Pekka Salonen va prendre les regnes de
la formaci, envigorint l'Orquestra amb inno-
vadores opcions de repertori i nova energia.
Deu anys desprs, la batuta va passar a mans
de Ievgeni Svetlanov, i entre els anys 2000 i
2006 l'Orquestra va ser dirigida per Manfred
Honeck.
Actualment l'orquestra sueca gaudeix d'una
posici envejable entre les orquestres ms
importants del mn. Grcies al lideratge i la
dedicaci del seu actual director musical, Da-
niel Harding, l'Orquestra est guanyant elogis
rpidament com una de les formacions musi-
cals ms interessants i verstils en tot tipus de
repertori. Les seves constants collaboracions
amb els millors directors, solistes i composi-
tors del nostre temps estan permetent que la
formaci es desenvolupi i creixi artsticament,
afermant el cam per convertir-se en una de les
grans orquestres simfniques del segle XXI.
Parallelament a les obres de repertori, l'Or-
questra Simfnica de Rdio Sucia est ferma-
ment compromesa amb la difusi i l'enregistra-
ment de msica contempornia, motiu pel qual
comissiona regularment noves obres de com-
positors suecs i internacionals.
L'Orquestra Simfnica de Rdio Sucia viatja
amb regularitat per tot el mn i rep invitacions
d'importants festivals internacionals i sales
de concerts. El 2010, va realitzar una gira per
Europa i sia, i el 2011 i 2013 va actuar en gira
per Itlia. El 2014 l'Orquestra ha obert el Fes-
tival de Pasqua d'Aix-en-Provence, ha visitat el
Festival de Msica de Turku i els BBC Proms a
Londres abans d'anar a ustria, Alemanya i Es-
panya.
Avui debuta a la Temporada Ibercamera.
BI OGRAFI ES
Orquestra
Simfnica de
Rdio Sucia
11
Deutsche Grammophom / Harald Hofmann
Daniel Harding s director titular de l'Or-
questra Simfnica de Rdio Sucia, principal
director convidat de la London Symphony Or-
chestra, collaborador musical de la New Japan
Philharmonic i director llorejat de la Mahler
Chamber Orchestra. s convidat regularment
per la Staatskapelle de Dresden, la Filharmni-
ca de Viena (actuant amb ambdues al Festival
de Salzburg), la Royal Concertgebouw, la Bava-
rian Radio Orchestra, la Leipzig Gewandhaus-
orchester i la Filarmonica della Scala. Tamb
ha estat convidat per la Filharmnica de Berln,
la Munic Philharmonic, l'Orchestre National
de Lyon, l'Oslo Philharmonic, la London Phil-
harmonic, la Royal Stockholm Philharmonic,
l'Orquestra Santa Ceclia de Roma, l'Orches-
tra of the Age of Enlightenment, la Rotterdam
Philharmonic, la Frankfurt Radio Orchestra
i lOrquestra des Champs-Elyses. A ms a
ms, als Estats Units ha dirigit amb assidutat
orquestres tan importants com la New York
Philharmonic, la Philadelphia Orchestra, Los
Angeles Philharmonic i la Chicago Symphony
Orchestra.
DANIEL HARDING
director
BI OGRAFI ES
El 2005 va inaugurar la temporada de La Scala
de Mil amb una nova producci dIdomeneo.
Des de llavors ha tornat cada temporada per di-
rigir grans produccions operstiques, com Fals-
taf, que va obrir els actes de l'Any Verdi el 2013.
La seva experincia operstica inclou tamb
The Turn of the Screw i Wozzeck al Royal Ope-
ra House Covent Garden, i Ariadne auf Naxos,
Don Giovanni i Le nozze di Figaro al Festival de
Salzburg amb la Filharmnica de Viena, i diver-
ses aparicions al Festival d'Aix-en-Provence.
La seva extensa discograa inclou la Simfonia
nm. 10 de Mahler amb l'Orquestra Filharm-
nica de Viena, Carmina Burana d'Orf amb l'Or-
questra Simfnica de Rdio Baviera, i Billy Budd
amb la London Symphony Orchestra (premi
Grammy al millor enregistrament d'pera).
El 2002 va ser guardonat amb el ttol de "Che-
valier de l'Ordre des Arts et des Lettres" pel go-
vern francs.
Avui debuta a la Temporada Ibercamera.
13 12
Josep Molina
BI OGRAFI ES
PAUL LEWIS
PIANO
Paul Lewis est considerat a nivell internacio-
nal com un dels principals pianistes de la seva
generaci, amb un calendari ple de compro-
misos internacionals a les sales i festivals ms
prestigiosos del mn. Entre els nombrosos guar-
dons que ha rebut es poden incloure el Premi
a lInstrumentista de l'Any de la Royal Philhar-
monic Society i el South Bank Show Award de
Msica Clssica, aix com tres premis Gramo-
phone.
Els seus cicles complets de les sonates de
Beethoven i Schubert han rebut l'elogi unnime
a tot el mn.
Paul Lewis treballa regularment amb les or-
questres ms prestigioses del mn i s convidat
habitual de sales com el Royal Festival Hall de
Londres, el Carnegie i l'Alice Tully Hall de Nova
York, el Musikverein i el Konzerthaus de Viena,
la Tonhalle de Zric, el Palau de la Msica de
Barcelona, l'Oji Hall de Tquio i la Sydney Opera
House.
Paul Lewis s convidat amb freqncia pels
festivals ms prestigiosos del mn, com Lucer-
na, Mostly Mozart a Nova York, Tanglewood,
Schubertiade, Salzburg, Edimburg, La Roque
d'Anthron, Rheingau, Klavier Festival Ruhr i
BBC Proms, on el 2010 es va convertir en el pri-
mer pianista de la histria a tocar els cinc con-
certs de Beethoven en una mateixa temporada.
Guanyador de mltiples premis per la seva
discograa per a Harmonia Mundi, aquesta
inclou les Sonates completes per a piano de
Beethoven, els concerts, les Variacions Diabelli,
la Sonata en si menor de Liszt i altres peces com
totes les grans obres per a piano dels ltims sis
anys de la vida de Schubert, a ms dels tres cicles
de canons de Schubert amb Mark Padmore.
Paul Lewis va nixer a Anglaterra i va estudiar
amb Joan Havill a la prestigiosa Guildhall School
of Music & Drama de Londres abans d'anar a es-
tudiar en privat amb Alfred Brendel. Amb la seva
dona, la violoncellista noruega Bjrg Lewis, s
director artstic del Midsummer Music, un fes-
tival anual de msica de cambra que se celebra a
Buckinghamshire, Regne Unit.
Paul Lewis va debutar a la Temporada Ibercame-
ra el 21 d'abril de 2004. Aquesta s la sisena vega-
da que hi actua.
15 14
Ludwig van Beethoven: Concert per a piano
nm. 3 en do menor, op. 37
Malgrat la distncia que separa encara el tercer
dels concerts pianstics de Beethoven dels dos
ltims de la srie (els Opp. 58 i 73), en els quals
s'armar la seva personalitat de manera deni-
tiva, l'Op. 37 constitueix un captol clau, un pas
de gegant respecte al territori transitat pels seus
germans majors (els Opp. 15 i 19), datats a mit-
jans de l'ltima dcada del XVIII i encara massa
aferrats a la doble inuncia de Haydn i Mozart.
El seu estil, el seu carcter [...] s molt ms greu
i ms imponent que el dels precedents, declara-
ria el pianista, compositor i pedagog viens Carl
Czerny.
Beethoven era molt conscient del considerable
aven manifestat amb la seva nova obra quan el
22 d'abril de 1810 escrivia a Breitkopf & Hrtel,
els prestigiosos editors de Leipzig, per menys-
prear les qualitats dels seus dos primers assajos
COMENTARI
DUEL DE TITANS
en aquest camp: Un dels meus primers con-
certs [el nm. 2 en si bemoll major] est publicat
per Hofmeister i no s una de les meves millors
obres. Mollo publica tamb un concert [el nm.
1 en do major] que, encara que est escrit ms
tard, tampoc forma part de les meves millors
obres en aquest gnere. Encara que per raons
purament comercials Beethoven exagers una
mica les decincies dels seus dos concerts ms
juvenils, s indubtable que, com apunta Robbins
Landon, la voluntat de superar Mozart en el seu
propi terreny arriba aqu al seu apogeu. El model
s evidentment el gran i emocionant Concert en
do menor K 491 de Mozart, que Beethoven, ho sa-
bem, admirava molt.
En un altre temps es va pensar que el msic
de Bonn havia tocat l'obra per primera vegada
l'abril de 1800, durant un concert benc al Burg-
Theater de Viena, per la partitura, comenada
a principis d'aquest any no quedaria conclosa
ns al 1803, desprs de l'arribada des de Pars
JUAN MANUEL VI ANA
d'un nou pianoforte rard, les innovacions tc-
niques i major extensi del teclat del qual van
ser posades a prova per Beethoven.
El Concert op. 37 s l'nica pea d'aquest gne-
re escrita pel seu autor en tonalitat menor. A
diferncia dels dos ltims concerts, en els quals
Beethoven cedeix la paraula al piano des dels
primers compassos, l'ampli Allegro con brio
inicial en forma sonata bitemtica emftic i
solemne el primer, ms lric i cantabile el se-
gon tema debuta amb una extensssima in-
troducci orquestral de carcter heroic-trgic
que, segons Sandberger, transgredeix, amb els
seus 111 compassos, totes les normes admeses
ns llavors. Els seus accents marcials i agres-
sius preguren l'enrgica retrica beethoveni-
ana que triomfar en obres posteriors com la
Simfonia "Heroica" o el Concert "Emperador".
De disposici tripartita, el moviment lent s un
Largo d'atmosfera nocturna el to meditatiu del
qual contrasta granment amb els moviments
que l'envolten. La noblesa declamatria de la
part solista, el renament de la instrumentaci
i la modernitat del seu tractament harmnic
fan d'aquest mgic fragment el cim emocio-
nal de tota la partitura. Vigors, dinmic, ple
d'inexions dansaires zngares, el Rondo (Alle-
gro) conclusiu retorna a l'obra, desprs del pa-
rntesi exttic del moviment central, els trets
incisius del primer moviment per substituint
el seu urgent dramatisme per un humor radiant
i llumins, digne del nal d'una pera bufa.
La primera execuci pblica del Concert per a
piano nm. 3 en do menor va tenir lloc al Theater
an der Wien, el 5 d'abril de 1803, en un concert
en qu tamb es van interpretar l'oratori Crist a
la muntanya de les Oliveres i la Segona simfonia.
Dedicada al prncep Llus Ferran de Prssia a
qui Beethoven va dir un dia: Vs no toqueu com
un prncep, sin com un autntic msic", la
partitura va ser publicada per la Cambra d'Arts i
d'Indstria de Viena al novembre de 1804.
Gustav Mahler: Simfonia nm. 1, en re major,
op. 66, "Tit"
Kassel, Praga, Leipzig i Budapest ciutats en qu
el jove Mahler forjava la seva ascendent carrera
com a director d'orquestra formen part de la ge-
ograa urbana que va contemplar el naixement
de la primera partitura plenament simfnica
del msic bohemi. Esbossada a partir de 1884,
completada el 1888 i ultimada el 1889, la Prime-
ra de Mahler s una partitura hbrida, a cavall
entre dues formes de llenguatge orquestral que,
en aquells anys, semblaven irreconciliables: la
gran tradici simfnica, hereva de Beethoven i
continuada, entre d'altres, per Brahms i Dvork,
i el poema simfnic d'ascendncia lisztiana el
ceptre del qual es disposava a ostentar una altra
estrella emergent de la msica alemanya (i rival
de Mahler en la seva doble faceta de compositor i
director): el bavars Richard Strauss que, a nals
de la dcada de 1880, escrivia dues de les seves
primeres peces mestres, Don Joan i Mort i trans-
guraci.
El mtode compositiu mahleri resulta tan hete-
rodox que el msic dubta ns i tot respecte la cor-
recta denominaci de la seva ltima obra: poema
simfnic, simfonia programtica o, simplement,
simfonia; fet que provocar substancials revisions
que arribaran ns als ltims anys de la seva vida.
Quan Mahler va dirigir l'estrena al capdavant de
la Filharmnica de Budapest, el 20 de novembre
de 1889, la partitura es va anunciar com a Sinfo-
nische Dichtung (poema simfnic), les dues parts
del qual estaven integrades respectivament per
tres i dos moviments acompanyats de ttols des-
criptius. "Blumine", desprs descartat, se situava
desprs del primer. Posteriors interpretacions a
Hamburg i Weimar, sempre amb Mahler a la ba-
tuta, afegirien a la partitura el ttol de Tit, poema
simfnic en forma de simfonia com a homenat-
ge a la novella homnima de Jean Paul Richter,
gura clau del romanticisme alemany i un dels
escriptors favorits del compositor, abans que
l'estrena berlinesa de l'obra, el 16 de mar de 1896,
omets tota referncia extramusical i redus de-
nitivament la simfonia als quatre moviments que
avui coneixem.
17 16
El dilema entre msica pura (aliena a pretensions
descriptives) i msica de programa (illustrativa
d'un argument literari) s'amaneix en el cas de la
Tit de connotacions autobiogrques que pre-
nen cos en diverses autocites liederstiques.
La naturalesa heterclita de l'obra, que revela
ja la insubornable independncia i primerenca
maduresa de l'escriptura mahleriana, provocaria
opinions negatives entre els seus primers crtics.
Aix, el Neues Pester Journal va apuntar: "Conti-
nuarem veient-lo amb plaer al podi de director,
sempre que no dirigeixi les seves prpies compo-
sicions". Encara que potser la reacci ms furi-
bunda, apareguda arran de l'estrena a Viena, el 18
de novembre de 1900, va correspondre al temut
Eduard Hanslick: "Un dels dos ha d'estar boig, i
no sc jo!".
En el primer moviment, Com un so de la Na-
tura, un singular acord de rara immobilitat a la
corda, exemple preco d'aquests tensos passatges
de transici que Adorno denominar suspensions,
en els quals el temps sembla aturar-se, represen-
ta el despertar de la Natura desprs del llarg son
de l'hivern". Cants repetits del cucut, llunyanes
fanfrries de trompetes procedents d'alguna ca-
serna, el soroll del vent entre els arbres velats
per la boira ... Sons evocadors de les passejades
infantils del compositor a travs dels boscos mo-
ravians preparen l'aparici, com a tema princi-
pal d'aquest episodi, del segon Lied (Vaig creuar
aquest mat els camps), del cicle Canons d'un
camarada errant. A ritme de Laendler (vals rstic
austrac) inspirat en la can de joventut Hans i
Grete, el breu Scherzo titulat per Mahler, en la
redacci primignia, A tota vela no amaga cert
parentiu amb pgines anlogues de Schubert i
Bruckner. El trio central, anunciat per la trompa,
s un delicat vals lent que incorpora sucosos di-
legs entre vents i cordes.
Si la senzillesa d'aquest moviment va agradar als
oients des de les primeres audicions, el tercer va
suscitar, sens dubte per la seva radical novetat,
les majors reserves. Mahler el va denominar en
un principi Marxa fnebre a l'estil de Callot,
en tribut al gravador i dibuixant lorens, i el seu
origen procedeix de la contemplaci d'un popu-
lar gravat austrac signat per Moritz von Schwind
en el qual els animals del bosc i un grup de m-
sics acompanyen el fretre d'un caador. Pardia
i tendresa, humor i dramatisme, es donen cita en
aquesta inimitable pgina caricaturesca edicada
sobre la can popular Bruder Martin Jakob (o
Frre Jacques), entonada pel contrabaix i desprs
convertida en cnon, a la qual se suma, a la secci
intermdia, l'ltima de les Canons d'un camara-
da errant. Anomenat en origen Dall'Inferno
al Paradiso, el quart moviment irromp com
el crit sobtat d'un cor profundament ferit
amb violncia aclaparadora, potser sense pre-
cedents ns a la data. En el pla formal, aquest
extens nal constitueix un poema simfnic
per si mateix. Passatges agilssims a les cordes,
fanfrries a crrec de les set trompes, reminis-
cncies de l'idllic tema del rebutjat Blumine i
el record de la misteriosa suspensi introduc-
tria i del Lied del Camarada errant ja conegut
desemboquen en una peroraci grandiosa que
sembla ascendir als cels , com en la novella de
Jean Paul.
Un nal apotesic -una victria sobre la vida,
en paraules de Bruno Walter- per a la que potser
sigui la Primera Simfonia ms original composta
des de la Fantstica de Berlioz.
Traducci: Marta Porter
Retrat de la soprano sueca Christina Nilsson (1843 - 1921)
ARTI CLE
PERE- ANDREU JARI OD, DI VULGADOR MUSI CAL
Quan parlem de pasos nrdics, ens referim a
Escandinvia, s a dir, Dinamarca, Sucia i No-
ruega; a ms de Finlndia i Islndia. Els vincles
entre els diferents pasos han tingut episodis di-
versos, amb unions i desunions que han marcat
la seva histria. s el cas de la Uni de Kalmar,
que va ajuntar-los sota el domini de Dinamar-
ca, i que va durar del 1397 al 1523. Desprs d'un
seguit de revoltes, Gustau Vasa va ser elegit Rei
de Sucia i se separaria de la resta, mentre Di-
namarca i Noruega continuarien unides ns al
1814. A partir d'aleshores, els noruecs passari-
en a dependre dels suecs, ns al 1905. Finlndia
s'alliberaria del poder rus l'any 1917, mentre que
Islndia aconseguiria la plena sobirania de Di-
namarca un any desprs.
Com en altres regions d'Europa, a partir del se-
gle XIX es desperta una conscincia nacional per
part de cadascun d'aquests pasos, i apareixen un
seguit de msics interessats en major o menor
mesura a explorar i incorporar a la seva msica
els elements tradicionals de la seva cultura. Una
LA MSICA QUE
VA VENIR DEL NORD
D' EUROPA
19 18
mirada als seus orgens i a les seves arrels cul-
turals: els ritmes, les danses i la can popular;
i evidentment la seva histria i llegendes. Tot i
amb aix, l'herncia i la inuncia de la msica
germnica va ser molt gran. De fet, bona part
d'aquests compositors nrdics es van formar en
terres alemanyes, principalment al Conservatori
de Leipzig. I els models de msics com Mendels-
sohn, Schumann o el mateix Wagner, van inuir
decisivament en molts autors. A partir d'aquesta
formaci germnica calia, doncs, fer una recerca
de la prpia identitat musical nacional.
La presncia de msics amencs, italians, fran-
cesos o alemanys, ha estat una tnica habitual
en les corts reials del nord d'Europa ja des del
segle XVI, especialment a Dinamarca i a Sucia.
Caldr esperar a l'aparici de gures importants
com les del noruec Edvard Grieg (1843-1907),
i posteriorment la del nlands Jean Sibelius
(1865-1957), per situar aquests pasos i la seva
msica en el mapa musical europeu.

Ens aturarem, per, a Sucia. Des d'aquella pri-
mera polifonia que sabem que va arribar a la Ca-
tedral d'Uppsala al s. XIII, la histria de la m-
sica a Sucia s'ha anat confeccionant primer a
partir de l'aportaci de msics estrangers, espe-
cialment d'origen alemany. s el cas dels Dben,
pare i ll, mestres de capella de la cort reial i per
tant dominadors de la vida musical en aquell
pas durant el segle XVII.
El primer compositor suec de renom s Johann
Helmich Roman (1694-1758). Format a Angla-
terra, va dirigir l'orquestra de la cort que situ
en bon nivell, i tamb organitz els primers
concerts pblics a Estocolm. La presncia de
compositors d'origen alemany va continuar du-
rant el segle XVIII, destacant la gura de Joseph
Martin Kraus (1756-1792), admirat per Haydn.
Una mica posterior s Bernhard Crusell (1775-
1838), reconegut clarinetista d'origen nlands,
i alhora destacat compositor.
Les diverses corts reials que hi va haver a Su-
cia van promoure sovint la msica, especial-
ment durant els regnats de la Reina Cristina
(promotora i admiradora de compositors com
Carissimi, Alessandro Scarlatti o Corelli) i del
rei Gustau III (fundador de l'pera Reial i de
l'Acadmia de Msica de Sucia).
El compositor suec ms important de la
primera meitat del segle XIX va ser Franz
Berwald (1796-1868). Tant ell com el segent
nom destacat, Wilhelm Stenhammar (1871-
1927), sn continuadors de l'estil germnic. Ar-
ribats a aquest punt, caldria dir que Sucia va ser
probablement el pas nrdic on els elements
populars o folklrics van tenir menor presncia
en la seva msica i on la inuncia provinent de
la msica alemanya fou ms estesa.
Haurem d'esperar a l'aparici d'autors com
Hugo Alfvn (1872-1960) o Wilhelm Peter-
son-Berger (1867-1942), per trobar en la seves
composicions elements ms evidents del fol-
klore suec.

De la llista de compositors posteriors, podr-
em destacar Kurt Atterberg (1887-1974), Allan
Pettersson (1911-1980) i Eduard Tubin (1905-
1982), aquest ltim d'origen estoni.
Per Sucia no noms ha estat terra de bons
compositors, sin tamb de grans cantants: de
les llegendries Jenny Lind i Christina Nilsson
a Jussi Bjrling, Birgit Nilssohn o Anne Soe
von Otter, per dir alguns noms signicatius.
Aix sense comptar amb la rica tradici coral
del pas.
I si parlem d'orquestres, la Reial Filharmnica
d'Estocolm, la Simfnica de Rdio Sucia i la
Simfnica de Gteborg han aconseguit presn-
cia internacional grcies a les seves actuacions
fora del seu pas i als seus enregistraments dis-
cogrcs.
I BERCAMERA RECOMANA
CD
Daniel Harding / Maria Joo Pires
BEETHOVEN PIANO CONCERTOS 3&4
SWEDISH RADIO SYMPHONY ORCHESTRA
Onyx Classics, 2014
Enregistrament on es combinen tres grans talents: el de la consagrada
pianista Maria Joo Pires, el del jove Mestre Daniel Harding i el de lOr-
questra Simfnica de Rdio Sucia. Ens ofereixen una nova versi dels
Concerts per a piano nm. 3 i 4 de Beethoven, molt ms meditada per amb
grans matisos i moments brillants.
CD
Paul Lewis
SCHUBERT PIANO SONATAS, IMPROMPTUS & KLA-
VIERSTUCKE, D. 840, 850, 894, 899, 946
Harmonia Mundi, 2011
Premiat com a Enregistrament del mes per Gramophone el febrer de
2012, aquest disc marca el retorn de Paul Lewis a lunivers Schubert. El
pianista demostra la seva conana i tenacitat combinades amb una gran
musicalitat i sensibilitat.
MUSEU
MODERNA MUSEET STOCKHOLM
Estocolm t una rica vida cultural de la qual forma part el Museu dArt Mo-
dern. Inaugurat el 1958, alberga una de les ms importants colleccions dart
dels s. XX i XXI i duu a terme una important activitat pedaggica i divul-
gativa. El nou edici del museu fou dissenyat per Rafael Moneo, el mateix
arquitecte de LAuditori de Barcelona.
Ms informaci a: www.modernamuseet.se/en
21 20
Titular de la Orquesta Sinfnica de Radio Suecia,
Principal Director Invitado de la London Sym-
phony Orchestra, Colaborador Musical de la New
Japan Philharmonic y Director Laureado de la
Mahler Chamber Orchestra. Ha dirigido tambin
la Dresden Staatskapelle, la Filarmnica de
Viena, la Royal Concertgebouworkest, la Leipzig
Gewandhausorchester y la Filarmnica della
Scala. Otros compromisos incluyen las Fi-
larmnicas de Berln, Mnich, Londres y Rotter-
dam, la Royal Stockholm Philharmonic, la Or-
questa des Champs-Elyses, las Filarmnicas de
Nueva York y Los ngeles y la Chicago Symphony.
En 2005 inaugur la temporada a La Scala diri-
Fundada en 1936, la Orquesta Sinfnica de
Radio Suecia impuls su reputacin en el
mbito internacional bajo la direccin de Sergiu
Celibidache (1965- 1971), a quin sucedi Herbert
Blomstedt, actual Director Honorfico, que dirigi
la orquesta entre 1977 y 1982. En 1984, a los 25
aos, Esa-Pekka Salonen tom las riendas de la
formacin. Diez aos despus, la batuta pas a
manos de Yevgeny Svetlanov, y entre 2000 y 2006
la Orquesta fue dirigida por Manfred Honeck.
Con su actual director musical, Daniel Harding,
la Orquesta es una de las formaciones ms
interesantes y verstiles del mundo. Sus cola-
boraciones con los mejores directores, solistas y
compositores actuales permiten que la orquesta
crezca artsticamente para convertirse en una de
las grandes orquestas sinfnicas del siglo XXI.
La Orquesta de Radio Suecia realiz una gira por
Europa y Asia en 2010, y en 2011 y 2013 actu en
gira por Italia. En 2014 abri el Festival de Pascua
de Aix-en-Provence, visit el Festival de Msica
de Turku y los BBC Proms en Londres antes de
visitar Austria, Alemania y Espaa.
RESUMEN BI OGRAF AS CASTELLANO
Paul Lewis es uno de los principales pianistas de
su generacin. Sus premios incluyen el Premio
al Instrumentista del Ao de la Royal Philhar-
monic Society, el South Bank Show Award de
Msica Clsica y tres premios Gramophone.
Trabaja con las mejores orquestas del mundo y
es invitado por salas como el Royal Festival Hall
de Londres, Carnegie y Alice Tully Hall de Nue-
va York, el Musikverein y el Konzerthaus de Vie-
na, la Tonhalle de Zurich, el Oji Hall de Tokyo y
la Sydney Opera House; as como por los festi-
vales ms prestigiosos como Lucerna, Mostly
Mozart, Tanglewood, Schubertiade, Salzburgo,
Edimburgo, La Roque d'Anthron, Rheingau,
Klavier Festival Ruhr, y BBC Proms, donde en
2010 se convirti en el primer pianista de la his-
toria en tocar los cinco conciertos de Beethoven
en una misma temporada.

Es ganador de mltiples premios por su
discografa para Harmonia Mundi que incluye las
Sonatas completas de Beethoven, las Variaciones
Diabelli, la Sonata de Liszt en si menor y todas
las grandes obras para piano de los ltimos seis
aos de vida de Schubert entre otras. Paul Lewis
estudi en la Guildhall School of Music & Drama
y con Alfred Brendel. Junto con su esposa, la
violonchelista Bjrg Lewis, es director artstico
de Midsummer Music, un festival anual de
msica de cmara celebrado en Reino Unido.
giendo una nueva produccin de Idomeneo. Ha
regresado cada ao con producciones como
Falstaff, que abri el Ao Verdi en 2013. Su
experiencia operstica incluye The Turn of the
Screw y Wozzeck en el Royal Opera House y
Ariadne auf Naxos, Don Giovanni y Le nozze di
Figaro en el Festival de Salzburgo entre otros. Su
discografa incluye la Sinfona nm. 10 de Mahler
con la Filarmnica de Viena, Carmina Burana
de Orff y Billy Budd con la London Symphony
(premio Grammy a la mejor grabacin de pera).
Es Chevalier de l'Ordre des Arts et des Lettres.
He is Music Director of the Swedish Radio Sym-
phony Orchestra, Principal Guest Conductor of
the London Symphony Orchestra, Music Partner
of the New Japan Philharmonic and Conductor
Laureate of the Mahler Chamber Orchestra. He
has also conducted the Dresden Staatskapelle,
the Vienna Philharmonic, the Royal Concertge-
bouworkest, the Leipzig Gewandhausorchester
and the Filarmonica della Scala. Other guest
conducting engagements include the Berlin,
Munich, London and Rotterdam Philharmonic
Orchestras, Royal Stockholm Philharmonic, the
Orchestre des Champs-Elyses, the New York
and Los Angeles Philharmonic and the Chicago
Symphony Orchestra.
Founded in 1936, the Swedish Radio Sympho-
ny Orchestra took its place as a world standard
ensemble under the leadership of Sergiu Celibi-
dache (1965-1971). Celibidache was succeeded
by Herbert Blomstedt, the current Conductor
Laureate, who led the orchestra from 1977-1982.
In 1984, the 25 year-old Esa-Pekka Salonen took
up the reins. Ten years later the baton passed to
Yevgeny Svetlanov, and from 2000-2006 the Or-
chestra was led by Manfred Honeck.
With its current Music Director, Daniel Harding,
the Orchestra is one of the most interesting and
versatile in the world. This collaborations with
top conductors, soloists and composers is allo-
wing the orchestra to artistically grow to become
one of the great symphony orchestras of the XXI
century.
The Swedish Radio Orchestra toured Europe
and Asia in 2010, and in 2011 and 2013 appeared
in tour in Italy. In 2014 the Orchestra opened
the Easter Festival Aix-en-Provence, visited the
Turku Music Festival and the BBC Proms in Lon-
don before visiting Austria, Germany and Spain.
Paul Lewis is internationally regarded as one of
the leading pianists of his generation. His nume-
rous awards include the Royal Philharmonic
Societys Instrumentalist of the Year, the South
Bank Show Classical Music Award and three
Gramophone awards. He regularly works with
many of the world's great orchestras while being
invited by venues such as London's Royal Festi-
val Hall, Carnegie and Alice Tully Hall New York,
Musikverein and the Konzerthaus in Vienna,
Tonhalle Zurich, Oji Hall in Tokyo and the Sydney
Opera House. Also, he is a frequent guest at the
world's most prestigious festivals, including Lu-
cerne, Mostly Mozart in New York, Tanglewood,
Schubertiade, Salzburg, Edinburgh, La Roque
dAntheron, Rheingau, Klavier Festival Ruhr, and
Londons BBC Proms where in 2010 he became
the rst pianist to perform a complete Beethoven
piano concerto cycle in one season.
His multi award winning discography for Harmo-
nia Mundi includes the complete Beethoven so-
natas, the Diabelli Variations, Liszts Sonata in B
minor and all the major piano works from the last
six years of Schubert's life, among others. Paul
Lewis studied at the Guildhall School of Music
and Drama and with Alfred Brendel. Along with
his wife the cellist Bjrg Lewis, he is artistic di-
rector of Midsummer Music, an annual chamber
music festival held in the UK.
ENGLI SH SUMMARY BI OGRAPHI ES
In 2005 he opened the season at La Scala con-
ducting a new production of Idomeneo and has
since returned each season including Falstaf
which opened the Verdi celebrations in 2013. His
operatic experience also includes The Turn of the
Screw and Wozzeck at the Royal Opera House and
Ariadne auf Naxos, Don Giovanni and Le nozze di
Figaro at the Salzburg Festival among others. His
discography includes Mahler's Symphony No. 10
with the Vienna Philharmonic, Orfs Carmina
Burana and Billy Budd with the London Sympho-
ny (winner of a Grammy Award for best opera re-
cording). He is Chevalier de l'Ordre des Arts et
des Lettres.
DANI EL HARDI NG, DI RECTOR DANI EL HARDI NG, DI RECTOR
PAUL LEWI S, PI ANO
PAUL LEWI S, PI ANO
ORQUESTA SINFNICA DE RADIO SUECIA SWEDISH RADIO SYMPHONY ORCHESTRA
23 22

Sra. Maria Mercedes Abell Riera
Sra. Immaculada Abell Riera
Sra. Rosa Abraham
Sra. Margarida Abras
Sra. Angela Acn Ferrer
Sra. Carme Admella Salvador
Sra. Elisa Aguilar Azuaga
Sra. Joana Aicart Snchez
Sr. Eduard Albert Mestres
Sr. Alfonso Alegre Moncho
Sra. Maria Alegre Barbar
Sr. Antoni Alegre Escolano
Sra. Myriam Alemany del Castillo
Sra. Amparo Alemany Gmez
Sr. Antoni Alemany Gmez
Sra. Carmen Alemany Gmez
Sra. Ma. Laura Allende Boada
Sra. Ma. Dolors Alonso Campamar
Sra. M Jos Alonso Caballero
Sra. Eullia Alsina Dachs
Sr. Joan Altirriba
Sra. Elsa Alvarez Forges
Sr. Alvaro Alvarez Lipkau
Sra. Luisa lvarez
Sra. Montserrat Amat Rossell
Sr. Emili Amat Prez
Sr. Josep Amat Torroella
Sra. Emma Andrs Alesan
Sr. Josep Antoln
Sra. Pilar Aparici Llanas
Sr. Carlos Apezteguia Bosch
Sra. Teresa Arau Armengou
Sra. Isabel Ardid Grau
Sra. Merc Argem Camprub
Sr. Pedro Armario Garcia
Sr. Benet Armengol Obradors
Sr. Adri Arqu Armestoy
Sra. Montserrat Arum Jubany
Sr. Antoni Audenis Llorens
Sr. Genis Auls Millaruelo
Sra. Cristina Azuara Barbar
Sra. Margarita Bach Coblas
Srs. Bach-Ibez
Sr. Florenci Bach Montserrat
Sr. Joan Badia Roig
Sr. Juan Francisco Bages Ferrer
Sra. Carme Balaa Quintero
Sra. Ma Pilar Banyeres Blanco
Sra. M. Assumpci Barbar Ribalta
Sra. Angela Bardenhewer
Sr. Ferran Bargall
Sra. Marta Barns
Sr. Joaquim Barraquer Moner
Sr. Jos Luis Bassols Vill
Sra. Margarita Batlle Cunill
Sra. Carmen Batlle Dur
Sr. Eduard Baylina Cabr
Sra. Ma. Angela Bedos
Sra. Lucienne Belilos Bentata
Sra. Paloma Bells Gea
Sr. Braulio Beltrn
Sr. Josep Benedito Rovira
Sra. Lourdes Benera
Sr. Josep Maria Benet Ferran
Sr. Francisco Javier Benet Villarroya
Sr. Roberto Benito Bastardo
Sr. Manuel Benito Lpez
Sra. Ma. Carmen Benlloch Albiol
Sra. Cristina Berenguer Amat
Sr. Bernardo Berjano Valdes
Sr. Esteban Bernus Gards
Sra. Carmen Bertrn
Sr. Albert Bestard Escud
Sra. Juana Teresa Betancor Gmez
Sr. Josep Maria Bilurbina Alter
Sra. Pilar Blasco Claret
Sra. Inmaculada Bogua Riera
Sra. Teresa Boix Camps
Sr. Joaquim Boixareu Antol
Sra. M. Merc Bombard Alemany
Sra. Beatriz Bonet
Sr. Andrs Bonet Andreu
Sra. Rita Bonet Puncernau
Sr. Esteve Borrell Marco
Sr. Ricard Bosch Amat
Sra. Ma. Teresa Bosch Mir
Sr. Joan Bosch Costa
Sra. Ma. Teresa Bricall Orellana
Sr. Jos Ignacio Brugarolas Masllorens
Sr. Oriol Brugarolas Bonet
Sr. Jordi Bruguera Cortada
Sra. Amlia Bruguera
Sr. Antoni Bueso Guerra
Sra. Victoria Bujn Sants
Sra. Ma. Teresa Busquets Recasens
Sr. Jordi Bustins
Sr. Gustavo Butelman Herrera
Sr. Carlos Cabads
Sr. Mrius Cabr Gross
Sra. Berta Caldentey Cabr
Sr. Llus Maria Calls Bracons
Sr. Sixte Cambra Snchez
Sra. Montserrat Caminal Badia
Sra. Beatriz Cams Grau
Sr. Jordi Camprub Ravs
Sr. Alejandro Camps Fresneda
Sr. Joan Canals Oliva
Sra. Montserrat Canut Esteva
Sra. Carmen Caardo Garcs
Sra. Ma. Reyes Caparrs Nebra
Sr. Manuel Capdevila
Sra. Merc Carbonell Coll
Sr. Pere Carbonell Coll
Sra. M Teresa Carbonell Lpez
Sr. Toni Carbonell Tobias
Sr. Emilio Carrasco
Sra. Isabel Carreras Fisas
Sr. Joaquim Carreras Mart
Sr. Marc Carrillo Lpez
Sr. Mart Casadevall Pou
Sr. Salvador Casadevall Pou
Sra. Carmen Casal Guerra
Sr. Jaume Casalots
Sr. Ramon Casals Creus
Sra. Ma Carme Casanovas Crusafon
Sr. Pere Casanovas Vila
Sra. Roser Casas Selvas
Sr. Sergi Castan Marc
Sra. Ana M Castellar Sol
Sr. Eduard Castellarnau Ibez
Sr. Manel Castells Alcoriza
Sr. Eugeni Castells Oliveres
Sr. Ferran Castilla Romeu
Sra. Mariona Casulleras Ambrs
Sra. Isabel Catal Costa
Sra. Salvadora Catal Serra
Sra. Carmen Cazorla Herrera
Sra. Carme Cesena Mlich
Sr. Hector Cesena Mlich
Sr. Norberto Chaves Martnez
Sr. Cristian Cirici Alomar
Sr. Josep Ciurana Jov
Sr. Llus Claps Flaqu
Sra. Dolors Claverol Sesplugas
Sra. Ma Trinitat Codina Toms
Sr. Joaquim Coello Brufau
Sra. Maria Coll Fontana
Sr. Josep Maria Colom Torrents
Sr. Xavier Colomer Marcet
Sra. Merc Colomer Maronas
Sr. Josep Comas Galcern
Sr. Miquel Contijoch Juli
Sra. Julia Cordero
Sra. Maria Rosa Cornella Grau
Sra. Rosa Maria Cornet Sisquella
Sr. Federico Correa Ruiz
Sra. Anna Cortada Pasola
Sra. Carmen Corts Forteza
Sra. Ma. Jess Cubells Larrosa
Sra. Ma Llusa Cucala Arnau
Sra. Anna Cuello Riera
Sra. Nria Cumellas
Sr. Llus Cus Ramon
Sra. Marta Dalmau Da-Cruz
Sr. Joan Dalmau Reda
Sr. Albert Dans
Sra. Carme Darnell Pons
Sra. Luisa de Atauri Alfaro
Sr. Jordi de Bols Capdevila
Sra. Teresa de Ciurana Ribas
Sra. Marta de Diego Surez
Sra. Gladys de Fortuny Gonzlez
Sra. Pilar de Gispert Nicolau
Sr. Fernando de la Mata Viader
Sr. Angel de la Torre Garcia Maurio
Sra. Angeles de March Guardiola
Sra. Ana de Moner de Castellarnau
Sr. Antonio de Moragas
Sra. Isabel de Pedro
Sr. Borja de Riquer Permanyer
Sra. Carolina de Tord Gimnez
IBERCAMERA S
UNA REALITAT GRCIES
A LA FIDELITAT DE LES
PERSONES I LES EMPRESES
QUE ENS DONEN SUPORT
ABONATS
25 24
Sra. Mara Dolores de Vez Ferrer
Sra. Maritxu Defoin
Sra. Carmen del Castillo Vda. Gratacs
Sr. Pere Deumal
Sra. Ana Maria Dianderas Salhuana
Sra. Hortensia Daz Garca
Sr. Lus Daz Larios
Sra. M Carmen Daz-Angel Zambrano
Sr. Eusebio Daz-Morera
Sra. Mariona Dilmer Clavaguera
Sr. Llus Domnech Girbau
Sra. Maria Montserrat Domnech Izquierdo
Sr. Gonzalo Echegaray Videgain
Sra. M Teresa Echeverra Camps
Sr. Juan Ehlis Schleicher
Sr. Francisco Enrich Muls
Sra. Marta Escun Oller
Sr. Joaquim Esperalba Iglesias
Sra. Ma. Angels Espinosa Aused
Sra. Elisa Estalella Guilamany
Sra. Elena Esteban Baez
Sr. Elas Esteban Perdices
Sr. Pau Estivill Olivella
Sra. Carme Fabrs Bonveh
Sra. Rosa Fabrs Bonveh
Sra. Rosa Maria Farrs Vidal
Sra. Merc Fatj Carbonell
Sr. Pedro Faura Calleja
Sra. Maria Jos Fernndez Biel
Sra. Rosario Fernndez de Ateca
Sra. Francisca Fernndez Vzquez
Sra. Margarita Fernandez Villaverde
Sra. Maria Ferr Bosch
Sr. Ramon Ferrer Canela
Sr. Joan Ferrer Corderas
Sra. Marta Ferrer Embodas
Sra. Anna Ferrer Faus
Sra. Montserrat Ferrer Pruneda
Sra. Ma. Mercedes Ferrer Riu
Sra. Montserrat Ferrer Vidal
Sr. Fernando Ferrer Foy
Sra. Magda Ferrer-Dalmau Alcoverro
Sr. Josep Fidalgo
Sr. Ricard Fit Labaila
Sra. Ma. Dolors Fit Mlich
Sr. Senen Florensa Palau
Sr. Jos Fons Bertrn
Sra. Virginia Fons Renaudn
Sra. Maria Teresa Font Martin de Villarragu
Sra. Anna Font Pros
Sra. Gemma Fontanet Losada
Sr. Ramon Fores Sanahuja
Sra. Ma. Dolors Forges Gordiola
Sr. Juan Ramn Fortuny Oliv
Sra. Anna Maria Fortuny
Sr. Mrius Foz Sala
Sra. Ana Ma Fradera
Sra. Cristina Francesch Torres
Sra. Eugenia Franquet Bernis
Sr. Roc Fuentes Navarro
Sr. Enric Fuster Bonet
Sra. Kinita Gabs
Sra. Ma. Teresa Galcern
Sra. Ma Teresa Gallego Villar
Sr. Rafel Gallifa
Sr. Jess Garbayo Blanch
Sra. Isabel Garcs Siscart
Sr. Llus Garca Almirall
Sra. Lydia Garca Beltrn
Sra. Montserrat Garca Carb
Sr. Jos Mara Garca Casasnovas
Sra. Manuela Garca Climent
Sra. Marta Garca Dez
Sra. Leonor Garca Farreras
Sra. Ma Carmen Garca Fernndez
Sr. Mxim Garca Gonzlez
Sra. Maria Josefa Garca Guillamet
Sra. M Teresa Garca Manzanares
Sra. Pilar Garca Pea
Sra. Maria Dolors Garca Ramon
Sra. M Teresa Garca Samaniego
Sr. Ignacio Garca- Nieto
Sra. Pilar Garrido Iborra
Sr. Buenaventura Garriga Brutau
Sra. Nria Gay Bob
Sra. Olga Gete
Sra. Consuelo Gil Aroca
Sr. Pau Gilabert Barber
Sra. Carme Gilabert Vidal
Sr. Rafael Gimnez Sorrosal
Sra. Stella Gir Barella
Sra. Montserrat Girons
Sra. Mara Luisa Godia
Sr. Antonio Gom Roger
Sra. Amelia Gmez Garreta
Sra. Soa Gomis Llaurad
Sr. Francesc Gonzlez Sastre
Sra. M Jorja Gracia Fanlo
Sr. Carles Grcia Gayarre
Sr. Mark Grossmann
Sra. Elisabet Guaabens Gay
Sra. Ma. Pilar Guaabens Maj
Sra. Marcel Gurdia Munrriz
Sr. Xavier Guardino Sol
Sra. Maria Guasch de Puig
Sr. Jordi Guasch Redondo
Sra. Clara Guern Tarafa
Sr. Jos Luis Guern Martnez
Sra. Anna Guerra Concepci
Sra. Maria Guerra Fbregas
Sra. Ann-Marie Holm-Nielsen
Sra. Ma. Eugnia Ibaez
Sr. Mario Ibaez Fina
Sr. Angel Iigo Luri
Sra. Ana Jan Peraire
Sra. Esther Jaggin Baur
Sra. Glria Jansana
Sr. Francesc Jen
Sra. M Jess Jimeno Martnez
Sr. Josep Jover Armengol
Sr. Llus Ma. Jover Berenguer
Sr. Jordi Jover Garriga
Sr. Carles Juli Boada
Sr. Antoni Juli Ribas
Sra. M Dolores Juliano
Sra. Rosa Junyent Comas
Sr. Carlos Labori
Sra. Merc Lacruz Nebot
Sra. Anna Lafon Roubeix
Sra. Elena Lago Baylin
Sra. Paloma Lago Baylin
Sra. Angela Lalueza Solanes
Sr. Josep Lamarca Ciur
Sra. Ma Dolors Lamarca Ciur
Sr. Joan Laporta Argelich
Sr. Pere Larrosa Saez
Sra. Manuela Lzaro Prez
Sr. Belarmino Lerma Aylln
Sra. Ana Levitanos Levitanos
Sra. Glria Llad Farreny
Sr. Mart Llars Jordana
Sra. Rosa Maria Lleal Tost
Sra. M Dolores Llig Rubio
Sr. Enric Llinars
Sra. Farners Llinars Ribas
Sra. Isabel Llobet Serra
Sra. Maria Carme Llombart Mart
Sra. Rosa Llopart Guasch
Sr. Amador Lpez Balia
Sr. Gabriel Lpez Moratalla
Sra. Maria Glria Lpez Morgadas
Sra. Ma Dolors Lpez Riera
Sra. Regina Lpez Sastre
Sra. Nria Lpez-Munt Torres
Sr. Diego Luna Cnovas
Sr. Manuel Mackee
Sra. Pilar Maier Heger
Sra. Josena Maj Daz
Sra. Josy Malagrida Valls
Sra. Anna Maleras Colomer
Sr. Xavier Mallafr Cruanyes
Sra. Ins Marc del Canto
Sr. Manuel Marn Navarro
Sra. Teresa Marsal Marsal
Sr. Jordi Mart Oliveras
Sra. Riansares Martn Pea
Sra. Natividad Martnez Abizanda
Sra. Ma Jess Martnez de Osaba
Sra. Ma. Carme Martnez Garca
Sra. Pilar Martnez Martnez
Sr. Antonio Martnez Rodrguez
Sra. Antonia Martnez Sanclemente
Sra. Mercedes Marugn
Sra. Ma Teresa Mas
Sra. Montserrat Mas Moix
Sr. Joan Mas Soler
Sra. Marta Mas Soler
Sra. Carmen Mas Vda. de Mart
Sra. Rosa Maria Mas-Beya
Sr. Joaquim Massaneda Rovira
Sr. Xavier Matas Queralt
Sra. Montserrat Matas Rubau
Sra. Rosa Mayol
Sr. Pedro Mayol de Bufala
Sra. Rosa Ma. Meli Avi
Sra. Magda Meli Mairata
Sr. Jordi Mendieta Su
Sr. Jordi Mercader Esplugues
Sr. Jordi Mercader Mir
Sr. Joaqun Mestre Llad
Sra. Reyes Mil Mencos
Sr. Csar-Flix Mileo Bellfort
Sra. Carmen Millet d'Argila
Sra. Eva Mintenig Florensa
Sr. Arcadio Mir
Sra. Nria Mirabet Vallhonesta
27 26
Sr. Eloy Miralles Farrs
Sra. Rosa Mir
Sr. Stefen Mohr
Sra. Isabel Molas Beykirch
Sra. Emilia Molina Alvarez
Sr. Lorenzo Molina Morales
Sr. Javier Molins Amat
Sra. Montserrat Mombr de Bala
Sr. Josep Moncls Biosca
Sr. Joaquim Moncls Franquet
Sr. Oriol Moncls Maj
Sr. Xavier Moncls Maj
Sr. Marc Monrs Vinyes
Sr. Joan Montamat
Sr. Josep M. Montan Sorigu
Sra. Alicia Montesinos Perera
Sr. Guillem Mora
Sr. Juan Moragas
Sra. Francisca Morales Maestre
Sr. Emilio Morancho Paniagua
Sra. Olga Morat Redondo
Sra. Merc Mullor Boix
Sra. Maria Muoz Miralles
Sr. Ernest Muratet Pintor
Sra. Dolores Navarro Claret
Sra. Merc Navarro Simn
Sra. Rosa Nebot
Sra. Asuncin Nebra Pea
Sr. Ramon Negra Valls
Sr. Jean-Pierre Nicol
Sr. Salvador Nin Sala
Sra. Anna Ninot Sugraes
Sra. Merc Noguera Hosca
Sra. Margarida Noguera Pujol
Sra. Elisabeth Novell Mora
Sra. Montserrat Obiols
Sra. Marta Obregn de Villavecchia
Sr. Manuel Ocaa
Sr. Pedro Olabarria Delclaux
Sra. Joana Olaya Goalons
Sra. Montserrat Oliveras Vivancos
Sra. Montserrat Omedes Ordis
Sra. Maria Rosa Orriols Puig
Sra. Maria Ortas Alcover
Sr. Pascual Ortuo
Sr. Shuji Otsuki
Sr. Jordi Padrol Roca
Sra. Ma. Dolors Pags Pujol
Sra. Ma Llusa Palacio Ortn
Sr. Juan Palau Domnguez
Sra. Montserrat Palau Matas
Sr. Juan Pallars Barbat
Sr. Omiros Papaspiliopoulos
Sra. Nria Pars Rosell
Sr. Maci Pars Grau
Sr. Antoni Paricio Larrea
Sra. Marta Pascual Marugn
Sr. Jordi Pedemonte Jansana
Sra. M. Dolores Pelegr Isanta
Sr. Armand Prez Gmez
Sr. Julio Prez Martnez
Sra. Carmen Prez Snchez
Sra. Eullia Pericas Bosch
Sr. Jordi Pericas Torguet
Sra. Clotilde Pericot Ayats
Sr. Joan Francesc Peris Casamayor
Sr. Ricard Permanyer Brugarolas
Sr. Enric P Bachich
Sr. Enric Picanyol
Sra. Carme Piera Campos
Sra. Carmen Piera Robert
Sr. Baltasar Pineda
Sra. Dolores Pint Prat
Sra. Maria Antnia Piqu Poms
Sra. Carme Pi-Sunyer Peyri
Sr. Xavier Piulachs Clapera
Sr. Francesc Pla Clavell
Sra. Aurora Plana Domnech
Sra. Marta Pons de Vall
Sra. Maria Carme Pons Gatell
Sra. Josena Porta Redondo
Sra. Ma Antnia Portavella
Sra. Esperana Pous Arx
Sra. Ma. Dolors Prat Roura
Sra. Danielle Provansal
Sra. Conxa Puebla Pons
Sra. Olga Puig
Sra. Ma. Carme Puig de Viladomiu
Sr. Josep Maria Puig Planas
Sr. Manuel Puig Ribot
Sra. Ma. Teresa Puig Roux
Sr. Andreu Puig Toms
Sra. Nria Puigdelloses Casabay
Sra. Ma. Dolors Puiggrs Vila
Sr. Juan Eusebio Pujol Chimeno
Sra. Montserrat Pujol Vila
Sra. Carme Pujol Gimeno
Sr. Jordi Pursals Marco
Sra. Pilar Rfels Tafall
Sr. Adolfo Ramiro
Sr. Julin Raneda Cuartero
Sra. Gemma Rauret
Sra. Anna Maria Rauret Dalmau
Sr. Daniel Regs
Sra. Maria Reig Moles
Sra. Montserrat Revents Fargas
Sr. Francisco Ribas Barang
Sr. Enric Ribas Mirangels
Sra. Carmen Ribas Sanpons
Sra. Rosa Ribas Sanpons
Sra. Lola Ribelles Buxaderas
Sr. Jordi Rib Salat
Sr. Jordi Ribera Bergs
Sr. Pasqual Ribera Sol
Sr. Fernando Riera
Sr. Francesc Roca
Sra. Gloria Roca Sans
Sra. Balbina Roca Villar
Sra. Maria Antonia Roch Laborda
Sra. Maria Soledad Rocha Barral
Sra. Isabel Rod de Llanza
Sra. Gracia Rodrguez de Yllescas
Sra. Josena Rodrguez Ortiz
Sr. Robert Rodrguez Roisn
Sra. Ma montserrat Romacho Canudas
Sr. Alberto Romagosa
Sra. Angels Romaguera Rami
Sra. M Jess Romo
Sr. Jean Louis Romy
Sr. Gerard Romy Belilos
Sr. Llus Ros Arans
Sra. Laura Rosell Feliu
Sra. Nria Rosell Vidal
Sr. Jordi Ross Torn
Sr. Jaume Roures Llop
Sra. Asuncin Rovira de Camps
Sr. Gerard Rovira Calderer
Sra. Ma Teresa Rubi Rovira
Sra. Isabel Rubi Vda. Rubiralta
Sr. Javier Rui-Wamba
Sra. Maribel Ruiz Belver
Sra. Pepa Ruiz Galdn
Sra. Inmaculada Ruiz Rivero
Sra. Esperanza Ruiz de Gordejuela Rico
Sra. Natalia Ruiz de Palacios Perales
Sra. Teresa Rumeu Mil
Sra. Marta Sabarich Bringu
Sra. Pilar Sabin Urquia
Sra. Victria Salabarnada Torras
Sr. Fernando Salinas Molina
Sra. Carmen Salse
Sr. Jos Ramn Salvad Plandiura
Sr. Llus Snchez Planell
Sra. Conxita Sancho Calsina
Sra. Raquel Sancho Gonzlez
Sra. Montserrat Sanmart Llcer
Sr. Jaume Sanmart Verdaquer
Sra. Isabel Sans Alfonso
Sra. Montserrat Santom
Sra. M Jos Santom Boixeda
Sr. Santiago Sard Argilags
Sr. Jos Sard Ferret
Sra. Cuqui Sarrias
Sra. Merc Sastre Soler
Sr. Llus Saumell Gili
Sr. Alfons Sauquet Rovira
Sra. Nria Segarra Montaner
Sra. Anna Maria Seix Perearnau
Sr. Fausto Serra De dalmases
Sr. Jordi Serra Flores
Sra. Ma. Rosa Serra Jorba
Sra. Blanca Serra Puig
Sra. Eva Serra Puig
Sra. Pilar Serrano Omella
Sr. Armand Seville Llins
Sr. Fernand Sicart
Sr. Jordi Sicart Escoda
Sr. Jos Julin Sim Argem
Sra. Ma ngels Simn Adroher
Sr. Josep Sindreu Vidiella
Sr. Martn Sintes Yuste
Sra. Pilar Sirera Riu
Sra. Mercedes Sistach Roura
Sra. Ma Dolors Sobrequs
Sra. Mercedes Solanes
Sra. Carlota Sol
Sra. Ceclia Sol Ibez
Sra. Francesca Sol Ibez
Sra. Ascensin Sol Puig
Sr. Eduardo Soler March
Sra. Elisabeth Soler Rellui
Sra. Dolors Soler Rexach
Sra. Glria Sora Margalef
Sra. Carme Soriano Anoro
Sr. Alberto Stampa
Sra. Verena Stolcke
28
Sra. Cristina Suol Esquirol
Sra. Maria Isabel Suriol Sospedra
Sra. Carmen Tabuenca Ibez
Sra. Maria Talavera Companys
Sr. Adri Targa
Sr. Joaquim Targa Cuys
Sra. Isabel Tato
Sra. Lourdes Teixid Masip
Sra. Merc Tena Aubiol
Sr. Joan Carles Theilacker Pons
Sra. Maria Luz Tifon Domnech
Sra. Ma. Concepci Tintor Ferrer
Sr. Santiago Tintor Ferrer
Sr. Emili To
Sr. Quim Toms Abada
Sr. Francisco Torras Miraved
Sra. Conxita Torrens Torrens
Sra. Beatriz Torrents Ross
Sra. Clara Torres
Sra. Merc Trav Iglesias
Sr. Isidre Tres
Sr. Josep Maria Trulls Graells
Sra. Ma. Teresa Trulls Pags
Sr. Francesc Tura Sanpere
Sra. Rosa Turu Casao
Sr. Ricardo Ubieto Mora
Sra. Paloma Ubia Lagos
Sra. Inmaculada Umbert Millet
Sr. Pablo Umbert Millet
Sr. Pablo Usandizaga
Sra. Begoa Usobiaga Artaloitia
Sra. M Eulalia Valeri Soler
Sra. Mari Valldeperas Sucarrats
Sr. Enrique Valls Balaguer
Sra. Montserrat Vall-Llosera Vilaplana
Sra. Montserrat Valls Maqueda
Sra. Mercedes Valls Maqueda
Sr. Joan Antoni Vanrell Daz
Sra. Elisa Varela- Rodrguez
Sra. Leonor Vzquez Molina
Sra. Ma. Engracia Vzquez Valls
Sra. Maria Jos Vendrell Prez
Sra. Marta Ventura Rozas
Sr. Jos Verd
Sra. Ana Maria Vergs Fust
Sra. Montse Vergs Fust
Sr. Josep Maria Vergs Mart
Sra. Maria Vergs Fargas
Sra. Ma. Carme Viarns Just
Sra. Elisabeth Vidal Maragall
Sra. Ma Merc Vidal Soler
Sra. Carmen Vila Aldrufeu
Sr. Miquel Vila Obradors
Sra. Pepita Vil Segura
Sra. Consuelo Vilanova de Maristany
Sra. Mercedes Vilanova Ribas
Sr. Francesc Vilardell Vias
Sra. Maria Vill Guille
Sra. Rosa Villalonga
Sr. Juan Jos Villanueva Regne
Sr. Jordi Vinyals Sabs
Sra. Maria Virgili
Sra. Gabriela Von Trotha
Sra. Lola Wilhelmi Lizaur
Sr. Jordi Xena Ballada
Sra. Montserrat Xicota Martnez
Sr. Jos M Yage Dez de tejada
Sra. Teresa Yage Torralba
Sra. Ursula Zantop
Sra. Rosario Zapatel Moreno
ARM, S.L.
G.E.P.A.L., S.L.
Grako, S.L.
Schubert, Beethoven
Mitsuko
uchida
La gran dama
del piano
DIJOUS, 13 DE NOVEMBRE DE 2014, 20.30H PALAU DE LA MSICA
El encanto de Mitsuko Uchida Csar Lpez El Peridico 13/11/2009
Un ejercicio de libertad, inteligencia y honestidad artstica
Javier Prez Senz El Pas 12/11/2009
ENTRADES
A LA VENDA!
www.ibercamera.com
30
Edici: Ibercamera S.A.
Disseny grfic: Mucho
Impressi: Grako
Ibercamera s una empresa de:
Mitj oficial:
Collaboraci:
Altres collaboradors:
Si voleu collaborar amb nosaltres, contacteu amb:
Elisenda Ayats: eayats@ibercamera.com
Koobin
Sundisa
Amb el patrocini de:
Amb el suport de:
Dipsit legal: B 23336-2014
Preu: 2 I.V.A. incls
Gran Via 636, 1r 2a , E - 08007 Barcelona F. 93 302 61 89 ibercamera@ibercamera.com
www.ibercamera.com - T. 93 317 90 50